XIV, la mort dels taronjers.

XIV

LA
MORT DELS TARONJERS.
(DEDICADA Á LA VILA DE SÓLLER).

Trist,
y assegut vorera
D´un torrent el poeta suspirava,
Veent
l´aygua falaguera
Qu´entre los horts passava
Com rams de
taronjers al mar portava.

D´exos arbres que foren
El pa y
la gloria de l´hermosa vila
Los morts cimals estoren
L´aygua,
qui los apila
Vora les roques hont gemechs refila.

S´en
van, y aquesta terra
Sembla que pert la poderosa sava,
Com si
maleyta guerra
Sos terrers trapitjava,
Com si hagués esclatat
en rius de lava.

XIV
LA
MUERTE DE LOS NARANJOS.
(DEDICADA Á LA VILLA DE SÓLLER.)

Sentado
á la orilla de un arroyuelo de Sóller, el poeta suspiraba
tristemente, al ver como el agua, que atraviesa los huertos,
arrastraba hacia el mar secas ramas de naranjos.

Ramas
muertas, desprendidas de las copas de esos árboles, que fueron el
pan y la gloria de la hermosa villa, tapizan la corriente, que las
amontona sobre las rocas de la playa, exhalando gemidos.

Se
van, y la tierra pierde, al parecer, su poderosa fuerza; cual si
malditas guerras asolasen sus campos, ó éstos rebentasen en
inmensos ríos de lava.


Sollerica
planura
Lo cor un temps encativar solía;
Rich mantell de
verdura
A los ulls ofería,
Com bella joya al amador
l´aymía.

L´embalsamada flayre
Vos seguía per tot; les
suaus aromes
En los replechs del ayre
Banyavan valls y
comes,
Desde ´ls horts de taronjes y de pomes.

Baix del
ramatje ombrívol
Pau encontrávau y quietut riallera,
Tant si
lo Sol altívol
Lluhís en blava esfera
Com si la nit baxava á
la pradera...

Ara dòls tenebrosos
Cobrexen exes tanques
malaltisses;
En lloch de rams ayrosos
Hi veym branques
mostisses,
Lletja la fruyta cau per les bardisses.

Los
raigs del cel no doran
L´atapit cimarol hont s´aturavan;
Los
rossinyols anyoran
Lo ramell hont niuavan,
Y la fresca taronja
que picavan.

El
valle de Sóller un tiempo cautivaba deliciosamente el corazon;
ofrecía á la vista rico manto de verdura, como valiosa alhaja
regalada por la novia al amador constante.

Embalsamado
ambiente respirabais por do quiera; los suaves aromas embebidos en
los pliegues del aire bañaban valles y cañadas, desde los huertos
de naranjos y manzanos.

Debajo de las sombrías arboledas
encontrabais paz y alegre silencio; ya el Sol derramase su lumbre
desde lo alto de la azul esfera, ya la callada noche descendiese á
los prados.

Ahora tenebroso luto visten las enfermizas
albarradas; en lugar de airosos ramos vemos ramas marchitas; el
fruto, podrido y feo, cae sobre la pedregosa tierra.

Los rayos
de la luz no doran ya la tupida copa que ántes no podían atravesar;
los ruiseñores echan de menos el ramo en donde construían su nido,
y la fresca naranja que picoteaban.


Com
l´ivernada freda
Retalla prompte del brancam la fulla,
Axí la
mort l´arbreda
Dels taronjers despulla,
Y ses corones de
blancor exfulla.

Ho veu la pagesía,
Perduda veu la
delitosa terra;
Y l´aspra malaltía
Que los jardins
esguerra
Lo goig del camp y del pagés desterra.

Velleta
filadora
Ne recorda ´ls ramells qu´ombra li davan;
Marinera
cuytora
Retrèu quant carregavan
Les solleriques naus, y al
Golf anavan.

¡Pobre gent! ¿algun día
De deutes ofegats
parar la taula
No podrèu? ¿L´alegría
Será una vella
faula?
¿Vostres camps cobrirá l´inútil saula?.........
Com
trista es la carrera
D´un ánima pe ´ls vicis abatuda,
Com
trista n´es y fera
Dels amors la cayguda,
Axí n´es trista
aquexa arbreda y muda.
Lo xiprer mortuori
Apar que brota en mig
de les marjades;
Es lo cant responsori;
¡Y en lloch de dolces
fades
Ombres de Mort s´axecan malanades! Agost de 1870.
(*)
(*) La poesía anterior, per erro involuntari, té subscrita
la data de Agost de 1876. Llegésca ´s pero, Agost de 1868.

Como
el helado invierno recorta en breves días del ramaje las hojas; así
la muerte desnuda los naranjos, y deshace sus coronas de azahar.

Lo
ven los campesinos; perdida ven la deliciosa tierra: y la desesperada
enfermedad, que destruye los jardines, destierra la alegría de los
campos y de sus habitantes.

La viejecita hilandera se acuerda
de los ramos que le daban sombra; la activa marinerilla habla de
cuando las naves de Sóller, cargadas de dorado fruto, navegaban con
rumbo al Golfo de Leon.

¡Pobre gente! ¿Algun día, cargados
de deudas, no podréis llevar tal vez un pedazo de pan á vuestra
hambrienta boca? ¿La alegría será para vosotros vieja fábula?
¿Cubrirán estas campiñas inútiles chopos?....

Como es
triste el estado de un alma abatida por los vicios; como es triste y
fiera la pérdida de los amores; así es triste y mudo ese decadente
arbolado.

Paréceme que ya brota en medio de los cármenes el
funerario cipres; los cantares se me figuran responsorio; y en lugar
de vaporosas ninfas, ¡sólo se levantan horribles sombras de
Muerte!

(V. nota 10.)

Dels Homens de la escuderia.

Dels Homens de la escuderia. 

Decent cosa e a honor nostra covinent reputam si los cavayls per lo servey de nostra persona preelegits son tractats e pensats davant totes altres coses curosament e encara que a pensar los cavalls a cascun sengles macips sien destinats: e axi ordonam que en nostres estables ordinariament sien vuit en nombre macips destinats per nostre arbitre elegidors al offici dels quals se pertanga pensar dels cavayls nostres e de les altres besties a nostre servey aordonades a cascun dells a pensar liurades axi que a hores degudes guardan la qualitat del temps sien nedejades: ço es que en temps del estiu per lo mati encontinent que el lum del dia esclarira per gardar aquelles descalfament les estrijolen e nedegen et con lo sol comensara los seus rays per terra escampar aquelles al aygua ab les mantes cubertes menen a espau guardants aquelles de correr e malmenar. En temps pero del yvern quant en estrijolar e menar al aygua los cavayls e besties damunt dites aquesta manera no es servadora: car ço quel un temps requer laltre per raho o rebuja: e si en loch seran lavors que aço bonament fer se pusca aquelles en loch appartat al sol rayant estrijolaran e espolsaran cor en aquest temps la calor del sol es gran plaer e recreacio a totes les coses: e quant lo sol sera passat de mig dia avant en la manera damunt dita los dits nostres cavalls e besties menaran abeurar: e tornants a son pas ans del entrament del estable ab manils o altres draps a aço covinents los braces e cames de les dites besties sien tenguts exugar per tal que entrants banyats en aquells ronya o malanança alcuna no sen pogues engenrar: e civada a aquelles hauda primerament sobre aço certificacio del nostre cavalleriz lavors loffici regent en quanta quantitat a cascuna ne donaran ab diligencia feelment ministraran: e en tal manera en les dites coses diligents se mostren quels cavalls e les altres besties nostres damunt dites en les necessaries coses dells alcun deffalliment no hagen. Volem encara e ordonam quels dits macips o dos almenys dells jaure sien tenguts dins lestable si avinentea hi haura o almenys con pus poran prop de aquell per tal que si alcuna de les dites besties de nits sesdevenia desfermar aquella encontinent fermen. Volem encara quels dits macips als nostres cavallerices apres los majordomens obeyr sien tenguts e sagrament e homenatge facen al mayordom segons la forma del offici dells inserta. E totes aquestes coses volem encara esser fetes per los macips logadors en nostres estables a servir deputats.

