18 DE OCTUBRE.

18 DE OCTUBRE.

Después de leídas las cartas del señor Rey y de los Embajadores, ocupáronse de su contenido, conferenciando los Diputados con los individuos del Consejo; pero como fuesen pocos, a causa de ser domingo, no tomaron ningún acuerdo.
Siguen las cartas a que se alude anteriormente.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. En aquests passats dies vos scrivim com totes les diferencies e controversies que eren entre nos e lo Rey de Castella indistinctament e aximateix las que eren entre nos e lo lllustrissimo don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per los fets de Navarra eran stades lexadas a total conexença e determinacio de certes notables personas en nostres letres nomenades axi com
poreu haver vist per aquelles a les quals nos referim. Veritat es que nos enteniem en lo desempatxament del lllustre Infant don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit ara empero vos certificam com los magnifichs e spectables don Joan Pacheco marques de Villena e don Enrique comte Dalvadaliste oncle de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e lo comanador Joan Ferrandez Galindo son venguts tramesos per lo dit Rey de Castella a la vila de Agreda (Ágreda, en Soria) per part dels quals ab molta instancia som stats suplicats quens plagues donar loch que la dita lllustrissima Reyna nostra muller anas a la ciutat de Taraçona per conferir ab ella sobre negocis de molta importancia los quals bonament no podien esser comunicats a altra alguna persona. De aço mateix es stada ella instada e suplicada per los dits marques comte e comanador. De una part nos hauria plagut per lo present no fos sobrevengut aquest impediment alguna dilacio que per aquella causa pren la partida e anada en aqueix Principat nostre del dit Illustre Infant don Ferrando fill primogenit nostre. Quant consideram empero de la altra part quant es lo benefici que Deu volent se spera seguir de aquestes viles hauda sobre aço digesta deliberacio en nostre conçell no es stat vist esser expedient deure donar desviament a aquelles per no perdre tal saho e disposicio que es dubte altra semblant occorreques de aquesta jornada e tantost sino fos per alguna indisposicio de la sua persona la dita lllustrissima Reyna nostra muller seria partida pero a Deu gracies ja es en bona convalescencia e pora partir daçi a dos o tres jorns axi com dit havem. Aquesta dilacio sera de breu temps dins lo qual continuarem en fer apparellar les coses necessaries e oportunes pera la partida del dit Illustre fill nostre Primogenit havem volgut comunicarvosho per tots bons respectes. Havem ferma confiança quels afers succehiran a gloria de nostre Senyor Deus honor e servey nostres repos e assossech de tots aquests regnes e terres de Spanya segons que de aço pus largament havem conferit ab los embaxadors vostres demanant ne lo parer de aquells per los quals nos tenim per dit de totes les coses dites sereu avisats. Dada en la ciutat de Calatayud a XV dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends etc. Apres que per letra nostra sots data del primer del mes present vos havem narrat lo proces e gesta de totes coses per nosaltres fetes e enantades en quant vos restava saber fins en aquell jorn ses subseguit que dissabte que comptavem tres del dit present mes rebem dos letres vostres sots diverses dates. La primera de XXIIII del proppassat continent dels miracles que per voluntat divina aqui se continuen per mija del cors del lllustrissimo Senyor Primogenit de bona memoria. E en la mateixa som encantats de veure les altres a nosaltres derrerament trameses e de donar compliment en lo temps modo e forma en aquelles contenguts al que per ells significat nos es. Laltra letra es de XXVIIII del mes mateix e en la sua primera part fa semblant mencio dels miracles predits e puix apres conte la nova per vosaltres sentida de la venguda de mossen Rebolledo ab certa gent darmes del regne de Navarra e dirias que per damnejar a don Felip de Castro. Sobre que ordenau esser feta per nosaltres paraula a la Majestat del dit Senyor Rey. E mes encara conte del fet de Luis de la Cavalleria tresorer en la causa toquant lo clero e los creedors de la cambra apostolical. E per quant nosaltres la donchs sentim lo dit Senyor Rey esser occupat en aquella jornada en afers de la cort de aquest regne e mes sentim que en lo fet del dit mossen Rebolledo e del dit don Felip haria paraula de seguretat e noy corria perill algu per tant no fom davant lo dit Senyor Rey en aquella jornada. Lo dia seguent que fonch digmenge a IIII del dessus dit corrent mes a les XI ores abans de mig jorn rebem de vosaltres altra letra sots data de XXX del dit prop passat mes ab la qual som encarregats suplicar de part vostra la real Majestat sobre lo fet de les persones de consell e casa del Senyor Primogenit que aquelles fossen a contentacio de aqueix Principat e de vosaltres en nom de aquell ab entreveniment de aqueixa ciutat per les causes e motius en la dita letra contenguts. E reduhiunos a memoria lo que per nosaltres de la Senyora Reyna per letra de XXVI del dit mes prop passat nos era scrit. Aquest es lo efecte de les dites letres segons en elles a les quals nos referim lo qual dia de digmenge no poguem ensemps esser ab la dita Majestat. Mes lo dilluns apres seguent que comptavem cinch del dit corrent mes anam a la dita Majestat e li explicam e narram la continuacio dols dits miracles juxta tenor de vostres letres e apres la supplicam devotament sobre totes les altres coses en vostres letres contengudes e de aquelles de les quals per vosaltres nos es feta commemoracio applicant a les supplicacions nostres totes les causes e motius en vostre scriure deduits. A les quals coses per la dita Majestat nos fonch respost sots lorde seguent. Primerament dix haver molta consolacio dels miracles predits los quals dix fahien evident demostracio e senyal que lo lllustrissimo Primogenit fill seu era per Deu collocat entre los seus sants en gloria en la qual sperava que sempre intercedira e pregara la Majestat divinal per lo dit Senyor Rey. E presentades per nosaltres dues letres que sobre aço nos havieu remeses al dit Senyor Rey donadores aquelles legi ab contentacio. Venint en apres al fet de mossen Rebolledo dix que lo dit mossen Rebolledo era e stava per manament de sa Senyoria en lo regne de Navarra sens alguna demostracio que no fahia de venir ne partir ne havia fins la donchs tal licencia. E que on a venir hagues no permetera la sua Altesa ell vingues en tal manera per denunciar lo dit don Felip com sia cert que en aquestes dues parcialitats afronta tot lo regne Darago lo qual si per causa del dit bando se embarbullava no succehiria a honor ne servici del dit Senyor Rey. E per tant dix lo dit Senyor que per mitja de la sua Altesa ab entreveniment de la cort del dit regne era donada paraula de seguretat a cert temps entre lo dit mossen Rebolledo e lo dit don Felip en la qual se treballara intras don Joffre de Castro e durant lo temps daquesta paraula se treballaria per metreho en total repos perque de aço no calia redubtar car la sua Excellencia ho havia molt a cor vist que era cosa molt sguardant lo bon stat del regne e lo seu servici. En lo negoci den Luis de la Cavalleria dix lo dit Senyor Rey que en la sua bona fe de aquell no havia oyt parlar des que aquesta diferencia era moguda sino de huns quinze jorns en ça que lo dit En Cavalleria era de nou vengut en aquesta ciutat e axi nos pot dir que lo dit Senyor Rey lo hagues en res favorit en aquesta part abans dix lo dit Senyor haver en aquests dies oyt que sobre aquesta diferencia la qual recahia entre lo dit En Cavalleria e mossen Franci Dezpla e En Joan Boscha lo dit En Cavalleria se justificava molt dient ne stiguera a conexença del arquebisbe de Tarragona o de qualsevol persones continuament elegidores. Veritat es que los dessus dits mossen Pla (dez Pla, Desplà, de es Pla) e En Boscha volrien segons se debia (o dehia) que lo dit En Cavalleria anas sobre aço a Barçelona ço que a ell no venia be ne li era factible per causa del bando que sos parents havien ab gents de aqueixa ciutat mes que havia ofert de anar fins a Fraga. E com se vulla fos ara era stat aci lo dit En Boscha ab lo qual lo dit En Cavalleria era romas en tot apuntament sobre lo dit negoci. Venint en apres als altres afers e de major importancia car ab tota veritat haguem sentiment del dit Senyor Rey que li fonch admiracio que aqueix consistori se diverteixqua a fets e negocis privats quals son los den Cavalleria e dels altres sos companyons entre los quals es la diferencia dessus dita. Dixnos lo dit Senyor Rey en lo fet del consell e casa del Senyor Primogenit que ja nos ne havia dita sa intencio en la qual perseverava ço es que havia voluntat dispondre de les persones del dit consell e casa ab consell vostre en nom del Principat e ab entreveniment de la ciutat de Barçelona e dels altres regnes seus en que la tramesa del dit Senyor Primogenit en aqueix Principat fora molt presta. Per semblant dix que les provisions dels oficis de aqueix Principat eren ja en expedicio e que les veren aqui prestament realment e sens falla. En lo restant de la anada o aturada de la lllustrissima Senyora Reyna dix que sa Altesa no havia encara deliberat e que stava en perpleix de la dita deliberacio per quant havia bona voluntat en condescendre a vostres suplicacions en ço que bonament pogues fer pero que attesa la edat del lllustrissimo Primogenit no vehia com se pogues menejar que anas sens la dita Serenissima mare sua com facilment li poria succehir alguna indisposicio en sa persona en la qual trobarsi la mare era lo total remey apres la ayuda de Deu e no trobansi era cosa perillosa e de gran inconvenient a la persona del dit lllustrissimo Primogenit a la salut e conservacio del qual se devia molt attendre axi per lo dit Senyor Rey com per tots los subdits e vassalls seus qui poden veure que no hi ha altre sino aquest. Mes encara que on se deliberas de trametrel sol sens la dita lllustrissima mare sua ço que no era cosa factible ne bonament se pot dir no vehia lo dit Senyor Rey a qui bonament pogues esser acomanat per gelosies e passions que de aço insurtiren entre los catalans los quals tots ensemps no podien haver la custodia de aquell e convenia devenir a alguns de que los altres restarien en tanta descontentacio que de aço pervendrien assats diferencies e inconvenients. Per les quals rahons dix lo dit Senyor Rey que la sua Altesa no havia feta en aquesta part alguna deliberacio e que per conseguent dir no lans poria. Ne altra resposta poguem sobre aço haver de la Majestat sua de la qual partint nos per aquella hora vist que res noy havia nou que afreturas avis per correu deliberam sperar la resposta vostra a la letra que derrament vos havem tramesa e ladonchs de aço e del que apres succehiria avisar e consultar les reverencies nobleses e magnificencies vostres. E axi es stat fet. E discorrents aquests dies en los quals stam sperants la dita vostra resposta ha succehit que digmenge que comptavem XI del present mes la cort general de aquest regne en aquesta vila congregada apres missa solemne del dit dia ha jurat lo dit lllustrissimo Senyor Infant don Ferrando per primogenit e en sdevenidor Rey e Senyor apres los lonchs e benaventurats
dies de la reyal Majestat. En lo qual acte que es stat celeberrim e de molta solemnitat e festivitat fom demanats per la dita Majestat assistir en decoracio de
aquell e axi es stat fet donat e assignat a nosaltres loch decent e honorable en lo qual stiguem durant la celebracio del dit acte y ha succehit puix apres que hir que comptavem XIII del present la dita reyal Majestat nos trames demanar e venguts a la sua presencia nos significa com la sua Altesa havia hagudes letres del marques de Villena e altres en poder dels quals eren totes diferencies que son entre la Excellencia sua e lo lllustrissim Rey de Castella ab les quals letres los dessus dits significaven esser venguts a la frontera dels regnes per entendre e levar totes les dites diferencies e aquelles per via de lur facultat e poder metre en total repos. Suplicants los dessus dits plagues al dit Senyor Rey trametre fins a Taraçona la lllustrissima Senyora Reyna ab la qual poguessen sobre aquestes coses conferir e ab entreveniment seu venirne a la desijada fi de tranquilitat e repos. La qual cosa com hagues molt sguard al bon stament e pacificacio de tots los regnes e dominis del dit Senyor Rey e de la cosa publica de aquells dix lo dit Senyor Rey volernos aquella significar e no res menys sobre aquella demanar e voler lo consell nostre. Per nosaltres apres alguna deliberacio haguda sobre aço fonch a la sua Altesa respost quens eren a molta contentacio plaer e alegria totes coses que succehissen al seu servey e al bo e tranquille stat dels seus dominis e regnes e que regraciavem a sa Altesa com li plahia aço a nosaltres significar e comunicar ab humanitat e benignitat tanta. En aquella part empero del consell demanat per esser nosaltres sots ordinacio vostra diguem no poder satisfer e respondre lo que a nosaltres e a nostre ofici incumbia era tots temps suplicar la Excellencia sua per la tramesa del dit Illustrissimo Primogenit e de les altres coses per nosaltres supplicades juxta la ordinacio vostra. Les quals suplicacions iteravem e que si lo que de nou ocorria era causa alguna de diferir les dites supplicacions nostres plagues a la Majestat sua ab tal celeritat a tot provehir e dispondre que lo supplicat per nosaltres no rebes dilacio alguna com lo tal dilatar no succehis al seu servici ne al benefici de aqueix Principat en lo qual la sua Altesa devia molt attendre. Respos nos lo dit Senyor Rey que circa lo dit benefici stava la sua principal cura e que en alre mes no pensava e que lo repos e assossech de aquelles diferencies ab lo Rey de Castella eren lo total benefici de tots sos regnes e dominis en que aqueix Principat havia assats participi e que si entenera ab tanta cuyta per satisfer a tot que una hora de temps no si perdera. Partinchs donchs per aquella hora ab sa bona licencia de sa Majestat
sentim que la dita lllustrissima Senyora Reyna se dispon pera partir dema Deu volent. Es lo cami de aci a Taraçona de dues jornades o per alguna indisposicio sua per lo qual se fa portar en andes pora esser de tres jornades lo seu star lla se stima esser de III o IIII jorns tant solament e apres esser aci prestament tornada. Tot aço vos havem volgut significar a fi que si era causa de diferir o dilatar la anada del dit lllustrissimo Senyor Primogenit nous sia maravella. A nosaltres es vengut en admiracio com tant haveu trigat e trigau de respondre. E si vostres bones deliberacions per alguna causa se son diferides com en lo interim no havem haguda de vosaltres alguna letra per la nostra tal passio e desig volem prevenir e provehir al vostre. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus placia. Scrita en Calatayu a Xllll de octubre del any Mil CCCCLX hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

