REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA. ENERO.

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS
POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA, en Tarragona y otros puntos
fieles o sujetos al rey Don Juan II, a cuyo servicio estuvo aquel
desde 7 de enero de 1463 (?), separándose, en esta fecha, de sus compañeros de Diputación y escapándose de la ciudad de
Barcelona.

Alternan con los documentos de este registro
varios relatos de sumo interés, que no deben confundirse con los de
mera fórmula o que sirven para dar cuenta del despacho y curso de
los negocios. Para estos, que generalmente están redactados en
latin, se empleará el mismo sistema seguido en los tomos anteriores
cuando se trata de actas, votaciones, sustituciones & y
respecto de los primeros, que son esencialmente históricos, y por su
carácter pueden ser considerados como verdaderos documentos, tanto
por lo que toca al lenguage, como a los sucesos de que tratan,
se copiarán y publicarán íntegramente, precediéndoles tan sólo,
cuando sea oportuno, y como guía del lector, unas breves y sencillas
advertencies a fin de que se note la diferencia entre ellos y
las cartas, que son el objeto principal y casi general de este
registro, el cual, sin llevar en su portada más cabecera que estas
palabras: «Registre de mossen Çaportella, y la referencia al
estante donde se guardaba en algún antiguo Archivo, que no se
espresa si es el de la Diputación, da principio con el
siguiente relato.

AÑO 1463.

MES DE ENERO.


