1464, 5 DE FEBRERO.

5 DE FEBRERO.

Deliberaciones.

Per tots concordablament fou feta deliberacio e conclusio que los senyors deputats puixen els sie licit de les armes artellaries e altres municions que tenen del General prestar a la Majastat del Senyor Rey aquelles que volran declarat empero a major cautela que no puixen comprar res de nou per prestar.
Item fou feta deliberacio e conclusio que los dits deputats per paguar los deutes que deu lo General axi als embaxadors tramesos en França e an Castella com a altres qualsevol persones puixen manlevar a censal sobre lo dit General ab les obligacions acustumades fins a integra pagua del que es degut o assegurar als dits embaxadors e altres persones les quantitats quels son degudes a for de censal sobre lo dit General les quals vendes de censals e apoques puixen fer los dits deputats en nom dells e del dit consell com a representants lo dit Principat ab les obligacions seguretats promissions clausules e cauteles acustumades e necessaries ab plenissima potestat.
Item que sien tramesos a mossen Pere de Belloch o a mossen Pere Johan Serra en Castello Dempuries dos quintars de la polvora que te lo General e mig quintar a la ciutat de Manresa e mig al castell de Hostalrich e una rova (una arroba @) al castell de Vidreres.
Item que lo terç de la calavera (carabela, como las conocidas de Colón, que navegarían pocos años después) novament presa pertanyent al General ço es en lo buch de aquella e ferrera sie donat a mossen Jacme Fivaller e an Berenguer Merti exceptat les mercaderies e rescats de homens si ni haura.

Aprobación posterior de la ciudad.

A VIII del dit mes de fabrer los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren e consentiren a les dites delliberacions.
Quant al apuntament fet per los dits advocats sobre los bens dels acuydats lo dit consell dellibera que los advocats altre vegade se congreguen e que purament vegen de justicia a quis pertany la agraduacio dels bens de mossen Johan de Palou e que ho refiren al present consell.

Dictamen acerca de las deliberaciones que preceden, dado por los abogados del Concejo y de la Diputación.

Los advocats de la ciutat e de la Diputacio vistes les deliberacions per los molt reverent nobles e magnifichs deputats e consell lur intrevenint hi la ciutat de Barchinona sobre los bens dels acuydats fetes son de intencio que la graduacio e distribucio dels bens de mossen Johan de Palou se pertany als dits deputats.

XXVII LA JOVE CATALUNYA.

XXVII

LA
JOVE CATALUNYA.

Baix del nom de Patria catalana entenem
la terra que constituía l´antiga corona d´Aragó, singularment
les Illes Balears, lo Regne de Valencia, y el principat de Catalunya.
Aquexa corona, si be no gosa d´autonomía política, perque forma
part integrant de la nació espanyola, té actualment vida propia,
gracies al carácter de sos fills, que los distingeix dels demés
espanyols; al moviment de la ciencia, de l´industria y del comerç,

qu´estableix de día en día noves relacions, y estreny los llaços
antichs entre sos diferents pobles; y, sobre tot, gracies al
Renaxement literari catalanista y á la ressurrecció de la llengua catalana ó llemosína, d´aquexa estimadíssima llengua nostra, que
tots parlam, sía en los dialectes de les Illes, sía en los del
Continent, desde les montanyes del Rosselló fins á les roques del
Cap de Pals.

(***)

Floreix,
floreix la Terra, l´amada Terra nostra;
Floreix, floreix la Terra
que´l ser nos va donar;
Floreix de nou la Patria, nova
hermosura´ns mostra
Per valls y per montanyes, per viles y per
mar.

XXVII
LA
JÓVEN CATALUÑA.

Entendemos
por Patria catalana las tierras ó provincias que constituían la
antigua corona de Aragon, singularmente las Islas Baleares, el Reino
de Valencia y el Principado de Cataluña. Esta Corona, si bien no
goza de autonomía política, porque forma parte integrante de la
Nacion española, tiene actualmente vida propia, gracias al carácter
de sus hijos, que los distingue de los demas españoles; al
movimiento científico, industrial y comercial, que establece de día
en día nuevas relaciones, estrechando los antiguos lazos entre sus
diferentes pueblos; y, sobre todo, gracias al Renacimiento literario
catalanista, y á la resurreccion de la lengua catalana ó lemosina,
ya en los dialectos de las islas, ya en los del Continente, desde las
montañas del Rosellon hasta las rocas del cabo de Palos.
(***)

Florece
nuestra tierra, la amada tierra de nuestros mayores; florece la
tierra que nos ha dado el ser; florece de nuevo la patria; se
despliega ante nosotros una nueva hermosura en las sierras, en los
valles, en los pueblos, en el mar.

No
hi há que rebujarho; lo crit de Renaxença
Travessa ab
entussiasme collades y vergés,
Y en cada cor un eco l´acull ab
joya inmensa
Des l´alta mar de Roses, país ampurdanés.

S´axeca
Barcelona d´ardor escomoguda,
Y escriu los noms de Patria, de Fe,
de pur Amor;
Y al crit de Renaxença donant la benvinguda,
Prepara
l´era nova, lo setgle venidor.

L´oratje
que devalla del Pirineu altívol,
De camps en camps aplega la
poderosa veu;
Y ab lo ressó baxantne l´oratje
lleneguívol,
Alegra de Valencia jardins per tot arreu.

Mallorca
se desperta; del mar valentes ones
Novelles aportantli del geni
catalá,
Recòrdanli qu´es perla de les comtals corones;
Y ab
la Creuada unintse Mallorca lluyta ja.

¡Salut,
oh nova Patria! Tos fills se regeneran,
Tos fills honrarte volen
ab molt preuat joyell;
Que les glorioses gestes de ton Passat
vejeren,
Y plens de sa memoria ser dignes volen d´ell.

El
poeta recordantse d´en Lull y d´en Ausíes,
La nova Primavera ne
canta ab escalfor;
Ressonan melodioses les velles cantoríes,
Y
´ns combla d´alegransa lo lay del trovador.

No
podéis negarlo: el grito de Renacimiento atraviesa veloz las
gargantas de los montes, los verjeles de las llanuras. En cada
corazon respóndele otro grito de inmenso júbilo, desde el lejano
golfo de Rosas, país del Ampurdan.

Levántase Barcelona
conmovida profundamente; escribe los nombres de Patria, Fe y Amor; y,
dando la bienvenida al Renacimiento, prepara la nueva era, el siglo
por venir.

Del
alto Pirineo bajan los huracanes, arrebatando la potente voz; las
ventolinas llevan su resonancia á los jardines de Valencia.

Despiértase
Mallorca; las bravas olas del Mediterráneo le traen noticias del
genio catalan; recuérdame que Ella es perla de la condal corona. Y
Mallorca, uniéndose á la Cruzada, empieza denodadamente á
combatir.

¡Salud,
oh nueva patria! Tus hijos se regeneran; tus hijos quieren honrarte
con preciosísimos dones; porque vieron las gloriosas hazañas de tu
Pasado; y, llenos de su memoria, quieren mostrarse dignos de él.

El
poeta, acordándose de Lull y de Ausías March, canta con brío la
nueva primavera. Resuenan melodiosamente las antiguas canciones; y
nos colma de alegría el lay del trovador.

La
lira catalana recobra ses dolçures,
La parla de los avis emprèn
altre camí;
Axís al fí d´un viatge de dòls y
desventures,
Emprèn mellor dressera de cor lo Peregrí.

Tos
sabis, Catalunya, se membran de que´ls dares
La llet de
l´infantesa, lo juhí, lo pensament;
Se membran de les ciencies
que Tu los ensenyares,
Y´t donan sos esforços ab tot llur
valiment.

Y
pensan, y s´afanyan escudrinyant tothora
Secrets de l´alta
Ciencia, sabuda per Deu sol,
Y si los endivinan son del be teu
penyora;
Qu´axís ho feyan Balmes, Campany y Munturiol.

Debudes
á esta Ciencia jo ovir les maravelles
Que brotan cada día per
mig tos penyalars;
Lo fil-parlant, qu´eleva ton nom á les
estrelles,
Cobreix tes encontrades com uns ramatjes clars.

L´actiu
camí de ferre travessa tes montanyes;
Passan xiulant, tronantne,
cent carros de vapor;
Y´l fum que´s tira enrera corona les
cabanyes
Que guardan blats y vinyes, del fill dels camps honor.

Com
fill de Catalunya lo bon pagès llavora
Les tanques hont nasqueren
los braus almugavers,
Y venç y xafa roques ab má
traballadora
Com los antichs xafavan lo cap dels extranjers.

La
lira catalana recobra su dulzura; la fabla
de nuestros abuelos emprende otro camino: así al fin de dolorosa y
desgraciada marcha, toma mejores rumbos el no desalentado viajero.

Tus
sabios, oh Cataluña, se acuerdan de que les diste la leche de la
infancia, el juicio, el pensamiento; se acuerdan de que les enseñaste
las ciencias; y te consagran sus trabajos y todo su valer.

Piensan,
se afanan, escudriñando continuamente los secretos de la alta
Ciencia, sabida por Dios sólo; y si los adivinan, son prenda de tu
bienestar; porque así lo hicieron siempre Capmany, Bálmes y
Monturiol.

