Mostrando las entradas para la consulta Rocaberti ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Rocaberti ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 9 de septiembre de 2021

TOMO XXV, 25, levantamiento, guerra, tomo XII, 12

COLECCIÓN
DE

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE
ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU ARCHIVERO,
D.
MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,

TOMO XXV.

LEVANTAMIENTO


Y


GUERRA DE CATALUÑA

en tiempo de don Juan II.
DOCUMENTOS RELATIVOS A AQUELLOS
SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ORDEN
POR
D. MANUEL DE BOFARULL
Y DE SARTORIO,
Archivero de la Corona de Aragón.

Tomo
XII.

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
------
1863.


// Editor: Ramón Guimerá Lorente. Hay comentarios, (entre
paréntesis y cursiva
), y textos de Çaportella que no agradarán
o gustarán demasiado a los lectores catalanistas del siglo, el XXI.
Que se vayan a freír fuets o espetecs //


Con la idea de suministrar al lector
todos los datos que puedan ayudarle a tener un cabal conocimiento de
los asuntos a que hace referencia la Colección de documentos, (según
manifestamos en el prólogo de la misma, y especialmente, por lo que
toca a las Turbaciones de Cataluña, en la advertencia al lector que
precede a esta parte,) damos a continuación el registro
perteneciente al diputado Çaportella, único que, apartándose de
sus compañeros, pretendió representar por si sólo la Generalidad
o Diputación de Cataluña (no la llamaban Generalitat entonces
los deputats del General, sino casa de la deputacio
) en los
puntos donde se conservaba la obediencia al rey Don Juan.
En
el mismo preliminar a que acabamos de aludir se encuentra consignado
este hecho, al hacer referencia de todo lo que se proyectaba publicar
para enriquecer con toda clase de documentos este azaroso periodo de
discordias civiles, acerca de las cuales mucho se ha escrito y mucho
se ha errado, especialmente por aquellos escritores inmediatos al
tiempo en que la dinastía del rey Fernando 1.° estaba en todo su
apogeo, los cuales o perpetuaron sin malicia y sin criterio histórico
retrospectivo las falsedades de los que tenían interés y deber en
celebrar los hechos de los vencedores, o temieron que el apartarse de
la rutina y desentrañar la verdad era destruir lo que por la fuerza
de los años se daba como cierto y admitido. Con el objeto, pues, de
ayudar a la aclaración de la verdad, vamos cumpliendo lo prometido,
y tocándole ahora el turno, después de publicados todos los
registros de la Diputación y el de cartas, que precede, al
indicado registro particular de Çaportella, lo daremos a luz,
insiguiendo el mismo sistema, para su publicación, que hemos
empleado en todos los demás tomos que el lector tiene ya conocidos,
no sin que hagamos algunas prudentes observaciones para guia del que
pretenda estudiar y comparar los diferentes documentos con que
aquella se va enriqueciendo.
Va encabezado el registro del
Çaportella
con una larga relación de los trabajos pasados al tener
que residir como diputado en Barcelona, donde dice que unos pocos
ciudadanos
de la misma, unidos también con unos pocos del
Principado, sustentaban la inicua rebelión, y añadiendo, sin duda
para disculpar su inconsecuencia, que si bien había firmado papeles
que servían para fomentar aquella, había sido sólo obligado a la
fuerza, con gran peligro de muerte, llegando a asegurar que en las
mismas sesiones, cuando él era de voto contrario, le llenaban de
insultos y hasta le amenazaban con arrojarlo por la ventana.
(No
hace falta creer a Çaportella, sólo hace falta ver las sentencias de muerte de los deputats del General para cualquiera que les llevara
la contraria. Ejecuciones de personas, exilio, embargo de bienes para
usarlo en la guerra, etc. Está todo muy bien documentado en sus
cartas anteriores; en especial esta de 1461
).
Estas son las razones en que se apoya para
justificar su fuga, y hasta acaso para que se admita como regular y
posible la representación de los estamentos de Cataluña en su
persona, aun cuando dice obrar “en nombre de los presentes y
ausentes fieles al Rey”, y cite algún personaje conocido y de gran
influencia y representación. Mas como del examen comparativo de este
volumen con los anteriores resulten desvanecidas algunas de las
aserciones del prófugo, (este Manuelico era más liante que su
padre Próspero
) creemos deber nuestro consignarlas, para que así
con más seguridad e interés pueda el lector
estudiar los sucesos por los documentos, y deducir, por consiguiente, la pura verdad histórica.
Resulta, pues, de
nuestro estudio comparativo, que la fidelidad del Çaportella
al rey Don Juan (recuerden que en el tomo 24 los deputats
ya fueron a buscar a Portugal a Perico el de Calaf, el condestable,
pactaban con el rey de Francia y el de Castilla
) no se dio a
conocer tan pronto como debía,
(¿acaso os pensáis que le gustaba
prescindir de su cuello al señor Çaportella?
) puesto que
siguió aquel ejerciendo su cargo de diputado (bien remunerado)
desde el principio del trienio y sin tener medio o
resolución para huir
(consulten el documento donde se manda
matar a algunos sediciosos en contra del Principat de Cathalunya;
otros documentos donde se manda matar a presos del bando del Rey
auténtico, Juan II, etc
) hasta el siete de enero de 1463,
esto es, más de un año después de la muerte del Principe de
Viana
; que, a ser victima de los insultos y violencias que
cuenta, ni él hubiera seguido tanto tiempo (eso te lo crees tú,
Bufa al ull, que también recibías una buena paga por tu empleo como
archivero
), sin gran fingimiento, representando uno de los
principales cargos
en una corporación que tenia buen
cuidado de señalar por sospechosos a los que le parecía,
confiscándoles los bienes cuando era menester, ni, de seguro,
hubieran permitido los mismos insultadores que siguiera en el banco
de la Generalidad (otra falsedad de Manuelico Bofarull que
no sabe atenerse a los textos que transcribe, cosa que aprendió de
su padre, la casa de la Deputacio, casa del General, tontolaba.
) hasta la hora
perentoria de su fuga, un diputado que, según él mismo revela
después en su registro, era el principal enemigo de la rebelión:
que los que representaban el Principado en Barcelona (los
deputats del General, consell de cent, ciutat de Barchinona
) no
fueron tan pocos
como se supone, ni aun durante ciertos periodos de mayores
complicaciones y apuros, encontrándose entre ellos personas tan
distinguidas como el vizconde de Rocaberti, don Francisco de Pinós,
Gerardo Alemany de Cervelló, el conde de Pallars, el obispo de Vich,
el abad de Montserrat, el deán de Lérida y otros muchos, cuyos
nombres puede haber notado el lector en los anteriores documentos;
que cuatro meses antes de desaparecer el diputado existen cartas
suyas en las que no sólo manifiesta estar identificado con las ideas
de los rebeldes de Cataluña (lo contrario le hubiese hecho bailar sin tarima), sino también gozarse en la esperanza de la venida
del rey de Castilla,
cuya llegada a Soria participa a varias
municipalidades (sesión del 31 de agosto de 1862);
(Manuelico,
que no sabes ni en qué año estás trabajando los textos del
archivo; te refieres a 1462; en 1863 se publica este tomo 25)

y
que el único acto por el que tal vez podria empezarse a sospechar
de su modo de sentir politico
es el que se nota en 11 de octubre
del mismo año, cuando, al designarse a algunas personas como
sospechosas, se abstuvo libremente Çaportella de manifestar
su opinión en lo tocante a las personas eclesiásticas.
Hacemos
estas observaciones para que el lector, recordando estos antecedentes
al leer el registro que ha de justificar la transformación del
antiguo diputado rebelde, pueda admirar con mayor interés la
desconocida causa de aquella, o sospecharla quizá, al ver que la
descision (decisión) del prófugo no tuvo lugar
hasta muy poco después de haberse acordado aclamar por rey
a Enrique de Castilla
, pudiendo así el que compara atribuir con
mayor justicia a cada acto el valor que se merezca.
(Esa
aclamación haria rodar cabezas, y este buen hombre lo sabia desde
hacia tiempo; y otras traiciones de catalanes representantes del
Principado: lo de Portugal, Francia, etc.)

