Mostrando las entradas para la consulta annos ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta annos ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 11 de marzo de 2020

Núm. 5. Perg. n. 418. 1° may. 1454.

Núm. 5. 
Perg. n. 418. 1° may. 1454.

Sepan quantos esta carta vieren commo nos Fernant Sanchez de Valladolit procurador del muy alto et muy noble et poderosso senyor don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallisia de Sevilla de Cordova de Murçia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina et su notario mayor de Castiella et del su consejo et Gonçalo Garçia consejero et procurador del muy alto et poderoso senyor don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon de Valençia de Çerdenya de Corçega et conde de Barçilona por el poder et mandado que es fecho et otorgado et dado a cada uno de nos por las procuraciones de los dichos altos senyores reyes seelladas con sus seellos de cera colgados los tenores de las quales procuraçiones son guisa:
- Sepan quantos esta carta vieren commo nos don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Toledo de Leon de Galisia de Sevilla de Cordova de Murçia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina fasemos ordenamos e stableçemos a vos Fernant Sanches de Valladolit nuestro notario mayor en Castiella et del nuestro consejo nuestro procurador et mandadero speçial para tractar faser et ordenar posturas e abenençias en nuestro nombre et por nos con el muy noble don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon de Valencia de Çerdenya et de Corçega et conde de Barçilona o con aquel que ovier poder del para esto para faser guerra contra los moros enemigos de la fe et contra sus tierras et para firmar aquellas posturas et abenençias de nuestra parte por juramento pleito et omenage o por otra manera qualquier de firmedumbre quel entendieredes que pertenescera en esta rason et para resçebir otrosi por nos et en nuestro nombre del dicho rey de Aragon o de aquel que oviere su poder commo dicho es obligaçiones juras pleito omenage et otras seguranças las quales vierdes que compliran en el dicho fecho et las cosas quel pertenesçieren: et prometemos de aver por firme agora et para siempre todas et cada unas cosas que por vos seran tractadas fechas et ordenadas et firmadas en esta rason. Et en testimonio de todas estas dichas cosas mandamos faser esta carta de procuraçion et seellarla con nuestro seello de cera colgado. Fecha en Madrit veinte et seis dias de abril era de mille et trescientos et setenta et siete annos. - Yo Johan Gotierres la fis escrevir per mandado del rey.
- Sepan quantos esta carta vieren que nos don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon de Valencia de Cerdenya de Corcega et conde de Barcilona facemos ordenamos et establescemos vos amado consellero nuestro Gonçalvo Garçia procurador et mandadero nuestro special a tractar faser et ordenar posturas et convinencias en nome nuestro et por nos con el muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Toledo de Leon de Gallisia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina por faser guerra contra los moros enemigos de la fe et sus tierras et firmar aquellas posturas et convinencias de parte nuestra por sagramiento pleito et omenage o por qualquier otra manera de firmesa que a vos bien visto sera et a recebir otrosi por nos et en nombre nuestro del dicho rey de Castiella obligaciones juras pleito et omenage et otras seguridades las quales sobre el dicho fecho et las cosas pertenecientes a aquel a vos bien visto sera: et prometemos que avremos por firme agora et para siempre todas et cada unas cosas que por vos tractadas fechas ordenadas et firmadas seran. Et en testimonio de las quales cosas mandamos faser esta carta de procuracion et seellarla con nuestra seello mayor de cera colgado que fue fecha en la cibdat de Valencia dos dias andados del mes de abril en el anno de nuestro Senyor de mille et tres cientos et treynta et nueu. - Suscripsi G. et S. Martini mandato regis et fuit ostensum domino infanti Petro qui legit complete.
- En vos et en nombre de los dichos reyes nuestros senyores et por el poder que dellos avemos otorgamos et conoscemos que fasemos en uno pleito postura avenencia et paramiento firme et valedero qne los dichos reyes sean unos et de una ayuda para facer guerra contra el rey de Marruecos que llaman de Benamarin et contra el rey de Granada que agora son o seran daqui adelante et contra las sus gentes et tierras dellos et contra qualesquier otros moros dallen mar et daquen mar que por las tierras dellos fisiessen guerra contra los dichos senyores reyes de Castiella et de Aragon o contra cualquier dellos: et si tregua ovieren de aver los dichos nuestros senyores reyes daqui adelante con los dichos reyes de Marruecos et de Granada o con qualquier dellos por alguna razon que la ayan amos en uno et non el uno de los dichos senyores reyes sin el otro. Et porque el dicho senyor rey de Castiella a