15 DE MAYO.

15 DE MAYO.

Deliberaciones.

Fou feta deliberacio e conclusio que totes les heretats e bens dels acuydats sis vol sien dins de Barchinona e sos termens sis vol en qualsevulle parts del Principat e tant aquells de que es stada presa possessio per lo General quant los altres on se vulle sien o stiguen sien transferides e transferits e o transportades e transpostats en lo Senyor Rey e a qui volra ab tota eficacia e ara de present lo consell ne fa translacio e transpostacio a la sua Altesa ab cessio de tots drets e accions e totes clausules necessaries. Sens empero eviccio dels bens del General axi que de aquelles e aquells puixe fer lo dit Senyor Rey ses voluntats. Salvat empero dret a qualsevol persones pertanyent sobre los dits bens e heretats tant per via de censals vincles dots com altres credits als quals per la dita transpostacio no sie fet algun prejudici.
E la dita transpostacio e translacio fan los dits deputats e consell ab aquests pactes e condicions ço es que bens axi mobles com inmobles dels dits acuydats e altres enemichs qui ja son stats exequtats per los deputats e consell e per persones havents ne dells potestat e encara per qualsevol ciutats viles e lochs del dit Principat o regidors de aquelles obedients al dit Senyor Rey sien haguts per talment alienats que lo General ne les dites universitats a restitucio de aquells ne dels preus o peccunies daquen procehits o procehides en tot o en part tengut no sie en alguna manera. E no resmenys que totes provisions concessions gracies e altres actes fins aci particularment fetes e fets per los dits deputats e consell e per mossen Pere de Belloch havent ne potestat dels dit deputats e consell ab intervencio de mossen Pere Johan Serra embaxador de la ciutat de Barchinona sien e stiguen en la força e valor e aquelles e aquells no sie derogat e prejudicat en alguna manera.
Item que tots censals morts carregats sobre lo dit General qui sien stats de acuydats del dit Principat sien e romanguen al dit General integrament axi en preus com en pensions aço majorment considerat que ja son haguts per luits e quitats e no serie possible poder reviure ço que una vegada es mort.
Item que los censals dots e altres credits e drets qui son sobre les dites heretats e bens hajen esser paguats e o satisfets de les dites heretats e bens qui son transerides e transferits al dit Senyor Rey en axi que regrers algu per qual via nos puixe haver contre lo dit General ne contre les dites ciutats viles e lochs per raho de les coses ja exequtades ans hajen esser paguats en tota manera dels dits bens restants e no del dit General ne de les dites ciutats viles e lochs e o universitats e singulars de aquelles.
Item fou deliberat e conclos que le senyor bisbe de Vich abbat de Montserrat y mossen Johan Comes canonge comte de Pallars mossen Johan Colom caveller e Franci de Santmenat donzell Francesch del Bosch sindich de Leyda micer Pere Severtes sindich de Tortosa e Galceran Carbo ciuteda de Barchinona vegen les coses demanades per lo senyor don Johan de Beamunt apunten aquelles e tot lo quels parra se dege fer e ho refiren al present consell.
Item fou deliberat e conclos que los senyors deputats ab intervencio de mossen Bernat Tor canonge mossen Johan Colom caveller e Francesch del Bosch sindich de Leyda vegen apunten proveesquen e a deguda exequcio deduesquen les coses contengudes en les suplicacions en scrits als dits diputats e consell dades per les persones seguents ço es per En Panch Spich alamany Francesch Salelles patro de nau Thomas Carreres correu mestre Marti Pere Gabriel Cerda Nicholau Cambi Guillem Gresells Johan Dolivella e Branda Amat. E aximateix vegen apunten proveesquen e a deguda exequcio deduesquen les coses de que de paraula han suplicat e supliquen los reverent abbat de Montserrat comte de Pallars Manuel Fonolleda micer Pete Severtes mossen Miquel Cardona mossen Jacme Segur canonge de Tortosa Nanthoni Lombard scriva major Johan Çapila micer Damia de Montserrat mossen Jacme Carbo caveller Anthoni Mayans ferrer Franci de Vallsecca Johan Dargençola Luis dez Cortal Valenti Gibert e Guillem Renart parayre. E facen los dits deputats ensemps ab les persones dessus dites justicia als dits suplicants sens referir.
Item fou deliberat e conclos que no obstant lo que devall sera dit en lo passat sie stat remes a certes persones per part dels deputats e consell e a altres per part de la ciutat de Barchinona attes que no hi han dada conclusio. Los senyors deputats vegen la ordinecio novament feta de la capitania feta al senyor comte de Pallars e habiliten aquella si mester sera e la facen expedir e liurar en forma publica acustumada al dit senyor comte manant ho an Anthoni Lombard scriva major del General attes que la dita capitania se feu en temps de mossen Barthomeu Sellent quondam predecessor seu en lo dit ofici e nos trobe ordonada ne tocada. E que hi donen conclusio sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimecres a XVI del dit mes de maig los honorables consellers e consell ordinari de XXXII de la ciutat de Barchinona havents per bones les dites delliberacions loaren approvaren e consentiren en aquelles ab eleccio de IIII persones ultra aquelles IIII qui ja en dies passats foren eletes sobre lo fet del senyor don Johan de Beamunt com de les supplicacions dessus mencionados en la forma per los dits deputats e consell delliberada e son los seguents.

Ciutedans.
Mossen Pere Cestrada.
Romeu Lull.
Artistes.
Gabriel Devesa.
Jacme Mas. Notaris.
Mercaders.
Gabriel Ortigues.
Jacme Cesavaces.
Manestrals.
Pere Figueres sabater.
Sabria Viadell rajoler.

1 DE MARZO, 1461

1.° DE MARZO.

En este día se acordó anticipar tres florines a cada uno de los alistados en el ejército que se hallaba en Fraga, y se recibieron, o despacharon las siguientes cartas:

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ja per altres quascu de nosaltres vos ha scrit com per letres dels diputats de Arago e per altres particulars letras (el occitano hace el plural en as, como en castellano) som stats certs que la Senyora Reyna per manament del Senyor Rey es partida la via de Morella per delliurar la persona del lllustrissimo Primogenit nostro (nostre; nuestro) e ab aquell ensemps fer la via de Barchinona e retrel en libertat en poder vostro (vostre; vuestro). Are senyors perquo siau mes certs de la dita liberacio vos trametem una letra del Senyor Rey dressada a mi don Johan Dixer la qual ha portada un gentil hom quis nomena Berenguer de Jassa embaxador per lo Senyor Rey a mi dit Johan trames. E no obstant que en la dita letra del Senyor Rey mostra la dita liberacio encara mes afectadament en virtut de la crehença ho ha splicat lo dit Berenguer pregant afectuosament a mi treballas ab lo capita e ab vosaltres senyors que aquest exercit no passas de aquesta vila en forma que carrech nos pogues donar pus la libertat del lllustrissimo Primogenit teniu en ma. Empero havem tengut consell e havem acordat no obstant lo manament per vasaltres fet de passar avant de consultar a vosaltres e aturar en aquesta vila fins per la resposta vostra serem avisats la qual vos pregam molt prestament nos sia tramesa. Axi mateix senyors per altra vos havem scrit com aquesta gent se donave es planie pendre algunes coses de menjar e conexem tots que summa necessitat los ho fera fer car hom veu que per los mes de aquells pagades les armes poch los ha sobrat e per tant vos tornam pregar per la honor vostra o per tornar o passar ells sien socorreguts per una mesada car altrament veig gran perill de gran guast e insult lo qual no seria en ma nostra poderlo tollerar. E trametemvos la letra que lo dit Senyor ha feta al dit don Johan. E si algunes coses ordonareu som prests a la ordinacio vostra. Dada en Fraga a XXVIl de febrer any CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti. - Priesto a lo que ordoneys Johan senyor Dixer. (Johan senxor Dixer; Juan señor de de Híjar escribe a veces mezclando romance aragonés, similar al castellano, con el occitano.)

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Poch apres vos hagui scrit e spatxat correu de e per una letra que rebut havia dels diputats del General del regne Darago (Había General en reinos de Valencia, Aragón, Principado de Cataluña, Perpiñán, etc) sobre les noves quis dien de e sobre la liberacio de la reyal persona del Senyor Primogenit ab hun treslat que de aquella vos he trames he rebut hun gentil home appellat Anthoni don Elfa ab letra dels reverent e magnifichs senyors mestre de Muntesa e visrey de Sicilia los quals ab sa letra me referman la dita nova em dien com som partits ab la Senyora Reyna per desliurar lo dit Senyor perquens pregaven que nos passas mes avant nes fes novitat alguna de la que feta havia de esser entrat en Fraga e en lo dit regne de Arago als quals jo he respost per lo dit gentilhom metex de la qual resposta e letra de aquells vos tramet translats ab la present. E perque so avisat que los diputats del dit regne de Arago deuen esser ab mi dema per tot lo jorn creu jo per fer querela e querimonia de la apprensio per mi feta de aquesta vila e castell e encara per la entrada que jo he feta en lo dit regne. Haure a molt gran pler que no obstant que ab lo consell que jo tinch qui es la menor part de aquell per vosaltres a mi donat vos placia scriurem ab correu volant e prest com e en quina manera als dits diputats de Arago se deu respondre e satisfer si del que dit es ells parlen. Axi mateix perque vist e ben regordat lo siti e disposicio de aquesta vila e encara del castell de aquella en mon consell segons scrit vos he per altre es stat deliberat e provehit de capita e encara de doscents cinquanta homens e de e sobre la provisio per aquells necessari fahedora per temps de dos mesos la qual parlant parlant se es trobat esser mester fins en summa de mil florins o en torn e axi es stat consellat e delliberat per lo dit consell que de les dites coses se fes recort e memorial e aquell vos fou trames perque sobre la provisio fahedora e bestreta de aquella per vosaltres mils se deliberas attes que en Johan Ferrer ni altri de fer tant gran bestreta no havia comissio. E encara per les noves quis continuen sobre la liberacio del Senyor Primogenit per la qual la present empresa feta nons es vist fahedor passar a tant grans despeses sens que primer sobre aquells per vosaltres fos desliberat e a nosaltres scrit. E per ço vos tramet ab la present lo memorial o recort del qual aci jo nom retinch original ni translat perque si per vosaltres fer es deliberat placiaus trametrem lo dit memorial. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa guarda e custodia. En la vila de Fraga a XXVIl de febrer del any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. La present sera per avisarvos com la nit passada una hora apres mige nit he rebut correu ab letra dels diputats del General del regne de Arago ab la qual so avisat segons per aquella veureu de la qual vos tramet translat interclus ab la present. E jatsia lo contengut en la dita letra al parer meu tots nes (o nos; pasa a ens) ne degam alegrar per esser nova significant lo que desijam e per que la empresa es feta pero jo creure que obrare segons per vostres reverencies noblesa e magnificencies a mi sera scrit e ordonat. E la Sancta Trinita vos tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXVII de febrer any Mil CCCCLXI. 

