Mostrando las entradas para la consulta Deus ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Deus ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, LX-LXIX, 60-69

 LX.

¡O PIADÓS!


Car Deus ha los homens començats,

Per ço que élls sian salvats,

Quant peccan ha d' ells pietats.

Piadós es Deus per força d' amor,

E per ço cové que li peccador

Amen Deus e la sua honor.

Ja peccador no será perdonat

Si de sí mateix no ha pietat,

E a son prohisme caritat.

Home qui sia piadós

Ama a Deus e es d' éll temerós,

Perque a Deus está molt graciós.

Qui pietat no vòl haver,

No vòl Deus amar ne molt temer,

Ans lo gita en exeller (14).

Home qui sia piadós

Tan tost que fall es vergonyós,

E plora e es temerós.

Mays val a home pietat

Que senyoría de regnat,

Ne amistat de hom honrat.

Ab pietat poren los homens querir

A Deus qu ' els perdó lur fallir,

Als quals Deus no pòt de no dir.

Home qui no es piadós

Está cruel e ergullós,

E ama homens traydors.

Deus hac de nos tal pietat

Que volch esser mòrt e penjat,

E de espinas coronat.

LXI.

¡O ABUNDÓS!


Deus es Abundancia de plaer,

Car de Deus pòt tot hom haver

Aytant com han mester a son voler.

Es Deus Abundancia d' enteniment,

Lo qual fá de sí mateix tan conexent,

Que se' n pòt guardar de falliment.

Abunda Deus ab bon remembrament,

Quant li fá membrar lo greu turment

Que volch sofferir per tota gent.

Deus es Abundós a home per sentir,

En quant volch hom esdevenir

Per nostres peccats a delir.

Es Deus Abundós en poder,

Saviesa e bon voler,

Perque ' ns ahonda de bon esper.

Deus es Abundós en perdonar,

En donar e en esperar

Los peccadors a confessar.

Deus es Abundós a bondat,

De bonificant, bonificar, bonificat,

Los quals son de sa entitat.

Es Deus Abundós en tot bé

Perque tot hom mal se capté

Qui fá contra éll nulla re.

Mays val esser abundós de leyaltat,

De esperança e caritat,

Que de castells, diners ne blat.

Cell qui es abundós de virtut,

Está abundós de salut,

E no plany si res ha perdut.



LXII.
¡O
REY!


¡O Rey de creada virtut!
Tú est Rey de tot ço qui es
pogut
Perque hom es esdevengut.
Deus es Rey ab altetat,
E es
Rey ab humilitat,
Ab libertat e caritat.
Car Deus es Rey de
començament.
De mitjá e d'affinament,
Fá sobre cors
naturalment.
Aquell es Rey qui Deus serveix,
E aquell es Rey
qui sí coneix,
E Rey es qui no 's desconeix.
Mays val esser
Rey de voler
Que de regnat ne d'haver,
Car ab voler per Deus
haver (15),
Rey es per fer jutjament,
E si en jutjar fá
falliment,
Lo nom de Rey en sí desment.
Null hom no es rey per
menjar,
Per caçar, ne per sajornar,
Mays per son poble a
guardar.
Tot rey es servú de son regnat,
Perque fá
gran tort e peccat,
Si vòl esser en libertat.
A tot rey se
pertany donar,
Ver dir, jutjar, a perdonar,
E per ço no pòt
franch estar.
Ah! Qui pogués tal Rey trobar
Que a tot son
regne fés honrar,
Deus molt faria a loar! 


