30 DE DICIEMBRE.

30 DE DICIEMBRE.

Reunido el Consejo, presentóse Galceran Oliver, en nombre de la Reina, y entregó la proposición que dicha señora creía del caso hacer, sobre el asunto de don Jofre
de Castro, cuyo contenido es como sigue.

La Senyora Reyna per satisfer e complaure no solament a les coses compreses e havents sguart a la capitulacio e concessio feta per la Majestat del Senyor Rey mas encara per la molta benivolencia e amor que ha a condescendre a totes instancies dels poblats en lo Principat de Cathalunya havents a memoria lo que per part de diputats e consell a la Excellencia de la dita Senyora Reyna en los fets de don Jofre de Castro (igual sale Castro que Castre, supongo que de castrum) es stat suplicat e demanat. Plau a la dita Senyora tots aquells fets cometre e soltament comprometre e lexar aquells en poder de una persona per part del Senyor Rey e de la dita Senyora e altra persona per part del Principat de Cathalunya axi que aquestes hagen e puguen satisfer integrar e totalment egualar e smenar qualsevulla dans e interessers que sien donats al dit don Jofre terres sues o vassalls seus pus a les dites dues persones haguda vera informacio sia vist aquells tals dans haver rebuts per occasio e causa del servey fet per lo dit don Jofre al dit Principat.
(Ya eran pesadísimos desde antiguo los catalanes, y además, muy hinchadicos.
En la “guerra” contra el rey de Aragón Juan II se morían de hambre por los llanos de Fraga y Leyda; me hubiese gustado leer qué les hubiese pasado en invierno intentando entrar en Morella a sacar al príncipe tejemanejes de Viana, que encima, al morir, hizo milagros. Los daños que hicieron en Fraga, que constan en los textos de esta “guerra”, aún a esta fecha no están pagados por “lo General”, en una carta posterior de lo justicia de Fraga se lee. )
Alargant aquestes coses a tota indemnitat e benefici del dit don Jofre sustancia no mudada. E si per cas les dites dues persones concordar no poran ara per lavors la dita Senyora Reyna nomena e es contenta sia tercera la ciutat de Barchinona prefigint temps en les sobredites coses axi breu com vist sera a deputats e consell oferint nomenar la persona decontinent haguda la resposta de la present scriptura oferint mes per la cosa judicada donar per fermançes mercaders de la present ciutat suficients e bastants.

Hecha la antecedente proposición, acordóse que pasase a las nueve personas designadas para ocuparse de este asunto, quienes podrían examinarla, hacer las observaciones y anotaciones que creyesen conducentes, y pasarla después al Consejo, para poder así deliberar.
En la misma sesión, se hizo lectura de una carta de los embajadores, cuyo contenido es como sigue.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Recomendacions precedents a vostres senyories la present es per notificar vos com a XX del present mes de novembre arribam aci en Roma e Iendama anam a fer reverencia al senyor vicicanciller (canciller de los vicios? No, vicecanciller, hay varias versiones de este cargo) e li donam vostra letra lo qual nos rebe molt graciosament e se oferi de molt bona voluntat fer tot lo que possible li fos per lo Principat de Cathalunya e de continent nos hague audiencia de nostre Sant Pare e apres de la humil recomendacio e besament de peus a la sua Santedat de part de vosaltres senyors de diputats e conçell representant lo Principat de Cathalunya li presentam la letra de creença e apres que aquella hague legida li explicam largament la creença segons per vostres instruccions nos es stat comes e apres quens hague hoyts ab molt bona cara graciosament nos respos significant nos com lo Principat de Cathalunya ha obrat molt virtuosament en la liberacio del glorios Primogenit e que ha gran plaer del repos e tranquillitat del Senyor Rey e de aqueix Principat oferint se fer tot lo que degudament pora per lo dit Principat quant tocha als miracles de que ya sa Santedat havia hoyts dir molts e per nosaltres li son stats ratificats mostra trobar hi gran plaer dient nos com la sglesia de Deu acostuma de fer grans proves e examinacions dels sants ans que sien aprovats per aquella (espero que con San Luisico Companys también sea así) e quen remet al temps ha venir e que en tal manera se poran continuar los miracles que seran gran laor de Deu e proteccio de aqueix Principat. De les altres coses que demanau de hoyr missa en temps de entradit lo jorn de Sant Jordi e del altar portatil ja es signada la suplicacio de continent que sia desempatxada la bulla. Laus (us la; to la; tos la; os la) trametem eus (e us; i us en catalán de Pompeyo Fabra; y us; y tos; y os) scriurem pus larch. A present nons (no ens; no mos; no nos) occorre mes scriure sino que la Sancta Trinitat conserve longuissimament vostres senyories les quals nos manen lo que plasent vos sia. De Roma a XXVIII de novembre any Mil CCCCLXI. - Prests a la ordinacio de vostres senyories quins comanam a vosaltres lo prior de Cathalunya fra Johan de Cardona comanador del Masdeu.

Sigue la lista de los oficiales de la casa o servidumbre del señor Rey, creados en Cataluña, y que fue presentada a los Diputados de parte de la señora Reina.

Nomina dels oficials del Senyor Rey creats en Cathalunya.
(Están centrados en el pdf, los pongo a la izquierda, para que les guste más el texto a los rojillos que lo vayan a leer. )
Canceller.
Patriarcha e archabisbe de Terragona.
Governador de Cathalunya.
En Phelip Albert.
Vicecanceller.
Micer Marquilles.
Regent Cancellaria.
Micer Jaume Terranau. (Varias versiones, Taranau, Taranan)

Promovedors.
Mossen Johan Sorts.
Mossen Johan Dalmau. (Hostia, igual que lo caje de Beseit!)
Mossen Ramon Gilabert.
Mossen Galceran Hostalrich.

Alguacis.

Mossen Janer.
Mossen Anthoni Guillem Crespa.

Advocat fiscal de la cort del Senyor Rey.
Micer Anthoni de Mesa.

Advocat fiscal de la cort del veguer de Barcelona.
(Sale Barchinona, Barçelona, aún no había salido Barcelona.)
Micer Anthoni Riquer.

Jutges de cort.

Micer Pere Muntmany. (Montmany)
Micer Ramon Soler.

Hoidors de cort.

Micer Francesch Pujades.
Mossen Santdionis.

Advocats dels miserables.

Micer Francesch Alexandre.

Tresorer.

Mossen Galceran Oliver.

Prothonotari.

Micer Johan Dusay.

Loctinent de prothonotari.
En Gaspar Maymo.

Secretaris.

Mossen Johan Peyro.
Mossen Pere Perello.

Secretari extraordinari.
Mossen Jaume Vila.

Scrivans de manament del Senyor Rey.

Johan Sellent.
Bernat Audor.
Bernat Ros.
Johan Cirgos. (o Girgos, no se ve bien)
Daniel Bertran.
Johan de Gualbes.
Johan Solsona.

Scrivans de manament de loctinencia.

Johan Maso.
Johan Gallet.
En Lobera.
Berenguer Granell.
Barthomeu Timor.

Peticioners.

Pau Vida. (o Vidal, igual se me ha escapado la l)
Pere Çaçala.

Scrivans de manament de la thesoreria.

Miquel Bru.
Pere de Puig-gros.

Solicitador.

Luis Salvador.

Scrivans de registre.

Luis Cubells.
Bernat Baget.
Pere Descaus.
Johan de Cervello.

Sagelladors.

Johan de Sant Geordi.
Gaspar de Sadornes.

Scalfador de cera.

Francesch Pi.

Los del ofici de la tresoreria.

Barthomeu Scaler.
Pau Bedia.
En Riera.
Pere Ramon de Soler.
Miquel Cervia.
Tristan de Farrell.

Procurador fischal.

Garcia de Borau.

Procuradors de miserables.

Johan Brusca.
Jaume Johan.

Porters del Senyor Rey.

Johan Canet.
Gabriel de Mur.
Leonart Codina.
Rafhael lo Tort.
Gravalosa.
Fenals.
Eximeno.
Johan de Menargues.
Johan Sagarra. (Se ve Segarra justo más abajo)
Pere Calbo.
Venrell. (Como lo Vendrell)
Gaspar.
Olzina.
Geronella.
Johan Robro.
Johan Segarra.

Porters de la Senyora Reyna.

Garcia de Sant Audor.
Johan de la Reyna.
Sancho de Valmeseda.

Verguers.

Jaume Badia.
Pere Dempurda. (Empurdà, Empordà, Ampurdà, Emporium, Empuries, Ampurias, etc...)
Bernat Mariner.
Pere Sanchiz. (Sanchís, Sánchez, hijo de Sancho, Sancio, Santxo, etc,. Ramiro I, Ranimiro Sancio)

Anthoni de Marimon.
Johan de Valencia.
Pere Carnicer.
Francoy lo Giponer.
Johan lo Sabater.
Daniel Coll.

Verguers de la Audiencia.

Marti Dorna.
Johan Prats.

Se advierte, al pie de esta lista, que de los oficiales y ministros que en ella se mencionan, y que comprendía la capitulación otorgada por el Rey, se envía nota a los Diputados en satisfacción y cumplimiento de aquella, y de los demás no comprendidos, solo con la idea de manifestar y hacer ostensible la voluntad del monarca.
Leídas la lista y nota que preceden, se levantó la sesión, y para que quedase tiempo de meditar sobre lo que convieniese hacer, acordóse que se celebrase otra el día siguiente, a la misma hora.

9 DE NOVIEMBRE.

9 DE NOVIEMBRE.

Fueron tomadas, en este día, las siguientes deliberaciones, relativas al negocio de las lanas.

Diluns a VIIII de noembre any mil CCCCLXI los magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e les VIIII persones qui han hagut carrech de les ordinacions de les lanes drapades e altres coses congregades en la casa de la Diputacio per lo poder a ells donat per los dits deputats e conçell representants lo dit Principat deliberaren e conclogueren que de les pecunies del General sien dadas e paguades al discret Anthoni Lombard notari hu dels oficials e ministres de la casa de la Diputacio vuytanta dues lliures e deu sols barchinonesas en total pagua e satisfaccio de tots e sengles treballs per ell sostenguts e scriptures qualsevulle fetes en qualsevol manera en e per les noves ordinacions de lanes e drapades e altres coses novament per los deputats e consell fetes.
Item delliberaren e conclogueren que al dit discret Anthoni Lombard sien dats vint e sis sols barchinonesos per quascun dia del temps que vaguara en la anada que de present fa vers Tortosa Arago e Valencia de manament e ordinacio dels dits deputats e consell e ab instruccions lurs sobre lo dit fet de lanes e drapades.