9 DE SEPTIEMBRE

9 DE SEPTIEMBRE

Se dio cuenta de haber recibido Juan Dusay el nombramiento real de protonotario del Rey, solicitando el interesado que se le declarase por no sospechoso y fuese admitido; y de una súplica de Gabriel Girau, por la que solicitaba aumento de remuneración; ocupándose, al mismo tiempo, del nombramiento de una comisión que, estudiando las cartas del señor Rey y de los embajadores, anteriormente recibidas, redactase la contestación que fuese más propia; sobre cuyos tres puntos se pasó a votación, y quedó resuelto el acuerdo, aunque no expresa el registro en qué sentido.
El mismo día, se recibieron varias cartas, las que, con su correspondiente contestación en seguida, se hallan a continuación.

Molt reverend e honorables senyors. Una vostra letra he reebuda la qual reebuda de continent ab los honorables senyors de jurats de la present vila sobre les coses en la dita letra contengudes los quals son stats mes que maravellats com no haveu reebudes les cartes en la dita letra mencionades com de continent que per part de vostres reverend e honorables savieses los fonch scrit de les dites cartes decontinent sens triga nenguna hi donarem recapte segons en los cavalars de aquelles se pora veure perque han dat orde aquelles per micer Andreu vos sien donades al qual segons dien les han trameses e lo qual ha special carrech donarles a vostres reverend e honorables savieses com sia sindich de la present vila. E mes no he a dir sino que la Sancta Trinitat sia en proteccio e guarda de vostres reverends e honorables savieses. Scrita en Vilafrancha a VIII del mes de setembre del any Mil CCCCLXl oferintme tostemps prompte fer e complir tot lo que per vostres reverend e honorables savieses me sera manat. - Qui en gracia de vostres reverend e honorables savieses me recoman Ferrer Pellicer diputat local de Vilafrancha de Penedes. - Als molt reverend e honorables senyors los senyors de diputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dia passat que era dissabte e comptavem V del present e daval scrit mes de setembre la Majestat del Serenissimo Senyor Rey ha trames e manat nosaltres venir a aquella davant la qual nosaltres venguts hans fet hun parlament de tal substancia e efecte. Primo lo dit Senyor Rey ha commemorat haver nos dit lo dia passat algunes coses ques fahien aqui contra forma de la capitulacio entre la sua Excellencia e lo Senyor Primogenit e lo Principat concordada e fermada de les quals ja scrit vos havem.
E jatsia pretenga lo dit Senyor Rey aquelles esser en derogacio prejudici e interes seu e de la sua reyal dignitat e en lesio de la dita concordia e que obren via a diferencies e amfractes (de fracturar, romper) pero diu sta en veritat que no son tals ne de tant greuge a sa Excellencia ne en algun grau se poden acomparar a les que dir e explicar nos entenia. Procehint donchs e continuant lo dit Senyor Rey lo dit seu rahonament nos ha dit com sa Altesa havia trames mossen Nogueres protonotari seu al Senyor Primogenit ab letra de creença segons per semblant lo ha trames a vosaltres e al conçell de la ciutat de Barchinona lo qual aqui junt e vengut per dues vegades al palau on lo dit Senyor Primogenit se alleuja no havia haguda audiencia del dit Senyor Primogenit forsa*a causa de alguna indisposicio de sa persona abans era stat dit al dit mossen Nogueres per part del dit Senyor Primogenit que tornas a sa posada e stigues fins tant fos demanat per sa Senyoria. E fahent ho axi lo dit mossen Nogueres com dell era stat ordenat havia en apres succehit esserli dit per mossen Lope trompeta per part del dit Senyor Primogenit anas a la sua Senyoria a la qual venint lo dit mossen Nogueres apres feta per ell deguda reverencia al dit Senyor Primogenit e explicades saluts per part del dit Senyor Rey e Senyora Reyna e recomendacions de part del Senyor Infant e del Senyor don Joan arquebisbe de Çaragoça presentant lo dit mossen Nogueres la letra que dix esser per la dita Majestat reyal al dit Senyor Primogenit no curant en res de la dita letra mas ab paraules de indignacio dites ab lo major sforç que havia pogut en presencia de vosaltres senyors diputats e dels consellers de aqueixa ciutat qui ensemps ab altres moltes persones vos trobaveu en la cambra del dit Senyor Primogenit havia respost al dit mossen Nogueres dientli se maravellava molt del dit Senyor Rey de haver lo trames e dell de haver gosar ne atreviment de venir davant sa Senyoria com fos aquell qui en temps de la sua preso havia presumit e gosat lo dit Senyor Primogenit interrogar e son dit o deposicio scriure. E que era en seny de ferli levar la lengua ab quel havia interrogat e tallarli la ma ab la qual la sua deposicio havia scrita e que tals coses no entenia perdonar a ell ni als altres qui en lo fet de la sua preso havien sabut ne entrevengut ne a Deu era cosa accepta do esser perdonades abans los ne entenia castigar e sperava en breu haver tal potencia quels ne castigara encara que fossen al costat de quisvulla. Manant daquiavant al dit mossen Nogueres li partis davant sa presencia e buydas la ciutat e guardas de esser trobat en aquella. Sobre la qual cosa com apres se hagues consell en aqueix consistori e en la casa de la ciutat e per part dels dits consellers sia stada tramesa certa embaxada al dit Senyor Primogenit supplicant lo li plagues als dits consellers trametre don Joan de Beamunt e don Joan de Cardona per lo dit Senyor Primogenit fonch respost que si era per lo fet de mossen Nogueres que non calia parlar e axi james lo ha volgut oyr ne ha permes li sia vengut davant mas a supplicacio dels dits consellers ha comes al abbat de Monserrat e a mossen Viladamany e a hun altre de oyrlo e de donarli resposta. Aquestes coses lo dit Senyor Rey ha dites esserli notificades per diverses letres e haver verdadera informacio de aquelles mostrantse delles molt congoxos. E continuant mes avant son parlar nos ha dit que com lo que es stat proferit per lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres e cominat contra ell e los altres directament proceheixca contra forma e tenor de la dita concordia e capitols e sia divisir e separar aquest regne e regnes del Principat e lo Principat dels regnes de la sua reyal corona car daqui avant la sua Majestat impulsa per aquesta tal occasio no poria ne enten donar loch que home trames per lo dit Senyor Primogenit li vinga davant ço en que es uberta via a la dita divisio e que priva e toll a la sua Majestat la senyoria e domini de aquella per tant lo dit Senyor Rey ha dit significar intimar e notificar a nosaltres en nome per part vostra e de nosaltres mateixs qui tots ensemps li som vassalls totes les dites coses dient e requerint mes avant a nosaltres per quant nos trobam aci presents que com la dita capitulacio e concordia sia stada fermada e jurada per cascu de nosaltres e sots virtut del jurament prestat siam tenguts a la defensio e manteniment de aquella en proteccio e ajuda de qualsevol part interesada o lesa que sots virtut del dit jurament et alias de la fidelitat que devem a sa Majestat la deguessem faelment consellar del que per aquella dega esser fet a integracio e conservacio de la sua reyal dignitat e honor e a observacio de la dita capitulacio e concordia la qual es en proposit vot e desig seu que be servada fos. Ab qual e quanta contristacio e conturbacio de nostres spirits aquestes coses havem oydes. Vist quals scandels e inconvenients poden parturir si de saludable consell no hi es provehit molt reverends e magnifichs senyors nou poriem suficientment exprimir a les reverencies e magnificencies vostres e per la dita turbacio stants per una pausa en scilenci e pensament abans no poguem res dir ne respondre a la sua Majestat en apres ab aquella major humilitat que poguem la supplicam fos de merce sua en muleria de tant perpleix e congoxa atorgar nos la nit per pensament per que ab