29 DE MAYO. 30.

29 DE MAYO.

Constituidos y congregados en la capilla de la casa de la Diputación los señores Diputados y muchos individuos de su Consejo, el muy egregio señor D. Hugo Roger, por la gracia de Dios, conde de Pallars, capitán general del ejército del Principado de Cataluña, arrodillado delante del altar de San Jorge, puestas las manos sobre un misal, juró a nuestro Señor Dios y por los cuatro Santos Evangelios, sostener, guardar y cumplir bien y lealmente todo lo que se le había encargado en y por las instrucciones y demás escritos que se le dirijian por los señores Diputados y Consejo; a cuyo efecto, prestó sacramento y homenaje de manos y boca en poder del magnífico mosen Bernardo Çaportella, caballero, otro de los referidos señores Diputados.
El mismo día, fueron expedidas, por orden de los señores Diputados, las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e consell general de la vila de Muntço.
Molt honorables e savis senyors. Entes havem e per moltes vies som certificats que en aqueixa vila deu venir gent darmes ab comunicacio de fer dan en aquest Principat. E jatsia la venguda e menys la receptacio de aquella de leuger no cregam. Empero per la bona amor e confederacio que sempre es stada entre aquest Principat e aquexa vila e encara per nostre descarrech vos ho volem notificar. Significant vos que si per aquexa vila tal gent era receptada e dan algu sen seguia en alguna part de aquesta terra nosaltres e aquest Principat no hauriem lo sentiment ques mereix lo que molt nos desplauria car de aquest Principat fins aci males obres no haveu hagudes axi com no creem puixen procehir de vosaltres. Pregam vos per ço encarregam e exortam queus vullau acordar de la vicinitat e de la bona contractacio que huns ab altres fins aci havem praticada.
E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

En este día fue publicado por los lugares de costumbre el siguiente pregón.

Ara ojats queus fa a saber lo molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger per la gracia de Deu comte de Pallas (sale otras veces como Pallas, Pallars) capita general del exercit fet per lo Principat de Cathalunya per servici de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e benefici del dit Principat de Cathalunya e de
les libertats e cosa publica de aquell. A tots los cavallers jentils homens ciutadans e altres qui per servir a cavall lo dit exercit son acordats en virtut de la seguretat per ells prestada que lo dia present a les tres hores de pres dinar ques comptara XXVIIII del corrent mes de maig sien a cavall armats e a punt davant la posada del dit senyor comte la qual es a la plaça del vi de la present ciutat per partir ensemps ab lo dit capita e fer llur benaventurada via tota dilacio e excussacio cessants.

Los señores Diputados recibieron, el propio día, la carta que sigue a continuación.

Als molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Senyors de molta magnificencia e reputacio. De vostres magnificencies havem rebuda una letra de vuyt del present mes de maig per la qual nos scriviu que a vostres magnificencies es pervengut que en aquesta ciutat e encara per lo camp se farien certes empres de gent axi en particular com en goneral e que de aço vos volguessem veridicament informar. E per ço senyors de molta magnificencia per satisfer a vostre bon desig e per millor informar vostres magnificencies lo concell de aquesta ciutat ha deliberat ne fos presa informacio e per aquesta presa no trobam empre algu se sia fet en particular ni en general contra aquest Principat e per tant mossenyors ne avisam vostres magnificencies. E apres senyors de molta magnificencia havem rebuda una altra letra vostra feta a VIIII de maig el contengut de aquella es que en aquestes parts se sembrarien algunes fames per les quals se sperarien divisions e scandols en aquest Principat entre les altres que lo exercit que per vosaltres ses fet seria en dan e deservey de les persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustre Primogenit les quals fames senyors de molta magnificencia fins aci no havem oides ni menys creem pensant que son cathalans los quals fins aci han acustumat de servar la innata fidelitat a son Senyor creent tots temps que totes les coses fins aci fetes son a defensio de llurs excellentissimes persones e conservacio de la corona reyal benefici e repos de la cosa publica fent vos certs que si tals coses sentiem de aquells vos avisariem. E sia mossenyors de molta magnificencia la increada Trinitat en continua guarda de vostres magnifiques persones longament ab prosperitat votiva. De Tarragona (suelen escribir desde Barchinona) a XXII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Senyors de molta magnificencia e reputacio los consols de Tarragona a vostra honor prests.

30 DE ABRIL. // Estamos en mayo, la fecha anterior es 29 de mayo de 1462 //

Reunidos los señores Diputados eclesiástico y militar, y el oidor de cuentas Bernardo Juan de Casaldaguila, se hicieron varias proposiciones, que fueron votadas, con discordancia de pareceres, pero al cabo se tomó como deliberación el siguiente voto del señor obispo de Vich, por ser el más favorecido.

Dix que per utilitat del General e de la cosa publica del Principat sia prestada a la vila de Perpinya una farrera de galea grossa de mercaderia que demane la qual sia feta de nou de pecunies del General. E que los deputats hagen carrech de ferla fer en la manera que han acostumat fer altres farreres e com la liuraran que la dita vila de Perpinya faça seguretat ab bones fermançes de restituir la quantitat que costara en peccunia nombrant sera liurada.
Item que los fusters trenaques per la gent de peu parpals destrals bombardes polvora vitualles e altres coses que sien necessaries al egregi capita per lo exercit del Principat sien remesen als abat de Sant Benet Pere Desplugues e Bernat de Marimon. E si tenda te ja lo general que sia prestada al capita si als dessus dits sera vist. Pero que los dits tres hajan per ço que faran ab concell e assentiment de la dita novena de les banderes sens referir.
Item que sia elegida per los nou de les banderes una persona qui conduescha e governe los mil homens derrerement soldedats per tant com deuen esser tramesos segregats del exercit qui es ab lo egregi capita general sens referir.
Item que sia trames per los diputats e la dita novena de les banderes home ministre de la casa de la Diputacio qui vage ab diners e seguescha lo exercit axi per pagar sou als soldejats com per pagar altres coses necessaries al dit exercit e que pach lo sou a pes sens engan algu. (la fórmula antigua “sine enganno”)

En este día, los señores Diputados y Consejo mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt honorable lo senyor En Baltasar Saula procurador de la vila de Santa Pau.
Molt honorable senyor. Vostra letra havem rebuda per En Nicholau Pirot. Restam contents dels avisos e de la bona voluntat e intencio vostres e de aquexa vila e del que virtuosament haveu fet mi defendre aquella creem daciavant continuareu vostre be obrar com a bons cathalans. Certificant vos com ir parti (partí; ayer partió) lo egregi capita general lo qual stara en camp ab tot lo exercit e soccorrera lla on la necessitat requerra per que si res vos occorrera conferiune ab ell. Ja haureu sabudes les noves de França. Mirau be per tot e provehiu vos en manera que de aqueix castell e vila puixau dar bona raho. Dada en Barchinona a XXX del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats dol General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend e honorables mossenyors les vuyt persones eletes per lo stament de Gerona.
Molt reverend e honorables senyors. Dies ha nos scrivis per mossen abat de Sant Salvador de Brea mossen Çarriera e mossen Bernat Johan Olivera los quals en les coses quels comanas se son haguts ab gran cura e diligencia e nosaltres havem fet tot lo que es stat possible circa les coses demanades e encara de totes coses subseguides vos havem scrit frequentadament. Ara per lo dit mossen Olivera sereu stesament avisats de les noves que hic occorren. Es necessari e axi vos ne pregam exortam e encarregam que siau vigils e attents en totes coses axi com loablament haveu acustumat. Lo capita general ab lo exercit es en camp e subvindra lla on sera necessari per repos e benavenir del Principat. E sia Jhesus vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXX del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt honorable mossen Pere de Belloch donzell.
Molt honorable mossen. Per ço com de les coses en que fins aci haveu entrevengut per les fahenes concorrents haveu dada qual raho de vos se sperave e per altres bons respectes vos havem elegit conseller del egregi capita general del exercit de aquest Principat per ço vos pregam e encarregam quant mes podem vullau acceptar lo dit carrech e anar ab lo dit capita. Car nosaltres provehim que home sera trames aqui per dar vos lo sou axi de la gent a cavall que tindreu com encara a raho de XV florins per quiscun mes del consellar. O si lo dit sou volreu aci trameteu nos ho a dir e sera pagat al qui volreu. E tingaus la Sancta Trinitat en sa proteccio. Dada en Barchinona (a) XXX de maig any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Siguen las cartas que los señores Diputados recibieron en este día.

