Mostrando las entradas para la consulta Próspero Bofarull ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Próspero Bofarull ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 9 de septiembre de 2021

TOMO XXV, 25, levantamiento, guerra, tomo XII, 12

COLECCIÓN
DE

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE
ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU ARCHIVERO,
D.
MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,

TOMO XXV.

LEVANTAMIENTO


Y


GUERRA DE CATALUÑA

en tiempo de don Juan II.
DOCUMENTOS RELATIVOS A AQUELLOS
SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ORDEN
POR
D. MANUEL DE BOFARULL
Y DE SARTORIO,
Archivero de la Corona de Aragón.

Tomo
XII.

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
------
1863.


// Editor: Ramón Guimerá Lorente. Hay comentarios, (entre
paréntesis y cursiva
), y textos de Çaportella que no agradarán
o gustarán demasiado a los lectores catalanistas del siglo, el XXI.
Que se vayan a freír fuets o espetecs //


Con la idea de suministrar al lector
todos los datos que puedan ayudarle a tener un cabal conocimiento de
los asuntos a que hace referencia la Colección de documentos, (según
manifestamos en el prólogo de la misma, y especialmente, por lo que
toca a las Turbaciones de Cataluña, en la advertencia al lector que
precede a esta parte,) damos a continuación el registro
perteneciente al diputado Çaportella, único que, apartándose de
sus compañeros, pretendió representar por si sólo la Generalidad
o Diputación de Cataluña (no la llamaban Generalitat entonces
los deputats del General, sino casa de la deputacio
) en los
puntos donde se conservaba la obediencia al rey Don Juan.
En
el mismo preliminar a que acabamos de aludir se encuentra consignado
este hecho, al hacer referencia de todo lo que se proyectaba publicar
para enriquecer con toda clase de documentos este azaroso periodo de
discordias civiles, acerca de las cuales mucho se ha escrito y mucho
se ha errado, especialmente por aquellos escritores inmediatos al
tiempo en que la dinastía del rey Fernando 1.° estaba en todo su
apogeo, los cuales o perpetuaron sin malicia y sin criterio histórico
retrospectivo las falsedades de los que tenían interés y deber en
celebrar los hechos de los vencedores, o temieron que el apartarse de
la rutina y desentrañar la verdad era destruir lo que por la fuerza
de los años se daba como cierto y admitido. Con el objeto, pues, de
ayudar a la aclaración de la verdad, vamos cumpliendo lo prometido,
y tocándole ahora el turno, después de publicados todos los
registros de la Diputación y el de cartas, que precede, al
indicado registro particular de Çaportella, lo daremos a luz,
insiguiendo el mismo sistema, para su publicación, que hemos
empleado en todos los demás tomos que el lector tiene ya conocidos,
no sin que hagamos algunas prudentes observaciones para guia del que
pretenda estudiar y comparar los diferentes documentos con que
aquella se va enriqueciendo.
Va encabezado el registro del
Çaportella
con una larga relación de los trabajos pasados al tener
que residir como diputado en Barcelona, donde dice que unos pocos
ciudadanos
de la misma, unidos también con unos pocos del
Principado, sustentaban la inicua rebelión, y añadiendo, sin duda
para disculpar su inconsecuencia, que si bien había firmado papeles
que servían para fomentar aquella, había sido sólo obligado a la
fuerza, con gran peligro de muerte, llegando a asegurar que en las
mismas sesiones, cuando él era de voto contrario, le llenaban de
insultos y hasta le amenazaban con arrojarlo por la ventana.
(No
hace falta creer a Çaportella, sólo hace falta ver las sentencias de muerte de los deputats del General para cualquiera que les llevara
la contraria. Ejecuciones de personas, exilio, embargo de bienes para
usarlo en la guerra, etc. Está todo muy bien documentado en sus
cartas anteriores; en especial esta de 1461
).
Estas son las razones en que se apoya para
justificar su fuga, y hasta acaso para que se admita como regular y
posible la representación de los estamentos de Cataluña en su
persona, aun cuando dice obrar “en nombre de los presentes y
ausentes fieles al Rey”, y cite algún personaje conocido y de gran
influencia y representación. Mas como del examen comparativo de este
volumen con los anteriores resulten desvanecidas algunas de las
aserciones del prófugo, (este Manuelico era más liante que su
padre Próspero
) creemos deber nuestro consignarlas, para que así
con más seguridad e interés pueda el lector
estudiar los sucesos por los documentos, y deducir, por consiguiente, la pura verdad histórica.
Resulta, pues, de
nuestro estudio comparativo, que la fidelidad del Çaportella
al rey Don Juan (recuerden que en el tomo 24 los deputats
ya fueron a buscar a Portugal a Perico el de Calaf, el condestable,
pactaban con el rey de Francia y el de Castilla
) no se dio a
conocer tan pronto como debía,
(¿acaso os pensáis que le gustaba
prescindir de su cuello al señor Çaportella?
) puesto que
siguió aquel ejerciendo su cargo de diputado (bien remunerado)
desde el principio del trienio y sin tener medio o
resolución para huir
(consulten el documento donde se manda
matar a algunos sediciosos en contra del Principat de Cathalunya;
otros documentos donde se manda matar a presos del bando del Rey
auténtico, Juan II, etc
) hasta el siete de enero de 1463,
esto es, más de un año después de la muerte del Principe de
Viana
; que, a ser victima de los insultos y violencias que
cuenta, ni él hubiera seguido tanto tiempo (eso te lo crees tú,
Bufa al ull, que también recibías una buena paga por tu empleo como
archivero
), sin gran fingimiento, representando uno de los
principales cargos
en una corporación que tenia buen
cuidado de señalar por sospechosos a los que le parecía,
confiscándoles los bienes cuando era menester, ni, de seguro,
hubieran permitido los mismos insultadores que siguiera en el banco
de la Generalidad (otra falsedad de Manuelico Bofarull que
no sabe atenerse a los textos que transcribe, cosa que aprendió de
su padre, la casa de la Deputacio, casa del General, tontolaba.
) hasta la hora
perentoria de su fuga, un diputado que, según él mismo revela
después en su registro, era el principal enemigo de la rebelión:
que los que representaban el Principado en Barcelona (los
deputats del General, consell de cent, ciutat de Barchinona
) no
fueron tan pocos
como se supone, ni aun durante ciertos periodos de mayores
complicaciones y apuros, encontrándose entre ellos personas tan
distinguidas como el vizconde de Rocaberti, don Francisco de Pinós,
Gerardo Alemany de Cervelló, el conde de Pallars, el obispo de Vich,
el abad de Montserrat, el deán de Lérida y otros muchos, cuyos
nombres puede haber notado el lector en los anteriores documentos;
que cuatro meses antes de desaparecer el diputado existen cartas
suyas en las que no sólo manifiesta estar identificado con las ideas
de los rebeldes de Cataluña (lo contrario le hubiese hecho bailar sin tarima), sino también gozarse en la esperanza de la venida
del rey de Castilla,
cuya llegada a Soria participa a varias
municipalidades (sesión del 31 de agosto de 1862);
(Manuelico,
que no sabes ni en qué año estás trabajando los textos del
archivo; te refieres a 1462; en 1863 se publica este tomo 25)

y
que el único acto por el que tal vez podria empezarse a sospechar
de su modo de sentir politico
es el que se nota en 11 de octubre
del mismo año, cuando, al designarse a algunas personas como
sospechosas, se abstuvo libremente Çaportella de manifestar
su opinión en lo tocante a las personas eclesiásticas.
Hacemos
estas observaciones para que el lector, recordando estos antecedentes
al leer el registro que ha de justificar la transformación del
antiguo diputado rebelde, pueda admirar con mayor interés la
desconocida causa de aquella, o sospecharla quizá, al ver que la
descision (decisión) del prófugo no tuvo lugar
hasta muy poco después de haberse acordado aclamar por rey
a Enrique de Castilla
, pudiendo así el que compara atribuir con
mayor justicia a cada acto el valor que se merezca.
(Esa
aclamación haria rodar cabezas, y este buen hombre lo sabia desde
hacia tiempo; y otras traiciones de catalanes representantes del
Principado: lo de Portugal, Francia, etc.)

El volumen, pues,
que vamos a publicar a continuación comprende varias resoluciones y
cartas escritas a veces en nombre de la Diputación, que,
según es de ver, la venia a constituir el mismo consejo del Rey, o
con la sanción del arzobispo de Tarragona, y abraza desde 23 de
enero de 1463 a 15 de octubre de 1472, de manera que viene a
completar en gran parte el azaroso periodo de las turbaciones, objeto
de esta publicación desde algún tiempo, y en pro del cual iremos
dando a luz todos cuantos materiales nos suministren el Archivo general de la Corona y el especial de la antigua Diputación o
Generalidad de Cataluña

(en ninguna carta anterior de la colección, desde el tomo I de Próspero, la llaman Generalidad ni
Generalitat, sino casa de la Deputacio. Tanto Próspero como Manuel sí la llaman así)
.
Conviene advertir, sin
embargo, que en el primer documento que se encuentra de octubre, (25 de octubre) el
año es 64, y no 63, de manera, que o hay aqui un vacío de un año, o
todos los documentos anteriores a aquel mes llevan equivocadamente
el año anterior
, con lo que resultaria ser la fuga del diputado
más posterior aún de lo que decimos.
(El 16 de noviembre aparece 1463. Manuelico no podía haber cogido los textos donde no cuadra la data y publicarlos aparte; no daba para más. Como liante no tiene parangón hasta la actualidad).

