16 DE ABRIL.

16 DE ABRIL.

En corroboración de lo ocurrido el día anterior, recibióse una carta del obispo de Elna, incluyendo el breve del Pontífice, el contenido de cuyos escritos sigue a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats de Cathalunya e als de lur consell.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dissapte sant arribat en aquesta ciutat fiu ab la Majestat del Senyor Rey e explicada la comissio que havia de la Santitat de nostre senyor lo Papa sobre la detencio e discordia de la sua Majestat ab lo Senyor Princep primogenit vostre e donada per la sua Majestat alguna raho a la detencio del dit Primogenit monstra esser content. E axi me ha respost en nom de la Santitat de nostre Senyor lo Papa donar loch a tota concordia quant al mon la raho e honestat puga comportar. Apres air per un correu de Roma he reebut un breu plombat dirigit a vosaltres ensemps ab un altre dreçat a mi en lo qual loada la desliuracio del dit Senyor Princep se monstra maravellat del que sent apres innovarse. Per tant mana a
mi yo deja obrar o no fos accepte an aquest maneig la sua Santitat trametra altra persona qual la qualitat del negoci requerira e axi mateix que yo la tinga continuament avisada del stament dels negocis e a culpa del qui restara la dita concordia. Pregantvos per ço per part de la dita Santitat e supplicantvos per la mia que vullau donar tot loch a la dita concordia e siau contents de coses que hajen pratica e sien apartades de extrems car continuament los extrems son molt perillosos e si sera cas que per negu fos fet dubte de la observancia de les coses concordades si dara tal orde tots temps se meta en pratica que satisfara a la necessitat del negoci. Oferintvos en nom de la dita Santitat e meu propri que si per aquesta causa volreu yo faça mes una cosa que una altra sere tots temps prest a tota vostra ordinacio e per aquesta causa tramet aqui mossen Vicent Ferrer prevere e familiar meu que si de paraula o en scrits li voldreu res dir ne scriure men porte la resposta e sere tots temps a vostra ordinacio e servir. De Çaragoça a XI de abril del any Mil CCCCLXI. - A tot vostre servir manament e plaher lo bisbe de Elne.

Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie et consulibus civitatis Barchinonensis.
Pius episcopus servus servorum Dei. Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie et consulibus civitatis Barchinonensis salutem et apostolicam benedictionem. Cepimus animo non mediocrem molestiam audientes vos contra carissimum in Christo filium nostrum Johannem Aragonum regem illustrem dominum vestrum nonnullas novitates suscitasse super liberatione dilecti filii nobilis viri Caroli principis Viane ejusdem regis nati. Et quia summo opere formidamus ne gravissima scandala suboriantur vobis et toti
patrie nocitura nascentibus dissidiis vestris medelam opponi curavimus et dicto regi scribimus ut suum animum ad clemenciam et benignitatem disponat et erga suum natura prout patrem decet se gerat. Speramus ipsum Regem pro sua innata mansuetudine ita se habebit quod quieti et paci populorum sibi subditorum et statui suo consulet et caritatem paternam erga filium non abiciet. Dolemus tamen ut vos qui in fide et devocione erga regem et dominum vestrum comprobat semper fuistis tales novitates excitaveritis que et si credamus per vos bono zelo attemptas fuisse pro aliorum subditorum exemplo pernitiose censentur. Augimur etiam animo antiqui hostis insidias et artes tantum valuisse ut populi vestri ex quibus validissima subsidia ad fidei catholice defensionem expectabamus intestinis discordiis agitentur. Sed antea quam odia acerbiora fiant et nascentia mala majores radices agant nostras partes interponere decrevimus hortantes in domino devocionem vestram ac rogantes ne ulterius progredi velitis reminiscinum fidelitatis et observancie vestre erga regem vestrum que agenda sunt cum omni obedientia reverencia cum rege vestro tractare et prudenter et mature agere placeat. Nos enim qui et pacem regis ac vestram suppremis afectibus desideramus parati sumus omnia pro viribus agere que ad patrem et filium invicem reconciliaudos et ad statum et tranquillitatem vestram et tocius regni pertinebunt expectamus cerciores reddi quid in his causis facere expediat et si videbitur aliquam gravem personam et ydoneam ad partes vestras transmittere curabimus que nostro et ecclesie interventio pacem inter regem et filium ac vos ponere et stabilire conabitur vestram devocionem iterum atque iterum hortantes ac deprecantes ut pro Dei honore el hujus sedis communis omnium fidelium matris reverentia ad ulteriores motus non procedatis. Continentes vos et animos vestros moderatione adhibita. Confidimus enim in gratia Dei quod omnia ad laudabilem et votivum finem cum pace vestra et tocius patrie vestre pro nostro interventu succedent circa quam rem omni studio et diligencia intendere est animus. Dattam Rome apud Sanctum Petrum anno Incarnationis Dominice millessimo quadringentessimo sexagessimo quartodecimo calendas aprilis pontificatus nostri anno tercio. - B. de Piscia.

Ocupáronse en esta sesión, del breve que antecede, creyéndose que al Papa le habrían informado siniestramente acerca de lo que pasaba en el Principado; mas como fuese ya adelantada la hora, no se tomó ningún acuerdo, hasta que, reunidos otra vez por la tarde, y habiéndose presentado el Primogénito, para participar que había recibido una carta del Rey su padre en que le instaba el despacho de los capítulos, se resolvió: contestar a este, que se procuraría lo que indicaba, con toda la brevedad posible; escribir al Papa, atendido a que en su breve había muchas cosas perjudiciales al Principado, y hasta, si conviniese, enviarle una solemne embajada; y por último, enviar una bien trazada carta al obispo de Elna, para hacerle ver la inoportunidad del impuesto que quería exijir, y los males que de ello se podrían orijinar.
Siguen las cartas que se recibieron y las que se enviaron en este día.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per una letra que derrerament per correu he feta als reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat responent a una que dells havia rebuda amplament he scrit de totes coses la donchs occorrents. E encare entre les altres del perplex en que ere posat per son scriure qui en efecte volia lexas tot lo exercit en la present ciutat sens licenciar algu e quem partis per ço com lo dit exercit anantmen jo me volien seguir lexant mossen lo veguer ab les banderes desacompanyats e com jo per obviar a tant gran error deliberava no partir fins dels hagues altre avis e com aquest fins aci nol haja e vege perseverar los del exercit axi de peu com de cavall en llur opinio hi encara ab alguna malicia assagen de metre en fama que yo amagadament men vull anar e que pus axi es ells sen iran ab mi o derrera mi o unes paraules semblants entant que vuy exint de missa e essent en taula me son venguts mes de CCC en partides ab la canso que dit he e man forçat per supplir a llurs grans crits e malicia haver manjat e cavalcat per ciutat una hora o dues segons molt amplament lo baro de Muiolino lo qual les dites coses ha vistes vos informara he deliberat segons dit he no partir fins per vosaltres sia provehit e de vostra provisio fahedora a mi scrit. E axi placiaus quant pus prest poreu deliberar e provehir sobre la gent que retenir volreu e la forma e manera com. E de vostra provisio fahedora scriurem car altrament vista una tant gran error com se spera jo partint de restar mossen lo vaguer de Barchinona ab les banderes desacompanyats nom entench may a partir. Encare que per vosaltres deu mil voltes me fos scrit e encarregat hoc e si per forsa mich volieu traure jo axiria per hun portal e entraria per laltre perque com dit he la provisio per vosaltres fahedora no tarda. E ab tant mossenyors molt reverends e egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Santa Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Derrerament vos he scrit de la congoxa quem donen los conestables per lo flori quils es degut per lo mig mes que are servexen car no hagueren sino tres florins de quatre quen havien aver. Arem congoixen per semblant los spinguarders per lo mig flori quels es degut car ells han VII florins lo mes e toquels per los XV dies tres florins e mig e non han hagut sino tres per que sia de vostre merce avisarme de vostra intencio.
Hir mossenyors passa per aci hun frare en abit de lech lo qual ve de Castella. Va aqui al Senyor Primogenit. Non se ques dira aqui mas aci ha dit ay res de mal temps que demenat li es stat si aquest exercit sen tornara e ell hau lençat molt luny.
La gent del exercit no te hun diner lo qui millor se regeix ven les armes e de aquelles viu los altres se partexen sens licencia no acabant lo temps.
Aci a tots jorns bregues de la gent del exercit. Negu no y ha qui sapia aquest edicte fet aqui que conte. Axi mateix me han demanat molts quin guiatge es dels quis acorden ne quant dura e fins aci ab negu del consell ni fora consell non puch res seber per satisfer als demanados.
Ja per altres mossenyors vos he scrit com alguns dels qui son fugits se volrien reconciliar. Yo no he volgut parar a negu orella fins de aqui ne sapia vostra voluntat. Passats CC homens hic son fugits per Cathalunya los quals si eren castigats pagarien be lo sou per CCCC a quatre mesos car certament es cosa molt fastigosa la poqua por que sich ha de fugir. Feta en Leyda a XII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses. - Johan Ferrer.

