Mostrando las entradas para la consulta Ilerda ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Ilerda ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, H.

HABITADORS
DEL REGNE.


QVE
tots los Habitadors del Regne sian Franchs en totes les Terres del
Señor Rei ab totes
les coses e mercaderies llurs: de tota lleuda Portatge,
Mesvrage, Pes, ribatge &c. appar en la primera franquesa del
libre den Sanct Pera en la primera carta, comensa. Noverint Vniversi.


Asso
matex en la segona carta del libre en la franquesa, comensa.
Manifestum sit cunctis.


Asso
matex, es en la tercera carta del dit libre en la franquesa qui,
comensa. Noverint Vniversi qiod nos Iacobus en la primera
columna.


Que
tot habitador del Regne sia tingut de contracta crim, o
delicte que en lo Regne de Mallorques haura comes, es en dit libre en
la 5. carta en primera columna, comensa. Noverint Vniversi.


Gracia
feta per lo Rey de Sicilia als Habitadors del Regne o
Ciutadins de aquell de certs drets, eren tinguts Pagar per
mercaderias, es en la 16. cartas en la 3. columna del dit
libre, comensa. Federicus Tertius.


Privilegi
del Señor Rey de Castilla denat al Rey de Araho,
e Habitadors del present Regne de Mallorcas, es en la 16.
cartes del dit libre den Sant Pera en la quarta columna comensa. Don
Ferrando, e vn altra de seguretat per dit Rey atorgat als Mercaders,
habitants en Mallorcas en la 17. cartes en la segona columna, este es
translado, e vn altre privilegi apres del dit Rey, comensa,
esse es translado en dita carta del dit libre en la tersera
columna.


Gracia
Feta per lo Rey de Sicilia als habitadors de Mallorcas, es en dit
libra a 24. cartes en la segona columna, comensa. Federicus.


Privilegi
atorgat als Habitadors del dit Regne del qui pot treure de
Valencia qui era prohibit, es en libre den Sans Pera a
27. cartes en la segona columna, comensa. Nos Petrus (se lee Perust).


La
Remissio dels Bens occupats dels habitadors del Regne de Mallorques
per occasio de la Rebellio del Rey en Pera, es en llibre den
Sant Pera a 27. cartes la quarta columna, comensa. Nos Petrus.


La
seguretat donada per lo Rey en Pera a tots los habitadors del
Regne dum tamen li presten dins cert temps la fealdad, (feels,
faels, fidelitat; fidelidad
) es en dit libre a 28. cartes en la
primera collumna, comensa. Pateat Vniversis.


Licentia
de haver forments dada als habitadors del Regne, de Tortosa
es en dit libre den Sant Pera a 28. cartes 3. columna, comensa.
Noverint Vniversi.


Asso
matex dispon la franquesa. Venerabilibus a 28. cartes en la quarta
columna.


Que
als Habitadors, e Mercaders per llurs mercaderies fora lo Regne los
sien servades, les franqueses encare que no les mostren, dum tamen
dins dos mesos ne hagen feta fe, es en dit libre a 29. cartes en la
primera columna, comensa. E es vn §.
Nos Petrus.


Asso
matex dispon en lo dit libre dita carta en la segona columna.


Los
Habitados del Regne son franchs de posada coes (ço
es
) que nols puga esser feta forsa per Official per posades y, es
en dit libre en cartes 94. 3. columna, comensa. Pateat Vniversis quod
nos Martinus.


Los
Habitadors son Franchs, per totes les Terres del Señor Rey de
Leuda de totes llurs mercaderies, peatge, &c. en
dit libre cartes 136 en la primera pagina, comensa Petrus 
Dei
Gracia e sobre asso mira la dictio
Leuda.


Remissio
e Absolucia feta per lo Señor Rey de tota actio Civil, o
Criminal als habitadors de Mallorques, es en dit libre en cartes 144.
en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus Que tots los Habitados,
e ciutadans son tinguts a contribuir en tot comu e vesinage
per Cases e Possessions q hagen en la Ciutat, es en libre den
Rossello en cartes 48. comensa. Encare volem, y per samblant
son tenguts los Nobles en la seguent franquesa. Absolucio del Rey en
Jaume feta als Habitadors del Regne de la feeltat, es en libre
den Rossello en cartes 69. la 2. pagina, comensa, Sapien Tuit.


Los
Habitadors del Regne son Franchs en totes les Terres del Rey de
Arago
, es en libre den Rossello en cartes 74. en la primera
pagina, comensa. Sapien Tuyt.
Als Habitadors del Regne, es estat
atorgat per lo Rey de Sicilia cert privilegi de franquesa de
mercaderies, es en libre den Rossello en cartes 98. en la segona
pagina, comensa. Federich Ters.


Los
Habitadors de Mallorcas son Franchs en Sicilia
axi com los de Barcelona son, es en libre den Rossello en
cartes 152. en la primera pagina, comensa. Federicus.


Lo
Señor Rey es tengut deffensar los Habitadors del Regne e bens de
aquells contra los hemens del mon, es en dit libre den
Rossello en cartes 162. primera pagina, comensa. Prometem encara.


Los
habitadors del Regne de Mallorques en les coses prohibides treure
de Valencia
sian tractats, com los de Arago Valencia,
y Cathaluñya. es en libre den Rossello en cartes 
207.
comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Que
a los Habitadors de Mallorques sien servades les libertats en
totes les Terres del Señor (en lugar de ñ, la u tiene
virgulilla
) Rey, es en dit libre den Rossello en cartes 210. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia.


Los
Habitadors del Regne sien franchs de host, cavalcade, e
Lleude, es en libre dit en cartes 215. primera pagina,
comensa. Petrus Dei gracia.


Que
los Habitadors son franchs de Pes e Mesurage, es en libre den
Rossello en cartes 215. segona pagine comensa. Post haec vero.


Los
Habitadors de Mallorcas son franchs de posada que sie altra, &c.
es en libre den Rosselllo en cartes 423. en la primera pagina,
comensa. Pateat vniversis.


HOMEYER,
HOMEY. (homicida, homicidio)


Deu
esser punit aquell com Homeyer qui ab animo deliberat
voldra matar algu el anava inseguint, es en
libre den Sant Pera en cartes 4. en la quarta columna, comensa.
Noverint vniversi.


De
Homeyer parla lo 10. capitol de Leyde (Leyda, Lleida,
Lérida, Ilerda, aún pronuncian Lleidae, como la ae latina, como una
e final, igual que Tortosa, Maella, Favara
) en libre dit en
cartes 95. la tercera collumna.


Los
homeyers no habitan en lo lloch hon lo
dit homey es comes, es en libre den Rossello en cartes 296.
primera pagina, comensa. Nos Petrus.


De
Homey, o mort, o de crim enorme nos puxa fer
perdonament, o remissio per lo Governador, sino que
fasse la Iusticia, es en libre den Rossello en cartes 433. en
la primera pagina, comensa. Martinus.


HONORS
EN REALENCH.


Que
totes les Honors en Realench sien tingudes contribuir en tots
visinages e collectes, es en libre den Rossello en
cartes 52. en la segona pagina. Sapien.


HOMENATGE.


Dels
Homenatges prestats per lo Rey de Mallorques al Rey
de Arago
se fa mensio en libre den Sant Pera
en la 10. carta en la tercera columna quarta, y quinta, y
sisena que


son
sis franqueses en nombre ab condicio tostemps que no fos
perjui a les franqueses del Regne.


E
del dit Homenatge se parla en la 11. carta en la quarta columna, en
la franquesa. Noverint Vniversi. en lo dit libre.


De
homenatge prestat en el Rey Sancho per los
Iurats del dit Regne, consta en dit libre a 23. cartes (se lee
carres
) en la primera columna.


Si
algu rompra Homenatge lo Iutge qui haura pres, o sera fet en
poder de aquell, ha conexer de tal rompiment, es en lo 15
capitol de Leyde en dit libre den Sant Pera en cartes 97. en
la segona columna.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 234. en la segona pagina,
comesa. Petrus Dei gracia. E no toca el Governador sino en
cert cas.


Del
Homenatge prestat el Rey de Arago consta en libre den Rossello
en cartes 95. en la segona pagina, comensa. En nom de N. S.


De
la la Absolucio, o feeltat prestade al Infant
de Portugal
, e de la Absolucio del Homenatge per los de
Mallorques prestat a aquell, consta en libre den Rossello en cartes 
132.
en la primera pagina, comensa
Infant en Pera.


Los
Homenatges se han a prestar en poder dels llurs ordinaris exclus
lo Governador, es en libre den Rossello (se repite) en en
libre den Rossello
en cartes 277. en la segona pagine,
comensa. Nos Petrus.




HOSPITALS.


Del
Hospital de Sant Andreu e del que poria comprar en Realenchs fa
mensio la franquesa, Nouerint Vniversi en la 15. cartes en la tercera
columna en libre den Sant 
Pera.


Que
tots los Hospitals de la Ciutat e Regne de Mallorques sien Reduits en
vn Hospital en lo qual sia vnit e agregat lo Hospital de Sant Andreu,
es en libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina,
comensa. Nos Alfonsus.