El volumen, pues,
que vamos a publicar a continuación comprende varias resoluciones y
cartas escritas a veces en nombre de la Diputación, que,
según es de ver, la venia a constituir el mismo consejo del Rey, o
con la sanción del arzobispo de Tarragona, y abraza desde 23 de
enero de 1463 a 15 de octubre de 1472, de manera que viene a
completar en gran parte el azaroso periodo de las turbaciones, objeto
de esta publicación desde algún tiempo, y en pro del cual iremos
dando a luz todos cuantos materiales nos suministren el Archivo general de la Corona y el especial de la antigua Diputación o
Generalidad de Cataluña

(en ninguna carta anterior de la colección, desde el tomo I de Próspero, la llaman Generalidad ni
Generalitat, sino casa de la Deputacio. Tanto Próspero como Manuel sí la llaman así)
.
Conviene advertir, sin
embargo, que en el primer documento que se encuentra de octubre, (25 de octubre) el
año es 64, y no 63, de manera, que o hay aqui un vacío de un año, o
todos los documentos anteriores a aquel mes llevan equivocadamente
el año anterior
, con lo que resultaria ser la fuga del diputado
más posterior aún de lo que decimos.
(El 16 de noviembre aparece 1463. Manuelico no podía haber cogido los textos donde no cuadra la data y publicarlos aparte; no daba para más. Como liante no tiene parangón hasta la actualidad).

miércoles, 24 de marzo de 2021

5 DE MAYO.

5 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a continuación, advirtiéndose, que de la primera y del pregón que en ella se incluía, se envió también copia, con la dirección respectiva, a un gran número de diputados locales.

Al honorable senyer En Francesch Benda ciutada diputat local en la ciutat de Gerona.
Honorable senyer. Dins aquesta vos tramatem copia de una crida ab la qual son donades per enamigues de la cosa publica les persones en ella nomenades. Dehim e manam vos aquella vista la present façau publicar en nom de nosaltres als diputats e conçell com a representants aquest Principat per los los lochs acustumats de aqueixa ciutat sens empero nominacio ne intervencio de algun oficial sino en la manera que es escrita de mot a mot e com publicada sera feu aquella registrar en poder del notari de aqueixa diputacio local. Avisant nos ab vostra letra del dia que les dites costes haureu exequutades. Aço empero no diferiau o dilateu per alguna causa o raho car deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat axi volem se faça. Dada en Barchinona a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos. Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue el pregón a que se refiere la carta anterior.

Ara oyats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de Barchinona sien stats conselladors e adjutors notoriament hoc e (o e, no tiene que ver ni con el hoc latín que pasa a ho, ni con el occitano hoc, òc, oc, och, : sí afirmación) hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als dits deputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres actes fets e attemptats les quals e los quals son contra la capitulacio dita. E per les dites causes deliberacio precedent ab intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats per enamichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los dessus nomenats (la lista negra de los diputados del General de Cataluña) per ço ab veu de aquesta publica crida vos notifique hom les dites coses perque a tots sien manifestes e a fi que aximateix tot hom del dit Principat los haja per enamichs e acuydats com dit es e que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e conçell en altra manera seria procehit contra los contrafahents segons per la dita capitulacio et alias es permes. Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab los mijans deguts e pertinents a despeses del General juxta la deliberacio dessus dita.

Al molt noble baro magnifichs e honorables senyors lo vezcomte de Rocaberti cavallers e jantils homens (gentilhombres; gentil homens) congregats en la vida de Peralada.
Molt noble baro magnifichs e honorables senyors. Per los honorables En Barthomeu de Montagut e Guillem de Paguera donzells som certificats de la congregacio per vosaltres fahedora per raho dels desordonats actes dels pagesos de remença e encara de la bona intencio e voluntat que vosaltres havieu de les quals coses havem hagut gran plaher ab tot siam tota vegada certs de aquelles. Vostres noblesa e magnificencies son ja certes del exercit se fa per lo Principat al qual es necessaria gent a cavall com de peu ja tingam gran abundancia. E per que som certs vosaltres haveu manera de subvenir en aquest fet pregam e exhortam vos per ço que ab la mes gent a cavall queus sera possible siau aci sens tota falla (aci, falla : Valencia) al pus prest poreu per servici del dit Principat e sera dat lo sou ordonat certificants vos esser deliberat lo capita partescha ab les banderes lo derrer dia del corrent mes de maig on empero vostres persones seran impedites no stigau per aço de trametra vostres homens e cavalls pus sien disposts e utils per servir a cavall e sien aci a la dita jornada per anar en lo dit exercit lo qual se fa per causes havents respecte a lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell a les quals coses nosaltres com a representants lo dit Principat e aquesta ciutat fallir no entenem en manera alguna. Dada en Barchinona a cinch del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.
En dicho día, los señores Diputados recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors. Deguda recomendacio premesa ahir vos tremeti letres per correu les quals me donaren mossen Splugues e En Mayans. Crech les hajau rebudes dia mateix. Vuy vespre me han donat altre plech de letres les quals vos tramet per correu present lo qual vos placia desempatxar manant a mi tot ço que plasent vos sia. En Vich a III de maig any Mil CCCCLXII. - Molt R. E. N. e magnifichs senyors a vosaltres se recomana com a servidor Johan Molins.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats del General e conçell llur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes senyors. Lo dia present per lo honorable En Pere Dezplugues havem rebuda una vostra letra sotz data de XXIIII de abril prop passat en part explicative e en part creença comesa al dit honorable Pere Dezplugues la qual lesta e la dita creença explicada nos han causada una molt gran consolacio com per aquelles havem vist e conagut vostras grans magnificencies haver en special comendacio e memoria nosaltres e tota aquesta ciutat no obstant algun tant se fos obdormida de la sua innata naturalesa ab operacions de obra demostrada a lahor e gloria de nostre Senyor Deu servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del Principat de Cathalunya empero per obra del Sperit Sant qui sobra aço ha spirat e obrat concorditer havem constituits los nostros e de tota aquesta ciutat e ciutadans de aquella procuradors sindichs e actors los venerables En Pere Strada Bernat Corco e Pere Vila ciutadans de aqueixa ciutat de Barchinona tots tresos ensemps o dos de ells ab ampla potestat e facultat ab carta publica a vostre honorable embaxador e al honorable En Johan Mayans notari e scriva del racional e per semblant embaixador de aqueixa ciutat per nos liurades fahent vos certs que nosaltres e tota aquesta ciutat ha hauda ha e haura ferma e inconmutable intencio voluntat e proposit de esser unichs conformes e inseparables ab vosaltres e vostre insigne concell e encara dels molt magnifichs consellers e concell de la insigne ciutat de Barchinona axi com a caps conservadors no tant solament de aquesta ciutat mes encara de totes les altres del dit Principat e de tots privilegis constitucions capitulacio pracmatiques usos usançes franquitats (nada que ver con Franco) e libertats de aquella per los quals respectes som mes que deutors pregar Deu per vosaltres e tota la dita ciutat de Barchinona en tota prosperacio e conservacio de aquella regraciant vos molt e molt la gran visitacio e sollicitacio per vosaltres per vostres letres e embaxador a nos feta. E conserveus la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich lo jorn de Santa Creu a III de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments e servici prests los consellers e consell de Vich.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs e honorables senyors. En dies passats reebem una letra vostra de XVIIII de marts prop passat en la qual per conservacio de bona amistat e unitat la qual vos regreciam nos avisaveu dels actes moviments e inobediencies quels homens de remença havien fets e fahien axi contra la Majestat divina com en desservey del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e del lllustre Primogenit venint contra lo bon stament e repos daquest Principat et etc. E encara avisar nos del pensament en que eren intrats entrevenint la ciutat de Barchinona en fer gent de a cavall e de peu per assistir en ferlos servar e obtemperar los manaments a ell fets com pus larch en dita letra vostra se conte a la qual fins aci per no esser hic residents del nombre de quinze en que es dat poder per le stament militar de aquest comdat representant lo dit stament nous havem pogut respondre fins ara ni dir vos les coses que ab la present vos entenim a dir. E primer als fets de vostra avis per los dits homens de remença conexem que los moviments e actes e desobediencies per ells attemptats son dignes de gran reprehencio e castich e vosaltres qui representant tot lo Principat lo pensament vostre de lahor es molt digna que vullau sforçar lo basto de la justicia per castigar los merexents special qui tals actes qui tant importen com aquests e qui encara vuy no par hajen repos de que no stam poch admirats car en lo Principat de Cathalunya tals moviments e actes tant temeraris nons par ne deguessen tant soportar havent nosaltres per clar que la Senyora Reyna ab bona e sana intencio e ab gran delliberacio hi fa tot lo possible de reposar ho e tots devem pregar Deu li adjut a sa bona intencio. Ara senyors molt reverends nobles e magnifichs nous volem oblidar en dir vos lo greuge que de vosaltres havem no gens que per aquell nosaltres variem del bon proposit que fins aci havem hagut en lo servey del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e del Illustre Primogenit e en la conservacio de les libertats dels poblats en lo Principat de Cathalunya com fins aci haveu pogut be conexer e per sons par que vosaltres qui representau tot lo Principat devien (devieu) haver feta altra mensio (mención; menció; mensió en chapurriau) de nosaltres en les coses passades special ara derrerament en bona ço es haver scrit a la vila de Perpinya remetent la admissio e aprobacio del assessor de Governador de Rossello car pus rahonable era de admetrel a complasencia nostra a soles que no de la dita vila de Perpinya a soles la una per nostra gran stament laltra perque es mes coneixedor lo assessor de nosaltres e de nostres vassalls que no dels homens de Perpinya que dell son exhemps sino tant quant ells matexos ne volen suplicar e forem stats contents ne fos la vila de Perpinya axi complaguda com nosaltres que nons forem gents (gens) discordats ans ho haguerem manejat ab gran amicicia e concordia encara que ho hajau a pocha cosa petites coses a les voltes porten grans desdenys e los desdenys fan sortir grans inconvenients e irreparables pregant vos que per avant hi vullau pensar car lestament militar daquest comdat no compren tan poch com alguns pensen. Moltes campanes sonen e cascuna fa son so. Placia a Deu que do gracia a vosaltres e a nosaltres queus leix ben obrar en tal forma que sia lahor e servir seu e servir del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e del lllustre Primogenit e benavenir de la cosa publica daquest Principat.