Ocupáronse, además, de otros asuntos secundarios, y habiéndose tratado de las contestaciones que se habían de expedir, acordóse que las que se habían de dar a la última carta de la Reina, y otras que se habían de dirigir a la infanta, fuesen enviadas desde luego.
Siguen, por su orden, las cartas recibidas, a saber, la de la Reina, a que antes se refiere, y otra de los Embajadores.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell llur lo dit Principat representants residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ nobles magnifichs ben amats e feels nostres. A nit vos scrisguem certificant de la venguda nostra e entrada en aquesta ciutat de Leyda ab lo Illustrissimo Princep primogenit nostre molt car e molt amat fill lo qual per los de aquella ben amats e fidelissimos nostres es stat reebut ab molt gran alegria e tota bona voluntat de que ell e nos restam mes que contentissimos e es stat prestat lo jurament degut en lo principi de lur regiment. Be haguerem haut plaer aturar hi alguns dies per contemplacio de la dita ciutat quens ne suplica ab molta instancia mes per satisfer a les continues instancias e suplicacions que son stades fetes de la anada en aqueixa ciutat del dit Illustrissimo Princep per vosaltres e vostres embaxadors que aci son de aquest Principat tots temps per complaure aquell e a tots vosaltres. Lo dit Illustrissimo Princep e nos ab ell partirem de açi dema diluns e sens deteniment continuarem la via per aqueixa ciutat de Barchinona. Perque som be certa ne haureu plaer e consolacio vos ho notificam e speram en nostre Senyor de la presencia del dit Princep e de nos rebreu tota alegria confort e bon repos a laor de Deu e benefici publich de aquest Principat e de aqueixa ciutat. Dada en la ciutat de Leyda a VIII de noembre del any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo silenci vostre molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e no res dir a nostre duplicat scriure meritament a tots los miradors molt maravellar importa car de tanta importancia es la materia de la qual vos havem consultats que preterirla negligentment ab reverencia vostra parlant no es fer deguda existimacio de aquella. E si es de importancia (com es veritat) no es pas dificultosa per delliberar en una de dues parts que es aprobar o improbar lo que per nosaltres es fet e de que scrit vos havem ço es que acompanyam lo lllustrissimo Senyor Primogenit per vosaltres degudament demanat e la Illustrissima Senyora Reyna qui venen ensemps e esser no pot fossem en companyia del hu sens laltre. De que empero nos som remesos e tota veguada nos remetem a la ordinacio vostra. Si donchs vos es vist nosaltres no haver ben delliberat ço que seria contra la universal opinio facilment nos porieu significar lo parer vostre e si bona vos par nostra delliberacio es molt de maravellar que cosa tant honesta e digna de comendacio per vosaltres aprovada no sia. E hon aço recaygua en diversitat de opinions es molt de maravellar que pertinacia de algu a tanta honestat repugne. Ne pensen les reverencies nobleses e magnificencies vostres la resposta vostra esser per nosaltres tant eflagitada per aprobacio de nostre fet que duptem en aquell haja defalliment algu que auctoritzacio obs haja. Tota virtut per si resplandeix e cosa honesta e feta degudament de externa comendacio no afretura ne pert sa dignitat per impugnacio de algu com no fa lo sol lo sol limpidissim (esta palabra por qué no la usan los post Pompeyo Fabra con lo bonita que es? Recuerda demasiado al castellano limpísimo o incluso limpidísimo?) claror si ulls mals sens aquell contemplar no poden. E per tant insistir en aquella part no es intencio nostra mas per quant lo honor de la patria mes que lo propri desigam volriem a aqueixa plaça qui tot lo Principat representa esser atribuit tot lo ques merita en premi de aquesta e altra qualsevol delliberacio e operacio bona. Scrivim de Fraga a les reverencies nobleses e magnificencies vostres com los dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit dijous passat foren junts en aquella vila e lo dia seguent devien partir per intrar en aquesta ciutat la qual cosa nos pogue fer per causa de la embaixada de aquesta dita ciutat qui la hora del mig jorn lla attene e fonch en causa de tenir los dits senyors per tot aquell dia. Hir demati feren lur cami e pervengueren en aquesta ciutat e a lur encontre per rebre les senyories lurs hisqueren (por qué usan sortiren o van sortir los post Pompeyo Fabra?) per gran spay de cami los vaguer pahers clero e de tots los staments de la dita ciutat en gran e copios nombre e axi venints ensemps fins a la porta de la ciutat apres que en un eminent cadafal (cadalso; cadafalch, cadafalc) aqui aparellat e ornat degudament en lo qual los dita Serenissima Senyora Reyna e Senyor Primogenit ab la companyia dels dits vaguer e pahers e altre honorable gent foren muntats e per la dita Illustrissima Senyora Reyna en nom de tudriu (institutriz, tutora) del dit Illustre Senyor Primogenit fonch prestat solemnament lo jurament acostumat per los primogenits e governadors generals en lo principi de lur exercici ab oferta que la dita Senyora Reyna feu de abilitar e millorar lo dit jurament a tota contentacio del Principat si tal abilitacio e miloracio sera demanada. Lo dit Senyor Primogenit anant sots rich pali portat per los pahers e altres dels principals de aquesta ciutat e puys apres venint la dita lllustrissima Senyora Reyna intraren e son stats rebuts en aquesta dita ciutat essent los carrers de aquella empaliats molt honorablament e axi procehiren fins a la Seu a la intrada de la qual foren rebuts per solemna processo del clero e apres feta oracio anaren a les posades lurs solemnament aparellades. Tanta es stada la festa e alegria la qual aquesta ciutat ha mostrada en lo adveniment e recepcio dels dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit que da altra major alegria e festivitat aci nos recorda (ni l´aplec del caragol). E ab tot que la present ciutat pendria a molta contentacio e gracia la aturada dels dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit per alguns dies e per ço hagen feta lur suplicacio pero per attenyer aqui axi com del dit Senyor Primogenit es stat suplicat e per vostra contentacio la Excellencia sua ensemps ab la dita Senyora sa mare partiran dema fahent vers aqueixa ciutat lur dreta via e nosaltres tots temps en companyia lur. Ço que per lo sguard predit nos plauria per vosaltres esser comendat ab tot que hon lo contrari delliberasseu ço de que nos dolriem per lo respecte dessus dit seriem e som tots temps prests en seguir segons vos havem scrit la ordinacio vostra. Copia del jurament per la dita Senyora Reyna prestat vos haguerem tramesa sino per quant som certs que los pahers de aquesta ciutat aquella vos trameten. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en Leyda a VIII de noembre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaixadors del Principat de Cathalunya.

El mismo día, fueron expedidas, por orden de los señores Diputados, las siguientes cartas.

Al Primogenit don Ferrando.
Illustrissimo Senyor. Per letra de la Serenissima Senyora Reyna mare vostre som avisats de la entrada per vostra Excellencia feta en Leyda e de la partida per venir aci de que inmensament nos som alegrats e consolats com a cosa per nosaltres e aquest Principat grantment desijada. Per quant adonchs Senyor lllustrissimo per causa de vostra benaventurada venguda se ha fer jurament per vostra Altesa e altres coses suplicam humilment vostra Celsitud li placie com sera propingue (propincuo, cercano) a aquesta ciutat ans de la entrada nos ne mane avisar per manera que totes coses se façen be o degudament segons es acostumat en semblant cas. E sie la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostra Illustrissima Senyoria la qual mantingue per molts anys ab tota felicitat segons desige. Scrita en Barchinona a X de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils e devots subdits qui a aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Catalunya. - Al Illustrissimo Senyor don Ferrando primogenit Darago e de Sicilia etc. loctinent general del Senyor Rey.

Dirigitur domine Regine.
Molt alta e molt excellent Senyora.
De vostra Serenissima excellencia havem rebudes dues letres avisatories la una de la provisio per vostra Majestat feta a suplicacio den Joan Ferrer en lo fet de
don Jofre de Castre e de la bona voluntat e intencio que vostra Celsitud ha en reposar aquelles fahenes e en complaure aquest Principat laltre de la entrada
del lllustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent e recepcio feta en Leyda e com fa son pergres vers aquesta ciutat les quals coses Senyora molt alta summament regraciam a vostra Altesa e gracies innumerables e devotes fem a aquella del treball que per merce sua ha volgut pendre en scriure a la Majestat del Senyor Rey per los negocis del dit don Jofre e encare de avisar nos de la venguda del dit Senyor Primogenit e loctinent lo qual ab grandissima afeccio devocio e alegria speram e de la bona e virtuosa voluntat e intencio que vostra Altesa te vers aquest Principat lo que a nosaltres es mes que cert com per longua experiencia sie multiplicadament comprovat de que aquest Principat e nosaltres aquell representants restam infinidament obligats a vostra Excellencia la qual la Sancta Trinitat tingue en sa proteccio e mantenga ab tota felicitat segons desige. Scrita en Barçelona a X de noembre del any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra serenissima Senyoria humils vassalls etc. Los diputats e consell etc.

(El 10 de noviembre no se cita).

8 DE NOVIEMBRE.

8 DE NOVIEMBRE.

Reunidos, por la noche, los señores Diputados y casi todo el Consejo, presentóse el embajador de Francia, solicitando se le entregase copia, para su conocimiento, de la carta que se llevaba para su rey, lo que le fue negado, ofreciéndole, sin embargo, que se le leería, y verificado esto, dio las gracias el referido embajador, en su idioma (lo entendían los diputados catalanes, que aún hoy en 2021 dicen merci y gràcies?), por la buena acogida que se le había dispensado, añadiendo por último, que como no hubiese explicado todavía lo que le había encargado el Rey de Francia, iba a hacerlo entonces, cual era manifestar, de su parte, al Principado, que estaba dispuesto a hacer con él una confederación del modo que quisiesen los Diputados; a lo que contestaron estos, por conducto del caballero Juan Copons, que hablaba bastante bien el francés, que agradecían tales ofrecimientos, pero que no consideraban conveniente lo que se les proponía. Sobre un negocio también con el Rey de Francia, relativo a marcas, quedaron en que se enviarían ciertas cartas al embajador que tenía allí el Rey de Aragón; y con esto, se despidió el enviado francés.
Dióse cuenta de la siguiente carta que se había recibido de la Señora Reina.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats e conçell general representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs be amats e feels nostres. En lo loch de Pina proseguint nostre cami ab lo Illustrissimo Primogenit fill nostre molt car e molt amat per En Johan Ferrer trames per vosaltres a la Majestat del Senyor Rey Senyor e marit nostre molt car e molt amat havem reebuda una vostra letra de XXVII de octubre prop passat ab creença en persona de aquell acomanada en virtut de la qual nos ha per la part vostra suplicat a la prefata Majestat deguessem scriure suplicant aquella se dignas los afers del noble amat e feel nostre don Jofre de Castre haver per recomenats en la restitucio que pretenia li devia esser feta per los dans que preten havia rebuts la qual cosa per lo desig que havem que nostres vassalls e subdits visquen pacificament e en unitat concordia e repos quant encara per la voluntat que tenim de complaureus en tot lo quens sia possible lo pus afectadament que havem pogut a la prefata Majestat per lo dit Joan Ferrer e per altres havem scrit e suplicat aquella li plagues provehir en los dits afers a tota complacencia de vosaltres e pacificacio quietud e repos de les parts contendents. Avisant vos que en aquests debats axi antiquats son stades e son entre la casa de Castre amichs parents e valedors de una part e mossen Rodrigo de Rebolledo e mossen Joan Cerdan gents amichs e valedors lurs de la part altra la dita Majestat ses sforçada e fatigada quant li es stat possible axi essent loctinent general de la inmortal memoria del Senyor Rey don Alfonso frare seu e inmediat predecessor (Alfonso V el magnánimo) e no menys apres que beneventuradament ha succehit per Rey e Senyor en aquests seus regnes en pacificar totalment les dites parts e levar de carrera les dites questions e no podent ho conduir obstant hi furs privilegis e costums del present regne feu fer algunes treues en les quals fermaren tots los dessus nomenats e los principals parents e valedors de les cases de Castre e de mossen Rebolledo e de mossen Cerdan. E per que conegau quant la prefata Majestat te a cor la pacificacio de aquests debats e quant li es molest lo contrari te lo governador en lo comdat de Ribagorça per fer la dita concordia e havent hi fet trametre per la cort Darago mossen Alfonso de Sent Pere e don Ramon de Mur missatgers de aquella entre les ditas parts se es donada paraula e seguretat per un mes e per aquest respecte la prefata Majestat ha fet venir de Navarra a Calatayu lo dit mossen Rebolledo e no res menys son fill Pelafoys que ere e es stat en les terres del dit son pare ab deliberacio de entendre en los dits afers e quant en aquella sera fer restituhir la una part a la altre e laltra a la altra lo que tolt se hauran e punir aquells segons trobara esser fahedor per furs privilegis e costums del dessus dit regne per forma quen rehisca pau e concordia e repos entre les dites parts de les quals coses nos ha paregut donar vos avis. E per lo semblant vos avisam com proseguint nostre cami ahir arribam en aquesta vila de Fraga e apres dinar Deu volent entrarem en la ciutat de Leyda ab lo dit lllustrissimo primogenit. Dada en Fraga a VI de noembre any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

6, 7, noviembre

6 DE NOVIEMBRE.

Aunque se tuvo sesión en este día, y se ocuparon de varios negocios, no tomaron los señores Diputados acuerdo alguno.

