Mostrando las entradas para la consulta capitol ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta capitol ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 5 de marzo de 2020

CXLII, reg 1911, fol 47, 14 julio 1395

CXLII. 
Reg. n° 1911, fól. 47. 14 jul. 1395.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Oblatis nobis reverenter pro parte episcopi et capituli Barchinone episcopi et capituli Vicensis abbatis monasterii de Stagno et universitatis civitatis Barchinone ac universitatis ville Modiliani (Moya, Moyá, Moiá, Moià) et quorundam aliorum quibusdam capitulis super unione seu agregacione fienda de certis locis universitatibus et singularibus personis sacramentalis Vallensis confectis hujusmodi seriei.
- Com antigament a feeltat del senyor rey qui es cap de la cosa publica et a conservacio et bon stament daquella fos atrobat et ordonat sagramental en Valles en Lobregat en lo Maresma lo regiment del qual se pertany a la Sgleya et a la ciutat de Barchinona segons ordinacio daquell lo qual per malicia del temps qui tot dia indueix novells fets hauria mester reparacio et creximent: per ço a augmentar lo dit sagramental et posar en defensio les persones et bens daquelles dels quals dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus scrites per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona et de la vila de Moya supplicants humilment los bisbes et capitols de Barchinona et de Vich et labat et convent del monastir del Estany et les universitats de Barchinona et de Moya a la magnificencia reyal que aquelles vulla aprovar stablir ordenar e confirmar emper tots temps duradoras. Primerament que tots los homens reyalenchs ço es que sien homens propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor dins la vegueria de Barchinona et de Valles et parroquies et termens en aquella constituits los quals ja per ordinacio del sagramental sien en aquell confirmats e tots los homens realenchs ço es que sien homens propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor dins les vegueries Dosona et de Bages et dins la vila batlia et sotsvegueria de Moya et de qualsevol parroquies et lochs dins aquelles constituits sien units sis volran al dit sagramental o a la defensio daquell. Item com mossen lo bisbe et capitol de Vich et mossen labat del Estany et son covent hajen alguns locs et homens dins les dites vegueries de Osona et de Bages et en les dites batlia et sotsvegueria de Moya: los dits mossenyer de Vich et son capitol los dits mossen labat del Estany et son convent de present meten los lurs homens que han dins los dits locs et parroquies et termens en lo dit sagramental: et totes persones ecclesiastiques et ciutadans et homens de vila qui hajen o hauran homens dins les dites vegueries et sotsvegueria et batlia et parroquies et termens daquelles puixen metre lurs homens en lo dit sagramental: pero com los hi metran hajen aço a fer denant los sobreposats del dit sagramental qui hajen poder de reebrelos: et que per general ordinacio de mossen lo bisbe et capitol de Barchinona et de mossen lo bisbe et capitol de Vich et de mossen labat et convent del Estany tots los preberes poblats et quis poblaran dins les dites viles lochs et parroquias et termens se alegren es puixen alegrar de la defensio del dit sagramental et contribuesquen primariament en les despeses ques faran per lo dit sagramental ço es en aquelles et en ço que per los dits sobreposats sera ordonat. Item que si alscuns homens seran poblats ins les dites vegueries de Barchinona et de Valles Dosona et de Bages et vila sotsvegueria et batlia de Moya et lochs et parroquies et termens daquelles et no seran del dit sagramental ne de la regla o obediencia de aquell et contra aquells sera feta alguna injuria damnatge o offensa per qualsevol persona: que per be ques meta so a sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut de exir ne de fer res qui pertanga al dit sagramental en favor dels damnificats o injuriats: ans si per aytal cas se met so encontinent aquells del sagramental com sapien aço sen deguen tornar et no curarse de seguir ne de perseguir lo injuriador o dampnificador encara quel poguessen pendre en virtut del dit sagramental com no sia cosa convinent que aquells qui no volran esser del carrech del dit sagramental se alegren del profit daquell: et axi mateix los del sagramental no sien tenguts ne degen exir ne defendre los homens de barons cavallers ne de persones generoses ans si per aytals se metra so a sagramental encontinent com ho sabran hajen desamparar lo dit so et nos curen daquell en virtut del dit sagramental: pero per aço no sia tolt quel dit sagramental no haje loch en los caminans et viandans. Item que tots los homens dins les dites viles castells lochs et parroquies et mases habitants et habitadors axi del sagramental vell com novell hagen a tenir armes ço es saber ballesta ab deu tretes et ab son arreu o almenys spasa o lança et escut en manera que si lo dit so sera mes tots ensemps se defenen et seguesquen los malfeytors et bandajats et gitats de pau et de treua del senyor rey segons ordinacio del dit sagramental: e si algun del dits homens qui aquell so oira o sabra no exira al dit so pach cascuna vegada per pena deu sous. Item que en cascuna de les viles castells et lochs et parroquies davant dites del dit sagramental sien elegits capitans segons la ordinacio del sagramental vell e us daquell quis muden de dos en dos anys: pero que sien elets per los sobreposats dejus scrits o per aquells qui ells ordonaran et en aquell nombre que a ells sera vist faedor los quals capitans com elets seran se curen cascun en sa capitania que los homens hajen les dites armes et tinguen peno et corn et en altra manera se procuren ques façen totes aquelles coses que a fer se han per los homens del sagramental demunt dit: et que com los dits capitans seran elets vinguen jurar en poder dels dits sobreposats de tenir complir e servar les ordinacions del dit sagramental axi com ja per usança del sagramental vell es acostumat de fer. Item que la gent del dit sagramental et qualsevol daquells enseguesquen segons dit es los malfeytors et injuriadors bandejats et gitats de pau et de treua et aquells prenguen: empero si la gent del dit sagramental o capitans o alguns daquells prenien alguns dels dits injuriadors et malfeytors bandajats e gitats de pau et de treua que nols puixen dar a manleuta ans los meten en mans daquell batle o senyor de qui seria la jurisdiccio del loch o parroquia on seria fet lo mal o daquell a quis pertanyeria punidor per aquell: pero si bandajats o gitats de pau et de treua eren quels meten en poder del veguer de Barchinona o daquell official quels hauria bandajats o gitats de pau et de treua: declarat que la gent del dit sagramental haje estar a manament et ordinacio dels capitans et los dits capitans puixen manar e ordonar a la dita gent fins que aquell senyor o official a quis pertanga hi sia e tot hom haja star a manament et ordinacio daquell. Item si fugents los malfeytors o injuriadors bandejats o gitats de pau e de treua se reculliran en algun castell vila o loch o casa o altre fortalesa de Cathalunya et lo dit so sera continuat et seguit: que com als veguers batles et sotsveguers et capitans qui aqui seran segons que a cascun dells se pertanyera parra ques deja fer: quels dits officials requiren publicament davant molts qualque tinga o administra lo dit loch quels liure sens empatx los dits malfeytors o