Al molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs msssenyors. Per diverses gents qui son aqui anades he scrit la disposicio de aquest nostre exercit lo qual tots jorns diminueix granment per molta gent que sen fuig puix veheu que de quants sen son anats no sen fa negun castich.
Sper de dia en dia vostra delliberacio per acordar los D. homens o per licenciarlos tots car certament ells son a la derrera casa de miseria que no poden pus.
Qui volgues esmerçar aci sos diners en armes sen faria rich. Ten gran mercat sen fa.
Aqui mossenyor sen es anat hun conestable lo qual era romas en loch den Boxadel conestable dels barbes que ha nom en Codony. Ha sen portada una cuyraça bona e una cervellera de hu de la sua conestablia qui es romas aci pres. Sia de vostre merce ferlon tornar aci don la treta perque almenys lo dit pres sen puxe servir en la preso metent la penyora o com se vulla.
Lo senyor compte sta aci algun tant endeutat e ha mester endresa de molts per poder axir de aci ab tot que partint seria perillos tot hom no fugis vahent partir a ell. Crech me sera forçat servirlo de ferli fermança en L. florins per quem par cosa inpropria essent en lo loch que ara es se aja de amprar de nengu stranger. Aureus senyors a singular gracia que si aqui aura res de haver de aquels que sien retenguts los dits L florins o prengals En Tora per pagar lo canbi an aquell quil aura de rebre segons yo llavors li scriure.
Mossenyors la voluntat vostra es que los rocins de don Felip resten aci ab mossenyor lo veguer crech fent compte que sien pagats per gran temps. Ajau per cert que ell dona ayres que vol diners. Nom se com se obliga aqui. Feta en Leyda a XIIII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per la cuyta que aquesta gent acordada te de partir e sen va tots jorns sens licencia lo capita vos scriu per lo present correu sia de vostre merce prest delliberar en lo que es de fer car certament es una cosa molt vergoyosa la pratica de aquesta gent soldada que a flotes fugen los conestables ab ses gents. Enquara vuy son fugits los dos jermans Banyeres conestables e En Font de Tortoça tanbe conestable ab la major part de ses gents. Los qui resten aci resten molt scandalizats e si molt trigam scasement hic porem traure los D. homens ques han de soldejar e si vostra reverencia e honorables saviesas delliberaven del dit soldajament quant tremetreu los diners es mester tremetre alguns menuts per fer los pagaments per que aci avent a comprar menuts ultra les minues dels florins se perden VIII diners per flori.
Suplichvos mossenyors me vullau scriure vostra intencio del flori que demanen los conestables dels XV dies e lo mig flori que demanen los spinguardes.
Aci en la ciutat concorren algunes passions de les quals crech scriuen aqui car volrien que lo veguer de Barchinona ab lo exercit stigues aci a ordinacio e regiment de la ciutat e per ventura don Felip no sen tendria per onrat si per altri que per vosaltres per miga del veguer de Barchinona avia de esser comandat. Crech vostres magnificencies hi pensaran. Feta en Leyda a XV de abril - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e magnificencies Johan Ferrer.

Al honorable senyer en Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Per quant havem delliberat que a mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de aci sien dats per son socorriment docents florins corrents volem eus manam que donets e liurets al dit regent los dits docents florins corrents e cobraune apocha e la present. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino capitaneo et in sui absencia al Regent la vegueria.
Molt egregi senyor e strenuu baro. No obstant que los asoldadats e acordats de la confraria dels sastres de aquesta ciutat hajen reebut lo sou de mig mes del qual han a servir deu o dotze jorns per certs sguarts que no curam aci explicar havem delliberat hajen lilencia de venirsen a tots los de la dita conestablia dels sastres de aquesta ciutat segons es dit. E en vostra absencia volem que lo regent la vegueria daci haje la present per sua. E sia senyor molt egregi e strenuu baro le Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Nosaltres havem dada licencia An Johan Ferrer de Sabadell conestable de XXV homens de peu que el e tota la gent de la dita conestablia sen vingua de aqueix exercit axi que per quant han pres lo sou del mig mes volem que servesquen tro a tant que del dit mig mes nols rest a servir sino vuyt jorns los quals los donam tant per lo retorn quant per ques diu ni ha molts de malalts e hauran a tardar en venir per lo cami per la malaltia per queus placia senyor donar la dita licencia en la manera dessus dita. E sia senyor molt gregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera vel in ejus absentia vicario Barchinone.
Molt egregi senyor e strenuu baro. No obstant que los assoldadats o acordats de la confraria dels sastres de aquesta ciutat hajen rebut lo sou de mig mes del qual han a servir deu o dotze jorns per certs sguards que no curam aci explicar havem delliberat hajen licencia de venirsen. Per queus pregam e encarregam doneu licencia de venirsen a tots los de la dita conestablia dels sastres de aquesta ciutat segons es dit. E ab vostra absencia volem que lo regent la vegueria de aci haja la present per sua. E sia senyor molt egregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.
- Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Als molt honorables e savis senyors los prior e capitol de la seu e clero de la ciutat de Çaragoça.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es acomanat al molt honorable mossen Bernat de Vilalba canonge e artiacha major de la seu de aqueixa ciutat explicarvos certes coses concernents servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e benefici comu del clero e cosa publica axi de aqueixa provincia com de aquesta sobre les quals stesament lo havem informat. Placieus donarlo crehença en tot ço que per part nostra vos explicara axi com si per nosaltres dit era e per los dits sguarts fer per obra segons de vosaltres se spera e lo negoci requer. Molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vos tinga en sa continua guarda. E rescriviunos françosament tot ço queus placia.
Dada en Barchinona a a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents et cetera prests a vostra honor. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Ad ducem Burgundie.
Illustrissime et potentissime princeps et domine.
Nuper super liberacione persone illustrissimi domini Caroli primogeniti nostre regie majestatis quia rem ipsam celsitudini vestre gratam credidimus eidem celsitudini certificatorias breves et succintas litteras duximus dirigendas. Verum quia occurrerunt nonnulla circa liberacionem ipsam et varia gestorum narracio (ut per sepe fit a multis) non perstringit multociens veritatem statuimus propterea eam ipsam vestram celsitudinem narracione fidelis magnifici viri Romei de Marimundo ad prefatam celsitudinem attendentis de his gestis omnibus reddere cerciorem. Itaque Romeo jam dicto super premissis veridicam informationem dedimus reserandam ex parte nostra vestre potentissime dominationi que dignetur illi aures credulas exhibere. Sanctissima Trinitas Illustrissime et potentissime princeps et domine feliciter annuat votis vestris. Et ea ipsa celsitudo vestra de nobis statuat atque ordinet in suis beneplacitis et obsequiis. Ex Barchinona die XVI aprilis anno millessimo CCCC sexagessimo primo. - Ejusdem celsitudinis et potentissime dominationis devoti oratores deputati Generalis et Consilium Principatus Cathalonie residentes Barchinone. - Illustrissimo et potentissimo principi et domino duci Burgundie Brabancie Lumburgie et cetera. - Domini Deputati et Consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Ad Delfinum Francie.
Illustrissime et potentissime domine. Occurrentibus apud nos nonnullis que digna novimus vestre celsitudini nuncianda narracionem eorum magnifico vivo (viro) Romeo de Marimundo ad eandem celsitudinem accedenti duximus comittendam data ei de gestis omnibus verissima informacione oramus dignetur celsitudo prefata Romeo ipsi inferendis ex parte nostra fidem indubiam adhibere. Divina potentia lllustrissime et potentissime domine feliciter annuat eidem celsitudini vestre que de nobis statuat atque ordinet in suis beneplacitis et obsequiis. Ex Barchinona die XVI aprilis anno Millessimo CCCCLXI.
- Ejusdem celsitudinis et potentissime dominationis devoti oratores deputati Generalis et Consilium principatus Cathalonie et cetera. - lllustrissimo et potentissimo domino Delfino Francie. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Se entregaron, el mismo día, al referido magnífico Romeo de Marimon las siguientes instrucciones.