Experiencia demostra que per molt que los actes no solament
manifests mas encara notoris qui son dits de facil recordacio per
longitut de temps facilment son deduits en oblivio. E per ço los
antichs los han redigits en scrits. Hon com en la sceleratissima
rebellio perpetrada contra nostre ver Rey e senyor natural e
lllustrissima Senyora Reyna e serenissim senyor don Ferrando
fill primogenit (después de morir Carlos de Viana, Fernando, el
futuro Fernando II de Aragón, el católico, que casó con Isabel,
Elisabeth de Castilla, os suena algo?) en menor edat e sots
potestat tutelar (la tudriu, tutora, tutrix, institutriz, era su madre la reina Juana, Johana) constituit jurat duplicadament
per tota la terra sien stats fets inhits (inhibits?)
exercitats procurats tant de paraula com en scrits molts e diversos
damnatissims e reprovatissims actes e detestables
inextimablement a tota natura humana. Com evidentment sien contra Deu
e leys divinals e humanes e raho natural. La qual rebellio es
stada inhiciada procurada continuada per alguns pochs
en nombre ciutadans de la ciutat de Barchinona acompanyats de
alguns axi mateix pochs en nombre poblats en lo present
Principat de Cathalunya subvertints les bones voluntats populars
en odis e en iniquitats contra les prefates magestats e la innata
fidelitat tant entre los altres actes del dit Principat en la
capitulacio festinada per fictes fames falsissimes informacions
pessimes e damnatissimes induccions. Notant los dits serenissims
senyors Rey e Reyna ab suggestions diaboliques e contra
veritat de pessimes condicions.
Com sie tot lo contrari veritat
que son dotats de molta clemencia e pietat zelants lo be publich e
dels lurs vassalls servants leys e libertats de les terres
a ells sotsmeses justicia administrants les quals virtuts son
stades celades e per lo contrari significades per diverses e
multiplicades letres e provisions trameses a totes les universitats e
als poblats en dit Principat e encara en altres parts per tirar los
se a lur damnat proposit fahent fer comocions e ajustament de gents
darmes assetiant la dita senyora Reyna e lo dit Primogenit
impubes en lo qual no podia recaure indubitadament alguna
cintilla de causa colorada sots color de la qual poguessen fer los
dos moviments axi com ni han contra les dites magestats invadints la
dita senyora e infant en la ciutat de Gerona ab bombardes e
altres natures de armes e encara contra lur prestada fidelitat
publicant les dites Magestats per enemigues ço que infels no
hagueren fet.
(Ni los moros ho hagueren fet)
Les quals
coses reprovatissims actes e altres damnats o gran part de aquells
son stats fets en nom dels diputats de Cathalunya e consell
segons dehien representants lo Principat entrevenint hi la
dita ciutat de Barchinona e per conseguent en aquells dits
damnats actes qui en nom dels dits deputats son stats expedits
ha entrevengut En Bernat Çaportella cavaller lo
trienni corrent diputat e fetes moltes signatures
de provisions e letres reprovatissimes les demes de les quals li
fahien signar que no permetien que les vahes e eren segons
ses mostrat de les pus agres e cruels e no obstant hi fahes
son degut de voler les veure mas o li plagues o no axi ho
havia a fer. La qual intervencio e dites signatures ha fetes com a
forçat oppres apresonat e per impressions e por de mort natural
la qual diverses vegades li es stada apparada e en
punt de esser deduida en efecte e empremtada en opinio dels
pobles expressament per diverses vegades com en lo taulell o
consell no votava o fahia a lur voluntat alguns dels dits
scelerats dehien lancem lo per la finestra no trobant
se james en libertat ans es stat tengut apres ab
sobirana cura e custodia serquant los malvats delinquents e
rebelles vies e maneres de exterminar lo dit Bernat Çaportella
diputat ab secretes e sinistres informacions si tals a lur
damnada intencio trobar se poguessen les quals oppressions e
impressions e pahor de mort se mostren per alguna informacio sobre
aquestes coses rehebuda havent tots temps lo dit Bernat Çaportella
deputat tots los dits actes fets e procurats contra les dites
Magestats per damnats e reprovats sperant la misericordia e adjutori
divinal quant li preparara via e manera de exir sens perill de
mort natural de la dita ciutat per transportar la sua persona en loch
de obediencia de les dites Magestats per la
qual transportacio
faedora ha tots temps vellat e en totes aquelles vies e maneres que
mes ha pogut obrat molts preparatoris per obtenir son bon e molt
desigat proposit. E donchs considerant lo dit deputat la dita
sceleratissima rebellio destruccio del General e generalitats
del dit Principat e peccunies de aquell e de la dita ciutat de
Barchinona e altres universitats e de tots los poblats en aquell e no
solament de bens mas encara de persones e la infriccio e rompiment e