injuriadors: e si aquell regent o tinent lo dit loch diu que no son aqui que haja encontinent dar escorcoll de aquell loch als dits officials al qual escorcoll entre en aquell nombre et forma ordonats en lantich sagramental: et si lo dit escorcoll lus era denegat dilatat o resistencia feta o altre contrast en aquests cases si la dita gent del dit sagramental talara o damnificara o fara algun mal o injuria al malfeytor o malfeytors o al senyor o senyors et homens del loch o lochs on lo malfeytor o malfeytors se serien recullits o dels quals escorcoll seria denegat donar o a altres qui los dits malfeytor o malfeytors defendrien no sien tenguts del mal que facen civilment ne criminal nin puxe esser inquirit: empero si la gent del dit sagramental contra la dita forma talava o dampnificava que pagassen la tala plenerament ab adveracio de sagrament dels damnificats taxacio de jutge procedent et no resmenys pagassen per pena atretant de la qual fos la meytat dels dampnificats et laltre meytat del senyor rey. Item que pus quel veguer o batle de Barchinona o veguer Dosona o de Bages o batle o sotsveguer de Moya ço es cascun en sa jurisdiccio fossen atteses al dit so tot hom del dit sagramental haja star a manament et ordinacio daquells. Item si los dits veguers batles et sotsveguer et capitans quis seran manaran o requerran algun o alguns del dit sagramental que acompanyen et menen algun pres en algun loch: que aquell o aquells qui seran requests o a qui sera manat hajen aço fer sots pena de C solidos per cascuna vegada de la qual si sera comesa haura loficial de la jurisdiccio del qual sera lo inobedient la quarta part et los sobreposats laltre quarta part et lo senyor rey las restants parts: et si aquell o aquells qui preses seran tenen armes que aquelles armes si deuen esser perdudes als presoners sien dels capitans qui preses les hauran: et si son preses per los dits officials reyals que sien dels dits officials axi que per lo dit senyor rey ne officials seus no puxe esser feta questio. Item per ço com los capitans han major carrech per lur offici que no han los altres del dit sagramental quels dits capitans durant llur offici puixen portar per defensio lur armes vedades per tot lo principat de Cathalunya: et si lo senyor rey o sos succehidors o officials lurs fahien revocacio o inhibicio de portar les dites armes en general que aquella revocacio o inhibicio no comprenga la present licencia si donchs daquesta nos fahia plenera et expressa mencio. Item que sis allegave os denunciave quel dit sagramental vell e novell o alguns singulars daquell haguessen errat o delenquit en la forma del dit sagramental o execucio daquell que aço se haje a conexer determenar e exeguir per lo veguer de Barchinona ab et de consell dels advocats ordinaris del censell (pone censell, más abajo consell) de la dita ciutat et no sens ells: axi que governador procurador general ne lochtinent del senyor rey ne altre qualsevol official del dit senyor ne encara altre qualsevol persona de qui fos la jurisdiccio ordinaria dels delats nos puixen de res dallo entrametre en alguna manera: pero si lo senyor rey en sa propria persona daço entrametres o conexer volra que ho puixe fer ell personalment present en Barchinona o dins les dites vegueries batlies et sotsvegueria ab et de consell dels dits advocats ordinaris del dit consell de Barchinona et no en altre manera: et en tot cas la denunciacio instancia et perseguiment del dit sagramental et dels singulars daquell se haja a fer per part privada mostrant propri interes et no per fiscal ne persona de la tresoreria del senyor rey ne de la senyora reyna ne per official e officials lurs ne per altre qualsevol persona: la qual part instant o denunciant abans que a res sia procehit haje assegurar idoneament als delats les messions del plet: en altre manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et per semblant los delats o accussats asseguren a la part demanant les messions del plet: en altre manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et per semblant los delats o accussats asseguren a la part demanant les messions del dit plet per ço que agualtat sia en aço observada. Item que aquells del dit sagramental tambe en general com en special puixen fer talles entre si ab sabuda et expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries en los afers del dit sagramental axi per salaris de advocats o sobreposats o descrivans o en altre manera per qualsevol cosa qui davall del dit sagramental o per afers e bon estament daquell: e los sobreposats del sagramental vell puixen fer ab sabuda et consentiment dels dits bisbe et capitol e consellers de Barchinona les dites talles en lo sagramental vell: et los sobreposats del sagramental novell puixen ab consentiment dels dits bisbe et capitol de Vich et sindich de Moya fer atretal en lo lur sagramental. Item que per ço quel dit sagramental haja millor regiment tots anys sien elets tres sobreposats ço es un per lo consell de Barchinona et un altre per lo bisbe et capitol de Barchinona axi com ja es acostumat los quals regesquen lo sagramental antich de la vegueria de Barchinona et de Valles et sia elet un altre sobreposat qui regesca lo sagramental novell lo qual a la un any sia elet per la vegueria de Moya al altre per mossen lo bisbe et capitol de Vich et altre per mossen labat e convent del Estany. Item que lo senyor rey o sos officials no puixen manar axi com no poden en ost o cavalcada los homens del dit sagramental com aquell sagramental sia novella servitut a ells voluntariament imposada per ço que mils se defenen: mas lo dit senyor rey haja ost et cavalcada et altres coses en sos homens et en los altres segons que havia abans de la