Instruccions per part dels molt reverends e magnifichs diputats del General de Cathalunya e consell lur lo Principat representants fetes al magnifich En Romeu de Marimon daço que per part dels dits molt reverends e magnifichs diputats e consell dira e exposara als lllustrissimo Dalfi de França e duch de Burgunya e a cascu dells en virtut de les letres de creença a ells dirigides e al dit Romeu acomanades.
Primo lo dit Romeu dira e expossara de part dels dits reverends e magnifichs diputats e consell als dessus dits Dalfi e Duch degudes recomendacions e en apres exposara com en dies passats lo lllustrissim Senyor Rey per sinistres informacions de alguns malvats consellers havia pres e detengut lo lllustrissim Senyor don Carles primogenit seu de la qual detencio los dits deputats e consell e tots los poblats en lo dit Principat incitats e moguts per la innata fidelitat que en lo animo dels cathalans envers la corona real tots temps fonch e es hagueren molta contristacio e dolor. E per quant veren e conegueren aquella redundar en derogacio de la fama e nom de la real Majestat e gran interes e prejudici de la cosa publica dels regnes e dominis seus e del bo e tranquille stat de aquells vist que deute de fidelitat los strenyia molt a satisfer en aço e a procurar per deguts mitgans la liberacio del dit Primogenit qui apres dels dies del dit Senyor se spere lur Rey e Senyor juxta los drets divinals e humanals e leys del dit Principat inconcussament observades e que en aço no retre los dits cathalans Ilur degut ofici fora fallir a la dita fidelitat e deute lur per tant delliberaren de continent trametre a la dita real Majestat qui era fora lo dit Principat solemna embaxada de XV persones prelats barons cavallers e homens de honor de tots los tres staments del dit Principat e les mes insignes persones de aquell les quals ab tota humilitat e subjeccio per alguns e molts dies suplicaren la dita Majestat real demanants per gracia la liberacio dessus dita la qual com no poguessen obtenir stant per aço lo dit Principat en molta anxietat e congoixa per los sguarts e deutes dessus dits dellibera augmentar e crexer de major nombre la dita ambaixada e de fet trames XXXXV eletes persones de tots los dits tres staments les quals ab les XV primer trameses a la dita real Majestat supplicassen instassen e procurassen la liberacio dessus dita per la dita real Majestat esser atorgada. E com los dits LX embaxadors apres moltes supplicacions per la dita liberacio fetes e demanades primo per gracia e apres de justicia attes que sobre aço concorrie interes del dit Principat per privilegis e libertats de aquell los quals a causa de la dita detencio eren lesos no aguessen poguda ne poguessen la dita liberacio obtenir vehent lo dit Principat quant obrava la malicia dels dits perversos consellers per seduccio e obra dels quals la dita real Majestat stava obsessa e lo dit Primogenit ere en gran perill de la salut de sa persona constituit com ja fos mes e encastellat en hun fort castell fora lo Principat en mans e custodia de persones no prou exceptes dellibera per tant lo dit Principat esser de necessitat a la opressio de la persona del dit Primogenit e a tant e tan gran perill e inconvenient preparat ab molta celeritat occorrer. E per ço fonch fet e preparat exercit de gents darmes de peu e de cavall per trametre en e contra lo dit castell per liberar lo dit Senyor Primogenit e per haver los dits mals consellers de la real Majestat qui la dita detencio havien procurada lo quel exercit con fos en expedicio president en aquell lo veguer de Barchinona en nom del Senyor Rey e ab la bandera e insignies reals e essent ja lo dit exercit propingue al castell dessus dit volgue nostre Senyor Deu inspirar la dita real Majestat la qual inclinada per supplicacions de la Illustrissima Senyora Reyna per part sua e de part del dit Principat fetes atorgua la liberacio dessus dita. E axi
obtenguda la dita gracia la dita Senyora Reyna de continent cavalca per spay de tres jornades que distava lo loch hon se trobava lo dit Senyor Rey al dit castell e pervengue a aquell e de aquell tregue lo dit Primogenit lo qual ha portat en lo dit Principat e ha jaquit en sa libertat e de present es en lu ciutat de Barchinona en la qual per los dits diputats e consell se tracten totes coses a servici de nostre Senyor Deu e servey e honor de la dita real Majestat e conservacio de amor e concordia entre aquella e lo dit Primogenit et tranquillitat repos e bon stament de la cosa publica del dit Principat e dels altres regnes e dominis de la dita real corona. E no resmenys se continua lo proces contra los dits mals consellers dels quals Deu volent se fara tal castich que sera deguda pena a ells e a altres exemple. - Expedita Barchinone die XVII mensis aprilis anno millessimo CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Post expedicionem. Es acomanat encara al dit Romeu de Marimon dir e explicar de part dels dits deputats e consell al dit lllustrissim duch de Burgunya que li placia fer cancellar e abolir les fermanses donades per la galera den Johan Berenguer Thora mercader de Barchinona e tots altres empatxaments fets en la senyoria del dit lllustrissim duch a qualsevol mercaders e altres persones del Principat de Cathalunya e altres subdits e vassalls del Senyor Rey per causa del navili de Johan Periç portugues e daqui avant contractar los dits mercaders cathalans e altres vessalls del dit Senyor Rey ab tota benignitat e amor cessants tots penyoraments e altres greuges per manera que la negociacio mercantivol no sie perturbada. Ço que succehira a honor bon nom fama e reputacio de quascu dels dits dominis e a benefici de la cosa publica de aquells segons de totes aquestes coses al dit lllustrissim duch es stat ja scrit per altres e li es significat per la embaxada tramesa per aço. - Data ut suppra. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

21 DE MARZO.

21 DE MARZO. 

Fueron leídos unos apuntamientos, que se habían ordenado, sobre ciertos negocios tocantes al Primogénito, que por ser de objeto secundario, no se insertaron; mandándose escribir, al propio tiempo, las siguientes cartas.

lllustrissimo et potentissimo Principi domino duci Burgundie Brabancie Lumburgie etc.
Illustrissime et potentissime Princeps et domine. Evenerat pridem ex sinistris iniquorum consiliariorum informationibus quod Majestas Serenissimi domini nostri Regis detinuerat Illustrissimum dominum Carolum primogenitum suum principem de Viana que res nobis et ceteris incolis hujus Principatus Cathalonie aliorumque dominiorum atque regnorum corone regie multe anxietati successit et factis perinde pro parte nostra et Principatus huiusmodi ex ejus innata et solita fidelitate zelo et devotione humilibus et devotis supplicationibus et instanciis apud dictam Regiam Majestatem pro liberatione domini primogeniti supradicti et Serenissima domina Regina se se his interponente media ac supplicationes nostras juvante obtentum est tandem quod dicta Regia Majestas prefatum primogenitum suum in pristinam restituit libertatem sic quod in hac civitate Barchinone degit ad presens feliciter et votive. Quas res Excellencie vestre statuimus notas facere ut si pro eisdem cum dictis serenissimis patre et filio necessitudinis vinculo virtutumque exigencia serenissima dominatio vestra ex casu primo ut creditur doluit de secundo letetur. Et vestre dominationi serenissime supplicantes ut negocium concernens comune beneficium subditorum dominationis ejusdem et hujus Principatus ceterorumque regnorum et dominiorum dicte Majestatis Regie et pro quo sunt apud vestram celsitudinem regii oratores eadem dominatio circa bonum et tranquillum finem et exitum dignetur recomissum habere quemadmodum speratur ab illa. Ad quam nos et incole omnes Principatus hujusmodi ceterique vassalli regii voluntate et devotione multa afficimur in omnibus suis beneplacitis et obsequiis de quibus est nobis ad ejus votum rescribere et mandare. Creator Omnipotens Illustrissime et potentissime Princeps et domine dignetur
Illustrissimam personam vestram servare incolumem per tempora longa. Scripta Barchinone die XXI marcii anno a nativitate Domino M. CCCC sexagesimo primo. - Vestre lllustrissime et potenissime dominationis devoti oratores deputati generalis et consilium Principatus Cathalonie residentes Barchinone.