Als molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors. Perque En Pere dez Soler qui porta la bandera reyal es romas sens cavall com En Bernat Çapila no li haja volgut leixar lo seu que ell fahia extima e compte es molt necessari sia provehit lo dit Soler sia ben encavelcat. Placieus volerli fer extimar per los tres extimadors ja deputats per lo concell o lo cavall de mossen Burqnes (Burgues, Burgués) o lo den Felip de Ferreres o den Pere Johan de Sant Climent que mossen Guillem dez Soler son avi (avus; yayo; abuelo) decontinent pagara lo que per los dits extimadors sera extimats e haure pler singular li sia triat lo que millor ques tropia (que se trobo, que es trobi; que se encuentre; trobar : encontrar) en ciutat per quant los penones (penoners; los que porten lo penó; los que llevan, porta + estandartes, standards, estandarts, etc) deuen esser millor encavalcats (encabalgados, montar mejor caballo) que tots altres. E sia li trames prestament car lo dit Çapila sen ha vuy portat lo seu e ell es romas a peu. E no mes la Sancta Trinitat sia en proteccio continua vostra. De la Rocha a XXX de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A la ordinacio de vosaltres senyors prest e apparellat lo compte de Pallas (conde : comite y declinaciones: comte. Pocas veces se encuentra compte en estos textos, ya que significa cuenta : contar : computo : computar. En la “mp” la p no se suele pronunciar, como en temps, de tempus, comte y compte se confunden en la escritura, porque se pronuncian igual. Pallas, Pallars, pronunciado Pallàs o Pallás, da igual la tilde de la a, es una cuestión de moda, porque en mallorquín antiguo se encuentra á, además de añy, Añy, con ñ, Río Algars : Algás, apellido Millars, Millás o Millàs, millor, millors : milló, millós &c, etc) capita del exercit de Cathalunya Roger.
(Roger “rugé o rugè” : Roger Moore “róger”, Rogelio, Ruggiero, etc)

Als molt reverend egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte a ple informats de nosaltres explicaran a vostres molt grans R. N. magnifiques e honorables providencies certes coses de nostra part. Placiaus darlos fe e creença com si per nosaltres eren explicades vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes senyors. Ab extrems anxietat amaritud e dolor de cor e de totes nostres penses virtuts e per deute natural per la fe cathalana per los vinents e passats ab efusio de sanch demostrada per exalsar la reyal corona a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e de llur Rey e Senyor som moguts en recitar les extremes novitats de present a nostre auditori pervengudes e recitades hoc se diria enferm exequides ço es que lo Senyor Rey hauria empenyorat lo comdat de Rossello e de Serdanya al Rey de França per CCC mil scuts e que lo comte de Foix staria ja amassat ab gran gent darmes per venir en la dit comdat per pendre possessio e on li fos resistit que a saccomano ho barrejas. E mes que lo dit Senyor no recordantse dels seus juraments per ell axi en la observacio de privilegis constitucions capitulacio e altres libertats del Principat de Cathalunya prestats fort prest vindria a Balaguer ab gran poder de gent darmes axi privades com stranyes e que descorreria lo dit Principat ab inaudites afliccions e exequucions dels dessus pobles e axi personals com de viures e bens llurs e que de tot aço vostres grans magnificencies serien mes que certes la qual cosa cau en nosaltres en molt gran admiracio car hun semblant misteri e de tanta gravitat pervengut a vostra auditori on fos cert se ha a creure que vostres grans magnificencies qui son caps protectors defensadors e conservadors de tots los membres de vostre cap representant
tot lo dit Principat ne haguerets (occitano) avisades totes les universitats per star attentes a tota defensio considerats los bons avisos en passat continuats e per vosaltres donats. Per tant molt magnifichs e insignes senyors sia de vostra merce prestament de totes les coses damunt expostes segons seran de veritat siam certificats. E per tant com durant aquestes tribulacions lo veguer de aci gran temps ha passat ses absentat de aquesta ciutat e los seus motius de la sua absencia son recayguts en moltes opinions e moltes coses considerades e la gran diminucio de la populacio de aquesta ciutat per mortaldats e en altra manera temps ha passat vos era stat scrit vos fos plasent aquesta ciutat fos provehida de qualque bon president o capita acompanyat de gent darmes a despesa del General attes que aquesta ciutat quiscun any hi fa gran adjutori e may ne ha res sentit empero resposta alguna non havem haguda de que stam molt maravellats e torbats e com se diria que lo dit Senyor Rey fort prest ab gran gent se spera de passar aci e que deu tirar la via de Gerona e ignorem los seus motius e que en aquesta ciutat segons es dit no haja cap ço es president sino lo sotzveguer qui no ha disposicio de semblant misteri ab tot que per gracia de Deu aquesta ciutat stiga ab bona voluntat unitat e concordia. Per tant si cobejats (occitano) axi com fermament crehem fets conservacio de aquesta ciutat qui continuadament ha stat sta e stara a tota vostra ordinacio e les coses recitades son veres prestament com sia gran perill en la triga tremetats aci (occitano + valenciano en dos palabras) hun capita o president acompanyat de gent darmes a despesa del General. En altra manera siats (occitano) certs que aquesta ciutat pasara hun gran perill ab tot que nosaltres ab molta unitat e concordia hi havem fet e farem ultra posible. E conserveus molt magnifichs e insignes senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XXVIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments prests los consellers e concell de Vich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors. Air resebi una vostra letra de XVII del present ab la qual me avisau haveu resebuda la copia de les dues crides publicades en aquesta vila per manament de la Senyora Reyna e rescrivintme sobre lo queus havia scrit en haver comissio o forma com me regiria en fer correus e altres despeses si lo cas o portava axi que sobre los afers que occorreran fare lo millor me parra juxta vostra dita deliberacio. E axi mateix en lo restant de la dita letra fare e haure diligencia segons per aquella mes manat. Apres jo havent diligencia en sentir noves e totes altres coses dignes de avis sobre la concorrencia del fet de França certifich vostres grans reverencies nobleses magnificencies e savieses com del dit fet del Rey de França hic ha dos avisos per letres de dos homens cathalans la hu es studiant que atura a Tolosa laltre es gentil hom qui segueix en les parts de França scrivint a persona a ell molt acostada en tal manera que per la vida no li scriuria una cosa per altra. Copia de les quals dins la present vos tramet per ço que de aquelles vostres grans reverencies nobleses magnificencies e savieses siau plenament avisades. E veritat que juxta lorde e forma de vostra dita letra per millor investigacio e certitud del dit fet e de totes altres coses havents respecte en aquell he tramesa persona disposta per haver nova e relacio de tot ço que de tot ço que (se repite como el ajo, se repetix com lo all) en aquelles parts saber se pora quant sera tornat e de tot quant sich sabra tota hora sic trobara fiable portador o lo cas fos per fer correu serets (occitano) avisats largament. Ja per altra vos havia scrit del contengut del present capitol pero perque no sa trobat portador la me retenguda avisant vos com a XX del present me fou remes ab letra del honorable lo senyor En Bartomeu Sellent scriva major de vostre ofici hun plech de letres vostres dirigidas a certes persones de aquesta patria les quals son stades ben enviades al millor ses pogut fer. Per En Banyoles guarda de la casa del General de aci resebi ir altra letra vostra sobra son fet sera servat segons en aquella es contengut e per la present nom occorra als a dir sino que vostres grans reverencies nobleses magnificencies e savieses manen de mi lo que plasent los sia. Les quals la Trinitat individua tinga en sa proteccio e continua guarda. Scrita en Perpinya a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - Prest a vostres manaments Pere Andreu diputat local.
Senyors. Per les despeses fahedores per los afers concorrents axi en fer correus si obs sera com en trametre exploradors o altres persones en les parts de França o de Foix axi com ab vostra susmencionada letra es feta mencio es necessari sia scrit al honorable En Francesch Giginta rebedor novament creat en e de les peccunies dels drets de les generalitats de les entrades e exides que aquelles administre e haja a pagar axi com ja en e per tals coses es acustumat com los emoluments de mon ofici no sien tals que bastassen per res e ja serveixen tots jorns en altres coses ordinaries a dit ofici.

