Mostrando las entradas para la consulta Tudela ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Tudela ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 7 de marzo de 2021

5 DE MARZO.

5 DE MARZO.

Se recibió otra carta de Juan Ferrer, que sigue.

Als molt magnifichs e de gran reverencia senyors mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs senyors. Quant lo Senyor Rey fonch vengut de Olit scrivi a vostres reverencia e magnificencies de les noves quem semblava bonament se poguessen scriure. Ara ab la present he molt poch a dir car no tinch al present fahenes açi de aqueix Principat de que fretur scriure ni tant poch hi ha tals novitats que sen hage fer molta mencio he (e; y) si aqui sera dit de certa gent de Castella qui ha corregut en diversos lochs de aquests regne e de gents de aquest regne qui han corregut en Castella no es sino per occasio de marques que exequuten huns contra altres. Es ver que yo crech que si molt dura (dura castellano, verbo durar; dure) haura a saber a guerra. Los embaxadors de Çaragoça son arribats aci los quals son stats molt ben rebuts. Eslos exit (les hes salido; els es sortit) a rebre (recibir) lo mestre fil (fill, fillo, fijo, hijo; fil con una l es hilo, filo) del Rey e linfant comte de Empuries e tota la cort. Son venguts XXXXIII embaxadors. Crech sien ja empatxats e partiran prest. Lo Senyor Rey encara no ha principiat la cort als de aquest regne crech yo que la major part de aquesta quaresma se despendra en aquesta terra. Feta en Tudela a XXV de febrer Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - Quim recoman en vostra gracia e merce Johan Ferrer prest a vostres manaments.

En otra sesión de este día, el arcediano Çariera leyó una carta dirigida por las personas de los estamentos eclesiástico y militar de Gerona, en que hacían saber la resolución de los remensas en no pagar a sus señores, y como dichos labradores iban en cuadrillas con su tamborino, y soltando voces subversivas, habiéndose nombrado de entre ellos, y de diversos obispados, veinte y cuatro comisionados para que fuesen a suplicar al señor Rey.
Al mismo tiempo, unos caballeros enviados por la Reina participaron que dicha señora había provehido ya el asunto de los oficiales para la administración de justicia, si bien extrañaba que, habiéndolo hecho saber al Consejo y Diputados, no le hubiesen dado contestación; sobre cuyo negocio y otros varios que se trataron, pasóse a votación, por el orden siguiente.

Voto del señor Patriarca.

Dix que sia feta embaxada a la Senyora Reyna de nombre copios del concell aplicant hi de la ciutat de Barchinona a la qual suplicaran complidament hi vulla provehir com en neguna manera ja nos pugue tolerar la audacia e temeritat dels dits pagesos. E si expeditament la dita Senyora no hi provehira que lo taulell faça pensament que si deura fer.
Al fet de don Jofre de Castro dix que deu esser feta relacio en lo taulell tantost dema de les informacions rebudes en Ribagorça per veure que es provat en aquelles e juxta la relacio expeditament deliberar que deu fer lo Principat per satisfer a son degut.
Al fet de mossen Copons dix que per prima faç lo tractament que li es fet star en algun interes del stament militar e per conseguent de tots. E per ço deuria esser attes als oficials qui entrevenen en los fets de aquell per que no fahent lo degut sapien sera provehit segons se pertany.
Al fet dels oficials de que demana la Senyora Reyna resposta dix esser gran necessitat haver oficials specialment dels preheminents. E por ço nos deuria sperar la dita Senyora incitas a nosaltres mas lo taulell e aquesta ciutat de Barchinona deuen attendre en procurar tot orde que la Senyora Reyna convençuda de suplicacions e instancies provehescha a la comuna utilitat la qual per mija de oficials precipuament se ha fer.

Del conde de Pallars.

Al fet del homens de remença dix esser de parer que si deu provehir ab gent de cavall e de peu en tant nombre com sera necessari a despesa del General la qual gent asistescha primerament en fer obtemperar les letres e manaments reginals als dits pagesos dirigides e encara als senyors lurs e altres que sien conservats en lurs drets pero es de intencio que preceescha suplicacio a la Senyora Reyna de part del taulell suplicant la sua Altesa que proveescha a les dites coses e si noy proveix ques exequute lo que dit ha dessus.
Al fet de don Jofre de Castro dix es de parer quo les letres derrerament ordonades de part dels diputats e consell deuen anar com les informacions novament rebudes en Ribagorça no obsten en alguna manera a revocar la deliberacio feta del anar de les dites letres per los diputats e consell e per la ciutat de Barchinona.
Al fet de mossen Copons dix esser de parer que als tres qui han carrech de aço sia dat poder de veure tot lo que sera provehidor circa aquesta materia e que ho referesquen al consell.
Al fet dels oficials de que demana resposta la Senyora Reyna es de parer que los diputats diguen a la Senyora Reyna quals no son stats admesos per los diputats e consell e ques entene en admetre o repellir los altres qui no son stats passats ab faves. (Las habas, faba, fava, fabesfaves, blancas y negras que se usaron en la elección.) Mister Bean

Del canónigo Dusay.

In omnibus es del parer del senyor patriarcha.

De mosen Bastida, en nombre propio y en el del conde de Módica.

Es del parer del patriarcha en los dos caps primers de les remençes e de don Jofre de Castro. Aço empero fegit en lo primer cap de les remençes que sien elegides persones ara de present qui entenen en lo que lo taulell deu e pot fer.

De mosen Marcos Lor, por sí y por Guillermo Arnau de Cervelló.

Idem ut patriarcha in omnibus.

De micer Agustin della Illa.

En los caps de les remençes e de don Jofre de Castro e de mossen Copons ut patriarcha.

De Pedro Juan de Sant Climent.

In omnibus ut patriarcha.

De mosen Dalmau de Queralt.

Idem ut patriarcha.

De Pedro Dez-Torrent, por sí y por la villa de Puigcerdá.

Idem ut patriarcha ab la addicio de mossen Bastida.

Del maestro Bernardo Lor.

En los caps de don Jofre e dels oficials ut dominus patriarcha.

De mosen Narciso de Sant-Dionis.

Idem ut patriarcha in omnibus ab la addicio en lo primer cap de mossen Bastida.

De Francisco Burgues alias de Sant Climent.

In omnibus ut dominus patriarcha ab la addicio de mossen Bastida

Del arcediano de la Mar, por sí y por el honorable Juan Dalmau.

In tribus capitibus ab lo senyor patriarcha. En lo fet de mossen Copons que sia servada la deliberacio ja sobre aço feta.

De mosen Cirera.

Idem in omnibus ut patriarcha.

De mosen Hostalrich.

Ut patriarcha in omnibus.

De Pedro Miguel de Peguera.

Ut patriarcha id facto de don Jofre de Castro tantum.

De mosen Juan Sorts.

Ut patriarcha in omnibus ab addicio en lo fet de les remences que si la Senyora Reyna noy provehira degudament que lavors lo taulell hi proveescha.

De Romeu Lull.

Al fet de don Jofre tantum ab lo senyor patriarcha.

De mosen Bernardo Çaportella, por sí y por mosen Sampsó.

Idem ut patriarcha in omnibus.

De Juan Agulló, paher y síndico de Lérida.

Idem in omnibus ab lo parer del conde de Pallas.

Del abad de San Juan.

Idem del parer del dit comte en los dos caps derrers ço es de mossen Copons e dels oficials.

Del abad de Amer. (de Mer en textos anteriores)

Idem in omnibus ut comes.

De mosen Antich Ferrer.

Idem in omnibus.

De mosen Roger Alamany.

Idem in omnibus ut comes declarat en lo cap primer que sia suplicada la Senyora Reyna com ha dit lo senyor patriarcha com stigue tot en sa Majestat e si tantost noy proveex a compliment e ab eficacia que façe ço que diu lo senyor comte de Pallars.

De mosen Bastida por sí y por el conde de Módica.

En los dos caps derrers idem ab lo comte de Pallars.

Del abad de San Benito.

Ut comes in omnibus pro se et domino episcopo Vicensi.

Del canónigo Colom.

En lo cap de les remençes que sia feta embaxada segons diu lo senyor patriarcha e si la Senyora Reyna a compliment e prest no hi provehira que sia fet lo que ha dit lo comte de Pallars. En tots los altres caps es del parer del senyor comte de Pallars.

Del canónigo Çariera.

Idem ut comes in tribus primis capitibus. En lo derrer dels oficials se ature deliberacio.

De Francisco Lobet.

Ut comes in omnibus pero que en lo fet de les remençes la embaxada preceescha a la Senyora Reyna segons ha dit lo senyor patriarcha e que lo consell se ajust dues veguades quascun dia.

De Agustin de la Illa.

En lo fet dels oficials ab lo senyor comte de Pallars.

De mosen Vilademany.

Idem ut comes in omnibus.

Del comendador Çaplana.

Idem in omnibus ut comes pero que en lo fet de les remences preesque la embaxada a la Senyora Reyna segons ha dit lo senyor patriarcha aço empero entes que la embaxada no perturbe lo que es stat dit per lo dit senyor comte.

Del canónigo Thor.

Idem ut comes in omnibus.

De Bernardo de Guimerá.

Idem ut comes.

De Galceran Carbó.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Artal de Claramunt.

Idem en los tres primers caps. Al fet dels oficials se ature deliberacio.

De Pedro Despluges.

Idem in omnibus ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Guillermo Colom, por sí y por Antonio Pujades.

Idem in omnibus ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Francisco del Bosch, por sí y por la ciudad de Cervera.

Idem ut comes in omnibus.

Del canónigo Torres.

Idem ut comes ab la addicio que preceescha la embaxada no torbant empero lo parer del comte de Pallas.

De Pedro Cestrada.

Idem ut comes.

De Bernardo de Marimon.

Idem ut comes in omnibus.

De Pedro Miguel de Peguera.

