6, 8 marzo, 1462

6 DE MARZO.

Se suscitó la duda de si las cartas que se habían redactado, días atrás, sobre el asunto de don Jofre de Castro habían de ser enviadas o no, en vista de los procesos que se habían recibido a instancia de mosen Rebolledo; y como el Patriarca observase que antes convenía examinar detenidamente los referidos procesos, pasóse a votación, y examinada, acordóse, en vista del mayor número de votos, que fuesen enviadas las cartas, no obstante los procesos recibidos, los cuales se podrían examinar maduramente entretanto; cuya resolución se hizo saber al Concejo de la ciudad, enviando a este objeto tres comisionados, que alcanzaron del mismo la oportuna aprobación.
En los demás asuntos no tomaron acuerdo alguno por falta de tiempo.

8 DE MARZO.

Se propuso que fuese acordada la contestación a la Señora Reina, para solicitarle que proveyera sobre la admisión o no admisión de los oficiales; y pasado a votación, tomóse el siguiente acuerdo.

Ço es que sia haguda nomina de la ciutat dels oficials que per ella son passats juxta les deliberacions del present consell que a la dita ciutat son stades reportades. E que de aquells tals sia significat per deputats a la Senyora Reyna esser passats per lo Principat e que los altres no son passats per lo dit Principat.

Antes de levantarse la sesión, el obispo de Vich, el conde de Pallars, mosen Arnaldo de Vilademany y mosen Jaime Ros requirieron a los Diputados, para que se llevase a efecto la deliberación tomada por el Consejo y la ciudad en el asunto de los remensas; a que contestaron que cumplirían en toda ocasión lo que tenían obligación de hacer.
En seguida el escribano del Concejo de la ciudad presentó la lista testimonial de los oficiales clasificados por dicha corporación, y en la que se marcaba cuales eran los admitidos y cuales los rechazados; e insiguiendo la deliberación en que se expresó que se notificara el resultado de dicha clasificación a la Señora Reina, los señores Diputados se la remitieron desde luego.

Lista de los oficiales que no se han tenido por odiosos ni sospechosos, relativamente al Principado de Cataluña.

Primo mossen Anthoni Crespa en ofici de algutzir.
Item lo honorable micer Francesch Merquilles en ofici de vicicanceller.
Item los honorables mosssen (tres s ya es demasiado) Galceran Oliver al ofici de tresorer e micer Johan Dusay al ofici de prothonotari.
Item los honorables En Pere Perello en ofici de secretari e micer Bergua en ofici de jutge de cort.

Lista de los oficiales odiosos y sospechosos en los oficios que se designan.

Primo lo reverendissimo archabisbe de Tarragona en ofici de canceller.
Item lo honorable En Phelip Albert en ofici de governador.
Item lo honorable micer Jaume Taranan (Taranau) en ofici de regent la cancellaria.
Item micer Anthoni Riquer en ofici de advocat fischal de la cort del veguer de Barchinona.
Item micer Ramon Soler en ofici de jutge de cort.

Reunido el Consejo en otra sesión, el mismo día, los Diputados, y con ellos los oidores de cuentas, manifestaron que desistían de la condición expresada en el acuerdo de cinco del presente mes sobre los remensas, y que daban por nula la referida condición y todas las demás que hubiese, adheriéndose en todo a lo que votaron las treinta y cinco personas que no habían aceptado dicho acuerdo; de lo que se levantó, en seguida, formal testimonio.
Dióse entrada, desde luego, al honorable Pedro de Sant Dionis, doncel, veguer de Gerona, el cual manifestó verbalmente, que las reuniones y movimientos de los remensas iban en aumento, pues con sus trompetas y tambores, en grupos de ciento, doscientos y hasta quinientos, se paseaban por todas partes, dando gritos contra sus señores, diciendo que les alanzearían si les exhigían derecho alguno; y que días pasados, le habían obligado en Besalú a que entregase a los síndicos que les representaban, un preso que tenía en la cárcel pública; de manera, que no pudiendo ponerse coto a tales desmanes, iba a manifestar a la señora Reina, como también manifestaba al Consejo, que, no teniendo el veguer bastante fuerza para contener, se hacía indispensable poner en aquel punto un oficial prehemiente (preeminente) y de mayor representación que el veguer, sobre todo descubriéndose en los revoltosos grande ánimo y disposición a procurar escándalos y entorpecimientos. En consecuencia, nombróse una comisión para que fuese a ver a la señora Reina, a fin de suplicarla que se sirviese proveer en el asunto de las remensas, conforme se había acordado por los Diputados y Consejo en la sesión del cinco. 

14 DE ABRIL. 

Presentáronse, en este día, el reverendo castellano de Amposta y el magnífico don Luis de Vich, maestre racional de Valencia, con la correspondiente credencial de dicha Señora, y las contestaciones dadas por la misma a los capítulos presentados por la Diputación y Consejo, manifestando, al propio tiempo, los deseos que tenía su Serenidad de dar fin a tal negocio, y ofreciéndose a informar verbalmente sobre cuanto pudiese convenir, al logro de semejante objeto.
Sigue la credencial.

Als reverend venerables religiosos egregis nobles magnifics e ben amats nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell llur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables religiosos egregis nobles magnifichs e ben amats nostres. Venguts aci a nos los venerables religiosos magnifichs e amats nostres lo abat de Poblet mossen Bastida e En Thomas Taqui missatgers vostres havem ab ells conferit de les coses contengudes en los capitols que portareu per via de supplicacio als quals nos havem fetes certes respostes per via de parer que veureu. Sab nostre Senyor que nostre desig tots temps es stat e es axi en lo benavenir repos e sossech de aquest Principat quant en lo servey de la Majestat del Senyor Rey e benifici del lllustrissim Princep nostre molt car e molt amat fill e axi tostemps entenem a procurar la unanimitat concordia e bon voler ab totes nostres forçes fins a exposarhi la vida. A vosaltres carissima e afectuosissimament encarregam que vullau atendre en les faenes ab aquella fidelitat innata e singular voluntat que los predecesors vostres e vosaltres loablement haveu acustumat en loor de nostre Senyor Deu servey dels Reys passats de sancta recordacio de la Majestat del Senyor Rey gloriosament regnant benefici e repos del di Principat e dels altres regnes et terres de la sua Excellencia. De totes les dites coses pus stensament sen van informats los venerables religios magnifichs e amats consellers
nostres lo Castella Damposta e mossen Luis de Vich als quals e a qualsevol dells en aço que de part nostra vos diran poreu donar fe e creença com a nostra persona. Dada en Vilafrancha de Penades a Xll de abril del M.CCCCLXI. - La Reyna.

Dadas, pues, las explicaciones convenientes por los enviados de la Reina, mandaron los señores Diputados que se leyeran los capítulos con la respuesta correspondiente a cada uno, pero como fuese ya tarde, no se tomó ningún acuerdo.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en tal día.