tregua con el dicho rey de Marruecos en la qual es el rey de Granada fasta el mes de março que sera en la era de mille et trescientos et ochenta annos: por ende yo Fernant Sanches procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho mio senyor rey de Castiella pongo en este pleito postura avenencia et paramiento quel dicho mio senyor rey pueda guardar esta dicha tregua que a con los dichos reyes de Marruecos et de Granada en el tiempo sobredicho: et passado el dicho tiempo de la dicha tregua o aquella ante del dicho tiempo fallida por alguna rason que finquen bien de agora assyn commo de entonce firmados et otorgados et prometidos estos dichos pleito postura avenencia et paramiento entre los dichos senyores reyes de Castiella et de Aragon contra los dichos reyes de Marruecos et de Granada et sus gentes et sus tierras et contra otros moros qualesquier que por sus tierras fisiessen guerra segunt que desuso dicho es. Et yo Gonçalo Garçia procurador sobredicho porquel dicho mio senyor rey de Aragon a tregua con el dicho rey de Granada fasta en tres annos que se compliran postrimero dia del mes de abril que sera en la era de mille et trescientos et ochenta annos o poco ante: por ende en vos et en nombre del dicho mio senyor rey de Aragon pongo en estos dichos pleito postura avenencia et paramiento quel dicho mio senyor rey pueda guardar aquella al dicho rey de Granada fasta en el dicho tiempo assi que passado el dicho tiempo de la dicha tregua o aquella tregua ante del dicho tiempo fallida por alguna rason que finquen bien de agora commo de entonce firmados et otorgados entre los dichos senyores reyes estos dichos pleito postura avenencia et paramiento contra el dicho rey de Granada et su tierra et sus gentes assi commo dicho es. Et porque podria acaescer que durando la tregua quel dicho senyor rey de Castiella a con el dicho rey de Marruecos en la qual es el dicho rey de Granada et durando otrossi la dicha tregua quel dicho senyor rey de Aragon a con el dicho rey de Granada o aquella ante del dicho tiempo fallida por alguna rason como dicho es los dichos reyes de Marruecos et de Granada o alguno dellos o otros moros algunos por las tierras dellos se trabajassen de faser o fisiessen guerra o danno al dicho senyor rey de Aragon o a sus tierras o a sus gentes et para esto faser provassen de entrar o passar por la tierra et senyorio de dicho senyor rey de Castiella: por ende yo Fernant Sanches procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho mio senyor Rey de Castiella pongo convusco Gonçalo Garçia procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho senyor rey de Aragon que el dicho mio senyor rey de Castiella en el dicho caso defendera segunt su poder fuere la passada dellos por su tierra del dicho senyor rey de Castiella a la tierra del senyor rey de Aragon et mandara a sus gentes que ge lo embarguen et defiendan cuanto pudieren. Et porque al servicio de Dios al qual entienden los dichos senyores reyes principalmiente en los dichos pleytos et al servicio dellos et a pro et a guarda de sus tierras et de toda la christiandad cumple mucho et es menester que la mar senyaladamiente en el estrecho de Tarifa sea guardada por flota el armada conviniente de los dichos senyores reyes: por ende yo Fernant Sanches procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho mio senyor rey de Castiella pongo convusco Gonçalo Garcia procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho senyor rey de Aragon que aviendo guerra los dichos reyes nuestros senyores o qualquier dellos contra los dichos reyes de Marruecos e de Granada o contra qualquier dellos segunt dicho es el dicho mio senyor rey de Castiella terna en la mar del estrecho de Tarifa en los cinco meses del anno que son estos mayo junio julio agosto setiembre veinte galeas armadas et bastecidas de gentes armadas segunt conviene a su costa et a su mission: et los otros siete meses del anno que son estos octubre noviembre desiembre enero febrero março abril ocho galeas armadas et bastecidas segunt que dicho es a su costa et a su mission: et yo Gonçalo Garçia procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho mio senyor rey de Aragon pongo convusco Fernant Sanches procurador sobredicho en vos et en nombre del dicho senyor rey de Castiella que aviendo guerra los dichos reyes nuestros senyores o qualquier dellos contra los dichos reyes de Marruecos et de Granada o contra qualquier dellos segunt dicho es el dicho mio senyor rey de Aragon en la dicha mar en los dichos cinco meses quel dicho senyor rey de Castiella toviere las dichas veinte galeas terna diez galeas armadas et bastecidas segunt conviene a su costa et a su mission: et en los otros dichos siete meses del anno que el dicho senyor rey de Castiella toviere alli las dichas ocho galeas el dicho mio senyor rey de Aragon terna alli quatro galeas armadas et bastecidas segunt dicho es a su costa et a su mission: et si los dichos senyores reyes acordarense en los dichos meses del