millor deliberacio li poguessem respondre la qual cosa la sua Majestat nos atorga assignant nos la jornada de huy demati apres missa oyda per tornar per aquesta raho davant aquella la qual ora nos som presentats a sa Majestat e per aquella demanats de la dita resposta li havem aquella donada sots tal forma e efecte. Primerament havem supplicada la dita Majestat que abans de formar o edificar en son coratge per les coses que nos havia dites alguna indignacio fos merçe sua haver de aquelles informacio verdadera e no creure totes letres o reports com sovint sdevinga per desordenades voluntats o en altra manera dir e scriures de les coses mes avant que no son en esser e axi poria esser en lo cas present en lo qual era molt pertinent a la sua cauta Excellencia abans de donar a tals coses ferma credulitat haver ne tal certitud que error alguna no si puixa. Secundariament per quant vosaltres senyors diputats e los consellers de Barchinona vos trobas en lo dit parlament ço queus havia paregut esser dit e referit per lo dit Senyor Rey no sens algun notament volguem per lo vostre descarrech e de la ciutat satisfer no cregues la sua Majestat res si hagues fet ne dit ab intelligencia ne assentiment vostre ne de la ciutat qui juxta la fidelitat deguda a la sua Majestat sou e sereu tota vegada promptes e devotissimos a totes coses que complissen reverencia honor e servey de aquella e a obstar e repellir totes coses en contrari e de aqui nosaltres erem molts certs que de aquest cas havien pres molta contristacio ço que per evidencia se demostrava en los treballs e obra per vosaltres feta en reparacio e milloracio del dit cas segons lo dit Senyor Rey havia dit en aquella part de la embaxada tramesa al dit Senyor Primogenit e en altres coses en quant era stada la facultat e possibilitat vostra. Terçament en aquella part que havia tocada de la divisio dels regnes e Principat e privacio o abdicacio del domini commemorant nos la fidelitat e vassallatge etc. li havem satisfet tant per la comuna porcio de tots quant per la nostra privada vulla creure e per ferm haver la Majestat sua que per vosaltres ne per aqueix Principat ne encara per la dita ciutat de Barçelona (sale por primera vez en estos textos, la mayoría de las veces es Barchinona) ne axi poch per nosaltres en quant privadament a nosaltres sguarda no sera james preterida e obmesa alguna cosa envers la sua Majestat que de bons e fidelissimos vassalls se pertanga abans per observacio de la dita fidelitat e per exequcio e efecte de totes coses per aquella degudes se exposaran vides de persones e bens. E aço esser axi se comprobara per la sua Majestat en tot loch e temps que lo cas ho importe. Quartament e derrera en aquella part del consell demanat per observacio de la concordia etc. havem supplicada sa Majestat li placia attendre nosaltres esser aci sots ordinacio vostra e la comissio nostra esser artada sots certs termens los quals en alguna part a aço no se stenen e per tant no era nostre ofici en aquest cas la sua Majestat consellar ço que plagues a aquella per la nostra honestat pendre ab supportacio benigne. Supplicants pero la dita sua Majestat ço que pensasem molt sguardar a nostre ofici que si en les coses ques dien per lo dit Senyor Primogenit dites o fetes havia res que importas a la dita sua Majestat descontentacio o indignacio alguna que fos merçe sua volerse recordar que es pare Rey e Senyor de moltes virtuts e entre las altres dotat e ornat precipuament de clemencia la qual li placia per benigne perdo manifestar en lo cas present a fi que aquella sia tant mes illustrada quant per aquest benigne perdo e altres virtuoses operacions sera comprobada per les gents. E aço seria cosa que per vosaltres e nosaltres e tot lo Principat li seria reputada per summa gracia e merce. E finit en aço nostra supplicacio e parlar es stat respost e repplicat per lo dit Senyor Rey en aquella primera part de la informacio del cas dient que sa Excellencia la havia tal e tan verdadera que no afreturava mes informar e per aquella era certa que no solament les coses quens havia dites staven en veritat abans encara ni havia mes. E laltra part de la scusacio vostra e dels consellers de la ciutat dix admettre la dita scusassio per quant assats clarament appar no esser hi alguna culpa per les intercessions e obres per vosaltres e ells en apres fetes loablement. A les altres coses per nosaltres dites e supplicades nons ha dada resposta alguna lo dit Senyor Rey solament ha manat totes les vos significassem per nostres letres a fi que per vostres reverencies e magnificencies sia en tot e per tot attes es faça lo que de bons e faels vassalls se pertany segons la Majestat sua de vosaltres confia indubitadament hens ha dit ne scriu a vosaltres e al conçell de la dita ciutat axi donchs injungits e manats per lo dit Senyor Rey vos fem de totes les dites coses juxta lo dit manament lo present avis. Daquiavant nos ha occorregut scriureus que attes los afers de Castella entren en cami de repos segons vos scric si per ventura per la Majestat del Senyor Rey nos era dit no afreturas nosaltres passar de açi avant sius sera vist que dit aço ab beneplacit vostre nos ne puixam tornar. Placiaus scriuren per manera que no covinga per aço fer altre avis e missio de correu e si en la nostra partida lo contracte de la capitulacio encara no era desempatxat per lo que se ha trametre aci nos vullau scriure sots qual orde ho degam recomanar. Ab tant molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus placia. De Calatayu a VI de setembre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e conçell del General de Cathalunya.

Los señores Diputados mandaron expedir, el mismo día, la siguiente carta.

Molt alt e molt excellent Senyor.
Per micer Pere Falco e altrament som avisats vostra sarenissima Senyoria hauria provehit micer Antoni Mijans del ofici de assessor del portant veus de governador en aquest Principat lo qual micer Pere qui del dit ofici era provehit de vida e aquell ha be e loablament regit segons vostra lllustrissima Senyoria per moltes vies pot haver comprovat es recaygut en molta congoxa per quant no creu haver comes algun crim o delicte ne haver dada causa per que del dit ofici fos privat. E veritat es Senyor molt alt que donats a la Excellencia de la Senyora Reyna en nom de vostra Majestat los capitols fabricats per part de aquest Principat la dita Senyora Reyna en una resposta en via de modificacio a aquells feta al terç capitol dix que per complaure aquest Principat plauria a vostra gran Altesa revocar e remoure dels dits oficis lo canceller vicecanceller regent cancelleria governador de Cathalunya e assessor seu e los altres oficials etc. lo que aquest conçell e de aquesta ciutat hague a molta gracia pero prengueren alguna admiracio com era ofert revocar lo dit micer Falco del dit ofici per quant dell no era supplicat e per ço los consells present e de la dita ciutat tots concordes remogueren lo mot de assessor de la dita modificacio e axi ne fon supplicada la Excellencia de la dita Senyora Reyna la qual molt humanament dix que per major complacencia del dit Principat hi era stat posat lo dit assessor. Aquestes coses Senyor molt Excellent creem vostra Majestat ha ignorades com altrament no es de creure vostra Majestat hagues privat lo dit micer Pere Falco del qual se havia haguda memoria com dit es. Instats adonchs per part del dit micer Pere devotament notificant les dites coses a vostra gran Excellencia supplicant humilment aquella sia de merce sua haver aquell benignament per recomenat. E conserve la Sancta Trinitat vostra gran Senyoria ab tota felicitat segons desija. Manant sempre a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a VIIII dies de setembre del any Mil CCCCLX. hu. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Alt molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey.

