Mostrando las entradas para la consulta Litera ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Litera ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 4 de septiembre de 2023

¿Es una lengua el ribagorzano?

¿Es una lengua el ribagorzano?

Gabriel Sanz Casasnovas y Javier Castel Pérez han publicado un artículo científico en el que plantean que tiene entidad propia, que no es dialecto del aragonés o del catalán.

La Universidad de Zaragoza desarrolla un sistema de IA para traducir las lenguas con menos hablantes.

CONTENIDO EXCLUSIVO

MARIANO GARCÍA

¿Es una lengua el ribagorzano?


Entre 4.000 y 5.000 personas hablan el ribagorzano actualmente. S.L.A./HERALDO

El artículo se publicó hace unos meses en el último número de ‘Hápax’, revista de Salamanca especializada en Lengua y Literatura, y ha suscitado interés y controversia en los círculos dedicados al estudio y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón‘Enta una individualizacion del domínio lingüístico ribagorçano’ reivindica la independencia lingüística del ribagorzano, defendiendo que no es ni dialecto del aragonés ni del catalán, que se trata de una lengua propia. Lo firman Gabriel Sanz Casasnovas y Javier Castel Pérez, de la Sociedat de Lingüistica Aragonesa, ambos estudiosos del tema.

Gabriel Sanz (Fonz, 1992) es doctor en Historia y empezó a hablar ribagorzano de niño. Desde el año 2016 realiza encuestas a hablantes de avanzada edad, y en ellas ha encontrado razones sociolingüísticas para defender su tesis.

"Las lenguas son patrimonio de quienes las usan. Por eso las encuestas nos ofrecen valiosa información acerca de las percepciones que los usuarios poseen sobre su lengua materna –señala–. Y lo que hemos constatado entre los hablantes de ribagorzano de mayor edad es que tienen una percepción lingüística propia. Cuando les preguntas qué hablan, nadie dice “aragonés” o “catalán”. Ellos tienen sus etiquetas, te dicen que hablan patuéschapurreao... A veces también recurren a etiquetas localistas como foncense u otras. Y hay una minoría que dice, con rotundidad: “Hablo ribagorzano”. 

Sanz apunta que "esta última etiqueta no es nueva. Se puede rastrear hasta 1840, y es la utilizada por autores clásicos como Cleto Torrodellas. De ahí que en 1904 se demandara ya la confección de un diccionario ribagorzano. Por otro lado, nuestra hipótesis tampoco es en absoluto novedosa: ya ha habido quien, desde mediados del siglo XX, considera idioma al ribagorzano. Nos hemos sumado a la línea interpretativa defendida por filólogos como Viudas Camarasa o Saura Rami".

Cien rasgos distintivos.

El artículo, de 76 páginas, se centra sobre todo en los aspectos lingüísticos y en él se analizan en profundidad 20 rasgos estructurales del ribagorzano. Algunos de ellos son compartidos por las modalidades vecinas (aragonés y pallarés), mientras que otros son exclusivos del ribagorzano y todos deben verse como integrantes de él. Los autores destacan, además, que han considerado un listado preliminar cercano al centenar de rasgos lingüísticos, tanto fonéticos como morfosintácticos, rasgos que individualizan al ribagorzano frente al aragonés y el pallarés.

"El rasgo más emblemático es la palatalización de la l en cualquier posición –subraya Gabriel Sanz–. Es un rasgo que no existe en aragonés y que tampoco puede achacarse a la influencia del catalán, porque se documenta desde finales del siglo X, cuando no existía ni el reino de Aragón ni el principado de Cataluña, pero sí el condado de Ribagorza".

Hay, también, diferencias léxicas. El adverbio ‘entonces’ castellano y ‘llavors’ catalán es ‘alavegada’ en ribagorzano, y su uso está documentado ya en el siglo XIV.

Y es que los autores del artículo no solo han basado su hipótesis en los cientos de encuestas realizadas, sino que han analizado toda la documentación medieval disponible que se produjo en Ribagorza, incluyendo el llamado ‘Pleito del guiaje ganadero de Ribagorza’ (1316-1319), el manuscrito que recoge un litigio entre los canónigos y vecinos de Roda de Isábena y los representantes del rey de Aragón por un impuesto.

"Hay documentación medieval con rasgos ribagorzanos –destaca Gabriel Sanz–. Y también una humilde literatura, que va desde las pastoradas de fines del siglo XVIII hasta la actualidad, pasando por la obra del estadillano Bernabé Romeo".

Un territorio de frontera.

La Ribagorza ha sido territorio de frontera durante siete siglos, y ello ha hecho que muchos especialistas, al acercarse al habla, la hayan asociado al aragonés o al catalán, o la adscriban a las distintas ‘modalidades de transición’, etiqueta que los autores del artículo rechazan. "La noción de transición es ajena a los usuarios. El ribagorzano debe considerarse una lengua distinta. Con él ha ocurrido un poco lo que ha pasado con el catalán pallarés o con las modalidades del catalán de Urgell o Andorra. ¿Por qué se consideran dialectos? Porque en Barcelona ha existido una burguesía que ha operado con una perspectiva muy concreta de lo que debe ser el catalán".


autres dialèctes occitans, catalan comprés,

No existe un censo fiable del número de hablantes del ribagorzano. "Calculamos que pueden ser entre 4.000 y 5.000 personas, cifra similar a la de los que hablan hoy aranés, pero la distribución de esos hablantes no es uniforme. Se habla obviamente en la Ribagorza; en algunas poblaciones del Somontano, como Estada Estadilla; en otras del Cinca Medio, como Fonz; en algunas de la Litera, como AzanuyCalasanzSan Esteban de LiteraPeralta de la Sal y Gabasa –relata Gabriel Sanz–. La investigación de Xavier Tomás Arias revela que hace 150 años se hablaba en toda la Ribera del Cinca hasta Ballobar".

Sanz aclara que "se ha perdido mucho, incluso en su dominio actual. En Graus, por ejemplo, está prácticamente extinto, y en Campo ‘muy tocado’. En general, lo hablan mayoritariamente personas de más de 50 años y la trasmisión generacional se ha roto. En los últimos años se ha hecho un esfuerzo desde las instituciones para enseñarlo en las escuelas pero en muchos sitios sigue siendo asignatura extraescolar. Y, aún enseñándola en los colegios, el único modo de que una lengua minorizada perdure en el tiempo es que la comunidad que la usa esté decidida a seguir hablándola".

Condau

La XXIII edición del Condau de Ribagorza amplía la variedad dialectal de los originales a más localidades hablantes del ribagorzano.

El certamen que organizaban Estadilla, Fonz y Graus cuenta a partir ahora con Estada, Lascuarre y Peralta de Calasanz.

José Luis Pano. (Pano)

Representantes de los ayuntamientos de EstadillaEstadaFonz y Graus, junto al secretario de la Sociedad Lingüística Aragonesa (SLA), han presentado esta mañana en la sede de la Comarca de Somontano la XXIII edición Concurso literario en ribagorzano Condau de Ribagorza, en las modalidades de narrativa y poesía en categoría de adultos. La presentación ha tenido lugar coincidiendo con la celebración del Día de la Lengua Materna y es que en algunas de estas poblaciones el aragonés bajorribagorzano se mantiene muy vivo hoy en día.

222. LOS AMORES DE RODERICO DE MUR Y ZULIMA (SIGLO XI. GRAUS)

Hasta la presente edición, tres ayuntamientos - Estadilla, Fonz y Graus - organizaban de forma itinerante este certamen literario en el que los originales debían de presentarse en las variedades dialectales habladas en cada municipio. El año pasado, atendiendo las recomendaciones de la SLA se decidió modificar las bases para que los relatos y poemarios que se presenten pudieran estar escritos atendiendo al dialecto del bajorribagorzano que todavía pervive en las poblaciones que pertenecieron al antiguo Condado de la Ribagorza, desde Benasque hasta La Litera. Así en la presente edición se han sumado como ayuntamientos organizadores Estada, Lascuarre y Peralta de Calasanz.