Con la carta precedente fue enviada copia de los avisos que siguen.

Traslat del avis del qui scriu a la persona a ell molt acostada.
La present si es per avisar vos com lo Rey de França ha mandats los homens darmes qui son II mil lançes qui son XXIII mil combatens que van en Rossello. Ja crech vosaltres ne siau avisats empero aço nou tingau en vil car ells hi seran molt prest.

Traslat del avis fet per lestudiant de Tolosa.
Queus vull avisar del gran preparatori ques fa en lo comdat de Foix contra nostra terra axi certament com nostre Senyor es al cel. Lo Rey de França fa socors de mil lançes e de sis mila franchs archers al nostre Rey e fa tirar tots los engins qui devien anar a Bordeu en Foix. Quen sera ni que no aci na grandissima ramor que fins als infants petits se parla que jur vos no gossam anar per villa tant nos han a la testa. Han feta crida que totes les gents darmes se hajen justar a la fi de aquest mes en certa part del comdat de Foix.
Fa la letra Andreu Cabaner studiant. Al monjo Lopia. Es feta a XVIII de maig.

A mon senyors molt reverend e molt magnifichs e de molt gran noblesa e senyoria monsenyors los diputats da Cathalunya.
Monsenyors molt reverend e molt magnifichs e de molt gran noblesa e senyoria molt humil recomendacio premesa. E si a vostra gran saviesa es assats notori los grans insults e detestables conceptes en los passats dies perpetrats vers e contra aquesta vila e castell de Santa Pau no es a cura pus recitar per squivar tedi de prolixitat. Ara per quant sus ara per avis cert con informat lo dia present deuen esser a mi alguns sindichs dels pagesos los quals ab intreveniment de hun algotzir deuen fer a mi tres requestes que acullega los pagesos qui ja los dits insults han comesos dins dita vila e castell de Santa Pau. E per quant pens tals requestes sien perque los dits pagesos sien senyors de la força del dit castell se haver lo porien com sia ajustat fetes dites requestes me deuen combatre e continuar lur combat a fi que façen llur poder en pendre lo dit castell lo qual desigen molt per que los seria gran retreta en aquestes parts. Fins aci per gracia de Deu los es stat ben defensat e daciavant crech sera aximateix. Pens tal fahena redunda a gran interes de tot lo Principat de Cathalunya. E per tant vos tramet Nicholau Pirot de aquesta vila portador de la present recorrent a vosaltres e a vostre subsidi com crech apres sia assetiat nous poria fer avis. Ja los homens de aquesta vila fins aci han fet lo degut vers lo util del Principat e faran tots temps pregant vos ab tota afeccio vos placia aquesta vila e castell hajats a memoria e donar presta provisio car ja los pagesos
tenen tots los passos stablits e sens dubte seria gran dan de tota aquesta vila ells haver dit castell a llur ma car volrien dominar a llur voluntat. Lo dit portador vos fara relacio del stament de aquesta terra e manatsme lo qui plasent vos sie. Scrita a Santa Pau a XXVII de maig. - Vostre humil servidor qui molt a vosaltres me recoman Baltasar Saula procurador de Santa Pau.

25 DE MAYO.

25 DE MAYO.

Se hicieron varias proposiciones, que se hallan resumidas en el siguiente voto del señor obispo de Vich, y que aprobadas unánimemente, se tomaron como deliberación.
Lo senyor bisbe de Vich dix que lo comte de Modica sia amenat en Barchinona en la manera que es stat apuntat per los VIIII de les banderes.
Item que mossen Matheu dez Soler ciutada sia trames a Perpinya ab les letres de creença e instruccions que son ja fetes.
Item que les galeres den Johan Bertaran e den Tora sien detengudes per lo Principat per les necessitats que occorren e que si occorre motiu algu perque degen esser licenciades sia remes a la dita novena ab referir.
Item que sien soldejats Mil homens de peu ultra aquells qui ja son acordats e sien trameses lla on la novena de les banderes delliberara.
Item que per ço que demane la vila de Vilafrancha de Penedes ço es cuyrasses e altres coses sie remes a mossen Abat de Amer Pere Desplugues e Guillem Colom ab referir.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Per alguns afers tocants granment lahor de nostre Senyor Deu servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio e benavenir de aquest Principat e de aqueixos comdats de Rossello e de Cerdanya e de la cosa publica de aquells trametem a vostres savieses lo honorable mossen Matheu dez Soler ciutada de aquesta ciutat exhibidor de la present. Pregam e encarregam vos doneu fe e creença en tot lo que de nostra part vos dira metent en obra efectual les coses que ab instruccions li havem acomanades. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXV de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt magnifich cavaller mossen Carles Dolius castella del castell de Perpinya.
Molt magnifich mossen. Nosaltres trametem a vostra magnificencia lo honorable mossen Matheu dez Soler ciutada de aquesta ciutat per explicar vos algunes coses de molta necessitat. Pregam exortam e encaregam vos li doneu plena fe e creença com si nosaltres vos ho dehiem a bocha. Dada en Barchinona a XXV del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Pere Andreu burges diputat local en la vila de Perpinya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Per quant som certificats que los honorables consols de aqueixa vila volen e entenen fer algunes coses concernents servey del Serenissimo senyor lo Senyor Rey repos tranquillitat e benavenir de aqueixa vila e encara de aquest Principat per ço vos dehim e manam que totes vegades que los dits consols volran façau en nom de nosaltres diputats e concell com a representants lo dit Principat totes instancies e requestes als oficials axi triennals com altres de aqueixa vila als dits consols ben vistes per manera que sien procurats los dits servici repos e tranquillitat e benavenir donant en aquestes coses tota bona expedicio segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XXV de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable mossen En Pere de Belloch donzell.
Honorable mossen. Vostra letra havem rebuda la qual legida decontinent havem dat orde en trametreus forment passadors e polvora per spinguardes e bombardes. Tantost ho haureu aqui tot. Sobre la venguda del egregi comte es axi delliberat que vos hajau carrech de ferlo venir aci be acompanyat de les gents del exercit en manera segura e sius parra poreu tenir aquest orde que la hora quel volreu traure vos façau venir la gent qui es a Sant Celoni e aquella ab altra sius sera vist lo acompanyen fins a la Rocha e apres sen tornen a Sant Celoni e la gent qui es a la Rocha lo acompany fins en aquesta ciutat e dins aquesta casa de la Diputacio. E axi ab la ajuda de Deu e mijançant la bona industria vostra la sua venguda sera segura dels avisos queus haveu fets axi den Verntallat com del arnes de la nau e encara de la bona e ferma intencio dels prohomens de aqueixa vila havem hagut gran plaer. Digaulos de part nostra no hajan entrenyor de la venguda aci del dit comte car tant per seguretat lur quant encara per repos e benefici del Principat e per altres bons respectes es stat axi deliberat. Pregam vos en totes coses doneu lo bon recapte que de vos speram. Dada en Barchinona a XXV de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell etc.

Al honorable senyer Nesperandeu Palau diputat local en la ciutat de Tortosa.
Honorable senyer. Per quant segons som imformats son stats ajustats quatre homens mes dels sis per la custodia del castell Damposta volem façau pagar a aquells lo sou semblant dels altres. E de continent ab mija de inventari liurau o feu liurar als honorables procuradors les bombardes passadors e polvora del General qui son en aqueixa ciutat per defensio del dit castell. E per alguns ayres que havem vos dehim e manam requirau ab mija de carta los honorables veguer sotsveguer e altres oficials de aqueixa ciutat que
sils es stat o era manat pendre o arrestar les persones dels honorables En Guillem Bonet Johan Bonet Luis Pellisser e altres de aqueixa ciutat qui han entrevengut en les fahenes concorrents de aquest Principat no proceesquen a exequcio de les dites coses sens consulta nostra com siam certs serien contra la capitulacio. No resmenys nosaltres deputats vos dehim e manam que si les homens qui guarden lo dit castell Damposta o altres persones volran del bescuyt del dit General quels ne venau per for rahonable e doneu orde sia axangat per que nos perdie e si fet no es donau orde ques pach lo port del dit bescuyt. Dada en Barchinona a XXV del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

El mismo día, se publicó por todos los parajes de costumbre el siguiente pregón.