no observancia de usatges de Barchinona constitucions
generals de Cathalunya e privilegis e libertats e
altres leys de la terra axi generals com particulars e
finalment la ultima e desperada invocacio del Rey de
Castella per senyor lur liurant a aquell los comdats de
Barchinona Rossello e Cerdanya e tot lo Principat de Cathalunya
fahents fer monedas ab la emprempta de la ymaga e nom
de aquell dit Rey de Castella contra libertats de la terra
signantment la unio dels regnes de Arago Valencia Mallorques
ab los dits comdats jurada e pactada e la damnatissima
perseverancia que habita en los dits procuradors dita malvada
rebellio cobejant lo be de la cosa publica e per observança del
sagrament e homenatge per ell prestat en lo introit de la
deputacio dellibera tots temps separar se del dit participi e
comunio dels dits pessims actes ab la primera opportunitat hagues de
poder exir de la dita ciutat segons son optat e desig
insaciable. Obrant lo divinal adjutori qui no fall als en ell
confiants fets de lonch temps sos preparatoris divendres en la nit
que comptavem VII del present mes de janer lo dit Bernat
Çaportella se recolli ab sa familia en la galea grossa patronejada
per En Agosti Thora ab molt gran perill de sa persona e dels
altres a ells acompanyants per transportar son domicili en la present
ciutat de Terragona sotsmesa a la obediencia reyal no
solament com a Bernat Çaportella mas encara segons la concorrencia
del temps e en quant li es licit e permes atteses les coses damunt
dites com a diputat en la qual ciutat arriba lo digmenge prop
seguent detras lo qual fonch feta armada ab la galea grossa den Joan
Bertran e altres fustes
per poder pendre lo dit Bernat ço que a Deu no es stat plasent. E
jatsia que totes les dites coses sien assats manifestes e notories a
vosaltres molt reverendissim senyor magnifichs patriarcha e
archabisbe de la dita ciutat de Terragona oficial canonges e altres
ecclesiastichs per lo braç eclesiastich nobles cavallers e generosos
per lo braç militar consols e ciutadans per lo stament reyal aci per
lo present acte congregats encara lo dit Bernat Çaportella diputat
per perpetual memoria de les sobredites coses vos notifica ab los
presents scrits en nom no solament dels qui aci son presents mas
encara per tots los absents faels e obedients a la Magestat del dit
senyor Rey poblats en lo dit Principat havent axi com tota hora ha
hagut en son coratge tots los dits damnatissims actes signatures e
qualsevulla altres procehiments damunt e altres fets e perpetrats
contra les dites Magestats e en derogacio detractacio de les
preheminencies e corona reyal e total perdicio del dit
Principat infriccions de usatges constitucions general
prachmatiques sanccions privilegis e libertats
de la terra per revocats a sobrehabundant cautela com de dret e de
fet notoriament son tots nulles cassos irrits e freturejants de tota
eficacia e valor e per tals los ha haguts tenguts e reputats.
Dissentint en tots quants actes se son fets e daquiavant se faran del
dia de la sua partida en avant en nom de sos condiputats seus e
hoidors de comptes son axi matex oppressos e timorats tenguts en
custodia e per força e manaçats de mort la qual los es stada sta e
sera preparada si no fan tot ço e quant los dits scellerats rebelles
volran ab tota promptitut de exequcio e altres impressions a aquells
fetes. Requirint a vos en notari que de la present cedula publicada
davant tantes reverencia paternitat nobleses magnificencies e
circunspeccions de persones auctentiques ne levets carta e
cartes publiques. (aunque usan un dulce valenciano cancilleresco,
les puede a veces el occitano; tanto, que todavía se lee “hoc,och, oc” en algunas cartas de estos años:
“sí afirmativo”,
lengadOC, languedOC, Occitan. Hay otro “hoc” que corresponde al
“ho”, pronunciado “u”, y que todavía hay gente que escribe
“ho”.
Yo en chapurriau escribo “u” : u faré, no puc
féu).
La dita cedula fonch donada e presentada per lo dit
magnifich mossen Bernat Çaportella en presencia del reverendissimo
pare en Christ lo senyor En Pere per la gracia divinal patriarcha de
Alexandria archabisbe de Terragona.....
Se encuentra aquí más
de la mitad de la página en blanco, lo que no se observa en todo el
registro, y por ello es de creer que es incompleto el pie del
anterior relato o cédula.
En la primera página del folio
siguiente, después de otro espacio, que puede considerarse como
continuación de la media página no escrita que le precede, empieza
otro relato cuyo contenido es del tenor siguiente.
(Para
comprobar esto, investigadores, vayan al archivo en Barchinona - no
sé por qué se llama Barcelona hoy en día, pudiéndose llamar
Barchinona, con la de chinos y otros colonos que hay -, a ver si
encuentran la paginica en cuestión y coincide con lo que escribe
Manuelico de “sopla al ojo”, “bufa al ull”.)

