19 DE MAYO.

19 DE MAYO.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros negocios de la Generalidad, y en la recepción, que se verificó por la tarde, del conde de Armanyach, el cual venía de Roma con dos galeras de florentinos. Sin embargo, se mandó escribir varias cartas, que siguen, y se dio cuenta de otras que se recibieron, y que también se hallan a continuación.

Al molt magnifich e molt savi mossen Arnau Guillem Pastor cavaller e regent la vegueria de Barchinona.
Mossen molt magnifich e molt savi. Per quant no sabem aci la jornada que lo noble don Phelip de Castro vench a servir aqueix exercit ab los quoranta rocins que ha oferts servir e te paga per dos mesos no havem pogut comptar ab ell per que vos diem e pregam que vos sapiau en cert lo jorn que lo dit don Phelip vench servir en lo dit exercit ab los dits quoranta rocins utils per servir aquell segons havia e ha ofert e apres vejau los dits dos mesos quant passaren o finiren dels quals com es dit es ja pagat prenent li en compte un dia per venir de sa casa aqui e dels dies restaran de aquest mes finits los dits dos mesos li façau pagar lo sou dels dits quoranta rocins an Johan Ferrer si hi sera sino al diputat local de aqui qui en sa absencia haura carrech dels afers que lo dit Johan Ferrer tenia segons nos ha scrit. E axi mateix volem que dels dits restants dies li sia abatut un dia per tornarsen a sa casa. Tot vos ho remetem hi guardeu per lo General e per lo dit don Felip. Dada en Barchinona a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Al molt honorable mossen Tomas de Carcassona cavaller diputat local de Leyda.
Mossen molt honorable. Per quant creem que En Johan Ferrer sera de aqui partit e haura lexat a vos carrech dels afers que tenia segons nos ha scrit e per quant aci no podem saber en cert qual dia vench lo noble don Felip de Castro a servir aqueix exercit ab los quoranta rocins que ha ofert e es pagat per dos mesos no li podem fer compte e per ço scrivim a mossen lo veguer qui presideix al dit exercit que sabia lo dit dia e veia abatut un dia per venir de sa casa al dit exercit quant finiren los dits dos mesos e finits aquells dels dies qui restaran de aquest mes abatut un dia per tornarsen a la dita sa casa li faça pagar per vos e lo dit Johan Ferrer hi si a lo sou dels dits restants dies daquest mes. Per queus dehim e manam que en absencia del dit Johan Ferrer façau segons dessus se conte si lo dit Johan Ferrer hi sera façau ell e haja la present per sua e a cautela e manament seu. Dada en Barchinona a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats et cetera.

Al molt honorable mossen e de gran saviesa lo senyor En Johan Berenguer Tora mercader en casa de la Diputacio.
Senyor molt honorable. La present no es per pus sino que yo no trobant correu per qui tremetreus la letra de Çaragoça en ça sino ab hun grandissim aventatge que noy volian anar ne portar la dita letra menys de XVI florins dor lo bon home de aci volch em dona lo consell que attenent que yo no podia scriure per correu sino ab lo gran deseventatge axi com dit vos he que de continent que yo partis fins aqui en Leyda e pus axi ni havia home de fiança e que hi donaria recapte per correu molt cuytadament que les tremates
e de continent que men tornas asi e axi que mossen yo he volgut fer ho axi per major seguretat lo qual vos tramet lo present portador lo qual deu esser aqui dimarç per tot lo dia e si abans pot abans per que mossen vos dich que li donets VIII florins dor car yo considerant que los altres ne volien tant o mes empero tot sia remes a vostra saviesa car yo he fet. Per que feya compte que no podia anar en neguna manera pus segurament ne tant prest vos tramet la dita letra dins la present ab lo dit portador e ab tant mossen no dich pus sino que devia si plaura a nostre Senyor Deu men torn en Çaragoça per mes saber noves ab lo dit bon home e stare alla fins a tant que vos me scrivau ja que volieu que faça en casa del dit bon home car ell les me donara de cominent lo qual te molt bona e gran voluntat en aquest fet al qual se recomana molt
en gracia e merce de aqueixos mossenyors de diputats e yo ab ell e en gracia vostra. Lo Sant Sperit sia en vostra bona guarda. Scrita ab cuyta en la ciutat de Leyda a XVIII de maig del any Mil CCCCLXI.
En Çaragoça dos o tres jorns ha son arribats dos embaxadors la hun del Rey de Portogal e laltre del almirant de Castella. Han parlat aci molt ab lo Senyor Rey e ara van aqui. Yo crech que no sino per metre zizania e discordia entre lo Senyor Primogenit e lo Senyor Rey de Castella hoc encara entre nosaltres car may fan alre segons yo he sentit e sabut. - Lo tot vostre.

Al molt honorable senyer e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Tora mercader en casa de la Diputacio sia dada en Barchinona.
Mossen molt honorable. Certifich vostra saviesa com sus ara entre deu e XI hores de mati lo qual es divendres que tenim XV del present mes de maig Io Senyor Rey es partit de aci per anar la via de Navarra per çacorrer lo castell o força de Lumvirra (Lumbierre en textos anteriores) si pora lo qual te asetgat e te vuy la vila Xarles Dorteda (Dartieda, De Artieda, en texto anterior). Crech mossen segons acis diu que lo dit Xarles caura pres abans que lo Senyor hi sia e Viana la qual *sta en punt de perdres per que la gent del conestable e del Rey de Castella la tenen en fort punt e molt stretament que los de Viana stan ja ab pactes ab lo dit conestable que dins cert temps lo Senyor Rey nols ha socorreguts que ells se daran a ell. E axi mossen segons se diu aci per aquells quiu saben que en la manera que lo conestable la te que lo Senyor Rey no la pora çocorrer desta volte car lo Rey de Castella es aqui en Algronyo ab calques vuyt o deu milia entre cavall e a peu qui prestament los daran de sobre que lo çocorriment noy podra bastar. Dich vos que lo Senyor Rey ha emprat tots los barons e cavallers de Arago e axi que particularment los demes li fan valença. Crech que segons se diu que lo Senyor Rey ab tots quants ell hic pot axir no bastan a CC. cavalls entre ginets a la guisa empero sense neguna gent de peu que no sen va negu ab ell de açi ni tempoch crech que daltra part car vuy los quil saguexen vuy en dia en aquest fet quasi los demes ho fan mes per por que per amor de que mossen vos avis que lo Senyor Rey sen va molt congoixat he ha fet e fa tot lo que pot per traure hic tanta de gent com ell pot recobrar les dites terres de que mossen sen mena abdos los fills del comte de Foy e molts daltres barons e cavallers de aquesta ciutat e regne entre los quals ne es lo comenador de Monço e mossen Rebolledo ab sos fills e los Gilberts ab molts daltres als quals jo de nom no conech ni sabria anomenar e los fills del nostre governador ço es de mossen Requesens e molts daltres cathalans tants quants aci son poguts trobar aci en cort que tenguen la voluntat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna contra lo Senyor Primogenit.
Item mes mossen vos avis com a nit vespre entre les sinch e les sis hores de pres dinar axi poch mes que la Senyora Reyna fonch de partida de aci e lo Senyor Rey volia anar ab ella per acompanyarla fins a la Perdiguera e lo sent dema devia tornar aci vench hun araut (herault; heraldo) del Rey de Castella lo qual venia dreçat aci als jurats de Çaragoça dient com ell hera aqui de part del Senyor Rey de Castella lo qual los requeria que pus ell era en bona e pacifica pau ab lo Senyor Rey e terres sues ells li fessen servar la IIur bona pau la qual era entre ells. E que de continent dins dos hores li fessen resposta en altra manera que ell sen tornaria sens llur resposta car lo Senyor Rey de
Castella se sabia ques tenia de fer. E axi que mossen los dits jurats esent axi turbats en si mateix vingueren davant lo Senyor Rey dihent li com ells li portaven la dita letra que lo Rey de Castella los havia tramesa ja que manava sa Senyoria que fessen ne li responguessen en tant que mossen lo Senyor Rey de continent feu aplagar son consell fins a gran hora de nit que nos pogue saber que deliberaran sobre lo dit araut sino ques diu aci que lo dit araut sen es anat e partit sens resposta neguna e axi que mossen vos podeu creure e avisar aqui aqueixos mossenyors de diputats que la guerra es ab nosaltres o no romandra per lo Senyor Rey tant quant ell pora per que mossen vos sia avis.
Item mes mossenyors vos avis com lo Senyor Rey ha prorrogades les corts de Arago fins a XV dies que diu que de continent sera vengut e que haura recobrades totes les terres de Navarra e que tant tost sen tornara aci mes no diu si plaura a Deu. Lo senyor archebisbe diuen que roman aci per fer mes gent per tremetre al Senyor Rey e diners e segons se diu que si lo cas sera continuera e prorrogara les dites corts de que mossen vos avis que los aragonesos ne stan baires a pits nom se com so (su; s´ho, se ho) pendran. Nom puch pensar que aci no capia calque gran barat si lo Senyor Rey pot fer la sua car digau he avisau lo Senyor Primogenit ques guard ara mes que may que no senten sino totstemps en fer gran dan en ça persona (falta el punto)
Item mes mossen vos avis com segons son stat largament informat per lo bon home de mercader de aci que sab be que la Senyora Reyna va aqui per tenirvos a noves sobre lo fermar dels capitols e de no fer ne res car diu que ella te la mel en la bocha e lo gran fel e vari (hiel, veneno) en lo cor car tot no son sino malicies e manyes castellanes tot quant fan en guisa que ells pugan metre qualque gran divisio aqui entre vosaltres e que entretant vendria lo temps ques mudarian diputats e ques mudaran les voluntats e axi ells feran lurs afers e axi que mossen ells no pensen sino com nos podran enganar que no es negu de aquexos senyors qui saben en aquestes coses hi vagen sino per pura passio e gran engan del Senyor Primogenit e nostre car tot quant hic ha dit va molt desbaratat e que segons ells diuhen ço es lo Senyor Rey e la Senyora Reyna e tota la cort que no han altra sperança sino que poguessen anar aqui ço es per poder metre una gran discordia entre nosaltres e lo Senyor Primogenit a fi que ells poguessen fer de Cathalunya a tota lur guissa e portarvos a total destruccio car jur vos per Deu mossen segons yo veig e hoig (oigo) aci per casa del Senyor Rey que aquests senyors de castellans hi encara alguns traydors del nostres diuhen coses de nosaltres que si ells nos podian menjar ab dents ells nos manjerian.
(Para el rey de Aragón hubiese sido más productivo a posteriori dejar que invadieran el Principado; los del norte, en Francia, ya preparaban ataques, como otras veces intentaron. El ejército catalán de muertos de hambre que robaban por Fraga y esa zona, según podemos leer en estos tomos de la "guerra" de catalanes contra Juan II de Aragón, poca resistencia hubiera sido para gascones, francos, y otras naciones que se hubieran llevado esta joya de la Corona.)
Item mes mossen vos avis com he sabut per lo dit bon home de aci que lo Senyor Rey tractava de donar a Barassi e a Sos Negros e altres forçes moltes en Arago als castellans ço es al almirant de Castella e axi que los de la dita terra ço es del Barassi de una tant gran malesa e non han volgut consentir ni fer en tant que hun jurista a qui diuhen micer Toyola lo qual era lo tractador per part del Senyor Rey dihuen que han scalabrat forment (fortment; fuertemente; forment es frumentum, tipo de trigo, Formentera, Formenta de Beceite a Fredes) e axi mateix mossen se diu que per via de Calatayud venen DC. rocins dels cavallers los quals son contra lo Rey de Castella per ajudar al Senyor Rey paraxent al Senyor Rey que Arago ni los aragonesos no li son prou segurs e que si en aquest regne se met gent stranya dich vos que seria hun gran dan e mal de tota la terra e que donau tot lo regne per destrouit.
Item mes mossen fonch deliberat per lo dit bon hom de aci attenent que no havian pogut fer correu propri cense (sin; sens, sense) una gran despese ell si volch que yo nich partis molt cuytadament per portar la dita letra fins a Leyda e de Leyda en fora queus sia remesa e que yo men torn molt cuytat aci per veure tots temps ja que podrem sentir per la via de Navarra hoc encara sentir qualques coses de aci que les coses segons diu lo dit bon home e speriencia quiu mostra les coses no van massa be clares. Mes si plaura a nostre Senyor Deu qualque dia elles vendran a lum. E ab tant mossen no dich pus per la present sino que lo dit bon home de aci vos suplica quel recomaneu en gracia e merce de aqueixos mossenyors de diputats que per la mia fe ell mostra esser home de molt de be e haver bon zel e intencio en la dita fayena segons ell mostra e axi mateix mossen vos supplich quem recomaneu en gracia e merce de aquexos mossenyors de diputats e recomanme molt a vos. Scrita ab cuyta en la ciutat de Çaragoça divendres a XX del present mes de maig del any Mil CCCCLXl. - Lo tot vostre.

