Ley XXI.
Com deuen esser fets los cavallers.
Espasa es
arma que ha aquelles IIII significacions que ja havem dites:
et per ço aquell qui ha esser cavaller per dret deu
haver aquelles IIII virtuts: e per ço ordenaren los
antichs que ab la espasa fos reebuda la cavalleria
et no ab altra arma. E aço ha a esser fet en tal
manera que passada la vigilia tantost que sera jorn
deu oyr primerament sa missa et pregar Deu que
li endreç sos affers en servey de Deu et
apres deu venir aquell qui la a fer cavaller et deuli
demanar si mantendra la cavalleria axi com se deu
mantenir e apres que li ho haura atorgat deuli
calçar los esperons o manar alcun
cavaller quels li calç: e aço ha a esser
segons la condicio daquell qui fara lo cavaller et
daquell qui sera fet cavaller: e aços fa per aquesta
manera per mostrar que axi com al cavaller son posats los
esperons a la part dreta et a la sinistra per fer correr
egualment son cavall axi deu ell fer sos
affers dretament et endreçada de manera que nos torça nis
declin a alcuna
part. E apres hali a
cenyir lespasa sobrel brial o gonella que
vestra axi que la sinta no sia molt fluxa
mas que satanç al cors: e aço es per
significança de les IIII virtuts que havem
dites les quals deu tots temps tenir ab si lo
cavaller encorporades. Pero antigament fo ordenat quels
homens fossen fets cavallers estan armats de totes
armes be axi com si deguessen entrar en batalla: mas no
tengueren en be quels caps tenguessen cuberts car
aquells qui porten los
caps cuberts no ho fan sino per dues rahons: la una
per cobrir alguna cosa quey haguessen que noy
esties be et per aço los deuen cobrir
dalguna cosa que sia bella et gallarda: e laltra
manera perques cobren lo cap es quan lom
fa alguna cosa deshonesta de que ha vergonya: e aço no
conve en nenguna manera a les persones nobles: car pus
que ells han a reebre tan noble et tan honrada
cosa no es raho que reeben aquella ab mala
vergonya ni ab pahor. E apres que li haura
cenyida lespasa deula li trer del foure
et metrela li en la man dreta e deuli fer
jurar aquestes tres coses. La primera que no tema morir per la
ley de Jhesu-Christ si mester sera: la segona per son
senyor natural: la terça per sa terra. E quan aço
haura jurat deuli dar ab la ma en la templa
per tal que aquestes III coses li venguen en memoria dienli
que Deu lendreç a son serviy et li leix
complir ço que ha promes: e apres daço deulo
besar en senyal de fe et de pau et de fraternitat la qual deu esser
guardada entrels cavallers segons la costuma de la
terra.
Ley XX.
Quinyes coses deu fer lescuder o donzell ans
que reeba cavalleria.
Nedea fa aparer
belles les coses a aquells qui les veen be axi com la
cosa gallarda et bella fa estar gallardament et bella cascuna
cosa per sa raho: e per aço tengueren per be
los antichs que los cavallers fossen fets nedeament:
car be axi com la nedeatat deuen haver en si
meseix et en lurs bonees et en lurs
costumes en la manera que dita havem axi meseix la
deuen haver defora en les lurs vestedures et en lurs
armes que portaran: car jassia que lur mester
et offici es forts et cruel axi com es de
ferir et dociure empero ab tot aço les
lurs voluntats no poden oblidar que no sasalten
naturalment de les coses belles et gallardes et majorment daquelles
que ells porten: per tal com duna part los donen plaer
alegria et conort et daltra part los fan
ardiment escometre lurs enemichs en fets
darmes per tal com saben que per aquelles seran mils
coneguts et que tots se pendran dells mils
guarda del be que faran en lo fet de les armes. E per aquesta
raho nols embarga la nedeetat ne la
gallardia a la fortalea ni a la crueltat que deuen haver
contra lurs enemichs. E deim que deuen haver
significança segons que damunt havem dit en la obra
que par defora aço que han de dins en lurs
voluntats: e per ço manaren los antichs quel
escuder ol donzell que fos de noble linyatge un dia
abans que reeba cavalleria deu fer vigilia et en aquell
dia que la tendra de mig dia a avant deuenlo los