Idem ut comes en los caps de remençes. De mossen Copons e dels oficials ab la addicio en les remençes de mossen Roger Alamany.

De Juan Dez-Valls.

Ut canonicus Torres in omnibus.

De Luis Xatantí.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Romeu Lull.

En lo fet de les remençes ut comes pero que preceescha la suplicacio a la Senyora Reyna e que per aço no se ature de fer lo que ha dit lo comte de Pallas. Al fet de mossen Copons e dels oficials ut comes.

De Bernardo Juan Çapilla.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Juan Ros, hijo, en nombre de mossen Juan Ros.

In omnibus ut comes. Pero que preceescha la embaxada a la Senyora Reyna e que per aço nos empatx lo que ha dit lo senyor comte.

De micer Pedro Severtes.

Idem ut comes in omnibus que empero hi consente la ciutat de Barchinona.

De maestro Bernardo Dez-Lor.

Attes que es cert quel General ha ya despes per aquest fet de remençes en lo trienni passat que ere oidor del General en virtut de la comissio de la cort es del vot en aquest cap en lo fet de mossen Copons del dit comte de Pallas.

Del abad de Monserrat.

Idem ut mestre Lor en lo fet de les remençes attes que ere deputat lo trienni passat ques feu la despesa dita per mestre Lor.
Del abad de San Juan.

Idem ut proxime es al fet de les remençes pro se et episcopo Barchinone.

Habiendo reunido mayor número de votos el parecer del conde de Pallars, se tomó por los Diputados la siguiente deliberación.

Los diputats clohen lo present consell en los caps on ha XXXII veus o mes ab aço empero que per aquest acte en quant se sguarda la despesa del General no sia fet prejudici del sagrament e homenatge a que son tenguts e obligats com a diputats.

Y después de leída por el escribano, añadió este al pie de la deliberación, requerido por los treinta y cinco que votaron con el conde, la nota que sigue.

Los XXXV requeren e preguen los dits diputats que com sien tenguts ab sagrament segons forma de la capitulacio et alias de cloure tota hora que hi ha XXXII veus segons tota vegada es stat praticat sens condicio o retencio alguna e ara sien XXXV vots conformes que hagen a cloure la dita deliberacio en los dos caps dessus tocats sens condicio alguna protestant de la infriccio del jurament e de totes altres coses licites de protestar.

A cuya protesta, contestaron los Diputados bajo la siguiente forma.

E los dits diputats dixeren que stan e perseveren en la conclusio que han feta en la manera dessus dita com sien primer tenguts a la observacio de llur sagrament e homenatge oferint se que pus no sia contra lo dit sagrament e homenatge ells faran so que es stat delliberat per los XXXV retenint se que hi puixen altrament respondre ab consell dels advocats de la casa.

Acerca de los otros dos asuntos, a saber, el de don Jofre de Castro y el de los oficiales, no se tomó acuerdo alguno, por no haberse reunido suficiente número de votos.

1.° DE MARZO.

1.° DE MARZO.

Dióse cuenta de la carta que sigue, remitida por Juan Ferrer.

Als molt magnifichs e de gran reverencia senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt magnifichs e de gran reverencia.
Grans dies (hace días; grandes días) que per diverses vies he scrit a vostres magnificencies de les coses occorrents e de aqui ha be hun mes e mig (un mes i mitg) que letra no he rebuda e so duptos que sim (si me; si em) scriu de aqui les letres en qualque part nos perden car escassament puch creure de aqui en temps tant larch vostres reverencia e magnificencies nom hagen respost al que scrivi (escribí; vaig escriure) de la Almunyia sobre lo fet de les marques o represalies que en Montpaller (Montpellier; Montispesulani y otras variantes) se son fetes en bens de homens de Barchinona del qual negoci en ma venguda porti (traje, de portar, llevar, portes; vaig portar) special struccio e de la Almunya scrivi al Senyor Rey era content de fer comissio de aquest fet a mossen Charles Dolius e lo Rey de França e hun altre cavaller pero que yo (en algunos textos se ve yo y jo, ambos) no havia delliberat acceptar ni spatxar tal provisio sens vostra sabuda majorment per lo redupte en que yo stava si be non volia tant declarar que no fos cosa molt prejudicial (pre + judicio, perjuicio) a la capitulacio de Vilafrancha perque mossenyors si en aquest fet vos sembla sia bona la dita provisio placiaus avisarmen (avisarme) car (ya que) altrament per mi noy (no hi) sera enantat. Dels altres fets mossenyors de don Jofre de Castre e de mossen Rebolledo tan poch may de aqui he hagut avis en quin punt stan be he sentit axi com lo Senyor Rey fa pendre sobre aço proces en Ribagorça e encara se hun servidor de la casa de Castre es stat ab lo Senyor Rey en Olit (en Olite). Per aquest material nom se a instancia de qui si es vengut. Lo dit hom ha nom Borau gentil hom ben conegut per tots los de la partida de don Felip. De aço fas (faig; fach; hago) avis a vostres reverencia e magnificencies per que sintau (sintáis, escuchéis; sentir) totes coses (falta punto) Lo Senyor Rey dimarç (dimats, dimarts; martes : die Marte) passat a vespre torna açi en Tudela hon comença spatxar molts negocis qui staven enbassats. Ha scrit en Çaragoça que la embaxada tant gran que devia venir a sa Majestat segons ya aqui haureu sentit que no vinga fins ell la deman. Nom se sis aturaran que molt dihen stan arranquats. Lo comte de Foix sen deu anar en França dins vuyt dies pero leixa sa muller en Tafalla. Feta en Tudela dijous a XVIII de febrer.
Lo proces ques pren en Ribagorça nom se sil fa pendre lo Senyor Rey ho (o) qui mas be se que sen pren proces.
Lo Senyor Rey es dubte no sen torn entrar dins Navarra per regoneixer e metre en punt ses forçes pero a dir lo ver nom per ques façe ab la calor ques deuria fer car certament del que he vist de Navarra puch jutgar que si ella ve en ma de França o de Castella tota la restant Senyoria del Rey stara a discrecio del qui haura Navarra. - Mossenyors. - Quim recoman en vostra gracia e merce Johan Ferrer prest a vostres manaments.

viernes, 5 de marzo de 2021

13, 14, 15 enero, 1462

13 DE ENERO.

Sigue la votación respecto de otros oficios, ofreciendo grandes dificultades la de mosen Galceran Oliver, para el de tesorero.

14 DE ENERO.

Vencidas las dificultades que se ofrecían el día anterior, fue admitido definitivamente para el oficio de tesorero el ya mencionado Galceran Oliver, como lo fueron también otros oficiales.
Se dio lectura, en la misma sesión, a dos minutas o formas diferentes de convocatoria para el juramento que se había de prestar al señor Primogénito, enviadas al Consejo, de parte de la señora Reina, las que pasaron a una
comisión para que diese su dictámen.
El negocio de don Jofre de Castro, acordóse que, según lo ofrecido por la señora Reina, fuese cometido, en lo tocante al Principado, al conde de Pallars.

15 DE ENERO.

Se leyó la siguiente carta de la señora Reina, relativa a la convocación para prestar el juramento al señor Primogénito.

Johanna Dei gratia Regina Aragonum et Sicilie etc. ut tutrix (tudriu; tutora, institutriz) Illustrissimi Infantis Ferdinandi principis serenissimi domini regis viri et domini nostri carissimi ac nostri filii Primogeniti gubernatoris (los cambios de b a v en los romances son habituales) generalis Aragonum et Sicilie impuberis (impúber) ducis Montisalbi (duque de Monblanc, duch de Montblanch, Montblanc, montis albi, monte albo, blanco; también Montalbán en Teruel) comitis Ripacurcie ac domini civitatis Balagarii (señor de Balaguer) locumtenentis generalis dicti domini regis in Principatu Cathalonie ac comitatibus Rossilionis et Ceritanie dilecto ….
Quoniam maxime opere desideramus que divini muneris gracia eidem Primogenito ab alto concessa et grandi amore per dictum Principatum contracta sunt adimpleri et propterea disposuerimus ob utilitatem et quietem dictorum Principatus et comitatuum ac incolarum eorundem quod per vos et alios de eisdem Principatu et comitatibus juramenta prestentur eidem lllustri Ferdinando ut Primogenito antedicto juxta effectum et observanciam capitulorum concordatorum et per dictum Serenissimum dominum Regem eisdem Principatui et comitatibus concessorum firmatorum et juratorum ad ea ipsa juramenta prestanda diem …. mensis proxime futuri in hac civitate Barchinone prefigendum ducimus et harum serie prefigimus et assignamus. Camobrem volumus vosque rogamus quatenus dictis loco et die per vos vel vestrum procuratorem plena potestate infultum compareatis coram nobis facturus et prestiturus nobis ut tutrici predicte juramenta predicta. Nos enim dicto nomine parate erimus facere que debeamus et super hoc aliis de dictis Principatu et comitatibus consimiles litteras destinamus. Dattum et cetera.

Leída la carta que precede, y aprobada por unanimidad, deliberóse que fuese comunicada al Concejo de la ciudad.
Presentóse en la misma sesión, el religioso fray Juan, comendador del hospital, para proponer a los Diputados si querían vender una de las galeras de la Atarazana, para que el maestre de Rodas pudiese pasar a su isla; de lo que se ocuparon en seguida, para poder deliberar.
Dióse, al propio tiempo, lectura de una carta de la señora Reina, que había remitido En Juan Ferrer, y cuyo contenido es como sigue.