anno o qualquier dellos sean alli puestas mas galeas o menos que assi commo el senyor rey de Castiella crecera o menguara el cuento de las veinte o de las ocho galeas a essa misma rason el dicho mio senyor rey de Aragon crecera o menguara al cuento de las dies o de las quatro galeas a rason de la tercera parte. Et este pleito postura avenencia et paramiento de las galeas et los almirantes et gentes de aquellas en los meses sobredichos commo dicho es siervan continuadamiente a Dios et a los dichos senyores reyes a guarda et defendimiento dellos et de sus tierras et de sus gentes et de qualesquier dellos et a enxalçamiento de la santa fe catholica en la dicha mar del estrecho o en otra parte de la mar do mas menester fuere et mayor servicio pudieren faser a Dios et a los dichos senyores reyes o a qualquier dellos segunt que esto vieren los dichos señores reyes o los almirantes dellos. Et porque todos et cada uno destos pleito postura avenencia et paramiento sean mas firmes nos los dichos Fernant Sanches et Gonçalo Garçia procuradores sobredichos prometemos el uno al otro que los dichos senyores reyes guardaran todo esto que dicho es el uno al otro a buena fe sin mal enganno: et por el poder sobredicho que avemos de los dichos senyores reyes fasemos pleito et omenage en nuestras manos el uno al otro segunt costumbre de Espanya et juramos a Dios et a santa Maria sobre la crus et los santos evangelios por nos corporalmiente tannidos (tocados, tangere) en las almas de los dichos senyores reyes que los dichos nuestros senyores reyes de Castiella et de Aragon por si et por sus vassallos et gentes guardaran el uno al otro los dichos pleito postura paramiento avenencia juras et omenages que nos fasemos et otorgamos en su vos et en su nombre commo dicho es et prometemos que estos pleitos et posturas que dichas son que seran firmes valederos et guardados en vida de amos los dichos senyores reyes et que guarden et tengan todo esto que dicho es et que non vengan contra ello en todo nin en parte. Et nos los sobredichos procuradores por el poder sobredicho ponemos et prometemos que los dichos senyores reyes et cada uno dellos aprovaran et ratificaran aviendo por firme estos dichos pleito postura avenenencia paramiento juras et omenages por sus cartas seelladas de sus seellos de cera pendientes et que las embiaran a la senyora reyna Daragon hermana del dicho senyor rey de Castiella fasta postrimero dia deste mes de mayo en que estamos para que la dicha senyora reyna enbie la carta del senyor rey de Castiella al senyor rey de Aragon et la carta del senyor rey de Aragon al senyor rey de Castiella. Et desto todo que dicho es rogamos a Diego Ferrandes escrivano del dicho senyor rey de Castiella et su notario publico general en la su corte et en todos los sus regnos que fisiesse escrevir ende dos cartas publicas tal la una como la otra la una que finque a mi el dicho Fernant Sanches et la otra a mi el dicho Gonçalo Garçia et a los testigos que a esto son presentes que escrivan en la fin dellas sus nombres et a mayor firmedumbre escrevimos nuestros nombres en cada una dellas et fisiemos las seellar con nuestros seellos de cera pendientes. - Testigos que fueron presentes a esto llamados et rogados don Gonçalo Martines maestre de la cavalleria de la orden de Alcantara et despensero mayor del dicho senyor rey de Castiella et don Lope Peres de Fuent-echa arcediano de Burgos et dean de Valencia et frey Johan Ferrandes de Heredia consejero del rey Aragon et comendador de Alhambra (Nota: Alfambra, Teruel) et de Villel et don Ramon Castellano ayo del infante don Fernando fijo del rey de Aragon (Nota: Fernando el Católico) et Estevan Ferrandes de Toledo et Alfonso Martinez canonigo de Oviedo et Garçi Lopes de Çibdat Rodrigo et Gomes Ferrandes de Soria alcalles del dicho senyor rey de Castiella. - Fecha esta carta en Madrit sabado primero dia de mayo era de mille et trescientos et setenta et siete annos. - Et yo Diego Ferrandes escrivano del dicho senyor rey de Castiella et su notario publico general en la su corte et en todos los sus regnos fuy presente a estos dichos pleito postura avenencia paramiento juras et omenages que dichos son con los dichos testigos que en fin desta carta escrevieron sus nombres et a ruego et requirimiento de los dichos Fernant Sanches et Gonçalo Garçia procuradores sobredichos fis escrevir ende dos cartas publicas tal la una commo la otra e vilas soescrevir por los dichos testigos et procuradores et seellar con los seellos de los dichos Fernant Sanches et Gonçalo Garçia de las quales es esta la una. Et ay raydo et emmendado en esta carta a los quorenta et cinco renglones o dise continua et non le enpeesca: et pus en esta carta mio signo en testimonio de verdat. - Nos el Maestre Garçia Lopes Lupus Petri archidiaconus Burgensis et decanus Valentine ecclesie Estevan Ferrandes Alfonso Martines fray Juan Ferrandes de Eredya C. de Alfambra Remon Castellan Gomes Ferrandes. - Fernant Sanches. - Gonçalvo Garçia.