En la misma sesión se tomaron varios acuerdos, siendo los principales, que la admisión o no admisión de Juan Dusay y de otros oficiales que había nombrado el Señor Rey fuese por votación secreta, y que las nueve personas encargadas anteriormente de examinar las instrucciones, examinasen asimismo los escritos enviados entonces por los Embajadores, y lo expuesto por el lugarteniente de tesorero, en virtud de credencial del señor Rey; de todo lo que, habían de hacer, en seguida, la oportuna relación.

3, 4, 5, 6, 7, 8, septiembre, 1461

3 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, pero se envió, de parte de los señores Diputados, al abad de Poblet, la resolución del Consejo, junto con la nota que sigue, para que ambos escritos los entregase dicho señor a los embajadores.

E que si dan reebien en lur embaxada quels sia satisfet per lo General declarat empero que si per potencia ere fet obs dits embaxadors algun dan que de aquell lo dit Principat los sia tengut. E si cas era los dits embaxadors reportaven dan algu per via de furt o rapinya quells fos fet o feta conjunctament o divisa en les posades o en altres parts per negligencia culpa e inadvertencia dels dits embaxadors o algun dells o companya lur o en altra qualsevol manera en tals cassos lo dit Principat nous sia tengut.

4 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por estar ocupados los señores Diputados en otros negocios.

5 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por continuar ocupados en los mismos negocios.

6 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

7 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros varios negocios.

8 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión por la mañana, pero se reunieron por la tarde, con motivo de haberse recibido las siguientes cartas del Señor Rey y de los embajadores, las cuales fueron leídas en consejo.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs prohomens amats e feels nostres. De la provisio de oficials que havem feta per aqueix nostre Principat sereu amplament informats per los magnifichs e amats consellers nostres Nantoni Nogueres nostre protonotari e Nandreu Catala lochtinent de nostre tresorer general als quals e a qualsevol dells en tot ço queus diran de nostra part poreu donar fe e creença com a nos mateix. Dada en Calatayu a IIII dies de setembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes. - Als reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dia mateix que parti lome per lo qual derrerament vos havem scrit en la vesprada de aquell dia attene aci hun home de peu portant letres del almirant de Castella e del comte de Paredes dirigides al Senyor Rey per les quals la Excellencia sua es certificada que los afers que la se menejaven per part del dit Senyor Rey ab intervencio dels cavallers ab lo Rey de Castella serien en termens de bona concordia juxta forma de certa capitulacio que sera en breu aci tramesa al dit Senyor Rey per fermar aquella la qual se diu proceheix en tal manera que facilment se creu la Majestat del Senyor Rey se adheria en fermarla. E mes sinch compta com lo arquebisbe de Toledo e lo dit comte de Paredes qui son de la part de nostre Senyor lo Rey e dels cavallers haurien menjat ab lo dit Rey de Castella convidats per ell e per semblant havia convidat lo almirant per un altre dia propvinent les quals coses son senyal de la dita concordia e de fermetat de aquella. Ingerintse donchs opportunitat del present portador nos ha paregut de les dites coses deure esser fet avis a les reverencies e magnificencies vostres per les quals ne som axi encarregats. Quant sera venguda la dita capitulacio del que porem saber de aquella e de tot lo que succehira per semblant avisarem les dites reverencies e magnificencies vostres a les quals de present mes avant certificam com havem feta fer instancia per expedicio del contracte de la ferma de la capitulacio feta per la Senyora Reyna en poder de Pere Doliet lo qual tota vegada ha dit que lo Senyor Rey havia manat lo dit contracte fos vist per los de son consell los quals son stats de aço solicitats e apres algunes occupacions per les quals se son excusats fins aci ara derrerament nos han dit que es necessari haver aci les fermes de les universitats sens les quals la cosa nols es vist haver compliment les quals hagudes faran donar expedicio al dit contracte perque es necessari esser provehit com mes prest se puixa fer en esser tremeses aci les cartes de les dites fermes. Altrament per la dita raho sera detengut lo dit contracte lo qual se deu haver per quant va tant en ell com vostres reverencies e magnificencies saben. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos guarde e ordenau de nosaltres lo queus placia. De Calatayu lo primer de setembre any LXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres vos havem scrit per letra dada lo dia prop passat la qual porta En Joan Carner scrivent en aqueixa casa de la Diputacio e per aquella vos avisam de les noves aci pervengudes de concordia sobre los afers de Castella segons per la dita letra haureu vist les quals noves a nosaltres eren pervengudes per mija de algunes persones del conçell del Senyor Rey e altres. Lo dia present som anats visitar la Majestat del dit Senyor per sentir de aquella lo que de les dites noves havia e per supplicar la vehessem per efecte la oferta sobre la provisio dels oficis per sa Altesa derrerament feta segons vos havem scrit e quant a les dites noves de Castella lo dit Senyor Rey mostra haver les per certes per alguns avisos que sa Majestat ne ha en los quals li es feta mencio segons diu de aquelles particularitats dels convits que ja scrit vos havem e de algunes altres. Spera lo dit Senyor Rey segons nos ha dit haver açi en breu la capitulacio de la dita concordia la qual venguda de tot lo que sentire e succehira sereu avisats. En lo fet de la provisio dels oficis nos ha respost e promes que daqui a dos jorns sera deduhida en obra e axi ne havem instantment supplicada la sua Altesa perque donchs algu qui sapiam faça aqueixa via no vaja buyt de letres nostres per lo present havem volguda fer aquesta breu del que occorre per avis de les reverencies e magnificencies vostres a les quals placia donar obra en trametre les cartes de les fermes de les universitats sobre lo contracte de la capitulacio com altrament nol poriem fer aci expedir e haver segons ja scrit vos havem. Molts reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Santla Trinitat vos haja en sa guarda e ordenau de nosaltres lo queus placia. De Calatayu a dos de setembre any LXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present diferintse la partida del portador per que la pensavem trametre ha succehit que huy qui comptem IIII del present som stats demanats per la Majestat del Senyor Rey e venguts a aquella nos ha significat com ha entes en les provisions dels oficis segons havia ofert e que era veritat que del ofici de vicecanceller en lo qual principalment resideix la justicia encara la Excellencia sua no se era reposada en algu e per conseguent no hi havia provehit desijant fer la tal provisio de persona molt eleta e de la qual Deu ne fos servit e la justicia be administrada pero que la Altesa sua havia provehit del ofici de regent la cancellaria qui supplia a la occorrent necessitat del dit vicecanceller ne per semblant als altres oficis ço es del dit ofici de regent en persona de micer Jacme Taranau del ofici de protonotari en persona de micer Joan Dusay de lochtinent de protonotari en persona den Gaspar Maymo de advocat fiscal de la cort en persona de micer Antoni Riquer de advocat fiscal del veguer en persona de micer Pere Montmany de assesor del governador en persona de micer Antoni Mijans dels dos promovedors en persones de mossen Joan Sorts e de mossen Ramon Gilabert les quals provisions hoydes li referim gracies de aquelles per quant se haja attes al benefici del Principat. Supplicants sa Excellencia les provisions dels altres oficis restants prestament a exequcio deduir e axi per aquella es stat ofert les quals coses dites en apres lo dit Senyor Rey procehi mes avant en explicar nos les seguents ço es que preten la sua Majestat que aqui se farien moltes coses les quals proceheixen contra forma e tenor de la concordia e capitols fermats entre la Excellencia sua e lo Senyor Primogenit e aqueix Principat les quals coses nos ha dites de paraula e apres a suplicacio nostra en scrits donades e son de la tenor seguent. Per ço com los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya no ha haut per sospitos e odios mossen Crespa alguatzir del Senyor Rey la contradiccio ques diu esser feta per la ciutat de Barchinona no basta a empatxar aquell en son exercici primo car hauria a encorrer en haver lo dit mossen Crespa per odios e sospitos lo Principat de Cathalunya ço es diputats e consell aquell representants e la dita ciutat en cas hi hagues participi lo qual no es vist haver en aço com lo capitol Xe qui dispon lo present cas diga puix no sia odios o sospitos al dit Principat. Secundo que puix diputats e conçell representants lo dit Principat no han per odios e suspecte lo dit mossen Crespa nos pot dir per la dita ciutat ni per altre verdaderament que sia sospitos car seria implicar contradiccio e impugnar e contradir la veritat car lo Principat nol ha per odios o suspecte mes avant se deu considerar que per dir diputats e conçell e ciutat que han per sospitos e odios al dit Principat lo oficial provehir per la Majestat del Senyor Rey no es vist juxta causa esser de repellir aquell car se deuen demostrar e allegar causes legitimas de odi o sospita davant lo Senyor Rey e no esser judicades ni admeses a fi de repulsio per los dits diputats e consell e ciutat. E mes se deu attendre que lo capitol Xe qui disposa dels oficials qui seran odiosos e sospitosos al dit Principat no parla sino de oficials qui han administracio e ejercici de justicia e no de protonotari lochtinent scrivans de manament e altres oficials del dit Senyor no havents jurisdiccio es diu que per los dits diputats e conçell se attempta fer lo contrari perque es deguda e decent cosa que per observacio dels dits capitols se attena de no contravenir a aquells. Per semblant es informat lo Senyor Rey que no essent hagut per suspecte ni odios al dit Principat En Sentdionis qui es stat per sa Majestat provehit del ofici de veguer de Gerona lo Illustre Senyor Primogenit hauria manat e donat letres que no sia admes a la dita vegueria lo qual lo dit Senyor Rey bonament no ha pogut creure pero essent axi seria contra la capitulacio. E axi mateix als qui per lo dit Senyor Rey son provehits de oficis o los donan deseximents o reten paraules a fi que aquells provehits no puixen regir sos oficis o empatxar los en aquells es be cosa deguda a tot se attena en manera que la capitulacio sia servada sobre les quals coses dessus contengudes com per nosaltres fos e sia stat satisfet al dit Senyor Rey que com so vulla passen no cregues la sua Altesa que en aço pecassen o fallissen en res les reverencies e magnificencies vostres ab acordada intencio e que aço mateix voliem creure del Senyor Primogenit lo dit Senyor Rey refermant jatsia ab tota benignitat de paraules que comsevulla proceheixquen son contra forma de la capitulacio predita la qual la sua Altesa vol inviolablement observar nos ha encarregats a vosaltres de les dites coses scriure e certificar per forma que vullau attendre que la dita capitulacio sia servada e sia preclusa via a totes diferencies e inconvenients. Derrerament lo dit Senyor Rey nos ha explicat com la capitulacio composta sobre la concordia entre la sua Majestat e los cavallers de una part e lo Illustrissimo Rey de Castella de la part altra seria aci a la sua Majestat tramesa la qual compren totes les diferencies que son entre lo dit Senyor Rey e lo dit Rey de Castella tant per los afers de Castella com de Navarra e compren encara les diferencies entre lo dit Senyor Rey e lo Senyor Primogenit. Si empero lo dit Senyor Primogenit volra fermar en aquella diu lo dit Senyor Rey aço proceyr per via de compromes lo qual de totes les diferencies se fa en poder de VI persones es a saber del arquebisbe de Toledo comte Dalba e comte Manrich per part del Senyor Rey e del marques e del mestre e de Ferran Lopez Galindo per part del dit Rey de Castella. Lo dit Senyor Rey ha fermat lo dia present segons nos ha dit lo dit compromes e per los altres se ha de fermar dins vuit dies. Hay temps a dir daqui a Nadal o en lo mig la gent darmes qui es en Navarra ne ha exceptats los qui guarden les fortaleses per observacio de les coses pronunciadores en quant hauran sguard al dit Senyor Rey sa Altesa ha metre VIII forçes de les del regne de Navarra dues en poder del arquebisbe de Toledo e sis en poder del marques e del mestre. Tots los dits VI compromissaris veuran prestament en la frontera per veures ab lo Senyor Rey e per donar obra en lur pronunciacio e apres se faran vistes entre los dits Illustres Reys e Illustres mullers lurs les Reynes les quals vistes pensa lo dit Senyor Rey se façan per tot octubre. La dita capitulacio diu se porta aqui al dit Senyor Primogenit per veure e fermar aquella si plasent sera a sa Senyoria. Totes aquestes coses havem axi de boca del dit Senyor Rey e aquelles significam a les reverencies e magnificencies vostres sperant daquiavant ab desig la tornada de mossen de Poblet e sobre lo que portara e lo que apres ne resultara sereu avisats per que juxta la disposicio del temps se puxen fer per vostres reverencies e magnificencies bones deliberacions les quals per nosaltres seran tota vegada a execucio deduides. Closa lo dit dia de IIII de setembre any dessus dit. - Als molt reverent egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