“Este certamen literario es importante para nuestro territorio y además es ejemplo de cómo diferentes ayuntamientos y asociaciones consiguen unirse para promulgar nuestra lengua, cultura, forma de vivir y tradiciones y sacar adelante este concurso que es referente en nuestra zona”, ha afirmado la alcaldesa de Estadilla y vicepresidenta de la Comarca, Pilar Lleyda Zanuy.

La organización del certamen corre este año a cargo del Ayuntamiento de Estadilla, localidad donde se anunciará el fallo del jurado entorno al 23 de abril, con motivo de los actos del Día de Aragón y del Libro. El premio es de 600 euros en la modalidad de relato y de 300 euros en el de poemario. El jurado estará compuesto por expertos de acreditada profesionalidad designados por los ayuntamientos convocantes y por la SLA.

Los originales se deben presentar a la dirección de correo electrónico correu.sla @ gmail.com con la referencia Concurso Condau de Ribagorza antes de las 10.00 del 8 de abril. Se admitirá un máximo de dos trabajos por autor, se presenten o no a la misma modalidad literaria. Las obras quedarán en propiedad de los organizadores del certamen que publicarán una selección de los mejores textos. Los autores deberán incluir en otro documento sus datos personales y de contacto.

La temática del concurso es libre pero los trabajos deberán ser inéditos. Tanto los poemarios como los relatos deberán estar escritos en ribagorzano en cualquiera de las modalidades de las comarcas de Ribagorza, Somontano, Cinca Medio y Alta Litera, según las delimitaciones de este dominio lingüístico hechas por la Sociedad Lingüística Aragonesa.

Los relatos tendrán una extensión no inferior a tres páginas A4 ni superior a cinco. La letra será Arial 11 puntos, con espacio y justificaciones normales. Los originales se redactarán según la ortografía castellana o la grafía de la SLA. El jurado valorará positivamente el uso de esta última grafía que se puede consultar en sites.google.com/site/sociedat/grafia-dla

Despolitizar la lengua

Desde la Sociedad Lingüística Aragonesa, su secretario Gabriel Sanz, ha apuntado que el futuro del aragonés bajorribagorzano pasa por la “despolitización, las lenguas no se deben mezclar con la política, y la investigación que es a lo que nos dedicamos en nuestra organización desde su creación en 2004”. Gabriel Sanz ha reconocido el esfuerzo iniciado por los ayuntamientos de Graus, Estadilla y Fonz para “dignificar nuestra lengua y perpetuar una tradición literaria escrita que se remonta a las pastoradas del siglo XVIII”. “Es una literatura escrita chica que no se puede comparar con el castellano o el catalán pero ininterrumpida hasta la actualidad con autores en Estadilla, la Alta Litera, el Isábena o el Alta Ribagorza”, ha señalado Sanz que se ha expresado en la variedad dialectal de Peralta – Calasanz – Gabasa.

El concejal de Cultura de Estadilla, Carlos Valbuena, ha señalado que este concurso contribuye “a la conservación y divulgación del ribagorzano y en consecuencia en la protección del patrimonio inmaterial de parte de nuestro territorio”. Y se ha referido a la incorporación de nuevos ayuntamientos en la convocatoria “de un concurso vivo que cada año gana importancia”.

Por su parte, la alcaldesa de Fonz, María Clusa, ha expresado en foncense su optimismo por la incorporación de tres nuevos concejos “que quiere decir que estamos trabajando bien y que cada vez hay más gente que quiere defender nuestra lengua, costumbres y la forma en la que algunos vivimos”. También ha mostrado su malestar por la “situación difícil” que atraviesan las lenguas minoritarias como el bajorribagorzano. “Tenemos que sumar los concejos en positivo porque mientras perdemos el tiempo discutiendo sobre qué hablamos, la lengua se nos muere. Con el Condau de Ribagorza hemos demostrado que si trabajamos juntos mejoraremos y que nos convertimos en únicos e irreductibles”.

El concejal de Cultura de Graus, Didac Larregula ha reconocido el trabajo en estas más de dos décadas de los tres ayuntamientos y que cuyo fruto “se recoge con la incorporación de tres nuevos consistorios”, así como ha abierto la posibilidad a incluir nuevos municipios en próximas ediciones.

Como representante de los nuevos ayuntamientos que se suman al certamen, el alcalde de Estada, Valero Aguayos, ha agradecido el trabajo realizado por Estadilla, Fonz y Graus “en épocas en las que ha sido difícil hablar de lenguas en nuestro territorio porque siempre hay gente que intenta politizarla”. En ese sentido, ha apuntado que el concurso literario está convocado por ayuntamientos gobernados por distintos partidos políticos. “La lengua debe servir para entendernos y cuantas más entidades estemos respaldando estos premios, más podremos luchar contra la desaparición de nuestras lenguas maternas”, ha afirmado el alcalde de Estada.

sábado, 19 de noviembre de 2022

ÍNDICE (tomos 27 y 28)

ÍNDICE (tomos 27 y 28 de la colección)

(Las páginas son las del pdf, no coinciden con este formato)

                                                                                            Pág.

TOMO PRIMERO.

PRÓLOGO 1

BIOGRAFÍA. 1

Documentos a que se hace referencia en la biografía                  31

Notas autógrafas a que se hace referencia en la biografía            81

HISTORIA                                                                               119

De exequiis sepultura et infirmitate Regis Joannis secundi.
Liber foeliciter incipit.

Mandato del rey Don Fernando.                                                  137

Rubrica de tots los capitols del present libre.                                288

Açi son scrites per via de memorial totes les coses necessaries a les exequies de la sepultura del Illustrissimo senyor don Joan de gloriosa memoria rey de Arago de Navarra de Sicilia etc.

Per lo capellardent. 299

De les banderes per arrossegar.

Dels scuts pera correr.

De les cotes darmes. 300

Dels scuts per anar a peu derrera lo cors.

Del home a cavall anant derrera lo cors e portant scut e standart al coll e I elm en lo cap 301

De les brandoneres per portar los siris a la sepultura.

De les persones qui deuen esser convidades per fer luminaria.

Dels homens qui iran debaix la litera portants aquella. 302

Dels scuts de diverses armes Reals e altres per cosir al pali qui ira sobre lo cors.

De la scala o litera per portar lo cors a la sepultura.

De les candeles e diners per la oferta. 303

Dels scuts o senyals per los siris.

De la almoyna faedora lo dia de la sepultura.

De les moltes misses quis diran lo dia de la sepultura.

Dels bastaxos portants les brandoneres. 304

Del rompre dels Reals segells.

Quant va lo cors Real a la sepultura.

Dels VIII cavallers qui han correr les armes del senyor Rey. 305

Dels tres herauts anants denant los dits VIII cavallers. 306

Dels munteros.

Dels quatre homens a peu portants quattre scuts.

De la gent qui seguira lo cors a la sepultura. 307

Los prelats e persones a qui deu esser notificat fassen luminaria si fer ne volran per acompanyar lo cors del senyor Rey a la sepultura son los seguents. 308

Los VIII cavallers ordenats pera correr les armes Reals son los seguents. 309

Per aportar a cavall lo standar o tallamar e lescut e elmet derrera lo cors del senyor Rey. 310

DE INFIRMITATE DOMINI REGIS JOANNIS ET EIUS OBITU APUD EPISCOPALEM PALACIUM URBIS BARCINONAE. 311

Haec quae sequntur de transitu vitae Regis Joannis ad vitam aeternam ego Petrus Michael Carbonellus habui ab honorabili et circunspecto viro domino Gabriele Miro in artibus et medicina Magistro qui summarie que in his sciebat mihi retulit quorum verba haec sunt stylo infimo et raptine exarata. 313

Apéndice al libro de las exequias.

