Mostrando las entradas para la consulta cavalleria ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cavalleria ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 7 de febrero de 2020

VI. ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.


VI.

ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

Reg. N° 1529 ? Pars. Ia fol. 42, Sin Fecha.

Molt se pertany dels princeps en tal manera per ordinacions provehir que cascu en sa nominacio et habit sia honrat segons la condicio de son orde o estament per tal que als qui mereixen honor per abus no sia sostreta ni dada a aquells a qui covinentment nos pertany. Perço nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya et de Corcega et comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya cobeejants quel orde de cavalleria lo qual principalment sobrels altres ordes mundanals mereix honor sia honrat en sa nominacio et en son habit e per tal que totes les coses dejus scrites sien observades mils axi com se conve fem la ordinacio ques segueix.
- Primerament que en tot dictat de qualsevol raho se faça o isca de la nostra cort et de les corts dels nostres officials de tots et sengles regnes comtats et terres nostres sien intitulados les nominacions de les persones apres los noms propris segons la condicio et offici de cascuna axi com en aquest capitol es contengut: es assaber que si hi sera nomenat alcun comte o altre noble qui sia fet cavaller sia nomenat noble et cavaller e si sera noble qui no sia cavaller sia dit noble donzell e si no es noble et es cavaller sia intitulat tota vegada cavaller els officials nostres de la reyna muller nostra et del duch nostre fill cascu per lo titol de son offici e si es hom de paratge et no es cavaller siay posat apres lo nom propri donzell. Doctor sia intitulat doctor e si es licenciat licenciat e si es bachiller bachiller e si savi en dret savi en dret e si maestre en medicina maestre en medicina e si metge metge e si cirurgia cirurgia si notari notari si ciutada ciutada si mercader mercader. El menestral el laurador hagen lur titol segons la cosa de que usen. E si alcun dels damunt nomenats estaments no haura sia nomenat vehi o habitador daytal ciutat vila o loch. - Item ordenam et volem que tot hom qui sia de casa et de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch deja et sia tengut honrar los qui han o hauran reebut lorde de cavalleria en aquesta nominacio o vocable es assaber mossen naytal: e aço sots pena de perdre loffici o benefici o merce que de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch tendra: e que a null altre qui cavaller no sia exceptats los dejus scrits nos gos dir ni nomenar mossen. Empero volem que sia legut a cascu de nomenar mossen a doctor o a prevera. - Item ordenam que null hom qui sia de casa o de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce nostra o de qualsevol de la dita reyna et duch no gos portar correja despasa ni de cinyer dargent sobredaurada ni çabates trancades o esflorades ni esperons ab aur ni estreps ni ensellaments sobredaurats si cavaller no es. Entenem empero que les dites coses puguen portar doctors licenciats en leys maestres en medicina et preveres e encara tot honrat ciutada els officials nostres et de la dita reyna siguents: ço es vicecanceller maestre racional tresorer scriva de racio et prothonotari tinent los nostres segells et tots los consellers nostres qui no sien de paratge et tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. Plaunos empero que en tot cavall puga tot hom portar et haver lo fre sobredaurat. - Item que negun qui cavaller no sia no sega a taula de cavallers en la nostra casa exceptats los infants de la casa real et sos fills et vicecanceller tresorer et racional scriva de racio et prothonotari tinent los segells et honrats ciutadans et consellers nostres qui de paratge no son els dits tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. - Item que negun fill de cavaller o hom de paratge qui fet cavaller no sia en la nostra cort on la cort de la dita reyna o del dit duch ni fora les dites corts no gos seure a taula de cavallers nobles sots pena de perdre la casa et la merce nostra o de la dita reyna o del dit duch. E volem et ordenam que null rich hom qui sia fet cavaller et qui sia de casa nostra o tenga offici o merce o benefici nostre o de la dita reyna o del dit duch no gos asseure a sa taula alcun hom de paratge si cavaller fet no sia si donchs noble no era. - Item que tot hom de paratge qui allech corona daci a avant sia privat encontinent de casa et de merce nostra de la dita reyna et del dit duch et tot offici o benefici o merce que de nos o de la dita reyna o del dit duch tenga et que james noy puga esser restituit ni reebut ni puga tenir offici o merce o benefici nostre o de qualsevol de la dita reyna et duch en casa ni en los regnes comtats o torres nostres ni puga reebre alcuna gracia nostra de la dita reyna ni del dit duch ans si feu o honor alcuna de nos o de la dita reyna o del dit duch tendra li sien tolts per la dita raho o per altra que per justicia trobar se pusca: e aço sens esperança dalcuna remissio: e que de nos de la dita reyna ni del dit duch no puga haver gracia car aço es cosa que es molt odiosa a nos et gran deshonor de cavalleria. - Item que neguna dona no port corona en presencia de la reyna ne vista draps dor ne de seda en neguna part si donchs son marit no era cavaller fet o fill de rey.




jueves, 6 de febrero de 2020

Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.


Ley XXXII.

Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Perdre deuen los cavallers per lur culpa la honor et la libertat de cavalleria e es la major viltat et deshonor que reebre poden: e segons quels antichs ho dixeren per dret aços pot esdevenir en dues maneres: la una es quan los es tolta tan solament orde de cavalleria et nols es dada altra pena en lurs persones e laltra quan fan tals errades per les quals merexen mort corporal: car ladonchs ans los deu esser tolt orde de cavalleria que sien liurats a mort. E les rahons per les quals los pot esser tolt orde de cavalleria son aquestes: axi com quan lo cavaller estan en host o en frontera per manament de son senyor venes o malmeses lo cavall et les armes e les perdes a joc de daus o les donas avols fembres o les empenyoras en la taverna o emblas o fees emblar a sos companyons les sues e si de certa sciencia fahia cavaller hom qui no ho degues esser e si publicament ell meseix usaba de mercaderia o si obraba de ses mans alcun mester per guaanyar diners no estan pero catiu. E les altres rahons per les quals los deu esser tolt primerament quels ocien per justicia tolt orde de cavalleria son aquestes. Quan lo cavaller fuix de la batalla o desampara son senyor o castell o algun altre loch que tingues per manament o comissio daquell ol vees perdre o ociure et no li ajudas o nol defeses o no li donas son cavall sil seu li havien mort o si nol trahien de preso podenho fer per aytantes maneres com fer ho poguessen: car jassia que per justicia los degen pendre per aquestes rahons o per altres qualsevol que tocassen baya o traicio pero ans quel ocien per justicia li deuen tolre la cavalleria. Laltra manera com li deuen tolre cavalleria es aquesta quel rey deu manar a un escuder o fill de cavaller que li calç los esperons et li cinya laspasa e que li tall ab un coltell la cinta de la espasa de part .... (1)

(1) En la primera plana de este pequeño códice se lee una nota del archivero Pedro Miguel Carbonell del tenor siguiente: "La present obra es romasa imperfecta per quant lo S. R. en Pere terç de gloriosa recordacio prevengut de la mort no pogue acabar aquella: e contenen les leys qui hi son posades per capitols XXXIII". Y en efecto, del estado en que queda se infiere claramente que aquel monarca no pudo concluirla.



domingo, 2 de febrero de 2020

Ley XXX. En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Ley XXX. 

En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Honrats deuen esser los cavallers molt e aço per tres rahons: la una per la noblea de lur linyatge laltra per lur propria bonea la terça per lo profit que ven dells. E per aço los reys los deuen honrar axi com aquells ab qui han a fer sos affers guardan et honran si meseix ab ells et crexen lur profit et lur honor: e tots los altres comunament los deuen honrar per tal com los son axi com a escut et defeniment et san a parar a tots lurs perills que sesdevenen per defendre aquells. Perque axi com ells se meten a perills en moltes maneres per fer totes aquestes coses sobredites axi deuen esser honrats en moltes maneres en guisa que alcu no deu esser davant ells en la esglesia quant fossen a les ores sino tan solament los prelats els clergues qui les dien els reys ols altres grans senyors a qui ells haguessen a obeir et a servir ni axi meseix alcu no deu anar primerament a pendre pan que ells ni a menjar no deuen seure ab ells escuder o doncell ni altre alcu sino cavaller o hom que ho meresques per la honor que hagues o per sa bonea ne algu nos deu abandonar ni contendre de paraules ab ells qui no fos cavaller o altre hom honrat: axi meseix deuen esser honrats en lurs coses que alcu noy deu fer violencia o força sino per manament del rey o per aquells qui exerxexen justicia per crim que ells haguessen fet. Nils deuen esser penyorats los cavalls ni les armes mentre empero quels poguessen esser trobats bens mobles o seents en que poguessen esser penyorats e encara que nols trobassen altres bens nols deuen esser penyorats los cavalls de lurs persones ni deuen esser davallats de alcunes altres besties que cavalguen ni deuen entrar a penyorar en lurs cases ells o lurs mullers estants en aquelles. Pero coses hi ha senyalades per les quals los poden dar terme dins lo qual sien exits de lurs cases per ço que puga esser feta execucio de aquelles et en aquelles et en ço quey sera trobat. E encara los antichs tant cresqueren la honor dels cavallers que no tan solament dexaven a fer la ponyora la on ells estaven o lurs mullers mas la encara on eren trobats los lurs mantells o lurs escuts. E oltra aço los fahien altra honor que hon se vol quels altres homens los trobaven se humiliaven a ells: e vuy en dia ho han per costuma en Espanya en dir a les persones honrades homiliamosnos. E encara ha altra honor a aquell qui perve a orde de cavalleria que apres que sera cavaller pot venir a honor demperador o de rey ço que no porie fer abans que fos cavaller be axi com alcu no poria pervenir a dignitat de bisbe si primerament no era prevere missa cantant.


Ley XXVIII. Quinyes coses son tenguts de guardar los cavallers.

Ley XXVIII. 

Quinyes coses son tenguts de guardar los cavallers.

Senyalades coses ordenaren los savis antichs que guardassen los cavallers en manera que no errassen en aquelles et son aquelles que dites havem que juren com reeben orde de cavalleria axi com de no escusarse de pendre mort per sa ley si mester sera ni esser en consell per alcuna manera per minvar aquella mas per crexerla com mes puga axi meseix que no dubtara de morir per son senyor natural no tan solament esquivan son mal et son dan mas crexen sa terra et sa honor com mils sabran et poran e aço meseix faran per lo profit comu de sa terra. E per ço que fossen tenguts de guardar aquestes coses et no errar en aquelles fahienlos antigament dues coses: la una quels senyalaven en los braces drets ab ferre calent de senyal lo qual alcun altre hom nol havia nil devia portar sino los cavallers: e laltra que escrivien lurs noms el linyatge don venien els lochs don eren naturals en lo libre en lo qual sacostumaven descriure tots los noms dels altres cavallers. E aços fahia per tal que si erraven en les coses sobredites fossen coneguts et nos poguessen escusar de reebre la pena que meresquessen segons la errada que feta haurien: e daço savien a guardar en tal manera que no fossen contra aço en dit ni en fet que dixessen ni feessen ni en consell que donassen a altri. Axi meseix acostumaven molt de guardar sagrament et homenatge que feessen o paraula fermada que promesessen a altre de guisa que no la minvassen ni feessen res contra aquella: e guardaven encara al cavaller et a la dona que veessen en affany de pobrea o de tort que haguessen reebut et que non poguessen haver dret que punyasen ab tot son poder dajudarlos en manera que exissen daquell affany. E moltes vegades entraven en camp de batalla per defendre lo dret daquests aytals. E axi meseix havien a guardar totes aquelles coses que dretament los eren liurades en comanda defenenles axi com a sues propries. E oltra aço guardaven quels cavalls ni les armes que son coses ques convenen molt als cavallers de menar et portarles ab si tots temps que no les mesessen penyora ni les malmesessen sens licencia de lurs senyors si donchs no havien tan manifesta necessitat de la qual altre socors no poguessen haver: e axi meseix que no les jugassen en manera alguna. E tenien encara ques devien guardar de no fer furts ni engans ni consellar a altri que ho fees: e entrels altres furts senyaladament en los cavalls et en les armes de sos companyons com fossen en host.


viernes, 31 de enero de 2020

Ley XXIV. Quinyes coses deuen guardar los cavallers quan cavalgaran.