E
apres lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella deputat scrivi a la
Magestat del dit senyor Rey significant li sa venguda e exida
de la dita ciutat de Barchinona e que era vist als del consell del
dit S. R. resident en la dita ciutat de Terragona tota la
potestat del ofici de deputacio esser e residir en lo dit mossen
Çaportella qui era en libertat com los altres seus condeputats e los
hoidor de comptes del dit General fossen detenguts oppressos en
la ciutat de Barchinona inobedient e rebelle al dit senyor Rey
e que la Magestat del dit senyor Rey delliberas si li fora axi
plasent. Mes notificant al dit senyor Rey com al dit mossen
Çaportella e als del dit consell del senyor Rey era vist que
de part del dit mossen Çaportella se fahes letra al Rey de
Castella certificant lo de la veritat ço es com ne qual principi
aquesta rebellio havia haguts e de totes coses en aquella fetes e
subseguides e si fora plasent al dit senyor Rey axi se fahes. De que
lo dit mossen Çaportella cobra letra responsiva del dit senyor Rey
de tal tenor.

Al magnifich amat e feel nostre mossen Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen
Çaportella. Vostra letra de XI del present havem rebuda e aquella
lesta nous poriem dir quant nos es stada grata e accepta vostra exida
de Barchinona (esto se transforma en “sortida de Barcelona”)
e de la junta en la ciutat de Terragona ab son salvament vostre de la
galera den Thora e de totes aquells qui son exits en
vostra companyia. E jatsia sempre vos hajam tengut alli hon staveu
per fidelissimo afectat e accepte servidor no res menys nos ha molt
plagut per vostres letres haver entes vostra bona voluntat e afeccio
vers nostre stat e servey. La qual molt vos agrahim e sieu cert en
totes coses honor e augmentacio de vostre stat concernents vos haurem
en tal forma per recomanat que vostres serveys no restaran
irremunerats. Per letres de mossen Rebolledo e den Thomas
Pujades som stats certificats de tots los avisos que de vos han
haguts dels quels havem hagut molt plaer e sobre tot havem resposts
als dits mossen Rebolledo e Pujades segons per aquells vos sera
comunicat. Nos som del parer que los de nostre consell resident en la
dita ciutat son stats ço es que vos useu del ofici de deputat
e façau scriure les letres axi per al Rey de Castella com per
a les universitats rebelles segons vos parra faedor. Vostra vinguda
per poder comunicar ab vos si la disposicio del cami ho hagues
comportat nos serie stada molt accepta empero pus axi es per evitar
los perills de vostra persona aturau vos aqui e enteneu ensemps ab
les altres de nostre consell en les coses que conexereu esser
nostre servey segons de vos indubitadament confiam. Avisant nos
continuament de tot lo que poreu sentir. Quant a la gent de cavall
quens scriviu provehirem decontinent per forma que sera satisfet a
vostre record. Dada en Atzuara a XXIII de janer MCCCCLXIII. -
Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA. ENERO.

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS
POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA, en Tarragona y otros puntos
fieles o sujetos al rey Don Juan II, a cuyo servicio estuvo aquel
desde 7 de enero de 1463 (?), separándose, en esta fecha, de sus compañeros de Diputación y escapándose de la ciudad de
Barcelona.

Alternan con los documentos de este registro
varios relatos de sumo interés, que no deben confundirse con los de
mera fórmula o que sirven para dar cuenta del despacho y curso de
los negocios. Para estos, que generalmente están redactados en
latin, se empleará el mismo sistema seguido en los tomos anteriores
cuando se trata de actas, votaciones, sustituciones & y
respecto de los primeros, que son esencialmente históricos, y por su
carácter pueden ser considerados como verdaderos documentos, tanto
por lo que toca al lenguage, como a los sucesos de que tratan,
se copiarán y publicarán íntegramente, precediéndoles tan sólo,
cuando sea oportuno, y como guía del lector, unas breves y sencillas
advertencies a fin de que se note la diferencia entre ellos y
las cartas, que son el objeto principal y casi general de este
registro, el cual, sin llevar en su portada más cabecera que estas
palabras: «Registre de mossen Çaportella,, y la referencia al
estante donde se guardaba en algún antiguo Archivo, que no se
espresa si es el de la Diputación, da principio con el
siguiente relato.

AÑO 1463.

MES DE ENERO.