Capítulo copiado del “Libre de algunes coses assenyalades succehides en Barcelona y altres parts. Pere Joan Comes." A. M.

Libre 2. cap. 24. De la malaltia del senyor Rey En Joan y de la sua mort y de la honrrada sepultura que li fonch feta. 321

Relato a igual objeto que el capítulo anterior, copiado del Archivo de la antigua Diputación de los tres estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476 a 79. 332

AD GABRIELEM VILELL PRESBYTERUM DE VITA ET MIRACULIS DIVI SEVERI BARCINONENSIS ANTISTITIS EPISTOLA ET ETIAM DE EIUS CORPORIS TRANSLATIONE. 335

Hymnus ad Sanctum Severum.

Ad beatum Severum Barcinonensem Episcopum dignissimum hanc facio orationem ego quidem Archivarius memoratus. 349

Ad Gabrielem Vilell presbyterum alia epistola de vita Sancti Severi. 351

Confirmación de privilegios al monasterio de San Cucufate del Vallés, por la donación del cuerpo de S. Severo. 355

SUPER FACTO EXPULSIONIS HERETICORUM JUDEORUMQUE AB OMNIBUS TERRIS REGIS CASTELLAE ARAGONUM LEGIONIS SICILIAE GRANATAE ET ÇETERA AC SUPER DEDITIONE REGNI GRANATAE ATQUE PACE FIRMATA INTER IPSUM REGEM NOSTRUM ET REGEM FRANCORUM NEC NON RECUPERATIONE COMITATUUM RUSCINONIS ET CERRITANIAE ETIAMQUE ALIIS PRO PACE SERVANDA MEMORATA DIGNIS PLERAQUE ALIA HIC DESCRIBUNTUR. 369

Epigramas a Miguel Pérez Almazán. 374

Liber descriptionis reconciliacionisque purgationis et condemnationis hereticorum alias de gestis hereticorum. 377

Regia licentia inquirendi adversus hereticos concesa fratri Bernardo de Podio ordinis fratrum minorum in sacra pagina magistro pravitatis hereticae Inquisitori apud provintiam Provintiae (Provenza) a qua heretici fugiendo recedentes Cataloniam petiebant. 378

Advertencia final. 395

TOMO SEGUNDO.

Fórmula del juramento prestado por los Diputados y Concelleres de Barcelona al inquisidor. 5

Pensio assignata Inquisitori hereticae pravitatis. 7

Id. id. 8

Dies processionis. 9

Secunda processio in urbe Barcinone. 20

Secuntur homines reconsiliati gremio Sanctae Matris Ecclesiae quia confessi fuerant post gratiam. 21

Sequuntur feminae reconsiliate gremio Sancte matris Ecclesiae qui confessae fuerant post gratiam. 22

Sententia adversus hereticos in fuga arreptos Christi imaginem verberantes ac vituperantes. 27

Alia publicatio adversus hereticos. 29

Nomina illorum et illarum pro quibus statuae factae et combustae fuere. 30

Publicatio quatuor personarum in heretica pravitate depraehensarum facta in Ecclesia Barcinonensi. 32

Alia publicatio octo personarum. 34

Processio intra tempus Gratiae in civitate Tarraconae. 35

Forma abjurationis. 37

Reconsiliati et carceri perpetuo condemnati apud urbem Tarraconam. 39

Combusti condemnati et Brachio seu Curiae Saeculari traditi in statuis. 41

Personae condemnatae et earum statuae combustae.. 49

Ordo expoliationis supravestium ut vulgo loquamur garnachiarum. 50

Condemnati et Curiae seu Brachio saeculari traditi in statuis in Gerunda. 52

Capti adducti ad locum destinatum vulgo nuncupatum Canyet ubi fuerunt combusti. 53

Condemnati et brachio seculari traditi in statuis. 54

Neophyti fugitivi urbis Barcinonae. 61

Personae reconsiliatae. 63

Alia publicatio personarum deprehensarum et carceri perpetuo condemnatarum. 65

Reconciliati et carceribus perpetuis condemnati. 66

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de heretica pravedat de la ciutat de Avila del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia queis cardador heretich e condempnat del loch de la Guardia en lany Mil CCCCXXXXXI trames per lo reverent pare lo senyor prior de la Sancta Creu inquisidor general de la heretica pravitat als reverents pares inquisidors de la ciutat de Barcelona. 68

Pragmatica domini Regis Alfonsi secundi (Alfonso III de Aragón, Alfonso II como conde de Barcelona) quod omnes officiales domini Regis tam Aragonum Valentiae Maioricarum et Cataloniae teneantur ad eius requisitionem obedire Inquisitori hereticae pravitatis quicumque fuerit ordinis praedicatorum in capiendis hereticis et etiam eis incarcerandis et alias adversus eos procedendo pro favori fidei catholicae. Dada Barcinonae VIII calendas julii anno Domini MCCLXXXVI. 75

Condemnati et eorum bona fisco et camerae Regiae confiscata. 78

Memoria processum.

Apud civitatem Gerundam. 82

Apud villam seu oppidum Perpiniani. 83

Mortui pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam. 84

Omnes civitatis Gerundae.

Omnes oppide sive villae Castilionis Emporiarum.

Absentes pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam. 85

Reconsiliati et carceribus perpetuis condemnati apud urbem Barcinonam. 86

Sententia. 88

Abjuratio. 113

Interrogationes reconsiliandis faciendae de articulis fidei et primo de articulis divinitatis. 115

Sequuntur articuli humanitatis Christi. 116

De Sacramentis. 117

Absolución y capítulo final de sentencia. 118

Sententia canonicae purgationis Angelinae uxoris Joannis Vilella mercatoris. 123

Cédula presentada por el procurador de la rea, y otros procedimientos. 125

Abjuración de Angelina. 130

Sentencia. 133

De servis et captivis manumissis et franchis propter crimina hereticalia suorum dominorum et sunt sequentes. 136

Nomina reconciliatorum et condemnatorum diocesis Urgellensis. 137

Fugitius de Balaguer. 139

Defuncts de Balaguer.

Condenados y reconciliados. 140

Id. y entregados al brazo seglar. 141

Id. a cárcel perpetua. 143

Id. y absueltos. 144

Id. a cárcel perpetua.

Id. a ser quemados, reconciliados en estatua, difuntos etc. 146

Absueltos, condenados o reconciliados en estatua etc. 147

Muertos y ausentes fugitivos condenados en Tarragona. 148

Reconciliados y absueltos en idem. 149

Condenados en estatua y entregados a la Curia seglar en idem. 150

Entregados idem en idem. 151

Siguen otras varias condenas en Tarragona y Barcelona, en diversas fechas. 152

Condena de muertos, exhumación y quema de sus cadáveres en Gerona. 157

Condenados a cárcel y reconciliados en Barcelona. 158

De la sinagoga en Valencia feta per mals christians alias heretges de styrpe judeorum. 159

Capitulo de una lettra del fiscal de la Inquisition de Valentia fecha al fiscal de la Inquisition de Barcelona sobrel caso que se fallo en casa de Miquel Viver converso de Valencia viernes en la noche a XX de marzo anno de 1500. 160

Condenados, reconciliados, degradados, entregados al brazo seglar y quemados, destinados a galeras etc. en diversas fechas en Barcelona. 164

Sententia contra Jacobum de Casafranca locumtenentem Regii Thesaurarii. 170

Sententia contra mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda de la Seu de Leyda natural del archabisbat de Tarragona. 187

Sententia contra Na Blanquina muller de Jacme de Casafranca heretge condemnat e quondam Lochtinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor. 201

Sententia contra micer Francesch Franch doctor en cascun dret Regent la Cancellaria del Rey nostre Senyor detengut en los carcers de la Sancta Inquisitio en lo palau mayor Real de la ciutat de Barcelona. 214

Sententia donada per lo reverendissimo Senyor don Francesch Pays de Sotomajor e frare Guillem Caselles del orde de preicadors maestre en sacra theologia inquisidors ut sequitur contra mossen Urbano de natio italica dexeble de un heretge quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit. 221


APÉNDICE.

