Ley XVIII.
Qui ha poder de fer cavallers o no.
Los
cavallers no poden ni deuen esser fets per man de hom qui
cavaller no sia: car los savis antichs
que totes les coses ordenaren ab raho tengueren
et dixeren que no era
cosa covinent ni ques
pogues fer de dret que algun donas a altre ço que no
hagues: e be axi com los ordens dels oradors o
clergues o religioses nols poria alcun
dar sino aquell quils ha axi mateix no ha poder
alcu de fer cavaller sino aquell qui ho es. Pero alcuns
foren qui tengueren quel rey o son fill
major et hereter jassia que no sien cavallers be ho
porien fer per raho del regne per tal com ells
son caps de la cavalleria et tot lo poder daquella
senclou en lo lur manament: e per aço ho usaren
et ho usen en algunes terres. Mas segons raho vertadera
et dreta alcu no pot esser cavaller per ma daquell qui
cavaller no es. E tant tengueren en car et en alt los antichs lorde de la cavalleria que tengueren et
dixeren quels emperadors nils reys
no deuen esser consagrats ni ordenats fins que fossen cavallers. E
encara dixeren mes que alcu no pot fer cavaller si
meseix per honrat que sia: e jassia que en
alcuns lochs ho fagen los reys empero
mes ho fan per costuma que per dret: car los antichs
tingueren que nos podia: car dignitat ni orde ni regla
no pot pendre alcu per si si altri no li
ho dona. E per ço ha mester que la cavalleria haja
dues persones ço es aquella persona que la dona et
aquella que la reeb. Axi meseix tingueren que dona
per gran honor que hagues encara que fos emperadriu o
reyna per heretament que no porie fer cavaller
per ses mans empero poria pregar o manar a alcu
de sa senyoria ço es aquell o aquells que haguessen
dret de fer cavallers. Encara dixeren mes que hom
desmemoriat ni aquell qui fos menor de edat de XIIII
anys no deu aço fer: car cavalleria es tan noble et
tan honrada cosa que aquell qui la dona deu entendre que es et que fa
en dar aquella aquells qui darla poden: car no
seria cosa covinent sentremesessen de fet de cavalleria
aquells qui no hagueren ni han poder de metrahi lurs
mans per obrar o usar daquella. Pero si alcu fos
cavaller primerament et puys li esdevingues que hagues
a esser maestre dorde de cavalleria que mantengues fet
darmes no seria a aquest aytal vedat de fer cavallers.
E tingueren axi meseix los antichs per be que alcun
hom no fes cavallers aquells qui per raho no ho poden ni ho
deuen esser segons que avant se mostra en les leys
daquest fet parlans.
Ley XVII.
Com los cavallers deuen saber conexer los
cavalls et les armes si son bons o no.
Cavalls et armes
son coses ques convenen molt als cavallers et que les hagen
bones cascuna cosa segons sa natura: car pus
que ab aquestes han a fer los fets de les armes que es
lur mester o offici conve que sien tals
de ques pusquen be ajudar. E entre totes aquelles coses
de que han haver saber es aquesta la pus senyalada: car
per aço lo cavall gran et bell si fos de mals vicis el
cavaller nol conexia per aço li esdevendrien
dos mals: lun es que perdria lo preu que donas
en aquell e laltre que ab aquell porie esdevenir
et caure en perill et en occasio de mort: e axo meseix li
esdevendria si les armes no fossen bones et ben fetes et ab
raho. Per ço segons que los antichs ho
mostraren pera esser bons los cavalls deuen haver en si
III coses: la una que sien de bell pel la segona que
hagen bon cor la tercera que sien be
fundats et formats en la persona et en les partides de lurs
membres. E encara qui be los voldra conexer que sapia
guardar que venguen de bon pare et de bona mare: car
aquesta es la bestia que mes retrau et tira a sa
natura. E encara los antichs qui parlaren sobre
aquesta raho dixeren que sens totes aquestes
coses deuen encara haver en si los cavallers III coses pera
fer bons cavalls: la una si es saberlos mantenir en lur
bondat la segona si alguna mala costum hauran que las
tolguen per lur poder e la tercera es quels
sapien guarir de lurs malalties. E en les armes
lurs deuen haver axi meseix saber en tres maneres: la
una si es bo lo ferre ol fust ol
cuyr o altra cosa de que les fan fer e laltra que sien
forts la tercera que sien leugeres. E aço meseix
es de les armes ques fan pera ferir les quals han a
esser ben fetes et forts et leugeres. E en quant mils
conexeran los cavallers aquestes coses et les usaran
aytant mils se ajudaran daquelles et les
tornaran a lur profit.
Ley XVI.
Com deuen esser leals los cavallers.
Leals
conve que sien en totes maneres los cavallers: car
aquesta es bonea en la qual sacaben et sencloen
totes les altres costumes et aquella es axi com a mare
de totes les altres. E jassia que tots los homens degen
haver lealtat pero senyaladament conve que la hagen los
cavallers e que aquests la hagen per IIII rahons
segons quels antichs ho dixeren. La primera es
per ço com son ordonats per guarda et defensio dels
altres e no porien esser bons guardadors ni defenedors
aquells qui no fossen leals. E per ço es mester
de necessitat que hagen lealtat en lurs
voluntats et que sapien et vullen obrar daquella:
car en altra manera no poria esser que no feessen
tort als homens que no metrien mal et dan a si
meseix et a totes les coses ab que han deute:
per tal es mester que hagen lealtat et que
entenen que es et sapien fer obres de lealtat
axi com se conve.
ley-xvii-com-cavallers-deuen-saber-conexer-cavalls-armes