dita ordinacio del dit sagramental et segons dret comu et constitucions generals de Cathalunya et usatges de Barchinona axi que per aquestes coses en sos drets segons dit es alguna cosa no sia innovada ne mudada ne encare tolta sino en tant com dessus es expressat. Item que de les penes quis cometran per aquells del sagramental si no tendran les armes demunt ordonades o si no estaran a manament dels dits capitans o si no exiran al dit so sien fetes quatre parts eguals la una de les quals sie dels senyors de qui sera aquell qui cometra la dita pena e laltre dels dits sobreposats et laltre dels capitans sots regiment dels quals seran los qui cometran les dites penes et laltre restant del senyor rey et que daquelles parts de les dites penes hajen a fer execucio prompta breument et sens plet los dits senyors daquell o daquells qui cometran les dites penes: et si los dits senyors dels dits homens o algun dells no volien fer la dita execucio o hi eren negligents o tardans: que dada a ells per los dits sobreposats fadiga de deu dies los dits sobreposats puixen et hajen a fer la dita execucio de les dites penes complidament: empero sia entes quels dits sobreposats puixen fer lexa de les dites penes sis volran a lur volentat en cas que a ells vinga la execucio de les dites penes. Item quels sobreposats del dit sagramental vajen visitar aquell sagramental de temps en temps axi com los parra ço es lo sobreposat ordonat per lo bisbe et capitol de Barchinona ab volentat et sabuda del bisbe et capitol de Barchinona et lo sobreposat ordonat per lo consell de Barchinona ab volentat et sabuda dels consellers de Barchinona et lo sobreposat del sagramental novell ab volentat et sabuda de mossen lo bisbe et capitol de Vich et del abat del Estany et dels promens o jurats de la vila de Moya: los quals sobreposats cercants lo dit sagramental regoneguen si los homens estan axi com deuen et quey admeten aquells qui de nou si volran metre et altres coses facen que sien bones et profitoses al ben publich daquell. Item es entes que la forma antiga o formes antigues e la ordinacio et usança del dit sagramental antich sien et romanguen a la un sagramental et altre en lur plena força et valor si no aytant com los presents capitols et ordinacions deroguen e poden derogar a aquelles.
- Et visis recognitis et examinatis ad plenum dictis capitulis et contentis in eis quia cognoscimus et videmus ea cedere in ampliacionem et augmentum ac bonum statum dicti sacramentalis et defensionem omnium et singulorum dicti sacramentalis ac in utilitatem et statum pacificum non solum dicti sacramentalis sed etiam tocius reipublice Cathalonie principatus: tenore presentis carte nostre seu privilegii cunctis temporibus duraturi per nos et omnes heredes et successores nostros capitula ipsa et quodlibet eorum ac ordinationes in eis et quolibet eorum expressas acceptamus approbamus concedimus laudamus firmamus auctorizamus ac etiam confirmamus sic quod de cetero per nos et successores nostros ac per omnes officiales et subditos nostros et eorum presentes pariter et futuros prout ad unumquemque eorum expectare poterit tam in judicio quam extra judicium habeant observari. Et liceat omnibus et singulis quibus hec juxta formam premissorum capitulorum per nos conceduntur tam officialibus quam aliis cujusvis condicionis preheminencie seu status capitulis et ordinationibus ipsis et quolibet eorum uti cunctis temporibus licite et impune: nos enim de certa sciencia promittimus et convenimus in nostra regia bona fide quod dicta capitula seu ordinationes non revocabimus nec impugnabimus nec earum usum seu exercicium directe vel indirecte impediemus nec litteras seu provisiones contrarias concedemus nec aliquid aliud faciemus quod in derogationem eorum vel alicujus eorum valeat retorquere: et si forsan quavis causa voluntaria vel necessaria per oblivionem vel importunitatem aut alias de certa sciencia contrarium fieret illud nunc pro tunc revocamus et viribus penitus vacuamus carereque volumus et decernimus penitus robore et valore. Mandantes per eandem expresse et de certa sciencia gubernatori nostro generali necnon gubernatori Cathalonie ac universis et singulis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris dictorumque officialium loca tenentibus quatenus capitula et ordinationes ipsas et quodlibet eorum firmiter teneant et observent ac teneri et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione seu causa. Quicumque autem ausu ductus temerario contra premissa vel eorum aliquod facere vel venire presumpserit iram et indignacionem nostram ac penam mille morabatinorum auri nostro erario applicandorum se noverit absque aliquo remedio incursurum dampno et injuria illatis primittus et plenarie restitutis. in cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo magestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data Barchinone quartadecima die julii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo quinto regnique nostri nono. - Aymonus Dalmacii. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Rex Johannes. - Testes sunt frater Franciscus Marchi magister ordinis milicie beate Marie de Muntesia Jaufredus vicecomes de Rupebertino Raimundus Alamani de Cervilione Aymericus de Scintillis Rogerius de Montecatheno milites. - Sig+num mei Bonanati Egidii predicti domini regis scriptoris qui de ejus mandato hec scribi feci et clausi cum raso et correcto in lineis III quals dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus scrites per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona et: et X qualsevol persona que per be ques meta so a sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut dexir ne de fer res quis pertanga al dit sagramental: et XXXII que aquells del dit sagramental tambe en general com en special puixen fer talles entre si ab sabuda et expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries en los afers del dit sagramental: et XXXIII o per afers et bon estament daquell o los sobreposats del sagramental vell puixen fer ab sabuda et consentiment dels dits bisbe et capitol et consellers de Barchinona les dites talles en lo sagramental vell et los sobreposats del sagramental novell puixen ab consentiment dels dits capitol de Vich et sindichs de Moya fer: et XXXIII atre tal en lo lur sagramental Item que per ço quel dit sagramental hage millor regiment: et XXXV cials: et XL de Barchinona: et XLI lo bisbe et capitol de Vich. - Dominus rex presente Nicolao Moratonis locumtenente thesaurarii mandavit michi Bonanato Egidii. - Vidit eam dictus locumtenens thesaurarii. - Idem.