Privilegi
sobre la vnio dels Hospitals de la Ciutat de Mallorques es en lo dit
libre, en cartes 169. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes
ensemps (parece que hay espacio en semps) ab lo de Sant
Andreu.


Privilegi
Papal per lo Hospital, es en libre den Sant Pera en cartes 171. en la
primera pagina, comensa. Pius Episcopus.
Lo Hospital de
Sant Andreu pot comprar censals en Realench fins a 20. sous, es en
libre den Rossello en cartes 144. en la segona pagina, comensa.
Sapien Tots.


No
sie feta consignacio per lo Señor Rey a algu de les rendes del
Hospital de Sant Andreu contra la concessio feta a aquell, es en
libre den Rossello en cartes 198. en la 
primera
pagina, comensa. Nos Petrus.


HORES,
LA TORRE DE LES HORES.


En
los adops de les Hores qui hi te a contribuir mireu en libre
den Sant Pera en cartes 184. en la segona pagina, comensa. Com entre
los Magnifichs Iurats.


HOMENS
DE PARAGE E PRIVILIGIATS:


Dels
Homens de Peratje, mireu en la dictio cauallers e en
libre den Rossello en cartes 226. en la segona pagina comensa. In Dei
Nomine.


OYDORS
DE COMPTES. (Supongo que está en la H, por HOYDORS, se encuentra ara hojats, en algún bando o crida o pregón.)


Dels
Oydors de comptes mireu en la dictio Compredors.

miércoles, 23 de diciembre de 2020

19 DE MARZO.

19 DE MARZO. 

Acordóse, que de los peones que formaban el ejército que había en Fraga, pasasen quinientos a Lérida, entre los cuales se habían de contar los que pagaba esta ciudad,  para que residiesen en la misma, hasta nueva orden. Se dio cuenta, además, de las cartas que siguen.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Si apres de la letra vos fiu per avisar vostres reverencies nobleses e magnificencies com lo Senyor Rey no era exit de Çaragoça per exir al conestable de Navarra segons avisats ereu ab una altra letra del dia abans fins la present jornada nous he scrit placiaus no haverho a maravella car ultra que los fets nou han portat vosaltres haveu fet axo mateix que deu jorns ha no he haguda letra vostra sino una per lo correu qui la present portara ab la qual dieu apres quel Senyor Primogenit fos entrat en aqueixa ciutat me respondrieu a les coses que per mes letres demanades vos eren e en part non tinch a maravella tant es stat lo plaer tots haveu hagut aqui de haver (no se ve una a, solo un palito pág.56 del pdf)conseguida la persona del Senyor Primogenit la qual deu bastar en fervos oblidar tots los qui som deça. Ara que los fets ho porten per excitar vostres animos e aquells reduhir a algund record de nosaltres es delliberat vos faça la present axi per pregarvos scrivau dels grans fets qui aqui son com encara per avisarvos de algunes fames e avisos que en aquesta vila havem de dos jorns ença. Ir que fonch dilluns hora baixa prop Alcarraç per un home del dit loch foren vists quinze o vint rocins lo qual ab so de viafors vench al dit loch denuntciant lo que vist havia de que son guardats tota aquesta nit los de la dita vila e encara cent homents del exercit qui alli eren fent aci avis En Pere de Sentcliment de les dites coses. Vuy depres menjar per En Gomar ciutada de Leyda he sabut com en la ciutat de Leyda e los pahers de aquella serien stats avisats per la prioressa de Alguayre com lo Senyor Rey ab letra sua la hauria pregada e requesta en lo dit monestir li acullis donas alleujament e sostengues docents homens de peu los quals sa Majestat li trametria per la qual raho ella los consultava els pregava li trametessen gent. De que los dits pahers li haurien respost que tal soccors dar no li podien com los haguessen mester per la ciutat de Leyda. Lo present jorn apres per tres homens qui son venguts de Muntço he hagut avis com la semmana (septimana, setmana, semana) passada tenint consell aiustat de la dita vila lo dit comanador en ple consell hauria dit que si ell podia haver algun de aquest exercit que ell lo 
castigaria. Roger Darill qui es aci ha pres carrech de fer venir algu de la dita vila per mills saber la veritat daquestes fames. Per via de Çaragoça he sabut com lo Senyor Rey treballa en fer cinchcents rocins dona sentiment per provehir Balaguer e Montblanch hauria molt a bo en aço pensasseu en manera tal se provehis quant pus prest pogues les dites ciutat e vila nons fossen enemigues car jas diu publicament que mossen Pero Vaca es en lo castell de Algerri ab alguns homens de peu. Yo aci treball en sentir quant mills puch la veritat de aquestes fames. Del que sentire e sabre plenament sereu certificats e avisats. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera comte de Modica. 