7 DE NOVIEMBRE.

Acordóse, en esta sesión, que la carta redactada por los nueve comisionados, para el señor Rey, fuese expedida junto con otra, dirigida a Juan Ferrer, en la qual se mandase a este, que entregase la primera al mencionado señor Rey.
Leyóse, además, una carta dirigida a los paheres de Lérida, sobre el aviso que estos dieron de la entrada de la Reina, y aprobada por todos, mandóse que fuese expedida desde luego.
Sobre la contestación que se había de hacer a los Embajadores, nada acordaron, pues aun cuando lo propusieron los señores Diputados, prefirieron ocuparse de ello más detenidamente.
En otra sesión del mismo día, por la tarde, se dio lectura a la respuesta que se había de enviar al rey de Francia, y aprobada que fue, deliberóse que ya podía ser expedida.
Al propio tiempo se dio cuenta de varias cartas que se habían recibido, y que se hallan a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs senyors los deputats del General del Principat de CathaIunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Sobre certs negocis tocants la entrada dels Illustrissims Senyora Reyna e Senyor Infant don Ferrando primogenit scrivim al sindich de aquesta ciutat la qual a ple informara vostres nobleses e magnificencies. Placieus ab tota integritat e celeritat respondrens e dir lo parer vostre a fi unidament totes coses e ab consell se pusquen fer al qual vos placie dar fe e crehensa en tot ço e quant de nostra part vos dira e explicara sobre aquest feyt. E sie molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat proteccio vostra. De Leyda a V de noembre any Mil CCCCLXl. - Los pahers de la ciutat en Leyda a vostres beneplacits e honor prests.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Per lo correu que derrerament vos havem trames vos significam la venguda del Senyor Primogenit en Cathalunya e ab sa Senyoria anar la Illustrissima Senyora Reyna e nosaltres haver delliverat acompanyar lo dit Senyor Primogenit per los motius causes e rahons en nostra letra contenguts e fins a tant vostres reverencies nobleses e magnificencies nos fos significat lo contrari. E per tant vos scriviem queus plagues certificar nos de vostra voluntat la qual per nosaltres tots temps fora enseguida. Fins aci de vostres dites reverencies nobleses e magnificencies no havem haguda resposta alguna ço que a nosaltres es no pocha maravella car nos apar vostra reverencia salva la cosa esser digna de altra existimacio e no esser axi preterida. Com se vulla sia no volents nosaltres en res a nostre deute fallir significam ab la present a vostres dites reverencias nobleses e magnificencies com los dits Serenissima Senyora Reyna e Senyor Primogenit lo vespre passat pleguaren en aquesta vila de Fraga e nosaltres en companyia lur. Lo dia present apres dinar deuen de aci partir per intrar en la ciutat de Leyda e apres de aqui partint deuen fer per lurs jornades cami vers aqueixa ciutat. La companyia dels quals seguirem segons vos havem scrit si donchs per vosaltres non es notificat lo contrari car tot lo que per vosaltres ordenat sera e a nosaltres significat complirem sens algun fallir segons vos havem ja scrit e per la present vos tornam scriure altra veguada. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus lo Sant Sperit en guarda sua. Feta en Fraga a VI de noembre any Mil CCCCLXl. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
En aquesta hora apres feta la present abans de sa expedicio es aci sabut que per la ciutat de Leyda se tramet aci embaixada a la Senyora Reyna e Senyor
Primogenit la qual deu intrar decontinent. Creuse que per significar los algun preparatori de festa que en la dita ciutat se fa per la entrada e recepcio de lurs Senyories.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Yo he encontrat aci en Pina la Senyora Reyna ab lo Primogenit a la qual he donada vostra letra e he explicada la crehença en aquell dels fets de don Jofre de Castro car en los altres caps nom semblava freturas dirli res suplicant sa Altesa que encara que fos absent del Senyor Rey li plagues scriureli en manera tal que la sua Majestat donas obra ab acabament en executar ço de que per vosaltres mossenyors la dita Majestat era suplicada ço es en esser satisfets al noble don Jofre de Castro los robatoris e dans donats en la sua terra per aquells qui dats los hi havien ab moltes altres circunstancies pur en conclusio la sua Senyoria me respos que ja de aquest fet lo Senyor Rey diverses voltes havia dat raho als embaixadors vostres fentlos certs que tots aquests dans eren provenguts per la guerra que es entre la casa de Castro e de mossen Rebolledo e no gens per nenguna altre causa he on lo Senyor Rey e lo Princep dient ho del primogenit don Ferrando volguessen mal tractar negu dels que seguiren la empresa del Principat que ells ho podien millor fer en bens daltri que del dit don Jofre com los fos molt facil de fer pero que Deus no vulla que james per ells en tal cosa se haje pensat. Jo li repliqui que fins aci jo no havia entes que vosaltres mossenyors vos tenguesseu per dit que los dits dans se fossen fets de voluntat del Senyor Rey ni del Senyor Primogenit mas que la vostra congoixa era que los dans se mostraven clarament quils havia fets e los malfactors eren dins Arago e no eren castigats e los bens presos e robats eren en viles de Arago receptats e negu nols fahia restituir e no solament los primers dans no eren stats restituhits ne los qui aquells havien dats no eren stats castigats mas que encare are derrerament se eren mes continuats lus eren afegits mals a mals e senyaladament per los oficials de Ribagorça. E en aço sa Senyoria me respos que be ere ver que aquestes cosas havien mester adop e que per ço lo Senyor Rey hi havia trames lo governador per dar hi recapte car mes dan ne venia a son fill que a negu car ço ques robava his destrohia per una part hi per altre eren castells quis tenen en feu per lo comte de Ribagorça e que certament lo governador hi provehira. Yo pogera be dir algunes coses a sa Excellencia pero am semblat fos spedihent callar les e sperar mo a dir al Senyor Rey. Yo sper solament la dita letra de la Senyora Reyna la qual encara no es levada. Tantost que la hage tirare mon cami.
La Senyora Reyna crech sera divendres en Leyda e cuyt haver sentiment que stara aqui alguns pochs dies. Va molt desacompanyada de servidors de stat crech per que en Cathalunya puixa millor triar.
Si yo so ab lo Senyor Rey lo proces del fet de don Jofre me fara gran fretura. Sia de vostra merce si trames no es fer lom prest tremetre car molt sera mester al fet. Scrita en Pina a IIII de noembre de mati. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies nobleses e magnificencies prest al servey de aquelles Johan Ferrer. (Pina de Ebro)

Sigue la carta dirigida al señor Rey de Francia, y otras que se expidieron en este día.

Al Rey de França.
Molt excellent e christianissimo Senyor. De vostra Altesa havem rebuda una letra feta en Tours a XIII del mes prop passat per la qual e per la crehensa en virtut de aquella explicada per lo magnifich mossen Aymar de Puizen dit Capdaurat cavaller conseller e mestre dostal e mestre Joan Reilhac notari e secretari de vostra Celsitud embaixador per aquella a nosaltres trames som avisats entre les altres coses del gran enug que vostra Serenitat ha hagut de la mort del lllustrissimo Senyor don Carlos de gloriosa memoria fill primogenit del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de la comendacio que vostra Excellencia fa dels actes e serveys fets per los cathalans en liberacio de la persona sua stant detenguda e apres e de les ofertes a nosaltres e aquest Principat fetes de part de vostra dignitat reyal e del interes que vostra Senyoria preten haver en lo regne de Navarra e finalment de la gran puxança e bon stament en que vostra Altesa se trobe. A les quals coses Excellentissimo Senyor responents creem fermament la mort del dit lllustrissimo Senyor don Carles esser stada en molt enug a vostra real persona per quant les virtuts sues e la consanguinitat e amor que entre vostra Serenitat e ell eren aquella hi acompanyen. La vida del qual es stada virtuosissima e singularissima e ha pres la malaltia de la qual naturalment es mort ab grandissima paciencia e apres la recepcio dels sagraments ecclesiastichs molt devotament e religiosissima com a catholich christia ha retuda la anima al universal Creador lo qual per sa infinida omnipotencia decontinent per merits de aquell obra e obre continuament innumerables e evidentissimos miracles com es contrets manchos geperuts e debils fer adrets illuminar sechs sorts e muts a natura fer oyr e parlar paralitichs sanar e de cranchs polipus trenchadures e infladures de coll de cames de ventre e de porcellanes e altres diverses malalties perfetament guarir los quals miracles per la virtut divina ab molt major eficacia son imprimits e obrats en aquells qui confessats e combregats devotament lo reclamen. Les ofertes Senyor christianissimo summament regraciam a vostra Excellencia e per lo semblant nosaltres e aquest Principat nos dispondriem a aquella fer tots serveys possibles. Salva empero tots temps la fidelitat honor e reverencia degudes a nostre Rey e Senyor del qual alre que humanitats virtuts gracies e benignitats en los cathalans e en tots los vassalls dels altres regnes e terres de sa reyal corona no proceexen ne procehir se speren segons sempre ha loablament acustumat. Al fet del pretes interes del realme de Navarra Senyor molt Excellent no cove a nosaltres la resposta e per ço remetem aquella a la Majestat del dit Serenissimo Senyor Rey.
E sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostra Excellencia la qual nostre Senyor Deu mantingue. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXI. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt Excellent e christianissimo Senyor lo Rey de França.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra de V del present havem rebuda e hoida la creença en virtut de aquella explicada per lo honorable En Johan Agullo conpaher vostre havem compres voleu consell sobre lo dubte queus occorre del jurament prestador per lo Senyor Primogenit e loctinent de la Majestat del Senyor Rey ara en lo introit del seu benaventurat regiment. A que de continent havem entes e be pensat. E per ço recahem en comuna opinio eus consellam per vosaltres sie suplicada la Excellencia del dit Senyor Primogenit per merce sua li placia deferir la prestacio del jurament e abstenirse de usar de jurediccio alguna fins a tant la sua presencia sia en aquesta ciutat on som certificats deu venir via dreta notificant a la sua Senyoria que per bons respectes vosaltres sou moguts en fer dita suplicacio la qual admesa succehira a lahor de nostre Senyor Deu servey de sa Excellencia repos e benavenir de aquest Principat. Certificants vos nostre parer esser que per vosaltres lo dit Illustrissimo Primogenit deu esser rebut ab pali dor e totes altres serimonies acustumades fer a semblants primogenits. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXl. - Los diputats del General de Cathalunya e consell llur residents en Barchinona.