TOMO XXV, 25, levantamiento, guerra, tomo XII, 12

COLECCIÓN
DE

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE
ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU ARCHIVERO,
D.
MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,

TOMO XXV.

LEVANTAMIENTO


Y


GUERRA DE CATALUÑA

en tiempo de don Juan II.
DOCUMENTOS RELATIVOS A AQUELLOS
SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ORDEN
POR
D. MANUEL DE BOFARULL
Y DE SARTORIO,
Archivero de la Corona de Aragón.

Tomo
XII.

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
------
1863.


// Editor: Ramón Guimerá Lorente. Hay comentarios, (entre
paréntesis y cursiva
), y textos de Çaportella que no agradarán
o gustarán demasiado a los lectores catalanistas del siglo, el XXI.
Que se vayan a freír fuets o espetecs //


Con la idea de suministrar al lector
todos los datos que puedan ayudarle a tener un cabal conocimiento de
los asuntos a que hace referencia la Colección de documentos, (según
manifestamos en el prólogo de la misma, y especialmente, por lo que
toca a las Turbaciones de Cataluña, en la advertencia al lector que
precede a esta parte,) damos a continuación el registro
perteneciente al diputado Çaportella, único que, apartándose de
sus compañeros, pretendió representar por si sólo la Generalidad
o Diputación de Cataluña (no la llamaban Generalitat entonces
los deputats del General, sino casa de la deputacio
) en los
puntos donde se conservaba la obediencia al rey Don Juan.
En
el mismo preliminar a que acabamos de aludir se encuentra consignado
este hecho, al hacer referencia de todo lo que se proyectaba publicar
para enriquecer con toda clase de documentos este azaroso periodo de
discordias civiles, acerca de las cuales mucho se ha escrito y mucho
se ha errado, especialmente por aquellos escritores inmediatos al
tiempo en que la dinastía del rey Fernando 1.° estaba en todo su
apogeo, los cuales o perpetuaron sin malicia y sin criterio histórico
retrospectivo las falsedades de los que tenían interés y deber en
celebrar los hechos de los vencedores, o temieron que el apartarse de
la rutina y desentrañar la verdad era destruir lo que por la fuerza
de los años se daba como cierto y admitido. Con el objeto, pues, de
ayudar a la aclaración de la verdad, vamos cumpliendo lo prometido,
y tocándole ahora el turno, después de publicados todos los
registros de la Diputación y el de cartas, que precede, al
indicado registro particular de Çaportella, lo daremos a luz,
insiguiendo el mismo sistema, para su publicación, que hemos
empleado en todos los demás tomos que el lector tiene ya conocidos,
no sin que hagamos algunas prudentes observaciones para guia del que
pretenda estudiar y comparar los diferentes documentos con que
aquella se va enriqueciendo.
Va encabezado el registro del
Çaportella
con una larga relación de los trabajos pasados al tener
que residir como diputado en Barcelona, donde dice que unos pocos
ciudadanos
de la misma, unidos también con unos pocos del
Principado, sustentaban la inicua rebelión, y añadiendo, sin duda
para disculpar su inconsecuencia, que si bien había firmado papeles
que servían para fomentar aquella, había sido sólo obligado a la
fuerza, con gran peligro de muerte, llegando a asegurar que en las
mismas sesiones, cuando él era de voto contrario, le llenaban de
insultos y hasta le amenazaban con arrojarlo por la ventana.
(No
hace falta creer a Çaportella, sólo hace falta ver las sentencias de muerte de los deputats del General para cualquiera que les llevara
la contraria. Ejecuciones de personas, exilio, embargo de bienes para
usarlo en la guerra, etc. Está todo muy bien documentado en sus
cartas anteriores; en especial esta de 1461
).
Estas son las razones en que se apoya para
justificar su fuga, y hasta acaso para que se admita como regular y
posible la representación de los estamentos de Cataluña en su
persona, aun cuando dice obrar “en nombre de los presentes y
ausentes fieles al Rey”, y cite algún personaje conocido y de gran
influencia y representación. Mas como del examen comparativo de este
volumen con los anteriores resulten desvanecidas algunas de las
aserciones del prófugo, (este Manuelico era más liante que su
padre Próspero
) creemos deber nuestro consignarlas, para que así
con más seguridad e interés pueda el lector
estudiar los sucesos por los documentos, y deducir, por consiguiente, la pura verdad histórica.
Resulta, pues, de
nuestro estudio comparativo, que la fidelidad del Çaportella
al rey Don Juan (recuerden que en el tomo 24 los deputats
ya fueron a buscar a Portugal a Perico el de Calaf, el condestable,
pactaban con el rey de Francia y el de Castilla
) no se dio a
conocer tan pronto como debía,
(¿acaso os pensáis que le gustaba
prescindir de su cuello al señor Çaportella?
) puesto que
siguió aquel ejerciendo su cargo de diputado (bien remunerado)
desde el principio del trienio y sin tener medio o
resolución para huir
(consulten el documento donde se manda
matar a algunos sediciosos en contra del Principat de Cathalunya;
otros documentos donde se manda matar a presos del bando del Rey
auténtico, Juan II, etc
) hasta el siete de enero de 1463,
esto es, más de un año después de la muerte del Principe de
Viana
; que, a ser victima de los insultos y violencias que
cuenta, ni él hubiera seguido tanto tiempo (eso te lo crees tú,
Bufa al ull, que también recibías una buena paga por tu empleo como
archivero
), sin gran fingimiento, representando uno de los
principales cargos
en una corporación que tenia buen
cuidado de señalar por sospechosos a los que le parecía,
confiscándoles los bienes cuando era menester, ni, de seguro,
hubieran permitido los mismos insultadores que siguiera en el banco
de la Generalidad (otra falsedad de Manuelico Bofarull que
no sabe atenerse a los textos que transcribe, cosa que aprendió de
su padre, la casa de la Deputacio, casa del General, tontolaba.
) hasta la hora
perentoria de su fuga, un diputado que, según él mismo revela
después en su registro, era el principal enemigo de la rebelión:
que los que representaban el Principado en Barcelona (los
deputats del General, consell de cent, ciutat de Barchinona
) no
fueron tan pocos
como se supone, ni aun durante ciertos periodos de mayores
complicaciones y apuros, encontrándose entre ellos personas tan
distinguidas como el vizconde de Rocaberti, don Francisco de Pinós,
Gerardo Alemany de Cervelló, el conde de Pallars, el obispo de Vich,
el abad de Montserrat, el deán de Lérida y otros muchos, cuyos
nombres puede haber notado el lector en los anteriores documentos;
que cuatro meses antes de desaparecer el diputado existen cartas
suyas en las que no sólo manifiesta estar identificado con las ideas
de los rebeldes de Cataluña (lo contrario le hubiese hecho bailar sin tarima), sino también gozarse en la esperanza de la venida
del rey de Castilla,
cuya llegada a Soria participa a varias
municipalidades (sesión del 31 de agosto de 1862);
(Manuelico,
que no sabes ni en qué año estás trabajando los textos del
archivo; te refieres a 1462; en 1863 se publica este tomo 25)

y
que el único acto por el que tal vez podria empezarse a sospechar
de su modo de sentir politico
es el que se nota en 11 de octubre
del mismo año, cuando, al designarse a algunas personas como
sospechosas, se abstuvo libremente Çaportella de manifestar
su opinión en lo tocante a las personas eclesiásticas.
Hacemos
estas observaciones para que el lector, recordando estos antecedentes
al leer el registro que ha de justificar la transformación del
antiguo diputado rebelde, pueda admirar con mayor interés la
desconocida causa de aquella, o sospecharla quizá, al ver que la
descision (decisión) del prófugo no tuvo lugar
hasta muy poco después de haberse acordado aclamar por rey
a Enrique de Castilla
, pudiendo así el que compara atribuir con
mayor justicia a cada acto el valor que se merezca.
(Esa
aclamación haria rodar cabezas, y este buen hombre lo sabia desde
hacia tiempo; y otras traiciones de catalanes representantes del
Principado: lo de Portugal, Francia, etc.)

