Mostrando entradas con la etiqueta duch. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta duch. Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de julio de 2020

BISBAT DE EUNA.

BISBAT DE EUNA.

FOCHS
REYALS.

Primerament vila de Perpenya. 1640.
Habitants
de Perpenya poblats en diverses lochs. 582.
Castell
Dargiles. 161.
Copliure. 395. (Colliure)
Loch de
Tresserra. 16.
Castell de Muntsquiu: qui es del senyor
duch. ço.
Loch del Volo: del dit senyor. 93.
Loch de
Maurelans del .... 60.
Loch de Lauro. 5.
Castell de Cursavi:
qui es de la duquesa. 32.
Vila de Prats: qui es de la dita
duquesa. 149.
Castell de la Bastida: qui es de la duquesa. 52.

Loch de Lotes: del Rey. 5.
Case Fabre: del dit senyor.
9.
Salses: qui es del dit senyor. 69L.
Castell Dopol:
del dit senyor. 29.
Loch de Toyr: qui es del senyor duch. 161.

Loch de Toluges: qui es del senyor rey. 1.
Rodes: del senyor
rey. 20.
Vilella: del dit senyor. 4.
Muntbaulo: del senyor
rey. 26.
Ropidera: del senyor rey. 8.
Vall de Conach: del dit
senyor. *
Nabilles. 3.
Arletes. 4.
Nuedes. 4.
Orbanya.
8.
Conach. 4.
Eroles. 3.
Vallans. 5.
Vilafrancha: del
senyor rey. 171.
Marminas: del dit senyor. 1.
Flassa: del dit
senyor. 5.
La Guardia: del dit senyor. 1.
Marles: del dit
senyor. 1.
Setdenya: del dit senyor. 8.
Juncet: reyal. 6.

Fromiguera: reyal. 20. (Formiguera)
Puig Valador ab
tota la callania. 13. (carlán, carlanía)
Carramach:
de la dita callania. 2.
Riutort: de la dita callania. 9.
Galba:
de la dita callania. 4.
Sposoyla: de la dita callania. 6.

Vilanova: de la dita callania. 6.
Rial: de la dita callania.
9.
Puig: de la dita callania. 6.
Cerola: del dit senyor rey.
3.
Saorra: reyal. 22.
Corneyla: del dit senyor. 14.
Fulla:
del dit senyor. 11.
Fochs habitans de la vila de Perpenya qui son
poblats en la terra de Conflent e de Capcir segons ques
segueix.
En Dalmau de Talla. 1.
Ramon Tassarana de
Vilafrancha. 1.
G. Arnau Maso de Taurinya. 1.
Arnau Daniu de la
Vall de Sent Michel. 1.
P. Soluja de Prada. 1.
Johan Selma
de Fulla. 1. (Celma, Seuma)
En Croses de Joch. 1.
C.
Font de Marcaxanes. 1.
Jacme Vicens del Royre dels Vilars. 1.
P.
Agramunt de Fromiguera. 1.
Suma maior
de tots los fochs reyals del bisbat de Euna. 5940.


FOCHS DE CAVALLERS.

Lo Maso: qui es den Sella. 14.

Castell de Perella: qui es den Forgues. 10. (Forges)
Loch
de Sent Steva: de micer Francesch Roma. 18.
Ens: del
vescomte Dilla. 33.
Coma: den Tregura. 5. (Se lee
escrito Comà, pero hasta ahora no había tildes
)
Molig: den
Tregura. 11.
Campoma: del dit Tregura. 8.
Crosels: del dit
Tregura. 4.
Mosset: del vescomte Dilla ab los lochs
qui ab ell contribuexen. 45
Los Orts: den
Bernat de So. 5.
Julols: den G. Bernat de Sen donzell. 15.
Evol:
del vescomte Devol. 19. (Devol : D´Evol, de Evol)
Font
Rubiosa: den Bernardi de Ço
donzell: 12. (Ço
: Bernat de So)

Salto de Fetges: del vescomte Devol.
12.
Puriyanes Uyer e la Rota: den Bernat de Banyuls donzell. 19.

Vinsa: del comte Dampuries. 67.
Fornols: de
mossen Castello ….. cavaller. 5.
Loch de Vernet: den Bertran de
Verniola donzell. 11.
Loch de Caussa: qui es del dit Bertran. 18.

Loch de Sent Laurenç: del
comte Dampuries. 34.
Loch de Clayra: qui es del dit comte. 92.

Loch de Sent Faliu Davall: qui es del vescomte Dilla. 31.

