Mostrando las entradas para la consulta Serdenya ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Serdenya ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 3 de abril de 2023

III. Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408.

III.

Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408. 

Chronicon ordinatum ex coevis notulis, quas Matheus Salzet, publicus Maioricarum tabellio, ad oram librorum, quos Protocola vocant, nunc latino, nunc vernaculo sermone, prout res gerebantur appixit. (Vid. pág. 22.)

Gratum posteritati munus.

Praedicti autem libri in cathedrali Majoric. asservantur.

Anno 1372: Die dominica, quae erat festum S. Jacobi, qua computabatur XXV. mensis julii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX secundo, scitum fuit quod venerabilis crux auri, in qua erat de ligno sacratissimae verae Crucis Domini nostri Jhesu Christi, fuit a castro regio Maioricarum furtata. Et postmodum, facta diligenti indagatione, fuit dictum sacratissimum lignum repertum in hospitio Bartholomei Poncii, argenterii, die martii XXVII. dictorum mensis et anni. Et ob hoc fuit facta solemnis processio in dicta civitate usque ad dictum hospitium.

1374. Die sabbati VII mensis octobris, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXIV., quatuordecim servi Sarraceni, et neophiti ac Tartari fuerunt suspensi per plateas civitatis ex eo quia voluerunt ignem ponere per diversa loca dictae civitatis et terram ac regnum Maioricarum sibi ipsis retinere, ac Regi Sarracenorum tradere, Dominum Regem Aragonum inde penitus ab eodem removendo seu alias expoliando.

1375. Anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX quinto fuit in Maiorica magna et crebra mortalitas, tam intus civitatem, quam extra, qua gentes diversarum nationum numero decesserunt ultra XXXV milia; et dicta mortalitas incepit in mense januarii dicti anni.

1377. Die sabbati XXI mensis febroarii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXVII. Rev. in Xpo. P. et D. Bernardus Sancii, Episcopus, ordinis fratrum Minorum, existens intus capellam Beati Pauli constructam intra palatium episcopale, de licentia et permissu venerabilium Dominorum Berengarii Borroni et Bartolomei de Podio aulucho, canonicorum et Vicariorum, Sede vacante, contulit tonsuram Jacobo Salzeti, filio Mathei Salzeti, notarii Maioricensis.

1379... CC.LXX nono fuer... den Boto... quedam Sarracena Raimundi Oliverii quondam ad comburendum, ex eo quia administraverant et fecerant aliquas perfumaciones adversus uxorem dicti Raimundi Oliverii; et inde fuit factus pulxerrimus sermo in loco vocato lo padró, prope ecclesiam Sedis, et lata sententia per reverendum Dominum Maioricensem Episcopum, et per venerabilem magistrum P. Corregerii, per quam extitit pronunciatum dictum Sarracenum fore ereticum.

Die mercurii XIV. mensis septembris, anno a Nativitate Domini M.CCCLXX nono, fuit praeconizata publice per civitatem Maioricarum pax inter illustrissimum Dominum nostrum Regem Aragonum et communem Pisarum (común de Pisa).

1381. Die sabbati nona mensis marcii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo, hora terciarum fuit praeconizata cum mimmis pecunia argentea per civitatem Maioricarum; et imposita pena amissionis bonorum et corporis, quod nullus renueret recipere dictam pecuniam.


1380. Anno Domini M.CCC.LXXX., VII. die madii, fuit sollempnizatum matrimonium inter illustrem Dominum Infantem Johannem, primogenitum Serenissimi Domini Aragonum Regis, et illustrem neptem, sive neboda illustrissimi Regis Franciae.

1381. Die lunae XII. mensis augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo fuit combustus quidam Judeus vocatus Saydo Davidis, pro eo quia supposuit quandam monialem ordinis Sanctae Clarae, quae eadem ratione interfecta fuit.

Die sabbati XXXI. augusti, anno praedicto, illustris Infans Petrus, ordinis Sancti Francisci, intravit civitatem Maioricarum et hospitavit in palatio episcopali huius civitatis.

Anno Domini M.CCC.LXXX primo fuit in Maiorica maxima sichcitas (sequía; sequera), in tantum quod omnes canoni et cequiae civitatis tam intus quam extra fuerunt clausi. Sed divino iudicio et bonitate Dei segetes et vindimiae ipsius anni fuerunt sufficienter habundantes et fertiles.

1382. Die veneris XXVI. mensis septembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. paulo post horam tertiarum venerabilis Arnaldus Cerdoni, Raimundi Burguesii, milites, Johannes Umberti, civis, et en Borras de Buyola, nuncii per civitatem et totam insulam Maioricam destinati, recesserunt ab insula iam dicta cum quadam galiota armata Arnaldi Aymar et P. Agulloni, pro eundo et accedendo ad curias, quas Deo volente Dominus Rex celebrare promisit in loco... (cetera desunt.).

Die jovis XXX. mensis octobris anno praedicto venerabiles Johannes de Tagamanent, Domicellus, et Jacobus Mathes, lapiscida, jurati anni praesentis regni Maioricarum, et Johannes Lobera, legum doctor recesserunt a regno Maioricae pro eundo apud regnum Valentiae, pro tractandis negotiis dicti regni coram Domino nostro Rege; ubi iam venerabilis Johannes de Mora, Thomas de Bacho et P. Adarroni, milites sunt presentes pro eisdem negotiis pertractandis.

Die jovis IIII. mensis decembris anno praedicto, praenominati, dempto dicto venerabili Johanne de Mora, redierunt huc cum galiota Arnaldi Aymar.

Die mercurii XXIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. in vigilia Nativitatis Domini ex tunc proxime instantis fuerunt creati jurati civitatis Maioricae cum radolins. Et fuerunt hii qui sequuntur, videlicet, venerabilis Arnaldus Cerdoni, miles: Johannes de Portello et Guillermus Serra, cives: Petrus Pontis et Johannes Cimieres, mercatores: ac Andreas Regalis, tintorerius.

Subsequenter die lunae XXVIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXIII. fuerunt inventi in volta picta prope curias versi infrascripti:

Fle misera, geme vitam sortem balearis

Mistrum (a) adest, chaos inseviet, fies et tuis exul.

(a) i. latens odium glos. *interlin.

Et illamet die post prandium fuit inventa responsio ad dictos versus, facta sub hac forma:

Si quem chaos conclusit, et inde liberatus existit

Non est locus fleti, sed leticie et bone spei. / *finis daenominabit.

1383. Die veneris quinta mensis marcii anno prescripto subditi judicis Arboreae (Juez de Arborea), rebelli Domino nostro Regi Aragon. interfecerunt eundem judicem intus civitatem Oristagni gravissima morte. Et in crastinum ipsius dici interfecerunt quandam filiam eiusdem, ut per diversas litteras aliqui fuerunt cerciorati.

Die sabbati quarta mensis aprilis anno praedicto fuit facta praeconizatio cum diversis mimmis, per quam venerabiles jurati Maioricarum notificarunt omnibus generaliter, quod medietates impositionum et adjutarum inde impositarum intus et extra civitatem removebantur, ut in ipsa praeconizatione latius expressatur.

1384. Divenres que hom comptava a sinch del mes de fabrer lany de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXIIII. fo feta crida publica ab so de nafils en la plasa de la Cort, que tots astrangers qui venguen habitar en la ila de Mallorques ab sus mulles, fossen franchs e quitis de guayta e de moliga ques cull en la dita ila, per X. anys primers vinants, e ques pusguen alagrar de les franqueses e libertats del dit regne de Mallorques, e los astrangers qui son en la dila ila, que pendran muller, que sien franchs aximatex per dos anys primers vinents, e ques pusguen alagrar de les dites libertats e franqueses; empero ques fassen scriure en la sala dels honrats jurats.

Die jovis XI. mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX. quarto. Reverendus D. Bonanatus Tarini, Episcopus Teldensis, nomine Reverendi Domini Petri Dei gratia Maioricensis Episcopi, pro nunch a regno Maioricas absentis, contulit tonsuram Vincentio Falzeti, filio Mathei Falzeti, notario. (Más arriba hay un notario Mathei Salzeti; la s alargada y la f se confunden mucho en los manuscritos e impresiones antiguas)

En lo mes de agost lany M.CCC.LXXXIIII. lo honorable Mossen Francesch Sagarriga (ipsa : ça garriga), cavaller, Gobernador del regne de Mallorques, feu gran exequcio de armes, posat que aquells qui les portaven, hageressen privilegi de portar aquelles.

Die dominica XVIII. mensis augusti dicti anni, Illustris Infanta Regina Ciciliae, neptis sive neta Illustrissimi Domini Aragonum Regis aplicuit (: va aplegar, aplegá; llegó) Maioricas cum quadam pulxerrima navi Castellana.

In mense octobris anno predicto fuit feta (facta) preconizatio (pregó) perularum et aliarum rerum.

1386. Digous a XXVII. de setembre lany M.CCC.LXXXVI. fo aportat e pujat hun seny gran de pes de XXXVII. quintas e dues liuras en la torra gran de la ciutat situada en lo fossar dels frares preycadors per tocar les hores del dia e de la nit.

Die veneris quarta mensis januarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVII. circa horam terciarum extitit denuntiatum honorabili Domino Francisco Sagarriga, militi, Gubernatori Maioricarum, et venerabilibus juratis regni Maioricarum, quod Illustrissimus Dominus Petrus Dei gratia Aragonum Rex dies suos clauserat extremos. Etiamque fuit per nominatos et alios publice divulgatum et denunciatum illustrem Dominam Sibiliam de Fortiano, Reginam Aragonum clamdestine fugisse a civitate Barchinonae.

1387. Anno Domini M.CCC.LXXXVII. fuit facta nova pragmatica per Illustrissimum Dominum Johannem Regem Aragonum super regimine civitatis Maioricae et totius insulae eiusdem; ob quod in vigilia Beatae Mariae mensis augusti eiusdem anni, fuerunt facti et creati novi jurati dictae civitatis; et isti omnes debent regere eorum jurariam per XVI. menses continuos, aliis primitus creatis penitus expulsis.

1388. Die mercurii tertia mensis junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVIII. circa horam tertiarum fuit facta praeconizatio publice ad voce tubetarum per civitatem Maioricarum: quod quicumque haberet hereditatem aut officium in insula Sardiniae, quod hinc ad festum Sancti Michaelis mensis septembris proxime instans transfretaverit ad dictam insulam, et de eisdem hereditatibus possesionem adipiscerentur.

Digous a IIII. de juny any dessus dit apres vespres fo cridat publicament per la ciutat ab sos trompetes e cornamuses, que tots los sarts sien franchs, e que aquells sen pusquen tornar en Cerdenya, con lo Governador es aparellat de donar a aquells vaxells et pessar aquells franchs de nolits; e que tot hom e tota persona deia aquells de liurar sots pena de cors et de aver.

In dicto anno fuit crebis et maxima mortalitas puerorum in insula Maioricarum.

Die veneris XIIII. mensis julii anni praescripti fuit denunciatum per aliquos qui venerant Barchinona quod inclitus et magnificus Dalfi (Delfín), etatis V. annorum vel inde circa, filius Illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum suos dies clauserat extremos; propter quod die mercurii XXVI. augusti sequentis fuit factum et celebratum in Sede Maioricarum ad requisitionem juratorum Maioricarum solemne anniversarium pro anima ipsius infantis.