El volumen, pues,
que vamos a publicar a continuación comprende varias resoluciones y
cartas escritas a veces en nombre de la Diputación, que,
según es de ver, la venia a constituir el mismo consejo del Rey, o
con la sanción del arzobispo de Tarragona, y abraza desde 23 de
enero de 1463 a 15 de octubre de 1472, de manera que viene a
completar en gran parte el azaroso periodo de las turbaciones, objeto
de esta publicación desde algún tiempo, y en pro del cual iremos
dando a luz todos cuantos materiales nos suministren el Archivo general de la Corona y el especial de la antigua Diputación o
Generalidad de Cataluña

(en ninguna carta anterior de la colección, desde el tomo I de Próspero, la llaman Generalidad ni
Generalitat, sino casa de la Deputacio. Tanto Próspero como Manuel sí la llaman así)
.
Conviene advertir, sin
embargo, que en el primer documento que se encuentra de octubre, (25 de octubre) el
año es 64, y no 63, de manera, que o hay aqui un vacío de un año, o
todos los documentos anteriores a aquel mes llevan equivocadamente
el año anterior
, con lo que resultaria ser la fuga del diputado
más posterior aún de lo que decimos.
(El 16 de noviembre aparece 1463. Manuelico no podía haber cogido los textos donde no cuadra la data y publicarlos aparte; no daba para más. Como liante no tiene parangón hasta la actualidad).

martes, 16 de febrero de 2021

17 de septiembre, 1461

COLECCIÓN
DE

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU ARCHIVERO
D. Manuel de Bofarull y de Sartorio. (Hijo de Próspero de Bofarull y Mascaró)
TOMO XVIII.

LEVANTAMIENTO
Y
GUERRA DE CATALUÑA
en tiempo de don Juan II,
DOCUMENTOS RELATIVOS A AQUELLOS SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ORDEN

POR
D. MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,
ARCHIVERO DE LA CORONA DE ARAGÓN.
TOMO V.
BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1860.

Cuando se estaban imprimiendo las últimas páginas del tomo que precede, dejó de existir la persona que inició el útil pensamiento de dar a luz esta Colección de
documentos, el cual, acojido y protegido por el Gobierno de S. M., se ha desarrollado con felizes resultados desde su principio, bajo la acertada dirección del que, familiarizado por largos años con la riqueza diplomática del famoso Archivo que rijiera en otros días, justificó en esta publicación los grandes beneficios que de ella podían alcanzar las letras y la historia en general.
No bien tuvo noticia el Gobierno de tan lamentable acontecimiento, y deseoso, sin duda, de que no sufriera interrupción la obra iniciada y sostenida por Próspero de Bofarull, apresuróse a designar la persona que había de sustituirle en el difícil cargo de Director de la Colección, y a este objeto comunicó al Gefe superior de Instrucción pública del Distrito la real órden cuyo traslado sigue á continuación.
,, Universidad literaria de Barcelona. - N. 120. - El Excmo. Sr. Ministro de Fomento, con fecha 1 del actual, me dice lo siguiente: ,, Con esta fecha digo al Director general de Instrucción pública lo siguiente. - Ilmo. Sr. - Habiendo fallecido el Director de la Colección de Documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Aragón, la Reina (Q. D. G.) ha tenido a bien conferir dicho encargo al Archivero D. Manuel de Bofarull y de Sartorio, teniendo en consideración los especiales méritos que le realzan. - De real orden lo traslado a V. S. para su inteligencia y efectos correspondientes. ,, Y lo comunico a V. para su conocimiento y satisfacción.
Dios guarde a V. muchos años. - Barcelona 18 de febrero de 1860. - El Rector, Víctor Arnau. - Sr. Don Manuel de Bofarull y de Sartorio, Archivero de la Corona de Aragón.,,
El nuevo Director de la Colección de documentos inéditos, sintiéndose honrado sobremanera por la munificencia de S. M. ,que le ha conferido un título, tan glorioso para su antecesor, solo debe añadir, al hacerlo público, que para que la obra continúe con la misma importancia y regularidad, tomará siempre como guía y ejemplo lo practicado constantemente por quien, después de haberle dado el ser, fue su maestro y su gefe en la carrera a que ambos se han dedicado.

AÑO 1461.

17 DE SETIEMBRE. (A partir de ahora escribiré septiembre)

No hubo sesión, pero, junto con las nueve personas y los abogados, trataron de la petición de socorro presentada por el Señor Primogénito, y como nada acordaran,
a pesar de haber conferenciado mucho, resolvieron continuar en la misma tarea el día siguiente.

viernes, 29 de enero de 2021

21 de mayo 1461, tomo 17, 4 del levantamiento

COLECCIÓN DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN,

PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR SU CRONISTA,
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.
TOMO XVII.

LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA
en tiempo de don Juan II.
DOCUMENTOS RELATIVOS A AQUELLOS SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ORDEN
POR
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ,
Cronista de la Corona de Aragón
Tomo IV.
BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1859.

AÑO 1461.

21 DE MAYO.

Con asistencia del Señor Primogénito, se dio lectura a una carta que se había recibido de la Señora Reina, en vista de cuyo contenido, se acordó hacer enseguida la respuesta, y escribir igualmente a los embajadores; cuyos documentos se hallan a continuación.

Als reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell lur en la ciutat de Barchinona residents.
La Reyna.
Reverent venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e fels nostres. Vostra letra havem rebuda per frare Jaume de la Giltru mossen Viladamany e En Jaume Ros vostres misatgers e havem entes ço quens han volgut dir de vostra part que en efecte tot son rahonament redundaria en dues coses. La una les volguessem significar les coses que portam en resposta de la Majestat del Senyor Rey. La altra quens dolguessem anar a Vilafrancha per que aqui dels afers occorrents se praticase. Per nos li es stat
respost que per quant nos havem en comissio e manament de la prefata Majestat de parlar e significar les coses que portam a tots vosaltres e no sabem aquest manament que havem los pregavem ells sen anassen ab nos fins a Morella e nos de aci scrivissem e ells consultassen ab vosaltres e sperassem alli la resposta. Hannos dit que no tenen tal comissio e que sen tornaran. Nos portam tals coses de que vosaltres e tot aqueix Principat haureu raho de esser be contents e alegres e speram en nostre Senyor que ab sa ajuda ne resultaran efectes en servey seu e del dit Senyor Rey repos benifici e sossech del Illustrissimo Princep fill seu e nostre molt car e molt amat e de la casa sua e de sos regnes e terres e singnantment de aquest Principat lo qual tant com pus sera presta la conclusio tant pus prest se aconsiguira e la triga axi com vosaltres mateixos coneixeu no portaria altra cosa que inconvenients lo quals nostre Senyor Deu sab. E vosaltres molt be haureu pogut compendre nostre desig esforç e voluntat es stada e es squivat quant la conservacio de la vida e la salvacio de la anima nostra en repos e benefici de ço que dit es e de tots vosaltres. E per ço proseguint nostre desig partrem vuy de aci e farem la via de San Cugat. Molt afectuosissimament vos pregam e encarregam que mirant aquestes fahenes ab la integritat e innata fidelitat que vosaltres e vostres predecessors haveu loablament acostumat siau contents que nos a tots vosaltres les dites coses signifiquem e tots donen en les fahenes aquella bona conclusio que per nos e tots vosaltres es procurada e desijada. Dada en la vila de Agualada n XX de maig del any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Ir corrent la vuytena hora davant mig jorn rebi vostra letra de XVI de maig per correu ab la qual manau yo requeris lo oficial a quis pertangues ni a mi fos vist que prenguessen e matessen en la preso comuna de aquesta vila En Guillem Vola burgues e En Dalmau Deu tixedor. De continent haguda vostra dita letra se dona orde que lo dit Guillem Vola fou mes a la preso e sta en la forma que ab dita letra es manat en apres loficial ab mi ensemps ana a casa del dit Vola e prenguem totes Ietres e scritures ques trobaren en casa sua e aquelles yo tinch en casa mia. Manen vostres reverencia e magnificencies que volran sen faça. Del dit Dalmau Deu per quant no es en la present vila aus (ans) se diria es a Çaragoça volen dir alguns no passara molts dies hic sera vengut. Que sia se dara presta e caute expedicio en manera haja sa salsa. De anar en casa sua per haver letres e scriptures es stat deliberat por los honorables consols de aquesta vila e per mi per no ferne demostracio qui seria avis no haver en res exequutat per lo present (falta punto) Manenme vostres grans reverencia e magnificencies lo que plasent los sia suplicant la Potencia increada vos tinga en sa proteccio e guarda. Scrita a Perpenya a XVIIII de maig any Mil CCCC sexanta hu. - Apres
haver scrit fins aci mes stat dit que lo dit Dalmau Deu seria en aqueixa ciutat sia remesa la provisio a vostres reverencia e savieses. - A vostre manament prest Gabriel Girau diputat local.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
De vostra Serenissima Excellencia havem rebuda una letra ir scrita en Agualada de la qual havem grandissima consolacio per quant creem a nostra ferma sperança es porta les coses de la voluntat del Serenissimo Senyor. Lo Senyor Rey que complexen al que es necessari per repos e benefici dels negocis concorrents e per ço scrivim als embaixadors signifiquen humilment a vostra gran clemencia la voluntat e intencio de aquest Principat. Supplicam adonchs Senyora mol clement vostra gran Excellencia sia de merce sua vulle ordenar e compendre les coses al pler o intencio del dit Principat segons sera supplicada com pregam fermament succehira a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey e de vostra Serenitat benefici e repos del negoci. E sia de vostra gran Excellencia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda manant a nosaltres ço que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXI de maig del any Mil CCCCLXI. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs mossenyors. Rebuda havem una letra de la Illustrissima Senyora Reyna ir feta en Agualada ab la qual nos certifique dels parlaments haguts de sa Majestat ab vosaltres e de la comissio o manament que diu haver de la Majestat del Senyor Rey de venir aci per comunicar a nosaltres les coses que sa Excellencia porte e que debia partir que venir la via de Sant Cugat sobre les quals coses de continent havem hagut ample colloqui. E comunicat ab lo consell de aquesta ciutat tots concordes havem deliberat en tota manera la sua Excellencia sia humilment per vosaltres suplicada vulla ordenar de abstenirse al present entrar en aquesta ciutat pero que si la sua Serenitat ans de la recepcio de la present haura acordat ab vosaltres aturar en Agualada o en Vilafrancha o en Piera o altre loch ature alli en lo nom de Deu e si concordat no sera e volra venir mes ença en tal cas vingue (se le vingne) fins a Martorell e no mes. Perque avisantvos de les dites coses vos pregam e encarregam humilment signifiqueu les dites coses a la sua Excellencia de part de aquest Principat ab aquell tal de paraules acomodades queus sera vist com certament cregam fahentse axi succehira a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey repos e benefici dels negocis concorrents. E de la resposta e altres coses queus semblara nos certificau prestament acistint continuament ab la sua Excellencia fins per nosaltres sia altrament deliberat. En alguna admiracio stam com nons haveu scrit de les dites coses ab tot cregam alguna bona causa vos excusa. Dada en Barchinona a XXI de maig any Mil CCCCLXl. - A. P.
abat de Montserrat - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Junto con la carta que antecede, se remitieron igualmente a los embajadores las siguientes instrucciones.