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ans que partis pera Seros e Aytona leixi aci una letra la qual tornant encara he trebat aci. Yo so stat de fora com dit he en Seros Alcarraç e Aytona hon he fet lo pagament de XV dies als qui hi son hels trobats que no staven ab la guarda que devien attenent que eren en lochs un poch sospitosos e molt prop de Arago e tornat aci he rebuda una spia de Çaragoça per la qual so avisat que lo conestable scassament se es acostat a X legues de Çaragoça es sen tornat en Castella. No sab hom certament com be es fama que lo Senyor Primogenit lin ha scrit e per semblant los diputats de Arago e de aço crech ne sien aqui mes en cert avisats aqui que yo en aci. Pero quesvulle sia yo he quasi per impossible que lo dit conestable ab tant grossa gent se pogues sostenir en Arago sens ferhi guerra o tenirhi cinchcentes adzembles (acémila, azémila, ase, burro) per lo carruatge. Essent lo dit conestable en Arago li vench darrere mossen Piers de Peralta ab qualsque XXXXV rocins no pus e volgue entrar en Magallon e los homens del dit loch no loy volgueren acullir dient que encara que fos capita del Rey que ni obririen les portes a ell ni al conestable e axi sen hac de anar. Lo mestre don Alonso fill del Senyor Rey vench a Çaragoça dimercres passat acompanyat de XXXV ballesters. No se la cosa com ira peravant que al present molt va magra. Ha dit una spia que los de Magallon tenien en Castella ab lo dit conestable an aquesta spia que yo he cobrada que partit lo conestable de Alfaro al cendema hi arribaren CCCC rocins per socorrerlo e puix lo dit conestable sen es tornat en lo regne de Arago ses mes en repos mas si quants venen de Arago dien veritat lo Rey tots temps fa son esforç per fer gent darmes fins en sicents rocins. He sabut en Seros per un barber de Balaguer que vuy ha vuyt dies arriba alli en lo consell de Balaguer letra del Senyor Rey en quels dehia que fessen quant preparatori poguessen de forment farines civades e altres vitualles de que hac grant remor en consell que uns dehien ques devia fer altres que no e axi parti lo consell ab gran divis e non han conclos res. Yo senyor se que es Balaguer e molts de aqui ho saben. Hajau per cert que meteutsi gent darmes faria molt e molt gran guerra en Urgell. Totes estes noves he comunicades al capita e a son consell. Daqui avant remet la provisio a vosaltres e a ell. Lo capita es millorat jatsia nos leve del lit aci tenim molta gent malalta e molts que en lo pagament ne trob de morts. Dels morts nom se com ho faça de les armes per lo temps quels restava a servir. Fins aci no he volgut toquar en res perque lo General no fos reptat de massa ambicio. Pero si vostres magnificencies no dellibereu altre placiaus fermen avis. Fins aci noy he als de nou que fretur scriure. Feta en Fraga dissapte a XIIII de març. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverends e honorables savieses Johan Ferrer.
Apres de haver scrita la present lo correu no es parlit hay sobrevengut noves les quals no he per veres mas Deus volent dema ne sere certificat. Dit man que a nit passada foren XX rocins al entrant de nit a la bassa de Alcarraç e que refrescaren en Montagut e que
eren mossen Rebolledo e altres qui eren venguts al cami per sperar don Johan Dixer qui devia venir de Barchinona. Siy ve o no yo crech sera bo dirli que no pas de Tarragona ença sens escorta de gent de aci car si a Balaguer passaven XXX o XXXX rocins porien correr segurs fins a Tarrega essents nosaltres aci. Lo comanador de Montço es anat desfreçat al Rey. Hir se feu crida en Montço que sots pena de la vida tot hom fos prest ab ses armes tota volta que sentissen repiquar qualsevulla campana de Montço e aço es cert. No se ques volen dir estes crides. A nit ha vengut aci nova la qual yo tinch a burles que venint lalmirant la via del conestable lo Rey de Castella li es vengut damunt e quel ha romput e desbaratat. Mas la nova ve per via de traginers e los qui venen a cavall non dien res. Closa a XVII de març.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors.
La present es per dirvos com he cobrat vuy dues spies la una de Montço e de Barbastre la qual me diu cert e es persona de recapte com lo Rey ha fet deenar totes les viles e ciutats reals de aquella partida de Arago e ha amprat specialment los homens del Abadiat de Graus e del comdat de Ribagorça e de aquest ampre principalment havia carrech lo comanador de Montço e los del comdat feren resposta que ells eren contents de servir lo Senyor Rey mas que no exirien del comdat de Ribagorça com per privilegi no sien forçats de exirne. E de aço scrivi lo comanador de Montço al Rey lo qual li rescrivi que nols desapleguas ne que nos mostras mal content de ells e quels tengues axi a noves. E en apres digous passat vench letra alli per aquelles terres del Rey en quels notificava lo delliurament del Princep e en apres lo divendres seguent vengueren alli certs porters e comissaris del Rey qui havien fet la cerca per Arago per plegar les juntes e alli volgueren fer fer una crida la qual portaven ja ordonada contenent en efecte que tot hom tiras ab ses armes la via de Çaragoça per cobrar la vila de Fraga la qual gent stranya habia presa e robada en gran onta de la corona reyal e fonch dit per los jurats de Montço als dits comissaris que attes que lo Senyor Rey havia ja delliurat lo Primogenit e que totes les coses havien repos que no era necessari fer tal crida pero ab tot axo la crida se feu lo divendres passat en la forma sobredita. Enapres lo dissapte seguent lo Rey scrivi al dit comanador que desaplegas la gent e quels fes per ell gracies e axi ho feu e fins aci noy ha altres noves de Barbastre ni de Montço. Lo qui es vengut de Çaragoça me ha dit que lo diumenge passat envers miga nit arriba alli nova com lo conestable entrava en Arago de ques mogue en la ciutat gran repicadiç e gran remor e gran moti. Lo dilluns lo Rey tench gran consell en la casa de la diputacio hon continuament reve e se sta aqui tots temps tenint consell. Aquell dia entraren de fora molts barons a cavall armats ab ses gents pero no ab aquell nombre que los barons de Arago se acustumaven de aplegar e lo Rey feu crida que de cascuna casa de la ciutat li haguessen dar un hom per que ell delliberava exir al encontre al dit conestable e los de la ciutat se mostraven molt frets en volerhi exir dient que aquells qui entraven no fahien neguna guerra en Arago ni enug a negu ans tot quant prenien pagaven be. E volentse esforçar de exir la ciutat li dix que sa merce se abstingues de anar al encontre al dit conestable car la ciutat may hi donara loch que ell se avorris axi. E axi ells lo detengueren pero tots temps fahia plegar gent ab tot ques fes ab gran dificultat per falta de moneda e encara de voluntats. Ham dit hom qui es vengut de Çaragoça que dauant lo Rey demanaren a Guçman perque havia desemperada Fraga e respos que por el cuerpo de Dios que mas pendones trahian los cathalanes que el Rey no tenia servidores en Aragon. En terres de don Johan Dixer es stat regonegut un correu del comanador de Montço lo qual portava letras a la Reyna en que li scrivia que ell era prest per fer guerra a les aldeyes de Leyda. De tots aquests preparatoris se pot fer una summa a qui beu vol entendre que si la gent del Senyor no havia la pobresa que te e la congoixa dels fets de Castella se deportaria molt volenters en darnos deça qualque empaig. Yo començ a dar diners a la gent e si be tot hom fahia lo desmenjat ara tot hom pren diners a gran pressa. En la mostra trobe molta gent malalta e alguns morts. Dema Deu volent ire a fer lo pagament a les gents qui stan a Seros Aytona e Alcarraç e fare encare als quey son alguns avisos per la sua seguretat e si vostra reverencia e honorables magnificencies ne scrivien un mot al capita que incautas la gent de Seros e de Aytona ques guardassen be no seria mal car certament ells stan a perill no guaytantse e so informat que han leixat les guaytes. Ells son entorn sicents homens en aquests dos lochs los quals son de don Matheu de Montcada lo qual en aquest fet es tot real tenen Mequinença a dues legues que lehugerament una nit hi porien passar cinch cents homens quels pendrien tots en lo lit sens negun afany e guardantse be res nols poria noure. De tot aço Deu volent dema yo comunicare ab ells els avisare del que he sentit. La present leix aci perque si correu se spatxa sia tramesa aqui perque vostres magnificencies senten com stan les coses fins lo present dia. Lo capita sta de mal de costat al lit. Lo metge me dix primer que era reuma apres ma dit que es mal de costat verdader. Ell sta ab paor. Deu per sa merce li ajut. Feta en Fraga dijous a XIl de març.
- Mossenyors placiaus ferme trametre unes sis roves de polvora de spingarda car la que he feta fer en Leyda no es exida bona ne val res per spingarda. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per quant lo balle de aquesta ciutat fa sa continua habitacio en lo castell de aquella e no es volgut devallar per habitar en la ciutat durant los fets occorrents se han de aquell moltes sospites e gelosies e lo poble de aquesta ciutat ne es posat en gran murmuracio e tumult dient per molts sguards no deure esser permes ne tollerat que lo dit balle ature ne habite pus en lo dit castell mas deure esser provehit hisqua totalment de aquell durant la causa de la guarda e custodia del dit castell majorment ques dubta molt a tracte e giny del dit balle nos donas entrada a gent stranya en aquell e que aquesta ciutat non reportas mal e dan ab la tollerancia e fiducia del dit balle com siam stats certificats que lo dit balle se letreja molt ab lo Senyor Rey e es anat una vegada personalment parlar ab ell. Per tant ab quanta major afeccio podem vostres reverencies pregam e supplicam vos placia de continent scriure al diputat local de aquesta ciutat faça requesta al dit balle que en vigor del sagrament e homenatje per aquell prestat de inseguir les requestes fahedores per part del General de Cathalunya de continent ell ab tota sa familia hixqua del dit castell e no habite en aquell fins a tant en altra manera sia provehit. Oferintnos sempre prests quant a nosaltres se sguarda fer tota bona cara al dit diputat local sobre les dites coses e altres los negocis que occorren concernents. E sia senyors molt reverend egregis magnifichs e savis la Sancta Trinitat continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres reverencies certifich com per los capitans de les gents darmes conduides per lo general excepto en Çamaso me es stat dit que les sues gents se han despes lo sou e diners quels es stat donat e que no tenen que despendre e si nols es provehit de algunes peccunies se dubten que per necessitat no se hajen a convertir a plenirse de coses e robes de altri e que no hajen a furtar de les quals coses me han dit ne scrivis a vostres reverencies dients que ho sen hauran anar o hauran a furtar si donchs per vosaltres no son soccorreguts com no tinguen de que poder viure e sostenirse.
(Y estos soldados harapientos, que mueren de hambre sin luchar, que no tienen de qué poder vivir y sostenerse, viure e sostenirse, aparte de ordeñar liebres por los llanos de Leyda, Lérida, Ilerda y "talar" las huertas regadas por el Segre, Cinca y Ebro, hurtar, furtar, habían de entrar en Morella a liberar al Príncipe de Viana, o atacar al Rey de Aragón en Zaragoza, Çaragoça? JA JA JA!
Lo orgull catalá es tan antic com Chastelongne, pero tamé lo seu patetisme.
)
Perque mossenyors vos certifich de les dites coses supplicant vos hi vullau prestament provehir com sia cosa que no sofir dilacio. Mes encara mossenyors lo poble e gents de aquesta ciutat se sospiten molt den Johan Curto balle de aquesta ciutat lo qual sta en lo castell e jatsia hi haja altra gent en custodia de aquell empero per la afeccio que fins aci ha mostrada al Senyor Rey e apres seguit lo fet de Leyda lo dit Senyor Rey los a fet anar a parlar ab ell e apres per lo dit Senyor Rey li son stats tramesos alguns correus ab letres e no cessa de letrejarse ab lo dit Senyor Rey. Lo poble de aquesta ciutat no pot
comportar que aquell stiga en alguna manera en lo dit castell recelant e sospitantse molt de aquell e es tanta la murmuracio de les gents quels honorables procuradors de aquesta ciutat me han dit que yo ne scrigues a vostres reverencies que volguessen provehir que lo dit balle no ature en lo castell e que sia request per part de vostres reverencies en virtut de la seguretat per ell prestada de inseguir e executar totes vostres requestes que buyde lo dit castell e no stiga en aquell perque mossenyors com lo dit castell sia la major fortalesa de la ciutat e sia molt necessari sostenir aquell car pres lo castell la ciutat seria perduda e nos poria sostenir per custodia de aquella e repos dels ciutadans e habitants e cessar tot perill e inconvenient supplich vostres reverencies vullen provehir en les coses dessus dites e aço breument com sia molt necessari e no comporten dilacio. Certificantvos mes com lo mestre de Muntesa per ses letres ha scrit al alcayt del castell de Paniscola (Peñíscola) que fornescha e proveescha de vitualles aquell per un any e a les universitats de Sent Matheu e Trayguera que adoben los murs encautant los que facen molt prest les dites coses e que no haja falla. Creuse ques fa per los fets occorrents. Perque mossenyors vos avise de les dites coses oferintme fer molt promptament e complir tot lo quem sera scrit e manat per vostres reverencies les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