lunes, 1 de junio de 2020

XCII. Reg. n.1897, fol. 152. 1 dic. 1230 (!! 1389: MCCCLXXXIX)


XCII.
Reg. n.1897, fol. 152. 1 dic.
1230 (!! 1389: MCCCLXXXIX)

Nos
Johannes etc. Exposito nobis humiliter per fideles nostros ambaxatores et sindicos universitatis civitatis Valencie qui adsunt in generali curia quam hic nunc celebramus ut cum ipsius civitatis consilium pro comuni utilitate incolarum ejusdem et signanter ut officiales dicte civitatis sicuti presunt ita prossint ceteris et ab inferendis eis injuriis arceantur deliberaverit quod inquisiciones que fori novi disposicione contra officiales ipsos fiebant et que postea ex speciali privilegio serenissimi domini regis Petri genitoris nostri recordationis inclite remisse fuerant ex nunc certis forma temporis ac modo tactis inferius reducantur: supplicatoque nobis humiliter ut hiis velut dicte civitatis comodis locum dare ac subscripta concedere dignaremur: nos qui in nostrorum subditorum utilitatibus delectamur hiis omnibus nostro in consilio solerter discussis supplicationi huic duximus favorabiliter annuendum. Igitur deliberate et de nostri certa sciencia statuimus providemus concedimus ac hujus serie ordinamus quod a festo sancti Michaelis proxime nunc lapso usque ad instans festum nativitatis Domini et ab ipso festo nativitatis ad quinque annos ex tunc inmediate sequentes tam contra mustaçafium in dicto festo sancti Michaelis electum et alios sui officii infra tactos quam contra omnes et singulos officiales dicte civitatis designatos inferius qui intra dictos quinque annos a dicto festo nativitatis sequentes electi aut positi fuerint seu infrascripta officia vel ipsorum quodlibet exercuerint statim lapso unoquoque anno hujusmodi exercicii fiant inquisitiones tam ex officio nostro quam ad partis instandam modo et forma inferius declaratis. Qui siquidem officiales sunt et sint hii: videlicet justitie in criminalibus et in civilibus et usque a summam CCC solidorum et locumtenentes ac assesores cujuslibet eorundem capita excubiarum dicti justitie in criminalibus scriptores quicumque et sagiones curiarum tam dictorum justitie quam gubernatoris et bajuli generalis dicte civitatis ac ejus regni mostaçafus locumtenentes pensatores et sagiones sui officii nec non scriptores curie consulum et illius vocate curie vel comissionis portarii seu comissarii decimorum et ipse portarius seu comissarius nichilominus quartenerii seu guardiani orte civitatis prefate ac insuper substituti omnium et singulorum predictorum: ad quas inquisitiones faciendas adveniente vigilia seu vespera beati Michaelis Septembris proxime instantis et ex tunc simili die cujuslibet dictorum quinque annorum per consilium dicte civitatis eligantur unus miles vel generosus unus civis et unus doctor vel in jure peritus domiciliati in civitate jam dicta qui cum fuerint electi et presentati nostro bajulo generali et in ejus posse juraverint se in hujusmodi officio bene legaliter ac viriliter hubituros mox habeant et nos nunc pro tunc singulis eorum plenam et perfectam potestatem et jurisdiccionem cum presenti concedimus et comitimus dictas inquisiciones faciendi et perficiendi contra officiales predictos et unumquemque ipsorum qui tum et usque ad proxime sequens tunc festum nativitatis Domini exercuerint quodvis ex officiis memoratis. Hujusmodi autem inquisiciones intra triginta dies post lapsum anni cujusque officii seu officiorum predictorum incipiant et super ejus et eorum universis et singulis fraudibus dolis et culpis latis ac etiam necligenciis notabilibus dumtaxat seu talibus que dolum