Ley XXIV. 

Quinyes coses deuen guardar los cavallers quan cavalgaran.

Mantenirse deuen los cavallers segons que dixeren los savis antichs en manera que ells façen bona vida et donen bon exemple dells meseixs: e per ço los ordenaren ladoncs certes maneres com visquessen axi be en lur cavalgar com en lur menjar et beure et dormir. E ordenarenho en aquesta manera que quan haguessen a cavalgar per vila que no cavalgassen sino en cavalls aquells qui haver los poguessen: e aço feeren per tal com van pus honradament que en alcuna altra cavalgadura e per ço encara que usassen lo cavalgar que es cosa ques pertany molt als cavallers e per tal com van en los cavalls pus altius et pus alegres et amaexenlos mils a lur guisa. E encara ordenaren que quan haguessen a cavalgar fora la vila en temps de guerra que cavalgassen en cavalls et armats en manera que si sesdevenia que poguessen fer dan a lurs enemichs e guardarse de reebrel: e axi meseix ordenaren que com cavalgassen no portassen altre apres de si: e aço feeren per tal que no tolguessen laparença a aquell qui cavalgas en la sella o que no paregues que portassen trossa: et aquestes coses estan pijor a cavaller per tal com son leges et necies. Axi meseix ordenaren que com cavalgassen per vila que portassen tota vegada mantells: salvu empero si fees tal temps que ho tolgues: e de tot en tot ordenaren quel cavaller con cavalgas portas lespasa cenyida la qual es axi com a habit de cavalleria.


Ley XXIII. Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.


Ley XXIII.

Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.

Deute han los cavallers novells no tan solament ab aquells quils fan cavallers ans encara ab los padrins quils descinyen les espases: car be axi com son tenguts dobeir et donrar aquells quils fan cavallers els donen lorde de la cavalleria axi son tenguts als padrins qui son confermadors daquell orde. E per aço ordonaren los antichs quel cavaller james no fos contra aquell de qui hagues reebuda cavalleria exceptat empero sino ho fahia ab son senyor natural e encar ladoncs ques guardas aytant com pogues de ferirlo et de ociure aquell per ses mans si donchs no veya que li volgues ferir ociure son senyor. Axi meseix no deu esser en feit ni en consell de alguna cosa que fos son dan ans o deu descolre quant puga que no sia e sino notificarliho exceptat que no fos cosa que tornas en damnatge de son senyor natural si li ho fahia assaber o de si meseix o de son pare sil havia o de son fill o de son frare o de son parent del qual ell fos tengut de demanar o clamar sa mort. Pero aço senten si per lo desenganament que aquell fees pogues venir a algu dels sobredits mort deshonor o desheretament car per altres coses oltra aquestes no ho deu dexar de ferho saber: car sens tot aço aço li deu jurar contra tot hom qui li pogues mal fer sino contra aquests sobredits o contra altre hom ab qui hagues el o son pare feta covinença o homenatge de amistat car aytant com la covinença duras deu guardar que no sia contra aquell ab qui ha la covinença e axi meseix deim que deu guardar que no sia contra aquell entro passats III anys apres que li hagues cenyida lespasa: pero alguns dixeren que aço devia esser entro a VII anys. E per aço los cavallers novells pus que tan gran deute han ab aquells quils descinyen lespases deuen guardar ans que al fet vinguen qui son aquells qui pregaran que sien lurs padrins pera descenyirlos les espases.



Ley XXII. De descenyir lespasa del cavaller novell apres que sera fet cavaller.

Ley XXII. 

De descenyir lespasa del cavaller novell apres que sera fet cavaller.

Descenyir lespasa es la una cosa que deuen fer apres quel cavaller novell sera fet: et per aço deu esser molt guardat qui es aquell qui la li ha a descenyir: e aço no deu esser fet sino per man dom qui haja alcuna daquestes coses: e que sia senyor natural que ho faça per lo deute que han ensemps e hom honrat qui ho fees per affeccio de ferli honor de cavaller que fos molt bo en armes que o fees per sa bonea. E en aço sacordaren mes los antichs que en les altres dues e tengueren que era bon començ pera ço quel cavaller novell era tengut de fer: pero cascuna daquelles es bona. E a aquest qui desciny lespasa apella hom padri: car be axi com los padrins en lo babtisme ajuden a confermar et a atorgar a lur filoll com sia christia axi meseix aquell qui es padri del cavaller novell descinyinli la espasa conferma et atorga la cavalleria que ha reebuda.

ley-xxiii-quin-deute-han-los-cavallers-ab-aquells-quils-fan-cavallers

domingo, 26 de enero de 2020

Ley XXI. Com deuen esser fets los cavallers.

Ley XXI. 

Com deuen esser fets los cavallers.

Espasa es arma que ha aquelles IIII significacions que ja havem dites: et per ço aquell qui ha esser cavaller per dret deu haver aquelles IIII virtuts: e per ço ordenaren los antichs que ab la espasa fos reebuda la cavalleria et no ab altra arma. E aço ha a esser fet en tal manera que passada la vigilia tantost que sera jorn deu oyr primerament sa missa et pregar Deu que li endreç sos affers en servey de Deu et apres deu venir aquell qui la a fer cavaller et deuli demanar si mantendra la cavalleria axi com se deu mantenir e apres que li ho haura atorgat deuli calçar los esperons o manar alcun cavaller quels li calç: e aço ha a esser segons la condicio daquell qui fara lo cavaller et daquell qui sera fet cavaller: e aços fa per aquesta manera per mostrar que axi com al cavaller son posats los esperons a la part dreta et a la sinistra per fer correr egualment son cavall axi deu ell fer sos affers dretament et endreçada de manera que nos torça nis declin a alcuna
part. E apres hali a cenyir lespasa sobrel brial o gonella que vestra axi que la sinta no sia molt fluxa mas que satanç al cors: e aço es per significança de les IIII virtuts que havem dites les quals deu tots temps tenir ab si lo cavaller encorporades. Pero antigament fo ordenat quels homens fossen fets cavallers estan armats de totes armes be axi com si deguessen entrar en batalla: mas no tengueren en be quels caps tenguessen cuberts car aquells qui porten los caps cuberts no ho fan sino per dues rahons: la una per cobrir alguna cosa quey haguessen que noy esties be et per aço los deuen cobrir dalguna cosa que sia bella et gallarda: e laltra manera perques cobren lo cap es quan lom fa alguna cosa deshonesta de que ha vergonya: e aço no conve en nenguna manera a les persones nobles: car pus que ells han a reebre tan noble et tan honrada cosa no es raho que reeben aquella ab mala vergonya ni ab pahor. E apres que li haura cenyida lespasa deula li trer del foure et metrela li en la man dreta e deuli fer jurar aquestes tres coses. La primera que no tema morir per la ley de Jhesu-Christ si mester sera: la segona per son senyor natural: la terça per sa terra. E quan aço haura jurat deuli dar ab la ma en la templa per tal que aquestes III coses li venguen en memoria dienli que Deu lendreç a son serviy et li leix complir ço que ha promes: e apres daço deulo besar en senyal de fe et de pau et de fraternitat la qual deu esser guardada entrels cavallers segons la costuma de la terra.


Ley XX. Quinyes coses deu fer lescuder o donzell ans que reeba cavalleria.

Ley XX. 

Quinyes
coses deu fer lescuder o donzell ans que reeba cavalleria.

Nedea fa aparer belles les coses a aquells qui les veen be axi com la cosa gallarda et bella fa estar gallardament et bella cascuna cosa per sa raho: e per aço tengueren per be los antichs que los cavallers fossen fets nedeament: car be axi com la nedeatat deuen haver en si meseix et en lurs bonees et en lurs costumes en la manera que dita havem axi meseix la deuen haver defora en les lurs vestedures et en lurs armes que portaran: car jassia que lur mester et offici es forts et cruel axi com es de ferir et dociure empero ab tot aço les lurs voluntats no poden oblidar que no sasalten naturalment de les coses belles et gallardes et majorment daquelles que ells porten: per tal com duna part los donen plaer alegria et conort et daltra part los fan ardiment escometre lurs enemichs en fets darmes per tal com saben que per aquelles seran mils coneguts et que tots se pendran dells mils guarda del be que faran en lo fet de les armes. E per aquesta raho nols embarga la nedeetat ne la gallardia a la fortalea ni a la crueltat que deuen haver contra lurs enemichs. E deim que deuen haver significança segons que damunt havem dit en la obra que par defora aço que han de dins en lurs voluntats: e per ço manaren los antichs quel escuder ol donzell que fos de noble linyatge un dia abans que reeba cavalleria deu fer vigilia et en aquell dia que la tendra de mig dia a avant deuenlo los escuders o donzells banyar et lavar lo cap de lurs mans et gitarlo en lo pus bell lit que poran haver e alli han los cavallers a calçar et a vestir les millors vestedures que haura. E apres que axi lauran fet net et bell en lo cors deuen fer altre tant a la anima menanlo a la esglesia en la qual ha a començar a reebre treball vellan et demanan merce a nostre Senyor que li perdo sos pecats et quel guiy et li faça fer bones obres ab lorde de la cavalleria que deu reebre en manera que puga defendre la sua ley et fer les altres coses a serviy de Deu segons ques conve e que Deu li sia guarda et defeniment dells perills et dels embarchs et coses contraries daquest mon: e deuli venir a memoria que jassia que nostre Senyor Deu es poderos sobre totes les coses et pot mostrar son poder en aquelles quan et axi com li plau empero senyaladament lo mostra en lo fet de cavalleria: car en man sua es de dar la mort et tolrela et de fer quel flach sia fet forts el forts flach. E quan fara aquesta oracio deu estar ab los genolls en terra e en tot lals de la nit deu estar en peus mentre que soferir ho pora: car la vigilia dels cavallers novells no fo ordenada pera fer jochs ni pera altres coses sino tan solament que ell els altres qui seran ab ell preguen Deu quel guiy el endreç axi com aquell qui entra en carrera de batalles et de mort per serviy de Deu et per defensio de la sancta fe et de la cosa publica.


Ley XIX. Quals no deuen esser cavallers.

Ley XIX. 

Quals no deuen esser cavallers.

E com aço fer be nos puga es en dues maneres: la una de fet et laltra de raho. E la de fet es quan los homens no han compliment de ço que han mester pera ferles. E ço que ve per raho es con han dret perque les deuen fer. E jassia que aços avenga en totes coses empero senyaladament sesdeve molt en fet de cavalleria: axi com raho veda que dona no pot fer cavaller ni hom de religio per tal com no han a metre lurs mans en fets de batalles ni aytantpoch pot fer cavaller lom qui es fora de son sen ni aquell qui no ha edat per tal com no han compliment de sen pera entendre ço que fan. E axi meseix veda que no sia fet cavaller hom pobre si donchs aquell qui la a fer cavaller primerament no li dona cosa ab que puga viure et tenir estament de cavalleria: car tengueren et volgren los antichs que no era rahonable cosa que honor de cavalleria que es ordenada pera dar et pera fer be fos posada o dada a hom que hagues a mendicar ab aquella ni fer vida deshonrada ni axi meseix que hagues a emblar ni a fer cosa perque meresques soferir pena la qual es ordenada contra vils malfeytors: ni deu esser fet cavaller aquell qui es minvat de sa persona o de sos membres en manera que en guerra nos pogues ajudar de les armes: e encara deim que no deu esser cavaller hom qui en sa persona us de mercaderia. E axi meseix no deu esser fet ni deu fer cavaller hom qui manifestament siatraydor o bare o dat per aytal en juhi ni hom qui sia stat jutjat a mort per errada que hagues feta si primerament no li era perdonada la pena de la mort et encara la colpa: e no deu esser cavaller aquell qui una vegada hagues reebuda cavalleria per escarn. E aço poria esser en tres maneres: la una que fos fet cavaller per alcu qui no hagues poder de fer cavallers la segona quan aquell qui la reeb no fos hom covinent pera reebre cavalleria per alguna de les rahons que damunt havem dites: car jassia que aquell qui la donas hagues poder de ferlo cavaller pero aquell no ho poria esser per tal com reebia cosa que no li era deguda ni leguda de reebre: e per ço fo antigament ordenat per dret que aquell qui voldria escarnir tan noble cosa de cavalleria romases escarnit per ella en manera que james haver no la pogues. Axi meseix ordenaren los antichs que alcu no reebes honor de cavalleria per preu de moneda ni daltra cosa ques donas per aquella que aparegue manera de compra: car be axi com linyatge nos pot comprar axi meseix la honor que ve per noblea la persona no la pot haver si donchs no es tal que la meresca per linyatge o per sen o per bonea que haja en si.