Debidas
á esa Ciencia, veo las maravillas que diariamente brotan en tu
quebrado suelo; los hilos telegráficos ensalzan tu nombre, cubriendo
todas tus tierras como claro ramaje.

El
activo ferro-carril atraviesa tus cordilleras; pasan silbando,
atronando el espacio, cien carros de vapor; el humo que se echa atras
corona las cabañas, que guardan trigos y viñas, honor de los hijos
del campo.

Hijo
de Cataluña el buen campesino, labra las tierras do nacieron los
bravos almogávares; vence y destroza peñascos, cual los antiguos
héroes destrozaban escuadras enemigas.

A
Palma y Barcelona, per Mataró y Manresa,
S´axecan orgullosos
alberchs industrïals;
Aquí ´l treball es l´honra, la força y
la noblesa,
Aquestes del Art nostre ne son les catedrals.

Y
en lo camí novíssim que prens, oh Catalunya,
Los fills del camp
donantne la má al traballador
Al comerç sempentejan, que marxa á
terra llunyana
Portant allí les noves de ton progrés mellor.

Miráula,
còm defía bramuls de les ventades
La catalana barca, miráula
exir del port;
Lo vent infla ´l velatje, no há por de les
onades,
La mar be pot conèxer que no temem la mort.

¿Còm
nó si som de raça potent y generosa
Que may en les batalles
enrera girá ´ls ulls?
Ara meteix de Cuba la terra
revoltosa
Escriu de nostres jóvens la gloria en daurats fulls.

¡Les
lleys podrán reviure! La patria catalana
De los malvats usatjes
mil troços ha fets fer;
Y los concells extenen sa
influencia sobirana,
Com en los temps heròychs honrats p´en
Fivaller.

Y´l
sacerdot benévol de cor sa humil preguera
Al Deu de nostres pares
envía ab caritat,
Pe´ls catalans servantne la guía
vertadera
D´amor religiosa, de pau y llibertat.

En
Palma, en Barcelona, en Mataró, en Manresa, se levantan soberbios
palacios industriales. Aquí el trabajo es la honra, el poder, la
nobleza. Estas son las catedrales del Arte moderno.

En
ese novísimo camino que sigues, oh Cataluña, los hijos del campo,
dando la mano al trabajador de las ciudades, empujan el comercio, que
marcha á lejanos países, llevando allí la buena nueva de tus
mejores progresos.

Mirad
el barco catalan, cómo desafía los bramidos de la tormenta; miradlo
salir del puerto: el viento hinche el velámen; no há miedo de las
olas; el mar bien puede conocer que no tememos la muerte.
¿Cómo
no conocerlo, si somos de raza fuerte y generosa, que nunca volvió
la espalda en los más rudos combates? Ahora mismo la rebelde tierra
de Cuba, dedica á la gloria de nuestra juventud páginas de oro.

¡Las
antiguas leyes revivirán! La patria catalana ha hecho pedazos los
malos usos. Y los concejos extienden por todas partes
su soberana influencia, como en los heróicos tiempos honrados por
Juan Fivaller.

Y
el sacerdote, lleno de caritativa benevolencia, envía al Dios de
nuestros padres la plegaria de todos; guardando incólume para los
catalanes la Religion del Amor, de la Paz y de la Libertad.

Oh
Patria de Mallorca, Valencia, Catalunya,
¿No veus la fortalesa
qu´ anima tos cars fills?
Ascolta exa harmonía que per los cors
retrunye
Dels poetes y dels sabis, del poble y sos capdills.

¡Be
faç, be faç, corónat de gala y gentilesa,
Demòstrali á
l´Espanya qu´ets del vell tronch rebrot,
Rebrot ple de frescura,
de força y jovenesa
Qu´ab delicat aroma balsama l´ayre
tot!

Mon cor de goig esclata al vèuret falaguera
Renáxer
de tes cendres com fénix inmortal;
Com riu ab ses floretes la
gaya primavera
Axí riu la meua ánima de ditxa celestial.

¡Avant,
avant! ¡Coratje! L´irada traydoría
No pot arreconarne de gloria
ton tresor;
Que´l mon sapia conèxer d´est poble la noblía;
¡Oh
Deu, beneheix la Patria; germans, donemli´l cor!

Abril de
1873.

¡Oh Patria de Mallorca, Valencia yCataluña!
¿No ves la fortaleza de tus amados hijos? ¡Escucha
esa armonía que forman hoy las voces de tus poetas y sabios, de tus
ciudadanos y caudillos del pueblo!
¡Muy bien, muy bien! Vístete
de gala y gentileza; demuéstrale á España que eres retoño del
viejo árbol; retoño lleno de frescura, de fuerza y juventud, cuyo
exquisito aroma embalsama el ambiente.

Mi
corazon salta de gozo, al verte renacer de tus cenizas como inmortal
fénix. Mi alma siente una felicidad celestial, como la de la alegre
primavera, que cruza sonrisas con las flores.

¡Adelante,
adelante! ¡Valor! Ni la ira de los extraños, ni la traicion de los
propios pueden arrinconar tu tesoro de gloria. Que el mundo sepa
apreciar la nobleza de este pueblo.
¡Oh Dios, bendice á la
patria! ¡Hermanos, démosle el corazon!

7 DE ENERO.

7 DE ENERO.

Presentáronse a los Diputados y Consejo el noble don Francisco de Pinós, mosen Bernardo Fivaller y mosen Bernardo Çapila, caballeros, embajadores enviados de parte de la señora Reina, quienes hicieron las dos siguientes proposiciones :
- 1.a Que la señora Reina les suplicaba tomasen a su cargo el negocio de los oficiales, por ser muy necesaria su resolución, quedando concedido lo que habían solicitado.
- 2.a Que dicha señora se proponía hacer convocación de la gente del Principado para jurar al Infante D. Fernando, como a Primogénito etc. A cuyo objeto, presentaron dichos embajadores la credencial de la señora Reina, que si bien está indicada, pero dejó de copiarse en el registro.
Habiendo contestado a los Embajadores, que hasta la sesión próxima no se deliberaría, se despidieron aquellos; y acto continuo se acordó que, para la declaración de oficiales sospechosos, se emplease el medio de votación secreta, valiéndose a este objeto de habas blancas y habas negras, que depositarían los votantes en dos cajas diferentes; y pasando a la votación del arzobispo de Tarragona, para el oficio de canciller, con la idea de experimentar el resultado de esta práctica, se hizo escrutinio, y se encontró el número regular de votos (contando entre estos los que lo habían emitido doble, esto es, como particulares y como representantes de universidades,) con lo que se dio por admitido y no odioso el referido arzobispo para el cargo designado.

20, 21, 22 de septiembre, 1461

20 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

21 DE SEPTIEMBRE.

Tomáronse, en este día, varias deliberaciones de interés secundario, siendo la principal, que se pasase la respuesta de los Embajadores a las ocho personas encargadas de contestar, para que calculasen lo que les pareciese más oportuno.
Reunidos otra vez por la tarde los señores Diputados y oidores, comparecieron los nobles don Juan de Ixar y don Francisco de Pinós, junto con los caballeros Bernardo Çapila y Bernardo Fivaller, quienes, de parte del Primogénito y de su consejo, manifestaron que dicho Señor se encontraba peor aun del accidente que había tenido y siguiendo con igual peligro; en vista de lo que, y contristados con tal nueva, después de haber conferenciado, tomaron las siguientes deliberaciones:

Que por todos los monasterios e iglesias se hiciesen rogativas y oraciones por la salud del Señor Primogénito, y por la bienandanza del Principado y toda la república;
Que se eligiesen nueve personas para visitar y cuidar continuamente al Señor Primogénito durante su enfermedad;
Que se facilitasen a dicho Señor, en razón de su enfermedad, mil florines de oro, y más si conviniere del tesoro de la Diputación;
Que se nombrasen otras nueve personas, para que, según lo que resultara de la enfermedad del señor Primogénito, se ocuparan de reconocer la capitulación, y ver lo que fuese más conveniente para su observancia;
Que se haga saber el estado del señor Primogénito al señor Rey, su padre.
Después de lo que, pasaron a la elección de las personas que debían componer las dos referidas novenas.
Signen varias cartas que se recibieron, y de que se dio cuenta en este día.