13, 14 agosto

13 DE AGOSTO.

Habiendo asistido al consistorio el señor Primogénito, hizo las siguientes proposiciones.

Primo que lo Senyor Rey sia supplicat que li placia fer jurar lo Primogenit en los altres regnes e terres seus.
Secundo que sia supplicat li placia liberar la Senyora Infanta germana del dit Primogenit detenguda en Oliet (Olit, Olite) e molt inhumanament e ab gran fretura a fi que puga venir en Cathalunya.
Item que sia provehit per los dits diputats e consell que com mossen Rebolledo haja dades a saco e corregudes dues viles de don Jofre de Castro en Arago per ço com lo dit don Jofre qui es catala ha seguida la oppinio dels catalans en la sua liberacio a fi que los catalans sien be tractats.
Item com lo governador Darago volgues pendre hun loch de don Joan Dixar qui es haut per catala e no ha restat per ell que vullen pensar en fer hi deguda provisio. Item que lo consell ordenas certes persones qui pensassen en les coses occorrents e necessaries segons dabans se solia fer e axi sera degudament provehit en les coses.

Habiendo suplicado los señores Diputados al señor Primogénito que se sirviese dejarles meditar y conferenciar acerca de las proposiciones que había hecho, para poder resolver con mayor acierto, marchó del consistorio dicho señor. Llegaron luego don Juan de Ixar y don Jofre de Castro, y habiéndose esplicado sobre cierto asunto relativo a sus personas, empezaron a conferenciar, pero nada pudieron resolver, por ser ya tarde, y así, lo dejaron para el día siguiente.

14 DE AGOSTO.

Consistieron los acuerdos de este día en que se escribiera a los embajadores para que instasen al Señor Rey, a fin de que despachara los nombramientos de oficiales, y que se nombrasen dos comisiones, una para ocuparse del asunto de la Infanta, hermana del Príncipe, y otra de lo relativo a los señores de Ixar y Castro, dando ambas, en seguida, la relación oportuna de sus trabajos al Consejo.
Siguen dos cartas, que se recibieron en este día.

Molt reverends nobles e magnifichs senyors.
Degudes comendacions precedents, (primera vez que encuentro una coma en estos textos del levantamiento y guerra) no sens gran admiracio e part de angustia (se lee augustia) scrivim la present a vostres reverends senyories e aço per lo gran zel que havem en complir lo honor del Primogenit en les coses per vosaltres ab tanta instancia e sollicitud a nosaltres recomanades les quals ab tota diligencia volent complir som aci ajustats alguns dies ha. E per mancament o defecte de les instruccions les quals fins la jornada no havem rebudes ne menys del qui les aporta sabem nova alguna per que en les fahenes no havem pogut en res proceyr. La qual cosa no es ben tenguda ni opinada per los mijadors ne sens prejudici de la honor del Principat e dels qui per aquell ab molta fervor desijen treballar. Perqueus pregam axi afectadament com se pot doneu tal obra e studi que molt prestament les dites instruccions pervinguen a nosaltres per tant que ab Deu les coses vinguen a degut efecte car sens dubte tota manera de dilatar es nociva als negocis e a la fama e honor de tots. Altres coses nons occorren scriure sino que la divina proteccio sia en continuo presidi de tots. Scripta en la vila de la Almunia a XI de agost del any sexanta hu. - P. Arquebisbe. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt venerables e magnifichs senyors. Degudes comendacions precedents a vostres providencies per tant que facilment no havem pogut haver persona fiada qui portas les nostres letres e lo exhibidor de la present Vidal Terrades nos ha volgut en aquest cars servir vos pregam ab tota humanitat li façau satisfer sos treballs e bon servey axi de anar com de venir e per aquell poreu rescriure ço que plasent vos sia. Als no havem a dir sino que la divina gracia vos conserve en tota prosperitat. De la vila de la Almunia a XI de agost any LXI. - P. Arquebisbe. - A vostra honor prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt venerable e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya.

30 DE ABRIL.

30 DE ABRIL.

Se dio cuenta, en esta sesión, de unas cartas que habían recibido de Antonio Riquer, enviado al obispo de Elna para tratar del subsidio impuesto al clero del Principado; de otra que remitió Juan Ferrer; y de otra del diputado local de Perpiñan, conteniendo varias noticias de Francia; sobre lo que, no se tomó por de pronto ningún acuerdo, copiándose en seguida las mencionadas cartas, según es de ver.