Ley XVIII. Qui ha poder de fer cavallers o no.

Ley XVIII. 

Qui ha poder de fer cavallers o no.

Los cavallers no poden ni deuen esser fets per man de hom qui cavaller no sia: car los savis antichs que totes les coses ordenaren ab raho tengueren et dixeren que no era
cosa covinent ni ques pogues fer de dret que algun donas a altre ço que no hagues: e be axi com los ordens dels oradors o clergues o religioses nols poria alcun dar sino aquell quils ha axi mateix no ha poder alcu de fer cavaller sino aquell qui ho es. Pero alcuns foren qui tengueren quel rey o son fill major et hereter jassia que no sien cavallers be ho porien fer per raho del regne per tal com ells son caps de la cavalleria et tot lo poder daquella senclou en lo lur manament: e per aço ho usaren et ho usen en algunes terres. Mas segons raho vertadera et dreta alcu no pot esser cavaller per ma daquell qui cavaller no es. E tant tengueren en car et en alt los antichs lorde de la cavalleria que tengueren et dixeren quels emperadors nils reys no deuen esser consagrats ni ordenats fins que fossen cavallers. E encara dixeren mes que alcu no pot fer cavaller si meseix per honrat que sia: e jassia que en alcuns lochs ho fagen los reys empero mes ho fan per costuma que per dret: car los antichs tingueren que nos podia: car dignitat ni orde ni regla no pot pendre alcu per si si altri no li ho dona. E per ço ha mester que la cavalleria haja dues persones ço es aquella persona que la dona et aquella que la reeb. Axi meseix tingueren que dona per gran honor que hagues encara que fos emperadriu o reyna per heretament que no porie fer cavaller per ses mans empero poria pregar o manar a alcu de sa senyoria ço es aquell o aquells que haguessen dret de fer cavallers. Encara dixeren mes que hom desmemoriat ni aquell qui fos menor de edat de XIIII anys no deu aço fer: car cavalleria es tan noble et tan honrada cosa que aquell qui la dona deu entendre que es et que fa en dar aquella aquells qui darla poden: car no seria cosa covinent sentremesessen de fet de cavalleria aquells qui no hagueren ni han poder de metrahi lurs mans per obrar o usar daquella. Pero si alcu fos cavaller primerament et puys li esdevingues que hagues a esser maestre dorde de cavalleria que mantengues fet darmes no seria a aquest aytal vedat de fer cavallers. E tingueren axi meseix los antichs per be que alcun hom no fes cavallers aquells qui per raho no ho poden ni ho deuen esser segons que avant se mostra en les leys daquest fet parlans.


viernes, 24 de enero de 2020

Ley XI. Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.


Ley XI.

Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.

Les bones costumes quels homens han en si son appellades virtuts e entre totes son IIII les majors axi com son saviesa fortalesa temprança et justicia: e tot hom qui haja voluntat daver perfeccio de bonea deu treballar en haver aquestes IIII virtuts tan be los ordenats de que havem parlat dessus com los altres qui han a governar les terres per lurs lavors et per lurs treballs. E a alcuns no son major obs nis convenen les dites IIII virtuts que als defensors ço son cavallers per tal com ells han a defendre la sancta esglesia els reys et tots los altres. Car saviesa los dara que ho sapien fer a son profit sens son dan: e la fortalesa que sien ferms en ço que faran et que no sien movibles en lur sen: e la temprança que façen lurs obres axi com deuen et que no passen mes a avant: e la justicia que façen lurs affers justament reten a cascu ço que es seu. E per aquesta raho los antichs per remembrança daço feren fer als cavallers armes de IIII maneres: les unes que vesten et calçen e les altres ques cinyen e les altres que posen davant si e les altres ab que firen. E jassia que aquestes armes sien de moltes maneres pero totes tornen a dues maneres: les unes que son pera defendre lo cors perque son dites armadures: e per ço com los defensors no haurien tots cominalment aquestes armes et encara que les haguessen no les porien continuament portar ab si ordenaren los antichs que fos feta una arma en ques mostrassen totes aquestes coses per semblança et aço es la espasa: e be axi com en les armes que lom vist pera defendre si meseix mostra saviesa et es ver ques deu guardar de tots los mals que li porien avenir per sa colpa e axi meseix mostra lo manti de lespasa que hom te clos en lo puny: car aytant com hom axil te es en poder et en voler dom de baxar lespasa o dalçarla o de ferir ab aquella et de dexarla. E axi meseix com en les armes que hom para davant si per defensio demostren fortalesa que es virtut que fa estar lom ferm als perills qui sesdevenen axi en lo pom es fortalesa de la espasa cor en aquell se sofer lo manti el arriat el ferre. E be axi com les armes que hom te cenyides son mijanceres entre aquelles que hom se vest et aquelles ab que hom fer: son axi com la virtut de la tempranza entre les coses de les quals se fa massa o poch de ço que fer se deu: be axi es posat larriat entrel manti el ferre de la espasa. E be axi com les armes que bom te ab lo puny clos pera ferir demostren justicia que han en si dreta e axi matex demostra egualtat lo ferre de la espasa qui es dret tallant et agut et talla egualment de
cascuna part. E per totes aquestes rahons ordenaren los antichs que la portassen ab si tots temps los nobles defensors et que en aquesta reebessen honor de cavalleria el no en altra arma per tal que tots temps los vinguessen a memoria aquestes IlII virtuts les quals deuen haver en si sens les quals no porien mantenir lestament de la defensio per lo qual son ordenats.


Ley IX. Com deuen esser elets los cavallers.


Ley IX.

Com deuen esser elets los cavallers.

Mil es lo pus honrat nombre que pot esser: car be axi com X es pus honrat nombre ques comença en I et en un cent entrels X axi entrels centenaris es major et pus honrat mil per tal com tots los altres se concloen en aquell et dalli a avant no pot haver altre nombre assenyalat per si et has a tornar et per força ha a esser nombrat per los altres que havem dits que senclouran en lo millar. E per aquesta raho elegien antigament de mil homens un per ferlo cavaller axi com dit havem en la ley davant aquesta: e en la eleccio guardaven que haguessen en si tres coses. La una que fossen treballadors per tal que sabessen et poguessen soferir los grans treballs los quals en les guerres et en les batalles se poden esdevenir. La segona que fossen usats de soferir per tal que sabessen mils et pus tost ociure et vencre los enemichs et no fossen hujats leugerament faen fets darmes. La terça que fossen cruus per no haver pietat de robar et pendre ço dels enemichs ni de ferir ni dociure. E per aquestes rahons antigament pera fer cavallers prenien dels caçadors dels monts qui son homens qui soferen gran treball et fusters et ferres et picapedres per tal com usen molt a ferir et son forts de mans e axi meseix dels carnicers per tal com usen de ociure les coses vives et escampar la sanch daquelles. E encara guardaven altra cosa en ferlos cavallers que fossen be formats de lurs membres per esser regeus et forts et leugers. E daquesta manera delegir usaren los antichs gran temps: mas veen moltes vegades que aquests aytals no haven vergonya oblidaven totes aquestes coses sobredites et en loch de vencre sos enemichs vencien si meseix: tengueren per be los savis daquestes coses que guardassen homens pera aquests affers qui haguessen en si naturalment vergonya. E sobre aço dix un savi qui hac nom Vegeci qui parla del orde de cavalleria que la vergonya veda al cavaller que no fuja de la batalla et aquella vergonya lo fa vencedor. E per aquesta raho guardaren sobre totes coses que fossen homens de bon linyatge per tal ques guardassen de fer coses perque poguessen caure en vergonya. E per aço foren elets de bons lochs: e gentilea o paratge aytant vol dir en los homens com be especial que es en los homens. E per ço foren appellats gentils homens o homens de paratge axi com homens en los quals ha molt de be et de gentilesa. E preseren aquest nom de gentilesa que vol aytant dir com noblesa de bondat et aço per tal con los gentils foren nobles homens et bons et visqueren pus honradament que les altres gents. E aquesta gentilesa ve en tres maneres: la primera per linyatge la segona per saber la terça per bonea de costumes de maneres. E jassia que aquells qui la guaayen per lur bon saber o per lur bonea son per dret appellats nobles et gentils homens: empero majorment ho son aquells qui ho han per linyatge antigament et fan bona vida per tal com los ve de luny axi com per heretat e per ço son mils tenguts de fer be et de guardarse derrar et de fer coses vergonyoses et de mal estar: car no tan solament con fan malestar hi reeben ells dan et vergonya ans aquells del linyatge don devallen: e per ço los gentils homens deuen esser elets que venguen de dret linyatge de pare et davi entro en lo quart grau qui es appellat besavi. E aço ordenaren et hagren en be los antichs per tal que daquell temps atras no es en memoria de homens. Pero quant de pus luny et pus antigament ve de bon linyatge tant creix mes sa honor en gentilesa servan bones costumes.


Ley VIII. Per qual raho la cavalleria els cavallers hagueren axi nom.


Ley VIII.

Per qual raho la cavalleria els cavallers hagueren axi nom.

Cavalleria fo appellada antigament la companya dels nobles qui foren posats a defendre la terra et per axo lus meseren nom militia en lati que vol aytant dir com companya de homens durs et ferms: et foren elets pera soferir mal treballan per profit et per be de la cosa publica. E per ço hac aquest nom de milicia de compte de mil: car antigament de mil homens era un elet pera esser cavaller. Mas en Espanya apellen cavalleria no per ço com van encavalgats en cavalls mas per tal com be axi com los que van en cavalls van pus honradament que en altra bestia: axi meseix los que son elets a esser cavallers son pus honrats que tots los altres defensors: perque axi com lo nombre de la cavalleria fo pres de companya de homens elets pera defensio axi fo pres lo nom de cavaller de cavalleria.



Ley VI - De quinyes coses deu estar lo poble apercebut ...

Ley VI. 

De quinyes coses deu estar lo poble apercebut o avisat pera guardar la terra et per apoderarse de sos enemichs.

Estan apoderat lo poble en sa terra en serviy et en honor de son senyor es cosa que li torna en profit et en honor: cor molt gran profit li ve per lo poder que ha en si per tal com sos enemichs entenen que son poderosos nos atrevexen a escometrels ni a ferlos dan. E gran honor los es quan estan apoderats et apercebuts de manera que tenen en lur ma la guerra et la pau per pendre daquelles aquella que entenen que es profitosa. Mas pera aço es mester que estien apercebuts et aparellats de IIII coses. La primera que tenguan lurs castells be obrats et be establits. La segona que hagen bona cavalleria et bona gent de peu. La terça compliment de cavalls et darmes. La quarta abundancia de viandas: car sens aquestes coses nos pot lals mantenir. E oltra tot aço deuen punyar aytant com poden que hagen tresor apartat de que façen les messions que han a fer en temps de guerra de guisa que no hagen a fer questes al poble que es cosa quels agreviaria molt en tot temps majorment en temps de guerra. Perque lo poble qui axi estigues aparellat et apercebut compliria la paraula que nostre senyor Jesu-christ dix en lavengeli que quan lom qui sera be armat guarda la casa sua en pau es tot ço que ha: e mes encara que aquells qui axi o fan poden complidament guardar lealtat a son senyor et seran tenguts per persones de bon sen et tembranlos los enemichs e seran apoderats en sa terra et mostrarse han per amichs daquella e aquells qui aço no feesen caurien en tot lo contrari de quels vindria gran enuig et dampnatge en vendrien en gran vergonya.