1390. Anno Domini millesimo. CCC. nonagesimo in mense augusti nobilis … Dux de Bar... regia g... cum multitudine militum et peditum armorum transfretarunt cum quinquaginta galeis armatis et ultra Januensibus ad portum de Frague terra Serracenorum, in qua steterunt per plures dies bellando, et plures actus militiae excercendo. Et demum recusantibus, seu pocius contradicentibus dictis Januensibus pugnare, dictus nobilis Dux propter proditionem de qua dubitabat, recessit festinanter ut fertur a dicto loco Frague ad partes... aplicando.

Divenres a VIIII del mes de deembre any M.CCC. noranta fo cridada publicament ab trompeta de volentat dels jurats de Mallorques la moneda, la cual novellament es stada batuda en Mallerques, so es, los florins, en la emprenta dels quals deu esser... é una letra aytal M. per designar que de Mallorques son: é en lo c... per senyal... monede. Cascu de aquests florins es aprociat é aforati valer XV sous é … diners. 

Batse (: se bat) aquesta moneda, o ses comenada batre lalberch den Anthoni... de misser Scoto pres la esgleya de sent Nicholau Veya.

Die mercurii XXI mensis decembris anno praedicto, qua fuit festum Sancti Thomae fuit positum interdictum in universitate Maioric. per sanctissim. Dnum. Papam Clementem, seu de eius mandato... officium fiebat ... in ecclesii occulte, ianuis clausis, occasione, videlicet, questionis … inter venerabilem Durandum Ronsellini ex parte una, et ... de Uclam … ex altera, ratione … parrochialis ecclesiae de P... 

1391. Die mercurii XIV junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, pro transitu fiendo apud insulam Siciliae fuerunt apposita vaxilla Regis et Domini Infantis Martini, ac Bernardi de Capraria capitanei armatae circa praedictum transitum fiende, et Thomae de Biche, militis vice admirati; cuius occasione fuit praeconizatum guidaticum in forma solita.

In mense julii anni Domini M.CCC nonagesimi primi fuit publice divulgatum per civitatem Maioricensis quod habitatores regni Xibiliae Regis Castellae, et etiam aliorum ditionum ipsius regni interfecerant Judeos dicti regni et aliarum terrarum ipsius Regis, defraudando et alias furtive secum portando bona mobilia ipsorum Judeorum.

Et pari modo fuit narratum quod aliqui regni Valentiae facie de avalot contra Judeos civitatis ipsius regni interfecerunt bene LXXX Judeos, propter quod intrarunt callum aljaimae ipsius civitatis, et secum asportarunt nonnulla bona dictorum Judeorum. Qua de causa illustris Infans Martinus, Dux Cervariae et Montis albi inquiri fecit contra dictos malefactores capiendo ipsos et eos viriliter opprimendo.

Die veneris II. augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, secunda hora diei de mane fuit relatum onorabili Domino Francisco ...

militi Gubernatori Maioricarum, quod plures gentes forenses venerant seu aplicaverant camino … causa invadendi seu alias destruendi callum Judaicum Maioricense et Judeos in eodem habitantes; propter quod dictus Dominus Gubernator cum multitudine gentium civitatis, tam equitando quam pedes eundo exiit obviam eis dicendo eis quod redirent ad eorum habitationes; sic quod dicti forenses quasi incontinenti absque causa aliqua vulnerarunt equm dicti Domini Gubernatoris, et interfecerunt ronsinum in quo Jacobus Lobera equitabat.

Et ipsa eadem die circa secundam horam diei dicti homines forenses una cum pluribus et diversis hominibus civitatis, invadendo dictum callum, ipsum capierunt, et finaliter ipsum expoliarunt ab omnibus que in eodem erant. In qua quidem invasione et captione interfecti fuerunt, ut fertur, tres homines Christiani, et bene trecenti Judei inter masculos et feminas.

Die mercurii, nona mensis Augusti anno praedicto fuit injunctum (o iniunctum? leo iniunoctum) notariis sub amisione corporis et bonorum, quod ipsi nullatenus cancellent instrumenta aliqua facientia pro

Judaeis nec instrumenta aliqua finis seu compositionis aut redemptionis facientia pro dictis Judeis vel inter eos, non faciant neque recipiant.

Die sabbati quinta mensis augusti anno praedicto fuit destructus callus Judaicus civitatis Barchinonensis; prout publice relatum fuit in civitate Maioricensis. Et illi qui intus carcerem detrusi erant, expulsi fuerunt per vim facto et opere diversarum personarum ipsius civitatis. Etiamque fuit in eodem contextu per illasmet personas missus et positus ignis in scribaniae curiae, baiuliae dicti civitatis; ob quod diversi libri et scripturae ipsius curiae fuerunt combusti et destructae.

1392. Die martis qua computabatur vicesima mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC. nonagesimo secundo circa horam terciarum magnificus vir Infans Martinus, Dux Cervariae et Montisalbi, ac frater illustrissimi Domini Johannis Dei gratia Regis Aragonum, aplicuit de partibus Cataloniae in mollo maris (muelle; moll) civitatis Maioricarum cum undecim galeis valde bene armatis et munitis, causa navigandi et

transfretandi versus insulam Ciciliae, et cum eo illustris Rex et Regina Ciciliae, ac aliqui Comites, et nobiles et milites dicti Domini Regis, ac dictae insulae Ciciliae; inter quos erat Bn. de Capraria, Vicecomes, et duo filii Comitis de Prades, e Vicecomes insulae, ac G. Raimundi de Muncada, Comes de Famagosta, et nonnulli alii nobiles, et domicille ipsius insulae Ciciliae. Qui quidem Rex erat filius predicti magnifici Ducis; eratque, ut asserebatur, aetatis XIII annorum, vel inde circa; et dicta Regina, ut dicebatur, erat etatis XXX annorum, vel inde circa. In numero vero dictarum galearum erant duae galeae Massinae, dictae insulae Ciciliae.

Post praedicta autem die jovis XXII mensis februarii anno praedicto hora tercia (leo terda) ipsius diei, dictae galeae cum omnibus superius nominatis recesserunt a portu Maioricarum causa navigandi versus insulam Minoricae.

Die luna prima mensis aprilis anno praedicto Reverendus Dominus Lodovicus de Prades, Episcopus Maioricensis intravit civitatem Maioricarum, veniendo de civitate Barchinona, causa visitandi suum episcopatum; ob cuius reverenciam et honorem fuit sibi facta magna processio, et totus clerus exivit obviam ei usque ad plateam Curiarum (plaça de Cort).

Die dominica IV mensis augusti anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXXII fuit celebratus laus in civitate Maioricensi pro beatissimo transitu, quam Dominus Rex noster intendit facere de proximo apud regnum Sardiniae pro subiugando sibi Branchaleo, inimicum capitalem et rebellem ipsius Domini Regis.

Die veneris XI mensis octobris anno praedicto fuit ex parte Venerabilis Berengarii de Montagut locum tenentis Gubernatoris Maioricensis divulgata et publicata publice per precones curiarum cum vocibus tubecelarum, generalis remissio et absolutio per Dominum Regem et Dominam Reginam eius consortem factae omnibus et singulis personis, quae culpabiles fuissent reditionibus, incendiis, fractionibus calli Judeorum et homicidiis, et generaliter omnibus illis qui anno proxime lapso culpabiles fuerunt diversis malis et actibus qui facti et sequuti fuerunt diversimode in regno Maioricensi. 

Diluns a XIV de octubre lo senyor Bisbe de Mallorques befleyi cinch galeas armades e duas galiotes, e dos rampins, et una barcha armades, les quals deven anar contra moros. E axi mateix dita missa al cap del moll, ahon vengueren infinides persones, lo dit astol saluda devant la Seu de Mallorques, les quals fustes singulars persones de la ciutat armaren. E aquell dia matex a la primera guayta les dites fustes sen partiren de la dita ila.

1394. Digmenge a la... mes de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC noranta quatre vingueren et arribaren en Mallorques vuyt galeas armades en Bersalona per lo pesatge quel Senyor Rey devia fer en Serdenya, et deuian anar, segons se deya, en Cicilia per socorrer e aiudar al Rey de Cicilia, de les cuals eren patrons ciutedans e mercaders de Barsalona; e en aquella capita alcu no habia.

Dimarç a XIII del mes de janer any demunt dit a tres hores del die o aquientre, la senyora Reyna d' Arago, Infanta (infantá) dins la ciutat de Valencia hun infant mascle, lo nom del qual es apellat Pere; per la nativitat del qual fo feta en la dita ciudad gran festa, balls, juntes, e altres coses notables e de gran alegria.

Divenres a XXIII de janer any demunt dit les dites vuyt galeas de Barsalona se partiren de Mallorcha.

Dissapte a XXXI de janer any demunt dit per la nativitat del demunt dit infant fo feta sollemne processo per aquell die e per los dos dies seguens balls, e juntes e festa molt honradament per la ciutat.

Dimarç a X de fabrer any demunt dit, lo noble mossen Ramon Dabella, Gobernador de Mallorques arriba en Mallorques ab la galea den alamany per esser capita de duas galeas que la ciutat de Mallorca deu armar per anar en Cicilia ab les X galeas de Barsalona, e sinch de Valencia.

Die mercurii quarta mensis marcii anno praedicto duae galeae armatae pro universitate Maioricensi in sucursu armatae factae contra Branchaleo, inimicum Domini Regis, et etiam rebelles Regis Ciciliae, quarum capitaneus extitit nobilis Raimundus de Apilia, Gubernator Maioricensis: recesserunt a mollo maris ipsius civitatis causa faciendi earum viagium versus insulas Sardiniae et Ciciliae antedictae.

Die lunae XII mensis octobris anno nonagesimo quarto circa horam terciarum fuit ex parte Domini Regis facta praeconizatio per plateas civitatis Maioricensis voce preconia cum tubecens quod per Christianos fieret anno quolibet festum solemne sacratissimae Conceptionis Beatae Mariae Virginis, Matris Domini nostri Jhesu Christi; et quod nullus de coetero auderet dicere vel divulgare quod dicta Beata Virgo Maria concepta fuit in pecato originali.

1395. Diluns a XXII. de fabrer, any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXX quinto, foren fetes carnastoltas (carnestoltes : carnestolendas), per so cor lo sendema qui fo dimarç fo deiuni de Sent Macia, qui fo lo primer dia de Coresma.

Die dominica de mane XVIII, mensis julii, anno predicto, illustrissimus Dominus Johannes, Dei gratia Rex Aragonum venit de Barchinona cum illustri Domina Regina, eius consorte, et cum quadam eorum filia, et cum filia illustris Regis Petri bonae memoriae patris ipsius Regis Johannis, et cum multitudine militum, baronum, domicellarum, et aliarum notabilium personarum; et aplicuit cum quatuor galeis armatis in portu de Soller.

Lo die dessusdit apres dinar lo dit Senyor Rey se parti de Soller e venchsen a Bunyola, e de qui parti e venchsen a Valldemussa (: Valldemossa), ahon stech fins al dimecres.

E dimecres a XXI. de juliol lo dit Senyor Rey venchsen al castell de Bellver, ahon ha stat fins a dimecres seguent.

Dimecres a XXVIII. de juliol lo dit Senyor Rey ab la Senyora Regina e ab les Senyores Infantes, e donzelles, e persones moltes notables entraren en la ciutat pessada hora de vespres; per la cual cosa fo feta gran festa e fort solemne, e dura per quatre jorns continuus, dins los quals foren fets balls per tots los officis de la terra, e al sinch jorn juntes per los jurats de la ciutat. E foren vesties (vestides) per la dita sollempnitat XXX. persones en nombre dels bens de la universitat, so es, de drap dor et de vellut ab drap blau de Florenti, faent meytats dels draps dor e de vellut, ab lo dit drap de Florenti.