PETRI MICHAELIS CARBONELLI BARCINONIS PUBLICI NOTARII DE VIRIS ILLUSTRIBUS CATALANIS SUAE TEMPESTATIS LIBELLUS INCIPIT FOELICITER. 237

Lucianus Colominius.

Joannes Lubetus Barçinonensis. 238

Joannes Margaritus Hierundensis Episcopus qui obiit cardinalis. 239

Ferrandus Valentinus.

Jacobus Paulus jurisconsultus. 240

Joannes Raimundus Ferrarius. 241

Gabriel Clepesius Balearis.

Ferrarius Berardus Balearis.

Jacobus Gartias regius Archivarius qui fuit praecesor meus Petri scilicet Michaelis Carbonelli in officio Regii Archivi Barcinonensis. 242

Hieronymus Paulus. 243

Bartholomeus Gerbius.

Benia (Bonia) Valentinus.

Philipus Mealia. 244

Jacobus Ripullus. 245

Gabriel Canyelles. 247

Correspondencia con Juan Villar sobre genealogías y otros puntos históricos. 248

POESÍA. 257

DANÇA DE LA MORT E DE AQUELLES PERSONES QUI MAL LLUR GRAT AB AQUELLA BALLEN E DANÇEN. 267

Epigramma de felicitate et infelicitate hominis. 296

PETRI MICHAELIS CARBONELLI SCRIBAE ET ARCHIVARII REGII CARMINA IN TETRAE MORTIS ORRENDAM COREAM DIEBUS FESTIS JESU CHRISTI MAXIMI NATALICIIS ANNI SALUTIS MCCCCXCVIII DUM VULGUS INCERTUM LUDIS TAXILARIIS VACARET COMPOSITA FOELICITER INCIPIUNT. 297

COBLE COMPOSTA PER PERE MIQUEL CARBONELL ARCHIVER DEL REY NOSTRE SENYOR CONTRA LOS NEGLIGENTS SCRIVANS LEXANTS SPAYS BLANCHS NO CONTINUANT HI LES CONCLUSIONS. 318

COBLES AB TORNADA FETES PER PERE MIQUEL CARBONELL ARCHIVER DEL SENYOR REY E NOTARI PUBLICH DE BARCELONA CONTRA AQUELLS QUI INICAMENT E PER ENVEGE O CUPIDITAT HAN PROCURAT SIA FETA EN LES CORTS DE MONTSO CONTRA LO ARCHIVER REAL DE BARCELONA LA CONSTITUCIO SUPER FACTO REGESTORUM IMMITTENDORUM IN REGIUM ARCHIVUM BARCINONENSEM. 319

Cobles ab tornada contra aquells qui inicament e ab enveia han instat e procurat contra lo archiver fer dita constitucio en lany Mil DX.

Constitución a que se hace referencia en los versos anteriores.

Notas de Carbonell relativas a la misma constitución.

Cobles fetes per Pere Miquel Carbonell archiver del senyor Rey en lahor e defensio de una dama qui exia del bany segons es pintada en un drap de pinzell ab un galant qui la te abrazada e ab altre que sona orgens (orguens) e altres scolten acompanyats de una altra dona e ab un gat que sona un lehut (lahut, laúd) davant la taula ques dinaven e ara es retaula guarnit o comprat en lany mil D e quattre de la nativitat de nostre Senyor. E en loch de jugar lo dit Carbonell a gloria de nostre Senyor Deu e de la Sacratissima Verge Maria mare sua ses dispost compondre aquelles ço es en les festes de Nadal del any de la Nativitat de nostre Senyor (mil) cinccents e cinch. 329

gato tocando laúd, renacimiento, renacentista

Aquesta es la primera obra que yo Pere Miquel Carbonell notari publich de Barcelona he feta ans que fos notari ço es en lo quart digmenge de Coresma que comptavem XXX de març del any Mil CCCCLIIII per honor de una joya de Sancta Maria Magdalena que lo discret mossen Montserrat Torres prevere posa dins la esglesia de Sant Just de la dita ciutat. 333

Divae Marie Magdalenae orationem tum latino tum vulgari sermone rythmisque confectum Petrus Michael Carbonellus Barcinonensis edidit canicula regnante anno Christi MCCCCLXXIIII. 339

CORRESPONDENCIA LITERARIA. 345

Correspondencia con Francisco Cassagia. 349

Epistola in laudem Petri Michaelis Carbonelli tabellionis ab egregio viro Francisco Cassagia pontificii juris interprete edita et directa probissimo ac scientissimo Hieronimo (pone Hieromino) Paulo jurisconsulto Barcinone apud urbem nuper degenti quia Romam iter fecere ex nostra urbe Barcinona.

Franciscus Casassaia ad P. M. Carbonellum. 349

Correspondencia con Juan Villar.

Exemplum litterarum aeditarum exercitationis honestate et oblactamenti gratia super nonnullis antiquorum gravitatibus editarum ab Joanne Villario jureconsulto et Petro Michaele Carbonello tabellione. 351

Correspondencia con Guillermo Fuster.

Epigramma huiusmodi venerabilis et honestissimus frater Guillelmus Fustarius conventualis monasterii Sancti Hieronymi Vallis de Ebron Barcinonensis diocesis personuit et ipsum ad me Petrum Michaelem Carbonellum notarium quem librum de dictis et factis Regis Alfonsi cum aliis operibus sibi accomodato dederam intra tempus pactum et promissum una cum dicto libro mittere curavit. 359

Littere quibus respondetur predictis et librum restitutum iterum in commendam mitto et epigramma in quo nomen et cognomen meum contineatur fieri postulo aliaque resonantes. 360

Epigramma... amico summo viroque doctissimo Petro Michaeli Carbonell tabellioni. 363

Epigramma... clarissimo viro ac devotionis eximiae fratri Guilielmo Fusterio ordinis Sancti Hieronymi Vallis Ebronis in agro Barcinonensi. 364

Ad devotionis eximie virum religiosum fratrem G. Fusterium apud Ebronium Caenobium. 365

Correspondencia con Gerónimo Pau.

Epistola quibus elementis Barcinona scribi debet solicite inquirens. 367

Epistola quibus elementis Barcinona scribatur prudenter respondens.
Hieronimus Paulus P. Michaeli Carbonello. 369

De fide marmorum quibus elementis Barcino et Tarraco scribi debeant epistola accuratius respondet Carbonellus. 374

Huiusmodi epistolam Petrus ipse Michael Carbonellus Barcinonius tabellio lucubratione una edidi adeo quod morem gererem voluntati amicissimi contribulisque mei Hieronymi Pauli jure consulti Barcinonensis qui me suis litteris monuit ut fingerem epistolam a se editam (ut infra post hanc a me edita et mihi directa) subscriptum Theseum ad me dedisse. Cuius rei causam is Theseus impresentia ignorat. 376

Epistole Hieronymi Pauli in premissis Thesei litteris enarrate tenor talis est quam is Hieronymo edidit per hec verba. 378

FIN DEL TOMO VIGÉSIMO OCTAVO DE LA COLECCIÓN, SEGUNDO DE LOS OPÚSCULOS INÉDITOS DEL CRONISTA CATALÁN PEDRO MIQUEL CARBONELL.

//


TOMOS PUBLICADOS
(28 en total, editados por Ramón Guimerá Lorente ; no encontré en su día ni edité los tomos 20, 21, 22, 23)

EN PRENSA.