Ley III, com lo rey deu ser manyos et artech


Ley III.

Com lo rey deu esser manyos et artech.

Apendre deu lo rey aquelles maneres que molt li convenen que toquen fets darmes per ajudarse daquelles quan mester sera: car en fet de cavalleria conve que sia savi et ginyos perque puga mils emparar et defendre ço del seu et conquerre ço dels enemichs. E per ço deu saber cavalgar be et bell et usar tota manera darmes axi daquelles que ha a vestir pera guarda et salvament de seu cors com encara de les altres ab que sa ajudar. E aquelles que son pera la guarda de son cors deules portar et usar per tal que les puga mils soferir cuan sera mester en manera que per agreujament daquelles no caja en perill ni en vergonya: e daquelles que son pera batalla campal axi com es lança et espasa et maça et altres maneres ab que los homens se combaten a mantinent es mester que sia molt ginyos pera ferir ab aquelles. E totes aquestes armes que dites havem axi daquelles que san a vestir com de les altres es mester que las tenga tals a les quals ell sia poderos et elles no sien a ell sobreres. E mes encara que antigament mostraven als reys de trer darch et de ballesta et de muntar tost en cavall et totes altres coses que tornassen a leugeria et valentia. E aço fahien per dues rahons: la una per tal que ells se sabessen be ajudar de les damunt dites coses com mester fos: e laltra per tal quels altres homens prenguessen dells bon eximpli per volerles fer et usar: car si lo rey axi com dit havem no usava de les armes ultra lo dan que lin vindrie per ço com les sues gents se desvearien de les armes per raho dell poria ell venir a tal perill per que perdria lo cors et cauria en gran vergonya.



DON PEDRO EL CEREMONIOSO, V, 1529 pars 1, fol 16


DON PEDRO EL CEREMONIOSO.
V.
Reg. N° 1529. Pars Ia fol. 16. Sin fecha.

OBRA DE MOSSEN SENT JORDI E DE CAVALLERIA.

Preambul daquesta obra començat en nom de la santa Trinitat que Pare et Fill et Sant Espirit a honor de Deu et de monsenyor sent Jordi. - Nostre Senyor Deu lo quals segons la veritat de la santa fe catholica devem en trinitat et en unitat honrar es començament mig et fi de totes bones obres et sens ell alcuna bona obra no pot esser pensada ne feta: car per lo seu poder es tota bona obra feta et per lo seu saber governada et per la sua sola bonea mantenguda et fructifican en be observada. Per la qual raho tot hom qui alcuna bona obra comença deu primerament regonexer son defalliment ço es entre les altres coses que per si meseix no es bastant a pensar de fer alcun bon fet quant meyns a fer ne a acabar sino aytant com nostre senyor Deu li o aministra: perque en lo començament de sa obra deu posar nostre Senyor Deu primer en aquella preganlo et demananli merce molt devotament que li do saber et voluntat et poder perque la puga
be començar continuar et be finar al seu serviy et honor. Emperamor daço Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya et de Corcega et conte de Barchinona de Rossello et de Cerdanya primerament invocat en aquesta obra lo nom de nostre Senyor Deu per lo qual los reys viuen et regnen e a honor del bon baro sent Jordi: attenents quels reys els princeps del mon als quals es dada la honor ab son carrech del regiment de lurs sotsmeses axi com per furs leys et constitucions han a governar et a tenir lurs estaments et regir los pobles a ells per la sobirana providencia comanats faen justicia entre aquells en tot temps et reten a cascu ço que seu es en manera quels menors per los majors no sien opremuts ni maltractats: axi los conve de necessitat que en los temps de les guerres per les quals axi per defensio de la santa fe catholica com per observar et fer justicia et per defendre les terres vassals et bens
propris et lur honor et profit com per offendre en son cas lurs enemichs et pendre et occupar ço del lur a fi de aconseguir estament de pau entrevenen sovin fets darmes et de cavalleria ordenen persones et officials aytals com se convenen a les proprietats dels affers et dels officis e facen leys et ordinacions per les quals les dites persones els
officials en si meseix et en aquells qui a ells seran sotsmeses per raho dels affers et dels officis se hagen a regir et a usar de aquells e a les quals leys et ordinacions en cases de dubtes o de questions naxedores per raho dels fets de les armes et de cavalleria entre cualsevol persones o per raho dels dits officis puga esser haut recors e per aquelles segons que sia de raho los dits dubtes et questions puguen esser et sien determenades: ordenam et fem les leys infraseguents per nos et nostres succeidors et per tots los officials et sotsmeses nostres en los affers nostres de les armes et de cavalleria axi en terra com en mar en tots los regnes comtats et terres nostres et en totes parts on les nostres osts o estols seran perpetualment daquest dia avant observadores: en les quals oltra les ordinations en lesdites leys contengudes son compreses moltes bones doctrines de les proprietats loables quels cavallers els officials et altres homens darmes deuen haver ço es cascuns segons lurs ordinacions en observacio de les quals es fet gran serviy a Deu et als senyors de ques seguira a ells gran honor et profit et benestar. E per ço en aquesta obra es feta molta mencio del estament de cavalleria: cor aquell estament principalment se pertany el exercici el regiment dels fets darmes.


lunes, 13 de enero de 2020

Ordinacio, los reys Darago, consegrar, coronaran

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN

Nota: PERE TERÇ (según apunta Bofarull en otro texto anterior, es 3° como conde de Barcelona, Pedro IV o Pere IV como rey de Aragón).

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya e de Corcega e comte de Barchelona de Rossello e de Cerdanya considerants de dignitat reyal pertanyer que aquell qui la reeb sia en lo començament del seu regiment ans de totes coses informat per qual forma e sollennitat la deu reebre per tal que en reebre tan sollemna dignitat per vanitat o per argull peccat de ingratitut o desconexença encorrer no pusca ans ab gran devocio segons ques cove aquella reeba e axi mateix per alcuna forma de honor licita a la tan gran e tan alta dignitat temporal e reyal sia satisfet en guisa que en aquella festa alcunes honors e magnituts per solemnitats e meriximents daquella mundanals sien fetes: en figura daço legim en lo Vell Testament que ans que Samuel levas rey Saul devant tot lo poble informa aquell secretament e apart de la sua eleccio reyal e con deliuraria lo poble. Perque nos volent que aquestes coses aquells qui apres nos regnaran sapien e aço per fretura de scriptura no pusquen neglegir o no saber o daquelles ab vanitat ans ab virtut hagen usar con lo cor human veent ab sos ulls aytals coses apenes es sens perill dalcuna sublevacio de cor saber lo poder e aministracio a ell per esta dignitat atribuits e comenats e per ço dehia lo propheta a nostre Senyor Deu: Senyor no es exaltat lo meu cor nels meus ulls nos son enargullits ne son anat en grans coses ne en maravelloses sobre mi quaix que vulla dir quel hom qui va en grans coses e porta sobre si coses meravelloses comunament se enargullex: no resmenys ab tanta humilitat la dita dignitat reebre que per aquells qui aquella solemnitat veen fos la reyal dignitat menyspreada car axi con massa vanitats es avorrible a Deu axi lo menyspreaments lo qual en aquella per los veents seria vist si lestament es assaber reyal en aytal cas poderos nos mostras li seria desplaent. Perque es necessari que de la dita cosa tempradament sia usat e que la devocio envers Deu ab la honor terrenal sia axi mesclada que sia meritoria a aquell qui la reeb. E en figura daço legim que quant lo propheta Samuel leva Saul en rey de Israel feu estar tot lo poble de Israel per sos trips e elegi Saul qui era major que null hom del poble del muscle a amunt: empero diu que Saul sera amagat en la sua casa: perques demostre aci de una part gran solemnitat e magnificencia axi en lo ajustament de tot lo poble con en la disposicio de la persona del rey e daltra part gran humilitat con sera amagat en la casa. On nos haven a tractar de dues coses molt solennes la primera spiritual e laltra temporal: de la primera es assaber del sant sagrament de la unccio la qual los princeps terrenals reeben per mans dels bisbes en lur novella creacio la qual en la vella lig se fahia per los princeps dels sacerdots segons que legim en lo Vell Testament en la paraula que Deu dix al propheta: Uncte aquell que jo te mostrare e alli mateix leva e uncte aquell e pres lo corn del oli e uncta aquell en mig dels frares dell. E en aquesta unccio deuen esser presents los sotsmesos de son principat e per ço diu la Sancta Scriptura: Vengueren los barons de Juda e unctaren David per tal que regnas sobre la casa de Juda e altre loch: Vengueren tots los trips de Israel a David e segueixse: e unctaren David en rey sobre Israel: la qual unccio se deu fer en lesgleya con scrit es:
E Sadoch sacerdot pres lo corn del oli del tabernacle e uncta Salamo, E per aquesta unccio es quascun rey constituit princep en tota la terra que es dins son principat e per ço es scrit: Unctaras Azael rey sobra Siria e Hieu fill de Namsi unctaras rey sobre Israel e en altre loch: Unctat te rey sobra Israel: en la qual unccio deu concorrer gran benediccio del poble axi con es escrit de Joas: E faeren aquell rey e unctarenlo e levants las mans dixeren: Viva lo rey: e per aquesta unccio es senyal que Deu ha aquell elegit en rey con scrit es: Unctaren David rey sobre Israel segons la paraula de nostre Senyor la qual dix nostre Senyor Deu en la ma de Samuel. E per la demunt dita paraula la qual exi de Deu segons que dit es manan al propheta que unctas rey sobre lo poble de Israel e encara per tal con los princeps terrenals son colones de la Esgleya e son deputats a deffensio daquella no estalviat escampament de sanch de si e de sos sotsmesos alscuns reys e princeps terrenals foren per privilegi del sobira bisbe es assaber del sant pare qui es vicari e lochtinent de Deu en terra segons la paraula que dix Jesuchrist en lo sant Evangeli: Tot ço que ligaras sobre la terra sera ligat en los cels e tot ço que solras sobre la terra sera solt en los cels acullits en la companya de la dita sancta unccio a semblança dels dits reys: e jassia que en lo Vell Testament fossen unctats los reys en lo cap apres empero laveniment de Jesu-Christ son unctats en lo muscle per significar la força el poder qui es en lo principat reyal perque dix lo psalmista: Fet es lo principat sobre lo muscle daquell de la qual gracia de la sagrada unccio nostra casa es perpetualment dotada: perque ordenam que aquest sagrat e san sagrament per man del matropolita en la ciutat de Ceragoça segons que en lo privilegi del papa Innocent terç de bona memoria lo qual als nostres predecessors e a nos en la dita ciutat es donat daqui avant als nostres succehidors sia continuat axi con los reys de Israel dels dits subirans sacerdots o bisbes lo reebien. En apres haven a tractar de la segona cosa la qual es temporal ço es de la corona la qual quant princeps terrenals reeben senyoria sobrel poble demonstra e daço havem figura con ligse en la Sancta Scriptura: Produi lo fill del rey e posa sobre aquell corona e testimoni. E con corona portar en lo cap se pertanga a la dignitat reyal la qual corona no ha començament ne fi per tal com es radona a significança que en lo seu cap lo rey port ab intencio infinida voluntat de fer bones obres e en special en regir lo poble a ell comenat en agualtat e en justicia: per ço daquesta tractar nos cove axi con la Sancta Scriptura ho testifica en lo dit Vell Testament es assaber quels reys de Israel part la unccio corona en lur començament de regiment portaren. E daço havem figura en lo dit Vell Testament la on diu: E David pres la corona de Melchon del cap daquell e troba en aquella lo pes de un besant dor e pedres precioses e feune corona a si mateix: la qual corona deu portar lo rey en lo cap en significança que en la pensa la qual es significada per cap deu esser fermament posat lo dit infinit voler: e per ço diu lo psalmista: Posat has en lo cap daquell corona de pedra preciosa: la qual corona deu importar creximent de totes virtuts e deffensio de tots vicis com diu lo sabi: Dara al cap teu creximent de gracies e la corona alta te guardara. Deu encara importar en lo rey gran temor de Deu con ligse: La temor de nostre Senyor gloria e gloriacio e alegria e corona de exultacio. E finalment importa e demostre que en lo rey deu haver gran abundancia de virtuts con legim en la Sancta Scriptura: Corona aquell en vaxells de virtut. E specialment importa gloria e victoria segons ques lig: En aquell dia sera lo Senyor de les osts corona e gloria e garlanda de exultacio al remanentç del poble seu. On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal: covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi. Data en Valencia a vint dies de janer en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents cinquanta tres. - Emperamor daço ordonam que en la setmana ans de la festa quel rey se deura coronar lo rey dejun tres dies es assaber lo dimecres divendres e dissapte e si tots los dits tres dies per alcuna necessitat no pora dejunar dejun un dia en tota manera dels demunt dits: e la nit pus prop de aquella que deura anar vetlar banyse secretament en una tina e en lo mati daquell dia en lo qual deura anar vetlar lo rey se confes e reebe humilment e ab aquella major devocio que pora lo cors de Jesu-Christ e quant tot sera complit e fet e la nit la qual deura vetlar se acostara façes adobar de sos cabells pintenant aquells e per les maneres acustumades despullse les vestedures que lavores vistra e vestes la camisa e bragues noves e braguer blanch ab civella dargent e ab trabugueres de seda blancha a significança que daqui avant viva en castedat e sobre aço vestes gonella vermella de scarlata be estant al cors e no sia massa longa per tal que no cobra les partides be estants ne tant curta que a desonestat sia reputat e sobre aquesta gonella vestes una vestedura qui es appellada garnatxa la qual sia feta de vellut vermell e de drap dor a senyal nostre reyal e sobre aquesta port e abrichse un mantell lo qual sia fet de drap dor e de vellut vermell fet a senyal nostre demunt dit folrat de pells de arminis: e apres daço calçse calces vermelles de scarlata e no port sabates: e totes aquestes vestadures li vesten e li calçen cavallers fets: e axi vestit e afaytat con dit havem isque de sa cambra e mostres en una sala als seus nobles barons e cavallers e altres gents qui aqui seran. E con haura aqui stat un poch encontinent man e faça cavalcar ses gents e ell cavalch en un cavall blanch e no port sparons: e quant lo rey sera cavalcat faça portar la sua spaa devant si a un noble scuder cavalcant be apparallat en cavall ab los esparons del rey e acompanyen lo dit noble qui portara lespaa els esparons del rey dos nobles un a cascun costat: e les armes es assaber lo estandart reyal e el escut a son senyal ab lelm ab son timbre faça portar al seu senyaller cavalcant en un cavall lo qual vage a les espatles del rey e acompanyen lo dit senyaller dos altres nobles en la manera demunt dita: e entre aquell qui portara lespaa els esparons e aquell qui portara les armes no vage algun altre cavalcador sino lo rey tant solament. E quant aquestes coses seran complides e aportades a perfeccio lo rey isque de sa posada o casa e per la manera demunt dita e ordenada vage tro a la Seu ab molts brandons e luminaries e altres sollennitats de goig e de alegría axi de dia con en la nit que deura vetlar: e con sera a la porta de la Seu descavalch e vagessen dretament a laltar major per aquell orde mateix que sera vengut cavalcant e quant sera apres de laltar ajonollse e diga aquesta oracio.