El mismo día los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Delliberat havem que sien donats al vezcomte de Rochaberti cent cinquanta florins corrents. Perqueus dehim e manam que vista la present donen e liureu al dit vezcomte los dits cent cinquanta florins cobrant apoca de aquells. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro, Aqui es en lo exercit un quis diu Nicholau Bonjuern (Bon+jorn: Bondia, Bondía, Buendía) home de peu acordat en la conestablia dels perayres de aquesta ciutat del qual per alguns sguards a nosaltres exposats nos plaura que donant ell attre home idoneu e suficient a coneguda vostra qui per lo dit Nicholau se obligue servir lo temps que lo dit Nicholau era tengut servit licencieu lo sobre dit Nicholau de venirsen. Perque vos significam nostra delliberacio e voler juxta la qual vos placia axi donar loch a la cosa. E sia la Sancta Trinitat en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al reverend mossenyer lo abat del monastir de Poblet e als honorables tots e sengles balles e altres oficials de les viles e lochs de la honor del dit monestir e a lurs loctinents los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Com per alguns sguards concernents honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e benefici tranquillitat e repos del dit Principat e interes de les generalitats de aquell sia necessari los pobles de les viles e lochs de la dita honor star adeenats e preparats ab lurs armes e vitualles per guardar la dita honor e los castells e forces de aquella e per resistir e expellir si alguna gent enemiga del dit Principat aquell invadir volia. Per tant per lo benefici del dit Principat e conservacio dels dits drets de les generalitats de aquell
als quals sobre aço molt interes redunda vos requerim vullau axi dispondre les dites coses e que no doneu loch que de les gents de les dites viles e lochs se poguessen evacuar abans com dites sien estiguen preparades e fornides e guardats los dits castells e forçes com axi per benefici del dit Principat e conservacio de les dites generalitats sia necessari se faça. Dada en Barchinona a XVIIII del mes de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los veguer e consols de la vila de Puigcerda.
Molt honorables e savis senyors. Nosaltres entenents en totes coses que sien servey del lllustrissim Senyor e repos e benefici de aquest Principat de Cathalunya havem donada diligencia e obra en pacificar totes bandositats e diferencies que sien entre qualsevol persones del dit Principat. E sabut que entre En Johan Solanell qui es aci sindich de aqueixa universitat de una part En Pere Sunyer de aqueixa vila de la part altra era e es certa diferencia havem insistit per miga de certes persones a aço diputades que lo dit Johan Solanell dona loch que lo dit Pere Sunyer qui a instanda sua stava en preso hisque de aquella e que entre ells sobre dita lur diferencia sia fet cert compromes del qual se tractara aqui. Pregamvos afectuosament vullau entrevenir entre les dites parts e donar orde que migançant lo dit compromes la dita diferencia se leve totalment es seguescha pacificacio e repos entre les dites parts e de aço ultra quen fareu lo pertinent e degut de vosaltres hauremvosho a molta complacencia. Tingaus la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apperellats a vostra honor.

Al lllustrissim e molt alt senyor lo duch de Burgunya e de Brabanç et cetera.
lllustrissim e molt alt senyor. La fama divulgadora de les coses crehem haura portat a noticia de la Excellencia vostra com la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor per algunes sinistras informacions de mals consellers havia detengut lo lllustrissim senyor don Charles fill primogenit sen princep de Viana la qual cosa succehia en molta contristacio e dolor de nosaltres e de tots los poblats en aquest Principat qui moguts per la innata fidelitat que sempre aquest Principal hague e ha envers la corona real e per lo vertader zel e devocio a totes coses concernents honor gloria e exaltacio de aquella de tal diferencia entre la dita Majestat real e lo dit lllustrissim Senyor Primogenit fill seu subseguida anxiosa solicitut en los animos reportavem. Per la qual raho feta per part de aquest Principat humils e devotes supplicacions e instancies vers la Majestat real per liberacio del dit Senyor Primogenit aquella per la gracia divinal per miga de la lllustrissima Senyora Reyna es stada per lo dit Senyor Rey atorgada. E açi lo dit lllustrissim Primogenit es restituhit en sa libertat primera e de present ab celebracio de molta leticia es e resideix en aquesta ciutat de Barchinona. Les quals coses havem delliberat notificar a vostra dita Excellencia de la qual fermament se creu per sa claritat e virtut e per lo deute que de aquella es ab la dita Majestat real e ab lo dit Illustrisim fiil seu que li succehira a plaer saber la tal prospera successio de aquelles. Supplicantsvos Serenissim e molt alt senyor que placia a la celsitud vostra haver en bona recomendacio los embaixadors qui per los negocis de aquesta ciutat son ab la dita vostra Altesa e tractar a ells e los dits negocis juxta la ferma sperança que se ha de vostra Serenitat
per la qual aquest Principat es e sera tota vegada dispost les coses fer que a son plaer e servey redundassen. La Sancta Trinitat lllustrissim e molt tinga en sa proteccio vostra lllustrissima e molt alta Senyoria. Scrita en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - De vostra Illustrissima senyoria devots servidors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

sábado, 21 de noviembre de 2020

19 DE MARZO.

19 DE MARZO. 

Acordóse, que de los peones que formaban el ejército que había en Fraga, pasasen quinientos a Lérida, entre los cuales se habían de contar los que pagaba esta ciudad, para que residiesen en la misma, hasta nueva orden. Se dio cuenta, además, de las cartas que siguen.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Si apres de la letra vos fiu per avisar vostres reverencies nobleses e magnificencies com lo Senyor Rey no era exit de Çaragoça per exir al conestable de Navarra segons avisats ereu ab una altra letra del dia abans fins la present jornada nous he scrit placiaus no haverho a maravella car ultra que los fets nou han portat vosaltres haveu fet axo mateix que deu jorns ha no he haguda letra vostra sino una per lo correu qui la present portara ab la qual dieu apres quel Senyor Primogenit fos entrat en aqueixa ciutat me respondrieu a les coses que per mes letres demanades vos eren e en part non tinch a maravella tant es stat lo plaer tots haveu hagut aqui de haver (no se ve una a, solo un palito pág.56 del pdf)conseguida la persona del Senyor Primogenit la qual deu bastar en fervos oblidar tots los qui som deça. Ara que los fets ho porten per excitar vostres animos e aquells reduhir a algund record de nosaltres es delliberat vos faça la present axi per pregarvos scrivau dels grans fets qui aqui son com encara per avisarvos de algunes fames e avisos que en aquesta vila havem de dos jorns ença. Ir que fonch dilluns hora baixa prop Alcarraç per un home del dit loch foren vists quinze o vint rocins lo qual ab so de viafors vench al dit loch denuntciant lo que vist havia de que son guardats tota aquesta nit los de la dita vila e encara cent homents del exercit qui alli eren fent aci avis En Pere de Sentcliment de les dites coses. Vuy depres menjar per En Gomar ciutada de Leyda he sabut com en la ciutat de Leyda e los pahers de aquella serien stats avisats per la prioressa de Alguayre com lo Senyor Rey ab letra sua la hauria pregada e requesta en lo dit monestir li acullis donas alleujament e sostengues docents homens de peu los quals sa Majestat li trametria per la qual raho ella los consultava els pregava li trametessen gent. De que los dits pahers li haurien respost que tal soccors dar no li podien com los haguessen mester per la ciutat de Leyda. Lo present jorn apres per tres homens qui son venguts de Muntço he hagut avis com la semmana (septimana, setmana, semana) passada tenint consell aiustat de la dita vila lo dit comanador en ple consell hauria dit que si ell podia haver algun de aquest exercit que ell lo 
castigaria. Roger Darill qui es aci ha pres carrech de fer venir algu de la dita vila per mills saber la veritat daquestes fames. Per via de Çaragoça he sabut com lo Senyor Rey treballa en fer cinchcents rocins dona sentiment per provehir Balaguer e Montblanch hauria molt a bo en aço pensasseu en manera tal se provehis quant pus prest pogues les dites ciutat e vila nons fossen enemigues car jas diu publicament que mossen Pero Vaca es en lo castell de Algerri ab alguns homens de peu. Yo aci treball en sentir quant mills puch la veritat de aquestes fames. Del que sentire e sabre plenament sereu certificats e avisats. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera comte de Modica. 