Al molt honorable lo senyer En Johan Ferrer misatger a la Majestat del Senyor Rey trames per part del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Nosaltres scrivim a la Majestat del Senyor Rey avisant sa Altesa de les proposicions a nosaltres fetes per dos embaxadors hu del Rey de França e altre del Rey de Castella. E de les respostes a aquells liurades per les quals havem stat en pensament si aquelles ferem ab intelligencia del dit Senyor Rey. Mas per quant la sua Altesa es tant luny de aci e los dits embaixadors significaven voler sen anar de continent ab o sens resposta considerat que lo lur star aci no podia portar fruyt de be e lo partir sens resposta no ere expedient havem delliberat spatxarlos e axi es stat fet en manera que es satisfet al honor de la Celsitut reyal e integritat de aquest Principat. Donau adonchs de continent la letra al dit Serenissimo Senyor Rey e saplicau de part nostra la sua Altesa per merce sua vulla compondre que aço ses fet per servici seu. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXl. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathaluya a vostra honor apparellats.

Molt alt e molt Excellent Senyor.
En aquests dies no luny passats son junts aci dos embaixadors per los Reys de França e de Castella a nosaltres tramesos ab letres de creença les quals per cascu en sa jornada explicades sobre les respostes som stats en pensament si faerem aquelles ab intelligencia de vostra Majestat. Mas per quant ells ab molta vigilancia e solicitud volien partir ab o sens resposta vist que ab vostra serenissima Excellencia constituida en aqueixa ciutat de Calatayu sens discurs de dies nos
poguera fer conclusio lo que per ells no fore sperat e per altres bons respectes es stat vist per servici de vostra Celsitut deure desempatxar los de aci e axi ho havem fet. E per que vostra clemencia sente lurs proposicions e vege nostres respostes tramettem copia de aquelles a vostra Altesa intercluses dins aquesta. Creem Senyor molt alt havem be e degudament a honor de vostra reyal corona e integritat de aquest Principat satisfet a tot lo necessari. E axi humilment e devota suplicam ho comprengue vostra benignissima Altesa la qual nostre Senyor Deu conserve e prospere votivament ab tota felicitat segons desige. Scrita en Barchinona a VII de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los deputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya.

23, 24 de octubre

23 DE OCTUBRE.

Presentáronse ante los señores Diputados, oidores de cuentas y demás individuos del Consejo, el honorable Pedro Savarters (Pere Cavertes en textos anteriores) y otros dos ciudadanos de Tortosa, en representación de esta ciudad, con el objeto de manifestar que el derecho que se había impuesto sobre la lana a aquella era sobradamente nocivo a la misma ciudad y a sus habitantes, cuyo destruccion causaria, y por consiguiente estaban resueltos a no tolerarlo, recurriendo, con tal motivo, al Señor Rey, al Señor Primogénito, al mismo Dios, (estos catalanes, para no pagar un derecho, acuden al mismo Déu de los catalanes; pero los daños causados en Fraga por el ejército de muertos de hambre no sé si hasta la fecha actual se han resarcido) y a cuantos remedios fuesen necesarios para removerlo; sobre lo que, se comisionó en seguida a nueve personas, para que se enteraran de cuanto exponían dichos mensajeros, e indicasen lo que pudiera hacerse más conveniente sobre tal asunto.

24 DE OCTUBRE.

Ocupáronse, en esta sesión, del asunto de mosen Burgués, y de otros de interés secundario; verificándose, además, algunas sustituciones, y mandando expedir la carta que sigue a continuación.

Illustrissimo et Christianissimo principi domino Regi Francorum.
Illustrissime et Christianissime Princeps et domine. Quas serenitas V. destinavit pergameneas litteras recepimus per Remigium de Morimonte scutiferum et gubernatorem Montispesullani (Montpellier) quatemus (o quaternus) textura et verbali relacione dicti Remigii virtute credencie comprehendimus excellentiam vestram grata habuisse et habere facta per hunc Principatum circa liberationem persone lllustrissimi domini Karoli filii primogeniti serenissimi domini nostri regis beate et gloriose memorie confisa nos circa ipsius lllustrissimi Primogeniti personam futuris temporibus continuo versari aperteque manifestare nobis voluntatem quam ipsa vestra excellencia habet ad ea que cederent honori et beneplacitu patrie hujusmodi de quibus omnibus vestre celsitudini ingentissimas gratias agentes eandem certam reddimus nos ipsum lllustrissimum Primogenitum virum quidem virtuosissimum modestum humanissimum clementem atque christianissimum mundo teste predilexisse. Et si sua presentia ordinatione divina privati simus tristesque et anxiosos atque conturbatos eodem contextu nos et hunc Principatum dimiserit. Post paululum tamen letos atque jocundos fecit merita et enim sua meruere ipsam divinam omnipotenciam per solum tactum ad corpus quamdiu patefactum populo permansit et deinde ad tumulum in quo requiescit ac etiam sola devotione ad partes longineas infinita miracula visibiliter nocte dieque apud infirmos (de aquí viene la palabra típica catalana: malalts) manifestasse claudos et enim et debiles (y de aquí viene la palabra catalana feble, febles) atque gilbosos (como Paulum Ecclesium) directos leprosos mundos cecos luminatos mutos loquentes surdos audientes et paraliticos (como Paulum Echeniquum agranafondum pistinum marquesii Galapagarii) ac crancorum (cangrejos, cáncer) poliporum (pólipos; pulpos) et aliarum orribilium infirmitatum detentos pristine reduxit sanitati et reducit continue luculenter. Unde letatur regia paternitas tantum virum Deo gratum filium habuisse gaudent subditi talem Primogenitum coluisse et signanter catalani qui tanta pro illo ex eorum innata fidelitate et pro conservatione regie posteritatis et alias fecerant quousque ipse in inmensum prediligebat et quibus suum lllustre corpus pro eorum ut creditur contentacione et animarum salute relinquit. Multa circa particularem descripcionem ipsorumque miraculorum vestre celsitudini vitande prolixitate causa describere omittimus que credencie dicti Remigii
nati civitatis hujus viri quidem probate prudencie et comendationis per nos de predictis instructi ducimus remittendas vestram lllustrissimam dominationem
supplicantes humiliter dignetur eidem circa hec credere ut nobis. Et conservet lllustrissimam personam vestram Altissimus feliciter in longevum. Scripta Barchinone XXIIII die octobris anno Domini Millessimo CCCCLX primo. - Vestre excellentissime dominationis devoti servitores diputati Generalis Principatus
Catalonie et concilium ipsum Principatum representantis.