videantur sapere fiant breviter summarie ac de plano sine strepitu et figura judicii et sine scriptis solemnibus: quarum inquisicionum sit notarius et scriptor ille quem dicti inquisitores cum electi fuerint assumpserint annuatim et non alius. Durent preterea et perficiantur inquisiciones ipse intra tres menses post incepcionem earum seu uniuscujusque ipsarum inmediate sequentes: intra vero dictos tres menses officialis contra quem inquiretur abesse vel recedere non presumat a civitate predicta absque ipsorum speciali licencia et super hoc in dicte inquisicionis inicio per fidejussores sufficienter caveat et cum pena in posse dictorum inquisitorum et ad eorum notitiam alias carceri continue dictis tribus mensibus durantibus mancipetur. Ulterius enantamentum sive processus dictarum inquisicionum duo ipsorum inquisitorum aut etiam unus videlicet dictus doctor vel jurisperitus in solidum colligere possint usque ad interloqutoriam et diffinitivam sententiam exclusive: cui interlocutorie duo saltem eorum deliberationi vero ac prolacioni cujuslibet sententie diffinitive omnes ipsi tres et etiam gubernator aut bajulus generalis regni Valencie vel locumtenentes alterius eorum habeant interesse. Adjecto quod si officiales ipsi vel eorum aliquis reperti fuerint culpabiles pena debita in personis et vel in bonis eorum pellantur juxta demerita singulorum: sed si reperti fuerint non culpabiles ad nullum salarium dictorum inquisitorum vel aliud et ad nullas scripturas vel alias expensas ullatenus teneantur. Et quia nolumus in predictis justitie impediri processum meritis ignoratis promittimus nulli ex officialibus antedictis vel eorum alicui ante vel post incepcionem ipsarum inquisicionum infra dictos tres menses remissionem supersedimentum guidaticum vel alias gratiam concedere. Verum si officiales ipsi aut eorum aliquis ante vel post sententiam componere vel se avenire voluerint hoc eis liceat cum dictis gubernatore ac bajulo de ac cum consilio inquisitorum ipsorum. Quantitates quidem pecunie ex condempnacionibus vel composicionibus seu avinenciis hujusmodi proventure dictorum inquisitorum salariis et aliis expensis justis secundum stilum curie nostre deductis nostro erario applicentur: proviso tamen antequam dicte quantitates vel earum aliqua in toto vel in parte solvantur quod parti private super jure suo prius et plenarie satisfiat: alioquin talis comdemnacio vel composicio seu avinencia nullius valoris existat et dicti inquisitores suo salario priventur et nichilominus teneantur ipsi parti private ad totum illius interese. Declarato finaliter quod si quis a quoque dictorum officialium injuriatum se senserit vel gravatum possit de illo etiam suo anno durante conqueri et jus suum assequi coram inquisitoribus memoratis. Mandamus igitur dictis gubernatori et bajulo ac universis et singulis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus quatenus provisionem concessionem et ordinationem nostram hujusmodi aliaque omnia predicta et singula rata et grata habeant et per dictum tempus observent et teneant observarique ac teneri faciant prestentque super eis auxilium consilium et favorem si et quando fuerint requisiti in cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo munitam. Data in Montesono prima die decembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXIX. - + Dominicus Mascho. - Dominus rex mandavit michi Jacobo Cavaschani et fuit recognita per Raimundum de Franch Dominicum Maschoni Petrum Çacalm vicecancellarios suos et Sperantem in Deo Cardona promotores et consiliarios dicti domini regis.