Experiencia demostra que per molt que los actes no solament
manifests mas encara notoris qui son dits de facil recordacio per
longitut de temps facilment son deduits en oblivio. E per ço los
antichs los han redigits en scrits. Hon com en la sceleratissima
rebellio perpetrada contra nostre ver Rey e senyor natural e
lllustrissima Senyora Reyna e serenissim senyor don Ferrando
fill primogenit (después de morir Carlos de Viana, Fernando, el
futuro Fernando II de Aragón, el católico, que casó con Isabel,
Elisabeth de Castilla, os suena algo?) en menor edat e sots
potestat tutelar (la tudriu, tutora, tutrix, institutriz, era su madre la reina Juana, Johana) constituit jurat duplicadament
per tota la terra sien stats fets inhits (inhibits?)
exercitats procurats tant de paraula com en scrits molts e diversos
damnatissims e reprovatissims actes e detestables
inextimablement a tota natura humana. Com evidentment sien contra Deu
e leys divinals e humanes e raho natural. La qual rebellio es
stada inhiciada procurada continuada per alguns pochs
en nombre ciutadans de la ciutat de Barchinona acompanyats de
alguns axi mateix pochs en nombre poblats en lo present
Principat de Cathalunya subvertints les bones voluntats populars
en odis e en iniquitats contra les prefates magestats e la innata
fidelitat tant entre los altres actes del dit Principat en la
capitulacio festinada per fictes fames falsissimes informacions
pessimes e damnatissimes induccions. Notant los dits serenissims
senyors Rey e Reyna ab suggestions diaboliques e contra
veritat de pessimes condicions.
Com sie tot lo contrari veritat
que son dotats de molta clemencia e pietat zelants lo be publich e
dels lurs vassalls servants leys e libertats de les terres
a ells sotsmeses justicia administrants les quals virtuts son
stades celades e per lo contrari significades per diverses e
multiplicades letres e provisions trameses a totes les universitats e
als poblats en dit Principat e encara en altres parts per tirar los
se a lur damnat proposit fahent fer comocions e ajustament de gents
darmes assetiant la dita senyora Reyna e lo dit Primogenit
impubes en lo qual no podia recaure indubitadament alguna
cintilla de causa colorada sots color de la qual poguessen fer los
dos moviments axi com ni han contra les dites magestats invadints la
dita senyora e infant en la ciutat de Gerona ab bombardes e
altres natures de armes e encara contra lur prestada fidelitat
publicant les dites Magestats per enemigues ço que infels no
hagueren fet.
(Ni los moros ho hagueren fet)
Les quals
coses reprovatissims actes e altres damnats o gran part de aquells
son stats fets en nom dels diputats de Cathalunya e consell
segons dehien representants lo Principat entrevenint hi la
dita ciutat de Barchinona e per conseguent en aquells dits
damnats actes qui en nom dels dits deputats son stats expedits
ha entrevengut En Bernat Çaportella cavaller lo
trienni corrent diputat e fetes moltes signatures
de provisions e letres reprovatissimes les demes de les quals li
fahien signar que no permetien que les vahes e eren segons
ses mostrat de les pus agres e cruels e no obstant hi fahes
son degut de voler les veure mas o li plagues o no axi ho
havia a fer. La qual intervencio e dites signatures ha fetes com a
forçat oppres apresonat e per impressions e por de mort natural
la qual diverses vegades li es stada apparada e en
punt de esser deduida en efecte e empremtada en opinio dels
pobles expressament per diverses vegades com en lo taulell o
consell no votava o fahia a lur voluntat alguns dels dits
scelerats dehien lancem lo per la finestra no trobant
se james en libertat ans es stat tengut apres ab
sobirana cura e custodia serquant los malvats delinquents e
rebelles vies e maneres de exterminar lo dit Bernat Çaportella
diputat ab secretes e sinistres informacions si tals a lur
damnada intencio trobar se poguessen les quals oppressions e
impressions e pahor de mort se mostren per alguna informacio sobre
aquestes coses rehebuda havent tots temps lo dit Bernat Çaportella
deputat tots los dits actes fets e procurats contra les dites
Magestats per damnats e reprovats sperant la misericordia e adjutori
divinal quant li preparara via e manera de exir sens perill de
mort natural de la dita ciutat per transportar la sua persona en loch
de obediencia de les dites Magestats per la
qual transportacio
faedora ha tots temps vellat e en totes aquelles vies e maneres que
mes ha pogut obrat molts preparatoris per obtenir son bon e molt
desigat proposit. E donchs considerant lo dit deputat la dita
sceleratissima rebellio destruccio del General e generalitats
del dit Principat e peccunies de aquell e de la dita ciutat de
Barchinona e altres universitats e de tots los poblats en aquell e no
solament de bens mas encara de persones e la infriccio e rompiment e