Proceso contra Jaime III, último rey de Mallorca.

viernes, 2 de abril de 2021

Iacobus, Rex Maioric, noverint vniuersi,

NOVERINT
vniuersi quod cum nonnullis tam officialibus Nostri Iacobi Dei
gratia Regis Maioricarum Comitis Rosilionis &
Ceritaniae
, & Domini montis Pesulani quod 
Creditoribus,
& debitoribus indubium verteretur, quae debita intelligamus
elongare in perpetuum statuimus, quod non intendimus aliquas de suis
debitis elongare licet litteram concesserimus elongamenti nisi
assecuret, quod in fine elongamenti soluat debita de quibus eum
elongauimus sit ascecuratum intendimus elongare debita de quibus iam
elongamenta extiterunt nisi in littera dicti elongamenti de primo
elongamento specialiter sit facta mentio, nec de debitis ratione
hereditatis paternae (
parernae), vel maternae, nec de debitis,
quae debentur ratione dotis, vel legatorum nec de debitis quae
debentur ex varijs personis extra nostram iurisdictionem, nec de
alimentis siqua debent praestari aliquibus 
personis,
nec etiam de debitis per quibus iam pignora sunt tradita per eum
creditoribus suis nec de debitis, quae debent ratione emptionis quam
fecerint de aliqua re mobili, si illam rem mobilem penes se habeant,
nec de debitis quae habent ratione Curiae, vel tutelae, vel
manumissionis, vel executionis testamenti alicuius, nec de deposito
seu comanda si in instrumento depositi; seu comandae non fuerint dies
solutionis apposita, & fideiussor constitutus nec de debitis,
quae debentur ex aliquo per eum commisso, nec de debitis de quibus
iam fuerit lata sententia; & transiuerit in rem iudicatam; nec de
debitis quae debentur pro loguerijs nunciorum, seu domorum, vel
ratione rerum comestibilium, nec etiam intendimus elongare si
creditor cuius est debitum, est ita
inops, (inopia)
quod ipse debitor habeat melius paratum soluere in rebus mobilibus
quod sui creditores nisi debitis in rebus mobilibus in litera
vra
(
la r con virgulilla) elongamenti mentionetur, nec etiam
intendimus elongare si habeat mobilia ex quibus valeat satisfacere
suis creditoribus, exceptis libris, &
bestijs aratorijs, &
instrumentis aratorijs, &
equitarijs suis, & alumni, &
pannis lectorum, vasis
vinarijs., & vtensilibus domus seu
hospitij, & exceptis vestibus 
uis,
& vxoris, & familiaa suae, quam nostram Ordinationem Nos
Iacobus Dei gratia Rex Maioric. in praedictis in perpetuum
inuiolabiliter praecepimus obseruari.

miércoles, 23 de diciembre de 2020

22 DE MARZO.

22 DE MARZO. 

Ocupó la sesión de este día el mismo asunto que la anterioso, sin haberse tomado acuerdo alguno. En la misma se recibieron varias cartas, y se dio contestación a otras que anteriormente se habían recibido, cuyos documentos siguen a continuación. 

Als reverend e venerables pares en Christ spectables magnifichs be amats e feels nostres los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. 
Reverend e venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres. Vostra letra de creença per vostres embaixadors havem reebu-buda e en virtut de aquella hoyts a ple los dits embaixadors en tot lo que per part vostra nos han volgut dir explicar e supplicar axi sobre la nostra aturada en aquesta vila com encara en supplicar nos ho volguessem tollerar ab bona pasciencia. Als quals havem respost que per amor e complasencia vostra som contenta sobreseure en nostra partida pero havemlos confortat e significat que considerat que la dilacio de entrar en la pratica de aquests afers no pot esser de aquells benifici algu vos vullen scriure e sollicitar que lo pus prest que sia possible se entenga a entrar en la dita pratica trametentnos aquels espedients als quals encara reposadament no eren pervenguts segons per vostres letres nos haveu scrit en los quals ab gran diligencia e sollicitut entenieu. E en cas siam certa que los dits vostres embaixadors per llurs virtuts servey nostre e fer a vosaltres cosa grata e accepta ho faran diligentment e ab molta prudencia. Encara vos pregam e encarregam quant plus stretament e afectada podem ab tota cura e vigilancia hi vullau entendre havent sempre sguard los dits afers de quanta importancia son e per semblant al esser stada tant de temps en aquesta vila sens haver entrat en la dita pratica e no resmenys a la molta absencia que havem feta e fem de la presencia e comunicacio de la Majestat del Senyor Rey. E jatsia aço nos sia lo pus molest empero nos dona gran sperança la virtut vostra e innata devocio e fidelitat que a la sua Serenitat e nostra (vostra passats e de?) vosaltres haureu sempre acostumat de portar que en aquests afers no solament prest entrareu en lo meneig mas quen vendreu a tota bona saludable e desigada conclusio. Dada en Villafrancha de Penades a XXII dies de març del any Mil CCCCLXI. - La Reyna

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona. 
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. En Pere Gregori Gonter (Günter, Günther?) ciutada de aqueixa ciutat portador de la present acordat en lo exercit del Principat de Cathalunya dies ha se clama per indisposicio de sa persona e per aquella suplica li sia atorgada licencia de tornar en casa sua e alli constahir e governador sa indisposisio per quant no es en punt de seguir ne servir lo dit exercit fahent oferta en loch seu donar hun home que servescha e seguesca lo dit exercit en aquella forma e manera quel dit Pere Gregori es tengut e obligat. E deduhint les coses sepplicades en efecte ha donat hun home appellat Steve Garau qui ha promes seguir e servir en aquella forma e manera quel dit Pere Gregori es tengut e obligat ha prestat sagrament e homenatge en la forma acostumada. Per queus pregam e avisam lo dit Pere Gregori sens incorriment de alguna pena e violacio del sagrament e homenatge per ell prestat puixa liberament en sa casa tornar. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XX de març any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest lo comte de Modica. 

Senyores. Por hun ombre proprio que partio tres dias ha vos avise de todas las cosas que fins en aquella hora se sabian e agora por el present vos aviso que el Senyor Rey desempatxa a mossen Pero Vacha embaxador para al Senyor Rey de Castella. Dice que va con grandes partidas solo los pueda concordar. Creo stareys marevellados como eo no vos he enviado el coreu el qual yo detengo pora que si tal casso de necessidat venia que yo vos pudiesa avisar con grande dificultat yo vos avisso de cosas ciertas porque aqueste onbre syempre es incierto lo que a de façer. E por quanto el portador es persona asaç fiable del qual sereyes informados muy largament de todo lo necessario. No curo mas dezir. De Çaragoça a XVIII de maig. 