Occorrem esser necessari siau avisats com per tota aquesta nova per la qual vos tramet lo present correu jo no stich ne stare exequtar les coses delliberades segons ab letra mia derrerament feta sou stats avisats. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Al molt noble baro molt magnifich senyor e car frare lo senyor comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt noble magnifich senyor e de nosaltres car frare. Haveu sabut la partida de la Senyora Reyna e de nosaltres que la acompanyam a aquest mati havem sabut la novitat feta por la magnificencia vostra e per don Johan Dixer de comissio vostra en Fraga la qual sab nostre Senyor Deu nos plaguera fos per fer no solament per lo interes e reputacio de la Majestat del Senyor Rey mas per lo respecte del Principat de Cathalunya e de vostre interes e del Senyor don Johan Dixer vostra noblea majorment essent les coses en aquesta disposicio pero algun tant vos scusa esserse feta la dita novitat ans de saber la partida de la dita Senyora Reyna que va per delliurar lo lllustrissimo Senyor Princep e conduhirlo personalment a Barchinona per donar e metrel en poder del dit Principat e no contrastant siam certs que pux haureu sabut la dita nova cessareu de totes novitats. Per los dits respectes e per lo molt que en vos nos va havem deliberat avisarvos que gens per aço nos altera lo proposit dessus dit e per pregarvos que novitat pus avant nos faça car seria causa forsa de fer dan en aquests afers los quals per gracia de nostre Senyor Deu e no per nostres merits stan en punt de tots repararse e tornar al primer stament e per mils informar de tot vostres magnificencias vos trametem Anthon don Elfa al qual donareu fe e crehença com a la persona nostra e per ell nos respondreu de vostra intencio. En Fuentes a XXVI de febrer - any LXI. - A vostra ordinacio prests lo mestre de Muntesa lo visrey de Sicilia. (Fuentes de Ebro)

Als molt reverent noble e magnifichs senyors los senyors mestre de Muntesa e visrey de Sicilia.
Molt reverend noble e magnifichs senyors. Una vostra letra he rebuda dada en Fontes (Fuentes de Ebro) a XXVI del present la qual letra vos responch que jo ignor que per mi e lo magnifich don Johan Dixer per comissio mia sia feta novitat alguna majorment que de res que per nosaltres fins en la present jornada sia stat fet la Majestat del Senyor Rey sia en res ni per res interessada ni del que es fet fins aci se puxa pretendre per algu interes de la corona reyal ne axi poch del Principat de Cathalunya del dit don Johan e de mi. Del que per vosaltres es avisat sobre lo desliurament e liberacio de la reyal persona del lllustrissim Senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera fahedora rest molt alegre no solament per la leticia e consolacio del dit Senyor Primogenit mes encara per lo repos de la Majestat del Senyor Rey qui vehent lo dit son fill Primogenit per mals consells e falsos testimonis pres e oppres nos poria ni devia creura sa reyal corona no portar passio e tristor infinida. E per semblant per lo be avenir de la Serenissima Senyora Reyna e lllustrissimos fills seus e encara benifici inmens del Principat de Cathalunya regnes de Arago e Valencia e altres terres del dit Senyor sens gelosia alguna que jo haja per res que haja fet la exequcio de la dita liberacio desliberada seguir e exequtar nos dege e aço per lo que dit es dessus. Regraciantvos quant en mi es vostre bon avis e letra de aquell per lo que dieu queus va molt en mi com me pregau e diheu dequiavant pus novitat fassa com dit he e es que jo face en aquesta empresa. Jo per novitat non he que sie de aquelles qui vulgarment son dites novitats pero si dir ho enteneu per jo passar avant ho no dichvos que ab mon exercit so aci per lo dit Principat per assistir al proces de sometent per part del dit Principat iniciat instat e prosseguit ab sagrament e homenatge de star a ordinacio dels diputats del dit Principat e consell a aquells en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat e axi a mi no es en facultat de star e anar sino segons per part de aquell sera instat e request fentvos certs que de res que fos en libertat e facultat mia pus liberalment que algun altre vassall de la Majestat del Senyor Rey jo seria prest de exequtar pus servey fos de sa Majestat e pler de vosaltres los quals la Sancta Trinitat continuament tinga en sa proteccio e guarda. En la vila de Fraga a XXVII de febrer Mil CCCCLXI.

(Cartas en aragonés, lengua aragonesa):

Al noble amado consellero e majordomo don Johan senyor Dixer.
El Rey.
Don Johan noble amado consellero e majordomo nuestro. Por nos vos fue scripto en estos dias passados de la vila de Alcanyis en la forma que viestes por nuestra letra a la qual por vos fue respondido bien. Creemos que si algo es stado fecho por vos vos siays movido por la afeccion e zelo que haviays a la delibrança del lllustrissimo Principe don Carlos nuestro fijo pero es la verdat que ayer miercules a gran instancia e supplicacion de la Illustrissima Reyna nuestra muy cara e muy amada mujer e assi mesmo de los diputados e otros grandes del regno e encara de los jurados ciudadanos e universidat de aquesta ciutat de Saragoça por nos fue acordada la delibrança del dicho Principe nuestro fijo e por dar obra con efecto a la exequcion de aquella de continent la dicha lllustrissima Reyna nuestra muy cara muller partio la via de Morella por constituhir la persona del dito Principe en plena liberdat e hir con el ensembre a la ciudat de Barchinona por los quales nos son stados fechas diversas instancias e supplicaciones sobre aquesto. E pues cessa la causa que fasta aqui vos ha movido esnos visto seyer complidero a la honor vuestra de mas insistir que otras novidades se fagan car vos faziendolo assi siempre vos tendremos en aquella stima e reputacion que siempre tovimos a don Johan que Dios haja vuestro padre e apres muert suya a vos car del contrario lo que de vos no se spera segunt quien vos soys e de la casa que devallays no se vos poria seguir sino gran nota e cargo. E porque mejor siays instructo de la volundat nuestra sobre aquestos fechos Berenguer de Jassa va a vos por el qual de aquella sereys mas largament informado. Dada en Çaragoça a XXVI dias de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - Rex Johannes. - A. Nogueres prothonotarius.

Al muyt noble senyor don Johan senyor Dixer.
Muyt noble senyor. Porque sabemos havreys consolacion vos certificamos que oy data de la present el Senyor Rey con gran liberalidat ha deliurado al Senyor Principe e lo ha mandado posar en libertat donde le placia. E de aquesto se ha feyto grandes alimares aqui. Et de continent son partides la Senyora Reyna e lo senyor Archabispe el visrey e otros por deliurar el dito Principe. E encara todos desembre (ensemps; ensemble; juntos; ensamblar) yrse en aqueste Principado primo a Lerida e dalli a Barçalona.
E assi pues lo por todos deseado es obtenido rogamosvos que innovidades algunas no se fagan porque no fuesse occasion de desturbio en los negocios. E sobre aquesto scrivimos a los capitanes e conselleres e prestament haureys axi embaxadores por part de aqueste regno por notificarvos lo sobredito e otras cosas. Pero porque aquellos no iran tan prestos fazemos el present correu porque tomeys consolacion de aqueste negocio. E sea nuestro Senyor Dios vuestra guarda. De Çaragoça a XXV de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - A vuestro honor prestos los dipputados del regno de Aragon.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverent e magnifichs senyors per letres que son vengudes vuy a set del present al comte e a don Johan Dixer les quals vos son trameses sebreu com la Senyora Reyna es anada per la liberacio del Senyor Primogenit. Es cosa quens ha molt alegrats e es ver stant jo sobre dinar mes vengut un gentil home daquesta vila dient com ell ha letra de don Johan Delriu dien com lo Senyor Rey fa molt preparatori de gent ço es la justicia per una part e lo governador per altra e mossen Guerau Despes per la via de Ribagorça per altra e aço per soccorrer aquesta vila. Es ver havem parlat don Johan Dixer e jo he vista la letra veem es feta ans de ells saber nosaltres fossem dins la vila e per ço crehem mudaran dintencio mes don Johan e jo som dintencio quel anar avant es la salut daquests afers car nosaltres per raho no devem aturar fins tant lo Senyor Primogenit sie present ab vosaltres o ab nosaltres e si altres coses ordonau sera fet ab molta voluntat. De Frague a XXVII de fabrer. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Senyors. Per ço que lo vezcomte mon frare vos scriu en la present letra e per ço que lo capita vos scriu sabreu totes les noves solament vos tramet dintre la present algunes letres particulars perque sabreu algunes particularitats per spes en la letra de Miguel Homedes a la qual jo he respost e fet traslat la qual va dintra la present. Si mes li dege satisfer la saviesa vostra men scriga e sera satisfet en la forma que per vos sie ordonat. De Fraga a XXVII de febrer. - Prest a ço que ordoneu Johan senyor Dixer.

Al molt reverent e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e consell.
Molt reverent e magnifichs senyors. Vostra letra feta en Barchinona a XXI de febrer he rebuda a XXV ab aquella honor e reverencia ques pertany per la qual rest avisat la deliberacio feta per lo Principat en la liberacio de la persona del Senyor Primogenit e com algunes gents poch desijants la honor del Senyor Rey e la tranquillitat e repos de aquest Principat voldrien empatxar e perturbar la dita liberacio del dit Senyor Primogenit e encara deliberarien entrar en aquest dit Principat per dampnificar aquell e per ço ha necessari lo dit Principat e ses gents star preparades signantment les que son en frontera com es aquesta comanda e per tant me pregau vulla fer preparar les gents de aquella qui sien per fer armes en tal manera que occorrent alguna necessitat sian previstes e dispostes pera fer en tuicio lur o del dit Principat ço que la exhigencia del cas requira. Notificant a vostres reverent e magnifiques senyories que de continent sentides e sabudes les diferencies subseguides entre la Majestat del Senyor Rey e lo dit Principat
prenent eximpli de Tortosa he fet metre en orde e en punt lo millor ses pogut aquesta vila e lo castell e de jorn e de nit les guardes be ordonades en tal manera que jo he sperança en nostre Senyor Deu que aquelles nom seran levades ne toltes per gents enemigues del dit Principat que nom cost la vida e tot quant tinch. Quant tocha a la mia anada aqui per lo present me deveu haver be per scusat vist lo gran carrech que en aquestes parts me donau attes que so en frontera e de ma anada aqui no sen poria seguir molt fruyt e de ma absencia sen poria seguir hun gran dan. E sia la divina Providencia en vostra custodia e guardia. Dulldecona a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - Prest a tots vostres manaments fra Johan Ram comanador Dulldecona.