Del falconer mayor

Dels Copers

Dels Copers. 

Si aquels officis qui al nostre palau reyal se pertanyen a singulars e a certes persones cometem regidors per tal que ab pus dret acabament se puguen complir aytant mes se pertany de nostra real altea que ab estudi special en aquelles coses entendre cur que sesguarden pertanyer a nostra magestat e als estans en nostra presencia davant tots altres elegir que no tan solament per decorat esguardament se esclaresquen ans per bones costumes e prerogativa de linatge sien decorats e que la nostra pensa en la presencia dells alegrament se repos. E donchs ab aquesta nostra constitucio perpetual estatuim que dos nobles escuders per esguardament decoratz de bones costumes sien elegits per lo beure en la taula e en altre altre loch a la nostra celsitut ministrar los quals dos de linatge de noble o de baronia volem esser reebuts no empero de cint de cavalleria environats: dels quals lo primer reebut al offici desus pus prop contengut tota vegada que nos estants a taula o en altre loch beure volrem don si donchs en nostra cambra privadament no erem cor lavors per un dels escuders de la cambra volem sia fet e al dreçador on lo nostre vin sera appellat per ell lo boteller major e un porter per fer tirar la gent devant personalment vaja e abans que del dit vin en nostra copa reeba lo dit nostre coper del dit vin tast pendre faça al dit boteller e al sotzboteller e ell mateix tast semblantment reeba per ço cor com en la nostra salut la salut dels sozmeses cobejam conservar aquella de les coses nocives illesa puscam guardar: e apres lo dit coper ab lo vin en la copa e apres ell lo boteller ab lo pitxer del aygua vinguen devant nos e con seran aqui lo dit boteller aygua metre haja en la copa e lavors lo dit coper del vin tast faça devant nos: e nos havents begut encontinent en aquella matexa forma que seran venguts sen tornen. Axi mateix la copa nostra ab piment quant neules o coses que ab piment son costumades de menjar pos devant nos en la taula: lo primer empero desus dit absent o en altra manera lo dit servey no faent laltre cur diligentment complir aquelles coses quel desus dit primer era faedor: daquelles coses encara que a lur offici pertanyeran e en presencia e en absencia del dit primer res de fer no lexan. Si empero en algun cas sesdevenia que algu dels copers present no fos lavors volem quel majordom regonega tots los officis de nostra casa qui dobles son e triu un daquells qui sera derrer reebut al dit offici lo qual servesca a nos de la dita copa: e si no ni es trobat algu daquesta condicio en aquest cas sia comanat lo dit servey a un dels escuders de la nostra cambra. Los damunt ditz empero copers a tots aquells del rebost de la botelleria e de la paniceria en aquelles coses que a lur offici pertanyen volem esser majors e a ells obeyran: salvant empero que si de nostre hostal algunes coses traure volien en aço ells obeyr no sien tenguts. En les coses desus dites ells encara no tan solament en manament axi con los altres familiars nostres als majordomens son sotzmeses ans en la pensa per raho de lurs officis a ells obeyr son tenguts: sagrament empero de faeltat e homenatge de bocca e de mans comendat a nos façen que no tan solament la salut nostra illesa per lur poder conservaran ans aytant com poran les coses a ella contraries esquivaran et si a lur coneguda aytals coses esdevenien decontinent o intimaran e que res no han fet ne daqui avant faran que no o puguen observar.

Dels boteylers majors

FINAL. LA PATRIA DEL POETA.

FINAL.

LA PATRIA DEL POETA.

DEDICADA
Á EN RAMON PICÓ Y CAMPAMAR.

Sursum corda.
(L´Esglesia.)

¿Quína es la terra pera sempre hermosa
Per que batega del poeta´l cor;
La patria d´existencia venturosa
Que li sonriu com una aubada d´or?

Ell la veu en los somnis nit y día,
La descubreix de lluny com l´ideal,
De sos aucells ascolta l´harmonía,
De sa visió té´l goig esperitual.

FINAL.

LA PATRIA DEL POETA.

DEDICADA
Á D. RAMON PICÓ Y CAMPAMAR.

Levantad los corazones.

(La Iglesia.)

¿Dónde está la hermosa tierra, por que suspira el corazon del vate?
¿Dónde la feliz patria, que le sonríe cual brillante aurora?

La ve en sus sueños; la descubre en lontananza como un ideal; escucha los armoniosos trinos de sus pájaros; la contempla con inefable gozo.

Com rica pluja del estiu tardana
Que á flors mig mortes fa badar bon ull,
Y als arbres decayguts en l´erta plana
Fe desplegar ab nova pompa´l full;

Axí ´l pressentiment d´aquexa terra,
La viva recordança que ´n té ´l cor,
Reviva en ell la pau que´l mon esguerra,
Y obri la vista com del camp la flor.

¿Còm no, si es ella l´hermosura nova
Que del afany lliberta l´esperit?
¿Còm no, si hi cantan ignorada trova
Que l´interior embadaleix del pit?

Los ciutadans d´aquexa Vall aymada
Dintre son cor no estojan malvestat;
Sa ánima de dol no es rodejada;
Boga son seny pe´l mar de veritat.

¡Oh, sí; no tenen l´ánima adolida
Dels dubtes per la cárrega cruël;
Comprenen los misteris de la vida;
Dorada copa no ´ls presenta fel.

¡Sí!; en exa patria del plaher no troban
Lo llit nupcial cubert ab vels de mort,
La innocencia dels nins los vells no roban,
Ni adoradors hi té la lley del fort.

Como tardía lluvia de verano, que reanima las agostadas flores, y hace desplegar con nueva pompa las hojas de los árboles en la vasta llanura;

Así, al presentimiento de esa tierra, al vívido recuerdo que de ella tiene el alma, renace la paz espiritual; y el hombre levanta la cabeza, como la flor del campo.

¿Cómo no, si ella es la nueva hermosura, que de afanes liberta al humano espíritu? ¿Cómo no, si en ella se canta un cantar que embelesa lo íntimo del pecho?

Los habitantes de ese amado Valle, no esconden en su corazon el crímen; el dolor no rodea su alma; su entendimiento navega por el mar de la verdad.

¡Oh, sí!; no tienen apesadumbrada la conciencia con la cruel carga de las dudas; comprenden los misterios de la vida; no se les ofrece hiel en dorada copa.

¡Sí! En esa patria del gozo puro, no hay lecho nupcial cubierto con velos de muerte; los viejos no roban la inocencia á los niños; ni tiene adoradores la ley de los tiranos.

Vora ´ls brancons d´un tejinat de palla
No ´s veuen les motlures d´un palau;
Ni los horrors de estúpida batalla
Reben honres degudes á la pau...

En los bosquets de perfumades roses
Que guaytan d´un bell riu dins l´ona d´or,
S´escometen les verges ruboroses,
Clara mostrant l´eternitat del cor.

Ergulloses palmeres remorejan,
Mesclant sa veu ab los murmulls del riu;
Llargues arbredes sos fruyters rumbejan;
L´ayrosa Flora per lo camp sonriu.

Vestits de llum més resplandent y clara
Que la qu´envía del matí lo sol,
Per nobles archs d´arquitectura rara
Va dels poetes lo sagrat estol.

Floretes naxen á son pas de gloria,
Del sentiment conversan y l´amor,
Conversan ab los héroes que victoria
Tenir saberen del mundá furor.

Y ab los pacífichs genis que poliren
L´aspra terra, tornantla rich verger;
Los qui del home lo progrés conduiren
Pe´ls drets camins de la Bondat y´l Ver.

Al lado de infeliz chozuela no se destacan las ensambladuras de rico palacio. Ní los horrores de estúpidas batallas reciben los gloriosos nombres debidos á la paz.