Als molt reverend e magnifichs senyors los deputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per quant apres la partida den Perello havem sentides coses de tall importancia nons part comanar a la ploma havem desliberat escriureus vos placia donar orde queus sia tramesa persona y de tall fiansa que complidament totes coses li puixen dir e seria a nosaltres molta contentacio que fos o mossen Jacme Ros o misser Jacme Taranan e que fos dema que sera dimecres de mayti al spitall de Servello que la hu de nosaltres sera aqui per dir lo quens occorre car nons par espedient tots dasi partits per bon respechte nons occorre aver mes a dir per aquesta sino que de nosaltres ordineu lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XIIII de abril a una hora passat mig dia. A vostra ordinacio aparellats. Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Com ya per altre scrivi hir a vostra reverencia e honorables magnificencies de uns jorns en sa yom so lexat de tenir spies en Çaragoça ni en terra de Monço hi de Barbastre e per ço nous puch molt avisar de noves majorment que sien certes solament sabi hir com lo regne de Arago tremetra embaixadors al Rey de Castella lo hu dels quals es micer Johan de Gurrea hu dels diputats del dit regne e creu se vagen per tant com des que lo conestable de Navarra sen es tornat en Castella lo mestre don Alonso ha fet una correguda dins Castella de que crehen lo Rey do Castella sera mogut en fer altre tant en Arago e aquests se creu vagen per placar lo dit Rey. Crech yo que aqui se haja de aço pus cert avis.
Yo mossenyors com sabeu men porti de aqui moltes armes per vendre açi axi com cuyraçes lançes cervelleres pavesos e passados de tot aço yon he molt poch venut car de les cuyraçes ans de anar a Fraga ne veni unes quantes en les quals se guanyava be lo port hi enquare qualque flori. Les lançes e quasi tot lo restant se es aci. Los pahers de Leyda staven per comprar ho tot e ara tota la gent de la armada ven açi armes al major mercat del mon cuyraça qui costava aqui set hi vuyt florins sich dona ara per XXX sols e hun paves per IIII sols e exi de les altres coses en tant que de quantes armes tinch aci non hauria al present diner e si vostra reverencia e honorables saviesas delliberaven que aquestes armes tornassen aqui ara tinch tres adzembles loguades a raho de mesos e a poch a poch poria tremetra moltes coses aqui o si
delliberaveu que les dites armes ab lo bescuyt quem es sobrat anas tot la via de Tortosa tremetrien hi e haurien bon forniment de armes per les vostres galeres specialment de lançes e passadors que ni ha una bella flota.
Aquesta gent mossenyors axi de peu e de cavall te gran basque de partir e infinits ne fugen per lo poch castich que sen fa entre los altres han fugit II conestables ab gran part de la sua gent los quals sen van sens licencia ço es hu En Johan Plana de Martorell e altre en Miquel Bisbal de aqui e molts altres qui no son conestables los quals si aqui havien algun castich los de açi se atentarien e si aço havia are de haver fi com se vulla que anas iria be mas si aço a de durar es fort cosa que la gent se aneha de fugir sens nenguna por e hajau per cert mossenyors que si los D. homens volen que sien soldejats es mester haver los prest per poderlos ben triar e darlos manament que no venen ses armes a menys for dels rocins. Senyors de don Felip es axi que yo non se ell quant ha de servir mas be se que en sa companya ha alguns rocins de açi de Leyda los quals ell ha pagats per hun mes. Lo capita scriu dels furs de Fraga a vostres reverencia e honorables savieses. Ja per diverses altres scrivi en dies passats que fora bo que en quade letra sen fes qoalque mencio per que no agessen pujat a tant hi aquests de Fragua han agut tant de sentiment e tantes rahons de esser satisfets per lo General de Cathalunya dels dans que han rebuts que envides sien poran aconortar que no sien pagats hi es fort cos anehar la gent que lo General haja de pagar lo dan que ells fan. Per la present mossenyors als no y ha que fretur scriure. Si delliberau soldejar gent es mester fer vanir aci unes XV spingardes de lauto. Feta en Leyda a XI de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Per lo honorable deputat local de la present ciutat nos es stada comunicada la delliberacio feta per vostres reverencies de les gents darmes que eren aci asoldades per lo General que sen vajen en aqueixa ciutat e axils ho ha manat la qual cosa havem hagut a gran admiracio e entrenyor attesa la necessitat de la custodia e defensio de aquesta ciutat com stigua segons saben vostres reverencies en la frontera e es porta e entrada de Cathalunya a tot lo Principat molt necessaria de sostenir e guardar e semblans que vostres reverencies no la deuen dexar sens custodia de algunes gents per lo repos de la cosa publica de tot lo Principat. Perque
suplicam vostres reverencies vullen provehir que algun nombre de gent sia trames e stiguen per lo General e a sou de aquell en aquesta ciutat e a custodia de aquella com sia molt necessari e jatsia tots los quey son venguts hauriem per bons hi tornassen empero entre los altres vos suplicam hi vullau trametre en Sameso capita de Figueres e Bosulu (Besalú) lo qual aquest temps que ha stat aci se es regit axi be e virtuosament ab totes ses companyes que tota la ciutat en comu e particular ne roman ab gran contentament e seran coses que reputarem a gracia singular a vostres reverencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia e tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a dos de abril any Mil CCCCLXl. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Siguen las cartas que se mandaron escribir en esta fecha.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per la gran instancia que havem per los homens de Manresa qui son en aqueix exercit que sen puguen venir havem delliberat que donant los per retorn a llurs cases cinch jorns e hajen servir lo restant temps que sen puguen venir. Per queus pregam molt stretament que pus hajen servit lo temps que han a servir donant e prenentlos en compte los dits cinch jorns per retorn los licencieu en manera que sen puguen venir. E sia la Sancta Trinitat senyor molt egregi e strenuu baro vostra guarda. Dada en Barchinona a XIlll de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Segons havem entes alguns de aquells quinze qui eren aqui elets per lo bras o stament militar pretenen esser guiats axi que la justicia nos puga dels veure ni aconseguir per aquells quils demanen de que som molt marevellats e no saben quina raho hi pugan posar o allegar. E per ço vos dehim e manam quels digau e intimeu que per nosaltres ne per aquest afers no stiguen pus ajustats ne es nostra intencio o voluntat que per llur eleccio la justicia sia empetxada ni dilatada o torbada a aquells qui res los
demanen ans com dit es volem que sia administrada per los oficials a quis pertanga.
E aço mateix volem que digau als oficials de aqueixa vila de nostra part per nostra scusa e descarrech. Dada en Barchinona a XIIII de abril del any CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
- Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda feta a XI del mes corrent. A la qual vos responem quant toqua al fet de la gent nosaltres scrivim al capita de nostra intencio e delliberacio e quem comunich la letra a fi ques faça segons nostra delliberacio. E com haureu triada la gent quis haura a retenir per un mes feu memorial de tots aquells qui resteu axi de cavall com de peu qui han haver per lo dit mes e tremetren vos ho tantost. De les armes e bescuyt quens ha sobrat que no ses pogut vendre ni arribar reteniu ho en algun loch ben guardat entro quen hajam en altra manera delliberat car al present no volem ques moga de aqui. Los conestables qui son fugits ab la mes gent segons scriviu tantost hi farem provehir. Dels furts de Fraga quis son fets e lo capita nos scriu ja veureu en la sua letra la nostra delliberacio. Los conestables de la gent qui han rebut lo sou de XV jorns segons se diu no han rebut sino tres florins axi com los homens de peu nostra intencio e voluntat et que hajen quatre florins per lo mig mes perque daulos lo flori quils resta. Dada en Barchinona a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra havem rebuda feta a XI del mes present. A la qual vos responem que havem delliberat e som contents que tota la gent de peu e de cavall pus hajen servit lo temps que han a servir deduhintne aquells dies queus sera vist per retorn segons lo lonch don sou sen vajen ells licencieu exceptats que sien retinguts cinquanta rocins utils e bons e disposts a servir a la honor del Principat en los quals sien compresos e comptats los de don Felip e de don Ferrando de Bolea e los cinch rocins den Bernat de Marimon e tres de mossen Arnau de Foixa. E si ni falran a compliment
dels dits cinquanta rocins e si los tres rocins que En Johan Bonet de Tortosa te aqui en servey del exercit son bons utils axi mateix volem prengau aquells e si mes ni haura mester a compliment dels dits cinquanta preneu aquells queus sera ben vist que sien bons e utils e aço remetem a vos. Axi mateix havem delliberat e volem que sien retenguts cinchcents homens de peu dels millors quiy sien en los quals haja cinquanta spinguardes e provehirem quels sia donat lo sou per hun mes e placiaus triar bona gent que hajen voluntat de romandre e ben servir e que no sien poblats en aqueixes contornades e placiaus fer per manera que la gent de cavall e la gent de peu que manam retenir e romandre sien en tal manera agualats que tots complesquen lo mes en hun dia axi que si los homens de cavall hauran a servir encara alguns dies per lo temps que han pres lo sou no hajen lo sou complidament de hun mes sino per tants dies com aurien a servir agualantse ab los homens de peu qui pendran sou per hun mes a fi que com dit es tots complesquen a un jorn comptant los aquells dies queus sera vist esser los dats per llur retorn. E aquestes coses vos placia fer ab intervencio e consell del veguer de aci e dels pahers de aqueixa ciutat a fi que en vostra absencia lo dit vaguer haja carrech de la gent e de les coses ques hauran aqui a fer segons vos aviem scrit. En lo qual consell vos tant com hi stareu e apres lo dit vaguer sie un dells consellers lo dit en Bernat de Marimon com sie home de bon seny e de bon discrecio per la qual cosa volem per vos senyor e per lo dit vaguer en vostra absencia li sia feta honor. En la remuneracio dels dampuejats de Fraga als quals era nostre parer e de vostre consell fossen donats per esmena dels dans donats trescents florins dor nosaltres havem voluntat metreu en consell e segons sera delliberat hi provehirem. Del tamborino que dieu ere embriach e la guarda axi mateix es raho que per axo sie ben castigat que la embriaguesa li membra.
E per ço vos pregam que puys voleu vinga aci som contents pero que venga pres e ben guardat cavalcant en una adzembla ab bona cadena al coll acompanyat de alguns ballesters qui sen vindran deça car aqueixes coses no poden romandre axi sens gran punicio e castich. Dels trompetes e dels altres qui sen son anats menys de licencia yals fem tenir esment aci sils porem haver que sien ben castigats. Placiaus senyor comunicar aquesta letra per lo fet de la gent An Johan Ferrer a fi que ell sapia nostra voluntat e delliberacio. Triada e retenguda la gent dessus dita vos en podeu venir en nom de Deu. E sia senyor molt egregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. A. P. abat de Montserrat. - Semblantment volem que mossen Foixa sia de vostre consell e del veguer en vostra absencia. - Los diputats et cetera. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

12 DE FEBRERO.

12 DE FEBRERO. 

Se resolvió que Francisco Pallarés y Pedro Clariana fuesen enviados como mensajeros a Sicilia y Cerdeña; y se acordó mandar publicar el bando que aquí se copia.

Ara hojats queus fa assaber lo honorable En Miquel de Vilagaya donzell sotsveguer e regent la vegueria de Barchinona per lo molt alt e molt excellent lo Senyor Rey a requesta dels molt reverend e honorables diputats que tots aquells quis son acordats e han pres sou del General sien tenguts daci a dos hores apres mig jorn esser exits fora la ciutat e seguir lo capita general encara que los dits acordats no hajen llurs capitans particulars ans no sperats los dits capitans hajen anar a seguir lo dit capita general sots pena de cors e de haver. E guart si et cetera.