Apres quel dit Senyor Rey ab la dita Senyora Reina ab les persones dessusdites hagueren stat per alcuns dies en la ciutat de Mallorques foren fetes moltes e diverses novitats en la dita ciutat, e oppresions e forçes a les gens axi per raho de posades que donaven a nobles, cavallers, ciutedans e altres gens, com per raho de infinides coses que los officials del dit Senyor demenaven contra homens de paratge, ciutedans, mercaders, notaris e manastrals (menestrals), en tant que per ocasio de les dites coses que lo regiment de la terra romangues en mans de aquells quil tenien, donaren los dits regidors al dit Senyor, segons ques dehia, cent milia florins dor.

Digous a XVIII. del mes de noembre, any dessusdit, lo dit Senyor Rey ab la Senyora Reyna, e les Infantes e altres, partiren de Mallorca, e recullirense en la galea reyal a Portopi, sens que no pres comiat de la ciutat, ne entra en aquella, ans stech de aquella absent per lonch temps stant en lo castell de Bellver. E partissech ab cinch galees.

Dimecres a 11 (o II) del mes de noembre fo cridada la general remissio, la qual lo dit Senyor Rey feu a tots generalment de qualsevol crims que haguesen comes; e aso per cent e quatre milia florins, que li foren promesos per la terra.

La audiencia del dit Senyor romas en la ciutat, e aquistench (todo junto, salto de linea, aquí se, es tench) continuadament per dos mesos e mes avant, apres quel dit Senyor Rey fo partit de Mallorques.

1396. Die martis XXIII. mensis madii, anno a Nativitate Domini M.CCC.XCVI. ex relatione cuiusdam patroni lembi, hac de causa per consiliarios et probos homines civitatis Barchinonensis et aliarum civitatum regni Aragonum missi, honorabili Berengario de Monteacuto, domicello locum tenenti nobilis Raimundi de Apilia, Gubernatoris maioricensis, fuit denunciatum quod illustrissimus Dominus Johannes, Rex Aragonum, judicio divino, decesserat subito in loco de Fuxa, die veneris qua computabatur XIX. mensis et anni praedictorum.

In eodem anno fuit mortalitas in civitate et regno Maioricarum, propter quod plures pueri et puellae, adolescentes et adolescentulae ac iuvenes (juvenes) decesserunt morbo glandularum; et istud duravit per plures menses.

Die lunae qua computabatur XXIX. mensis madii, anno proxime scripto, fuit solemne anniversarium missarum celebratum in castro regio praetextu mortis praefati Regis Johannis, et ibi sermo factus per venerabilem religiosum fratrem Johannem Axemeno (Ximeno : Jimeno, Gimeno), licenciatum in sacra pagina, ordinis fratrum Minorum. = Et in crastinum praedicti diei fuit factum aliud anniversarium in Sede Maioricarum per universitatem Maioricensem, in quo loco plures et quasi infiniti milites, cives, mercatores, manastralli et sindici forenses intraverunt induti saccis; et ibi sermo factus fuit per religiosum fratrem

… *Ponaen (seu Poncieti) ordinis B. M. de Carmelo, Die martii XXX. mensis madii dicti anni cadaver praefati Domini Regis fuit traditum ecclesiasticae sepulturae in Barchinona in ecclesia Sedis prope sepulturam illustrisimi Domini Petri recolende memoriae Regis Aragonum patris sui.

In crastinum die sepulturae dicti Regis, nuntii civitatum Cesaraugustae, Valentiae et Barchinone cum probis hominibus ipsius civitatis Barchinone elegerunt in Reginam Dominam Mariam, consortem illustris Infantis Martini, Ducis Montisalbi, in absentia ipsius Domini Infantis, et eam sedere fecerunt in solio castri novi regii Barchinonensis.

Die mercurii XXI. mensis junii, anno praedicto, fuit eclipsis lunae et duravit per tres horas et ultra.

Die sabbati XXII. mensis julii, anno praedicto, circa horam vesperorum nobilis Johannes de Cruillis, et venerabiles Raimundus de Talamancha et Berengarius de Palau, milites, tamquam nuncii per illustrissimum Dominum Infantem Martinum, Ducem Montisalbi, noviter electum in Regem Aragonum, missi ad illustrissimam Dominam Mariam, eius consortem, aplicuerunt Maioricas cum plenissima potestate, ut asserebatur, concedendi regimen ipsius regni dictae eius consorti. Et cum eis venit Jacobus Sacoma, civis Maioricensis, missus pro juratis Maioricarum ad dictum Dominum Regem Martinum ad insulam Siciliae, ubi dictus Dominus Rex personaliter aderat cum filio suo Rege dictae insulae, pro subiugando sibi et dicto filio suo dictam insulam.

In mense julii praedicto nobilis Rodrigo Diz aplicuit Maioricas cum quatuor navibus armatis excercendo piraticam contra Januenses.

Die mercurii XVI. augusti, anno praedicto aripuerunt in Maioricas filius nobilis Comitis de Cardona, et reverendus Episcopus Dertusae ac plures alii notabiles personae, nuncii seu ambaxiatores electi per civitatem Barchinonae et totius principatus Cataloniae ac civitatis Valentiae cum sex galeis armatis, quarum duae fuerunt armatae in dicta civitate Barchinone et duae in civitate Valentiae, missi ex certis causis ad illustrissimum Dominum Martinum, Regem Aragonum in praedicta insula Siciliae personaliter constitutum.

1397. Denuntiatum fuit in Maioricis quasi in principio anni a Nativitate Domini MCCCXCVII. per litteras diversas aliquibus huius civitatis missas, quod *XVIII die mensis septembris proxime preterita fuit factum et habitum maximum bellum inter infidelem Lamorac Regem, Principem et Dominum Turcorum, et illustrissimum ac potentissimum Regem Ungariae; et bellum dictum duravit per sex dies, infra quos ceciderunt trescenta milia Turcorum, et Christianorum plus sexaginta milia. Sed ¡proh dolor! praefati Turchi reputati fuerunt, ut fertur, victores.

Etiam fuit relatum ac publice nuntiatum quod pax et maxima tranquilitas fuit facta et firmata, intervenientibus matrimoniis et aliis sollempnibus firmitatibus, inter illustrissimum Regem Francorum et Regem Angliae: et inter alia quod dictus Rex Anglorum pugnet contra Comitem vulgariter dictum de Vertut, dominum civitatis de Mil...

Post praedicta die martis XXVII. mensis martii anno praedicto fuit denuntiatum publice, quod serenissimus Dominus Martinus Dei gratia Rex Aragonum per mortem illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum quondam, apulerat in loco de Massella septima die mensis martii supra dicti, cum septem galeis armatis, recedendo ab insula Ciciliae; propter quod fuit facta praeconizatio ad tubessens, et aliis generibus musicorum sive mimmorum, quod fierent comuniter per loca ipsius civitatis alimares et alia signa ignea, et alias, significantia et demostrantia gaudia et ilaritates propter meatum et transitum dicti Domini Regis Martini feliciter regnantis, noviterque cum triumpho et maxima victoria, ad regnum Aragonum de dicta insula Ciciliae redeuntis.

Per la vinguda del dit senyor Rey, digmenge lo primer de abril any dessus dit, fo tret lo astandart de la Sala, e aportat per en Francesch Umbert jurat, ab professo semblant del die de Sent Silvestre et Sancta Coloma. 

E aquell jorn matex e lo sendema foren fets balls, e lo digmenge seguent juntes en lo born per part dels honrats jurats.

Dimarç a XXIV de abril de dit any lo noble en Rodrigo Diz ab so enginy isque de la preso regal ac hon estave pres per manament de la Senyora Reyna; e asso per alcuns delictes per aquell comessos contra alcunis sots messes del Senyor Rey, e altres havents pau e treva ab aquell (a: Llamábase Rodrigo Díez: estaba preso a instancia del Rey de Portugal por haberse apoderado como pirata en los mares de Lisboa de una nave intitulada S. Cristoval, cargada de jabón de losa, sebo, aceite, paños, etc., para Flandes. En dicha instancia se llama miles Valentinus. Había venido aquí con esta presa, y cuando ya tenía su pasaporte para marcharse, le mandó prender la Reina Doña María con todos los suyos, y confiscar sus bienes. La orden está fecha en Barcelona a 16 de octubre de 1396. Todo consta en el archivo real de Mallorca, registro de ese año.

En el de la Bailía de Valencia (lib. 47. provisión. privileg.) consta que aún vivía en 1439, de cuyo año hay un proceso sobre las presas que hizo con su balaner (ballenero), nave suya propia. Otro balaner compró en el mismo año, llamado Santa Catalina. Consta allí en mil lugares, que era caballero y vecino de Valencia. Con esto es más fácil de colegir que Manuel Díez, autor del libro de albeitería a mitad del siglo XV, era natural de dicha ciudad, y de esta familia, y acaso hijo de Rodrigo.


Dimecres a XXIII. de maig any dessus dit, lo dit Senyor Rey en marti vinent de la ciutat de Avinyo arriba ab X galeas armades en Catalunya en lo loch apellat Mataro (Mataró). E lo digmenge seguent que hom comptave a XXVII. dit mes lo dit Senyor Rey entra en la ciutat de Barselona fort gloriosament, e ab gran gent, ahon fo feta gran e molt excellent festa, axi per los ciutadans e habitadors de la dita ciutat, com per los missatgers de Seragosa, de Valencia, de Mallorques, com de les altres terras e lochs del dit Senyor. E foren fetes grans maravelles, jochs, balls, juntes e altres noblesses, demonstrant gran goig e alagria per la vinguda del dit Senyor.

Digmenge a VIII de juliol any demunt dit lo molt reverent e honest frare Pere Mari, ministre del orde dels frares menors en les parts de la senyoria del Rey de Arago feu les vespisits sub dubia al honrat frare Johan Exemeno del dit orde, licentiat en taulagia (licenciado en teología), per so cor aquell frare Johan devia pendre lo digmenge seguent lo barret del seu magisteri; per lo qual fo la esgleya dels frares menors enpaliada, é ague (e hagué) sollemne festa feta en diverses maneres.

Digmenge a XV. de juliol mestra Johan Xemeno (otra variación más del apellido) del orde dels frares menors, pres lo barret en la Seu, e feu gran festa e grans balls, e de totes les ordes dels frares ballaren en aquesta jornade dins la igleya de Sent Francesch (lib. fabrica es anno).

Digmenge a XV. de juliol any de munt dit lonrat frare

Johan Exemeno pres lo barret magistral per ma del dit reverent ministre del dit orde en la Seu de Mallorques; en lo qual loch foren disputades diverses questions per quatre mestres en taulagia, dos del dit orde, so es, per mestre P. March, e per mestre Anthoni Sent Oliva, e per mestre 

P. Tur, e per mestre G. Sagarra del orde dels frares Preycadors. E aqui matex foren dats a diverses persones, axi graduades com no graduades, barrets e guants de cuyr; e per lo dit mestre novell fo feta gran festa en casa sua per sos parents, e altres honrats homens de la ciutat.

Divenres a XXXI de agost any M.CCC.XCVII lo noble mossen Huc de Anglarola vench et arriba en Mallorques ab una galea armada, havent nom de Vis Rey, e havent gran potestat del Senyor Rey per redressar lo regne, e aquell metre en bon stament; e ab ell vengueren en P. Canto savi en dret assesor seu, e ab dos notaris, e ab dos contadors, e ab moltes altres persones; e singularment (leo singularement) ab ell vench madona muller sua, filla del vescomte de Rochaberti.