Als reverent venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres. Ja per altres vos havem scrit axi del fet de mossen Crespa alguazil nostre lo qual no essent hagut per odios ni per suspecte a aqueix Principat es stat empaxat en lo exercici del dit ofici de alguazil nostre e ço mateix es stat de En Pere de Santdionis en lo exercici del ofici de regent la vegueria de Gerona e de Besalu essent per nos creats debitament havem raho de massa grant admiracio como sian coses contrarias a la real preheminencia e superioritat nostra e contra forma e tenor de la capitulacio e molt major causa de admiracio havem haguda com havem sabut que mossen Burgues seria stat empatxat en lo exercici de la vegueria de Barchinona essent per nos debitament creat e no essent hagut per odios ni per suspecte al dit Principat e com havem sabut que a micer Francesch Ponz serie stat fet manament que exis (de exir, eixir; no sortís de sortir) de Barchinona e vegueria de aquella e tot aço serie contra la dita capitulacio no solament mes contrari a nostra preheminencia e superioritat e a les constitucions de Cathalunya. Quant sie de advertir en aquestes coses podeu pensar per ço reduint vos ho a memoria aquelles vos encarregam e manam quant podem que per rendre e fer vostre degut e per observacio de la dita capitulacio façau tot ço e quant a vosaltres se sguarda e fer deveu a fi que nostra reyal preheminencia e posterioritat sie conservada e en res no lesa e les constitucions de Cathalunya e la dita capitulacio sien conservades e res contra aquelles no sie fet ni attemptat avisant vos que nos no poriem tollerar ni comportar tals coses ab bona paciencia. Dada en Calatayut a XV de setembre del
any M.CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt honorable e de molt gran saviesa los senyors diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt honorables e de molt gran saviesa senyors. Dimecres prop passat rebi una vostra letra closa dada en Barchinona a tres del present ab la qual manau a mi sollicite los consellers de aquesta ciutat vos trameteu en forma publica doblada la loacio e aprovacio dels actes fets sobra la concordia de la terra ab lo Senyor Rey la qual letra per mi reebuda de continent volent deduir a degut efecte los vostres manaments volgui parlar ab lo conseller en cap quim respos ne comunicara ab los altres. En apres air que era digious vehent nom fahien resposta a mi personalment a la casa de la ciutat hon eren ajustats los consellers e lo notari de la casa e alguns prohomens e per mi los fonch comunicada la letra e finalment quels plagues donar compliment a la demanda. A la fi digueren que ja havien trameses les dites cartes e trobantse aqui lo notari dix que ja hi havia donat ell recapte e que Gabriel Vinet qui era stat sindich les havia rebudes per trametre les. E axi ells me haviaren. Vuy demati ha volgut saber ab lo dit Vinet si havie trameses les dites cartes respos que no ans ell les tenia fiu li lo maravellos pus les tenia com no les havia trameses dix que per certs sguarts e que los consellers ho sabien pero yo cavi tant per saber la causa de la triga e fui cert e que per tant com Leyda e Gerona no les havien trameses ni havien fermat o loat ell no les havie trameses. E axi sen ana sens pus per que molt honorables mossenyors de tot aço certifich vostres molt honorables savieses les quals manen e ordenen de mi tot ço que voldran ordenar offerint me prest complir vostres manaments. E conserveus la Sancta Trinitat en la sua proteccio. En Vich a XVIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - De vostres molt honorables savieses servidor qui a vosaltres se recoman.
- Johan Molins.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles o magnifichs senyors. Alguns dies ha passats per lo diputat local de aquesta ciutat ho per son loctinent fou presentada a nosaltres una letra de vostres reverencies contenent que en certa informacio que per lo veguer de aci se havie a pendre sobre certa articulacio dada per don Joffre de Castro calla major de Cervera sobre certa novitat que alguns del regne Darago ab lurs complices e sequaces han feta en dos lochs seus que te en Arago deguessem fer aquella asistencia calor e favor que obs hi fos per saberne millor la veritat segons en dita letra dites coses e altres son pus stesament contengudes. La data de la qual fonch en Barchinona a XXVII dagost prop passat. E reebuda dita letra de continent entenguem en assestir en dita informacio e fer aquella calor que fonch necessaria al loctinent de cort e veguer de aquesta ciutat lo qual aquella ha reebuda e tremet a vostres reverencies per lo notari qui aquella ha continuat pregantvos afectadament vos placia attendre e provehir en dits fets que los mal feytors sien castigats car no tement ne sperant correccio se stenen ja a robar los qui porten formatges aci e altres viandants a dues legues de aci que algu no passe altrament si ja no ve ab bona companya per que es molt necessari provehir hi. E sie molt reverends senyors lo beneyt Jesus en custodia de vostres reverencies. De Leyda a XVI de septembre any Mil CCCCLXl. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra ab certa plica closes e segellades de vostres reverencies havem reebut e a nos son stades presentades per lo honorable diputat local de la present ciutat e per son loctinent contenent dita letra en efecte que vostres R. escriuen al diputat local que en virtut del sagrament e homenage per nos prestats de obtemperar e executar vostres requestes reebessem bona e verdadera informacio sobre les coses contengudes en certa articulacio per part del dit don Jofre de Castro Calla major de Cervera presentada per certa novitat que el dit noble preten esserli feta en Arago per alguns aragonesos e lurs complices e sequaces per quant ell haurie pres sou en lo exercit de aquest Principat per la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit segons en dita letra pus stesament dites coses e altres son contengudes. La data de la qual fou en Barchinona a XXVII de agost prop passat. En apres hem una letra vostra tramesa al diputat local contenent en efecta inter alia que si per part del dit noble seran presentats altres articles sobre a aquells reebessem bona e verdadera informacio de totes aquelles persones que per part del dit noble fossen nomenades segons en dita letra pus stesament se conte e rebuda per nos dita letra ab la dita plica de consell del honorable micer Jaume Riquer doctor en leys assessor nostre ordinari nos oferim complir e exequir les coses en dita letra contengudes e de fet procehim a rebre la informacio damunt dita sobres los dits articles en dita plica contenguts e sobre altres articles davant nos donats per lo procurador del dit noble de la qual informacio e altres actes davant nos fets vos trametem copia corregida e examinada closa e segellada ab lo segell del ofici a nos comanat sots nombre de cent cinquanta quatre fulles de la forma menor en la present interclusa. Dada en Leyda a XVI de septembre del any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Steve Daso loctinent de cort e veguer de Leyda per lo molt alt Senyor Rey prest a vostres
ordinacions.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mos senyors molt reverends e magnifichs. Una letra he rebuda de vostres reverencies e magnificencies ab altres la data de la qual fonch en Barchinona a XXVII de agost prop passat contenent en efecte que yo vistas en virtut del sacrament e homenatge qui son tenguts la cort veguer e altres oficials a quis pertany reebessen les deposicions dels testimonis que foren administrats per lo noble don Jofre de Castro sobre certs articles qui foren tramesos apart closos e altres qui volgues donar lo dit noble e aquells reebuts closos e segellats vos trametes per persona fiable. E no res menys donas als dits oficials certa letra a ells a quiscu dells diligida e altra letra als honorables pahers de aquesta ciutat manant mi pregas e instas a aquells en lo dit negoci prestassen tot auxili favor e expedicio segons totes aquestes coses largament son vistes en la dita letra a la qual me refir la qual letra reebuda ab aquella honor e reverencia ques pertany de continent presenti la dita letra diligida al loctinent de cort y (y griega como nexo) veguer com encara noy hage veguer e migançant una cedula ordonada per mon advocat lo requiri que ab degut efecte e tota diligencia en virtut de liurament qui es tengut complis les coses en la dita letra e cedula contengudes e per semblant presenti la letra dirigida als dits paers ells pregui sobre lo contengut en aquella lo qual loctinent ab son assessor se oferia apparellat complir ab tot efecte les dites coses per semblant los dits pahers ab molta voluntat so oferiren prestar tota ajuda consell e favor possibles. E axi de fet lo dit loctinent ensemps ab son assessor an presos tots aquells testimonis qui la part del dit noble a nominats e volgut produhir e aquells examinats be e diligentment juxta los articles en lo primer e segon loch donats tostemps asistint hi e consellant los dits honorables pahers segons vostres reverencia e magnificencies per los actes de aquen rebuts poran veure. E com la part del dit noble no hage volgut pagar lo scriva e altres treballants ne yo hage manament que fes bestraure a les dites messions
quant per aquesta causa quant encara per que los actes reebuts vagen per persona fiapble yo ensemps ab mon advocat e semblants los dits honorables pahers havem deliberat que lo discret En Gaspar Palares qui es stat scriva per lo dit loctinent de cort dels dits actes aporte aquells a vostres reverencies e magnificencies sera ordenat e manat. Los dits testimonis e deposicions de aquells van closos e sagellats ab lo sagell del dit loctinent de cort e veus molt senyors reverents e magnifichs la expedicio qui e donada a vostres manaments. Sab Deus que yo e mon advocat no y som (y como hi, hic) haguts ab tota aquella diligencia quens es stat possible.
E tingueus nostre Senyor Deus en sa proteccio e guarda. De Leyda a XVI de setembre any Mil quatrecents sexanta hu. - Quis comana en gracia vostra Pere Arnau Segrera loctinent de diputat local de Leyda.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. No dubtam que lo nostre frequentat scriure de una matexa materia nous sia ja cosa enujosa e molesta com es a nosaltres oyr aquella pero mes stimariem fallir en callarnos res concernent interes vostre que no enujar vos en lo tal scriure del qual nos streny lo carrech a nosaltres donat per les reverencies e magnificencies vostres e lo que la Majestat del Senyor Rey aci nos imposa. Huy dada de la present som stats demanats per lo dit Senyor Rey e ab lo tema acustumat que nons podia dir sino enujoses coses nos ha significat com sa Excellencia havia provehit mossen Burgues de Viladecans del ofici de regent la vegueria de aqueixa ciutat lo qual admes per aqueix consistori enapres lo conçell de la ciutat per pregaries ordinacio e manament del Senyor Primogenit se era detengut en la dita admissio per la qual raho no era stada feta. Preten lo dit Senyor Rey aço procehir directament contra la capitulacio de la concordia car si los oficials per sa Majestat donats son al Principat odiosos o suspectes deuen per aqueix consistori esser donades les causes ço que no es stat fet abans lo dit consistori lo havia approvat mas es stat reppellit per lo dit Senyor Primogenit o per ell per la dita ciutat qui en aço diu no han tal participi. E semblant diu esser stat fet den Guillem de Biure en lo fet de la alguatziria. Mes nos ha significat lo dit Senyor Rey com lo dit Senyor Primogenit havia e ha foragitat de aqueixa ciutat micer Ponç no permetent aturas lo vespre que li fonch fet lo manament en la ciutat abans li convingue axir (exir, eixir; no sortir, surtir) ora per ora la qual cosa per semblant dir procehir contra forma de la dita capitulacio qui totes coses consellades o fetes per los consellers o altres persones en servey de una part o de altra cassa e aboleix e de aquelles nos pot haver raho alguna. E si de altra cosa lo dit micer Ponç es inculpat deviali esser fet proces abans de talment contra ell enantar ço que per semblant es stat fet a mossen Soler de Requesens e a hun seu frare. Adonchs preten lo dit Senyor Rey que lo tal praticar no es sino expellir sens alguna conexença totes aquelles persones qui al dit Senyor Primogenit e als qui tals coses li sucgereixen no seran exceptes ço que redunda en molta derogacio del dit Senyor Rey e contra lo tenor de la capitulacio dessus dita. Item mes nos ha dit lo Senyor Rey que lo Senyor Primogenit no devent ne podentse entrametre juxta forma de la dita capitulacio de la Serenissima Senyora Reyna e coses sues ha contrafet e contrafa car si ha expellits e fets fugir quants homens havia en lo loch seu de Vilagrassa de la baronia de Tarrega e mes ha provehit e manat estar fets certs enantaments contra los juheus de la dita vila de Tarrega contra les leys e libertats del Principat e la capitulacio dessus dita los quals e altres prejudicis e greuges si per una o dues vegades eren attemptats serien facil cosa de esser preterits o remesos pero la perseverancia e continuacio de tants de aquells. Diu lo dit Senyor Rey sobrepuja e venç tota pasiensia e ja la sua Majestat tollerar no ho poria. E com vosaltres e cascuns per qui la capitulacio es stada fermada diu que sian e siam tenguts no solament a la observacio de aquella mas en ajudar mantenir e defendre la dita capitulacio e la observancia de aquella per tant lo dit Senyor Rey nos ho ha volgut notificar ço que ha ja fet per tantes altres vegades encarregant e manant nos queus ne scrivam per esser fet per cascuns son deute o mes demanant nosaltres lo consellasem en ço que la sua Excellencia fer deja. A les quals coses donada per nosaltres breu resposta ab tota reverencia e humilitat que plagues a la Excellencia sua haver nos per scusats en aquella part del consell demanat si en allo no satisfahieu a sa peticio per la causa que ja en laltra vegada li haviem dita. E que de tot lo que per sa Majestat nos era stat significat en dies passats haviem scrit perque plagues a la sua Majestat no congoxarse car speravem de vosaltres tal resposta que pensavem succehiria a contentacio de la Excellencia sua. E encara volents nosaltres donar alguna raho en lo fet de Vilagrassa en quant ne haviem compres que era per instancia de creedors e per lo proces fet per lo veguer de Cervera lo dit Senyor a aço responent que may los dits creedors se foren moguts ne ara ni ha sino hu la instancia del qual no passara tant avant sino fos la voluntat dels qui empenyen la cosa. Ha manat lo dit Senyor Rey que en scriure e rescriure a vosaltres no falgam (la l quizás es una i en el original) perque tant avisats e asabentats no falgats en retre en tot e per tot lo deute vostre. E veus aci molt reverent egregis nobles magnifichs e honorables senyors la causa de la present consequtiva a les altres tantes que havieu trameses a les reverencies e magnificencies vostres les quals Deu guart e aquelles ordenen de nosaltres lo quels placia. De Calatayu a XII de setembre any Mil CCCCLXI. Apres feta la present en la vesprada del dit dia es entrat mossen de Poblet per lo qual havem rebuda vostra letra e hoyda la sua relacio conforme al memorial per vostres reverencies e magnificencies a ell fet lo qual havem vist e legit. Hir digmenge a XIII del present fom ab la Majestat del Senyor Rey e fonchli explicat lo dit mossen de Poblet ha portat. La Majestat sua nos ha demanada copia del dit memorial al dit mossen de Poblet fet e nosaltres vist que de les primeres instruccions juxta la ordinacio vostra li era stada dada que pertinentment li devia esser dada del dit memorial qui satisfa e dona raho a la composicio de les dites instruccions e al perseverar de aquelles havemli ofert la dita copia donar e huy (o buy, la h está muy cerrada o es una b) dia dejus scrit li es stada donada. Dels quens respondra o dira sereu en apres si convindra avisats e nous podem obmetre ço que lo dit Senyor Rey en lo dia de hir nos dix apres del dit parlament continuant ses acostumades exclamacions segons dix ço es que ara novellament son stades aqui preses ubertes e legides letres de sa Majestat la qual cosa diu no proceheix de assentiment vostre ne de la ciutat mas per atreviment e obra de algunes privades persones e aço ab lals que dessus ha manat lo dit Senyor vos signifiquem creent vosaltres no ho haureu per accepte e que attendreu a la sua honor e no permetreu sia axi praticat en letres de la Excellencia sua. Closa a XIIII del dit mes de setembre e any qui dessus. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.