En bosquecillos de encendidas rosas, que se miran en la dorada superficie de manso río, departen amigablemente grupos de castas vírgenes, demostrando la eternidad de los bellos sentimientos.

Esbeltas palmeras cimbran sus palmas, uniendo rumores á los murmullos del río; largas arboledas ostentan sus frutales; la gentil Flora sonríe en las campiñas...

Vestidos de luz más resplandeciente que la del sol de la mañana, por arquerías de noble arquitectura, va la sagrada muchedumbre de los poetas.

Florecillas nacen á su glorioso paso; hablan del puro sentimiento y del amor; hablan con los sublimes héroes que supieron alcanzar victoria de las sugestiones mundanales.

Y con los pacíficos genios que cultivaron la salvaje naturaleza, tornándola delicioso verjel; y con los que guiaron el humano progreso por las derechas vías del Bien y la Verdad.

Gosant la llum de l´infinita Essencia,
Lo mon vejent baix de sos peus rodar,
Y´ls gays colors ab que de Deu la ciencia
Sabé de l´auba lo mantell pintar;

Un himne d´entussiastes harmoníes
Elevan pur, inmens al Esperit;
Del pensament s´axeca d´Isaíes,
Se vivifica en l´harpa de Davit.

Homero canta ab lira misteriosa
De sa patria novella ´ls pobladors;
Píndaro en exa terra tant gloriosa
Raija dels llabis versos voladors.

Virgili se conmou ab les belleses
Dels camps alegres que fugir no té;
Dant hi coneix la font de ses grandeses;
S´inspira Tasso en virginal lloré.

Misericordia hagueren del Altíssim,
Al passar de la vida los esculls;
Y´t lloan ara ab un parlar suavíssim
A tu, Senyor que sa pregaria aculls.

Petrarca ´l solitari, el bon Ausíes,
Garcilaso lo suau, lo just Boileau;
El vat de les tristeses, Jeremíes;
El conhort de les ánimes, Lleó.

Gozan la luz de la infinita Esencia; ven á sus piés la rotacion del Universo, y los alegres colores con que la ciencia de Dios supo pintar el manto de la aurora.

Un himno de entusiastas armonías se eleva puro, inmenso, al Supremo Espíritu; se levanta grandioso del pensamiento de Isaías; se vivifica en el arpa de David.

Homero canta con misteriosa lira los ciudadanos de esa nueva patria; Píndaro en esa gloriosísima tierra hace saltar de sus labios voladores versos.

Virgilio se conmueve con las bellezas de los alegres campos, que no tiene que abandonar; Dante reconoce la fuente de sus altos pensamientos; se inspira Tasso en virgíneos laureles.

El Altísimo tuvo misericordia de ellos, al atravesar los escollos de la vida; les perdonó sus faltas en el trance de la muerte: y, ahora, te alaban con suavísimos cantos, á Ti, Señor, que acogiste su plegaria.

Petrarca, el solitario; el buen Ausías; el dulce Garcilaso; el recto Boileau; Jeremías, el vate de las tristezas; Leon, el consuelo de las almas.

Lo cech d´Albion, de mística figura,
Que contempla de Deu la caritat;
Manzoni, l´esperança y la ventura,
Que centelleja amor y llibertat.

Y, junt ab ells, del riu per la pradera,
Camoens y Lope, Horaci, Lamartine,
Cervantes, Calderon, Corneille, Herrera,
Breton y Schiller, Ramon Lull, Racine.....

Chors delitosos, música sagrada,
Que de Jehovah les bendicions atrèu;
Rossinyolets qu´alegran exa aymada
Patria del Art, ahont la Bellesa sèu.

__

¡Oh, quí pogués sentirne d´eix cántich la dolcesa;
Quí pogués ovirarvos, riberes del nou mon!
Qui pujar á exa gloria de l´inmortal grandesa,
Dexant de nostra terra lo rústich horizon!

Aquí, baix la miseria, l´esprit se desconhorta;
Les il-lusions defugen com l´aygua del torrent;
Lo mal gust senyoreja de los palaus la porta,
Dins fret materialisme suspira´l pensament.

¡Oh Terra, dolça Terra, qu´el cor del poeta adora;
Oh Terra, dolça Terra, de imatge celestial!
Lo pit seu tes montanyes, tos ciutadans anyora,
Com lo nauxer d´Islandia lo sol meridional.

El ciego de Albion, de mística figura, que contempla la claridad de Dios; Manzoni, la esperanza y la dicha, que centellean amor y libertad.

Y con ellos, en las praderías del río, Camoens y Lope, Horacio, Lamartine, Cervántes, Calderon, Corneille, Herrera, Breton y Schiller, Raimundo Lulio, Racine.....

Coros placenteros de sagrada música, que atrae las bendiciones de Jehovah; ruiseñores, que alegran esa amada patria del Arte, donde la Belleza tiene su trono.
___

¡Oh! ¡Quién pudiese percibir ese cántico de dulzura! ¡Quién pudiese veros, playas del nuevo Mundo! ¡Quién subir á esa gloria inmortal, dejando ya nuestros rústicos horizontes!

Aquí, en esta miseria, el espíritu llora, huyen las ilusiones como las aguas del torrente; el mal gusto se sienta en el umbral de los palacios; y, en el vacío del materialismo, se asfixia el pensamiento.

¡Oh Tierra, bendita Tierra, por la cual suspiramos! ¡Oh Tierra, bendita Tierra de celestial imágen! Echamos de ménos tus montes, y tus pobladores, como el navegante de Islandia echa de ménos el sol meridional.

Per exes tes planures son pobre sér delira,
Com l´herba de les prades per l´oratjol matí;
A ta visió riallera ne polsará una lira,
Sentat prop la fontana, vejent l´Estel diví.

¿Qué hi fá, qué hi fá entre´ls homes lo generós poeta
De germandat y gloria, d´independencia falt?
Féuli mercé si us parla del Cel, com un profeta;
La patria dels cors nobles, la Patria, es Allí Dalt!

Juliol 1871.

Por esas tus llanuras mi corazon delira, como la hierba de los prados por el cefirillo del alba. A tu vista pulsaré la cítara, orillas de la sagrada fuente, mirando la divina Estrella.

¿Qué tiene que hacer entre los hombres el generoso poeta, falto de simpatías, de independencia y gloria? Perdonadle, si cual un profeta os habla del Cielo. ¡La patria de los nobles corazones, la Patria, está Arriba!

III, MOMENT DE TRISTESA.

III

MOMENT
DE TRISTESA.

Segut
en alta roca
Besada per la mar
Entre remors de l´aigua

Y
estels espirejants.

***

Dolces
memories de ma infantesa,
Plenes de ditxes, d´olors suäus,
Que´l
pur oratje d´esta vesprada,
Dormit ja´l día, del cel me
trau;
Tristes recances d´uns temps que foren,
Y que tornarme
Deu no voldrá,
Veniu, piadoses moveu les ales,
Que vostres
besos viure me fan...

III
MOMENTO DE TRISTEZA.

Sentado
en alta roca
Mecida por el mar;
Murmurios en el
agua,
Centellas en el cielo.

***

Dulces
memorias de mi infancia, llenas de dicha, de embriagador perfume, que
las brisas de la noche me traen del Cielo, en esta hora en que ha
espirado el día; tristes suspiros por unos tiempos ya pasados, que
echo de ménos, pero que Dios no me querrá devolver; venid, moved
las piadosas alas, que vuestros besos me dan la vida...

Jo un
aucell era reblit de vida,
De fe y de gracia, de llibertat,
Y
ab la dolçura de les aubades
Un cant volía bell exhalar.
Jo
un aucell era... Del niu sortirne
Lo jorn alegre pensí de
Maig,
Mes no me creya qu´en espayarme
Batzers hi hauría dins
los vinyats.

Batzers
hi foren, y cruels mes ales
Cruxir volgueren y el cor tocar;
¡Ay!
si ab més força punyit haguessen
Ni alé de vida m´hauría
restat.