18 DE OCTUBRE.

18 DE OCTUBRE.

Después de leídas las cartas del señor Rey y de los Embajadores, ocupáronse de su contenido, conferenciando los Diputados con los individuos del Consejo; pero como fuesen pocos, a causa de ser domingo, no tomaron ningún acuerdo.
Siguen las cartas a que se alude anteriormente.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. En aquests passats dies vos scrivim com totes les diferencies e controversies que eren entre nos e lo Rey de Castella indistinctament e aximateix las que eren entre nos e lo lllustrissimo don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per los fets de Navarra eran stades lexadas a total conexença e determinacio de certes notables personas en nostres letres nomenades axi com
poreu haver vist per aquelles a les quals nos referim. Veritat es que nos enteniem en lo desempatxament del lllustre Infant don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit ara empero vos certificam com los magnifichs e spectables don Joan Pacheco marques de Villena e don Enrique comte Dalvadaliste oncle de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e lo comanador Joan Ferrandez Galindo son venguts tramesos per lo dit Rey de Castella a la vila de Agreda (Ágreda, en Soria) per part dels quals ab molta instancia som stats suplicats quens plagues donar loch que la dita lllustrissima Reyna nostra muller anas a la ciutat de Taraçona per conferir ab ella sobre negocis de molta importancia los quals bonament no podien esser comunicats a altra alguna persona. De aço mateix es stada ella instada e suplicada per los dits marques comte e comanador. De una part nos hauria plagut per lo present no fos sobrevengut aquest impediment alguna dilacio que per aquella causa pren la partida e anada en aqueix Principat nostre del dit Illustre Infant don Ferrando fill primogenit nostre. Quant consideram empero de la altra part quant es lo benefici que Deu volent se spera seguir de aquestes viles hauda sobre aço digesta deliberacio en nostre conçell no es stat vist esser expedient deure donar desviament a aquelles per no perdre tal saho e disposicio que es dubte altra semblant occorreques de aquesta jornada e tantost sino fos per alguna indisposicio de la sua persona la dita lllustrissima Reyna nostra muller seria partida pero a Deu gracies ja es en bona convalescencia e pora partir daçi a dos o tres jorns axi com dit havem. Aquesta dilacio sera de breu temps dins lo qual continuarem en fer apparellar les coses necessaries e oportunes pera la partida del dit Illustre fill nostre Primogenit havem volgut comunicarvosho per tots bons respectes. Havem ferma confiança quels afers succehiran a gloria de nostre Senyor Deus honor e servey nostres repos e assossech de tots aquests regnes e terres de Spanya segons que de aço pus largament havem conferit ab los embaxadors vostres demanant ne lo parer de aquells per los quals nos tenim per dit de totes les coses dites sereu avisats. Dada en la ciutat de Calatayud a XV dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends etc. Apres que per letra nostra sots data del primer del mes present vos havem narrat lo proces e gesta de totes coses per nosaltres fetes e enantades en quant vos restava saber fins en aquell jorn ses subseguit que dissabte que comptavem tres del dit present mes rebem dos letres vostres sots diverses dates. La primera de XXIIII del proppassat continent dels miracles que per voluntat divina aqui se continuen per mija del cors del lllustrissimo Senyor Primogenit de bona memoria. E en la mateixa som encantats de veure les altres a nosaltres derrerament trameses e de donar compliment en lo temps modo e forma en aquelles contenguts al que per ells significat nos es. Laltra letra es de XXVIIII del mes mateix e en la sua primera part fa semblant mencio dels miracles predits e puix apres conte la nova per vosaltres sentida de la venguda de mossen Rebolledo ab certa gent darmes del regne de Navarra e dirias que per damnejar a don Felip de Castro. Sobre que ordenau esser feta per nosaltres paraula a la Majestat del dit Senyor Rey. E mes encara conte del fet de Luis de la Cavalleria tresorer en la causa toquant lo clero e los creedors de la cambra apostolical. E per quant nosaltres la donchs sentim lo dit Senyor Rey esser occupat en aquella jornada en afers de la cort de aquest regne e mes sentim que en lo fet del dit mossen Rebolledo e del dit don Felip haria paraula de seguretat e noy corria perill algu per tant no fom davant lo dit Senyor Rey en aquella jornada. Lo dia seguent que fonch digmenge a IIII del dessus dit corrent mes a les XI ores abans de mig jorn rebem de vosaltres altra letra sots data de XXX del dit prop passat mes ab la qual som encarregats suplicar de part vostra la real Majestat sobre lo fet de les persones de consell e casa del Senyor Primogenit que aquelles fossen a contentacio de aqueix Principat e de vosaltres en nom de aquell ab entreveniment de aqueixa ciutat per les causes e motius en la dita letra contenguts. E reduhiunos a memoria lo que per nosaltres de la Senyora Reyna per letra de XXVI del dit mes prop passat nos era scrit. Aquest es lo efecte de les dites letres segons en elles a les quals nos referim lo qual dia de digmenge no poguem ensemps esser ab la dita Majestat. Mes lo dilluns apres seguent que comptavem cinch del dit corrent mes anam a la dita Majestat e li explicam e narram la continuacio dols dits miracles juxta tenor de vostres letres e apres la supplicam devotament sobre totes les altres coses en vostres letres contengudes e de aquelles de les quals per vosaltres nos es feta commemoracio applicant a les supplicacions nostres totes les causes e motius en vostre scriure deduits. A les quals coses per la dita Majestat nos fonch respost sots lorde seguent. Primerament dix haver molta consolacio dels miracles predits los quals dix fahien evident demostracio e senyal que lo lllustrissimo Primogenit fill seu era per Deu collocat entre los seus sants en gloria en la qual sperava que sempre intercedira e pregara la Majestat divinal per lo dit Senyor Rey. E presentades per nosaltres dues letres que sobre aço nos havieu remeses al dit Senyor Rey donadores aquelles legi ab contentacio. Venint en apres al fet de mossen Rebolledo dix que lo dit mossen Rebolledo era e stava per manament de sa Senyoria en lo regne de Navarra sens alguna demostracio que no fahia de venir ne partir ne havia fins la donchs tal licencia. E que on a venir hagues no permetera la sua Altesa ell vingues en tal manera per denunciar lo dit don Felip com sia cert que en aquestes dues parcialitats afronta tot lo regne Darago lo qual si per causa del dit bando se embarbullava no succehiria a honor ne servici del dit Senyor Rey. E per tant dix lo dit Senyor que per mitja de la sua Altesa ab entreveniment de la cort del dit regne era donada paraula de seguretat a cert temps entre lo dit mossen Rebolledo e lo dit don Felip en la qual se treballara intras don Joffre de Castro e durant lo temps daquesta paraula se treballaria per metreho en total repos perque de aço no calia redubtar car la sua Excellencia ho havia molt a cor vist que era cosa molt sguardant lo bon stat del regne e lo seu servici. En lo negoci den Luis de la Cavalleria dix lo dit Senyor Rey que en la sua bona fe de aquell no havia oyt parlar des que aquesta diferencia era moguda sino de huns quinze jorns en ça que lo dit En Cavalleria era de nou vengut en aquesta ciutat e axi nos pot dir que lo dit Senyor Rey lo hagues en res favorit en aquesta part abans dix lo dit Senyor haver en aquests dies oyt que sobre aquesta diferencia la qual recahia entre lo dit En Cavalleria e mossen Franci Dezpla e En Joan Boscha lo dit En Cavalleria se justificava molt dient ne stiguera a conexença del arquebisbe de Tarragona o de qualsevol persones continuament elegidores. Veritat es que los dessus dits mossen Pla (dez Pla, Desplà, de es Pla) e En Boscha volrien segons se debia (o dehia) que lo dit En Cavalleria anas sobre aço a Barçelona ço que a ell no venia be ne li era factible per causa del bando que sos parents havien ab gents de aqueixa ciutat mes que havia ofert de anar fins a Fraga. E com se vulla fos ara era stat aci lo dit En Boscha ab lo qual lo dit En Cavalleria era romas en tot apuntament sobre lo dit negoci. Venint en apres als altres afers e de major importancia car ab tota veritat haguem sentiment del dit Senyor Rey que li fonch admiracio que aqueix consistori se diverteixqua a fets e negocis privats quals son los den Cavalleria e dels altres sos companyons entre los quals es la diferencia dessus dita. Dixnos lo dit Senyor Rey en lo fet del consell e casa del Senyor Primogenit que ja nos ne havia dita sa intencio en la qual perseverava ço es que havia voluntat dispondre de les persones del dit consell e casa ab consell vostre en nom del Principat e ab entreveniment de la ciutat de Barçelona e dels altres regnes seus en que la tramesa del dit Senyor Primogenit en aqueix Principat fora molt presta. Per semblant dix que les provisions dels oficis de aqueix Principat eren ja en expedicio e que les veren aqui prestament realment e sens falla. En lo restant de la anada o aturada de la lllustrissima Senyora Reyna dix que sa Altesa no havia encara deliberat e que stava en perpleix de la dita deliberacio per quant havia bona voluntat en condescendre a vostres suplicacions en ço que bonament pogues fer pero que attesa la edat del lllustrissimo Primogenit no vehia com se pogues menejar que anas sens la dita Serenissima mare sua com facilment li poria succehir alguna indisposicio en sa persona en la qual trobarsi la mare era lo total remey apres la ayuda de Deu e no trobansi era cosa perillosa e de gran inconvenient a la persona del dit lllustrissimo Primogenit a la salut e conservacio del qual se devia molt attendre axi per lo dit Senyor Rey com per tots los subdits e vassalls seus qui poden veure que no hi ha altre sino aquest. Mes encara que on se deliberas de trametrel sol sens la dita lllustrissima mare sua ço que no era cosa factible ne bonament se pot dir no vehia lo dit Senyor Rey a qui bonament pogues esser acomanat per gelosies e passions que de aço insurtiren entre los catalans los quals tots ensemps no podien haver la custodia de aquell e convenia devenir a alguns de que los altres restarien en tanta descontentacio que de aço pervendrien assats diferencies e inconvenients. Per les quals rahons dix lo dit Senyor Rey que la sua Altesa no havia feta en aquesta part alguna deliberacio e que per conseguent dir no lans poria. Ne altra resposta poguem sobre aço haver de la Majestat sua de la qual partint nos per aquella hora vist que res noy havia nou que afreturas avis per correu deliberam sperar la resposta vostra a la letra que derrament vos havem tramesa e ladonchs de aço e del que apres succehiria avisar e consultar les reverencies nobleses e magnificencies vostres. E axi es stat fet. E discorrents aquests dies en los quals stam sperants la dita vostra resposta ha succehit que digmenge que comptavem XI del present mes la cort general de aquest regne en aquesta vila congregada apres missa solemne del dit dia ha jurat lo dit lllustrissimo Senyor Infant don Ferrando per primogenit e en sdevenidor Rey e Senyor apres los lonchs e benaventurats
dies de la reyal Majestat. En lo qual acte que es stat celeberrim e de molta solemnitat e festivitat fom demanats per la dita Majestat assistir en decoracio de
aquell e axi es stat fet donat e assignat a nosaltres loch decent e honorable en lo qual stiguem durant la celebracio del dit acte y ha succehit puix apres que hir que comptavem XIII del present la dita reyal Majestat nos trames demanar e venguts a la sua presencia nos significa com la sua Altesa havia hagudes letres del marques de Villena e altres en poder dels quals eren totes diferencies que son entre la Excellencia sua e lo lllustrissim Rey de Castella ab les quals letres los dessus dits significaven esser venguts a la frontera dels regnes per entendre e levar totes les dites diferencies e aquelles per via de lur facultat e poder metre en total repos. Suplicants los dessus dits plagues al dit Senyor Rey trametre fins a Taraçona la lllustrissima Senyora Reyna ab la qual poguessen sobre aquestes coses conferir e ab entreveniment seu venirne a la desijada fi de tranquilitat e repos. La qual cosa com hagues molt sguard al bon stament e pacificacio de tots los regnes e dominis del dit Senyor Rey e de la cosa publica de aquells dix lo dit Senyor Rey volernos aquella significar e no res menys sobre aquella demanar e voler lo consell nostre. Per nosaltres apres alguna deliberacio haguda sobre aço fonch a la sua Altesa respost quens eren a molta contentacio plaer e alegria totes coses que succehissen al seu servey e al bo e tranquille stat dels seus dominis e regnes e que regraciavem a sa Altesa com li plahia aço a nosaltres significar e comunicar ab humanitat e benignitat tanta. En aquella part empero del consell demanat per esser nosaltres sots ordinacio vostra diguem no poder satisfer e respondre lo que a nosaltres e a nostre ofici incumbia era tots temps suplicar la Excellencia sua per la tramesa del dit Illustrissimo Primogenit e de les altres coses per nosaltres supplicades juxta la ordinacio vostra. Les quals suplicacions iteravem e que si lo que de nou ocorria era causa alguna de diferir les dites supplicacions nostres plagues a la Majestat sua ab tal celeritat a tot provehir e dispondre que lo supplicat per nosaltres no rebes dilacio alguna com lo tal dilatar no succehis al seu servici ne al benefici de aqueix Principat en lo qual la sua Altesa devia molt attendre. Respos nos lo dit Senyor Rey que circa lo dit benefici stava la sua principal cura e que en alre mes no pensava e que lo repos e assossech de aquelles diferencies ab lo Rey de Castella eren lo total benefici de tots sos regnes e dominis en que aqueix Principat havia assats participi e que si entenera ab tanta cuyta per satisfer a tot que una hora de temps no si perdera. Partinchs donchs per aquella hora ab sa bona licencia de sa Majestat
sentim que la dita lllustrissima Senyora Reyna se dispon pera partir dema Deu volent. Es lo cami de aci a Taraçona de dues jornades o per alguna indisposicio sua per lo qual se fa portar en andes pora esser de tres jornades lo seu star lla se stima esser de III o IIII jorns tant solament e apres esser aci prestament tornada. Tot aço vos havem volgut significar a fi que si era causa de diferir o dilatar la anada del dit lllustrissimo Senyor Primogenit nous sia maravella. A nosaltres es vengut en admiracio com tant haveu trigat e trigau de respondre. E si vostres bones deliberacions per alguna causa se son diferides com en lo interim no havem haguda de vosaltres alguna letra per la nostra tal passio e desig volem prevenir e provehir al vostre. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus placia. Scrita en Calatayu a Xllll de octubre del any Mil CCCCLX hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

15 DE SEPTIEMBRE.

15 DE SEPTIEMBRE.

Despachados varios asuntos generales, tratóse de instar a las nueve personas encargadas de contestar a las últimas cartas recibidas, para que redactaran asimismo una contestación a las que se recibieron de los Embajadores, relativas a algunos actos del Primogénito. Dicho señor propuso en esta última sesión que el General le diese una cantidad para su socorro, cuya resolución se dejó a arbitrio de nueve personas, y después de haber conferenciado entre sí sobre este asunto, tomó la palabra el decano y se expresó en estos términos.

Que entrar en pensament de donar res al Senyor Primogenit es contra jurament que creu los diputats ni conçell ho puguen fer e ques deu molt attendre que si ara se dona al Primogenit per avant se haura a dar al Senyor Rey e axi no cal sino exbursar totes les pecunies del General com al parer seu nos puixa fer sino en corts generals de Cathalunya.