E sia la Sancta Trinitat vostra continua proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XXIIII de abril any Mil CCCCLXII. - La major part dels quinze representants lestament militar del comdat de Rossello apparellats a vostra honor. - Vescomte Dilla e de Canet.

Als molt magnifichs e honorables mossenyors los del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e honorables mossenyors. Vuy que es dimarts vers hora de mig jorn he rebuda per hun correu una letra closa de vostres grans reverencies ab la qual me manau require (requiera; en el catalán de laboratorios Pompeyo Fabra sería “em maneu requereixi”) de part vostra los oficials de aquesta ciutat en virtut de la capitulacio per lo Senyor Rey e per part del Principat fermada e jurada que de continent tornen al primer stament certa crida que haurieu feta o sesperan a fer e publicar de part de la Senyora Reyna ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que no sia negu qui gos acordar en lo exercit de aquest Principat ne prenguen sou ans si pres lo hauran aquell restituesquen (restitueixin según la moda de Pompeyico o el IEC) absolent los del jurament e homenatge que prestat haurien. E que axi de la requesta per mi als dits oficials fahedora com de la resposta fahedora per los dits o oficials a vostres grans savieses stesament e sens dilacio ab letra mia (amb la meva lletra o carta según Pompeyo; https://www.dolcacatalunya.com/2013/12/los-secretos-de-pompeu-fabra/) ne avisas segons aquestes coses e moltes altres en dita vostra letra largament son de veure a la qual me refir (me refiero; alguno dirá “em refereixu” en Barchinona o rodalies). De que mossenyors molt honorables encontinent rebuda vostra letra ab notari publich son (casi como en Mallorca, jo som) anat al sotzveguer (esta tz occitana y aragonesa no sé si le gustaba mucho al ingeniero Pompeyo) de aquesta ciutat e regent la vegueria per absencia del veguer lo qual sotzveguer lo dia prop passat ha publicada
(como se refiere a una crida, femenino, se conjugaba publicada y no ha publicat) o feta publicar de part de la dita Senyora Reyna una crida continent en efecte tot lo qui
(se lee casi siempre qui en estos textos: que. Lo es el artículo occitano, del illo latín, no el, que se suele ver como contracción de e lo, et lo, y lo, la i latina como nexo no aparece en estos textos; y en otros anteriores, 1439, de Mallorca, la y,
ñ abundan, como en Iuñy, Añy, Cataluñya, compañons, etc)