Ara
còm trista viu la meua ánima
Y ab la tristesa dels
desterrats;
Desque marcides per lo temps foren
De ma infantesa
les fulles suaus;
Desque n´oloro noves poncelles
Que lo meu
ángel m´en ha portat,
Les flors primeres de jovinesa,
Que,
sense gloria, puden com vas...

Jo de vegades tot solitari
Per
la vorera del torrental,
O dins arbredes arreconades,
Fugint
dels hòmens qui m´han nafrat,
Veig acostarse molt
silencioses,
De groch vestides y ab manto blau,
Les magres
hores de ma existencia,
Que´m miran, passan, y lluny s´en van.

Era yo un pajarillo lleno de ardor, de fe, de gracia, de
libertad; y en las rientes horas de la alborada quería prorrumpir en
bellos cantos. Era yo un pajarillo... Pensé salir de mi nido en
alegres días de Mayo; no me creí que, al volar libremente,
encontraría espinosas zarzas entre verdeantes viñedos.

Encontré
espinosas zarzas, que quisieron crueles herir mi corazon. ¡Ah! de
punzarme con más violencia, no me hubiera quedado ni aliento de
vida.

Ahora
cuán triste está mi alma, con la tristeza de los desterrados; desde
que el tiempo marchitó las flores de mi infancia; desde que el ángel
custodio me trajo las primeras flores de la juventud, nuevos capullos
sin gloria ni ufanía, que exhalan olor de sepulcro.

A
veces doy solitarios paseos por las orillas de los torrentes, ó por
arrinconadas arboledas, huyendo de los hombres que han herido mi
alma. Entónces veo acercárseme silenciosas, vestidas de túnica
amarilla y azulado manto, las flacas horas de mi existencia, que me
dirigen una mirada, pasan, y se van léjos.

Un
vel ne portan de sarja negra,
Mon còs cubrexen de peus á cap;

Llevòres
xupa les mies llágrimes
Lo vent que´s gronxa
remorejant...

¡Jesús! ma vida còm es corcada,
Puys lo
pervindre veig nubolat;
Si l´alegría ne tench de fondre
¿Per
qué en la terra més m´arrelau?
Un temps me deyan qu´era la
terra
Verjer hont corren rius agraciats;
¡Ah! per mi´s torna
montanya axuta,
Roca solcada d´horribles llamps...

De fel
omplida n´está exa copa
Que s´anomena la societat;
Jo ne
begudes qualques glopades,
¿Y fins als baxos l´he de
buydar?
Poch temps fa encara tot me sonreya,
Y me ballava
l´aygua davant;
Per mi de joya, pau y harmonía
La nit serena
vestí les valls.

Ara
murmuran de mi los hòmens,
Tal volta´m signan ab pïetat;
Los
estranys riuen, los propis duptan,
Los amichs fugen veentme
passar.

Traen
un velo de negra sarga, y me cubren con él de piés á cabeza. El
viento se agita conmovido, y se lleva mis lágrimas.

¡Jesus
mío! Carcómese mi vida, pues veo nebuloso el porvenir. Si he de
perder la alegría, ¿por qué me arraigáis en la tierra? Decían
que era la tierra verjel amenísimo, por donde serpenteaban graciosos
riachuelos. ¡Ah! para mí es pedregoso erial, inmensa roca surcada
por horribles rayos...

Llena de hiel está esa copa que se
llama la sociedad. He bebido algunos sorbos.
¿La he de apurar
hasta las heces? Hace poco todos me sonreían, y el agua me bailaba
delante. Por mí la noche serena vistió los valles, de gozo, paz y
armonía.

Ahora murmuran de mí las gentes; tal vez alguno me
señala con el dedo. Los extraños se ríen, los propios dudan, los
amigos huyen al verme pasar.

¿Bo
tench de serne? Ferida l´ánima
¿En mans dels hòmens se
posará?
Si flayre cobre de senzillesa
L´ánima mía, ¿la
punxarán?
Sembla que´s gira meua Fortuna;
Sembla que´s torna
lo goig afany;
Tristors me menjan... ¿Perdut hauría
De
l´esperança l´Estel sagrat?....

Oh
recordances d´etat fugida
Que ballugoses volatejau,
Veniu,
ompliune mon cor encara,
Veniu, somniarvos encara´m plau;
Me
plau rialleres y melancòliques,
Sus l´alta roca d´aquesta
mar,
Al clar de lluna dolre sentirvos
Ara que guayta
l´inmensitat.

Agost
de 1866.

¿He
de ser bueno? Mi alma dolorida ¿se pondrá en manos de los hombres?
Si el aroma de la sencillez rodea mi alma, ¿pretenderán los
malvados hacerla sufrir martirio? Mi Fortuna cambia; el placer puro
se me trueca en afanosos cuidados; la tristeza me devora. ¿Habré
perdido de vista la divina Estrella de la esperanza?....
Oh
recuerdos de la bella edad, para siempre huída, que revoloteáis
jugando delante de mí; venid, llenadme aún el corazon: que me place
soñar con vosotros. Me place, desde esta alta roca mecida por el
mar, veros á la vez melancólicos y risueños; y al rayo de la luna,
oír vuestros suspiros, ahora que sale á recorrer la inmensidad del
espacio.

28 DE FEBRERO.

28 DE FEBRERO.

Después de haberse tratado de la prisión de los abades, sin que se tomase ningún acuerdo definitivo, se dio cuenta de las cartas que a continuación se trancriben:

Als molt reverends noble magnifichs honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Per hun correu lo qual huy dada de la present he spetxat largament podeu haver vist com en quina manera la vila present de Fraga e lo castell de aquella son venguts a ma mia e vuy los tinch per lo Principat en nom del Senyor Rey segons es stat per mi scrit e encara de les coses que ladonchs occorrien de les quals a la dita letra me refir. Apres del qual per lo magnifich don Johan Dixer e nostro consell es stat delliberat que per supplir als homens de aquesta vila qui mostraven no esser contents que lo castell dessus dit fos acomanat an Renard Perayre qui es en lo consell attes que no es home de condicio com encara per altres sguarts que jo devia comenar lo dit castell si a vosaltres era vist fahedor eus playa a mossen Johan Torrelles cavaller senyor de Sant Boy e pera companyia e guarda del dit castell li fossen donats doscents o doscents cinquanta homens vist lo gran siti e circuhit que lo dit castell ha e encara la vila e que de aço fos scrit per mi a fi que del que es dit sabesseu la dita deliberacio e per vosaltres de vitualles e altres coses al dit castell necessaries mills e pus degudament si pogues provehir. Per semblant es stat deliberat que lo magnifich don Johan Dixar parta dema qualque hora acompanyat de quatre cents o sinch cents (500, quinientos, cinc, cinch, sinch, sinc, sing) homens la via de Penyalba perque del dit castell de Penyalba per ell sia vist lorde en que sta e partit de aquell faça la via de Statro (Escatrón?) per haver les barchas a sa ma per lo dit Principat en nom del Senyor Rey deliberat empero que partint ell del dit castell de Penyalba faça hun home açi per dar avis de sa partida e lo vescomte de Rochaberti partescha de aquesta vila ab altres quatrecents o sinchcents homens per star als dits lochs e castell de Penyalba e tenir aquell per lo dit Principat en nom del Senyor Rey. Mes es stat deliberat que En Galceran Merquet de Sabadell ab letra de creença sia trames a Miquinença (Mequinenza, Mequinença, Mequinensa) a don Matheu qui jau malaut (malalt; malo, enfermo; malal; dolén, doliente) splicadora per lo dit Galceran la qual en efecte sera semblant e quasi daquella que es stada tramesa a la ciutat de Balaguer de la qual largament fou avisats per la letra derrerament spatxada trametentli mes a dir que si e hon per cas jo deliberava ab mon exercit passar per la dita sua vila de Miquinença si en aquella haure passatge vitualles e statge e lo que mester ne haure a fi que segons lo quem trametra a dir vos puixa scriure e avisar e encara jo ab mon consell desliberar. Mes es stat delliberat que seria molt necessari socorrer la gent per una messada (sueldo de un mes) car alguns ni ha qui no tenen que menjar e han hagudes empenyorar les armes per lur viure hoc encara se son atravits en pendre o furtar moltons gallines e obre de menjar de que los he fets pendre e destrenyerlos per grat o per força han pagat lo que han pres en manera que los que han rebut dan romanen contents. Per via de Leyda he rebuda una letra dels jurats de Valencia de la qual vos tramet traslat dins la present a fi que si resposta los volreu fer en aquella fer ho puixau com jo no haja voluntat ferlos resposta alguna o si lals fas sera semblant daquella que fiu a mossen Piquer quim era vengut per part de Balaguer poch mes o menys. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXVI de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.