En lo mes de novembre any dessus dit vench en Mallorques un hom apellat en Cardona, trames (leo trauses) per los jurats de la ciutad de Valencia, per denunciar als jurats e prohomens de Mallorques que la ciutat de Valencia et de Barsalona havian mampres e acordat que en reverencia de nostre Senyor fos fet hun gran pessatge o stol per pessar en Barbaria, per exaltacio de la fe cristiana, e per haver lo cors precios de Jhesu Crist, lo qual moros sen havian aportat de una capella que es en lo dit regne de Valencia; e axi mateix per fer venjansa de la dita injuria; per que suscitaven los habitadors del regne de Mallorques quine e quanta ajuda faria en lo dit pessatge.

1398. Dimecres a XX. de març any de la Nat. MCCCXCVIII. foren possades cedules per les portes de les esgleyes, per les quals nostre Senyor lo Papa, per contemplacio de la armada dessus dita, atorguava indulgencia a pena e a culpa a tots aquells qui en la dita armada iran personalment; e moltes altres indulgencias a aquells qui almoynas in faran dasso del lur.

Dissapte a XI. del mes de maig any dessus (leo dessu) dit fo feta sollemne processo faent la via del Corpus Crist per raho de la crehuada; la qual fo preycada en la Seu ans de la processo per lonrat frare Johan Exemeno mestre en taulagia. *En aquell iorn fo reebuda la dita crehuada per molts e diverses del dit regne e daltres.

Dissapte a XVIII. de maig any dessus dit lo noble mossen Huc Danglarola, Visrey, muda los jurats del regne de Mallorques, e tots los oficials de la casa de la Juraria, com hagues ja mudats lor consellers; per la qual cosa fot mudat lo regiment en mans de aquells qui aquell tenien ans de la destruccio del Call.

Dissapte a XIII. de juliol any dessus dit lo noble mossen Jofre de Rochaberti, vescomde, arriba en Mallorques en nou galeas e una galiota de Valencia, axi com a capita de aquellas, sperant assi en Mallorques mes nombre de altres fustes armades, per anar contra moros en semps (ensemps; ensemble; junto) ab lo stol, que lo regne de Mallorques ha promes fer per raho del dit pessatge. = Item a dies seguents arribaren quatre galeas et VIII. galiotas; les quals se acompanyaren ab les dessus dites. E totes ensemps partiren de Mallorques a XXIV. de Juliol. = 

Per vigor de la armada dessus dita foren armades en Mallorques sinch galeas, tres galiotas, XVII. rampins et vuyt entre pamfills e barchos (barcos; barches, barques) grosses, e sis lalmos grossos.

Divenres a II de agost mossen Huc Danglarola axi com a capita elet de tot lo stol de Mallorques parti del moll de la ciutat, e feu la via de Portopi.

Dimecres a XIV. dagost tot lestol (lo estol, stol; l' estol) de Valencia e de Mallorques junct en ila de Evissa, lo qual pren suma de LXX. veles, entre les quals foren L. veles de fustes de rems, les altres foren fustes radents, les galeas foren XIX. per nombre: tots ensemps partiren de la dita ila de Evissa, feta per aquells primerament devant lo castell mostre de les persones e de les lurs armes. E segons relacio de alcuns atrobarense en lo dit stol pessates sed milia é D. (más de 7500) persones combatents, entre les quals hi hacia (habia) en tern (entorn) CCCC homens que hom apella darmes, so es, gentils homens, o tals quis armen o son cuberts de ferre.

Lo stol dessus dit apres grans fortunas per aquell sostengudes, vench e arriba denant lo loch appellat Tedelis, terra de moros, ahon tres galeas, so es, duas de Valencia, e una de Mallorques, la qual menava P. Moscaroles, se acostaren, e finalment isqueren en terra, e apres de aquelles tots los altres fustes, e assenyaladament los fustes de rems, e aqui feren de lurs armes. E finalment dins spay de una hora ells entraren e esveyiren lo dit loch ab forsa darmes; e tingueren lo dit loch per hun jorn e mig; e dins aquest spay lo dit loch fo desrobat, e dins aquell molts moros, axi mascles com fembres e infants pochs (: pobres, frágiles, de poco poder, paucos) morts, los quals prenen suma segons relacio de molts de CCC. persones. E ultra foren cativades pesades CL persones. 

E a la perfi (al final, a la fi) meteren foch en lo dit loch. E asso fo dimarç a XXVII de agost any desusdit. E lo sendema que fo dimecres a mig jorn les gens del dit stol jaquiren lo dit loch.

En lo combatiment del dit loch mori mossen Bng. Lansol (Llansol, Llançol : sábana, tela) de Valencia per so com caygue de una scale, é un castella.

En lo departiment del dit loch los dits capitans, so es, lo Vescomte de Rochaberti e mossen Huc feren recullir la gent, remanents ells dins lo dit loch ab alcuns lurs consellers e amichs, entre los quals foren Jacme de Pertusa de Valencia, Johan Desbach, G. Unis, en Montagut, e daltres. 

E recullida la gent feren levar les dites galeas de la posta per mudarles en altre loch pus convinent. E stans axi dins la dita vila de Tadelis (Tedelis más arriba) los dits capitans ab los dessus nomenats, e altres, los moros veent que les gens eran recullides e que fort pochas gens eran romases dins la dita vila, tots ensemps vengueren sobre los dits capitans ab ma armada. E lavors los dits capitans, axi com posgueren, asseiaren de volur (voler) fugir; e tant foren apressats e cuytats per los moros, que no fo (sol) a ells, ans foren ferit (ferits) per los moros gran partida de aquells, en tant quel dit mossen Huc, e los dits Johan Desbach, e en Pertusa, e en Montagut, e daltres foren alansejats per los dits moros, e finalment morts per aquells, en gran culpa del dit mossen Huc, car si ell se fos recullit, axi com li era dit, no fora ell estat mort ne los altres, qui per contemplacio sua moriren ab ell.

Apres les coses dessus dites, lo stol dessus dit sostench gran fortuna, en tant que totes les dites fustes se ascamparen dassa e dalla, e cuydaren per la major part nagar (nagats más adelante); e moltes de aquellas per la dita fortuna perderen timons e governs, e gran partida dels rems; e partida de aquellas arribaren en Mallorques dimarç a III de setembre.

Dimecres secunda mensis octobris dicti anni fuit factum sollemne anniversarium missarum pro morte dicti nobilis Hugonis de Angularia, Viceregis, defuncti ut capitanei in praedicto loco de Tadelis.

Per la mort del dit mossen Huc fo elet per lo gran consell del regne en capita del dit stol de Mallorques lo honorable en Bng. de Montagut, doncell, loctinent de Gobernador del regne de Mallorques.

1399. Divenres a XXIV de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.XC nou fo feta crida ab juglars a cavall, que fos feta processo digmenge primer vinent per lo molt alt en Fraderich, fill del Rey en Marti Rey de Cicilia, e primogenit del Rey nostre d' Arago 

(Martín de Sicilia, muerto antes que su padre Martín de Aragón. Fraderich, Fadrique, Federico, Frederic &c, sería pretendiente a la corona de Aragón tras la muerte de Martín I en 1410, pre Compromiso de Caspe de 1412), 

lo qual novellament era nat en Cicilia; per la cual cosa lo dissapte ans del digmenge foren fetes alimeras (alimares; alifares), e grans fochs e altres senyals de alagria.

Dissapte a XV de març any dessus dit fo feta crida publica per los lochs acostumats de part del honorable en Bng. de Montagut, doncell, capita de la sancta armada, que tot hom se degues apparellar per anar en la dita armada; e foren cridats certs capitols, per los quals fo notificat a cascun qui pendria moros o altres coses que haguessen certa cosa per cascun cosa, e axi mateix hagues de les altres coses certa part.

Dimarç a XVIII del mes de març any demunt dit lo Reverent Pare en Xst. mossen Luis de Prades, Bisbe de Mallorques, mossen Jordi Sent Johan, mossen Gregori Burgues, cavallers, Narnau Alberti savi en dret, e molts daltres prengueren comiat e isguerensse (: se ixqueren, de exir, eixir) de la ciutat per coratge de recullirse per anar a la coronacio del Senyor Rey, la qual se deu fer, Deus volent, lo jorn de la caritat prop vinent a VII de abril. = Per rao de la dita coronacio foren elegits missatgers qui anassen en Seragossa per esser en la sollemnitat de la dita coronacio los honrats en Bng. Tagamanent, doncell, Narnau Alberti, savi en dret, e en Canals de Soller per los homens de fora.

Segons letras dels missatgers de la universitat de Mallorques, lo dit Senyor Rey en Marti se corona digmenge a XIII de abril any dessus dit. 

Diluns a XXIII de juny del dit any lo dit Arnau Alberti ensemps ab lo dit Canals tornaren de la dita missatgeria, pero lo dit Arnau fo fet cavaller per lo dit Senyor Rey en la dita coronacio.

Dimarç a XXVIX (?) del mes de juliol any dessus dit arribaren en lo moll de la ciutat de Mallorques duas galeas armades, en les quals vench lo bastart de Navarre, germa del Rey de Navarre, ab molts honrats homens, per anar en la armada sancta dessus dita contra moros; jatsia fosen ja en lo moll una galiota, et un rampi, e tres lauts privilegiats. Dimecres a XXX del dit mes arribaren en lo dit moll sis galeas e una galiota armades, del qual stol era capita lo noble mossen P. de Vilaragut per anar en lo dit sant pessatge.

Dimecres a VI del mes de agost del dit any fo feta sollemne processo per raho del stol de Mallorques, qui ana al cap del moll de la mar, e aqui fo cantada missa, e fet sermo per mestre Johan Exemeno del orde dels frares menors. E apres lo dit honorable en Bng. de Montagut, capita del dit stol parti del dit moll, e vench ab quatre galeas e diverses galiotes e rampins denant la Seu, e saludaren altament. E asso fet, possarense devant la portella, ahon stech lo dit capita per tot aquell die.

Digous a VII del dit mes lo dit honorable capita se parti de Mallorques ab alscuns rampins faent la via del cap blanch per anar a Maho, ahon era junct lo stol de Valencia.

Diluns a XVIII del mes dagost, any dessus dit lo molt Reverent Para en Xst. mossen Luis de Prades Bisbe de Mallorques vench et arriba en Mallorques de la coronacio del Senyor Rey ahon era anat.

Digmenge a XVII del mes dagost any dessus dit lo honorable en Bng. de Montagut capita, stant en lo port de Maho ahon havia sperat tot lo stol qui sots ell devia anar, feu mostra de la sua gent, e foren atrobades entre totes MMM.D. (3500) persones; empero en aquelles no era la galea den Seure, ne dues galiotes, qui despuys feta la dita mostra sobre vengueren. En lo nombre de les gens eren be C. homens appellats darmes, e qualscuns DCC. ballasters. Les fustes foren en nombre LXX. entre grans é pochas; entre les quals eran sis galeas groses, e tot lo sobre pus entre galiotes, rampins, barches grosses, lenys, e una nau.

Lo dimarç seguent a XIX del dit mes lo capita de Valencia feu mostra en lo dit loch de la sua gent, e foren atrobades entre totes MM.DC. persones, entre les quals havia CL. homens darmes e de ballesters. 

Les fustes eran per nombre XXX, so es, set galeas grosses, e lo sobre pus galiotas, rampins, lenys, barchas, lauts, e una nau que patronaiaven homens de Montblanch.


Tot lo stol dessus dit parti del dit port digous a XXI. del dit mes, e feu sa via vers lo loch de Bona; e com vench a cap de … dies lo dit stol torna per contrast de temps, e torna al dit port, e aqui stech fins lo digous seguent, que parti del dit loch, e veleiant arriba en port de Bona, digmenge a XXXI de agost, ahon foren junctes, segons ques diu, norante e quatre fustes entre grans e pochas, so es, XIII. galeas grossas, XVI. galiotes, XXI. rampi (rampins), XIV. lauts groses, XV barchas radonas, VI. lenys de bandes, VII lenys radons, dues naus.