Als molt reverents egregi nobles magnifichs senyors los diputats e consell congregats en la ciutat de Barchinona
Molt reverends egregi e magnifichs senyors. Esta nit entre X e XI hores vos scrivim largament de totes les coses fins en aquella hora subseguides. Apres vuy de mati hora que voliem anar hoir missa de part de la Senyora Reyna son venguts a nosaltres los senyors mestre de Muntesa don Lop e lo comte Doliva significantnos com la dita Senyora per la gran voluntat e desig que te de entrar en pratica de aquestes fahenes per los respectes per nos a vostres reverencies ja scrits hauria en voluntat trametra aqui les dits mestre de Muntesa e don Lop per solicitar e fer instancia aqui a fi que prestament la dita Senyora puixa praticar dels dits negocis e de aquells fer cert lo Senyor Rey e volien sentir de nosaltres nostre parer sobra la dita anada als quals es stat per nosaltres respost que la nit passada scrivim e havem avisades vostres senyories de les coses qui eren subseguides e de la resposta de la Senyora Reyna e que no haviem comissio de comunicar ne dar resposta a ells de las coses que per ells nos eren significades e axi ab paraules generals nos ne som desixits (para Pompeyo Fabra y su catalán inventado sería: ens en som dessurtits). Per tant havem delliberat fer lo present correu per quant nos ha plagut esser molt pertinent e molt necessari que prestament en aquesta part los sia respost considerades moltes rahons que en aqueix consistori en lo passat havem hoydes. E placieus encontinent avisarnos queus sera plasent los sia respost. Speram encara si vos parra donarne sentiment a la Senyora Reyna que li placia en la present deliberacio sobreseura tro a tant que de vosaltres hajam resposla. Per lo present no occorra altres coses que a vostres reverencies necessaries sien scriura menantnos lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XXII de març any Mil CCCCLXl a nou hores de mati ans de mig dia. 
Volent cloura la present nos son tornats los damunt anomenats mestre de Muntesa don Lop e comte Doliva dihentnos per part de la dita Senyora com la dita Senyora havia deliberat sobreseura llur ajuda pregant a nosaltres volguessem scriura a vostres reverencies vos plagues encontinent dar orde e entrar en praticha de les feynes e que de aço ab la present ella scrivia a vostres reverencies e axi placia a vosaltres mossenyors per benavenir dels afers voler ho metra en obra e per res no tardar. 
Stant en cloura la present la Senyora Reyna ha trames aci lo mestre de Montesa trematentnos a dir com sa Senyoria pren a gran molestia que a Fraga li son registrades totes les letres que tramet al Senyor Rey per queus placia provehirhi. A vostra ordinacio e manaments apparellats Abat de Sant Johan Johan Bestida e Francesch Burgues

Als molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats e consell congregats e residents en la ciutat de Barchinona
Molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors. 
Vuy disapte a XXI del present som plegats en la present vila circa mig jorn e dreta via deschavalcam a la posada de la Senyora Reyna ab lo senyor mestre de Muntesa visrey de Sicilia comte Doliva e molts altres quins eran exits a rebra e essents deschavalcats havem feta reverencia a la dita Senyora besantli la ma de part de tots vosaltres splicantli les recomendacions per vostres instruccions ordenades dantli la letra de vostres reverencies la qual lesta nos dix esser creença e que anassem a reposar que apres la Senyoria sua nos fara cridar com ora fos. E per quant ab les instruccions rebem una letra del Senyor Primogenit ley donam aquella hora laltra letra qui era en les instruccions de mossen Pere Torroella no havem volguda donar fins haurem parlat ab la dita Senyora e tornats a nostra posada circa les sinch hores la dita Senyora trames per nosaltres e encontinent som ab sa Senyoria la qual trobam en una cambra de sa posada acompanyada de moltes gents a la qual supplicam fos merce sua volernos hoyr a soles e axi fou ordenat per sa Altesa restant sola ab nosaltres e ab larchebisbe de Çaragoça e per miga de mi abat de Sant Johan fou explicada la creença e que per vosaltres es stat ordenat significant a sa Senyoria tot lo contengut en lo primer capitol ço es lo que lo Senyor havia scrit a la prioresa del Guayre e les provisions ordonades per sa Majestat en les viles de Balaguer Agremunt e Algerri no obmetent cosa alguna. Apres li fou explicat com vosaltres mossenyors totes altres coses apart posades ab summa diligencia entenieu en compondra les fahenes e que en breu temps li serien reportades e venint 
a la stada de la present vila li fou explicat ab aquell tall de paraules e ab aquell millor gest que es stat possible e apparagut esser expedient. Supplicantli fos de sa merçe nos volgues moura de la present vila deduhintli que sens dubte negu aquestes fahenes pus facilment stant sa Senyoria en la present vila se porien compendre e pendra loable expedicio e la fi que tots desigam e que axi per part de tots vosaltres mossenyors humilment e com mes devota se podra explicar lan supplicaveu e axi era per vosaltres mossenyors a sa Excellencia e Celsitud consellat al qual capitol e rahons la sua Majestat respos prenent admiracio del perer en que tots donaven per ella star en la present vila com a la sua Majestat paragues que anantsen a Sant Boy e entrant en la ciutat aquestes fahenes e negocis pus facilment se porien tractar e praticar e portar al fi per tots desyat (no desitjat) majorment com per lo Senyor Rey li fos axi manat e que sa Senyoria no era en la present vila sino per lo servey e honor del Senyor Rey repos e benefici del Principat e de tots nosaltres e per aquest respecte fins avuy ab molt recta e bona intencio haura treballat e era prest a trebellar e que per aquests respectes arbitrava sa Excellencia esser ben meraxadora pogues ana a Sant Boy e encara entrar en aqueixa ciutat e moltes altres rahons dix sa Senyoria demostrant bona voluntat en los negocis segons per avant a nosaltres reverencies sera referit fouli replicat aconsellant sa Senyoria per moltes vies e rahons persuadint a la sua Majestat que la aturada de sa Senyoria en la present vila era la salut e prospera expedicio de aquestes fahenes e que la anada de Sant Boy o entrar en Barchinona indubitadament seria total perdicio de la present materia e certament dins breu temps li seran reportades tals coses axi compostes e ordonades que si plaura nostre Senyor Deu la sua Majestat sera ben contenta e que la sua Senyoria axi com crehiem havia be pensat e cogitat la present materia de quanta importancia e pondorositat es e compren molts caps e aquantes e aquella persona a sguard e que no es de condicio que prestament se puixa portar conclusio majorment com a esser deliberada per tautes (tantes) persones e tant consell com es aqueix e que pus sa Senyoria hi havia bona intencio la fi seria molt excludable e apres molts altres replicats e triplicats axi per la sua Senyoria com per nosaltres per spay de tres hores ab tot la sua Senyoria donas en altra deliberacio ana de havernos hoyts la Majestat sua per complasensia vostra es stada contenta romandra en la present vila e star al consell vostra e axi per part vostra lin havem besada la ma es veritat sa Senyoria ha strem desig de entrar en la pratica de aquestes fahenes axi per honor del Senyor Rey com per la sua car fins aci no pot dar raho de la stada ha feta en la present vila hon a stat per Xll o Xlll jorns afermant que la tarda e tanta crida es destraccio de aquestes fahenes per molts respectes e que si totes les coses no son encara ordonades persones deuria star de entrar en la pratica de aquesta materia com totes nos pugan fer ensemps e per tant si de compostes ni havia aquelles li porien esser manifestades e presentades e per so a menat e pregat a nosaltres que encontinent scrivissem a vostres reverencies eus pregassem de part de la sua Celsitut que ab summa cura e diligencia vos placia entendra en les coses que son de fer aqui per vosaltres a fi que sa Senyoria puga scriura a la Majestat del Senyor Rey que es entrada en la pratica de aquestes fahenes e axi pora donar alguna raho de la stada de la present vila e de la sua venguda. Al restant dels novitats e provisions fetes en Alguayre Balaguer Agremunt Algerri e Monso nos respos que ha coses aqui reportades a nosaltres creya no esser veres per quant sa Senyoria noy sabia cosa neguna e que certament si fossen en esser axi com aqui se reportaven lo Senyor Rey len haguera feta certa pregant a vosaltres que en tal cosa no vullau donar orella ne aquelles donar fe e que lo Senyor Rey o la sua Excellencia no han tal voluntat e que per semblant a la sua Senyoria ne son stades reportades algunes pues dehien esser fetes e desliberades aqui per vosaltres en les quals no sta aturada ne donada fe per no esser ver semblants. E axi havem fet lo present correu e per quant dema es diumenge havem delliberat fervos la present e sperar lo que per vostres reverencies sera ordenat les quals nos manan lo que plasent vos sia. De Vilafrancha a XXI de març a X hores de nit any Mil CCCCLXI. - A vostres ordinacions e manaments apparellats. Abat de Sant Johan Johan Bestida e Francesch Burgues. 