reipublice Cathalonie principatus, república Principat de Catalunya

cxliii-reg-2234-fol-71-1-mayo-1398


viernes, 4 de septiembre de 2020

17 DE ENERO.

17 DE ENERO. 


Se adoptó el siguiente acuerdo:

Es deliberat per los dits deputats ab consell dels XXVII que per tant com ara occorren algunes coses en les quals se haura (no existe es haurà) a fer provisio deguda per los dits diputats ab lo dit consell dels XXVII que del nombre dels congregats sien elegides certes persones perque millor la examinacio e exequcio de les dites coses sie feta. Item que sie dit a tots los dits congregats que romanguen per alguns dies fins en altra manera sia deliberat.

Y procediéndose luego a la elección de que en él se trata, resultaron elegidos los que siguen:

Lo Patriarcha de Laxandria e bisbe Durgell. - Lo procurador del bisbe de Tortosa.
- Lo procurador del bisbe Delna o lo sindich del capitol. - Labat de Sant Colgat - Labat de Roses. - Labat de Sant Quirch. - Labat Damer. - Labat de Sant Johan les Abadesses. - Labat Dager. - Lo sindich del capitol de Tarragona. - Lo sindich del capitol de Leyda.
- Lo sindich del capitol de Gerona. - Lo sindich del capitol de Vich. - Lo sindch del capitol de Tortosa.
Lo comte de Pallars. - Lo vezcomte Dilla (de Illa, d´Illa) e de Canet - Lo vezcomte de Rochaberti. - Lo noble En Guerau de Queralt. - Lo noble mossen Guerau de Cervello.
- Lo noble mossen Franci Darill. - Lo noble En Pere de Rocaberti. - Lo noble Arnau Guillem de Çervello.
Mossen Roger Alamany. - Mossen Bernat Çalba. - Mossen Bernat Margarit. - Mossen Arnau de Foxa. - Mossen Ivany de Santmenat. - Cavallers.
En Guillem de Biura. - En Pere de Belloch. - E Pere Miquel de Paguera. - Donzells.
Lo sindich de la ciutat de Leyda. - Lo sindich de la ciutat de Gerona. - Lo sindich de la vila de Perpinya. - Lo sindich de la ciutat de Tortosa. - Lo sindich de la ciutat de Vich.
- Lo sindich de la vila de Cervera. - Lo sindich de la ciutat de Manresa. - Lo sindich de la vila de Puigcerda. - Lo sindich de Vilafrancha de Penades. - Lo sindich de Vilafrancha de Conflent. - Lo sindich de la vila de Bosulu (Besalú). - Lo sindich de la vila de Campredon. - Lo sindich de la vila de Cobliura (Colliure). - Lo sindich de la vila del Prat det Rey. - Lo sindich de la vila del Arbos.

Por último se dio cuenta de haberse recibido las varias cartas que aquí se copian:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. A nit passada a onze hores rebem per en Molins correu certa letra de vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses data a tretze del mes corrent de janer. E attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita letra descrits no havien celeritat speram avuy de bon mayti a aplagar lo consell en lo cual legida aquella vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres qui representats (occitano; representeu; representáis) aquell. Regraciamvos molt lo avis de la resposta feta al magnifich mossen Luis de Vich embaxador per lo Senyor Rey lo qual segons per vostres letres som avisats sespera venir aci. E siau certs molt reverend egregi magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors que per nosaltres e dit consell sera deliberada fer tal e tant unida resposta que sera a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e servici de la Majestat del Senyor Rey e utilitat publica del Principat e de la dita resposta certificarem vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses dels quals la Sancta e infinida Trinitat sia continua proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XV de janer del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra ordinacio sempre prests.

Als molt reverend honorables e savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda dada en Barchinona a dos del corrent mes de janer e les coses en aquella contengudes molt attentament pensades havem elegit e deputat anar a vosaltres lo spectable mossen Johan Jofre Serray canonge e cabiscol de aquesta seu al qual vos placia donar plena fe e creença en tot ço que de nostra part dira e explicara a les reverencies e savieses de vosaltres qui de tots llurs beneplacits nos poden fiablement scriure. En Gerona a V del dit mes de janer 1461. - A tot vostre voler apparallats lo capitol de la seu de Gerona.


Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Vuy havem reebut una letra vostra dada en Barchinona a VII del present ab un treslat de certa letra a vostres reverencies e providencia de Çaragoça per los missatges (missatgers; missachés; mensajeros) del Principat tramesa les quals lestes (lligides; leídas; legides, llegides) responem quant a la persona que demanau de aquesta ciutat que ja dimecres a vespre proppassat vos tramatem lo honorable En Johan Agullo ciutada de aquesta ciutat. Del treslat de la letra dels embaxadors del Principat vos regraciam molt lo avis ab tot quen havem hagut molta conguoxa e contristacio de les coses en aquell contengudes. Placia a nostre Senyor Deu pose en lo cor del Senyor Rey lo que li sia a honor e gloria sua e servey del dit Senyor Rey repos e benavenir de ses terres. Pregamvos lo mes afectuosament que podem del que sentreu daqui avant axi de plaers e goigs e contristacions nos façau participans ab vosaltres lo pus prest que poreu. E sie molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en custodia vostra. Dada en Leyda a Vllll de janer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend egregi noble e magnifichs senyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. Vostra letra de nou del present reebuda e lo contengut en aquella diligentment vist havem justat consell al qual explicat lo contengut en aquella regraciamvos molt vostres bons avisos e treballs en los quals virtuosament insistiu per repos del Principat e conservacio de les libertats de aquell.
E quant es al cap de la diferencia en aquella mencionat per gracia divina som stats tots temps e som unanimes en tota bona confederacio axi com vosaltres aqui. E mostrantho per obra dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets los havets (occitano) remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey e repos e tranquillitat del Principat observacio de les libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep. Pregantvos afectuosament quant podem vos placia continuadament avisarnos (avisámos; no existe en catalán de Pompeyo avisar+ens, nos, mos doneu : ens doneu)
de les coses ques ocorreran. De mossen Arill (Erill, Darill, Derill) e de mossen Luis de Vich vos dihem son passats per açens mas nons han dit res si resposta lis farets. Placieus avisarnosne e sia molt reverend egregi nobles e savis senyors la Sancta Trinitat en custodia e proteccio vostres. De Leyda a dotze de janer lany Mil CCCC sexanta hu.
- A vostres beneplacits e honor prests los pahers e consell de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. La causa de la present es per notificar a vostres grans reverencies com vuy data de la present lo vicicanceller del Senyor Rey a dues hores passat mig dia (mig jorn hasta ahora) ha fet sonar lo seny a la cort segons es de costum en la qual ha porrogat a XIII de febrer e per part del stat eclesiastich es stada presentada una cedula de la qual vos tramet copia dins la present interclusa a la qual ses aderit tot lestat militar e tot lo bras reyal en lo qual son stats per Leyda Gerona Tortosa e alguns altres sindichs e tot aço ses fet ab gran concordia e unitat e molta gent en nombre. Veritat es que lo sotsindich de Barchinona ha fet un altre dissentiment no altre en substancia ni efecte mas aquell matex ha duplicat per quant tenia instruccio que dissentis per Barchinona. Lo dit dissentiment que fet havem era ja deliberat per los quins trobavem açi e apres ne es stat trames altre ordenat per los embaxadors e tot es un efecte. De tots navem compost lo queus tramet e quant al dit negoci no fretura mes a dir.
Item se diu que lo Senyor Rey escriu diverses letres a nombre de CCC e mes tramet mossen Guillem Ramon Darill e mossen Luis de Vich per divisir les voluntats de les gents e metre en turbacio les universitats axi seculars com eclesiastiques per los capitols. Placieus cogitar si seria espedient que fossen trameses algunes persones secretament (espíes, espías) per les ciutats e viles e capitols e altres queus paragues avisantlos e dantlos forma de respondre. Aço he volgut dir movent e per aquesta senyors molt reverend e magnifichs no dich pus sino que sia lo Sant Sperit en vostra guarda. Scrita en Leyda a XV de janer del any Mil CCCCLXI. - Qui en gracia de vostres grans reverencies umilment me coman Johan Comes canonge de Vich e per semblant me coman Pere de Santcliment.