LXIII.
¡O
HUMIL!

Deus no hagra major humilitat
Si no hagués home
deificat,
E que per home no fós mort e penjat.
Per ço que
Deus major humilitat pogués haver,
E qu'els homens pausás en
major esper,
Volch esser hom e per éll gran treball
sostener.
Aquella humilitat está major
Que fá devallar lo
major valor,
A honorificar lo major peccador.
Aquell fó lo
major peccat
Que per Adam fó en tuyt originat,
E fó vençut
per major humilitat.
Aquell home qui está major al mon,
E qui
devallá a mercé pus pregon,
Ha de humilitat major dón.
Major
ergull e major humilitat,
Estegren adonchs en contrarietat,
Quant
Christ fó prés, venút, mòrt, e penjat.
Molt me sembla home
ergullós
Aquell qui está vergonyós
En far bé e en querre
perdós.
Cell qui per ergull vòl esser honrat,
No sab que s'es
humilitat
E qui li fá honor no li 'n ha grat.
Aquell ama
humilitat
Qui n'ha plaer quant es blasmat,
Falsament contra
veritat.
Aquel sab pauc de humilitat,
Qui per saber está
inflat
E qui 'l toca tost es irat.


LXIV.


¡O
SUAU!





Deus
es Suau de sa bontat,


De
son saber e sa volentat,


E
de tota sa potestat.


Cell
qui es Suau per dever


E
per virtuts a conquerer,


Ha
Suau saver e voler.


Hom
es suau ab pietat,


Humilitat
e leyaltat,


Justicia
e caritat.


Deus
qui ha tan gran potestat,


Ama
tan gran suavetat


Que
volch esser pres e ligat.


Esser
suau quant es irat


Es
hábit de suavetat


D'hon
es vestida caritat.


Hom
suau pòt deliberar


Com
justament puscha parlar,


E
de mal se puscha guardar.


Hom
suau a negun no toll,


Ne
té negun per foll,


E
a tot home pára son coll.


Suavetat
fá home abstenir


De
crueltat e de maldir,


E
fá per bé tots mals sofferir.


Cell
qui es Suau en amar,


En
entendre e membrar,


Suavetat
lo fá honrar.


Qui
per suavetat es pres,


En
carçre d' amor es mes


Qui
'l consola en tota res.





LXV.


¡O
MEMBRAT!





Deus
qui estás Remembrat


No
‘ns remembres en nostre peccat,


Mays
membranos en pietat.


Molt
es gran bé en Deus membrar,


Justicia
e perdonar,


Car
hom se guard de mal far.


Membrar
com Deus es poderós,


De
bé fár volenterós,


Es
membrar que fá hom joyós.


Qui
membra Deus per ço qu' éll dó


Mays
que per ço car éll es bo,


No
membra Deus segons rahó.


Qui
membra Deus per sa bontat


Mays
que per sa felicitat,


Per
Deus es amat e membrat.


Aquell
pòt membrar granea de bontat


Qui
en ella remembra bonificat,


E
bonificar qui d' amdós es dat.


Aquell
ha major membrament


Qui
membra major operament,


Major
voler, major enteniment.


Qui
en deitat no membra deificar,


E
en Deus no membra bonificar,


No
pòt en Deus molt estendre son membrar.


Cell
qui no membra son peccat


Penedent,
no será membrat


En
la mort hont será jutjat.


Molt
val mays membrar per amor


Que
membrar qui es per pahor,


Car
l'ú es servú l' altre senyor.





LXVI.


¡O
LOAT!





¡O
Deus qui est Loat per ta unitat,


Trinitat
e car est incarnat,


E
car est Creador, tú sias amat!


Es
Deus Loat car es infinit,


E
car es de tot bé complit,


E
car en re no ha fallit.


Aytant
es Deus digne de laor


Per
son amar com per sa amor,


Car
ensemps han igual valor.


Loada
es eternitat


Per
eternant e eternat,


Eternar
d' amdós espirat.


Deus
es Loat de tal poder,


Que
sobre natura pòt fer


Tot
ço que li es de plaer.


Loat
es Deus de major veritat,


Major
virtut e caritat,


E
de tota majoritat.


Aquells
no saben Deus loar,


Qui
no 'l loan per deitar,


Per
engenrar e espirar.


Mays
val una laor per infinitar,


Que
per tot quant se poria crear,


Car
infinit no poria estar.


Nos
poria bonea loar ab majoritat


Si
no havia bonificant e bonificat,


E
bonificar qui sia de sa entitat.