Ara ojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e conçell llur representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara
de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias entrevenint en aço e consentint la ciutat de Barchinona. Que totes persones de qualsevol ley stament grau o condicio sien qui tinguen o sapien altres tenir e possehir axi per via de comanda empenyoraments o alias alguns bens libres alberchs censals e altres rendes deutes e coses qui sien de micer Francesch Marquilles micer Pere Falco micer Jaume Teranan e micer Pere de Muntmany enemichs y acuydats de la cosa publica de aquest dit Principat aquells encontinent dins tres dies hagen a denunciar e manifestar als honorables mossen Johan Torres Torres canonge de Vich Bernat de
Guimera donzell Johan Pellicer sindich de Villafranca de Penedes e Anthoni Sanç notari entrevenint hi per la ciutat de Barchinona havents de aço plen poder dels dits diputats e concell llur. E si dins los dits tres dies aquells no denunciaran o manifestaran encorregan en pena de D. lliures la qual pena encontinent sera exequutada sens neguna merce.


Siguen a continuación las instrucciones dadas por los Diputados a mosen Mateo Dezsoler, acerca de lo que debía hacer en Perpiñan.

Instruccions fetes per los molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors de diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya al honorable mossen Matheu Dez Soler ciutada de Barchinona de les coses que ha fer en la vila de Perpinya segons davall sera dit.
Primerament liurara al magnifich mossen Carles Dolius castella del castell de Perpinya la letra de creença que sen porta. E en virtut de aquella li explicara com los dits diputats e concell son certs e lo dit mossen Karles ignora que en la concordia feta entre la Majestat del Senyor Rey e lo lllustre Rey de França ha pacte expres que lo dit Rey de França li fa valença (en textos anteriores, Valencia) contra cathalans de DC^es lances e II mil archers pagats fins en CCCC mil scuts (escuts; escudos, moneda) e lo Senyor Rey
li met penyora per la dita quantitat los comdats de Rossello e de Cerdanya ab expresa convencio que de present li haja liurar los castells e forçes que pora e les altres que lo Rey de França los se haja pendre la qual nova es axi dolorosa e congoxosa a nosaltres e a tots los cathalans que mes dir nos pot per esser temtat segregar del dit Principat los tals comdats qui indissolublament son units. E per quant lo dit mossen Carles te lo castell de Perpinya per lo qual si en ma del dit Rey de França venia poria redundar en perill e perpetual perdicio dels dits comdats en gran ofensa de nostre Senyor Deu desservey de la reyal Majestat e destruccio de la cosa publica la qual apres nostre Senyor Deu en la conservacio de aquella per leys divines e humanes ha esser difirida. Per tant lo dit
mossen Matheu de part dels dits diputats e concell pregara exortara e en la millor manera que sabra lo induira e persuasira hoc e de paraula requerra lo dit mossen Karles que per tant servici del Senyor Rey e conservacio de la cosa publica vulle permetre per millor custodia del dit castell e dels dits comdats que los consols e concell de la vila de Perpinya meten en lo dit castell persones de la dita vila fiables los quals ensemps ab lo dit mossen Carles guarden aquell per los respectes dessus dits.
E si lo dit mossen Carles se fehia dificultos en les coses demunt dites volent se scusar que lo dit castell per lo Senyor Rey a custum de Spanya (marca hispánica) o volia dir que ell no acullirie gent en lo dit castell mes faria seguretat a la vila de no liurar lo al Rey de França encara que la Majestat del Senyor Rey li ho manas pora dir lo dit mossen Matheu quant al primer cap que en tal necessitat en la qual penja lestat de la cosa publica nol obligue lo dit homanatge ne es tengut servar aquell majorment que lo Senyor Rey en tan gran desservici e interes sen haja empenyorats o venuts los dits comdats al dit Rey de França. Al segon cap dira que ab tot del dit mossen Carles allo e sens la dita seguretat plenament se confias pero que alguns cassos porien seguir que no seria a ell de fer lo degut ne servar la promesa. E per ço tornara pregar e requerir ab gran eficacia de stretes paraules al dit mossen Carles segons demunt. E si persaverara en no voler ho consentir lo dit mossen Matheu li dira que los diputats e concell en nom del dit Principat lo hauran
per enemich de la cosa publica e procehiran contra ell persones e bens seus segons poden per servici del dit Senyor Rey conservacio de la sua reyal corona e specialment dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya.
E semblants pregaries exortacions induccions e requestes de paraula fara lo dit mossen Matheu Dez Soler a tots altres castlans (catalans : castellanos) de altres castells e forçes de Rossello qui presents se trobaran en la dita vila de Perpinya ab la cominacio dessus dita que en cars de contrafaccio seran haguts per enemichs de la cosa publica.
De les coses dessus dites lo dit mossen Matheu comunicara ab los consols e concell de XXVII de Perpinya als quals liuraran la letra de creença que sen porta e ab ells apuntara en manera cauta e secreta que si lo dit mossen Carles no fahia lo que es dit demunt per grat que de continent la vila proveescha a dues coses la primera en pendrali muller e infants e tots sos bens a ma de la vila e apres ab potencia de gent que façen tot quant poran a fi que per força se haja lo dit castell car axi ho ha fet la ciutat de Tortosa del castell de la dita ciutat qui per alcayt reyal ere detengut lo qual aquell no volia retre e la vila de Uldecona del castell de llur comanador qui en poder seu stava. E dirlos ha lo dit mossen Matheu que en fer les dites provisions no hage comport algu com aço sie lo major servey que fer se puixa al Senyor Rey e a la cosa publica del dit Principat per conservacio dels dits comdats. Mes avant lo dit mossen Matheu de part dels dits diputats e concell com representants lo dit Principat dira als dits consols e concell que les cosas dessus dites a llur parer se deuen fer e exequtar en tota manera. E si ho fan que lo Principat los defendra per tot son poder de qualsevol dan e inconvenient qui seguir pogues a la dita vila per haver hagut a ma sua lo dit castell havents per ferm los dits diputats e concell que la Majestat del Senyor Rey seduida com dit es ho hauria a servici molt accepte.
En totes les dites coses lo dit mossen Matheu Dez Soler donara los bo secret e prest recapte que dell se confia. Dada en Barchinona a XXV de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Se recibieron, en este día, los siguientes cartas.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los deputats e concell llur lo Principat de Cathalunya representants.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per quant aquesta universitat tots temps es stada e es prompta e apparellada prosseguir e complir les coses que per vostres reverend e honorables savieses son e seran ordenades por conservacio de les libertats e privilegis del Principat de Cathalunya e altres havent plena confiança aquella esser socorreguda com necessari fos de vostres reverend e honorables savieses de les coses necessaries majorment com tals actes sien vist esser a integritat conservacio e servici de la corona reyal e repos e tranquillitat del dit Principat. E per quant de present nos occorren coses per les quals es molt necessari tant per obviar als perills qui stant preparats com per contentar los pobles de aci provehir a la urgent necessitat de aquesta universitat havem desliberat trametre a vostres reverend e honorables savieses los honorables En Johan Pellicer sindich e Raphel Pons per explicar aquelles a vostres
reverend e honorables savieses. Perque suplicam aquelles ab la major instancia quens es posible vos placia en ells donar plena fe e creença e de les coses que per ells seran explicades vos placia hajam tal satisfaccio e resposta com tots temps stam confiant. Suplicant la Santissima Trinitat vos vulla prosperar e tenir en sa continua proteccio e guarda. Dada en Vilafrancha de Penedes a XXIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - A la ordinacio de vostres reverend e honorables savieses apparellats los jurats e concell de Vilafrancha de Penedes.