14 DE ENERO.

14 DE ENERO. 

Después de haberse presentado Luis de Vich y habérsele contestado por el abad de Monserrat en los términos acordados anteriormente, se dio lectura de varias cartas que se habían recibido y van copiadas a continuación; y habiéndose luego presentado algunos otros individuos de los convocados de los tres estamentos, se les dio cuenta del estado de los negocios, y aprobaron también por unanimidad todo lo obrado hasta entonces.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Stants dissapte prop passat ajustats per anar a la Senyora Reyna arriba a VIIII horas de mati Johan de Sant Per correu ab vostra letra e memorial dels usatges e constitucions e translats de aquells afrontants en la fahena del Senyor Princep de que havem hagut gan consolacio majorment com vehem vostres intencions e delliberacions declarades ab dita letra esser conformes in omnibus et per omnia (en todo y por todo) en ço que nosaltres haviem ja delliberat fet e dit a la Majestat del Senyor Rey don havem a creure lo Sant Sperit obra en los coratges de tots. Anats a la Senyora Reyna supplicam la sua Altesa que pus lo Principat no era stat exaudit per lo Senyor Rey en les supplicacions de esser liberat lo Senyor Princep o liurat als cathalans a pena de carceller fos de merce sua suplicas sa Majestat volgues anar en Leyda ab ella e ab lo Princep e tota la casada e seria satisfet al interes e lesio dels usatges constitucions e leys de aqueix Principat mettentli al devant que de alli porie lo dit Senyor Rey provehir als fets de Castella a tot lo que plasent li fos e moltes altres coses apropriades a la materia. La sua Senyoria respos molt graciosament e alegre que ho farie de bona voluntat e crehie nostres motius esser molt a raho e conformes a venir a servey del Senyor Rey. Al despres dinar appellats per lo Senyor Rey hora tarda e manats exir tots los de son consell de la cambra solament restant ab ell lo senyor archabisbe son fill e Nanthoni Lombart scriva de nostra embaxada ha dit a nosaltres haver hagut avis cert que les gents del Rey de Castella son a la frontera de Arago e Navarra MDCCC de cavall e que ha per clar la vostra e nostra representacio es causa de aço per quant en Castella segons altres vegades nos ha dit e ja vos havem scrit ha nova que tots sos regnes e terres son rebelles havent lo dit Senyor per article que la dita fama ha covidat e fa simbell al Rey de Castella en fer lo que fa dientnos que la nostra aturada aci no fa fruyt algu ans gran dan e que abans agreuge que no benifique la fahena del Princep e que pus utilitat no fa la sua Majestat volguera fos dat orde solament restassem aci dos o tres de nosaltres e los altres sen tornassen e axi cessaria la fama qui es causa de moure lo Rey de Castella. Significant que apres millor se menegerie la fahena del Princep dient que per lo moviment del dit Rey de Castella se mostra clarament la culpa del Princep e la ligança (alianza; lligar : atar) que diu ha feta ab lo dit Rey concloent que nostres instancies son a gran deservey a nostre Senyor Deu e a la sua Altesa e dan a sos regnes e terres. Per nosaltres es stat satisfet que la fama de sos vassalls e specialment los cathalans es tant vulgada (divulgada) per lo univers que nunque de rebellio se porie haver penser e quant es en tornarnosne tots o part no esser en nostra facultat supplicant sa Majestat fos de merce sua nostras instancias e importunitats no dampnassen en res al Senyor Princep qui culpa alguna noy te posantli al devant que los fets de Castella e les comocions dels pobles e tots altres dans e
congoxes qui per causa de aço se speren (no existe en catalán de laboratorios Pompeyo Fabra "es esperen", qué raro) stan en ma sua de esser abolides e reposades solament volent complaure aqueix Principat de tornar lo Princep en Cathalunya axi com crehie la sua clemencia hi fos tenguda per observancia dels dits usatges constitucions guiatge e altres motius per vosaltres senyors tramesos qui li son stats comemorats stesament.
E que are la sua Majestat havia millor opportunitat a descarrech seu complaure lo Principat que james anant continuar la cort en Leyda portanthi lo Princep on sens tota falla conexerien los cathalans esser prests e disposts a tot lo que sie servey (poquet cervell o servell teníeu, tos haguere tingut que entrá lo Rey de Fransa, idiotes, com cuan va entrá un fransés, Borbón o Bourbon, rey de España, y to se van acabá totes les leys)
e honor de la sua alta corona e altres moltes paraules qui serien largues de recitar. Lo dit Senyor respos que per sa fe la sua voluntat era de anar continuar la dita cort ans que fos lo moviment de Castella pero que ara per nenguna via noy hiria ans provehiria a les fronteres mas que reposat aço la sua intencio es de anarhi e entendre en tot bo que sia util e bon stament del Principat pero nunque ha dit quey vulle portar lo Princep. Axi mateix diu no enten haver contrafet a usatges ne constitucions e si ho ha vist que sie per son consell la sua Majestat ho reparara. E dan fi al rahonament notifica a nosaltres com daqui li son stats tramesos tres actes de cort dos del Rey En Pere e un del Rey En Marti per los quals diu pot porrogar daci la cort e que axi ho enten fer perque en lo temps que hiria e vendria de Leyda provehira a les fronteres. Nosaltres havem dit a la sua Altesa quens par hi obsten capitols de cort e que la sua Majestat fes be veure sis podie fer. Dixnos que per aço havia fet ajustar consell ab tot que los juristes daqueixa ciutat de son consell diu li han scrit que ho pot be fer. E tornats en nostres posades hun home del consell del Senyor Rey vench a mi Comte de Prades dient que ell se dolie molt daquestas fahenas del Princep majorment si venien a ruptura e que ell havia pensat dient no haverne res del Senyor Rey que fora bo la sua Majestat fos supplicada anas en Leyda continuar la cort e ell veurie sis porie dar orde que lo Senyor Rey portas lo Princep en Fraga pero que on lo Senyor Rey continuas la cort fos promes e ofert per los de nosaltres qui entrevenim en cort que la cort no darie mes poder a vosaltres mossenyors del que teniu ne insistira pus sino en la manera que huy se fa per vosaltres e nosaltres. Per mi dit Comte li fon respos que al meu parer de portar lo Princep en Fraga non calie parlar car lo precipuu interes del Principat es com de aquell es stat tret. E lavors lo dit menejador dix veurem si poriem fer que fos portat en Aytona o a Miravet. E jo diguili que ho comunicarie a mos conembaxadors. Tot aço mossenyors fon reportat a nosaltres ir que ere digmenge de mati e per tots concordament fon delliberat que si lo Senyor Rey volia portar la Senyora Reyna per quant sens ella no creem res fer e lo Princep en Leyda on ere stat pres que de aço lo supplicariem molt humilment e que alli se comensas de menejar lo assossech e tranquille repos de pare e fill creents fer molt per dar començament a la fahena e veniem delliberats jatzia fos impertinencia e cosa exorbitant com quascu dege en cort entrar libertament pero per introduhir la materia e dispondrela en cami de meneig que oferissem los qui en cort entram tant quant en nosaltres fore de fer que la cort no donas mes poder ne per ella res fos innovat en lo fet del Princep stant empero en sa força e virtut vostra comissio e potestat e consell e nostra embaxada e lo exercici de aquells e que en aço fos prefigit terme de VIII o XV dies concloents que si aço venia be al Senyor Rey nosaltres consultariem vosaltres mossenyors ans de fer res. E axi fon tot per mi dit Comte reportat al dit menejador lo qual comunicat ab lo Senyor Rey respos la sua Majestat seria contenta de anar continuar la cort en Leyda e entrar en pratica de les dites fahenes pero que la Senyora Reyna no porie patir daci per quant havie presidir en les corts ab los LXXII e sens ella per absencia del Senyor Rey nos poria dar conclusio en los negocis de la dita cort e que seria content lo dit Senyor Rey portar lo Princep en Cathalunya sens anomenar loch.
Be creem mossenyors serie o Miravet o Aytona. Fet a nosaltres report de aço e comunicat stesament delliberam fos dit al menejedor per res no fluxariem que lo dit Princep no tornas en Leyda e menys ab nostre assentiment volriem fos encastellat ans com ho sabessem de nostre poder ab mija de supplicacions insistiriem en contrari e que de la Senyora Reyna per lo sguart dessus dit nos fluxariem jatzia ab enuig com cregam les sues intervencio e supplicacions poder obrar mes que totes altres. Reportada nostra intencio al Senyor Rey la sua Altesa nos ha fet dir que per res no portaria lo Princep en Leyda ne anomenaria lo loch on lo metrie manant que daci avant lo meneig cessas e axi la fahena moguda ses abolida. Vuy mossenyors havem dat carrech que lo consell del Senyor Rey ses aplegat a casa del senyor archabisbe de Çaragoça. Sonhi stats lo dit archabisbe bisbe de Gerona mestre de Muntesa bisbe de Taraçona don Pedro Durrea Justicia Darago mossen Johan Ferrandis de Heredia mossen Berenguer de Bardaxi don Miguel Gilabert mossen Johan Cerdan micer Luis de Santangel micer Johan de Gallach e micer Jacme Pau als quals juxta vostra voluntat notificada ab vostres letres havem ab copia de paraules sforçades e juxta la materia pertinents dit de part de aquest Principat lo quens ha paregut pertinent per incitar e mourelos en treballar ab la Majestat del Senyor Rey per conduhir tot amor a tranquille repos entre la sua gran Altesa e lo Senyor Princep notificantlus que per quant lo Principat de Cathalunya per servey del dit Senyor Rey e benefici de sos regnes e terres e per lo interes de les constitucions usatges e libertats del dit Principat havie molt insistit e insistie en aço volie fos a ells manifest que segons lur ben obrar en son cas e loch ho haurie a bona memoria e si lo contrari era haventho per interes propri no oblidarie la satisfaccio deguda. Lo dit archabisbe respos que ells de aço comunicarien e apres nos farien resposta. De totes les dites coses mossenyors vos havem volguts stesament avisar que tot vos sie manifest e encara vos certificam com huy depres dinar es partit lo vicicanciller de manament del Senyor Rey per prorogar la cort de Leyda. E nosaltres per provehir al necessari havem dat carrech que mossen Miquel de Boxadors e mossen Dalmau dez Volo cavallers e micer Vello sindich de Tortosa qui eren aci per los fets del dit Princep son partits ab letra nostra de creença a la cort e ab procures particulars de alguns de nosaltres per disentir si res hi ere attentat e per avisar vosaltres senyors e nosaltres del que sera. Per moltes vies se referme lo moviment del Rey de Castella ab tot nosaltres fermament nou cregam. Fins aci los deputats nons han feta resposta. Tot vos sie avis mossenyors. Com nosaltres bisbe de Vich Francesch de Pinos e Anthoni Riquer fom elegits embaxadors la cort nos dona tres porters qui continuament han servit e serveixen ço es Leonart Codina lo Navarro e En Calbo los quals per llurs necessitats demanen diners placieus ferlos algun socorriment qui lus sie trames aci ab lo primer correu. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas lo que plasent lus sie.
Scrita en Çaragoça a XII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables senyors e de grans reverencies. Diluns prop passat que comptavem V del present mes de janer rebi una vostra letra la dada de la qual fonch aqui en Barchinona a dos del dit mes. Lo efecte principal de aquella seria que jo fos aqui en la dita ciutat a XII del dit mes hon molts altres axi matex seran per contractar dels afers del Senyor Princep e utilitat de la cosa publica. Hont mol reverend e honorables senyors jo no pux esser per la indisposicio de ma persona que quatre mesos ha stich malalt e detengut de greu malaltia segons lo portador de la present religios de aquest monestir vos informara pus largament al qual vos suplich doneu fe e creença en tot lo que de part mia vos dira e haverme per scusat car si possible fos a mi de molt bona voluntat hi anara. E no mes per la present molt reverend e honorables senyors sino que la Sancta Trinitat sia vostra guarda eus endreça en los dits afers axi com sab es necessari. Scrita en Sanctes Creus a VIIII de janer any LXI. - A ordinacio de vostres reverencies promte lo abbat de Sanctes Creus.