CXVII. Reg. n.4879, fol. 119. 13 jul. 1599.

CXVII.
Reg. n.4879, fol. 119. 13 jul. 1599.

Nos Philipus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugalie Hungarie Dalmacie Croacie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon lndiarum orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Oceani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgii (Habsburgo) Flandrie Turolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et comes Goseani. Que per serenissimos reges Aragonum predecessores nostros subditis et vassallis suis merito concessa sunt libenti animo approbare et confirmare solemus. Hinc est quod cum per fidelem nostrum Thomam Salanova magistrum sgrime in civitate nostra Barchinone syndicum et procuratorem confratrie magistrorum armorum sive de mestres de sgrima sub protectione sancti Georgii de cujus potestate plene nobis constitit et constat fuerit coram nobis oblatum et presentatum quoddam originale privilegium per serenissimum Ferdinandum regem Aragonum alte recordationis predecessorem nostrum dicte confratrie magistrorum armorum sive de esgrima concessum cujus tenor sequitur sub his verbis.
- Nos Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum Scicilie citra et ultra farum Hierusalem Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie comes Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et Goceani. Que justa sunt libenter exaudire reges et principes decet ea precipue que armorum exercicium concernunt: cumque per fidelem nostrum magistrum Gasparem de Rueda magistrum esgrime la civitate nostra Barchinone commorantem oblata fuerint capitula per viam capitulationis que per nos decretata fuerunt prout in fine cujuslibet capituli continetur que sunt seriei sequentis. 

- Serenissimo y potentissimo senyor: En los dies passats per vostra magestat et per lo loctinent de aquella en lo principat de Cathalunya es estat donat privilegi als mestres de esgrima habitants en lo dit principat e signantment en la ciutat de Barcelona de vostra serenitat dels quals se fa ocular ostensio a la magestat vostra ut ecce. Es empero ver illustre senyor que segons experiencia ha mostrat no es estat complidament provehit a tot lo menester a be de la confraria per vostra gran excellencia atorgada als dits mestres de esgrima: e com la dita confraria senyor illustre sia molt bona e singular cosa axi per la utilitat quen reb la republica per la necessitat que han los homens en esser exercitats en las armas com altrament: per tant et alias mestre Gaspar de Rueda mestre de esgrima com a procurador eo sindich dels confrares de dita confraria recorrent a la excellencia vostra aquella humilment supplica li sia plasent atorgar havent per confirmats los dalt dit privilegis per vostra illustre senyoria a ells atorgats ço per son loctinent de anyadir e voler de nou en forsa de privilegi atorgar los capitols seguents majorment com vuy mes que may los homens se exerciten en l ditas armas e lo temps hi convida aquells.
- Placet regie magestati prout dicta capitula et privilegia per suum locumtenentem generalem ut predicitur concessa fuerunt et sunt in possessione.
- E primerament lo dit mestre Gaspar e altres dits mestres de esgrima supplican la excellencia vostra li placia atorgarlos privilegi que de aqui avant qualsevol persona de qualsevol grau stament o condicio sie que vulle esser confrare de la llur confraria que aquella pugue rebrer hu o molts tants quants en aquella entrar volran: la qual recepcio facen los prohomens que lashoras se trobaran en dita confraria: los quals confrares se puguen alegrar de totes coses a be dels confrares ordenades per la dita confraria axi be com si eren mestres de esgrima no feta diferencia alguna.
- Placet regie magestati. (En el texto original está todo seguido. Yo inserto saltos).
- Item illustre senyor lo predit mestre Gaspar en dit nom e tots los mestres de esgrima residints en dita ciutat de Barcelona suppliquen la gran magestat vostra li placia atorgar en privilegi dels qui entraran en dita llur confraria com es dit de diversos officis e ans que de quiscun offici eo art sien tots anys en lo terme e dia ja statuit del glorios sant Jordi elets per tots los confrares dos promens de cada offici o art ultra los promens que elegir quiscun any se acostumen per dits mestres de esgrima a fi que la dita confraria reba augment la qual vuy sustentar nos pot per la paucitat dels mestres de sgrima que vuy hi son lo que redundara en gran benefici de aquella e encara de la republica.
- Placet regie magestati.
- Item illustre senyor placia a la magestat vostra atorgarlos privilegi que los prohomens axi mestres de esgrima com altres que seran segons los arts e officis elets tots plegats puguen ab imposicions de penes compellir que los qui excercitaran et exercitat hauran no sols la dita esgrima mes los altres officis e arts segons dalt es dit en lo temps degut ans que mostrar puguen les dites arts e officis se examinen ara en lo present temps per mestre Marti del Trigo mestre Gaspar Lleo e mestre Gaspar de Rueda e per avant en lo temps hi seran altres en llur lloch per aquells quant a la art de esgrima per ells e altres promens segons dalt es dit en los altres officis e arts: car vuy quant a la dita esgrima se veu que molts ignorants dientse mestres se atrevexen de voler mostrar a molts homens lo que ells mostrar no saben e se segueix que los qui de tals aprenen no saben la veritat del art y axi perillen molt e es fer gran prejudici als verdaders e aptes mestres.
- Placet regie majestati.
- Item illustre senyor suppliquen los predits a vostra real magestat los placia atorgar privilegi y gracia que en las exaccions de les penes imposadores segons dalt es dit en la exaccio de aquelles sia forçat qualsevol official request per los promens de dita confraria eo per la major part de aquells en fer degudament la dita instadora exequcio sens altre examen per dit official o officials faedor: altrament que contra dit official e officials se puga dar protest o protests e que de aquell o aquells se puga obtenir justicia devant vostra magestat eo lochtinent de aquella et altre official.
- Placet regia magestati quod dicti officiales dicta decreta exequantur et fiat ut mandat.
- Item illustre senyor com los mestres de esgrima sien vistes persones honrades perque lo llur exercici es molt noble e ja de temps antich sie vist esser cert acostumen dels reys passats predecessors de vostra excellencia esser honrats e stimats per la qual raho es estat en costum que en temps que per alguns respectes es provehit que ningu en alguna ciutat vila lloch castell no gos portar armes en tot temps sien vists esser exempts dits mestres e per causa dells los qui ab ells iran els acompanyaran: que sie plasent a la magestat vostra ordonar privilegi que de aqui avant en tot temps e en altres temps los dits mestres de esgrima cada hu per si e ab si ters tinguen les armes guiades e privilegiades e que aquells per temps algu a ells e a cada hu dells e a dos persones ab cadahu dells nols puguen esser llevades per official algu de qualsevol condicio ans aquelles no obstants cada hu de dits mestres de esgrima ab si ters aquelles aportar puguen sens empaig si donchs per causa de rixa o brega per ells feta eo de cert faedora no los fos prohibit (se lee fosprohibit junto): e aço illustre senyor perque los homens sien convidats a be exercitarse en las armas.
- Placet regie magestati.
- Item illustre senyor los predits supliquen la magestat vostra atorgarlos privilegi que los que seran aptes en la sgrima mes e en los altros officis e arts dels confrares que son e seran per sdevenidor en dita confraria a coneguda dels prohomens damunt dits eo de la major part de aquells puguen esser compellits axi per imposicions de penes com alias en examinarse a fi que mes salvament y segura la dita confraria reba augment e honor.
- Placet regie magestati.
- Item senyor illustre com algunes vegades se sie esdevingut que jugant bonament los mestres de esgrima eo mestre de esgrima ab algu altre axi dexeple (deixeble, discípulo) com no dexeple eo los dexeples qui aprenen de esgrima eo ja son aptes ab altres persones per desastre se do algun colp o colps del qual o dels quals a vegades se porien seguir mort o mutilacio de membre que lo qui tal colp dara no sie tingut al qui aquell rebra eo a la justicia en res pus lo offici e art es tal que de necessitat se haje a jugar ab ferro e se hajen a batre los que aquella exerciten pus los qui juguen o jugaran no tinguen proposit o pensa de matar.
- Placet regie magestati. - Fuitque per eundem Gasparem de Rueda magestati nostre humiliter supplicatum ut preinserta capitula concedere et decretare de nostra solita benignitate dignaremur: atque nos volentes leto fronte dicte supplicationi benigne annuere volentes omne exercitium armorum debitis prossequi favoribus tenore presentis de nostra certa scientia deliberate et consulto preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta juxta decretationes per nos in quolibet dictorum capitulorum factas nostro regio beneplacito perdurante dicto magistro Gaspari et dicte confratrie concedimus et dicta capitula et unumquodque eorum juxta nostras decretationes observari volumus in omnibus et per omnia juxta illorum seriem et tenorem. Serenissime propterea Joanne regine Castelle Legionis Granate etc. principi Gerunde archiducisseque Austrie ducisseque Burgundie filie primogenite nostre charissime gubernatricique generali et post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et terris inmediate heredi et legitime successori intentum nostrum aperientes sub paterne benedictionis nostre obtentu dicimus futuroque locumtenenti generali nostro gerentibus propterea vices nostri generalis gubernatoris in nostro principatu Cathalonie constitutis dicimus et mandamus pena florennorum auri mille adjecta quatenus hujusmodi nostrum privilegium ceteraque omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiliter observari per quos deceat faciant et non contrafacianl vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant ratione aliqua sive rausa si preter ire et indignationis nostre incursum penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo impendenti munitam. Data in villa Montissoni die decimo octavo mensis madii anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo decimo regnorumque nostrorum videlicet Sicilie ultra farum anno quadragessimo tercio Aragonum vero et aliorum tricessimo secundo Sicilie autem citra farum et Hierusalem anno octavo. - Yo el rey. - Vidit Augustinus vicecancelarius. - Vidit generalis thesaurarius. - Vidit conservator generalis. - Dominus rex mandavit michi Michaeli Velazquez visa per vicecancelarium thesaurarium et conservatorem generales. - Inh itinerum vicessimo septimo folio centessimo nonagesimo sexto. - Registrata. - Humiliter supplicando ut privilegium preinsertum et omnia et singula in eo contenta laudare approbare et confirmare et si opus est de novo concedere de nostra solita benignitate dignaremur: nos vero predecessorum nostrorum vestigia cupientes imitare thenore hujusmodi carte nostre de nostra certa scientia deliberate et consulto predictum et preinsertum regium privilegium et omnia et singula in eo contenta a prima linea usque ad ultimam ejusdem ac juxta seriem et tenorem illius laudamus approbamus ratificamus et confirmamus prout melius et plenius confratrie predicte magistrorum sgrime et confratribus ejusdem cum dicto regio privilegio sunt concessa si et quatenus sunt in usu et possessione approbationis ratificationis et nove concessionis munimine roboramus et validamus: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi confirmatio seu nova concesio ut prehabetur dicti privilegii regii desuper inserti sit dicte confratrie magistrorum de esgrima et confratribus ejusdem tam in judicio quam extra semper et ubique stabilis realis et firma nullum sentiens diminutionis incommodum impugnationis objectum aut noxe alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat supplentes de eadem certa sciencia regiaque auctoritate omnes et quoscumque deffectus et solemnitatum omissiones siqui vel que in premissis et eorum singulis intervenerint aut annotate fuerint et in similibus requirantur. Illustribus propterea spectabilibus venerabilibus et magnificis dilectis consiliariis nostris quibuscumque locumtenentibus et capitaneis generalibus in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellariis vicecancellariis regenti cancellariam doctoribus nostre regie audientie regenti officium nostri generalis gubernatoris et gerenti vices ejusdem bajulis generalibus et procuratoribus regiis necnon prothonotario nostro et ejus locumtenenti vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguziriis virgariis portariis ac ceteris quibuscumque officialibus nostris constitutis et constituendis et eorum locumtenentibus seu officia ipsa regentibus presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quod preinsertum privilegium ac omnia et singula in eo contenta dicte confratrie magistrorum de esgrima et ejus confratribus teneant firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant per quos decet cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione sive causa si dicti ofliciales et subditi preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur impendenti munitam quia in promtu non est sigillum regium comune nostrum. Data in nostra civitate Barchinone die decimo tercio mensis julii anno a nativitate Domino millessimo quingentessimo nonagessimo nono regnorum autem nostrorum anno secundo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit michi domino Petro Franquesa viso per Covarrubias vicecancellarium Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali thesaurario et me conservatorem generalem.
- Confirma vuestra magestad y de nuevo concede a los maestros de armas ciertos capitulos.