Als molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. Vuy he rebut lome que havia trames a Valencia per manament de vostres reverencies lo qual en presencia dels honorables procuradors de aquesta ciutat del que ha trobat e ha pogut saber me ha feta la relacio seguent ço es que partint daci quant fonch a Trayguera e a Sant Matheu no troba ques fes alguna novitat ne preparatori o provisio darmes ne de gents ne de altres coses e quant fonch a Vila Reyal troba alli lo gobernador de la Plana lo qual parla ab los jurats e prohomens de la dita vila e hoy dir quels havia dit que sabessen quines ne quantes armes se trobarien en la dita vila e stant axi veu venir en aquella set besties ab carregues en les quals ne havia quatre carregues de passadors e XVIII spingardes e sach de polvora e dos sitis de bombardes les quals coses portaven moros per al castell de Morella. E apres de aço lo dit home tira a Valencia e no troba per los lochs del cami que si fes preparatori de gents ne de armes e quant fonch a Valencia sabe quel gobernador de Valencia portava don Johan de Beaumunt pres a Xativa lo qual de un loch prop Valencia vingue a la dita ciutat e micer Jacme Aguilar vingue ab ell lo qual dit governador vingue a parlar ab los jurats e despres que per part del Senyor Rey ampra la ciutat que li fessen aquella valença quel dit Senyor Rey e no sen pogueren concordar e que hoi dir al dit micer Jacme Aguilar que los jurats e consell ho erraven de no fer missatgers al Senyor Rey car ell sabia la voluntat del dit Senyor Rey que si ells hi tramatien missatgers el supplicaven de la liberacio del Senyor Princep que ell lols donarie. E mes diu que en la dita ciutat no ses feta alguna provisio darmes ne ordinacio de gents e que la gent comuna e lo poble tots han gran voluntat en lo deliurament del dit Senyor Primogenit e que no entenen en res contrestar en la dita liberacio. Diu mes que es certament informat que lo comte Doliva es stat emprat per lo Senyor Rey e li ha oferta valença de cent rossins e gent de peu la que pora e per semblant mossen Pero Sanxis de Centelles e don Johan de Proxida e mossen Caroç e mossen Johan de Vallterra o altres li han oferta valença mas nos sab cert de quants rossins e aço es lo que lo dit home ha sabut e referit ab jurament lo qual per causa de les grans pluges que son stades e dels rius no es pogut abans venir. Mossenyors lo comenador de Uldecona ha feta resposta a la letra que vostres reverencies li han tramesa la qual resposta vos tramet ensemps ab la present certificantvos mes com aci ha un home ciutada de aquesta ciutat home savi e de bona discrecio qui ha molt bona voluntat en la exequcio de les coses provehides sobre la liberacio del Senyor Primogenit lo qual es home molt aparentat en lo port de Morella e ha grans noticies amistats e conexences en aquell e sab totes les provisions que son en aquella terra e tot lo que les gents darmes quey hiran hauran mester e es home per saberlos fer dar provisio e recapte de totes coses necessaries coneix tota aquella terra e tots los passos e entrades de aquella e hon les gents se poran retraure e collocar e encara la entrada e entrades de la vila e castell de Morella e donara tota bona endreça en los dits fets de les quals coses los honorables procuradors de aquesta ciutat han hagut per bo e consellat que jou scrigues a vostres reverencies per ço com vehen lo dit home abil e dispost pera les dites coses. Perque mossenyors de aquells vos certifich e si vostres reverencies volran quel dit home vage aqui per ço que vegen la disposicio de aquell e coneguen per ell matex lo que sabra e pora fer en les dites coses scrivenmen car ell sera prest de anar aqui per darvosne plena informacio e sens dupte vostres reverencies hauran plaer de ço que aquell los dira o del que veuran e conexeran en aquell per quant es e que sabra fer en Ies dites coses si lin es donat carrech. Mes mossenyors per causa de algunes despeses que he hagudes fer aci axi en los oficials que he fets anar a mar per fer manament als patrons de les fustes que no partesquen daçi axi com mes stat scrit com per tramesa domens per ordiuacio vostra en algunes parts vos sopplich vullau scriure al receptor daquesta ciutat que bestrague aquelles quantitats que per pagar les dites despeses e altres fetes e faedores per manament vostre seran necessaries. E altres coses al present no occorren sino que vostres reverencies me rescriuen e manen tot lo que plasent los sie. Los quals tingue la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Mossenyors. - Lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors. Aquesta ora he rebut correu de Morella ab letra del home quey tinch feta dijous prop passat a les sis hores de nit e havia esser aci ahir divendres a dues hores apres mig jorn diu no es pogut plegar a la ora per les moltes pluges que son stades. Scriume com a la dita sisena ora de nit del dit dijous entraren en Morella dos correus los quals han portat nova com Io Senyor Primogenit es desliure de la preso o han toquat campanes e feta professo per la sglesia e los del castell cridant alegria. E mes scriu que ahir que era divendres devia muntar la professo de la vila al castell e axi devallar lo Senyor Primogenit del castell e mes que la Senyora Reyna devia esser alli ahir divendres. No scriu de la forma e manera del dit deliurament ne ques deu fer apres ne daltres coses crech per ço com en la dita hora que feu la letra no havia havis. De les coses que apres sabre nescriure a vostres reverencies axi com pus prest pore. E altres coses fins aci no puix scriure com de mes no sia estat avisat. Certificantvos com lo dit correu a bocha compta que no parti de Morella fins divendres proppassat a les VIII ores de mati per la molta pluga e neu que diu feye e compta mes quel Senyor Primogenit era ja devallat del castell e posava en la casa de micer Ram e que era vengut a la sglesia a hoir missa e que en aquella ora entra la Senyora Reyna e parlaren en la sglesia. Nosaltres crehem segons la manera queu recita que debia esser la Senyora infanta ab tot que ell se referma que era la Senyora Reyna e axi diu ques parti per venir a la present ciutat. E per saber milor la veritat de les dites coses a consell dels honorables procuradors daquesta ciutat he trames home propi ben discret per haver e portar plena informacio de aquelles e de tot lo que saber pora. E manaume mossenyors tot lo que a vostres reverencies plasent los sia. Les quals tenga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVIII de febrer a les VIII ores de mati del any Mil CCCCLXI.

Lo correu portador de la present partex vuy que es dissapte a les X hores ans de mig jorn ha esser aqui dema qui es diumenge a dues hores apres mig jorn. E darli heu deu florins corrents si complex. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de votres grans reverencies Pere Jorda deputal local de Tortosa.

Perque la gent de peu la qual es desdinerada e lo sou los era ja reduhit e diminuit als sis florins et cetera no sia forçada per necessitat fer coses indegudes es deliberat esser bestret a cascun home de peu dels qui son en Fraga o ab lo capita tres florins corrents exceptats los capitans de cinquantenes als quals no sia res donat pero que presten nova seguretat aquells a qui sera bestret de servir lo mig mes.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per quant nos havem fet capita de cinquanta homens de peu de aquells qui son aqui lo honorable En Guerau dez Palau donzell lo qual vos remetem aqui vos pregam e encarregam lo hajau per recomenat que ell es tal persona qui es apte en semblants actes e mostrarho ha experiencia axi com mostrat ho ha en los actes en que ha entrevengut. Dada en Barchinona lo primer dia de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Als molt egregi nobles e magnifichs senyors lo comte de Modica capita general vezcomte de Rochaberti e don Johan senyor Dixer en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi nobles e magnifichs senyors. Vuy primer dia de març es attes vostre correu ab letres vostres de XXVII del passat ab les quals nos certificau de la nova que haveu de la liberacio del Senyor Primogenit e de les letres que sobre aço haveu rebudes axi del Senyor Rey com del mestre de Muntesa e visrey de Sicilia e dels diputats de Arago e altres persones. E havem vista la deliberacio per vosaltres feta de no passar mes avant de aquexa vila la qual molt loham car segons haureu vist per correu que jaus havem trames tal es nostra deliberacio e voler ço es que entes no fos procehit ne enantat pus avant pus per gracia de nostre Senyor Deu los afers tenen cami de pervenir a la desijada fi de la liberacio del dit Senyor Primogenit e de tota tranquillitat e repos. Avisantvos sobre aço com de home que teniem en Morella havem avis que divendres proppassat lo dit Senyor Primogenit fonch tret del castell ab la professo de la vila qui hi munta ab grans alegries e axi lo dit Senyor Primogenit devalla en la vila ab tota libertat e que de continent ensemps ab la dita Senyora Reyna devia partir e venir aci dreta via. Puys donchs a nostre Senyor Deus ha plagut axi be dispondre lo negoci placiaus que novitat alguna no sia feta mas que pacificament e quieta stigau en aqueixa vila ab tot lo exercit axi com per altres letres scrit vos havem e aço fins tant que altrament vos sia scrit. E per quant nos avisau que la gent de peu es desdinerada que per ventura seria occasio de fer algunes coses indegudes vos certificam es delliberat esser fet socorriment a quiscun home de peu de tres florins ultra lo que ja tenen. Perque vos placia provehir que la dita gent sia refrenada de pendre en dampnatge res de algu en manera que en aquexa vila no romangue querela sobre aço. E al que dehiu vus digam nostre parer sobre la resposta fahedora als embaxadors del regne de Arago fins tan querela de la intrada per vos feta en lo regne e en la vila de Fraga et cetera es nostre parer que facilment los pot esser respost com a vos senyor comte ab les gents de aquest Principat seguint lo veguer de Barchinona en virtut del proces de sometent fet per prosseguir la liberacio de la persona del Senyor Primogenit ha convengut fer aquella via que era vist esser necessaria a pervenir a la fi de la dita liberacio e que axi vos ha convengut intrar en la dita vila de Fraga no ab ma hostil ni es stada vostra intencio de damnejar algu de la dita vila ne del dit regne de Arago puys a la prosecucio del dit negoci no hajau prestat impediment. E axi per obra es stat vist com plenament e pacifica hajau stat en la dita vila sens dan ni molestia de algu. E si algun tal dan es stat donat per algu del exercit direu que sou prest de strenyer aquell o aquells del exercit qui fet o donat lagen a la deguda esmena o satisfaccio axi que no serie loch de greuge a querela alguna. E daqui avant poreu dissentir a totes protestacions que sien fetes sobre aço. En lo fet de la capitania del castell la qual haurieu deliberat esser comanada a mossen Torrelles remogut En Renart qui primer hi havieu deputat vos significam esser nostra intencio que per quant lo dit Renart es aqui en nom de aquesta ciutat que tant compren per attendre a la honor de la dita ciutat volem que non sie remogut mas que ensemps ab lo dit mossen Torrelles nou prenga a molestia car al sguard de aquesta ciutat quis vulla que en nom de aquella li sia dat en companyia no li es sino molta honor. Hans plagut molt veure la resposta per vos Senyor don Johan feta an  Gabriel Homedes de Çaragoça vostre servidor en la qual vehem com haveu parlat com a cavaller e qui degudament amau la vostra honor e de aquest Principat ço que molt vos agrahim. Del fet del forniment del castell del qual nos haveu trames memorial es nostre parer que sobresegau en fer aquell fins per nosaltres scrit vos sia. De continent nosaltres trametrem aqui En Johan Ferrer diners per fer la bestreta e soccorriment volran haver e pendre ab obligacio e seguretat de servir XV jorns ultra les dites mesades. Per desempatxar prestament lo correu havem feta la present comuna resposta a tots tres vosaltres ensemps. Ab tant molt egregi nobles e magnifichs senyors sia vostra guarda la Sancta Trinitat. Scrita en Barchinona lo primer dia de març any Mil CCCCLXI. - A. P.
abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al molt honorable mossen En Pere Ramon de Vilanova.
Molt honorable mossen. Nosaltres per servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e repos e benefici de aquest Principat de Cathalunya havem entes e continuament entenem en pacificar totes gents de aquest Principat e en tolre e levar totes diferencies que entre aquells sien e assenyaladament nos es molt a cor levar la diferencia que es entre vos e fills vostres de una part e en Gerona e mossen Galceran Oliver de la part altra. E sobre aço desigam molt parlar e comunicar ab vos. Perqueus pregam quant mes afectuosament podem que vista la present vullau venir fins aci ensemps ab los dits vostres fills per parlar ab nosaltres per la dita raho certificamvos com a requesta nostra per lo regent la vegueria de aquesta ciutat es fet e atorgat guiatge a vos e als dits vostres fills perque liberament puixau venir star e tornar. Tornamvos donchs pregar vulgau en totes maneres car per nosaltres son pensats expedients per los quals Deus volent sens carrech de algu se pora levar vostre negoci o aquell posar en alguns bons termens e tals que seran servici a nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e ensemps ab los altres qui son ja quietats redundaran a benefici e repos de la terra la qual cosa que sia per vos attesa ultra quen fareu lo degut vos haurem a complacencia molta. Dada en Barchinona lo primer dia de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