Loch de Canet: qui es del dit vescomte Dilla. 95.
Loch
del Soler Davall: qui es del dit vescomte Dilla. 5.
Loch de Santa
Maria de la Mar: del dit vescomte. 46.
Loch de Tautauyl: del dit
vescomte. 38.
Loch de Illa: del dit vescomte. 38. (Isla,
Insula, Dilla, D´Illa
).
Sent Faliu Damunt: qui es del dit
vescomte. 18.
Loch de Torrelles: qui es del dit vescomte. 23.

Loch de Vilalonga: qui es den Franci de Bell Castell. 31.
Loch
de Pontala ab Sent Nicholau: qui es de la muller den Dalmau del Volo
donzell quondam. 19.
Loch de Lupia: qui es de la muller del honrat
En Ponc de Lupia donzell quondam. 16.
Loch de Bages: qui
es den Ramon de Lupia donzell. 43.
Loch de Tesa: qui es de la
muller den Guerau de Dardena
donzell quondam. 5.
Loch de Pollestres: qui es den Felip Roig
donzell. 16.
Fochs del loch de Alanya: qui fou den Amill de
Perapertusa donzell. 4.
Loch de Vilarnau Davall: qui es
den Valguarnera donzell. 2.
Loch Dortafa: qui es den Berenguer
Dortafa cavaller. 19
Loch de Panestortes: qui es den Not Dolms
donzell. 27.
Loch de Na Fiach: qui entre lonrat Narnau de
Millars e Madona den Bellera quondam. 12.
Loch de Casanoves: ha
qui son den Bernat Dilla donzell. 5.
Castell de Perallos: qui es
del vescomte de Roda. 4.
Loch de Moner: qui es del dit
vescomte. 22.
Loch de Millars: qui es del dit vescomte. 86.
Loch
de Regleya: qui es del dit vescomte de Roda. 9.
Loch de Vila
Clara: qui e de madona Caramany. 15.
Loch de Totço
Davall: qui es den Johan P. de Totzo donzell. 60.
Les
Abelles (diuse que es de la casa taxada del comte Dampuries):
qui son de mossen Berenguer de Pau. 18.
Loch de Banyuls de les
Aspies: qui es den Dalmau de Banyuls donzell. 36.
Sent Merti de
Fonolledes: qui es den Sent Merti donzell 8.
Loch de
Riunoguers: de mossen Marich Laurador. 7.
En Puigdoliba de
perroquia de Riunoguers: qui es den Ferrer de Sent Merti. 1.
La
Clusa: qui es den Berenguer Dolms donzell. 23.
Vivers: qui es den
Berenguer des Vivers donzell. 12.
Loch de Croanques: qui es den
Arnau des Volo donzell. 9.
Sent Johan de Plan de Corts: qui es de
mossen Berenguer Dortafa. 66.
Loch de Palafol: qui es de madona
den Castlar. 10.
Loch de les Illes: qui es den Jaufre Davinyo
donzell. 12.
Castell de Muntferrer: qui es de mossen En Berenguer
de Castell Nou. 42.
G. Marti de Alecha: qui es den Casella Darles
de la perroquia de Molet 1.
Castell de Sent Merçal:
qui es del vescomte de Roda. 20.
Castell de Bellpuig: qui es del
vescomte Dilla. 18.
Castell de Calmasella: qui es den G. Dolius.
14.
Castell Dolms: qui es de mossen Francesch Dolms. 16.
Castell
de Tallet: qui es de mossen Francesch Dolms. 10.
Muntauriol e
Taulis: qui son den Ramon de Bages donzell. 14.
Castell Nou: qui
es del vescomte Dilla. 38.
Castell de Corbera: qui es den Franci
Ça Garriga. 13.

En la honor de Cabruç qui
es del noble En Galceran de Rochaberti son los fochs segons
ques seguexen.
Primo en la perroquia de Serralonga.
50. (Serrallonga, Sierra larga, Sierra luenga)
En la
perroquia de Costrenyes. 21.
En lo terme de Fontanils.
8.
En lo terme de Muntalba. 30. (Montis Albi, Monte
Albo, Montalbán, Montblanch, Montblanc, etc.
)
En lo terme de
Palauda. 21.
En lo terme de Rayners. 40.
Castell de Bula: qui
es del vescomte Dilla. 36.
Villerach: qui es den Bernat Dolms. 3.

Scoer: del vescomte Dilla. 12.
Joch: de mossen R. de
Perellos. 12.
Finestret: qui es del dit Perellos. 11.
Saorla:
qui es del dit Perellos. 8.
Spiranell: den G. Cadell donzell. 5.

Suma de tots los fochs de cavallers del bisbat de Euna.
1978.

FOCHS DESGLEYA.