es en vostra letra narrat e mencionat e axi le request (l´he; le he requerido) sots (sotz; sous; bajo, como hallamos desus, dessus, y lo contrario de jus, dejus) virtut de la seguretat per ell prestada que decontinent (latín incontinenti; encontinent) torn a lloch (primera vez que se lee con ll, hasta ahora, loch, de loco, locum, lugar) e al primer stament la dita crida ab veu de publica crida. E no resmenys a major cautela li he feta occular demostracio de la dita vostra letra e coses en aquella contengudes e de aquella donada copia al dit sotzveguer per quant la dita requesta se fahia (se fee o fée, se faie, fahie, feya, feia; se hacía) de paraula. E de tot aço he feta levar carta publica. E veus aci mossenyors molt honorables tot lo que en aquest fet e enantat es veritat que lo dit sotzveguer no ha revocada la dita crida ans segons so (soc; soy) avisat parteix per anar a vostres savieses per haver concell com sen regira e als mossenyors molt honorables nom occorre per lo present scriure sino queus haure a molta gracia me trematesseu semblants requestes ordonades com yo afretur aci de concell per falta de juristes. Oferintme honorables mossenyors tots temps prompte fer e complir tot lo que per vosaltres me sera manat. Scrita en Manresa a IIII de maig any Mil CCCCLXII. - A ordinacio e manaments de vosaltres honorables mossenyors prompte Pere Sagui diputat local de la vegueria de Manresa.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors.
Certificam vos com huy que es dilluns yo e lo discret En Joan Mayans havem treballat ab diligencia ajudant nos de aquelles persones quens ha semblat esser promptes en lo benavenir de la terra dient vos la nostra venguda haver fet tant de be que ab la divinal ajuda ha fet tornar en bona opinio alguns qui desviats eren en tant que per les bones nostres paraules havem fet que lo dit dia pres misses los consellers e conçell general de aquesta ciutat han jurat e sabut per nosaltres que eren ajustats en la casa de lur conçell. Son stat ab lo dit Mayans ensemps a ells e som stats per ells molt be acollits e havem los donades les letres e explicades nostres creençes ab aquelles pus pertinents paraules quins son occorregudes per induirlos al be de tot lo Principat e de aqueixa ciutat pregant e encarregant los molt nos fessen plaer de desempatxar nos ab tot compliment e ells sens exir del conçell ans de dinar han elegit en P. Sestrada Bernad Corco e En Cavila mercaders ciutadans de aqueixa ciutat e los dos dells in solidum feta la dita eleccio nos han pregats sperassem tot lo present dia per tant que poguessem portar o tramettre lo sindicat e resposta de nostres letres de que havem hagut singular plaer com axi prest e be nos han desempatxats. Jur vos Deu que la provisio per nosaltres feta de nostra venguda ha tant obrat que crech que si solament fos stat remes al scriure que res no si fora acabat mas de nostra venguda han pres los pobles tant sforç que es maravella stan tots en ferm proposit de seguir tots temps lo Principat e la ciutat de Barchinona en totes coses e axi seran les lurs instruccions segons nos es significat. Certificam vos que millor punt no podiem venir que som e crech que Deu nos ha mes al coratge de pendre aquestes passes car ell sabia que axi era mester car aci son stats molts per desviarles e encara sen hich speren tots jorns e era prou perill per lo be dels fets occorrents empero per nostra venguda totes coses han repos. Axi mateix per part de la Senyora Reyna son stades trameses certes letres axi en aquesta ciutat com en altres viles e lochs ab crides ordenades continents en efecte que sots pena de la vida alguna persona no prenga sou del General e sil havia pres quel tornessen com la Senyora Reyna los absolia dels homenatges que prestats haguessen. En aquesta ciutat fins aci no la han volguda fer publicar no se ques faran. Lo comte de Modica ha manat a son procurador que la dita crida sia publicada per ses terres segons nos es stat dit. Dels pagesos de remença vos dich que sic ensen lo foch continuadament. Per los jurats passats nos es stat dit com en cert ells havien deliberat de entrar en aquesta ciutat e tenir la. Acis diu que los pagesos speren certes letres del Senyor Rey e hagudes aquelles donen jornada que a XII de aquest deuen partir per anar a Balaguer nos creu per res de be. Axi mateix se diu que lo Verntallat hira a Muncada per levar laygua de aqueixa ciutat ço es dels molins e axi nos es stat dit per mossen Benda e per altres. Nosaltres si plaura a Deu partirem bon mati de aci dema. Tots jorns hic ha menasses per lo dit Verntallat contra tots aquells qui seguir no volen lur opinio e per no venir a debatre de les opinions ab ells car lo primer dan seria nostre e seria enuig a vosaltres e per tal farem lo pus segur cami porem. Certificam vos que lo capitol de aquesta ciutat ha molt treballat en ço que ha pogut per conduir los afers al benefici de la terra offerintse totstemps promptes en tot quant per vosaltres los sera donat carrech. Aquesta ciutat sta en dolenta disposicio per quant noy te oficial sino lo sotsveguer han be mester ques tinguen sment car al mig del foch stan. Per mils es stat dit totes aquelles coses qui son occorregudes en defensio dells. La letra de la present ciutat vos tramet e lo poder dels sindichs per lo present no he mes a dir sino quem recoman a la senyoria de tots vosaltres. Feta en Vich a III de maig. - Senyors lo qui es prest a tots vostres manaments e ordinacions Pere Desplugues.

lunes, 22 de marzo de 2021

Portada

 ORDINACIONS,  Y SVMARI DELS  PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL  REGNE DE MALLORCA.


ordinacions-sumari-privilegis-consuetuts-bons-usos-regne-Mallorca (PDF)

ORDINACIONS,

Y SVMARI DELS

PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL

REGNE DE MALLORCA.

DONATS A LA ESTAMPA PER ANTONI MOLL,

Notari, Sindich, y Archiver perpetuo de la

Vniversitad de dit Regne.

Comensats a Imprimir essent Iurats los M. Ill. y Magh. SS.

Ignaci de Torrella, Agusti Palou, Hieroni Pont des Mur,

Ioseph Amer, Iaume Matheu Suñer, y Hieroni Denus,

Y FINITS.

En tems dels M. Ill. y Maghs. SS. Francesch Brondo

Thomas Garriga, Iaume Morell, Gabriel Amengual,

Francesch Serra, y Iaume Llinás Iurats lo present

Añy. (Ni anno, ni ano como en galego, ni año, ni any, sino añy, con ñ y "y griega", en chapurriau "añ")

En Mallorca en Case de Pera Guasp 1663. (Igual es familia de Pere Ferrer Guasp)

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE  Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.
 

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.

Don Ioseph de la Nuza, y de Rocaberti Conde de Plasenciavisconde de Rueda, y Perellos Señor de la villa de Zeret en el Condado de Rossellon, y de las Baronias de Villarig, y Monbuy, del Conseio del Rey nro (la n tiene como una tilde o virgulilla) Señor, lugartiniente, y Capitan General del presente Reyno de Mallorca, é Islas adjacentes. Por quanto por parte de los Magnificos Iurados del presente Reyno, nos ha sido suplicado fuessemos servidos conceder licencia á Pedro Guasp Impresor, para poder imprimir vn libro intitulado: Ordinationes del Reyno de Mallorca, &e. Conpuesto é Peticion de dichos Magnificos Iurados por Antonio Moll Nott. Sindico, y Archiuero de la Vniversidad. Y nos teniendolo por bien: Por tanto por tenor de las presentes damos licencia, y facultad á vos dicho Pedro Guasp Impressor para que le podays imprimir en este Reyno. Sin aprovar lo contenido en el, sino para que se tenga notitia de lo que en el se refiere.

Dat. en Mallorca á 24. Abril 1663.

El Conde de Placencia.

Vt. Martorell Regens.

De Mandato suae Illmae. Dominationis

Mathias Garcia Nott. Secretarius Regiae A.M.

ORDINATIONES

NOVAE, VVLGO DICTAE DE MOSSEN PELAY

VNIZ.

NOVAE ORDINATIONES AEDITAE

sive facta in Maioricis per Magnificos Iuratos Regni, super tractandis causis, * litibus. die xx. mensis Decem- bris. Anno â nativitate Domini. Mccccxiij (1413). Gu bernante multum Magnifico Viro Pelagio Vniz, (Pelayo Uniz)

Milite Strenuo, cuius denominationem nunc retinent.

Ara hojats

jueves, 18 de marzo de 2021

ORDINACIONS, Y SVMARI DELS PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL REGNE DE MALLORCA.

ORDINACIONS,  Y SVMARI DELS  PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL  REGNE DE MALLORCA.


ORDINACIONS,

Y SVMARI DELS

PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL

REGNE DE MALLORCA.

DONATS A LA ESTAMPA PER ANTONI MOLL,

Notari, Sindich, y Archiver perpetuo de la

Vniversitad de dit Regne.

Comensats a Imprimir essent Iurats los M. Ill. y Magh. SS.

Ignaci de Torrella, Agusti Palou, Hieroni Pont des Mur,

Ioseph Amer, Iaume Matheu Suñer, y Hieroni Denus,

Y FINITS.

En tems dels M. Ill. y Maghs. SS. Francesch Brondo

Thomas Garriga, Iaume Morell, Gabriel Amengual,

Francesch Serra, y Iaume Llinás Iurats lo present

Añy. (Ni anno, ni ano como en galego, ni año, ni any, sino añy, con ñ y "y griega", en chapurriau "añ")

En Mallorca en Case de Pera Guasp 1663.
(Igual es familia de Pere Ferrer Guasp
)

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE  Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.


D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE

Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.