4 DE ABRIL.

4 DE ABRIL.

Deliberaciones.

Fou feta deliberacio e conclusio que los CCVIII sachs de forment en los dies passats trobats en poder de Jacobo Vernigalli mercader e presos a mans del General per ço com se dehie esser den Luis Santangell de Valencia sien restituits o la valor de aquell dit forment paguada a Miquel Calvet mercader de Montpeller del qual juxta certa informacio e attes per ell portats es stat vist lo dit forment esser per los advocats de la casa de la Deputacio e de la casa de la present ciutat de Barchinona als quals ere stat remes.
Item que los honorables mossen Johan Comes canonge mossen Johan Colom caveller e Galceran Carbo ciuteda de Barchinona informen lo Senyor Rey dels paguaments fets al senyor don Johan de Beamunt e donen raho a la sua Altesa de les coses fins aci per lo present consell deliberades en respecte del dit don Johan e de les gents darmes que ab ell vingueren al present Principat. E facen les rahons e excepcions quels occorreran per scusar la pagua demanada per lo dit don Johan axi de tres milia florins que diu haver paguats en Castella per traure la dita gent darmes com de certs pehons que diu esser ab ell venguts com entra en lo dit Principat ab la dita gent darmes. E si apuntament algu per lo dit Senyor Rey e per ells sera fet de les dites coses aquell refiren al present consell.
Item que les dites tres persones apunten lo quels parra se dege fer sobre les demandes fetes per mossen labat de Montserrat micer Pere Severtes e mossen Miquel Cardona qui son stats embaxadors del Principat de esser lus paguat ço que dien haver despes en certs lahuts (laúd; llaut, llaút, llaüt, barco típico en el Ebro, Ebre, como en el libro camí de sirga, de Jesús Moncada, nacido en Mequinenza) e o altres fustes quils han portats de Copliure a la present ciutat de Barchinona. E mes apunten ço que demane lo dit micer Severtes per molts processos que per comissio del present consell diu haver regoneguts e relats.
E ço que demane Johan de Vertegui per treballs per ell segons aferme sostenguts per lo dit Principat. E tot lo que circa les coses dessus dites apuntaran refiren al present consell.
Item que los senyors deputats ensemps ab los honorables consellers de Barchinona informen la Magestat del Senyor Rey del stament dels bens dels acuydats e daquelles que revera son en mans e poder del General. E encare de moltes provisions ofertes e promeses per los deputats e consell e mossen Pere de Belloch en nom e per part lur e ab comissio e expressa potestat dels deputats e consell fetes a universitats e singulars persones de alguns dels dits bens. E mes informen la sua Altesa dels altres bens inmobles e mobles rendes e altres coses qui eren dels dits acuydats e no son en mans e poder dels dits deputats. E confiren ab aquella del que sera vist se dege fer dels dits bens de acuydats per servey de la sua Excellencia e benavenir del Principat. E lo apuntament si algu sen fa refiren al present consell.
Item attes que mossen Bernat Gralla deputat com fou elegit en loch de mossen Bernat Castello olim deputat ere a la ciutat de Leyda e la hora que li fou notificada la sua eleccio per sos condeputats ell accepta es mete en altra stat que de primer tenie per raho del ofici de deputat e asseja diverses vegades venir en Barchinona per servir lo dit ofici mas covenc li tornar sen en la dita ciutat de Leyda per no esser pres dels enemichs del dit Principat e considerat que per ell no ha stat de venir mas per la no seguretat dels camins. E attes que encontinent que ell hague acceptat lo dit ofici tots los actes de la deputacio en los quals han esser nomenats los deputats son stats fets ab nominacio sua com a deputat. Per ço fou deliberat e conclos que per sos condeputats de peccunies del General sie paguat lo dit mossen Gralla del dia ença que accepta lo dit ofici de deputat axi com si presencialment hagues servit lo dit ofici.
Item attes que la Magestat del Senyor Rey benaventuradament regnant es presencialment en lo Principat e los castells de Hostalrich e do Montsoriu son forces
tals que dignament deuen star en mans e poder de Sa Altesa fou deliberat e conclos que los dits castells sien liurats al dit Senyor Rey e daciavant stiguen a despeses de la sua cort e no del dit General.

Aprobación posterior de la ciudad.

A V del dit mes de abril los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions exceptat que no puxen tractar res que concernesque Juan de Vertegui com lo dit consell hi hage dissentit attes li es stat ja posat per lo dit consell scilenci.
En lo fet de la delliberacio del dit mossen labbat de Muntserrat e altres excep lo del dit Johan de Vertegui lo dit consell elegi les persones seguents.
Ciuteda.
Jacme Genis de Valsecha.
Mercader.
Pere Grau.
Astiste.
Manuel Agusti barber.
Manestral.
Bernat Coll Rabassa sastre.
En lo fet concernent lo senyor don Johan de Beamunt lo dit consell elegi les IIII persones ja en dies passats sobre aço eletes.

19 DE MAYO.

19 DE MAYO.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros negocios de la Generalidad, y en la recepción, que se verificó por la tarde, del conde de Armanyach, el cual venía de Roma con dos galeras de florentinos. Sin embargo, se mandó escribir varias cartas, que siguen, y se dio cuenta de otras que se recibieron, y que también se hallan a continuación.

Al molt magnifich e molt savi mossen Arnau Guillem Pastor cavaller e regent la vegueria de Barchinona.
Mossen molt magnifich e molt savi. Per quant no sabem aci la jornada que lo noble don Phelip de Castro vench a servir aqueix exercit ab los quoranta rocins que ha oferts servir e te paga per dos mesos no havem pogut comptar ab ell per que vos diem e pregam que vos sapiau en cert lo jorn que lo dit don Phelip vench servir en lo dit exercit ab los dits quoranta rocins utils per servir aquell segons havia e ha ofert e apres vejau los dits dos mesos quant passaren o finiren dels quals com es dit es ja pagat prenent li en compte un dia per venir de sa casa aqui e dels dies restaran de aquest mes finits los dits dos mesos li façau pagar lo sou dels dits quoranta rocins an Johan Ferrer si hi sera sino al diputat local de aqui qui en sa absencia haura carrech dels afers que lo dit Johan Ferrer tenia segons nos ha scrit. E axi mateix volem que dels dits restants dies li sia abatut un dia per tornarsen a sa casa. Tot vos ho remetem hi guardeu per lo General e per lo dit don Felip. Dada en Barchinona a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Al molt honorable mossen Tomas de Carcassona cavaller diputat local de Leyda.
Mossen molt honorable. Per quant creem que En Johan Ferrer sera de aqui partit e haura lexat a vos carrech dels afers que tenia segons nos ha scrit e per quant aci no podem saber en cert qual dia vench lo noble don Felip de Castro a servir aqueix exercit ab los quoranta rocins que ha ofert e es pagat per dos mesos no li podem fer compte e per ço scrivim a mossen lo veguer qui presideix al dit exercit que sabia lo dit dia e veia abatut un dia per venir de sa casa al dit exercit quant finiren los dits dos mesos e finits aquells dels dies qui restaran de aquest mes abatut un dia per tornarsen a la dita sa casa li faça pagar per vos e lo dit Johan Ferrer hi si a lo sou dels dits restants dies daquest mes. Per queus dehim e manam que en absencia del dit Johan Ferrer façau segons dessus se conte si lo dit Johan Ferrer hi sera façau ell e haja la present per sua e a cautela e manament seu. Dada en Barchinona a XVIIII de maig any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats et cetera.