Si
Deus no hagués presa humanitat


No
fóre Loat en majoritat


D'
amor, enfre causant e causat.





LXVII.


¡O
NOMENAT!


Lo
nom de Deus es unitat,


Trinitat
e infinitat,


Jesus
granea de bontat.


Per
molts vocables pòt hom Deus nomenar;


Ço
es Deus, deitat e deitar,


Infinitat,
amar e eternar.


Tot
nom per qui Deus sia Nomenat,


Cové
que sia de gran sanctetat,


Virtut,
valor e humilitat.


Qui
nomena Deus sens gran amor,


Del
nom no sab sa gran valor,


Car
no li fá neguna honor.


Aytant
cové esser Deus Nomenat


Per
deitar, com es per deitat,


Perque
ab obrar es Nomenat.


De
creat et de creador


Se
cové un hom qui major


Sia
en lo anomenador.


Mays
val nomenar Deus soven ab paupertat,


Que
nomenarlo tard ab riquetat,


Qui
'l nom de Deus té deshonrat.


Lo
nom de Deus es tan honrat,


Que
qui 'l nomena ab peccat


Lo
nom de Deus té deshonrat.


Al
nom de Deus fá gran honor


Cell
qui il nomena ab gran amor


E
qui no 'l desment per nulla pahor.


Aquells
qui nomenan Deus e han en lo nom plaer,


Fan
honor al nom e poren haver


Honor
de Deus e bon esper.


Tot
ço ab que ‘l nom de Deus se pòt nomenar,


Deuria
hom tant fort guardar e honrar, 

Que no dixes ne fés null mal
estar.



LXVIII.


¡O
HONRAT!





Deus
es honrable ab honrament


E
no ab viltat e falliment,


Ab
qu' el cuyden honrar molta gent (16).


Hom
deu honrar Deus ab son cogitar,


Ab
virtut d' entendre e d' amar,


D'
humilitat e de membrar.


No
honra Deus qui en cantán


Nomena
Deus e va pensán


En
vils fayts d' hon es desirán.


Qui
per petit vòl Deus jurar


E
jurant se vòl perjurar,


No
sab lo nom de Deus honrar.


¡Ah,
las! E tant ha Deus home honrat


En
est mon, qui'l té deshonrat


En
son saber e volentat.


A
Deus se pertany tal honor


Que
de totas sia major,


Ço
es, que muyra per sa amor.


Aquell
fá a Deus gran viltat


Qui
no 'l ama mays que peccat,


Qui
no ha neguna bontat.


Mays
val de Deus un honrament,


Qu'
el honrament de tota gent,


Lo
qual torna a nient.


Qui
volria Deus molt honrar,


Sovén
deuria remembrar


L'
honor qu' ens feu per encarnar.


Cell
qui poria per tot lo mon Deus fár honrar,


Car
no ho fá, en gran pahor deuria estar,


Car
al judici no se poria escusar.





LXIX.
¡O
RECLAMAT!


Deus
es reclám dels peccadors,


Quant
son en perill e en plors


E
a Deus demanan socors.


Es
Deus reclám d' hom qui 's penet,


E
qui ab bé far se sotsmet


A
satisfacció e a dret.


Car
Deus ha los homens creats,


E
'ls porta bona volentats,


vòl
per éll esser reclamats.


Reclamar
a Deus que li ajut


Com
puscha guanyar virtut,


Es
reclám per Deus molt volgut.


Tantost
com Deus es Reclamát,


Es
l' hom per éll ajudat,


Ab
qu' el reclám ab leyaltat.


Qui
reclama Deus per haver,


Per
viure e honor haver,


No
es reclam de gran plaer.


Cell
qui reclama Deus en la mort


Que
li remeta pena e tòrt,


Cové
qu' el reclám molt fort.


Molt
fá meyllor Deus reclamar,


Per
ço qu' el puscha molt honrar,


Que
per ço qu' éll vulla salvar.


Segurament
pòt reclamar


Aquell
qui Deus vòl molt honrar,


Car
Deus no 's pòt a éll negar.