Después de esto, se mandó despachar varias cartas y se dio cuenta de otras que junto con algunos documentos se habían recibido, y eran como a continuación se copian.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda a la qual vos dehim que tots los procehiments per nosaltres e nostre consell fets son a sguart e a fi de coses concernents lo servici de nostre Senyor Deu e servey e honor del Senyor Rey e per servar la fidelitat per bons vassalls a la sua Majestat deguda e retre lo degut deute a aquella. E no placia a Deu que res sinch haja fet nis faça que sapia alteracio ni prejudici gens a la fidelitat dessus dita. E tots los oficials del Senyor Rey son conformes ab nostra voluntat e dells no speram sino ajuda e endreça e a requesta nostra es stada feta per lo veguer de aci crida de guiatge dels acordats e seguretat de pau e treua juxta forma de una copia que de aquella vos trametem e lo dit veguer va ab la host de aquesta ciutat. Perque senyors a vosaltres no cal star en nenguna perplexitat o congoixa car per gracia de Deu les coses se componen a tot be. Ne del Gobernador ne altres oficials nous cal haver redubte car ab lo dit Governador es provehit en manera que tota vegada fara lo degut e alre no resta que per la pacificacio e be de aqueixa ciutat es necessari aqui esser feta semblant crida. Nosaltres scrivim al deputat local que faça instancia en aço e requira los oficials de aqui que facen fer de continent la dita crida e a vosaltres placieushi fer aximateix instancia e axi sia provehit al benefici de aqueixa ciutat e de aquest negoci. Per quant de la gent de peu de que vos havem scrit seria cosa de dilacio e fatica si havien a venir aci havem provehit que per lo arrendador de les generalitats sera pagat aqui lo sou e que axi pagats e desempatxats puixen tirar la via de Leyda. Placiaus donar la bona expedicio e provehir e attendre que sien tals e axi a punt que puixen fer honor a la cosa car en Leyda los convendria fer mostra a ells e als altres e hauray persones qui hauran carrech de veurels ab manament de no admetre aquells qui no haguessen disposicio a la cosa. Si per ventura los diners del arrendador no abastaven a tant sou vos pregam hi façau bestraure a algu car per nosaltres sera de continent pagat lo que bestret hi sia.
Los dits acordats deuen aqui prestar sagrament e homenatge de be servir segons es acustumat en tals coses. Vullauvos haver en tot ab la diligencia que la cosa requer e sia la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barçalona a vostra honor prests.
Apres feta la present es stat delliberat que la gent vinga e passe per aci en totes maneres e sera presa dells aci seguretat els sera feta la paga. Sobre tot vos placia entendre en la pacificacio de aqueixa ciutat.

Al honorable micer Pau Alamany diputat local o a son loctinent en la ciutat de Vich.
Honorable senyer. A servici de nostre Senyor Deus e servey e honor del Senyor Rey e tranquillitat e repos de aquest Principat es stat delliberat per nosaltres e nostre consell representant lo Principat de Cathalunya ab aprobacio del consell de la present ciutat de Barchinona que per los oficials del dit Senyor sia fet guiatge a tots los qui sacordaran e hiran en lo exercit e armada que de present se fa per lo dit Principat per lo delliurament de la persona del Illustrissimo Senyor don Carles primogenit del dit Senyor Rey e mes sie seguretat de pau e treua entre los poblats en lo dit Principat segons forma de la crida copia de la qual vos emviam e aci es stada feta e publicada per lo regent la vegueria a requesta nostra. Per tant vos dehim e manam que encontinent reebuda la present requirau lo oficial de aqui al qual se pertanga en virtut del sagrament e homenatge e seguretat que ha prestada o es tengut prestar de obtemperar e exequir nostres requestes sens consell consulta o dilacio alguna que de continent en aqueixa ciutat facen e atorguen semblant guiatge e seguretat e facen fer e publicar la dita crida. E de aço scrivim als honorables consellers de aqui que hi facen ab vos instancia e assistencia e per ço feu que en la dita requesta hi sien ells presents. E mes volem que façats aqui fer crida que tot hom de cavall que acordar se volra vinga aci e serali donat si es home darmes portant pillart e patge XXXXV florins per mes e a home de cavall util XV florins corrents ab bestreta de dos mesos (pone memos). De la gent de peu qui ha anar de aqueixa ciutat sollicitau prestament partesca la via de Leyda e que sia gent disposta e util. E ja havem provehit que aqui los pagaran lo sou a fi que no hajen fatica de venir aci. E presten sagrament e homenatge de be e leyalment servir e star al comandament del capita. Hajatsvos en tot segons los afers requeren. Dada en Barçalona a XII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Apres feta la present es stat delliberat que la gent de peu vingue e passe aci en totes maneres e aci prestaran la seguretat els sera feta paga. Si empero alguns ni havie qui per fretura de diners no poguessen de llur casa exir lo arrendador los fara bestreta de alguna cosa. Vos certificaunos del que haura bestret e de les persones o conestables a qui sera feta la bestreta.

Als honorables senyors los jurats de Bosulu. (Besalú)
Honorables senyors. Si la gent quens haveu enviar no volia tenir aci a pendre diners del sou que han haver enviaunos de continent una persona qui a carrech de aqueixa vila sen port los diners que de continent seran donats a aquell que enviareu. E feu per manera que sia gent util e disposta e feuhi un conestable que sia del nombre dels XXV e en los XXV haje XV ballesters e sis empavesats e quatre lançes largues. E de aqueixa gent e de Figueres havem dat carrech an Simon Çameso de Banyoles quels regescha. Avisamvosen. Dada en Barchinona a XII dies de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Apres la data sius parra que de la vegueria ne dejau metre en la cinquantena vostra perque no isquen tots de aqueixa vila ho remetem a vostra coneguda.
Al honorable senyer En Luis de Vilaplana deputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Honorable senyer. Aqui passara una conestablia de XXV homens de la vila de Prats de Rey dels quals per llur bona expedicio havem provehit facen aqui davant vos la mostra. Perqueus dehim e manam vejats en la dita mostra e attenats en aquella que sien homens suficients e be a punt e altrament nols admetessets e a requesta vostra faran sagrament e homenatge en poder del veguer o altre oficial de aqui de be e reyalment servir segons es acustumat e de la mostra que feta hauran los farets albara testimonial si sera stada suficient o no e a nosaltres letra responsiva certificantnos del orde de la dita conestablia e de la seguretat per ells prestada. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona. 

Al molt egregi senyor lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor. Lo reverend mestre de Muntesa e lo noble don Lop Ximenez Durrea vizrey de Sicilia missatgers de la Majestat del Senyor Rey a nosaltres e a aquesta ciutat enviats com sabeu sen tornen. Pregam e encarregamvos molt stretament que per vos sia provehit que per la gent de la host ne altres quant en vos sia nols sia fet enuig injuria o molestia alguna ans per vos e per la dita gent sien favorablament tractats com a embaxadors de nostre Rey e Senyor. E sia molt egregi senyor la Sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barçalona a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Segons havem entes la gent qui aqui se deu acordar no vol exir sens paga que aqui los sia feta e per ço som molt contents que trametau aci alguna persona qui a carrech vostre pero sen port los diners per fer lo dit pagament car de continent li seran liurats. E parnos que de la gent que trametreu ne prengau aquella part queus parra de la vegueria e de les faldes de aqueixa ciutat. Encarregamvos que hajau gent disposta per al mester. E dels CC homens que haveu a trametre haveu a fer vuyt conestables ço es de XXV en XXV e dels XXV de quiscuna conestablia hi haja XV ballesters e sis empavesats e quatre lances largues. E per quant en los dits CC homens que havem enviar havem fets quatre caps de cinquantenes ço es En Barthomeu Alamany de Bellpuig En Raphael Sampso En Franci Beuda e Naymerich de Lavia e de la cinquantena que Figueras e Bosulu nos envie ço es quiscu XXV havem fet cap En Simon de Çameso de Banyoles per çous pregam afectuosament que de continent los ne aviseu a tots cinch e com han a venir ells a cavall ab roci o ab mula com se vullen e aporten un scuder o patge si peu. Axi mateix vos pregam que les letres queus remetem pera Figueres e Bosulu de continent les los trameteu. Dada en Barchinona a XIl dies de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e de gran saviesa senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e de gran saviesa senyors. Les coses com han succehit en Leyda de diumenge en ça havem sentit ab molta generalitat per algunes letres vostres fins aci vengudas las quals ab paraules generals nos informen efecte no haver hagut lo que concebut era aci e ordonat per nosaltres de que en aquesta ciutat se parlen moltes coses. Placia a Deus sie stat per lo millor lo que fet es empero prima fas dona verisimilitut lo fet de haver donat occasio a grans dans inconvenients e despeses.
E qui causa haura donada a tant dan de la cosa publica ne haura algun temps raho donar e so liga tot en lanima car si exequutat fos stat lo ordonat ja fora lo repos en Cathalunya e ara stam en un punt e perill de innumerables inconvenients si Deus noy ajuda. Versemblant es empero no esser stat en facultat de vosaltres servar lorde qui scrit vos era e axi se creu car podentho haver exequutat e no volent ab pocha raho se poria excusacio donar dels dans e inconvenients qui subseguir se poden. Havem sperança en Deus omnipotent scrutador dels coratges al qual amagat res no sta que donara orde en fer les coses esser be publiques e provehir a la indempnitat dels innocens e no havents culpa. Pregamvos del que se innovara e sentireu continuament nos aviseu. Jaus havem scrit no aneu pus avant de Leyda encara que tots o part demanats fosseu per la Majestat del Senyor Rey car nosaltres som en certs pensaments quens entenem e cove vos troben plegats. Lo comte de Modica capita fa aqueixa via e vuy son exits gran multitut de gent e bella de cavall e a peu. La host de Leyda sen torn sino alguna gent triada e util qui stiga a Alcarraç ab la bandera la qual no vaja de Alcarraç avant puys axi plau a la Majestat del Senyor Rey lunyarse. E pregamvos quens informeu que es del consell del Senyor Rey canceller vicecanceller e altres e ques son fets e a XIII de febrer que era la pretesa prorogacio de la cort que si fara. E de tot particularment vos placia certificarnos. E sia la Sancta Trinitat en custodia vostra e direccio dels negocis. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Jatsia per altra vos haguessem scrit nos trametesseu certa gent de peu pero ara per quant aqueixa ciutat es en frontera e no la volem evacuar de gent havem delliberat scriureus e pregar que no cureu trametre gent alguna. E si novitats algunes sentreu en las parts foranes daquelles nos aviseu. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat al molt egregi e strenuu baro e senyor lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya e qualsevol dels capitans de cinquantenes e conestables en lo dit exercit a vos dit senyor Comte tota honor e a vosaltres capitans e conestables saluts e a tots en lo dit exercit benaventurada successio. Com per nosaltres sie trames lo honorable En Johan Ferrer exhibidor de la present ab certes pecunies e altres coses per preparacio del dit exercit e pora esser li occorrera alguna necessitat de voler companyia per anar segurament ab les coses que li son acomanadas. Per tant a vos dit senyor Comte capita general pregam e requirim e a
vosaltres dits capitans altres e conestables dehim e manam donets al dit al dit En Johan Ferrer aquella companyia de vostres gents que per ell sera demanada a fi que sots tal companyia lo dit Johan Ferrer ab les coses que li son comanades sia ben conduhit e vaja segurament a tota prospera successio del dit exercit. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Montserrat.

