viernes, 24 de enero de 2020

Ley III, com lo rey deu ser manyos et artech


Ley III.

Com lo rey deu esser manyos et artech.

Apendre deu lo rey aquelles maneres que molt li convenen que toquen fets darmes per ajudarse daquelles quan mester sera: car en fet de cavalleria conve que sia savi et ginyos perque puga mils emparar et defendre ço del seu et conquerre ço dels enemichs. E per ço deu saber cavalgar be et bell et usar tota manera darmes axi daquelles que ha a vestir pera guarda et salvament de seu cors com encara de les altres ab que sa ajudar. E aquelles que son pera la guarda de son cors deules portar et usar per tal que les puga mils soferir cuan sera mester en manera que per agreujament daquelles no caja en perill ni en vergonya: e daquelles que son pera batalla campal axi com es lança et espasa et maça et altres maneres ab que los homens se combaten a mantinent es mester que sia molt ginyos pera ferir ab aquelles. E totes aquestes armes que dites havem axi daquelles que san a vestir com de les altres es mester que las tenga tals a les quals ell sia poderos et elles no sien a ell sobreres. E mes encara que antigament mostraven als reys de trer darch et de ballesta et de muntar tost en cavall et totes altres coses que tornassen a leugeria et valentia. E aço fahien per dues rahons: la una per tal que ells se sabessen be ajudar de les damunt dites coses com mester fos: e laltra per tal quels altres homens prenguessen dells bon eximpli per volerles fer et usar: car si lo rey axi com dit havem no usava de les armes ultra lo dan que lin vindrie per ço com les sues gents se desvearien de les armes per raho dell poria ell venir a tal perill per que perdria lo cors et cauria en gran vergonya.



Ley II

Ley II. 

Com lo rey deu esser de grans affers et franch et no despessech ni avar per tal que en temps de guerra se puga ajudar de ço del seu.

Gran es la virtud de franquea la qual se conve a tot hom poderos et senyaladament a rey quan usa daquella en lo temps ques conve et axi com deu. E per ço dix Aristotil a Alexandre que ell que punyas en haver en si virtut de franquea car per aquella guaanyaria pus tost la amor els coratges dels homens. E per ço que pogues mils usar
daquesta bonea declarali quinya cosa era et que volia dir hom avar franch et despessech. E dix que avar retenia ço que devia dar et ço que devia retenir et el franch dava ço que devia dar et retenia ço que devia retenir el despessech o guastador dava ço que devia dar et ço que devia retenir. E posan larguea per lo mig de avaricia et de guastament que es dit prodigalitat dix que ladoncs deu hom reprovar les qualitats de les coses ço es quinyes son si son dampnoses con se lunyen de la mijania acordanse ab aquella scriptura que diu quels benaventurats tengueren la mijania en tots affers no faen massa de res: car tots trops son mals. E per ço li dix que franquea es dar a aquell
que ho mereix segons lo poder del donador donanli de ço del seu e no prenen daço daltri per darho a altre: car aquell qui dona mes de ço que pot no es franch ans es
guastador e serali forçat que prena per força de ço daltre quan ço del seu no li bastara: e si de la una part guaanya amichs per ço quels dara de laltra sera enemich daquells de qui ho pendra. E axi meseix a aquell qui dona al qui no ho ha mester no li es grait et es axi com aquell qui vessa aygua en la mar. E aquell qui dona a aquell qui no ho mereix et usa de despesseguea o prodigalitat es axi com aquell qui dona a son enemich poder sobre si meseix. E dix quel hom prodigus o despessech era per ço axi appellat per tal com del seu regiment era luny providencia que es aytant com temperança et provisio covinent en despendre o en retenir.


Ley I. Com lo rey deu treballar en conexer los homens que sien bons a officials.

Ley I. 

Com lo rey deu treballar en conexer los homens que sien bons a officials.

E primerament se conve al rey que sapia conexer los homens per tal que profiten en los officis quels comanara majorment en los fets de les armes qui son perilloses: car escrit es que en lo fet on va major perill en aquell se deu hom haver ab major cautela o saviesa. E per aquesta raho saber conexer los homens es una de les coses de que mes lo rey se deu treballar: car pus que ab aquells ha a fer tots sos affers gran mester ha quels conega be. E aquesta conexença ha a esser en tres maneres. La primera de quiny
linyatge venen: la segona de quinyes maneres et costumes son: la terçera quinys fets han fets: car si aço no sab no sabra certament en qual manera se haura a haver entre ells ni quals ha a honrar ni a quals deu fer be o de quals sa a guardar. E en aço seguira lo consell de la sancta Scriptura que diu que no deu hom creure a tot espirit. Els savis antichs sacordaren en aço que mes convenia al rey aquesta conexença et que leugerament no creegues als altres homens: e aço per tal que no sia per paraules leugerament enganat et que sapia honrar et tenir en estament cascu segons que o mereix: car lo rey qui aquesta conexença no hauria per força hauria a esser desconegut per los homens et serien contra ell pus que ell no fes be als bons et meses los avols en estament no provehin als officis mas a les persones no suficients ne profitoses a aquells.