Als molt reverent egregis e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Sus ara es arribat açi En Manuel Bou lo qual portava letres en aquests senyors han les hi preses e han les me portades jo he desliberat tremetre les vos axi com *setean. Es ver nan legides dues parriam que demana dines dau orde que en neguna manera non haja car diu se que ella dona sou als pagesos e es ver semblant que ara paguen lo que despenen. Lo dit Manuel Bou va aqui. Mes avant som avisats que mossen Ponç de Cabrera lo qual per que faes lunyar lo comte de la muralla fou guiat e per aço le lexat anar par me que es stat ab los pagesos e de qui va a la Senyora Reyna una volta per fer los dans que pora dient queus vendra combatre que lo pream poch a ell ne a tot lo poder major que aportar pugue es ver que fa peu que tenim poques vitualles ne tenim passadors ne polvora de bombardes e molt poque de spingardes e diu que son mil e sinchcents homens e sinchcents quen portara de la Reyna quens vindra combatre. Mossenyors tremateu nos que menjar e armes e no dubteu si venia tot lo poder del mon. Sobre tot molt prest hajam que menjar. Som avisats que han feta venir totes les armes de la nau del Rey qui ere a Sent Feliu tremateu nos lo que havem manester e no volem mes gent que prou hic som. Mes avant den Verntallat ses tirat arrera an Aropit ha trencats los pons (sin t, porque seguramente ya no la pronunciaba el que escribe.) e desfets los camins e tallats arbres e ha romput lo pas han li comensat a fogir (fugir, la o, cuando se pronuncia u, como en ho, del hoc latín, no siempre se conserva escrita como o, otras veces se escribe u, como en fugir) alguns pagesos com han sabut que les ramenses eren levades.
Seria de parer que si es axi que fesseu fer les crides e que men tremetesseu assi una. E mes avant al meu parer seria bo que ab la crida fossen guiats e assegurats tots exceptat los capitans que voldrian triar molts pagesos. Man dit que sis fehia que comandria a soles e fas fi. De Hostalrich a XXIIII de maig. - Placieus mossenyors de traurens hich lo comte de la gent dells stan en segur que tots volen morir ab nosaltres mes es mester que ell hic isque per que lo fet de la mar es perillos. Hajam la vitualla per terra e molt prest.
- Mossenyors prest al manament de vosaltres. P. de Belloch.

los embaxadors de França.

 

Als molt reverents honorables e molt savis senyors los embaxadors de França.
Reverents molt honorables e molt savis senyors. En los dies passats per lo honorable En Johan de Marimon vos scrivim assats larch e apres per correu havem duplicada la letra ab addicio de moltes altres coses e per ço nous sie meravella si per lo honrat fill de vos mossen Johan de Copons portador de aquesta nous scrivim larguament car seria reiterar lo duplicat solament vos avisam que per les grans occupacions que continuament tenim nous havem pogut trametre credit mas Deu volent molt prest hi endrem e haureu bon recapte. Feu adonchs vostre hofici com loablament haveu acustumat scriviu nos de tot lo succes dels negocis que teniu entre mans rechomanants nos sempre en gracia del Christianissimo Rey de França. E tingueus la Santa Trinitat en sa proteccio. Dada en Barchinona a XVIII de octubre del any MCCCCLXIII. - P. de Belloch. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

1.° DE MARZO.

1.° DE MARZO.

Dióse cuenta de la carta que sigue, remitida por Juan Ferrer.

Als molt magnifichs e de gran reverencia senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt magnifichs e de gran reverencia.
Grans dies (hace días; grandes días) que per diverses vies he scrit a vostres magnificencies de les coses occorrents e de aqui ha be hun mes e mig (un mes i mitg) que letra no he rebuda e so duptos que sim (si me; si em) scriu de aqui les letres en qualque part nos perden car escassament puch creure de aqui en temps tant larch vostres reverencia e magnificencies nom hagen respost al que scrivi (escribí; vaig escriure) de la Almunyia sobre lo fet de les marques o represalies que en Montpaller (Montpellier; Montispesulani y otras variantes) se son fetes en bens de homens de Barchinona del qual negoci en ma venguda porti (traje, de portar, llevar, portes; vaig portar) special struccio e de la Almunya scrivi al Senyor Rey era content de fer comissio de aquest fet a mossen Charles Dolius e lo Rey de França e hun altre cavaller pero que yo (en algunos textos se ve yo y jo, ambos) no havia delliberat acceptar ni spatxar tal provisio sens vostra sabuda majorment per lo redupte en que yo stava si be non volia tant declarar que no fos cosa molt prejudicial (pre + judicio, perjuicio) a la capitulacio de Vilafrancha perque mossenyors si en aquest fet vos sembla sia bona la dita provisio placiaus avisarmen (avisarme) car (ya que) altrament per mi noy (no hi) sera enantat. Dels altres fets mossenyors de don Jofre de Castre e de mossen Rebolledo tan poch may de aqui he hagut avis en quin punt stan be he sentit axi com lo Senyor Rey fa pendre sobre aço proces en Ribagorça e encara se hun servidor de la casa de Castre es stat ab lo Senyor Rey en Olit (en Olite). Per aquest material nom se a instancia de qui si es vengut. Lo dit hom ha nom Borau gentil hom ben conegut per tots los de la partida de don Felip. De aço fas (faig; fach; hago) avis a vostres reverencia e magnificencies per que sintau (sintáis, escuchéis; sentir) totes coses (falta punto) Lo Senyor Rey dimarç (dimats, dimarts; martes : die Marte) passat a vespre torna açi en Tudela hon comença spatxar molts negocis qui staven enbassats. Ha scrit en Çaragoça que la embaxada tant gran que devia venir a sa Majestat segons ya aqui haureu sentit que no vinga fins ell la deman. Nom se sis aturaran que molt dihen stan arranquats. Lo comte de Foix sen deu anar en França dins vuyt dies pero leixa sa muller en Tafalla. Feta en Tudela dijous a XVIII de febrer.
Lo proces ques pren en Ribagorça nom se sil fa pendre lo Senyor Rey ho (o) qui mas be se que sen pren proces.
Lo Senyor Rey es dubte no sen torn entrar dins Navarra per regoneixer e metre en punt ses forçes pero a dir lo ver nom per ques façe ab la calor ques deuria fer car certament del que he vist de Navarra puch jutgar que si ella ve en ma de França o de Castella tota la restant Senyoria del Rey stara a discrecio del qui haura Navarra. - Mossenyors. - Quim recoman en vostra gracia e merce Johan Ferrer prest a vostres manaments.

comte de Candala loctinent del Rey de França en Rossello.

 

Al molt noble e spectable baro lo senyor comte de Candala loctinent del Rey de França en Rossello.
Molt noble e spectable baro. En los dies passats scrivim al honorable En Johan Bernat de Marimon pregant lo volgues conduir CC homens a cavall dels que son en Rossello o Cerdanya per cervey daquest Principat delliberants mes emprarnos de les gents del Christianissimo Rey de França que de altres. Apres havem hagut resposta del dit Marimon per la qual som avisats que de aço ha comunicat ab vostra gran noblesa la qual ses mostrada molt voluntaria en complaure nosaltres si tal facultat tingues del dit Christianissimo Rey al qual decontinent ha trames home propi per obtenir licencia de les quals coses havem hagut gran plaer e de vostra gran afeccio e voluntat vers aquest Principat vos fem moltes gracies. Confiants donchs de la virtuosissima voluntat e paraula del dit Christianissimo Rey la excellencia del qual moltes ofertes nos ha fetes e de vostra bona voluntat havents sperança que de la sua Magestat haureu bona resposta. Per ço tremetem lo exibidor de aquesta a vostre gran noblesa pregants aquella com mes afectuosament podem li placie dirigir aquell per forma aquest Principat puixe haver decontinent los dits CC homens a cavall ab deguda pagua. Cosa sera molt accepta a nosaltres la qual grantment vos agrahirem fahents vos certs en son cas semblants e majors coses fariem per servey del dit Crhistianissimo Rey e per lo pler vostre. Tingueus la la Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a XXVII de octubre del any Mil CCCCLXIII. - M. de Montsuar et cetera. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

https://www.wikiwand.com/hu/I._J%C3%A1nos_kendali_gr%C3%B3f

17 DE MARZO.

17 DE MARZO.

Habiéndose leído, en Consejo, algunas cartas en que se daba aviso de las conmociones de los remensas, que iban siguiendo, como que una partida de mil se había reunido en Santa Pau, con intento de apoderarse del castillo a fuerza de armas; tratóse del remedio que podía ponerse a tales escándalos, y pasando a votación, acordóse que al punto, y por de pronto, fuese sacada en público la bandera del General, y colocada en la casa de la Diputación.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors. A vostres magnifiques providencies notificam com hir que fo diluns hora tarda la molt lllustrissima Senyora la Senyora Reyna ab lo lllustrissimo Princep e primogenit arribaren en aquesta ciutat on es stada humilment reebuda segons de la sua Majestat se pertany. E vuy demati la dita Senyora ha tengut son consell en lo qual nosaltres som stats convocats en lo qual ha feta alguna provisio sobre el fet dels
pagesos. E en quant nosaltres podem compendre la sua Senyoria ha molt bonissima voluntat en cedar e reposar aquelles. Aquestes coses per que confiam hi
trobareu plaer singular havem deliberat ferne lo present avis a vostres reverencies e grandissimes providencies les quals nostre Senyor Deu tinga en la sua proteccio. Scrita en Gerona a XVI de març del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.