Al molt honorable e car frare micer Agosti de la Illa doctor en decrets canonge e ardiacha de Vallespir en la Seu Delna.
Molt honorable mossenyer e car frare. Vuy havem resebuda una letra dels reverent e honorables diputats del General de Cathalunya dada en Barchinona a dos del present mes contenent en efecte que com sobre la liberacio de la persona del Senyor Princep los dits diputats en vigor de la comissio per la cort qui ladonchs se celebrave en la ciutat de Leyda a ells feta hagen procehit segons Deus los ha administrat e fins aci no sie conseguit lo fi desijat ans hagen deliberat lo present capitol deure esser demenat e que volguessem elegir una persona la qual los trametessem ab suficient potestat per les coses aqui deliberadores e fahedores sobre la dita liberacio del dit Senyor Princep la qual persona sie aqui en Barchinona a XII del dit present mes e que per res fallir ne mancar en aquesta materia de tanta importancia no volguessem. Per tant que axi espatxadament no ses trobada en capitol persona per trametre aqui lo dit capitol vos ha elegit a esser e entrevenir en totes les dites coses aqui fahedores e delliberadores tocants e concernents servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep. De la qual potestad apar en poder den Johan Rotlan notari e secretari del dit capitol. Axiqueus pregam afectuosament que en nom e veu del dit capitol vullau entrevenir e aqui donar vostre consentiment e dissentiment segons conexerets e vostra saviesa e bona discrecio vos dictara. Dada en Elna a sis del mes de janer del any de nostre Senyor Mil CCCCLXI.
- Si cas sera que vullau nis require haver la potestat en forma enviaunos una copia tal com sera necessari per tant que no hi fall res. - Lo capitol de la Seu Delna a tota vostra honor apperellat.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Vostra letra dada en Barchinona a X del present mes he rebuda a la qual vos responch que jo havia pensat attesa la nova que havem de la venguda del Senyor Rey que per ventura sa Senyoria no volgues dar algun destorp a la comissio feta per la cort e actes per virtut de aquella per vostres reverencies executats e per tant ne havia ja parlat ab alguns moventho de mi matex incautant e sollicitant que si tal cas era fossen attents que tal acte nos fes mostrantlos al ull alguns inconvenients qui seguir sen podien. E quant he pogut fins aci sentir tots stan ferms.
E de continent hagui rebuda vostra letra parli ab los pahers e ab alguns dels XXIIII elegits per aquesta ciutat per aquesta cause occorrent avisantlos del dit negoci e als sols pahers per causa mostri la vostra letra e per tots nemine discrepante ab molta fermetat e unitat mes estat respost que no cal dubtar de nenguna alteracio. De mi us dich que tant so content de vostres bons procehiments fins aci fets e confiu dels que fareu qui seran ab ajuda de Deu millors que sempre stare attent en defensio de les coses per vostres reverencies fetes e de vostra comissio. Veritat es senyors que per alguns es mogut dupte si la Majestat Reyal ve axi com se creu posat que no fasse sino porrogarho si per algun dia continua la cort si vostra comissio seria finida e aço seria bo que vostre consell vehes a fi que si finida era e la cort havia temps que vostra comissio fos iterum confirmada sino stariam nos axi com fem e del queus fos vist aqui seria saludable que jo fos aci avisat.
E per aquesta no fretura mes dir sino que manen les reverencies vostres tot quant plasent los sia. Scrita en Leyda a XII de janer de lany Mil CCCCLXI. - Qui en gracia de vostres gran reverencies humilment me coman Johan Torres canonge de Vich.

Als honorables convocats de la cort General de Cathalunya residents en la ciutat de Leyda.
Cert fas jo Francesch Merti notari publich de la vila del Arbos com dissapte que comtava hom deu del present mes de janer any present Mil CCCCLXI lo consell de la universitat de la dita vila del Arbos convocat consell general axi com es acustumat et cetera en força de vostra letra a la dita universitat e prohomens de aquella dirigida sobre la detencio per la Majestat del Senyor Rey feta en la persona del Senyor Princep e altres causes segons en la dita vostra letra la dada de la qual fou en Leyda sots impressio del segell del reverendissim senyor archabisbe en defecte de la cort general a III de deembre any Mil CCCCLX es largament contengut han crehats sindichs yconomos e procuradors e missatgers specials En Bernat Ribes mercader e Jacme Gibert jurat lo dit any Mil CCCCLXI de la universitat de la dita vila e cascun dells in solidumita quod occupantis condicio et cetera videlizet ad comparendum nominibus eorum propiis et nomine tocius universitatis coram vobis dictis honorabilibus convocatis dicti Generalis in dicta civitate ut alibi fuerit mandatum ad proponendum dicendum tractandum promittendum et firmandum coram vobis seu aliis personis electis seu eligendis videbitur super predictis fore faciendum et cetera et ad audiendum et soltandum queque in parlamento seu consilio fuerit determinatum et etiam ad audiendum et soltandum (escoltá, escoltar?) queque in dicto parlamento seu consilio concordabitur et narrabitur nec non ad dandum dicendum promittendum tractandum et finiendum ac etiam consenciendum vobis dictis honorabilibus convocatis auxilium et favorem super negociis tractandis in dicto parlamento et omnia alia faciendum que alii sindici universitatum civitatum villarum et locorum regalium Cathalonie pro predictis apud dictam civitatem Ilerdensem et alibi facient pro predictis dictis honorabilibus convocatis et constituentes etiam ad plura alia et cetera cum potestate substituendi unum vel plures procuratores ad predicta et cetera prout ni sceda de hiis per me premissa largius continetur. Et quia propter modicum tempus predicta omnia et alia in formam publicam non potui redigere et fui requisitus ut in predictis fides plenaria tam in judicio quam extra impendatur quare ego dictus notarius pono meum assuetum poni in instrumentis publicis Sig+num.

Al molt honorable mossen e major frare mossen Johan Comes canonge de Barchinona.
Molt honorable mossen e car frare. Vuy he rebuda una letra dels reverend e honorables senyors diputats del General de Cathalunya dada en Barchinona a dos del present mes contenent en efecte quel senyor bisbe e jo per ell per raho de la sua absencia degues anar e esser en Barchinona a XII del dit present mes per entrevenir en les coses aqui fahedores e deliberadores tocants e concernents lo servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep. E com lo dit Senyor bisbe no sia en la terra axi com a tots es manifest e jo per la absencia del dit Senyor sia detengut de tantes fahenes e de tantes occupacions en tant que a mi es impossible partirme del bisbat vos prech afectuosament tant quant puch ni se axi com lo dit Senyor bisbe vos ha per vicari que en nom seu e de mi per ell vullau entrevenir en les dites coses e aqui donar vostre consentiment e dissentiment segons conexereu e les fahenes se requerran oferintme per vos en totes coses a vos plasents e a mi possibles. E sia lo Sant Sperit en vostra proteccio. Scrita a Elna a sis dies de janer any de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Qui a vos mossen me coman Andreu Alfonselo.

3, 4, 5, 6, 7, 8, septiembre, 1461

3 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, pero se envió, de parte de los señores Diputados, al abad de Poblet, la resolución del Consejo, junto con la nota que sigue, para que ambos escritos los entregase dicho señor a los embajadores.

E que si dan reebien en lur embaxada quels sia satisfet per lo General declarat empero que si per potencia ere fet obs dits embaxadors algun dan que de aquell lo dit Principat los sia tengut. E si cas era los dits embaxadors reportaven dan algu per via de furt o rapinya quells fos fet o feta conjunctament o divisa en les posades o en altres parts per negligencia culpa e inadvertencia dels dits embaxadors o algun dells o companya lur o en altra qualsevol manera en tals cassos lo dit Principat nous sia tengut.

4 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por estar ocupados los señores Diputados en otros negocios.

5 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por continuar ocupados en los mismos negocios.

6 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

7 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros varios negocios.