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, M.

MONADERS.


De
Monaders se fa mensio
en la tercera carta del libre den Sant Pera en la
quarta columna, comensa la franquese. Noverint Vniversi
Quod Nos Iacobus e en la 13. carta del dit libre e 14. se fa mencio
de Monades (la a es una e invertida), e señyale,
les qualitats de aquelles, e en 25. cartes se diu vn mot
de Monedes, es en dit libre en la segona columna, comensa. Noverint
Vniversi.


De
dites Monedes parla la franquese en la 14. cartes Noverint
Vniversi en la quarta columna, e apres en la seguent franquesa
en la 15. carta se parla de dites monedes, 
Morabatins
e
masamodines e besants en la primera columna.


De
Monedes, pagues, cambis, e mutacions de aquelles es en lo dit
libre a 34. cartes en lo segona columna, comensa. Iacobus Dei
gracia.


De
quina monede se tenen de pagar Dots e Donacions per
contemplacio de Matrimeni fetes, es en lo matex lloch e
tanbe parla dels altres contractes e vsures e de la
paga dels Dots.


Axi
matex fa mensio la franquesa en dit libre en cartes 35. en la segona
columna, comensa. Nono. Kls. Februarij e en en la franquesa seguent.


De
Florins e ques pugan batre en Mallorques, es en lo dit
libre en 78. cartes en la I. columna 2.3.4. e en la carra
segusnt, comensa. In Dei nomine.


De
Monade prestade e bestreta per la Vniversitat en lo betiment
de Florins consta en libre den Sant Pera en 80. cartes en la 3.
columna, comensa. Nos Ioannes.


De
Monedes parla lo capitol de Leyde en cartes 96. en la quarta columna.


Que
no sia batude nova Monede, es en lo dit libre en cartes
138. en la primera pagina.


Revocacio
de les Monedes de Menorca, es en dit libre en cartes 166. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes e si la treu se pert (se
lee latreu sepert).


De
Monedes fa la mensio la franquese en libre den Sant Pera en cartes
194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Que
los Habitadors del Regne de Mollorques poden treure monedes
de Sicilia
, es en libre den Abello en cartes 80. en vn priuilegi
capitular, es en la primera pagina comensa mes avant, &c. y es
capitol II.


Moneda
de Barcelona
correga en terres de Rossello e Serdañya
Conflent vallespir e caucholibero es en libre den
Rossello en 65. cartes, comensa. Encare prometem.


Que
Moneda se puxa batre en Mallorques, es en dit libre den Rossello en
dita carta en la segona pagina, comensa. Detenim empero.


De
Monedes parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 78. en la
segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Lo
Privilegi de Monede de Or, es en lo libre den Rossello en
cartes 38. en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Lo
Privilegi de Monede de Argent es en dit libre den Rossello en
cartes 144. en la primera pagina, comensa. Conegam tots.


Revocacio
de vna letra ab la qual era prohibit que vn * cause quis aportaua
entre la Vniversitat, e los monadeis se tractas en Cort del
Señyor Rey, es en dit libre en cartes


271.
en la segona pagina, comensa. Petrus.


En
Mallorques se poden batre 20. marchs
de Argent en libre den Rossello en cartes 376. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.


De
Monedes, e Batra aquelles, parla lo privilegi, es en libre den
Rossello en cartes 451. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Los
Mallorquins
son hauts per Catalans, es en libre den
Sant Pera en cartes 162. en la segona pagina, comensa. E mes com los
Mallorquins
(falta punto. Hay más adelante otra dictio:
Monaders
)


MERCAT.


Que
los disaptes se puxa tenir Mercat, es en libre
den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la
franquese. Noverint Vniversi.


MILITARS.


Que
los Militars comprans Possessions en Reaench (realench,
realenc, realengo
) de 
persones
no privilegiades tenen apagar, de asso parla la
franquese en libre den Sant Pera en la sisena carta en la primera
columna.


Que
en les causes dels Militars sien presos Promens apar en libre den
Sant Pera en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Martinus.


Los
Militars a que son tinguts, mireu alt en la dictio Cavallers.


Que
los Militars paguen, e contribuhescan, es en dit libre en
cartes 166. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 52. en la segona pagine,
comensa. Encare per nos.


Contra
los Militars novament fets per la franquesa en dit libre den Sant
Pera en cartes 180. en la primera pagina comensa. Ioannes Dei gratia.


Los
Militars en quines coses son tinguts acontribuir, ne com,
mireu en libre den Rossello en cartes 220. en la primera pagina,
comensa. Nos Petrus Dei gracia.


Que
sia servade la Sentencia donade entre la Vniversitat, y
los Militars sobre aquelles coses en les quals dits Militars son
tinguts, a contribuir es en libre den Rossello en 
cartes
246. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Privilegi
Militar que no poden esser turmentats sino en certs casos tret de vn
libre no autentich que te Mosen Iuan de Loscos,
continuat en libre den Sant Pera en cartes 201. 
en
la primera pagina, comensa. Iacobus.

MOLL.


Del
Moll parla la franquesa en libre den Sant Pera, comensa. Noverint
Vniversi a la 6. carta en la tercera columna.


MVRS,
MVRADE, VALLS.


Que
en la Reparacio de la Murade han tots a contribuir, e dels
Valls, es en libre den Sant Pera en la 6. carta en la quarta columna,
comensa. Noverint Vniversi.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 53. en la primera pagina,
comensa. Encare donam.


Lo
Bisbe, e Clero (se lee Cleto) son tinguts en asso, mireu en la
dictio Clero, e en dictio Clergue.


Les
Cases qui affronten de la Muralle sien enderocades es en dit
libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina, comensa.
Alfonsus.


De
adobs de murade se fa mensio en dit libre den Sant Pera e en vna
declaracio entre los de la Ciutat, e de la part forana en cartes 184.
en la segona pagina, comensa. Com entre los Magnifiche Iurats.


La
terça part dels bans pertañy
a la Murade, es en libre den Rossello en cartes 284. en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

MOLINERS,
MVLTVRERS.


De
Moliners, e Multurers parla la franquese. Noverint Vniversi, Es en
libre den Sant Pera en la 15. carta en la segona columna.


Los
Moliners Señors del Molins son tinguts escurar e tenir
condret per llur trast la Sequia de la Ciutat, es en
dit libre en 90. cartes en la 3. columna.
Los Moliners han de
rebre per Multures la setzena part es en libre den Rossello en
cartes 101. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.



MOLA DE ANDRAIG.