El envío de esta carta se retardó por lo que se verá a continuación.

Per quant havem ja fets tants correus es stat deliberat trametre aquesta per lo present portador qui es fill den F. Pi notari de aqueixa ciutat e va per sos afers. Volents perdonar a tantes despeses.
En apres nos ha occorregut detenir la present fins haguessem del Senyor Rey la sua deliberacio e resposta per la qual som ab sa Majestat lo dia passat que comptavem XV del present. Suplicants aquella per la dita resposta induhints per aço rahons de la molta triga que fem aci infructuosament e no ab prou descencia perque plagues a la sua Altesa donar nos expedicio presta dix nos lo dit Senyor que ho havia molt a cor ab tot que per occupacions de la cort de aquest regne sa Senyoria no havia pogut encara deliberar mas que lo dia seguent indubitadament no haguera determenat ens responguera. Adonchs nosaltres supplicants que fos axi ab tot efecte e volents partir per aquella ora de sa Majestat encara nos feu de ses acostumades exclamacions per causa de una del Senyor Primogenit tramesa a sa Majestat sobre lo fet de mossen Nogueres. En la qual lo dit Senyor Primogenit mostra retenir indignacio contra aquell ço que preten lo Senyor Rey es en contra la concordia e capitulacio de aquella. La excusacio que poguem ne sabem per nosaltres fonch feta. Enapres huy a XVI del dessus e dejus scrit mes venguts nosaltres a la Majestat del dit Senyor nos ha dit haver vista e regoneguda la deliberacio e resposta vostra feta a la consulta per la qual es anat mossen de Poblet e contentarse la sua Altesa de la dita resposta car ab tot alguna diversitat haja en les paraules e en la composicio de aquelles o la forma e modo que adaptar eren demanades pero que lo efecte es hun mateix e assats es vist satisfer a la peticio del dit Senyor Rey e a la fidelitat e bon nom del Principat e honor de la sua reyal corona deduides per sa Majestat en aço algunes rahons e referintse a ordinacio en scrits que lo seu protonotari tenia aqui en les mans e la qual per manament del dit Senyor Rey nos fonch legida. Per les causes donchs en aquella contengudes nos ha dit lo dit Senyor Rey no afreturar per lo present la anada nostra en Castella. Regraciant a vosaltres e al Principat la bona voluntat e dient ab molta humanitat aquelles o semblants rahons que en la scriptura son contengudes la qual per manament del dit Senyor Rey nos fonch donada. E fet fi a son parlar fonch e es stat repplicat per nosaltres que al Principat era molta consolacio e gracia que la sua Altesa mostras haverne contentacio com la fidelitat de aquell e devocio envers la sua Majestat meritava. Enadim enapres ab humil supplicacio que per total repos dels animos dels poblats en lo dit Principat a sa Excellencia plagues provehir indiferentment de tots los oficis ço que era vist molt necessari a la cosa publica del dit Principat e concernent servey de sa Altesa. A la qual cosa lo dit Senyor nos ha respost que ja per sa Excellencia era provehit dels oficis dels quals recaure necessitat era vist e ab tot axo encara en los altres volia attendre e fer lo que benavenir de aqueix Principat sia. Es stat replicat per nosaltres de la necessitat de cascu dels dits oficis restants a provehir assignantment del ofici de portantveus de governador per manament del qual pren molt detriment la cosa publica. De totes les dites coses molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors vos fem lo present avis. E ab la present vos trametem copia de la dita cedula per lo dit Senyor Rey o manament seu donada daquiavant. Vegen vostres reverencies e magnificencies que pus som licenciats del dit Senyor Rey si ab vostra bona licencia donarem obra a la nostra tornada. E de la vostra deliberacio feunos presta resposta car daquiavant nosaltres aturar aci es vist esser cosa indecent e infructuosa. E certament som en molta admiracio que a tantes letres queus havem trameses e coses que per aquelles vos havem significades nons havets respost fins aci perqueus placia satisferhi com per la honor e interes del Principat sia molt necessari. La Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors vos tinga en guarda sua. - Closa derrerament a XVI de setembre any dessus dit.