8 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión por la mañana, pero se reunieron por la tarde, con motivo de haberse recibido las siguientes cartas del Señor Rey y de los embajadores, las cuales fueron leídas en consejo.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs prohomens amats e feels nostres. De la provisio de oficials que havem feta per aqueix nostre Principat sereu amplament informats per los magnifichs e amats consellers nostres Nantoni Nogueres nostre protonotari e Nandreu Catala lochtinent de nostre tresorer general als quals e a qualsevol dells en tot ço queus diran de nostra part poreu donar fe e creença com a nos mateix. Dada en Calatayu a IIII dies de setembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes. - Als reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dia mateix que parti lome per lo qual derrerament vos havem scrit en la vesprada de aquell dia attene aci hun home de peu portant letres del almirant de Castella e del comte de Paredes dirigides al Senyor Rey per les quals la Excellencia sua es certificada que los afers que la se menejaven per part del dit Senyor Rey ab intervencio dels cavallers ab lo Rey de Castella serien en termens de bona concordia juxta forma de certa capitulacio que sera en breu aci tramesa al dit Senyor Rey per fermar aquella la qual se diu proceheix en tal manera que facilment se creu la Majestat del Senyor Rey se adheria en fermarla. E mes sinch compta com lo arquebisbe de Toledo e lo dit comte de Paredes qui son de la part de nostre Senyor lo Rey e dels cavallers haurien menjat ab lo dit Rey de Castella convidats per ell e per semblant havia convidat lo almirant per un altre dia propvinent les quals coses son senyal de la dita concordia e de fermetat de aquella. Ingerintse donchs opportunitat del present portador nos ha paregut de les dites coses deure esser fet avis a les reverencies e magnificencies vostres per les quals ne som axi encarregats. Quant sera venguda la dita capitulacio del que porem saber de aquella e de tot lo que succehira per semblant avisarem les dites reverencies e magnificencies vostres a les quals de present mes avant certificam com havem feta fer instancia per expedicio del contracte de la ferma de la capitulacio feta per la Senyora Reyna en poder de Pere Doliet lo qual tota vegada ha dit que lo Senyor Rey havia manat lo dit contracte fos vist per los de son consell los quals son stats de aço solicitats e apres algunes occupacions per les quals se son excusats fins aci ara derrerament nos han dit que es necessari haver aci les fermes de les universitats sens les quals la cosa nols es vist haver compliment les quals hagudes faran donar expedicio al dit contracte perque es necessari esser provehit com mes prest se puixa fer en esser tremeses aci les cartes de les dites fermes. Altrament per la dita raho sera detengut lo dit contracte lo qual se deu haver per quant va tant en ell com vostres reverencies e magnificencies saben. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos guarde e ordenau de nosaltres lo queus placia. De Calatayu lo primer de setembre any LXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres vos havem scrit per letra dada lo dia prop passat la qual porta En Joan Carner scrivent en aqueixa casa de la Diputacio e per aquella vos avisam de les noves aci pervengudes de concordia sobre los afers de Castella segons per la dita letra haureu vist les quals noves a nosaltres eren pervengudes per mija de algunes persones del conçell del Senyor Rey e altres. Lo dia present som anats visitar la Majestat del dit Senyor per sentir de aquella lo que de les dites noves havia e per supplicar la vehessem per efecte la oferta sobre la provisio dels oficis per sa Altesa derrerament feta segons vos havem scrit e quant a les dites noves de Castella lo dit Senyor Rey mostra haver les per certes per alguns avisos que sa Majestat ne ha en los quals li es feta mencio segons diu de aquelles particularitats dels convits que ja scrit vos havem e de algunes altres. Spera lo dit Senyor Rey segons nos ha dit haver açi en breu la capitulacio de la dita concordia la qual venguda de tot lo que sentire e succehira sereu avisats. En lo fet de la provisio dels oficis nos ha respost e promes que daqui a dos jorns sera deduhida en obra e axi ne havem instantment supplicada la sua Altesa perque donchs algu qui sapiam faça aqueixa via no vaja buyt de letres nostres per lo present havem volguda fer aquesta breu del que occorre per avis de les reverencies e magnificencies vostres a les quals placia donar obra en trametre les cartes de les fermes de les universitats sobre lo contracte de la capitulacio com altrament nol poriem fer aci expedir e haver segons ja scrit vos havem. Molts reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Santla Trinitat vos haja en sa guarda e ordenau de nosaltres lo queus placia. De Calatayu a dos de setembre any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present diferintse la partida del portador per que la pensavem trametre ha succehit que huy qui comptem IIII del present som stats demanats per la Majestat del Senyor Rey e venguts a aquella nos ha significat com ha entes en les provisions dels oficis segons havia ofert e que era veritat que del ofici de vicecanceller en lo qual principalment resideix la justicia encara la Excellencia sua no se era reposada en algu e per conseguent no hi havia provehit desijant fer la tal provisio de persona molt eleta e de la qual Deu ne fos servit e la justicia be administrada pero que la Altesa sua havia provehit del ofici de regent la cancellaria qui supplia a la occorrent necessitat del dit vicecanceller ne per semblant als altres oficis ço es del dit ofici de regent en persona de micer Jacme Taranau del ofici de protonotari en persona de micer Joan Dusay de lochtinent de protonotari en persona den Gaspar Maymo de advocat fiscal de la cort en persona de micer Antoni Riquer de advocat fiscal del veguer en persona de micer Pere Montmany de assesor del governador en persona de micer Antoni Mijans dels dos promovedors en persones de mossen Joan Sorts e de mossen Ramon Gilabert les quals provisions hoydes li referim gracies de aquelles per quant se haja attes al benefici del Principat. Supplicants sa Excellencia les provisions dels altres oficis restants prestament a exequcio deduir e axi per aquella es stat ofert les quals coses dites en apres lo dit Senyor Rey procehi mes avant en explicar nos les seguents ço es que preten la sua Majestat que aqui se farien moltes coses les quals proceheixen contra forma e tenor de la concordia e capitols fermats entre la Excellencia sua e lo Senyor Primogenit e aqueix Principat les quals coses nos ha dites de paraula e apres a suplicacio nostra en scrits donades e son de la tenor seguent. Per ço com los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya no ha haut per sospitos e odios mossen Crespa alguatzir del Senyor Rey la contradiccio ques diu esser feta per la ciutat de Barchinona no basta a empatxar aquell en son exercici primo car hauria a encorrer en haver lo dit mossen Crespa per odios e sospitos lo Principat de Cathalunya ço es diputats e consell aquell representants e la dita ciutat en cas hi hagues participi lo qual no es vist haver en aço com lo capitol Xe qui dispon lo present cas diga puix no sia odios o sospitos al dit Principat. Secundo que puix diputats e conçell representants lo dit Principat no han per odios e suspecte lo dit mossen Crespa nos pot dir per la dita ciutat ni per altre verdaderament que sia sospitos car seria implicar contradiccio e impugnar e contradir la veritat car lo Principat nol ha per odios o suspecte mes avant se deu considerar que per dir diputats e conçell e ciutat que han per sospitos e odios al dit Principat lo oficial provehir per la Majestat del Senyor Rey no es vist juxta causa esser de repellir aquell car se deuen demostrar e allegar causes legitimas de odi o sospita davant lo Senyor Rey e no esser judicades ni admeses a fi de repulsio per los dits diputats e consell e ciutat. E mes se deu attendre que lo capitol Xe qui disposa dels oficials qui seran odiosos e sospitosos al dit Principat no parla sino de oficials qui han administracio e ejercici de justicia e no de protonotari lochtinent scrivans de manament e altres oficials del dit Senyor no havents jurisdiccio es diu que per los dits diputats e conçell se attempta fer lo contrari perque es deguda e decent cosa que per observacio dels dits capitols se attena de no contravenir a aquells. Per semblant es informat lo Senyor Rey que no essent hagut per suspecte ni odios al dit Principat En Sentdionis qui es stat per sa Majestat provehit del ofici de veguer de Gerona lo Illustre Senyor Primogenit hauria manat e donat letres que no sia admes a la dita vegueria lo qual lo dit Senyor Rey bonament no ha pogut creure pero essent axi seria contra la capitulacio. E axi mateix als qui per lo dit Senyor Rey son provehits de oficis o los donan deseximents o reten paraules a fi que aquells provehits no puixen regir sos oficis o empatxar los en aquells es be cosa deguda a tot se attena en manera que la capitulacio sia servada sobre les quals coses dessus contengudes com per nosaltres fos e sia stat satisfet al dit Senyor Rey que com so vulla passen no cregues la sua Altesa que en aço pecassen o fallissen en res les reverencies e magnificencies vostres ab acordada intencio e que aço mateix voliem creure del Senyor Primogenit lo dit Senyor Rey refermant jatsia ab tota benignitat de paraules que comsevulla proceheixquen son contra forma de la capitulacio predita la qual la sua Altesa vol inviolablement observar nos ha encarregats a vosaltres de les dites coses scriure e certificar per forma que vullau attendre que la dita capitulacio sia servada e sia preclusa via a totes diferencies e inconvenients. Derrerament lo dit Senyor Rey nos ha explicat com la capitulacio composta sobre la concordia entre la sua Majestat e los cavallers de una part e lo Illustrissimo Rey de Castella de la part altra seria aci a la sua Majestat tramesa la qual compren totes les diferencies que son entre lo dit Senyor Rey e lo dit Rey de Castella tant per los afers de Castella com de Navarra e compren encara les diferencies entre lo dit Senyor Rey e lo Senyor Primogenit. Si empero lo dit Senyor Primogenit volra fermar en aquella diu lo dit Senyor Rey aço proceyr per via de compromes lo qual de totes les diferencies se fa en poder de VI persones es a saber del arquebisbe de Toledo comte Dalba e comte Manrich per part del Senyor Rey e del marques e del mestre e de Ferran Lopez Galindo per part del dit Rey de Castella. Lo dit Senyor Rey ha fermat lo dia present segons nos ha dit lo dit compromes e per los altres se ha de fermar dins vuit dies. Hay temps a dir daqui a Nadal o en lo mig la gent darmes qui es en Navarra ne ha exceptats los qui guarden les fortaleses per observacio de les coses pronunciadores en quant hauran sguard al dit Senyor Rey sa Altesa ha metre VIII forçes de les del regne de Navarra dues en poder del arquebisbe de Toledo e sis en poder del marques e del mestre. Tots los dits VI compromissaris veuran prestament en la frontera per veures ab lo Senyor Rey e per donar obra en lur pronunciacio e apres se faran vistes entre los dits Illustres Reys e Illustres mullers lurs les Reynes les quals vistes pensa lo dit Senyor Rey se façan per tot octubre. La dita capitulacio diu se porta aqui al dit Senyor Primogenit per veure e fermar aquella si plasent sera a sa Senyoria. Totes aquestes coses havem axi de boca del dit Senyor Rey e aquelles significam a les reverencies e magnificencies vostres sperant daquiavant ab desig la tornada de mossen de Poblet e sobre lo que portara e lo que apres ne resultara sereu avisats per que juxta la disposicio del temps se puxen fer per vostres reverencies e magnificencies bones deliberacions les quals per nosaltres seran tota vegada a execucio deduides. Closa lo dit dia de IIII de setembre any dessus dit. - Als molt reverent egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

14 DE ABRIL. 

Presentáronse, en este día, el reverendo castellano de Amposta y el magnífico don Luis de Vich, maestre racional de Valencia, con la correspondiente credencial de dicha Señora, y las contestaciones dadas por la misma a los capítulos presentados por la Diputación y Consejo, manifestando, al propio tiempo, los deseos que tenía su Serenidad de dar fin a tal negocio, y ofreciéndose a informar verbalmente sobre cuanto pudiese convenir, al logro de semejante objeto.
Sigue la credencial.