Se recibió, el mismo día, la siguiente carta.

Molt reverends nobles magnifichs e molt honorables senyors. Per los grans danys fets en aquesta vila per les gents del exercit per vosaltres ordenat fonch feta oferta per lo senyor comte de Modica capita per lo Principat de Cathalunya e per los de son conçell que en la ciutat de Leyda serian integrats e pagats los dits damnatges per ells los quals ab molta despesa de aquesta universitat pobre son stats alli adverats e per ells limittats e moderats al que parague a ses consciences e per molt que las ofertes son continuades e vosaltres de aço siau stats supplicats e requests fins açi los dits damnatges no son stats pagats per aquesta raho vist que la vila e los singulars romanen en mes damnificats que la tacha no es feta e ultra aço han fet depeses per aquesta causa en gran quantitat no seria vist perdessen les dites quantitats ja que per causa del dit exercit han perduda molta quantitat de la amor del Senyor Rey. Per tant trametem a vostres reverencies nobleses e magnificencies lo discret En Joan de la Figuera de la present exhibidor sindich e procurador de aquesta universitat ab plen poder de demanar e cobrar de vosaltres les dites quantitats dels dits damnatges e firmara apoca del que rebra. En molta gracia vos demanam que vista aquesta e lo mes prest que a vosaltres sera possible per no anyadir a mes despeses de aquesta universitat vos placia manarli liurar les dites quantitats asi com foren tatxades a adverades ab les despeses que aquesta universitat ha fetes e fa per cobrar les dites quantitats asi com es just e la justicia vos hi obliga en virtud de les ofertes e obligacions que en la entrada del dit exercit en aquesta vila foren fets ab carta publica per mossen Pastor veguer de aqueixa insigne ciutat e les dites quantitats li sien liurades liberament e sens negun impediment en manera que vinguen a poder sens brogit dels damnificats axi com es just car per relacio del senyor capita conseller e altres gents del exercit poden esser certs del bon acolliment e companyia que per nosaltres lis fonch feta juxta nostra possibilitat. E ultra que aço es justicia vera encara ho reputarem a singular gracia e som molt prests a tot lo que de nosaltres vullau ordenar. De Fraga a cinch de setembre de LXI. - Senyors molt reverends nobles magnifichs e molt honorables dels qui son prests a tota vostra ordinacio los justicia jurats e prohomens de la vila de Fraga. - Als molt reverends nobles magnifichs e molt honorables senyors los senyors diputats e numero de vint e set persones representats lo Principat de Cathalunya residents en la insigne ciutat de Barçelona.

19 DE JUNIO.

19 DE JUNIO.

Habiendo pedido la Reina a los embajadores una cédula, en la que se hacía mención, entre otras cosas, del juramento que suelen prestar los catalanes al Rey, a su entrada; acordóse que se proporcionase a dicha Señora la referida cédula, por copia, y levantando testimonio de ello; para lo que se nombró una comisión, compuesta de un individuo de cada estamento, quienes, al propio tiempo, debían entregarle ciertas instrucciones y una súplica, cuyos documentos se hallan todos a continuación.

Instruccions.

Instruccions per part del reverend e honorables deputats del General de Cathalunya fetes al reverend e magnifichs lo abbat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e mossen Johan Lull ciuteda de Barchinona embaixadors lurs tremesos a la lllustrissima Senyora Reyna de tot ço que per ells se ha a dir fer e exeguir en la present lur embaixada.
Primo pervenguts los dits embaixadors en Vilafrancha de Penedes on la dita Senyora Reyna es o si sa Senyoria era partida seguitsla fins al loch on se trobara dins lo Principat e feta a sa Excellencia deguda reverencia en nom dels dits deputats e consell e donada la letra de crehença que sen porten apres lectura de aquella suplicaran la dita lllustrissima Senyora Reyna li placia fermar en nom del Senyor Rey la capitulacio a sa Altesa presentada per part dels dits deputats e consell la qual ells seran contents passe juxta forma de les respostes per la dita Senyora Reyna derrerament donades ab les habilitacions seguents.
Primo en la resposta del primer capitol e en la fi de aquell sia afegida clausula qui digua axi. Salvo lo que devall en lo terç capitol se dira del noble mossen Galceran de Requesens.
En lo terç capitol en degut loch sia afegida clausula dient axi. E per quant a instancia dels dits deputats e consell e de la ciutat de Barchinona es stat fet cert proces contra lo noble mossen Galceran de Requesens portant veus de governador en lo dit Principat per lo qual es stat e vuy en die sta pres dins la preso comuna de la dita ciutat e lo dit Senyor Rey per alguns respectes hage ordenat e ordone ab la present lo dit mossen Requesens deure esser e star tot lo temps de la sua vida natural fora lo dit Principat e encara fora la cort del dit Senyor Rey sots pena de privacio de la vida e annotacio e confiscacio de tots sos bens aplicadors en cars de contrafaccio al General de Cathalunya salva empero al dit mossen Requesens la *obcio devall scrita per ço plau al dit Senyor Rey vol e ordona que si lo dit mossen Requesens no contentantse de aço se volra defendre per justicia en tal cars stigua en la preso on vuy sta e puixa esser procehit contra ell e sos bens per virtut del dit proces et alias per justicia. Les coses en los presents capitols contengudes en res no contrestants. Totes empero altres instancies o anentaments que fer se porien contra qualsevol altres oficials e persones qui en les coses en lo dit capitol contengudes delenquit hagen os presumira haver delinquit cessants per benefici e repos del dit Principat. E mes vol lo dit Senyor que per los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona sia donada seguretat en quant a ells se sguarde a les persones e bens de tots los oficials e consellers del dit Senyor Rey qui fins lo die de vuy han lo dit Senyor en qualsevol manera sobre los dits afers consellat axi e per tal forma que los dits oficials e consellers puxen star e habitar segurament alt tota quietacio dins la ciutat de Barchinona e lo dit Principat e fora de aquell on mes volran. E que semblant paraula e seguretat los sia donada per lo Illustrissimo Primogenit axi que per ell o algun oficial o persona no puixen esser inquietats ni molestats en bens ni en persones en alguna manera per les causes e rahons en lo dessus dit capitol contengudes e fins lo die de vuy seguides encare que lo dit lllustrissimo Primogenit succehesca en los regnes e terres del dit Senyor Rey e que lo dit Illustrissim Primogenit sie tengut aço prometre e jurar tenir e servar ab tota eficacia. E si lo contrari se fahia sia licit als dits consellers e oficials resistir de fet ab absolucio de la fidelitat en lo dit cars e puixen e degen los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona opposarse a la defensio dels dits oficials e consellers juxta les constitucions leys e libertats del dit Principat.
La resposta del XIIe ha a passar segons per los diputats e consell era ordonada levant lo fet de les corts de Cathalunya ço es que nos puixen tenir per lo lochtinent. Tot lalre ha star com es posat per los diputats e consell sens mudarhi res salva la clausula derrerament posada per la Senyora Reyna que dispon de la facultat dels processos fahedors en cars que lo Senyor Rey entras a peticio dels deputats e consell.
La resposta del XVIIIe sera la seguent. Diu lo Senyor Rey que la Majestat sua no te en lo regne de Sicilia on pogues fer la dita assignacio de XII M florins deduit ço que es mester al sosteniment de la Majestat sua pero per contemplacio e amor del dit lllustrissimo Primogenit fill seu e per condescendre a la supplicacio del dit Principat es content consignarli sis mila (milia, mil, 6.000) florins e per aquells tantes tretes en lo dit regne de Sicilia que abasten a la dita quantitat de sis milia florins cascun any.
La resposta del XXIII capitol ha esser de tal tenor. Plau al Senyor Rey sobre les coses contengudes en lo present capitol star al que sera deliberat e aparra a les persones que a aço seran deputades per quascu dels dits regnes e Principat.
Lo capitol derrer concloent les respostes fetes per la dita Senyora Reyna ha esser de la serie seguent. Lo Senyor Rey fa e atorga les coses demunt contengudes segons que son de part dessus annotades en cascun capitol e respostes ab tal condicio reservacio e protestacio e no sens aquelles ço es que si cars era que lo contengut en lo XV capitol e resposta de aquell que parlen de la oferta e pagament de les CC mil lliures per los cathalans no era complit ab tot efecte ço es que les dites CC mil lliures no eren scrites dins los dits VIII meses en la dita taula de Barchinona juxta la resposta del dit capitol en tal cars lo dit Principat de peccunies del General de Cathalunya hajen e sien tenguts respondre al dit lllustre Infant don Ferrando de annua pensio de censal per totes les dites CC mill libres o per aquella part delles que no sera dins lo temps scrita a raho o for de XXII mill per mill per tant temps com lo dit deposit de la dita quantitat sera dilatat scriure en la dita taula. E per aço attendre e complir hi sia obligat tot lo dit Principat e lo dit General de Cathalunya e drets de generalitats de aquell ab totes aquelles clausules forces e compulses a que son tenguts e obligats per los censals que lo dit General fa e presta les quals sien aci per expresses e insertes.
Item los dits embaixadors presentaran a la dita Senyora Reyna en nom de la Majestat del Senyor Rey la cedula que sen porten ordenada sobra la oferta de la ambaixada e suplicaran li placia manar al secretari de la dita Senyora queu leva carta e requeren lo notari que sen menen que apart leve carta publica.
Item mes los dits ambaixadors presentaran a la dita Senyora Reyna en nom de la Majestat del Senyor Rey la resposta que sen porten feta a la cedula de la qual la dita Senyora Reyna ha feta levar carta publica en Vilafrancha de Penede per mossen Pere Doliet secretari del Senyor Rey e prothonotari de la dila Senyora Reyna e suplicaran la dita Senyora Reyna que mane al dit notari e ells lo requerran continue la dita resposta a la fi de la dita cedula e sens aquella la carta no sia per ell closa e mes los dits ambaixadors requerran lo dit lur notari que apart ne testifich carta publica.
E per quant los deputats e consell fan ordenar una cedula o scriptura la qual sera tramesa als dits ambaixadors es necessari que en cas que la dita Senyora no vulla fermar la dita capitulacio en la forma damunt declarada e no en altre cars los dits ambaixadors presenten a la prefata Senyora Reyna en nom del dit Senyor Rey la dita cedula o scriptura requerint de aquella esser feta carta publica ut suppra. E
de continent aço complit partesquen e sen vinguen.
Si la dita Senyora Reyna sera contenta fermar la dita capitulacio en la dita forma sia publicada per los dits ambaixadors que ad caulelam li placia donar en nom de la dita Majestat del Senyor Rey licencia als deputats e consell de fer carragament de censals per haver les dites CC mill libres cum accessoriis suis.
E fermant la dita Senyora Reyna com es dit es necessari per lo prothonotari qui la sua ferma rehebia sia feta expressa mencio que la dita ferma sia valida de dret e de fet no obstant la carta per sa Senyoria feta testificar per lo dit prothonotari qui de aço parla ne encara qualsevol protestacions reservacions condicions salvetats actes cartes o instruments axi per lo Senyor Rey com per la dita Senyora Reyna o altre qualsevol persones havents ne potestat conjunctament o divisa on se vulla fetes e fets en contrari o que poguessen contrariar o noure o prejudici engendrar a la ferma dessus dita en alguna manera. - A. P. abat de Montserrat. - Expedite Barchinone die XVIIII junii anno a nativitate Domini millessimo CCCCLX primo.