Als molt magnifichs e de gran reverencia senyors mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt honorables e de grans reverencia e magnificencies senyors de Cathalunya. Scrivi a vostres magnificencies com havia rebut vostre plech de letres tremes per mossen Carles Dolius e com doni al Senyor Rey la sua letra ab les copies que venian a la Majestat. En apres no sich ha sabut res en cort de que fretur ferne avis. Lo Senyor Rey deu partir dema la via de Tudela hon men vaig ab la sua Senyoria per fer alli ço que sera per vosaltres manat. Creuse lo dit Senyor aturara en aquest viatge XV dies e menys crech yo si aqueix Principat volria. Lo embaxador françes es ja partit vassen la via dels montanyes de Jaqua. Açi es arribat Cathala lo tresorer crech sera prest spetxat de aci. Lo Senyor Rey sta en deliberacio de trametre aqui al Principat e a la ciutat lo virey de Sicilia lo qual a la final crech hi haura de anar e principalment crech ira per pendre aqui qualque tall ab la terra per los fets de la guerra de França. Crech a nit se concloura la sua anada. Als noy ha que fretur scriure a vostres reverencia e magnificencies per lo present. Feta en la Almunya a VIII de janer de Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - Quim recoman en vostra gracia e merce Johan Ferrer prest a vostre manament.

viernes, 12 de febrero de 2021

20 DE JULIO.

20 DE JULIO.

Propuso nuevamente el señor Primogénito, por conducto del señor Abad, si se le permitiría sacar copias de las instrucciones, antes que marchasen los embajadores, para enseñarlas a los navarros de su consejo, a quienes podían interesar; y habiéndose ocupado los señores Diputados de esta proposición, acordaron, que en efecto se le facilitasen al Príncipe las copias solicitadas, pero que, para comunicarlas a los navarros, fuese obra de él en persona, y no de la Diputación.
Suscitóse, con tal motivo, una duda, a saber, si en tal caso, los embajadores no emprenderían su marcha, hasta que las instrucciones quedasen habilitadas por parte del señor Primogénito; y pasado a votación, acordóse que así, en efecto, se había de cumplir.
Ocupáronse, además, de algunas sustituciones, y de otros trabajos de reducida importancia.
Por la tarde se celebró igualmente otra sesión, en la que volvió a tratarse del asunto del trigo, del modo de interpretarse algunos capítulos, y de otros asuntos secundarios, como por ejemplo, si habrían de ser reconocidos como catalanes los descendientes de aragoneses o valencianos, que hubiesen habitado en esta ciudad durante el espacio de treinta o cuarenta años, sobre la mayor parte de cuyos negocios no recayó acuerdo alguno, por ser ya adelantada la hora, excepto en lo relativo a la facilitacion de copia de instrucciones, que acordaron tuviese lugar el día siguiente por la mañana, después de cuyo acto podrían ya marchar los embajadores.
Las cartas que se recibieron en este día siguen a continuación.

Al molt honorable mossen e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Thora mercader dada en casa sua prop la Merce en Barchinona.
Mossenyor molt honorable. La present si es per avisar vostre saviesa com sus are entre les tres o quatre ores de pres mig jorn lo Senyor Rey es partit de Santa Fe alla ont stave per les morts axi com per altres vos havia ja largament scrit. E esta nit diuen que va dormir en hun loch de mossen Cerdan qui diuen Puisech (Pinseque?) e aço per veure lo Senyor Infant e infantes que son alla per lo dit temps. E pux es tira la volta de Borga per fer aqui tanta de gent com pora ço es de peu e de cavall per tremetre la la via de Tudela per ço com lo Rey de Castella en persona hi ve per posar camp e per esetgar le e per tallar lorta e fer lo guast. E diu se aci que si la gent o socors que lo Senyor Rey hi tremet noy son abans que lo Rey de Castella que de continent Tudela se retra de que mossen axi com vos scrivi de continent per lo Senyor Rey ague rebut lo correu e legida la letra fonch molt torbat e congoixat dient unes tals paraules que si ell sabia morir e que encara que vingue lo Rey de Castella que ell volia anar alla en Tudela e starse aqui e saguesquel qui segir lo vol e qui nol vol seguir que sen vage. E axi que mossen apres que lo Senyor Rey sia stat a Borge e feta tanta gent com age poguda fer per tremetre a Tudela ell va la via de Calatayut per porroguar les corts per dos o tres mesos e puix que sen torna en Borga e de aqui tirara la via de Tudela ab tanta gent com pora traure ni haver de aci ni de totes aquestes muntanyes. Açi no roman negun rossi qui sia de fayso ni valegue res que tots los prenen qui per grat qui per força e tots los fan anar en Navarra que yo crech que scassament nich romandran los qui tiren la farina del moli sols pugan aportar un home.
Item mes mossen vos avis ab tot que ja per altre vos ne habia avisat mes are hich ha nova pus certa com los de Olit se son levats ab la princessa qui es dintre e han carafexats tots los que lo Senyor Rey hi tenia e morts molts e pres mossen Johan Denbu (de Embún?) lo qual era anat per capita e diuen que es malament nafrat e ques son fets forts dins la vila e ben fornits e no hi han leixat intrar certa gent de caval que lo Senyor Rey trametia a mossen Johan Denbu per socors dient los de la vila que noy volen nengu estrenger que ells se tenen be per dit de defendres de quills volra noure ni fer mal.
Item mossen diuen que lo Rey de Castella ha presa la Guardia e Peralta e molts altres lochs que a mi nom recorden. Basteus prou mossen que diuen que no li esta res devant que tot sen ho met. Diuen assi que ell no fa la guerra sino per ell mateix e que decontinent que ell hage presa Navarra que ell la tendra e que infurtira totes les forces per ell mateix e no per lo Princep o Primogenit sino per ell mateix (punto) E per ço e de aço diuen ques congoixa lo Senyor Rey mes que per alre. Diuen que may lo vereu tant torbat ni tant congoxat com es stat de aquesta nova que per Deu diuen que nos sab que fa tant sen va cuytadament que no spere nengu que qui a peu e mal a cavall axi com poden tot hom lo segueix.
La Senyora Reyna hi tremes hun correu dimecres de Vilafrancha tremetent li a dir com ella sen venia aci. E lo Senyor Rey havia ja desliberat de partir lo dijous o lo divenres de mati fins ha Ossera o fins Alfageri sino per la dita nova que de continent deslibera de partir de Santa Fe e de tremetre mossen Rebolledo e lo comenedor de Montso los quals partiren en la nit matexa ab tanta gent com pogueren per anar la via de Tudela axi com jous he scrit.
E mes mossen vos avis com sus are es arribat aci mossen Galceran de Requesens olim governador de aqui lo qual ha stat asi a hun loch prop de ciutat lo qual diuen la Pobla (La Puebla de Alfindén) que may no es gosat venir mes en sa sino fins al terme prefegit per vosaltres ço es que no puga estar en nengun loch on lo Senyor Rey sia sino luny dell quatre legues. 

Mes ell de continent que ha sabut que lo dit Senyor Rey es stat partit de Santa Fe per tirar la via de Borge ell es stat assi. Diuen que dema o laltre partira per anar axi hun tros luny fins a tant que pensau que per qualque via que ell fara que directament o indirecta ell si vendra a parlament ab lo Senyor Rey.
Diuen que la Senyora Reyna dormira dema a vespre a Pina (de Ebro) e diuen que passara lo riu per no intrar aci en ciudat o fara la via de Puisech per veure lo Senyor don Ferrando son fill e les senyores Infantes. E diuen que decontinent fara la via del Senyor Rey la via de Borge o de Calatayut ont lo Senyor Rey ha de fer la porrogacio e que puixes apres que age porrogat per algun temps que tirara la via de Navarra ab tanta gent quant pora per intrar dins Tudela que yo crech que sino fos lo temps qui es tant prop de la porrogacio que es XV jorns del present que ell no curara sino partint de açi tirar la via de Tudela ab la millor gent que poguera. De continent lo Senyor Rey haver sabuda la nova scrivi de sa ma a molts barons de sa terra dessa e della. Diuen que tenbe ha scrit de continent al Senyor Primogenit e a la vint e setena basta que may lo veuen tant scriure de sa ma ni tant esser fallo ni alterat com de aquesta nova majorment com li deyen que lo Rey de Castella hi venia en persona.
E ab tant mossen no dich pus sino queus prech quen scrivau lo pus prest que pugau ja que voleu que fassa e quem tremetau diners ni si voleu que fassa lo dit esmers açi o en Calatayut si assi no puch comprar car dich vos que no hic roman negu qui tant per via del Senyor Rey qui sen va com tant per lo mal temps qui hic corre. Prech vos molt me recomeneu en gracia e merce dels magnifichs senyors etc. E per semblant de vos lo Sant Sperit sia en vostra bona guarda. Scrita en Çaragossa a X de juliol del any present. - Lo tot vostre tostemps.

