Viles, castells, lochs, rendes, drets, senyor rey, comtats, Rossello, Cerdanya

INFORMACIO
DE TOTES LES VILES CASTELLS E LOCHS RENDES E DRETS QUEL SENYOR REY E
SOS PREDECESSORS ANTIGUAMENT HAN ACOSTUMAT DE HAVER E POSSEHIR EN LOS
COMTATS DE ROSSELLO E DE CERDANYA.

ROSSELLO. - PERPINYA.


Alienat.

E primerament ha lo dit senyor lo
castell e vila de Perpenya en los quals ha acustumat
de rebre antigament les rendes e drets seguents.
Primo la
leuda major.
Item la leuda del peix.
Item lo
terç del delma del
blat.
Item la leuda de la carn.
Item lo taulatge
del peix salat e fresch.

P. Blan.

Les
dites rendes foren assignades per lo senyor Rey En Johan ara
regnant a la paga daquells Xim CCCCV solidos III diners
annuals de censal mort los quals foren venuts an P.
Blan quondam e apres per lo dit En P. Blan ne
foren fetes diverses vendes e transportacions en altres persones les
cuals vuy posseexen les dites rendes per vigor
de la dita assignacio.

Es del senyor Rey.
Item los
agrers dels blats e dels rayms.
Aquesta renda
posseeix vuy lo senyor Rey.

Del senyor
Rey.

Item lo taulatge del masell del
Call.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.

Item los molins reyals del Vall de la vila de
Perpenya e de Canohes.
En los dits molins del Vall
de Perpenya qui son VII casals e un casal del loch de Canohes e altre
casal qui es dins la dita vila de Perpenya que son VIIII casals
acustumava lo senyor Rey de reebre cascun any per cens
a raho de XX lliures cascun …. CLXXX
lliuras.


Jacme, Johan, Ponç: de
Gualbes.
Les quals dites CLXXX lliuras foren assignades
per lo senyor Rey en P. an Jacme Johan e Ponç
de Gualbes ciutadans de Barchinona en paga pro rata de
Vlm. solidos annuals de censal mort quils foren venuts per lo dit
senyor Rey en P. e les romanents CXX lliures lus
foren assignades sobre la mena del ferre de Conflent.
(mina de ferro, fierro, hierro).

Del senyor Rey.
Item
lo cens de les taules de la plaça
den Bastit.
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey.


Alienat.
Item lo cens de les ciges
de la plaça del blat lo
qual es estat dat a acapte per en P. Vidal procurador
reyal per tal com alguns anys se seguie que no sen
havia profit algun e pagavensen diverses carrechs lo
qual acapte fo fet a raho cascun any de …. V
lliures.

Alienat.
Item la Escarçalaria
de Perpenya la qual lo senyor Rey En Johan ara regnant ha
donada an Perico Carreres de Besulun al qual lo
senyor Rey En P. ne havia ja feta donacio en sa
vida a cens (o çens)
cascun any de …. VIII lliures.
Perico Bertran.
Les dites
dues rendes ensemps ab altres son estades venudes e assignades
an Perico Bertran ciutada de Barchinona en paga de IIIIm.
solidos annuals de censal mort los quals li foren venuts per
lo senyor Rey ara regnant.

Alienat.
Item la
scrivania de la cort del veguer de Rossello.

Diverses
universitats de Rossello e de Conflent.
Los emoluments de la dita
serivania (scrivania) foren per lo senyor Rey en P.
assignats a la pagua de XIIm.X solidos annuals los
quals foren venuts per lo dit senyor Rey a diverses persones
de Barchinona sobre les rendes de diverses universitats de
Rossello e de Conflent.

Alienat.

Item les scrivanies
publiques de Perpenya.
P. dez Pla Bernat de Canslari de
Barchinona Bernat Luques de Perpinya.
Les dites scrivanies
ensemps ab les rendes Dargilers foren venudes per lo dit
senyor Rey En P. an P. dez Pla Bernat de Canslari ciutadans de
Barchinona e an Bernat Luques notari de Perpenya per preu de LIIIIm.
solidos.
E aquestes scrivanies valien uns anys ab altres CXX
lliures ultra I. lliures qui sen paguen als hereters de mossen
Roger de Rohanac.

Alienat.
Item Ia scrivania de la cort
del batle de Perpenya.
Barthomeu Sirvent.
La dita
scrivania la qual val uns anys ab altres CXX Iliures e mes
avant com en lany present se sie arrendada CL Iliures
fo donada per lo senyor Rey en P. an Barthomeu Servent
prothonotari del senyor Rey empero lo dit
Barthomeu ne ha cascun any a respondre an Bernat Pauquet maestre
de gins per concessio reyal quen ha de LIIII Iliures e lo
remanent roman al dit Barthomeu Servent.

Alienat.
Item la
scrivania de les apellacions.
Francesch Maçana.

La dita scrivania fo donada per lo senyor Rey En Johan
an Francesch Massana de ofici de scriva de racio ab
carrech de I. Iliures quey pren cascun any
mossen Ramon Limos per raho de venda qui lin fo feta en
satisfaccio de diverses robes qui en la islla de

Sardenya foren preses e ocupades de la dona Na
Alegrança
muller sua e acostumas de arrendar una anys ab altres …. CX lliures.

Del Senyor Rey.
Item ha lo dit
senyor los censos del regatiu del reg de Tohir.

Aquestes censes posseeix vuy lo senyor Rey.


Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor diverses censes
quis paguen dins la vila de Perpenya.
Aquestes censes
posseeix vuy lo senyor Rey pero son assignats a les obres del castell
de Perpenya.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor los
forescapis quis reeben de les vendes de les propietats qui per
ell se tenen.
Aquests forescapis posseeix vuy lo
senyor Rey.

Alienat.
Item havia lo dit senyor prop lo dit
castell de Perpenya un camp lo qual era estat comprat per lo rey
de Mallorques qui aquell havia ordenat a assejar e correr
cavalls.

Gilabert de Cruilles.
Lo dit camp vene lo
senyor Rey en P. a mossen Gilabert de Cruilles ladonchs
governador per preu de …. LXXXXVIlll lliures.

Alienat.

Item havia lo senyor Rey prop lo dit castell de Perpenya un
alberch lo cual era stat confiscat a la
cort.

Thomas de Martza.
Lo dit alberch posseeixen vuy los
hereters de mossen Thomas de Martza per donacio del senyor Rey En P.


VERNET.

Del senyor Rey.

Item ha lo dit
Senyor en lo dit loch de Vernet lo qual loch
es antigament den Bertran de Verniola e de sos predecessors
les VII parts del delme de pan e de vin e de
altres coses quis leven en son territori.
Les
dites VII parts de delma posseeix vuy lo senyor Rey
empero son assignades als capellans de la capella del dit
castell de Perpenya e acustumense de arrendar cascun
any en torn …. C lliures.

ARGILERS.

Lo senyor Rey.

Item ha lo dit senyor e posseeix vuy lo dit loch de Argilers e la
jurediccio daquell.

P. dez Pla e altres.
Item
ha en lo dit loch lo dit senyor diverses rendes les quals segons que
atras es contengut en titol de les scrivanies publiques de Perpenya
son estades venudes ensemps ab les dites scrivanies an P. dez Pla e
an Bernat de Caslari ciutadans de Barchinona e an Bernat Luques
notari de Perpenya per preu de LIIIIm. solidos. E valen les dites
rendes uns anys ab altres .... CXX lliures.

COCHLIURE.
Alienat.

Item havia lo dit senyor lo castell e vila de Copliure.
(Colliure)

Senyora Reyna.
Lo dit castell e villa
ha venuts lo senyor Rey a la senyora Reina
muller sua en paga de diverses e grans quantitats que per lo
dit Senyor eren degudes a la dita Senyora e a la sua cort.

Alienat.
Item havia lo dit Senyor en lo dit castell e vila la
leuda de mar e de terra e diverses altres vendes.

Consols
de Cochliure.

La dita leuda e altres rendes son
estades venudes e meses entre mans per lo dit senyor Rey En
Johan als consols e prohomens de la dita vila en
satisfaccio de diverses censals los quals per lo
dit Senyor e per afers de la sua cort havien venuts
a diverses persones sobre la universitat de la dita vila e
singulars daquella los preus dels quals reebe lo
dit senyor ho son tresorer. E podien valer les dites
leuda e rendes uns anys ab altres …. M.DC lliures.

CASTELL
DE LA ROCHA.

Alienat.
Item habia lo dit
Senyor lo dit castell de la Rocha ab diverses rendes e drets
de aquell les quals ensemps ab los forescapis se
arrendaven uns anys ab altres.... LXV lliures.

Guillem Morey.


Lo dit castell ab totes les rendes e drets de aquell foren
venuts per lo senyor Rey En P. an Guillem Morey ciutada de Barchinona
per preu de XCm. solidos barchinonesos los quals paga en
diners comptants los quals foren convertits en afers de la
guerra. E de la dita venda fo feta carta publica per En
Guillem de Muntmany notari de Barchinona en lo mes dabril del
any M.CCC.LXIIII. (1364.)

CASTELL DE MONTESQUIU.


Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell e loch
de Muntesquiu.

Berenguer Dolms.
Los dits castell e
loch son estats venuts e meses entre mans per lo senyor Rey
En Johan an Berenguer Dolms ho a sos hereus en paga
de cert deute quils era degut en la taula den Barthomeu Gari
cambiador quondam.

Alienat.
Item havia lo dit
senyor en lo dit castell e loch diverses rendes e drets.
Universitat
del dit loch.
Les dites rendes e drets entegrament son
estades venudes per lo dit senyor Rey En Johan e meses
entre mans a la universitat del dit loch en satisfaccio
de certa quantitat que li prestaren per la qual veneren
sobre si mateix certes quantitats de censals a certes
persones.

CASTELL DEL VOLO.
Alienat.
Item habia lo
dit senyor lo castell e loch del Volo.

Guillem
Jorda.
Lo dit castell e loch ab tota
la jurisdiccio daquell fo venut per lo senyor Rey En
Johan a miçer
Guillem Jorda en paga de certa quantitat de diners entre principal e
mogubbell la qual li era deguda en la taula den Barthomeu Gari
cambiador quondam.

Alienat.
Item havia en
lo dit castell e loch diverses rendes e drets.

Universitat de
la dita vila.
Les dites rendes e drets foren per lo dit senyor
Rey En Johan a la universitat de la dita vila venudes ho
meses entre mans en satisfaccio dalguns censals
que veneren e carregaren sobre si mateixs per
afers del dit senyor lo preu dels quals reebe lo
dit senyor o son tresorer. E poden valer uns anys ab
altres.... CCCC Iliures.

CASTELL DE MAURELAS.

Alienat.

ltem havia lo dit senyor lo dit castell ab totes les rendes drets
e esdeveniments daquell.

Vescomte de Rocaberti.

Lo
dit castell ab la jurediccio rendes e drets a aquell
pertanyents vene lo senyor Rey en P. al vescomte de
Rocaberti e poden valer les dites rendes uns anys ab altres.... XV lliures.

CASTELL DE LAURO.

Alienat.
Item havia lo
dit senyor lo castell de Lauro ab son terme.


Senyora Reyna.
Lo dit castell e terme te vuy
la senyora Reyna per cert titol quen ha del dit senyor.

Alienat.
Item havia en lo dit castell algunes rendes e
drets.

Diverses universitats.
Les dites rendes e drets
qui poden valer uns anys ab altres VIIII lliures vene lo senyor Rey
en P. a algunes universitats de Rossello de Conflent e
de Capçir
per satisfaccio de XIIm.X solidos que veneren e carregaren
sobre si mateixs segons quen es feta mencio atras en
titol de la scrivania de la cort del veguer de Rossello.