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ans que partis pera Seros e Aytona leixi aci una letra la qual tornant encara he trebat aci. Yo so stat de fora com dit he en Seros Alcarraç e Aytona hon he fet lo pagament de XV dies als qui hi son hels trobats que no staven ab la guarda que devien attenent que eren en lochs un poch sospitosos e molt prop de Arago e tornat aci he rebuda una spia de Çaragoça per la qual so avisat que lo conestable scassament se es acostat a X legues de Çaragoça es sen tornat en Castella. No sab hom certament com be es fama que lo Senyor Primogenit lin ha scrit e per semblant los diputats de Arago e de aço crech ne sien aqui mes en cert avisats aqui que yo en aci. Pero quesvulle sia yo he quasi per impossible que lo dit conestable ab tant grossa gent se pogues sostenir en Arago sens ferhi guerra o tenirhi cinchcentes adzembles (acémila, azémila, ase, burro) per lo carruatge. Essent lo dit conestable en Arago li vench darrere mossen Piers de Peralta ab qualsque XXXXV rocins no pus e volgue entrar en Magallon e los homens del dit loch no loy volgueren acullir dient que encara que fos capita del Rey que ni obririen les portes a ell ni al conestable e axi sen hac de anar. Lo mestre don Alonso fill del Senyor Rey vench a Çaragoça dimercres passat acompanyat de XXXV ballesters. No se la cosa com ira peravant que al present molt va magra. Ha dit una spia que los de Magallon tenien en Castella ab lo dit conestable an aquesta spia que yo he cobrada que partit lo conestable de Alfaro al cendema hi arribaren CCCC rocins per socorrerlo e puix lo dit conestable sen es tornat en lo regne de Arago ses mes en repos mas si quants venen de Arago dien veritat lo Rey tots temps fa son esforç per fer gent darmes fins en sicents rocins. He sabut en Seros per un barber de Balaguer que vuy ha vuyt dies arriba alli en lo consell de Balaguer letra del Senyor Rey en quels dehia que fessen quant preparatori poguessen de forment farines civades e altres vitualles de que hac grant remor en consell que uns dehien ques devia fer altres que no e axi parti lo consell ab gran divis e non han conclos res. Yo senyor se que es Balaguer e molts de aqui ho saben. Hajau per cert que meteutsi gent darmes faria molt e molt gran guerra en Urgell. Totes estes noves he comunicades al capita e a son consell. Daqui avant remet la provisio a vosaltres e a ell. Lo capita es millorat jatsia nos leve del lit aci tenim molta gent malalta e molts que en lo pagament ne trob de morts. Dels morts nom se com ho faça de les armes per lo temps quels restava a servir. Fins aci no he volgut toquar en res perque lo General no fos reptat de massa ambicio. Pero si vostres magnificencies no dellibereu altre placiaus fermen avis. Fins aci noy he als de nou que fretur scriure. Feta en Fraga dissapte a XlIll de març. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverends e honorables savieses Johan Ferrer.
Apres de haver scrita la present lo correu no es parlit hay sobrevengut noves les quals no he per veres mas Deus volent dema ne sere certificat. Dit man que a nit passada foren XX rocins al entrant de nit a la bassa de Alcarraç e que refrescaren en Montagut e que eren mossen Rebolledo e altres qui eren venguts al cami per sperar don Johan Dixer qui devia venir de Barchinona. Siy ve o no yo crech sera bo dirli que no pas de Tarragona ença sens escorta de gent de aci car si a Balaguer passaven XXX o XXXX rocins porien correr segurs fins a Tarrega essents nosaltres aci. Lo comanador de Montço es anat desfreçat al Rey. Hir se feu crida en Montço que sots pena de la vida tot hom fos prest ab ses armes tota volta que sentissen repiquar qualsevulla campana de Montço e aço es cert. No se ques volen dir estes crides. A nit ha vengut aci nova la qual yo tinch a burles que venint lalmirant la via del conestable lo Rey de Castella li es vengut damunt e quel ha romput e desbaratat. Mas la nova ve per via de traginers e los qui venen a cavall non dien res. Closa a XVII de març.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors.
La present es per dirvos com he cobrat vuy dues spies la una de Montço e de Barbastre la qual me diu cert e es persona de recapte com lo Rey ha fet deenar totes les viles e ciutats reals de aquella partida de Arago e ha amprat specialment los homens del Abadiat de Graus e del comdat de Ribagorça e de aquest ampre principalment havia carrech lo comanador de Montço e los del comdat feren resposta que ells eren contents de servir lo Senyor Rey mas que no exirien del comdat de Ribagorça com per privilegi no sien forçats de exirne. E de aço scrivi lo comanador de Montço al Rey lo qual li rescrivi que nols desapleguas ne que nos mostras mal content de ells e quels tengues axi a noves. E en apres digous passat vench letra alli per aquelles terres del Rey en quels notificava lo delliurament del Princep e en apres lo divendres seguent vengueren alli certs porters e comissaris del Rey qui havien fet la cerca per Arago per plegar les juntes e alli volgueren fer fer una crida la qual portaven ja ordonada contenent en efecte que tot hom tiras ab ses armes la via de Çaragoça per cobrar la vila de Fraga la qual gent stranya habia presa e robada en gran onta de la corona reyal e fonch dit per los jurats de Montço als dits comissaris que attes que lo Senyor Rey havia ja delliurat lo Primogenit e que totes les coses havien repos que no era necessari fer tal crida pero ab tot axo la crida se feu lo divendres passat en la forma sobredita. Enapres lo dissapte seguent lo Rey scrivi al dit comanador que desaplegas la gent e quels fes per ell gracies e axi ho feu e fins aci noy ha altres noves de Barbastre ni de Montço. Lo qui es vengut de Çaragoça me ha dit que lo diumenge passat envers miga nit arriba alli nova com lo conestable entrava en Arago de ques mogue en la ciutat gran repicadiç e gran remor e gran moti. Lo dilluns lo Rey tench gran consell en la casa de la diputacio hon continuament reve e se sta aqui tots temps tenint consell. Aquell dia entraren de fora molts barons a cavall armats ab ses gents pero no ab aquell nombre que los barons de Arago se acustumaven de aplegar e lo Rey feu crida que de cascuna casa de la ciutat li haguessen dar un hom per que ell delliberava exir al encontre al dit conestable e los de la ciutat se mostraven molt frets en volerhi exir dient que aquells qui entraven no fahien neguna guerra en Arago ni enug a negu ans tot quant prenien pagaven be. E volentse esforçar de exir la ciutat li dix que sa merce se abstingues de anar al encontre al dit conestable car la ciutat may hi donara loch que ell se avorris axi. E axi ells lo detengueren pero tots temps fahia plegar gent ab tot ques fes ab gran dificultat per falta de moneda e encara de voluntats. Ham dit hom qui es vengut de Çaragoça que dauant lo Rey demanaren a Guçman perque havia desemperada Fraga e respos que por el cuerpo de Dios que mas pendones trahian los cathalanes que el Rey no tenia servidores en Aragon. En terres de don Johan Dixer es stat regonegut un correu del comanador de Montço lo qual portava letras a la Reyna en que li scrivia que ell era prest per fer guerra a les aldeyes de Leyda. De tots aquests preparatoris se pot fer una summa a qui beu vol entendre que si la gent del Senyor no havia la pobresa que te e la congoixa dels fets de Castella se deportaria molt volenters en darnos deça qualque empaig. Yo començ a dar diners a la gent e si be tot hom fahia lo desmenjat ara tot hom pren diners a gran pressa. En la mostra trobe molta gent malalta e alguns morts. Dema Deu volent ire a fer lo pagament a les gents qui stan a Seros Aytona e Alcarraç e fare encare als quey son alguns avisos per la sua seguretat e si vostra reverencia e honorables magnificencies ne scrivien un mot al capita que incautas la gent de Seros e de Aytona ques guardassen be no seria mal car certament ells stan a perill no guaytantse e so informat que han leixat les guaytes. Ells son entorn sicents homens en aquests dos lochs los quals son de don Matheu de Montcada lo qual en aquest fet es tot real tenen Mequinença a dues legues que lehugerament una nit hi porien passar cinch cents homens quels pendrien tots en lo lit sens negun afany e guardantse be res nols poria noure. De tot aço Deu volent dema yo comunicare ab ells els avisare del que he sentit. La present leix aci perque si correu se spatxa sia tramesa aqui perque vostres magnificencies senten com stan les coses fins lo present dia. Lo capita sta de mal de costat al lit. Lo metge me dix primer que era reuma apres ma dit que es mal de costat verdader. Ell sta ab paor. Deu per sa merce li ajut. Feta en Fraga dijous a XIl de març.
- Mossenyors placiaus ferme trametre unes sis roves de polvora de spingarda car la que he feta fer en Leyda no es exida bona ne val res per spingarda. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per quant lo balle de aquesta ciutat fa sa continua habitacio en lo castell de aquella e no es volgut devallar per habitar en la ciutat durant los fets occorrents se han de aquell moltes sospites e gelosies e lo poble de aquesta ciutat ne es posat en gran murmuracio e tumult dient per molts sguards no deure esser permes ne tollerat que lo dit balle ature ne habite pus en lo dit castell mas deure esser provehit hisqua totalment de aquell durant la causa de la guarda e custodia del dit castell majorment ques dubta molt a tracte e giny del dit balle nos donas entrada a gent stranya en aquell e que aquesta ciutat non reportas mal e dan ab la tollerancia e fiducia del dit balle com siam stats certificats que lo dit balle se letreja molt ab lo Senyor Rey e es anat una vegada personalment parlar ab ell. Per tant ab quanta major afeccio podem vostres reverencies pregam e supplicam vos placia de continent scriure al diputat local de aquesta ciutat faça requesta al dit balle que en vigor del sagrament e homenatje per aquell prestat de inseguir les requestes fahedores per part del General de Cathalunya de continent ell ab tota sa familia hixqua del dit castell e no habite en aquell fins a tant en altra manera sia provehit. Oferintnos sempre prests quant a nosaltres se sguarda fer tota bona cara al dit diputat local sobre les dites coses e altres los negocis que occorren concernents. E sia senyors molt reverend egregis magnifichs e savis la Sancta Trinitat continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres reverencies certifich com per los capitans de les gents darmes conduides per lo general excepto en Çamaso me es stat dit que les sues gents se han despes lo sou e diners quels es stat donat e que no tenen que despendre e si nols es provehit de algunes peccunies se dubten que per necessitat no se hajen a convertir a plenirse de coses e robes de altri e que no hajen a furtar de les quals coses me han dit ne scrivis a vostres reverencies dients que ho sen hauran anar o hauran a furtar si donchs per vosaltres no son soccorreguts com no tinguen de que poder viure e sostenirse.
(Y estos soldados harapientos, que mueren de hambre sin luchar, que no tienen de qué poder vivir y sostenerse, viure e sostenirse, aparte de ordeñar liebres por los llanos de Leyda, Lérida, Ilerda y "talar" las huertas regadas por el Segre, Cinca y Ebro, hurtar, furtar, habían de entrar en Morella a liberar al Príncipe de Viana, o atacar al Rey de Aragón en Zaragoza, Çaragoça? JA JA JA!
Lo orgull catalá es tan antic com Chastelongne, pero tamé lo seu patetisme.
)
Perque mossenyors vos certifich de les dites coses supplicant vos hi vullau prestament provehir com sia cosa que no sofir dilacio. Mes encara mossenyors lo poble e gents de aquesta ciutat se sospiten molt den Johan Curto balle de aquesta ciutat lo qual sta en lo castell e jatsia hi haja altra gent en custodia de aquell empero per la afeccio que fins aci ha mostrada al Senyor Rey e apres seguit lo fet de Leyda lo dit Senyor Rey los a fet anar a parlar ab ell e apres per lo dit Senyor Rey li son stats tramesos alguns correus ab letres e no cessa de letrejarse ab lo dit Senyor Rey. Lo poble de aquesta ciutat no pot
comportar que aquell stiga en alguna manera en lo dit castell recelant e sospitantse molt de aquell e es tanta la murmuracio de les gents quels honorables procuradors de aquesta ciutat me han dit que yo ne scrigues a vostres reverencies que volguessen provehir que lo dit balle no ature en lo castell e que sia request per part de vostres reverencies en virtut de la seguretat per ell prestada de inseguir e executar totes vostres requestes que buyde lo dit castell e no stiga en aquell perque mossenyors com lo dit castell sia la major fortalesa de la ciutat e sia molt necessari sostenir aquell car pres lo castell la ciutat seria perduda e nos poria sostenir per custodia de aquella e repos dels ciutadans e habitants e cessar tot perill e inconvenient supplich vostres reverencies vullen provehir en les coses dessus dites e aço breument com sia molt necessari e no comporten dilacio. Certificantvos mes com lo mestre de Muntesa per ses letres ha scrit al alcayt del castell de Paniscola (Peñíscola) que fornescha e proveescha de vitualles aquell per un any e a les universitats de Sent Matheu e Trayguera que adoben los murs encautant los que facen molt prest les dites coses e que no haja falla. Creuse ques fa per los fets occorrents. Perque mossenyors vos avise de les dites coses oferintme fer molt promptament e complir tot lo quem sera scrit e manat per vostres reverencies les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