Instruccions fetes per los reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell per ells elet en virtut de la comissio de la cort del dit Principat en la ciutat de Leyda convocada als reverents egregis nobles e magnifichs Larchebisbe de Tarragona bisbe de Vich abat de Poblet abat de Sant Johan çes Abadesses mossen Miquel Periç canonge e sindich del capitol de Leyda micer Johan Çaplana canonge de Barchinona lo egregi nobles lo comte de Modica lo vezcomte Dilla mossen Dalmau de Queralt En Felip Albert donzell mossen March dez Lor cavaller En Pere Benet Splugues donzell mossen Luis Xatanti conseller de Barchinona mossen Johan Agullo paher e sindich de Leyda En Francesch Pericoles sindich de Perpenya mossen Francesch Burgues ciutada e sindich de Tortosa En Jaume Tallada sindich de la vila de Cervera En Gabriel Puig ciutada e sindich de la ciutat de Manresa embaxadors lurs tramesos a la Senyora Reyna de ço que diran e tractaran ab la dita Senyora juxta la delliberacio dels dits diputats e consell.
Primerament los dits embaxadors arribats en la vila de Caldes captada opportuna e congrua hora faran reverencia a la lllustrissima Senyora Reyna en gracia e merce sua ab besament de mans recomenant los dits diputats e consell. E apres ab aquella major 
reverencia ques pertany explicaran a la sua Altesa la molta sperança e gran que lo dit Principat ha deguda e ha en la intervencio e treballs dels negocis occorrents que ha plagut a la humanitat de la Excellencia sua subir e haver per composar e donar orde de repos e tranquillitat al dit Principat e poblats en aquell de que infinidament lo dit Principat resta obligat a la Serenitat sua e coses sues. E mes diran com stant constituhit lo dit Principat en aquesta sperança ha desigat e desige summament venir e aconseguir per efecte e obres lo fi de la dita sperança e obtenir lo dit repos. E per ço ab molta alegria han entes lo retorn de la dita Senyora crehents no tardara hauran lo que desigat han e lo fi de la dita sperança. E de continent que sentida hagueren la venguda sua en Cathalunya trameterem a la sua Excellencia tres embaxadors per fer reverencia a aquella e suplicar la fos merce sua denunciarlos lo que portava en resposta de la capitulacio per part del dit Principat a la sua Altesa en Vilafrancha presentada. E per quant la sua Excellencia ha dit haver ordinacio de la Majestat del Senyor Rey les coses que porta voler explicar als consells de la Diputacio e de la ciutat de Barchinona la qual cosa per justs e pertinents esguards per benifici e conduccio de la materia no ses pogut fer. A present es stat deliberat per los dits diputats e consell trametre aquest nombre de persones a la sua Serenitat lo qual es gran part del dit consell (se lee cousell). Perque placia a la sua Excellencia a ells denunciar e explicar lo que porta per resposta de la dita capitulacio e nos vulla pus detenir la sua alta Senyoria en denunciar les dites coses com la dilacio no sia sens perill de molts inconvenients e los qui son aqui presents ja seran tant gran part del dit consell que no fretura pus detenirse per fer la dita explicacio als consells. E en aquest efecte los dits embaxadors ab pertinencia e reverencia degudes faran instancia e suplicacions la sua Excellencia los explique els report la resposta a la dita capitulacio fahedora. E la sobredita instancia faran multiplicades vegades ab totes les persuasions e rahons que occorreran a la providencia de tants embaxadors. E si la dita Senyora donara a ells la resposta a la sobredita capitulacio ab la dita resposta de continent sen tornaran no solament los qui de present van mas encara los tres embaxadors qui primerament son anats per delliberar sobre aquella resposta que sera fahedor.

E si la dita Senyora ab qualsevol rahons se volia detenir en no explicar o denunciar la resposta a la dita capitulacio digous apres mig jorn los dits embaxadors diran a la sua Excellencia com tota dilacio en aquesta materia es necessari esser extirpada car porta perills de innumerables inconvenients e ja tant se ha usat de dilacions que pus aquelles colorar o tollerar nos poden sens gran deservey de la Majestat del Senyor Rey e dan de la cosa publica del dit Principat. E per ço li denuncien com ells han expressa ordinacio e comissio de sos principals haguda resposta e no haguda lo endema que sera dissapte per tot lo dia esser en la present ciutat de Barchinona. E axi ells servant lur comissio entenen a partir e retornarsen en la dita ciutat lo dit dia de dissapte apres mig jorn per que li han volguda denunciar la dita comissio a fi que sa Altesa en lo dit temps puixa fer la dita resposta si present li sera. E encara la supplicaran esser merce sua no vulla permetre ells sen hajen a tornar frustrats de resposta e tal com lo dit Principat spera de la sua clemencia.
E haguda resposta o no dissapte los dits XXI embaxadors sen tornen en la present ciutat e de quantes coses succehiran facen en lo de mig tots los avisos los quals a lurs grans providencies apparran esser necessaris.
Dada en Barchinona a XXI de maig del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

viernes, 4 de septiembre de 2020

15, 16 de enero.

15 DE ENERO. 


Se acordó que se extendiese la minuta de la contestación que debía darse a los embajadores, y que la carta de estos se comunicase a los abogados del General, para que redactasen un memorial de lo que podría contestárseles.