De
la Mola de Andraix parla la franquesa In Dei Nomine I. columna
den Sant Pera. mire en la 16. carta en la pri(se corta)
Los
drets que lo Señor Rey tenia en la Mola de Andraig ha dats
e Relaxat als Iurats e Vniversitat de Mallorques, es en libre den
Rossello en cartes 146. en la primera pagina, comensa. En Nom de
Deu.
(Falta Andratx)

MARCHA.


No
pot esser donada a estrañy contra contra lo Regne de
Mallorques ne Habitants de aquell, es en libre den Sant Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa. Pateat 
Vniversis.


De
Marca fa mensio la franquesa en libre den Sant Pera a 27. cartes en
la quarta columna, comensa. Nos Petrus


De
Asso matex se fa mensio en dit libre a 29. cartes en la tercera
columna, comensa. Excellens, & Mag. Principi.


Asso
matex en la Franquesa, o Letra apres seguent en dit lloch.


Marca
no sia feta en la Ciutad de Mallorques, es en dit libre en cartes
137. en la segona pagina, comensa. Encareus Atorgam.


Contra
los Habitadors de Mallorca noy puga haver Marca, es en libre
den Rossello en cartes 208. comensa. Pateat Vniversis.


MOSTASSAF.


Del
Offici de Mostassaf parla la franquesa en libre den Sant Pera
a 27. cartes en la tersera columna, comensa. Pateat Vniversis.


Privilegis
perlants de Mostessaf trobaras en dit libre en cartes
104. 105. y 106. e del Saig, e Carnisser per aquell
elegidors.


E
en 107. cartes, es com lo Mostessaf te conexer de Parets e Finestres
e pot remetre bans, e que ningu no pot comprar mes de 10. corteras
de Forment per revendre, es en dit lloch.


Es
axi matex la Iurisdictio de aquell en 108. cartes en dit libre per
tot.


E
lo dit Mostassaf no es forçat tenir tanda, es en dit libre e
en dita carta 109. en libre den Sant Pera.


E
que los Carnissers privats sien per ell matex restituits e del salari
de aquell, es en 109. cartes en dit libre.


E
del dit Offici parla la franquese en libre den Rossello en cartes
321. en la primera pagina, comensa. Iacobus,


Que
lo Mostassaf regesca com aquell de Valencia, es en libre den Rossello
en cartes 321. en la segona pagina comensa. Pateat Vniversis.


Del
Saig del Mostassaf e de la revocacio de aquell, parla la franquesa en
libre den Rossello en cartes 322. en la I. pagina, comensa. Petrus
Dei Gratia.


Certa
Revocacio de vna provisio del Mostessaf obtesa del Señyor
Rey
es en dit libre en cartes 322. en la 2. pagina, comensa. Nos
Petrus.


Que
lo privilegi del Mostassaf sia servat, es en dit libre den Rossello,
en cartes 323. en la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. E en
dit libre en cartes 324. en la primera pagina, comensa. Petrus.


Asso
matex en dit libre en cartes 325. en la primera pagina, comensa.
Petrus


Que
lo Mostassaf conega de Parets, Finestras,
e Enbans, es en dit libre en la matexa carta en la segona
pagina, comensa, Nos Petrus.


Lo
Mostassaf de Mallorques
pot fer crides, e Remetre bans, es en dit
libre en cartes 276. en la primera pagina, comensa, Petrus.


Lo
Mostassaf
pot restituir en lo Offici los privats de aquell, en
dit libre den Rossello en cartes 315. an la I. pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Mostassafos
son tinguts a tenir Taula per 10. Añys, es en libre
den Rossello en cartes 325. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Que
lo Mostassaf hage lo salari acustumat, es en dit libre en cartes 326.
en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Mostassaf te a fer dels Emoluments tres parts la I. al Señor Rey:
la altre per ell: laltra als macips o socios
per llurs treballs, es en la pragmatica de Mosen Huc de
Anglesola en cartes 114. en la primera pagina, comensa. Item com nos
volent. e en lo capitol apres seguent , es tingut tenir Tavla.



MERCADERS.


Los
Mercaders son salvos, e segurs en lo Regne de Mallorcas sian
de quines Nacions vulla, ensemps ab ses
mercaderies, es en libre den Sant Pera a 27. cartes la quarta
columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia, sens perjuy de les restans
franqueses.


Los
Mercaders passants per Mallorques ab mercaderies no son tinguts pagar
mes deIs qui son acustumats, es en libra den Rossello en cartes 171.
en la segona pagina, comensa Namfos.


Los
capitols atorgats per lo Señor Rey als Mercaders que sian servats,
es en dit libre den Rossello en cartes 446. en le I. pagina,
comensa. Martinus.


Los
Notaris entren per Marcaders, mireu en la dictio Notaris.


MENAMENTS
PENALS.


Manaments
Penals nos poden fer, es en libre den Sant Pera en cartes 31. en la
quarta columna, comensa. Sancius Dei gratia.


Que
no sian fets Manamens a patrons de Navilis de llevar
missatgers del Regne, es en dit libre en cartes 130. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


No
poden esser fets Manaments a Notaris de no presentar Requestes e
protestacio, es en dit libre en cartes 130. en la segona pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.


Que
no sian fets Manaments penals, es en libre den Rossello en cartes
450. en la I. pagina, comensa. Sanctius Dei gracia, est eadem que est
in libro den Sant Pera. .


MERCADERIES
E FET MERCANTIL.


Per
fet Mercantil algu pot esser pres, o detingut, e encara que sia Dona
in libro den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa.
Item per deposicio.


En
les Mercaderies, e altres coses, es primer lo Venedor que
qualsevol altre creditor, mira baix en la dictio Venedor en
cartes 69.


MASSIONS
DE PLETS. (messions, despeses, gastos de pleites, pleitos)


De
Massions de Plets parla la franquesa en libre den Sant Pera en 83.
cartes en la tersera columna, comensa. En Nom de Deu sia.


MOROS.


Moro,
mira devall en la dictio Sarrayns, e si Moros en la
Illa seran presos no puga esser feta Questio als qui presos los
hauran, es en lo capitol de Leyda 33. en les 98. cartes 
den
Sant Pera en la primera columna.




METGES.


Los Metges han demenar llur Salari dins lañy alias aquell no
poden demanar, es en cartes 95. en libre den Sant Pera en lo 9.
capitol de Leyda.


MANLLEVTA.


De
les Manlleutes dels delats parla lo capitol de Leyda 16. en libre den
Sant Pera en 96. cartes en la primera columna, e de Manleutes parla,
e dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 138. en la
primera pagina, comensa. Encareus atorgam.