Vidal Presta del Spital de Coll
Darbres. 1.
En Losa de Les Allades: qui es del cellerer de
Campredon. 1.
Fochs del abat de Campredon. 6.
Johan Casals:
del abat de Sent Lorenc Desmunt. 1. (Des munt, del monte en
Baleares
)
En Landrich de Pera da Gosa: del prior de Ledo. 1.
(Como Lledó, Teruel)
Fochs del monestir Darles. 3. (de
Arles, Arlès, Arlés)
Fochs de la esgleya de Sent Merti.
4.
Fochs del Sacrista Deuna. 2. (de Euna)
En Pujol de
Vilaplana: den P. Adrouer. 1.
Loch de Tesarach: de la honor de
Sent Michel. 4.
Loch de Marcenoll: del prior de Marcenoll. 5.

Loch de Erbussols: de la honor de Sent Michel. 8.
Loch de
Calla: de la dita honor de Sent Michel. 16.
Lugols: de la honor
de Sent Michel. 7.
Bell Loch:
del prior de Cornella. 7.
Loch de Arria: de la honor de Sent
Michel. 19.
Salra: del abat de Sent Marti de Canigo. 3.
Loch
de Aurella: qui es del dit abat. 4.
Loch Gissa: qui es del dit
abat. 3.
Loch de Cabrils: del abat de Sent Michel. 2.
Tehegol:
qui es del dit abat. 2.
Los Plans: del abat de Sent
Michel. 3.
Talau: del dit abat. 1.
Sansa: del prior de
Cornella. 9.
Aygua Tabesa: del capitol Durgell. 17.
Matha
Mala: de la honor de Sent Michel. 13.
Conangle: de la dita honor.
2.
Vallsera: del dit abat de Sent Michel. 3.
Angles: del dit
abat. 14.
La Laguna: del abat de Sent Michel. 11.
Prat
de Balaguer e Font Pradosa: qui es del dit abat. 17.
Toers:
qui es del dit abat. 8.
Canavelles: de la honor de Sent Michel. 5.

Marasans: de la dita honor. 6.
Sohanies: de la dita honor.
6.
Lar: del abat de Sent Michel. 4.
Pi: del abat de Campredon.
10.
En: qui es del abat de Sent Miquel. 4.
Scaro: qui es del
dit abat. 15.
Vernet: del abat de Sent Merti de Canigo. 20.

Castell: del dit abat. 3.
Fulolls: de la honor de Sent
Michel. 13.
Girach: del abat de Sent Michel. 8.
Taverina: qui
es del dit abat de Sent Michel. 11.
Corts: del dit abat. 3.
La
Vall: de Sent Michel. 2.
Codolet: qui es del dit abat. 18.

Prada: del camerer de Grassa. 32.
Lech: de la honor de Sent
Michel. 4.
Clara: de la dita honor. 5.
Senors: del Sacrista
de Cornella. 5.
Vallmanya: de la honor de Sent Michel. 6.
Vall
Destania: del camerer de Sent Miquel de Cuxa. 7.
Sefilla:
del dit camerer. 4.
Los Vilars: del abat de Sent Merti. 12.

Rigarda: del prior de Serrabona e madona Elicsenda muller den
Steve de Torres. 9.
Marsaxaners: del abat de Sent Merti. 13.

Glorianes e Safonyns: del prior de Serrabona. 11.
Lo
mas de la Antzina: del prior
de Mercovol. 4. (altzina, encina)
Erreyanes: del abat de
Sent Miquel. 1. (arrayán)
Croses: del abat de Sent Miquel.
1.
Loch de Bon Pas: qui es del Espital de Sent Johan. 13.
Loch
de Sent Ypolit: qui es del dit Spital. 34.
Loch de
Sent Narzari: del dit Spital. 5.
Loch Derla: qui es del dit
Spital. 3.
Loch de Baioles: qui es del dit Spital de Sent Johan.
1.
Loch de Santa Coloma: del dit Spital. 7.
Loch de
Capestany: qui es del dit Spital. 39.
Loch de Vilamulacha: qui es
del dit Spital e del prior del Camp. 11.
Loch Danylls: del dit
Spital. 17.
Loch de Tarrats: del dit Spital. 13.
Loch Dapia:
qui es del Arxevescha de Narbona. 36.
Loch de Nidoleres:
qui es del pebordre de Sent Ilari. 5.
Loch de Sent Johan de la
Sella: qui es del abat de Sent Jenis. 10.
Loch de Forigues: qui
es del abat Darles. 29.
Loch des Vilar: qui es del pabordre. 10.

La Pobla de Panicars e la Pobla del Pertus qui es.... 14.
Loch
de Torderes: qui es del abat Darles. 14.
Vila Darles: qui
es del abad Darles. 176.
Codolet dels Banys: qui es del
abat Darles. 15.
Los Banys Darles: qui son del abad Darles. 28.