Als reverend venerables religiosos egregis nobles magnifics e ben amats nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell llur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables religiosos egregis nobles magnifichs e ben amats nostres. Venguts aci a nos los venerables religiosos magnifichs e amats nostres lo abat de Poblet mossen Bastida e En Thomas Taqui missatgers vostres havem ab ells conferit de les coses contengudes en los capitols que portareu per via de supplicacio als quals nos havem fetes certes respostes per via de parer que veureu. Sab nostre Senyor que nostre desig tots temps es stat e es axi en lo benavenir repos e sossech de aquest Principat quant en lo servey de la Majestat del Senyor Rey e benifici del lllustrissim Princep nostre molt car e molt amat fill e axi tostemps entenem a procurar la unanimitat concordia e bon voler ab totes nostres forçes fins a exposarhi la vida. A vosaltres carissima e afectuosissimament encarregam que vullau atendre en les faenes ab aquella fidelitat innata e singular voluntat que los predecesors vostres e vosaltres loablement haveu acustumat en loor de nostre Senyor Deu servey dels Reys passats de sancta recordacio de la Majestat del Senyor Rey gloriosament regnant benefici e repos del di Principat e dels altres regnes et terres de la sua Excellencia. De totes les dites coses pus stensament sen van informats los venerables religios magnifichs e amats consellers
nostres lo Castella Damposta e mossen Luis de Vich als quals e a qualsevol dells en aço que de part nostra vos diran poreu donar fe e creença com a nostra persona. Dada en Vilafrancha de Penades a Xll de abril del M.CCCCLXI. - La Reyna.

Dadas, pues, las explicaciones convenientes por los enviados de la Reina, mandaron los señores Diputados que se leyeran los capítulos con la respuesta correspondiente a cada uno, pero como fuese ya tarde, no se tomó ningún acuerdo.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en tal día.

Als molt reverend e magnifichs senyors los deputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per quant apres la partida den Perello havem sentides coses de tall importancia nons part comanar a la ploma havem desliberat escriureus vos placia donar orde queus sia tramesa persona y de tall fiansa que complidament totes coses li puixen dir e seria a nosaltres molta contentacio que fos o mossen Jacme Ros o misser Jacme Taranan e que fos dema que sera dimecres de mayti al spitall de Servello que la hu de nosaltres sera aqui per dir lo quens occorre car nons par espedient tots dasi partits per bon respechte nons occorre aver mes a dir per aquesta sino que de nosaltres ordineu lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XIIII de abril a una hora passat mig dia. A vostra ordinacio aparellats. Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Com ya per altre scrivi hir a vostra reverencia e honorables magnificencies de uns jorns en sa yom so lexat de tenir spies en Çaragoça ni en terra de Monço hi de Barbastre e per ço nous puch molt avisar de noves majorment que sien certes solament sabi hir com lo regne de Arago tremetra embaixadors al Rey de Castella lo hu dels quals es micer Johan de Gurrea hu dels diputats del dit regne e creu se vagen per tant com des que lo conestable de Navarra sen es tornat en Castella lo mestre don Alonso ha fet una correguda dins Castella de que crehen lo Rey do Castella sera mogut en fer altre tant en Arago e aquests se creu vagen per placar lo dit Rey. Crech yo que aqui se haja de aço pus cert avis.
Yo mossenyors com sabeu men porti de aqui moltes armes per vendre açi axi com cuyraçes lançes cervelleres pavesos e passados de tot aço yon he molt poch venut car de les cuyraçes ans de anar a Fraga ne veni unes quantes en les quals se guanyava be lo port hi enquare qualque flori. Les lançes e quasi tot lo restant se es aci. Los pahers de Leyda staven per comprar ho tot e ara tota la gent de la armada ven açi armes al major mercat del mon cuyraça qui costava aqui set hi vuyt florins sich dona ara per XXX sols e hun paves per IIII sols e exi de les altres coses en tant que de quantes armes tinch aci non hauria al present diner e si vostra reverencia e honorables saviesas delliberaven que aquestes armes tornassen aqui ara tinch tres adzembles loguades a raho de mesos e a poch a poch poria tremetra moltes coses aqui o si
delliberaveu que les dites armes ab lo bescuyt quem es sobrat anas tot la via de Tortosa tremetrien hi e haurien bon forniment de armes per les vostres galeres specialment de lançes e passadors que ni ha una bella flota.
Aquesta gent mossenyors axi de peu e de cavall te gran basque de partir e infinits ne fugen per lo poch castich que sen fa entre los altres han fugit II conestables ab gran part de la sua gent los quals sen van sens licencia ço es hu En Johan Plana de Martorell e altre en Miquel Bisbal de aqui e molts altres qui no son conestables los quals si aqui havien algun castich los de açi se atentarien e si aço havia are de haver fi com se vulla que anas iria be mas si aço a de durar es fort cosa que la gent se aneha de fugir sens nenguna por e hajau per cert mossenyors que si los D. homens volen que sien soldejats es mester haver los prest per poderlos ben triar e darlos manament que no venen ses armes a menys for dels rocins. Senyors de don Felip es axi que yo non se ell quant ha de servir mas be se que en sa companya ha alguns rocins de açi de Leyda los quals ell ha pagats per hun mes. Lo capita scriu dels furs de Fraga a vostres reverencia e honorables savieses. Ja per diverses altres scrivi en dies passats que fora bo que en quade letra sen fes qoalque mencio per que no agessen pujat a tant hi aquests de Fragua han agut tant de sentiment e tantes rahons de esser satisfets per lo General de Cathalunya dels dans que han rebuts que envides sien poran aconortar que no sien pagats hi es fort cos anehar la gent que lo General haja de pagar lo dan que ells fan. Per la present mossenyors als no y ha que fretur scriure. Si delliberau soldejar gent es mester fer vanir aci unes XV spingardes de lauto. Feta en Leyda a XI de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Per lo honorable deputat local de la present ciutat nos es stada comunicada la delliberacio feta per vostres reverencies de les gents darmes que eren aci asoldades per lo General que sen vajen en aqueixa ciutat e axils ho ha manat la qual cosa havem hagut a gran admiracio e entrenyor attesa la necessitat de la custodia e defensio de aquesta ciutat com stigua segons saben vostres reverencies en la frontera e es porta e entrada de Cathalunya a tot lo Principat molt necessaria de sostenir e guardar e semblans que vostres reverencies no la deuen dexar sens custodia de algunes gents per lo repos de la cosa publica de tot lo Principat. Perque
suplicam vostres reverencies vullen provehir que algun nombre de gent sia trames e stiguen per lo General e a sou de aquell en aquesta ciutat e a custodia de aquella com sia molt necessari e jatsia tots los quey son venguts hauriem per bons hi tornassen empero entre los altres vos suplicam hi vullau trametre en Sameso capita de Figueres e Bosulu (Besalú) lo qual aquest temps que ha stat aci se es regit axi be e virtuosament ab totes ses companyes que tota la ciutat en comu e particular ne roman ab gran contentament e seran coses que reputarem a gracia singular a vostres reverencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia e tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a dos de abril any Mil CCCCLXl. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Siguen las cartas que se mandaron escribir en esta fecha.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per la gran instancia que havem per los homens de Manresa qui son en aqueix exercit que sen puguen venir havem delliberat que donant los per retorn a llurs cases cinch jorns e hajen servir lo restant temps que sen puguen venir. Per queus pregam molt stretament que pus hajen servit lo temps que han a servir donant e prenentlos en compte los dits cinch jorns per retorn los licencieu en manera que sen puguen venir. E sia la Sancta Trinitat senyor molt egregi e strenuu baro vostra guarda. Dada en Barchinona a XIlll de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Segons havem entes alguns de aquells quinze qui eren aqui elets per lo bras o stament militar pretenen esser guiats axi que la justicia nos puga dels veure ni aconseguir per aquells quils demanen de que som molt marevellats e no saben quina raho hi pugan posar o allegar. E per ço vos dehim e manam quels digau e intimeu que per nosaltres ne per aquest afers no stiguen pus ajustats ne es nostra intencio o voluntat que per llur eleccio la justicia sia empetxada ni dilatada o torbada a aquells qui res los
demanen ans com dit es volem que sia administrada per los oficials a quis pertanga.
E aço mateix volem que digau als oficials de aqueixa vila de nostra part per nostra scusa e descarrech. Dada en Barchinona a XIIII de abril del any CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
- Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda feta a XI del mes corrent. A la qual vos responem quant toqua al fet de la gent nosaltres scrivim al capita de nostra intencio e delliberacio e quem comunich la letra a fi ques faça segons nostra delliberacio. E com haureu triada la gent quis haura a retenir per un mes feu memorial de tots aquells qui resteu axi de cavall com de peu qui han haver per lo dit mes e tremetren vos ho tantost. De les armes e bescuyt quens ha sobrat que no ses pogut vendre ni arribar reteniu ho en algun loch ben guardat entro quen hajam en altra manera delliberat car al present no volem ques moga de aqui. Los conestables qui son fugits ab la mes gent segons scriviu tantost hi farem provehir. Dels furts de Fraga quis son fets e lo capita nos scriu ja veureu en la sua letra la nostra delliberacio. Los conestables de la gent qui han rebut lo sou de XV jorns segons se diu no han rebut sino tres florins axi com los homens de peu nostra intencio e voluntat et que hajen quatre florins per lo mig mes perque daulos lo flori quils resta. Dada en Barchinona a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra havem rebuda feta a XI del mes present. A la qual vos responem que havem delliberat e som contents que tota la gent de peu e de cavall pus hajen servit lo temps que han a servir deduhintne aquells dies queus sera vist per retorn segons lo lonch don sou sen vajen ells licencieu exceptats que sien retinguts cinquanta rocins utils e bons e disposts a servir a la honor del Principat en los quals sien compresos e comptats los de don Felip e de don Ferrando de Bolea e los cinch rocins den Bernat de Marimon e tres de mossen Arnau de Foixa. E si ni falran a compliment
dels dits cinquanta rocins e si los tres rocins que En Johan Bonet de Tortosa te aqui en servey del exercit son bons utils axi mateix volem prengau aquells e si mes ni haura mester a compliment dels dits cinquanta preneu aquells queus sera ben vist que sien bons e utils e aço remetem a vos. Axi mateix havem delliberat e volem que sien retenguts cinchcents homens de peu dels millors quiy sien en los quals haja cinquanta spinguardes e provehirem quels sia donat lo sou per hun mes e placiaus triar bona gent que hajen voluntat de romandre e ben servir e que no sien poblats en aqueixes contornades e placiaus fer per manera que la gent de cavall e la gent de peu que manam retenir e romandre sien en tal manera agualats que tots complesquen lo mes en hun dia axi que si los homens de cavall hauran a servir encara alguns dies per lo temps que han pres lo sou no hajen lo sou complidament de hun mes sino per tants dies com aurien a servir agualantse ab los homens de peu qui pendran sou per hun mes a fi que com dit es tots complesquen a un jorn comptant los aquells dies queus sera vist esser los dats per llur retorn. E aquestes coses vos placia fer ab intervencio e consell del veguer de aci e dels pahers de aqueixa ciutat a fi que en vostra absencia lo dit vaguer haja carrech de la gent e de les coses ques hauran aqui a fer segons vos aviem scrit. En lo qual consell vos tant com hi stareu e apres lo dit vaguer sie un dells consellers lo dit en Bernat de Marimon com sie home de bon seny e de bon discrecio per la qual cosa volem per vos senyor e per lo dit vaguer en vostra absencia li sia feta honor. En la remuneracio dels dampuejats de Fraga als quals era nostre parer e de vostre consell fossen donats per esmena dels dans donats trescents florins dor nosaltres havem voluntat metreu en consell e segons sera delliberat hi provehirem. Del tamborino que dieu ere embriach e la guarda axi mateix es raho que per axo sie ben castigat que la embriaguesa li membra.
E per ço vos pregam que puys voleu vinga aci som contents pero que venga pres e ben guardat cavalcant en una adzembla ab bona cadena al coll acompanyat de alguns ballesters qui sen vindran deça car aqueixes coses no poden romandre axi sens gran punicio e castich. Dels trompetes e dels altres qui sen son anats menys de licencia yals fem tenir esment aci sils porem haver que sien ben castigats. Placiaus senyor comunicar aquesta letra per lo fet de la gent An Johan Ferrer a fi que ell sapia nostra voluntat e delliberacio. Triada e retenguda la gent dessus dita vos en podeu venir en nom de Deu. E sia senyor molt egregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. A. P. abat de Montserrat. - Semblantment volem que mossen Foixa sia de vostre consell e del veguer en vostra absencia. - Los diputats et cetera. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