LA VALL DE PRATS.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo
loch e vall de Prats.
Senyora Reyna.
Lo dit loch
e Vall de Prats te vuy la senyora Reyna per cambra sua
ab tota jurediccio rendes drets e esdeveniments daquell.
E poden valer cascun any XVIIm. solidos comptats los
forescapis.
CASTELLS DE CORSAVI DE CASTELL NOU DE BELLPUIG
DE MUNBAULO DE LA BASTIDA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor
los castells dessus dits de Corsavi de Castellnou de Bellpuig
de Muntbaulo e de la Bastida.
Senyora Reyna.
Los dits
castells son estats assignats per lo senyor Rey a la senyora
Reyna per cambra sua. E podien valer les rendes
daquells entorn.... CLXX Iliures.
Ramon de Bages.
Es
ver quel dit castell de la Bastida es estat transportat
per lo senyor Rey En Johan an mossen Ramon de Bages per
cert deute gracios que li era degut.
Es ver encara que en
lo dit castell posseeix vuy lo senyor Rey lo
delme lo qual es assignat als capellans de la capella
del castell de Perpenya.

TOHIR.
Alienat.
Item havia
lo dit senyor lo castell e loch de Tohir.
Muller den Barthomeu
Gari.
Lo dit castell e loch ab la jurediccio daquell ha venut lo
senyor Rey En Johan a la muller den Barthomeu Gari cambiador
quondam en satisfaccio daço
que per la cort del dit senyor era degut al dit Barthomeu Gari
quondam.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit
castell e loch diverses rendes e altres drets les quals podien valer
uns anys ab altres.... CCC lliures.

Universitat del dit loch.

Les dites rendes e altres drets foren venuts per lo dit senyor
Rey En Johan a la universitat del dit loch per raho
de certa quantitat de diners que presta al dit senyor per la
qual veneren alguns censals sobre si mateix.

MOLINS
DE SANTA CILIA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los
dits molins apellats de Santa Cilia qui poden valer uns anys
ab altres …. X lliures.

CASA FABRE E DE LOTTES.
Alienat.

Item havia lo dit senyor la jurediccio de casa Fabre e de Lottes.

Francesch Ça
Garriga.
Los dits molins de Santa Cilia e jurediccio de Casa
Fabre e de Lottes ha venuts lo senyor Rey En Johan a
mossen Francesch Ça
Garriga.

LOCH DE NEFIACH.
Alienat.
Item habia lo dit
senyor lo loch de Nefiach ab totes rendes e drets de aquell qui
podien valer uns anys ab altres LX lliures ultra diverses feus
quel dit senyor hi havia.
Vescomte de Roda.
Lo dit
loch ab totes les rendes drets e feus damunt dits cambia
lo senyor Rey En P. ab lo vescomte de Roda
per certa part quel dit vescomte havia en los emoluments de la
cort del dit loch e per lo dret de les lengues
dels bous qui morien aqui e per altres drets quel dit
vescomte hi havia. (llengües; lenguas de bueyes o toros,
bovis).

TOLUGES.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit
senyor lo loch de Toluges.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell
posseeix vuy lo senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
les rendes drets e esdeveniments del dit loch.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
Les dites rendes drets e esdeveniments
foren per lo senyor Rey En P. venudes e meses entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio daquells XIIm.
X solidos censals que per afers de la cort veneren sobre si mateixs
segons que atras ne es feta mencio.
Del senyor Rey.
Item
havia lo dit senyor en lo terme de Toluges delma.

Bernat
Eybri.
Pertida del dit delma ha afranquit lo
senyor Rey En Johan an Bernat Eybri de Perpenya ço
es de las terras quel dit Bernat hi ha en lo
qual terme lo dit Bernat puxa tenir bestiar e pexer
en puxa
foragitar tot altre bestiar. (en : e ne : i en : y
ne)
Alienat.
Item havia lo dit senyor dret de senyoria en
algunes terres de I mas que En Guillem Amarell quondam havia dins los
termens de Toluges encara en lo dit mas.
G. Amarell.
Lo
dit dret de senyoria dona e afranqui lo senyor Rey En P. al dit G.
Amarell.

CASTELL DE SANT ESTEVE.
Alienat.
Item havia
lo dit senyor lo dit castell ab totes rendes e drets daquell qui
podien valer uns anys ab altres …. C lliures.
Francesch Roma.

Lo dit castell fo venut per lo senyor Rey En P. ab totes les
dites rendes e drets a miçer
Francesch Roma per preu de M lliures.

LA LEUDA DE STAGELL
EMOLUMENTS DE LA CORT E MOLINS DEL DIT LOCH.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor en lo dit loch de Stagell la dita leuda
emoluments de la cort e molins qui podien valer uns anys ab altres ….
C lliures.

Bernat Senesterra.
Les dites rendes e totes
altres quel dit senyor hagues en lo dit loch vene lo dit senyor Rey
En P. a mossen Bernat Senesterra lo qual despuys ho ha
transportat en lo vescomte de Roda.

CASTELL DE TAUTAHULL.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell de Tautahull
ab totes les rendes e drets daquell los quals podien uns anys ab
altres …. CCXXV Iliures.
Berenguer Dortafa.
Lo dit castell
es estat per lo senyor Rey En Johan venut ho donat en franch
alou a mossen Berenguer Dortafa.

CASTELL E LOCH DE
SALVATERRA O DE OPOL.
Item ha lo dit senyor lo dit castell e loch
de Salvaterra.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e loch ab
jurediccio daquell posseeix vuy lo dit senyor Rey.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
E les rendes daquell vene lo senyor Rey
En P. a algunes universitats de Rossello e de Conflent per raho de
certs censals que carregaren per lo dit senyor segons que atras nes
feyta mencio.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch lo
delme qui pot valer uns anys ab altres una lliura.
Del senyor
Rey.
Aquest delme posseeix vuy lo senyor Rey e es assignat als
capellans del castell.
Alienat.
Item havia lo dit senyor cascun
any de cens sobre la universitat del dit castell XVIII lliures per
raho del pesquer del erbatge del terme del dit loch.


Thomas de Martza.

Les dites XVIII lliures ensemps ab
altres rendes reyals tro a compliment de C lliures censals
vene lo senyor Rey En P. per preu de XXm solidos a mossen Thomas de
Martza.

CASTELL DE SALSES.
Item ha lo dit senyor lo
castell e loch de Salses.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e
loch ab la jurediccio posseeix lo senyor Rey.
Alienat.
Item ha
lo dit senyor en lo dit loch la font e estany.
Bernat Senesterra.

La dita font e estany vene lo senyor Rey En P. a mossen Bernat
Senesterra per remuneracio dalguns serveys que havia fets al dit
senyor.
Alienat.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch la
leuda.
Alienat.
Item hi ha XXVIII Iliures censals que li fa la
universitat per raho de la pastura pagadores cascun any
a Nadal.
Les dites universitats.
Les dites leuda e
censal vene lo senyor Rey En P. ho mes entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent per raho dels censals ques
carregaren segons que atras nes feta mencio.
Del senyor
Rey.
Item hi ha lo delme del estany.
Lo
dit delme posseeix vuy lo senyor Rey pero es assignat als capellans
del castell.
Alienat.
Item hi ha lo molin apellat
mija.
Berenguer dez Catllar.
Lo dit molin
fo establit per lo senyor Rey En Johan an Berenguer
dez Catllar lo qual ne ha a respondre a la dona sa
muller per raho de M.D florins quey te assignats per
raho de donacio quel dit senyor lin feu en ajuda de son
dot de LXX lliures lany. E daltra part ne ha a respondre al
dit senyor de XXX lliures lany. E ultra aço
ha a tenir en condret lo dit moli.
Alienat.
Item
hi ha I casal de molins apellats Estramers.

Francesch
Tellet.
Lo dit casal fo establit per En Guillem Miro an Francesch
Tellet de Salses a cens de XXI lliure lany pero foli
remes lo dit cens a VI anys.

Berenguer dez
Catllar.
E en apres de les dites XXI lliure
de cens foren venudes XX lliures per lo senyor Rey En Johan o
per son tresorer al dit Berenguer dez Catllar per preu de CC
florins.
Del senyor Rey.
E romanen hi vuy al
dit senyor los romanents XX solidos. E daltra part XXX
solidos qui fa de cens e obligat lo dit Castllar
a obres e altres coses.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo
forn.
Les rendes del dit forn posseeix vuy lo dit
senyor Rey pero aquellas reeb lo castella del
dit castell en paga de son salari.
Item hi ha la
scrivania.
La dita scrivania posseeix vuy lo senyor Rey.

Alienat.
Item hi havia lo dit senyor los agrers qui
podien valer uns anys ab altres de LXXX en C lliures.

Ipolit
Garrius.
Los dits agrers son estats establits per
lo senyor Rey En Johan an Ipolit Garrius fill den Julia
Garrius a cens cascun any de un capo. E fo lo
preu o entrada del dit establiment dos perells de capons
del qual establiment fo feta carta publica en poder den Jacme
Quinta notari e scriva del senyor Rey a XXVI dabril
del any M.CCCXCI.

CASTELLS DE CLAYRA DE VINÇA
DE SENT LORENÇ.
Alienat.

Item havia lo dit senyor los dits castells de Clayra quals eren
pagadors a Nadal cascun any XX solidos.

TORDERES.
Alienat.

Item havia lo dit senyor en lo dit loch de Torderes los quals li
fahia cascun any de cens IIII eymines e IIII mesures
dordi venables les quals podien valer uns anys ab
altres II lliures X solidos. E daltre part los quals eren pagadors
cascun any a Nadal XX solidos.
Senyora Rena.
Los dits cençes
dels dits III lochs e tots altres drets quel dit senyor hi hagues ha
venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora Reyna muller sua la
qual los te els posseeix vuy.
(los te els
posseeix; els: e los: i los: et los : y los)

VILAMULACHA.

Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit loch de
Vilamulacha los quals li fahia cascun any de cens II eymines
VI mesures venables dordi les quals podien valer
uns anys ab altres XXVIII solidos. E daltre part los quals eren
pagadors a Nadal XV solidos.
Senyora Reyna.
Los dits censes
ha venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora muller sua
la qual los te e posseeix vuy.


POLLESTRES.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
les quals lo dit loch de Pollestres li fahia cascun any de cens VI
aymines dordi raseres pagadores a Sent P. e Sent
Feliu. E daltra part los quals eren pagadors a Nadal XXX solidos.

Felip Roig.
Los dits censes ha venuts lo senyor Rey en P. an
Felip Roig ensemps ab la jurediccio del dit loch de Pollestres per
preu de D florins.

REGLELLA.
Del senyor Rey.
Item ha
lo dit senyor en lo dit loch de Reglella los quals li fa cascun any
lo dit looh pagadors a Nadal de cens XV solidos.
Lo dit cens
posseeix vuy lo dit senyor Rey.

BANYULS.
Alienat.
Item
ha lo dit senyor en lo dit loch de Banyuls les quals li fa cascun any
lo dit loch pagadores a Nadal de cens V lliures.
Perico Bertran.

Lo dit cens ha venut e assignat lo dit senyor Rey En Johan an
Perico Bertran ciutada de Barchinona en satisfaccio daquells IIIIm.
solidos censals que li foren venuts per lo dit senyor segons que
atras es contengut.

CORBERA.
Alienat.
Item havia lo
dit senyor en lo dit loch de Corbera les quals li fa cascun any lo
dit loch pagadores a Nadal de cens XV lliures.

Universitats
de Rossello e de Conflent.
Lo dit cens ha venut lo dit senyor Rey
En P. a certes universitats de Rossello e de Conflent en satisfaccio
de certs censals morts que veneren sobre si mateixs.


ALIAMA DELS JUEUS DE PERPINYA.
Alienat.
En la dita
aliama acustumave lo senyor Rey de haver e reebre cascun any
per trahut o demanda ordinaria …. X.m solidos.
Los
Gualbes G. dez Torrent e altres de Barchinona.
Los dits X mille
solidos cascun any vene lo senyor Rey En P. per necessitats de la sua
cort a censal mort cascun any. E comprarenlos los
Gualbes e En Guillem dez Torrent e altres ciutadans de Barchinona.