La Vall de Sent Laurench dels Cerdans. 56.
Serra Bona:
qui es del prior de Serrabona. 6.
Suma maior de tots los fochs
desgleya del bisbat Deuna. 2222.

FOCHS DE CIUTADANS.


Primo fochs del loch de Casanoves: qui son den G. Fuster. 3.

Vall de Sent Marti: qui es den P. Blan de la vila de Perpenya.
19.
Loch de Santa Eugenia del honrat En Johan Vola quondam. 7.

Loch Sureda: qui es den P. Blan. 22.
Fochs del loch de Alanya:
qui son den P. Blan. 7.
Castell de Ceret: den P. Blan. 242.

Enellen: den P. Blan. 11.
Loch de Selva Darbre Gros: den P.
Blan. 6.
Cauders: den G. Mercader de Puigcerda. 7.
Castell de
Ça Rocha:
den Galceran Morey. 91.
Creu de Capair: qui es den Bernat
Arçaguel de Puigcerda. 6.

Odells: den P. Ouzes de Vilafrancha. 4.
Uytesa: den Guillem
Avallenet savi en dret. 4.
Toren: de Madona Sanxa. 7.
Montet:
de la dita dona. 4.
Suma major de tots los fochs de
ciutadans del bisbat Deuna. 344.


martes, 25 de febrero de 2020

XCV. Reg. n.1538, fol.8. 16 feb. 1351.

XCV.
Reg. n.1538, fol.8. 16 feb. 1351.

Pateat cunctis quod nos Petrus etc. attendentes nuper nos de civitatibus Gerunde Vici et Minorise necnon de villis Bisulduni Turricelle de Montegrino de Pals et de Figueriis omnibusque et singulis castris et villis et locis et vicariis et bajuliis ac procurationibus Gerunde Bisulduni Vici Ausone Rivipulli et Rivipullensis Campirotundi et de Regali Minorise Bagiarum Berge et Berguitani et Sancti Petri de Auro vicecomitatus de Basso Turricelle de Montegrino et de Figueriis predictorum unum ducatum erexisse qui Gerunde nomine appellatur ipsumque concessisse sub certis pactis formis et condicionibus inclito infanti Johanni precarissimo primogenito nostro ducique Gerunde prout hec et alia lacius et clarius apparent per instrumentum publicum nostra bulla aurea insignitum per fidelem secretarium nostrum Matheum Adriani notarium publicum clausum datum et actum in castro nostro Perpiniani XXI die januarii anno subscripto: considerantes etiam educationem dicti ducis et administracionem ipsius ducatus nobili et dilecto consiliario nostro Bernardo de Capraria comendasse seu comississe sub certis formis pactis et condicionibus de quibus clare constat per instrumentum publicum nostre majestatis sigillo et sigillo etiam illustris Alionore regine Aragonum consortis nostre amantissime subscripte roboratum clausum et factum per dictum notarium die et anno predictis: animadvertentes insuper in ereccione et concessione comandaque et educatione predictis quedam verbo imposuisse dubia seu obscura que possent dare duplicem legentibus intellectum nos igitur aspicientes nostreque mentis aciem dirigentes quod illius est interpretari cujus est condere presertim cum nos velimus ut convenit dispendia litium equitatis compendio qua possumus industria coartare instrumenta jamdicta et in eis singula contenta liberaliter ampliantes clarioraque efficere cupientes tam motu proprio et perpenso digestoque consilio quam ad supplicacionem juratorum et proborum hominum civitatis Gerunde et nunciorum per universitatem dicte civitatis ad culmen nostre regie dignitatis hac de causa specialiter destinatorum tenore presentis publici instrumenti firmiter valituri volumus sanccimus statuimus et superaddendo instrumento dicte creacionis ducatus et concessionis de eodem dicto duci facte ducimus ex certa sciencia declarandum quod in casu quo prefatam reginam consortem nostram contingat decedere et nos ei supervivere et ad secunda vota convolare dicto infante Johanne vitam in humanis ducente quod a processibus factis vel fiendis et sentenciis diffinitivis et interlocutoriis latis et ferendis et gravaminibus quibuscumque in judicio vel extra illatis vel inferendis per officiales dicti ducis contra singulares personas vel alios aut jus ipsorum seu causis eorum tam criminalibus quam civilibus possit et debeat primitus ad dictum ducem cum etatem in dicto instrumento contentam compleverit et interim ad illum cui regimen et administratio dicti ducis et ducatus spectaverit vel comissa fuerit inmediate apellari: a dicto vero duce cum dictam etatem compleverit et interim ab administratore actore seu educatore predicto possit ad nos tanquam principem inmediate et indubie appellari et per appellacionis remedium recursus haberi quamdiu