CXVI. Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

CXVI.
Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugallie Ungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbi Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon indiarium orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Hapspurgi (Habsburgo) Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristanni et comes Goceani. Quia regalis favor tunc debet esse propensior et amplior cum justis populorum supplicationibus imploratur his precipue que ipsorum populorum commodum et utilitatem respiciunt: hinc est quod per fideles nostros Hieronymum Calaph utriusque juris doctorem et Hieronymum Roig notarium syndicos civitatis nostre Illerde fuerunt coram magestate nostra reverenter oblata et presentata in viam supplicationis capitula quedam quorum tenores unus post alium seriatim sic sequntur.
- Sacra catolica real magestat: com en la ciutat de Leyda hi haje pare de orphens lo qual te a son carrech purgar la dita ciutat de belitres y vagabundos e altra gent perduda qui son seminari de lladres y lo dit exercici y ministeri nos puga ben fer per no tenir lo exercici y forsas prou bastants lo que es causa que dita sua ciutat de Leyda esta plena de gent odiosa qui devasten les heretats y territori: per facilitar la repulsio de semblant gent suppliquen a vostra magestat miser Hieronym Calaph y Hieronym Roig syndics de la dita ciutat de Leyda tramesos a les corts que vostra magestat mane celebrar en la present ciutat de Barcelona sie de son real servey concedir a la dita ciutat de Leyda y pare de orphens de aquella lo mateix exercici y jurisdiccio que per privilegi us e costum te lo pare de orphens de la ciutat de Çaragossa. Plau a sa magestat que lo syndic done primer informacio sobre quina es la jurisdiccio del pare de orphens de Çaragossa. Item suppliquen a vostra magestat los dits syndics sie de son real servey per conservacio de la dita ciutat que los pahers que vuy son y per temps seran que per privilegis reals son ja executors dels deutes de la dita ciutat tinguen en la exaccio de aquells la matexa jurisdiccio que en semblants te lo clavari de la ciutat de Barcelona per privilegis o altrament e que se puga procehir contra los debitors y hereus de aquells e sos successors de la manera que dit clavari ha acostumat procehir en la ciutat de Barcelona per recuperacio dels deutes de aquella volent los deutes a la ciutat de Leyda deguts y devedors sien axi privilegiats tam in exequendo quam alias in omnibus et per omnia com ho son los de la dita ciutat de Barcelona concedint a la dita ciutat de Leyda pera dit effecte tots los privilegis a la de Barcelona concedits. Plau a sa magestat concedir lo contengut en lo present capitol perals debits que seran de assi al davant tant solament y que en los deguts se serve lo acostumat. Item suppliquen a vostra magestat los dits syndichs sie de son real servey concedir privilegi a la dita ciutat de Leyda de que la prohomenia del morbo (peste mórbida) de dita ciutat de Leyda en temps de pesta (la peste) o guarda della tant com durara dita guarda puga la dita prohomenia ensemps ab los pahers crear morbers com acostume als portals y camins los quals puguen portar insignia e durant dita guarda puguen crear un morber o mes segons la necessitat ocorrera y que puguen portar insignia per la ciutat y attendrer a la custodia del morbo e executar lo que dita prohomenia ordenara e deliberara concernent la custodia y guarda del morbo e que la matexa prohomenia qui ha acostumat y acostuma ordenar y provehir les coses conferents a dita guarda y custodia del morbo conega y puga conexer dels que a sos ordenaments y statuts contravindran. Plau a sa magestat concedir a la ciutat de Leyda lo mateix privilegi que te la ciutat de Barcelona per raho del morbo servant en tot la mateixa forma y exequcio. Item per quant al present hi ha moltes cases derrocades en la dita ciutat e de cadal dia se enderrocan e los amos de aquelles tant per restar impossibilitats com per haverhi en elles carregats censos y censals no reedifiquen en gran dany de la cosa publica de la dita ciutat e diformitat de aquella e faent manament la dita ciutat als amos pera que obren y en renitencia dells als qui tenen censos y censals sobre dites cases pera que les obren lo que axi los uns com los altres han sempre recusat fer e en fer diligencies la ciutat per trobar persones a effecte per establir los patis pera reedificar les cases non ha pogut trobar nin trobe per temor de les molesties comminen los senyors directes e los qui tenen dits censals pretenent que lo sol los resta sempre obligat lo que es causa de que dita ciutat se vaje derruint y depopulant la conservacio de la qual conve al be publich: per ço suppliquen a vostra magestat los dits syndichs que per lo be public sie servit concedir a la dita ciutat que sempre y quant se derrocaran algunes cases e encara tinga lloch en les que ja vuy son derrocades que los pahers de dita ciutat de Leyda que vuy son o per temps seran ab veu de publica crida manen y amonesten als amos de aquelles pera que dins lo termini de vint dies per dits paers prefigidors posen ma y ab effecte donen orde en reedificar dites cases e reparar aquelles certificantlos que si dins aquell seran negligents en comensar y apres prosseguir se dara llissencia als senyors directes si ni haura o als qui tindran censals o altres hypothecas pera reedificar dites cases e dits amos restaran privats dellas: e si passat dit termini no hauran obehit a la dita crida sien encontinent privats de sos drets: y ab altre crida publica sie lo mateix manat y amonestat als qui tindran censos o censals o altres hypotecas sobre dites cases que dins consemblant termini facen lo mateix ab comminacio que en sa negligencia seran privats de sos drets censos censals e hypotecas e seran stablides a altres persones als quals se donara llicencia de reedificarles: y passats dits terminis puguen liberament los dits paers stablir les cases derrocades o patis delles a qualsevol persones liberament a obs de reedificarles y que ex tunc ipso jure de facto sien privats axi los amos com los senyors directes de censos censals e hipothecas donant per asso tota facultat jurisdiccio a dits paers e que no obstant appellacio ni inhibicio se pugue procehir al sobredit e a la reedificacio de dites cases sens incorriment de pena alguna prohibint que semblants causes per ninguna qualitat puguen esser evocades a la real audiencia com concernesca molt lo be public y conservacio de dita ciutat patrimoni de vostra magestat e que los que hauran reedificat dites cases no puguen esser molestats per dita raho en ningun temps. Plau a sa magestat concedir lo contengut en dit capitol ab la forma seguent: ço es que haventhi algunes cases enderrocades puguen los paers amonestar als senyors utils y possessors delles que dins sis mesos comensen la reedificacio de aquelles y ab tot effecte continuen la reedificacio fins a degut compliment y que passats los dits mesos desdel dia de la notificacio de dita monicio legitimament faedora puguen los dits paers procehir a adjudicacio del sol o pati y aquell se puguen applicar pagant al senyor del pati lo valor de aquell conforme per experts sera extimat sens empero prejudici dels drets dominicals als senyors directes competents tant per lo dret de amortitzacio (recuerden la desamortización de Mendizábal) com per los censos y luysme. Item attes la dita ciutat de Leyda de llarch temps en sa fa y acostuma fer pujeses quatre de les quals fan un diner y es moneda inutil per al corrent temps y en moltes ciutats y viles del present principat baten menuts los quals la dita ciutat de Leyda desije poder fer y batre per la comoditat se lin spera resultar ab la qual y altres moltes sumes de diners que ha menester desija acudir a reedificar lo pont major se li es derrocat y reparacio de les muralles les quals estan arruinades: supplican per ço los dits syndics a vostra magestat sie de son real servey concedir licencia permis y facultat a la dita ciutat de fer y batrer menuts que sien de lliga ab les armes de la ciutat y correguen per ella y per las veguerias de Lleyda Tarraga Cervera Balaguer y Agramunt. Plau a sa magestat que essent la lliga bona y conduent sels concedira ab que sols valeguen en la vegueria de Leyda.