Molt alta e molt excellent Senyora.
La resposta que vostra Excellencia en nom de la Majestat del Senyor Rey havie derrerament feta al XXIII capitol de la capitulacio per part del Principat de Cathalunya a vostra dita Excellencia presentada conte entre les altres coses de verbo ad verbum les paraules seguents. E que per los cathalans sia feta sollenna embaixada al Rey de Castella dins quinze jorns comptadors del dia que la Senyora Reyna los presents capitols fermara avant o abans si abans poran que desista de les guerra e novitats que en lo dit regne fa e restituescha al dit Senyor Rey quis vulla que de aquell ell o gents sues hauran occupat o tindran e leix en pau lo dit regne de Navarra e li serva la concordia entre lo dit Senyor Rey e ell feta inida pactada e concordada pagantli integrament les quantitas en la dita concordia mencionades e compreses. E en mancament de aquestes coses los dits cathalans façen al dit Senyor Rey la ajuda e servey e les altres coses que a ells sien vistes honoroses e degudes ab aquell compliment e integritat ques deu e es necessari e de tant fidelissimos vassalls se spera e confia indubitadament Senyora molt alta. E no resmenys per vostra Excellencia en la conclusio de totes les respostes fetes a la dita capitulacio e liurades en Vilafrancha de Penedes als missatgers per part del Principat de Cathalunya ultimament destinats e en altres parts se fa comemoracio o expressa protestacio e retencio de les dites coses en cars de ferma de la capitulacio predita. Les quals coses Senyora molt Excellent ab deguda reverencia perlant no son covinents a la fidelitat pratica e observancia dels cathalans los quals en coses fora lo Principat per deute no son obligats tals coses fer com son demanades. Ab tot que per lur mera liberalitat han diverses vegades grans coses fetes fora lo dit Principat en servey e honor de llur Rey e Senyor. E per tant llur libertat los cathalans no altererien mas per servici del dit Senyor Rey e de vostra Excellencia los dits cathalans usant de llur libertat per la acustumada devocio e amor que han a lur Rey e Senyor fan oferta e son contents fer sollempna embaxada al Rey de Castella dins quinze dies apres la ferma de la dita capitulacio. E deuse creure Senyora molt alta que los dits cathalans per lur mera liberalitat no oblidaran daquiavant fer les coses que a ells seran vistes fahedores a gloria e lahor de Deu Omnipotent servey de la Majestat del Senyor Rey e de vostra Excellencia e del lllustrissimo Senyor Primogenit repos del dit Principat e conservacio del inmaculat nom dels cathalans e de la presentacio de la present volem e requeran los cathalans esser feta carta publica per vos notari el cetera.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Jatsia la Majestat del lllustrissimo Senyor Rey e vostra molt Excellent Senyora sia be certa del subseguit fins aci per causa de la detencio per la Majestat real feta de la persona del lllustrissimo don Carles Primogenit de la dita Majestat. No resmenys per reduir a memoria a vostra Excellencia e per satisfaccio al que per vostra lllustrissima Senyoria es stat deduhit lo qual es del tenor seguent. La Serenissima Senyora Reyna no pot obmetre reduir a memoria a vosaltres reverend venerables egregi nobles magnifichs missatgers de diputats e consell del Principat de Cathalunya e de la ciutat de Barchinona e als cathalans ab quanta humanitat gracia e clemencia la Majestat del Senyor Rey e la dita Senyora se es portada en la capitulacio per part del dit Principat a la sua Excellencia presentada. La qual quant benefici e libertat al dit Principat confereix per vosaltres clarament es conegut. E nos pot dir que lo dit Senyor Rey haja attes principalment a la preeminencia e stat seus reals sino sols en satisfer e condescendre a les supplicacions per lo dit Principat a la sua Altesa fetes per lo benefici repos e contentament del Illustre Princep fill seu e del dit Principat per lo qual obmetent tant honor preeminencia e benefici del seu stat real es stat e fermantse la cupitulacio ab les modificacions per sa Senyoria fetes e donades lo dia present sera content abstenirse de no entrar en lo dit Principat confiant de tots vosaltres cathalans com de fidelissimos vassalls confiar e sperar se deu que la demanda de no entrar en lo dit Principat en breu temps a supplicacio dels dits deputats e consell e de la dita ciutat de Barchinona sera en lo contrari conmutada. Mes avant lo dit Senyor Rey sera content constituir lo dit lllustrissimo Princep son fill governador general per tots sos regnes e terres e aquell en lo dit Principat crear loctinent seu irrevocable remetentse de aço a la capitulacio respostes e modificacions per la dita Senyora Reyna fetes. E no sols lo dit Senyor los beneficis e actes havents esguard al repos preeminencia seguretat e contentament del dit Illustrissimo Princep e cathalans sera contenta atorgar mas encara tantes e tals gracias que per tots los reys predecessors seus de gloriosa memoria james no son stades atorguades jatsia moltes de aquelles los fossen per los cathalans demanades e grans donatius e servicis per aquells oferts. E si lo dit Senyor Rey tantes gracies preeminencies o libertats atorgar se contentara per lo tranquille stat seguretat repos e contentament del dit Illustrissimo Princep e del dit Principat e poblats en aquell com se pot hoir ni tollerar per los dits fidelissimos cathalans los predecessors dels quals precipuament lur Rey e Senyor de poqua Senyoria en major han augmentat aquell tantes gracies e libertats essent content de atorgarlos restar e esser oppres congoixat e guerrejat per lo Rey de Castella tyranicament e indeguda lo qual per si eo per ses gents es entrat en lo regne de Navarra e fa la guerra en aquell e ha occupades e te algunes forçes de aquell e ha fetes altres novitats en regnes e terres del dit Senyor Rey al qual axi mateix tyranicament te occupat son patrimoni que lo Senyor Rey son pare de sancta recordacio li leixa en Castella e ha contravengut a la concordia feta ab lo dit Senyor Rey. E no es justissima demanda feta per lo dit Senyor Rey que los dits cathalans per via de embaixada servey e ajuda ajudant al seu Rey e Senyor contra lo Rey de Castella fahent aquell desistir e cessar de la guerra que fa en lo dit regne de Navarra en sos regnes facen retornar. Certes si consideren dons los cathalans lur integerrima e sincera fidelitat miren e porten a memoria los actes e gestes de lurs predecessors e hauran vera noticia si la dita demanda tan justissima en manera alguna poden ni deuen diferir ni recusar. O fidelissimos cathalans vassalls del dit Serenissimo Senyor Rey obrense les vostres viceres e coratges considereu les preeminencies utilitats e libertats les quals sa Excellencia per gracia a supplicacio vostra de si aparta e al dit lllustrissimo Princep e a vosaltres per sua clemencia e benignitat no recusa atorgar. E recordantvos de la oferta dignament feta per los cathalans al Senyor Rey don Alfonso de inmortal memoria en la qual en si prengueren carrech de la guerra de Castella en tot cas que lo Rey de Castella de si no volgues fer justicia en los fets del infant don Enrich quant mes ara se deu fer toquant a la persona honra e stat de vostre Rey e Senyor natural oppres veixat e deseretat per lo dit Rey de Castella indeguda e injustament lo qual vostres passats no solament no tollerar mas encara hoir no han pogut de sos reys e Senyors. E per totes les dessus dites coses e altres es de creure que Deus Omnipotent de tots creador reys e princeps e tot lo mon clarament coneixeran la tanta humanitat clemencia e benignitat de vostre Rey e Senyor natural. E si a les gestes e actes de vostres predecessors dignament e virtuosa fets e per tot lo mon per tals celebrats haguts e reputats attendre no volreu lo que de tant fidelissimos vassalls com vosaltres sou sens dupte nos spera vullau attendre e be considerar a les coses ab les quals sou tenguts e obligats a vostre Rey e Senyor natural en virtut del jurament de fidelitat a sa Majestat prestat en la forma seguent. Yo t jur que sere feel de aquesta hora avant fins al derrer dia de la mia vida a tu molt alt e molt Excellent princep e Senyor Rey don Johan de Arago de Navarra de Sicilia et cetera gloriosament regnant que nunqua scientment sere en consell o en fet que tu perdes la vida o membre algu o tu rebes en la persona alguna lesio o injuria o contumelia o que tu perdes algun honor lo qual ara has o daquiavant posseiras. E si sabre o hoire algu que vulla fer alguna cosa de aquestes contra tu per mon poder prestare impediment que no sia feta. E si noy pore prestar impediment quant prest pore ho denunciare e contra aquell axi com pore prestare a tu lo meu auxili. E si se sdevendra perdre injustament o per cas infortuit alguna cosa la qual has o hauras ajudare aquella recobrar e recobrada tots temps retenir. E si sabre tu voler justament ofendre algu e generalment o special sere request axi com pore prestare a tu lo meu auxili. E si alguna cosa en secret a mi manifestaras aquella sens licencia tua no manifestare a algu o fare per que sia manifestada. E si consell a mi sobre algun fet demanaras donare a tu aquell consell lo qual a mi sera vist mes expedient a tu. E nunque de ma persona fere cosa alguna scientment la qual pertanga a injuria o contumelia tua. E jatsia la dita Senyora Reyna cregua fermament vosaltres que tot lo dit Principat representau no voler ni sols pensar fallir en les coses en lo dit jurament de fidelitat contengudes com aquells imitant vostres predecessors tingau impresses afixes e indeliblament unides en los vostres coratges per aquella innata fidelitat que sempre may los vostres passats e vosaltres han e haveu acustumat haver a vostre Rey e Senyor natural lo que per molts eximplis e actes virtuosos
es comprovat notori e manifest per tot lo mon. Empero la dita Senyora Reyna tant humanament e benigna quant pot per la potestat que a aquestes coses ha de la Majestat del dit Senyor Rey et alias vos prega amonesta exhorta e requer per aquelles deutes de vassallatge fidelitat e naturalesa que al dit Senyor Rey vosaltres en noms propris com encara axi com a missatgers del dit Principat e aquell e los poblats en aquell representans sou tenguts obligats e astrictes a la dita demanda per lo dit Senyor Rey feta de la embaixada faedora al dit Rey de Castella e auxili prestador al dit Senyor Rey per defensio del seu regne de Navarra e altres regnes e terres e honor de la sua Senyoria stat real e observacio de les coses entre lo dit Senyor Rey e Rey de Castella concordades vullau satisfer ab aquel compliment e integritat ques deu e es necessari e de tant fidelissimos vassalls se spera e confia indubitadament. E si la dita Senyora Reyna es e sera contenta condecendre a les coses contengudes en la dita capitulacio ab les modificacions protestacio e retencio per sa Altesa ultimament fetes lo dia present a vosaltres donades e se ofir fermar la dita capitulacio ab les dites modificacions protestacio e reservacio e ab tal pacte qualitat condicio e retencio e no en altre manera ço es que la dita ferma sia suspensivament feta en axi que no puixa sortir son efecte ne de aquella o part alguna de aquella usar se puixa nis dega ans sia haguda per no feta fins a tant que al dit Senyor Rey sia fet o oferta prometença e segura de les coses contengudes en la resposta del XXIIII capitol que lo dia present la dita Senyora Reyna dona tant per lo dit lllustrissimo Princep quant per los dits diputats e consell lo dit Principat representants e per la dita ciutat de Barchinona la qual oferta e prometença hajen a fer expeditament en altra manera la dita ferma que la dita Senyora Reyna fara sia deguda per nulla irrita e de neguna eficacia e valor e de aquella ni de part alguna della en tal cas en manera alguna usar nos puixa nis dega. E complintse axi les dites coses succeiran a gloria e laor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey benefici contentacio e repos del dit lllustrissimo Princep e Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona. E de les dites coses vol e mana la dita Senyora Reyna que sia feta rebuda e testificada carta publica per Pedro Doliet secretari del dit Senyor Rey prothonotari seu e notari publich una e moltes tantes quantes seran donades et cetera. Dien los dits diputats e consell e la ciutat de Barchinona que sentida per lo Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona e altres ciutats e viles reals del dit Principat la dita detencio fou divinament inspirada tant unida voluntat en lo dit Principat en treballar per la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit que fonch e es stat reputat a cosa miraculosa la qual detencio fou feta en gran perturbacio molestia e dan irreparable de la casa real de Arago e de tots los feels de aquella e periclitacio de la posteritat de aquella la qual ha regnar e governar en tots los regnes e terres de aquella e encara contra usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya capitols de cort e privilegis e libertats del dit Principat per la Majestat real ab humil reverencia perlant jurats e si no fos la representacio molt regulada del dit Principat e la sollicitacio degudament e pertinentment feta per los qui lo dit Principat representen no se excusaven grans perills e inconvenients. Per la qual raho havents los cathalans sguard a lur innata e incorrupta fidelitat e per satisfer a aquella e a la conservacio de la corona real tremeteren a la dita real Majestat embaixada de XV persones de molta dignitat e saviesa dotades e la dita ciutat de Barchinona de VIII persones e les altres universitats de les ciutats e viles reals de Cathalunya per lo semblant trameteren lurs solemnes embaixades sperants axi com versemblantment sperar se debia que la dita Majestat per sa virtut donaria orde en reposar tantes congoixes e fer gracia al dit Principat de la dita liberacio. E jatsia innumeres vegades la dita Majestat sia stada supplicada per merce sua li plagues reduhir e rebre en bon amor pau e concordia lo dit lllustre Primogenit empero james ho pogueren obtenir los dits Principat ciutat de Barchinona e altres ciutats e viles del dit Principat a tot aço a tracte seduccio e induccio de alguns mals consellers no zelants lo honor de Deu servey de la dita Majestat benefici e repos del dit Principat e altres regnes e dominis del dit Excellentissimo Senyor. E si los cathalans haguessen demanat gracia derogativa al honor e corona real lo que james es stat vist ne farien fora digna cosa esser stat dificultat. Mas que demanaven cert honor de la real corona conservacio de la posteritat real repos e tranquillitat del dit Principat e altres regnes e terres de la dita Majestat e desistint de tal demanda podien degudament esser increpats e maldits. Vehents dons los cathalans que per aquesta via no podien gracia obtenir convingue entrar en termens de justicia e axi los dits embaixadors insistiren e supplicaren a la dita Majestat que fes justicia en lo dit fet administrada e que lo dit Illustrissimo Primogenit fos restituit en lo Principat de Cathalunya de hon de manament de la dita Majestat era stat tret supplicant la dita Majestat aço volgues fer per observancia dels usatges constitucions e altres libertats del dit Principat per la dita Majestat jurades la qual cosa jatsie lo dit Senyor Rey degues de justicia complir per disposicio dels dits usatges constitucions e libertats e per los altres sguards damunt dits axi poch lo supplicat ab deguda reverencia parlant nos pogue obtenir ans lo dit Principat vehie per experiencia molts oficials e consellers de la sua Majestat en nom e per part de la dita Majestat esser anats per lo dit Principat suscitants gents e procurants que nos pogues proseguir la dita peticio de gracia o justicia. Hoc mes moltes zizanies e divisions esser procurades lo que dignament portave als dessus dits supplicants gran admiracio. Vistes donchs e considerades totes aquestes coses e multes aspres e dures cominacions que publicament exien e anaven per la terra axi per la dita Majestat dites als dits embaixadors quant en altra manera sembla als dessus dits molt diligentment e ab aquell esforç ques pertanyia deure attendre a la sua indempnitat e procurar virtuosament ab deguts e pertinents migans conformes a les leys e libertats del dit Principat esser complit lo que justament havien demanat. E per ço encara treballant e fatigantse havent sperança a conseguir lo degut trameteren los dits cathalans XXXXV persones de les majors e pus preeminents del dit Principat ajustant aquelles a Ies XV persones e altres embaixades dessus mencionades ja trameses les quals totes prostrades e molt humilment altra e altres vegades supplicaren la dita Majestat li plagues atorgar e a efecte deduir les coses tantes vegades degudament supplicades. Pero axi com les primeres sopplicacions axi les derreres foren poch exaudides e admeses lo que ab grandissimo dolor lo coratge dels cathalans sostenir e ha sostengut. E per quant per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda los dits cathalans vehents se frustrats de gracia e justicia jatsia acustumats fossen gracies de son Rey e Senyor obtenir unanimes treballaren e han treballat ab vies degudes e pertinents conformes a las leys del dit Principat donar orde en la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit. E axi mateix en perseguir aquells qui sinistrament havien e han consellat e seduhit la Majestat real fahent per aquestes coses molt grans despeses tant que mijançant la divina gracia lo dit Excellentissimo Senyor Rey es stat mogut en liberar la persona del dit Illustrissimo Primogenit axi com de fet es stat subseguit. Per les quals coses ha convengut ad dit Principat a fi que daqui avant fos tolta tota manera de discordies e zizanies e inconvenients irreparables los quals se porien seguir per causa de mals consellants e no zelants lo servey de Deu e de la dita Majestat e benefici e tranquillitat no solament del dit Primogenit e Principat e ciutat de Barchinona e altres mas encara dels altres regnes e terres de la real corona supplicat de la dita capitulacio e contengut en aquella la qual capitulacio en tot e per tot quant concerneix lo servey de la dita Majestat e de vostra Excellencia e del dit lllustrissimo Primogenit e Illustre Infant don Ferrando e conservacio de aquells e repos del dit Principat a tots es manifest e notori. Donchs no es maravella si la dita Majestat per sa gracia e merce ve e deu esser inclinada en atorgar la dita capitulacio e coses en aquella contengudes. E si en los passats temps tals coses no son stades demanades ne consentides no havien seguits tals actes per los quals convengues de tals demandes usar per obviar los inconvenients e dans quis poguessen subseguir al stat e posteritat real e a la cosa publica del dit Principat e dels altres regnes e terres del dit Senyor Rey e tot aço per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda a la qual observar no fretura ne james ha freturat por la gracia de Deu ne afretura ne afreturara en lo sdevenidor incitar o convidar o requerir los cathalans com aquella en llurs coratges radicada tinguen e mostren e han ho mostrat los actes e gestes passats e fins aci fets los quals han augmentat e gloriosament prosperat la real corona e lunyat tot sinistre de la real posteritat. E per ço Senyora molt alta ab deguda reverencia parlant no era ne es necessari exprimir lo que conte fidelitat com los dits cathalans en lur animo e fets e obres hajen mostrat mostren e mostraran pus amplament que no es scrita aquella retenir e en memoria indeliblement haver tenir e obrar. E mostres apertament axi en la guerra e guerres de Castella passades e en altres innumerables fets als quals segons les libertats del dit Principat los cathalans obligats no eren ne son e per lur proprie liberalitat e no per obligacio alguna segons lo cas requiria pus fos a gloria e honor de Deu e servey de la Majestat real util e repos del dit Principat e dels altres regnes e terres del dit Senyor volien e han volgut les lurs persones e substancies exposar per augmentacio e conservacio de la dita real corona.
(Ahora imaginad que el rey de Castilla conquista en este orden los reinos de Navarra, Aragón y Valencia, fronterizos, pero deja tranquilos a los del Principado, y les da la independencia, como Puigdemont, unos segundos. O bien imaginad que los franceses entran en Cataluña y los catalanes tienen que luchar contra ellos, sin el apoyo de Valencia, Aragón, Navarra, y por mar Mallorca, Sicilia, Córcega, Cerdeña, etc, cuando hemos visto según los textos que se morían de hambre en los llanos de Fraga y Lérida.)
E per conseguent done als dits cathalans molta causa de maravellar que la dita Majestat en la concessio e ferma de la dita capitulacio la qual a tant servey de la sua e vostra excellentissima Senyoria e conservacio de la posteritat real sua e vostra e repos del dit Primogenit e Principat e altres regnes e terres del dit Senyor es demanada se vulla taturar apposant condicio tal a la qual per les libertats al dit Principat atorgades lo dit Principat no es obligat ne james sino per pura e mera liberalitat ha acustumat satisfer segons los fets gestes e actes antichs autenticament demostren. E per quant vostra molt excellent Senyora ha ordenat fer carta publica del proposat per vostra gran Excellencia suppliquen humilment a vostra serenissima Senyoria los dits deputats e consell e la ciutat de Barchinona sia merce vostra provehir e manar a fi que en e per tots temps a tot lo mon apparega quanta es stada es e sera la fidelitat dels dits cathalans e quant justificadament son stats fets lurs procehiments. La present al peu de la dita carta esser continuada e que no sia closa sens la present resposta.