Als molt reverend egregi noble magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort residents en Barchinona.
Molt reverents egregi nobles magnifichs senyors. Arribat en la present ciutat lo diumenge a vespre trobi que lo senyor bisbe de Elne ere poch havia e quasi en aquella hora arribat e pres posada en lo palau del bisbe on solie posar lo Senyor Rey e axi lo diluns mati doni les letres de creença de vostres magnificencies e de la ciutat de Barchinona als honorables pahers de la ciutat e al capita e En Johan Ferrer juxta la ordinacio de vostres magnificencies e explicada la creença a quiscu dells se oferiren promptes a la voluntat de vostres reverencies dient que asistencia e tot quant los fos possible per direccio del negoci eren contentissims fer en los dits fets e axi lo depres menjar muntam lo veguer de Barchinona e hun paher ab En Johan Ferrer e altres consellers del capita al dit senyor bisbe de Elne. E en presencia dels dessus dits dades les letres de creença li fonch explicada per mi la creensa (creença y creensa) juxta forma de les instruccions ab aquell millor tal (tal y tall) de paraules sembla esser fahedor segons la necessitat del negoci requeria. E lo dit senyor bisbe molt benignament hoida la dita creença me dix en efecte que al que ha sguart a la primera part per lo prelats e altres convocats no poder personalment esser en la convocacio per sa senyoria feta e de la prohibicio feta per les reverencies e magnificencies vostres en no leixar los exir ni venir atessa la necessitat acorrent en lo Principat et alias segons forma de les instruccions que a ell ere algun tant anugos (de enuig; enojoso) per quant axi comodament los negocis nos poran tractar ab lo procuradors com farie ab los principals e tals persones com eren los convocats. E que si a les reverencies vostres fossen notes les causes de la convocacio e la molta necessitat occorre en la provisio fahedora per lo regne de Xipre en lo levant que indubitadament nols agueren detenguts les reverencies vostres pero pus fet ere que per aquella part no podia als dir. En quant havie sguart al segon cap ço es de present sobreceure (sobreseure, con s, sobreceure, con c) en lo fahedor ates la necessitat urgentissima ocorre en lo Principat e que los motius a sa senyoria recitats e per contemplacio de les reverencies vostres e de la ciutat de Barchinona dix sa senyoria que en lo qui havia sguart a la persona sua ere molt content pero que aquests fets no eren en facultat sua e per quant ell esperave lo senyor archebisbe de Çaragoça e agut acort ensemps ab los qui conporran de les provincies axi de Çaragoça com de Tarrassona me farie resposta prometentme en lo mig no enantar en res e axi forem fets molts replicats a quascun cap per los quals lo dit bisbe devie complaure e condescendre a la voluntat de vostres magnificencies s stant axi fabulant e ell stant en pensament volgue significar que si algun *ale (salto de linea) *avie de vostres magnificencies e sa anada aqui podie res profitar als fets ho faria pero que la tregua li semblave inportar gran dan e nocument al negoci. Axi mossenyors pensen vostres reverencies si serie expedient se mudas la convocacio aqui e se tractas aqui al faedor. Hoc me demana li donas en scrit ço que de paraula li havia explicat de part del Principat. E en aquell cap me aturi acort per poder comunicar ab los qui per vostres magnificencies me son dats per consellers en lo dit negoci e hagut acort lo veguer de Barchinona pahers de Leyda e sos consellers som tots en parer no deure sen dar trelat en scrits sino que lo dit e explicat de paraula per mi ere segons forma de instruccions e tal comissio no me ere dada e axi no fore factible darla en scrits e poguere portar nocument algu e axi li fonch feta per mi la resposta en presencia dels dit veguer paher e consellers. Stech ne sobre pres e no curra mes insistir hi sino que dix no pensasen per nenguna via al mon ell ho demanas per voler pendre motiu algu contra lo Principat ni nosaltres sino per haver forma de consultar car sa senyoria ere cathala e tenia prelatura en Cathalunya e axi procurarie tota utilitat al Principat e no dan e axi ab moltes cortesias pres fi nostre rahonament. E presa fi stant en partida sobrevench nova en ciutat. E mes se murmuracio gran en lo poble que mossenyor dehie se volia fer fort al palau e lo Senyor Rey ere a Leyda en tant que la ciutat trames a dir al senyor bisbe de Elna que ii plagues buydar lo palau. E axi de continent pres sopar sen devalla en ciutat a possar en la casa den Belver. Essen molt anujat e presa molta congoixa. Diguem li senyor aso es cas en terments per lo qual
vostre senyoria pot be compendre que es lo que ha mogut als diputats e consell en pregar vostres reverencies que a present li plagues sobresseure. Axi mossenyors ell se justifique granment e que no vol fer res sense voluntat del clero e no res contra aut preter voluntatis dient que les indicacions an granment tolt lo credit e per cobrar la vol la senyoria de nostre Senyor lo Papa que tot sia aci convertit en fustes e exercit per mar faedor per los de la provincia e tota lur voluntat e beneplacit e axi solicitant lo de resposta diu que de present fins haje agut consell dels convocats nom pot dar difinitiva resposta. Los convocats hic son molt pochs en nombre. No tinch pença que res façe. A present sta ab gran temor e si color pot pendra crech pendra spassa. Ham dit li hau scrit que aqui se dehia que li fessen *beure lo plom e les bulles e cruada en que he satisfet per la honor del Principat quant en mi es stat possible dient ignorar tals rahons e que de tal loch e persones indegut sa senyoria no devia creure ne menys pensar et alia. Axi mossenyors en part es profitos si be ne pertinentment dich crech indubitadament si ale li era dat de transferir se en aqueixa ciutat pus segur fos ho deliberarie sens molts prechs. Pensen vostres magnificencies que es de fer e rescriven e manenme tot lo que plasent los sia. De Leyda a XXVIIII de abril.
Apres feta la present me tremes a dir mossen de Euna per lo oficial de Terragona he per lo dega de Barchinona que no prengues enuig en la triga de la resposta e que dema o dins dos jorns hauria resposta dessisiva (falta el punto) Certament segons lur parlar ell crech consultara vostres magnificencies de tot lo negoci car ultra la imposicio e indiccio de la decima o subsidi diu te altre carrech per la santitat de nostre senyor lo Papa e que mossen Villamari te a venir en Barchinona per quant es elet capita per nostre senyor lo Papa e axi ab companyia de altres galleres te a fer lo viatge e prestar la seguretat a mossen de Euna axi signifique de altres peccunies voler fer armada. E parlant li es stat dit que ni diners ni armes ni gent no pensava sens voluntat del Principat se permetes en aquest temps axir ni exaurir del Principat les quals paraules li han dat causa a consulta e repos del negoci. Placieus mossenyors atendre en tot lo mester car pens vostres magnificencies seran conplagudes si lo comensat ab efecte es proseguit e manen lo que plasent los sie. No hic ha sino tres o quatre dels convocats fins a la dada de la present. Mossenyors lo qui es promptissim a la ordinacio de vostres magnificencies Anthoni Riquer.

Als molt reverent e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per micer Riquer enbaixad or vostre he rebut una letra en la qual mes manat vulla entrevenir en los negocis que lo dit micer Riquer haura de manegar ab mossen de Elna per que mossenyors fonch acordat per lo dit micer Riquer mossen veguer de Barchinona e En Bernat Gralla paher e yo fossem en lo primer rahonament fahedor per lo dit micer Riquer ab lo dit senyor bisbe e axi fonch fet e per que axi del primer rahonament ques hach hir ab ell com del segon que ses agut vuy lo dit micer Riquer ne scriu largament a vostra reverencia e honorables magnificencies e ha volgut per aço sia tremes lo present correu no cur gens de larch scriureu sols breument ho sumare. Lo rahonament contengue en efecte pregar lo dit senyor bisbe attesa la concurrencia del temps voler se transferir a les altres parts de sa legacio e sobreseure per al present en nenguns enantaments ques aguessen a fer aci per causa de la sua comissio o almenys ques mudas aqui. La sua resposta fonch denunciar lo gran fruyt ques segire en crestiandat dant se obra que los fets perque ell ve prenguen deguda conclusio e la gran honor que aquest Principat ne spere reportar allegant que en aquest fet no podia res delliberar sens sebuda de sos companyons e pus ell ses mes allarguat significant jatsia no determenadament que ell no procehira en imposicio de decima mas que sens aço ell havia de fer altres coses moltes axi com ere provehir les gualeres de mossen Vilamari al qual ell havia aguda licencia del Rey que pogues servir la sglesia e havia a fer provisio de naus e altres vexells maritims per la armada fahedora per nostre sant Pare he com se fara aço volguere haver colloqui ab sos companyons e que del anar aqui ell no sabia quin fruyt fere mas que si lo senyor arquebisbe de Terragona li scrivis quey anas que ell hi anare e certament crech diga aço per recel que ell ha que no li sie feta aqui alguna novitat e creu que si lo dit senyor arquebisbe li scrivia que vingues que no li scriuria que primer no aseguras qui la plaça e axi ell altre vegada es romas en pensament. Veig be ell sta ab gran dupte no li sia feta alguna novitat e ferneu quant volreu e ultra que de aqui ell ha hagut de tallar les bulles e fondre los ploms e moltes altres burlerias. Ha donat gran causa en la sua temor hun acte ques segui ahir ço es que arribat ell aci a Leyda lo diumenge passat a vespre ell fonch aposantat en lo palau del bisbe e ses besties foren meses en los stables del castell del Rey de ques segui que ir mentre erem ab ell en lo parlament que lo dit micer Riquer li fahia en lo dit palau del bisbe se mes tant gran avalot en la ciutat dient que Leyda ere venuda e trahida que en presencia de los qui eren alli ab ell la ciutat li trames a dir que buydas lo palau e si ben agues volgut entendre li digueren ques isques de ciutat ab paraules corteses dientli que en Framenos (frares menors, frailes menores, flares menós) o en Praycadors (Predicadors, Predicadores) se podia be alleugar e tot hom se mes en armes en ciutat pur tots los soldats vehent lo gran murmur de la ciutat que yom hagui de exir del dit rahonament e men hagui a devallar prest en ciutat per fer desarmar e reposar la gent e axi ell sen devalla del palau tantost. De aqui anant mossenyors a mi par que haureu molt poch afany en fer lo anar aqui ço que ell diu que porte es armar aci naus e galleres les patronies de les quals venen totes en mans de nostra nascio. Semblam mossenyors que sia molt necessari haver lo aqui e metrel en nececitat que lo que haja se faça per sole triga de la terra e puix ço que armara vinga en poder de gent fiada no sen pot seguir sino benefici gran e el Papa vehent que la andreça de aquest negoci nos puixa haver sino per miga de la terra crech tenbe condecendra en quantes coses la terra voldra de la sua santedat car en lo temps de vuy potencie cumpta obedient. De tot aço com dit he per lo dit micer Riquer nes scrit molt amplament a vostra reverencia e honorables magnificencies les quals sabran triar lo que pus util sia al servey de Deu e a honor de la terra.
La vostra gent de peu sera apunt per al primer dia de maig lo qual faran la mostra e comenseran de servir ab les roses. Tots se son a la derreria contentats de flixarse de sou aquests dies passats e serviran per tot lo mes de maig que axils he soldejats.
Ab gent he perlat vuy qui ve de Navarra los quals partiren divendres passat. Compten com la setmana passada lo Rey de Castella ere en Arande ab molta gent darmes ha fet portar al Faro XXXX mil faneques de forment per provisio de la gent darmes e molta artellaria. Dimecres passat la gent de don Luis fill del conestable pres lo castell de la poblacion e mes la gent del Rey de Castella ha pres Hoya e Uxen e Vilacabredo e la conclusio es que Navarra es plena de gent darmes. Laltre dia los del Faro hi corregueren e portarensen V mil caps de bestiar menut. Lo mestre de Calatrava fill del Senyor Rey sta en lo riu ab CL rocins. Als al present noy ha de que fretur scriure majorment no podent scriure sino noves mal certes. Feta en Leyda a XXVIIII de abril.
Perque mossenyors lo present correu no va per fets del exercit vegen vostra reverencia e magnificencies fareu pagar aqui An Tora ho si volreu que yol pach axi com dels altres viatges dels quals aqui no li es stat res pagat. Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Disapte a XXV del present arriba aci hun capella ab tres letres de mestre Johan Boreu tresorer del Rey de França la una dirigida a mossen la regent la governacio de aquests comtats laltre als honorables consols de aquesta vila laltre es dirigida An Phelip Albert. La del dit regent o dels dits consols quaix donen a una sustancia. Trametvos ab la present trellat de la dels consols e axi mateix altre trellat de hun memorial donat per lo dit capella com veureu. En la dita letra e memorial ha moltes coses de star ab grandissima sospita ab tot que aci se sospita que aquest portador nos hage trobades aquestes letres e per aclarir aquesta sospita vuy ha partit daci hun home per anar a Beses (Béziers, Besièrs?) a parlar ab lo bisbe qui es fill del dit mestre Johan Boreu per seber ja aquest home qui es vengut si es parent de la muller del dit mestre Johan com diu en sa letra. Hoch encara sen porta una de les dites letres que aci ha portades per veure lo soscrit si es de ma del dit mestre Johan. Vengut que sia de tot seran avisades vostres grans reverencies. En aquest mig temps he delliberat fer la present he pregat lo portador qui sera Jaucme Soler guarda e cullidor del pas de Salses qui ja per sos afers havia anar aqui que vulla cuytar e en dos jorns esser aqui. Placiaus manar ferlo pagar segons sos treballs. Los consols de aquesta vila daço scriuen e tremeten trellat de lur dita letra e dit memorial als lurs missatgers qui aqui son quin deuen esser ab vosaltres. Lo trellat de dita letra havem fet metre de frances en vulgar cathala e axi mateix del dit memorial. Daqui anant no he mes a dir sino queus soplich que de tantes consultes queus he fetes vos placia volerme scriure de vostra intencio. E manen de mi vostres grans reverencia e providencies ço que plasent los sia les quals la divina potencia tinga en sa continua custodie. Scrita en Perpenya a vint e set de abril any Mil CCCCLX hu. - La present fou spatxada a XXVIII del dit corrent la vuytena hora devant mig jorn. - A vostre ordinacio e manament prest Guabriel Girau diputat local. 