En en apres los tresorers del senyor Rey en P. e
del senyor Rey En Johan començaren
de fer demanda graciosa cascun any a la dita aliama. E primerament ne
hagueren un any II mille solidos. Apres altra
any IIII mille solidos. E axi poch a poch muntaren la
dita demanda graciosa a XIIII.m solidos lany.
Alienat.
E
aquests XIIII.m solidos o aytant com fos la dita demanda
distribuiren los dits senyors en la forma ques segueix.

Huc de Santa Pau.
Es assaber quen vene
lo senyor Rey En P. a mossen Valor de Lige los quals
apres compra lo noble mossen Huc de Santa Pau
IIII.m solidos censals.

Mestre Ramon Querol.
Item ne
assigna lo dit senyor cascun any a mestre Ramon Querol VI.m solidos.

P.Tequi.
Item lo senyor Rey En Johan hi ha venuts an P. Tequi
mercader de Perpenya cascun any M.D solidos censals.
Johan
Garrius.
Item ne posseeix En Johan Garrius per titol quen ha del
dit senyor Rey En Johan lo qual titol los juheus no son certs
quin es cascun any III mille solidos.

CONFLENT. -
VILAFRANCHA.
Item ha lo senyor Rey la vila de Vilafrancha
de Conflent en la qual acustumava de haver e reebre les rendes
e drets seguents.
Alienat.
Primo lo forn vell.
Item lo
forn nou.
Item los censes del masell e altres
censes.
Item la scrivania de la cort del veguer de
Conflent.
Item la leuda del pes e mercat de Vilafrancha.

Item la renda de la Saionia de Conflent.
Item lo
forestatje del bosch de Querença.

Item lo cens del moli serrador.
Item C lliures
annuals sobre lo dret de la treta de la mena del ferre
de Conflent.

Diverses universitats.
Totes les dites
rendes e altres drets daquellas ensemps ab les rendes
del forescapi de Lauro qui es en Rossello e ab
XXV lliures quel senyor Rey prenia de cens a Pontella sobre lo
estany Stanyer e ab XV lliures e III solidos quel dit senyor
reebia a Corbera e ab la renda de la leuda de Salses
e ab XXVIII Iliures quel dit senyor hi prenia de cens cascun
any per raho de pastura e ab la renda Dopol e ab la renda de Toluges
ab forescapis e altres drets daquellas e de la scrivania de
la cort del veguer de Rossello son estades meses entre mans
per lo senyor Rey en P. a les universitats de Vilafrancha
de Conflent de Roders de Cornella de Fulla
de Sahorra de Secdenya e de Conat
en Conflent de Puig Valedors e de Formiguera en
Capçir de
Maurellans de Tautahull Dopol de Salses e de
Argillers en Rossello en satisfaccio de aquells VII.m solidos
annuals que havien venuts e carregats sobre si mateixs per afers del
dit senyor entre censals morts venuts a raho de X.m solidos per
millenar e alguns violaris venuts a raho de VII.m
solidos per millenar.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los
quals acustumave de reebre cascun any de cens sobre les scrivanies
publiques de Vilafrancha …. XXX lliures X solidos.

Thomas de
Martza.
Les dites XXX lliures X solidos ensemps ab altres rendes
reyals tro a cumpliment de C lliures censals vene lo
senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos a mossen Thomas de Martza.


SAHORRA. FULLA.
Alienat.
Item havia lo senyor los
dits lochs ab totes les rendes e drets de aquells.
Berenguer
Dolms.
Los dits lochs ab totes les rendas e drets
daquelles exceptades les menes dargent e de ferre e
daltre metall son estats venuts a mossen Berenguer
Dolms per lo senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos. E poden valer
uns anys ab altres …. I. Iliures.

FORMIGUERA.
Alienat.

Item havia lo sanyor Rey lo castell e loch de
Formigera.

Johan Garrius.
Lo dit castell de
Formigera ab les rendes de aquell e ab les rendes de la Mata
e ab lo delma del loch
/ Aquí salta la página 175 a la
178 /
de Johan CXX lliures cascun any an Johan e an Luis de
Gualbes a compliment de VI.m solidos censals qui foren venuts sobre
los molins reyals de Perpenya e de Canohes.


Universitats de Conflent e de Rossello.
Item hi son
estades assignades per lo senyor Rey en P. a les universitats de
Conflent e de Rossello en paga e satisfaccio del censals de
que atras es feta mencio C lliures anuals.
March Pujol.
Item
hi son estades assignades XXXX lliures annuals per lo senyor Rey En
Johan an March Pujol de la sua cambra e son de aquelles LXX
lliures annuals quel dit senyor li ha venudes sobre certes rendes
sues per satisfaccio de M.CCC florins que li dona en ajuda de
son matrimoni.

CASTELL DE RODERS.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor lo dit castell de Roders.
Vescomte de Roda.

Lo dit castell de Roders ensemps ab la jurediccio molins e rendes
de aquell e ab les rendes de Ropidera son estats venuts per lo senyor
Rey En Johan al vescomte de Roda e valen les dites rendes uns anys
ab altres …. LXXX lliures.

CASTELL E VALL DE CONAT.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell loch e vall
de Conat.
Senyora Reyna.
Lo dit castell loch e vall ab totes
les rendes e drets daquells te vuy la senyora Reyna.

CASTELL
E LOCH DE VINÇA.
Alienat.

Item havia lo senyor Rey lo dit castell e loch de Vinça.

Senyora infanta dona Johana.
Lo dit castell e loch
fo mes entre mans lonch temps ha per lo senyor
Rey En P. per certs titols a la senyora infanta dona Johana
filla sua ensemps al les rendes e drets daquell. E
poden valer uns anys ab altres …. XL lliures.

CASTELL
DARELEU.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell
Dareleu.
P. Blan quondam.
Lo dit castell ensemps ab les
rendes daquell qui poden valer uns anys ab altres LXX Iliures fo
venut per lo senyor Rey En P. an P. Blan quondam.


CERDANYA.
- PUIGCERDA.
Item ha lo dit senyor Rey en Cerdanya e en la vila
de Puigcerda les rendes e drets davall scrits.
Alienat.
Primo
los censes grosses e menuts en la dita vila
de Puigcerda e en alguns lochs esparçes
de Cerdanya poden valer cascun any …. XLII lliures XIIII solidos.

Item hi ha alcuns censes e loguers dalberchs
del call de Puigcerda qui poden valer cascun any .. XLII
lliures XVIIII solidos.
Perico Bertran.
Los dits censes e
loguers son estats venuts ensemps ab altres rendes an Perico Bertran
ciutada de Barchinona en satisfaccio de IIII.m solidos censals qui li
foren venuts per lo senyor Rey en Johan per preu de IIII.m florins.

Item hi ha lo dit senyor alguns censes quis reeben dins la vila
de Puigcerda los quals munten cascun any …. XXI lliures XVIIII
solidos VI diners.
Lo senyor Rey.
De les dites XXI lliures
XVIIII solidos VI diners reeb vuy lo senyor Rey VIII lliures
XVII solidos VIII diners.
Guillem Gibilli.
E les romanents
XIII lliures I solido X diners reeb En Guillem Gibilli scriva del dit
senyor per donacio quen ha per lo
senyor Rey En Johan.
Alienat.
Item hi ha les
rendes seguents.
Loguers dels taulers del masell de
Puigcerda.
Leuda pes e mercat.
Scrivania de la
cort.
Molins drapers e fariners reyals de
Puigcerda.
Francesch Bertran.
Les dites rendes reeb vuy
mossen Francesch Bertran tro en quantitat de VIIII.m DCXLVIII solidos
X diners de censal mort quey te assignat e lo romanent si res
hi sobre es del senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
los quals reebia cascun any de cens sobre lofici dels
sobreposats de mercers sabaters e altres de
Puigcerda Ll lliures X solidos.
Thomas de Martza.
Les dites
Ll lliures X solidos ensemps ab altres rendes reyals tro a
compliment de C lliures censals vene lo senyor Rey en P. preu de XX.m
solidos a mossen Thomas de Martza.

CASTELL DE QUEROL.
Item
hi ha lo dit castell de Querol.
Lo senyor Rey.
Lo dit castell
de Querol e la jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.
Francesch
Bertran.
E les rendes de aquell te vuy lo dit mossen Francesch
Bertran per lo titol dessus dit.

VALL DE
RIBES.
Alienat.
Item hi ha la dita vall de Ribes
ab la dita pastura de Coma de Vaques.
P. Galceran de
Pinos.
La dita vall de Ribes ensemps ab la dita pastura vene lo
senyor Rey en P. al noble mossen P. Galceran de Pinos per preu
de X.m florins. E vuy posseeixho lo noble En
Galceran de Pinos frare seu. E poden valer cascun any ….
D lliures.

CASTELL DE ARISTOT.
Item hi ha lo dit castell
e loch de Aristot.
Perico Bertran.
Lo dit castell e loch ab la
jurediccio tan solament te vuy lo senyor Rey. E les rendes
daquell te obligades lo dit En Perico Bertran per los IIII.m solidos
censals de que atras es feta mencio.

VALL DE MORANGES.
Item
hi ha la Vall de Moranges.
Del senyor Rey.
La dita Vall ab la
jurediccio daquella tan solament te vuy lo senyor Rey.
Promens
de Moranges.
E de les rendes de la dita vall se retenen
los prohomens daquella cascun any XX lliures en
satisfaccio daltres XX lliures censals a les quals per afers
de la cort son obligats an Francesch dez Puig savi en dret.

Perico Bertran.
E lo romanent de les dites rendes reeb
lo dit En Perico Bertran per raho del titol
atras contengut.

ISOGOL.
Alienat.
En lo castell e
loch de Isogol lo qual es de esgleya ha lo senyor Rey la VI.a part
del delma.
Perico Bertran.
La dita VIa part de delma te vuy
lo dit En Perico Bertran per lo titol dessus
dit.

CASTELL DE LA ROCHA DE VILLECH. (Roca de
Villec)
Alienat.
En lo dit castell e loch acustumava lo
senyor Rey de reebre certa part de les rendes qui podien valer uns
anys ab altres …. XXV lliures.
Perico Bertran.
Les dites
rendes quel dit senyor havia en lo dit castell e loch te vuy lo dit
En Perico Bertran per lo dit titol.

CASTELL DE LIVIA.
Del
senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo dit castell de Livia. Lo
dit castell ab lo loch e jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.

Ponç dez Catllar.
E
les rendes daquell reeb En Ponç
dez Catllar quin es castella perpetual per tal con no
bastan a C lliures quel dit castla ha cascun
any per salari ordinari de la dita castlania.
(castlania,
castla, castlà, castella, castellà, castellano, castellán,
Cathalonia, Catalunya, Chastelogne, castle, castell, castrum, calat,
catal, etc.)

LOCH DE ANGOSTRINA.
Item ha lo
dit senyor lo dit loch de Angostrina.
Del senyor Rey.
Lo dit
loch ab la jurediccio daquell te vuy lo dit senyor Rey.
Item ha
en lo dit loch rendes qui poden valer cascun any XXV lliures.


VILAR DE NIULA.
Item ha lo dit senyor lo dit Vilar de
Niula.
Del senyor Rey.
Lo dit Vilar ab la jurediccio daquell
te vuy lo dit senyor Rey.
Alienat.
Item hi ha rendes qui
poden valer una anys ab altres XII Iliures.
March Pujol.
Les
dites rendes de Angostrina e de Niula ensemps ab la renda de la treta
de la mena del ferre de Conflent de que atras es feta mencio
son estades assignades an March Pujol de la cambra del senyor
Rey En Johan en paga e satisfaccio de LXX lliuras annuals e
rendals quel dit senyor li ha venudes per preu de M.CCC
florins que li dona en ajuda de son matrimoni.


CASTELL DE BELLVER.
Item ha lo dit senyor lo dit castell
de Bellver.
Lo senyor Rey.
La proprietat del dit castell e
loch daquell ensemps ab la jurediccio te vuy lo senyor Rey.