Al honorable senyer En Ramon Grau receptor de les Generalitats en la ciutat e pas de la Seu Durgell.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut en aquella vos dehim que vos tingau aparaulats e percebuts alguns companyons sens empero algun sou ne mig sou per lo present mas per quant sera hora que novitat alguna sentisseu per la qual fos necessari atenyer als passos que lavors fossen prests per fer servici e axi servint haguessen sou e no en altra manera. Perqueus dehim e manam ho dispongats axi scrivintnos tota hora del que sentireu que fos cosa de alguna novitat. Hajatsho a bona cura segons se confia de vos. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A.P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt magnifichs e honorables senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs e honorables senyors. Vuy que es dimecres havem reebuda una letra de vostres magnificencias significantnos com ab lo gran vostre consell ab lo consell de cent jurats de aqueixa ciutat haveu provehit en haver lo Illustrissimo Princep e Primogenit del Senyor Rey de fet contrestant a qualsevol altres persones exceptada la persona del Senyor Rey qui impediment donar hi volran. Perquens scriviu stretament queus enviem XXV homens disposts e de treball armats e a punt en los quals ne hage XV ballesters e V empavesats e V ab lances largues e vagen tantost e quels ordonem hun conestable. Perque magnifichs e honorables senyors nosaltres e aquesta vila tots temps es e sera en exequutar lo que per vosaltres sera ordonat. Nosaltres farem los dits XXV homens sien prests e apparellats e ben a punt en la forma per vosaltres scrita e havem elegit en conestable En Franci Maries de aquesta vila lo qual vos supplicam accepteu lo dit Franci Maries en conestable com sie home pera tals coses abil e spert. E ab tant ordonau e manau en aquesta vila lo que plasent vos sera françosament. Dels Prats a XI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Los qui son prests a manament e ordinacio vostra los jurats de la vila dels Prats del Rey.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Lo dia de la data de la present lo magnifich Johan Ferrandez de Heredia missatger a nosaltres trames per la Illustrissima Senyora Reyna es vengut aci ab letra de crehença de la sua excellencia e ab certes instruccions qui son explicacio de la dita crehença translat de la qual vos trametem dins aquesta les quals letra e instruccions legides havem hagut sobre lo contengut en aquelles ensemps ad los honorables missatgers de aqueixa ciutat e altres ample colloqui e per tots concordes es stada delliberada certa resposta en scrits copia de la qual es ab aquesta la qual ab nostra letra responsiva per lo dit Johan Ferrandez havem tramesa a la dita Senyora Reyna e encara havem destinats a la sua excellencia los reverend abbat de Poblet e mestre Ferrando per informar la sua Serenitat del negoci en quin punt sta e del irreparable perill tant iminent e per informar la sua Altesa que res
no baste a reposar aquest fet sino presta liberacio de la persona del Senyor Primogenit e tradicio als cathalans certificant vostres reverencies nobleses magnificencias e honorables savieses que sempre entenem e vaccam en exequutar vostres delliberacions pero fins aci stam aturats per quant la host de Cervera no es junta e diuse no venen pus de CC o CCC homens. Com hic sien farem lo que sera delliberat per vosaltres mossenyors. Ja vos havem scrit com la gent daci qui continuament sta en Alcarraç ab la bandera ab tot hagen bona voluntat no es per fer empresa denguna (dingú: nadie; denguna: ninguna) per tan gran negoci. Per lo dit Johan Ferrandez som avisats que lo
Senyor Rey e lo Senyor Primogenit son en Alcanyiz de la frontera. Los honorables pahers de aci e tota la gent ab bona voluntat fan lo degut. Placie a nostre Senyor Deu que tot succehesca a lahor sua servey de la reyal Majestat liberacio del dit Senyor Primogenit e utilitat e repos del Principat. A XI del present reebem vostra letra de Vllll ab quens certificau les banderes esser fora ciutat ab gran gent de cavall e a peu confortant et cetera. Nosaltres stam ab la virtut e sforç ques mereix en tal fet e siau certs no oblidarem lo honor del Principat e nostre ab tot no stam en degun orde segons vos scrivim per mossen Volo e per mossen Xatmar. Molta admiracio tenim de hun correu qui solament te un ull lo qual arriba ir ab nosaltres en Alcarraç on erem anats per comunicar ab nostres conembaxadors e no porta letra comuna sino hun plech de letres particulars. Stamne ab algun pensament tot vos sie avis. E placieus per correu volant nos certifiqueu que es de fer. E sie lo bon Jhesus proteccio de tots e direccio del negoci que prosseguim. Scrita en Leyda a XI de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Instruccions acomanades per la Serenissima Senyora Reyna al magnifich Johan Ferrandez de Heredia conseller de la Majestat del Senyor Rey de les coses que per
part de la dita Senyora ha de dir e explicar als missatgers del Principat de Cathalunya stants de present en la ciutat de Leyda.
E primerament presa hora pera parlar ab los dits missatgers lo dit Johan Ferrandez los donara la letra de crehença que sen porta de la dita Senyora Reyna e dites primer les saluts acustumades los dira com la Senyoria de la dita Senyora Reyna com aquella que ama lo serviy del Senyor Rey e benefici de tots sos regnes e terras e semblantli les novitats e coses a present occorrents si en aquelles es perseverat poden esser causa de infinits errors e inconvenients los quals la Majestat sua ab infinidas multiplicades supplicacions enten a desviar ab la Majestat del dit Senyor Rey moguda de benefici zel e intencio ha supplicada la Serenitat del dit Senyor que sia merce sua voler attendre a reposar totes coses e conduir sos vassalls qui com sempre son stats e de present creu ho sien stiguen a tota obediencia disposicio e ordinacio de la sua Majestat.
Item dira com la dita Senyora Reyna ha supplicat lo dit Senyor li faça gracia sa Senyoria puixa comunicar e praticar ab alguns dels dits missatgers per donar orde en les coses que han sguart a la persona del Illustre Princep son fill e a repos e contentacio de tots los subdits e vassalls de sa Senyoria entenent e havent per clar la dita Senyora Reyna noy manca disposicio a podersi adobar totes coses a servey de nostre Senyor Deu honor e servici de la prefata Majestat contentacio e repos de tots sos regues. E dira que la dita Senyora sera contenta anar en alguna part hon lo dit Johan Ferrandez apuntara ab los dits missatgers pera comunicar e practicar de totes les coses necessaries pera seguirse benefici e repos a tots los qui en los fets occorrents han participi e interes.
Item lo dit Johan Ferrandez dira per part de la dita Senyoria que per donar orde e millor disposicio e que totes coses succehesquen be li ha semblat dever supplicar com ho ha fet al dit Senyor Rey que per merce sua vulla dins lo present regne Darago tenir la persona del dit Princep en alguna part a sa Senyoria grata e accepta o no traurel de aquell en tant que les dites coses se meten en pratica e que la Majestat del dit Senyor Rey annuint a les supplicacions de la Senyora Reyna ha delliberat per contemplacio e complacencia de aquella portar e tenir lo dit Princep ab si en lo castell e vila de Alcanyis.
Item per quant es possible los dits missatgers volran demanar alguna seguretat per aquella dells qui vendran per practicar de les coses dessusdites ab la Senyoria sua ab tot stima no esser necessari dira lo dit Johan Ferrandez com la dita Senyora ha de la Majestat prefata amplissim e bastant poder de assegurar tots los dits missatgers o aquell o aquells que trametran a la dita Senyora en aquella forma que lo dit Senyor personalment o poria fer (lo podría hacer; u podríe fé; ho podria fer; ho podrie fer) en sa bona fe reyal e de la dita Senyora. E si mester sera o sera demanat les seguretats que la dita Senyora fara lo dit Senyor Rey les ratificara. - La Reyna.
Fuerunt expedite in loco de Burgialaroç (Bujaraloz) mandato Serenissime Regine michi Antonio de Archant facto die decimo februarii anno a Nativitate Domini Millesimo CCCC sexagesimo primo.

Resposta.
Los sexanta embaxadors del Principat de Cathalunya reebuda ab aquella humil e subiecta reverencia ques pertany de la Senyora Reyna la letra de creença per Johan Ferrandez de Heredia a ells portada e vistes e legides les instruccions axi mateix portades responen que han a molta gracia a la sua excellencia la sancta e bona intencio que tots temps ha haguda e ha de present en lo benifici dels afers quis menegen e axi la suppliquen per merce sua fins hage degut compliment vulle continuar. E notifiquen a la sua Serenitat que ells de present consulten llurs principals en manera que ab intelligencia llur los fets sien menejats e closos a tot servey de Deu e de la Majestat reyal e al benefici e repos del Principat. Es ver que per lo descarrech llur dien a la sua Altesa que lo be de aquests afers e lo medi ab que se han reposar es sens dilacio lo Senyor Primogenit sie entre los cathalans en manera que la excellencia de la dita Senyora Reyna ab lo dit Primogenit sien los mediadors e servidors de aquest negoci fahents certa la sua Senyoria que no sta en facultat dels dits embaxadors poder aturar ne reseure en res.