- Supplicando nobis humiliter ut predicta omnia et singula in supra insertis capitulis et quolibet eorum contenta vobis dictis syndicis et civitati et singularibus dicte civitatis nostre presentibus et futuris concedere et impartiri dignaremur. Nos itaque animadvertentes preinserta capitula que visa et recognita fuerunt per magnificum et dilectum consiliorum nostrum Hieronymum Sen Just utriusque juris nostre regie audientie doctorem ex cujus relatione nobis constitit et constat pro bono regimine dicte civitatis nostre Ilerde et illius singularium expedire: hujus supplicationibus inclinati omnia et singula in preinsertis capitulis et quolibet eorum contenta juxta decretationes et responsiones in calce preinsertorum capitulorum dicte civitati et ejus singularibus presentibus et futuris concedere decrevimus prout per presentem de nostra certa scientia deliberate et consulto concedimus laudamus et approbamus ac nostre regie concessionis munimine et presidio roboramus auctoritatemque nostram regiam interponimus pariter et decretum. Quocirca illustribus propterea spectabilibus venerabilibus nobilibus et magnificis dilectis consiliariis nostris quibuscumque locatenentibus et capitaneis generalibus nostris in dictis nostris regnis Aragonum et Valentie et principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellariam doctoribus nostre regie audientie regenti officium nostri generalis gubernatoris et gerentibus vices ejusdem bajulis generalibus et procuratoribus regiis necnon prothonotario nostro et ejus locumtenenti vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguziriis virgariis portariis ac ceteris officialibus nostris constitutis seu constituendis ac eorum locatenentibus seu officia ipsa regentibus presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quatenus hujusmodi nostram confirmationem et omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant per quos deceat cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione seu causa si dicti officiales et subditi preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur impendenti munitam quia in promptu non est sigillum regium comune nostrum.
Data in nostra civitate Barchinone die ultimo mensis junii anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo nonagesimo nono regnorumque nostrorum anno secundo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi don Petro Franquesa visa per Covarrubias vicecancellarium Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali thesaurario et me conservatorem generalem. - Vuestra magestad hace merced a la ciudad de Lerida de los capitulos en forma de suplicacion suso insertados.

CXV. Reg. 4312, fol. 230. 27 may. 1587.

CXV.
Reg. 4312, fol. 230. 27 may. 1587.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugallie Ungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon lndiarium orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Bravantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Habsburgii (Habsburgo) Flandrie (Flandes) Tirolis Barcinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristanni et Goceanni. Inter alia que in supplicatione pro parte fidelium nostrorum consiliariorum concilii universitatis el proborum hominum prefate nostre civitatis Barcinone nobis nuper exhibita continentur fuit oblatum capitulum quoddam quod decretari jussimus et mandavimus prout in calce ejusdem continetur quod est tenoris sequentis.
- Item per quant alguns anys se sdeve que per voluntat de nostre senyor Deu se moren algu o alguns dels dits consellers de la dita ciutat y poria seguirse que morissen dos o tres o mes y segons la disposicio del privilegi real disposant sobre la extraccio de consellers no se acostumen traure altres consellers en loch dels morts per ço que en dit privilegi esta disposat se traguen lo dia de sanct Andreu y axi se es observat y per dita causa la ciutat resta ab un o dos consellers com se es vist lo que porta algun inconvenient per moltes causes y rahons: supplica per ço la dita ciutat a vostra magestat sia servit ab son real privilegi statuir y ordenar que sempre y quant se seguira cas que muyren o stiguen impedits alguns de dits consellers de la ciutat de Barcelona o sia un o dos o mes en tal cas sian trets altre o altres consellers de la bossa y del stament que eran los morts o impedits los quals sian trets en presencia del consell de cent quant mes prest sia possible al qual o als quals sia donat per vestirse y fer les gramalles necessaries axi com als altres se acostuma de donar integrament: y lo tal o tals extrets apres hajan de vagar com si haguessen tengut la conselleria tot lo any puix auran rebut tot lo salari y que los tals extrets sian obligats de acceptar sots pena de ser inhabils de tots officis y beneficis de la ciutat pera sempre. Plau a sa magestat en cas de mort tant solament y que resten per lo menys quatre mesos de administracio.
- Fueritque pro parte dictorum consiliariorum consilii universitatis et proborum hominum dicte civitatis Barcinone humiliter supplicatum ut de predictis privilegium in forma sibi expediri mandare dignaremur. Nos vero eorum votis benigne annuentes tenore presentis carte cunctis futuris temporibus valiture de nostra certa scientia et regia aucthoritate deliberate et consulto omnia et singula in preinserto capitulo contenta juxta decretationis et responsionis in fine ejusdem apposite tenorem dictis consiliariis consilio universitati et probis hominibus nostre civitatis Barcinone concedimus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboramus et validamus aucthoritatemque nostram eisdem interponimus pariter et decretum: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debeat dictis consiliariis consilio universitati et probis hominibus dicte nostre civitatis Barcinone modo quo supra stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra sentiat diminutionis objectum deffectus incomodum aut noxe alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo et post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi et legittimo successori intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustri vero venerabili nobilibus magnificis et dilectis consiliariis et fidelibus nostris locumtenenti et capitaneo generali nostro in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie audientie gerenti vices nostri generalis gubernatoris magistro rationali bajulo generali vicariis bajulis subvicariis subbajulis algutziriis quoque virgariis et portariis necnon consiliariis consilio et universitati dicte nostre civitatis Barcinone ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus in dictis principatu et comitatibus constitutis et constituendis dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris regiis inferendorum erariis quatenus presentem nostram concessionem et gratiam et omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiter observari faciant per quoscumque contrarium nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri autem officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent et preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo in pendenti munitam. Data in domo de Aranjuez die vigesimo septimo mensis mayi anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo octuagessimo septimo regnorumque nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem trigesimo quarto Castelle autem Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo secundo Portugallie tamen octavo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Hieronimo Gassol visa per Frigola vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Sapena Campi Terça Marcilla et Quintana regentes cancellariam. - Concede vuestra magestad a la ciudad de Barcelona que en caso que muera alguno de los conselleres della dentro del anyo de su cargo puedan sacar otro en su lugar con que le queden por lo menos quatro meses de administracion. - Consultado.