15, 16 de mayo, 1461

15 DE MAYO. 

Ocupáronse de la contención habida entre el síndico y el veguer de Gerona, y del castigo que se les había de aplicar; habiéndose antes leído la carta enviada por la Señora Reina.
En otra sesión del mismo día, por la tarde, se tomaron varios acuerdos, entre otros, que el arzobispo rogase a los embajadores de Valencia aguardasen la contestación de la
reina a la que le enviaban los Diputados; y que se nombrasen ocho personas para responder al obispo de Elna.
Además, los señores Diputados mandaron escribir la carta que sigue.

Al molt e magnifich e de gran saviesa mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona president en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich e de gran saviesa. E mes havem que mossen Foixa hauria leixat lestandart de Sant Jordi de que havia carrech. E per quant havem bona relacio den Johan Bonet de Tortosa qui es cathala e per intercessio de alguns aqui no volem fallir volem eus encarregam que si axi es que lo dit mossen Foixa hauria leixat lo dit standart aquell acomaneu al dit Johan Bonet en la manera que lo dit mossen Foixa lo tenia e en aço no haja falla com axi vullam se fassa per los dits sguards. Dada en Barchinona a XV del mes de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

16 DE MAYO.

Se dio cuenta de varias cartas que se habían recibido, a saber, de Francisco Lobets enviado a Perpiñan, de los cónsules de esta villa, del diputado local de Puigcerdá, del Señor Rey, de Juan Brujó, y de los embajadores enviados a Cerdeña y Sicilia; se acordó escribir a la referida villa de Perpiñan para que se prendiese a algunos perturbadores, y hacer una carta a la Señora Reina, nombrando embajadores para llevársela a mosen Vilademany, al prior de Cataluña y a mossen Jaime Ros, con las instrucciones convenientes, cuya última resolución fue aprobada por el Concejo de la ciudad; el contenido de todo lo cual se halla a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell lurs representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors. Vuy hora tarda so entrat a Perpenya e los consols man tremes hun home al Partus (puerto Pertús) ab una letra
pregant me prestament jo entras que ells me speraven ab lur consell tenien apleguat e nos desaplegarien fins jo fos vengut e tentost entri e fuy ab ells a la casa del consolat e lo perquem volien era En Noves de Vola que tracta e maneja coses nocives al benavenir de la terra e tals que mareix esser pres lo qual es vuy en aquesta vila e per que han los oficials qui no son prou fets a lur plaer volien que lo vostre diputat local lo fes pendre e ell han recusat dient que lo seu poder no basta a tant e pensaven ja hagues poder de fer lo pendre e per lo semblant los he dit que no he aqueix poder ne axi poch de consellar ho al dit diputat local e per ço han acordat que passada la mitga nit lo honorable En Johan Ramon partescha per anar aqui per informar largament les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres al qual men refir queus placia provehir que lo dit diputat local haja poder de pendre e totes coses necessaries a fi los afers segons occorreran se puixen expidir. Jo no he po da dar als dits consols vostra letra de creença ne explicarlos res per lur occupacions mes dema o tota hora quem doneran loch ho fare e apres vos certificare del ques seguira. A nit passada fiu aplegar a Figueres los jurats e consell lur els doni vostra letra de creença els expliqui lo contengut en vostres instruccions trobils molt mal contents dient haveu hagut en la embaxada dels XXXXV Busalu e ells no qui han tan bona voluntat en servir la gran contentacio que vosaltres senyors haveu dells e que tots temps hauran res mester los tractareu com a fills e son romasos ben contents dient que no senten nengu qui contrarieix en lo que manejam e entre ells noy ha sino pagesos e son tots de bon voler a estar a la voluntat de vosaltres senyors. Ir vos tremis per En Cauta de aquesta vila tot lo que ses fet per mi a Gerona e es be mester vos placia provehir e prests e remediar lur gran discordia. De Perpenya dimecres a X hores de nit a Xlll de maig any Mil CCCC sexanta hu. - Mossenyors prest a tota ordinacio Francesch Lobet.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Rebuda de vostres molt grans reverencies magnificencies nobleses e honorables providencies una letra de creença per lo honorable En Johan Ramon de nou del mes present e ell hoyt a ple sobre lo contengut en dita letra lo havem stesament informat de nostra intencio e del consell e a ell e altres sos conembaxadors havem donat carrech per nostres instruccions aquella expliquen a vostres molt grans providencies. Placieus darlos fe e creença com a nosaltres si presents les explicavem a vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpenya a XIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors. Una vostra letra he rebuda vuy que es dimecres a XII hores de mig jorn per lo correu portador de la present en quem fets mencio que si aço passava en G. Vola de Perpenya fos detengut en que mossenyors vos avis que lo dit G. fo aci diluns pus prop passat tirant la via de Perpenya e parti deci ir que era dimars. No pus per aquesta mas si de algunes altres coses molt reverend honorables mossenyors vos seran plasents que jo faça manatsmen. Scrita en Puigcerda a VI de maig lany Mil CCCCLXI. - Prest a tots vostres manaments quis comana en vostra gracia Bernat Jover diputat local de la vila de Puigcerda.

Als reverend e venerables pares en Christ spectables magnifichs nobles amats e feels nostres los diputats e consell del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ spectables magnifichs nobles amats e feels nostres. Nous maravelleu si algun tant es stada diferida tro aci la anada de la Illustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller car a aquesta dilacio ha donada causa esser los afers de tanta gravitat e importancia e encara per les varies fluctuacions que han occorregut per la venguda del Rey de Castella a les fronteres de aquests nostres regnes de Arago e de Navarra e altres moltes occupacions que han sobrevengut en les quals la presencia de la dita Illustrissima Reyna nostra muller era molt necessaria e senyaladament perque haviem deliberat anar en propia persona per resistir al dit Rey de Castella e lexar lo carrech de aquest regne a la dita Illustrissima Reyna nostra muller com hajam hauda nova certa que lo dit Rey de Castella contra los capitols de la pau perpetua e de altres pactes intelligencies e confederacions entre nosaltres e nostres regnes e terres ferandes e ab molta solemnitat de juraments vots homenatges e penes sperituals e temporals roborades es ja arribat ab gran exercit de gent de cavall e de peu a la ciutat de Santo Domingo de la Calçada fent la via de Logronyo ens tenim per dits que a la hora de ara sera junt camp e siti que les altres gents sues tenen sobre la vila nostra de Viana. E daltra part havem sabut com Carles Dartieda contra lo jurament e homenatge de fidelitat que novament nos havia prestat e oblidant ab molta ingratitut los beneficis e gracies que de nos ha rebut no sens gran nota de la sua honor e fama se es alçat e rebellat ab la vila nostra de Lumbrera es ver que mossen Leon de Garro e Johan de Garro son fill qui havien per nos carrech de la custodia de aquella ab los altres feels subdits nostres qui ab ell eren se son recollits e receptat en certa fortalesa qui nos havien manada fer en la dita vila. Ab tot aço empero per lo singular desig que havem al repos de la cosa nostra assossech e tranquillitat de tots nostres regnes e terres precipuament de aqueix nostre Principat per nos es stat donat orde que leixats apart los dits negocis e altres en los quals la intervencio sua seria stada molt util e fructuosa la dita lllustrissima Reyna nostra muller parta de aci vuy Deu ajudant e continuara son cami ab la deliberacio que per nos es stada feta sobre los negocis per ell ab vosaltres practicats e per los quals era venguda a nos segons que per ella mateixa amplament sereu informats. Es axi empero que per quant les novitats per lo dit Rey de Castella voluntariament e sens alguna legitima causa attentades sens molt gran carrech de la nostra honor e reputacio comportar no tollerar nos porien. Es la intencio nostra de resistir al dit Rey de Castella per totes les forçes e vies a nos possibles e perque en aquest cas de tanta e tan urgent necessitat fem specíal compte de la ajuda e subvencio de aqueix Principat com aquell que per la sua naturalesa e innata fidelitat sempre ha entes ab molta virtut e animositat en la conservacio de la honor de son Rey Princep e Senyor. Pregamvos per tant e exortom axi afectuosament e estreta com podem que per expellir lo dit rey de Castella del dit nostre regne de Navarra e conservacio de la nostra honor e reputacio com a feels subdits e naturals nostres nos vullau subvenir e ajudar de aquell nombre de gent darmes e ballesters que vist vos sera per modo e forma que tal carrech nous sia donat per lo dit Rey de Castella confiant en nostro Senyor Deu que mitjançant la virtut ajuda e subvencio del dit Principat e dels altres subdits e vassalls nostres per nos sera donat tal orde quel dit Rey de Castella sen tornara ab gran confusio e vergonya de que reportareu inmortal renom e fama e nos vos en restarem perpetualment obligats. Dada en Çaragoça a XIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Rey Joannes.