Tú,
Señor Deus, est mon recorriment,


Perqu'
eu te prech humilment











































































































































































































Que
m' ajuts a ton honrament. 

Tú, Señor Deus, est mon recorriment,  Perqu' eu te prech humilment  Que m' ajuts a ton honrament.


Cent noms Deu, XL-XLIX, 40-49

XL.

¡O SOSTENIDOR!


Car per la fí per la qual ha Deus hom creat

Está en granea de poder e bontat,

Es en aquella fí tot lo mon sustentat.

Aquella fí es Deus membrar,

Conexer, amar e honrar,

E per home deificar.

Per aytal fí ha home sosteniment

En virtut contra falliment,

E está en vía de salvament.

Cell qui vòl son amar sostenir

En bé far no vulla fallir,

Car falliment fá amar consumir.

Hom sosté son bon membrament

Per entendre e amament,

En qui no fá null falliment.

Ja no 's poria sostenir gran bontat,

Sens bonificant, bonificar, bonificat.

Que sian de sa essencialitat,

En egualtat de bon amich e de bon amat

Está amar mills sustentat,

Que no fá en lur desagualtat.

Fe, esperança e caritat,

Justicia, paciencia e pietat,

Sostenen hom en virtut contra peccat.

Aquell sosté son bon pensament

Qui está leyal a tota gent,

E qui 's jutje com fá falliment.

L' home qui es deificat

Está en Deus fill sustentat,

Per ço que en éll sia personat.



XLI.

¡O EXOIDOR!


¡O Deus, qui exoeis tots aquells qui' t preguen ab bontat!

Exoeix mí qui' t deman volentat

Com puscha procurar que tú sias honrat.

Tú, Deus, qui exoeis de bé especial,

Exoeix mí qui' t prech de bé general,

Lo qual en tota rè mays que éll val.

Jo prech Deus que 's faça servir

A las gens per saber e desir,

E non scé si me 'n volrá exoir.

Ab sospirs, lágremas e plors

Prech Deus que ‘m dó preycadors

Qui per tot lo mon preyquen sas valors.

Deus exoeix aquells qui 'l preguen ab veritat,

Amor, temor, paciencia e humilitat,

Penediment, contricció e pietát.

Exoeix Deus en perdonán,

E exoeix en donán,

Ab que hom lo prech sens engán.

Deus exoeix com es pregat

Per Christ home deificat,

Car de tot fá a sa volentat.

Exoeix Christ sa mayre volenter,

Qui per nos tots jorns li requer

Que ' ns guard de mal pus que ho pòt fer.

Cascú de nos haja son sanct

Que sia per cascú pregant,

Car molt fá Deus a lur talant.

Deus exoeix ans l' hom gentil

Si 'l prega ab cor humil,

Que no fá l' home qui es vil.


XLII.


¡O ORDENADOR!


¡O Deus! A tú pertany trinitat,

Per ço que 'n tú sias ordenat

Com a payre, fill e espirat.

Ja no fóre en bontat ordinació

Sens bonificant, bonificable, bonificació,

Car per tots tres está en operació.

Ordenada está bontat en bonificar,

Ab magnificar, entendre e amar,

E ab virtut concordar e differenciar.

Deus gloriós ha tot lo mon ordenat

A esser membrat, conegut e amat,

Car per aytal fi l'ha de no rè creat.

Ha Deus lo mon ordenat per ço que s' encarnás

E ‘n que la carn que pres en órde trobás,

Ab lo qual órde a gloria nos manás.

Qui vòl ordenar son pensament

Començ Deus amar primerament,

E guard son pensar de falliment.

Aquell ordena son amar,

Qui ‘l posa en verificar

Ab natura d' entendre e membrar.

Hom ordena son parlar

Ab volentat de gran bé far,

Pausant en bé gran concordar.

Mays val órde en religió

Per consciencia e devoció

Que per silenci ne per gran caperó.