nos vitam duxerimus in humanis et donec dictus dux ad apicem regie dignitatis fuerit assumptus et non alias neque ultra. Quibus justis appellacionibus teneantur dictus electus et alii imposterum eligendi ad administrationem et regimen dicti ducatus et ducis eorumque officiales dicte .... defferre et apostolos concedere et dare et alia et aliter facere et observare sicut et prout inferior a quo appellatur ad superiorem facere et observare tenetur juxta legittimas sancciones usaticos Barchinone et constituciones Cathalonie. Premissis preterea racionibus inducti ad tollendum ambiguitatem quorundam nos volentes infrascripta clarius apperire a dicto instrumento ereccionis et concessionis cassandam irritandam revocandam tollendam et anichilandam ducimus per modum interpretationis et declarationis ut predicitur clausulam immediate sequentem: Et etiam in omni casu et eventu retinemus nobis hostes exercitus et cavalcatas in hominibus dictarum civitatum et villarum et locorum omnium predictorum. Loco autem clausule preinserte et retencionis in eadem contente retinemus nobis et retinere volumus et intendimus casus contentos et specificatos expresse in usatico Barchinone incipiente: Princeps namque: quos casus et usaticum nobis reservamus et expresse intendimus reservare creacione seu ereccione ducatus predicti et contentis in ea in aliquo non obstantibus: adicientes quod per dictum creacionis et ereccionis ducatus instrumentum et concessionis de eodem dicto nostro primogenito factum dicto usatico in aliquo derogare intendimus nullo modo. Preterea quamquam in dicte creacionis et donacionis instrumento contineatur quod nos retinemus ut in generali curia que nunc Perpiniani celebratur et alias quociens in futurum contigerit celebrari in Cathalonia vel alibi curiam vel generale parlamentum universitates civitatum villarum et locorum infra dictum ducatum sitorum de mandato nostro vocate vel in futurum vocande teneantur ad dictam curiam et parlamentum procuratores suos seu sindicos destinare nichilominus per quosdam in dubium revocetur an dicti sindici vocari debeant prout hactenus vocari consueverunt: nos hoc declarare volentes decernimus et declaramus ac est intencio nostra et sic volumus et statuimus quod universitates predictarum civitatum et locorum vocentur per nos et vocate venire et interesse teneantur in ipsis curia et parlamento aut consilio generali prout facere tenebantur ante donacionem et concessionem et ducatus ereccionem supradictas. Insuper licet in instrumento comande predicte contineatur quod in casu quo contingeret dictum nobilem educatorem et administratorem decedere et alium eligi in casibus in dicto comande instrumento specifficatis quod sint de electoribus futuri educatoris ac amininistratoris duo nobiles seu milites aut generosi vicarie Gerunde et Bisulduni eligendi per nobiles milites aut generosos ipsius vicarie aut majorem partem ipsorum et duo cives civitatis Gerunde eligendi per universitatem civitatis Gerunde aut majorem partem ipsius: attamen prout racioni consonum ampliando statuimus volumus concedimus et hujus serie ordinamus quod in casibus memoratis sint de electoribus ipsis quatuor nobiles milites seu generosi dicte vicarie Gerunde et quatuor cives ipsius civitatis velut caput dicti ducatus una cum aliis civitatum et locorum per quos dicti educatoris et administratoris ducis et ducatus quociens facienda ocurrerit electio celebretur prima ordinacione in dicta comanda contenta nullatenus obsistente. Declarantes et ex certa sciencia hujus serie statuentes quod per dictum instrumentum creacionis et ducatus ereccionis et concessionis predictarum non facimus nec facere intendimus aliquam separacionem de civitatibus et locis contentis in creacione dicti ducatus a comitatu Barchinone immo predicta omnia unimus et unire intendimus pocius per predicta comitatui Barchinone et corone nostre regie faciendoque privilegium firmum validum perpetuumque quod vim legis habere volumus sanccimus et etiam ordinamus quod civitates et loca predicta contenta in creacione dicti ducatus nunquam possint a comitatu Barchinone et a corona regia separari immo quod quicumque fuerit rex Aragonum et comes Barchinone habeat esse et sit dominus civitatum et locorum predictorum civitatesque et loca