escuders o donzells banyar et lavar lo cap de
lurs mans et gitarlo en lo pus bell lit
que poran haver e alli han los cavallers a calçar
et a vestir les millors vestedures que haura. E apres
que axi lauran fet net et bell en lo cors
deuen fer altre tant a la anima menanlo a la esglesia
en la qual ha a començar a reebre treball vellan et
demanan merce a nostre Senyor que li perdo sos
pecats et quel guiy et li faça fer bones
obres ab lorde de la cavalleria que deu reebre
en manera que puga defendre la sua
ley et fer les altres coses a serviy de Deu segons ques
conve e que Deu li sia guarda et defeniment dells
perills et dels embarchs et coses contraries daquest
mon: e deuli venir a memoria que jassia que nostre
Senyor Deu es poderos sobre totes les coses et pot mostrar son
poder en aquelles quan et axi com li plau empero
senyaladament lo mostra en lo fet de cavalleria: car
en man sua es de dar la mort et tolrela
et de fer quel flach sia fet forts el
forts flach. E quan fara aquesta oracio deu estar ab
los genolls en terra e en tot lals de la nit deu estar en
peus mentre que soferir ho pora: car la vigilia
dels cavallers novells no fo ordenada pera fer
jochs ni pera altres coses sino tan solament que
ell els altres qui seran ab ell preguen Deu quel
guiy el endreç axi com aquell qui entra
en carrera de batalles et de mort per serviy de Deu et per
defensio de la sancta fe et de la cosa publica.
Ley XIX.
Quals no deuen esser cavallers.
E com aço fer
be nos puga es en dues maneres: la una de fet et laltra
de raho. E la de fet es quan los homens no han
compliment de ço que han mester pera ferles. E ço
que ve per raho es con han dret perque les deuen fer. E
jassia que aços avenga en totes coses empero
senyaladament sesdeve molt en fet de cavalleria: axi
com raho veda que dona no pot fer cavaller ni hom de religio
per tal com no han a metre lurs mans en fets de
batalles ni aytantpoch pot fer cavaller lom qui es fora
de son sen ni aquell qui no ha edat per tal com no han
compliment de sen pera entendre ço que fan. E
axi meseix veda que no sia fet cavaller hom pobre si
donchs aquell qui la a fer cavaller primerament no li
dona cosa ab que puga viure et tenir estament de
cavalleria: car tengueren et volgren los
antichs que no era rahonable cosa que honor de
cavalleria que es ordenada pera dar et pera fer
be fos posada o dada a hom que hagues a mendicar ab
aquella ni fer vida deshonrada ni axi meseix que hagues a
emblar ni a fer cosa perque meresques soferir
pena la qual es ordenada contra vils malfeytors: ni deu esser
fet cavaller aquell qui es minvat de sa persona o de
sos membres en manera que en guerra nos pogues
ajudar de les armes: e encara deim que no deu esser cavaller
hom qui en sa persona us de mercaderia. E axi meseix no
deu esser fet ni deu fer cavaller hom qui manifestament siatraydor o bare o dat per aytal en juhi
ni hom qui sia stat jutjat a mort per errada
que hagues feta si primerament no li era perdonada la pena de la
mort et encara la colpa: e no deu esser cavaller aquell
qui una vegada hagues reebuda cavalleria per escarn. E
aço poria esser en tres maneres: la una que fos
fet cavaller per alcu qui no hagues poder de fer cavallers la
segona quan aquell qui la reeb no fos hom covinent pera
reebre cavalleria per alguna de les rahons que damunt
havem dites: car jassia que aquell qui la donas
hagues poder de ferlo cavaller pero aquell no ho poria
esser per tal com reebia cosa que no li era deguda ni leguda
de reebre: e per ço fo antigament ordenat per
dret que aquell qui voldria escarnir tan noble cosa de
cavalleria romases escarnit per ella en manera que
james haver no la pogues. Axi meseix ordenaren los
antichs que alcu no reebes honor de cavalleria per
preu de moneda ni daltra cosa ques donas per aquella
que aparegue manera de compra: car be axi com
linyatge nos pot comprar axi meseix la honor
que ve per noblea la persona no la pot haver si donchs
no es tal que la meresca per linyatge o per sen
o per bonea que haja en si.