16 DE ENERO.

Fue aprobada la contestación a los embajadores, de la cual, así como de otros despachos expedidos o recibidos, se dio cuenta en esta sesión y son como siguen:

Als molt reverend egregi magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Tantes coses son stades scrites en los dies passats per les frequentades letres que trameses vos havem que al present per evitar vici de replicats ab brevitat pot esser respost a vostra letra de XII del present XIIII en la nit per nosaltres rebuda la qual solament es stada legida e hoida per nosaltres mas encara per tots los congregats de present en que conve molt gran e copios nombre de persones de cascun stament molt savies e de gran reputacio e stima que comprenen tot lo Principat de Cathalunya. E per semblant es per tots hoyda e ab comuna approbacio tramesa. E perque siau participants en la contencio e plaer que se ha de la prossequucio diligent ques fa en aquest negoci del Illustrissimo Senyor Princep vos certificam com legits publicament en presencia dels congregats tots los actes e scrits que en aquesta materia se son fets e les letres daqui vengudes per tots los dits congregats ab summa unio virtut e conformitat son stats no solament approvats mas encara molt comendats. De tal unital e virtut que vuy es en tot aquest Principat se ha creure fermament esser causa Deus omnipotent qui axi en hun moment ha illuminat e scalfats a concordia e unitat de volers los coratges dels poblats en aquest Principat qui tots ab una boca (se encuentra bocha) parlen. E no es cosa sens gran admiracio tantes gents axi disperses de loch e voluntats e encara moltes contraries divises e apasionades haver promptament ses passions deposades o talment per aquest negoci arreglades que tots temps del principi fins ara la concordia ha pres tal augment que en aquesta materia sino ab hun parer no sinch parle lo qual es que sia prosseguida fins a la desijada fi e james cessar o desistir nos prometa.
Aquesta es la comuna deliberacio del hun strem de Cathalunya al altre. E jatsia lo enemich de concordia ab la sua vigilancia acostumada no haja cessat zizania seminar pero es frustrat de la sua obra e per illuminacio del Sant Sperit virtuosa concordia e unitat preval e obte. Don se ha fermament creure nostre Senyor Deus fer part en aquesta materia e deuse gran confort pendre haura lo fi desijat. Subintrant donchs al respondre de dita vostra letra haguera plagut a tots los qui la han oyda axi stretament com era scrit per la vostra letra de VII del present e ab aquell compliment fossen stades totes les coses splicades. Pero creuse apres que scrit havem sera stat fet e que la brevitat del temps per lavors no comportas tantes coses com scriviem esser a exequucio deduhides. E hon al present nou fossen afectuosament vos pregam vullau aquelles coses a efecte deduhir acompanyantho encara de les coses dejus scrites en lo cars hon fossen e necessaries sien. Les rahons e suasions que la Majestat del Senyor Rey vos ha fetes de partir de aqui e tornarvosen impingint que la vostra representacio dona causa al Rey de Castella trametre gent darmes en la frontera et cetera ab la sua clemencia parlant nous deuen fer moure ne es voluntat nostra per forma alguna de la sua Majestat partiscau e la prossequucio de aquest negoci desempareu ans seriem pus promptes e deliberats trametra altra e altra pus numeroses embaxades que diminuir de aqueixa car certament
tant es la voluntat unica en les gents sobre la prossequucio de aquest negoci que tornarvosen o tot o part semblaria desistir de aquell o podria portar molt inconvenients e no sens causa car aquest negoci no solament concernex la persona del Senyor Princep mas encara lo prospero stat de tots los poblats en aquest Principat de la cosa publica del qual lo Senyor Rey de present es cap e apres la sua Majestat nos pot dir lo dit Senyor Princep com a successor seu no deja esser cap de la cosa publica del dit Principat. Gran interes ha donchs aquest cors de cosa publica del Principat de Cathalunya en la conservacio de aquell qui spere esser son cap dotat de tant consell prudencia e virtuts com es lo dit Senyor Princep. Vulgarment se diu que sostenint passio lo cap totes les parts del cors stan desordonades e gravades. Considerat lo dit Senyor Princep esser tal fill de nostre Rey e Senyor justissima causa e raho es en conservacio de aquell lo dit Principat tot son sforç metre e diligentissimament treballar majorment com lo dit Senyor Princep demostrant gran amor als catalans a ells venir e entre ells viure e cohabitar elegit havia. Es creu la gran confiança que en los cathalans ha haguda haverli donat causa de menys suspicions haver que per ventura alias hagudes per ell foren.
E deu donchs restar frustrat lo dit Senyor Princep de tanta seguretat e sperança que haguda ha en los cathalans. Cert no ans dignament e deguda deuen per la sua liberacio ab molta diligencia e virtut treballar e majorment com se vege esser innocent de culpa e les causes de la sua detencio scrites e aci splicades esser tals que qualsevol de menor condicio ab molta menys pena sens comparacio de la que ell ha passada seria remes e relaxat. E molt mes se deu en la prossequucio daquest negoci perseverar e sens sperança de cansar e desistir ab extrema vigilancia e importunitat entendresi per quant en la detencio del dit Senyor Princep e extraccio de la sua persona del Principat de Cathalunya sostenen lesio prejudici e violacio molts usatges constitucions privilegis e libertats lo qual interes es molt propri de tots los cathalans e tant propri com la vida. Perque prosseguint reperacio de aquest negoci prosseguim la pus cara cosa que ha la cosa publica de aquest Principat ço es observacio de les libertats les quals virtuosament obrant nostres predecessors exposant persona e bens per exaltament e ampliacio de la corona Reyal han acquisides. Perque vos pregam fermament e ab paraules de molta eficacia aparteu tota sperança que la dita Majestat hagues de vosaltres tots o part tornarvosen per moltes rahons e suasions que fetes vos hage o fer vos puxa car negunes no son de tanta importancia que la menor causa de les sobrescrites no sia de major ponderositat e reputacio. Ab molta fermetat e stretura vos placia splicar a la dita Majestat aquesta deliberacio dels cathalans inconmutable encara que tots los majors inconvenients del mon vehessen car egual inconvenient al que sostenen veure no poden. Haver guerra ab reys vehins quant potents que sien no han en tal redupte o stimacio com han veure lur Rey e Senyor quils deuria ben amar voler e endreçar no solament no volerlos otorgar gracia mas encara ab lesio interes e violacio de usatges e constitucions no voler les libertats de la patria observar e ab tot per molts sia cregut lo ques diu de la gent darmes de Castella esser fama introduida per moure vosaltres al retorn encara que molt mes ne fos en esser que nos diu per ço lo retorn en forma alguna permes no seria fins deguda reintegracio de les libertats de la patria haguda fos la qual reintegracio ab summa diligencia e gran instancia molt sforçadament demanada per vosaltres continuament sia juxta la forma de la dita letra. E pregamvos per res no ommetau axi stretament com ho scrivim explicar a la dita Majestat ab aquella pertinencia de paraules e reverencies ques mereix present son consell totes les coses que scrites vos havem eus scrivim per obtenir reintegracio dels perjudicis fets a la patria per la extraccio de la persona del Senyor Princep de la vegueria de Leyda e Principat de Cathalunya ahon cove per reparacio de les dites libertats sia restituit e tornat. E axi ab los motius ja stesament scrits ab deguda humilitat e reverencia molt stretament demanareu a la dita Majestat restituir e tornar la persona del dit Senyor Princep en Cathalunya e dins la vegueria de Leyda. E tant sobre aço vos strenyereu que de la sua Serenitat resposta clara reporteu si li plaura la dita reintegracio al Principat fer retornant lo dit Senyor Princep en lo Principat de Cathalunya e dins la vegueria de Leyda no oblidantvos en aquests parlaments a la sua Majestat commemorar aquestes esser leys de la terra paccionades e per la sua Altesa de observar jurades les quals han esser a la ungla seguides e al pla e litteral seny enteses sens intricacions e subtilitats de glosadors com per semblants libertats axi sia molt rahonablement e justa disposat. Car los Reys e Senyors deuen haver la paraula molt ferma e plana no varia e sens intricacio entenedora per manera que de tal parula disputa alguna haver nos deja. E molt menys se deu disputa alguna o dubitacio sostenir de observança de la fe o jurament de Rey. E aço han los Reys de Arago ab molta diligencia acostumat observar e son stats de lur fe molt gelosos e si ses qualsevol persona qui degudament vol haver bon nom honor e reputacio. E encara que la sua Majestat diga que no enten haver contrafet usatges e constitucions e siu havia vist per son consell ho repararia ab humil reverencia de la sua Serenitat parlant aquesta forma de parlar no excusa la ruptura e violacio de les dites libertats car si ho fahia james hi seria fet prejudici car promptament se diria que no se enten contrafer et cetera.
Per vosaltres en aço sera dit esser notori e manifest per la dita extraccio esser contrafet als dits usatges constitucions e libertats e aquesta tal notorietat no admet cognicio o visio alguna de consell e molt menys fora lo Principat segons extensament veureu per lo memorial que va ab la present letra. Sola lectura o demostracio de usatges e constitucions que sacostuma fer dels privilegis o libertats se comporta per les dites constitucions les quals son tan planes e les cove sens gloses e interpretacions entendre que la sua occulatissima Serenitat si de occupacio no stara occupada oyda lectura delles per vosaltres feta facilment compendra e prompta quant sia contrafet a dites constitucions usatges e libertats la reparacio e reintegracio de les quals virtuosament entenem prosseguir e de dita prosequucio james desistir ab Ios migans deguts e pertinents. Be havem sperança que la sua Majestat vos fara resposta voler dita reperacio fer e per obra ho metra car si nou fahia portaria los poblats en aquest Principat en tal desesperacio que donaria occasio a inconvenients irreparables e la sua prudentissima Altesa servey e bona reputacio de tals coses no reportaria. Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser 
prestament del och o no

(Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente:
och : oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá. La lengua occitana hoy en día comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios autores: Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "... catalan comprés". Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890, también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal. Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874, escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).