28 DE ENERO.

28 DE ENERO. 

En esta sesión se dio cuenta de las varias cartas que a continuación van insertas:

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Precedent debita comanda aquesta universitat tramet lo portador de la present sindich de aquella per causa de la celebracio de les corts per intervenir en aquelles. E per quant ha a conferir ab vostres molt gran reverencia e honorables savieses de les quals aquesta universitat sta confiada en lo be avenir nos tardarien aquell vos suplicam hous placia haver per recomenat en lo que ab vostres reverencia e honorables savieses haura a conferir per lo be avenir de aquesta universitat. E manen vostres reverencies e honorables savieses de aquesta dita universitat ab fiança de complir tot lo a elles plasent. E sia la Trinitat Sancta vostra salvifica proteccio. Scrita en Busulu (Besalú) a XXIIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverend e honorables mossenyors qui en gracia vostra se comanen los jurats de Busulu.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut del poder de la cort elet e assignat en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Certificaravos com havem rebuda una letra closa del molt alt Senyor Rey de XV del present ab la qual nos scriu que a tres de febrer prop vinent sa Senyoria sera en la ciutat de Leyda per donar sossech e repos e entendre en lo benifici del Principat de Cathalunya e servey de sa Majestat encarregantnos que per al dit dia trametam a la dita ciutat de Leyda una persona ab la qual puxa parlar sobre les dites coses e que en aço no haja falla que cosa sera quens reputara en acceptissimo servey. E perque mils puxam provehir sobre les dites coses es estat delliberat vos ne striguessem e haguessem sobre aquelles lo consell vostre. Per tant vos supplicam molt afectuosament nos vullau scriure del vostre parer e intencio e lo que consellau degam fer sobre les coses dessus dites e aço molt prestament per tal que si ho consellareu a la dita jornada puxam haver feta la provisio deguda. E rescrivennos vostres reverencies e magnificencies tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de janer del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que ab nostra derrera letra vos havem scrit de tot lo necessari fins a la hora lo Senyor Rey a propri motiu per hun home de son consell nos trames a dir havie delliberat fer anar la Senyora Reyna e lo Senyor Princep en Fraga e la sua Majestat tirarie en Leyda de que nosaltres haguem molt gran plaer e consolacio per quant los sentiments precedents que de la sua Altesa a bocha e alias haviem haguts fahien demostracio segons per nostres letres sou stats certificats de portar lo dit Senyor Princep encastellar a Morella o a Miravet de que havie causat en (salta de la 297 a la 328 !!)