no observancia de usatges de Barchinona constitucions
generals de Cathalunya e privilegis e libertats e
altres leys de la terra axi generals com particulars e
finalment la ultima e desperada invocacio del Rey de
Castella per senyor lur liurant a aquell los comdats de
Barchinona Rossello e Cerdanya e tot lo Principat de Cathalunya
fahents fer monedas ab la emprempta de la ymaga e nom
de aquell dit Rey de Castella contra libertats de la terra
signantment la unio dels regnes de Arago Valencia Mallorques
ab los dits comdats jurada e pactada e la damnatissima
perseverancia que habita en los dits procuradors dita malvada
rebellio cobejant lo be de la cosa publica e per observança del
sagrament e homenatge per ell prestat en lo introit de la
deputacio dellibera tots temps separar se del dit participi e
comunio dels dits pessims actes ab la primera opportunitat hagues de
poder exir de la dita ciutat segons son optat e desig
insaciable. Obrant lo divinal adjutori qui no fall als en ell
confiants fets de lonch temps sos preparatoris divendres en la nit
que comptavem VII del present mes de janer lo dit Bernat
Çaportella se recolli ab sa familia en la galea grossa patronejada
per En Agosti Thora ab molt gran perill de sa persona e dels
altres a ells acompanyants per transportar son domicili en la present
ciutat de Terragona sotsmesa a la obediencia reyal no
solament com a Bernat Çaportella mas encara segons la concorrencia
del temps e en quant li es licit e permes atteses les coses damunt
dites com a diputat en la qual ciutat arriba lo digmenge prop
seguent detras lo qual fonch feta armada ab la galea grossa den Joan
Bertran e altres fustes
per poder pendre lo dit Bernat ço que a Deu no es stat plasent. E
jatsia que totes les dites coses sien assats manifestes e notories a
vosaltres molt reverendissim senyor magnifichs patriarcha e
archabisbe de la dita ciutat de Terragona oficial canonges e altres
ecclesiastichs per lo braç eclesiastich nobles cavallers e generosos
per lo braç militar consols e ciutadans per lo stament reyal aci per
lo present acte congregats encara lo dit Bernat Çaportella diputat
per perpetual memoria de les sobredites coses vos notifica ab los
presents scrits en nom no solament dels qui aci son presents mas
encara per tots los absents faels e obedients a la Magestat del dit
senyor Rey poblats en lo dit Principat havent axi com tota hora ha
hagut en son coratge tots los dits damnatissims actes signatures e
qualsevulla altres procehiments damunt e altres fets e perpetrats
contra les dites Magestats e en derogacio detractacio de les
preheminencies e corona reyal e total perdicio del dit
Principat infriccions de usatges constitucions general
prachmatiques sanccions privilegis e libertats
de la terra per revocats a sobrehabundant cautela com de dret e de
fet notoriament son tots nulles cassos irrits e freturejants de tota
eficacia e valor e per tals los ha haguts tenguts e reputats.
Dissentint en tots quants actes se son fets e daquiavant se faran del
dia de la sua partida en avant en nom de sos condiputats seus e
hoidors de comptes son axi matex oppressos e timorats tenguts en
custodia e per força e manaçats de mort la qual los es stada sta e
sera preparada si no fan tot ço e quant los dits scellerats rebelles
volran ab tota promptitut de exequcio e altres impressions a aquells
fetes. Requirint a vos en notari que de la present cedula publicada
davant tantes reverencia paternitat nobleses magnificencies e
circunspeccions de persones auctentiques ne levets carta e
cartes publiques. (aunque usan un dulce valenciano cancilleresco,
les puede a veces el occitano; tanto, que todavía se lee “hoc,och, oc” en algunas cartas de estos años:
“sí afirmativo”,
lengadOC, languedOC, Occitan. Hay otro “hoc” que corresponde al
“ho”, pronunciado “u”, y que todavía hay gente que escribe
“ho”.
Yo en chapurriau escribo “u” : u faré, no puc
féu).
La dita cedula fonch donada e presentada per lo dit
magnifich mossen Bernat Çaportella en presencia del reverendissimo
pare en Christ lo senyor En Pere per la gracia divinal patriarcha de
Alexandria archabisbe de Terragona.....
Se encuentra aquí más
de la mitad de la página en blanco, lo que no se observa en todo el
registro, y por ello es de creer que es incompleto el pie del
anterior relato o cédula.
En la primera página del folio
siguiente, después de otro espacio, que puede considerarse como
continuación de la media página no escrita que le precede, empieza
otro relato cuyo contenido es del tenor siguiente.
(Para
comprobar esto, investigadores, vayan al archivo en Barchinona - no
sé por qué se llama Barcelona hoy en día, pudiéndose llamar
Barchinona, con la de chinos y otros colonos que hay -, a ver si
encuentran la paginica en cuestión y coincide con lo que escribe
Manuelico de “sopla al ojo”, “bufa al ull”.)