domingo, 16 de febrero de 2020

XXXI, reg 6, 16 noviembre 1259

XXXI. 
Reg. 6 Jac. I. Pars. 1A n. 11. fol. 153. 16 nov. 1259. (XVI kalendas decembris anno Domini MCCL nono).

Nos Jacobus et cetera enfranquimus et franchos et immunes facimus omnes et singulos judeos comorantes in villa de Unocastello qui causa habitandi domos suas permitabunt in castro de Unocastello hinc videlicet ad tres annos completos primos continue venturos ab omni peyta cena et quolibet alio servicio de quibus nobis infra dictum tempus non teneantur respondere. Eodem modo enfranquimus et franchos et inmunes facimus omnes et singulos judeos qui in castro predicto de Unocastello veniant populandum ab omnibus peytis cenis et quibuslibet aliis servitiis regalibus hinc videlicet ad quatuor annos primos continue venturos: ita quod de predictis nobis vel nostris nec alicui alii nostro nomine non teneamini respondere per totum spacium termini supradicti immo sitis inde cum bonis vestris habitis et habendis liberi quitii et penitus absoluti. Datum llerde XVI kalendas decembris anno Domini MCCL nono.

xxxii-reg-8-fol-67-15-marzo-1260-cervaria-cervera

lunes, 1 de junio de 2020

LXXVII. Reg. n°1437, fol. 129. 19 nov. 1377.


LXXVII.
Reg. n°1437, fol. 129. 19 nov. 1377.

Petrus etc. fideli nostro regenti officium gubernacionis insule Minoricarum et alii cuicumque qui pro tempore dicto preerit officio salutem et gratiam. Dudum provisionem et ordinationem fecimus eum alia litera nostra tenoris sequentis.
- Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. dilecto nostro gerenti vices gubernatoris in insula Minoricarum vel ejus locumtenenti salutem et dilectionem. Fidelis noster Raymundus de Pulcroloco nuncius per universitatem dicte insule ad nos missus ex parte ipsius universitatis exposuit reverenter coram nobis quod anno quolibet in festo sancti Stefani prothomartiris congregantur in ecclesia sancte Marie castri de Maho insule memorate omnes homines dicti castri et ejus termini et ibidem eligunt duos homines in sindicos scilicet unum habitatorem dicti loci de Maho et alterum habitatorem in termino ejusdem extra ipsum locum qui quidem duo sindici tractant et procurant seu tractare et procurare debent bonum reipublice dicti loci. Eligunt etiam in dicta congregacione IIII homines qui illo anno tenentur ire ad villam de Ciutadilla insule supradicte pro dando consilium juratis ipsius insule quociens ipsi convocant eosdem: in qua quidem eleccione ubi est multitudo hominum loci predicti et ejus termini insurguntur et moventur quolibet anno multe dissensiones adeo quod inde scandala et dampna inter eos sequi possent. Quare supplicavit nobis dictus nuncius pro parte dicte universitatis ut pro vitandis scandalis et dampnis et pro tranquillo statu dicti loci qui respicit bonum statum tocius dicte insule providere dignaremur et etiam ordinare quod sindici dicti loci cum consilio XVIII consiliariorum qui anno quolibet pro tractando negocio dicti loci eisdem assignati existunt sine multitudine hominum dicti loci eligant annualim in vigilia nativitatis Domini decem probos homines loci ejusdem et ejus termini videlicet quinque habitatores ejusdem loci et alios quinque forenses videlicet termini dicti loci nomina quorum sic electorum binatim videlicet unum hominum habitatorum dicti loci et alterum hominum electorum forensium scripta in singulis membranulis papiri et involutis ipsis membranulis in rodulinis cere et ipsis rodulinis missis in quadam pelvi aque et ibidem revolutis et ab inde extractis per manum unius pueri illi duo qui nominati fuerint in primo rodulino sic extracto per dictum puerum sint sindici dicti loci in illo anno et illi qui nominati fuerint in duobus rodulinis qui postea extrahentur per dictum puerum a dicta pelvi sint consiliarii ipso anno dictorum juratorum et quod anno quolibet similis eleccio fiat. Nos vero supplicacione ipsa audita benigne vobis dicimus et mandamus quatenus habita informacione super predictis si repereritis quod dicta via eleccionis nobis supplicate sit melior quam illa que hodie observatur in dicto loco quod per quinque annos incepturos in festo natalis Domini proxime venienti ipsa eleccione nobis supplicata ut prefertur homines memoratos uti permittatis libere et impune. Data Barchinone IX die aprilis anno a nativitate Domini MCCCLXXIII. - Visa Romeus. - Sane quia tempus dictorum quinque annorum de proximo debent labi moti ex causis predictis et ad humilis supplicationis instanciam per Petrum Solerii sindicum dicte insule inde nobis factam preinsertam provisionem et ordinacionem finitis dictis quinque annis ad alios quinque annos ex tunc proxime et continue secuturos ducimus presentis serie prorrogandam: mandantes vobis quatenus habentes ratam gratam et firmam presentem nostram prorrogacionem sinatis uti durantibus dictis quinque annis hujusmodi prorogacionis predictos homines eleccione jam dicta juxta preinserte litere seriem pleniorem. Data Barchinone XIX die novembris anno a nativitate Domini MCCCLXX septimo. - Romeus Cancellarius. - Franciscus Pellicerii mandato regis facto per Castello de mandato consiliarii et promotoris.

jueves, 12 de marzo de 2020

Núm. 24. Leg. De cartas reales. Núm. 80. 29 set. 1340.

Núm. 24.
Leg. De cartas reales. Núm. 80. 29 set. 1340.