Francesch Castello. E te ho vuy Ipolit Garrius.
E
les rendes ensemps ab la castellania del dit castell e
batlia de la vila de sotvegeria de Barida vene
lo senyor Rey En Johan a Miçer
Francesch Castello. E vuy te aquellas Ipolit Garrius fill den
Julia Garrius tresorer del senyor Rey. E poden valer uns anys ab
altres LXXXX lliuras ultra los forescapis
que lo dit Ipolit reeb aximateix.


SAJONIA DE CERDANYA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor
la dita renda apellada Sajonia qui pot valer cascun any XVI lliures.
Perico Bertran.
La dita renda es estada assignada al dit En
Perico Bertran ensemps ab les altres rendes e per lo titol de que
atras es feta mencio.

VALLSEBOLLERA.
Del senyor
Rey.
Item ha lo dit senyor la dita Vallsebollera.
La
dita Vall ab la jurediccio daquella te vuy lo senyor Rey.
Item ha
en la dita vall rendes que valen cascun any …. XXXV lliures.


SALAGOSA.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo
dit loch de Salagosa.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell te vuy
lo senyor Rey.
Item ha en lo dit loch rendes qui valen cascun any
XXXV lliures.

PRATS.
Item ha lo dit senyor lo castell de
Prats.
Del senyor Rey.
Lo dit castell ab la jurediccio
daquell te vuy lo senyor Rey.

BOLVIR.
Item ha lo dit
senyor en lo castell de Bolvir lo qual es del abbat de Sent Miquell
alguns censes de rendes.
Del senyor Rey.
E munten cascun any
entre les rendes de Prats e de Bolvir …. XXX lliures.
Totes les
dites rendes de Vallsebollera de Salagosa de Prats e de Bolvir
ensemps ab XX lliures quels homens de Maranges se retenen
cascun any son estades assignades e meses entre mans a les
universitats dels dits lochs per satisfaccio de C lliures de censal
mort que veneren sobre si mateix per preu de II.m florins los quals
per lo senyor Rey En Johan quin fo enganat ab
gran malvestat foren donats an Asbert Ça
Trella del castell de Perpenya donant a entendre al dit senyor que
daqui avant lo salari del dit castella del dit castell
seria de quantitat de LX lliures e mes avant lo qual salari lo dit
Asbert reebia a raho de CL lliures. E aximateix donaren entenen
al dit senyor Rey que per los dits II.m florins seria quiti
del sou dels servents qui guarden lo dit castell e no fa axi
ans dins fort breu temps lo dit Asbert cobra lo dit
salari de CL lliures. E no res menys lo dit senyor *hac a
pagar los dits servents axi com se fa vuy. E lo
dit Asbert *hacsen portats los dits II.m florins e les dites C
lliures de censal mort se paguen vuy de les rendes del senyor
Rey an Francesch dez Puig savi en dret. Si maleyts sien
tots aquells qui ab semblants barataries enganen
lo senyor Rey.

CASTELLS DE BAR MUSSE E ALT.
Alienat.

Item ha lo dit senyor los dits castells.
Vescomte de
Castellbo.
Aquests castells ab totes les rendes e drets daquells
qui poden valer uns anys ab altres I. lliuras foren venuts per
lo senyor Rey En P. al vescomte de Castellbo.

SALTAGUELL.

Alienat.
Item havia lo dit senyor lo loch de Santaguel.

Universitat de Puigcerda.
Lo dit loch ensemps ab totes les
rendes e drets daquell vene lo senyor Rey en P. al noble En Jacme de
Pallars per preu de XVIII.m solidos. E en apres fo venut per lo dit
Jacme An Johan de Lassana (o Lussana). E en apres per los
hereus del dit Johan es estat venut a la universitat de Puigcerda ab
luisme e ferma del senyor Rey e ab les amortitzacions per
preu de XXIIII.m solidos. E poden valer les dites rendes uns anys ab
altres …. LX lliuras.

ALLO.
Alienat.
Item
havia lo dit senyor lo dit castell e loch de Allo.
Vescomte de
Roda.
Lo dit castell e loch te vuy lo
vescomte de Roda ensemps ab la jurediccio delmes
rendes e altres drets daquell qui poden valer cascun any pus
de CX lliuras sots lo titol quis segueix.
Es assaber quel senyor Rey En Johan vene
al dit vescomte lo castell de Roders per cert preu lo qual lo
dit vescomte pagua entre diners e cautelas. E en apres
lo dit senyor compra la castellania del dit castell de
Roders la qual era dels hereus de mossen Ramon de Perellos per
preu de XX.m solidos en paga e satisfaccio dels quals lo dit senyor
vene als dits hereus lo dit castell de Allo los quals hereus en apres
han trasportat lo dit castell en lo dit vescomte. E en apres
lo dit senyor ha donada la dita castellania de Roders al dit
vescomte de Roda ab retinença
de C lliuras. E aquesta donacio ha feta a el e als seus
perpetualment axi que en cas quel dit senyor volgues restituir
al dit vescomte lo preu del dit castell de Roders lo qual ha pagat
entre diners e cautelas segons que dit es encara lo dit
vescomte romangues castla daquell ab lo
dit salari o retinença
de C lliuras cascun any.

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Jhesus-Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosissima Verge madona Sancta Maria mare sua humilment invocats.