La Reyna tudriu etc.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Vostra letra de creença havem reebuda la qual fou a nostra Excellencia donada en lo loch de la Rocha per los religios amats e feels del dit Senyor Rey e nostres frare Jordi Çaplana comenador de la Guardia (se lee Guardla) e En Bernat Çapila menor de dies per vosaltres a nos tramesos. E hoyda la creença per ells de vostra part a nos explicada e vista encara e diligentment regoneguda una suplicacio per aquells a nos presentada de la qual feren levar acte publich per En Jaume Çafont notari de Barchinona responem vos que nos per causa del discurs de nostre cami lo qual proseguim en aquelles hores per venir a aquesta ciutat de Gerona per provehir a les coses en dita vostra suplicacio expressades no havem hauda manera de axi promptament respondre a la dita vostra suplicacio com desijavem e volguerem. Empero apres haut algun tant despay havem respost a aquella segons largament porets (occitano; podréis; podreu, podréu) veure en una resposta la qual en scrits sera donada e liurada al dit notari per lo amat conseller e loctinent general de tresorer del dit Senyor Rey e nostre Nandren Cathala (Nandreu, En Andreu, Andrés) al qual de aço havem donat special carrech. Certificants vos que nos precedent matura e digesta deliberacio del sacre consell del dit Senyor Rey e nostre en lo qual son entrevenguts lo bisbe e jurats de Gerona e altres notables persones de cascun stament de aquest bisbat havem provehit en tal manera que speram en nostre Senyor Deu en breu e molt prest los homens o pagesos de remença seran desaplegats e cascun dells tornats en lurs cases. Daquiavant entendrem en la final conclusio de aquest negoci talment que arbitram sera satisfet a la justicia e al repos e assossech de aquest Principat de Cathalunya quant en aquesta part. E aço sia remes a les obres. E sia reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats y feels (y griega como nexo; feels, fieles, fidels, faels, de fideles) de la Majestat del Senyor Rey e nostres la Trinitat Sancta curosa guarda vostra. Dada en Gerona a XVI dies de març del any mil CCCCLXII. - La Reyna.

Als reverend e venerables egregis nobles magnifichs be amats e feels del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres. En lo dia de ayr essent en lo hostal nou a una legua de aquesta ciutat per dinar nos e apres entrar en aquella axi com per gracia de nostre Senyor fem essent nos exit a reebre lo veguer de la dita ciutat. Per aquell som imformada com en la nit pus prop passada a instancia e requesta de un mercader pretenent que aci en un hostal eren arribats certs mercaders del regne de França que portaven certes letres de cambi (no canvi) que trahien monedes del dit regne de alguns mercaders que en aquests dies passats se eren abatuts en gran derogacio e destruccio de sos principals li covench de anar al hostal e fer detencio de tots los francesos que en aquells troba e pendre scorcoll de aquells. E que apres de haver pres lo dit scorcoll per lo principal dels dits francesos li fou dit esser missatger del Illustre Rey de França trames a vosaltres e als consellers de aqueixa dita ciutat pera qui portava letres de creença e aço sobre los fets de les marques. E lo dit veguer vista la dita requesta e lo qui la fahia que ja per lo que lo dit françes allegava no volia desistir de aquella vehent axi mateix lo dit françes dirse embaxador e que nos erem tant prop delibera no tocar en res sino venir alli a consultar nos ne com es dit.
E nos hoyt lo dit veguer e vistes les dites coses per lo dit françes esser embaxador nos fou greu aquell esser detengut encara a instancia de part en reptam molt lo dit veguer perque ho havia fet. E de fet que fom entrada a nit vespre en aquesta ciutat per nos fou manat delliurar. Pero no resta per ço que nons dega esser pus molestissimo que havent se haver recors de les dites marques ne altres coses nengunes per lo dit Rey de França ni per altre en que se haja a provehir que no fos pus pertinent de trametre a la Majestat del Senyor Rey o a nos quins trobam aci en loch de sa Excellencia e a qui la provisio principal se pertany que a nengun altre e volent entrar en pensament la prudencia de quiscu de vosaltres noy veura per molts respectes contrari. E axi ommetent totes altres coses e venint en reposar nos en la virtut prudencia e innata fidelitat vostres havem deliberat de fer delliurar lo dit embaxador e posar en plena libertat aquell tenint plena confiança en vosaltres que o de marques o de qualsevol altre fet que per lo dit embaxador o per part del dit Rey vos sera dit ne explicat que no freturara de condigna resposta e on necessari sia remetreu aquella a la prefata Majestat o açi a nos en manera que sera tal que Deus e la prefata Majestat ne seran servits e vosaltres conservant lo caracte de la innata fidelitat com be e virtuosament haveu acostumat sereu dignes de reportarne gloria e bon renom. Dada en Gerona a XVI de març any Mil CCCC LXII. - La Reyna.

El mismo día, recibieron los señores Diputados un breve del Sumo Pontífice, una carta del cardenal de Valentini y otras de varios personajes, cuyo contenido es como sigue.

Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie.
Dilecti filii salutem et apostolicam benedictionem.
Venerunt ad nos dilecti filii Jacobus prior prioratus Cathalonie et Johannes de Cardona preceptor Majoricarum milites hierosolimitani oratores vestri quos libenter vidimus atque audivimus. Tulerunt autem ad nos litteras vestras egeruntque nobis gratias nomine vestro pro his que conmemorarunt nos antea fecisse pro concordia concilianda inter carissimum in Christo filium nostrum Johannem Aragonum regem illustrem ac bonc memorie Carolum principem Viane primogenitum ejus proque pace et quiete istorum regnorum. Nos vero dilecti filii si quid fecimus quod isti patrie et vobis conducibile existimaveritis et gratum et acceptissimum habemus et sic fecisse gaudemus ad quod certe pruna dilectione et caritate facile inducti fuimus. Neque opus fuit ut pro hac re nobis gracias ageretis. Nam ut lacius respondimus ipsis oratoribus vestris eo proposito sumus ut pro commodo et tranquillitate istorum regnorum nulli cure neque labori parcere velimus. Dattum Rome apud Sanctum Petrum sub annulo piscatoris die XII decembris M. CCCCLXI Pontificatus nostri anno quarto. - Ja. Papien.

Reverendissimo in Christo patri et magnificis viris D. deputatis in Principatu Cathalonie amicis nostris prestantissimis.
R. cardinalis Valentinensis I. S. R. E. vicecancellerius. Reverende in Christo pater et magnifici viri prestantissimi salutem. Plures litteras vestras per magnificus et claros oratores vestros D. Jacobum priorem prioratus Cathalonie et D. Johannem de Cardona his diebus accepimus que nobis profecto gratissime fuerunt eosque viva voce plurima nomine vestro referentes diligeniter et amice auscultavimus atque ad pedes S. D. N. qui primum introduximus a quo per benigne visi fuerunt prout litteris eorum lacius intelligere dehuistis petierunt autem certam pro vobis graciam pro qua suplicavimus Sanctisimo D. N. atque illam obtinuimus. Verum post ipsorum recessum super expedicione dicte gracia suborta est certa dificultas quam intelligens a venerabili viro D. Berengario Villa canonico archidiacono Urgellensi secretario nostro presentium latore cui in omnibus opera nostra et facultate utamini arbitrio vestro. Quoniam et verbo et facto namquam vestris peticionibus deerimus. Bene valete. Rome die XIII januarii 1481. (?) - Pres a vostra honor R. cardenal de Valentini vicecanceller. (Estamos aún en 1462)