ta forma dels usatges constitucions e libertats de la patria jurades observar per la dita Majestat. E apres tantes instancies veu per efectes lo dit Principat en tant temps no haver pogut trobar en lo conspecte de dita Majestat gracia ne justicia ab humil reverencia de dita Majestat parlant ans ha vist per experiencia lo dit Principat moltes fames de gents darmes meses e altres demostracions esser stades fetes molts consellers e oficials de la sua Majestat esser anats per lo dit Principat suscitant gents e procurant que nos pogues prosseguir la peticio de gracia o justicia. Quantes zizanies han temptades seminar. Quantes coses han dites per procurar e suscitar divisions en lo dit Principat. Notori es en gran ofensa del ofici pertinent a reyal Majestat. Veuse mes avant per experiencia inumerables letres en forma instilada esser anades per Cathalunya demanants moltes gents per a III de febrer lo que dignament porta gran admiracio. Vistes donchs e considerades totes aquestes coses e moltes cominacions qui publicament son exides e van per la terra semble al dit Principat molt diligentment e ab aquell sforç ques merex es pertany deure attendre a la sua indemnitat e virtuosament procurar ab migans deguts e pertinents esserlos complit ço que justament e pertinent han demanat e per ço encara treballant e fatigantse havent sperança a conseguir lo degut han los cathalans tramesos e a la primera embaxada ajustat nombre de XXXXV persones les quals ensemps ab les primeres XV prostrats e molt humilment altra e altra vegades han supplicada la dita Altesa li plagues atorgar e a efecte deduhir les coses tantes vegades degudament suplicades e demanades les quals per raho e justicia exaudides e a efecte deduhides esser degueren pero axi com les primeres les derreres supplicacions e peticions son stades poch exaudides e admeses lo que ab grandissimo dolor e contristacio los coratges dels cathalans senten los quals pus ab dilacions aquesta materia tant a ells prejudicial e afixa tollerar degudament no poden. E per tant per part del dit Principat los dits embaxadors fan certa la sua Majestat que diminuir de embaxada o desistir de la prossequcio de aquest negoci james entenen fins tant les coses supplicades e demanades obtengut hagen complidament per reintegracio e observancia de lurs libertats. Aquest es firmissimo proposit de tot lo principat e unica voluntat incomutable e no sens causa car aquest negoci no solament concernex la persona del Illustre primogenit mas encara lo prospero e felice stat de tots los poblats en aquest Principat del qual apres la dita Majestat nos pot dir lo dit Senyor Princep com a successor e primogenit de la dita Majestat no dega esser Senyor e cap de la cosa publica de aquell car la successio en aquest Principat ve per orde de genitura al primogenit e aquest es us e ley de la patria inconcussament observat o lo contrari james ses admes ans ha grans drets lo primogenit en la terra per los quals de fidelitat son en conservacio sua los cathalans obligats e per ço los primogenits deuen e han acostumat consentir en los arduus actes de la terra per los reys fets car en altra manera no haurien perpetua subsistencia.
E si la Majestat del Senyor Rey per si podia del primogenit judicar per indirecta poria donar la successio a quis volria lo que nos pot fer per lo gran e format interes del Principat. Lo rey En Jacme segon essent de aço ben cert quant lo fill primogenit se fon fet frare del orde de Muntesa congregada cort e proposat per lo Rey volent fos jurat linfant Namfos segon nat james la terra ho permes fins lo primogenit Jacme personalment dix voler esser religios e renuncia en cort a la primogenitura e drets de aquella. E quan lo rey En Jacme primer dona al segon nat lo Principat de Cathalunya e al terç lo regne de Mallorcha lo primogenit ho hague aprovar e consentirhi. La fidelitat donchs innata e integerrima que han los cathalans los compellex la salvacio del fill primogenit de son Rey e Senyor incerquar procurar solicitar e defendre e com los cathalans devant totes les nacions del mon sien lo fundament de la fidelitat ab molta integritat vehen lo que es a la fidelitat pertinent e res de la pertinencia de la fidelitat ommetre no volen e mes quant vehen divinament esser en aço ab unanimitat inspirats e ennaraien tal voluntat e unanimitat han participi los altres subdits a la corona reyal si diligentment sie attes e considerat ne crehen los cathalans no poder aço obtenir tant just degut e pertinent e que es volen liberar e salvar la persona del fill primogenit de lur Rey e senyor lo qual fill rectament apres los felices e lonchs dies de la dita Serenitat se spera rey e senyor lur. Digna cosa es e pertinent aquesta a la fidelitat dels cathalans e si aço no fahien dignes serien de gran reprehensio e notamment no retrien lur deute ne farien los presents ço que virtuosament han fet los predecessors lurs si en la liberacio del dit Senyor primogenit compliment no donaven e majorment com sapien esser innocent de colpa (o culpa, no se ve bien) e les causes de la sua detencio scrites e explicades esser tals que qualsevol de menor condicio ab molta menys pena sens comparacio de la que ell ha passada serie remes e relexat. E com los cathalans sien obligats e tenguts a la patria e a si mateys deuen molt mes per la liberacio del dit Illustre primogenit ab molta diligencia e virtut treballar e en la prossequucio de aquest negoci sens sperança de cansar o desistir ab extrema vigilancia e impurtunitat entendre e perseverar per quant en la detencio del dit Illustre Primogenit e extraccio de la sua persona del Principat de Cathalunya han ruptura e sostenen notoriament e manifesta lesio prejudici e violacio molts usatges constitucions privilegis e llibertats (primera vez que leo llibertats con ll) de la patria lo qual interes es molt propri de tots los cathalans e tan propri com la vida. Perque prosseguint reparacio de aquest negoci reten lo deute de fidelitat a la Majestat del dit Senyor Rey e a la propria e prosseguexen la pus cara (piu cara italiano; más querida; mes volguda) cosa que ha la cosa publica daquest Principat ço es observancia de les libertats les quals virtuosament obrant nostres predecessors exposant persones e bens per exaltament e ampliacio de la corona reyal han adquirides. Sia donchs apartada tota sperança que la Majestat del Senyor Rey hagues que aquest negoci degudament no fos prosseguit encara que tots altres inconveniens
(salta de la 331 a la 334)
constitucions les quals son tant plenas que qualsevol oyda la lectura compendra facilment e prompta quant sia contrafet a dites constitucions e usatges les quals cove a la letra e sens gloses o interpretacions entendre e aquest notori enteniment ha tot lo Principat de Cathalunya que per vigor de dits usatges e constitucions deu e ha esser lo dit Senyor Primogenit retornat en la vegaria (veguería) de Leyda e liberat e sobre aço consell o disputacio de juristes nou volen nen consentirien los cathalans e axi lo dit Principat ho ha consellat e conselle e consellara a la dita Majestat lo qual consell com a molt virtuos e just concernent lahor de Deus servey e honor de la dita Majestat tan gran benefici repos e tranquillitat de tot lo Principat e observancia de les leys de aquell jurades la dita Majestat millor seguir deurie que no lo consell dels malvats enemichs de la sua corona e honor del dit Principat qui en aquesta materia laconsellen e axi sinistrament lo informan de que en temps e loch oportu portaran digna remuneracio car lo dit Principat dotat de molta providencia integritat e virtut sens passio alguna reguladament e deguda conselle la dita Majestat. Perque supplicaran Ios dits embaxadors instaran e demanaran a la dita Majestat tant stretament e afectuosa com puxen sia de sa merce per retre lo deute de justicia a que es obligat e tengut e per lo Rey dels Reys li es comes e manat e encara la religio del jurament per ell prestat per observancia de les leys de la patria seguint lo consell del Principat molt promptament e expedita torn lo dit Senyor Primogenit dins la vegaria de Leyda e lo leix en libertat com axi per observancia de usatges constitucions e libertabs de la patria ferho dega e hi sia stret e tengut no obstant se diga lo dit Senyor Primogenit haver delinquit stant en Leyda lo que lo Principat se ha per cert no haver subsistencia de veritat ab deguda e humil reverencia de la reyal Majestat parlant no esserli per pus impingit sino per levarli Ios drets de primogenitura e colorar la prejudicial detencio car indubitat es notori e manifest lo dit Senyor Primogenit esser stat en la sua venguda assegurat e apres per la reyal Majestat vocat que anas a Leyda ab la paternal benediccio e apres en la hora e moment de la detencio la reyal Majestat li dona la dextra ma e assegurat besar los quals actes per leys de Cathalunya e encara per humana raho donen notoria e plenissima seguretat no comportant disputa alguna. E hon aço demanat fer e exeguir prestament la dita Majestat no volgues portaria los poblats en aquest Principat en tal desesperacio que donaria occasio a inconvenients irreparables e james ells dita reparacio prosseguir desistiran ab los mitgans deguts e pertinents e a sua Serenitat prudentissima servey e bona reputacio de tals cosas no reportaria car los cathalans delliberat tenen no oblidarse usar de tots los remeys que puxen degudament per observacio de lurs privilegis e libertats los quals remeys pot e deu la sua Majestat confiar tant en la circunspeccio e sagacitat dels cathalans que no son ara per pensar.
E de aço los dits embaxadors facen certissima la dita Majestat supplicantla que mentre es lo temps lo repos se prengue car si una vegada les coses eran totalment començades serien dificillimas de reposar e per ço los cathalans nos cansen ne cessen moltes supplicacions premetre e per XV e per XXXXV embaxadors qui tots LX Cathalunya representen. Placia a la dita Majestat los LX embaxadors exaudir e no vulla en tal punt e axi stret portar los cathalans ne experimentarlos si alguna part o reliquia los ha restada de aquella precipua e singular virtut que lurs predecessors hagueren en adquirir les libertats. Sia supplicada per los dits embaxadors molt stretament e clara la sua Serenitat no vulla fer experiencia en que bastara lo ingeni e poder dels cathalans per defensio de les libertats. E sia feta certissima la sua Serenitat que no se oblidaran de tant be e honor lur car axi poch se aconortarien de aço com farien del stat e honor de la sua corona sil vehien star en gran perill. Ne deurie voler la sua Majestat se contentassen los cathalans abandonar aquesta empresa tant concernent la fidelitat lur honor e propri interes car salvant aquesta saben deure viure juxta les leys en que son nats e aquesta perduda es firmissima sentencia lur Deus dignament ordonaria ells esser prostrats e perpetua captivitat e servitut constituhits car ells han per ferma delliberacio e proposit la liberacio de la persona del Senyor Primogenit en que concorre la reintegracio e observancia de les libertats de la patria esser total conservacio e reparacio de aquest Principat e la detencio e cars advers de la dita persona del Senyor Primogenit esser total dissipacio e destruccio de tota aquesta patria. Qui podra donchs reluctar ne traure o remoure aquesta incomutable intencio dels cathalans. Placia a la sua Majestat no vulla ell esser ne pus detenirse en tornar lo dit Primogenit dins la vegaria de Leyda e promptament liberarlo. Aquesta es la peticio firmissima e justissima dels cathalans en la qual disputa mes sperar o dilacio no es sens gran perill. Supplicaran donchs los dits embaxadors hajan de la Majestat del dit Senyor resposta cathalana de oc o no (occitano; oc, òc: sí) stimant la dilacio venir en negativa apartant lo dit Senyor de tota sperança qui al efecte de menar dilacio portas car axi poch abandonarien los cathalans aquesta empresa com lo honor de la reyal corona al qual james ha fallit ans es notoria e manifesta per lo univers e molt vulguda lur innata e incorrupta fidelitat la qual ha donat causa e occasio la dita Majestat quietament e pacifica seura en la reyal cadira com per causa de la integritat e constancia dels cathalans foren repellits los tractats moguts e sollicitats de esser jurat en Rey y Senyor lo net del rey don Alfonso son frare de gran recordacio. Be degue plaure a la sua Serenitat la fidelitat en aquell cars per los cathalans observada. No li deu donchs aquesta desplaure qui es tant notoria pertinent e necessaria la qual indubitadament en lo present cars observar entenen. Estan molt aconortats e confortats los cathalans que per molt que sia dit o scrit en derogacio de lur nom o fama en les parts foranas publicacio alguna de les coses ques faran ara redundara en lahor e comendacio dels cathalans per tantes experiencies de fidelitat comprovats e per tot se dira ells virtuosament obrar no donant loch ne comport a coses indignes e no esserlos observades los privilegis e libertats a ells jurades. Desigen empero esser molt lunyats los cathalans de tal contestacio e volrien humanament e ab molta clemencia esser per la Majestat de lur Rey e Senyor contractats. E axi ho speren los cathalans per mitga e industria del dits LX embaxadors se obtendra haventsi ab aquella virtut que confiam. E feta al dit parlament lo supplicaran faça resposta de oc o no de la resposta qual que sia o retencio de delliberacio ab correu volant facen avis. A la Senyora Reyna faran los dits embaxadors altre parlament replicant de las cosas sobrescritas e exposant a la sua Altesa lo quels semblara esser necessari e oportu supplicant la Senyoria sua sia lo mitga de obtenir repos de tantes conguoxas qui promptes e aparellades stan dihent a la sua Excellencia que los cathalans han per ferm e indubitat que si la sua Senyoria volra en fet e exequcio deduhir lo que ha ofert e pot fer les libertats seran a la patria observades e liberat lo Senyor Primogenit e aquests neguocis pendran bon terme repos e conclusio de que la sua Altesa se obligaria molt e molt aquest Principat lo qual de seguretat plenissima en les coses que se cogiten per al sdevenidor fara oferta e la fara ben observar. La comuna opinio es que lo repos daquests fets sta en ma e voler de la dita Senyora Reyna la qual si voluntat hi ha facilment pot repos e conclusio donar als negocis de que sera molt afectadament per los dits embaxadors la sua Excellencia supplicada fahent certa la sua Senyoria que on venir se haja a altres instancias e remeys no podra esser la sua Excellencia e los seus no senten part de les conguoxes ques suscitaran les quals seran tantes que bastaran fornir mes gents que nos volria. E altres coses podran los dits embaxadors a la dita Senyora explicar utils e acomodas a desigada conduccio del negoci e specialment podra esser dit que attesa la qualitat e condicio de la persona del Senyor Primogenit si algun inconvenient li occorrie stant les coses com de present stan ne seguira grandissima infamia e a la Majestat del Senyor Rey e molt mes a la dita Senyoria e los inconvenients serien tants e tant grans que lo assossech no seria axi facil com vuy e per provehir e obviar aço fora stat molt pertinent a gran descarrech de la Majestat del dit Senyor e de la dita Senyoria haver comanada la persona del dit Primogenit al Principat de Cathalunya com a carceller car si a la persona del dit Primogenit ço que Deus no vulla cars advers seguia res no bastararia als inconvenients provehir.
Item es deliberat que en lo derrer rahonament e en tots parlars escrits daqui avant lo Senyor Princep sia nomenat Primogenit e no en altra forma.
Item que sia fet lo jurament contengut en les primeres instruccions.
Dada en Barchinona a XXXI de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Montserrat.

Memorial extra les ordinacions fet als LX embaxadors del Principat de Cathalunya per los diputats e consell et cetera.