Nota:
tots
los trips de Israel : todas las tribus de Israel.
La Seu: La Seo, San Salvador de Zaragoza.


Oracio.

Senyor Deu a tu ha plagut mi indigne per rey e regidor daquest poble elegir la qual cosa te graesch molt: e con aquesta sia gran carrega de portar a mi sens la tua gracia e ajuda per ço te clam merce que en aquesta dignitat reyal de la qual dema reebre les insignies que jo faça tal vida e tals obres que sien a tu plasents e profitoses e honrades a la mia corona per les quals jo aconseguesca la gloria tua en la mia fin.

E quant aquesta oracio lo rey haura dita leuse e aquell noble escuder qui portara lespaha posla dreta en mig sobre laltar e laltre qui portara lo estandart reyal poslo arrimat al altar a la part on es acustumat de dir la epistola e apres lo estandart empero sobra laltar lescut e lelm. E encontinent aço fet sia apparallat un siti de drap dor a la part on es acustumat de dir levengeli empero un poch luny del altar e lo rey posse en lo dit siti e aqui prengue confits e vin per si mateix e facen dar a tots los altres qui aqui seran: e los confits li sien aportats per un infant fill de rey sin hi haura e en cas que non hi hage per un noble cavaller e lo vin per altre infant pus jove quel e en cas que non hi hage per un noble scuder. E en totes maneres si fer se pot lo rey vetle tota la nit e sino ho pot fer siali apparallat un lit en la sagrestia o en altre loch pus prop de la esgleya en lo qual dorme es repos aquella nit e los nobles e cavallers e altres gents qui ab ell seran venguts romanguen en lesgleya acompanyant e vetlan tota la nit les armes del rey. E es en temps passat lo rey haura reebut lorde de cavalleria no li porten lespasa devant anans las port ell mateix cinyida e los esparons calçats: mas lo estandart e lelm e lescut hi sien portats e posats sobra laltar en tot cas con lo portar lespaa e los esparons devant nos fa per altra raho sino perque deu reebre lorde de cavalleria novellament. E quant lalba sera venguda lo rey leuse de dormir e ab aquelles vestedures vestit que la nit passada haura portades isque de la sagrestia o casa on haura dormit e oja una missa privadament en una de les capelles de la Seu: e quant haura oyda la dita missa assegues en lo siti que la nit passada li hauran apparallat e aqui estia una stona monstrantse a ses gents e quant dia clar sera lo matropolita o archabisbe ab los altres bisbes e prelats entren en la sagrestia per revestirse a dir la missa e con seran vestits clamen lo rey e ell appellat per ells entressen en la sagrestia e aqui despullse les dites vestadures axi que romangue en la dita gonella de scarlata la qual haja lo cabeç fes devant et detras ab botons e aquestes vestadures sien de la esgleya e sobra aquesta gonella vestes primerament una camisa de lenç nova e sia ampla e longa a manera de camisa romana ab lo cabeç fes devant e detras ab botons e sobra aquesta camisa vestas una tunicella blancha de drap de seda feta a manera de camis e haja los punyals obrats ab perles e sobre aquesta cinyes un cordo de seda blancha en lo qual no port coltell ne neguna manera darmes e sobre tot aço port la estola per aquesta manera que pertesca del musclo esquerra la una part devant e laltra detras e ajunyense a la part dreta axi con la acustumen de portar los diaches con son vestits per dir lavengeli e en lo braç esquerra port un maniple la qual stola e maniple sien cuberts de fil dor e de perles e de pedres preciosas e sienli calçades les cendalies de drap de seda vermelles obrades de fil dor e sobra aquelles sienli calçades çabates de vellut blanch obrades ab fil dor e apres tot aço siali vestida una dalmatica de vellut vermell e de drap dor de nostre senyal reyal decoroda ab managues amples aytal con ha acustumada de portar lo diacha con diu lo sant evangeli a la missa obrada de diverses obratges dor e sembrada de perles e de pedres precioses: e quant tot aço sera fet un noble cavaller pintenli lo cap. E con lo rey sera axi apparallat isquen de la sagrestia los bisbes ab mitres e altres prelats e derrera tots aquests lo matropolita revestits axi con es acustumat quant fan professo e derrera lo matropolita isquen dos ynfans e en deffalliment dells dos nobles cavallers dels quals la un port lo ceptre e vage a la part dreta e laltra port lo pom e vage a la part esquerra e derrera aquests dos nobles isque altre infant e en deffalliment daquell altra noble cavaller lo qual port un baci dargent e dintra aquell port la corona descoberta: e en aquests tres sia haut aquest esguart quel pus honrat port la corona e lo segon lo ceptre e lo tercer lo pom: e derrera tots aquests isque lo rey axi apparallat con dit es demunt: e en aquesta manera deuen anar tro a laltar e con los prelats seran apres laltar deuen fer un cor o plaça dells mateys entorn devant laltar e aço fet entren en lo dit cor o plaça los demunt dits qui portaran la corona e lo ceptre e lo pom axi ordonats con isqueren de la sagrestia e derrera aquests entre lo rey dins lo dit cor o plaça: e los demunt dits qui portaran la dita corona e lo ceptre e pom con seran prop laltar posen la dita corona ceptre e pom sobre laltar e aço fet isquense del dit cor o plaça. E complides totes aquestes coses romangue lo rey en lo dit cor e aqui fich los jonolls e los colzes en guisa que sia postrat en terra e diga la oracio demunt dita e lavores los prelats demunt dits començen a dir la letenia en la forma seguent.

Nota:
los punyals: punyetes: puñetas: puños de las mangas.
Coltell: gavinyet, gaviñet: ganivet: cuchillo.
Cendalies: sandalies: sandalias.
Ceptre: cetro.
Letenia: letanía.


Latenia.