Moltes vegades haurem sentit lo no que encara nou podrem creure. Pero si tal credit una vegada se admet en los coratges dels cathalans siau certs que no se oblidaran usar de tots los remeys que puxen degudament per observacio de lurs privilegis e libertats.
E de aquesta tal voluntat vos pregam façau certissima la Majestat del dit Senyor suplicant la clemencia sua en tal punt e axi stret no vulla portar los cathalans ne experimentar si alguna part los ha restat de aquella singular e precipua virtut que lurs predecessors hagueren en adquirir les libertats suplicant stretament e molt clara la sua Serenitat no vulla fer experiencia del que abastara lo ingeni e poder dels cathalans en defensio de les libertats. E feu ben certa la sua Majestat que no se oblidaran de tant be e honor lur car axi poch se aconortarien de aço com farien del stat e honor de la sua corona sil vehien star en gran perill. Ne deuria voler la sua Majestat se contentassen los cathalans abandonar aquesta empresa qui tant toque e concernex lur honor e proprl interes perque lo interes de la sua Altesa abandonar james deliberassen com no farien ne james ho han fet ans es notoria e manifesta lur innata e incorrupta fidelitat per la qual en part alguna del mon no se haura pensament a ells o a lur nom e honor contrari. E si de aquestes coses fama alguna va per lo mon sera en laor e recomendacio dels cathalans car per tot se dira que virtuosament obren no donant loch ne comport no esserlos observades los privilegis e libertats a ells jurades. Desigen pero esser molt lunyats los cathalans de tal concertacio e volrien humanament e ab molta clemencia esser per la Majestat de lur Rey e Senyor esser contractats. E axi ho speram per vostre miga e industria se obtendra haventvoshi ab aquella virtut que tots temps confiat havem. E podra esser a la Majestat del dit Senyor commemorat lo exemplar del Rey En Jacme de inmortal memoria lo qual havent algunes diferencies ab son fill primogenit molt humanament e virtuosa remete a tres persones de la terra la total decisio e repos de aquelles diferencies lo que fou ab molta raho fet car en causa de propria passio algu jutge egual esser no pot ne deu perque fora molt pertinent stat e a laor de Deus servey e honor del Senyor Rey repos e tranquillitat de la cosa publica del Principat al dit Senyor hagues plagut haver feta gracia al Principat segons al principi ab molta instancia humilment es stat supplicat e per lo dit Principat li es stat consellat. Lo qual consell la dita Majestat per son servey deguera haver molt abraçat e seguit com lo dit Principat sempre haja acostumat be defendre e aconsellar lo honor de son Rey e Senyor e extirpar los qui perversament e iniqua lo ofenen per males informacions e consells o en fet. E clarament veu lo dit Principat esser lo dit Senyor molt ofes per sinistres informacions e passions de que aquesta cosa publica qui es lo cors de aquell cap covendra pendre aquell sentiment que sen merex. Don conexera lo dit Senyor aquest Principat haverlo deliurat de tanta opressio com es la en que sta e seralsne molt grat e viura longament ab molt repos e tranquillitat car per experiencia ses vist los Reys qui justicia han administrada com deuen e han lurs pobles amats e fetes gracies a aquest Principat seguint lo consell dell han molt ampliada la corona Darago e fet tot quant han volgut de son honor e servey. A la Senyora Reyna vos pregam façau un molt stret e afectat parlament explicantli acomodadament totes les coses damunt scrites suplicant la Senyoria sua sia lo miga de obtenir lo repos de tantes congoxes que apperellades stan car son certs los cathalans que si la sua Altesa volra en obra e exequucio deduhir les ofertes que fetes ha les libertats seran be observades e aquest negoci pendra molt bon terme e repos. E hon se haja a venir a altres instancies e remeys no podra esser que la sua Senyoria e encara los seus no hagen e porten gran part de les congoxes ques suscitaran les quals crehem seran tantes que bastaran a moltes gents fornir mes que no volriem. Donchs per fer gracia als cathalans e evitar tants inconvenients apparellats placia a la sua Altesa pus (este pus es pos; pues) ferho pot provehirhi e fer ab la Majestat del Senyor Rey aquestes coses sien reparades.
La comuna opinio es que tot lo repos daquest fet sta en ma e poder de la dita Senyoria perque es vist necessari esser molt streta suplicada e inquietada per donar orde lo dit repos se haja. E per tant molt stretament lan suplicareu car siu vol la sua Senyoria qui es tant intelligent molt promptament trobara vies e expedients per total conclusio e repos dels negocis. E de seguretat plenissima e de moltes coses quis cogiten per sdevenidor poran a la sua Altesa oferta fer e totes les coses dir queus sien vistes utils a condicio desijada daquest negoci. E specialment li podra esser dit que attesa la qualitat e condicio de la persona del Senyor Princep si algun inconvenient li occorrie stant les coses com de present stan ne seguiria grandissima infamia e a la Majestat del Senyor Rey e molt mes a la dita Senyora e los inconvenients serien tants e tant grans que lo assossech no seria axi facil com vuy es. E per provehir e obviar a aço fora stat molt pertinent a gran descarrech de la Majestat del dit Senyor e de la dita Senyora haver comanada la persona del dit Senyor Princep al Principat de Cathalunya com a carceller car si a la persona del dit Senyor Princep ço que Deus no vulla cars advers seguia res no abastaria als inconvenients provehir. En lo tractament mogut no afretura respondre pus ya es abolit e plaunos molt lo rahonament per vosaltres al consell fet e encara que pus stret (este pus es plus, más) anas no poria nocument algu portar. Pregamvos encara per descarrech de aquest Principat los torneu parlar significant-los aquest Principat ha molts exemplars com son stats extirpats e fets punir perversos consellers qui damnejaven la cosa publica en molt menors cassos que no es lo present lo qual si a inconvenients venir haura ço que Deus no vulla lo total perill e pena sera dels consellants o qui en lo consell entrevenen.
E aço molt meritament per quant no entenen ab aquella diligencia e sforç que deurien en ben consellar encara que demanats no fossen e clarificar ab bones informacions e motius la pensa del Senyor Rey oppressa e detenguda de iniques informacions e axi evitarien molt e innumerables dans e sinistres qui apperellats stan e reduhirien ab lurs bons consells e informacions la sua reyal persona a bona opinio e la constituhirien en tranquillitat e repos don seguirien en lo dit Principat e encara en tots sos regnes e terres gran benefici e utilitat. Totes les coses sobrescrites en efecte axi expressament com les scrivim vos pregam e stretament encarregam expliqueu a la dita Majestat e de tot nos rescrivau quant pus prest se puxa. E no prengau admiracio si som stats algun tant prolixos en nostro scriure encara que en lo començ de la letra diguessem esser breus car a nosaltres par aço molt breu e ha molta brevitat sguardant la granesa de la afeccio ques ha en aquest negoci e gran afeccio nos pot de poques peraules contentar. E per res no ommetau frequentadament visitar la persona del Senyor Princep e confortarlo pertinentment. Jaus havem scrit de la resposta feta a mossen Luis de Vich la qual ben corroborada ab los motius sobrescrits es stada que de aquesta materia nos pot desistir.
E consemblant reposta sentim esser feta per lo consell de C jurats de aquesta
ciutat e encara per lo sindicat. E per quant sentim la Majestat del Senyor Rey es informada tanta unitat no esser açi e que aquesta materia ab divisio e ruptura evanira sia certa divisio no poderhi recaure e per ço seria dignament provehir per la sua Serenitat si castigava be aquells qui tales informacions fetes li han el han mes en frustratories sperançes. Les universitats han feta oferta vendre los infants si mester sera per prossequucio de aquest negoci e los singulars molt majors ofertes. Trametemvos copia de les letres que hagudes havem de Rossello. Apres que les sobredites coses ab comuna deliberacio foren en scrits redigides dada de la present es stat tot legit intelligiblement e publica a tots los congregats los quals ultra lo sobrescrit encara han volgut sia ajustat que sia dit a la Majestat del Senyor Rey que si no fos la innata e incorrupta fidelitat dels cathalans e la i*noble constancia que han e fermetat en lo degut de la successio de lur Rey e Senyor ne stiguera la sua Serenitat ab tant repos e tranquilitat en la cadira reyal com fa. E aço dien per les coses qui se attemptaren tractar e cautament moure en lo temps de son frare de eterna recordacio per lo net de Napols et cetera. Pero coneguda la dita fermetat dels cathalans tots aquells moviments cessaren e la sua Senyoria degudament e quieta succeheix. E mes han volgut los dits congregats degau dir a les guardes del Senyor Princep ab molta diligencia degudament façen la custodia car covendralos donarne bona raho. E que recordeu al reverend bisbe de Gerona canceller e al vicecanceller lo jurament per ells prestat de observar les leys de la terra perque sien promptes a ben consellar e obrar e ells e los altres cathalans del consell specialment hagen sperar de aquest Principat segons los fets condigna smena. E perque nos puxa dir totes les sobrescrites coses no esser stades a compliment reportades a la sua Majestat han volgut e deliberat vosaltres esser requests en virtut del jurament per vosaltres prestat de legir la sobre scrita letra a la Majestat del Senyor Rey present son consell si fer se pora sino a la dita Majestat e a la Senyora Reyna e al consell cascuns per si. Perque inseguint dita deliberacio vos requirim en virtut del jurament façau dita lectura e hajau cathalana resposta. E sia molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e direccio dels afers que teniu entre mans.
Dada en Barchinona a XVI de janer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes

Senyors. Metentse ya en bell la letra present a VII ores de nit havem rebuda vostra letra de XIIII a la qual responent quant a les copies de les dues letres pot esser sien exides car nosaltres volents ab conformitat anar ab aquesta ciutat comunicam vostra letra al consell e nostra resposta per quant ells se volien ab aquella conformar. Pero provehirem que certament daqui avant de vostres letres nos podra copia en forma alguna haver e sis pora trobar com es exida si fara lo degut. De les letres que nosaltres vos trametem encara que sen hagues copia no hi donam molt car ja veheu com si provehex sia legida la que va. La resposta feta per los del consell es cominal encara que mostren desastimar aquest Principat pero façes lo be. La resposta dels diputats de Arago par a nosaltres satisfaça poch a lur honor pero sien continuats algunes vegades dirlosho per veure sis mouran ajudar conduhir la materia. E no duptasseu en res que açi ha summa uniformitat per prosequucio de aquest negoci. Be sentira lo Senyor Rey ço que ha trobat mossen Luis de Vich e sabra lo contrari de ço que es stada informada la sua Serenitat la qual dignament provehiria si castigava be los que tals informacions li han fetes.
La lectura de aquesta letra que va a la stretura del jurament sera excusacio a vosaltres si necessari era.

Segons les letres trameses als dits diputats e consell demostren la Majestat del Senyor Rey quant li es dit que sia merçe sua tornar lo Illustre Princep en Cathalunya per observancia de les constitucions ya allegades diu ho fara veure en son consell.
Deu esser satisfet a la sua Serenitat de paraula e sens scrits ne subir juhi que salva tots temps la clemencia sua tal visio o conexença o demanar de consell en Arago del present negoci en lo que ha sguart al Principat de Cathalunya nos deu esser fora lo Principat de Cathalunya per les rahons seguents.
Primo car per ço son fetes les constitucions disposants que les causes de Cathalunya dins Cathalunya sien tractades perque de res que en aquelles haje sguart fora lo Principat no sie tractat e lo contrari serie en gran dan e lesio del Principat. E sis vol dir que aço es dupte si la dita extraccio es contra constitucio o no deu esser satisfet que de aquex dupte conexer se deu dins lo Principat e no fora aquell majorment que si era permes que tal conexença fos feta fora lo Principat ne seguiria hun gran inconvenient que los cathalans serien privats sens coneguda de dret de lur possessio la qual es que no deuen esser trets fora lo Principat e axi seria contra les constitucions de Cathalunya signantment contra la constitucio del Senyor Rey En Pere en la cort de Barchinona capitol XXIIII e del Senyor Rey En Jacme segon en la terça cort de Barchinona capitol VI et VII. E per conseguent ans de totes coses deu lo dit Illustre Princep esser restituit en la ciutat e vegueria de Leyda e axi sera lo dit Principat restituit del que es stat despullat (despojado; también significa desnudo) sens coneguda de dret salva la Majestat reyal e fahent aço lo dit Senyor Rey servara son jurament.
Item mes intrant fora lo Principat o conexent de tal cosa se seguiria lo contrari de la fi per la qual los gloriosos Reys de loable recordacio han consentit ab leys paccionades als dits cathalans que les causes de Cathalunya sien tractades dins Cathalunya la qual es stada per moltes rahons signantment que jutgant o conexentse dins Cathalunya judiquen conexen o vejen cathalans los quals han experiencia dels usatges e constitucions de Cathalunya. Item e los tals cathalans judicants o conexents votants han jurat servar les dites constitucions e usatges e axi no es versemblant volguessen degerar ne fer a Deu tanta ofensa. E per ço no sens causa es stat statuit e ab ley paccionada atorgat que no puxen judicar de les causes dels cathalans sino cathalans la constitucio del Senyor Rey En Pere terç (suele ser Pedro IV, tercero como conde de Barcelona) en la cort de Cervera capitol X e del Senyor Rey En Ferrando (Fernando I) en la cort de Barchinona capitol II. Ne si lo contrari era fet hauria valor segons la constitucio del Senyor Rey Alfons en la cort de Monblanch capitol XX.
Item mes lo Senyor Rey es tengut per sa clemencia strenyentsi ab ley paccionada judicar per directum segons lo usatge alium namque e judicar per directum es judicar segons disposen les constitucions de Cathalunya. E hon constitucions hi ha qui disposen cessen totes altres leys segons disposa la constitucio del Senyor Rey En Marti en la cort de Barchinona capitol II e del Senyor En Ferrando en la cort de Barchinona capitol XVII. Com donchs sie disposat per constitucio que les causes de Cathalunya dins Cathalunya et cetera igitur cessen totes altres disposicions.
Item clar es que lo Senyor Rey per sa clemencia ab ley paccionada deu judicar servant los bons usos al Principat segons la constitucio del Senyor Rey En Pere segon en la cort de Barchinona capitol VIII e del Senyor Rey En Ferrando en la cort de Barchinona capitol II e IIII. E es certa cosa que quant alguna causa es de gran importancia aquella es acostumada e usitada tractar ab grandissim nombre de homens de sciencia e notables e altres singulars homens. E com aquesta sia tant gran que major no puxa esser dita tant mes deu esser tractada ab grandissimo consell e de cathalans juxta les dites constitucions. E ab aço es satisfet si era dit per la Majestat reyal que ja te juristes cathalans en son consell car la arduitat de la causa merex tots los juristes de Cathalunya e no poch nombre majorment que per lo que fins aci es stat fet lo Principat ha causa de haver aquells per sospitosos ço es los juristes e los lechs per esser no cathalans son no suficients a judicar o votar o consellar en causes de Cathalunya segons disponen les dites constitucions.
Item certa cosa es que les paraules de les constitucions son clares e deuen esser servades a la ungla e segons lo seny literal de aquelles com sien leys paccionades e ab contracte consentides segons disposen les dites constitucions e per conseguent pus del litteral seny apar frustra es dubitar en aquell. Ne obsta si per ventura era dit que aço que per lo Senyor Rey es dit es dupte si les dites constitucions han loch (han lugar) o no car en aço se deu satisfer que o les paraules de les dites constitucions son clares o no cal conexença o es dupte de aquelles e axi merexen interpretacio e en tal cas ya es dada forma com se deu per tal interpretacio ço es ab IIII prelats IIII richs homens IIII cavallers e IIII ciutadans o juristes e han esser cathalans e dins Cathalunya segons les dites constitucions ya allegades.
E si per ventura per la dita Majestat era dit que pus en Arago no pot demanar consell que com sera en Cathalunya ell ne demanara siali satisfet que salva sa clemencia reyal lo Principat roman interessat que sta privat de sa possessio sens coneguda contra les dites constitucions e que torn lo dit Illustre Princep en lo Principat e apres pora conexer o haver consell del que haura a fer e venir en Cathalunya.
Item mes que en la dita detencio concorren altres prejudicis de constitucions e usatges ya allegats los quals romanen salva la sua Majestat violats si la restitucio del dit Illustre Princep era diferida. E axi la resposta de sa Serenitat no satisfa al contrari salva sa clemencia.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Entre les congoxes e passions que fins avuy havem passades per causa de la fahena de nostra embaxada no hi ha denguna qui mes enug e passio nos haja dada que es per quant havem sabut que la Majestat del Senyor Rey ha hagut translat de la letra queus trematem del derrer rahonament fet a la sua gran Altesa e de la resposta per vosaltres a nosaltres feta e som certs la sua clemencia es avisada de aqui que la fahena nos menege ab la calor que nosaltres havem significat a la sua Majestat ans es pretes nosaltres esser los qui causam tan gran noviment e tant de aço quant de nostre scriure lo dit Senyor ha gran indignacio. Aquestes coses mossenyors destrouexen totalment lo fundament de aquesta materia e volen dir encarregar nosaltres de mes congoxa que los fets nostres no importen fahents lo degut. Nosaltres no podem imaginar com poden esser exits los dits translats pregam e encarreganvos tant quant podem sapiau e sentiau com ses fet e si gran home e de condicio sera qui li sie fet qual rahonament se mereix per vosaltres senyors ab intervencio dels consellers de aqueixa ciutat per quant han scrit als lurs missatgers que la dita letra e resposta per vosaltres lus son stades comunicades. E si sera ministre vostre que per vosaltres hi sia provehit degudament per manera que dacianant (daci avant, de aquí avant, de aquí en adelante) tals coses nos façen car jatsia nosaltres no hajam scrit sino de la veritat encara podeu pensar tal pratica poria portar no poch nocument e dan. Diluns prop passat faem lo rahonament per vosaltres scrit als del consell del Senyor Rey en lo palau del Senyor archabisbe de Çaragossa e lendema nos feren resposta havent en efecte que tots ells ensemps e departidament havien treballat e treballaven en placar la Majestat del Senyor Rey a tota bona clemencia e gracia vers lo Senyor Princep e que per redubte del Principat de Cathalunya ne de altres persones no starien de consellar al Senyor Rey ço quels par sia lahor de nostre Senyor Deu servey del dit Senyor Rey repos del Senyor Princep e benefici dels regnes e terres del dit Senyor Rey segons Deu e lur conciencia. Per nosaltres fou replicat que si axi ho fahien tots erem de bon acort e de part del Principat lus ho regraciam. E lo jorn mateix don Pedro Durrea mossen Berenguer de Bardaxi e don Ximeno Gordo tres dels diputats de aquest regne (Aragó) acompanyats de alguns ministres nos feren resposta donant alguna raho de la tarda allegant absencia del Visrey de Sicilia e altres condeputats lurs los quals per moviments de Castella e altres coses empatxats no eren venguts fins aquesta hora e dients ells no freturar de complida voluntat en fer tots treballs e instancies en suplicar la Regia Majestat segons nosaltres fem oferints que axi ho faran tots temps pero dixeren no recau en lur facultat ne poden unirse ab nosaltres si donchs per la cort o LXXII nols era ordonat mas de per si faran lo degut. E ordenen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Çaragoça a XIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