Als molt honorable mossen e de gran saviesa mossen Johan Berenguer Thora mercader sia dada en casa de la Diputacio de Cathalunya de Barchinona.
Mossen molt honorable. La present si es per avisar vostra saviesa com sus are entre les sinch e sis ores de pres de mig jorn lo Senyor Rey ha haut correu com certament lo Rey de Castella ve sobre Tudela de que lo Senyor Rey agut lo correu he vista e legida la letre lo Senyor Rey es stat molt alterat e torbat. E de continent ses mes scriure de la sua ma per totes ses terres emprant tot lo mon que li hajuden e que vagen la via de Tudela. Aximateix diuen que scriu aqui al Senyor Primogenit son fill e encara a la vint e setena que prestament scriuen al Rey de Castella quel prech que desiste en aquestes coses que no proceesque en fer li tant de dan en Navarra.
E mes mossen vos avis com sus are lo Senyor Rey tremet a Tudela mossen Rebolledo e lo comenador de Montso ab certs cavalls los quals parteixen sus are de aci si be ses ja vespre. E fa cerquar tants cavalls quants asi son que sien per anar sis vol sien de ciutadans o de quis vulla e tots los fa anar alla ab tanta gent com poden trobar açi que no curen los rossins de qui son ni de qui no que per grat o per força los hi fan anar e tanta gent e cavalls com podeu.
Lo Senyor Rey diuen que partira dema de Santa Fe e que hira la via de Tudela ab tanta gent com pora traura de aci e de totes les muntanyes. Ja scriu correu per tot lo mon tant a barons com a cavallers com a universitats quel saguesquen. Nom se ques faran. Yo crech per la mia fe que negu nos moura de ses cases tanto es la bona voluntat que li aporten que ja negu nol vol seguir e majorment per aquests maleyts fets de Navarra totes les males noves li venen plegades que solament havia haguda nova que havien presos tants de cavalls de aci en Tudela ço es que diuen que han levat lo bras squerra a mossen Lopes Dengulo e pres lo fill de don Luis Gilbert Lopes Torrelles e molts daltres entre morts e nafrats. E ell encara lin pren axi com a Farao que no sta tost temps pensant sino en son mal proposit contra nosaltres e de tot Deu li ve contra que res que fassa no trau cap a res. Car are axi com ja per altres vos he scrit com ell tremetra mossen Pere Vaqua al Rey de Castella per concordar se ab ell per fer tot quant ell volia per poder rompre ab nosaltres e per ço fa tot quant fa per veure sis poguere concordar ab lo dit Rey de Castella per que ell ha dit que ell vol destroir Cathalunya e tots los cathalans. (No nos cayó esa breva, lástima, qué tranquilos estaríamos en este tiempo con los ploramiques a tomar viento.)
E scasament lo dit mossen Pere Vacha sera estat a mig cami del Rey de Castella lo dit Rey de Castella ab gran colp de gent de peu e de cavall sera stat sobre Tudella lo qual diuen que ve ab quatre o sinch milia rossins e ab gran colp de gent de peu tot hom e de intencio que ella se retra de continent si lo Rey de Castella hi pot abans esser que mossen Rebolledo e lo comenador de Montso hi sien ab lo socors que lo Senyor Rey hi fa. E no pus per la present que per altre vos scriure pus larch de tot lo que mes sobre que are nom puch mes stendre de scriure per que lo correu esta de partida. Scrita ab cuyta dimecres entre VIIII e X ores de nit que comptam VIII del mes de juliol del any present. - Lo tot vostre tostemps.

Als molt reverend e honorables mossenyors de diputats residens en Barchinona.
Mossenyors molt reverend o honorables mossenyors. Micer Guardiola fou aci laltre jorn per certes faenes de vostres parts per causa de les remenses e ha fets aci alguns actes e ha fet bastraure al cullidor de la bolla per lo salari del notari XVII sous X ds. per queus placia pendrels en compte al dit cullidor lo qual es senyer Narnau Guillem Solera. E no pus sino que lo Sant Sperit sie en guarde de tots. De Camprodon a XVII de juliol. - Francesch Mercer diputat local de Camprodon.

miércoles, 18 de noviembre de 2020

10 DE MARZO.

10 DE MARZO.

En este día resolvieron los diputados escribir a los embajadores enviados a la Reina y al Príncipe, para que suplicaran a este se sirviera pasar a Barcelona, cuyas cartas y otras que se leyeron en esta sesión, son como siguen.

Als magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Magnifichs e savis mossenyors. Circa les deu hores de la nit passada parti de aci lo correu ab lo qual vos havem respost a vostra letra e stesament havem de nostra deliberacio aci feta sobre la resposta que fer havieu de nostra part a la Senyora Reyna e al Illustrissim Senyor Primogenit en lo que explicat nos havien los noble e magnifichs mossen Marti Guerau de Cruilles e mossen Luis de Vich. Crehem aquesta hora hajau lo dit correu rebut. E per quant de les parts de Fraga e del capita del exercit daquest Principat nos han sobrevenguts avisos qui requeren presta deliberacio la qual degudament no pot esser feta sens haver comunicat ab lo dit Senyor Primogenit per causa del qual stan moltes coses aci en suspensio e indeliberades sperant la venguda de lo sua Excellencia e la detencio de deliberarhi no es sens perill havem per ço deliberat fervos lo present correu e avis significantvos la molta necessitat que occorre en esser aci lo dit Senyor Primogenit. Pregantvos afectuosament ab bona cura e diligencia vullau supplicar e sollicitar al dit Senyor Primogenit placia a la sua Altesa orde donar prontament en aquesta ciutat entrar. E per causa alguna nos vulla detenir car la necessitat importa e requer la sua Excellencia esser aci com totes les coses stiguen en suspensio qui porta perill de molts dans e inconvenients. E la Sancta Trinitat sia molt magnifichs e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a X de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Als reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona sobre la liberacio nostra e conservacio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. La causa de la present es sols per significar a vosaltres com ir entram en aquesta ciutat de Tarragona on fom reebuts ab molta gloria e honor detenint nos aci huy causant la venguda del venerable e magnifichs embaxadors vostres e de la ciutat de Barchinona mijançant los quals apres sereu fets certs de tot lo subseguit. E Deu vos conserve. Dada en Tarragona a VIIII de març any Mil CCCCLXI – Carles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres los diputats de Cathalunya e altres destinats a la liberacio nostra e conservacio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. Per quant dema Deu volent entenem pertir de aci e anar a Vilafrancha a dormir e lo dijous primer vinent entrar en aqueixa ciutat de Barchinona per tant vos fem la present sols per notificarvos nostra entrada que sera lo dit dia a tres hores apres mig jorn. E sia Deu ab vosaltres. Dada en Tarragona a VIlll de març any Mil CCCCLXI.
- Carles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Ahir per correu propri avisam vostres paternitats e magnificencies com haviem explicada vostra crehença a la lllustrissima senyora la Senyora Reyna la qual segons Iargament vos scrivim se atura delliberacio apres per moltes singulars rahons per la dita Senyora fetes. Vuy ora tarda la Senyora Reyna nos ha fet hun rahonament ple de tanta humanitat e virtut que sobrave tot saber de dona dient en efecte plorant que la sua sperança es en aquest Principat lo be del qual ella tant desige com la sua vida e los treballs que de aquest fet a portats e porta es per amor de aquest Principat e que si la sua mort havia esser repos e be del Principat que ella per fer tant de be voluntariament elegiria morir e que veya havent ella tal voluntat apertat de tota ficcio lo Principat no voler ella esser en aquexa ciutat era cosa de que portave gran passio com venia a considerar que de ella no haviem fiança e encara per lo nom e fama qui per lo mon se esbandiria e per lo semblant de la congoxa que lo Senyor Rey ne aportaria pero que la sua Senyoria era disposta fer tot lo que lo Principat li consellaria e pus axi era que tal era lo vostre pler que ella acompanyaria lo Senyor Primogenit fins a Sant Boy e que staria III o quatre dies apres que lo dit Senyor Primogenit fos jurat a Barchinona e que apres si per vostres magnificencies era vist que ella intras en Barchinona entraria si li consellaven que tornas al Senyor Rey que sen tornaria dient ab la major humanitat ques pot plorant que plagues a vosaltres haver a memoria lo honor del Senyor Rey e la fama vostre e lo repos seu e de aquest Principat per lo qual ella era disposta morir. Tanta era la discrecio del seu perlar de la sua Excellencia e la humanitat que no aparia perlar huma. E nosaltres per orga de mi ardiacha de la Mar fonch respost regraciant a sa Majestat la bona voluntat que porta vers lo Principat e per lo semblant com anuncia a les supplicacions del Principat de sobreseure en la intrada de Barchinona dient que lo voler del Principat era principalment en fer lo servey de la Majestat del Senyor Rev (Rey) e salvar lo honor de aquell e dar repos al Principat de Cathalunya e que per venir al fi de les dites coses lo Principat Ien havia suplicada la sua Excellencia de sobreseura la entrada de la ciutat e no per desalt de fiança sua e que fos de sa merce no dar congoxa a la sua reyal Majestat car si plasent sera a Deus les coses se comprendrien en tal manera que lo fi seria lo servey de Deu e del Senyor Rey e seu repos e bon stat del Principat confortant la sua gran Excellencia com mils podrem. Replicant la sua Senyoria que pus la sua Majestat era disposta de star a consell del Principat que la concellassen talment que lo honor del Senyor Rey fos salva recomenant lo repos seu e de sos fills a nosaltres e per nosaltres fon dit tal era lo desig vostre e que los treballs que fins aci haviem presos eran en aquell fi. E axi mossenyors dema que comptarem X del present la dita Senyora e lo Primogenit faran la via de Vilafrancha e dimecres iran a Sant Boy. Lo dijous lo Senyor Primogenit entrara e la Senyora Reyna romandra a Sant Boy e aqui seguira vostre consell. - Placieus advertir en tot car la sua Senyoria es disposta fer lo que volreu e ab gran voluntat dient que pus tost morria que no volria lo dan de aquest Principat en lo qual vol viura e morir si a nosaltres es plasent. E per aquesta mossenyors no havem mes a dir. Ramatent lo mes quant Deus volra serem aqui segons vostres instruccions. Romanent lo Primogenit a Sant Boy nosaltres havem romanir si donchs no desliberaveu que entrassem per avisar vostres magnificencies del que fos master per que sius parra deguam intrar lo dimecres pus lo Primogenit sie dins Sent Boy. Placiaus avisarnos e sia la Sancta Trinitat en proteccio de vostres paternitat nobleses e magnificencies. Scrita en Tarragona a Vllll de març any Mil CCCCLXI a una hora apres mitga nit. - A ordinacio e manaments de vostres paternitats e nobleses e magnificencies prests los vostres embaxadors.