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats e consell lur representant lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Recomendacions precedents a vostres senyories ja per altra vos havem scrit de nostra junta aci en cort de Roma e del que fins en aquella jornada haviem fet del que per vostres senyories nos fonch donat carrech. La present es per notificarvos com nostre Sant Pare vos fa resposta per breu de nostra embaxada. E axi mateix com vos trametem les bulles per mossen Berenguer Vila secretari del Senyor cardenal vicicanceller del altar portatil e licencia de hoyr missa en temps de entredit e lo jorn de Sant Jordi si hi havia entredit se puixa celebrar lo ofici divinal e missa ab portes ubertes segons per la dita bulla largament veureu. E encara que en la dita butlla no digua de vespres a vespres pus nostre Sant Pare atorga la festivitat axis enten e axin som stats informats per persones doctes. Costa la dita butlla desempatxada XXXXIII ducats los quals havem presos a cambi den Pere Blancha a raho de XXI sou per ducat e aquells vos remetem aqui ha pagar an Guillem Blancha. Placiaus al temps fer hi bon compliment. Lo dit mossen Berenguer ha sollicitades les butlles placiaus haver lo per rocomenat si en nengunes coses vos haura mester les quals butles ab molta voluntat son stades atorgades per medi del reverendissimo senyor cardenal vicicanceller lo qual mostra esser afectat aqueix Principat. Pariens ab smena de vostres senyories li scrivisseu regraciant molt a sa Senyoria la bona voluntat e amor que aporta e mostra per obra al dit Principat. Nosaltres som stats molt benignament tractats per nostre Sant Pare e per tots los cardenals e desempatxat tant favorablement com se puixa dir. Lo senyor archabisbe de Caller procurador del Senyor Rey ses molt profert a nosaltres dient com era prest en totes coses que pogues fer per servey del dit Principat. E ques dol molt com li es stat reportat que persones que li volen mal han dit aqui que ell se hauria lexades dir algunes paraules qui venien en gran derogacio del dit Principat. E diu que no placia
a Deu que ell ne parlas may mal ans es stat molt alegra de la concordia e tranquillitat de aqueix Principat ab lo Senyor Rey e que tots temps que ell pora
servir en nengunes coses lo dit Principat ho fara de molt bona voluntat. Nosaltres creem que per fer lo servey del Senyor Rey ell ha a descomplaure aci ha molts e alguns qui li volen malt (mal; en molt la t no se pronuncia, mol, mal no tiene t final) han sembrades aqui les paraules que dien ell haver dites per que si nenguna dignitat vaccava aqui que ell pogues haver li poguessen noure. E segons som stats informats ell may ne parla mal. E encara per quant es virtuos e nengun home virtuos no poria dir mal de tants virtuosos actes com lo dit Principat ha fets en la liberacio e recuperacio del glorios Primogenit dels miracles com per altra havem scrit a vostres senyories vostres encara que nostre Sant Pare los crega creem que volra servar la consuetut de la Sglesia que es que per sa Santedad fos comes esser aqui collit lo proces pus som desempatxats. Dema si a Deu sera plasent entenem a partir pera Gayetta o pera Napols per haver passatge pera Sicilia e dalla enfora pera Rodes. Nostre Senyor lons de pare bo ens hi condoescha prest ab salvament. E no mes sino quens manen vostres senyories lo que plasent los sia les quals la Sancta Trinitat conserve longuissimament e prospera. De Roma a XIIII de deembre any Mil CCCCLXl. - Prests a la ordinacio de vostres senyories lo prior de Cathalunya fra Johan de Cardona comenador de Mallorcha e del Masdeu etc.

25, 26 DE ABRIL, 1461

25 DE ABRIL. 

No pudieron congregarse los señores Diputados y Consejo para la sesión de este dia, a causa de la abundante lluvia que estaba cayendo.

26 DE ABRIL.

A instancia del Señor Primogénito, acordóse que se diera respuesta a los capítulos que contenía la credencial del embajador del rey de Castilla, para lo que se comisionó al señor arzobispo y a ocho personas más del Consejo, las que, después de haber consultado dicha respuesta con el Concejo de la ciudad, pasaron a leerla al referido señor Primogénito, queriendo, por consiguiente, que fuese por escrito y no de palabra, para futura memoria de tal acontecimiento, y que se insertara enseguida.

Resposta a la letra del Illustrissimo Rey de Castella ordonada diumenge XXVI de abril del any LXI. (MCCCC + LXI: 1461)
Es lo consell del Principat de Cathalunya sia respost per lo Illustrissimo Primogenit regracia molt lo contengut en la letra a la Excellencia del Rey de Castella la voluntat e amor que per la dita letra amostra en la sua liberacio e altres ofertes en aquella contengudes en son loch e cas en aquellas correspondra degudament e complida segons lo cas occorrent.
A la instruccio donade al Illustrissimo Senyor Primogenit continent en efecte moltes ofertes per part del Illustrissimo Senyor Rey de Castella segons largament aquelles reporta Gonçalvo de Carceres a diputats e consell en virtut de letra de creença del dit Illustrissimo Rey de Castella consella lo Principat segons dessus es ja dit en resposta de la letra contenent semblants ofertes.
Al que es mencionat en la dita instruccio que mossen Pero Vacca seria anat al Illustrissimo Rey de Castella per tractar liga per part de la Majestat del Senyor Rey senyor nostre per castigar alguns seus rebelles e que ell li ajudara castigar alguns seus de Castella no es de creura ne pensar tals motius ne paraules fossen james de intencio ne voluntat del dit Excellentissimo Senyor nostre com la Majestat sua en paraules e scrits haja ofert batalla al qui les tals coses gosas dir deuse donchs creure aquest desordre esser causat en lo reportador qui de semblants parlars se acustuma planir e ja lo Principat ha pensat ferli dar condigna punicio.
Mes avant com se diu la instruccio esser ofert paper blanch per la Majestat del Senyor Rey senyor nostre e trametre la Serenissima Senyora Reyna e Illustres fills e sino avasta aço ira en persona ab quatre o cinch de *mula coses paren apartades de veritat e per ço consella lo Principat al Illustrissimo Primogenit aquest report nol haja en tal estima que la sua mente se dege en res conmutar ne apartar dels seus justificats proposits e delliberacions senyaladament segons ja dit es com lo Pero Vacca qui es lo relator de les coses sia loriginal corrupte.
Com es mencionat en la instruccio que lo Illustrissimo Rey de Castella no pendra partit algu ab la Majestat del Senyor Rey senyor nostre e que aço tinga per article de fe consella lo Principat quel Senyor Primogenit respongue ha tanta fiança en la bondat e virtut del Illustrissimo Rey de Castella confederacio ne cosa alguna lo dit Illustrissimo Rey de Castella fara que dar empaix puga al stat e honor del Primogenit per lo gran parentat que es entre ells e tot altre bon desig de ben contractar reciprocament la hu les coses del altre.
En la instruccio mencionada que exorta lo Illustrissimo Rey de Castella lo Senyor Primogenit prosiga valentment son proposit ab los cathalans e que entena a cobrar Navarra que per ço se acosta a Soria per esser prest a sa voluntat consella lo Principat responga lo Primogenit que tots sos bons proposits e honests pensaments comunica e pratica ab los cathalans e aquells ha per molts cas com a vertaders e bons consellers seus e per la molta amor que han amostrada en lesguart del bon stament de la sua persona no dupta los dits cathalans sempre li consellaran coses virtuoses e bones que axi ho han sempre acostumat fer axi en los passats e ja en los fets de Navarra los dits cathalans fan tot lo degut per los migans e vies condessents.
E mes anant al ques diu en la instruccio lo Illustrissimo Rey de Castella convenguessen a hun loch per veures consella lo Principat tals vistes en lo temps occorrent devier cessar mas ab graciositats de paraules e ab ascusas tan ordenades e compostes que lo Illustrissimo Rey de Castella no sen haja a irritar ans se mostra en la resposta hun egual e comun desig si molts respectes nol empatxassen los que lo Senyor Primogenit sebra be deduhir.
Com se diu en la instruccio que lo Senyor Primogenit se guart de veures ab la Majestat del Senyor Rey son pare lo Principat no ignorant la gran prudencia e discrecio del Senyor Primogenit leixa aquesta deliberacio a la sua gran prudencia.
Al ultimo contengut en la instruccio com se menciona lo conestable e comenador Sayavedra ja tenen manament sens consulta star a tota ordinacio del Senyor Primogenit consella lo Principat lo Senyor Primogenit responga regraciant molt les ofertes e demostracions de amor e bona voluntat a les quals satisfara ut supra es contengut de aquests dos si tal fos la necessitat degudament los manaria mas confia en nostre Senyor Deu aquests fets se arreglaran a tot be e repos e aquesta es la sua fiança.