domingo, 28 de junio de 2020

CAPÍTULO XXI.


CAPÍTULO XXI.

Del lenguaje (que) se usaba en España en estos tiempos, y de las cosas que hizo Sertorio hasta su muerte.

En aquellos tiempos, que eran algunos ochenta años antes de la venida del Hijo de Dios al mundo, se comenzó a perficionar (perfeccionar) en España el uso de la lengua y letra latina, y se fue perdiendo el uso y noticia de la antigua y natural de ella, y quedó tan olvidada, que apenas queda hoy memoria ni rastro de aquella, mas de lo que se saca de diversos autores latinos y españoles, antiguos y modernos, y de algunas medallas o monedas antiguas, donde se ven ciertos caracteres, ni griegos, ni latinos, sino del todo bárbaros e incógnitos, que casi es imposible salir con la inteligencia de ellos. Con los maestros que puso Sertorio en esta su universidad, aprendieron los españoles muy perfectamente la lengua latina, la cual se quedó en España como natural y propia; y aunque ya antes de la venida de Sertorio y erección de la universidad la hablaban, por haberla aprendido con la larga comunicación y trato que habían tenido con los romanos, como es uso tomarla todos los pueblos conquistados de los conquistadores; pero hablábanla tosca y groseramente, sin elegancia ni arte alguno. De esta hora adelante la aprendieron con preceptos, reglas y uso: y junto todo esto, quedó en los españoles la lengua latina tan perficionada y culta, como pudieran usarla los mismos romanos nacidos y criados dentro los muros de Roma; y por eso salieron de esta provincia tantos y tan excelentes oradores y poetas; y de cada día se perficionaba (perfeccionaba) más esta lengua, y duró hasta que vinieron los godos a ella, que entonces, mezclados los naturales con aquellas gentes bárbaras, de tal manera la corrompieron, que quedó casi poco o ningún rastro de ella (qué tonterías llega a decir el tío este !), y el que quedó con la venida de los moros se vino del todo a perder; y dice Marineo Sículo: Quod si neque goti, neque mauri, barbarae gentes, in Hispaniam venissent, tam latinus esset nunc hispanorum sermo, quàm fuit romanorum tempore Marci Tulii; y por ser tan natural y vulgar en España, dice Ludovico Vives casi lo mismo, cuando hablando de lo mucho que importa a un buen latino saber griego, dice: Ex sermone enim graeco latinus, ex latino italus, hispanus, gallus manarunt, quibus elim nationibus lingua latina erat vernacula; y Andrés *Resendio, en una epístola que escribe a Juan Vaseo, que está en el cap. 22 de la crónica de este autor, dice: Cum latina lingua multùm, non romani modo qui in Hispania erant, sed etiam ipsi hispani uterentur; y el eminentísimo y santo varón Roberto Belarmino (Tomo I., lib. 2, De Verbis Domini, cap. 15.), dice: a multis saeculis jam desiit in Hispania lingua latina esse vulgaris; nam ante mille et centum annos separata fuit à romano imperio, et subjecta partim gotis, partim mauris, qui novam linguam sine dubio invexerunt; gotos enim, quos getas alii vocant, propriam linguam habuisse docet Hieronimus initio epistolae ad Nuniam et Fratellam; de donde se echa de ver cuán natural y propia era en España la lengua latina, y cómo se perdió y corrompió con la venida de los godos y moros, y se originó la que ahora usamos, que con el continuo uso de ella, de cada día se va más y más perficionando; y llegaremos a tiempo, que si resucitaran nuestros agüelos, ni ellos nos entenderían a nosotros, ni nosotros a ellos, pues vemos el lenguaje y estilo antiguo tan diferente del de hoy, que parece una confusión de Babilonia. (Qué idioteces llega a escribir !)
Esta fundación de la universidad y academia de Huesca, inventada de Sertorio, no fue tanto con intención y ánimo de hacer bien y aprovechar a los españoles, como para tener como en rehenes a los hijos de los más nobles y principales de ellos, para asegurarse que de esta manera no tomarían las armas contra de él, sino que siempre le serían confederados y buenos amigos.
Sin estas artes y mañas, fingía que una cierva blanca que había domesticado le revelaba las cosas venideras (que para esto se la había enviado la diosa Diana); y públicamente se le llegaba al oído y parecía hablarle, por estar hecha a ello, porque desde pequeña la había enseñado a tomar la comida de las orejas, y luego que veía a Sertorio, corría a él, y le ponía la boca a la oreja, buscando la ordinaria comida; y eran tan rudos los de aquel siglo, que creían que le hablaba y descubría grandes misterios, o le anunciaba cosas que habían de suceder, o revelaba los pensamientos de sus anemigos. Con esto creció su poder y crédito, y llegó a tal punto, que estuvo en duda algunos años cuál era más, o el de Sertorio en España, o el de los romanos en Italia, y quién había de señorear el mundo, o Italia o España. Sentíase en el senado de Roma mal de esto que pasaba en España, y más cuando supieron lo mucho que en España era bien quisto; y para domar su potencia, envió el senado gente contra de él, y por capitanes a Quinto Metelo Pio (Mételo piu) y a Lucio Domicio; y esto fue el año de 79 antes del nacimiento del Hijo de Dios; pero Sertorio envió contra ellos un capitán suyo llamado Hertuleyo que alcanzó dos grandes victorias, aunque no es cierto el lugar donde se dieron las batallas. Domicio luego envió a pedir socorro a Francia a Lucio Lulio Manilio, procónsul de la Galia narbonense (Narbona, Narbonne), el cual, con tres legiones y mil quinientos caballos, entró en España y llegó hasta los pueblos ilergetes. Aquí salió Hertuleyo, y otro hermano suyo del mismo nombre (cuánta imaginación la de sus padres romanos); trabóse batalla, y Manilio quedó vencido, y el real tomado, y él se huyó a la ciudad de Lérida, (Ilerda, aún no se llamaba ni Leyda, ni Lleida, ni Lleidae) que aún estaba por el senado de Roma, y aquí murió de las heridas que había recibido en la refriega pasada; y dice Pedro Antón Beuter, que esto pasó junto al monasterio del Guayre, dos leguas lejos de la ciudad de Lérida, donde murieron casi todos aquellos que habían venido de Francia con Manilio.
Estas victorias de Sertorio, y el haber él formado nuevo senado y hablar con mucho desacato de Roma, obligó a los cónsules que enviasen a Pompeyo Magno; pero Sertorio no desmayó por eso, antes se puso a punto lo mejor que pudo, y con la venida de Perpena, (recuerda a Perpignan, Perpinyà, Perpiñán) noble romano y enemigo de Sila, que llevaba treinta compañías de soldados de Cerdeña, engrosó de tal manera el ejército, que se halló más poderoso que nunca. Tuvieron algunos encuentros por España, que por ser cosa que no toca a los ilergetes dejo, y a la postre fueron sobre las ciudades de Huesca, Lérida y Tarragona; pero Sertorio llevó lo peor, que parecía que ya la fortuna le dejaba para entronizar a Pompeyo, para despeñarle, como veremos. Metelo, que temía el poder e industria de Sertorio, determinó hacerle morir como mejor pudiese, porque no hallaba otro atajo para acabar su empresa, sino este, y concertó con un caballero romano llamado Perpena, que lo ejecutase; y éste, pensando que, muerto Sertorio, quedaría en su lugar y se levantaría con el gobierno y señorío de España, se encargó de ello, como traidor y mal hombre; y para meter cizaña entre él y los españoles, y que estos le desamparasen, él y su gente les hacían muchos agravios y publicaban que los hacían con voluntad y mandamiento de Sertorio; y lo que se sacó de esto fue, que muchos pueblos que eran amigos y confederados suyos, no pudiendo sufrir tales injurias, se levantaron. Sertorio, que ya había mudado de condición y estaba ya lleno de crueldad y furor, y creía que con castigar a los que se habían levantado todo se allanaría y todos temerían, hizo un hecho tan feo y malo, que con él amancilló todas las demás virtudes que en él habían conocido y buenas obras que les había hecho; y fue que mandó degollar a muchos de aquellos mancebos que estudiaban en Huesca, y vender por esclavos los demás; y con esto fue tan aborrecido y su nombre tan abominable a los españoles, que ya no aguardaban otra cosa, sino ver cuándo quedaría vengada aquella maldad y traición: y no tardó mucho, porque Perpena, que andaba con temores que un día no le hiciese matar a él, así como había hecho con los hijos de los españoles que estaban en Huesca, se adelantó a ello, y estando en un convite en la ciudad de Huesca, le mataron a puñaladas. Lo demás que pasó después de su muerte, y sentimiento que se hizo por ella, y más en particular en la ciudad de Vique, donde era muy amado, por no tocar a los pueblos ilergetes, lo dejo, remitiéndome a lo que escribieron Beuter, Ambrosio de Morales, Plutarco, Mariana, Pujades y otros muchos, que lo cuentan muy largamente.