Sigue la cédula inclusa en la contestación del Senyor Rey.

La Majestat del Senyor Rey satisfent a la resposta que li es stada feta per los molt reverend egregi noble e magnifichs embaxadors del Principat de Cathalunya per causa de la consulta per ells feta per medi del reverend abbat de Poblet sobre les coses que demanaven deure esser adaptades en les instruccions als dits embaxadors acomanades per respecte de ço que devia esser per ells explicat al rey de Castella per part del dit Principat respon e diu que aquella seria stada e es contenta de la intencio del Principat aportada per lo dit abbat de Poblet e per los dits embaxadors a la prefata Majestat comunicada sobre les coses en les dites instruccions contengudes. E no creu que james altra sia stada la voluntat del dit Principat attenent empero que apres se es seguit que totes les diferencies e controversies occorrents entre la prefata Majestat e lo dit Rey de Castella indistinctament e lo Illustrissimo Princep don Carlos fill primogenit de la prefata Majestat en ço ques sguarda als fets de Navarra per medi o intervencio de alguns magnats del dit regne de Castella ab voluntat de la prefata Majestat son stades meses en mans e poder de certes notables persones les quals dins cert temps profixit e statuit deuen dir e declarar en e sobre les dites diferencies e controversies. Per tant es vist a la prefata Majestat no deure anar de present la dita embaxada al dit Rey de Castella car avant aquella seria evidentment venir contra la concordia sobre aço feta e per la prefata Majestat fermada e jurada. Tota via agrahint la prefata Majestat al dit Principat la sua bona voluntat que ha demostrada e als dits embaxadors lo carrech pres de la dita embaxada e treballs que han supportats per causa de aquella.

El mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes carlas.

Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.
Molt alt e molt Excellent Senyor.
No sens gran amaritud e contristacio feem la present a vostra Majestat certificant aquella com la malaltia de la qual dies ha es detenguda la persona del lllustrissimo don Carles Primogenit a pres augment e en pijor de ir en ça continuada. E ab tot aquella no es en tal disposicio que ab la ajuda de nostre Senyor Deu no sia per be revenir empero per satisfer al degut avisam vostra Serenissima Excellencia de les dites coses faent certa aquella que axi en esser e finides oracions e pregaries per la sua valitut e conservacio de vida en les sglesies monestirs e lochs religiosos de aquestes parts com en esser visitat e prop tengut com encara en totes coses a sa Illustrissima persona necessaries es stat per nosaltres al bon compliment provehit a laor de nostre Senyor Deu servici de vostra gran Altesa e seu e honor de aquest Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran Senyoria la qual mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scripta en Barchinona a XXI del mes de setembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment. - Los diputats.

Venerables e devots religiosos. Per quant a nostre Senyor Deus ha plagut e plau visitar de imfirmitat la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit e loctinent general del Serenissimo Senyor Rey en la salut del qual no ignorau quant va al benefici e repos de aquest Principat e dels poblats en aquell vos pregam e encarregam molt stretament vullau fer pregaries e devotes oracions e comemoracions a nostre Senyor Deus e a la sua gloriosa mare li vullen retre la salut encara per lo repos e bon stament del dit Principat. Dada de Barchinona a XXI de septembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell representants lo Principat a vostra honor apparellats. - Als venerables e devots religiosos los prior e covent del monestir de Sant Jeronim prop la Vall de Bron. (Vall d´Hebron)

Bajo la misma forma se escribió también al monasterio de Montalegre y al de San Gerónimo de la Murta.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell e Principat de Cathalunya representants. Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. Saluts e honor.
Alguns dies ha sobre la admissio del honorable En Barthomeu de Montagut donzell a la vegueria del qual es stat provehit per lo Senyor Rey per alguns de aqueixa singulars fou feta instancia que no fos admes e per quant no mostraven haver poder ni carrech de aquexa ciutat fer la dita instancia e afermaran per part de aqueixa ciutat si faria que no fos admes e hic vendria persona alguna per aço la qual fins aci no es venguda e axi lo dit en Barthomeu de Montagut sta empatxat sens alguna raho que nos hi allega. Volem eus pregam que si instancia alguna per part de aquexa ciutat se vol fer contra lo dit Barthomeu de Montagut avis quatre jorns apres que la present vos sera presentada continuament comptadors hic envieu qui la faça. En altra manera ell sera admes e haura de nosaltres tot lo spatxament que devem. Dada en Barchinona a XXI de septembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda.

22 DE SETIEMBRE.

Ocupáronse, en esta sesión, de diversos asuntos, y tomaron varias deliberaciones, pero que ninguna relación tenían con el negocio del Príncipe.

24 DE JUNIO.

24 DE JUNIO.

Constituido personalmente en la mañana de este día, y cerca hora de tercia, el Ilustre don Cárlos, príncipe de Viana, en la catedral de Barcelona, ante el altar mayor de la misma, presentes los señores Diputados y los Concelleres de la ciudad, junto con los prelados, barones, militares, generosos y demás personas que allí acudieron en copiosa multitud, teniendo delante la santa cruz del señor, y el misal donde había escritos los santos evangelios, puesta la mano sobre los mismos, juró lo que contiene la siguiente cédula, que fue leída por Bartolomé Sellent, notario y escribano mayor del General, como comisionado por la persona a quien tocase leerla, por haberse sucitado. en aquel acto, una cuestión de competencia entre el protonotario del señor Primogénito y el del Rey.

Lo lllustrissimo Senyor don Carles primogenit Darago e de Sicilia e Princep de Viana loctinent general del Illustrissimo Senyor Rey son pare jura per nostre Senyor Deu e la creu de Jesuchrist e los seus sants quatre evangelis ab les sues mans corporalment toquats tenir e inviolablament observar e fer observar e tenir als prelats religiosos clergues richs homens barons nobles cavallers homens de paratge e o ciutats viles e altres lochs de Cathalunya e a ciutadans burgesos e habitadors de les ciutats viles e lochs tots los usatges de Barchinona constitucions e capitols de les corts de Cathalunya libertats privilegis usos costums segons mills e pus plenament ne han usat del qual jurament mana lo dit Senyor esserne feta carta publica una e moltes liuradores als deputats de Cathalunya e al llur consell representants (se lee represeutants) lo dit Principat e a la ciutat de Barchinona e altres de qui sera interes e les volran.

Leída la cedula antedicha y prestado el juramento, el abad de Montserrat, junto con los otros Diputados, entregaron al propio Sellent otra cédula, requiriéndole que la leyese y continuase al pie del mencionado juramento, cuyo contenido es como sigue.

Los diputats de Cathalunya e consell lo dit Principat de Cathalunya representants accepten la jura per lo molt Excellent Senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia loctinent general del molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey feta. Protesten empero per la present acceptacio no puixa esser treta consequencia en lo sdevenidor ans totes inmunitats libertats usatges constitucions capitols e actes de corts privilegis usances e altres drets al dit Principat e staments de aquell axi universalment com particular pertanyents romanguen salvos e illeses plenissimament e que en manera alguna no sia en aquells o algu de aquells derogat en lo sdevenidor tacitament o expressa directament o indirecta. Requerint la present esser inserta e continuada a la fi de la dita jura et alias esser ne feta carta publica una e moltes per vos notari etc.

Lo propio que los señores Diputados, hicieron, en seguida, los Concelleres de Barcelona, entregando, por el mismo estilo y con igual requirimiento, la siguiente cédula.

Los Consellers de la ciutat de Barchinona accepten la jura per lo molt Excellent Senyor don Carles primogenit Darago e de Sicilia etc. loctinent general del molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey a present feta e en quant per la dita ciutat e singulars de aquella e encara per les ciutats viles e lochs reyals del Principat de Cathalunya e per privilegis libertats inmunitats e usances lurs faça e no en altra manera. Ne entenen los dits consellers en comu o en singular als dits privilegis libertats inmunitats e usances per aquesta present acceptacio en alguna manera derogar ans protesten que les coses dessus dites totes e sengles e les altres disposades per constitucions als dessus dits axi en comu com en singular romanguen salves e illeses ab tots sos universals e particulars drets. E mes avant sie en quant la predita jura e privilegis dels prelats religiosos e altres ecclesiastiques persones magnats barons nobles cavallers e homens de peratge del dit Principat axi en comu com en singular deroguen o prejudiquen o seran vists o vistes prejudicar o derogar ara o en sdevenidor tacitament e expressa directament o indirecta a la dita ciutat de Barchinona e altres ciutats viles e lochs reyals del dit Principat e als ciutadans burgesos e habitadors de aquells axi en comu com en singular e als dessus dits lurs privilegis inmunitats e usances expressament contradien e discenten ab la present e protesten que la present acceptacio en algun temps no puixa esser treta a consequencia. E supliquen e requeren la present cedula esser inserta e continuada a la fi de la dita jura et alias esserne feta una e moltes cartes per vos notari etc.

Siguen los nombres de las personas que fueron testigos en todos los actos que anteceden.