Ah Deus! ¡E com seria gran bé ordenar

Que homens sancts anassen guardar

Las ovelles dels lops qui les volen menjar!


XLIII.

¡O VISITADOR!


¡O Deus, qui est bon Visitador!

Visitens ab amor e temor,

Per ço que no siam peccador.

Si Deus visitás tant los mals ab temor

Com visita los bons ab amor,

No fóren tants li peccador.

Deus visita los homens ab humilitat,

En quant fá esser sí mateix membrat

Que en la crotz fó per nos crucificat.

Visita Deus bon pensament

Ab prosperitat, honrament,

Per ço que hom sia conexent.

Deus visita hom ab turment,

Per ço que sia pacient,

E que sapia Deus omnipotent.

Visita Deus home rich

Ab home pobre son amich,

Per ço que ab éll lo castich.

Deus visita bon amar

Ab bon entendre e membrar,

Per ço que hom vulla bé far.

Visita Deus home leyal

Ab veritat qu' es son cabal,

Tan bò que negun aur no 'l val.

Deus visita hom ab jutjar,

E visita ab perdonar,

E ab sospirs e ab plorar.

Adonchs com hom bò es temptat,

Deus lo visita ab fermetat

De abstinencia e de caritat.


XLIV.

¡O CONSOLADOR!


Deus consola hom peccador

Quant li remembra la dolor

Que volch sofferir per nostre amor. (Qne)

Mays eu no pusch haver consolament,

Per ço car veig tant gran deshonrament

Far en lo mon a Deus per tanta gent.

¿Qui 's pòt abstenir de plorar

Quant veu Deus tant petit amar

Per aquells que éll vòl honrar?

Tots jorns estaig desconsolat,

Car veig tants homens en peccat

Qui van a foch perpetuat.

Qui 's consola de bon senyor

Quant pe' ls seus es en deshonor

No sab que es força d' amor.

Deus consola hom per amar,

Per esperar e perdonar,

E consola hom ab donar.

Paciencia e pietat,

Justicia e leyaltat

Consolan hom injuriat.

Cell qui 's pensa qu' es amat

Per Deus, si es desconsolat,

De sol Deus no 's té per pagat (9).

Cell qui ha Deus en son cor mes

¿Qué li cal si pert nulla res

Pus que Deus basta a quant es?

No 's tany que sia consolat

Cell qui está en son peccat,

E de Deus es desesperat.


XLV.

¡O CONSELLADOR!


Deus es bò Consellador

D' aquells qui de Deus han pahor

E qui fan bé per sa amor.

Deus consella ab leyaltat,

Ab saber, bona volentat,

E qui éll creu no es enganat.

Consella Deus al home bé far,

Per ço que li puscha donar

Multiplicar en gloriejar.

Deus consella ab libertat

A hom que no faça peccat,

Per ço que no s'en leix forçat.

No deu hom consell demanar

A altre com puscha mal far,

Mays com s' en puscha mills estar.

Demanar consell a qui no 'l sab

Fá contra sí molt gran peccat,

E ha consell injuriat.

Cell qui consell vòl atrobar

En hom savi lo vaja cercar,

Qui nos assaute de mal far (10).

Molt m' assaut de Consellador

Qui consella mes per amor

Que per diners ne per honor.

Qui bon consell volrá donar

En Deus lo cové començar,

E a éll lo consell ordenar.

Qui vòl esser bé consellat

Consell deman ab veritat,

Leyaltat e humilitat.



XLVI.

¡O CONFORTADOR!


Deus es confort del homens ab concordar

De bonea, granea, poder e durar,

Saber, virtut, veritat, gloria e amar,

Confort requer gran leyaltat,

Paciencia, justicia, humilitat,

Qui de Deus aportan bon grat.

Deus conforta los homens en la mort

Qui han molt gran contricció e fort,

Car han fayt a Deus algun tort.

Conforta Deus home com es en tribulació

En quant li fá membrar la greu passió

Que volch sofferir per nostra redempció.

Deus conforta en los homens bon amar

Ab natura de bon entendre e membrar,

En la gran volentat que éll ha en perdonar.