(Otra casi igual a dos anteriores):
Molt spectable magnifich e noble baro. No sens gran displicencia e contristacio de nostres animos havem entesa la disconveniencia e novitat en la ciutat de Leyda a VIII dies del corrent mes de febrer seguida entre la Majestat del Senyor Rey e alguns habitadors de aqueix insigne Principat e de la dita ciutat no solament perqueus hi obliga la comuna e innata fidelitat singular entre totes altres nacions dels habitadors del regne de Arago del dit Principat e de aquest regne de Valencia deguda a la reyal corona Darago e a la reyal Majestat mas encara perque la unio indissoluble e fraternitat dels dits regnes e Principat fins aci tant excelsa e prosperada nos constituheix en gran dubte qualsevol inconvenient preparat seguir en aquest cors politich del qual la prefata Majestat es lo cap e los altres sotmesos de la dita reyal dignitat e nosaltres som los membres per la conservacio dels quals per natural instint e inclinacio cascuna part se deu exposar a tot perill e daquiavant la unitat axi com es disposta produhir augment e prosperitat del univers se done orde que lo inconvenient no obre diminucio e desolacio de be de potencia e de virtuts car segons la evangelica doctrina tot regne en si divis sera desolat. E per ço no creguen vostre virtut e noblesa (aquí no aparece noblea, como en las dos anteriores) que nosaltres nos hajam oblidat en los proppassats dies venint a nostra noticia la detencio feta per la dita Majestat en la ciutat de Leyda de la persona del lllustrissimo Senyor don Carles princep de Viana primogenit del dit Senyor instantment supplicar la sua Serenitat per lo delliurament del dit Senyor Princep e per la bona concordia dels dits senyors pare y fill ans ab summa diligencia hi havem entes e obrat no gens divisos ans concordants ab vosaltres en aquest desig e afeccio. Empero no havem aquest comu desig proseguit ab demostracions extrinseques e senyaladament de embaxades perque es stat necessari a nosaltres axi fer e practicarho jatsia cregam que lo dit Principat a bona fi e intencio hajau fetes per la dita raho moltes embaxades. E nosaltres volents donar raho a vos e als altres per una fraternal complacencia de la dita nostra pratica e per tolre a les vostres penses tota materia (manera en la primera) de admiracio vos significam que en aquest regne totes semblants demostracions per la malicia del temps foren e son stades vistes donar moviment per una erronea opinio causada en les gents del realme de Castella les fronteres del qual axi com a nosaltres son propinques e confinen ab aquest regne axi son molt distants del vostre Principat en tant que haviem nova que certa gent darmes era venguda a les dites fronteras e devia entrar en aquest regne per fer guerra a aquell prenent concepte o audiencia jatsia falsa de divisio seguida entre la dita Majestat e los habitadors daquest regne per les quals coses succehia alguna rumor e murmuracio entre los nostres pobles les quals han cessat apres que han haut silenci les dites demostracions de embaxades. Encara havem considerat que aquest regne sens convocacio de cort feta per lo dit Senyor e sens comissio de la dita cort la qual aqueix Principat diu haver de la del mateix Principat no podia fer instancia en lo dit negoci mas solament aço podien fer com ja han fet les universitats e altres persones particularment als quals es permes segons los furs e privilegis del dit regne. E mes avant en lo dit cas tot lo dit regne o de present aquells a qui es permes solament poden supplicar del deliurament del dit Senyor Princep per via de una gracia justa humana e rahonable e no poden pretendre motiu de infriccio de libertats furs e privilegis daquesta ciutat o regne com los del Principat afermau de vostres constitucions libertats e usatges. E aquesta ciutat ha feta continuament aquella deguda instancia ab lo dit Senyor per humils supplicacions que fer devia juxta la exhigencia dels dits fets. A les quals supplicacions la dita Majestat ab bones paraules (peraules en la primera) e ofertes tots temps se es dignada respondre en tal forma que aquesta ciutat crehia obtenir la fi desijada. E apres seguida la disconveniencia e los actes que havem enteses de convocacions de hosts e de gents darmes fets per lo dit Principat ha paregut a nosaltres esser cosa pertinent e deguda ab tot nostre esforç interposarnos en aquest fet de tanta arduitat e importancia e tant necessari a la conservacio de la reyal corona de Arago e al be e repos de tots los regnes e terres a aquella sotsmeses quant cascu pot veure e major del qual gran temps ha som certs no han vist nostres antecessors. E per tal (ço) procehint matura deliberacio trametrem al dit Senyor nostres embaxades e apres a vosaltres e creem lo semblant faran altres staments e universitats daquest regne per supplicar lo dit Senyor vulla deliurar lo dit Senyor Princep e tornar a degut orde tot ço que sia fet contra vostres libertats e constitucions e concordarse ab aquells instar pregar exortar de ço que es vostre desig ço es de obeyr lo dit Senyor virtuosissim nostre Rey e Senyor e de tota unitat e concordia los quals embaxadors partran (partirán) indubitadament plaent a nostre Senyor Deu molt prest.
E entretant vos pregam exortam ab la major afeccio que podem eus demanam de gracia per lo servici de nostre Senyor Deus e de la dita reyal corona e amor e contemplacio encara de nosaltres vullau trebellar e serbar orde ab tot efecte que sobreexquan e sia sobrecehit en qualsevol enantaments fahedors per part del dit Principat. E senyaladament no vullau permetre passar avant les hosts e gents darmes ques diu serien sots vostra capitania de aquell loch hon seran quant les presents a vostres mans pervendran car ab tota aquella major acceleracio que lo temps comportara seran ab los dits vostres embaxadors los nostres per medi dels quals obrant e disponentho la Potencia divina la qual en aço specialment invocam speram sera feta tota bona concordia entre los dits pare e fill e los habitadors del dit Principat tant util e necessaria a la prosperitat e exaltacio de la reyal corona de Darago. E de aço multiplicades veus vos exortam pregam e instam. Supplicants la divina Majestat nos faça dignes de acabar e obtenir la fi que desijam. E tingaus molt spectable noble e magnifich senyor la divina Providencia en la sua direccio e custodia. Scrita en Valencia a XXI dies de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota honor e complacencia de vostra nobles e magnificencia be apparellats los jurats de Valencia.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab
alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIIl del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto) consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends e magnifichs senyors. Ja per altra vos he scrit com esta vila e castell es a comendament del Senyor Rey e general lo qual castell es deliberat a vos plahent lo tinga mossen Torrelles ab CC homens. Apres lo capita ha tengut consell e la conclusio es stada jo vaja ab CCCC homens la via de Estatro (Escatró; Escatrón) a pendre lo pas del riu en les spatles. Per segurar lo cami vindra lo vezcomte ab D homens. Es ver que en lo pas en hun loch que a nom Penalba esta hun castell queus defendria la aygua e si aquella aygua nos mancava encara que per altra part pot la gent be passar pero no seria sens gran fadiga de nostra gent. Hair hagui nova que los del loch savien leval e tenen lo castell a peticio mia jan enviat a mi que jo lis envias capita e tantost yo he provehit pero Johan Ferrer de algunes coses necessaries per al castell que no valien deu florins ma dat mal recapta. Senyor si aquestes coses que fan tant de profit en la despedicio de aquesta empresa se fan mancament a vegades lo flori pora pujar a escut suplichvos per lo honor vostra hi provehisquau per mi si fa tant en ço que yo haure a fer com si yom hagues de salvar sperant que haureu sguart al treball meu. Ja haveu les noves com la Regina e larchabisbe son partits la via de Morella diuse per liurar lo Primogenit. Senyors puix anant anant la fahenas millora ab licencia vostra me planire de consellar que devem anar avant. Aximateix so avisat per ma muller com los de Çaragoça servidors meus lan enviat a dir que mon fill stiga prest que no trigara gayre que la ciutat estara en orde que enviaran per ell. Scrichho a vostra saviesa per que sia avisat de la voluntat nostra a fi que metam foch a la polvara de la bombarda. E manau ço queus placia. A Fraga a XXVI de fabrer. - Prest a ço que ordoneu Johan senyor Dixar. 