Kyrieleyson.
Christeleyson.
Kyrieleyson.
Christe audi nos.
Christe exaudi nos.
Pater de çelis Deus: miserere nobis.
Fili redemptor mundi Deus: miserere nobis.
Spiritus Sancte Deus: miserere nobis.
Sancta Trinitas unus Deus: miserere nobis.
Sancta Maria: ora pro nobis.
Sancta Dei genitrix: ora.
Sancte Michael: ora.
Sancte Raphael: ora.
Sancte Gabriel: ora.
Omnes sancti Angeli et Archangeli: orate pro nobis.
Omnes sancti Beatorum Spirituum ordines: orate.
Sancte Johannes Babtista: ora.
Omnes sancti Patriarche et Profete: orate pro nobis.
Sancte Petre: ora.
Sancte Paule: ora.
Sancte Andrea: ora.
Omnes sancti Apostoli et Evangeliste: orate pro nobis.
Omnes sancti discipuli Domini: orate.
Omnes sancti Innocentes: orate.
Sancte Stephane: ora.
Sancte Saturnine: ora.
Sancte Line: ora.
Sancte Vincenti: ora.
Omnes sancti Martires: orate.
Sancte Silvester: ora.
Sancte Gregori: ora.
Sancte Leo: ora.
Sancte Valeri: ora.
Omnes sancti Pontifices et Confessores: orate pro nobis.
Omnes sancti Doctores: orate.
Sancte Paule: ora.
Sancte Anthoni: ora.
Sancte Machari: ora.
Sancte Leonarde: ora.
Omnes sancti Monachi et Heremite: orate pro nobis.
Omnes sancti Confessores: orate.
Sancta Maria Magdalena: ora.
Sancta Felicitas: ora.
Sancta Perpetua: ora.
Sancta Engratia: ora.
Omnes sancte Virgines: orate,
Omnes Sancte Vidue ct Continentes: orate.
Omnes Sancti: orate.
Propitius esto: parce nobis Domine.
Ab ira et odio et omni mala voluntate: libera nos Domine.
A cecitate mentis et corporis: libera.
Ab insidiis demonum: libera.
A morte subitanea atque eterna: libera.
Ab ira ventura: libera.
A dampnatione perpetua: libera.
Per Anunciationem tuam: libera.
Per Adventum tuum: libera.
Per misterium Sancte Incarnationis tue: libera.
Per Passionem et Crucem tuam: libera.
Per gloriosam Resurrectionem tuam: libera.
Per admirabilem Ascensionem tuam: libera.
Per gratiam Sancti Spiritus Paracliti: libera.
In hora mortis: succurre nobis Domine.
In die judicii: libera nos Domine.
Peccatores: te rogamus audi nos.
Ut pacem nobis dones: te rogamus.
Ut misericordia et pietas tua nos semper custodiat: te rogamus.
Ut Ecclesiam tuam sanctam regere et defensare digneris: te rogamus.
Ut dompnum papam et omnes gradus Ecclesie in sancta religione conservare digneris: te rogamus.
Ut archiepiscopum nostrum et omnem congregationem illi comissam in tuo sancto servitio conservare digneris: te rogamus audi nos.
Ut indulgentiam omnium delictorum nostrorum nobis donare digneris: te rogamus.
Ut vitam eternam nobis donare digneris: te rogamus.
Ut omnibus benefactoribus nostris sempiterna bona retribuas: te rogamus.
Ut omnibus vivis et defunctis vitam et requiem eternam donare digneris: te rogamus.
Ut gentem paganam celesti virtute comprimere digneris: te rogamus.
Ut loca nostra sublimare et regere digneris: te rogamus.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere digneris: te rogamus audi nos.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere et sanctificare digneris: te rogamus audi nos.
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene+dicere sanctificare et consecrare digneris: te rogamus audi nos.
Ut nos exaudire digneris: te rogamus.
Fili Dei: te rogamus.
Mediator Dei et hominum: te rogamus.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: parce nobis Domine.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: miserere nobis.
Agnus Dei qui tollis peccata mundi: dona nobis pacem.
Christe audi nos.
Christe exaudi nos.
Kyrieleyson.
Christeleyson.
Kyrieleyson.
E la letania acabada lo matropolita diga ço ques segueix:
Pater noster.
Et ne nos inducas in temptationem: sed libera nos a malo.
V Salvum fac servum tuum Domine.
R Deus meus sperantem in te.
V Esto ei Domine turris fortitudinis.
R A facie inimici.
V Nichil proficiat inimicus in eum: et filius iniquitatis non apponat nocere ei.
R Domine exaudi orationem meam: et clamor meus ad te veniat.
V Dominus vobiscum.
R Et cum Spiritu tuo.

Oremus.

Pretende quesumus Domine huic famulo tuo N. dexteram celestis auxilii ut toto corde perquirat et que digne postulat assequi mereatur. Per Dominum.

Alia oratio.

Actiones nostras quesumus Domine aspirando preveni et adjuvando prossequere ut cuncta nostra operatio et oratio a te semper incipiat et per te cepta finiatur. Per Dominum nostrum Jesum-Christum filium tuum qui tecum vivit et regnat. Amen.

E finida e acabada la letania ab les oracions demunt dites si lo rey no es cavaller dos fills de reys si presents seran e si no ni ha sino un aquell e en deffalliment daquells o daquell dos nobles cavallers calcen los esparons al rey e calçats los esparons en la forma devant dita los dits fills de reys o nobles qui los esparons hauran calçats al rey isquense de la plaza o cor demunt dit e encontinent lo matropolita diga sobre les armes del rey les oracions seguents.

Benedictio super omnia arma regis. - Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus majestatem tuam suppliciter exoramus respice propitius ad humilitatis nostre officium et per ministerium nostrum hec arma bene+dic et sanc+tifica quibus famulus tuus N. rex noster ornatus atque munitus hostes catholice fidei tuo nomini valeat subjugare colla sibi rebellium conterat et confundat. Per Dominum.

Benedictio super scutum. - Oratio.

Protector in te sperantium Deus omnipotentiam tuam humiliter imploramus ut bene+dicere digneris scutum istud quo famulus tuus N. rex noster tutus atque protectus hostium cuneos possit transire securus et eorum non sentiens ictus de ipsis valeat semper feliciter triumphare. Per Dominum.

Benedictio super lanceam. - Oratio.

Deus qui superbis resistis et humilibus das gratiam magnificentiam tuam humiliter et devote deposcimus ut super hanc lanceam munus tue bene+dictionis infundas quatinus famulus tuus N. rex noster ea armatus superborum audaciam confodiat et humilium devotionem sub umbra alarum suarum degentium protegat et deffendat per Dominum.

Benedictio super ensem. - Oratio.

Deus altissime rex omnium creator et ordinator qui cum sis potens potentes non abicis sed eos qui in te sperant proveis et deffendis quique in hominum multitudine diversitatem officiorum distincxisti ut alii preessent et alii subessent in conspectu Majestatis tue preces prosternimus non in nostris justificationibus sed in miserationibus tuis infinitis poscentes humiliter ut super hunc ensem copiam tue bene+dictionis infundas quatinus eo feliciter accinctus famulus tuus N. rex noster voluntatis tue beneplacitum exequatur ecclesiam sanctam tuam fideliter deffendendo hereses et errores alios catholice fidei contrarios viriliter destruendo pauperes orphanos et viduas deffendendo suam cuique justitiam conservando pie sevi ac malitiis hominum resistendo ut in hiis et in aliis mandatis tuis et justificationibus se assidue exercendo tibi Regi regum et Domino dominorum placere valeat et in die districti judicii cum sanctis coronam inmarcessibilem que nunquam auferetur ab eo percipere mereatur per Dominum nostrum.

E feta e dita la benediccio sobre les armes del rey segons que dit es si lo rey no es cavaller lo matropolita diga sobre lo rey la oracio seguent.

Oratio.

Accipe ensem de super altari sancti Salvatoris tibi regaliter impositum nostreque bene+dictionis officio in deffensionem Sancte Dei Ecclesie divinitus ordinatum et esto
memor de quo psalmista prophetavit dicens: Accingere gladio tuo super femur tuum potentissime ut in hoc per eundem vim equitatis exerceas molem iniquitatis potenter destruas et sanctam dei Ecclesiam e jusque fideles deffendas atque protegas nec minus sub fide falsos quam christiani nominis hostes execres ac dispergas viduas et pupillos clementer adjuves et deffendas desolata restaures restaurata conserves ulciscaris injusta confirmes bene disposita quatinus in hoc agendo virtutum triumpho gloriosus justitieque cultor egregius cum mundi Salvatore cujus tipum geris in nomine sine fine merearis regnare. Qui cum Patre et Spiritu sancto vivit et regnat Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E acabada la dita oracio lo rey prenga lespaa del altar e ell matex cinyeles sent ajuda dalcuna persona: e dementre lo rey se cinyira lespaa lo matropolita diga les paraules seguents.

Accingere gladio tuo super femur tuum potentissime et attende quod sancti non gladio sed per fidem vicerunt regna.

E cinyida lespaa segons que dit es lo rey leu les mans juntes en alt e faça oracio a Deu en la forma seguent.

Oracio.

Senyor Deu meu clamte merce que en aquest orde de cavalleria que ara reeb jo faça tals obres que tu ne sias servit e la mia anima naja gloria perdurable e el meu cors honor e profit e la mia corona reyal e el meu poble creximent e defeniment.

E feta aquesta oracio lo rey ab la ma sua dreta donse un colp en la templa esquerra. E aço fet lo rey traga lespaha del foure e devant tot lo poble de cara esbrandescala tres vegades. E apres lo rey descinyes lespaha sens ajuda dalcun e tornla en laltar. E aço fet venguen los infants nobles e cavallers e menen lo rey al siti lo qual en la nit precedent li hauran apparellat e lavores començse la missa del dia: e quant la epistola sera dita e lo respons ans quel evangeli se diga los dits dos prelats pus honrats menen lo rey al altar al siti menor qui li sia apparellat a un pas devant laltar e stia a la part demunt dita on se diu lo evangeli e aqui los infants nobles e cavallers e prelats e altres qui aqui seran estants de peus façen cor de si mateys e lo rey estant axi diga devant tot lo poble la professio seguent.

Professio.

Nos N. profitemur et promittimus coram Deo et angelis ejus deinceps legem et justitiam pacemque Sancte Ecclesie Dei populoque nobis subjecto pro posse et nosce facere et conservare salvo condigno misericordie Dei respectu sicut cum consilio fidelium nostrorum melius invenire poterimus: pontificibus quoque ecclesiarum Dei condignum et canonicum honorem exhibere atque ea que ab imperatoribus et regibus eclesiis sibi comissis collata et reddita sunt inviolabiliter conservare: abbatibus etiam conventibus et vassallis nostris congruum honorem secundum consilium fidelium nostrorum prestare.

E dita la professio per lo rey segons que demunt se conte los bisbes e prelats qui aqui seran façen de si mateys plaça e en lo mig daquells sia lo rey e los dits dos bisbes pus honrats prenguen lo rey e diguen al matropolita aquestes paraules: Reverent pare demana sancta Mare Esgleya que aquest alt e illustre cavaller al qual per successio legitima lo regne se pertany per dignitat reyal consagrets. E lavors lo matropolita respona per aquestes paraules: Sabets vosaltres a ell pertanyer lo regne per legitima successio. E tots aquells qui aqui seran responen diguen: E nos conexem e creem a aquell pertanyer lo regne per legitima successio. E sia respost per tots los circunstants: Deo gratias. E aço acabat lo matropolita diga sobre lo rey les oracions seguents.

Oratio.

Deus in cujus manu corda sunt regum inclina ad preces humilitatis aures tue misericordie et regi nostro famulo tuo N. regimen tue appone sapientie ut super omnia regna precellat. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus qui famulum tuum N. regem nostrum regni fastigio dignatus es sublimare tribue ei quesumus ut ita in hujus seculi cursu cunctorum in comune salutem disponat quatinus a tue veritatis tramite non recedat. Per &c.

Oratio.

Deus qui seis omne genus humanum nulla virtute posse subsistere concede propitius ut famulus tuus N. rex noster quem populo tuo voluisti preferri ita tuo fulciatur adjutorio quatinus quibus potuit preesse valeat prodesse per &c.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus celestium terrestriumque moderator qui famulum tuum N. regem nostrum ad regni fastigium dignatus es provehere concede quesumus ut a cunctis adversitatibus liberatus et ecclesiastice pacis dono muniatur et ad eterna pacis gaudia te donante pervenire mereatur. Per &c.

E apres dites aquestes oracions lo matropolita interroch e deman al rey en la forma seguent:
Vis fidem samtam a catholicis viris tibi traditam tenere et opera justa observare. Respondeat: Volo.
Interroget:
Vis sanctarum ecclesiarum ecclesiarumque ministrorum tutor et deffensor esse. Respondeat: Volo.
Interroget:
Vis regnum tuum a Deo tibi concessum secundum justitiam patrum tuorum regere et deffendere.
Respondeat. Volo: et in quantum divino fultus adjutorio ac solatio omnium meorum valuero ita me per omnia fideliter acturum promito.
- E aço dit lo matropolita girse al poble e diga aquestes paraules:
Vis tali principi ac rectori te subicere ut ex fidelitate per te alias prestita tanquam successori legitimo in hoc regno Aragonum teneris et ipsius regnum firmare firma fide stabilire atque jussionibus illius obtemperare juxta apostolum dicentem: Omnis anima
potestatibus sublimioribus subdita sit regi quasi precellenti.
- E aquestes paraules dites tota la clericia e lo poble qui aqui sera responguen e diguen: Fiat Fiat Amen.
- E apres lo rey inclinat devotament sia dit per la un dels bisbes qui aqui seran e per lo matropolita les benediccions el prephaci seguens.

Oratio.