Si
algu pendra a Manlleuta la persona de altre pot restituir aquella
encare que non sia requeste, es liberat de la Manlleuta en
libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera


columna,
comensa. Item si aliquis manuleuauerit.


De
Manleutes parla lo capitol 30. en libre de corts Generals en cartes
16. comensa. Item que totes Manleutes fetes, &c. y passat
lo Añy la Manleuta, es nulla.


MONADERS.
(Hay otra dictio Monaders al comienzo del apartado M, un poco más
arriba
)


Del
Privilegi dels Monaders e contra aquells, es en libre den Sant pera
en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Los
Monaders poden esser executats en certs casos per lo Executor, es en
libre den Sanct Pera en cartes 118. comensa. Petrus Dei gracia.
De
Monaders parla la franquesa en dit libre en cartes 148. en la primera
pagine disposant que contribuescan, comensa Alfonsus.


Privilegi
contra los Monaders, es en dit libre en cartes. 102. en la primera
pagina cotat lo marge, comensa. Nos Alfonsus.
Privilegis de
Monaders lo qual se preten, es revocat es en libre den Sant Pera en
cartes 163. en la primera pagina, comensa. In Iesuchristi nomine.


Sobre
los Talls de Forment pagadors per Monaders parla la franquesa en
libre den Sant Pera en cartes 174. comensa. Ioannes Dei gracia.

Sobre los Monaders, e Alcaldes quals son franchs dispon la
franquese en dit libre en cartes 175. en la segona pagina, comensa
Ioannes Dei gratia.


Moneders
pagan en partio de Blats en dit libre en cartes 188. e
189 en lo principi de dita carta, comensa lo privilegi
Nos Ioannes.


Los
Monaders hagen de contribuir en les aiudes, axi com los de
Barcelona
, es en libre den Rossello en cartes 219. comensa.
Petrus Dei gratia.


Revocacio
de vna Lletra Real ab que manava lo Señor
Rey
que la causa quis menava entre la Vniversitat,
e Monaders fos portada en cort Real, es en libre den Rossello en 
cartes
271. 2. pagina, comensa. Petrus.


Los
Monaders son tinguts fer dret per les Imposicions e aiudes devant lo
Execudor, es en libre den Rossello en cartes 333. en la primera
pagina, comensa. Petrus.


Los
Monaders no poden esser admesos a Consellers ni a Iurats, si donchs
no renunciauen a llur franquesa, es en la pragmatica de Mosen
Huc de Anglesola en cartes 98. en la segona pagina en lo 33. capitol.


Algu que sia franch no pot regir Offici de la Vniversitat sens que no
renuncia, es en libre den Abello en cartes 69. en la segona pagina
columna, segona, comensa. Item Señora Molt Excellent.


MISSATGERS,
MISTATGES.


De
salari de Missatges mireu en dictio domestichs.


Los
Missatgers qui van al Señor Rey no poden esser impedits que
no vagen, es en libre den Sant Pera en cartes 130. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia, e de Missatgers mireu devall en
laltra dictio Missatgers.



MESVRATGE.


De
Mesuratge parla la franquesa vn mot en libre den Sant Pera en cartes
137. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.


MORBERS.


Capitols
dels Morbers en lo Extraordinari del Añy M.CCCC.LXXV.
(1475) segons en lo libre de dita Capitulacio dels Morbers.

MALIFICIS.


Que
algu pres per Malefici sia Iutjat dins 30. dies, es en libre den Sant
Pera en cartes 138. en la segona pagina.


Que
los Maleficis se pugan pasificar
e diffiinir per bons Homens, ans de esser fet clam a la
cort mireu en dictio pacificar malificis, e en la
dictio Catius.



MENESTRALS,
E ARTESANS.


Que
los dits si volen Advocats quels sian donats mitgensant degut
Salari, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la primera
pagina, comensa. Nos Alfonsus.

MVLES.


Qui
haura 55. Añys puxa caualcar Mula, es en libre
den Sant Pera en cartes 152. en la primera pagina, comensa. Nos
Alfonsus.


Licencia
que puxen cavalcar Mules tenint vn Rossi, es en
dit libre en cartes 158. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.


Que
cascu puga cavalcar Mul, o Mula sens incorriment de alguna
pena, es en dit libre en cartes 161. en la I. pagina, comensa. Nos
Ioannes.


MATRIMONIS.


De
Clandestins Matrimonis parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes (se lee
Ioanues
).


E
de aquesta materia parla la franquesa en libre den Rossello en cartes
214. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Les
Dones nos Gosen casar ni fer matrimoni ab
llurs Esclaus, que comprats hauran, es en libre den Rossello
en 305. cartes 2. pagina, comensa. Petrus.


MALLORQVES,
E MALORQVINS.


Los
Malorquins son haguts, y reputats, per Catalans
naturals es poden alegrar de Officis, e Binificis
del Principat de Catalunya, e de les Costitucions
Generals de Cataluñya, Privilegis, e vsatges,
de la Civtat de Barcelona, es en libre den Sant Pera en cartes
162. en la segona pagina comensa lo capitol. E mes com los
Mallorquins.


Que
la Ciutat de Mallorques sia aguda per patria
comuna, e cascu puxa en aquella esser convengut, es en
lo dit libre en cartes en la primera pagina, comense.
Nos Ioannes.

MESTRA
DE GVAITA.


Del
mestra de Guaita, e dels Esclaus parla la franquese en
libre den Sant pera en cartes 168. comensa. Ioannes Dei gratia.


Los
capitols del mestra de Guaita son en dit libre en cartes 190.
comensant en dita carta fins en cartes 193.


Addicions
de Capitols de mestra de Guaita son en dit libre en cartes 196. en la
segona pagina, comensa. Primo com fos ordenat.


Que
lo mestre de Guaita de la Ciutad exercesca los Capitols fets
contra los Catius, es en libre den Rossello en cartes 282 en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Capitols de mestra de Guayta son per semblant en libre den Rossello
en cartes 362. e duren fins en cartes 365.


Lo
Privilegi del mestra de Guayte es en libre den Rossello ensemps ab
altres coses en aquell contengudes en cartes 366 en la segona pagina,
comensa. Nos Ioannes.



MASSAMODINES,
MORABATI, MONEDATGE.


La
Sentencia del Morebati, consta en libre den Sant Pera en cartes 183.
comensa. Spectabilis, & Magnificus (se lee Magni ficus, con un
espacio bien definido
) en la primera pagina.