predicta per regem Aragonum et comitem Barchinone et sub ejus dominio et posse et per eum et ejus officiales perpetuo regantur et regi habeant seu etiam gubernari. Declaramus insuper quod quamquam in dicto instrumento creacionis et concessionis contineatur: quod per nos vel per dictum ducem et ejus successores nunquam hec creacio seu ducatus ereccio valeat ad consequenciam trahi: est tamen nostre intencionis et volumus ac etiam declaramus quod quoad primogenitum vel successorem in primogenitura qui proculdubio post dies nostros vel suos aut ejus successores assumendus esset in regem Aragonis sed non in quemvis alium nobis et eis liceat imposterum similem creacionem ducatus et de eodem concessionem facere: observatis tamen declaracionibus concessionibus ordinationibus et retencionibus supra et infra factis verbis in dicto instrumento appositis seu aliis quibuscumque obsistentibus nullo modo: cum pocius creacio et concessio fiende circa talem si forsan fieri contigerit pocius agregacio et unio comitatui Barchinone et corone regie quam separacio censeretur. Ceterum volumus et hujus serie statuimus sanccimus et perpetuo etiam ordinamus quod constituciones Cathalonie generales facte et imposterum faciende et usatici Barchinone habeant observari in locis dicti ducatus et privilegia eis concessa huc usque ac consuetudines et observancie antique tam per nos proprio nomine et ut legitimum administratorem quam per electum jamdictum et in posterum eligendum seu .... ad regimen dicti ducis et ducatus quam per ipsum ducem et ejus officiales ita quod per dictam creacionem nichil commutetur sed omnia observentur sicut observabantur et observari habebant ante dictam creacionem et ac si dicta ducatus ereccio facta non fuisset. Predictas itaque declaraciones addiciones et ablaciones seu remociones sancciones et statuta ac alia supradicta facimus et ordinamus et servare et servari facere promittimus sicut melius dici potest et intelligi ad salvum et sincerum etiam intellectum: volentes et etiam infrascripti serie juramenti per nos prestiti vigore prefatis nominibus statuimus sanccimus et promittimus ac nunc pro tunc etiam ordinamus quod cum dictus dux ad etatem pervenerit quod possit regere juxta tenorem instrumenti dicte creacionis et etiam antequam regat per se jurabit laudabit et firmabit omnia et singula supradicta. Sed sufficit predictum ducem omnia et singula supradicta jurare in dicta civitate Gerunde tantum tanquam in capite dicti ducatus. Volumus etiam et decernimus ac statuimus quod nunc de presenti nobilis et dilectus consiliarius noster Bernardus de Capraria quem dicti ducis et ducatus administratorem fecimus ut est dictum et alius vel alii et quicumque sint qui post eum dicti ducis et ducatus fuerint administratores in principio sue administrationis prestent ad sancta Dei evangelia juramentum juratis et consulibus vel consiliariis civitatum Gerunde Vici et Minorise predictarum recipientibus per se et aliis omnibus et singulis personis dicti ducatus si presentes fuerint alias notario pro eis stipulanti quod predicta omnia et singula teneant inviolabiliter et observent. Hoc etiam intellecto et declarato expresse quod quicumque qui post dictum Bernardum de Capraria fuerint educatores dicti ducis et administratores ducatus in principio sue administrationis et antequam ea utantur prestent et prestare teneantur dictum juramentum in qualibet predictarum civitatum Gerunde Vici et Minorise in presencia juratorum consiliariorum vel consulum earundem. Et ut premissa omnia et singula majori gaudeant firmitate tam nomine nostro proprio quam etiam tanquam pater et legitimus administrator dicti ducis primogeniti nostri juramus sponte in animam nostram per Dominum Deum et ejus sancta quatuor evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicto omnia et singula tenere et observare ac teneri et observari facere inviolabiliter tam per dictum ducem quam per administratores ducis et ducatus predicti et eorum officiales et in aliquo non contrafacere vel venire jure aliquo causa vel etiam ratione. Mandantes per presens publicum instrumentum universis et singulis officialibus et subditis tam infra dictum ducatum quam alibi sistentibus presentibus et futuris quod premissa et infrascripta omnia