Als molt reverends molt honorables e molt savis senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends molt honorables e molt savis senyors. Lo dia present festa de la Assensio a les vuyt hores avans de mig jorn junt aci poch apres ço es avans de les deu me son presentat a la Senyora Reyna la qual per sa clemencia jatsia encara no fos abillada hoyt que era demanada per home trames per vostres reverencies e honorables savieses stant en gonella de carmesi ab beatilla emborraçada me dona entrada e prima fas trobantla ab altres dones e donzelles no diferenciada ni ab apparat reyal envides la conegui sino que ella per sa clemencia apartansa de les altres me crida e jo aginollantme li demani venia de no haverla coneguda. La qual ab hun clement gest e rialles modestes dix que no era maravella atesa la forma en que elles trobave. Empero hoit per ella yo venir de part vostra per molta consolacio sperança en saber noves de vosaltres havia post posada tota triga jo aginollat li spliqui com vosaltres e lo consell ab molta reverencia e subjeccio besant ses mans les quals altra vegada jo en persona de vosaltres li besi vos recomenavets en sa gracia e merce. La dita Senyora al modo reyal abrassant me dix havia molt per acceptes vostres recomendacions e trobava singular consolacio en ma venguda e yo procehint en mes (meues; meves; mis) paraules li digui com vosaltres desijants summament la conclusio e fi dels capitols entre la Excellencia sua e lo Principat concordats fermadors per lo Senyor Rey com aquells qui han sguard a molta lahor de nostre Senyor Deu al servey del Senyor Rey e en gran repos de la persona e stament de sa Majestat e del Senyor Rey Infant don Ferrando fill seu haviets trames a mi jatsia indigna a sa Majestat sol a dos fins que li presentas vostra. La qual besada li doni e per suplicar la de la resposta per vosaltres tant desijada. Ajustant hi com me era stat per vosaltres dat en carrech cascun jorn presentarme a sa Majestat e reduir a sa reyal memoria les dites coses fins de sa clemencia hagues obtenguda dita resposta dihent de vostra part que jatsia de vosaltres e lo Principat haguessets obtengudes de sa clemencia innumerables gracies e beneficis en sperats haver en lo sdevenidor molt majors empero que non podiets obtenir alguna mes singular ni mes accepta de aquesta. E per semblant doni a la dita Senyora la letra dels honorables consellers de aqueixa ciutat precedents degudes recomendacioos e suplicant la de resposta (falta el punto) La dita Senyora acceptant les dites letres ab clara fas e al parer meu molt contenta torna altra vegada dir com ella havia gran consolacio de ma venguda ajustanthi esser desijosa de tota endreça e complacencia pusques dar aqueix Principat vosaltres com aquells que coneixia erets promptes al servey del Senyor Rey e aximateix per lo util e repos que a ella e a les coses sues ab molta voluntat procuravets dihent que ella summament desijava vosaltres poguessets sentir com ella sent la bona opinio e molta voluntat que lo Senyor Rey ha vers aqueix Principat e tots vosaltres car certament dix coneixeriau que
es vana la opinio dels dients lo contrari. Mes dix la Senyora que ella des que es junta aci continuadament ha treballat en los afers de la desijada concordia e segons dix jaus ha scrit ella devia partir ir empero per fets del Senyor Rey havia diferit fins vuy e que jatsia la festa sia molt gran ella altres hores partira e dix sen porta tals coses que vosaltres serets contents e axi ella mateixa faria la resposta per mi demanada. Jo replicant digui a sa Majestat com era cert vosaltres haurets gran consolacio de sa venguda eus seria mes accepta que qualsevol altra cosa que a present poguesseu hoir e que de aquestes coses encontinent faria correu e si era plasent a sa Majestat scriureusen seria anticipar la consolacio de sa venguda ella respos ab algunes modestes rialles que no desempatxas lo correu fins a la hora de ça partida car ella vos havia fet hun correu sobre la sua partida e nos era seguit segons vos havia certificats e per ço li paria valer mes que lo meu correu parlas en ferm e de sa partida ja feta que si parlava de la fasedora qui pot pendre molts contraris e ella avans de la partida darmi e ses letres ab les quals vos certificaria de les dites coses. Per mi lifou respost quen staria als manament e ordinacio seus en prengui sa licencia.
Lo dia matex a tres hores apres mig jorn que la dita Senyora hague dormit jo fiu davant sa Majestat demanantli si la sua partida seria certa e que hagues a memoria manar fer les letres responsives de aquelles que jo de vostres reverencies e honorables savieses li havia portades ella respos que jatsia ella stigues en congoixa per la partida que lo Senyor Rey volia fer tirant la via de Navarra per causa del Rey de Castella qui aquell se volia occupar e ja era a les fronteres ab gran gent darmes e cert castell la qual me anomena qui si secors no havia stava per retres a les gent darmes qui ab certs capitants del dit Rey de Castella lo tenien asitiat. Empero per les dites causes ella no
staria de partir e tirar la via de Cathalunya e jas matia a punt de les letres dix no les podia fer fins fos a Vilamajor ahont aquella nit volia anar jaura solament per dar principi a la partida. Quant seria en la dita vila dix encontinent me desempatxaria. E jo per tant que no pardes temps delliberi conduhir hun correu e manarlomen en dita vila perque della en fora lo desempatxas. E de fet a les sis hores del mateix dia la dita Senyora parti e tira vers la dita vila qui es a dues leugues de Çaragoça e jo ab lo correu en sa companyia per lo cami me attensi a sa Excellencia reduhintli a memoria com jo la seguia per quem desempatxas. Ella per sa clemencia dix que hi trobava singular plaer e que encontinent que seria en dita vila me desempatxaria e queus volia scriura de les congoixes en que stava axi sobre los fets de Navarra e de la exida del Senyor Rey com altres. Com fou a Vilamajor jom presenti davant ella e encontinent me crida escusantse a mi que encara lo seu secretari no era vengut e que no hi prengues anug que encontinent seria vengut me desempatxaria. Demanam de moltes coses tocants lo negoci quis maneja e encara altres. A la qual fou respost a les mes coses per via de esser ignorades de mi qui en res no havia cabut servant la ley a mi donada de curta lengua e amples orelles. Essent de molt vespre e lo secretari no arribant la dita Senyora dellibera fer scriura al mestre de Montesa les letres les quals ab les presents vos seran portades.
Los afers e la partida de la dita Senyora me han tolt que no he pogut entendre en saber novitats de neguns afers sino ab generalitats be so certificat que en los afers de Cathalunya acompanyats ab los del Rey de Castella dels quals molts e dels principals a pales dien tots surten de una font hic donen moltes congoixes fins a no saber remeys. Crech daquestes coses e altres son vostres gran reverencia e honorables savieses ja certificades. Desempatxat lo present correu aci en Vilamajor he a tornar en Çaragoça per certa indisposicio. Parlare ab moltes persones qui mostren ne han molt desig e sentire lo que pore callant lo que coneixire fa a callar e tantost sere davant vostres grans reverencies e favorables savieses.
Las letres de la dita Senyora per esser absent lo dit secretari e sa Excelencia no tenir segell son stades segellades ab lo segell de una de ses donzelles e per error son stades meses sots plech del lochtinent de tresorer. Per esser tant vespre e no trigar en desfer lo plech lo mestre de Montesa dix a mi scrisgues a vostres reverencies e honorables savieses queus fesseu venir lo dit lochtinent e que desclogues devant vosaltres lo plech e queus donas vostres letres e aquelles dels consellers.
En Vilamajor ab dues leugues de Çaragoça dijous a les dotze hores de nit.
De vostres grans reverencies e honorables savieses humil servidor. - Johan Brujo notari.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molta providencia mossenyors los diputats de Cathalunya e consell lur en virtut de la comissio de la cort assignat residents en Barchinona
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. A XXVIII del passat stant en Caller scrivim una de la tenor seguent. Trobantnos demecres jorn de nostra dona que comptavem XXV del present mes de març en vista de Cerdenya al cap de Taulats ab vents prospero en nostra via per tirar de punta la via de Sicilia nos fou fet senyal per una nau de Andria Bacallar demanant socors per causa de hun cosari corço per nom Vicentillo lo qual es soldat de Genovesos e fa la guerra per ells qui ab una galea dues galiotes e un ballaner tot molt en orde segons som imformats donava caça a la dita nau qui per temporal fou romasa en lo golf ab tot fos partida dos jorns abans que nosaltres per la qual raho vehent lo patro e tots nosaltres que fora gran inhumanitat e carrech no subvenir la dita nau aquella speram ens metem en armes en ajuda de aquella e lo cossari se mes prop terra ab dites fustes e perque aquesta nau no rebes dan en aquesta nit per lo cossari attes que no podia entrar en lo port per la indisposicio del temps la companya fins davant Caller hon surgim per aquella nit. E apres lo dia seguent considerant nosaltres que fora cosa molt impertinent e de admiracio en aquests illa que fossem stats tant prop e que res nols haguessem dit requirim lo patro que vulgues aturar lo qual ab tot li vingues mal per sguard del contracte del forment que dins cert temps ha haver portat dins la ciutat e metentli al davant lo benefici e servey de la terra fou content aturar e per quant no sabiem en quina disposicio stava la illa fou donat orde lo patro isque en terra e de aqui cautelosament se segui a lur propi motiu demanats ab letres del visrey e consellers fom pregats que puix tant prop erem nos fos plassent primer venir en Caller que tirar en Sicilia. E axi donam vostres letres e explicam lo carrech a nosaltres comes ab tota aquella millor pertinença que havem pogut juxta la forma de les instruccions axi al visrey com al governador e apres als consellers e consell de Caller de la qual cosa jatsia lo visrey prima faç se mostras molt congoxat pero hoides totes les coses que per orde segons se son seguides com pus acomodament nostre ingeni ha pogut les son stades recitades mostren esserromasos molt confortats e consolats sperant ab molta afeccio veure la fi e lo derrer repos de aquesta faena e lo benefici universal dels poblats en les terres del Senyor Rey lo qual per nosaltres migançant lo divinal auxili de que aquesta illa mostra huy star en molt repos sguart de la nostra venguda segons per lurs lotres a les vostres responsives pus largament segons crehem poreu veure car per algunes vies havem sentit que en lo consell se es dit que aquest castell se reputa carrer de Barchinona e membre de aquella. E que no seria degut los membres se ssperassen (seperassen, separassen; separasen) del cors. No obmetent mossenyors para nosaltres Deu havent permes siam aci primer arribats nos haja feta una singular gracia e molt benefici als afers car lo berganti o laut qui aqui se dehie era per lo Senyor Rey desempachat a Valencia pera les illes (punto alto) Poc apres que fonc exida la bandera es arribat en aquestes mars poch apres de nosaltres. E vist lu cosari qui nos parteix de aquesta costa dona la proa en terra e lo patro ab les letres que portava del Senyor Rey metes en lo bosch e axi fugitiu e destrossat es arribat al visrey la hora que nosaltres creem en lo consell per explicar nostra embaixada de que lo visrey apres que nosaltres som fora lo consell segons hauriem sentiment hauria dites algunes coses de part del Senyor Rey volent molt justificar lu seu proces dient que lo dit Senyor era molt content en lo seu consell se vehes la justicia e axi ho havia ofert e bons calans (de castell de Caller; catalans : catlans : castellans de un castell)
nou han volgut sperar a la qual cosa ja per nostra relacio era stat plenament satisfet e apres replicat. En manera crehem que sens algun dupte la veritat es prou coneguda e les coses aqui fetes son hagudes per tot los ajuts tant justificades e sanctament fetes a tot repos de tots los vassalls del Senyor Rey que mes dir nos pot. Crehem huy esser desempachats Deu volent e del que sera per anant avisarem vostres grans providencies e treslat de la present per moltes vies trametrem a fi lo avis sia aqui lo pus prest que fer se pogue. Per semblant ab nostres letres havem trames treslat de les instruccions per part del Principat a Cater e Alquer (Alguer, Alguero) e al marques de Oristany al besconte de Sant Luri e aço per contentar e aconsolar tots los poblats en aquesta illa juxta forma de nostres instruccions e carrech a nosaltres donat e ordenen vostres grans providencies de nosaltres a tota lur voluntat a les quals tots temps nos recomanam. E sia en proteccio de tots la Sancta Trinitat vostra guardia. De Calleri et cetera. Per la qual restaveu avisats de tot ço que fet haviem fins a la jornada pero per quant duptam sia pervenguda a nostra noticia per la incertitut dels passatges havem la volguda repetir perque sen certes vostres grans providencies de tot quant haurem procehit en los afers seguint tots temps vostres ordinacions. Avisant vostres grans reverencies senyories e magnificencies com lo dia seguent apres feta la demunt incerta (inserta; insertada; insertar) que comptavem XXVIIII de dit mes de març diumenge de rams hoida per nosaltres misa gran mati e feta la benediccio del ram en nostra misa per que Deus mills nos endreças decontinent nos recullim e lo dilluns ab la hajuda de Deu fom davant Palerm e per quant era hora tarda e lo vent de terra nos era contrari per aquella nit no poguem pendra terra mas lo dimarts seguent ab prou dificultat en lora tarda surgim davant Palerm haguda nova de la terra que stava ab tot repos per lo patro qui fou exit primer lo qual molt virilment e ab molta afeccio se es hagut a tota honor e servici de aqueix Principat. Lo dimecres apres dinar exim en terra hahon fom rebuts axi per molts cathalans qui si troben com per los de la terra ço es miser Cristofol de Bendicto e lo egregi comte de Calatabelota (Calata: catala, por metátesis) mossen Sancta Pau e molts daltres. E axi a cavall anam a la possada del visrey al qual donada la letra de creença prenguerem hora per al jorn seguent apres dinar per quant era digous sanct per explicar nostra creença la qual lo dia seguent davant ell e son consell e hon eren los reverents archebisbes de Palerm e de Monreal mossen Bernat de Requesens micer Cristofol e miser Geraldo Leta prothonotari e micer Jacobo de Bonanno mestre racional micer Nicolo de Septimo loctinent de nostre justicier lo compte de Calatabelota (o catala bellota) mossen Martorell mestre portola lo conservador mossen Perot Mercader miser Federico Patela pretor de aquesta ciutat micer Petro Speciali mestre racional lo tresorer e alguns altres de consell appellats per lo visrey e mossen Johan Lull mossen Ribelles e alguns de la nacio qui entraren ab nosaltres fou explicada la causa de nostra venguda e acompanyada de aquelles coses que a semblant rahonament nos paregueren comodas e a major cautela legides per nosaltres les instruccions per que paregue molt esser condecent per lo visrey nos fou respost ere molt content e contentissimo e aconsolatissimo de havernos hoits e saber lo negoci com se ere subseguit e tornant molt replicar de paraula ques vulla tingues en lo seu animo que era molt aconsolat de nostro rahonament nos dix haver rebuda una letra del Senyor Rey feta a XII de febrer per la qual sua Majestat li donava carrech confortas e reposas los poblats en aquests regnes e justificant tant com podie lo seu proces segons damunt es dit en la letra de Caller a les quals coses per nosaltres es stada dada tanta raho attes que lo Senyor Rey no here possible la hora que scrivi esser informat de la veritat e de la justificacio del proces fet per la terra que los homens romanen informats de la veritat. Apres per major expedicio dels afers e per que pus prestament juxta forma de vostres instruccions donassem compliment al carrech queus es comes e sabuda la voluntat del visrey explicam nostre embaxada al consell de la ciutat de Palerm disapte sanct apres dinar hon foren legides per major lur contentacio les instruccions de que romangueren molt aconsolats e publicaments apart e a pales prehicant que les coses aqui fetes eren de molta comendacio e laor e universalment per tot hom axi de poca condicio com de gran molt comendats exceptat alguns dels oficials reals los quals apart e no pas que a nosaltres ne diguen res se sforçen maldir la sancta e valerosa provisio feta per los cathalans per deluirar (deliurar; delliurar; liberar) la persona del dit Primogenit fill de la Majestat real mes la comuna veu opinio e voluntat es que tots los actes son fets molt justificadament e ab molta necessitat ab gran virtut e en molta honor e renom eternal de la nacio catalana sens lesio alguna de la acustumada e integra fidelitat. E per ço seguint la ordinacio de vostres instruccions les quals de presta tornada nos solliciten ab voluntat del visrey deliberarien anar tantost passada la segona festa de Pascua a Mecina (Messina) Cathania Çaragoça Trapena segons per vosaltres fou ordenat pero apres lo visrey tengut consell ab tots los dits descutida la materia e possades moltes rahons