De
Massamodines, e Morabatins se parle en libre den Rossello en cartes
77. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Que
havents, o possehints bens valents 10. lliures pach lo morabati, es
en libre den Rossello en cartes 80. comensa. Sapien Tuyt. en la
segona pagina, e del dit morabati parla la dita franquesa en la carta
seguent de aquella en la primera pagina.


Lo
morabati del fogatge nos paga sino de set en set
Añys
, es en libre den Rossello en cartes 287. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.


Que
per anticipar la paga del monedage al Señor Rey no sia fet
perjuy a les franqueses del Regne, es en libre den Rossello en cartes
289. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


MONESTIR
DE SANTA MAGDALENA. (Malena)


Les
67. quorteras de Forment cens.
Que la Vniversitat fa el dit Monestir no fossen venudes, es en
libre den Rossello en cartes 259. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


MENORS.


Les
difinicions que fan los Menors e Adults, llurs tudors y
Curadors mireu en dictio diffinicions.


Los
menors de 20 Añys no sien admesos, a Concellers, ne algun Offici de
la Vniversitat, es vn Capitol de la Pragmatica de mosen Huc de
Anglesola en cartes 118. en la segona


pagina,
comensa. Item Statuim, e ordenam.


MANTELLS
DE BAGASSES.


Lo
Governador no pot guiar Mantells a les Bagases, es en libre
den Rossello en cartes 429. en la segona pagina e lo Balle, e lo
Vaguer ho tonen a fer sin tenen privilegi,


comensa.
Martinus.


MVNITIONER.


Lo
Municioner pot tenir altre Offici, es en libre de les municions ço
es en lo principi quant se provehi, e comensa. Dit Offici.



MISSATGERS.


De
Salaris de Missatgers mireu en la dictio Salaris, e si poden haver vn
escrivent a despeses de la Vniversitat, mireu en la Pragmatica de
mosen Huc de Anglesola en cartes 100. en la segona pagina en lo
principi, comensa. Statuim encara, es lo capitol 41. e en lo capitol
seguent 42.


E
axi matex tals missatgers poden esser forsats en lo capitol seguent
43. en dita carta, e essent los vns en cort no ni pugan anar de
altres en lo capitol seguent 44. en la matexa carta e lloch e en
carta 101. que Iuren en poder del Governodor en la primera
pagina en lo capitol 45.


Ques
poden tremetre tres Syndichs, o Embaxadors ço es dos de la Ciutat, y
hu de la part Forana, apar en lo libre del Novell Reçiment
folio 20. y la forma com se han de elegir, es en lo matex lloch
capitol, incipit. Item *statuim e ordenam que los missatgers, &c.
Com
anaren a la Magestat del Rey en Pera dos Iurats y apres sis
embaxadors elegits per lo Concell General vide in libro den Sant Pera
folio 99. comensa. Pateat Vniversis quod Nos Petrus, &c. Y aqui
es com lo Rey *ignala lo Concell (siguiente página Consell)
de la Ciutat.


Mallorquins
poden liberament Navagar en Alexandria Chypre, y
demes terres del Solda tenint llicencia del Papa consta
en una Transactio feta per lo Señor Rey en Pera y los Iurats de
Mallorca del libre den Abello folio 12.


Mostessaf
en el donar preu a les Robes per fer tres dies deu pendra parer, y
Resolucio delos Magnifichs Iurats. libre Extraordinari 1586.
folio 280. y 333. y Extraordinari. 16.


Iuni
1587.


Mostessaf
no pot donar lloch se fassen tres dies sino en
el
Porxo de Plassa, y de la intervencio, y resolucio dels
Magnifichs Iurats en lo preu deu fer fe en la bollete el
Secretari de le Vniversitat, vide Decret. de sa
Illustricima en libre de Decrets f.


Mandatos
penals de bens propris nos poden fer a los Magnifichs Iurats Abell
folio 165.


Moneda
ques treu del Regne es perduda, o senblant quentitat
libre den Sant Pera folio 166. pagina primera sub tali signo. (cruz,
creu ).


Mostessaf,
y sos privilegis en Rossello nou folio 271. & vsque.


Mostessaf
ha de conexer dels fravs cometen los Famiars del Sanct Offici
en libre vert folio 117. pagina primera capitol segon.


Mostessaf
es Iutge General de totes les Vitualles del present Regne, y dels
fraus cometen los Compradoes dels Delmes del Señor Rey, y
Bisbe, y capitol en libre den Sant Pera folio 122.


Monaders
han de contribuir en talls per Barcas de Forments en
dit libre folio 174.


Mallorca
esta vnida ab la Corona de Arago Rossello nou folio
124.


Mallorquins
poden recorrer a la Magestat a representarli agravis, (greuge,
greuges
) Abello folio 86. pagina primera comensa. Ceterum
estatuimus.


Mallorquins
poden negociar ab Moros Rossello fol. 8. & 154.


(salta
página
) Morbaria com se ha de regir Carta Real dat. en Madrid a
31. 8bre. 1653. folio 127. del libre de cartes Reals de cuberta de
fust Altre folio 131. dat en Madrid a 4. maig 1654.


Morbo,
o Peste, el obviarse, y preservarse specta principalment a los
Iurats: Carta Real dade en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del
libre de cartes reals de cuberta de fust tambe es folio 131 del libre
de cartes reals ab cubertas de plegami.


Moretorias,
dilecions, ni altre genero de entretenimens a favors de
Debitors Censalistes no puga concedir la Señor Rey ni
sos Ministres, ni impedir al Creditor Censaliste le execucio encara
que la major part dels Creditors hi vingues be capitol 58. de les
Corts de Monsó Añy 1375. en libre de Corts Generals.


Ministres
extraordinaris per castigar algun crim, no pot ser embiat per
lo Señor Rey sino ques dega iudicar per los Iutjes Ordinaris capitol
37. de les corts de Monsó del Añy


1363
en libre de Corts Generals.


Mostessaf
te Iurisdictio sobre Familiars del Sant Offici vide Familiars.


Mercaderies
qui es tresbalsen, no deuhen dret vide Dret.


Mallorquins
no poden esser trets a Pledetjar fora Regne: Rossello nou folio 7. 78
& 222.


Mallorquins
no poden esser detinguts en Galeras si no son condemnats per
sos crimns: en libre den Sant Pera folio 185. pagina primera,
& segona.


Mallorqui
qui es sentira agravat de algun mandato del
Señor Rey, y voldra acudir a se Magestat sobresega la Cort.
Rossello nou folio 3.


Mandatos
penals de bens propris nos poden fer als Magnifichs Iurats Abello
folio 65. columna quarta en lo cap. Item Señora Molt Excellent com
per provisio Real. &c.


Militars
en que, y com han de contribuir en Rossello nou folio 172.