et singula que firmari et jurari facimus per dictum nobilem Bernardum de Capraria tanquam educatorem ducis et administratorem ducatus predictorum teneant firmiter et observent et ab aliis faciant inviolabiliter observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant quavis causa seu etiam ratione. Nos igitur Alionora Dei gratia regina Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitissaque Barchinone Rossilionis et Ceritanie prospicientes premissa omnia et singula causa justa previa ad utilitatem dicti nostri dulcisimi primogeniti et ducis fore facta ea laudamus approbamus ratificamus et confirmamus et manibus nostris ad sancta Dei quatuor evangelia juramus contra predicta vel aliquem ex eisdem numquam facere vel venire aliqua racione. Ad hec ego Bernardus de Capraria educator et administrator supradictus attendens supradicta omnia redundare ad utilitatem dicti domini ducis et perfeccionem premissorum jamdicto nomine laudans approbans ratificans et confirmans omnia et singula supradicta juro nunc ex tunc et ex tunc ut ex nunc per dominum Deum et ejus sancta quatuor evangelia meis manibus corporaliter tacta predicta omnia et singula tenere et servare et in aliquo non contrafacere vel venire jure aliquo vel etiam ratione: quinimo prestabo et dabo operam cum effectu omni excepcione remota et faciam etiam meum posse si vixero quod dictus dominus dux supradicta omnia firmabit et jurabit cum ad etatem pervenerit supradictam. Hec igitur omnia et singula supradicta ut dicta et expressa sunt supra facimus paciscimur et promittimus nos dicti rex et regina et ego Bernardus de Capraria nominibus sepe dictis quisque nostrum a se dicta vobis juratis et probis hominibus presentibus nomine dicte universitatis Gerunde necnon et notario infrascripto tanquam publice persone pro eis et pro aliis universitatibus civitatum Vici et Minorise et aliarum villarum et locorum dicti ducatus et pro aliis etiam personis omnibus et singulis quarum interest et intererit et interesse potest ac poterit in futurum recipienti et paciscenti ac etiam legitime stipulanti. Et intendimus declaramus ac etiam protestamus quod per hoc instrumentum aut per contenta in eo non fiat perjudicium aliquod tacite vel expresse aliis contentis in instrumentis ereccionis et concessionis ac educationis seu comande predictis de quibus in presentis declaracionis publico instrumento mencio non sit facta nec per illa huic: quinimo eadem et istud remanere volumus et intendimus in suo pleno robore et valore. In quorum omnium testimonium nos rex et regina predicta necnon Bernardus de Capraria educator seu actor ac administrator jamdictus ad dictorum juratorum supplicacionem humilem et etiam requisitionem mandamus fieri de premissis tot consimilia publica instrumenta sigillo majestatis nostri dicti regis et nostre dicte regine ac dicti ducis sigillis munita scilicet nobis dictis regi et regine michique dicto Bernardo de Capraria et nostris quibuslibet nominibus sepedictis ac universitati civitatis pretacte et aliis quorum interfuerit tradenda per scriptorem ac notarium infrascriptum. Actum et datum in camera Timberiorum castri regii Perpiniani sextadecima die febroarii anno a nativitate Domini MCCC quinquagesimo primo. - Sig+num Petri Dei gratia etc. qui hec jamdictis nominibus laudamus juramus et firmamus. - Sig+num Alionore Dei gratia regine Aragonum etc. que hec laudamus firmamus et juramus. - Sig+num Bernardi de Capraria educatoris ac administratoris predicti qui jam dicto nomine hec laudo firmo et juro. - Testes hujus rei sunt inclitus infans Raimundus Berengarii comes Impuriarum venerabilis Hugo Valencie episcopus cancellarius Matheus miles majordomus domine regine et Jaspertus de Tregurano promotor curie ac consiliarii dicti domini regis. - Sig+num Bartholomei de Lauro dicti domini regis scriptoris et ejus auctoritate notarii publici per totam terram et dominacionem suam qui predictis interfuit et hec scribi fecit et clausit cum litteris rasis et emendatis in linea IX ubi dicitur ducem cum etatem in dicto instrumento contentam in linea XXX ubi dicitur infrascripte et in linea XLIII ubi corrigitur facimus paciscimur et promittimus nos et in XLVIl linea ubi inspicitur et nostri dicte regine ac dicti ducis sigillis munita scilicet.