Conforta Deus los homens qui son peccadors,

Com los fá penedir e els fá estar en plors,

E proposen esser tostemps sos servidors,

Conforta Deus gran amar ab magnificar,

E conforta bon amar ab bonificar,

E conforta hom ardit ab esperar.

Qui pèrt petit e ha molt guanyat,

Contra 'l guasany fá tort e peccat,

Si per poch perdre está desconfortat,

Cell qui vòl esser molt coratjós

Membre soven li fayt cabalós

E no consir lo perill venturós.

Mays val confort en home forçat

Que sia forts contra malvestat,

Que no fá plaer en hom honrat.


XLVII.

¡O DEFENSOR!


Deus defen los homens de peccat

Ab poder, granea e bontat,

Quant li aportan bona volentat.

Cell qui ha bon proposament

En servir Deus, de mal se defent,

Car Deus lo guarda de falliment.

Deus ha bon eximpli donat

Com nos defenam de peccat,

En quant per home fó crucificat.

Hom se defen de mal pensar,

De mal oir, de mal parlar,

Com a Deus dona son amar.

Hom se defen de temptació.

Com a Deus fá oració,

E li quer de son peccat perdó.

Bon nodriment en bon castich

Defenen hom del inimich,

E fánli desirar bé publich.

Qui vòl esser de mal defes

Am Deus mays que nulla res

E sia humil e cortes,

Cell qui 's defen ab leyaltat,

Ab dretura e veritat,

Se defen mills que no hom armat.

Vanagloria ne honor

No fán home defensador,

De malvestat ne de fallor.

Mays val defenció per virtut,

Que per lança ne per escut,

Car mills s'en leva hom cahút.


XLVIII
¡O SANADOR!


Hom qui es malalt per peccat

Deus lo sana ab pietat,

Ab perdonar e caritat.

Cell qui vòl sí mateix sanar

Vulla Deus servir e amar,

E no vulla tròp sajornar.

Hom pòt sanar malalt amar

Ab bon entendre e membrar,

E que a Deus lo vulla dar.

Qui ha malalt enteniment,

Si vòl que haja sanament

Poslo en bon cogitament.

Cell qui vòl sanar malalt membrar,

Ab bon entendre e amar

Lo pòt leugerament sanar.

A malaltia intellectual

Se cové cura espiritual,

E a corporal sensual.

Hom sana ab major bontat

Dels majors mals, car potestat

Ha major bé sobre peccat.

Malalt estaig per amor

Com consir la gran deshonor

Que hom fá a nostre Senyor.

Jerusalem e son termenat

Es malalt, car oblidat

Es lo loch hon Jesus fó nat.

Hom sana de contrariar

Com sab las virtuts concordar,

E un bé ab altre mesclar.


XLIX.

¡O CASTIGADOR!


Deus castiga hom peccador

Quant li fá membrar la dolor

Que volch sofferir per nostre amor.

Castiga Deus home ab turment,

Per ço que sia penedent,

Car ha fayt ves Deus falliment.

Deus es tant bò Castigador

Que castiga hom ab amor,

E car li fá haver temor.

Null hom no sab bé castigar

Si no castiga ab donar,

Ab tolre e ab manegiar.

No castiga qui hom repren

Quant no fá negun fallimen,

Car a ira 'l mou e l' encen.

Cell qui altre vòl castigar.

Castich anans lo seu amar,

E'l seu cogitar e parlar.

Ab bonea e veritat,

Penediment e caritat

pòt hom esser ben castigat.

Hom pòt ans sí mateix castigar

Que altre qui bé vòl consirar

Lo mal que Deus a hom pòt dar.

Cell qui no 's castiga per gran amor,

E qui 's castiga per gran pahor

Tost retorna a fayre follor,

Hom deu algun temps assajar

En hom malvat a castigar,

Sino leixlo del tot anar.

Car Deus no leixa son jutjament

Qui d' éll no pren castigament, 

Leixel estar en puniment.