AIs molt reverends egregi nobles e magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per quant ab vostres letres del jorn que de la ciutat de Leyda parti per venir en aquesta vila de Fraga continuament me exhortau encarregau e requeriu que en aquella ab mon exercit stiga sens anar avant o tornar atras fins altrament per vosaltres me fos scrit sentint e havent avisos axi per registres e treslat de letres com per exploradors e publiques fames que lo Senyor Rey fahia ajusts de gent darmes axi de peu com de cavall per fer la via de aquesta vila yo per moltes letres vos haja scrit attesa majorment la indisposicio axi del castell com de la vila e muralla de aquells vos plagues provehir e donar facultat de adobar muralles e avituallar castell hoc e encara si lo Senyor Rey aci venia me avisasseu com e en quina manera yo e mon exercit nos deviem regir e singularment ab la letra ab la qual vos tramis la requesta a mi per part de aquesta vila e jurats de aquella feta may empero fins avuy de e sobre les dites coses he haguda vostra resposta per la qual causa jatsia yo e mon consell siam constituhits en gran perplex e molta congoixa noresmenys so vuy en major com la mateixa hora que per mi e lo veguer es stada donada la resposta per vosaltres a mi tramesa als qui aquella nos havien feta lo jurat de Çaragoça ab laltre embaxador en e per nom en la requesta expressats e continuats han presentat a mi una altra requesta de la qual vos trames lo trellat per ells a mi donat feta per mi resposta de paraula de consell de micer Stopinya com yo prenia lo dit trellat per ells a mi donat dissentint expressament en totes e sengles coses en la requesta per ells a nosaltres feta si e en quant fessen o eren vistes fer contra lo dit Principat e sa empresa allargantse lo dit jurat de paraula ultra les coses contengudes en la dita requesta com attes que yo tenia aquesta vila e castell contra voluntat e mal grat del Senyor Rey e prejudici gran dels furs e libertats de Arago que ell en nom del dit Senyor e diputats del regne me requeria a mi e a mossen lo veguer e per part de la ciutat fessem les coses en la dita requesta contengudes ab la qual yo he respost me maravell molt de ell en lo que dehia de yo tenir la vila contra voluntat e malgrat del dit Senyor com aquell yo en nom del dit Principat qui la te e la vol tenir per lo dit Senyor la haja haguda e no en altra manera. E axi per tots aquests actes e encara de e sobre les demandes per mi fetes ab la present e altres puixam delliberar e provehir es stat delliberat vos spatxas correu pregantvos que en totes aquestes coses vos placia pensar delliberar e provehir e sobre tot de vostres delliberacions e provisions a mi scriure. Ab la present vos tramet trellats de letres del Senyor Rey trameses a mi e als jurats de Çaragoça sobre la entrada del conestable de Navarra e com per aquell e no per altre lo dit Senyor ajusta gent darmes e mes de una letra de creença dels diputats del regne de Arago feta als dits embaixadors de
Çaragoça la qual explicada no es stat pus sino oblacio de la dita requesta. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. De Fraga a VIII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Por causa de la detencion del Illustre Senyor Princep fillo del Serenissimo Senyor Rey nuestro Senyor vos muy egregio senyor don Johan de Cabrera comte de Modica capitan general del exercito e armada del Principado de Cathalunya e vos muy magnifico mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de la ciutat de Barchinona pretendeys haver entrado en el regno de Aragon e demandado passatge a la villa de Fraga qui notoriament es dentro los limites del regno de Aragon e fuera del Principado de Cathalunya e limites de aquell haveys entrado en aquella e occupado el castello e aquella con el dicho castiello teneys e guardays diez dias a mas ja passados contra voluntat del Senyor Rey e contra los privilegios e libertades del regno de Aragon e en gran danyo e prejudicio de la dita villa. E por quanto a vos ditos senyor Comte Capitan Regent la dita vegueria e a vos muy redubtable don Jofre vezcomte de Rochaberti don fray Franci Oliver comendador de Torres mossen Miguel de Boixadors cavallero En Francesch Cescorts ciutadano de Barchinona e a todo vuestro honorable consello e
exercito assi por letras patentes como en otra manera sea notorio e manifesto el dito Illustre Senyor Princep no seyer detenido ante seyer liberado de la dita detencion e star en su plena e francha libertad e facultat de fazer de si lo que quiere e faze su via recta con la lllustrissima Senyora Reyna a la ciudat de Barchinona e miercoles que se contava a quatro del present mes de março del anyo Mil CCCCLXI el dicho lllustrissimo Senyor Princep seyer en el dito Principado de Cathalunya e en la ciudad de Tortosa e por consiguent et alias vos dito senyor Capitan e Regent la dita vegueria con el dito exercito e armada no dever aturar ni estar en la dita vila de Fraga ni detener el castiello de aquella occupados en desservicio del Senyor Rey e contra los privilegios fueros e libertades del
regno de Aragon. Por tanto Lorenç Dalgas e Anthon DangusoIis ciutadanos e missatgeros de la ciudad de Çaragoça en nombre e voz de los diputados del dito regno de Aragon e en aquella mellor forma modo e manera que pueden e deven non consentiendo en los actos por vosotros feytos ante a daquellos expressament contra diziendo et con expressa protestacion que por la entrada que se dize haver feyto en la villa de Fraga occupacion e detencion del castiello e de aquella no sea fecho prejudicio al regno de Aragon privilegios fueros e libertades de aquell requieren a vos ditos senyores Capitan e Regent la dita vegueria e a los de vuestro consello a todos aquellos a qui las cosas suso ditas e infrascriptas toquan e toquar pueden que de continent e sin dilacion alguna relexedes la dita villa e castiello liberos e expeditos a servicio del Senyor Rey de quien son e vos vajades de aquellos e con todo vuestro exercito e armada vos tornedes al dito Principado de Cathalunya sin fazer danyo ni prejudicio a la dita villa e habitadores de aquella. En otra manera los ditos exponientes con aquella honor e reverencia que conviene protestan contra vuestras personas e bienes e de cada uno de vos e contra el
dito Principado do Cathalunya e singulares de aquell e vuestros bienes e suyos e de cada uno e qualquiere de vos del crebamiento de las libertades fueros e privilegios del dito regno de Aragon expensas dampnatges e interesses e de todo su dreyto plenario e de todas e cada unas otras cosas de las quales los ditos sus principales e el dito regno e diputados de aquell puedan e devan requerir e protestar. Requiriendo a vos Arnau Carni notario desto fagaes carta publica.
Sig+num mei Arnaldi Carni notarii publici et habitatoris ville Frage Regiaque auctoritate generalis per totam terram et dominacionem lllustrissimi domini Regis Aragonum qui hujusmodi copiam a sua originali requisicionis cedula per me receptam et testificatam mea propria manu extraxi et cum eadem bene veridice et prout melius potui comprobavi et meo solito artis notarie signo in premissorum fidem et testimonium signavi.

Al egregi noble magnifichs e amats nostres lo comte de Modica e vezcomte de Rochaberti.
Lo Rey.
Egregi noble magnifichs e amats nostres. Per letres que havem rebudes de mossen Pierres de Peralta e del alcayt de Mallen (Mallén) les quals vos seran mostrades per los missatgers de aquesta ciutat als quals les remetem e per altres vies som certificats de la entrada que volen fer en aquest regne gents de armes e de peu del regne de Castella e ab ells lo conestable de Navarra apres de esser be certificats de la delliurança del Illustre Princep nostre fill per resistir a les quals e no per altra alguna causa nos fem ajustar alguns de peu e de cavall e ab la ajuda de nostre Senyor farem nostre poder de resistirlos e vedar que dan algu per ells no sia fet. Notificantvosho perque sapiau la causa del dit ajust. Amprar vos hiem ab aqueixes gents en aquest cas nos servisseu pera resistir les dites gents de Castella mas perque sabem vosaltres stau a ordinacio de diputats de Cathalunya havem provehit a ells sia significat axi mateix. Dada en Çaragoça a VlI de març any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

A la sacra Majestat.
Sacra Majestat.
Sus agora son venidas nuestras *assoras e aun mas havemos havido por la via de Tudela avis como los castillanos de Alfaro e Calaorra son partidos faziendo esta via e dizen que son fasta mil e CC de caballo e IIII ... mero de tres mil peones. Notificolo a la vuestra Altesa e mandeme. Acrecente Dios vuestro stado con longamento de vida en honra Amen. De Mallen a VII de março de LXI. - Sacra Majestat – Quien besa vuestros pies e manos humilmente Martin Vicens.

A los amados nuestros Lorenç Dalgas jurado e Anthon Dangusolis missatgeros de la ciudat de Çaragoça.
El Rey.
Amados nuestros. Recebido havemos vuestra letra e aquella vista somos stado maravillado que tal nueva como vos scribides haja venido al capitan como no sea verdat ni nuestra intencion no ha seido ni es tal e por tanto diredes al dicho capitan e otros que ahi son que bien es verdad que luego como nos supimos que aqueixa villa de Fraga era entrada e ellos querian passar mas adelante mandamos plegar la dicha gente del condado de Ribagorça e otros para resistir que no passassen mas adelant e despues aqua se son assi aplegados. Empero que nuestra intencion e voluntat no es de fazer movimiento alguno ni nos ni la dicha gente del condado ni otros algunos e que desto pueden bien vivir seguro sin recelo alguno axi como ja por otra vos havemos scripto. De Çaragoça a VII de março del any Mil CCCCLXI. - El Rey Johan (se lee Juhan).
Despues de fecha la present havemos recibido estas dos letras que seran dentro la present por las quales e muchas otras vias somos avisado que la gente castellana de la fronteta se mueve para entrar en este regno por la qual razon nos conviene fazer preparatorios de gentes para resistirles. Porque sera necessario luego lo comuniquedes todo al capitan porque no se piensen que para otro fin plegamos la dicha gente e que ell dicho capitan lo scriva e notifique luego a la XXVIIa porque sean avisados dello. Dada ut supra. - El Rey Johan.