In primis los dits diputats e consell fan recort e memoria als dits embaxadors quels placia e vullen diligentment considerar los actes fets per la Majestat del Senyor Rey del principi de la sua entrada ença e signantment los actes derrerament fets en la detencio del Illustre Senyor Princep e primogenit com aquell matex jorn que ell fon detengut foren fetes les novitats en Navarra e per semblant provehit en la captura de don Johan de Cardona en regne de Valencia la qual detencio fon feta del Senyor Princep stant tant fort e molt clausulada remissio e recepcio en amor e benediccio paternal seguretat e fe donada e per semblant stant lo guiatge e fe donada a don Johan de Beumont stant encara vocacio per moltes letres feta al dit Senyor Princep donants fe e seguretat oc e e en lo acte de la detencio precehi dacio de la dextra ma e besar en la boca que li feu la dita Majestat. E segons per alguns es dit quant se feu la dita detencio lo Senyor Princep munta al Senyor Rey hi munta per vocacio feta per la dita Majestat per hu que li tramete. E tots aquests actes donen fe e seguretat plenissima.
Deuse mes considerar la extraccio de Leyda e portacio fins Azco (Ascó) per encastellar en Miravet e succesivament la extraccio del Principat de Cathalunya e portament en e per Arago e metiment de fama de guerra de Castella. Deuse mes considerar les respostes als embaxadors fetes e cominacions als tres primers e apres als XV e les moltes cominacions feites per letres a la ciutat de Barchinona e a molts particulars. E mes encara se deuen ponderar les praticas observades e tractats fets trametent embaxadors per la terra ab ofertes de paper blanch e sindicat a homens de remença e comovent sagramental ab tractat de persones e servant moltes cauteles ab universitats e particulars e mes convocant pera tres de febrer a moltes gents ab letres insolitas e fahent acte no acustumat e majorment ab pretensio de cort pera tretze de febrer. Per los sguarts demunt dits e per alguns scrits vists se compren la intencio del Senyor Rey e quant ha a cor portar a fi lo proposit començat en la materia del dit Senyor Princep al qual si sens gran contradiccio la sua Majestat venguda fora sino fo stada feta per la cort als diputats la comissio divinament inspirada per vigor de la qual es stada feta es fa justament e deguda la prossecucio de la liberacio del Senyor Princep e de la observancia de les leys de la patria. De les sobredites coses e altres cogitades e sabudes qui prou exprimir nos poden se ha per ferm la dita Majestat volria subvertir e remoure la dita commissio a fi que aquella remoguda no se hagues forma prosseguir lo dit negoci car encara que la cort stigues e tractas aquest negoci sta en ma e voler del Senyor Rey quant vol sen tracte e no pus avant car ab la commissio dels deputats es disolt lo fet de la cort e la commissio dels deputats es durable e arreconada a menys persones e per ço pot millor al negoci e perjudicis provehir. E la vocacio feta pera tres de febrer specialment es pe tractar e donar orde en disolre la dita commissio a fi ques pogues portar a efecte lo proposit hagut en la detencio del Senyor Princep e encara segons es cominat e famat per que fossen maltractats e dissipats los diputats e altres qui en los dits negocis han entrevengut e encara tot lo Principat de Cathalunya. Per tant a obviar a tants inconvenients los quals se cogiten es vehen e scriure nos permeten es deliberat fermament la medicina e salut esser guardar diligentissimament la potestad e comissio donada als dits diputats e que en aquella no sia derogat alterat commutat o diminuit en res ans si necessari era fos ampliada et augmentda ab lohament e aprovacio de tots los actes fets per los diputats ab lo consell et cetera.
Item es vist per salvacio de la dita potestat e commissio que per no ferhi notament o scrupol algu la cort sis tendra o continuara no deu voler metre les mans pus a tractar de la materia sobre que ha feta la comissio o si per ventura quant que quant en alguna manera ne tractava en paraula o scrit o per alguna resposta o alias seria necessari fahes protestacio e salvacio que per tal tractar acte o parlar no entenen en res derogar minuir o alterar la potestat e comissio feta als diputats e consell ans aquella aproven e augmenten e validen quant necessari sia.
Item es molt necessari per provehir e obviar a les coses qui nocument portar podrien que los LX embaxadors e a cascu dels specialment als majors placia prevenir e parlar als barons cavaller gentilshomens e altres de cort qui arribaran en Leyda informantlos dels actes fets en defensio de les libertats e privilegis de la patria pregant e encarregantlos vullen attendre en no contravenir o contrafer a las coses principiades tant concernents lo honor del Senyor Rey e observacio de les libertats benifici e repos de la patria.
Item com per certs justs sguarts e motius es vist que encara que la cort se continue la comissio als diputats feta dura esta e per benifici del negoci no esser expedient en forma alguna la cort se entremete de aquest negoci aquestes coses diligentment considerades e altres que prou explicar nos poden es vist necessari que ans de la jornada de XIII de febrer sia cautament provehit e ordonat que alguna part del braç militar o de hu dels braços qui constants degen esser fassen punt ferm e protesten no esser cort e que la prorogacio no ses poguda fer stant la dita Majestat fora Leyda e per conseguent la cort esser spirada. E si la dita Majestat aço no obstant proposara cosa alguna concernent lo negoci del Senyor Princep e observacio de libertats per tots los quiy seran e qui en corts entren podra esser degudament respost com ans de entrar en tractament de negoci algu es necessari purgar la objeccio feta e dissentiments per aquells qui diran la confessen spirada car en altra forma procehir no es pertinent e majorment que del negoci per sa Altesa proposat ja la cort ha feta remissio e commissio en dies passats als diputats del Principat qui diligentment e virtuosa lur commissio exequint han prosseguit lo negoci e tramesa a sa Majestat sollempne embaxada ab la qual pot la sua Majestat daquell negoci complidament tractar e cort per aço no lin cal sperar o purgacio e repos del objecte fet lo qual ans de totes coses purgar se hauria e esser conegut si val la prorogacio o no. Tot aço deu esser cautament compost e ordonat per gran benefici del negoci e per semblant que negu no sia conduhit a impugnar o mal dir la dita commissio per la qual tanta salut reportara Deus volent lo Principat.

Memorial per al honorable micer Johan Andreu de les coses que sollicitar hara e pendre carrech per los diputats e consell lo qual no comunich a negu car solament es fet per memoria de si matex breument e per capsous.
Primerament lo dit micer Johan qui porta les instruccions e ha entrevengut e sabut en les delliberacions qui fetes son comunicara les instruccions e memorial altra que porta als LX embaxadors e a cuascu dells ço es la primera instruccio per lo primer rahonament a la Majestat del Senyor Rey fahedor e altres coses contengudes en aquellas e ab aquella diligencia que dell se confie sollicitara tots los embaxadors e particularment alguns principals dells pera la prospera e bona conduccio del negoci tostemps per manera que uniformitat e bona concordia sia en tot e per tot observada.
Item comunicara la segona instruccio e rahonament qui en lo segon loch se haura fer a la Majestat del Senyor Rey e per quant lo parer es ques deu legir lo que sera descarrech a tots sollicitara lo dit micer Johan sia delliberad a la persona qui ho legira perque sia ben previst e molt intelligiblament e speciosament e ab lo gest degut ho lige.
Item mes comunicara lo dit micer Johan Andreu als LX embaxadors e specialment ab los caps o principals homens de la embaxada ço es de aquells qui en cort poden entrevenir lo memorial concernent los fets de certs e molt attentament e diligent sollicitara sia ben provehit en obviar a les coses tractades per derogar ab poder e comissio donats als diputats e consell praticantho singularment ab les persones qui vendran a la jornada de tres de febrer e a la cort en forma que ab bona concordia e voler unich de tots aquesta materia sia prosseguida e finida car la sola unitat es salvacio daquest negoci e deuse diligentment attendre la cort no faes novitat alguna derogacio en la comissio per la cort feta. E per recort del dit micer Bernat se nota que les constitucions De tractatu causarum infra Cathaloniam et cetera militant in casu occurrenti. Nec obstat constitucio Les causas de pobres et cetera quia licet in illis sit tolleratum non in aliis. Item quia crimen lese Majestatis non est regalia ita afixa quod non possit comunicari ymmo potest inferior a Rege et ordinarius cognoscere et de moneta et aliis regaliis consueverunt inferiores cognoscere de quibusdam vero usaticis alius a principe non potest facere processum quia nequeunt comunicari. Hic autem non est talis processus et merito causa Cathalonie est et factum Cathalonicum presertim quia de regaliis ubi proceditur alias quam per processum usaticus Inferiores cognoscunt. Regi Majoricarum factus fnit processus usaticus Auctoritate et rogatu. Et comiti Empuriarum processus simili modo et infanti Ferdinando fratri Regis Petri fuit factus processus velut contra hostem publicum quia ivit ad Regem Castelle inimicum Regis et cum gentibus armoruos invasit regnum et locum de Biar. Item processus fuit factus comiti Urgeli et ut publicus hostis fuit persecutus obsessus et captus et fuit in civitate Illerde condempnatus et ideo non prejudicabat extraccio quia cognitum fuit in Cathalonia et si fuit in vita tolleratus hoc fuit de missericordia que potest ubique exerceri. Item quia in omnibus concurrebat Cathalonia et *enadiuvabat et consilio et auxilio patrie Reges processerunt.
Ad constitucionem Quod cause vicarie et cetera videtur dubium propter caudam constitucionis que disponit usaticum Placitare debere servari in baronibus. *Rem usus consuetudo et stilus Cathalonie habent quod primogenitus est in regno successurus vel qui habet jura primogeniti. Item primogenitura est quedam dignitas in regno. Hec omnia sunt inconcusse observata et approbata per constituciones et *leges patrie ad quam spectat hoc defendere. Et patria in materia successionis habet formatum interesse quapropter de primogenito sine patria judicari non debet quia *dias posset *del*i et prejudicari in suo interesse et a seculo non fuit aliter visum ymmo semper primogenitus stans vel habens jura primogeniture successit et iste est stilus et usos inconcusse observatus confirmatus et approbatus per constituciones.
Ad hoc ponderatur constitucio regis Jacobi secundi in curia Gerunde disponens quod primogenitus est successorus et merito videtur jus quesitum psalmo etiam Deus judicium tuum regi da et justiciam tuam filio Regi. Vide etiam propositum in pace et treuga.
Item constitucio Regis Martini aperit quod eo ipso quod primogenitus est habet cancellarium vicecancellarium et cetera. Item aperit primum constitucio ubi dicit Emposar leys als successors en la primogenitura quod eo ipso quod primogenitus est successor et cetera.
Neque primogenitus potest valencias facere in regno ceteri autem filii regii possunt et ut barones habentur in regno secus autem de primogenito.
Facit ad hec quod Rex Jacobus primus cum donasset comitatum Barchinone secundo nato et regnum Majoricarum tercio nato has donaciones confirmavit et fecit primogenitus cujus erat interesse alias subsistenciam non habuissent propter jus ipsi primogenito quesitum. Facit etiam quod in quibuscumque concessionibus et arduis factis per aliquem ex regibus habentem primogenitum in omnibus firmavit primogenitus pro suo interesse formato. Sunt de his innumeri actus.
Facit etiam quod Rex Jacobus secundus cum filius primogenitus religionem intrasset volens primogeniture jura dari secundo nato Namfos convocatis curiis et requirens patrie ad hoc consensum minime fuit concessum vel admissum donech plene constitit primogenitum in religione velle permanere et etiam expresse renunciasse juribus primogeniture et his peractis consensit patria.
Facit quod orta contencione inter Regem Jacobum et primogenitum tres fuerunt assignati inter eos cognitores.
Facit etiam quod orta diferencia tempore Regine Forciate (Na Forciana) inter Regem Petrum tercium et primogenitum Johannem patria se interposuit et mostrant capitula quod patria fuit cominalis debita persona et equalis inter eas ad tractandum concordiam et securitatem omnium.
Facit etiam quod post mortem Regis Martini patria deputavit cognitores ad quem primogeniture jura spectarent. Comparuerunt infans Ferdinandus dux Gandie dux Andegavie comes Lune comes Urgelli fuit productum pro parte ducis Gandie testamentum regium in quo de regno disponebatur quia tamen reges de hoc regno disponere nequeunt primogeniture jura ad infantem Ferdinandum visum fuit spectare.
Facit etiam quod *certus de his Alfonsus rex tractatus pro nepote inceptos reliquit neque alio jure successit Johannes nisi quia jam cognitum erat ad eum spectare jura primogeniture et ideo gubernator erat generalis.
Facit etiam quod in concernentibus statum ac magnum in populo scandalum non potest rex sine populo exequi capitulo quarto.
Quod autem vocatus a principe guidatus sit dicitur quod sic ad quos L.III S transfugas Dig. Ad L. Cor. De sica. Antequam provincia et sic militat usaticos Quoniam per iniquum et ita ultimo servatum in facto de mossen Çarriera qui fuerat vocatus ut ad Paulum Vida veniret ille detinuit cum ad quod L.II de judi* et S De dilacionibus.
Nec obstat si dicatur quod postea deliquit tunc enim stat usaticus Statuerunt cum aliis ei sequentibus in momento enim detencionis fuit data dextera et basium. Et si dicatur quod loquitur de forisfactis et quod hec est juris execucio dicitur quod sequentia usaticus Et fides condentium declarat mentem que est omne nocumentum esse forisfactum nec potest dici juris exequcio quia infecto processu et propterea propter formatum interesse patrie vult patria quod ostendatur quomodo postea deliquit. Neque fides data pati deberet hujusmodi supplicia legitur enim quod Demetrio Rege Asie obsedente judeos qui romanis federat erant accersito romanorum auxilio Marcus Publius Scevola missus est cum potenti manu cui occurrens obviam Demetrius ut tractaret porrigens dextram Marcus retraxit dextram nollens illam dare Demetrio reputans indignum esse juris exequcionem facere in quem data esset dextra que fidem et securitatem denotat sed ait Scevola Absit dextram dare quem ulturus sum statim subjugens Senatus populusque romanus precipit tibi discedas a judeis ei amicis. Respondit deliberare velle et faciens circulum circum Demetrium ait Senatus populusque romanus precipit tibi ne discedas ab hoc circulo donech delliberaveris et respondit discendendum esse ad votum Senatus.
Item etiam deducitur quod per literas regias directas civitati Barchinone ait Majestas non habere neque scire immo et non creditur principem contra Regis personam quitquam machinasse.

