Ley IX. Com deuen esser elets los cavallers.

Ley IX.

Com deuen esser elets los cavallers.

Mil es lo pus honrat nombre que pot esser: car be axi com X es pus honrat nombre ques comença en I et en un cent entrels X axi entrels centenaris es major et pus honrat mil per tal com tots los altres se concloen en aquell et dalli a avant no pot haver altre nombre assenyalat per si et has a tornar et per força ha a esser nombrat per los altres que havem dits que senclouran en lo millar. E per aquesta raho elegien antigament de mil homens un per ferlo cavaller axi com dit havem en la ley davant aquesta: e en la eleccio guardaven que haguessen en si tres coses. La una que fossen treballadors per tal que sabessen et poguessen soferir los grans treballs los quals en les guerres et en les batalles se poden esdevenir. La segona que fossen usats de soferir per tal que sabessen mils et pus tost ociure et vencre los enemichs et no fossen hujats leugerament faen fets darmes. La terça que fossen cruus per no haver pietat de robar et pendre ço dels enemichs ni de ferir ni dociure. E per aquestes rahons antigament pera fer cavallers prenien dels caçadors dels monts qui son homens qui soferen gran treball et fusters et ferres et picapedres per tal com usen molt a ferir et son forts de mans e axi meseix dels carnicers per tal com usen de ociure les coses vives et escampar la sanch daquelles. E encara guardaven altra cosa en ferlos cavallers que fossen be formats de lurs membres per esser regeus et forts et leugers. E daquesta manera delegir usaren los antichs gran temps: mas veen moltes vegades que aquests aytals no haven vergonya oblidaven totes aquestes coses sobredites et en loch de vencre sos enemichs vencien si meseix: tengueren per be los savis daquestes coses que guardassen homens pera aquests affers qui haguessen en si naturalment vergonya. E sobre aço dix un savi qui hac nom Vegeci qui parla del orde de cavalleria que la vergonya veda al cavaller que no fuja de la batalla et aquella vergonya lo fa vencedor. E per aquesta raho guardaren sobre totes coses que fossen homens de bon linyatge per tal ques guardassen de fer coses perque poguessen caure en vergonya. E per aço foren elets de bons lochs: e gentilea o paratge aytant vol dir en los homens com be especial que es en los homens. E per ço foren appellats gentils homens o homens de paratge axi com homens en los quals ha molt de be et de gentilesa. E preseren aquest nom de gentilesa que vol aytant dir com noblesa de bondat et aço per tal con los gentils foren nobles homens et bons et visqueren pus honradament que les altres gents. E aquesta gentilesa ve en tres maneres: la primera per linyatge la segona per saber la terça per bonea de costumes de maneres. E jassia que aquells qui la guaayen per lur bon saber o per lur bonea son per dret appellats nobles et gentils homens: empero majorment ho son aquells qui ho han per linyatge antigament et fan bona vida per tal com los ve de luny axi com per heretat e per ço son mils tenguts de fer be et de guardarse derrar et de fer coses vergonyoses et de mal estar: car no tan solament con fan malestar hi reeben ells dan et vergonya ans aquells del linyatge don devallen: e per ço los gentils homens deuen esser elets que venguen de dret linyatge de pare et davi entro en lo quart grau qui es appellat besavi. E aço ordenaren et hagren en be los antichs per tal que daquell temps atras no es en memoria de homens. Pero quant de pus luny et pus antigament ve de bon linyatge tant creix mes sa honor en gentilesa servan bones costumes.

ley-x-com-los-gentils-homens-deuen-deuen-guardar-noblea-gentilesa-paratge

Ley VIII. Per qual raho la cavalleria els cavallers hagueren axi nom.

Ley VIII.

Per qual raho la cavalleria els cavallers hagueren axi nom.

Cavalleria fo appellada antigament la companya dels nobles qui foren posats a defendre la terra et per axo lus meseren nom militia en lati que vol aytant dir com companya de homens durs et ferms: et foren elets pera soferir mal treballan per profit et per be de la cosa publica. E per ço hac aquest nom de milicia de compte de mil: car antigament de mil homens era un elet pera esser cavaller. Mas en Espanya apellen cavalleria no per ço com van encavalgats en cavalls mas per tal com be axi com los que van en cavalls van pus honradament que en altra bestia: axi meseix los que son elets a esser cavallers son pus honrats que tots los altres defensors: perque axi com lo nombre de la cavalleria fo pres de companya de homens elets pera defensio axi fo pres lo nom de cavaller de cavalleria.

Ley VII, Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Ley VII.

Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Deffensors son un dels estaments perque Deu volch ques mantengues lo mon: car be axi com los qui preguen Deu per lo poble son dits oradors e axi meseix los que lauran la terra et fan en aquella aquelles coses de les quals los homens han a viure et san a mantenir son dits governadors axi meseix aquells qui han a defendre los altres son appellats defensors: e per tal los homens qui aytal obra han a fer ordenaren los antichs que fossen ab diligencia elets. E aços feu per tal cor defensio ha mester tres coses ço es esforç et honor et poder: perque pus en lo titol precedent havem mostrat qual deu esser lo poble a la terra on havita lauranla per haver los fruyts daquella et ensenyorinse de les coses que seran en aquella defenenla et emparanla et crexenla de ço dels enemichs que es cosa ques conve a tots comunament. Pero ab tot aço a aquells a qui mes se pertany son los cavallers a qui los antichs appellaven defensors e aço per tal com son pus honrats et per tal com senyaladament son ordenats a defensio de la terra et a crexer aquella: e per ço volem açi parlar daquells et mostrar perque son axi appellats et com deuen esser elets e quinys deuen esser en si meseixs e quils deu fer et a que e com deuen esser fets e com se deuen mantenir e quinyes coses son tenguts de guardar e que es ço que deuen fer e com deuen esser honrats pus que son fets cavallers e per quinyes coses poden perdre aquella honor.