viernes, 7 de febrero de 2020

VI. ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.


VI.

ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

Reg. N° 1529 ? Pars. Ia fol. 42, Sin Fecha.

Molt se pertany dels princeps en tal manera per ordinacions provehir que cascu en sa nominacio et habit sia honrat segons la condicio de son orde o estament per tal que als qui mereixen honor per abus no sia sostreta ni dada a aquells a qui covinentment nos pertany. Perço nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya et de Corcega et comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya cobeejants quel orde de cavalleria lo qual principalment sobrels altres ordes mundanals mereix honor sia honrat en sa nominacio et en son habit e per tal que totes les coses dejus scrites sien observades mils axi com se conve fem la ordinacio ques segueix.
- Primerament que en tot dictat de qualsevol raho se faça o isca de la nostra cort et de les corts dels nostres officials de tots et sengles regnes comtats et terres nostres sien intitulados les nominacions de les persones apres los noms propris segons la condicio et offici de cascuna axi com en aquest capitol es contengut: es assaber que si hi sera nomenat alcun comte o altre noble qui sia fet cavaller sia nomenat noble et cavaller e si sera noble qui no sia cavaller sia dit noble donzell e si no es noble et es cavaller sia intitulat tota vegada cavaller els officials nostres de la reyna muller nostra et del duch nostre fill cascu per lo titol de son offici e si es hom de paratge et no es cavaller siay posat apres lo nom propri donzell. Doctor sia intitulat doctor e si es licenciat licenciat e si es bachiller bachiller e si savi en dret savi en dret e si maestre en medicina maestre en medicina e si metge metge e si cirurgia cirurgia si notari notari si ciutada ciutada si mercader mercader. El menestral el laurador hagen lur titol segons la cosa de que usen. E si alcun dels damunt nomenats estaments no haura sia nomenat vehi o habitador daytal ciutat vila o loch. - Item ordenam et volem que tot hom qui sia de casa et de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch deja et sia tengut honrar los qui han o hauran reebut lorde de cavalleria en aquesta nominacio o vocable es assaber mossen naytal: e aço sots pena de perdre loffici o benefici o merce que de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch tendra: e que a null altre qui cavaller no sia exceptats los dejus scrits nos gos dir ni nomenar mossen. Empero volem que sia legut a cascu de nomenar mossen a doctor o a prevera. - Item ordenam que null hom qui sia de casa o de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce nostra o de qualsevol de la dita reyna et duch no gos portar correja despasa ni de cinyer dargent sobredaurada ni çabates trancades o esflorades ni esperons ab aur ni estreps ni ensellaments sobredaurats si cavaller no es. Entenem empero que les dites coses puguen portar doctors licenciats en leys maestres en medicina et preveres e encara tot honrat ciutada els officials nostres et de la dita reyna siguents: ço es vicecanceller maestre racional tresorer scriva de racio et prothonotari tinent los nostres segells et tots los consellers nostres qui no sien de paratge et tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. Plaunos empero que en tot cavall puga tot hom portar et haver lo fre sobredaurat. - Item que negun qui cavaller no sia no sega a taula de cavallers en la nostra casa exceptats los infants de la casa real et sos fills et vicecanceller tresorer et racional scriva de racio et prothonotari tinent los segells et honrats ciutadans et consellers nostres qui de paratge no son els dits tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. - Item que negun fill de cavaller o hom de paratge qui fet cavaller no sia en la nostra cort on la cort de la dita reyna o del dit duch ni fora les dites corts no gos seure a taula de cavallers nobles sots pena de perdre la casa et la merce nostra o de la dita reyna o del dit duch. E volem et ordenam que null rich hom qui sia fet cavaller et qui sia de casa nostra o tenga offici o merce o benefici nostre o de la dita reyna o del dit duch no gos asseure a sa taula alcun hom de paratge si cavaller fet no sia si donchs noble no era. - Item que tot hom de paratge qui allech corona daci a avant sia privat encontinent de casa et de merce nostra de la dita reyna et del dit duch et tot offici o benefici o merce que de nos o de la dita reyna o del dit duch tenga et que james noy puga esser restituit ni reebut ni puga tenir offici o merce o benefici nostre o de qualsevol de la dita reyna et duch en casa ni en los regnes comtats o torres nostres ni puga reebre alcuna gracia nostra de la dita reyna ni del dit duch ans si feu o honor alcuna de nos o de la dita reyna o del dit duch tendra li sien tolts per la dita raho o per altra que per justicia trobar se pusca: e aço sens esperança dalcuna remissio: e que de nos de la dita reyna ni del dit duch no puga haver gracia car aço es cosa que es molt odiosa a nos et gran deshonor de cavalleria. - Item que neguna dona no port corona en presencia de la reyna ne vista draps dor ne de seda en neguna part si donchs son marit no era cavaller fet o fill de rey.




jueves, 6 de junio de 2019

Tomo I, texto XII, Martín, carta al conde de Denia


XII.
Reg. 2251, fol. 100. 20 de setiembre de 1408.

Lo Rey. - Comte car cosi. Vostra letra havem rebuda significansnos com lo duch vostre pare havia en destret vostre heretat per via de testament nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia suplicant que nos li deguessem scriure fentli saber quel dit rey no acceptaria lo dit heretament: e vista la dita letra e enteses a pie les coses en aquella contengudes responem que nos volents condescendre a vostres supplicacions e que cregats fermament que a nos no abelleix res en prejudici vostre scrivim de present al dit duch vostre pare per nostres letres de les quals vos trametem translat dins la present. Perqueus pregam manam e amonestam que si en res nos entenets servir e complaure siats bo et obedient fill al dit duch vostre pare e complagats aquell en totes coses et siats per conseguent en gracia et benediccio sua la qual havent e honrant lo dit vostre pare prosperarets en lo mon e viurets longament sobre la terra e del contrari ne desserviriets molt a Deu et nos per conseguent ho tendriem en singular desplaer. Dada en la torre den Johan Fiveller sots nostre segell secret a XX dies de setembre del any MCCCCVIII.- REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur comiti Dinie.