Don Ioseph de la Nuza, y de Rocaberti Conde de Plasencia, visconde de Rueda, y Perellos Señor de la villa de Zeret en el Condado de Rossellon, y de las Baronias de Villarig, y Monbuy, del Conseio del Rey nro (la n tiene como una tilde o virgulilla) Señor, lugartiniente, y Capitan General del presente Reyno de Mallorca, é Islas adjacentes. Por quanto por parte de los Magnificos Iurados del presente Reyno, nos ha sido suplicado fuessemos servidos conceder licencia á Pedro Guasp Impresor, para poder imprimir vn libro intitulado: Ordinationes del Reyno de Mallorca, &e. Conpuesto é Peticion de dichos Magnificos Iurados por Antonio Moll Nott. Sindico, y Archiuero de la Vniversidad. Y nos teniendolo por bien: Por tanto por tenor de las presentes damos licencia, y facultad á vos dicho Pedro Guasp Impressor para que le podays imprimir en este Reyno. Sin aprovar lo contenido en el, sino para que se tenga notitia de lo que en el se refiere.

Dat. en Mallorca á 24. Abril 1663.

El Conde de Placencia.

Vt. Martorell Regens.

De Mandato suae Illmae. Dominationis
Mathias Garcia Nott. Secretarius Regiae A.M.

ORDINATIONES

NOVAE, VVLGO DICTAE DE MOSSEN PELAY
VNIZ.

NOVAE ORDINATIONES AEDITAE

sive facta in Maioricis per Magnificos Iuratos Regni,
super tractandis causis, * litibus. die xx. mensis Decem-
bris. Anno â nativitate Domini. Mccccxiij (1413). Gu
bernante multum Magnifico Viro Pelagio Vniz, (Pelayo Uniz)

Milite Strenuo, cuius denominationem nunc retinent.

CRIDA.

Ara hojats que notifique a tot hom generalment de qualsevol lley, condicio, ó estement sia, lo Molt Honorabble Mossen Pelay Vniz Caualler Regent la Governacio de Mallorca. Que com los Honorabbles en Iaume Pontiró, en Nicolau de Pax, Misser Iuan Bernat de Oleza Doctor en lleys, Antoni Reynes, Ferrer de Comelles, en Bartomeu Botelles, Iurats lo Añy corrent del Regne de MALLORQVES á honor del Señor Rey, é per bon gouern del Regne de MALLORQVES, á cessar moltes diformitats, é excessos, é mals vsos de moltes males persones; e reduir tots los habitadors del dit Regne á bon estament, é regle, é bona conseruacio, e endresse; Ab Concell de Honorable Misset Iuan Berard Saui en dret, Aduocat llur, é de la dita Vniuersitat é de mols altres DD. é sauis en dret, é altres Sauis, é notables Personas: hajen fets certs ESTATVTS, é ORDINACIONS ques deguen seruar en la present Ciutat, é Regne de MALLORQVES; é aquells ESTATVTS, é ORDlNACIONS segons dret comu, e Priuilegis del Regne hajen presentades al dit Honorable Regent la

Gouemacio, que aquelles examinás, Authoritzás, é aprouás, é manás esser obseruades ab imposaments de diuerses penes. Lo qual Honor. Regent la Gouernacio, aquelles ha regonegudas, é examinades, é vistes moltes, é diuerses vegades, é ab solemne Consell, del Honor. Misser Francesch Morro Aduocat Fiscal del Señor Rey, é de moltes altres notables perçonas, Doctors, é Sauis en dret; é altres notables Ciutadans aquellas haje lloades, e aprouades é authoritzades ab imposaments de diuerses penes als fahents contra aquelles. Las quals per la longitud de llur tenor, é continencia nos podrien bonament al present publicar per estes. Per tant lo dit Honor. Regent, ab veu de la present intima, y notifica, é publica generalment la editio, é promulgació dels dits ESTATVTS, é ORDlNACIONS ab llurs penes manant á tots que aquelles deguen tenir, é obseruar segons llur sciencia, tenor, é concientia: é no fer contre aquelles en alguna manera, sots incorriment de les penes en aquelles imposades. Certificant á tots generalment, que les dites ordinacions trobará registrades en les Corts de la gouernacio, é del Balle de Mallor. é del Veguer de la Ciutat, ahont podran aquelles llegir, é veure; é pendre de aquelles trellat; perço que de la obseruancia de áquelles ningu nos pugue escusar. Datt. Máioricvigesima mensis Decembris. Anno á Natiuitate Domini nostri Iesu Christi Millesimo Quadringentesimo decimo tertio.

REGNI MAIORIC. 3

(De los textos en latín sólo se transcriben estas primeras páginas.
Yo descargué el pdf y el formato txt, con muchísimos errores y trabajo inmenso para corregirlos, supongo que de archive.org; en mi blog Ramón Guimerá subiré el pdf con este texto

In nomine Domini Nostri IESV-CHRISTI, & eius gratia adiuuante, cum inter coetera substantialia, quae pertinent ad bonam stabilitatem, conseruationem, & prosperitatem cuiuslibet politiae, sit promulgatio, editio, & obseruatio legum vtilium, & necessariarú (esta ú es nasal, m, n), restringentium appetitus noxios incolarum illius politiae, vt in ea politia honesté vivatur, alter alterum non laedat, & vnicuiq; tribuatur ius suum. Cúm experientia docente, nec leges ciuiles per ora Principum diuinitus promulgatae, nec statuta, Regum, nec Ordinationes hac-(salta línea)cten9 in Maioricarum Regno aeditae sufficiant, ad tantas varietates, & illicitos conatus malorum hominum alter alterum se adinuicem defraudantes, damnificantes, & opprimentes; ea propter Honorabilis Iacobus Pontironi Domicellus, Nicolaus de Pax, Bernardus de Oleza, Legum Doctor, Antonius Raynés, Ferrarius de Comellas, & Bartholomeus Botelles lurati, Regni Maioric. Anni praesentis; virtute priuilegij Regij, ipsis Iuratis, & Vniuersitati dicti Regni indulti, super editione legum municipalium, statutorum, & Ordinationum cum authoritate, & approbatione Honor, viri Pelagij Vniz Militis, Regentis Gubernationem Regni Maioricarum de Consilio Venerabilis Iacobi Lugaya Iuris periti Asessoris sui, habitis plurimis tractatibus, colloquijs, consilijs, & deliberationibus; super ordinatione, & aeditione infrascriptorum, pro honore Regio, debita reparatione, ac reformatione status Iudicorum, & Curiarum Regni Maioric. necessitati, &

vtilitati, euidenti R. P. statuerunt, & aediderunt infrascriptas ordinationes, & statuta: quae omnia dictus Honorabilis Regens, de dicti sui honorabilis Assessoris consilio, prouidit, & mandauit seruari sup poenis, in ipsis contentis, ac registrari in Curijs Gubernationis Baiuliae (bájulo, batlle, balle), & Vicariae (vicario, veguer, vaguer) Ciuitatis Maioricarum, mandáns (a con virgulilla) ipsa voce praeconis publicari per loca publica, & solita Ciuitatis Maioricarum; Vt nullus, per ignorantiam se valeat excusare,

QVOD NULLA QVERIMONIA SIVE
petitio, siue exceptio oblata per Procuratorem admittatur, donec facta fuerit fides de potestate.
I.
Primo, quod nulla quaerimonia, nullaque suplicatio, vel petitio, in Iuditio admitatur per aliquem se praetendentem procuratorem, nisi sidem faciat de sua procuratione; nisi principalis agens, eum ibidem constituerit apud acta procuratoré (procuratorem). Et hoc idem seruetur in procuratore praetendente se procuratorem Rei, scilicet quod sua defensio non admittatur, nisi de suo mandato constiterit, tus prefertur ad tollendum nullitates processuum. Et á Ciuili fiat in medio, & in quacunque parte litis, si iam constitutos procuratores mori vel abesse contigerit; vel Dominus principalis cause duxerit illam per se; aut noui praetensi procuratoris procedere velint in eisdem causis, & quaestionibus.