Al molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del general de Cathalunya. 
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. 
Puix correu no van forçadament he scriure per viandants a la ventura del stament nostre de açi lo qual per gracia de Deu es bo primerament en sanitat que lo temps ses molt corregit que los malats quasi goreixen e ara ajahense pochs. Lo socorriment de tres florins per XV dies ha pres quasi tot hom sino alguns de aqueixa ciutat e perque alguns axi com milloren venen encara a pendre lo dit socorriment nous puch dir en cert qui ha pres diners ne qui no. Acabat que hage trametre a vostra reverencia e honorables savieses lo nombre dels qui han pres lo dit socorriment e lo nombre dels que nol han pres perque puixa esser provehit en algunes conestablies qui restaran menys de conestable perque lo conestable no ha volgut pendre lo dit socorriment e si sera necessari fornir les conestablies aqui fallira gent a cap dels dos mesos per no haver pres lo dit socorriment. Crech de les parts de sa se trobara gent prou per supplir lo nombre dels qui mancaran mas no volran sou per menys de hun mes de la gent de cavall. Ab gran dolor pogui havia acabar la cedula la qual no tramet ara perque no es en bell ni en lorde que deu mas per vostra informacio podeu esser certs que açi XLll lançes que voI dir hun bon cosser e un troter per lança. Daltra part hi he entre tots LXl entre rocins e genets e ab tot que lo nombre sia poch hagen per cert vostres magnificencies que per esser poch non es millor. Car jatsia hic hage alguns be a cavall lo comu es molt flach e molta vil bestia e aço queus dich he solament per memorial dat per la gent de cavall e no quen haja vist clar. May ne pogut haver mostra per secretament que la haja volguda e la mes part del consell ha dat diverses voltes en parer que per no mostrar nostres mals que nos fes la dita mostra e crech yo que a la mostra qualque roci mancara e qualque mula servira per nombre de roci. Per una spia que trobi hir mati de Çaragoça so avisat que lo Senyor Rey fa poch moviment es ver que tots dies te grans consells en la casa de la diputacio spatxas mossen Pero Vacha per anar embaxador al Rey de Castella. La ciutat de Leyda sta en reguard e tots dies tramet noves de sospites de gents. A nit trames dir que mossen Rabolledo era en Ribagorça en Canuy (AzanuyÇanuyab gent II jorns ha quey tinch dos spies per tota aquella terra e non he cobrat negu e la hu devia cobrar a nit passada. Axi he hagut avis de paraula per hom de casa del Senyor Primogenit qui es passat per la via de Navarra que embaxada deu anar de aqui al Senyor Rey ab comissio de aturar dos jorns solament ab sa Majestat e si no acorden havem a dar sobre certa part si es falsia pas ab les altres si es ver es maravella que tals coses vagen axi a rodolons e si ver es vegen vostres magnificencies que havem de combatre que no tenim sino IlII schales totes descubertes e molt master qualque quintar o II encara de polvora de spingarda. Lo capita ab mossen lo veguer materen hir en presso En Bosch de Tarraça e en Lobet apuntador de aqui conestables e I (l, ele o I latina). Molins per mal parlar e encara qualque hu per mal obrar han demanat li faça venir hunt botxi. Fins aci noy ha pus de que fretura scriure. Feta en Fraga divendres a XXI de març. 
Mossen. Sia de merce vostra avisarme si fer se pot bonament per quin temps me puch provehir aci car si partir havem e que tinga moltes vitualles aquests senyors de aquesta vila les me carregaran que les haure a lançar de pa quem es endurit e fet bescuyt huns XXX sachs grans. Si entenen que negun castell ne dega restar aci provehit trematrien a Tortosa ab qualque barcha que portantlo ab lo camp les messions del port so mangerien tot. Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables 
savieses Johan Ferrer. 

Al molt magnifich e de gran reverencia mossen micer Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça. 
Molt magnifich e molt savi mossen. Significam a vostra molt magnifica saviesa una hora o dues apres del sol exit es vengut en aquesta vila Ximeno de Soria scriva el qual nos ha presentades dues letres de les quals vos trematem copia. De la primera havem hauda consolacio e alegria no pocha de la segona no gens per quant consta la necessitat e pobresa e diminucio del poble encara ques haja a exseguir. Lo contengut en aquella es molt dificultos e gran danyo adaquesta vila ab tot que creure no podem quel contengut en aquella se exseguescha la una per lo deliurament del Senyor Princep la segona que havem sentiment quel Senyor Rey fahia los de Ribagorça e are als fet de sa iustar. Empero per que no fossen en perill ni carrech havem deliberat fervos la present tant carament com podem e per lo deute e carrech que teniu de aquesta vila vos supplicam nos vullau scriure de vostra intencio so es si deuen anar o no ni si de necessitat havem a trametre LX homens dihem LX lo qual sera a metre a sacomano aquesta vila per la gran diminucio sta. En veritat que som franchs axi e sens pus com los de Çaragoça que diu nostre privilegi que siam axi franchs de juncta e de host e de cavalcada com los de Çaragoça. Certificannos si hi trametra Çaragoça gent o no axi mateix si consellereu vage lo portador a Çaragoça per saber com nos ne devem regir. Havemli manat faça lo que per vostra magnificha saviesa li sera manat. Hauremvos a gracia scrigueu a tots aquells qui conegau hi puixen aprofitar e orden vostra magnifica saviesa tot lo que plasent li sia de nosaltres. De Tamarit a XVI de març. Mossenyors a tota vostra ordinacio prests e apparellats los jurats e prohomens de la vila de Tamarit de Litera

A los muy honorables los justicias jurados oficiales et hombres buenos de qualesquiere ciutades villas e lugares dentro ell regno Daragon constituidors a qui les presentes pervendran o seran presentades los jurados de la ciudad de Çaragoça salut e parellada voluntat a vuestros plaseres e honor. 
A vostres savieses notificamos como el Senyor Rey sobra la occupacio del castillo e villa de Fraga situados dentro el regno de Aragon ha convocado la huest e cavalcada para la recuperacion del castillo e villa de Fraga e manda el dito Senyor Rey a todos los regnicolas del dit regno que sub la fieldat que le son tenidors decontinent vengan con sus armas e cavalcaduras en aquesta ciutat per acompanyarlo cerqua la dita recuperacion segunt que aquesto larguement pareçe por letras del dito Senyor Rey a nosotros presentadas dadas en Çaragoça XXV del present et infrascripto mes de febrero. E nosotros creyendo que el dito Senyor Rey andando personalmente a recuperar el dito castillo e vila devamos ir con su Senyoria con nuestras armas a tirar lo obsidio del dito castillo e villa e recuperar aquellos a su corona havemos ofrecido al dito Senyor Rey ir con su persona a la recuperacio sobredita segund et en aquella forma que de fuero fazer lo devamos e seamos tenidos. E havemos fecho cridar les dites letras a vosotros presentadas por los lugares acostumbrados de aquesta ciutat. E porque vuestres savieses sten informadas de lo que aquesta ciutat ha respuesto al dito Senyor Rey et entiende fazer en lo sobredito vos lo intimamos e notificamos por tenor de la present. Dada en Çaragoça a XXVII de febrero anyo Mil. CCCCLXl.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Rossillionis et Ceritanie magnificis nobilibus dilectis et fidelibus nostris universis et singulis comittibus vicecomittibus nobilibus baronibus mesnadariis militibus infançonibus civibus et hominibus villarum et locorum regni Aragonum cujuscumque status aut conditionis existant ad quem seu quos presentes pervenerint et infrascripta noveantur pertinere salutem et dileccionem. Non sine gravi molestia cerciores effecti sumus quod non nulle gentes hostiliter et manu potenti et armata obsederunt ceperunt et occuparunt castrum et villam nostram de Fraga sitam in regno Aragonum et animo ut precepimus eam penes se per vim et forciam detinendi. Et ulterius regnum nostrum predictum hostiliter invadendi et intrandi armata manu in grande dampnum et evidens prejuditium nostre regie corone et gravem jacturam et oppresionem et dampnum non modicum reypublice dicti regni et incolarum et subditorum nostrorum regni ejusdem. Volentes propterea super hiis debite providere hostem et cavalcadam prout de foro id facere possimus et debemus convocando hac serie vobis et utrique vestrum districte precipiendo mandamus sub debito fidelitatis pro nobis stricti estis et quilibet vestrum strictus estac sub aliis penis a foro et regni consuetudine statutis et introductis. Quatenus ilico visis presentibus vos et quilibet vestrum cum armis et equitaturis vestris prout unicuique vestrum congruit ad nos veniatis ad hanc videlicet civitatem Seçerauguste ad 
recuperandum dictum castrum et villam et obviam eundem predictis gentibus cum nos personaliter Deo duce intendamus cum auxilio divino et vestro dictum castrum et villam recuperare et regnum nostrum predictum Aragonum a prefatis invasoribus et oppressoribus liberare. Caventes attente premissorum contrarium agere aut desides vel necligentes in predictis esse cum predicta celeritate requirant et de foro ad id faciendum teneamini et sitis stricti et ne super predictis quis vestram ignoranciam pretendere possit aut allegare mandamus hanc provisionem nostram per loca solita civitatum villarum et locorum voce preconia publicari. Datum Cesarauguste die XXV februarii anno a nativitate Domini Millesimo CCCCLXI. - Rex Johannes.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas. 