Dióse cuenta, en este día, de las cartas que se recibieron, y que se hallan a continuación.

Als molt reverend e magnifichs e de molt gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de molt gran providencia. Mossenyors aquests jorns passats vos he scrit de les noves fins en aquella jornada havia haudes del comdat de Foix per dos homens quey havia tramesos per spies. Ara ab la present vos dich com air que teniem XXI del present mes de abril sabi per home qui es vengut del dit comdat de Foix com lo comte havia manades totes les sues gents axi de Foix com de Beharn (Bearn, Bearne) que stiguessen prests. Los homens darmes diu stan molt mal a cavall e pochs en nombre. De gent de peu stan be en orde e serien prests en pochs dies donant los diners altre moviment que ells fassen dels mateixs no sent. Lo comte de Foix es en la cort del Rey de França continue demanar licencia al dit Rey la qual fins aci nos sab hage obtenguda. Conte com lacordi ques dehie del Rey de França ab lo Delfi nos segueix ans dubten molt se puixen concordar. Si altres coses peravant sentre axi de Foix com de França que fos cosa notadora avisar ne vostres grans reverencia e magnificencies les quals placia a la Trinitat increada tenir en la sua bona guarda. De Perpenya a XXVII de abril any Mil CCCCLXI.
A II del present fem aci publicar la primera crida de les intrades e axides e segell de cere e plom e vuy que tenim XXII hevem feta fer la segona perque a vostra letra me era manat rescriure la jornada vos ne fas la present. - A. vostre ordinacio e manament prest Guabriel Girau deputat local.
Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Premesa tota humill (humil; humilde) recomendacio e deguda reverencia precedent una vostra letra he rebuda ahir ques comtavem XXIII del present mes e any dejus scrits la qual per mi lesta e vista la notable intensio (intenció; intención, intensió) e bon zell (zel; zelo, celo) que havets lo repos e benefici del present Principat de Cathalunya per lo qual respecte son stats moguts de scriure a mi yo desestescha (desista; desistixga; desisteixi en catalán inventado de Pompeyo Fabra) de fer les noces (bodes; bodas) de mon fill ab aquella honor provisio ampre e aperell dels quals deguda honor me força ab tot que en aquells si ab major spay de temps agues rebuda vostra letra per lo desig que jo he en ço que vosaltres me manets e per reverencia vostra jo indubitadament complira ço qui mes scrit mes per quant la major part de les gents donor per mi amprades son fora de llurs cases e ja acostades a la casa mia per ferme la dita honor a mi no es possible ni honest per nenguna via desistir ni desviar la jornada ampresa la qual es diumenga prop vinent be so cert e vostres savieses poden haver per ver que en mon covit e festa no ha persones tals per les quals a vosaltres ne al dit Principat convingues sperar sino tot plaer e honor e demanantvos en gracia per lo present me hajau per scusat axi com qui per la honor del dit Principat e plaer de vosaltres no duptaria metre la persona e bens a tot perill. Scrita en lo castell de Monfalco divenres (die vendredi; divendres; viernes) a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - Lo qui es prest a la ordinacio e voler de vosaltres mossenyors Gaspar Mecha.

La carta que sigue, aun cuando se halla en este lugar, fue recibida el día 25 de abril.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per diverses letres vostres es stat scrit al capita e a mi com vostra delliberacio era que la gent de peu e de cavall fos licenciada quant hagues servit son temps donant los temps rahonable per tornar en ses cases e que fossen retenguts aci L. rocins e D. homens de peu los quals no fossen de Leyde ne de les contornades a fi que per desig de visitar soven ses cases nos partissen del exercit e volent lo capita ab son consell metre en execucio la dita delliberacio ensemps ab son consell donam correch que trias la dita gent per quels conexia els havia praticats mes que negu e jatsia los demes bons fossen delliberats de partirsen yols reporti al dit capita e consell e forenne contents e axi ho manifesti als XX conestables que trihi los quals ab bona diligencia han hagut recapte de ses gents e yo per retenir la gent mentres los diners triguen a venir he prestat als mes dels dits conestables a qui deu a qui VI a qui VII florins per bestreta del sou donador e ab aquells passen ses gents. Fet aço es vengut hu En Vidal de aquesta ciutat ab una letra vostra en que es dit al veguer que lo dit Vidal sia hu dels conestables qui restaran aci e atenent que vostres reverencies e honorables savieses en lo temps que atorgas la dita letra no creu certificats com los dits XX conestables creu ja elegits e triats e com dit he senyalats e lo dit Vidal ere de la present ciutat es stat vist al dit mossel veguer e son consell consultar primer vostra reverencia e magnificencies majorment que aquest tal noy poria entrar sens licenciarne hu dels XX e a cascu seria greu que essent se aturat e avent plegada sa gent passat lo temps que ha de servir fos licenciat. Crech lo dit mossel veguer vos scriura sobre aço *pur. Yo per mon descarrech vull ne haver scrit de aqui anant.
Mossenyors sia de vostra merce fer venir prest los diners car la gent tota sia a la derrera casa.
Jo mossenyors vos he scrit sobre los II trompetes que delliberau resten aci com sen son anats tots aqui no licenciats pus per mi si de aqui deuen venir be sta si no almenys vinguen los penos (los pendones; pendons, pendóns, penons) que per la ribera be troberem II trompetes.
Mes mossenyors vos he scrit com alguns qui son fugits se volrien reconsiliar (reconciliar; reconsiliá) e tornarien volentes a servir son temps puig fossen perdonats non he volgut cobrar negu sens sabuda vostra per que placieus avisarme de vostra intencio.
Mes mossenyors vos suplich que ates que yo he fer huns tres o quatre dies en lo camp de Terragona per certs bens vinclats que ara novament me son pervenguts hauria singular gracia que puix lo camp sia mes en orde axi com men deure tornar aqui men puixa tornar per lo camp e star alli una querna de dies e aço haure a singular gracia.
En una letra que ve de Çaragoça he vist que les noves males de Navarre tots jorns crexen e aquell qui scriu es de casa del Rey diu ho per que moltes forces se perden en Navarra.
Aquests senyors de aci son molts storats tots dies los venen ab noves hi ells volentes crehen. Ara dihen que lo Rey es vengut a parlament ab lalmirant e donali cert socos (socorro; socors) e que faça guerra ab los cavallers al Rey de Castella. Per senblant los es dit com lo Rey deu venir a Fragua de que stan ab gran dubte. Tot ho he per burles mas dich ço que se ho ço que sich diu. Feta en Leyda a XXIII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e magnificencies Johan Ferrer.

Sigue otra carta, que, aun cuando se halla continuada en este día, fue expedida el mismo de su fecha.

Al reverend pare en Christ lo bisbe de Sancta Justa procurador e vicari del senyor bisbe de Gerona.
Reverend pare en Christ. Pochs dies ha passats vos havem scrit queus plagues sobreseure en la visita la qual vos com a procurador del senyor bisbe de Gerona volieu fer en la sua diocesis per los motius e sguarts en la dita nostra letra contenguts e singularment com la dita visita se digues fer contra forma de cert privilegi al clero de la dita diocesis atorgat segons pus largament en la dita nostra letra es contengut e com apres per part del dit senyor bisbe siam informats que lo dit privilegi al dit clero atorgat e per lo qual se pretenia la dita visita no deures fer es revocat o almenys per nostre sant Pare es stat declarat e provehit que lo dit privilegi no obstant la dita visita se faça per so ab la present vos declaram e diem nostra intencio esser que si axi es com se preten esser provehit e declarat per nostre sant Pare no volem ni entenem empetxar la dita visita ans la dita nostra letra no obstant per conformar nos ab la voluntat e ordinacio de nostre sant Pare en nom de Deu façats la dita visita. E per quant com sab vostra reverend paternitat lo clero no solament de aqueixa diocesis mas de totes les provincies del Senyor Rey es sta agrehujiat e molestat de molts carrechs vos pregam e encarregam ab molta afeccio que en la dita visita vos hajau ab aquell comport major que poreu e ab la modestia que de vostra paternitat comfiam car crehem lo dit senyor bisbe ho haura accepte e grat e nosaltres vos ho haurem a gran complacencia. E sia la Sancta Trinitat proteccio de vostra reverend paternitat. Rescrivintnos ço que plasent vos sia. Dada en Barchinona a XXV de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera residents en Barchinona a vostra honor apparellats.