finalment han deliberat convocar parlament a XX del present metentnos entre les altres coses al devant que per fer major honor al Principat era pus pertinent que lo parlament fos aci tot justat que si haguessen particularment discorrer per la terra ab tot que la openio nostra sie e de tots los cathalans que no es aquexa la raho mas alguna voluntaria suspicio causada erroneament en son coratge pero qualsevulla sia la cosa pus congregacio de parlament nos es ofert e ja ab letres deduyda en execucio la convocacio de aquell deliberam sperar lo dit parlament attes que les instruccions nos donen forma que si parlament bonament se pot ajustar que en aquell proposen nostra embaxada. E axi ho entenem a fer Deus volent speram si axi prest es ajustat lo parlament com per lo visrey nos es ofert tornar ab la nau matexa den Melchior sino per aquella sereu avisats del que fins en aquella jornada haurem procehit. Aci es mossen Bernat de Requesens lo qual segons som informats axi en lo consell del visrey com en altres parts se fa martir e defenedor de la nacio cathalana ab aquells pochs impugnadors que la asagen de mor de los quals creu hom ho fassen mes per escusar la inexcusable negligencia de lur nacio adormida en tant benefici e tant universal que per altra bona raho de aquestes coses e moltes daltres com a Deus placia siam aqui hoireu les quals nous poriem bonament totes scriure. Una sola cosa nous volem obmetre que la tramesa en aquest regne era de molta necessitat e per cert los animos de molts qui havien haguda la nova ab confusio per una barchia qui era venguda dos jorns ans de nosaltres staven molt turbats majorment que per via de Napols se sabie que los cathalans havien levada bandera del Princep e altres follies les quals coses rotes han hagut silenci e repos per causa de nostra venguda e confortar molt los animos del poble Sicilia (Siciliano; sicilià, siciliá, la à en catalán inventado por Pompeyo podría ser á, pero entonces se parecería demasiado a la á castellana moderna.) e considerades les voluntats tots temps al ben obrar en servici de Deu e de la real corona. E ordenen vostres gracias de nosaltres a totes lurs voluntat a les quals tots temps nos recornanam. E sia en proteccio de tots la Sancta Trinitat. De Palerm a XXV de abril any Mil CCCCLXI.
- Copia de la present havem trames per via de Napols ab comissio que fos fet algun avantatge al correu per que vostres grans providencies fossen prest avisades. Apres no ha occorregut altre que fretur de avis sino que lo parlament se comença ha ajustar e ir ha ja venguts molts barons e prelats. Alguns diuse que les universitats e senyaladament Mecina per algunes diferencies que de lonch temps en ça corren contra aquella ciutat e aquesta de Palerm no volen trametre negu al dit parlament. Diluns o dimarts prop vinent ne deuen saber la certenitat e segons que veurem adeherint nos tots temps a nostres instruccions farem segons lo temps e lo negoci requerra. E del que
sera farem certes vostres grans providencies tots temps nos forçarem puix les fahenes non valguen menys tornar molt prest e si possible ab dita nau den Melchior la qual creem quens sperara de deu en dotze jorns. - Mossenyors molt reverends. - A tota vostra ordinacio promptes los vostres embaixadors de Sicilia e Cerdenya.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt honorable lo senyer En Gabriel Giral (Girau en textos anteriores) diputat local en la vila de Perpenya.
Molt honorable senyer. Per certes causes utilitat e benavenir de la republica de aquest Principat concernents precedents matura delliberacio del consell en virtut de la comissio de la cort elegit vos dehim e manam que vista la present requirau aquell oficial o oficials de aquexa vila queus sera vist en virtut de la seguretat que han prestada o fer e prestar son tenguts de obtemperar nostres requestes o deputat local que encontinent tota dilacio e excusacio cessants prenguen e meten en la preso comuna de aquexa vila En Guillem Vola burgues e En Dalmau den Tixador (Tejedor; Teixidor, Teixidò, Teixidó) e separats lo hun del altre e en forma que no hajen manera de parlar ab micer Azamar e alli stiguen tant fins de nosaltres hajau altra manament en contrari. Donau hi cauta e breu expedicio segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XVI de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Apres feta la letra ha occorregut esser necessari e axi volem se faça que presos los dessus dits tantost aneu a lurs cases e preneu los totes letres e scriptures que hi trobareu. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Francesch de Sant Celoni diputat local en la ciutat e vegaria de Gerona.
Honorable senyer. Trematem vos una crida la qual volem façau fer en aqueixa ciutat lo primer dia de mercat. Que sia vista la present trameteu les altres crides queus enviam per los lochs en quiscuna de les dites crides contengudes scrivint als batles dels dits lochs que facen fer e publicar la dita crida lo primer dia de mercat que vindra apres que la hauran rebuda. E axi lo misatge (el mensajero; missatger) qui les portava lexant la crida e hun loch tirara ab les altres crides als altres lochs. Feu hi la diligencia ques pertany. Dada en Barchinona a XVI del mes de maig any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Bajo igual forma se escribió también a los Diputados locales de Camprodon, Vich, Perpiñan, Puigcerdá, Castellon de Ampurias, Villafranca de Conflent y Manresa, incluyéndoles el pregón a que alude la carta que antecede y cuyo contenido es como sigue.

Ara hojats queus fan a saber a tots los senyors dels pagesos qui volgarment son dits de remençes axi ecclesiastichs com seculars a requesta dels reverend e magnifichs diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona que com a ells e als de lur consell elegit en virtut de la comissio a ells feta per la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda per insistir la liberacio de la persona del Illustrissimo Senyor don Charles princep de Viana e primogenit de Arago e de Sicilia la donchs detenguda per lo Serenissimo Senyor Rey son pare e encara per insistir lo repos e tranquille stat del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ara novament gran part dels dits pagesos hagen tramesos certs sindichs per la questio qui es entre ells e los dits senyors sobre los mals usos ab poder e facultat bastant de contractar comunicar e finar sobre la dita questio de mals usos per ço los dits diputats e consell representants lo dit Principat segons es dit volent ab summa diligencia entendre en lo repos e tranquille stat del dit Principat lo qual gran part sta en Ia concordia de la questio que es entre los dits senyors de una part e los dits pagesos de la part altra e sedar e tolre aquella. Per ço los dits senyors diputats e consell qui representen lo dit Principat segons es dit notificant als dits senyors les dites coses molt stretament los preguen e encarreguen quels placia ajustarse a dos dies del prop vinent mes de juny en la ciutat de Gerona hon seran persona tramesa per los dits diputats e consell per comunicar e parlar ab ells sobre los dits afers per concordia tractadora sobre la dita questio en tal manera que sera servey de Deu Omnipotent de la Majestat del Senyor Rey e benavenir e repos pacifich e tranquille stat del dit Principat e poblats en aquell.