Testimonis foren a les dites coses los reverends senyors En Johan bisbe de Barchinona En Guillem bisbe Dosca En Cosma bisbe de Vich.
Los nobles don Galceran de Pinos vezcomte de Illa e de Canet don Johan senyor Dixar.
Don Johan de Cardona camerlench del dit Senyor Primogenit don Jayme Darago senyor de la baronia de Arenos en regne de Valencia.
Frare Jacme de la Jaltruu (Geltrú, Geltru, etc ) prior de Cathalunya.
En Bernart Çapila en Bernart Fivaller ciutadans de Barchinona qui apres lo jurament foren fets cavallers.

E moltes altres de quiscun stament.
E En Johan Cinebret notari de la ciutat de Barchinona.

18 DE ENERO.

18 DE ENERO. 

Después de haberse publicado la elección hecha el día anterior y prestado los elegidos el debido juramento, se hizo lectura de algunas cartas recibidas y se acordó despachar otras, cuyo tenor es como sigue:

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. A XVI del present scrivim molt prolixament de tot lo quens occorria. Apres se ha (no cambia a es ha, como se diu: es diu) subseguit que nosaltres per donar orde en esser les coses mes promptament e deguda deliberades a exequcio deduhides havem novament retengudes e deputades XXXXV persones XV de cascun stament la nomina (lista de nombres) dels quals vos tramatem interclusa en la present e los quals tots ensemps ab los primers entrevenen en los negocis. E per quant aci se diu que la Majestat del Senyor Rey deu partir de aqui alguns crehen vendra aci e altres a Leyda havem deliberat pregarvos afectuosament que partint la Majestat del dit Senyor de aqui molt cuytadament nos en fassau avis e del que sentireu hon fa sa via. E si la Majestat del dit Senyor lexa (deixa, leixar, lexar; dixe; deja) lo Illustre Princep aqui en Çaragoça los nou de vosaltres ço es los senyors archabisbe comte lo conseller bisbe de Barchinona mossen Gruylles (con g, aunque suele aparecer Cruylles, Cruilles) mossen Sampso (como Sansón) mestre Ferrando Franci de Santmenat Pere Johan de Sant Climent vagen e seguesquen lo Senyor Rey on se vulla (pasa a es vulgui; aon se vullgue en chapurriau) que vaja (vagi; vaigue; vaya) e los VI ço es lo Senyor bisbe de Vich don Francesch de Pinos micer Antoni Riquer micer Pintor mossen Muntanyans e mossen Bernat Fivaller romanguen ab lo dit Senyor Princep e en lo loch hon ell romandra. E axi frequentadament com poden visitenlo el conforten que james aquest Principat cessara o desistira prosseguir la sua liberacio. E si la Majestat del dit Senyor partira de Çaragoça e menara ab si (se emportará en ell; se llevará con él; s´emportarà amb ell) lo dit Senyor Princep havem deliberat tots emsemps seguiau lo dit Senyor Rey hon se vulla que vaja ab lo dit Senyor Princep. E si la dita Majestat lexera lo dit Princep en algun castell o loch en tal cas los sobredits nou de vosaltres seguesquen lo Senyor Rey e los sobredits VI romanguen en aquella o loch hon romandra lo Senyor Princep. E sils sera permes visitenlo e conforten quant pus frequentadament poran. E hon permes nols sia romanguenhi en totes maneres e pur donenli sentir que ells romanen alli e fan residencia. E de tot siam certificats car tantost als uns e altres sera trames aquell reforç que sera vist opportu e necessari. E si per ventura la Majestat del dit Senyor mostrava no plaure los VI dessus nomenats romandre a Çaragoça Morella o Miravet o o altre loch hon lo dit Senyor Princep romangues en totes maneres romanguenhi car per virtut del jurament prestat los ne requerim e ab aço son excusats e poden virtuosament obrar romanent e confortant lo dit Senyor Princep per aquelles vies degudes que podran. E los seguints la dita Majestat continuament sens intermedi facen instancia juxta la comissio que haveu. En lo quens scriviu dels porters som molts contents pagarlos. Fermen procura tots en poden den Lombard a aquella persona que volrau perque ferm apocha (es como un albarán de gasto) aci a nosaltres en la qual apoca farem metre (meter; esta palabra Pompeyo la eliminaría bien a gusto, aunque se encuentra en latín casi igual, y en castellano es solo una metátesis: metre : meter) que de sa voluntat sie donada a les mullers (mujeres, esposas; dones, esposes; mulleres, mulheres, mulieres) o altres persones que scriuran la part de quiscu. E sia molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors la Santa Trinitat guarda vostra e direccio dels afers que teniu entre mans. Dada en Barchinona a XVIII de janer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.
Ahir vespre arribaren los missatgers de Perpenya e ja son stats vuy en lo consell.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller deputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Mossen molt honorable. Per quant es molt necessari per benefici dels afers saber a nosaltres la venguda del Senyor Rey quis diu fara en aquexa ciutat o en aquesta primerament volem eus manam stretament que venint aqui lo Senyor Rey o passant solament venint ensa per correu volant ne siam avisats e provehiu que arribant aqui lo dit Senyor Rey per aturar o per passar avant ara sia de nit o de dia vos ho sapiau perquens fassau lo dit avis segons es dit. Dada en Barchinona a XVIII de janer del any Mil CCCC sexanta hu - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya en Barchinona.

Al honorable En Luis de Vilaplana deputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Honorable senyor. Per quant es molt necessari per benefici dels afers que prosseguim saber la venguda del Senyor Rey quis diu deu fer prestament a aquesta ciutat vos encarregam e manam molt stretament que passant aquent lo dit Senyor ab correu volant nos ne aviseu de continent (incontinenti; en seguida, de seguida) e provehiu que vos siau avisat de la dita venguda ara sia de nit o de dia perqueus pregam fer lo dit avis. Data en Barchinona a XVIII de janer del lany Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Hir per lo correu queus havem remes ab letra de nosaltres vos avisam de la eleccio feta per lo consell general de aquesta vila dels honorables En Thomas Taqui per burgesos Francesch Pericoles per mercaders e den Johan Ramon altre dels sobreposats o capdemesters del ofici de parayres (pelaire; pellejero, curtidor) per los capdemesters o sobreposats dels oficis de la dita vila exhibidors de la present los quals a ple informats manifestaran a vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses la gran unitat de aquesta vila e la voluntat del dit consell. Placiaus darlos fe e crehença com a elegits per lo dit consell e plenament instruits per nosaltres e per lo consell per causa de la dita lur eleccio novament format e deputat del qual han poder. E la gracia del Sant Sperit dirigescha vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses aquelles conservant en sa dita gracia. Scrita en Perpenya a Xlll de janer del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra ordinacio sempre prests.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. A XII del present vos scrivim notificantvos la eleccio per nosaltres de XV persones preses ab aquella seguretat de jurament segons per vostres letres nos era significat e lo cars requer. E responent en aquelles mas (mas suele ser pero, como en francés o castellano; aquí parece más, mes, més) largament (pasa a llargament) que possible nons fou (no nos fue; no ens va esser; no mos va sé) per la cuyta del correu. Regraciam primerament a vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses lo bon aculiment (pasa a acolliment; acogimiento, acogida) que per vostra acustumada (se encuentra acostumada, acustumada, etc, costum, costumes, costuma; acostumbrada) virtut haveu fet a nostres embaxadors segons largament per vosaltres e per los dits embaxadors som stesament avisats e per semblant havem pres singular pler (plaer; placer; plaé) com nos haveu de la causa e raho (raó; razón) per la qual havieu mesos en oblit (metidos en olvido, olvidado; oblidat; olvidat) en les eleccions e actes per vosaltres fets los staments de aquest comdat. E pus (pos; donchs; pues) no ignorau quant comprenen los poblats en aquell e la necessitat del cars (caso; cas) digne de grandissim esforç vos placia per avant recordarvosne e donar lo loch (el lloc; el lugar; lo lloc) degut a algunes persones notables del dit comdat en manera que ab vosaltres ensemps puguen e hajan (puguen acaba en en, hajan en an, la segunda terminación es occitana, la primera valenciana; puguin, hagen, hagin: tinguen, tinguin) facultat de obrar e exercitar tals coses que sien (sean; siguen; siguin) a lahor de la divina Providencia e honor del Senyor Rey benefici e repos de aquest Principat. E ultra les demunt dites letres havem rebut hun trellat (traslado, translat, traslat?) duna letra de vostres embaxadors de (son embajadores catalanes en Zaragoza) Çaragoça de IIII del present per la qual som avisats de alguns rahonaments fets per ells a la Majestat del Senyor Rey e de les respostes e replicats per ells fetes les quals si plasent fos a Deu volguerem (vullguerem; volguessim) fossen altres. Placiali per la sua clamencia que vulla mitigar la indignacio del dit Senyor eus vulla preservar de tant inconvenients preparats. E com sabeu mossenyors per nosaltres es stat trames mossen Dalmau Volo ab certes instruccions e significantment que ab son companyo ensemps se aderis en les supplicacions fahedores al Senyor Rey per vostros embaxadors e per quant aço es fahena comuna nos parria no contrestant que fins aci lajam sostengut de propries bosses aquest carrech degues venir a vosaltres qui haveu lo poder e per çous placia volerlo agregar o graduar ab los altres attes que nosaltres no som en ordes per poderlo sostenir com fan les universitats e per semblant complaurens vullau de les coses contengudes en hun petit memorial interclos en la present tot per spatxament e major endres de la fahena e scriurem a vostre diputat local. En la venguda ques diu de mossen Guillem Ramon Derill e de mossen Luis de Vich desigam (deseamos; desijam; desitjam; desicham) molt esser prevists per vosaltres del queus hauran dit ne per vosaltres respost perque sia vist anar tots ab unitat. E de les noves com haveu acostumat vos placia continuament avisarnos. E ordenen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses lo que plasent los sia. E sia lo Sant Sperit vostra proteccio e continua guarda. Dada en Perpinya a Xllll de janer lany Mil CCCCLXI. - Felix Albert. - Los elets per lestament militar del comtat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.
Mossenyors. Placieus la letra dirigida al nostre embaxador lo magnifich mossen Dalmau dez Volo haja bon recapte (recepción, de captio; también es una comida) ab altres vostres.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Lo die (se encuentra dia, jorn y die) de proppassat rebem una vostra letra closa (cerrada, closa, como claustro) e segellada (sellada, sello; se encuentra sagell, sagellada; sigillo, sig+num) sots data de VIIII del corrent mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo negoci tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels avisaments e preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals avisaments en vigor de una altra letra vostra a nos liurada a IIII del dit mes sots data de dos del ja dit corrent mes per nos es stada mesa en (metida, puesta en ejecución) execucio en tremetra (tramitar; trametra, trametre) nostro embaxador e sindich ab ampla potestat e letra de creença (credencial) a vostras
grans reverencies (vostras es occitano, concuerda con reverencias, reverencies es valenciano) segons som certs ja explicada. E es veritat que en vostra letra derrera (radera; darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga) es feta mencio quens trametets (ts final: occitano clarísimo) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que tal copia no havem vista ne rebuda. E tots aquests actes per nos e aquesta ciutat fets sobra (sobre; se pronunciaba sobra y así lo escriben alguna vez) tot lo dit negoci son stats fets ab tanta concordia que una petita tintilla de discrepancia no si ha mostrada ans sta unita (unida; t y d se intercambian en muchos casos, ya en latín, unitat, unidat, unidad) e ab tota perseverança segons la explicacio de nostre embaxador feta e continuada a les vostres reverencies ragraciantvos molt la bona voluntat demostrada devers (envers; vers; hacia; versus latín es lo contrario, contra) nosaltres e aquesta ciutat e nostro embaxador. E en res qui (que, se encuentra poco que, más qui) toch (toque; toqui; toco) los senyors Rey e Princep e libertats del Principat de Cathalunya e universitats de aquella aquesta ciutat no defallira (defallir; fallir; fallar, decaer) a tot beavenir de tots. Conserveus molt reverend honorables e de gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XV de janer any mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen; recomanan occitano) en vostra gracia los consellers e tot lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell, conçell, etc) de Vich.