Bene+dic Domine hunc regem nostrum N. qui regna omnium moderaris a seculo et tali eum benedictione glorifica ut davitice teneat sublimatis ceptrum et glorificatus in ejus protinus reperiatur merito: da ei tuo spiramine cum mansuetudine ita regere populum sicut Salomonem fecisti regnum obtinere pacificum: tibi semper cum timore sit subditus tibique militet cum quiete sit tuo clipeo protectus cum proceribus et ubique tua gratia victor existat: honorifica eum pre cunctis regibus gentium felix populus dominetur et feliciter eum nationes adornent vivat inter gentium catervas magnanimus sit in judiciis equitatis singularis locupletet eum tua predives dextera frugiferam obtineat patriam et ejus liberis tribuas profuturam: presta ei prolixitatatem vite per tempora et in diebus ejus oriatur justitia: a te robustum teneat regiminis solium et cum jocunditate et justitia eterno glorietur in regno. Per Do. &c.

Prephatio.

Per omnia secula seculorum. Amen. - Dominus vobiscum. Et cum Spiritu tuo. - Sursum corda. Habemus ad Dominum. - Gratias agamus Domino Deo nostro. Dignum et justum est. - Vere dignum et justum est equum et salutare nos tibi semper et ubique gratias agere omnipotens eterne Deus creator omnium rerum imperator Angelorum rex regnantium Dominus dominantium qui Abraam fidelem famulum tuum de hostibus triumphare fecisti Moysi et Josue populo tuo prelatis multiplicem victoriam tribuisti humilemque David puerum tuum regni fastigio sublimasti et Salomonem sapientie pacisque inefabili munere ditasti. Respice quesumus ad preces humilitatis nostre et super hunc famulum tuum N. regem nostrum quem supplici devotione in regem habemus bene+dictionum tuarum dona multiplica eumque dextera tue potentie semper et ubique circunda quatenus predicti Abrahe fidelitate fundatus Moysi mansuetudine fretus David humilitate exaltatus Salomonis sapientia decoratus tibi in omnibus complaceat et per tramitem justitie inoffenso gressu semper incedat: tue quoque protectionis galea munitus et scuto insuperabili jugiter protectus armisque celestibus circundatus obtabilisque glorie triumphum de hostibus feliciter capiat terroremque sue potentie infidelibus inferat et pacem tibi militantibus letanter reportet. Per Christum Dominum nostrum qui in virtute crucis tartara destruxit regnoque diaboli superato ad celos victor ascendit in quo potestas omnis regnique existit victoria qui est gloria humilium et vita salusque populorum qui tecum vivit et regnat in unitate Spiritus Sancti Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E dites les benediccions e prephaci demunt dits lo matropolita prenga del oli sanctificat e faent creu uncten lo cap dels pits del rey e apres les sumitats de cascuna de les spatles dient les paraules seguents:
Ungo te in regem hujus populi in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.

E feta la unccio segons que dit es lo matropolita ab un bell drap de lin torch e munde los lochs unctats e apres diga les oracions seguents.

Oratio.

Prospice omnipotens Deus hunc gloriosum regem nostrum N. serenis obtutibus et sicut benedixisti Abraam Isach et Jacob sic illum largis benedictionibus spiritualis gratie cum omni plenitudine tue potentie irrigare atque perfundere dignare: tribue ei de rore celi et de pinguedine terre habundantiam et toti sue terre copiam frumenti vini et olei et omnium frugum opulentiam ex largitate divini muneris longa per tempora ut illo regnante sit sanitas corporum in patria et pax inviolata sit in regno et dignitas gloriosa regalis palatii maximo splendore regie potestatis oculis omnium fulgeat luce clarissima clarescat atque splendore maximo perfusa splendidissima videatur. Tribue ei omnipotens Deus ut sit fortissimus protector patrie et consolator ecclesiarum atque cenobiorum sanctorum maxima cum pietate regalis munificentie atque ut sit fortissimus regum triumphator omnium ad opprimendas rebelles et paganas nationes sitque suis inimicis multum terribilis premaxima fortitudine regalis potentie optimalibus quoque ac precelsis proceribusque ac fidelibus sui regni sit magnificus et amabilis et pius ut ab omnibus timeatur atque diligatur. Reges quoque de lumbis ejus per successiones temporum futurorum egrediantur ad regnum hoc regendum et post gloriosa tempora atque felicia presentis vite gaudia sempiterna perpetua beatitudine habere mereatur. Quod ipse prestare.

Oratio.

Domine Deus omnipotens cujus est omnis potestas et dignitas te supplici devotione atque humillima prece deposcimus ut huic famulo tuo regi nostro N. prosperum regie dignitatis concedas effectum ut in tua dispositione constituto ad defendendam Ecclesiam tuam sanctam nichil ei presentia officiant futura nichil obsistant populum sibi subditum equo justitie libramine regere valeat et in omnibus operibus suis te semper timeat jugiter placere concedas. Per Dominum.

Oratio.

Omnipotens sempiterneque Deus qui Azahel super Sinain et Jeu super Israel per Heliam David quoque et Saulem per Samuelem prophetam in reges inungi fecisti tribue quesumus manibus nostris opem tue benedictionis et huic famulo tuo N. quem hodie in te sperantem in regem nostrum sacro ungimine delinivimus dignam concede delibutionis hujus eficaciam et virtutem: constitue Domine principatum super humerum ejus ut sit fortis justus fidelis providus et indefessus regni hujus et populi tui gubernator infidelium expugnator justitie cultor meritorum remunerator Ecclesie tue Sancte ac fidei christiane deffensor ad decus et laudem tui nominis gloriosi. Per Dominum.
Oratio.

Spiritus Sancti gratia humilitatis nostre officio in te copiosa descendat ut sicut manibus nostris indignis oleo materiali pinguescis exterius oblitus ita ejus invisibili unguimine delibutus impingari merearis interius ejusque speciali unctione perfectissime semper imbutus et illicita declinare tota mente et spernere discas seu valeas et utilia anime tue jugiter cogitare optare atque operari queas auxiliante Domino nostro Jesuchristo qui cum Deo Patre.

Oratio.

Deus qui es justorum gloria et misericordia peccatorum qui missisti filium tuum preciosissimo sanguine suo genus humanum redimere qui conteris bella et propugnatores in te sperantium et sub cujus arbitrio omnium regnorum continetur potestas te humiliter deprecamur ut presentem famulum tuum regem nostrum N. in tua misericordia confidentem in presenti sede regali bene+dicas eique propitius adesse digneris ut qui tua expetit protectione deffendi omnibus sit hostibus fortior. Fac eum domine beatum esse et victorem de inimicis suis corona eum corona justitie et pietatis ut ex toto corde et ex tota mente in te credens diligat tuam sanctam Ecclesiam deffendat et sublimet populumque a te sibi comissum juste regat: nullus insidiantibus malis eum in injustitiam vertat: accende Domine cor ejus ad amorem gratie tue per hoc unctionis oleum unde uncxisti reges sacerdotes et prophetas quatimus justitiam diligens per tramitem familiariter justitie populum ducens post peracta a te disposita in regali excellentia armorum curricula pervenire ad eterna mereatur. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Deus Dei filius dominus noster Jesus-Christus qui a Patre oleo exultationis unctus est pre participibus suis ipse per presentem sacri unguiminis infusionem Spiritus Paracliti super caput tuum infundat bene+dictionem eandemque usque ad interiora cordis tui penetrare faciat quatinus hoc visibili et tractabili dono invisibilia percipere et temporali regno justis moderaminibus executo eternaliter cum eo regnare merearis qui solus sine peccato rex regum vivit et gloriatur cum Deo Patre in unitate ejusdem Spiritus sancti Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E apres dites les dites oracions lo matropolita endreçant ses paraules al rey diga aquesta oracio.

Oratio.

Accipe igitur coronam regni in nomine Pa+tris et Fi+lii et Spiritus+Sancti quam sanctitatis sobriam gloriam et honorem et opus fortitudinis expressam signare intelligas et per hanc te participem ministerii nostri non ignores ita ut sicut nos interioribus pastores rectoresque animarum intelligimur ita tu quoque contra omnes adversitantes Ecclesie Christi deffensor assistas regnique tibi a Deo dati et per officium nostre benedictionis munite apostolorum omniumque sanctorum comisso utili regimine executor regnatorque proficuus semper appareas inter gloriosos athletas virtutum geminis ornatus et premio sempiterne felicitatis coronatus cum redemptore ac salvatore nostro Jesu-Christo cujus nomine vicemque gestare crederis sine fine glorieris: qui vivit et imperat Deus cum Deo patre in unitate Spiritus sancti Deus per &c.


E aquesta oracio dita lo rey prenga la corona de sobre laltar e ell matex posles en lo cap senç ajuda dalcuna persona. E dementre lo rey se posara la corona sobre lo cap lo matropolita diga aquesta oracio.

Oratio corone.

Accipe signum glorie diadema et coronam regni in nomine Pa+tris et Fi+lii et Spiri+tus sancti ut spreto antiquo hoste spretisque contagiis vitiorum omnium sic justitiam misericordiam et judicium diligas et ita juste et misericorditer et pie vivas ut ab ipso domino nostro Jesu-Christo et consorcio sanctorum eterni regni coronam percipias: qui cum patre &c.

E reebuda la corona per lo rey e dites les oracions demunt dites lo rey prenga de sobre laltar lo ceptre sens ajuda dalcuna persona e aquell tenga en la man dreta. E dementre lo rey pendra lo ceptre lo matropolita diga sobre lo rey qui estia ajonollat la oracio seguent.

Oracio ceptri.

Accipe virgam virtutis atque veritatis qua intelligas te obnoxium mulcere pios terrere reprobos errantibus viam docere lapsis manum porrigere disperdere superbos et relevare humiles et apperiat hostium Jesus-Christus dominus noster qui de se metipso ait: Ego sum hostium per me si quis introierit salvabitur qui est clavis David et ceptrum domus Israel qui apperit et nemo claudit claudit et nemo apperit sitque tibi auctor qui educit vinctum de domo carceris sedentem in tenebris et umbra mortis et in omnibus sequi merearis eum de quo David propheta cecinit: Sedes tua Deus in seculum seculi virga equitatis virga regni tui: et imitando ipsum diligas justitiam et odio habeas iniquitatem quia propterea uncxit te Deus Deus tuus ad exemplum illius quem ante secula uncxerat oleo exultationis pro participibus suis Jesum-Christum dominum nostrum qui cum eodem vivit et regnat.

E reebut lo ceptre per lo rey e dita la oracio demunt scrita lo rey prena lo pom dor de sobre laltar lo qual tenga en la ma esquerra. E dementre lo rey pendra lo pom lo matropolita diga les oracions seguents.

Oratio pomi.

Accipe dignitatis pomum et per id in te catolice fidei cognosce signaculum quia ut hodie ordinaris caput et princeps regni et populi ita perseveres auctor ac stabilitor christianitatis et fidei cristiane ut felix in opere locuplex in fide cum rege regum glorieris. Per Dominum.

Oratio.

Benedic Domine quesumus hunc regem nostrum N. quera ad salutem populi nobis a te credimus esse concessum: fac annis esse multiplicem salubri corporis robore vigentem ad senectutem optatam pervenire felicem: sit nobis fiducia obtinere gratiam populo quam Aaron in tabernaculo Heliseus in fluvio Ezechias in lecto Zacharias vetulus impetravit in templo. Sit in eo regendi auctoritas qualem Josue suscepit in castris Gedeon sumpsit in preliis Petrus accepit in clave Paulus est usus in dogmate: et ita pastorum cura tuum proficiat ovile sicut Isach profecit in fruge et Jacob est dilatatus in grege. Quod ipse prestare dignetur.

Oratio.

Deus pater eterne glorie sit adjutor tuus et protector et omnipotens benedicat tibi: preces tuas in cunctis exaudiat et vitam tuam longitudine dierum adimpleat tronum regni jugiter firmet et gentem populumque tuum in eternum conservet et inimicos tuos confusione induat et super te sancti+ficatio Christi floreat ut qui tibi tribuit in terris imperium ipse in celis conferat premium: qui vivit et regnat.