Al molt honorable mossen e de gran saviesa lo senyor En Johan Berenguer Tora mercader en casa de la Diputacio.
Senyor molt honorable. La present no es per pus sino que yo no trobant correu per qui tremetreus la letra de Çaragoça en ça sino ab hun grandissim aventatge que noy volian anar ne portar la dita letra menys de XVI florins dor lo bon home de aci volch em dona lo consell que attenent que yo no podia scriure per correu sino ab lo gran deseventatge axi com dit vos he que de continent que yo partis fins aqui en Leyda e pus axi ni havia home de fiança e que hi donaria recapte per correu molt cuytadament que les tremates
e de continent que men tornas asi e axi que mossen yo he volgut fer ho axi per major seguretat lo qual vos tramet lo present portador lo qual deu esser aqui dimarç per tot lo dia e si abans pot abans per que mossen vos dich que li donets VIII florins dor car yo considerant que los altres ne volien tant o mes empero tot sia remes a vostra saviesa car yo he fet. Per que feya compte que no podia anar en neguna manera pus segurament ne tant prest vos tramet la dita letra dins la present ab lo dit portador e ab tant mossen no dich pus sino que devia si plaura a nostre Senyor Deu men torn en Çaragoça per mes saber noves ab lo dit bon home e stare alla fins a tant que vos me scrivau ja que volieu que faça en casa del dit bon home car ell les me donara de cominent lo qual te molt bona e gran voluntat en aquest fet al qual se recomana molt
en gracia e merce de aqueixos mossenyors de diputats e yo ab ell e en gracia vostra. Lo Sant Sperit sia en vostra bona guarda. Scrita ab cuyta en la ciutat de Leyda a XVIII de maig del any Mil CCCCLXI.
En Çaragoça dos o tres jorns ha son arribats dos embaxadors la hun del Rey de Portogal e laltre del almirant de Castella. Han parlat aci molt ab lo Senyor Rey e ara van aqui. Yo crech que no sino per metre zizania e discordia entre lo Senyor Primogenit e lo Senyor Rey de Castella hoc encara entre nosaltres car may fan alre segons yo he sentit e sabut. - Lo tot vostre.

Al molt honorable senyer e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Tora mercader en casa de la Diputacio sia dada en Barchinona.
Mossen molt honorable. Certifich vostra saviesa com sus ara entre deu e XI hores de mati lo qual es divendres que tenim XV del present mes de maig Io Senyor Rey es partit de aci per anar la via de Navarra per çacorrer lo castell o força de Lumvirra (Lumbierre en textos anteriores) si pora lo qual te asetgat e te vuy la vila Xarles Dorteda (Dartieda, De Artieda, en texto anterior). Crech mossen segons acis diu que lo dit Xarles caura pres abans que lo Senyor hi sia e Viana la qual *sta en punt de perdres per que la gent del conestable e del Rey de Castella la tenen en fort punt e molt stretament que los de Viana stan ja ab pactes ab lo dit conestable que dins cert temps lo Senyor Rey nols ha socorreguts que ells se daran a ell. E axi mossen segons se diu aci per aquells quiu saben que en la manera que lo conestable la te que lo Senyor Rey no la pora çocorrer desta volte car lo Rey de Castella es aqui en Algronyo ab calques vuyt o deu milia entre cavall e a peu qui prestament los daran de sobre que lo çocorriment noy podra bastar. Dich vos que lo Senyor Rey ha emprat tots los barons e cavallers de Arago e axi que particularment los demes li fan valença. Crech que segons se diu que lo Senyor Rey ab tots quants ell hic pot axir no bastan a CC. cavalls entre ginets a la guisa empero sense neguna gent de peu que no sen va negu ab ell de açi ni tempoch crech que daltra part car vuy los quil saguexen vuy en dia en aquest fet quasi los demes ho fan mes per por que per amor de que mossen vos avis que lo Senyor Rey sen va molt congoixat he ha fet e fa tot lo que pot per traure hic tanta de gent com ell pot recobrar les dites terres de que mossen sen mena abdos los fills del comte de Foy e molts daltres barons e cavallers de aquesta ciutat e regne entre los quals ne es lo comenador de Monço e mossen Rebolledo ab sos fills e los Gilberts ab molts daltres als quals jo de nom no conech ni sabria anomenar e los fills del nostre governador ço es de mossen Requesens e molts daltres cathalans tants quants aci son poguts trobar aci en cort que tenguen la voluntat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna contra lo Senyor Primogenit.
Item mes mossen vos avis com a nit vespre entre les sinch e les sis hores de pres dinar axi poch mes que la Senyora Reyna fonch de partida de aci e lo Senyor Rey volia anar ab ella per acompanyarla fins a la Perdiguera e lo sent dema devia tornar aci vench hun araut (herault; heraldo) del Rey de Castella lo qual venia dreçat aci als jurats de Çaragoça dient com ell hera aqui de part del Senyor Rey de Castella lo qual los requeria que pus ell era en bona e pacifica pau ab lo Senyor Rey e terres sues ells li fessen servar la IIur bona pau la qual era entre ells. E que de continent dins dos hores li fessen resposta en altra manera que ell sen tornaria sens llur resposta car lo Senyor Rey de
Castella se sabia ques tenia de fer. E axi que mossen los dits jurats esent axi turbats en si mateix vingueren davant lo Senyor Rey dihent li com ells li portaven la dita letra que lo Rey de Castella los havia tramesa ja que manava sa Senyoria que fessen ne li responguessen en tant que mossen lo Senyor Rey de continent feu aplagar son consell fins a gran hora de nit que nos pogue saber que deliberaran sobre lo dit araut sino ques diu aci que lo dit araut sen es anat e partit sens resposta neguna e axi que mossen vos podeu creure e avisar aqui aqueixos mossenyors de diputats que la guerra es ab nosaltres o no romandra per lo Senyor Rey tant quant ell pora per que mossen vos sia avis.
Item mes mossenyors vos avis com lo Senyor Rey ha prorrogades les corts de Arago fins a XV dies que diu que de continent sera vengut e que haura recobrades totes les terres de Navarra e que tant tost sen tornara aci mes no diu si plaura a Deu. Lo senyor archebisbe diuen que roman aci per fer mes gent per tremetre al Senyor Rey e diners e segons se diu que si lo cas sera continuera e prorrogara les dites corts de que mossen vos avis que los aragonesos ne stan baires a pits nom se com so (su; s´ho, se ho) pendran. Nom puch pensar que aci no capia calque gran barat si lo Senyor Rey pot fer la sua car digau he avisau lo Senyor Primogenit ques guard ara mes que may que no senten sino totstemps en fer gran dan en ça persona (falta el punto)
Item mes mossen vos avis com segons son stat largament informat per lo bon home de mercader de aci que sab be que la Senyora Reyna va aqui per tenirvos a noves sobre lo fermar dels capitols e de no fer ne res car diu que ella te la mel en la bocha e lo gran fel e vari (hiel, veneno) en lo cor car tot no son sino malicies e manyes castellanes tot quant fan en guisa que ells pugan metre qualque gran divisio aqui entre vosaltres e que entretant vendria lo temps ques mudarian diputats e ques mudaran les voluntats e axi ells feran lurs afers e axi que mossen ells no pensen sino com nos podran enganar que no es negu de aquexos senyors qui saben en aquestes coses hi vagen sino per pura passio e gran engan del Senyor Primogenit e nostre car tot quant hic ha dit va molt desbaratat e que segons ells diuhen ço es lo Senyor Rey e la Senyora Reyna e tota la cort que no han altra sperança sino que poguessen anar aqui ço es per poder metre una gran discordia entre nosaltres e lo Senyor Primogenit a fi que ells poguessen fer de Cathalunya a tota lur guissa e portarvos a total destruccio car jur vos per Deu mossen segons yo veig e hoig (oigo) aci per casa del Senyor Rey que aquests senyors de castellans hi encara alguns traydors del nostres diuhen coses de nosaltres que si ells nos podian menjar ab dents ells nos manjerian.
(Para el rey de Aragón hubiese sido más productivo a posteriori dejar que invadieran el Principado; los del norte, en Francia, ya preparaban ataques, como otras veces intentaron. El ejército catalán de muertos de hambre que robaban por Fraga y esa zona, según podemos leer en estos tomos de la "guerra" de catalanes contra Juan II de Aragón, poca resistencia hubiera sido para gascones, francos, y otras naciones que se hubieran llevado esta joya de la Corona.)
Item mes mossen vos avis com he sabut per lo dit bon home de aci que lo Senyor Rey tractava de donar a Barassi e a Sos Negros e altres forçes moltes en Arago als castellans ço es al almirant de Castella e axi que los de la dita terra ço es del Barassi de una tant gran malesa e non han volgut consentir ni fer en tant que hun jurista a qui diuhen micer Toyola lo qual era lo tractador per part del Senyor Rey dihuen que han scalabrat forment (fortment; fuertemente; forment es frumentum, tipo de trigo, Formentera, Formenta de Beceite a Fredes) e axi mateix mossen se diu que per via de Calatayud venen DC. rocins dels cavallers los quals son contra lo Rey de Castella per ajudar al Senyor Rey paraxent al Senyor Rey que Arago ni los aragonesos no li son prou segurs e que si en aquest regne se met gent stranya dich vos que seria hun gran dan e mal de tota la terra e que donau tot lo regne per destrouit.
Item mes mossen fonch deliberat per lo dit bon hom de aci attenent que no havian pogut fer correu propri cense (sin; sens, sense) una gran despese ell si volch que yo nich partis molt cuytadament per portar la dita letra fins a Leyda e de Leyda en fora queus sia remesa e que yo men torn molt cuytat aci per veure tots temps ja que podrem sentir per la via de Navarra hoc encara sentir qualques coses de aci que les coses segons diu lo dit bon home e speriencia quiu mostra les coses no van massa be clares. Mes si plaura a nostre Senyor Deu qualque dia elles vendran a lum. E ab tant mossen no dich pus per la present sino que lo dit bon home de aci vos suplica quel recomaneu en gracia e merce de aqueixos mossenyors de diputats que per la mia fe ell mostra esser home de molt de be e haver bon zel e intencio en la dita fayena segons ell mostra e axi mateix mossen vos supplich quem recomaneu en gracia e merce de aquexos mossenyors de diputats e recomanme molt a vos. Scrita ab cuyta en la ciutat de Çaragoça divendres a XX del present mes de maig del any Mil CCCCLXl. - Lo tot vostre.