CXIII. Reg. n. 4312, fol. 124. 1° dic. 1585.

CXIII.
Reg. n. 4312, fol. 124. 1° dic. 1585.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugalie Hungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Gallicie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murcie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris Insularum Canarie lndiarum orientalium et occidentalium Insularum et Terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Bravantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgi Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et Goceani: Ea que per serenissimos retro reges Aragonum predecessores nostros recolende memorie zelo utilitatis et pro utilitate reipublice digne concessa sunt non solum implere et confirmare sed etiam elongare et ampliare consuevimus ut ipsis gratiis et concessionibus nostris regiis adaucta respublica deinceps melius gubernetur et vassalli et subditi nostri hujusmodi exemplo adduct ad corone regie inserviendum facilius incitentur. Cum itaque pro parte vestri dilectorum patiariorum consilii et universitatis nostre civitatis Balagarii coram majestate nostra et in nostro sacro supremo regio consilio porrecta et humiliter presentata fuerint quedam capitula sive supplicationes bonum reipublice dicte civitatis concernentia non solum illa admissimus verum etiam decretare et providere decrevimus prout in fine cujuslibet dictorum capitulorum latius eparet quorum tenor est hujusmodi.
- Sacra catolica real magestat: micer Joan Giner syndich de la ciutat de Balaguer diu que per vostra Magestat ab son real privilegi dat en lo loch de Ulldecona a set del mes de abril del any mil sinccents sexanta y quatre entre altres gracies los fou concedit que de sinc en sinc anys ab lo modo y forma en dit privilegi real contengut fos feta inseculacio per als officis de dita ciutat dels locs vagans per mort dels insaculats a dits officis o altrament: e com se veja que per la prolixitat del dit temps de sinch anys y en lo intervallo de aquell hajan defallit y comunament defallescan molts inseculats a dits officis y per lo que resten en les bosses de dits officis poques persones de les quals encara que no hajan purgat ni vagat lo temps acostumat se han de extraure per al regiment de dits officis quiscun any y se sia vist un any part altre haver forçosament per lo poch nombre restava en les bosses de exercir y regir una matexa persona havent de vagar tres anys de lo que sen segueix molt inconvenient a la bona administracio de la republica lo que nos poria seguir si lo termini de la insaculacio fos mes breu: supplica per ço dit syndich a vostre magestat sia de son real sercey (servey más atrás y más adelante. En un teclado qwerty la c y la v están juntas, pero el pdf del scan del libro es de 1851) se puga fer dita inseculacio (in secula cuncta o seculorum) ab la forma acostumada de tres en tres anys y que lo primer trienni comense en lo mes de janer del any mil cinccents vuytanta y set. Plau a sa magestat. Item per quant ab lo precalendat real privilegi per les causes y rahons en aquell contengudes fou atorgat y per vostra magestat concedit a dita ciutat que contra los debitors de aquella constant los deutes esser liquits se fassa y dega ferse prompta y expedita execucio en bens y personas per los officials reals de dita ciutat requests per los sindics o paers (patiariorum, como en Lérida) de aquella fins a la integra satisfaccio de aquells y com per la negligencia dels officials reals de dita ciutat qui son lo batle y veguer com tambe per avisar dits officials quant se ha de fer alguna execucio per los dits deutes a la persona o persones contra qui se ha de fer dita execucio se sia vist y se veja continuament que se absenten no sols les persones obligades pero encara aparten y oculten los bens mobles per lo que les mes voltes dita ciutat resta frustrada e insoluta de dits debits en gran diminucio y detriment del patrimoni de dita ciutat: per ço supplica a vostra magestat lo dit sindic placia y sia de son real servey consentir y atorgar a dita ciutat que per los deutes liquits de aquella instats y requests per lo sindich de dita ciutat constant los deutes esser liquits sia feta prompta y deguda execucio servat la orde de dret en les persones y bens dels tals debitors la qual puguen fer en nom de vostra magestat Ios paers de dita ciutat o qualsevol altre official real. Plau a sa magestat se fassa prompta execucio dels deutes liquits de dita ciutat per los officials ordinaris. Item com ab altre real privilegi per vostra magestat real a dita ciutat atorgat dat en la vila de Madrid a deu del mes de setembre del any mil sinc cents setanta sia disposat que si algu deura a la dita ciutat per raho de arrendament o per qualsevol altra cosa encara que lo tal deute no sia de administracio encara que vinga a carrec de clavaris o altre receptor rebre dit deute y lo tal deutor exira per algun carrec o regiment de la cosa publica sia lo tal inhabil y si y haura alguna questio y controversia sobre lo tal deute que haja de depositar dit deute en ma y poder de la persona que la ciutat nomenara y de alli nol puga traure ni cobrar per ninguna via ni manera fins a tant sia la tal questio o controversia declarada y decidida: y molts no curant pagar a dita ciutat retardan la solucio fins veurer si exiran paers o altres officis e com se esdeve exir les tals persones per no constar del que revera se deu per no haver donat comptes o altrament deposen los pretesos deutes com dalt es narrat en poder de alguna persona fins la questio sia decidida o los comptes passats confiant que sent ells paers o regints dits officis sels guardara respecte per los que la tal declaracio han de fer maxime havent de instar la tal declaracio los dits paers e qui dits officis regexen y desta manera per esperiencia se sia vist que en tot lo any del regiment de lurs officis nos decidexen dites causes nis passen nis reten los comptes y en lo entretant tant en nom de la ciutat com altrament procuran de haver a ses mans les quantitats deposades e finit son regiment retenen lo matex deute del que ne resulta molt notable dany al patrimoni de dita ciutat y bon govern de aquella: per obviar a semblants abusos y danys y perque la exaccio se fassa ab major pau y quietut supplica a vostra magestat lo dit sindic sia de son real servey ab lo present capitol proveyr y ordenar que quiscun any quinse dias abans de la extraccio de paers y altres officis de dita ciutat per lo consell general de aquella sia feta habilitacio y sien habilitades les persones poran concorrer en dits officis e los qui en dit dia seran habilitats puguen tant solament concorrer y no altri y no pusquen esser habilitats los qui deuran encara que deposen si doncs dins los quinse dias no hauran liquidat los deutes deuran y realment y de fet passats los comptes y pagades les quantitats degudes y llevats los deposits per dita ciutat ans de la extraccio y tambe los qui tindran lite (litigio) o questio ab dita ciutat sien fets inhabils. Plau a sa magestat. Item supplica a vostre magestat dit sindic li placia confirmar a dita ciutat los dos precalendats reals privilegis los quals ab esta se presentan y altres qualsevol a dita ciutat atorgats conforme stan en possessio de aquells en quant no contrarien als presents capitols que en tot lo sobredit rebran particular gracia y merce de vostra real magestat. Plau a sa magestat en quant nestan en possessio.
- Que quidem capitula preinserta juxta responsiones et decretationes in eisdem respective mandato nostro factas et appositas necnon contenta et expressa in eis laudantes et approbantes: predictis paciariis consilio et universitati civitatis Balagarii tenore presentis de nostra certa scientia deliberate et consulto nostri sacri supremi regii consilii procedente deliberatione concedimus consentimus et elargimur nostroque hujusmodi laudationis approbationis concessionis elargitionis munimine et presidio roboramus eisdemque auctoritatem nostram regiam interponimus pariter et decretum. Serenissimo propterea Philippo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propio immediato heredi et legitimo successori intentum apperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus illustris vero magnificis et dilectis consiliariis futuris locumtenentibus et capitaneis generalibus nostris cancellario vicecancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie audientie gerentibus vices nostri generalis gubernatoris magistro rationali domus et curie nostre et ejus locumtenenti bajulo generali regiis procuratoribus vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguatziris virgariis portariis ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus in nostris principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie constitutis et constituendis dictorumque officialium locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille regiis nostris inferendorum erariis quatenus capitula preinserta et unumquodque illorum juxta responsionum et decretationum in fine cujuslibet ipsorum positarum seriem et tenorem teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant per quos decet cauti secus agere fierive permittere ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent et preter ire et indignationis regie incursum penam preappositam cupiunt evitare in cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo pendenti munitam. Data in villa Montissoni die primo mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto regnorum autem nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem anno trigesimo secundo Castelle Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo Portugalie tamen sexto. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Marcello de Ansa visa per Frigola vicecancellarium Varaona pro generali thesaurario Sapena Campi Terça et Quintana regentes cancellariam.