Vist per nos don Pere per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona e frare Joan Enguera mestre en Sacra Theologia del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la mateixa Sancta Seu apostolica creats e deputats lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable promotor e procurador fiscal de la Sancta inquisitio de la una part agent e denunciant e Jacme de Casafranca loctinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya habitador de la ciutat de Barcelona convers e de linatge de jueus davallant de la part altra defenent en e sobre la peticio e demanda e denuntiatio per lo dit promotor fiscal contra aquell feta dada e intentada en la qual dix e deduhi que lo dit Casafranca fonch familiar e continuu comensal de Sanct-Jordi e apres que de aquella isque (: isqué, passat o participi de eixir, ixir; exitus; salió) foren grandissims amichs e que dit Casafranca apres que ha tengut casa per si menjava e bevia junctament (: juntament, la c se perd) en una taula moltes e diverses vegades sols e altres vegades ab jueus e conversos e persones sospitoses de nostra Sancta fe catholica e que lo pare de dit Casafranca es convers e de linatge de jueus e que son pare fonch heretich reconciliat e sa mare presa per heretica e morta en los carcers de la Sancta inquisitio e que es casat ab muller que es stada heretica reconciliada e que altres molts parents de dit Casafranca e de sa muller son stats reconciliats e condemnats per heretges e apostatas e que havia trencats molts digmentges e festes manades per Sancta mare Esglesia faent en aquells faena e manant a altres persones quen faessen anant a cassar los dias dels digmenges demati sens oir missa trencant molts dejunis e quoresmes de Sancta mare Esglesia no dejunant en aquells e menjant carn e ous formatge e altres coses prohibides per Sancta mare Esglesia e que havia solemnizades moltes festes e ritus e serimonies dels jueus en special los dissaptes en companya de dit Sanct-Jordi e ell sols e ab altres persones en aquesta manera. Que lo divendres a vespre se lexava e abstenia de fer faena e negotiar tant com podia e lo dissapte aximateix se abstenia de negocis e expeditions e faea apparellar les viandes a la judaica lo divendres a la nit per el dissapte specialment ammi menjant aquell lo dissapte per devotio de la ley de Moyses e que havia fetes e servades les paschas de jueus ab dit Sanct-Jordi e altres persones menjant pa alis carn e altres viandes judaicas e de quaresma faea apparellar viandes ço es carn e altres coses per fer la pascha dels jueus e convits que en aquella faen e per que era quaresma e la carn e altres viandes no fossen sentides mettian arengades (arenques) al foch per que la olor de aquelles fos sentida. E que moltes vegades es anat per oir legir la biblia e ley de Moyses e la oida legir a la forma judaica axi de jueus com del dit Sanct-Jordi e que havia donat almoyna pera jueus qui studiaven faentse la barba lo divendras per honor del dissapte vestintse camises netes atteviantse de altres robes los dies dels dissaptes dient orations judayques (pone jadayques) ensemps ab dit Sanct-Jordi dients certes orations judaiques avegades sens ell no senyantse del senyal de la creu ni benehian la taula ab lo dit senyal de la creu ni dehian algunes orations catholicas. E com alguns conversos morian faea venir alli jueus e fahien alli les cerimonies judaicas dient orations judaicas immo verius maledictions. E mes que ab altres conversos e jueus havia entrevengut en fer la festa de la Vijola dels jueus de la circuncisio que fan los jueus a sos fills quant nexen menjant e bevent creent e approvant les cerimonies judaiques e no creent en lo (pone la) Sacrament del baptisme. E que dits Sanct-Jordi e Casafranca sempre que anaven als lochs hon havia jueus posaven en casa de aquells menjant e bevent de les viandes apparellades a la judaica en una taula ensemps ab dits jueus. E acullia en sa casa aci en Barcelona los dits jueus menjant e stant tots juncts en una taula menjant dit Casafranca de les viandes que los jueus havian mortes a la judaica e que diverses vegades havia fetes degollar a jueus les aves e volateria que havia a menjar a la manera judaica e aço sovint tant com podia e que dits Sanct-Jordi e Casafranca sublimaven les perdius e aucells que havien a menjar ab oli segons fan los jueus e no ab sagi de porch ne ab carn-salada comunicant ab jueus e tractant ab ells de les cerimonies judaicas e al temps que havia a naxer algun fill o filla al dit Casafranca faea venir en sa casa jueus perque faessen orations que esdevenissen les planetes de la nativitat de aquells e que havia vistes fer moltes cerimonies judaicas a altres persones que no ha revelades ans aquelles ha consentit e approvat com a fautor deffensor e receptor de heretges. E que tots temps havia habitat e conversat ab heretges famosos enemics de nostra Sancta fe catholica e sere burlat dels cristians de natura blasfemant aquells e maltractants los dient los paraules injurioses dientlos que no eren dignes ni merexedors de besar en el cul a la sua mula abstenint e guardantse de menjar carn-salada de porch lebres cunills e altres coses per la ley de Moyses procurant que los testimonis que havian testificar en la Sancta inquisitio fossen presos per la Cort secular e ques desdiguessen de sos dits. E que havia fetes e perpetrades moltes altres cerimonies judaicas segons mes largament appar en la dita peticio e demanda. Vist com lo dit Casafranca interrogat sobre la dita petitio e demanda e en altra manera ha dit e confessat que en temps del rey don Joan de gloriosa memoria ell dit Casafranca e Joan de Sanct-Jordi heretge e heresiarcha com anaven en la cort del dit rey don Joan posaven los dos en una posada e vehia lo dit Casafranca que lo dit Sent-Jordi legia e studiava de continuo en la biblia e moltes voltes vehia que lo dit Sanct-Jordi communicava e practicara ab jueus quant hi havia jueus en la ciutat o vila o lugar hon aturava dita cort e disputava ab dits jueus de materies e coses de la biblia e veya e conexia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi prenia gran pler de communicar e praticar ab los dit jueus de dites coses de la biblia. E mes que essent dita Cort en Çaragoça vehia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi anava a oir un libre ques deya Rabbi Moyses de Egite de un jueu Rabbi Castella que stava en la dita ciutat al Cosso en una torra de la muralla vella e que aço sab ell dit Casafranca per quant algunes vegades ell e lo dit Sanct-Jordi anaven a la casa del dit jueu e dit Sanct-Jordi se restava alli oint dit libre e dit Casafranca diu sen anava e lexaval alli e que lo dit Joan de Sanct-Jordi tenia molta pratica e conversatio ab dit jueu. E mes dix que lo dit Sanct-Jordi menjava carn los dissaptes e en alguns divenres. Empero de Sanct-Jordi deya que ho fahia per indispositio de son ventrell. E mes que lo dit Sanct-Jordi tenia molta pratica e communicatio ab jueus specialment ab los jueus cavallers de Cervera e que venian moltes vegades dits jueus en Barcelona e posaven dormien e menjaven en casa del dit Sanct-Jordi. E mes dix que sab que lo dit Sanct-Jordi en les quaresmes menjava carn e dehia que ho fahia per ses indispositions. E que dit Sanct-Jordi en les coses que se apparellaven en la olla no permettia que hi mettessen carn salada de porch pero que dehia que ho faea per que li faea mal al ventrell. E mes ha confessat lo dit Casafranca que son pare e sa mare son stats de linatge de jueus e que son pare e sa mare foren presos per la Sancta inquisitio e que na Blanquina muller sua fonch reconciliada en temps de gratia. E mes ha confessat ques recorde que en temps del dit rey don Joan essent en Cervera lo dit Jacme de Casafranca hon stava per les morts ana una nit a casa de un mestre cavaller jueu que par a ell confessa que sa muller havia parit e ana alli un vespre ni sab si era vijola ni no vijola e alli se recorda que feu collatio e apres sen torna a sa posada pero que no stigue alli per judeizar ni per altra cerimonia judaica e que ha rebuts en sa casa en Barcelona hostes jueus e que dels cavallers hi posa no sab qual e que ell dit Casafranca e sa muller tots en una taula menjaven ab dits jueus e que no li recorda si los dits jueus faen sa benedictio en la taula o no e que creu que ell dit Casafranca confessant menja Ammi posant en casa de dits jueus pero que no sab si era en dissaptes o no e que essent fadri en Çaragoça li par que tremettent jueus pa alis a casa de son pare axi com ne tremettien en altres cases de homens de be que ell ne menja e que veya moltes vegades que lo dit Sanct-Jordi legia en la biblia en diversos lochs specialment en Cervera Monblanch Monço e Gerona e algunes vegades lo ohia parlar de dita biblia ab jueus conversos christians de natura frares e ab capellans e a vegades ohia ell confessant a soles e que pot esser que haia ohit ell confessant ab lo dit Sanct-Jordi algunes voltes de algun jueu de la biblia pero que no li recorde de certa scientia e que se recorde que un temps ell dit Casafranca e Sanct-Jordi dehian una matinada del psaltiri e aço los dura per algun temps no li recorda quant e que no li recorde que al entrant de taula o al exint diguessen alguna oratio. E mes dix que li par que aquella vegada que diu que ana a casa del dit cavaller que havia parit sa muller que lo dit Sanct-Jordi stigue ab ell dit Casafranca e que nos recorde si hi anaren convidats o de son propri motiu e que nos recorde que en dita festa hi hagues molts jueus ni juyes e que nos recorde hi hagues altres conversos e que la casa de la muller del dit Cavaller parida stava luny de la casa hon dit Casafranca posave per quant la casa de la dita parida era al Capcorral e dit Casafranca posava en lo carrer major pus avall de Sanct Agosti. E interrogat per lo Senyor inquisidor si a la dita festa de la parida fonch principalment per honrarlos o per alguns negocis que tingues ab son marit de negociar. E dix que no creu que hi fos per negocis. E mes confessa que era veritat que a ell dit Casafranca era greu per que dit Sanct-Jordi faea gran offici de acullir jueus en sa casa. E mes dix que son pare de ell confessant tenia tres fills e IIII (4) filles e les tres (3) filles eran majors e ell confessant era major dels dits. E vist com lo dit fiscal accepta les dites confessions en quant per ell e per part sua faen e en les coses negades demana esser admes a la prova. E vistes les proves que lo dit procurador fiscal dona e administre contra lo dit Casafranca e vistes les deffenses per part del dit Casafranca produides e presentades trobam per merits del dit proces com lo dit Casafranca devalle de linatge de jueus es convertiren en temps del beneventurat Sanct Vicent empero tornaren al vomit e al judeisme e que lo pare del dit Casafranca era de tres anys com se converti de jueu a christia pero fonc nodrit en lo judeisma ab dits sos pares e mare que tornaren al dit judeisma faent los dejunis judaichs fins que fonch casat e apres que fonch casat ab Blanquina mare de dit Casafranca quasi cascun any faeren dits dejunis judaichs segons appar en la confessio del dit pare del dit Casafranca la qual feu davant los reverends senyors inquisidors denant los quals fonch reconciliat. E la mare del dit Casafranca mori en los carcers de la inquisitio e apres fonch per heretica condemnada ab los quals lo dit Casafranca fonch nodrit fins a XIII o XIIII anys. Es trobe com un dia del Corpus-Christi passava la processo en la ciutat de Çaragoça per la carrera la mare del dit Casafranca ensemps ab altres juyes filaven en una casa e feuse a la finestra e mirant lo cors precios de Jesu-Christ dix tals o semblants paraules “placia al dio que no haguessen mes poder tots los quit porten que tu tens” (dientho del cors precios de Jesu-Christ.) E fonch represa per una juya dientli que no devia dir tals paraules. E mes se monstre com lo dit Sanct-Jordi fonch un famosissim heretge heresiarca dogmatista e enemich de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la sua preciosissima Mare e de la sua sancta fe catholica christiana lo qual Sanct Jordi essent en la vila de Perpenya no tement nostre Senyor Deu Jesu-Christ ni als homens dix e affirma publicament que “aqueix que vosaltres dieu Jesu-Christ yo he fet portar lo proces de Hierusalem e fonch legitima rita et justament condemnat per sos merits.” E mes se trobe com lo dit Sanct-Jordi predicava en lo seu hort en la present ciutat de Barcelona a conversos dient los que la ley de Moyses era bona e sancta e que la ley de Jesu-Christ no valia res e que lo Messies vertader promes en la ley no era vengut induint los a fer les cerimonies judaiques e entre les altres heretgies del dit Sanct-Jordi se trobe com feu e scrivi de ma sua un libre lo qual dona a Bernat Beget quondam reconciliat a transladar en lo qual libre lo dit Sanct-Jordi parlava molt en favor de la ley de Moyses e molt contra la Sancta fe catholica de Jesu-Christ e contra la virginitat de la gloriosissima Verge Maria mare sua affirmant sempre que lo Messias vertader promes en la ley no era vengut. Ab lo qual Sanct-Jordi lo dit Casafranca ha tengut summa e intima amistad familiaritat e conversatio essen los dos com a carn e ungla e anima e cors anant e venint stant e dormint menjant e bevent ensemps en diversos lochs e temps e en la casa del dit Sanct-Jordi venian molt sovint jueus e communicaven ab ells stant en casa de dit Sanct-Jordi dormint e stant manjant e bevent per XII e XV dies que tot lo mon sen scruxia car en Barcelona noy podien star jueus sino tres dies. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca communicaven e legien libres grans en lo studi de dit Sanct-Jordi es retrahien ab dits jueus en una cambra e aqui staven dos o tres dies no havent hi christians de natura e axi mateix se tancaven en lo studi ab dits jueus e no permettien que hi entras algun christia de natura. E axi mateix se tancaven en una cambra (pone cambaa) ab un jueu e tot hom deya que lo jueu los legia dels quals conversos se troba que son stats tots condemnats per heretges. E mes avant que dit Sanct-Jordi legia la biblia en los sinch libres de Moyses “Oies nostron Deu oies Adonay Adonay nostron Deu Deu hu.” E aço legia al dit Casafranca e a altres conversos. E aço lo divenres a vespre e quant los dits Sanct-Jordi e Casafranca anaven en la Cort del rey don Joan de gloriosa memoria tots temps posaven en cases de jueus e com noy havia jueus posaven en casa de conversos e en les dites cases fahien venir jueus ab los quals disputaven de les coses de la biblia e menjaven ab ells e quasi era fet hostal de jueus en manera que hon se vulla que stiguessen sempre tenien tracta e conversatio ab jueus menjant bevent et dormint ab ells. E mes que en casa del dit Casafranca en Barcelona a la plaza de la Trinitat posaven jueus hon staven per X (,) XII e XV dies contra las ordinations de Barcelona hon no podian star mes de tres dies menjant bevent e dormint. E stant ensemps (en semps, escrito separado, pero significa junto) ab dit Casafranca e sa muller en una mateixa taula menjant tots de la vianda degollada per dits jueus. E en Cervera menjaven en cases de jueus volateria degollada per jueus. E mes que en Montblanch per semblant menjaven ab jueus volateria degollada per jueus dant la benedictio o mes maledictio los dits jueus ab orations judaiques. E aquesta manera tenia lo dit Casafranca tambe en casa sua quant hi havia jueus. E mes que no menjave carn de porc. E lo dit Casafranca en sa casa faea carn salada de cabro de la qual menjaven Casafranca e sa muller e enlardaven les perdius ab oli e sal e aygua e no may ab sagi. E perque una vegada los havian posat en la vila de Verges porch en la olla assaborint la cuyna conexent que hi havia porch no volgue menjar ni de la cuyna ni de la carn e reprengueren molt los mossos per que hi havien mes porch en la cuyna. E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge (hígado) dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.

E aximateix altres vegades los dits conversos fahien relatio a dit Casafranca de les enquestes que tenian contra los christians de natura e dit Casafranca los demanava qui son e ells responian ja es sabut guays son e ell deya quant ha que hi stan aquells deyan tants dies ha e dit Casafranca deya be poch ha lexau los star. E mes se troba que affavoria molt los conversos e tractava mal los christians de natura. Aximateix trobam que en Cervera stigue en la festa de la vijola que fonch feta per circuncidar un jueu fill de un tal Cavaller jueu de Cervera e alli stigue per dues o tres hores hon foren los dits Sanct-Jordi e Casafranca e stigueren en dita vijola e alli faeren collatio ab los jueus la qual vijola est festa de jueus e fonch feta ab ritu e cerimonia judaica. E mes que essent en Pedralbes lo dit rey don Joan de gloriosa memoria en temps de la guerra faeren obrir una cuxa de molto e apres de uberta lo dit Sanct-Jordi present dit Casafranca trague lo que era dintre la cuxa e apres de aquella menjaren los dos. E mes que lo dit Casafranca deya que lo psalm de “dixit Dominus domino meo” nol havia fet David sino un secretari seu e que lo "magnificat" nol havia fet nostra Senyora la Verge Maria sino Maria germana de Aron. E mes trobam que los dits Casafranca e Sanct-Jordi vehian llurs mullers guardar los dissaptes e no les ne reprenien abans hi consentien. E mes los dits Sanct-Jordi e Casafranca en los divenres a vespre e en los dissaptes no negotiaven de son offici tant com en los altres dies ans tant com podien se apartaven de negocis en dits dies es retrahien en lochs secrets a communicar de llurs coses. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca celebraven la pascha dels jueus en la ciutat de Gerona en lo carrer de Sanct Lorenç en casa den Joan Çarriera (ipsa riera: ça) convers lo qual era stat jueu la qual faen en aquesta manera que essent en la setmana Sancta en temps de la pascha dels jueus lo Rabbi dels jueus de Gerona venia alli e portava pa alis e una caçola de vianda en que havia I troç de cabrit o anyell (agnus : cordero) e ous cuyts e portava aximateix una scudella en que havia certa cosa que semblava fos mostalla e del vi dels jueus e abans que sopassen En Joan Vidal Samso convers legia e com havia legit sopaven los dits Joan de Sanct-Jordi e Jacme de Casafranca e altres conversos e com havian sopat tornava lo dit Rabbi e com era tornat legien altra vegada e en laltra torna lo dit Rabbi dels jueus ab I capo o gallina e pa alis e vi e alli se dinaren e los vuyt jorns que durava la dita pascha dels jueus lo dit Rabbi los portava vianda e ells cuynaven de aquella e un dia vengue en una casa hon posaven los dits Sanct-Jordi e Casafranca de un convers e rahonantse lo dit Casafranca dix al dit convers tals o semblants paraules. "Tu dels nostres es” e aquell dix “quins vostres” e lo dit Sanct-Jordi dix Jafodi es axi axi com nosaltres” e lo dit convers respos "yo so bon christia e com a christia vull viure e morir" e lavors lo dit Casafranca lansa la ma sobre lo coll del dit convers e dixli “ans es be tu nostre." E aximateix se trobe com los dits Sanct-Jordi e Casafranca essent fugits per les morts celebraren la dita pascha dels jueus del pa alis ab altres conversos menjant pa alis per vuyt jorns que durava dita pascha e ades menjaven peix ades ous e no menjaven pa levat sino

pa alis e la muller del dit Sanct-Jordi e altra persona compraren aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes les quals dehian que compraven per que nos servissen de les aynes en que se eran servits entre any e havian servit al pa levat e durant dita pascha no faen faena abans folgaven e les dones sestaven en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca sen anaven a passajar. E mes trobam que lo dit Casafranca feu los dejunis judaycs en casa sua açi en Barcelona a la plaça de la Trinitat ab altres persones en lo mes de deembre per moltes vegades. E aximateix trobam com los dits Sanct-Jordi e Casafranca per algun deyan una matinada del psaltiri e en la fi dels psalms no deyan gloria Patri. E mes trobam com essents los dits Sanct-Jordi e Casafranca en la vila de Montblanch per raho de les morts un jorn vengueren en dita vila dos jovens jueus studiants castellans e lo sacrista de la schola dels dits jueus quis deya En Jucef de Blanes ensemps ab los dits studiants jueus anaren als dits Sanct-Jordi e Casafranca que eran en la plaça del Blat de la dita vila de Montblanch e lo dit Sanct-