Als molt reverend e magnifichs los senyors de diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. La present es sol per avisarvos com vuy que tenim XXVI havem intrat en Fraga sens colp ni costada havent vist sol lo nostre poder hi lo exercit daquell de queus dich que res nons sta al davant que al gran turch sereu de la Infanta. Crech sien avisades vostres savieses dels bons tractes hi concordias que managava hi aço podeu haver vist per lo correu que li ha destroçat don Johan Dixar en que podeu haver vista la sua bona intencio quina es ne quala. Ma muller crech sera davant vosaltres per algunes sobraries e per judicis quis son fets placiaus haverla per recomanada en vostra justicia ni no pus que maleyt sia de Deu qui mes ne vol. E per
la present no pus que ordoneu de mi a la voluntad de vosaltres. Scrita en Fraga a XXV de fabrer. - Lo quim recoman a vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. La causa de la present es avis com en regne de Valencia lo governador general del dit regne ha fet manament general e en quiscuna vila axi de la sglesia com del realench special als senyor ho senyors de aquella vila ho viles guarden llurs castells e forçes e aquelles adoben e facen adobar he provehir de vitualles e armes e adehenar los pobles perque si lo Senyor Rey mester los haura ells lo seguesquen. E aço ab grans cominacions de ocupacions de castells e rendas si lo contrari sera fet. E com aquesta sglesia de Tortosa tinga la tinença de Miravet dins la qual son los lochs seguents Cabanes Belloch Torra- Blancha e Albalat e daltra part Almaçora ab sos castells qui tots aquests lochs e castells son de la mensa capitular episcopal ab moltes altres rendes spargides per lo dit regne e mes avant huyt pabordries que son de la mensa capitular e lo dit castell de Almaçora qui esta en loch
que pot llevar totes les aygues de Castello de la Plana e les de la dita vila de Almaçora de que ad aquesta sglesia sen speren molts enuigs e grans dans. Ab tot que per grans anugs (vemos enuigs 8 palabras antes) e dampnatges que sobrevenguen fins a capcio de nostres persones inclusive e totes perdues soportarem per lo sant stament lo qual Deu mantinga en tota prosperitat del General de Cathalunya. Es ver que per consolacio nostra haurem a gracia e merçe vos placia comunicar quines vies tendrem ni com nos regirem car aquelles entenem enseguir ad unguem. En altra manera tememnos no venguessem en algun error contra la obediencia e observancia del Principat de Cathalunya. E aquesta es la sola causa de la present expedita ab correu cuytat. Placiaus donarnos breu resposta. Data en Tortosa a XXV de febrer any Mil CCCCLXI. - De vostres reverencia magnifichs e honorables savieses devots bisbe e capitol de la Seu de Tortosa.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables senyors. Vuy mati scrivi a vostra reverencia e honorables savieses e crech haja errat loch a valar que en loch de metre XXVI meti XXV. Lo capita ha tengut consell vuy e parme han deliberat de pendre a sa ma alguns lochs e barques segons ell crech vos scriura que yo no entre ara en sos consells. Ham dit que vituallas (vituallase; vituallàs; vituallara) lo castell de aquesta vila e reste quem do lo memorial. En aquestes despeses jo veig inconvenients que si començam a pendre castells e fornirlos de gents e de vitualles e armes haurem master molts diners sils prenem e nols fornim es cosa perillosa entrar en Arago lexantse res de sospita a les spalles (espaldas; esquena, espalla, spatla, spatlla, etc.). Si la nostra fe es axi com crech haver lo Primogenit noy havia tal cami a mon juhi com aygua avall de Leyda o per terra anar la via de Ascho (Ascó) e de alli a Morella o tirar via de Ulldecona car anant per aquest cami passa lo camp per lochs molt sterills (estériles; estérils o estèrils) e mal avituallats e corrent molt. Yo nom se aquest orde si es deliberat per vostra reverencia e honorables savieses o sil se ordona lo capita. Senyors aquesta nostra gent esta disposta a gran scandol perque negu no ha vergonya ni temor del altre marevellme (me marevell; me maravillo, sorprengo) molt que los consellers de aqui tardeu tant car certament hi starien be. Letres del Rey e de alguns altres sich son trobades en ques diu esser entrat lo Rey en Çaragoça dimarts a vespre e que la Reyna ab don Lop e mestra de Montesa van a Morella per traure lo Princep. Huns dihuen quel portara en Leyda altres quel
portara en Arago en poder de les LXXII persones (72 de Aragón). Si sera ver ho (o) sera fama tot se veura. Jo mossenyors dimarts a mija nit rebi dues letres vostres la una en que manavau donas al capita CC florins dor per soccorriment los quals li he donat en laltra manaveu (manavau antes, manaveu ahora) que elegis en lo exercit una persona disposta a coneguda mia e que en aquella donas una quantitat a ma discrecio per pagar artellaries e altres coses necesaries del camp. Jo mossenyors perque havia ja fet preparatori per venir aci e havia fet fer ja schales e dues carregues de ferramenta (ferramentes, ferraments, ferramén, ferraméns; herramienta, herramientas; de hierro) crehent que Fraga se hagues a combatra (combatre; combatir) en cert e lo camp havia master gran forniment de vitualles delliberi de venir aci car ab tot que mon venir noy fes molt fruyt noy faria negun mal e aquests senyors foren tant bons que nons feren questio a ço e dit al capita en consell que elegis ell la persona ell ni son consell nou han volgut fer e puix axi es a nit ho dema jo hi provehire ab tot quey ha pocha gent per aquest master. Aquests senyors del camp se donen a robar sia de vostra merçe ferne al comte qualque letra e vinga prest de aqui lo consell e gent de cavall. Feta a Fraga a XXVII de febrer a VIII hores apres mig jorn. - Quim recoman en gracia e merçe de vostres reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

A los reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs e ben amats nostres los diputats del Principat de Cathalunya XXVII e altres per los dits diputats congregats residents en la ciutat de Barchinona.

La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs e ben amats nostres. Venguts aci los venerable religios noble magnifichs e ben amats consellers nostres lo mestre de Muntesa e don Lop Ximenez Durrea visrey de Sicilia ab la Majestat del Rey mon Senyor per ells som avisada de tot lo stament dels occorrents fets e nos continuants tots temps la afectada voluntat que havem haguda e havem en la liberacio de la persona del lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill per ço ques sguarda al servey de nostre Senyor Deu del dit Senyor Rey e de Nos e al benifici del dit lllustre Princep nostre fill be repos e sossech dels regnes e terres del dit Senyor Rey e signantment (señaladamente; señal, senyal : signum : sello) de aqueix Principat havem eficacissimament continuat e supplicat la Majestat sua de la dita liberacio e sa excelença usant de sa clemencia acustumada per les dites consideracions es stat content a les dites suplicacions condecendre. E axi Deus mitjançant nos aquesta nit partrem de aci la via de Morella e delliurarem de manament del dit Senyor Rey lo dit
lllustre Princep nostre fill e ab ell ensemps farem la via de aqueix Principat. Perque tots resteu aconsolats e siau participants en nostra consolacio e goig vos ho notificam esperants en nostre Senyor Deu aquest acte axi digne de memoria sera causa de tots bons efectes. Dada en la ciutat de Çaragoça a XXV de febrer del any Mil CCCCLXI.
- La Reyna.