HISTORIA DE LOS CONDES DE URGEL. Capítulo I.


HISTORIA DE LOS CONDES DE URGEL.

Capítulo I.

En que se describen los pueblos Ilergetes.

Están el condado de Urgel y el vizcondado de Ager en el Principado de Cataluña, en una partida o región de tierra que los antiguos llamaron los pueblos Ilergetes, nombrados así de la ciudad de Lérida, llamada de ellos Ilerda, que fue la cabeza y pueblo más principal de ellos. Ocupaban muy gran parte del reino de Aragón y Principado de Cataluña, y no acaban de determinarse los autores qué tierra era la que correspondía bajo o dentro los límites de estos pueblos; pero siguiendo la más común y cierta opinión, hallo que, mirados todos juntos, eran de figura cuadrangular y constaban de cuatro lados y puntas. El primer lado, de la parte de oriente, tenía la distancia de tierra que corre desde la fuente del río Gállego hasta la fuente o nacimiento del río Llobregat, fingiendo o tirando una línea de la una fuente a la otra. De la parte del mediodía, les dieron Florián de Ocampo y otros por límite el río Segre; pero es cierto dilatarse muy gran espacio de tierra de la otra parte del dicho río, extendiéndose hasta los montes de Segarra y tirando o fingiendo una línea desde la fuente del Llobregat hasta el río Ebro. Por la parte de poniente tenían al río Ebro, cuanto discorre de la entrada del Gállego hasta la villa de Flix, que está a las orillas del mismo Ebro; y por el septentrión, considerada cierta raya, según la postura que Tolomeo señala, desde la fuente del Gállego hasta el Ebro, dividiendo la región de estos Ilergetes de otros españoles nombrados Vascones. Hay dentro de esta tierra diez ríos caudalosos, cuyas riberas son tan pobladas y fértiles, que pocas en España las aventajan. El más principal de estos ríos es Ebro, al que Marineo Siculo da el primer lugar entre los ríos de España, como aquel de quien esta provincia fue llamada Iberia, según dice Plinio (Lib. 3, c. 3.): quem propter universam Hispaniam Graeci appellavere Iberiam; y tiene su nacimiento cerca de un puerto llamado Fuentible, que es lo mismo que fuentes de Ebro, que está cerca de Aguilar del Campo, y corre a raíz de Cantabria, atraviesa Navarra, Aragon y Cataluña, y después de haber corrido más de ciento y diez leguas, junto a Tortosa entra en el mar Mediterráneo, con tan grande furia, que gran trecho aun queda su agua dulce y sabrosa. Es río navegable, y antiguamente lo fue mucho más; y en tiempo de los romanos se navegaba hasta Logroño, en el reino de Navarra, que, comparado, lo que hoy se navega es poco; y así parece que quieren afirmar algunos autores (Garibay), que Tubal, cuando vino a poblar España, empezó por Cantabria, subiendo y navegando por este río arriba. Recibe en sí diez y siete ríos grandes y caudalosos, sin las otras muchas aguas que entran en él de Navarra, Aragón y Cataluña. Abunda de mucha pesca, especialmente de sábalos, que son admirables: sus aguas son muy sanas y apacibles, y las estiman mucho las mujeres, por hacer las manos y cara muy blancas y blandas; y por esto son traídas de unas partes a otras: cujus aqua, dice Sículo, vel ad bibendum, vel ad lavandum perutilis, in cadis ad regiones alias transfertur; ea siquidem manus albiores et facies molliores facit, et pota, corpora saniora; y finalmente, cuando fue la seca general de España, no quedó en ella cosa verde sino fue en la orilla de este río y de Guadalquivir.
Segre es el otro río que hay en estos pueblos; y este traviesa por el condado de Urgel: es muy celebrado por haber salido de sus riberas los pobladores de la isla y reino de Sicilia, que le dieron el nombre de Sicania. Llamáronle los antiguos Sicano y Sicoris o Segre los modernos. Vivían en sus orillas una gente que se llamaban Sicanos: estos, dice Tucídides que echaron de sus casas y moradas los Sigios, gente húngara, feroz y bárbara, que, dejada su tierra, vinieron a poblar en España, movidos por ventura del oro y plata que manó del incendio de los Pirineos, que convidó a muchas naciones bárbaras, que vinieron para gozar del tesoro que aquellos montes dentro de sus entrañas tenían. Salidos de aquí los Sicanos, pasaron a la isla de Sicilia, que hasta entonces se llamaba Trinacria, por razón de las tres puntas o promontorios que hace, y quedó con el nombre de Sicania, y vivieron en ella mucho tiempo nuestros Sicanos; y Tucídides, autor griego, que vivía el año 450 antes del nacimiento de Jesucristo señor nuestro, afirma, que en su tiempo aún había descendientes de aquella nación, que tenían una parte de aquella isla, hacia el occidente. Marineo Sículo da otra causa de haber pasado esta gente a Sicilia, y dice que hubo en la España citerior algunas guerras civiles entre los vecinos y moradores de las orillas del Segre, y los que quedaron vencidos dejaron esta provincia y pasaron a Italia, y de aquí a Sicilia, donde llegaron cansados y codiciosos de tomar asiento y reposo; y por hallar aquella isla casi deshabitada, conociendo su fértil y buen terruño, se quedaron en ella; y Silio lo cantó con estos versos:

Post dirum Antiphae sceptrum et ciclopea regna,
Vomere verterunt primum nova rura Sicani;
Pyrene missit populos, qui, nomen ab amne
Asciti patrio, terrae imposuere vacanti.