25 DE ENERO.

25 DE ENERO.

Después de haberse publicado la elección de los cuarenta y cinco embajadores que debían agregarse a los quince ya enviados, para interceder por el Príncipe y exigir su libertad, se acordó despachar las cartas que siguen:

A mossenyer molt magnifich En Felip Albert donzell.
Mossenyer molt magnifich. Com per lo benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors que ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels XXXXV siats (occitano; sigau, siau; seáis) vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres qui partins de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar daqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada. E de continent *trameteu aci procurador ab poder vostre bastant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. Data en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda dels quals per diversos vos havem scrit es stat deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers. E en lo nombre dels XXXXV son stats elegits dos dels embaxadors vostres qui haviets aci tramesos ço es los honorables En Thomas Taqui e En Francesch Pericoles segons veureu per copia de la nomina de tots los XXXXV. Lo terç vostre embaxador restara açi ab nosaltres e en nostre consell perque hi represente aquexa universitat. Les dites coses vos havem volgut significar e pregarvos queus placia donar poder als dits dos vostres embaxadors qui lla hiran perque en nom de aquexa universitat per benefici dels dits afers puxen entrevenir en la cort general qui a XIII del mes de febrer prop vinent se ha a continuar. E sia molt honorables e molt savis Senyors la Santa Trinitat vostra guarda rescrivintnos ço queus placia. Data en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
La nomina dels XXXXV es dins la present.

Als molt honorables senyors los jurats de la vila de Besolu (Besalú).
Molt honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV sia stat deliberat de sindich vostre e de aquexa universitat entre les altres universitats reyals e hajam entes a dir que ja havets vostre sindich en cort del dit Senyor Rey hu quis diu Bernat Ornos per tant vos pregam e encarregam per quant desijats (occitano; deseáis; desijau, desitjau, dessichau) lo benefici dels dits afers que per vostres letres de continent scrivats (occitano; escribáis; escrigueu o escrigau) al dit vostre sindich ques agregue al nombre dels dits altres embaxadors los quals a III del mes de febrer prop vinent seran en la ciutat de Leyda e hauran manament de rebre e acceptar lo dit vostre sindich en companyia lur. E si tal sindich no hi haviets ne vullats de continent fer e recrear e serali feta bestreta com als altres sindichs de les altres universitats los quals son tramesos per aço. Dada en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCCXLI. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable e honest religios frare Roger Çariera comanador de Granyena.
Molt honorable e honest religios. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer
prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres partints de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar de aqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada e continent trameteu aci procurador ab poder vostre bestant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia molt honorable e honest religios la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als honorables senyers los consellers de la vila de Berga.
Honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de quiscun stament per trametre al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les XV universitats eletes per lo bras reyal sia aquexa universitat per tant vos pregam e encarregam molt stretament per quant desijats lo benifici dels dits afers elegiats e trametats aci alguna persona disposta ab poder bestant de entrevenir en la dita cort per esser e agregarla e partir ab los altres qui ya son aci per poder esser lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent en la vila de Tarregua e daqui avant prosseguir lo cami e la dita embaxada car aci li sera feta la bestreta per lo carrech de la dita embaxada. E vullau aço de continent metre en obra per quant lo temps no soste dilacio alguna. Dada en Barchinona a XXV de janer any Mil CCCC sexanta hu. A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los quinze elets per lo braç militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda a XXIIII del present a la qual vos responem que lo tancar dels portals de aquesta ciutat no es cosa nova car molt soven se tanquen e aço per obviar que ores captades los drets de la ciutat e encara de les Generalitats no sien fraudats. E de les barreres dels sperons es la matexa occasio car certament molts e moltes giren la cara e la voluntat en fraudar los dits drets segons los arrendadors e collidors dels dits drets han feta relacio e clamor. E sia molt nobles e molt magnifichs senyors lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los capitol e canonges de la Seu de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament sia elegit hun sindich de aqueix vostre capitol e jatsia lo honorable micer Francesch Climent qui aci fonch per volsaltes trames en sa partida nos presentas en son loch micer .... Miralles concanonge vostre per entrevenir aci pero no ha algun poder e per ço ara es necessari haverhi persona qui vaja ab los dits altres embaxadors a la dita Majestat del Senyor Rey ab poder de entrevenir en la cort per aqueix capitol si obs es per ço vos pregam e encarregam molt stetament que encontinent elegiau alguna persona qui segons es dit vaje ab los dits altres embaxadors e sia en la vila de Tarrega lo dia de Nostra Dona de febrer prop vinent per agregar e anar ab los altres embaxadors e prosseguir la dita embaxada e si aci la dita persona no vindra enviu algu ab poder bastant de fer apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E en aço vullau prestament provehir car no sofer dilacio. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al reverendissimo pare en Christ e senyor patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del bisbat de Urgell.
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Jatsia per altres hajam scrit a V. R. P. queus plagues venir aci quant abans fos possible per les rahons en aquelles contengudes e si per alguna indisposicio de vostra reverendissima persona noy podia venir vos plagues enviar alguna persona qui en vostre loch fos aci segons en les dites letres se conte e com ara per benifici dels dits afers hajam deliberat fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de cascun stament per enviar a la Majestat del Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament hajam elegit V. R. P. e siam avisats hauria alguna indisposicio lo que molt nos desplau per ço pregam e encarregam a vostra senyoria vos placia elegir e enviar alguna persona qui en loch vostre vaja en la dita embaxada ab poder si obs es entrevenir en la cort e prestament sia aci o a Tarrega per lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent e daqui avant per justarse e venir als altres qui hi seran lo dit dia e prosseguir lo cami e la dita embaxada. E entretant la persona que hi trametreu enviu procura açi a algu ab poder de fermar apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia reverendissimo pare en Christ e senyor la Sancta Trinitat guarda de vostra reverendissima persona la qual nos rescriva lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.