Lo diluns primer dia de setembre partida del dit stol isque en terra, e combaterense los christians ab los moros, aquest combatiment dura per alcun spay de temps, tirantse los uns als altres passades e bombardes, encare que no se menyscaba sino un hom dels cristians. E en aquesta jornada lonrat Nortis (En Ortiz, Ortis) de Sent Marti fo fet cavaller.

Lo dimarç seguent a II de setembre lo capita de la nau de Montblanch dona a entendre a mossen R. de Sent Marti capita de la nau de Mallorques que patronaiava en P. Aymerich, que los capitans maiors de Valencia e del stol de Mallorques pessaven a la una part del dit loch de Bona, so es al loch ahon hi (ha) arenal, per donar scalas en terra per combatre e fer fets darmes; per que dix al dit mossen R. que ell volgues exir en terra ab la sua gent; e asso matex fo dat entendre a les fustes radonas, rampins, e altres fustes manques (manco : menor : menos). Per la qual cosa un rampinet dona de la popa en terra, e isqueren qualscuns VII homens, e mes hun panonet a una torra de aquellas qui son fora la vila del dit loch de Bona. E de continent les gents de les dites naus e de les fustes manques isqueren totes o gran part de aquellas en terra, e pujaren alt en dos puigs, e aqui volent se fer forts, hagueren alcuna ascaramusa (escaramuza) ab los moros. A la perfi apres alscuns combatiments e escaramusses los moros apoderasen a peu e a cavall; 

e diuse que hi havia pessats XXX m. moros, entre los quals hi havia VI o VII m. homens a cavall, com fos aqui lo poder o ajust de tres Reys moros. Per la cual cosa los cristians se materen en fuyta, e per la penya avall jaquirense anar stro á (tro : hacia el : cap al) mar, jaquint les armes en terra, faent hers esforç de poderse recullir en les fustes; e per la multitut de les gens nos porian recullir, ans los uns negaven los altres; e per aquesta manera moriren dels cristians, axi per mans de moros, com en la mar que foren nagats per glay (esglay, temor) e per lansarse en la mar, qualscunes C. persones, entre les quals lonrat mossen Ortis de Sent Marti, fo atrobat mort sens cap, per so cor cap dellant la gent de la nau de son frare e altres, ell no farit (: ferit) en la cama, e finalment mori. E lo seu cors fo aportat en Mallorques, e soterrat en la Seu, dimarç a IX de setembre del dit any.

Apres les dites coses los capitans del dit stol donaren comiat a les dites naus e a totes les altre fustes radonas. E ells feren lur via ab les fustes de rems. E a dies seguens fort pochs, lo capita del stol de Valencia requeri lo capita de Mallorques que degues aquell sequir (: seguir) faent la via de levant. E lo capita de Mallorques dix al dit capita de Valencia que ell era prest e apparellat de seguir aquell ahon anar volgues; pero que lo dit capita de Valencia volgues seguir lo dit capita de Mallorques per combatre e pendre lo loch de Alcoll è de Giger. La qual cosa lo dit capita de Valencia fer no volch, ans se departi de aquell, e feu sa via per levant. Les quals coses axi seguidas, lo capita de Mallorques fen la via de Alcoll, e pres aqui terra e afogua e crema lo loch jusa (jussà; deius, de jus, de ius, de yuso), e mataren aqui V. moros, cor tots los qui en lo dit loch staven, hagerent buydat (leo buydát) lo dit loch. Partint del dit loch de Alcoll lo dit capita ab les dites sues fustes, vench en lo loch de Giser, 

e aqui ell ab alscuns de la sua galea, e altres de la galea dels pageses devallaren en terra, e fort rigorosament e asperta acostarentse (leo acostarensea) al mur, e arboraren lurs ascales per ascalar lo dit loch. 

E per so car los altres de las altres fustes no hi volgueren ajudar ne fer secors, hagerense (se hagueren : se tuvieron) del dit loch partir, e tornarsen ab gran vergonya e minva lur (su mengua).

Continuará en Viaje literario... 