Lleva este río arenas de oro, que se coge en él con harta abundancia, y por eso son sus aguas muy saludables: nam aureas affert arenas, et potus est valde salubris. Recoge el Cinca, las dos Nogueras, Pallaresa, porque viene del marquesado de Pallars, y Ribagorzana, porque viene del condado de Ribagorza, y Balira, que viene por la parte del septentrion, y después de haber regado y fertilizado mucha tierra, desaguan en él. Por la parte del mediodía recibe los ríos de Bragos, Lo Corp, Sió y río de Cervera, que traviesan y fertilizan el llano de Urgel; y con estos ríos que, entrados en él, pierden su nombre, y con otras muchas aguas que recoge, después de haber regado y fertilizado gran parte de tierra, acaba en Ebro, que, recogiéndole en sí, le quita y acaba el nombre.
Es notable este río, pues en él, por permisión divina, recibió la hija de Herodias el justo castigo de haber complacido a su impía madre, pidiendo la cabeza del santo precursor Bautista; y fue que los delitos y maldades de Herodes Antipas y de Herodias, su manceba, les merecieron ser echados de Judea y desterrados a Francia y de aquí a Lérida, donde murió infelizmente; y Herodias bailando por su gusto sobre este río, que estaba helado, se rompió el hielo, y ella quedó sumergida, sacando solo la cabeza, que cortaron los mismos pedazos de hielo sobre que ella había bailado, pereciendo en aquel baile. Lucio Dextro, hijo de san Paciano, obispo de Barcelona, lo dice en su Omnimoda Historia, que apareció escrita en nuestros días, por estas palabras: Herodias vero, saltans super Sicorim, flumen llerdae, glacie concretum, summersa, miserabiliter periit. Pero mejor lo dijo Niceforo Calixto, aunque no nombra el río: Eundum filiae Herodiae erat brumali tempore, et fluvius trajiciendus, qui, cum glacie contractus coagmentatusque esset, pedes eum transibat; glacie autem rupta, idque non sine Dei numine, demergitur illa statim, capite tenus, et inferioribus corporis partibus lasciviens moltiusque se movens, saltat, non in terra, sed in undis: caput scelestum, frigore et glacie concretum, deinda etiam convulneratum, et a reliquo corpore, non ferro, sed glaciei crustis ressectum, in
glacie ipsa saltationem letalem exhibuit, spectaculoque ejus omnibus praebito, in memoriam ea que fecerat spectantibus revocat. Y de todo había hablado aquel apostólico varón san Vicente Ferrer, el qual en el sermón hizo en la fiesta del martirio del gran Precursor, dijo estas palabras: Filia vero ejus, cum super glaciem tripudiaret, ub ea glacies resolvitur, et ipsam in aquis continuò submersit, et modo tripudiat cum daemonibus in inferno. Herodes autem in exilium missus ab imperatore, et ibidem miserabiliter vitam finivit.
Hay edificados en esta región de los Ilergetes muchísimos pueblos: los más principales en Aragón son: Huesca, Gurrea, Montaragon, Ayerbe, Balbastro, Monzon, Benavarre, Ripop, Alcolea, Bellver, Fraga, Calamera, Vallobar, Alcubita, Perdiguera, Bujaraloz, Mequinenza, Xelse, Vililla y otros muchos. En Cataluña: Balaguer, ciudad y cabeza del condado de Urgel; la ciudad de Urgel llamada la Seo, donde reside el obispo y cabildo; Agramunt, Tárrega, Linyola, Bellpuig, Anglesola, Aytona, Camarasa, cabeza de estos dos marquesados, Pons, Oliana, Castelló de Farfanya, Áger y otros muchos, que, entre Aragón y Cataluña, pasan de más de cuatrocientas poblaciones con campanario (1: Ocampo, lib. 3°, c. a° ).
Tolomeo en su geografía, después de haber tratado de los Vascones y referido los pueblos hay entre ellos, dice estas palabras: et post hos etiam Ilergetes. In quibus civitates mediterraneae Bergusia, a la que da de longitud 16° y 30, y de latitud 43°, y la traducción italiana dice ser Balaguer; Celsa, de longitud 16°, y de latitud 42° y 45; Bergidum, que quieren algunos sea la Seo de Urgel (y con ellos el padre Gordoño en su Cronología), y tiene de longitud 15° y 30, y 42° y 30 de latitud; Erga, a la que da 15° de longitud y 45, y de latitud 42° y 15; Succosa, a la que da 15° y 10 de longitud, y 42° y 30 de latitud; Osca, que es la ciudad de Huesca, a la que da 16° de longitud, y 42° y 30 de latitud; Burtina, que dicen ser Balbastro, 15° y 10 de longitud, y 41° y 56 de latitud; Gallica Flavia, que dicen ser Fraga, a la que da 15° 30 de longitud, y 41° y 40 de latitud; Orcia, que dicen ser Alcarraz, 15° de longitud y 41° y 30 de latitud; y Ilerda, que es Lérida, 15° y 56 de longitud, y 41° y 26 de latitud.
De estos pueblos era la cabeza la ciudad de Lérida, a la que dan los historiadores varios fundadores. Unos quieren que haya sido Brigo, antiguo rey de España y bisnieto de Tubal, que reinó el año 400 después del diluvio y dejó fundadas muchas ciudades principales, y entre ellas fue la de Lérida. Otros atribuyen la fundación de esta ciudad a Hércules Libio, de quien dicen que, armado de una porra o maza y vestido de una piel de león, iba por el mundo domando monstruos, valiéndose de estas armas, porque aún no estaban inventadas las de acero que después se usaron para destrucción del género humano. Este, dicen que más de 1600 años antes del nacimiento de Jesucristo señor nuestro, llegó en el puesto donde hoy la vemos edificada, con muchos griegos de Acaya y del Ilirico que le seguían, y agradados de la tierra por su apacibilidad y grasura, y por ser en cierta manera semejante a la que ellos habían dejado en Grecia, edificaron en un montecillo que está casi en el medio del llano de Urgel, cuyas faldas baña el río Segre, una ciudad que en su lengua llamaron Ilerda, aludiendo al nombre del Ilirico que hoy decimos Esclavonia, de donde ellos habían salido. Juan Vazeo sigue la opinión de los que dicen ser fundación de Troyanos 1139 años después del diluvio, y que le dieron este nombre en honra del dios Apolo, a quien ellos llamaron llleus, y de aquí vino que muchos escriben Illerda con dos eles y lllergetes asímismo; pero hallamos en los poetas lo contrario, y hacen la primera sílaba breve, lo que no podría ser si se escribiese con dos eles. / Leyda, Lleyda, Lleida /
Es esta ciudad muy celebrada de César en sus Comentarios, por las victorias que cerca de ella alcanzó de Marco Varron, Lucio Afranio y Marco Petreyo, capitanes de Pompeyo; célebre en edificios, templos, casas y copia de vecinos; regalada por su fértil, apacible y dilatada huerta, y por las aguas del río Segre que bañan sus muros y la proveen con abundancia de pescado; ilustre por su antigua universidad, que ha dado al mundo una infinidad de varones doctísimos en todas facultades y ciencias, a la cristiandad un papa, que fue Calixto tercero, que en ella recibió el grado de doctor, como dice Platina, y a la iglesia un santo, que fue san Vicente Ferrer, que en ella recibió el grado de Maestro en Teología; y por eso la alaba Jacobo Mendedorpio en su tratado Academiarum orbis celebrium. Era antiguamente marquesado; y Ramón Berenguer, conde de Barcelona y príncipe de Aragón, se intitulaba marqués de Lérida y Tortosa, como parece en muchas escrituras de su tiempo.
Es est ciudad madre de la de Valencia, y de ella salieron mil mancebos y otras tantas doncellas que, después que el rey don Jaime la conquistó de los moros, la poblaron. Lérida le dio peso y medida, y le comunicó parte de sus armas o señal con que hoy señala la moneda de vellon de aquel reino; y de cuatro flores de lis que hacía Lérida en sus escudos, le dio una, y ella se quedó con tres, en premio de haber sido sus vecinos los primeros que la entraron cuando el rey don Jaime la tomó: reconoce Lérida a Valencia por hija y esta a aquella por madre, y con estos títulos se tratan, reconociendo siempre Valencia, como buena y agradecida hija, lo que debe a Lérida, su madre. Marineo Sículo, tratando de la moneda de Valencia, lo dijo muy bien: Caeterum Valencia suae monetae signum tamquam munus accepit ab Ilerda civitate; nam cum rex Jacobus Valenciam, mauris plenam, propugnatoribus obsideret, convocatis ducibus et cujusque civitatis praefectis, constituit, cunctis assentientibus, ut quae civitas primum Valenciae muros oppugnando prorrumperet et civitatem ingrederetur, ea, in suae virtutis et honoris memoriam, Valenciae colonias mitteret, et pondera, mensuras et monetae signum conferret. Cum igitur Ilerdae cives, acriter oppugnantes, primùm Valenciae muros dirruissent, expugnatam civitatem, mauris fugatis et occissis, ingressi, summa laetitia gestientes, ei, prout rex imperaverat, cultores adolescentes numero mille totidemque puellas virgines tradiderunt, et cum mensuris et ponderibus florem lilii unum quo monetam insignirent. Nam prius Ilerda quatuor in suis armis et insignibus lilii floribus utebatur, nunc vero tribus dumtaxat; quamobrem Valenciae gratissima civitas, in litteris quas ad Ilerdam scribit, eam matrem semper appellat, et in magnis rebus non secus ac parentem charissimam consulit; et Ilerda Valenciam filiam vocat, cujus commodis et honoribus diligenter incumbit.
Lucano en el libro tercero describe esta ciudad y con breves palabras comprende mucho de lo bueno que hay en ella:
Colle tumet modico, levique excrevit in altum
Pingue solum tumulo: super hunc fundata vetusta
Surgit Ilerda manu.

Acordóse de ella también Horacio en sus sermones, cuando hablando con su poema, le dice:

Contrectatus ubi manibus sordescere vulgi,
Corporis aut tineas pasces taciturnus inertes,
Aut fugies Uticam, aut unctus mitteris Ilerdam.