CXII. Reg. N° 4312, fol. 86. 25 nov. 1585.

CXII.
Reg. N° 4312, fol. 86. 25 nov. 1585.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugalie Hungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Gallesie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murcie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris Insularum Canarie lndiarum Orientalium et Occidentalium Insularum et Terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Bravantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgi Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et Goceani. Fuere nobis nuper per dilectum nostrum Bartholomeum Jaume Juan jurium doctorem sindicum nostre vicarie Bisulduni exhibita et presentata nonnulla capitula et supplicationes que et quas decretari jussimus et mandavimus prout in calce uniuscujusque dictorum privilegiorum continetur quarum tenor sequitur et est talis. 

- Sacra catolica real magestat: los habitants e faels vassalls de vostra real magestat de la vegueria de Besalu bisbat de Gerona per la llur gran fidelitat suppliquen a vostra real magestat e o per ells micer Jaume Joan com a syndich de dita vegueria li placia y li sia de son real servici manarlos concedir y atorgar per lo be y utilitat de dita vegueria y per lo bon regiment de aquella los capitols seguents. Primerament com la vegueria de Besalu sia principal e dins de aquella se encloguen passades de sinquanta y vuyt parrochies en les quals entren molts senyors emphiteotecaris e com los sien permeses de jure las capbrevacions de lurs drets y rendes e pera fer dites capbrevacions crean y prenan per jutges notari y altres persones no en dret literades los quals per no entendre lo que es de justicia donan lloc a moltes cavillacions e tant prest condamnen lo qui te dret com lo qui tort y com estiga per constitucio de Cathalunya per vostra real magestat feta en lo any 1564 prohibit ningun poder esser jutge ni assessor que no sia graduat en dret canonic o civil et com sia veritat que en la vila de Besalu continuament estan y resedexen en aquella set o vuyt doctors o licenciats los quals poden servir de jutges y de dret los es permes: per tant supplique dit sindic a vostra magestat li placia y li sia de son real servey manar prohibir e ab spres privilegi concedir que en dita vegueria ni vila de Besalu puga esser jutge ninguna persona que en dret no sia graduada en ningunas causas de qualsevol qualitat que sien e si per algu sera fet lo contrari hage esser punit conforme deuen esser los violadors de constitucions y que los dits habitants en dita vegueria no sien tenguts a comparer davant semblants jutges creats contra forma de dita constitucio. Plau a sa magestat haventhi doctors o bachillers habitants en la vegueria de Besalu. Item senyor com sia veritat que de mes de quatre cents anys en esta part segons que ab antigues scriptures se trobe esta statuit y ordenat en la vila de Besalu que sempre que per qualsevol cas grave o leve que sia per manament del lloctinent de vostra real magestat y de sa real Audiencia en lo principat de Cathalunya es manat alsar sometent acostumen en dita vila tocar una campana pera dit effecte destinada et tocant aquella fora dita vila a una casa de pages cerca de una montanya lo qual te carrec muntar en el cas inmediatament y pera dit sometent toca un corn y apenas comensa que ja hi ha altre pages en altre puig o montanya qui ab altre corn respon y desta manera ab una hora y ab manco es tota la vegueria en armes pera dit sometent: y com se esdevinga moltes voltes que estos que tocan corns en de nits y de dias tenen de estar en los puigs et montanyes tocants aquells no sens molt gran perill de ses persones fins a tant tenen avis del official nos poden moure de dit lloc com moltes voltes se sia trobat en sentir lo corn los lladres y mals homens acudian al lloc hont dit corn tocava per estar aquell a solas lo mataven o sel menaven de manera que ab difficultat se fa dita diligencia y com sia tan utilos semblant orde per la terra: supplica dit sindic a vostra real magestat li placia y li sia de son real servey en que aquestos tals que semblant carrec tenen los sia licit y permes per guarda de llur persona pugan menar en llur companya quatre o sis homens armats de les armes acostumadas y ordenadas per vostra real magestat y no prohibidas y la matexa concessio placia a vostra real magestat esser feta a los sindichs de dita vegueria per lo que tracten lo be y utilitat de la terra y aço sens incorriment de pena alguna ab tal empero que los homens qui aniran ab aquestos sian personas de be y habitans en dita vegueria. Plau a sa magestat que los que tenen carrec de tocar dits corns al temps que aniran a tocar aquells y estantlos tocant pusquen anar acompanyats ab la gent que voldran y ab les armes que no sien de les prohibides.
- Quibus quidem capitulis nobis exhibitis et presentatis et ut supra patet expeditis et decretatis fuit nobis pro parte dicti Bartholomei Jaume Juan juris utriusque doctoris syndici vicarie predicte Bisulduni supplicatum ut pro ipsorum observantia de eis privilegium in forma expediri mandato dignaremur. Nos vero habita ratione servitiorum et meritorum dicte vicarie eorundem votis benigne annuentes tenore presentium de nostra certa scientia regiaque auctoritate nostra preinserta capitula et unumquodque ipsorum juxta decretationum et responsionum nostrarum in fine cujuslibet capitulorum expositorum tenorem syndico seu universitati et hominibus dicte vicarie Bisulduni concedimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboromus et validamus auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum volentes et decernentes quod hujusmodi nostra concessio et elargitio sit et esse debeat universitati et hominibus dicte vicarie Bisulduni stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra impugnationis objectum deffectus incommodum aut noxe cujuslibet detrimentum sentiat sed in suo robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philipo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro carissimo et post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi et legitimo successori intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustribus vero egregiis respectabilibus nobilibus et magnificis dilectisque consiliariis nostris quibuscumque locumtenentibus et capitaneis generalibus nostris cancellario vicecancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie Audientie constitutis et constituendis dictorumque officialium locatenentibus et subrogatis seu officia ipsa regentibus dicimus et mandamus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quatenus hujusmodi nostram gratiam et omnia et singula in ea contenta firmiter observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque cauti secus agere vel fieri ut promittitur ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales nostri gratiam nostram charam habent et preter ire et indignationis nostre incursum penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo impendenti munitam. Data in oppido Montissoni die vigesima sexta mensis novembris anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo octuagessimo quinto regnorum autem nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem trigesimo primo Castelle autem Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo Portugallie autem sexto. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Joanni Maria Serra visa per Frigola vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Sapena Campi Terça et Quintana regentes cancellariam. - Otorga vuestra Magestad a la vegueria de Besalu en el principado de Cathalunya los capitulos aqui insertos concernientes al buen gobierno de la dicha vegueria.