Als molt reverends nobles e magnifichs e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya XXVII e altres e altres per los dits diputats congregats residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs e savis senyors. Per la letra que la Majestat de la Senyora Reyna vos fa compendreu com lo Illustrissimo Senyor Princep es deliure a supplicacio de aquella feta per sa part e per la vostra avisantvos com aquella partra Deu volent vuy apres dinar per esser a Morella e de alli conduhira lo dit Senyor Princep en aqueixa ciutat per la qual compendra quant la sua Altesa ha treballat en aquests afers e de quant aqueix Principat principalment e apres tots los altres regnes li son obligats.
E per no detenir lo correu nons alargassem a mes scriure sino sols a pregarvos de dos coses jatsia no calega ne fos necessari a tanta prudencia com es de les reverencies providencies nobleses e magnificencies vostres pero per nostra contentacio les vos recordassem. La primera que novitat nos fassa puix la cosa es conclusa a servey de nostre Senyor Deu a servey de la Majestat del Senyor Rey a util e benefici de la prefata Senyora Reyna e del Senyor Princep e de tots sos fills e a pau e quietura de aqueix Principat e altres regnes e no ha menys honor e reputacio de aquell. La segona que aqueix Principat sia gratisimo a la dita Senyora Reyna per havervos fet tanta de honor e benifici axi en lo dessus dit com en resecar qualsevulla desdenys e descontentaments que fossen succehits los quals ab reintegracio de amor e devocio singular singulis referendo seran reparats e entregrats. E ordenau lo queus placia e sera fet. En Çaragoça a XXV de febrer any LXI. - A la ordinacio de vosaltres prests lo mestre de Montesa e Lop Ximeneç Durrea.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi e strenuu baro. Molta consolacio e plaer es stat a nosaltres de la benaventurada entrada per vos e lo exercit feta en la vila e castell de Fraga e tant mes quant aquella es stada pacifica e sens inconvenient de algun scandol ne dan car jatsia en les coses bellicoses aquella sia mes gloriosa que admes gran strepit darmes e major dificultat se obte pero tot aço cessa en lo nostre cas present en lo qual la nostra gloriosa empresa es solament a servici de nostre Senyor Deus e servey e honor de la reyal Majestat e liberacio del Senyor Primogenit a la qual deute de fidelitat nos streny e les gents e terres per les quals se ha de passar pus empero en aço no presten impediment no altrament san a tractar que la patria propria e com a nostres frares e germans. E per tant summament regraciam a nostre Senyor Deu per gracia del qual aço tant be succeheix e regraciam a la senyoria vostra qui ho administras ab tanta prudencia e virtut. Sera doncs egregi senyor lo ofici vostre aço continuar tota vegada com fins açi haveu fet e feu tant loablament e tots temps persuadir amonestar manar e destrenyer les gents del exercit que aqui e en altres benivols lochs e no obviants com dit es a la empresa nostra hon los convindra passar sien e stiguen sots tal disciplina e moderacio que no solament no sien vists esser gent molesta ço que de multitut moltes vegades sdeve mas que capten lo amor e benivolença de aquells per manera que de la justicia e humanitat de la nacio nostra se parle en bon nom honor e fama de aquest Principat de la qual vos senyor qui conduiu lo exercit haureu no pocha part. E sobre aço quals exhortacions e manaments degen esser fets capitans conestables e altres gents del exercit ne ab quals mitgans se dega en observancia deduhir per quant la senyoria vostra ha molta pericia e experiencia de tota disciplina militar e ha moltes images dels seus predecessors que en tals coses se son haguts ab molta circunspeccio e virtut remetentho a aquella no curam mes dir en aquesta part avisantvos senyor que vuy al fer de la present es attes correu de Çaragoça per lo qual havem nova que lo Senyor Rey haurie atorgada libertat al Senyor Primogenit segons per tenor de la letra copia de la qual vos trametem dins la present veure poreu. E per quant no es encara vist aquesta nova qual efecte produira es deliberat que vos senyor ab lo exercit stigau en aqueixa vila sens passar avant ne moureus fins que per nosaltres e aquest consell vos sia scrit. E axi de dia en dia sereu avisat de les coses que succehiran. Per la nova sobrevinguda havem volgut sperar en resprondreus fins vuy dissapte de mati a XXVIII del present la qual hora havem rebuda letra de la Senyora Reyna confirmant la dita nova de la libertat del Senyor Primogenit segons veureu per copia de la dita letra queus trametem. En apres la hora mateixa havem rebuts dos correus ab Ietres vostres en la una nos dehiu molt stesament la intrada de Fraga e algunes vostres deliberacions en lo fet de les barques e de Balaguer e de Algerri. Ab laltra nos significau com lo magnifich don Johan Dixer seria ja partit la via de les dites barches e apres de ell lo vezcornte de Rochaberti per certa empresa a feta. A totes les coses sobredites vos responem que per quant speram que aquesta bona nova de la liberacio del Senyor Primogenit se metra en obra e aquella migantçant lo negoci pora pendre bon assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e benifici de aquest Principat que volem que façau axi com ja dessus vos haviem dit ço es que pacificament e quieta stigau en aqueixa vila ab lo exercit guardant la dita vila e lo castell. E no passeu daquiavant ne procehisquau (procedáis, proceder; procehir, proceir) en altre fins per aquest consell ne sia feta deliberacio e aquella a vos hajam significada. Al vezcomte de Rochaberti e a don Johan trametreu per correu volant les letres sues que ab la present rebreu ab les quals los dehim que posant al segur los passos e coses a que seran pervenguts no passen daquiavant ne en alguna cosa enanten (enantar). E per cosa del mon Senyor ne per vos ne per ells no fos fet ne attemptat res en contrari. Esnos fet report que gents del exercit se atrevirien a furtar moltes gallines e altres vitualles esnos cosa enujosa de hoir e plaunos la esmena e castich que fets ne haveu.E tota vegada vos pregam e encarregam ho vullau axi be squivar que sia pena als delinquents e refrenament als altres per benifici e tranquille stat del exercit. No es vist que no donets loch que los capitans de cinquantenes se puixen ajustar sens vostra permissio e licencia. Del fet dels algutzirs vos scriurem prest nostra intencio segons la deliberacio que per lo consell sera feta. Tingaus Senyor molt egregi la Sancta Trinitat en guarda sua. Closa a XXVIII de febrer lany MCCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al molt noble e molt magnifich baro lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt noble e molt magnifich baro. Vuy de mati havem rebuda letra vostra de XXV del present ab la qual nos certificau de la bona entrada feta en Fraga sobre la qual molt loam e comendam la prudencia e virtut vostra e de tots los altres qui lo exercit governen. Som en apres per altres letres certificats que vos e don Johan Dixer ab cert nombre de gent devieu partir per certa empresa. Sobre aço vos certificam com per letra que havem de la Senyora Reyna e de altres persones som avisats que lo Senyor Rey hauria atorgada libertat al Senyor Primogenit e que la dita Senyora deu esser aci prestament ab lo dit Senyor Primogenit de que prenem sperança que aquests afers pendran asossech e repos a servici de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e a benefici de la terra. Per tant es nostra delliberacio e voler que jaquint les coses en lo stament que seran al rebre de la present e aquelles posant al segur no procehischau o anenteu (anantar, enantar) en alguna novitat mes avant fins per aquest consell ne sia feta deliberacio (deliberación; se encuentra con dos l, l geminada latina, y solo con una) e de aquella scrit vos sia. Pregam e requirimvos sots virtut del jurament per vos prestat sia axi observat e res en contrari nos faça car no seria benifici del negoci. E de aço mateix scrivim al capita general e a don Johan Dixer. La Senyora vostra muller si vindra o altri quis vulla en nom vostre e vostres afers seran haguts per nosaltres en molta recomendacio en la justicia. La Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich baro vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al molt noble e molt magnifich baro don Johan Dixer senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Vuy de mati havem rebuda vostra letra feta a XXVI del present ab la qual nos dehiu de la feta que vos partisseu tirant la via de Statro ab cert nombre de gent de peu. E mes nos dehiu algunes altres coses a les quals totes vos responem que per quant havem letra de la Senyora Reyna e de altres persones sobre la libertat atorgada per lo Senyor Rey al Senyor Primogenit e que la dita Senyora deu esser aci ab lo dit Senyor Primogenit prestament crehem los afers pendran assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e benifici de tota la terra e per tant es nostra deliberacio e voler que jaquides les coses en lo stament que seran al rebre de la present e aquelles posades al segur no proccesquau ne enanteu en alguna novitat ni mes avant fins per aquest consell ne sia feta deliberacio e de aquella scrit vos sia. E de aço vos pregam e requirim per virtut del jurament per vos prestat sia axi observat e per vos o fill o coses vostres o ab vostre assentiment res en contrari nos faça car no seria benifici del negoci. De aço mateix scrivim al capita general e al vezcomte de Rochaberti. La Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich baro vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt reverent e molt honorables e savis senyors los bisbe e capitol de la Seu de Tortosa.
Molt reverend pare en Christ e molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos significau lo manament fet per lo Governador del regne de Valencia a quiscuna vila axi de la sglesia com del realench del dit regne e als senyors de aquelles de adobar e guardar castells e forçes de provehir de vitualles e armes e adhehenar los pobles perque sien a manament del Senyor Rey quant manat los sia e que per causa dels lochs e pabordries que la mensa de aqueixa esglesia ha en lo dit regne vos redubtau de algun perpleix e congoixa les quals virtuosament vos oferiu sostenir per lo benifici e honor de aquest Principat. E demanaunos vos digam lo parer nostre com vos degau regir en lo dit negoci. A que molt reverent e molt honorable e savis senyors vos responem molt regraciantvos tot primer la vostra bona voluntat virtut e sforç que mostrau al benefici de la patria en que quiscuns feu segons de vosaltres es pertinent e signantment vos dit Senyor bisbe qui imitau los predecessors de la casa vostra los quals per benifici e honor de la dita patria han fetes coses de lahor e de conmemoracio dignes. Veniut apres al consell o parer nostre per vosaltres demanat vos significam som per letra de la Senyora Reyna e per altres certificats que lo Senyor Rey inspirat divinalment e de reyal e paternal clemencia mogut hauria e ha atorgada libertat al Senyor Primogenit e que la dita Senyora Reyna es ja partida de Çaragoça anant la via de Morella per traurel e manarlo en aquexa ciutat ab libertad plenaria. Passara Deu volent per aqueixa ciutat e axiu veureu. Speram puys lo dit Senyor Primogenit sia en libertat que tot lo negoci pendra assossech e repos a servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e de tota la patria e axi cessaran totes congoixes tant que no afreturara per lo present altre dir sino fervos certs que en lo honor e benavenir vostre e de aqueixa esglesia serem tota vegada molt voluntaris e prests e per obra ho coneixereu en qualsevol cas que occorrega. Tingaus la Sancta Trinitat molt reverend e molt honorables e savis senyors en proteccio sua. Dada en Barchinona a XXVlll de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per altre correu vos havem ja scrit qui parti la nit passada. Es ver quens han dit no pot passar una aygua e per tant per aquest trames per altra via vos tornam a dir lo mateix de que vos scriviem ço es que no acordeu pus gent de peu ne de cavall e sobresegau en fer despeses en artelleries ni municions fins que per nos altrament scrit vos sia. De aço mateix nosaltres scrivim al capita e al vezcomte e a don Johan Dixer als quals per semblant dehim que en res mes avant no procehesquen sino que stiguen en lo stament en lo qual se atrobaran al rebre de nostres letres. E pregam e encarregamvos sia per vos donat orde en quant en vos sia que axis faça. Al que dehiu de la persona elegidora que seguis lo exercit a pagar les municions et cetera vos significam que per quant crehiem a vos no vingues be seguir lo dit exercit e quens convingues aturar en Leyda per los acordaments vos habiam (haviem, habiem; habíamos) axi scrit ab tot que hi amarem mes a vos que a altre pero essent la cosa en los termens que vuy es nous cal haver la tal persona ne de altre curar sino que sobresehint en tot spereu altra nostra resposta e fareu segons vos direm per aquella. Dada en Barchinona a XXVIII de febrer del any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputals del General de Cathalunya residents en Barchinona.
(Esta carta es de 8 de febrero, no de 28)
Nosaltres frare Anthoni Pere abat de Montserrat En Luis Divorra cavaller En Miquel Cardona ciutada de Barchinona diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona considerants que per causa de la liberacio del Illustrissimo don Carles Princep de Viana e primogenit Darago e de Sicilia per la Majestat del Senyor Rey son pare detengut no sens violacio e derogacio de les libertats e privilegis del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ha convengut a nosaltres ab deliberacio de nostre consell en virtut de la comissio per la cort general de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a nosaltres feta elet per la dita liberacio del dit Primogenit e conservacio e defensio dels dits privilegis e libertats e repos e tranquillitat de la republica (res publica, rem publica, rei publice, cosa pública; el Rey sale un poco más arriba) del dit Principal que representam ab nostre consell aquell que les quatre galeas sotils que son en la Dreçana (atarazana; drassana, dressana, draçana, dreçana) de aquesta ciutat ço es dues de la ciutat una del General e una que era de don Johan Dixer ab lo mes breu temps ques pora fer sien adobades verades e armades migançant aquells ministres que los dits diputats e consell lur determenaran e encara fou deliberat ques posassen stepes pera XXllll galeres e que fessem boscar lenyam per aquelles e volents nosaltres deduhir a efecte e metre en obra les dites debiberacions confiant de la industria e lealtat de vos honorable En Pere Steve dreçaner de la Dreçana del dit General al ofici del qual es propri e pertinent fer les coses davall scrites ab la present a vos dit Pere Steve dehim cometem e manam que les dites quatre galeres façats adobar e metre a punt entro a poderles varar e metre en mar. E axi mateix hajats stepes per les dites XXIIII galeres e façats boscar lenyam per aquelles e hajats persones necessaries a fer les dites coses e paguets (pagueu; pagad) a aquelles los salaris e altres coses per aço necessaries cobrant apocha de les quantitats que per aço pagareu segons lo stil de la casa de la dita diputacio car nos sobre les dites coses e cada una delles e incidents dependents e emergents de aquelles vos donam e comanam plen poder e nostres veus. E nosaltres requerim e pregam als hoidors de comptes o altres qui de vos per aquesta administracio hoir han compte e raho vos admeten totes aquelles quantitats qui per aquesta administracio haureu pagades cobrant de vos les dites apoques de aquelles quantitats que segons stil e pratica de la dita casa de la Diputacio es acustumat cobrar e haver segons es dit. Dada en Barchinona a VIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. A. P. abat de Montserrat.

Al honorable lo batlle de la vila de Cobliure.
Batlle. Jatsia per altres nostres letres haguessem scrit e manat no leixasseu partir fusta alguna de aqui ara per certs sguarts que no curam aci splicar vos dehim e manam jaquiats varar e partir de aqueix port e anar hon se vulla lo lahut (llaut, llaüt, laúd, tipo de embarcación, típica del Ebro, camí de sirga) den Françesch Valenti carregat de lli (li, lli; lino) e altres coses de aquesta ciutat lo qual es aqui. E noy haja falla com axi vullam se faça. Dada en Barchinona a XXVlll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.