Al reverendissim pare en Crist (se encuentra más veces Christ) lo Senyor Patriarcha de Alaxandria (Alexandria, Alexandría, Alejandría) administrador perpetuu del bisbat (obispado, obispo, episcopo, episcopus etc en latín; bisbe; vispe en romance aragonés) de Urgell. (También se encuentra Urgel con una l en otros tomos; Urgellum; en castellano casi siempre se escribe Urgel).
Reverendissimo Senyor. Com ab consell de les XXVII persones per nosaltres elegides en virtut de la comissio a nosaltres feta per la cort convocada en la ciutat de Leyda per aconsellarnos en la prossecucio de la liberacio del Illustre Princep fill del serenissim Senyor Rey hajam elegides certes persones de quiscun (cualquier; quiscumque; cascun) stament per algunes coses que de present occorren en les quals se haura (se encuentra es haurà en el catalán pompeyístico?) a fer per nosaltres ab bon consell deguda provisio e vos senyor molt reverend siau (sigau; seáis vosotros o usted, ustedes) una de les persones principals del vostre stament pregam e encarregam a vostra reverendissima paternitat queus placia esser aci per los dits fets lo plus prest (hasta ahora se encuentra lo pus; lo más rápido, presto) que sia possible com la triga (tardanza) poria (podria; podríe; podría castellano) portar (traer; porte, portes) perill e nocument.
E si vostra reverendissima persona era justament scusada de no poder venir (víndre en chapurriau) vos placia enviar alguna persona que represent e sia en vostre loch en les dites coses qui speram en nostre Senyor seran servey seu e del dit Illustrissimo Senyor Rey e benefici del dit Illustre Princep repos e tranquillitat no solament daquest Principat mas (pero, mas sin tilde en castellano) de tots sos (sus; los seus; els seus) regnes e terres. E sia reverendissimo Senyor la Santa Trinitat guarda e proteccio vostra. Data en Barchinona a XVIII de janer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la comissio elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra de crehença a vostres missatgers acomanada havem rebuda e a ells molt graciosament en virtut de la qual nos han splicada (nos : mos; ens; splicada; explicada: concuerda con la voluntat) vostra voluntat a la qual vos responem quens (que nos : que ens) som molt alegrats de la bona e sancta unitat en que sou en vostre consell com sia fundament (fundamento; fonament, fonaments; cimientos de una obra) de tot be. Apres (après; después, després) vos regraciam e molt comendam la bona e recta intencio e voluntat que haveu en la prossequcio de aquests afers que son comuns e sguarden a tots los poblats en aquest Principat en lo qual aquexa universitat no poch compren e es de molt stimar e sempre havem confiat e sperat. Lo que vehem (vemos; veem o veém; veiem) de la copia quens es dit volrieu dels actes entro aci (entro: tro: fins : hasta aquí) fets per aquest negoci vos responem que per les grans occupacions que lo nostre scriva ha de aquest fet los dits actes no son en punt de podersen dar (dar; donar) copia pero havem provehit e manat que als dits vostres missatgers sien comunicats e mostrats per lur (loro italiano, se lee en Dante; lur o llur: su, suyo, suya, suyos, suyas; ya se ve en latín lures) informacio plaer e consolacio. En les que de aci avant se faran ells hi entrevendran e seran presents. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Data en Barchinona a XVIII de janer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt nobles e magnifichs senyors e de gran providencia los elets per lo stament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya.
Molt nobles e magnifichs senyors e de gran providencia. Vostra letra havem rebuda feta a XIIII del present la qual conte (contiene; conté) molts caps (capítulos, cabezas; caput) als quals per la gran occupacio que tenim en los afers que prosseguim ab aquesta nous (no vos: no us) podem plenament respondre mas Deu volent breument vos respondrem a tot. Per aquesta solament vos avisam de la resposta que havem feta a mossen Luis de Vich com a nosaltres e tot nostre consell incomutablament (se pronuncia bla y escriben bla; inconmutablemente; inconmutablement) havem deliberat aquests afers prosseguir entro a la fi desijada e per cosa o cars algu quinsevulla (cualesquier, cualquiera; cars : cas : caso; en cualquier caso) no desistir de nostro preposit. E semblant resposta ha feta aquesta ciutat e lo consell de cent jurats e encara los del sindicat. E derrerament havem scrit als embaxadors una larga letra (pasa a llarga lletra, carta) per la qual los strenyem en virtut del jurament que han prestat fer e exequir lo quels scrivim que la dita letra ligen (lean; llixquen, llixguen; llegeixin) al dit Senyor e a la Senyora Reyna e encara als de son consell e sapiam lo och o lo no (och : oc : òc : hoc : sí en OCcitano) del Senyor Rey de nostra demanda e supplicacio a fi que segons la resposta pugam pensar e provehir en lo necessari. E sia molt nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVllI de janer del any Mil CCCCLXI.- A. P. abat de Montserrat. Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

9 DE DICIEMBRE.

9 DE DICIEMBRE. 

En la tarde de dicho día congregados en la casa de la Diputación los embajadores y consejeros electos, aceptaron el cargo, y después de haber prestado juramento de haberse bien y fielmente en su desempeño, guardando el debido secreto, acordaron señalar a cada uno de los embajadores la dotación correspondiente, y redactar las siguientes carta e instrucciones, que fueron por todos aprobadas:

Molt alt e molt excellent Senyor.
Per consell de aquelles persones per nosaltres convocades e congregades en lo present ciutat e casa de la Diputacio juxta la comissio a nosaltres feta per la cort congregada en la ciutat de Leyda havem elegits per missatgers nostres los reverends archabisbe de Terragona bisbe de Barchinona mestre Johan Ferrando prior de Tortosa e micer Johan Pintor cononge e ardiacha de aci lo egregi compte de Prades lo noble mossen Marti Guerau de Cruilles mossen Anthoni Guillem de Muntayans cavallers En Franci de Sentmanat donzell mossen Pere Torrent major de dies conseller de aquesta ciutat mossen Franci Sampso ciutada de Gerona mossen Bernat Fivaller e mossen Pere Johan de Sant Climent ciutadans de Barchinona per explicar e supplicar de nostra part a vostra Altesa algunes coses concernents servey de Deu e de vostra gran Senyoria repos de aquest Principat e dels poblats en aquell. Supplicam per ço a vostra Majestat que li placia oyr aquells e donar plena fe e creença e votivament exaudir en lo que de nostra part vos diran e suplicaran. E hauremho a gracia e merce a vostra Altesa. La qual nostre Senyor Deu conserve e prosper segons desija. E man a nosaltres tot lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a deu de deembre any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta. - Senyor molt excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona. - Al molt alt e molt excellent Senyor lo Senyor Rey.