Al muy alto mucho honrado don Pedro por la gracia de Dios rey de Aragon et de Valencia et de Çardena et de Corcega et conde de Barcelona don Alfonso por esa misma gracia rey de Castiella de Toledo de Leon de Gallicia de Sevilla de Cordova de Murcia de Jaen del Algarbe et senyor de Molina vos enviamos mucho saludar como rey que tenemos en lugar de hermano et que mucho amamos et preciamos et pora quien querriemos tanta vida et salut como pora nos mismo. Facemosvos saber que nos que enviamos a Corte de Roma et a otras partes a Diego Juanes Dayala nuestro alcalle en Alava et Ass....n de Nigro g....oes por cosas que son nuestro servicio et van por vuestra tierra. Porque vos rogamos rey que les mandedes dar vuestras cartas porque vaxen seguros por vuestro sennorio con lo que l....aren (levaren, llevaren?) et que les non demanden portadgo nin passage nin otra cosa nin les fagan enbargo et nos gradescer vos lo ....os (hemos?) mucho. Dada en Sevilla veinte nueve dias de setinbre era de mille trescientos setenta et ocho annos. - Yo Francesch Mudarra la fis escrebir por mandado del rey. - Al rey de Aragon el rey de Castiella et de Leon.


domingo, 24 de mayo de 2020

LVIII. Reg.n.19.fol.192.3 nov.1274


LVIII.
Reg.n.19.fol.192.3 nov.1274

Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum Majorice et Valencie comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani volentes circa regimen civitatis
Barchinone provisionem debitam adhibere et statum ejusdem civitatis de bono in melius reformare concedimus vobis universis probis hominibus Barchinone et vestre universitati quod a proximo venturo festo sancti Andree usque ad decem annos completos continue venturos habeatis et liceat vobis habere quinque probos homines de civitate vestra illos quos eligere volueritis consiliarios vicarii et bajuli nostri Barchinone qui in presencia ipsorum vicarii et bajuli vel alterius eorum jurent tenere secretum de eo quod dictum fuerit inter eos et consulere vicario et bajulo bene et legaliter ad fidelitatem nostram et nostrorum et comunem utilitatem civitatis quandocumque et quocienscumque a predictis vicario et bajulo fuerint requisiti ita quod pro precibus timore vel amore non consulant vicario et bajulo nisi secundum Deum juxta eorum bonam conscienciam et quod qualibet septimana in die martis et in die sabbati congregent se in palacio nostro vel in alio loco idoneo quem ipsi consiliarii voluerint sine amonicione vicarii et bajuli et ibi cum vicario et bajulo si ab ipsis consiliariis fuerint requisiti iidem vicarius et bajulus habeant collacionem et tractatum de omnibus hiis que in civitate et curiis fuerint gesta et reforment procurent et tractent ea que ad fidelitatem nostram et publicam utilitatem fuerint ordinanda: et ipsi quiuque consiliarii cum fuerint electi et jurati eligant simul cum nostro vicario et bajulo vel altero eorum centum probos homines de civitate qui in posse ipsorum consiliariorum jurent tenere secretum et juvare vicarium et bajulum et dictos consiliarios et eorum consilium quando et quotiens per ipsos consiliarios fuerint demandati: et isti quinque consiliarii teneantur hoc onus sustinere per unum annum et in fine anni scilicet in festo sancti Andree predicti centum probi homines jurati vel qui de ipsis centum ibi fuerint teneantur eligere duodecim probos homines de ipsis centum qui duodecim electi ab ipsis centum vel ab illis qui ibi fuerint teneantur alios quinque consiliarios eligere qui cum fuerint electi et jurati eligant centum probos homines de civitate secundum formam superius comprehensam et sic fiat de ceteris quolibet anno per predictum decennium: et illi qui fuerint electi teneantur jurare et dictum onus sustinere modo superius comprehenso: quod si facere noluerint per nostrum vicarium et bajulum compellantur. Si vero contingeret quod unus vel plures de dictis quinque consiliariis vel de dictis centum juratis decederet vel esset absens aut detineretur infirmitate ceteri remanentes locum ejus vel eorum teneant et observent. Volumus autem quod vicarius noster juret in posse dietorum quinque consiliariorum stare consilio ipsorum consiliariorum et quod eorum consilio non requisito non congregent similiter generale parlamentum nisi nos hoc specialiter mandaremus. Volumus etiam quod bajulus noster promittat in posse ipsorum consiliariorum sub fide juramenti nobis prestiti et sub fide qua nobis tenetur quod stet consilio ipsorum consiliariorum et quod eorum consilio non requisito non congreget similiter generale parlamentum nisi nos similiter hoc specialiter mandaremus et ut predicta omnia majori gaudeant firmitate in jungimus firmiter et mandamus vicario et bajulo Barchinone presentibus et venturis quod prescripta omnia sub fide qua nobis tenentur et juramento ab eis nobis prestito observent et faciant infra predictum tempus decem annorum inviolabiliter observari et in aliquo non contraveniant si de nostra confidunt gracia vel amore: et si dictus vicarius et bajulus noluerint vel neglexerint tenere justitiam aut non compleverint mandata nostra vel non starent consiliis dietorum consiliariorum volumus et mandamus dictis consiliariis quod per nuncium vel suas litteras denuncient nobis predicta et nos taliter faciemus et castigabimus eos quod non erunt ausi similia atemptare. Data Barchinone III nonas novembris anno Domini millessimo CCLXX quarto. - Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum Majoricarum et Valencie comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. - Testes sunt Bernardus vicecomes Caprarie Gaucerandus de Pinos G. de Cervilione Raimundus de Capraria Huguetus de Sancta Pace.