(Quizás continuará...)

miércoles, 3 de marzo de 2021

26 DE OCTUBRE.

26 DE OCTUBRE.

Aprobadas las instrucciones que se habían redactado sobre el asunto de don Jofre de Castro, como también las cartas que se habían de entregar por el mensajero que se designase a este objeto, nombróse para este cargo a Juan Ferrer, ministro de la casa de la Diputación, quien debía cumplir su cometido de parte del Principado.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Huy divenres demati havem rebuda letra vostra de XVIIII del present ab la qual licenciau nostra embaxada volent e requirent nos que partiam de continent per anar aqui cessant tota consulta prefegint nos VIII jorns al cami per esser aqui attessos la qual rebuda jatsia nos haja aparegut que la preheminencia de aqueix Principat lo qual en aquesta part representam per esser tramesos per aquell e encara nostra condicio attesa no poguessem axi repentinament partir ne accelerar la via com es lo vostre scriure e que per vosaltres se deguera haver tal consideracio vostra reverencia vostra. Pero ab tot axo nos disponguem decontinent anar a la reyal Majestat per haver sa bona licencia e fer tot lo quens es scrit per les reverencies nobleses e magnificencies vostres. Anants donchs quant mes cuytadament poguem trobam ya lo dit Senyor Rey a cavall anant a Vilaroja tres legues de aci hon es la Senyora Reyna per los afers que ya scrit vos havem. E per quant lo dit Senyor Rey ere ya en via nos covingue acompanyant sa Senyoria ab aquella axir fora la vila a la exida de la qual decontinent la suplicam de audiencia e aquella obtenguda li significam lo que per vostres reverencies nobleses e magnificencies es dispost de la nostra partida suplicantsla desa bona licencia. Respos nos lo dit Senyor Rey que per quant sa Senyoria ere axi en cami li aparia que tal partir nostre ne licenciar nos de sa Majestat no fos covinent per aquella hora mas que la sua Excellencia fora aci dema indubitadament e per ço nos pregava sperassem per dema tot dia per que mes decentment e comoda esser pogues la dita nostra partida. A pregaries donchs del dit Senyor Rey vista e attesa tanta decencia de la cosa es stat per nosaltres delliberat axi fer ab aço empero que si cas sdevenia lo dit Senyor Rey no venir dema axi com dit ha delliberam que hu de nosaltres ço es lo comte de Prades qui per afers del bisbe Delna e de don Johan de Cardona juxta la facultat atorgada ha de comunicar ab lo dit Senyor Rey vaja vuy a Vilaroja per haver en nom de tots licencia del dit Senyor Rey e de la Senyora Reyna e per fer lacte com es satisfet a la embaxada lo qual ere stat diferit fins al partir e per ço sen va ab ell lo notari nostre. La cosa donchs en axi disposta es nostra intencio partir de aci digmenge apres dinar Deu volent e tirarem per nostres jornades com mes porem axi empero qui no anem precipitadament com correus ne deroguem a la auctoritat de aqueix Principat ne decencia nostra respecte algu de salari nons moura a fer ne mes ne menys. Sera de aquell axi com a vostres reverencies nobleses e magnificencies vendra be. Nosaltres entendrem tots temps a la honor del Principat e nostra. De aço si la jornada passava al vostre comptar vos havem volgut fer lo present correu per que nous sia admiracio alguna. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua ordenant de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calatayu a XXIII de octubre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt magnifichs e de gran providencia senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e de gran providencia senyors. Vostra letra havem reebuda de quinze del present ab que repetint les altres a nosaltres trameses sobre lo pensament que la Majestat del Senyor Rey ha haut de intitular lo Illustre don Ferrando primogenit de princep o duch de Gerona sollicitant a nosaltres scriurens pus stesament de les libertats que te aquesta ciutat a aço obviants responent en vostra lettra lacte mencionat en aquella fet per lo Senyor Rey En Pere dalta recordacio al Illustre don Johan fill primogenit no perjudique en res a aquesta ciutat ans per aquells mateix actes e altres abans e apres fets es vist es mostre aquesta ciutat e vegueria nos pot per nenguna via separar encara que fos en persona de primogenit de la corona reyal e comdat de Barchinona havent tals privilegis per molt ferms e indubitats. E havem fiança que la Majestat del Senyor Rey sertificada de nostres libertats e privilegis sa acustumada clemencia e humanitat se desistira de son reyal pensament e pensara en insignir lo lllustre Primogenit de altres titols pus preheminents de que son stats insignits altres primogenits e derrer del dit lllustre don Johan. E per ço mossenyors nons semble que al present sia necessari tramettre aqui persona creents tots temps haja loch recorrerem a vostres grans prudencies per defensio de constitucions privilegis e libertats e fiam haurem aquella defensio e ajuda que per vostra ofici es degut e molt virtuosament acustumat. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XXI doctubre del any Mil CCCCLXl. - A vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molts magnifichs senyors. Una letra he resebuda de vostres savieses ab la qual ma certificau de la mort del lllustrissimo Sant Carles primogenit
(ya llaman santo al príncipe de Viana; igual que llaman algunos santo a Luisico Companys, el que se dio un paseo por Montejudaico después de matar catalanes a mansalva)
nostra de la qual mort ab hun gran anuix (enuig; enojo; parece auuix) es confort nostra lo seu gran poder per los grans e maravellosos miracles qui per ell son stats fets es fan tots jorns incessantment. Deu ne sia loat qui ha plagut ferlo possehidor de tanta gloria. Ab la qual letra me pregau vulla star attent o vigill en lo benavenir e repos de aquest Principat. Dich vos que tots temps son stat e so vuy en dia metre la persona e los bens per les libertats e per la terra e de ço podeu star ben sagurs. De tots aquests afes (afers) e de altres tocant en ma casa e informat largament En Vilafreser portador de la present lo qual tramet aqui sol per aquestes fahenes. Per queus placia donar li fe e creença en tot lo que de ma part vos explicara. E placie a vosaltres pendre aquelles ab aquell sfors que deuen nis pertany com be haveu acustumat. E per la present no dich pus sino que ordeneu de mi lo que plasent vos sia. De Paralade (Peralada) a XIII de octubre. - Lo quim recoman a vostres savieses vezcomte de Rocaberti.

El mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes instrucciones.