Jordi demana al dit Sacrista qui eran aquells jovens e dit Sacrista dix que eran jueus pobres studiants qui acaptaven e lavors lo dit En Sanct-Jordi mette la ma a la boça e dona als dits jueus studiants almoyna. E aço fet se gira lo dit Sanct-Jordi al dit Casafranca dientli e tu nols donaras almoyna e lavos lo dit Casafranca mes la ma a la boça e dona als dits jueus studians almoyna. E mes que dit Casafranca consentia que levassen lo greix de la carn e lavarla de la sanch e posarla en sal al modo judaich e que may se confessava sacramentalment sino despuy que es venguda la inquisitio. E mes trobam que set o vuyt mesos abans que dit Casafranca fos pres en los carcers de la Sancta inquisitio essent en lo scriptori en casa sua a la plaça de la Trinitat de Barcelona deya e feya la oratio judaica del Quiria setma tenint los ulls girats mirant al cel badayllant e axi badayllant deya "Adonay nuestro Dio Adonay uno.” E mes trobam que foren trobats entre la roba del dit Sanct-Jordi quant fugia per la inquisitio be XXX prepucis de infants retallats tots enfilats en un fil e guardats entre roba. E moltes altres coses trobam que ha fetes dites e perpetrades lo dit Jacme de Casafranca contra nostra Sancta fe catholica christiana segons mes largament appar en lo dit proces al qual en tot nos refferim. Vistes totes les altres coses en los dits processos contengudes e totes les coses que veure e mirar se deuen. Oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins que es stat denunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam als presents dia loch e hora haguda nostra delliberatio e madur concell ab persones de molta scientia e conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa del qual tots los drets judicis procehexen trobam que debem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Jacme de Casafranca de la present ciutat de Barcelona esser se transferit e transpassat als ritus e cerimonies judaiques e de la ley de Moyses e esser vertader heretge judayçat e apostata de la nostra Sancta fe catholica cristiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia e apostasia en ça es stat e de present es de excommunicatio maior e de anathema ligat e illagueat e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra sententia declaram tots los bens del dit Jacme de Casafranca heretge del temps que dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra ança haver stat e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten en aquells mas encara en detestacio dels dits crims a la sua progenia e generatio. Per tant ab lo sobredit consell declaram tots los descendents del sobredit Jacme de Casafranca heretge judaizat e apostata per linea masculina fins al segon grau e per linea femenina fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis beneficis e honors axi ecclesiastics com seculars e esser inabils perpetualment per obtenir altres de nou. E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit heretge judaytzat e apostata puxa ne degue fer sino desemparar aquell e remettrel a la justitia e bras secular per que li don segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata de nostra Sancta fe christiana al magnifich misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor Regent la Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya qui açi es present al qual requerim tant quant de dret devem e podem et non alias que rebe lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata per nos desemparat e remes en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers ell citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axiu pronunciam sentenciam e declaram per aquesta nostra deffinitiva sententia en aquests scrits e per ells. - Petrus Episcopus

barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor. - F. Pays de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit dicta et preinserta sententia per dictos reverendos domnos dominum Petrum Dei et apostolice Sedis gratia Episcopum barcinonensem et fratrem Joannem Enguera in Sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores

haereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesibus Tarraconensi Barcinonensi Urgellensi Vicensi Gerundensi (la primera e está vuelta) et Elnensi ab eadem Sancta Sede apostolica creatos et deputatos et de suarum dominationum mandato alta et intelligibili voce lecta et publicata in dicta Regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Meya apostolica et regia auctoritatibus notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris XVII mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto (1505) praesentibus dictis partibus presentibusque pro testibus magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis barcinonensis Ludovico dez Pla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Petro Antonio Falco civitatis Barcinonae Joanne Gonçales de Resente domino loci de Alcarraç militibus Petro Durall et Petro Joanne Ferrari similiter militibus in civitate Barcinonae domiciliatis et pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discretis Bernardo Texidor presbytero et Joanne Palomeres et me Joanne de Meya notariis et Officii Sanctae inquisitionis Scribis magnaque multitudine Christi fidelium illic praesentium et circunstantium.

(Continúa con la sentencia contra Dalmau de Tolosa)

26 DE FEBRERO.

26 DE FEBRERO.

Reunidos los diputados y todos sus consejeros se obligaron bajo juramento a lo siguiente:

Que observaran e tendran secret e no revellaran directament o indirecta lo vot o vots de qualsevol del consell.
Item que tindran e observaran secret totes les coses que per los dits diputats los seran injungides tenir secret.
Item que algu del dit consell no partira de la present ciutat de Barchinona terme o territori de aquella ab animo de no tornar en la dita ciutat dins XXIIIl hores apres que sera partit sino ab licencia dels dits diputats.

Dispúsose despues el pago de varias cantidades que se estaban adeudando, y se adoptaron en seguida los acuerdos y fueron leídas varias cartas del tenor que sigue:

Primo fuit deliberatum quod comittatur domino archidiacono de mari domino de Viladecans militi et Anthonio Pujades civi Barchinone quod ipsi cum dominis deputatis faciant et provideant de victualibus frumenti eo modo quo utilius et facilius videatur eis dictis tribus et dominis deputatis insimul.
Item quod acordentur tot homines armorum qui fuerit necessarius ad compIementum ducentorum hominum armorum computatis his qui jam sunt acordati et quod habeant armari secundum memoriale mittendo domino capitaneo.
Item etiam acordentur tot janetarii qui sunt necessarii ad complementum sexaginta janetariorum computatis hia qui jam sunt acordati. Et quod janetarii qui acordabuntur ab inde habeant armari de cuyrassa canyeres e guarde cuxots salada e mija bavera e darga si portar ne volra et quod detur solidum pro quatuor mensibus cum caucione quod si non serviverint pro dictis quotuor mensibus restituant id quod restaret ad serviendum prout in memoriali domino capitaneo mittendo continetur.