lunes, 15 de marzo de 2021

10 DE ABRIL.

10 DE ABRIL.

A consecuencia de haberse presentado unos comisionados del valle de Aran y otros puntos, para hacer ver los perjuicios que resultarían a sus territorios de la ordenación que se convino sobre lanas, tratóse de enviar un representante de la Diputación, que se enterase prácticamente de los motivos que habían dado lugar a la súplica, mas como alguno observase que los gastos que ocasionara el enviado no debía satisfacerlos el General, no se tomó acuerdo alguno, aun cuando se dio como anotada la proposición.
Se recibieron en este día las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra vostra de XVIII de març prop passat reebem a XXVIII del mateix ab la qual nos notificaveu com havieu tretes les banderes e les causes per que ere stat e ab deliberacio de la ciutat de Barchinona pregant e encarregant nos que si en aquesta ciutat havia algunes diferencies nos fos present entenre en reposar aquelles etc. havem haut gran plaer e singular consolacio en sentir les causes queus han mogut en lo traure de les banderes e vostres notables pensaments en provehir a obviar e tolre dits moviments scandalosos e en ofensa de la Majestat divina e deservey del Senyor Rey Senyora Reyna e lllustrissimo Primogenit e preparatius no solament a turbacio mas a extermini e subversio del bon stament del publich e per los altres bons respectes en vostra letra contenguts creem esser santament e justa pensament e provehit a lahor de nostre Senyor Deu servey dels lllustrissimos Senyor Rey Reyna e Primogenit bon esser e tranquillitat benavenir e repos de tot lo Principat e axi speram en la clemencia divina ho dirigira a bona fi. Axi li sia plasent per sa misericordia. Nosaltres per gracia de nostre Senyor e aquesta ciutat e en univers e en particular entre los tals havem bona unitat concordia pacificacio e bona voluntat e desig en totes les coses e concernents lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del lllustrissimo Senyor Rey Senyora Reyna e del lllustrissimo Primogenit observancia de la capitulacio benavenir e repos de la cosa publica del dit Principat en lo que lo gloriosissim Jhesus per sa clemencia dirisque los coratges e actes dels tots. E sia molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. De Leyda a V de abril any Mil CCCCLXII. A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Siguen las cartas que redactaron, en contestación a las de la señora Reina, los comisionados de la Diputación y del Concejo de la ciudad, a quienes se dio este especial encargo.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Responents los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya a una patent letra de vostra Serenissima excellencia emanada e de la sua propria ma signada dada en Gerona a XXVIIII del prop passat mes de març a ells presentada per mossen Galceran Oliver tresorer a III del corrent mes de abril la qual es vist haver dependencia de les assertes causes e crims pretesos esser stats comesos per mossen Johan de Copons cavaller. Dien ells haver molta e molta displicencia e congoixa de qualsevol injuria per minima que sia si alguna per lo dit mossen Johan de Copons segons es afermat es stada feta a la Majestat del Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey e a vostra Celsitud e al lllustre Primogenit la punicio e castigacio del qual als dits deputats e consell no recaura en algun entrenyor pus ab los termens deguts e pertinents juxta leys de aquest Principat justicia mijançant se faça. Mas per quant Senyora molt alta per inquisicio rebuda per los dits deputats e concell en cas degut e permes juxta forma de la capitulacio fermada per la Serenitat del dit Senyor Rey e aquest Principat es stat trobat lo magnifich micer Francesch Merquilles vicicanceller e micer Pere Falco e micer Jaume Taranan inquisidors o veladors de les causes del dit mossen Copons haver contrafet als usatges e privilegis de Barchinona capitols de cort libertats e constitucions del dit Principat e als usos stils pratiques e observançes de aquells e aquelles per ço en virtut de la dita capitulacio digestament e madura ells dits Deputats e conçell han fetes certes deliberacions per exequcio de les quals apres la tradicio de la predita letra de vostra Altesa es stada presentada per micer Johan de Vilamayans com a procurador e o sindich nostre una cedula continent entre les altres coses denunciacio requesta e citacio als dits mossen lo vicicanceller e micer Pere Falco e micer Jaume Taranan contra los quals si oyts no faran ço que per los dits deputats e consell sera declarat juxta forma del VIII capitol de la predita capitulacio sera procehit per los dits deputats e consell ab intervencio de aquesta ciutat de Barchinona segons per la dita capitulacio es disposat e permes. La qual es composta e atorgada a lahor de nostre Senyor Deu servey de la
reyal Majestat benifici e utilitat de la cosa publica del dit Principat. E com segons tenor de la dita letra vostra Excellencia ja fos informada dels dits deguts e permesos procehiments. Salva tots temps la honor e reverencia de vostra Majestat los qui han fet e fan recaure aquella en tanta admiracio quanta ab la dita letra es significada no appar hagen degudament contemplada aquesta materia ne degudament consellada vostra Celsitud. Car pensar devien e deuen que los dits deputats e consell representants aquest Principat ab intervencio de la dita ciutat han fetes e fan les coses en cas permes be e degudament e no freturants de potestat e de les quals repetida la dita humil reverencia desistir no entenen per observança de la dita capitulacio. Ne placia a Deu hagen en la pensa ne menys en voluntat fer res en prejudici lesio e occupacio de les regalies superioritats jurisdiccio e preheminencies reyals ans aquelles havents per subiranament cares defendre e conservar desijen ab tota integritat. La vostra adonchs Excellencia Senyora molt alta humilment e devota supliquen los dits deputats e conçell que a induccio e sucgestio de perversos consellers poch zelants lo honor e servici del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del Illustre Primogenit e lo benefici e repos del dit Principat no vulle en si causar tantes admiracions ne opinar nosaltres haver temptat ne voler fer o temptar les coses que de moltes paraules de la dita letra son compreses car les orelles dels cathalans com a fidelissimos vassalls sens molta molestia e congoxa oyr no les porien. E de fer pertinent permesa e deguda seguida en les tals coses consellants abstenir nos porien. Stants adonchs los dits deputats e consell e perseverants en les deliberacions procehiments e actes per ells e en nom del dit Principat en cas permes com dit es degudament fets e fetes ab aquella humil e sujecta reverencia ques pertany supliquen la Serenitat vostra sia de merce sua vulle considerar quant la dita letra per esser stada signada de ma de vostra Celsitud obviant e derogant a les leys e libertats del dit Principat e de si nulla salva la dita honor e reverencia vulle mes avant per merce sua attendre a la observança de la prefata capitulacio atorgada per la Majestat del dit Senyor Rey e per la sua Excellencia e encara per vostra Altesa com a tudriu del dit lllustre Primogenit solemnament jurada. La qual ells dits deputats e consell esser violada o prejudicada no permetrien en alguna manera com la tinguen per molt cara. Fahents certa la Excellencia vostra que axi en lo fet dels dits mossen lo vicicanceller micer Pere Falco e micer Jaume Taranan com de tots altres a que entendre e procehir hagen per virtut de la dita capitulacio et alias los dits deputats e concell se hauran com han acustumat be e degudament e ab tal attencio que succehira a lahor de nostre Senyor Deu servey del dit Serenissimo Senyor Rey e de vostra Altesa e del dit lllustre Primogenit benefici repos
e tranquillitat del dit Principat. E per que de la presentacio de la dita letra fou testificada carta per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey los dits diputats e concell representants lo dit Principat requeren la present esser inserta a la fi o peu de la dita letra e de tot esser feta carta publica per vos dit notari etc.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Responents los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a una patent letra de vostra serenissima Excellencia emanada e de la sua propria ma signada dada en Gerona a XXVII del prop passat mes de març a ells presentada per mossen Arnau Fonolleda batle general e micer Johan Dusay prothonotari. Dien los dits e concell que feta la extraccio de les banderes de continent ab llur letra de XVIIII del dit mes e encara per micer Pere Severtes per part llur a vostra Altesa per aquesta raho e altres trames fou plenament certificada vostra Serenitat de les causes quils havien impellits en fer la dita extraccio no dients contra los homens dits de remença salva tots temps la reverencia de vostra Altesa mas ab aquestas propries paraules entre los altres ço es a respecte tota via de fer e procurar coses que sien a lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de vostra Celsitut e del Illustre Primogenit e tranquillitat e repos del dit Principat es a saber per assistir en fer observar les letres e manaments de vostra Senyoria
procehides e als dits pagesos dirigides. Les quals no eren stades obtemperades e encara als senyors de aquells que sien conservats en llurs drets hoc e contra tots aquells qui en desservici de la dita Majestat e de vostra Altesa e del Illustre Primogenit tracten contra la capitulacio. E segons per la dita letra es compres vostra Serenitat de la dita extraccio de banderes o deliberacions per los dits diputats e conçell ab intervencio de aquesta ciutat fetes ha preses moltes admiracions subjungint no haver hauda facultat los dits diputats e concell tals delliberacions fer e menys exequutar ne de inquirir la satisfaccio e resposta de les quals coses Senyora molt alta es que los dits diputats e concell repetida la dita honor e reverencia de vostra Altesa axi la dicta extraccio de banderes com de altres procehiments actes e coses per ells fetes e delliberades e altres que per avant deliberaran han fetes e faran en cas permes be e degudament per virtut e potestat a ells ensemps ab la dita ciutat de Barchinona attribuida en e la capitulacio atorgada per lo Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey e per la sua Altesa e aquest Principat fermada e solemnament jurada et alias. E per ço alguna admiracio salva la dita reverencia no deu pendre vostra Celsitud usar los dits deputats e concell de tot lo que permes e atorgat lus es per lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia e menys creure lo que donat li es entendre per mals e perversos consellers poch zelants lo honor e servici del dit Senyor Rey e de vostra Majestat e del Illustrissimo Primogenit e lo repos e tranquille stat de aquest Principat. Ço es que les dites deliberacions sien en prejudici lesio e violacio e occupatives de les regalies jurisdiccio preheminencies e corona del dit Senyor ne hagen respecte a insurgir gent contra gent ne a turbacio del dit Principat com la predita capitulacio e la experiencia mare deles coses del contrari fassen testimoni. Ne sol se deuria haver pensament repetida la dita humil reverencia daço que los cathalans qui son fundament de la fidelitat e res de la pertinencia de aquella ommetre no volen uncha (nuncha, nunca, may, mai) han fet ne farien com sempre ab gran amor integritat e constancia hagen trebellat e entes exposants persones e bens en augmentar ampliar e fortificar la dignitat e domini reyal atquistant ab los excellentissimos Reys de gloriosa memoria e aplicant a aquell los regnes de Valencia Sicilia Serdenya Mallorcha Manorcha Eviça e altres regnes e terres ab no poch scampament de sanch e en repellir e en foragitar per lur poder qualsevol Reys e grans senyors qui guerres en sos regnes e terres temptades hagen e molts altres innumerables serveys han fets als Serenissimos llurs Reys e Senyors e al dit Clementissimo Senyor Rey huy benaventuradament regnant axi en respecte de la sua successio quant en prejudici de aquella se trebellave fer jurar per Primogenit e successor lo net del Serenissimo Senyor de inmortal memoria Rey don Alfonso quant encara en moltes altres coses vostra Excellentissima Senyoria molt alta tota via ha virtuosament significat e ab la dita letra mostre voler observar la dita capitulacio e los usatges constitucions e altres leys e libertats de aquest Principat los quals e les quals tenir e servar solemnament ha jurades e axi es cregut fermament per los dits deputats e concell e per tot lo dit Principat. Sia adonchs merce de vostra Celsitud vulla pensar nosaltres qui lo dit Principat representam no voler ne templar mes del que per la dita capitulacio al seny litteral es atorgat. Sia de vostra merçe per alguns perversos consellers als dits deputats e concell tal carrech no sia impingit com es voler occupar res de les regalies e preheminencies reyals car en respecte dels dits consellers tals coses sens permesa e deguda seguida passar no porien ultra que los dits deputats e consell sempre stan e staran aconortats e confortats que per molt sia dit o scrit en derogacio dels cathalans tot redundara en lahor e comendacio llur comprovats per tantes experiencies de fidelitat e intimo amor que tots temps han hagut han e hauran a la corona reyal per manteniment conservacio e augmentacio de la qual morir no dubtarien.
Quanta voluntat Senyora molt alta tenen los dits deputats e concell e te aquest Principat en esser procurat bon repos en ell e extirpades totes divisions comocions e concitacions en desservey de la reyal Majestat subortes e temptades axi en aquesta ciutat com per diverses parts del dit Principat e axi per los pagesos dits de remença e altres com per altres persones notori es a vostra Excellencia car per multiplicades embaxades dels dits deputats e conçell e encara per alguns dells particularment moltes e diverses opportunes supplicacions e instancies sobre aço son stades fetes a vostra dita Altesa en la qual sempra molt bona e virtuosa intencio e voluntat han sentides los dits deputats e concell e creen fermament haguera eficacissimament a exequucio deduides sino informada seduida e consellada sinistrament e perversa per alguns mals consellers com dit es qui ab lurs mals e perversas intencio e consells aquella del bo e sant proposit dimitir han feta en gran ofensa de la Majestat divina desservici del dit Senyor Rey e de vostra Serenitat e del Illustrissimo Primogenit e turbacio dan e prejudici del dit Principat e cosa publica de aquell de la qual lo dit Senyor es cap e principi. Speren empero los dits deputats e concell en nostre Senyor Deu vostra Excellencia de molta virtut e prudencia e saber dotada haura plena noticia de la prava intencio e mal proposit dels dits consellers e quant la dita letra per esser signada de ma de vostra Altesa com a obviant e derogant a las leys e libertats del dit Principat es stada mal consellada e de si nulla. Salva la dita humil reverencia de vostra Serenitat coneixera mes avant que les dites extraccio de banderes deliberacions actes e procehiments fets per los dits deputats e concell no son perturbatius del benefici e repos del dit Principat ne prejudicials lesius e menys occupatiu de les dites juridiccio preheminencies e regalies dels dits Senyor Rey e Illustrissimo Primogenit com en cas a ells dits deputats e concell permes com dit es e aprocurar lo dit repos benefici necessari sien stats degudament valida e pertinent fetes e fets juxta la potestat atribuida en e ab la dita capitulacio la qual al seny literal com dit es ha esser entesa no ignorant vostra prudentissima Excellencia gran esser la diferencia dir entendre al seny literal o en entendre a la letra la qual capitulacio violar o prejudicar en manera alguna no tollerarien ans a observacio tuicio e exequucio de les coses en e ab aquella atorgades totes lurs forçes metre entenen ab tota eficacia. Creents tots temps les dites coses succehir a lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del dit lllustre Primogenit tranquillitat repos e benavenir del dit Principat e de la cosa publica de aquell. E per que de la presentacio de la dita letra fou testificada carta per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey los dits deputats e concell representants lo dit Principat requeren la present esser inserta a la fi o peu de la dita letra e de tot esser feta carta publica per vos dit notari etc.

Hecha lectura de las cartas que preceden, se hizo igualmente de otros papeles de interés secundario, y por último de la carta que sigue.

Al molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Lo honorable micer Johan Codalet doctor en decrets de aquesta vila ses presentat a nosaltres e al consell de la vintesetena dient com lo Senyor Rey lo hauria provehit del ofici de la assessoria de governador de aquests comdats e a nosaltres ne al dit concell lo dit micer Johan Codalet no es odios ne sospitos. Per ço instant lo dit micer Codolet ho notificam a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a VIIII de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor aperellats.

Leída esta carta, se pasó a votar sobre el contenido de los papeles antes mencionados de que se dio cuenta, y sobre una proposición que se hizo relativa al sueldo o salario que se hubiese de señalar al honorable Francisco Ramis, como enviado del Principado a la señora Reina, bajo las instrucciones que se han referido. Acerca de lo primero tomóse como deliberación el voto del obispo de Vich, consistente en aprobar las cartas, y que de ellas se enviasen copias a las universidades, capitulares y estamento militar; y acerca de lo segundo, acordóse que se pagasen al enviado cinco florines diarios, como se había hecho en casos análogos.
Fue recibida al propio tiempo la siguiente carta, de la que se hizo lectura.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e lo concell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio per satisfer algun tant a la admirado la qual facilment les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres hauran hauda de esser lus stat diferit per nos scriure lus de les coses occorrents. Per tant la occasio ha portat no degam mes diferir vos certificam com per les bones sperançes a nos donades per la Senyora Reyna e encara per lo que sa Senyoria na mes en fet fins a la exequucio de persones e per altres moltes bones provisions fetes per la Majestat sua speravem poder vos scriure de algun bon repos de aquests fets dels pagesos per consolacio vostra e nostra. Mes per quant los desordens e malicia dels dits pagesos son axi grans que mes no sen pot pensar fins açi no mostren esser prou obedients com no obstant la crida feta per la dita Senyora Reyna que paguen les tasques e censos encara molts dells recusen pagar e fan rebellions a lurs senyors e a lurs oficials. Mes avant lo dit prop passat venint sen la via de aquesta ciutat e davallants del castell de Santa Pau cinch o sis homens de companyia sens armes e anants per lurs fets lus son axits molts pagesos aflotats ab crits o uquaments e los han presos e leixaren na anar alguns e aturaren se un pare ab dos fills. E han trames aci lo pare que digues a la dita Senyora Reyna que leixars e soltars hun home pages de la preso a qui dien En Bach qui es pres per lo insult de Santa Pau significant li que si lo dit Bach era penjat que ells dits pagesos li degollarien los dits dos fills hoc que si lo dit Bach per tot aquell jorn no era soltat de la preso que lo dit pare no li calia tornar a veura los dits seus fills car james pus los veuria. E tots los camins de aquelles montanyes de Santa Pau e vehinables son vuy en aquest punt que qualsevol condicio de gents quin passen son presos e acurats per los dits pagesos qui aflotats stan per los boschs e tenen talayes e ab corns e altres senyals en un punt son aiustats en gran nombre. E ses seguit prop la vall de Campmajor que hun bon pages increpant los de aquests lurs desordens lan cuydat matar e li han dada la casa a sacho. E divendres prop passat a dos del present los dits pagesos en nombre de CL o entorn son stats a la vila de Olot demanat aqui al loctinent de vaguer moltes coses enormes de les quals lo dit loctinent ab concell dels consols de la dita vila per squivar major perill e scandol lus na consenti algunes ço es guiatges. Mes avant ses seguit que dilluns a
cinch del corrent fra Saula prior del monastir de Breya e En Paris Vilamala ciutada de aqueixa ciutat de Barchinona venints a la casa de Vilamala qui es en la vall de Hostoles per fer lo capdany de la mare del dit Paris e sor del dit prior han dat en mans de hun aplech dels dits pagesos quils han enpresonats cominant lurs que si neguns dels dits pagesos prenen mort que ells dits pagesos mataran los dits prior e Paris. De aço lo dit prior ha scrit En Ballos per quant li es parent pregant lo molt donas orde nos fassa justicia dels dits pagesos si vol restaurar la sua vida. De totes aquestes coses la dita Senyora Reyna e son concell stan molt congoxats e nosaltres e tota aquesta patria no menys. La dita Senyora Reyna fa molta demostracio de entendrey e dar hi recapte. Deu per sa merce li vulla dar bon concell. De aço qui per avant se seguira vos certificarem. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a VIII del mes de abril any mil CCCC sexanta dos. - E tota ordinacio e beneplacits vostres apparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de Gerona en lo fet de les remençes censos e tasques.

martes, 16 de febrero de 2021

16 DE SEPTIEMBRE. Fin del tomo 17.

16 DE SEPTIEMBRE.

Ocupáronse de la resolución de varios asuntos de interés general, y reunidas, por la tarde, las nueve personas designadas para contestar a la proposición del Príncipe, junto con varios abogados, ocupáronse nuevamente de este asunto para ver lo que se podía acordar.
El mismo día, fueron recibidos los embajadores que el Principado había enviado a Sicilia, quienes presentaron a los señores Diputados varias cartas que para ellos les habían entregado diferentes universidades, prelados, el virey y otros barones del mismo reino, las cuales se hallan, por su orden, a continuación.