Instruccions per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable Ferrer qui per ordinacio e manament lur ha anar de present a la Majestat del Senyor Rey per les coses que devall seran dites.
Primerament lo dit Joan Ferrer precedents humils e devotes recomendacions ab besament de mans a la Excellencia del dit Senyor Rey de part del dit Principat liurara a la sua Altesa la letra de creença que sen porta. En virtut de la qual la hora per la sua clemencia assignadora explicara a aquella com los dits diputats e conçell en los dies passats scriviren a la sua Majestat ab letra e per mija dels embaxadors del dit Principat notificaren los robatoris e dans donats per gents de mossen Rebolledo ço es Blasco de Bardaxi e Steve Dagramunt ab molts lurs complices e secasses (sequaces, secuaces) a les viles de Laguarres e de la Sguarra que lo noble don Jofre de Castro Casla de Cervera ha en Ribargorça los quals robatoris e dans segons informacio rebuda de la qual lo dit Joan Ferrer sen porta copia per esserli avis e per mostrar de aquella les coses que li semblaran necessaries apparla esser stats fets per haver adherit lo dit noble als actes dels cathalans fets per causa de la liberacio de la persona del Illustrissimo don Karlos de sancta recordacio fill primogenit del Senyor Rey suplicants humilment la sua Excellencia que attes les dites coses son contra la capitulacio fos de merce sua provehir e manar que lo dit noble e sos vassalls fossen reintegrats e los malfactors presos per manera que justicia mijançant contra aquells pogues esser provehit degudament. A les quals coses lo dit Senyor Rey ha respost que los homenys robatoris e altres molts dans hinc inde seguits sien pervenguts per occasio de la bandositat antiguada de don Felip e dit don Jofre de Castro de una part e mossen Joan Cerdan e mossen Rebolledo gendre seu de la part altra per causa de la mort perpetrada per lo dit mossen Cerdan en persona de mossen Pero Martinez de Moriello sogre del dit don Jofre e no per haver adherit lo dit don Jofre als catalans segons aquestes coses e altres molt largament son contengudes en la letra de la sua Altesa emanada als dits diputats e conçell dirigida de la qual lo dit Joan Ferrer sen porta copia per son avis e perque sen serveixca en lo necessari.
E dira lo dit Joan Ferrer al dit Serenissimo Senyor Rey que ab tota humil e subjecta reverencia de la sua Majestat parlant encara que los robatoris e dans dessus dits no aparagues esser stats fets per haver adherit lo dit don Jofre com dit es poguera salva la dita humil reverencia haver la sua Excellencia provehit e manat que les coses robades e dans donats fossen venguts en ma de la cort o altra part segura a fi que facilment pogues esser justicia ministrada car com scrit han a la Majestat sua per la dita informacio conste de les dites coses de que la han avisada a les quals dona gran credulitat e conformitat lo que apres segons son avisats es stat fet per homens del dit mossen Rebolledo qui son tornats a la dita vila de Laguarres e sen han portats cinch homens presos e allançejat hu e manades VIII besties grosses dients segons als dits diputats e conçell es stat los malfactors en lacte exiu exiu vosaltres qui sou anats en Leyda a pledejar les quals paraules son en neglecte de aquest Principat per quant no donants laugera creença a paraules ha fet pendre la dita informacio.
Hoc e ara derrament (derrerament, darrerament; raderamén; últimamente) som avisats los dits diputats e conçell que los oficials del dit comdat de Ribagorça ab circa CCC homens han dat assalt a la dita vila de la Sguarra e aquella han presa e portats quatre homens a cavall que lo dit don Jofre hi tenia destrohint aquella e los vassalls no menys que si fossen enemichs formats e mes que los de mossen Rebolledo los quals ultra lo que fet havien segons son certificats los dits diputats e conçell han apres morts dos homens de la dita vila de Laguarres e trencades les portes e robades les cases fins als forrellats los quals ab les preses son stats receptats en hun loch del dit comdat appellat Capella.
Les quals novitats e actes apparrien esser fets e seguits per haver feta lo dit don Jofre la adhesio dessus dita segons la informacio del primer cars presa com juxta aquella apparega lo dit don Jofre no esser stat ne esser en guerra ab lo dit mossen Rebolledo ne ab los dits Blasco de Bardaxi e Steva Dagramunt ne altres lurs complices ne haver feta part en la dita bandositat ans haver manat a sos vassalls de les dites vilas (vilas es el plural típico en a, occitano, incluso a veces se lee las, no les) que acullissen les dites parts els fahessen bona companyia ab lurs diners e les paraules proferides per los dits damnificants mostren haverho fet per la raho dessus dita la qual cosa quant sia contra la dita capitulacio e en neclecte de aquest Principat la Majestat reyal ho pot be veure.
Supplicara adonchs lo dit Joan Ferrer al dit Serenissimo Senyor Rey de part dels dits diputats e conçell e de tot lo dit Principat sia de merçe sua vulla provehir en esser reintegrat e satisfet lo dit don Jofre e sos vassalls dels dits robatoris e dans ab tota eficacia significant a la sua Altesa que sperants los dits diputats e conçell la sua Majestat hi provehis han stat de fer les provisions a ells promeses e degudes juxta forma de la dita capitulacio per observacio o conservacio de la qual no entenem flixar a res ne suportar aquella en alguna part esser violada o prejudicada majorment en consemblant cas qui particularment si provehit no hi era cascuns del dit Principat tocar poria e de que irreparables inconvenients e enfractes seguir se porien ne dubtara lo dit Principat exequtar qualsevol coses qui per observacio de la dita capitulacio sien vistes necessaries e expedients com lo jurament per ells prestat e lo multiplicat scriure del dit Senyor Rey qui sempre los ha encautats esser atents a la observança de la dita capitulacio los hi obliguen e semblantment comunicara lo dit Joan Ferrer de totes les dites coses ab la Serenissima Senyora Reyna.
Mes avant liurara les letres que sen porta als LXXII representants la cort Darago e als altres a qui son dirigides als quals de part del dit Principat dira aquelles de les coses dessus dites que li seran be vistes treballant sempre ab gran diligencia e cura en conduir que axi la Majestat del Senyor Rey com los dessus dits quant a ells se sguarda proveheixquen en les dites coses talment que los dits diputats no hajen recaure en necessitat usar de les coses permeses en e ab la dita capitulacio.
Item per quant apres ferma de la prefata capitulacio la Majestat del Senyor Rey novament ab sa letra ha manat als veguer e sotsveguer de aquesta ciutat que prenguen cert home e de aquell façen ço que la sua Altesa ordene la qual cosa es de directo contra la dita capitulacio com la sua Excellencia parlant ab humil e subjecta reverencia sua abfixant aquella tal manament fer no puixa. Per ço lo dit Joan Ferrer ab gran e gran instancia suplicara de part dels dits diputats e conçell e de tot lo dit Principat a la Majestat del dit Senyor Rey sia de merce sua vulla de fet revocar e per nulla haver la dita letra e manament e la dita revocacio aport
auttenticament lo dit Joan Ferrer per manera que do la observacio e no violacio de la dita capitulacio clarament apparegua.
E de totes les respostes axi del dit Senyor Rey com dels altres e encara dels sentiments que haura e de tots successos dels dits negocis avisara los dits diputats e conçell discretament e clara jurant lo dit Juan Ferrer a nostre Senyor Deu e als sancts quatre evangelis que be e leyalment se haura en les coses dessus dites e que de alguns afers seus propris ne de persones particulars no parlara o tractara directament o indirecta ab los dits Senyor Rey e Senyora Reyna sino solament dels contenguts en les presents instruccions e de altres si alguns li son acomanats per los dits diputats prefets de la casa de la Diputacio e que fara e exequtara totes coses de que per los dits diputats o conçell li sera scrit. Data en Barchinona a XXVI de octubre del any Mil CCCCLXI.

jueves, 19 de noviembre de 2020

16 DE MARZO.

16 DE MARZO. 

En la sesión de este día se trató de elejir quince personas de entre las veinte y siete que había ya elejidas, como consultoras de los Diputados y Consejo, resolviendo que no se movieran nunca de Barcelona hasta quedar concluido el negocio del Príncipe, sobre lo que hubo diferentes opiniones.
El mismo día se resolvió hacer varios requirimientos, se mandó librar la cantidad de quinientos florines a favor del conde de Módica, además de las otras cantidades que ya  había rebibido, y la de cincuenta al vizconde de Rocaberti; teniendo lugar otros actos puramente secundarios.

viernes, 4 de septiembre de 2020

17 DE ENERO.

17 DE ENERO. 


Se adoptó el siguiente acuerdo:

Es deliberat per los dits deputats ab consell dels XXVII que per tant com ara occorren algunes coses en les quals se haura (no existe es haurà) a fer provisio deguda per los dits diputats ab lo dit consell dels XXVII que del nombre dels congregats sien elegides certes persones perque millor la examinacio e exequcio de les dites coses sie feta. Item que sie dit a tots los dits congregats que romanguen per alguns dies fins en altra manera sia deliberat.