15 DE DICIEMBRE.

15 DE DICIEMBRE.

Habiéndose leído la contestación al Rey de Francia, fue aprobada por unanimidad, previniendo, sin embargo, que antes se manifestase a los Concelleres.
Estando reunidos los señores Diputados y Consejo, para el objeto referido, presentáronse tres consejeros reales, en calidad de embajadores de la Reina, quienes de palabra expusieron que dicha señora había ofrecido proponer desde luego (insoportable, Bufa al ull) los oficiales de justicia del Principado y los consejeros del señor Primogénito, así como todos los demás individuos que habían de constituir el servicio de su casa; a cuyo fin, entregaron las notas, listas y proposición que siguen.

Lista de los oficiales del señor Rey en Catalunya.

Vicecanceller micer Marquilles.
Regent cancellaria micer Jaume Taranan (Taranau).
Gobernador de Cathalunya En Felip Albert.
Advocat fischal de la cort del Senyor Rey micer Anthoni de Mesa.
Advocat fiscal de la cort del veguer de Barchinona micer Anthoni Riquer.
Advocat dels miserables micer Francesch Alexandre.
Prothonotari micer Johan Dusay.
Algutzir mossen Crespa.
Tresorer mossen Galceran Oliver.

Individuos del consejo real en Cataluña.

Consellers de Barchinona.
Diputats de Cathalunya.
Comte de Modica.
Comte de Prades.
Comte de Pallars.
Bisbe de Barchinona.
Bisbe de Vich.
Bisbe de Oscha.
Vezcomte Dilla.
Abat de Montserrat.
Mestre Ferrando prior major de Tortosa.
Don Francesch de Pinos.
Abat de Sant Johan.
Mosen Dalmau de Queralt.
Abat de San Cugat. (Sant y San, se ven las dos formas porque la t final no se pronuncia. Solo en algunas partes de Valencia, en 2021, sigue pronunciándose)
Micer Luis Miquel.
En Pere Dusay.
En Johan de Marimon.
Mossen Bernat Çapila.
Mossen Vilademany.
Mossen Bastida.
Mossen Ivany de Sant Menat.
En Jaume Ros.
Don Mateu de Moncada. (Hay varias versiones, Montecateno, Montcada, Muncada, Muntcada, Moncada, Muncada, etc.)
Mossen Jaume March.
En Guillem Arnau de Cervello.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
Mossen Bernat Civeller.
Don Hugo de Cardona. (Huch, Uc, Ugo, etc)
Mossen Boxadors.
Mossen Baltasar de Margens.
Mossen Bernat de Requesens.
En Francesch Sampso.
Mossen Gralla.
Thomas Taqui.
En Vallgornera.
En Pere Johan de Sant Climent.
Lo canonge Çaplana.
Micer Agosti de la Illa.
Mossen Erill. (Darill, Derill, etc)
Micer Marquilles.
Micer May.
En Johan Lull.
Abat de Poblet.
Mossen Calba.
Mossen Cruilles.
Ardiacha de la Mar.
En Pere de Rochaberti.
Micer Mijans.
Micer Arnau dez Mas.
En Pere Torrent.
En Manuel de Corbera.
Mossen Johan de Monbuy de Tagamanent.
Mossen Bernat dez Plugues.
Mossen Bellera.
Mossen Miguel de Gualbes.
Mossen Luis Divorra.
E tots los oficials que per ordinacio son consellers.

Proposición.

La Serenissima Senyora Reyna. Considerat que lo lllustrissimo Senyor Princep son fill primogenit no te tal renda a present per ço no es posible ordenar sa casa. Empero lo dit Senyor Princep sta ya entre cathalans e a sa Senyoria servexen cathalans e a son servey e custodia son diputats los infrascriptes:

Don Mateu de Muntcada.
Don Anton de Cardona.
Lo mestre Racional.
Mossen Johan Çabastida.
Mossen Burgues procurador reyal.
En Guillem Arnau de Cervello.
En Pere de Rochaberti.
Mossen Guillem (Gulllem) Ramon Derill.
Mossen Ivany de Santmenat. (O Sentmenat, Sant Menat, Sent Menat)
Mossen Jaume March.
Berenguer Dolius.
Mossen Dalmau de Queralt.
Mossen Requesens de Soler.
Mossen Galceran Durall.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
E los altres qui han carrech de son servey son cathalans com dit es.

Hecha la proposición que antecede, y entregadas las listas por los embajadores, marcharon estos, y continuó en sesión el Consejo, ocupándose de tal asunto, mas al cabo se acordó que, dando espacio para que cada cual pudiese meditar lo que fuese más conveniente, no volviera a reunirse hasta el día siguiente a las dos de la tarde.
Aquella misma noche, por orden de los señores Diputados, fue remitida a los Concelleres y Consejo de treinta de la Ciudad, la siguiente carta que se había de enviar al Rey de Francia, y después de haberla leído el notario Perelló, como también la que envió dicho rey, la credencial y demás papeles que presentó el embajador, fue aprobada aquella, y, en consecuencia, expedida desde luego.

Al molt alt e molt christianissim Senyor lo Rey de França.
Molt alta e molt Excellent e christianissim princep e Senyor. De la Excellencia vostra havem rebuda una letra e hoida la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo magnifich cavaller conseller e mestre de requestes de vostra cort mossen Enrich de Marle la qual entesa responem a vostra Altesa que lo per nosaltres fet circa la liberacio de la persona del lllustrissim Senyor don Charles de gloriosa memoria primogenit de la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor es stat per lo seu deute de fidelitat per nosaltres degut de la reyal corona e a aquell com a Primogenit de aquella e no per algun altre sguard o respecte. Si empero a vostra Excellencia es stada cosa accepta nosaltres ho havem a contentacio. Regraciam en apres a vostra Celsitud la sua bona voluntat e afeccio envers nosaltres e aquest Principat qui per semblant farien de bon voler per benefici e contemplacio de vostra Altesa lo que possible nos seria. Salva tots temps la fidelitat e tota reverencia e honor del dit nostre Rey e Senyor. Envers la Majestat del qual fonch e sera perpetualment la fidelitat devocio reverencia e amor nostra qual de fidelissimos vassalls deguda e pertinent es per semblant som certs de la sua bona gracia e amor envers nosaltres e lo dit Principat qual de virtuos benigne e clement Rey e Senyor en sos humils e feels vassalls esser deu. E aço es axi en veritat no contrestant qualsevol altres pensaments o reports en contrari fets. Totes les altres coses de part de vostra Excellencia a nosaltres explicades per quant sguarden principalment la Majestat del dit nostre Rey e Senyor e nosaltres no havem en aquelles sino deute de bon vassallatge remetem a la dita Majestat. Sera tots temps en nosaltres ferm e constant proposit en fer e complir no res alre que la sua ordinacio e manaments com devots humils e feels vassalls seus. Ab tant molt alt e molt Excellent christianissim Princep e Senyor tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria. Scritta en Barchinona a XV del mes de decembre del any Mil CCCCLXl. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Núm. 53. Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Núm. 53. 

Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Al muy alto e muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe de Murcia e de Algecira e senyor de Molina don Pedro per exa misma gracia rey Daragon de Valencia de Mallorcas de Cerdenya de Corcega comte de Barchelona de Rossellon et de Cerdanya salut como a rey que muyto amamos et muyto preciamos e pora quien querriemos que diesse Dios tanta de vida con honra et con salud como pora nos mismo. Rey hermano femosvos saber que de les partes de Barberia e en otra manera havemos ovido cierto ardit e sin dubdo sabido quel rey Dalgarbe el qual longo tiempo ha sobresto ha feyto secretament su pertreyto e su apparellamiento agora con gran havalio de galeas e de otros vaxiellos e con muytas gentes de cavallo e de pie entiende a envadir las tierras de christianos daqua mar e specialment en Cartagenia o en los regnos nuestros de Valencia o los otros lugares nuestros posados cerca la mar de los ditos regnos e tierres nuestres. On como por aquestos aferes los quales no solament tocan vos e nos e las gentes de cada uno mas servicio de Dios e defendimiento de la fe nuestra catholica o por otros afferes enviemos a la vuestra presencia el amado cavallero e consellero nuestro Joan Escrivano que esta nuestra letra vos presentara: por esto vos rogamos que al dito Joan vos placia creyer de lo que que sobre los ditos afferes vos dira de parte nuestra. Dada en Valencia a XXIX dias andados del mes de jenero del anyo de nuestro Senyor MCCCXLVI. - H. Cancellarius. - Do. de Bis. (Biscarra) mandato regis facto per thesaurarium. - Aquesta es la informacio donada an Joan Scrivan de part del senyor rey Daragon per al alt rey de Castella. - Primerament que apres la salutacio li recomte com lo dit senyor rey nostre ha hauda certa informacio com lorey del Algarb fa gran armada de LXXX galeas o pus e aço fa certament per venir a Cartagenia o en la terra sua o del dit senyor rey Darago: per la qual raho lo prega que per occorrer al dan esdevenidor e per honor de la christiandat dega armar com mes galeas e com pus ivaçosament pusca les quals ab la armada del senyor rey ensemps la qual fa fer de present en Barchelona Mallorca e Valencia puxa dar oposit de contrast a la armada del dit rey del Garb: e sobre aço diga totes aquelles rahons inductives que pusca tota ora empero guardanse que no faga alcuna mentio de la covinença que es entre los dessus dits reys. - H. cancellarius. - Item li diga com per dar oposit a la dita armada del dit rey del Garb lo senyor rey tramet un cavaller per missatge al rey de Portogal a pregarlo que semblantment dega armar: e axi que li placie scriure letras inductivas que dega atorgar ço que lo senyor rey nostre lo prega com sie plaent a Deu et a bon stament de la christiandat: e no res meyns ne parle en prech la reyna de Castella que axi matex hi scriva et faça que un ballaster seu sen port ivaçosament Ies cartes per tal manera que sia abans ab lo rey de Portogal que lo missatge del senyor rey. - Item que si per lo rey de Castella li era dit que com era cert lo senyor rey dels dits ardits recompteli larguament lo dit en Johan Scriva com lo senyor rey per altres coses tenie pres Martin Lopiz de Conteres lo qual es reneguat et dix com era en la terra per spia del rey del Garb et comptali tot larmament que fahia et encara com entenie a passar a Cartagenia o en sa terra et per senyal daço dix que certs moros de la terra ho sabien et quey tenien les mans: dels quals moros lo senyor rey ha preses partida et per confessio lur a trobada la cosa esser vera: e no resmenys ha ahuts diverses ardits de homens seus qui son en la terra del dit rey del Guarb en que fan saber les dites coses esser veres: perque hi enten acorrer ab la ajuda de Deu et sua. - Item si per lo rey de Castella era dit quantes gualeas ha manat armar lo senyor rey digali que lo rey arma tantost XX galeas en fa apareyllar XXX axi que si obs ho avia ne pogues haver L al necessari les quals enten a tenir tot lestiu en la mar: e faça son sforç lo dit en Johan que lo dit rey ni tinga XX et faça adobar les altres o XV o X a tot lo menys. - Item si per lo dit rey de Castiella li era dit ques maraveylla que aço pogues esser ver per tal com ell hi te ses spies et que res no li nan feyt saber: digali lo dit en Johan que fiense en la veu que lo rey del Garb met que vol anar a Tuniç o a Bugia et que en aço son enganats et que no hi deu metre dupte com lo senyor rey ne sie cert et com fa tot lo pertret deça en Spanya de cavallers et de vianda. - Item si per lo dit rey era dit que daços maravellaba que fos ver per tal com el et lo senyor rey Darago havien treua ab lo rey de Garb et de Granada: sieli respost en dues maneres per lo dit en Johan: la una que en la treua lur nos deu fiar com en la treua li prenes lo munt de Jubaltari: laltra que lo dit rey del Garb respos an A. de Quadres missatge (missatger a veces se escribe missatge) del senyor rey nostre qui ana a el per requerirlo de alcuns dans que avie fets a les sues gents quels degues satisfer pus durant la treua los havia fets respos que ver era que son fiyll lo rey de Granada sera entrames de tractar la dita treua entre el e lo rey Darago et que lo dit tractament no era nengun a nenguna fermetat e axi que ell no era ne entenie a esser en treua ab lo rey Darago. - Item si era cas que lo rey de Castella fees mencio de la covinença e postura que es entre el et lo rey Darago sobre la dita guerra: diguali que lo senyor rey nol requer per la postura mes solament per los bons deutes que han ensemps et per lo servei de Deu et per lo profit de la terra: et sobre aço sia dissimulada la postura aytant com mes pusca: e digali que be sap que al servei de Deu et al profit Despanya molt hi ha gran cor et bo et aho fet aparer: e per lo bon cor et gran que hi ha nol vol requerre per la postura car be sab que si lo senyor rey narmava XX galeas que el naurie a armar XL mes tan solament daço que hi es necessari lo prega. - E parria que donada fi als dits affers et per manera que lo dit rey armas que lo dit en Johan no degues fer alcuna mencio de un compte de CLXXXVII mille CCCC morabatins que lo senyor rey nostre ha despeses en tenir mes galeas al estret a que no era obligat segons la covinença: e si per ventura sesdevenie que en nengun cas non volgues armar parria que la dita quantitat li degues esser demanada. Empero en cas que lo rey de Castella armas o no parria que feyts los dits afers lo dit en Johan degues compensar ab les IX mille liures que lo senyor rey nostre li deu ço que per lo dit rey de Castella li es degut axi com son les VIII galeas et lo bescuyt que li fo prestat al stret e que en tot cas faça son poder que cobre la carta debitoria de les dites IX mille lliures no contrestant que per ell sie deguda alcuna major quantitat per les rahons dessus dites.
- Item si lo rey de Castella nolie armar Ies galeas et que li fossen reebudes en compte de un compte CLXXXVll mille CCCC morabatins parria que si als no si podie fer ques pogues sostenir car de guany serie agut. En tot cas del mon faça son poder en Johan Scriva per totes aquelles vies que pusca de saber lo rey de Castella si havie sentiment de la armada del rey del Garb que degues passar daça en la terra del senyor rey: e parria que en cas que en Johan Scriva trobas per clares conjectures o per altra manera que lo rey de Castella sentis en los dits affers et per alcuna manera volie trigar lespeegament den Johan Scriva: que per ivaços correu aço fos notificat al senyor rey per tal que hi pogues provehir. - H. cancellarius.

54

VAGUERIA DE CERVERA.

VAGUERIA DE CERVERA.

FOCHS
REYALS.

Primo Vila de Cervera. 485.
La Vila des Prats de
Sagarra. 93. (Segarra)
Copons. 54.
Veciana. 9.

Sadao e Riber. 26.
Guardia Paloasa. 7.
Munt Maneu. 19.

Sent Marti de Sgleyoles: 10. (Iglesuelas)
Vergos
de la ribera de Cervera. 13.
La Paladella. 6.

FOCHS DE
CIUTADANS.

Castell de Muntcortes: den Lombart
de Cervera. 3.
Munt Leho: den G. Carboners ciutada de Barchelona.
15. (Mont Leo, Montlleó, Monleó, Montleon, etc. )
Loch de Saranyo:
den Muntsuar de Leyda. 3.
Quadre de Saguer: den Francesch
des Camps. 5.
Brienço:
den G. de Carboners de Barchelona. 7. (Briansó, Briansò)
La
Cardosa: den R. P. de Çervera.
11.
Palamos: den G. Riquer. 3. (Palamòs, Palamòs)
Loch
de Riquer: qui es den R. de Riquer. 2.
Loch de La Mora: den Jacme
Ferrer. 4.
Castell den Sent P. Daguilo: den Francesch Sagrera de
Golada. 6.
Mont Paho: en qui na I den Bertran des
Vall e III del paborbre de Sent P. de les Arquells. 4.
Castell de
Rabinat: den Berenguer de Castellet. 15.
Puig Torner: dent
Bort de Gravalosa de Manresa. 6.
Escars: den Pons de
Vilalonga. 8.
Loch de Pomar: den G. de Carboners ciutada
de Barchelona. 8.
Tudola: qui es den P. de Oldomar de Barchelona.
24.
Loch de Ça
Cruillada: den Jacme des Vall. 5.

FOCHS DESGLEYA E DE
CAVALLERS.

Primo Guaver: den Guerau de Queralt. 9.

Palarolls: del dit Guerau. 21.
Biura. 1.
Robiola e Sa
Calsada. 1.
Sent Antoli: den Guerau de
Queralt. 18.
Timor: del dit Guerau. 5.
Muntfa: den Berenguer
de Conchabella. 4.
Tordera: den Bernat Sa Cirera.
1.
Taylada e Vilalta: den R. de Caldes donzell. 10.
Castell
Dargensola: den Berenguer Dargensola donzell. 36.
(Argensola)
Castell de Santa Maria: dels hereus den Guerau
Duluge. 2.
Segur de Vila Major: den Matheu de Caldes donzell. 22.

Loch de La Rabassa: qui es dels hereus den R. Duluga. 8.
Uluja
subirana: den R. Duluge donzell. 11. (de Uluja, de
Uluge)
Castell de Tora: del comta de Cardona. 50.

Castell de Ceguda: del dit compte. 9.
Castell de Bitfret:
del dit comte. 9.
Lo Lor: den Berenguer de Copons.
7.
Bellvehi de Meya: den Verges donzell. 18.
Frexenet:
desgleya e de cavallers. 8. (Freixenet, como las burbujas, les
bombolles)
Bellvehi: qui es den G. Sa Cirera donzell.
14.
La Manresana: qui es den Bernat de Massina
janaros. 16. (generoso, bon jan, janaròs, janarós).
Loch
de Puig de Maguer: qui es den Muntfalco donzell 4.
(Montfalcó).
Castell Nou Duluja: den P. Duluja
donzell. 10.
Castell de Pinos: den Ramon de Pinos. 13. (Pinós).

Fluvia e Tapioles: den Berenguer Ça
Costa donzell. 22.
Talavera
e Pavia: den Johan de So. 25.
Guardiola: den Ramon
Talamancha. 4.
Quaraltil: den Galceran de Vergos donzell. 3.
Sent
G. prop la Rabassa: qui es den G. Sa Cirera. 4.
Santa Fe:
den Barthomeu de Fanchs. 10.
Tudela e Carras: den
Galceran Duluge donzell. 10.
Ça
Goda: den Maymo Ça
Cirera. 4.
Clariana: del dit Maymo. 17.
Munt Argull:
den Dalmau de Queralt. 10.
Raurich: del dit Dalmau de Queralt.
13.
Sistero: qui es den Arnau de Verdu. 4.
Sent P. Sa
Levinera: den R. de Boxadors. 23.
Rubio: den Bernat de Boxados.
37.
Fonolleres: dels hereus den Guerau Ça
Torra. 5.
Canos: den Gueraulich Ça
Torra donzell. 4.
Vila Major.
Senta Coloma de
Queralt: del noble En Dalmau de Queralt. 161.
Castell de Queralt:
del dit noble. 37.
Castell de Aguilo ab la Quadra de Muntfret:
del dit noble. 39.
Munt Palau: den R. Duluge. 10.
Loch
del Stor: den G. de Aguilar. 10.
Sent G. des Lor: den G. Sa
Cirera. 11.
Loch de Bordell. 5.
Valmanya: qui es den
Berenguer de Rajadell. 13.

Uluge jusana: den P. Duluge donzell ab III fochs de Santas
Creus. 12.
Munt Squiu: qui es de P. de Gaver. 2.
(Montesquieu ?)
Quadra de La Rocha: den Dalmau de
Queralt (nos troba).
Castell de Boxadors: den R. de
Boxadors donzell. 18.
Vergos Guerrajat: den R. Doluge donzell. 9.

Salent: den Guerau de Sanahuge donzell 5.
(Sanahuja)
Lundars: de pabordre de Sent P. des Arquelles.
3.
Vila Grasseta: del monestir de Sanctes Creus. 18.
(Vilagrassa diminutivo)
Muntoliu: del dit abat de
Santas Creus. 28. (Montoliu)
Loch de Sent P. Sa
Cruilada: del comanador de Rodes. 3.
Porta Espana.

Rocha Mora: del prior de Munt Serrat. 13.
(Monserrate, Montserrat, etc).
Belmunt: del dit Prior. 8.
(Bellmunt, Belmonte).
Savit de Bordell: del prior de Munt
Serrat e den P. Ferrer e daltres. 13.
Loch de Carbesi: del dit
Prior. 10.
Solanelles: de la abadessa de Valdaura. 7.
Ses
Conamines: del abat del Stany del terme de Castella (nos
troba). 3.
Los Albarells: del prior de Munt Serrat (nos
troba). 11.
Sent P. dels Arquells: del pabordre dels Arquells. 6.