martes, 1 de septiembre de 2020

colección documentos inéditos archivo general corona Aragón, tomo XIV, 14

COLECCIÓN 
DE 

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU CRONISTA,
D. Próspero de Bofarull y Mascaró.

TOMO XIV.

LEVANTAMIENTO
Y
GUERRA DE CATALUÑA
en tiempo de don Juan II.
DOCUMENTOS RELATIVOS A AQUELLOS SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ORDEN
POR
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ;
Cronista de la Corona de Aragón.

Tomo I.

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1858.

/Nota de Ramón Guimerá Lorente: Se actualiza la ortografía en el texto de Bofarull, NO en los originales/.

AL LECTOR.

Conocidas son las turbulencias de que fue teatro el Principado de Cataluña durante el reinado de don Juan segundo, y que han sido historiadas por muchos y distinguidos escritores; pero son también muy diversos los juicios que sobre ellas se han emitido. Para los unos, la culpa de aquellos tristes sucesos estuvo toda de parte del Principado, que no hizo más que cubrir su espíritu de rebeldía con el manto de la legalidad y del celo por la paz de la real familia: para los otros, don Juan, por propio impulso o dominado por su segunda esposa doña Juana Enríquez, fue para su hijo don Carlos un verdadero padrastro, y para la provincia un verdadero tirano, como quebrantador de sus constituciones y privilegios. Al hijo le han llamado algunos rebelde: otros le apellidaron santo. Como quiera, es lo cierto que aquellos disturbios nacieron del propósito, hipócrita o sincero, de restablecer entre el padre y el hijo la deseada concordia, turbada por las males artes de pérfidos consejeros, y de amparar y defender a este último en los derechos que por la ley le competían; pero malogrados o torcidos los primeros pasos, por culpa tal vez de quien más debía encaminarlos a buen término, sobrepúsose luego a la fría razón el hervor de las pasiones, y faltando a los unos la necesaria cordura para llegar a un pronto y fácil acomodamiento, perdido por los otros el respeto a la Majestad, y roto al cabo el freno de la obediencia, vióse Cataluña envuelta en una desastrosa guerra civil de doce años, en que por ambas partes se malgastaron torpemente las fuerzas que el pais había empleado en mejores tiempos en acrecentar su grandeza, y durante la cual anduvo el Principado poco menos que mendigando reyes por toda Europa, puesta como quien dice en almoneda la corona condal de Barcelona.
No pretendemos aquí, ni es de nuestra incumbencia, el emitir un nuevo juicio acerca de aquellos acontecimientos: tratamos solamente de manifestar, que aun después de lo mucho que sobre ellos se ha escrito, puede ser que el proceso no se halle suficientemente instruido, y que, por lo mismo, no ha de ser del todo estéril para el que se consagra a semejantes estudios el cúmulo de cartas, acuerdos y otros papeles cuya publicación emprendemos con este tomo decimocuarto de nuestra Colección; porque pudiendo examinar así el asunto en sus últimos pormenores, podrán entenderse más claramente los móviles que se pusieron en juego en aquellas fatales circunstancias, la presión que sobre los ánimos de los jefes del movimiento pudo ejercer la opinión de la muchedumbre, y la rigidez de principios, extremada si se quiere, en que la Diputación
catalana y su consejo fundaron, primero su adhesión al Príncipe de Viana, y luego su desobediencia manifiesta a un soberano a quien consideraban como conculcador de los fueros de la provincia y violador de la fé jurada.
Bajo este supuesto, pasamos a dar razón de los originales con que contamos para el esclarecimiento de aquellos hechos, y que vamos ahora a dar a luz en este y otros tomos sucesivos de nuestra Colección.
Existen en primer lugar en este Archivo once volúmenes, que bajo el título: Turbationum Cathaloniae, contienen las actas de la junta que, compuesta de los diputados y oidores de cuentas del General, y de otras veintisiete personas que a estos se agregaron, se constituyó en esta provincia luego de haber sido prorogadas las cortes de Lerida, y por comisión de estas, para atender al pro común y procurar la libertad del Príncipe de Viana. Entre otros documentos, se lee en aquellas actas la voluminosa correspondencia que siguió dicha junta, ya con las numerosas embajadas que envió a la corte, ya con los comunes de la provincia, ya con los diputados de Aragón y de Valencia, ya en fin con los jefes que puso al frente de las armas, cuando creyó llegado el caso de alzar banderas contra el rey don Juan. Por ellas, pues, daremos ahora principio a nuestra publicación, trasladándolas íntegras, sin más que reducir a breve expresión la parte formularia del escribano; porque si bien podíamos haber cercenado mucho, ya que no todos los documentos han de tener igual importancia, y por necesidad habrán de verse repetidas más de una vez las mismas ideas, hemos preferido pecar de redundantes, a constituirnos árbitros de una elección que podía no ser para todos acertada.
Pero aquella junta cesó en sus funciones luego que, proclamado conde de Barcelona don Pedro, condestable de Portugal y ex-maestre de Avis, llegó este a las playas de la capital y tomó posesión del gobierno, a principios del año 1464. La soberanía de don Pedro no podía avenirse con las omnímodas facultades de una corporación que, desde que la provincia había negado la obediencia a don Juan, venía también ejerciendo atribuciones de soberana: y la junta fue disuelta. Por esto sus actas no alcanzan más allá de aquella fecha. La guerra continuaba, sin embargo; murió don Pedro de Portugal, y fue proclamado Renato de Anjou; perseveró Cataluña en su obstinada resistencia, y no se restableció la paz hasta fines del año 1472. Mas como durante esta segunda época continuó la diputación funcionando, si no como soberana, con las extensas facultades que le atribuían entonces las instituciones en la gestión de los negocios públicos de la provincia; en los registros de este Cuerpo, en sus Dietarios, en sus Libros de Deliberaciones y en los del diputado Zaportella, único que apartándose de sus compañeros, abrazó muy al principio la causa de don Juan, y pasándose a Tarragona, pretendió representar alló por si solo la Generalidad de Cataluña, (los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona ) hallaremos los materiales necesarios para la completa ilustración de este último periodo. En una palabra, poniendo a contribución todos los papeles de esta clase cuya custodia nos está confiada, entresacando y trasladando cuantos nos parezca que pueden dar alguna luz sobre aquellos graves sucesos; procuraremos en esta serie suministrar al lector todos los datos que puedan ayudarle a tener de ellos un cabal conocimiento, y a juzgarlos por si mismo, sin prevención y con justicia.
Tal es, en suma, nuestro propósito; tales son los elementos con que contamos para llevarlo a cabo: si contra nuestros deseos no lo conseguimos, y no podemos en este punto llenar cumplidamente el encargo que el Gobierno de S. M. nos ha confiado, cúlpese nuestro poco acierto, no nuestra falta de celo.

PROCESSUS FACTUS PER DOMINOS DEPUTATOS ET EORUM CONSILIUM PRO LIBERATIONE ILLUSTRISSIMI DOMINI CHAROLI PRIMOGENITI ARAGONUM ET SICILIE PER SERENISSIMUM DOMINUM REGEM PATREM SUUM DETENTI VIRTUTE COMISSIONIS PER CURIAM GENERALEM QUE IN CIVITATE ILERDE CELEBRABATUR DICTIS DOMINIS DEPUTATIS FACTE.