Y procediéndose luego a la elección de que en él se trata, resultaron elegidos los que siguen:

Lo Patriarcha de Laxandria e bisbe Durgell. - Lo procurador del bisbe de Tortosa.
- Lo procurador del bisbe Delna o lo sindich del capitol. - Labat de Sant Colgat - Labat de Roses. - Labat de Sant Quirch. - Labat Damer. - Labat de Sant Johan les Abadesses. - Labat Dager. - Lo sindich del capitol de Tarragona. - Lo sindich del capitol de Leyda.
- Lo sindich del capitol de Gerona. - Lo sindich del capitol de Vich. - Lo sindch del capitol de Tortosa.
Lo comte de Pallars. - Lo vezcomte Dilla (de Illa, d´Illa) e de Canet - Lo vezcomte de Rochaberti. - Lo noble En Guerau de Queralt. - Lo noble mossen Guerau de Cervello.
- Lo noble mossen Franci Darill. - Lo noble En Pere de Rocaberti. - Lo noble Arnau Guillem de Çervello.
Mossen Roger Alamany. - Mossen Bernat Çalba. - Mossen Bernat Margarit. - Mossen Arnau de Foxa. - Mossen Ivany de Santmenat. - Cavallers.
En Guillem de Biura. - En Pere de Belloch. - E Pere Miquel de Paguera. - Donzells.
Lo sindich de la ciutat de Leyda. - Lo sindich de la ciutat de Gerona. - Lo sindich de la vila de Perpinya. - Lo sindich de la ciutat de Tortosa. - Lo sindich de la ciutat de Vich.
- Lo sindich de la vila de Cervera. - Lo sindich de la ciutat de Manresa. - Lo sindich de la vila de Puigcerda. - Lo sindich de Vilafrancha de Penades. - Lo sindich de Vilafrancha de Conflent. - Lo sindich de la vila de Bosulu (Besalú). - Lo sindich de la vila de Campredon. - Lo sindich de la vila de Cobliura (Colliure). - Lo sindich de la vila del Prat det Rey. - Lo sindich de la vila del Arbos.

Por último se dio cuenta de haberse recibido las varias cartas que aquí se copian:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. A nit passada a onze hores rebem per en Molins correu certa letra de vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses data a tretze del mes corrent de janer. E attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita letra descrits no havien celeritat speram avuy de bon mayti a aplagar lo consell en lo cual legida aquella vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres qui representats (occitano; representeu; representáis) aquell. Regraciamvos molt lo avis de la resposta feta al magnifich mossen Luis de Vich embaxador per lo Senyor Rey lo qual segons per vostres letres som avisats sespera venir aci. E siau certs molt reverend egregi magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors que per nosaltres e dit consell sera deliberada fer tal e tant unida resposta que sera a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e servici de la Majestat del Senyor Rey e utilitat publica del Principat e de la dita resposta certificarem vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses dels quals la Sancta e infinida Trinitat sia continua proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XV de janer del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra ordinacio sempre prests.

Als molt reverend honorables e savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda dada en Barchinona a dos del corrent mes de janer e les coses en aquella contengudes molt attentament pensades havem elegit e deputat anar a vosaltres lo spectable mossen Johan Jofre Serray canonge e cabiscol de aquesta seu al qual vos placia donar plena fe e creença en tot ço que de nostra part dira e explicara a les reverencies e savieses de vosaltres qui de tots llurs beneplacits nos poden fiablement scriure. En Gerona a V del dit mes de janer 1461. - A tot vostre voler apparallats lo capitol de la seu de Gerona.


Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Vuy havem reebut una letra vostra dada en Barchinona a VII del present ab un treslat de certa letra a vostres reverencies e providencia de Çaragoça per los missatges (missatgers; missachés; mensajeros) del Principat tramesa les quals lestes (lligides; leídas; legides, llegides) responem quant a la persona que demanau de aquesta ciutat que ja dimecres a vespre proppassat vos tramatem lo honorable En Johan Agullo ciutada de aquesta ciutat. Del treslat de la letra dels embaxadors del Principat vos regraciam molt lo avis ab tot quen havem hagut molta conguoxa e contristacio de les coses en aquell contengudes. Placia a nostre Senyor Deu pose en lo cor del Senyor Rey lo que li sia a honor e gloria sua e servey del dit Senyor Rey repos e benavenir de ses terres. Pregamvos lo mes afectuosament que podem del que sentreu daqui avant axi de plaers e goigs e contristacions nos façau participans ab vosaltres lo pus prest que poreu. E sie molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en custodia vostra. Dada en Leyda a Vllll de janer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend egregi noble e magnifichs senyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. Vostra letra de nou del present reebuda e lo contengut en aquella diligentment vist havem justat consell al qual explicat lo contengut en aquella regraciamvos molt vostres bons avisos e treballs en los quals virtuosament insistiu per repos del Principat e conservacio de les libertats de aquell.
E quant es al cap de la diferencia en aquella mencionat per gracia divina som stats tots temps e som unanimes en tota bona confederacio axi com vosaltres aqui. E mostrantho per obra dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets los havets (occitano) remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey e repos e tranquillitat del Principat observacio de les libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep. Pregantvos afectuosament quant podem vos placia continuadament avisarnos (avisámos; no existe en catalán de Pompeyo avisar+ens, nos, mos doneu : ens doneu)
de les coses ques ocorreran. De mossen Arill (Erill, Darill, Derill) e de mossen Luis de Vich vos dihem son passats per açens mas nons han dit res si resposta lis farets. Placieus avisarnosne e sia molt reverend egregi nobles e savis senyors la Sancta Trinitat en custodia e proteccio vostres. De Leyda a dotze de janer lany Mil CCCC sexanta hu.
- A vostres beneplacits e honor prests los pahers e consell de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. La causa de la present es per notificar a vostres grans reverencies com vuy data de la present lo vicicanceller del Senyor Rey a dues hores passat mig dia (mig jorn hasta ahora) ha fet sonar lo seny a la cort segons es de costum en la qual ha porrogat a XIII de febrer e per part del stat eclesiastich es stada presentada una cedula de la qual vos tramet copia dins la present interclusa a la qual ses aderit tot lestat militar e tot lo bras reyal en lo qual son stats per Leyda Gerona Tortosa e alguns altres sindichs e tot aço ses fet ab gran concordia e unitat e molta gent en nombre. Veritat es que lo sotsindich de Barchinona ha fet un altre dissentiment no altre en substancia ni efecte mas aquell matex ha duplicat per quant tenia instruccio que dissentis per Barchinona. Lo dit dissentiment que fet havem era ja deliberat per los quins trobavem açi e apres ne es stat trames altre ordenat per los embaxadors e tot es un efecte. De tots navem compost lo queus tramet e quant al dit negoci no fretura mes a dir.
Item se diu que lo Senyor Rey escriu diverses letres a nombre de CCC e mes tramet mossen Guillem Ramon Darill e mossen Luis de Vich per divisir les voluntats de les gents e metre en turbacio les universitats axi seculars com eclesiastiques per los capitols. Placieus cogitar si seria espedient que fossen trameses algunes persones secretament (espíes, espías) per les ciutats e viles e capitols e altres queus paragues avisantlos e dantlos forma de respondre. Aço he volgut dir movent e per aquesta senyors molt reverend e magnifichs no dich pus sino que sia lo Sant Sperit en vostra guarda. Scrita en Leyda a XV de janer del any Mil CCCCLXI. - Qui en gracia de vostres grans reverencies umilment me coman Johan Comes canonge de Vich e per semblant me coman Pere de Santcliment.