lunes, 1 de junio de 2020

LXXXVIII. Reg.n.1895, fol. 116. 25 nov. 1388.


LXXXVIII.
Reg.n.1895, fol. 116. 25 nov. 1388.

Pateat universis quod nos
Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.
Confirmacio feta per
lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIIl qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots Xll o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit proliom aximatcx en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.
- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.

domingo, 22 de diciembre de 2019

X, perg 43, febrero 1134

X
Perg. N°43. Feb. 1134.

In Dei nomine. Ego quidem Adefonsus Dei gratia rex facio hanc cartam donationis vobis totos populatores de Artasona qui ibi estis vel in antea ibi veneritis populare ad cavalleros et pedones. Placuit michi libenti animo et pro amore de illas terras populare. Dono et concedo vobis ad illos cavalleros ut sint ibi francos et liberos sicut sunt in lures terras et totos illos alios populatores quod sedeant ibi similiter francos et ingenuos sicut sunt illos populatores de Borovia et quod habeatis tales foros in totas vestras causas et in vestras facendas et in vestros judicios sive in vestras calonias et omicidios quomodo habent illos populatores de Borovia. Et quantum potueritis populare vel examplare per ermum caballeros et pedones quod illum habeatis salvum et francum sine ullo malo fuero et sine ullo malo censo. Et ullo peito non peitetis nisi sola decima ad Deum et suis sanctis et non detis licentia nec portatico in tota mea terra et de nullo judicio non respondatis ad nullo homine nisi ad vestra porta de Artasona ad vestro foro. Et solto vobis illos montes de tota mea terra quod culietis ibi solta mente et non vobis faciat nullo homine nulla contraria et quod non detis erbatico in tota mea terra. Et dono vobis termino de Via lata in suso et de Loarre injuso et de illos collatos de Cambir et de Galleco inza toto illo ermo qui ibi est de V annos insuso: et si nullo homine vobis pignoraverit vel nulla contraria fecerit quod pectet millem metecals de auro. Et hoc donativum quod habeatis illud francum et liberum et ingenuum et securum vos et filii vestri et omnis generatio vel posteritas vestra salva mea fidelitate et de omni mea posteritate per secula cuncta amen. Et insuper dono vobis foro ut nullus populatores qui cavallo tenuerit ibi quod sedeat franco et ingenuo in tota mea terra. Sig+num Adefonsi regis. Sig+num regis Ranimiri (1) laudo et confirmo hanc cartam. Sig+num Raimunni comes laudo te confirmo hanc cartam. Signum + Ildefonsi regis filii Barchinonensii comitis qui hoc suprascriptum laudo et confirmo. Facta carta in era MCLXXIIa in mense fervero in anno quando rex presit Michineza et assitiavit ad FragaRegnante me Dei gratia rex in Aragon et in Pampilona sive in Ripacorza episcopus Sancius in Pampilona episcopus Arnaldus in Oscha episcopus Pere Guillem in Roda alius episcopus Sancius in Nagera comite Rexo in Tutela Gonzalvo Petriz in Alagon Sancio Johanes in Osca Petro Tizon in Estella Eastang in Biel Fortung Lopiz in Soria Lop Xemenez in Luesia Caxal in Nagera et in Daroca Garcia Remirez in Monzon Lop Lopiz in RiclaRamon Arnald de Sancta + senior de illa population. Et hec sunt testes de ista carta super scripta. Garssion de Schala et Faus de Xalon. Ego Michael scriptor sub jussione domini mei regis hanc cartam scripsi et de manu mea hoc signum + feci. 

(1) Como antiguamente solían los monarcas confirmar los privilegios que habían concedido sus antecesores sin más fórmula ni formalidad que la de poner su firma o signo en algún blanco del pie de las mismas cartas originales, no deben extrañarse las anteposiciones o postposiciones que se notan en esta y casi en todas las escrituras o privilegios confirmados en aquellos sencillos tiempos.