E aquestes oracions esplegades lo matropolita ab un dels prelats menen lo rey axi coronat honradament al siti reyal major e tota la clerecia diga alta veu un respons qui comença.

- R Desiderium anime ejus tribuisti ei et voluntatem labiorum ejus non fraudasti eum.
- V Domine prevenisti eum in benedictionibus dulcedinis et posuisti super caput ejus coronam de lapide pretioso. Et voluntatem labiorum ejus non fraudasti eum. Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto.
- Iterum desiderium anime ejus.

E aqui lo matropolita diga sobre lo rey la oracio seguent.

Oratio.

Sta et retine amodo locum tibi a Deo delegatum per auctoritatem Dei omnipotentis et per presentem traditionem nostram omnium scilicet episcoporum ceterorumque Dei servitorum et quanto clerum sacris altaribus propinquiorem prospicis tanto ei potentiorem in locis congruis honorem impendere memineris quatenus mediator Dei et hominum te mediatorem cleri et plebis in hoc regni solio confirmet (In hoc loco rex sedeat in suo solio regio.) et in regnum eternum secum regnare faciat Jesus Christus Dominus noster Rex regum et Dominus dominantium qui cum Deo patre.

E aço fet lo matropolita diga e començ alta veu los altres prelats e clergues responents.

Imnus.

Te Deum laudamus te Dominum confitemur te eternum patrem omnis terra veneratur: tibi omnes angeli tibi celi et universe potestates tibi cherubin et seraphin incessabili voce proclamant: Sanctus Sanctus Sanctus Dominus Deus Sabaoth: pleni sunt celi et terra magestatis glorie tue: te gloriosus apostolorum corus te prophetarum laudibilis numerus te martirum candidatus laudat exercitus: te per orbem terrarum sancta confitetur Ecclesia Patrem inmense majestatis venerandum tuum verum et unicum Filium sanctum quoque paraclitum Spiritum: tu rex glorie Christe tu Patris sempiternus es filius tu ad liberandum suscepturus hominem non horruisti virginis uterum: tu devicto mortis aculeo aperuisti credentibus regna celorum: tu ad dexteram Dei sedes in gloria Dei Patris judex crederis esse venturus te ergo quesumus famulis tuis subveni quos precioso sanguine redemisti eterna fac cum sanctis tuis in gloria numerari: salvum fac populum tuum Domine et benedic hereditati tue et rege eos et extolle illos usque in eternum: per singulos dies benedicimus tibi et laudamus nomen tuum in seculum et in seculum seculi: dignare Domine die isto sine peccato nos custodire miserere nostri Domine miserere nostri fiat misericordia tua Domine super nos quemadmodum speravimus in te: in te Domine speravi non confundar in eternum.

Lo qual Te Deum laudamus finit responguen dos honrats clergues e diguen aquest vers.
V Firmetur manus tua et exaltetur dextera tua.
R Justitiam et judicium preparatio sedis tue.

E encontinent lo matropolita diga les oracions seguents:

Domine exaudi orationem meam. - Et clamor meus ad te veniat.
Dominus vobiscum. - Et cum Spiritu tuo.

Oratio.

Deus qui victrices Moysi manus in oratione firmastí qui quamvis etate lacesceret infatigabili sanctitate pugnabat ut dum Amalech iniquus vincitur dum prophanus nationum populus subjugatur exterminatis alienigenis hereditati tue possessio copiosa serviret opus manuum nostrarum pie nostre orationis exauditione confirma. Habemus et nos apud te Sancte Pater Dominum salvatorem qui pro nobis manus suas tetendit in cruce per quem etiam precamur Altissime ut tua potentia sufragante universorum hostium frangatur impietas populusque tuus cessante formidine te solum timere condiscat. Per Dominum nostrum.

Oratio.

Deus inennarrablilis auctor mundi conditor generis humani gubernator imperii confirmator regni qui ex utero fidelis amici tui patriarche nostri Habrahe preelegisti regem seculum profuturum tu presentem insignem regem nostrum N. cum exercitu suo per intercessionem omnium sanctorum uberi bene+dictione locupleta in solium regni firma stabilitate connecte visita eum per interventum sanctorum omnium sicut visitasti Moysen in rubo Josue in castris Gedeonem in preliis Samuelem ornatum in templo et illa cum promissione et siderea benedictione ac sapientie tue rore perfunde quam beatus David ex psalterio Salomon filius ejus te remunerante percepit e celo: sis ei contra acies inimicorum lorica in adversis galea in prosperis sapientia in protectione clipeus sempiternus et presta ut gentes illi teneant fidem proceres atque optimates sui habeant pacem diligat caritatem abstineat se a cupiditate loquatur justitiam custodiat veritatem: et ita populus iste pullulet coalitus benedictione eternitatis ut semper maneant tripudiantes animis gaudentes et in pace victores. Per Dominum.

Oratio.

Benedicat tibi Dominus custodiat te et sicut te voluit super populum suum esse regem ita in presenti seculo felicem et eterne felicitatis tribuat esse consortem: amen. Clerum ac populum quem sua voluit opitulatione in tua sanctione congregari sua dispensatione et tua administratione per diuturna tempora faciat feliciter gubernari: amen. Quatenus divinis monitis parantes adversitatibus carentes bonis omnibus exuberantes tuo imperio fideli amore obsequentes et in presenti seculo tranquillitate fruantur et cum eternorum civium consorcio potiri mereantur: amen. Quod ipse prestare dignetur cujus regnum et imperium sine fine permanet in secula seculorum. Amen.

E totes les dites coses fetes e explegades lo rey seent en lo siti reyal ab les insignies reyals e axi stant ab los infants nobles cavallers ciutadans e altres qui aqui seran lo
Evangeli se diga. E apres lo rey vaga offerir e offira aquell dia dotse diners dor en reverencia dels dotse apostols.
Aquesta oracio diga lo matropolita en la secreta de la missa.

Oratio secrete.

Suscipe Domine preces et hostias Ecclesie tue pro salute famuli tui regis nostri N. supplicantis et protectione fidelium plurimorum antiqua brachii tui operare miracula ut superatis pacis inimicis secura tibi serviat christiana libertas. Per Dominum.

Oratio post comunionem.

Deus qui ad defendendum eterni regni evangelium regium aragonum solium preparasti protende famulo tuo regi nostro N. arma celestia ut pax Ecclesie nulla turbetur tempestate bellorum. Per Dominum.

Quant la pau se dara lo pus honrat prelat quiy sia exceptat aquell qui dira la missa don de la pau al rey. E finida la missa lo matropolita venga al siti on lo rey siura e diga sobre lo rey les oracions seguents.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus qui te populi sui voluit esse rectorem ipse te celesti benedictione sanc+tificans eterni regni faciat esse consortem. Amen. Concedatque tibi contra omnes fidei christiane hostes visibiles et invisibiles victoriam triumphalem et pacis et quietis ecclesiastice felicissimum te fieri longe lateque fundatorem. Amen. Quatinus te gubernacula regni tenente populus tibi subjectus christiane religionis jura custodiens undique tutus pace tranquilla perfruatur et te in concilio regum beatorum collocato eterna fecilitate ibidem tecum pariter gaudere mereatur. Amen. Quod ipse prestare dignetur cujus imperium sine fine permanet in secula seculorum. Amen.

Oratio.

Hec Domine salutaris sacrificii perceptio famuli tui regis nostri N. peccatorum maculas diluat et ad regendum secundum tuam voluntatem populum idoneum illum reddat ut salutari ministerio contra visibiles et invisibiles hostes reddatur invictus per quod mundus est divina dispensatione redemptus. Per Dominum. - Et benedictio Dei omnipotentis Pa+tris et Fi+lii et Spi+ritus sancti super te descendat et maneat semper. Amen.

E apres dita la missa lo rey ab les vestedures e insignies reyals demunt dites isque de la esgleya e vage cavalcar: e anans qne cavalch coman a dos nobles lo ceptre e lo pom e aquells vagen als streps apres del rey. E lo cavall en que cavalcara sia blanch e los sobresenyals sien de vellut vermell e de drap dor nostre senyal reyal representant e la flocadura respona als dits sobrasenyals. E apres sia haut un cordo de seda groga e vermella. E lo rey cavalcat prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra e lo dit cordo sia fermat en lo fre del cavall e tenguense en lo dit cordo pus prop del rey los infants e nobles e apres los mesnaders e apres los cavallers e apres los ciutadans de les ciutats de la senyoria del rey e altres gents. E en aquesta manera vage lo rey tro al seu alberch. E aquells qui lo dia precedent hauran portades lespaha e les armes vagen cavalcant tots sols en la manera que en lo vespre seran venguts e tots los altres vagen a peu. E com lo rey sia al seu alberch descavalch e entresen a la sua cambra e despullse la dalmatica e la tunica e la camisa romana e descalçse les calces de vellut e les sabates e vestes gonella cota e mantell radon de drap dor e calces descarlata ab sabates acustumades e isque de la cambra e vagessen al palau on deu menjar lo qual sia ornat e aparallat aquell dia segons ques seguex. Primerament la sua taula sia en loch alt posada en guisa que per totes les gents menjants en aquell sia vista. E en les espatles en la paret sia fermat un drap dor e de vellut vermell lo qual monstre en si lo nostre senyal estes e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal e obra matexa. E en apres tot lo romanent del palau sia encortinat per les parets tant solament de bells e de preciosos draps. E port la corona en lo cap e lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra. E anans quel rey se assega a la taula lo matropolita qui haura consecrat diga la benediccio qui es acustumada de dir al seent de la taula. E aquell dia sega lo rey tot sol a la taula. E apres pos lo ceptre en la taula a la part dreta e lo pom a la part esquerra: e sia apparallada una taula pus prop daquella del rey que neguna altre on seguen los prelats aquell dia: e tots los altres seguen segons la ordinacio nostra. E con lo rey haura menjat leuse de la taula. E lo matropolita qui haura consagrat lo rey diga la benediccio la qual es acustumada de dir al levant de la taula. E lo rey prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra e ab la corona al cap vagessen al palau o sala la qual li sia apparellada per star apres menjar ab los infants fills de reys nobles prelats e altres gents sues lo qual sia apparallat e ornat en la forma seguent. Primerament li sia apparallat un siti reyal en alt en guisa que per tots estants en lo dit palau sia vist e en les espatles en la pared sia fermat un drap dor e de vellut vermell demostrant lo nostre senyal estes pus rich que aquell del palau de menjar e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal mateix e apres tot lo dit palau o sala sia encortinat per les parets de bells e preciosos draps e per lo sol del dit palau o sala sien esteses tapits e altres draps bells acustumats destendra per terra e aqui lo rey pos lo ceptre e lo pom e tenga solament la corona al cap e lavors sia dat del vin al rey e a tots los altres ab confits. E apres lo rey entresen en la sua cambra la qual sia ornada en la forma seguent. Primerament hi sia apparallat un lit ab cobertor e cortines acabades de bells e richs draps de un obratge tot e en apres la dita cambra sia encortinada per les parets de pus bells e richs draps que la dita sala e palau e axi mateix en lo sol de la cambra sien esteses tapits e drap pus bells e pus honrats que aquells de la sala e palau e aqui pos la corona e do les vestedures del drap dor a la capella de la Aljaferia e aquell dia lo rey no cavalch. E lo rey aquell dia e laltre seguent tenga tinell a tot hom: e aquests dos dies deuen servir los infants e nobles segons ques seguex car si hi ha dos infants fills de reys la un es assaber lo major o pus antich servesca aquells dos dies de offici de camarlench e los altres nobles e barons exercesquen singularment los officis del palau devall scrits es assaber de coper sobrecoch de boteller de raboster de panicer de tallar devant lo rey e de portar lo tallador de la sua vianda e de ventall en qual temps vulla que sia.

reynes-darago-consegrar-reys-darago-les-coronaran