Dirigitur domino archiepiscopo Terrachone.
(Esta ch no se pronuncia como en valenciano chona, chones, pechina, pichina, ni en Ulldechona, es una k, Terracone : que pasa muchas veces a g: Terragone : Tarragona)
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Per quant lo Illustrissimo Senyor Primogenit mostre haver plaer vostra reverendissima paternitat sia aci e nosaltres per semblant com vostre reverendissima paternitat sia dotada de molta virtut e intelligencia pregam e encarregam aquella li placia partir e venir aci decontinent car lo dit Illustrissimo Senyor Primogenit e nosaltres ho haurem a gran complacencia. E sia reverendissimo pare en Christ la Sancta Trinitat vostra
guarda. Dada en Barchinona a XVIIII del mes de juny del any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt excellent Senyora.
A vostra excellentissima Senyoria son destinats los reverend e magnifichs abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Johan Lull ciutada de Barchinona per part nostra e de aquest Principat explicadors certes coses de les quals son plenament informats. Suplicamvos Senyora molt alta placia a la Altesa vostra donar los plena fe e creença e haver los afers occorrents en aquella beningna recomendacio que fins aci virtuosament fet ha. Molt alta e molt excellent Senyora la Santissima Trinitat haja en la sua proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual de nosaltres man lo que li placia. Feta en Barchinona a XVIIII de juny any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria humils vassalls etc. los deputats del General e consell etc.

Instruccions que sen portaren los sobredits mossen lo abat de Poblet e mossen Johan Çabastida cavaller e mossen Johan Lull embaixadors a la Senyora Reyna tramesos.
Instruccions etc. (Son las mismas que se hallan anteriormente.)