Als molt reverends spectables egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell elet per comissio de la cort de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverents spectables egregis nobles e magnifichs senyors. No sens gran displicencia e contristacio de nostres animos havem entesa la disconveniencia e novitat en la ciutat de Leyda a VIII dies del corrent mes de febrer seguida entre la Majestat del molt alt Senyor Rey e vosaltres e tots los habitadors dequeix insigne Principat no solament perqueus hi obliga la comuna e innata fidelitat singular entre totes altres nacions dels habitadors del regne de Arago de vosaltres del dit Principat e dels habitadors daquest regne de Valencia deguda a la reyal corona de Arago e a la reyal Majestat mas encara perque la unio indissoluble e fraternitat dels dits regnes e Principat fins aci tant excelsa e prosperada nos constituheix en gran dubte qualsevol inconvenient preparat seguir en aquest cors politich del qual la prefata Majestat es lo cap e vosaltres e los altres sotmesos de la dita reyal dignitat e nosaltres som los membres per la conservacio dels quals per natural instint e inclinacio cascuna part se deu exposar a tot perill e daquiavant la unitat axi com es disposta produhir augment e prosperitat del univers se done orde que lo inconvenient no obre diminucio e desolacio de be de potencia e de virtuts car segons la evangelica doctrina tot regne en si divis sera desolat e per ço no creguen vostres reverencies virtuts e noblees (noblea; valenciano) que nosaltres nos hajam oblidat en los proppassats dies venint a nostra noticia la detencio feta per la dita Majestat en la ciutat de Leyda de la persona del lllustrissimo Senyor don Karles princep de Viana primogenit del dit Senyor instantment supplicar la sua Serenitat per lo delliurament del dit Senyor Princep e per la bona concordia dels dits senyors pare y fill ans ab summa diligencia hi havem entes e obrat no gens divisos ans (sino en castellano) concordants ab vosaltres en aquest desig e afeccio. Empero no havem aquest comu desig proseguit ab demostracions extrinseques e senyaladament de embaxades perque es stat necessari a nosaltres axi fer e practicarho jatsia cregam que vosaltres senyors a bona fi e intencio hajau fetes per la dita raho moltes embaxades e nosaltres volents donar raho a vosaltres per una fraternal complacencia de la dita nostra pratica e per tolre a les vostres penses tota manera de admiracio vos significam que en aquest regne totes semblants demostracions per la malicia del temps foren e son stades vistes donar moviment per una erronea opinio causada en les gents del realme de Castella les fronteres del qual axi com a nosaltres son propinques e confinen ab aquest regne axi son molt distants del vostre Principat en tant que haviem nova que certa gent darmes era venguda a les dites fronteras (as; plural en as del occitano; fronteres) e devia entrar en aquest regne per fer guerra a aquell prenent concepte o audiencia jatsia falsa de divisio seguida entre la dita Majestat e los habitadors daquest regne per les quals coses succehia alguna rumor e murmuracio entre los nostres pobles les quals han cessat apres que han haut silenci les dites demostracions de embaxades. Encara havem considerat que aquest regne sens convocacio de cort feta per lo dit Senyor e sens comissio de la dita cort la qual vosaltres dieu haver de la cort del dit Principat no podia fer instancia en lo dit negoci mas solament aço podien fer com ja han fet les universitats e altres persones particularment als quals es permes segons los furs e privilegis del dit regne. E mes avant en lo dit cas tot lo dit regne o de present aquells a qui es permes solament poden supplicar del deliurament del dit Senyor Princep per via de una gracia justa humana e rahonable e no poden pretendre motiu de infriccio de libertats furs e privilegis daquesta ciutat o regne com vosaltres afermau de vostres constitucions libertats e usatges. E aquesta ciutat ha feta continuament aquella deguda instancia ab lo dit Senyor per humils supplicacions que fer devia juxta la exhigencia dels dits fets. A les quals supplicacions la dita Majestat ab bones peraules e ofertes tots temps se es dignada respondre en tal forma que aquesta ciutat crehia obtenir la fi desijada. E apres sobrevenint la disconveniencia e los actes que havem enteses de convocacio de hosts e de gents darmes fets per vosaltres ha paregut a nosaltres esser cosa pertinent e deguda ab tot nostre esforç interposarnos en aquest fet de tanta arduitat e importancia e tant necessari a la conservacio de la reyal corona de Arago e al be e repos de tots los regnes a aquella sotsmeses quant cascu pot veure e major del qual gran temps ha som certs no han vist nostres antecessors. E per ço procehint matura deliberacio trametrem al dit Senyor nostres embaxades e apres als molt reverents spectables egregis nobles magnifichs e savis senyors los embaxadors per lo dit Principat e aqueixa ciutat destinats. E creem lo semblant faran altres staments e universitats daquest regne per supplicar lo dit Senyor vulla deliurar lo dit Senyor Princep e tornar a degut orde tot çoque sia fet contra vostres libertats e constitucions e concordarse ab aquells instar pregar exortar de ço que es vostre desig ço es de obeyr lo dit Senyor virtuosissim nostre Rey e Senyor e de tota unitat e concordia los quals embaxadors pertran (partirán) indubitadament plaent a nostre Senyor Deu molt prest. E entretant vos pregam exortam ab la major afeccio que podem eus demanam de gracia per lo servici de nostre Senyor Deus e de la dita reyal corona e amor e contemplacio encara de nosaltres vullau provehir e donar orde e obra ab tot efecte que sia sobresehit en qualsevol enantaments fahedors per vosaltres e per los que de aço han carrech e senyaladament no vullan permetre passar avant les hosts e gents darmes vostres de aquell loch on seran quant la present a vostres mans pervendra car ab tota aquella major acceleracio que lo temps comportara seran ab los dits vostres embaxadors los nostres per medi dels quals obrant e disponentho la Potencia divina en la qual summament es nostra confiança e la qual en aço specialment invocam speram se fara tota bona concordia entre los dits Senyors pare e fill e vosaltres senyors e los habitadors daqueix Principat tant util e necessaria a la prosperitat e exaltacio de la reyal corona de Arago. E de aço multiplicades veus vos exortam pregam e instam. Supplicants la divina Majestat nos faça dignes de acabar e obtenir la fi que desijam.
E tingaus molt reverends egregis spectables nobles e magnifichs senyors la divina providencia en la sua direccio e custodia. Scrita en Valencia a XXI de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota honor e complacencia de vostres grans reverencies e magnificencies be apparellats los jurats de Valencia.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell de aquells en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. La present sera per donar repos als pensaments e desigs que degudament haver deveu de voler saber la nostra benaventurada partida de la ciutat de Leyda esser arribats en la ciutat de Fraga ço es mossen lo vaguer e jo ab nostre exercit avisantvos quant pus breu pore per cuyta del portador appellat Johan Comi correu qui de sort es stat trobat en la vila de Fraga ab letres de Valencia en que ni ha de vostres com quasi vers les deu hores ans de mig jorn esser arribats tots com dessus es dit davan (davant, devant; delante; dabán) la dita vila quasi tres trets de balesta luny de aquella. Jo he ajustat tot mon exercit e aquell ajustat men so apartat ab aquells qui hic son de mon consell e legida aquella letra ab la qual per part vostra es stat ordonat vista aquella partex de la dita ciutat de Leyda per venir a la dita vila ab deliberacio del dit consell jo he request mossen lo veguer devallas
e anas a la dita vila e als jurats de aquella fer e presentar la requesta per vosaltres a mi tramesa e de aquella als dits jurats translat liuras auctentich la qual requesta per mi feta segons dit es de continent lo dit mossen lo vaguer e en sa companyia En Johan Farrer e micer Stopinya assident (assistent) seu ab lo notari present es devallat e entrat en la dita vila ab so de viafos (viafora; vía fuera) pero ans entras ha presentada la dita requesta als jurats e prohomens de la dita vila qui son exits al portal fora aquella e de la dita requesta ha donat translat autentich e tabellionat als dits jurats feta per lo dit vaguer la requesta al dit notari segons en aquella es contengut e continuada carta publica per lo dit notari. Los quals actes axi fets los dits jurats e prohomens de paraula han respost que eren contents obtemperar les coses en la dita requesta contengudes protestant empero que si per jo entrar axi ab la dita host en la dita vila e regne de Arago en manera alguna prejudicaria o era vist fer prejudici algu als furs drets e libertats del dit regne de Arago que de la roptura de aquells protestaven volents que en lo sdevenidor que de qualsevol prejudici per la dita entrada per mi en la dita vila e regne fets en son cas e loch dret e raho se pogues haver. E mossen lo vaguer respos ab consell de son assident que ell stava e perseverava en ses requestes admeses si e en quant de dret fossen admetadores e no pus les protestacions e requestes per ells fetes. Los quals actes per lo dit mossen lo vaguer axi fets requeri e mana los dits jurats li obrissen e fessen obrir les portes de la dita vila axi com de fet fou fet e aquelles ubertes lo dit mossen lo vaguer es entrat en aquella ab so de viafos voguint e passejant aquella ab lo dit crit e apres yo son entrat ab tot mon exercit pacificament e quieta sens que anuig no es stat fet a persona del mon ni scandol algu segons per vosaltres molt reverends nobles magnifichs et honorables se creu es desijat e molt desijat. E no pus com apres per spay vos sera largament respost a una vostra letra que he rebuda aquesta nit passada a onze hores de nit.
E encara vos avisare del que occorrera. E lo Jhesus glorios vos tinga en sa proteccio e guarda. Dada en la vila de Fraga a XXV de febrer hora dessus dita del any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy dada de la present vers quatre hores apres mig jorn per En Johan Gay correu he rebuda vostra letra dada en Barchinona a XXII del present e ab aquella una interclusa o injunta de certa requesta als jurats de Fraga per lo honorable veguer de Barchinona fahedora e certes instruccions. Les quals letra e instruccions vistes de continent ab alguna part de aquell consell que trop de present per vosaltres a mi donat he deliberat Deus volent e lo benaventurat sant Jordi dema que sera dimarts vers onze hores ans de la miga nit partir de la present ciutat a fi que fet nostre cami degudament o com se pot e deu per gent de peu la via de Fraga a punta de dia e sol hixent poch abans o apres tot mon exercit sia devant aquella seguint lo voler e deliberacio vostra e daqui avant fer e exequtar les coses en vostra letra contengudes en la forma e manera per vosaltres a mi scrit sens voler passar hun traves de cabell lo que per vostres reverencies noblesa e magnificencies es stat ordonat e de aquesta dilacio de XXIIII hores mes del temps per vosaltres deliberat al present admirar nous vullau com sia stat deliberat aquest temps pendre perque dins aquell complidament jo haja mes scales banchs pitjats perpals peus de porch mayers martells pavesos de barrera e altres artellaries e municions per exequtar les coses per vosaltres ordonades si lo cas ho aportava molt mils e necessaries. E per mils e ab mes potencia haver la dita vila de Fraga si aquella resistia es stat deliberat que de continent partis de la present ciutat axi com de fet ha lo noble e magniffich don Johan Dixer ab quinze o XVlll rosins e CCCC homens de peu los quals trobara ja al cami scampats per Alcarras Aytona Seros e Soses ab letra patent mia requisitoria lo qual fa la via de Fraga ab intencio e deliberacio de passar la aygua demunt o devall la vila de Fraga e en la vesprada dema que sera dimarts ques meta dins lo monestir de sant Agosti qui sta della laygua al cap del pont de la dita vila no solament perque essent rebelles e resistints los qui dins la vila se trobaran lo dit don Johan per la dita part ab una part del dit exercit e jo per laltra la dita vila puixem al mig mes encara perque si venen cent mores asoldedats per la Senyora Reyna en Çeragoça segons era stat ajustat per la senyora muller del dit don Johan aquells empatxar puixa e si pot aquells a ses mans haver los quals segons ara de present he sabut venen la via de Fraga per stablir aquella e an companyia de la Senyora Infanta de la qual ir rebut havia una letra ab la qual me pregava sobresegues fins ella hagues parlat ab mi matentme en sperança ab dita letra que vuy per tot lo jorn fora dins la ciutat de Leyda la qual letra vos trametria dins la present sino que lo vezcomte de Rochaberti la te qui es absent pero trametvos dins la present una letra de creença dels diputats de Arago explicadora per mossen Johan Torrelles la qual creença me ha explicada es stada no entre per ara en Arago ans entrar en aquell regne diferescha per ara com ells sien en tracte ab la Senyora Reyna e ab ferma sperança de prest haver lo Senyor Primogenit al qual jo he respost que stich ab altri e no li puch dir que fare perque siaus avis fins aci no oblidant dirvos per ara com lo dit home qui es vengut del dit don Johan me ha dit que lo fill del Justicia de Arago e Gusman qui tenen Fraga han tranchat lo cami reyal qui passava per la vila paredant aquell ab parets de terra el han mudat per una vall o barranch qui passa prop del castell de la dita vila. Del que sera daquiavant dels dits actes fahedors e dels qui de aquells succehiran de hora en hora sereu certificats quant pus prest fer se
pora segons en vostra dita letra demanau. E per quant vostres instruccions dessus dites e per vosaltres a mi derrerament trameses tiren a hun senyal que yo jatsia en lo present exercit jo haja nom de capita vostra intencio empero es que daquell es capita cap senyor e mestra mossen lo vaguer de Barchinona e que yo tant solament hi so per asistir en la exequucio per ell fahedora segons per mi sera request e aço per dar auctoritat nom e fet al proces de somatent per occasio del qual la dita host e exercit se diguen esser ajustats e per conseguent la creacio dels algotzirs per mi fahedora seria mal feta com en la dita host noy dega haver nom pus de oficial sino del dit mossen lo vaguer e ministres seus per ell creats jo mossenyors ab la present vos vull avisar que jatsia los dits oficials hajan nom de algotzirs perque son homens de stat pero en lo exercit de sos bastons ni res que façan gents aquells no referen a mi sino al dit vaguer ni ma intencio nunque fou crear aquells per derogar en manera alguna la preheminencia jurediccio e dignitat del dit mossen lo vaguer ans per refermar aquell e darli ministres que en nuls miseries aquell servissen e per ell executassen no mes ni menys que farien los seus capdegaytes (cap de guaites, guaytes; cabeza de observadores) ço es portar una bagassa delinquint o altre acordat delinquent simplement davant lo vaguer tots temps reservada al dit vaguer la execucio e bens e persona de aquells civil o criminal gran e pocha per ell fahedora. Perque placiaus vistes les dites rahons e causes per haver fets los dits ministres e creats aquells no voler sien remoguts a gran vituperi e menyspreu del dit mossen lo vaguer e meu e dels dits algotzirs qui son homens de honor com tots temps parlant ab aquella honor que de vosaltres se pertany star no puixa e menys pratichar lo fet dels conestables e creacio de saigs (saig; sayón, sayones) en vostres instruccions contengudes e mencionades. E ultra que donant loch en aquestes coses donareu una gran andreça favor e preheminencia al dit exercit a mossen lo vaguer a mi e als dits gentils homens encara yous ho haure a pler singular. E la Sancta Trinitat sia vostra guarda. Dada en Leyda a XXIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors. Suara que son deu hores de mati es vengut lo exercit en vista de Fraga e de aqui ses anantat mossen lo veguer son assessor e yo al portal de la vila lexant la host ab ses artelleries e forniment per combatre en cas de resistencia havem fetes per part de mossen lo vaguer aqui ell present nostres requestes a la vila e a la conclusio nosaltres entram dins ab molta bona voluntad. Feu compte senyors que tot nos va partir ab amor de aquesta vila que si aquest se lohen de nosaltres sis fara tot Arago abrassara nostra empresa. Los homens de Leyda e Cervera son ja soldejats los de Campmay los he vist. Vostres magnificiencies scriuenme sils pagare perque en una letra que rebi a nit mostrau haver desig de mes gent. En les altres coses respondre per spay. Feta al entrant de Fraga a la porta e tenint ja molta gent dins dimecres a X hores de mati a XXV de fabrer. - Quim recoman en gracia e merce de vostres senyories Johan Farrer.
(Esta carta es un mezcladillo:)
Als molt reverent e magnifichs senyors los diputats e consell de Cathalunya.
Senyores. Ya por otra carta vos he scrito dreçada als pahes (paheres; pahers) com haviem entrat vuy en Fraga pero que lo castell se tenia per mossen Martin de Lanuça lo qual esta nit al sol post ses donat e es exit salvo e segur persona e bens. Parme que la honor del Principat e de la savia empresa comença be. Manau ço que vos placia. Per altres sabreu altres noves. Altre castell de Penalba (Peña alba; Peñalba; Penyalba) que ve en cami jol he ja pres e lo poble sa llevat per mi e sta per lo Principat. De Fraga a la hora de sol post dimecres XXV de fabrer. - Prest aço que maneu Johan Senyor Dixer.