Mos honorables senyors. Yom recoman a vos tant com jo pusch. Plassia vos asseber que a la requesta de alguns senyors stant en aquesta cort e assi de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo present portador lo qual es parent de ma moller que vos hajau a gardar car yo son assegurat que en breu vos haureu grans fahenes de que me desplau. Yo en he scrit pus largament a Felip Albert e aixi lo portador de la present vos en dira pus amplament lo qual vos prech vullau fer aviar fins fora de vostra terra car per res que sia yo no volria que la causa fos sabuda car me portaria gran dampnatge e a vos enuig della part de sa car per be fer on non deu haver nengun mal yo he scrit a mossenyor vostre governador o a son lochtinent semblantment a la fi o per causa quen siau advertits.
Mos tres honorables senyors yo no vos scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit sia guarda de vos e vos de bona vida e longa. Escrit a Bourges lo penultim dia de març. - Lo tout vostre Johan Bereau tresorer de França.

Mos tres honorables senyors. Jom recom a vos tant com pusch. Plassia vos assaber que a la requesta de alguns senyors stant en aquesta cort e axi de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo present portador lo qual es parent de ma muller que vos hajau a guardar car jo son assegurat que en breu vos haureu grans fahenes de que me desplau. Jo en he scrit pus largament a Felip Albert e axi lo portador de la present vos en dira pus amplament lo qual vos prech vullau fer aviar fins fora de vostra terra car per res que sia jo no volria que la cosa fos sabuda car me portaria gran dampnatge e a vos anuig de la part dessa car
per be fer om no deu haver negun mal. Jo he scrit a mossenyor vostre governador o a son lochtinent semblantment a la fi quen siau advertits. Mos tres honorables senyors yo no vos scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit sia guarda de vos e vos do bona vida e
longa. Escrit a Bourges lo penultim dia de març.- Lo tot vostre Johan Bureau tresorer de Fransa.

Memorial de França que envia lo diputat local de Perpenya.
Primerament doscents colobrines charreguen de Berri a Tholosa.
A Carcassona que on aparelle lartellaria e arnesos per e en nom del comte don Marti Seneschal del dit loch.
Item sobre les confinies e terra de Borgunya sis milia homens darmes que son venguts de la terra e ducat de Bar en Lorena.
Item en lo pas de Provensa certes quantitats de fustes.
Item de aquells qui son e atturen al pas e comdat de Rossello que en sa guarda car ells deuen fer foch.
Item de mossenyor lo Dalfi no es negunes noves que vulla fer guerra de la part dessa e crech que se los senyors daquell dit comdat lo requerien que ell llur donaria secos al encontre de mossen Charles.
Mossen Carles ha jurat en la presencia del Rey que si lo sol (?) entra en la vila de Perpenya que ell hi entrara.
Item mes siau assegurats que lo Rey no dona negun secors ne gents darmes de sa ordenansa.
Item plus que los passatges del comdat de Foix son dats e delliurats e ab allo cert nombre de gents.
Item plus que lo Rey no consent ne vol consentir tocant aquesta armada e en es molt mal content.
Item plus que lo Rey no es content que aquesta armada passe per sa terra ne per la terra de Lengadoch ne per altra part.
Item ha fet lo dit mossen Carles gran *amas al duchat Danion e comdat Dumayne.
Item diu lo dit mossen tresorer que si ell pot en qualque manera la causa sera nulla mes que tostemps on se guard en guardant sa honor.

Molt alta e molt Excellent e virtuosa senyora.
Per quant la singular intelligencia de la qual nostre Senyor Deu ha dotada vostra Altesa ha vist e compres la capitulacio per nosaltres feta e composta e a vostra Celsitut presentada quant redunda a servici de nostre Senyor Deu e del lllustrissim Senyor Rey e de la Serenitat vostra e a conservacio de benivolencia e amor entre lo dit Senyor Rey e lo lllustre Primogenit no resmenys a conservacio de tota la posteritat real e a tranquillitat e repos de la cosa publica de aquest Principat e de tots los regnes e dominis de la real corona. E per quant havem per cert e per ferm de la recta e santa intencio afeccio e voler que vostra dita Excellencia per los dits sguarts ha al repos votiva fi e saludable conclusio de aquest nogoci segons aquella per sa letra nos scriu e per experiencia havem vist e comprobat e vehem cascun dia ço que summament e quant mes humilment e devota podem regraciam a la prefata Celsitud vostra nosaltres indubitadament speram que vostra Excellencia usant de la sua acustumada virtut fara tals suplicacions e intercessions devers la real Majestat que meritament aquella sera inclinada condecendre a atorgar les coses suplicades. E per quant la laor e premi de tant virtuosa obra se attribuira a vostra sola Celsitut e que mes dignament se puga attribuir nons es stat vist esser condecent
acompanyar en aço algunes supplicacions de embaixadors nostres ne de altres persones e que altre sino la sola Excellencia hi haja algun participi. Havem donchs cessat per aquest sol reverend sguart trametre per aço alguna embaixada remetent a la sola vostra virtut lo negoci dessus dit a la qual humilment supplicam li placia lo dit negoci amplectar e pendre ab tal cura e sollicitut que la votiva e desigada fi no sia frustrada. E per quant la triga importa al dit negoci total detriment com lo maligne sperit tots temps vulla obviar a les coses ques componen a bona fi e ha ministres en lo mon vestits de habit humanal qui en aço mateix dirigeixen tots llurs studis e si tals desigen lo honor e servey de la real Majestat vostra prudentissima Senyoria leune son juhi. Placia donchs a vostra gran Altesa entendra en la cosa ab tota celeritat per manera que prest se obtenga la desigada fi e sia obviat a tots scandels e inconvenients que tals diabolichs e malignes sperits procurar volrien. En aquestes coses quant vostra lllustrissima Senyoria adquirira merit en lo conspecte divinal quant la gracia e amor de la real Majestat quant digue renom e fama per tot lo universal mon nos porie facilment dir ne scriure. E si res es que la obligacio de aquest Principat se puixa estimar es e sera tanta a la Celsitud vostra per aquesta gracia e benefici que ultra lo deute de naturalesa e fidelitat e sensera devocio e afeccio per aquell vos stimarem e lo dit Principat se stimara perpetuament
obligat a totes coses que per servici de aquella fer se puixen e apregar e suplicar lo poder divinal per la salut e prosperitat de vostra molt alta e molt excellent Senyoria e de les coses sues. E per quant nostres desigs sian molt attents en saber la bona nova de aquests afers vos suplicam Senyora molt Excellent e molt virtuosa eus demanam per gracia vos placia de aquella prestament a nosaltres certificar e scriure. Manantnos tot quant de sa merce sia. Scrita en Barchinona a XXX de abril any Mil CCCCLXI. - De vostra molt alta e molt excellent Senyoria. - Humils vassalls e subdits etc. - Los diputats e consell etc.