Al muy egregio e magnificos senyores el comte de Modica capitan de la gent del Principado de Cathalunya e su consello.
Muy egregio e magnificos senyores. Sobre algunas cosas concernentes honor concordia e benavenir de aqueste regno e de aqueixe Principado e de todos los subditos e senyorios del Senyor Rey havemos scripto e informado largament de nuestra intencion a los magnificos don Lorenç Dalgas e don Anthon Dangusolis missatgeros de la ciudat de Çaragoça qui abi son presentes para que aquellas a vosotros expliquen. Rogamosvos quanto mas podemos que a los ditos missatgeros querades dar fe e creença en todo aquello que de part nuestra vos explicaran e en aquello fazer segund de vosotros se spera a honor bien e util de todo el universo. E sea nuestro Senyor vuestro director. De
Çaragoça a VI dias de março anyo de Mil CCCC sexanta uno. - A vuestro honor parellados los diputados del regno de Aragon.

A los amados e fieles nuestros Lorenç Dalgas jurado e Anthon de Angusolis ciudadanos missatgeros de la ciudat de Çaragoça.
El Rey.
Amados e fieles nuestros. Vuestra letra de cincho del present havemos recebido la qual vista tenemos vos en servicio los avisos en aquella contenidos e no menos el buen recaldo por vosotros dado en el cargo que vos es a comodo e no dubdamos que la presencia de vosotros de la part de lla no haja fecho gran provecho en enviar danyos novidades e inconvenientes. Quanto a lo que se dize de nos haver mandado poner capitanes en Monçon Tamarit e Barbastro verdat es que por causa de la fama puesta que la gent que estaba en Fraga entendia passar mes avant por nos fue dado cargo al comendador de Muntçon mossen Gerau Dezpese a Palafolls que ajuntassen la mas gente que podiessen daquellas comarchas para defender e resistir si al caso lo requeria jamas empero nos es stada ni es la intencion nuestra que no moviendose ne fazendo otras novidades los que alla son las gentes nuestras las huviessen de fazer e senyaladament daviemos e devemos creer que pues la persona del Principe nuestro figo era e es dellibra e constituhida en su plena libertad devia e deve cessar toda occasion de la qual otras novidades seguir se pudiessen. Todavia hauremos por bien que vos detengays en aqueixa villa de present que vuestra presencia no pueda sino mucho aprovechar. Avisandovos siempre de que quiera que succeira. Dada en Çaragoça a VI dias de março del anyo Mil CCCCLXI. - Rex Johanes.

A mos senyors molt reverend honorables e de gran saviesa los deputats del Principat de Cathalunya.
Mossenyors molt reverend e honorables. En continent fuy aci fiu publicar la crida per vostres reverencia e honorables savieses ordenada de exequutar vostres delliberacions e no mal dir de aquelles sots pena de mort et cetera. E axi publicament e solemne es stada feta la preconitzacio per tots los lochs acustumats la qual per molts es stada comendada e no poden los pobles callarse la seguretat quels par necessaria ara mes que james axi de vostres persones e consell com encara de tot lo Principat en cas que lo Senyor Rey venga. Als quals yo he respost que podem creure que tant savies persones com sou vosaltres ab vostre consell hi provehireu per forma que sera laor de Deu honor e servey del Senyor Rey e seguretat de tots los poblats en Io dit Principat e axi es ma ferma sperança. Resta que si algunes coses manaran vostres reverencies e honorables savieses so tots temps promte en lo obeir. Pregant lo Altisme vos vulla conservar e de mal apartar Amen. En Vich a VI de març. - De vostres reverencia e honorables savieses humil servidor Pau Alamany canonge e diputat local de Vich.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Per ma absencia apres ma venguda he vist que a mon loctinent seria stada liurada una vostra letra closa e segellada sots data de XXIIII de febrer proppassat inclusa dins aquella una crida ab la qual vostra letra es stat manat lo veguer fos request fes publicar la dita crida e ell e los altres oficials tinguessen e observassen lo guiatge juxta forma de aquell e que fos donat orde dels cent homens de que En Pujol e En Monrodon han pres carrech fossen desempatxats e anassen aqui e si hi havia mester bestreta que En Galceran Prat la faria. E encontinent lo dit mon lochtinent feu la dita requesta al veguer e prest lo guiatge fou publicat e los dits Pujol e Monrodon sollicitats donassen presta expedicio e execucio en lo carrech que havien pres dels cent homens e prestamenl so stat en aquesta ciutat e molt congoixats los dits Pujol e Monrodon ab bon compliment fossen ab vostres molt gran reverencies en tant que dijous proppassat lo dit Monrodon e lo dia de vuy lo dit Pujol ab cert nombre de gent armada son partits de aquesta ciutat fahent la via de vostra ciutat. E per tant que vostres molt grans reverencies plenament sien informades de la dita gent armada que los dits Pujol e Monrodon partexen de aquesta ciutat vos tramet nomina de cascu e quina quantitat de diners ha presa tots bestrets per lo dit Galceran Prat e fermades apoques en poder del notari de mon ofici ab memorial dins la present interclus. E per semblant en vigor de una altra letra vostra a mi liurada ensemps ab ordinacio de una crida sobre tenir complire observar qualsevol delliberacions instruccions e altres provisions que manades e injungides per vostres grans reverencies seran e de no maldir impugnar contradir improvar o en altra manera mal parlar o contrafer de vostres delliberacions e altres actes encontinent per ma requesta lo veguer la ha manada publicar. E conserveus molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en la sua divinal gracia. Scrita en Vich dissapte a nit a VII de març any Mil CCCCLXI. - A tots vostres manaments e ordinacions prest quis recomana en vostra gracia lo diputat de Vich.

Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Lo consell de aquesta ciutat ha constituhits e creats sindichs al honorables micer Luis Cirera licenciat en leys paher lany present mossen Thomas de Carcassona cavaller En Bernat Navarra En Johan Alfageri e micer Berthomeu Maull doctor en leys ciutadans de aquesta ciutat e aço sens revocacio dels honorables En Fancesch del Bosch En Johan Agullo e micer Anthoni Riquer doctor en leys ciutadans de la dita ciutat sindichs ja en dies passats per aquesta ciutat constituhits e aquells remet aqui per entrevenir en aqueix consell e altres actes tochants los negocis del lllustrissimo Senyor don Charles Primogenit e benavenir repos e tranquill stat del Principat de Cathalunya e de present en aqueixa casa occorrents. E son dits sindichs a ple informats. Placiaus donar fe e creença als damunt nomenats sindichs de aquesta ciutat en tot ço e quant a vostres reverencia e magnifichs per part nostra per dits sindichs sera explicat. E sia molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors lo beneyt Jhesus vostre director e protector. De Leyda a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als magnifichs e savis mossenyors los embaixadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Magnifichs e molt savis mossenyors. Rebuda havem vostra letra per la qual nos certificau la lllustrissima Senyora Reyna fahent resposta a nostra supplicacio per miga de vosaltres feta havervos dit esser contente no entrar en la present ciutat pero que vendria a Sent Boy e aqui se detendria per alguns dies et cetera. Havem haguda admiracio com la tal resposta de la sua Altesa es passada sens altres replicats que en la dita vostra letra son contenguts la qual es vista innuir haver prou que la dita lllustrissima Senyora solament vinga en Sent Boy. E per quant la venguda e stada en Sent Boy porta aquells mateixs perills e inconvenients que fahia la entrada aci e encara molt mes e specialment que la aturada de la dita Senyora no seria sens gran nota de nosaltres e de aquesta ciutat com star la sua Altesa en tal loch no capaç e tan vehi a aquesta ciutat seria cosa molt notadora a desservey de la sua Altesa e poch honor de tots per tant volent nosaltres molt attentament guardar lo honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Altesa e no oblidar lo dever nostre havem delliberat consellar e supplicar la sua Excellencia sia sa merce ordonar e provehir no acostarse de Vilafrancha ença e aço de nostra part li consellareu eus pregam ne suppliqueu afectuosament la sua Altesa haventvos en aço talment que no se haja a dir que partits de açi siau en res alterats obrant e fahent per manera que lo efecte de aquest consell e delliberacio nostra sien obtenguts. E poreu dir a la sua Altesa aço esser granment son servey lo que per experiencia prest trobara car dins pochs dies Deus volent seran les coses molt millor ordonades e compostes a honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Excellencia e benefici e repos de aquest Principat. E supplicareu e instareu lo lllustrissim Senyor Primogenit li placia accelerar e cuytar la sua venguda per poder delliberar en les coses que occorren. Lo Sant Sperit magnifichs e savis senyors sia en guarda vostra. Dada en Barchinona a X de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