(Esta siguiente parece copia de una anterior):

Als molt reverents spectables egregis nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Leyda.
Molt reverents spectables egregis nobles e magnifichs senyors. No sens displicencia e contristacio de nostres animos havem entesa la disconveniencia e novitat en la ciutat de Leyda a VIII dies del corrent mes de febrer seguida entre la Majestat del molt alt Senyor Rey e vosaltres e tots los habitadors daqueix insigne Principat no solament perquens hi obliga la comuna e innata fidelitat singular entre totes altres nacions dels habitadors del regne de Arago de vosaltres del dit Principal e dels habitadors daquest regne de Valencia deguda a la reyal corona de Arago e a la reyal Majestat mas encara perque la unio indisoluble e fraternitat dels dits regnes e Principat fins aci tant excelsa e prosperada nos constituheix en gran dubte qualsevol inconvenient preparat seguir en aquest cors politich del qual la prefata Majestat es lo cap e vosaltres e los altres sotsmesos de la reyal dignitat e nosaltres som los membres per la conservacio dels quals per natural instint e inclinacio cascuna part se deu exposar a tot perill e daquiavant la unitat axi com es disposta produhir augment e prosperitat del univers se done orde que lo inconvenient no obre diminucio e desolacio de be de potencia e de virtuts car segons la evangelica doctrina tot regne en si divis sera desolat. E per ço no cregueu vostres reverencies virtuts e noblees que nosaltres nos hajam oblidat en los proppassats dies venint a nostra noticia la detencio feta per la dita Majestat en la ciutat de Leyda de la persona del Illustrissimo Senyor don Karles princep de Viana primogenit del dit Senyor instantment supplicar la sua Serenitat per lo delliurament del dit Senyor Princep e per la bona concordia dels dits senyors pare y fill ans ab summa diligencia hi havem entes e obrat no gens divisos ans concordants ab vosaltres en aquest desig e afeccio. Empero no havem aquest comu desig proseguit ab demostracions extrinseques e senyaladament de embaxades perque es stat necessari a nosaltres axi fer e practicarho jatsia cregam que vosaltres senyors a bona fi e intencio hajau fetes per la dita raho moltes embaxades. E nosaltres volents donar raho a vosaltres per una fraternal complacencia de la dita nostra pratica e per tolre a les vostres penses tota manera de admiracio vos significam que en aquest regne totes semblants demostracions per la malicia del temps foren e son stades vistes donar moviment per una erronea opinio causada en les gents del realme de Castella les fronteres del qual axi com a nosaltres son propinques e confinen ab aquest regne axi son molt distants del vostre Principat en tant que haviem nova que certa gent darmes era venguda a les dites fronteras e devia entrar en aquest regne per fer guerra a aquell prenent concepte e audiencia jatsia falsa de divisio seguida entre la dita Majestat e los habitadors daquest regne per les quals coses succehia alguna rumor e murmuracio entre los nostres pobles les quals han cessat apres que han haut silenci les dites demostracions de embaxades. Encara havem considerat que aquest regne sens convocacio de cort feta per lo dit Senyor e sens comissio de la dita cort la qual vosaltres dieu haver de la cort del dit Principat no podia fer instancia en lo dit negoci mas solament aço podien fer com ja han fet les universitats e altres persones particularment als quals es permes segons los furs e privilegis del dit regne. E mes avant en lo dit cas tot lo dit regne o de present aquells a qui es permes solament poden supplicar del deliurament del dit Senyor Princep per via de una gracia justa humana e rahonable e no poden pretendre motiu de infriccio de libertats furs e privilegis daquesta ciutat o regne com vosaltres afermau de vostres constitucions libertats e usatges. E aquesta ciutat ha feta continuament aquella deguda instancia ab lo dit Senyor per humils supplicacions que fer devia juxta la exhigencia dels dits fets. A les quals supplicacions la dita Majestat ab bones peraules e ofertes tots temps se es dignada respondre en tal forma que aquesta ciutat crehia obtenir la fi desijada. E apres sobrevenint la disconveniencia e los actes que havem enteses de convocacio de hosts e de gents darmes fets per vosaltres ha paregut a nosaltres esser cosa pertinent e deguda ab tot nostre esforç interposarnos en aquest fet de tanta arduitat e importancia e tant necessari a la conservacio de la reyal corona de Arago e al be e repos de tots los regnes a aquella sotsmeses quant cascu pot veure e major del qual gran temps ha som certs no han vist nostres antecessors. E per ço procehint matura deliberacio trametrem al dit Senyor nostres embaxadors e apres a vosaltres e creem lo semblant faran altres staments e universitats daquest regne per supplicar lo dit Senyor vulla deliurar lo dit Senyor Princep e tornar a degut orde tot ço que sia fet contra vostres libertats e constitucions e concordarse ab vosaltres e vosaltres instar pregar exortar de ço que es vostre desig ço es de obeyr lo dit Senyor virtuosissim nostre Rey e Senyor e de tota unitat e concordia los quals embaxadors partran indubitadament plaent a nostre Senyor Deu molt prest. E entretant vos pregam exortam ab la major afeccio que podem eus demanam de gracia per lo servici de nostre Senyor Deus e de la dita reyal corona e amor e contemplacio encara de nosaltres vullau sobreseure en qualsevol enantaments fahedors per vosaltres e senyaladament no vullau permetre passar avant les hosts e gents darmes vostres de aquell loch on seran quant la present a vostres mans pervendra car ab tota aquella major acceleracio que lo temps comportara seran ab vosaltres los dits nostres embaxadors per medi dels quals obrant e disponentho la Potencia divina en la qual summament es nostra confiança e la qual en aço specialment invocam speram se fara tota bona concordia entre los dits Senyors pare e fill e vosaltres senyors e los habitadors daqueix Principat tant util e necessaria a la prosperitat e exaltacio de la reyal corona de Arago. E de aço multiplicades veus vos exortam pregam e instam. Supplicants la divina Majestat nos faça dignes de acabar e obtenir la fi que desijam. E tingaus molt reverends egregis spectables nobles e magnifichs senyors la divina Providencia en la sua direccio e custodia. Scrita en Valencia a XXI de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota honor e complacencia de vostres grans reverencies e magnificencies be apparellats los jurats de Valencia.

Al muyt magnifico et egregio senyor el comte de Modica capitan de la gent del Principado de Cathalunya.
Muyt magnifico et egregio senyor. Sobra algunes coses concernientes servicio de nuestro Senyor Dios e del Senyor Rey e beneficio e reposo desti regno e de aqueix Principado enviamos a vuestra magnificencia el honorable e magnifico mossen Johan de Torrelles cavallero exhibidor de la present informado de nuestra intencion. Rogamosvos quanto mas afectuosament podemos querades dar fe e creença al dito mossen Johan de Torrelles en todo aquello que de part nuestra vos explicara. Et en aquello vos placia havervos segund el caso lo requiere et de vos sespera e bien e reposo de todos los regnos e senyorias del Senyor Rey. Et sia nuestro Senyor Dios vuestro protector.
De Çeragoça a XXI dias del mes febrero anyo de Mil CCCC sexanta hu. - A todo vuestro honor prestos los diputados del regno de Aragon.

Als molt reverents magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. Ab letra queus he tramesa per correu de XXII del present vos he scrit de les coses que occorien signantment com En Franci Mas alcayt del castell Damposta era vengut per haver lo dit castell per fornir aquell de gents e darmes per manament segons deya del Senyor Rey e com aquesta ciutat hi ha tramesa gent ab la que jay era per major custodia de aquell. Apres ses seguit que a requesta de la dita ciutat jo so anat al dit castell Damposta e en lo cami he trobat lo dit En Franci Mas qui sen anava del dit loch e ell request quem prestas sagrament e homenatge de inseguir totes requestes que li sien fetes per part del General lo qual apres alguns rahonaments presta lo dit sagrament e homenatge. E apres ell feu sa via
dient que anava al Senyor Rey e jo ani a Emposta e requeri al lochtinent dalcayt del dit Franci Mas que era en lo dit castell ab certes gents per virtut del sagrament e homenatge que ell jam havia prestat de exequutar totes requestes que li serien fetes per part del General que cancellas e hagues per cancellats los sagraments e homenatges que ell havia preses de les guardes del dit castell. Lo qual lochtinent de alcayt encontinent cancella e hague per cancellats los sagrament e homenatge a les dites guardes. E apres daço encontinent jo fiu requesta a hun capdeguayta de la dita ciutat qui ab mi era vengut que prengues sagrament e homenatge de certes persones que be e feelment guardarien lo dit castell e que excepta la persona sola del molt alt Senyor Rey no lixarien entrar alguna persona sino aquells que per la ciutat hi serien trameses e los del dit loch si era cas que fos mester per lur restauracio e axi ho feu lo dit capdeguayta eu insegui. E mes los honorables procuradors daquesta ciutat han provehit de fer venir la barcha del dit loch per manera que algu alli no puixa passar e tots hajen a pujar a la present ciutat axi com vostres reverencies los han scrit e axi lo dit castell vuy no es en poder del dit En Franci Mas ne del dit son loctinent axi com era de primer e aço ha request e fet fer la ciutat per ço com lo dit Franci Mas trebalava per haver lo dit castell lo qual de present sta ben provehit e ben segur. Certificamvos mes com certament lo Senyor Rey es partit de Morella e parti dissapte prop passat ab los missatges de Çerogoça qui alli eren e lo diumenge apres partiren de la dita vila lo mestre de Muntesa e lo visrey fahents la via de Çeragoça e ha lexat lo Senyor Primogenit en lo castell de la dita vila e guarda mossen Johan Ferrandis de Heredia. Mossenyors Thomas Benedit (como Thomas Benet) passant per aquesta ciutat me dix que anava trames per vostres reverencies e de Morella ham enviada una letra dreçada an Johan Feriça la qual vos tramet ab la present e ham scrit que pagas al portador de aquella XI solidos. Perque mossenyors placiaus scriurem si es vostra voluntad que yo pague lo dit salari e port e tots altres que lo dit Thomas me remetes a pagar car yo sere prest fer lo quem manareu. Mes certifich vostres reverencies com he trameses les letres quem trametes per al castella Damposta pera Ulldecona e altres.
E la vila de Ulldecona fa resposta per letra la qual vos tramet ab la present. E al comanador de la vila Dorta (Orta, Horta de Sant Joan) e als jurats de la dita vila foren donades les Ietres a ells directes diumenge prop passat per home qui jura en mon poder fer verdadera relacio los quals de paraula respongueren que haurien consell e farien lo degut e trametrien a mi la resposta. E lo diluns apres foren donades les letres als jurats de Bathea (Batea) e de Vilalba (Vilalba i els arcs) e de Gandesa los quals feren semblant resposta. E vuy que es dimarts es stada donada la letra al castella Damposta en lo loch de Benicave (La Cava?) e ha feia la matexa resposta. Mes encara mosssenyors yo he trames lo sotsveguer daçi a la nau den Prats per manar al patro sots pena de cors e daver que encontinent partis e anas dreta via aqui ab la dita nau axi com per vostres reverencies mes manat lo qual ha respost que per passar lo cap del riu per venir dels Alfachs al port de Lampolla ab lo temps quey es stat ha tranquat les antenes e de fet es pujat aci per fer antenes a la dita nau. Fetes aquelles diu que es prest. Jol tendre a prop el cuytare perque vage axi com per vostres reverencies es stat provehit. Fins ara no he cobrat lome que he trames a Valencia ne he sabudes altres coses necessaries descriure. A Morella he trames home per saber com nesta fornida la dita vila de gents e darmes e de totes les persones que son en lo castell de aquella e de altres coses que saber se poran per informarne vostres reverencies. E altres coses al present no occorren sino que rescriuen e manen vostres reverencies tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio. Scrita en Tortosa a XXIIII de febrer del any Mil CCCCLXI.
- Mossenyors lo qui es prest a tots vostres manaments Pere Jorda deputat local de Tortosa.