5 DE FEBRERO.

5 DE FEBRERO. 

Los individuos del parlamento, puestos de acuerdo con los concelleres de la ciudad, resolvieron contestar a los embajadores con la carta que a continuación se inserta, con otras de que se dio cuenta en la misma sesión.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran providencia senyors. Per una letra dels quinze de vosaltres molt prudents senyors a la qual fins aci respost no havem per no haver necessitat som stats certificats del parlament fet per lo Illustrissim Senyor Primogenit als sis qui vocats anats hi eran del qual parlament havem compres lo que a vosaltres ne ha paregut. Mostrase be la composicio del primer parlament e de quanta instruccio procehie. Lo replicat fet per lo Senyor Primogenit al vostre parlar se coneix be esser natural apartat de instruccio e de qualsevol simulacio. Es stat lo replicat e informacio per los dits sis feta per nosaltres molt comendat per quant es stat fornit de gran virtut e pertinencia segons tostemps havem indubitadament sperat. Apres hir cerqua les set hores de nit rebem una letra de vosaltres LVIIII dada a tres del present per la qual som certificats de la entrada feta ab salvament en la ciutat de Leyda e reverencia exhibida a la Majestat del Senyor Rey de que havem hagut grandissimo plaer e consolacio com en les personas de vosaltres vage molt a aquest Principat e majorment en aquest temps que sta constituhit en tanta oppressio e perill de tanta desolacio e congoxas car spere lo dit Principat remey sentir e total repos esserli donat per la industria mitga e virtut de vosaltres dels quals si desamparat era james tanta dolor fou en una terra sentida e desolacio. E si no fos la grandissima sperança que se ha en la representacio virtut e bon sforç de vosaltres e nosaltres indubitadament serien ja seguits grans inconvenients. Causa ha ja donada aquesta representacio a gran benifici e salut de la patria nostra a tots comuna e de tots mare a la sustentacio de la qual som inmensament obligats la qual obligacio a totes altres es preferida. E per ço tots a la patria devem nostre deute retre e qui mes ho cuyta e mes hi fa millor ret son deute e serveix a Deus omnipotent al qual los benificis publichs e comuns son pus acceptes per haver mes perticipi en lo divi. Grans perills e treballs se lig esser stats subits per defensio de cosa publica de que infinita gloria e premi han aconseguit los certants en tal materia car mentre vivien eran comendats e adorats de tot lo mon bendits e staven en libertat que es la pus cara cosa que en aquest mon haver se pot e apres eternament viuen e son en continuo exemplar de virtut portats. O glorios nom e premi perpetuament durador en aquest mon del qual no ignoram tots haver en poch moment exir e virtuosament obrant restamhi perpetuament e femnos via dreta a la gloria eterna. Los qui en aquesta forma han viscut e viuen no son stats subjectes a les moltes ignominias servituts congoxas e miserias que ha convengut comportar als miserables de virtut privats qui ab ignavia e viltat la natural libertat han perduda e axi poch aquella com la adquisida per predecessors lurs defendre no han sabut. Aquestes miserias covendra a tots subir e suportar si en aquest negoci virtuosament no sera entes e les libertats e grans interessos de la patria ben defesos los quals defendre no ha molt a fer pus a Deus omnipotent ha plagut inspirar en aquest Principat e poblats en aquell tant unica voluntat e conforme en obrar virtuosament a conservacio del cors de aquesta cosa publica de la qual vosaltres sou tant precipua e notable part qui haveu e deveu aquella defendre e totes coses
virtuosament per tal defensio empendre. En aquesta mateixa obligacio som nosaltres qui virtuosament e sforçada indubitadament lo matex farem e encara que en lo maneig occorreguen moltes coses qui per ventura a huns o altres no convenguen tot hom hic ha bon comport car sabut es que en una multitud degut es esser seguit lo parer dels mes e no lo parer de cascu particular. Som certs que observantse aquesta regulacio e unitat indubitament lo Principat sera relevat de incorrer los grans inconvenients qui cominats li son. E vosaltres per exequucio obra e miga dels quals tant gran benifici reportara la cosa publica del Principat obrareu virtuosament com sempre se ha sperat en haureu utilitat perpetua honor e gloria.
Lo partit reportat a vosaltres per los missatgers de aquesta ciutat del qual en dita letra nos avisau es vist fer recaure lo Principat en los inconvenients majors ques podrien car lo dit partit es vist no voler alre dir sino fer desistir de la prossequucio del negoci e que del mal que ha lo Principat no puxa recorrer a metge. Aço seria recaure en grandissimo error molt major sens comparacio dels aragonesos qui dispensaven en lur libertat e nosaltres seriem vist venir acordats e consents en sostenir nostres prejudicis que tenim car primerament lo dit partit importa dilacio qui es gran contrari per donar loch que entren les divisions en les quals se fa continua diligencia e sollicitut e per ço es provehit sia servat lo memorial extra les instruccions derrerament donat. Importa encare mes ab gran confusio e vergonya que stant lo Principat interessat e prejudicat consente no poder reparacio demanar de sos prejudicis. Aquesta e semblants vias seria mort e sepultura del Principat car continuament si farien prejudicis e tantost se inquiririen consemblants vies perque no se haguessen reparar. Perque es nostre parer e deliberacio per forma alguna no consentir ne loch donar al tractat de tal partit nens par aquest o altre algu qui desvias o dilatas la peticio del Principat ja feta deure esser manejat o tractat ans vos pregam afectuosament e requerim en virtut del sagrament prestat que dissapte primer vinent que seran set del present tota consulta cessant sia legida a la Majestat del dit Senyor la segona instruccio la qual en les instruccions es ordenat esser legida e tantost nos avisau de la resposta certificantvos lo consell de aquesta ciutat esser en aquest parer e voler e scriu a sos embaxadors en la dita lectura sien ab vosaltres ensemps e presents. Placiaus demanarloshi e encara los altres embaxadors qui hi sien de Rossello e de universitats del Principat. Totes dites instruccions e memorial son stades legides e delliberades unitament en la dita casa de la ciutat.
Havem sabuda la venguda dels reverent e magnifich mestre de Muntesa e visrey de Sicilia de la quai som ben alegres e contents car veuran e trobaran altre virtut e unitat que per ventura no es cregut per la Majestat del Senyor Rey e vist a quant foch hic sera tengut sen podra fer altre report a la dita Majestat e hi haura credit donar altrament que fins aci no mostra haver fet. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. - Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors de gran providencia. Per quant segons haveu vist en les nostres altres letres dades de la present havem delliberat que en la lectura que fareu a la Majestat del Senyor Rey sien convidats e presents los embaxadors de aquexa ciutat e a ells es scrit per los consellers e consell de la dita ciutat que hi sien e tots parlen ab una veu e una boqua e una cosa attes la dita ciutat ha mostrada e mostra una grandissima afeccio e incomutable voluntat en la prossequucio de aquests afers la qual cosa quant sia util e necessaria vostres reverencies e providencies senten be per ço vos pregam e encarregam molt stretament que en lo anar e estar en consell e en tota altra cosa los doneu e colloqueu en lur loch e grau pertinent e quant que mes de lur loch e grau hajen no sia menys. Car lo temps e los afers e la dita intencio e unio en vosaltres ho merexen. E jatsia ab les altres vos hajam scrit incautant a vosaltres que dels partits expedients siau hoydors e no promovedors encara a major cautela ab les presents de nostra intencio inconmutable volem siau certs com axi ab deliberacio del consell vejam esser necessari per benifici del negoci que tractam per molts respectes los quals no curam exprimir pregantvos tots ab molta unitat e concordia entengau en dit negoci car sens dubte fahentho axi nostre Senyor Deus sera servit e la real Majestat e lo benifici del Principat sera fet. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors e de gran providencia la Sancta Trinitat en vostra guarda e direccio dels afers que teniu entre mans. Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt honorable e molt savi mossen Franci Dezpla cavaller hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Mossen molt honorable e molt savi. Molt som maravellats attesa vostra virtut e singular industria com continuament e de jorn en jorn no avisau e si en universal no ho feu com vos particularment nons scriviu dels negocis en quint punt son e de les particularitats axi dels de la casa del Senyor Rey e dels qui van e venen e com sta e si novitats si seguexen per lo semblant Leyda que fa e com stan e deveuvos recordar de moltes coses eren aci dites per alguns de Leyda. No sabem causa com vos adormiu axi que nons avisau del que es necessari. Placiaus ab summa diligencia entendre en dit negoci no sia necessari daqui avant sollicitar a vos mas vos siau sollicitant los altres e confortantlos a be e unidament ab molta virtut e sforç obrar tolent e abolint totes rugues e temptacions diaboliques que destruen lo be obrar. Siau hi caut e sollicit com de vos speram. E sia molt honorable mossen e molt savi la Sancta Trinitat en vostra guarda. Data en Barchinona a cinch de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al molt honorable e molt savi mossen Johan Agullo hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossen e molt savi. Be crehem vos recorde vos fonch donat carrech que de les coses occorrents e del stat de aquexa ciutat e de altres circunstancies per vos fossem avisats. Stam marevellats com de hora en hora e de jorn en jorn cessau de avisar a nosaltres fahentsnos specificadament mencio de totes coses car com saben moltes coses son stades significades per vos fahents per la utilitat del negoci de les quals seria bo fossem avisats a fi que poguessem millor delliberar en lo que fer se deuria.
E sia molt honorable mossen e molt savi la Sancta Trinitat vostra custodia e proteccio. Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al molt honorable micer Johan Andreu doctor en leys hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossen. Be vos recorde lo parlament vos fonch fet e lo carrech vos es stat donat e per ço vos es stat fet memorial apart pera vos. Necessari es ab summa diligencia entengau en dit negoci axi en lo cap de la cort com altres ço es que com saben per millor conduir lo negoci al fi desiderat es expedient sia per alguns impugnada la prorogacio feta per lo Senyor Rey absent del Principat a fi que entretant sia provehit segons per Deu sera disposat. Mes avant es necessari si per lo Senyor arquebisbe ne sereu demanat li digau lo interes fundat en dret que ha lo Principat en demanar la liberacio del Princep e com aquesta es libertat precipua sobre les altres. Apres es necessari sia be informat de juribus patrie circa media per haver lo Princep e lo que lo Principat demane e satisfaccio als objectes. Pregamvos donchs siau molt sollicit en dit negoci sollicitant los altres e confortantlos a unidament obrar removent totes rugues cautament e discreta sogons de vos confiam. Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverent nobles e honorables senyors. Una letra he rebuda per la qual rest avisat de la eleccio per vosaltres feta de la embaxada de XXXXV persones al Senyor Rey en quem desplau summament com yo personalment no puch entrevenir per causa de la indisposicio de ma persona. E per tant per satisfer a vostra voluntad e al degut en aquella part que mes possible he elegit que en mon loch vage mossen Guillem Barçalo vicari meu general e dega de ma esglesia Durgell ab procura bastant per entrevenir si mester sera en les corts lo qual sera a Tarrega a la jornada per vosaltres asignada e tremetra procura aqui bestant a rebre la quantitat per vosaltres per causa de la dita embaxada consignada. E per la present no he mes dir sino que si alguna cosa vos sera plasent ab confiança men scriviu. - En Salas a XXXI de janer. - Prest a tota vostra ordinacio e voluntat lo Patriarca de Laxandria bisbe Durgell. (Alexandria)