martes, 1 de septiembre de 2020

16 DE DICIEMBRE.

16 DE DICIEMBRE. 


Se hizo lectura en esta sesión de las cartas que siguen.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables Senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. La causa de la present es solament per avisarvos com havem sabut certament per molts que havem trobats en la via com ir mati lo Senyor Rey porta lo Princep en Miravet e la Senyora Reyna ana en Fraga e la cort Darago es prorrogada per tot febrer. Dien los quin venen e si trobaren que com lo trague de Itona lo dit Princep demana tres vegades Barchinona e que tot lo mon plorave. E som certs que lo Senyor Rey ha feta exuta resposta als embaxadors Darago. De tot aço havem deliberat avisarvos per correu a fi que puixau pensar e deliberar en tot. Mossen Pere Dez Torrent es ab nosaltres e tantost entrarem en Leyda tots plegats. E ordonau mossenyors de nosaltres lo que plasent vos sia. Scrita en Belloch a XIIII de deembre que es dimenge circa les XI hores ans de mig jorn any Mil CCCC sexanta. - Apres havem sabut com lo Senyor Rey tirara la via de Ceragoça. - A tota vostra ordinacio e honor promptes los VIIII embaxadors et cetera partits de aqueixa ciutat.
Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Rebuda havem vostra letra dada en Barchinona a XI del present per la qual nos es per V. R. e honorables savieses notificat de la molta vigilancia haveu en aquests fets haguda en provehir en la eleccio dels embaxadors feta e consell e units ells ab nosaltres ensemps encarragantnos la dita embaxada intimassem a la Majestat del Senyor Rey hoc e nos plagues aquella unio e carrech acceptar segons extesament en la dita letra es expresat per la qual no poch som stats aconsolats de saber tan singular provisio. E aquella denunciam a la Senyora Reyna per absencia del Senyor Rey qui era ab lo Senyor Princep cami de Miravet. Empero segons vos havem scrit per correu a la Majestat Reyal no es estada assats accepta ne menys lo consell format per la qual occasio lo carrech per vosaltres dat a nosaltres acceptam molt spontament e voluntaria per servey de la Majestat Reyal e repos de la libertat del Senyor Princep e beavenir de la cosa publica de aqueix Principat. Es ver que per quant tenim instruccions a nosaltres per la cort dades nos semble no freturar prestar jurament fins passat lo terme del XV de janer prefigit per la cort a nosaltres. Attes que per les instruccions nos es dada forma per la cort no obstant continuadament siam molt contents ensemps ab los embaxadors fer unidament e instar les supplicacions a la Majestat Reyal per la libertat del Senyor Princep e totes altres coses en aço per vosaltres mossenyors ordonades e ordonadores e passats los XV de janer som contentissims aquell jurament prestar e servar instruccions et alias in forma segons nos es scrit e los altres han jurat. E per quant vos havem scrit derrerament lo Senyor Rey sen mena lo Senyor Princep la via de Miravet estants congoxats que fariem en aquell instant attes lo mossen Cervello que fallia al nombre dels LXXII esser arribat recorreguem als LXXII e femlos congregar pregantlos quels plagues cloure lo acte del qual vos havem remes copia e aquell intimar a la Majestat Real a fi pogues tornar lo Senyor Princep segons era concordat. E axi de continent ho feren e ab lo acte fet trameteren lo Visrey de Sicilia al Senyor Rey e axi se parti ensemps ab letra de la ma de la Senyora Reyna que dona al Senyor Rey. E considerat aço la sua Majestat fonch contenta passar lo acte com vos es trames exceptat que si son affigides tres coses ço es que axi com lo acte sols comprenia Fraga e sos termes e fins per tot març e que aquell hagues a tornar en Cathalunya ara vol lo Senyor Rey que sia extes per tot lo regne de Arago lo puixa ab si menar sensa la manifestacio ni ferma de dret no haja loch e que dure per tot lo mes de maig e que trahentlo del Regne de Arago lo haja a tornar en Cathalunya o regne de Valencia e no en altra part ab tal pacte que si lo Senyor Rey solia anar a cassa o altre loch per X o XV dies lo puixa tenir en la Aljafaria de Caragoça o altre loch dins lo regne sense sa Majestat ni de la Senyora Reyna e aquells XV dies sense esser manifestat e aço jure sollemnament. E axi lo Senyor Princep torna de Asco aci en Fraga e lo Senyor Rey Reyna e Princep van la via de Çaragoça a festes segons expressament se diu. E tal resposta ha tornat lo Visrey e en aquesta forma es lo acte concordat ab lo Regne que per no poder haver mes nos semble alguna cosa major e millor que no star retret al castell de Miravet. E axi mossenyors per esservos de tot avis vos fem lo present correu del que fins a la hora parteix lo correu ses seguit. E mossenyors per quant nos scriviu de peccuniaria bestreta vos fem certs com a mossenyor de Vich son stats bestrets CCXXX florins e a don Françesch Galceran de Pinos CLXXVII florins e a miçer Riquer C florins. Remetem aqui procures cascu les quals per los qui les han vos seran notificades a rebre per nosaltres e cascu de nos pregantvos que ultra lo dessus dit fet compliment a cascu de sa bestreta nos vullau fer bestraure alguna quantitat mes attes que haja dies som en continua despesa per aquests fets e ara que tirarem la via de Çaragoça e encara creem fins a Navarra hon no som coneguts e speramnos fer moltes despeses e assats grans.
E axi mossenyors placieus fernos dar prest soccorriment pus ab bonissima voluntat podeu veure nostres treballs. Ab tot nos sien significades moltes coses segons vos havem scrit no temem res fahent lo degut e havent sperança en vostre bon consell e ajuda confiants tostemps de la misericordia de Deu. E no havem mes a dir sino que som promptes de fer tot ço que ordenareu. Lo correu se parteix huy data de la present a VIII hores de mati. Pagaulo segons lo servey fara com be haveu acostumat. Scrita en la vila de Fraga diluns a XV del mes de deembre any Mil CCCC sexanta. - A vostra honor prests lo bisbe de Vich don Francesch Gauceran de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia huy vos hajam scrit de Belloch remetent la letra al deputat local de Tarrega perqueus fos remesa per correu volant encara vos certificam com som arribats aci en Leyda nosaltres partits de Barchinona huy digmenge a les tres hores apres mig jorn e de continent ensemps ab nosaltres archabisbe de Terragona comte de Prades e Franci Sampso som tots anats a la posada de mi dit archabisbe e aqui premes lo jurament per vosaltres ordonat havem oides vostres instruccions e les letres per vosaltres trameses sobre les quals e encara sobre tot lo quens ha occorregut havem molt comunicat e amplament de la fahena de nostra embaxada e finalment havem deliberat spatxar axi com de fet havem spatxat sta nit correu ab una letra per fer venir dema aci los senyors bisbe de Vich don Françesch Galceran de Pinos e miçer Anthoni Riquer conembaxadors nostres qui son en Fragua per comunicar e apuntar ab ells lo negoci ans quens vejam ab la Magestat del Senyor Rey e havem spatxat altre correu ab una letra de mi dit archabisbe dreçada a don Pedro Durrea mon frare qui es ab lo Senyor Rey anat a Miravet on es lo Senyor Princep per saber lo Senyor Rey si tornara tan prest la via de Fraga on es la Senyora Reyna o quina via faria per manera quens puixam veure ab sa Magestat al pus prest que fer se puxe.
E per quant per avisarvos daquestes coses haguerem hagut spatxar correu havem aturat lo portador de la present qui es jove den Lombard e venie Darago e ja ere dues leugues della Leyda fahent aqueixa via per fervos lo present avis. Fins aci no hic ha mes de nou sino lo que ja vos es stat vuy scrit excepto que lo Senyor Rey a supplicacio dels aragonesos ira tant prest tenir festes a Çaragoça. Nosaltres per complir vostres ordinacio e deliberacio lo seguirem e farem quant porem en obtenir lo fi desijat de nostra embaxada juxta forma de les dites instruccions. Apres e continuament vos avisarem del que succehira. Lo dit jove portador de aquesta ha esser aqui dimarts a les X hores de mati si y es a la hora placieus donarli tres florins car axi li ho havem ofert si no hi es donauli ço que plasent vos sie. E ordonan vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Leyda a XIIII de deembre any Mil CCCC sexanta. - Dels embaxadors del Principat de Cathalunya los XII promptes a tota vostra ordinacio.
Mossenyors. Apres closa la letra los pahers daçi nos han dit que la ciutat fahie professons per la fahena del Senyor Princep e com los pahers son stats ab lo Senyor Rey ell lus ha dit e manat que no vol facen tals professons ne oracions publiques e axi ells han cessat com ja naguessen fetes dues. Tot vos sia avis.

En la misma sesión compareció también ante los diputados y consejeros el ciudadano de Barcelona Bernardo Çapila, el cual les entregó los documentos que siguen y que le habían sido remitidos con este objeto por uno de los servidores del Príncipe de Viana.


Remissio del Senyor Princep e de sa germana la Princesa.