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. 
Molt reverend e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos certificau de tot lo que per vosaltres per part nostra es stat dit e explicat a la Illustrissima Senyora Reyna juxta forma de les instruccions a vosaltres donades e de la resposta feta per la dita Illustrissima Senyora Reyna e dels replicats e triplicats daquen seguits a les quals coses vos responem que regraciam e per part nostra volem regracieu a la dita Senyora Reyna la bona voluntat que sa Excellencia mostra al benefici de aquests afers e com a la dita Excellencia sua plau condecendre a nostres supplicacions de star e aturar en aqueixa vila confirmantli tota vegada ço que per vosaltres notablement li es explicat que lo seu aturar aqui es e sera Deu volent total benefici e repos dels dits afers. E quant es en aquella part que la sua Celsitud mostra entrenyorarse de la triga e que li plauria e volrie entrar en pratica dels afers e que si totes les coses pensades no creu compostes lin fossen presentades algunes per no perdre temps e sa Senyoria poder donar raho al Senyor Rey et cetera li satisfeu com a vosaltres seria vist ab tota reverencia sua parlant que axi menejar los dits afers seria contra tot orde acustumat e que no seria gens benefici de aquells com les coses hajen tal colligancia que sino de totes ensemps nos poria tractar bonament perque humilment la supplicareu per part nostra li placia no congoixarse car per nosaltres dia e nit si enten sens perdresi un punt de temps e Deus volent molt prest li seran reportades les coses ab lo compliment quels es necessari e seran tals que speram en nostre Senyor Deu e en la clemencia del Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna que les hauran per acceptes e succehiran a honor e servey dels dits senyors Rey e Reyna e tranquillitat e repos de aquest Principat e romanints ab tal apuntament ab la dita Senyora Reyna vos ne poreu venir en lo nom de Deu. Dada en Barchinona a XII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests. 

A la molt alta e molt excellent senyora la Senyora Reyna. 
Molt alta e molt excellent senyora. 
Lo dia present apres rebuda una letra de nostres embaxadors qui son ab la Altesa vostra e a ells feta resposta havem rebuda letra de la dita vostra Altesa ab la qual nos significa haverli plagut sobreseure en la partida de aqueixa vila segons per los dits embaixadors per part nostra es stada supplicada dient e encarregantnos daqui avant ab tota diligencia entenam en los expedients utils al benefici dels afers com la dilacio sia en aquella damnosa e a vostra alta Senyoria molesta per los sguards en la dita letra contenguts. 
A la qual Senyora molt alta humilment e devota responem regraciant primerament a vostra gran Senyoria com li ha plagut condecendre a nostres supplicacions les quals sab lo Deu Omnipotent que proceixen de tota sinceritat dels coratges nostres per lo honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e vostra e per lo benefici dels dits afers e per tant Senyora lo encarregar e manarnos la presta expedicio de aquells ab tot que ho rebem e acceptam ab la deguda reverencia e honor de la Altesa vostra pero es cosa de mes per quant nosaltres ho havem tant a cor que la salut e vida nostra mes no desigam. Continuament Senyora en aço se enten e ab molta diligencia si treballa e teniu ferma sperança que la invencio e composicio de aquells sera cosa accepta a la Majestat del 
Senyor Rey e de vostra Altesa e tal que los afers ne vendran a la desigada conclusio. 
E si aço nos pot fer ab aquella celeritat que la Celsitud vostra voldria supplicamla ho vulla tollerar ab la acustumada benignitat car sab vostra gran Senyoria per sa virtut e prudencia aquelles coses esser tost fetes que de esser be fetes poden haver denominacio e axi sera de aquestes si a nostre Senyor Deu sera plasent. Aço sera mes stesament explicat a la Serenitat vostra per los dits nostres embaixadors segons scrit los havem. La Sancta Trinitat molt alta e molt Excellent senyora haja en sa proteccio vostra Illustrissima e molt alta Senyoria la qual nos man lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXII de març any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. 

Als molt reverend e magnifichs senyors los embaixadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vuy apres rebuda vostra letra de la jornada passada e apres la resposta que feta vos havem es attes lo present portador ab letra vostra feta lo dia present e una de la Senyora Reyna. La de la Senyora Reyna conte lo desig e voler que sa Altesa ha en intrar en pratica de aquests afers e que la dilacio li es molesta e als dits afers damnosa segons en lo scriure vostre aço mateix esser a vosaltres dit per la Excellencia sua nos haveu significat. E sobre aço li responem lo que en efecte a vosaltres havem scrit esserli per part nostra explicat. Donareuli sa letra que ab la present rebreu. Ab la vostra nos dehiu de la voluntat que la dita Senyora hauria en trametre aci los reverent e magnifich mestre de Muntesa e don Lop Ximeniz Durrea per sollicitar aquests afers ab tot que en lur venguda en apres se haja sobresegut. A queus responem que no afretura en alguna part los sobredits venir car nosaltres havem la cosa en tanta voluntat que noy es obs alguna sollicitacio. E per tant supplicareu la dita Senyora que sa Excellencia nos vulla donar aqueix treball e faticha car tot seria de mes. Es per ventura se delliberava ells venir los direu que lur entreveniment no faria benefici en los afers com no sien haguts sobre aquells en bona opinio e que es cosa mes expedient menejarse per altri que per ells. E ab unes tals paraules los persuadireu e consellareu que nos curen per aço venir ne vullen donar loch a algun scandel car Deu volent sens ells la cosa vindra a bona conclusio. En lo que dehiu de les letres de la Senyora Reyna ques registren a Fraga es cosa a nosaltres greu e si provehira de continent. La Sancta Trinitat molt reverent e magnifichs senyors vos haja en guarda sua. Dada en Barchinona a XXII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. 
Ja per altra vos havem dit de la tornada vostra e aço mateix vos tornam dir queus ne poreu venir de continent e en totes maneres en vostra partida parlareu al clar als dits mestre de Muntesa e don Lop per que no curassen ne asesjasen venir. Al present portador no havem res donat. Pagaulo aqui segons haurem concordat de son servey. Es stat aci a sis hores apres mig jorn. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.