Instruccions fetes als reverendissim reverend egregi noble honorables e magnifichs senyors Archabisbe de Tarragona Bisbe de Barchinona mestre Johan Ferrando Prior de Tortosa e micer Johan Pintor canonge e ardiacha de Barchinona Comte de Prades mossen Marti Guerau de Cruylles mossen Anthoni Guillem de Muntayans cavallers e En Franci de Sentmenat donzell mossen Pere Dez-Torrent major de dies consellers de Barchinona mossen Franci Sampso ciutada de Girona mossen Bernat Fivaller e mossen Pere Johan de Santcliment ciutadans de Barchinona embaxadors elegits e deputats per los reverend e honorables deputats del General de Cathalunya residents en Barçalona ab consell e assentiment de les persones per ells convocades e congregades juxta la comissio a ells feta e facultat donada per la cort general del Principat de Cathalunya qui en la ciutat de Leyda se celebre.
Primerament los dits embaxadors o aquells dells qui son presents en la ciutat de Barchinona ab molta diligencia cuyta e celeritat faran sa via e cami vers la ciutat de Leyda ahon se acompanyaran los dits senyors archabisbe e comte e altres coembaxadors lurs qui alli o per lo cami trobats hauran als quals en la dita ciutat comunicaran les presents instruccions e totes les coses que venen a carrech de lur embaxada. E entre si totes les dites coses ruminaran perque pus consultament e expedita puixen en los casos necessaris donar qual compliment e exequucio dells se confia e spera. E mes donen los dits embaxadors qui presents en lo consell e congregacio en la casa de la Diputacio son stats quanta sperança se ha en la present embaxada de obtenir gran assossech e repos en les coses e emergents de la detencio feta en la persona del Illustrissimo Princep fill de la Magestat del Senyor Rey gloriosament regnant.
Item havent comunicat ensemps com dit es los sobredits embaxadors en la ciutat de Leyda ensemps dalli partiran. E si per algun cars ere algu dells impedit no stiguen los restants anar e exequutar les coses dejuscrites encara que per ventura per la dita Majestat scrit los fos se detinguessen en la anada. E tots ensemps o los que seran no detenguts o impedits per just cars vajen a la dita Magestat en lo loch hon sera encara que fos fora lo Principat de Cathalunya. E donada la letra de crehença que porten premeses degudes recomendacions e quals de faels e devotissimos vassalls se pertany pertinentment e ab deguda reverencia exposaran a la dita Magestat ab quanta dolor e comocions de animos es pervengut a noticia del Principat de Cathalunya la detencio feta per la sua Majestat de la persona del Illustrissimo Princep son fill la qual detencio ha donat e dona tant gran congoxa e incredible als poblats en lo dit Principat que ab copiositat alguna de paraules prou splicar nos poria. Pero haviase per los dits poblats molta sperança que los congregats en la cort general del Principat de Cathalunya donarien a tantes congoxes tal remedi que seria gloria e honor de Deus Omnipotent servey de la dita Magestat repos tranquillitat e unio de pare e de fill e benefici gran de la cosa publica del dit Principat. E aquesta tal sperança sustentave los coratges de moltes gents. Pero seguintse la prorrogacio de la cort veent los congregats en aquella no haver remediat en les coses sobredites segons necessari era al benefici publich del dit Principat pus vehien ells no poder recapte donar a tantes e tant grans necessitats com en lo dit Principat occorrien usants de grandissima providencia han feta comissio als dits deputats a prosseguir e continuar e ab efecte obtenir lo relevament de tantes congoxes. E per quant los dits deputats per compliment donar en les dites coses per la dita cort comenades e a ells comeses han elegit cert nombre de persones notables prou gran e copios de quiscun dels staments del dit Principat per assistir a ells e consell donar en les coses que exequutar hauran e ab consell de les dites persones han feta la dita embaxada e delliberades les instruccions seguents.
Ço es que ab molta humilitat e reverencia segons es degut e pertinent per part de tots los dits deputats e consell exposaran a la dita Majestat la gran admiracio que es haguda en tot lo dit Principat per la dita detencio del Illustrissimo Princep lo qual es tant virtuos e dotat de tants merits que qualsevol persona es molt inclinada amarlo e voler. E tant mes rechaem en dita admiracio quant nos sent nes sab lo dit Illustrissimo Princep haver cosa alguna comesa merexedora de tal detencio. E finalment supplicaran la dita Majestat ab benivolencia amor e bon tractament fahedor a la persona del dit Princep e que placia a la sua celsitud donar e atorgar plena libertat al dit Illustrissimo Princep induhint en aço lo dit Senyor ab moltes suasions supplicacions instancies e multiplicades rahons. Les quals son remeses a la saviesa gran dels embaxadors sobredits. Poran commemorar dits embaxadors grans perills de inconvenients qui seguir podrien e precipuament en la illa de Sicilia e altres sentintse no donar prompte repos en aquestas tals novitats. Les quals no ab bon nom se sentiran per totes les parts de christians e porien portar no poch nocument al repos e benefici de les illes de que lo dit Senyor e tots sos subdits infinits treballs despeses e congoxes sentir porien. Donchs lo amor paternal gracia e benediccio tractaran procuraran sollicitaran instaran e ab efecte faran los dits embaxadors sia reduit del dit Serenissimo pare en lo dit fill Illustrissimo faent e tractant lo pare obres fer de pare e lo dit fill obedientissimo esser eom se mereix es pertany a la dita Majestat. Aquest donchs diran los dits embaxadors necessariament pertany al dit Principat e a llur innata fidelitat e no fahent aquest tal tractament e encara certificar la dita Majestat dels perills que prevehen en deurien esser redarguits. E per tant per retre son deute ab molt grandissima instancia e multiplicades supplicacions faran en totas maneras lo dit Illustrissimo Princep sia en libertat restituhit fahent cerca la Majestat del Senyor Rey que james dels seus peus se partiran fins en aquesta peticio exaudits los haja. Hoc encara que si a ells exaudir no volria de continent hi iria altra embaxada e apres altra e altra fins tant que los vassalls seus sian stats merexedors aquesta gracia de la sua clemencia obtenir. E que per ço sta continuament consell congregat en Barchinona per provehir lo que per avant occorrera.
Circa aço los sobredits embaxadors de tanta saviesa dotats faran tant sa diligencia quant possible los sia e de quiscuna cosa quels occorrera fassen avis cuytat als diputats e consell perque sobre les coses que de nou emergiran ab son consell los puixen respondre del que fer deuran.
Item los dits embaxadors ab deguda reverencia e recomendacions donaran la letra a la Senyora Reyna Illustrissima e supplicaran a la sua Altesa les congoxes perills e necessitats demunt scrits. E supplicaran la sua Celsitud vulla intercedir e fer se obtingue la liberacio del dit Illustrissimo Princep no ommetent a dir a la sua Senyoria quant aquestes novitats encara redunden en molt deservey de la sua excellencia afermant molt la sperança del dit Principat esser per la sua intercessio liberacio del dit Princep obtenir. Supplicantla en aquest fet que tant lo dit Principat stima vulla fer tals obres perque molt major obligacio haver li haje fahent la sua excellencia per manera sia lo mija de la redempcio de tants inconvenients qui apparellats stan e que ab la sua intercessio aquesta demanada liberacio obtenguda sia.
Item los dits embaxadors comunicaran ab los del regne de Arago segons los sera vist per benefici del negoci e per conduhir lo per que tramesos son si se trobaran ensemps ab la dita Majestat e per semblant si del regne de Valencia embaxadors si trobaven. Item los dits embaxadors e quascu dells jure a nostre Senyor Deus e als quatre sants Evangelis corporalment tocats los presents personalment en mans e poder del President a la diputacio e los absents en mans e poder del Senyor Archabisbe e ell mateix sobre sos pits present e continuantho lo notari que diligentment e faelment se hauran circa les coses damunt scrites a bon effecte e conclusio de aquelles e emergents e dependents delles e que directament ne indirecta ab la Majestat del dit Senyor Rey o ab la Senyora Reyna de altres negocis alguns no tractaran supplicaran parlaran o tractaran o tractar parlar o suplicar faran. E de la Majestat del dit Senyor los sobredits embaxadors no partiran fins per los sobredits deputats ab lur consell sien de aço licenciats. E si algu dells sobrescrits aquest jurament prestar no volra sia hagut per no embaxador e sens ell o ells los altres procehesquen a exequucio de les coses sobredites car solament per causa de la liberacio sobrescrita son elegits e delliberats esser tramesos e anar e no per causa altra alguna comuna o particular. Pero si apres sera vist necessari per los deputats e dit consell es facultad retenguda poder licenciar segons sera necessari.
- A. P. abbat de Montserrat. - Datum Barchinone die decimo mensis decembris anno a Nativitate Domini M°CCCC° sexagesimo.