Nos Johannes Dei gratia Rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossillionis et Ceritanie. Etsi vos illustrissimus Princeps dilectissimusque filius noster Carolus operante humani generis hoste antiquo vosque etiam illustrissima filia nostra Blancha Principissa ejusdem Principis soror eodem operante inimico extra nostram paternam et debitam obedienciam per tempora permanseritis qua occasione plurima homicidia currerie
depredaciones furta rapine incendia capciones incarceraciones percussiones violencie extorsiones et multa alia hujusmodi et etiam acriora proch dolor facta et secuta fuerunt in regno nostro predicto Navarre queque hic pro expresis haberi volumus. Quia tamen supplicacio perhumilis Serenissime Regine consortis nostre carissime que pro vobis piam matrem humanissime se exhibet nostrum propulsavit auditum quod vos et idem Princeps et Principissa maximo cum desiderio cupitis in nostrum paternum amorem gratiam et benedictionem reduci et a nobis veniam clementer obtinere eapropter supplicacione dicte Serenissime Regine consortis nostre exaudita benigne et etiam ad preces Illustrissimi Regis Portugalie nepotis nostri carissimi et quia proprium est nostri Regis domini et patris vestri dictorum Illustrissimorum Caroli et Blanche Principum natorum nostrorum tradendo oblivioni quamcumque causam et culpam quam vos dicti Illustrissimi Principes filii nostri dederitis seu habueritis in predictis volentesque etiam in his vobiscum pii Regis domini et patris morem gerere et viscera pietatis clementer aperire ut Rex Navarre dominus et pater vester predictus tenore presentis deliberate consulte ac scienter et expresse in nostrum paternum amorem graciam et benediccionem vos illustrissimos Principem et Principessam filios nostros reducimus et ejusmodi contextu vobis eisdem illustrissimis Principibus filiis nostris omnia et singula quecumque minus bene acta et gesta perpetuo remittimus parcimus indulgemus et perdonamus vobis eisdem Principibus filiis nostris omnia et singula ac quecumque maleficia excessus crimina et delicta currerias percusiones homicidia incendia rapinas violencias res ablatas depredaciones furta damnificaciones incommoda illata jurium regiorum fischalium patrimonialium funccionum vectigalium tam debite quam indebite impositorum et tam generaliter quam particulariter exacciones retenciones redempciones captorum carceratorumque extorsiones et demum quarumcumque peccuniarum rerum et bonorum mobilium et se movencium debitorum nominumque confiscaciones ac delicta quelibet publica et privata aliaque scelera et forisfacta quantumcumque graviora et gravissima a quibuscumque preteritis temporibus usque ad realem integracionem per vos dictum Principem nobis faciendam de parte dicti regni nostri Navarre nobis inobediente ubicumque quomodocumque et qualitercumque seu quocumque pretextu occasione sive causa in nos et subditos vassallos et servitores amicos et familiares nostros sive comissa et perpetrata fuerint sive non etiamsi manifestam inobedientiam et rebellionem ac crimen lese majestatis in primo capite sapiant sive non omnemque etiam culpam et ofensam et penam realem et personalem in quam premissorum vel aliquorum ex eis occasione vel causa vel alias quomodolibet forsitan incidissetis seu posset dici quomodolibet incidisse. Revocantes contextu hujusmodi nos Rex predictus cassantes cancellantes abolentes irritantes et anullantes ex plenitudine potestatis nostre absolute qua in hac parte uti volumus respectibus supradictis pro statu nostro reique publice (rei publice, república) ac bono pacis dicti nostri regni Navarre aliorumque regnorum nostrorum ab alto comissorum quoscumque processus banna bonorum jura contumacias sentencias tam definitivas quam interlocutorias contra vos vel aliquem vestrum per nos aut quosvis nostros locumtenentes et alios presides aut
oficiales occasione criminum excessuum et delictorum predictorum aut alias quomodolibet latas et promulgatas ac condemnaciones quaslibet inde secutas etiamsi jus partis private qualitercumque tangerent harum serie deliberate et consulte ac etiam ex dicta potestatis nostre absolute plenitudine qua in hac parte de dicta certa sciencia et expresse uti volumus respectibus supradictis imperpetuum amplissime benignissime et omnino cum misericordia clemencia et magnitudine remittimus parcimus indulgemus perdonamus et relexamus. Insuper omnem vobis ex premissis seu quibusvis aliis irrogatam infamie maculam inobediencieque et rebellionis notam si qua est et aliam quamcumque ignominiam sive labem a vobis et vestrum quolibet abstergimus et clemencius abolemus reintegrantes vos et vestrum utrumque in vestram pristinam famam. Neo adversus vos aut vestrum aliquem pretextu rerum gestarum per vos eosdem tam in judicio quam extra vel alias tempore incepte inobediencie predicte usque ad realem integracionem partis dicti regni nostri Navarre inobedientis fiendam ex nunc in antea nullo unquam tempore per nos aut oficiales nostros quoscumque quavis auctoritate dignitate et potestate infultos ex mero oficio seu ad denunciacionem quorumcumque qui exinde tangerentur vel per viam
inquisicionis seu accusacionis ordinarie vel extraordinarie vel per restitucionem in integrum realiter vel personaliter seu alias qualitercumque in judicio vel extra aliqualiter procedatur jure legibus foris constitucionibus regnorumque capitulis et rescriptis usibus consuetudinibus usaticis et demum municipalibus legibus et statutis quibuscumque et ceteris huic nostre disposicioni quam edictalis legis e statuti vim obtinere volumus statuimus atque decernimus forte contrariis nullatenus obstituris. Immo tu predicta firmius roborentur ex predicta nostra supprema potestate legem generalem tenore presencium super hiis condendo nobis et quibuscumque personis damnificatis et damna passis qualitercumque et quomodocumque durante dicta inobediencia abdicamus et auferimus jus et facultatem agendi petendi supplicandi acusandi inquirendi et oficium judicis implorandi in et super quibusvis criminibus juribus bonis rebus mobilibus aut se moventibus et actionibus nobis et eis quocumque modo pertinentibus vel pertinere valentibus pro bonis juribus actionibus rebus debitis et nominibus ab eis captis occupatis confiscatis vel ab eorum debitoribus exactis seu super quibus liberati fuerint aut vobiscum aut vestrum aliquo transegerint vel pacti fuerint quoniam ut predicitur pro statu rei publice regnorum nostrorum ita fieri disponimus servarique jubemus. Insuper volumus quod omnia gesta seu acta tam in judicio quam extra per vos dictum lllustrissimum Principem filium nostrum seu vestros oficiales durante tempore quo extra obedienciam nostram fuistis ubi essent ex defectu jurisdiccionis nulla possint anullari aut invalidari vel irritari pretextu *tus jurisdictionis. Suplentes ex dicta nostra regia potestate legibus absoluta omnem et quantumque defectum dicte jurisdictionis. Propterea universis et singulis oficialibus et subditis nostris quibuscumque auctoritate et dignitate distinctis in dicione nostra omni constitutis presentibus et futuris injungimus strictiusque mandamus sub obtentu nostre gratie et amoris subque fidelitatis debito quibus nobis astricti sunt quatenus premissa onmia et singula servent servarique faciant atque mandent contraria interpretacione quacumque consultacioneque omni semota nec secus quippiam attentare presumant. Quod si contigeret ex nunc nullum esse deceruimus et inane ex quo contradictores secusque agentes in penas ipsas et alias graviores nostro reservatas arbitrio ipso facto decernimus absque spe venie incurrisse premissis omnibus in suo robore et efectu firmis semper manentibus et in observancia predistincta. Volumus insuper et mandamus quod presentis copia auctentica eandem vim eficaciam robur et firmitatem in judicio et extra judicium et ubique obtineat fidemque assequatur quas remissio indultum et reintegracio subscripta in sui propria forma expedita sigillata et debitis solempnitatibus roborata obtinet obtenturaque est et potest eficacissime operari cujus contrafactores quoslibet penis subscriptis mulctari volumus et puniri. Et ut predicta omnia et singula majori robore fulciantur juramus ad crucem domini nostri Jhesuchristi ejusque sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta omnia et singula tenere et observare tenerique et servari facere inviolabiliter per quoscumque et contra ea aut aliquod eorundem non facere vel venire aut permittere directe vel indirecte modo aliquo sive causa vel eciam racione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo in pendenti munitam. Data Barchinone die tricesimo januarii anno a Nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo regnique nostri Navarre anno tricesimo quinto aliorum vero regnorum nostrorum anno tercio. - Rex Joannes. - Dominus rex mandavit mihi Dominico Detho et viderunt eam Johannes Pages vicecancelarius Andreas Catala locumtenens thesaurarii generalis Petrus Torrellas conservator Regii Patrimonii et Jacobus Pauli advocatus fiscalis domini Regis. - Vidit Vicecancellarius. - Vidit Jacobus Pauli. - Vidit Locumtenens thesaurarii generalis. - Vidit Petrus Torroella conservator.

Guiatge de don Johan de Beamunt e del licenciado de Viana.

Nos don Johan per la gracia de Dios rey Daragon de Navarre de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barchinona duque de Athenas e de Neopatria e encara comte de Rossellon e de Cerdanya. Por dar orden e disposicion a todo bien e ussar de oficio de rey humano e clemente e por contentament de seguridat de vosotros los noble religioso e amados nuestros don Johan de Beamunt e el licenciado de Viana don Joan Perez de Torralba de e con tenor de la present e de nuestra certa sciencia e expressa a vosotros los dichos noble don Johan de Beamunt e don Johan Perez de Torralba e a cada uno e qualquiere de vos guiamos e asseguramos en nuestra buena fe e parabla reyal e damos nuestro seguro e salvo conducto para que liberament e sin algun recelo podays e cada uno de vos pueda con aquellas cavalgaduras servidores e bienes que quereys ir venir estar e tornar por camino e fuera camino de dia e de noche a vuestro arbitrio e voluntat a las tierras del magnifico noble bien amado consellero e camarlench nuestro don Lop Ximenez Durrea virrey de Sicilia que tiene e possihe en el regno Daragon. E essomesmo podais ir venir estar e tornar en de e por qualesquiere otras tierras ciudades villas lugares e otras partes qualesquiere de nuestros regnos e tierras assi de aqua como de alla mar sin ser presos detenidos arrestados secrestados emparados vexados inquietados molestados executados ni en alguna otra manera agravados por nos ni por oficiales o subditos nuestros qualesquiere por causa o consideracion de qualesquiere excessos crimines e delictos que por vosotros o por qualquiere de vos sean o pudiessen ser en qualquiere manera fechos comesos e perpetrados siquiera suppiessen crimen de lesa majestat encara in primo capite siquiera no en todo el tiempo passado e encara venidero fasta el dia e ora que el present nuestro guiatge e salvoconducto mediant acto publico a vosotros o a qualquiere de vos sera librado por el religioso e bien amado consellero nuestro don fray Luis Dez-puig (o Dezpuig, en una linea) maestre de Muntesa. E queremos e declaramos que en el present nuestro guiatge e salvo conducto sean compresas e entendidas qualesquiere otras cosas encara que aqui no sean expressas e de aquellas se hoviesse de fazer expressa mencion car nos por aquesta mesma a qualesquiera oficiales e subditos nuestros tanto mayores quanto menores e otras personas de qualesquiere preheminencia dignidat ley grado o condicion que sean dezimos encargamos exortamos e mandamos quanto mas strechamente dezir se puede dius obtenimiento de nuestra gracia e mercet e incorrimento de nuestra ira e indignacion e pena de veinte mil florines doro de los bienes de qualquiere contrafazient havedores e a nuestros cofres applicadores que el present nuestro guiatge securo e salvo conducto e todas e cada unas cosas en el contenidas tengan firmement e observen tener e observar fagan inviolablement por todos e contra aquel ni cosas en el contenidas no fagan ni vengan ni permettan ser contrafecho en manera alguna guardandose attentament de fazer al contrario quanto a nos servir e obedecer e en las ditas penas ultra otras mayores e mas graves a nuestro arbitrio reservadas no encorrer desean. En testimonio de lo qual mandamos ser fecha la present con nuestro sillo en el dorso seellada. Dada en la nuestra ciudat de Tudela el primero dia del mes de abril en el anyo de la Natividat de Nuestro Senyor Mil CCCCLX. - Rex Johannes.