Riudovelles: qui es de la abadessa del Padregal. 4. (Riu
de ovelles, Río de ovejas).
Rubio e Altadil: de Sent
Anthoni. 3.
Loch de Sent Sapulcra: de Abad de Santas
Creus. 2.
Loch Dalta Riba: del dit abat. 4. (Altarriba)

Malgrat e Pruinosa: del pabordre de Solsona. 16.
Lo
Far: del dit pabordre. 2.
Comabella: del dit pabordra. 3.

Mas de La Portella (nos troba). 1. (Com a La
Portellada, lo mas de dal y lo mas de baix).
Loch de
Granyanella: del abat de Poblet. 9.
Sent Domi: qui es de la
abadessa de Valldaura. 8.
Lo Vespi: desgleya e de
cavallers. 6.
Portell: del pabordre de Solsona. 7.
Viver: del
dit pabordre. 3.
Torra Feyta: del bisbe Durgell.
14.
Nial: del capitol Durgell. 2.
Sent Merti de la Plana: del
capitol Durgell. 5.
Guissona: del bisbe Durgell.
70.
Sanahuja: del dit bisba e la batlia de
Sanahuja ab Paloll. 104.
La Torra den Bort: desgleya (nos
troba). 3.
Sent P. des Vim: del prior de Santana des Prat.
6.
Agramuntell: qui es del abat de Santas Creus.
12.
Castell de Miralles: desgleya. 13.
Sent Galart e
Figuerola: del abat de Santas Creus. 12.
Loch de Contrast:
desgleya. 4.
Pujalt: del comte de Cardona. 35.
Ondara: qui es
den Pons de Correga. 8.
La Torra den Portella: den Johan Ça
Portella. 3.
Castell de Jorba de Jorba: den R. de
Castell Ouli donzell. 56.
Ça
Rocha del terme Daguilo: den Galceran de Miralles donzell. 6.

Castell de Filoll: del comte de Cardona. 17.
Quadra den Ramon
de Massons donzell. 1.
Calaf: del comte de Cardona. 63.
Lo
Vilar de perroquia de Veciana: den Matheu de
Caldes. 1.
Castell de Calonge: del comte de Cardona. 18.
Castell
de Mirambell: del dit comte.
7.
Castell de La Molçosa: del
dit comte. 25.
La Seu Durgell. 230.
Tost: del
capitol Durgell. 25.
Lato: del dit capitol. 7.
La Coma
Deuabives. 8.
Arcedo. 6.
Nabiners. 8.
Loges. 7.
Munt
Ferrer. 10.
Trixen. 33.
Hostaran. 30.
Gavarra. 6.

Perroquia de Laorto. 15.
Alars. 14.
Adaral. 9.
Lavança.
25.
La Mora Comdal. 6.
Fornols. 15. (Como Fórnoles,
Fórnols, Fornos, en el Matarraña)
Cornalana. 5.
Asfa. 5.

La Losa, Ternes, Arcevol, Agunrri, Pla de Sentis, La Vall
Dorques: del bisbe Durgell. 64.
Issona. 50. (Isona).
Munt
Cla. 28.
Mas Sa Clasio de perroquia dels Prats de
Sagarra: den Galceran de Caldes. 1.
Grenyena: del Orda del
Hospital de Sent Johan. 52.
Muntornes: del
dit Hospital. 29. (Montornes, Montornés, etc.)
Mas de
Bondia: del dit Hospital. 19.
Lamenla: del dit Hospital.
64.
Segura: del dit Spital. 21.
Lalbio e la Torra
Dalbio: del dit Spital. 10. (Albio, Albió)
Capestan: del
dit Spital. 6.
La Guardia Lada: del dit Spital. 32.
Porqueriçes:
del dit Spital. 12. (porquerizas, puerco; porc, porcus, gorrino,
marrano, verro, guarro).
Castell Nou de Porchariçes:
del prior de Montserrat. 7.
Guardia Palosa: del dit prior.
2.
Quadra anomanada dins la perroquia de Sent Merti
Desglayoles. 2.
Loch de Amoros: qui es del camarer
de Solsona. 4.
La Morana: den R. Ça
Cirera. 3.
Ribelles e lo terme: den Gispert de Ribelles.
1.
Guardiola: del dit Ribelles. 3.
Vilalta: del dit Ribelles.
4.
La Oltzina: del dit Ribelles. 4.
Ribelles. 4.
Falchonera.
1. (Falconera, falco, falcó, halcón)
Pujol. 2.
Vila
Nova de Valdoria: den Berenguer de Cardona. 19.
Ponts e
son terme: del comte Durgell. 65.
Torra Blancha:
den Galceran de Toraya. 4. (Torreblanca, Torre blanca)
Bertran
Busco: den P. de Falcons. 1.
Biosca: den Bernat de Camporrells.
36.
Carram: den Galceran Duluya donzell. 5.
Grassa: den Garau
Doluge. 13.
Concha Bella: del dit Guerau. 10.
Espaylargues:
den Johan de Concha Bella. 14. (Espallargas,
Espallargues)
Paylagalls: del dit Johan. 10.
Vila
de Cardona e la batlia daquella: del comte de Cardona.
249.
Castell de Matha Margo del dit comdat: es de mossen
Paguera. 14.
Castell Salen: de mossen R. de Vilalta. 5.
Castell
de Maya: que es del dit mossen R. 8.
Quadre den Jacme Suria
donzell. 2.
Perroquia de Gargala e Frigols. 8.
Castell e
perroquia des Pujol de Planers: es den Johan des Pujol donzell. 6.

Castell de Querol: den Johan des Brull donzell. 3.
Castell de
Clariana: del dit Johan. 6.
Castell e perroquia de Capollat e la
batlia daquell. 40.
Castell e perroquia de Castello: del comte de
Cardona. 35.
Perroquia de Corna: del dit comte. 24.
Batlia e
perroquia de Vall de Lort sobira: del dit comte.
33.
Castell de la Pedra: del dit comte. 21.
Castell de Castell
Tort e perroquia de Tort: del dit comte. 20.
Castell
de Siquer perroquia de Linars: del dit comte. 28.
Castell de
Ladurs: del dit comte. 10.
Castell e perroquia de Jovals: del dit
comte. 5.
Castell de Montpolt: qui es den G. Guerau. 4.
Castell
de Terrassola: qui es den Francesch Sa Torra donzell.
5.
Castell de Clara: lo qual es den Albert de Pinos. 6.

Castell de Lobera: del dit senyor. 20.
Castell de Dodeny: den
R. Sola de Solsona. 13.
Vila de Solsona: del dit comte. 212.

Castell des Torrents: den Arnau Dalta Riba. 5. (de
Alta Riba).
Castell de Castellar. 6.
Castell de Rayner:
qui es del dit comte. 28.
Castell de Sen Climens: del dit
comte. 4.
Castell de Solsona: del dit comte. 13.
Cambrils de
Aljuya: del dit comte. 23.
Quadre de Peracamps: den Font Star
del dit comdat. 4.
Castell de Canalda: qui es den Prestadir
de Solsona. 10.
Castell de Miravet: del dit comte de Cardona. 5.

Castell de Linera: del dit comte. 12.
Castell de Lobarola:
den Jacme Ça Cirera. 30.

Castell de Valforosa: den R. Brull. 24.
Castell Follit
den Riubragos: del dit comte. 47.
Castell Derdevol: del dit
comte. 26.
Castell de Fontanet: del dit comte. 4.
Castell
Ferran: del dit comte. 11.
Castell Divorra: del dit comte. 25.

Castell de Claret: del dit comte. 8.
Castell de Sellos: dels
hereus de Pinos. 6.
Quadra de Matha de Porros: den G.
Corrego. 2.
Castell de Munt Falcho: del dit comte de
Cardona. 10. (Montfalcó, Mont Falco, Monte Halcón).
Castell
de Torroja: del dit comte. 32. (Como Ana Torroja, de
Mecano).
La Clusa: del bisbe Durgell. 2.
Aguilar. 2.
Lo
Mas de Socarrats: de Sent Ponç.
1.
Guardasmens: del dit bisba. 3.
Vila Major: del
capitol Durgell. 2.
Ratera Ratera: del rector de
Tauladells. 1.
La Figuerosa: del pabordre de Solsona. 5.
Talarn:
del dit pabordre. 4.
Claret: de capella. 2.
Osso: del dit
bisbe. 15.
Rochaberta: qui es de I capella Dagramunt. 2.
Gerp:
del dit pabordre de Solsona. 28.
Gauter: del prior de Gauter. 4.

Paupa: del dit pabordre. 3.
En Ribera del castell de Jovals:
es de Santa Maria de Solsona. 1.
Ballia de Lona e de Terrassola:
del pabordre de Solsona. 4.
Ballia de Muntpolt: del dit pabordre.
2.
Castell de Naves: del dit pabordre. 27.
Perroquia de
Timoneda: del dit pabordre.
6.
Castell de Basora: del dit pabordre. 7.
Quadre del dit
castell: del dit pabordre. 3.
Castell Dolius: del dit pabordre.
18.
Castell de Osta Franch: del capitol Durgell. 13.
Castell
de la Guardia: del Spital de Sent Johan. 9.
Castell de Cornabous:
del abat de Poblet. 9.
Castell de Barbens: del Spital de Sent
Johan. 15.
Castell Divars: del capitol Durgell. 4.
Castell de
Tarros: de la abadessa de Santa Cilia. 3.
Castell de La Fuliola:
del monestir de Poblet. 5.
Castell de Buldu: del dit monestir. 6.

Castell de Clara: del abat de Ripoll. 18.
Castell de Les
Planelles: del Spital de Sent Johan. 8.
La Torra den Arau: del
prior de Gauter. 1.
Castell dels Archs: del abat de Bellpuig. 3.

Castell de Bellcayre: del abat de Poblet. 4.
Castell de
Belvis: del capitol de la Seu de Leyda. 18.
Castell de Termens:
del Spital de Sent Johan. 13.
Loch de Portella: de la abadessa
del Cayre. 13.
Loch de Camporells: del abat de Bellpuig. 1.
(Camporrells)
Castell de Les Avellanes: del abat de
Bellpuig. 18.
Vilanova: del dit abat 13.
Aleny de perroquia
de Sent P. Calarç: del abat de
Cardona. 3.
Loch de Sent P. Calars: del dit abat. 2.
Castell
de Conil: del dit abat. 7.
Castell de Durfor: del dit abat. 3.

Castell de Taltaul. 26.
Castell de Puig de Maguer: de la
abadessa de Berga. 4.
Castell nou de Baslla: del bisbe Durgell.
6.
Castell de Tous. 33.