Reverendo magnificis et nobilibus viris deputatis et consilio representantibus Principatum Cathalonie amicis carissimis.
Reverende magnifici et spectabiles viri. Auduti li magnifici misser Francisco Paglares citano de Barchinona et misser Petro Clariana docturi vostri legati et ambaxiaturi et intiso czo che loro per vostra parti ni hanno discretissimamenti et cum optima intelligencia explicatu et visti et reconuxuti li instruccioni per ipsi apportati sub brevita vi respondimo che nui li havimo dato nostra resposta in scriptis la quale se portano et per ipsa porreti essere melius informati certificandove che li dicti legati si havino portati circa loro legacioni cum summa prodencia et optima discrecione offerendovi in omni vostro honuri et plachiri in tuctu quillu che per nui fari si putissi. Datta in Urbe felici Panhormi (Palermo) die II mensis may VIIII indiccionis M.CCCCLXI.

Li magnifici preturi judichi jurati et universita di la felici cita di Palermu havendu intisu la ambaxiata et visti li instructioni di li reverendu magnifici et spectabili deputati di lu insigni Princhipatu di Cathalogna explicata per li magnifici misser Francisco Paglares et misser Petru Clariana docturi rispondinu ut infra.
Et primo li dicti magnifici oficiali et universita di la felici cita de Palermu regraciamu a lu dictu insigni Principatu di lu amuri et carita che hannu usatu in notificarili per li dicti magnifici ambaxiaturi li cosi successi in lu dictu Principatu et intissi li dissidii et discordii successi infra la sacra real Majesta di lu serenissimu comuni nostru Re e Signuri don Johanni felichimenti regnanti el lu illustrissimu signuri Principi so figlu primogenitu a li dicti oficiali et a tutta la prefacta universita sunu stati multu molesti et assay displachenti et non diminu grandimenti si alegrano che la dita Magesta cum intercessu di la Illustrissima Signura Reyna haia liberatu lu dictu Signuri Princhipi e che fra loru si tracti bona pachi et concordia. La quali Deu per sua merci conduca a bonu et felichi exitu che sia honuri de la divina Magesta serviciu de lu Serenissimu nostru comuni Re et beneficiu de lu dictu lllustrissimu Principi et de tutti regni et dominu di lu dictu Segnuri Re.
Ad quillu che li dicti instructioni conteninu circa la expedioni et armamentu di vinti octu galey per tuicioni et guardia di li regni et Principatu di la prefata Magesta si respundi che le dicti oficiali et universita regracianu multu a li dicti reverendu et magnifici deputati. Verum al presenti non pari necessaria tal provisioni attentu che per la grandi potencia magnanimita prudencia et bon regimentu di la Majesta prefata et la inmensa et innata fidelita di tutti soi regni et vassalli quiscu regnu non timi alcuna invasioni ma quandu il casu occurrissi quod Deus avertat di haveri necessariu auxiliu tuicioni oy guardia allura si ricurriria a lu succursu et presidiu de la prefata Majesta a cui specta defenderi et succurriri soy regni et vassalli. La qual Majesta providendu haviri succursu si ricurriria a lu dictu insigni Princhipatu cum quilla fidi et fraternali afectioni che divinu haveri ad invicem carissimi et cordialissimi amichi confidandu di la antiqua amicicia et reciprocu amuri che sempri e statu infra la dicta felici cita di Palermu et lu dictu insigni Princhipatu.
Quantu a lu bona exhortacioni circa la fidelita et unioni versu la real Majesta rispondinu regraciandu al dictu Princhipatu di loru (lur, llur) bon confortu. La dicta cita sempre fu e et serra promptissima a la fidelita et sincera devocioni et obedientia di la sacra real Majesta et presertim a lu serenissimu et gloriusu nostru comuni signuri Re don Johanni feliciter regnanti cum lu solitu fervuri lu quali la dicta cita principaliter et tuttu lu regnu di Sicilia si ha demostratu inmediate da poy finiti li beneaventurati jorni di lu gloriusu quondam Re don Alfonsu di inmortal memoria a la qual fidelita obedientia bona et sincera volunta la dicta cita cum summa carita et fraternali dilectioni exhorta li dicti reverendu magnifici et spectabili diputati el insigni Principatu voglanu perseverari et essere unanimi per exaltamentu et serviciu del nostru serenissimu comuni Signuri et Re don Johanni.
Postremo li dicti magnifici oficiali et universita de la prefata felici cita di Palermu exhortanu et preganu li dicti reverendu et magnifici deputati et lu dictu insigni Princhipatu che una simul voglanu intendiri a la unioni et concordia di lu prefatu Serenissimu signuri nostru comuni Re et di lu lllustrissimu S. Princhipi so figlo primogenitu lu quali non dubitanu per li soy inumerabili virtuti et inmensa prudencia si conformira cum la volunta di lu dictu Serenissimu Segnuri nostru comuni Re so patri la qual concordia Deu per sua clemencia et infinita bonta metta a bonu et sanctu fini oferendusi sempre la dicta cita felici de Palermu operari per lu dictu insigni Princhipatu et persuni singulari di quillu quantu ad ipsa sia possibili ad honuri et gloria di la real Majesta del dictu Signuri nostru comuni Re lo quali Deu presti longa vita et felici statu.

Según una nota que se halla en el registro, las antecedentes respuestas fueron leídas y entregadas a los embajadores el día dos de mayo de la nona indiccion, o sea del mismo año 1461.

Reverendissimi magnifici et spectabiles viri auduti ad plenum li magnifici mossen Francisco Pallares chitatino de Barchinona et missere Petru Clariana docturi vestri ambaxiaturi in quillu che ni volsiri per vestra parti oretinus explicari et intisi cum diligencia li instruccioni vestri che loru portaru breviter vi respondimu che nuy li fichimu resposta in scriptis secundum che per loru et per la dicta nostra resposta purreti esseri melius informati oferenduni sempri in omni vestru honuri et plachiri. Scritta in Urbe felici Panormi die II mensis madii none indiccionis Mil CCCCLXI.
Reverendis ac magnificis et egregis viris deputatis et consilio insignis Principatus Cathalonie amicis et fratribus nostris carissimis.

Li reverendi spectabili er magnifici archiepiscopi episcopi comiti et baroni de lo regno de Sicilia ad instancia dili magnifici mossen Francisco Pallares citatino di Barchinona et missere Petro Clariana doctor ambaxiatori di li multi reverendi et magnifici deputati de lo Generali et loro consiglio de lo insigne Principatu de Cathalogna convocati per lo lllustre S. Vicere de lo predito regno presenti in la felice citate de Palermu havendu intisu la ambaxiata et visti li instruccioni de li dicti magnifici deputati explicati per li prefati ambaxiatori respondino ut infra.
Et primo regraciano li prefacti reverendi et magnifici deputati et consiglyo de la dileccione et carita che hanno demostrata in volere notificare et comunicare con lo dicto regno le cose entesse in lo dicto insigne Principatu et atço trametere li dicti magnifici ambaxiaturi et dicono che a li prefati prelati conti et baroni sonno stati molto molesti el displacenti li disidii discordii et caso successi imfra la sacra real Majestate de lo Serenissimo nostro comune Sengnyore Re don Johanno felicemente regnante et lo Illustrissimo Sengnyore Principe so figlo primogenito et relegranosi summamenti che la dicta Majestate per intercesso de la Serenissima Senyora Regina la cuy virtute et prudencia supra omne altra excelli habea liberato lo dicto Senyori Principe et che se tracte fra loro concordia la qual pregamo nostro Senyore Iddio che per sua infinita bonda et merce conduca ad bono et felice exito che sia honore et laude de la divina Majesta servicio de lo dicto Serenissimo nostro comune Segnyori et beneficio et consolatione de lo prefato lllustrissimo Sengnyore Principe et di tutti regni et dominio de lo prefacto comune Segnyore reposo et tranquillo stato.
Quanto a la expedicione de li XXVIII galei a la quali intendino li dicti deputati per la tuycioni et guardia de li regni et Principato de la prefata real corona si respondi che regraciano multo a li dicti reverendi et magnifici deputati et lo dicto consiglyo in quanto hanno facto pensieri si bisogno fosse a lo ayuto de lo prefacto regno per servicio de la dita Majestate ma al presente non e necessario fare tal provisione per lo dicto regno atteso che per la gran potencia summa prudencia magnanimita et bono regimento de la Majesta de lo dicto Serenissimo nostro comune segnyore Re e contenteza de animo verso tanto excelso Senyore et innata fidelita di tutti rignicoli soi vassalli lo prefato regno e in tranquella pace. Necune invasione de alcuna inimica potencia ma quando occurrisse caso haver necessario alcuno ayuto si recorreria allo succurso et presidio de la prefata real Majestate a cuy specta la tuycione et defensione de lo dito regno la qual Majestate cusi providendo si haveria recurso a lo prefato insigne Principato cum bona et fraterna affeccione como divino fare cari amici et comuni subdicti confidando de la antiqua et inveterata amicicia et comune mutuo et reciproco amore de lo quale foro sempre et so certi per li alternati placeri huic inde per lo passato facti fra li dicti insigne Principato et regno a li comuni servici de loro comuni Segnori Re passati. Come se haveria carissimo cum suma affeccione che occorrendo il caso lo dicto insigne Principato facessi et providissi securita de lo prefato regno a servicio et exaltamento de la real Majesta.
A la exortacione de la unione a la fidelitate et solita costancia a la real Majesta respondino che notoria e la innata et illesa fidelitate irrevocabile voluntate et infallibile sincera devocione de lo dicto regno a la sacra real Magesta et precipue a lo Serenissimo et glorioso nostro comune Re don Johanne felicementi regnante cum tutta obediencia reverencia et submissione continua cum promto et voluntario amore come per experiencia si ha demostrato dapoy inmediate finiti li beni adventurati jorni de lo glorioso Serenissimo nostro comune Re don Alfonso di memoria inmortale suo fratre et inmediato predecessore come ja per lo passato lo dicto regno fu costumato fare per li segnori Ri predecessori in ardui facti in la qual sincera fidelitate a lo Serenissimo glorioso nostro comune Re don Johanne con tucta reverentia et honore son disposti sempre firmamenti perseverare come per ipsi reverendi et magnifici deputati sonno exortati ad exaltamento et servicio de la sua sacra real Majestate cum infallibili el promta voluntate et devocione infina aspargere il sangue despesa de beni consumpcione di etate et perdere de persona et a la simile sincera solita fidelitate et devocione verso lo dicto Serenissimo nostro comune Signyore Re li prefali prelati conti et baroni de lo dito regno con somma carita et amore fraternali exortano li prefatti reverendi et magnifici deputati et so consiglyo representate lo prefato insigne Principato et in quista bona et sincera voluntati con tutta fedelitate voglyano esseri unanimi con lo dito regno per exaltamento et servicio de lo dicto Serenissimo nostro comune segnyore Re et quillo voglano sempre unanimiter reverire et como nostro comune segnyore honorare.
Et voglamo unanimi con tutte le forze intendire a la concordia et unione de lo prefacto Serenissimo nostro comune Segnyore et de lo Illustrissimo segnyore Principe so figlyo lo quale non dubitamo per li soi inumerabiii virtuti et gran prudencia si conformira con la voluntati de lo Serenissimo nostro comune Segnyore Re suo patre la qual concordia Dio per sua merce et infinita bonta permetta. Et ofereximo li prefacti prelati conti et baroni de lo dicto regno fare per lo dicto insigne Principato et singulare de quello tutto et quanto le sia possibile come farriano per ipsi medesmi et cossi lo videranno per efecto succedendo il caso ad honore exaltacio et gloria de la real Majesta de lo Serenissimo nostro comune segnyore et Re felicementi regnanti a lo quale Dio presti longa vita et conservi in prospero stato.
Hujusmodi responsiones facte et ordinate per reverendos et magnificos dominos archiepiscopos episcopos comites et barones hujus regni Sicilie in urbe felici Panormi presentes et convocatos per lllustrem dominum viceregem dicti regni ad instantiam infrascriptorurn magnificorum ambaxiatorum lecte fuerunt in capella regii hospicii Panormi per magnificum dominum Jacobum de Pilaya utriusque juris doctorem de voluntate dictorum dominorum prelatorum comitum et baronum in presentia lllustrissimi dicti domini viceregis et regii consilii presentibus ad hec magnificis domino Francisco Pallares cive Barchinone et domino Petro de Clariana legum doctore ambaxiatoribus reverendorum et magnificorum dominorum deputatotorum et consilii insignis Principatus Cathalonie representantibus dictum Principatum et date et consignate expedite et sigillate regio sigillo secreto dicti regni eisdem magnificis dominis ambaxiatoribus per me Johannem de Trapanzano militem regium secretarium prefacti regni de ordinatione comissioneque dictorum dominorum prelatorum comitum et baronum ejusdem regni Sicilie hodie II mensis madii VII indiccionis millessimo CCCCLXI.

Als reverends egregis e molt magnifichs deputats del General representants lo insigne Principat de Cathalunya.
Reverends e magnifichs senyors. Vostra letra de creença en persones dels magnifichs misser Francesch Pallares e misser Pere de Clariana embaxadors vostres he rebut als quals en la exposicio me han fet de les reverencies e magnificencies vostres he dat fe e creença segons me scriviu e entes ço que ells ab gran prudencia eloquencia e discrecio me han expost he fet la resposta ensemps ab los altres reverendissimos prelats e molt magnifichs comptes e barons del regne la qual les reverencies e magnificencies vostres poran veure e per no darvos tedi en legir dos voltes una cosa me remet a aquella oferint me a tot vostre honor e plaer. Data en Palerm a dos de maig M. CCCCLXI.

Reverendis et magnificis et egregis viris deputatis et consilio insignis Principatus Cathalonie amicis et fratribus nostris carissimis.
Reverendissimi magnifici et spectabiles viri. Recebida vuestra letra de creença en persona de los magnificos mossen Frances Pallares ciutadano de Barchinona e micer Pere Clariana doctor en leys vuestros embaxadores et entendido lo que por ellos en virtud de la dicha creença nos han querido de part vuestra explicar e per semblant oydas e reconocidas diligentment las instrucciones vuestras por ellos a nos traydas brevement vos respondemos que nos les havemos fecha repuesta en scripto segunt que por ellos e por nuestra resposta la qual se lievan poreys seyer millor informados certificando vos que los dichos embaxadores se han cerqua aquestas faziendas traydo con summa prudencia e optima discrecio. E muy reverentes e magnificos senyores sia la Sancta Trinitat vuestra continua guardia. Dada en la ciudat de Palermo el primero dia del anyo de la Nativitat de Nuestro Senyor M.CCCCLXI. (no escribe el mes : mayo)

Entendida la embaxada que vos magnificos mossen Frances Pallares e micer Pere de Clariana embaxadores del insigne Principado de Cathalunya nos haveys explicado e leidas las instrucciones que nos haveys dadas por nombre e part de los reverentes e muy magnificos diputados del General del dicho insigne Principado e consello de aquell vos respondemos que todo disidio discordia e mal contentament succeydos entre la Majestat del Senyor Rey don Johan gloriosament regnant vuestro e nuestro Rey e Senyor et el Illustrissimo Principe su figlo nos ha grantment desplazido e de aquella havemos havido molestia pena e dolor de coraçon car tal cosa entre patre fillo a sus vassallos no puede parturir sino desplazer e danyo haverse el sobre dito Principado interposado en conduyr union concordia e amor entre la Majestat del Senyor Rey su padre et el lllustrissimo Principe su fillo e suplicado ingenyado e cerquado. La liberacion de aquel loamos e grantment comendamos mas haver por passion e singular interes de algunos segunt el Senyor Rey nos scrive al qual creyemos e damos indubitada fe proceydo a dalgunos actos desplazientes a la prefata Majestat no loamos ni aprovamos car a daquellos no era trobada tal occasion del zelo del dicho Illustre Principe necessario ferse. Mas por quel juycio de aquestas cosas no se ha de fer por nos antes por la Majestat del Senyor Rey al qual por deudo de justicia pertenesce loar et aprovar las buenas obras de sus vassallos e improvar las malas remetemos el juycio de tales cosas a su Majestat la qual somos cierto como justo Rey e clement Senyor judgara por su gran prudencia a todo hombre segun sus meritos.
La liberacion fecha por la Majestat del Senyor Rey del dicho Illustre Principe su fillo nos ha dado tanta consolacion gozo e alegria quanto jamas nueva ha podido alegrar. Rogamos a Dios que meta en coraçon a la prefata Majestat et al dicho Illustre Principe que ayan a bivir en concordia union e amor por tal que a ellos sia alegria e contentamiento et a los vassallos reposo quieto e consolacion.
A la exortacion que fazen que a la buena e sincera devocion e fieldat de la real corona queraramos seyer unanimes e conformes con el dicho Principado respondemos regraciando el buen recuerdo e amor dellos que nos no havemos entendido ni entendemos ni podemos entender fazer otro que seyer devoto e fiel a la prefata Majestat como aquel que somos su natural vassallo et en aqueste regno por su gracia e merce su vicario e visrey por fieldat de la qual Majestat perdiamos vida e bienes e quanto havemos e de la sua fieldat mandamiento voluntat e devocion jamas divirtriamos e con tal opinion somos cierto viva la dita Majestat del dito Senyor Rey e vosotros et el dito Principado deveys esser ciertos.
Hujusmodi responsio facta fuit per lllustrem dominum Johannem de Moncayo militem regni Sicilie vicerregem et data de ejus mandato per me Johannem de Trapazanno militem regium secretariuin dicti regni magnificis domino Francisco Pallares civi Barchinone et domino Petro de Clariana legum doctori ambaxiatoribus reverendorum et magnificorum deputatorum et consilii insignis Principatus Cathalonie representatorum dictum Principatum lecta prius de mandato dicti domini viceregis in ejus presencia in pleno consilio regio intus capellam regii hospicii Panormi per Anthonium Perez secretarium dicti domini vicerregis presentibus dictis dominis ambaxatoribus hodie ll mensis madii VIII indiccionis M.CCCCLXI.

Als molt reverends nobles e honorables los diputats de Cathalunya.
Molt reverends nobles e honorables senyors diputats del General de Cathalunya. Vostres letres per mans den Andria Bacallar patro de nau havem rebudes e aximateix nos es stada explicada per part de vostra reverencia noblesa e honorable saviesa certa embaxada la qual nos han divulgada los honorables En Galceran Pallares (Francesch, Frances en cartas anteriores) ciutada de Barchinona e micer Pere de Clariana doctor embaxadors per nosaltres elects e destinats per los regnes de Sicilia e de Sardenya sots mesos a la Majestat del Senyor Rey. Aximateix nos son stades lestes les instruccions a ells donades per part vostra e dites moltes singulars paraules les quals coses totes enteses havem compres e vist en nostre plen consell que per nosaltres son stades fetes en exaltacio de la real corona avisant nos com lo inclit Senyor Princep Darago e de Navarra es desliure de preso e es vuy en la insigne ciutat de Barchinona en sa libertat de la qual cosa salvada tots temps la honor e fidelitat del molt alt Senyor Rey don Joan benaventuradament regnant prenen gran e subiran plaer. Supplicant a nostre Senyor Deus qui es vera pau quels faça star en bona pau e concordia e los illumini dels dons del Sant Sperit. Oferint nos si res podem fer per lo Principat de Cathalunya repetint lo honor del dit molt alt Senyor Rey e aquella tots temps salva som prests e aparellats dar bon compliment en lo que per vosaltres sera ordenat. E tengueus Jhesus en sa guardia. Aximateix significam vostres reverencies nobleses e savieses com en aquestes mars stan incessantment cossaris en tal manera que stam assetjats que fusta neguna no pot navegar ne fer mercaderia per que aquest regne es perdut e desviat per la dita raho suplicant vos tan carament com podem hi vullats provehir. Scrita en Castell de Caller a VIIII de abril any Mil CCCCLXI. (1)
(1) Esta carta se encuentra repetida en el rejistro, con la sola diferencia de que en la segunda copia, que se ha suprimido, hay la fecha de 27 de marzo, y falta el último párrafo que se lee en esta.

Als molt reverents e magnifichs senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. Per mossen Franci Pallares e micer Clariana he sabut la nova molt bona del deliurament del molt lllustre Senyor Primogenit e la molt virtuosa cura que tal faena se ha hagut e que es molt necessari la concordia e unio de les Illes ab lo Principat de Cathalunya qui per la mia part seria e so content per servey de la Majestat del molt alt Senyor Rey Darago Senyor nostre e del molt lllustre Senyor Primogenit qui nostre Senyor concorde e conserve e en bens e honors exalte e augmente e apres la honor de tot lo Principat so prest fer quant yo pusca. De Serdenya a XI de maig Mil CCCCLXI.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del general e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors molt reverends e magnifichs. Una vostra letra he reebut per los magnifichs mossen Franci Pallares e micer Pere Clariana ab creença explicadora a mi per la part de vosaltres e hoydes les novitats e coses seguides en aqueix Principat per la detencio quel Senyor Rey Senyor nostre ha fet de la persona del Senyor Princep son fill sonen molt agrament en les orelles dels hoynts tant que encara que certament se saben les coses esser stades nos poden ben creure en tal manera esser fetes. Nostre Senyor Deus per sa merce les dex ben finar. Del deliurament de la persona del Senyor Princep a tots los fidelissims vassalls de la prefata Majestat de nostron Rey e Senyor es cosa de gran alegria los repos e libertat de la sua Illustrissima persona. Nostre Senyor per sa infinida clemencia vulla la persona de nostro Rey Senyor e tota sa genitura longament prosperar ab be e repos de sos regnes e terres. E la Sancta Trinitat sia ab vosaltres. De Caller a XXVIII de març.

FIN DEL TOMO DÉCIMOSEPTIMO DE LA COLECCIÓN, CUARTO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE DON JUAN SEGUNDO.