E
apres lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella deputat scrivi a la
Magestat del dit senyor Rey significant li sa venguda e exida
de la dita ciutat de Barchinona e que era vist als del consell del
dit S. R. resident en la dita ciutat de Terragona tota la
potestat del ofici de deputacio esser e residir en lo dit mossen
Çaportella qui era en libertat com los altres seus condeputats e los
hoidor de comptes del dit General fossen detenguts oppressos en
la ciutat de Barchinona inobedient e rebelle al dit senyor Rey
e que la Magestat del dit senyor Rey delliberas si li fora axi
plasent. Mes notificant al dit senyor Rey com al dit mossen
Çaportella e als del dit consell del senyor Rey era vist que
de part del dit mossen Çaportella se fahes letra al Rey de
Castella certificant lo de la veritat ço es com ne qual principi
aquesta rebellio havia haguts e de totes coses en aquella fetes e
subseguides e si fora plasent al dit senyor Rey axi se fahes. De que
lo dit mossen Çaportella cobra letra responsiva del dit senyor Rey
de tal tenor.

Al magnifich amat e feel nostre mossen Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen
Çaportella. Vostra letra de XI del present havem rebuda e aquella
lesta nous poriem dir quant nos es stada grata e accepta vostra exida
de Barchinona (esto se transforma en “sortida de Barcelona”)
e de la junta en la ciutat de Terragona ab son salvament vostre de la
galera den Thora e de totes aquells qui son exits en
vostra companyia. E jatsia sempre vos hajam tengut alli hon staveu
per fidelissimo afectat e accepte servidor no res menys nos ha molt
plagut per vostres letres haver entes vostra bona voluntat e afeccio
vers nostre stat e servey. La qual molt vos agrahim e sieu cert en
totes coses honor e augmentacio de vostre stat concernents vos haurem
en tal forma per recomanat que vostres serveys no restaran
irremunerats. Per letres de mossen Rebolledo e den Thomas
Pujades som stats certificats de tots los avisos que de vos han
haguts dels quels havem hagut molt plaer e sobre tot havem resposts
als dits mossen Rebolledo e Pujades segons per aquells vos sera
comunicat. Nos som del parer que los de nostre consell resident en la
dita ciutat son stats ço es que vos useu del ofici de deputat
e façau scriure les letres axi per al Rey de Castella com per
a les universitats rebelles segons vos parra faedor. Vostra vinguda
per poder comunicar ab vos si la disposicio del cami ho hagues
comportat nos serie stada molt accepta empero pus axi es per evitar
los perills de vostra persona aturau vos aqui e enteneu ensemps ab
les altres de nostre consell en les coses que conexereu esser
nostre servey segons de vos indubitadament confiam. Avisant nos
continuament de tot lo que poreu sentir. Quant a la gent de cavall
quens scriviu provehirem decontinent per forma que sera satisfet a
vostre record. Dada en Atzuara a XXIII de janer MCCCCLXIII. -
Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

5 DE MAYO.

5 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a continuación, advirtiéndose, que de la primera y del pregón que en ella se incluía, se envió también copia, con la dirección respectiva, a un gran número de diputados locales.

Al honorable senyer En Francesch Benda ciutada diputat local en la ciutat de Gerona.
Honorable senyer. Dins aquesta vos tramatem copia de una crida ab la qual son donades per enamigues de la cosa publica les persones en ella nomenades. Dehim e manam vos aquella vista la present façau publicar en nom de nosaltres als diputats e conçell com a representants aquest Principat per los los lochs acustumats de aqueixa ciutat sens empero nominacio ne intervencio de algun oficial sino en la manera que es escrita de mot a mot e com publicada sera feu aquella registrar en poder del notari de aqueixa diputacio local. Avisant nos ab vostra letra del dia que les dites costes haureu exequutades. Aço empero no diferiau o dilateu per alguna causa o raho car deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat axi volem se faça. Dada en Barchinona a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos. Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue el pregón a que se refiere la carta anterior.

Ara oyats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de Barchinona sien stats conselladors e adjutors notoriament hoc e (o e, no tiene que ver ni con el hoc latín que pasa a ho, ni con el occitano hoc, òc, oc, och, : sí afirmación) hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als dits deputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres actes fets e attemptats les quals e los quals son contra la capitulacio dita. E per les dites causes deliberacio precedent ab intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats per enamichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los dessus nomenats (la lista negra de los diputados del General de Cataluña) per ço ab veu de aquesta publica crida vos notifique hom les dites coses perque a tots sien manifestes e a fi que aximateix tot hom del dit Principat los haja per enamichs e acuydats com dit es e que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e conçell en altra manera seria procehit contra los contrafahents segons per la dita capitulacio et alias es permes. Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab los mijans deguts e pertinents a despeses del General juxta la deliberacio dessus dita.

Al molt noble baro magnifichs e honorables senyors lo vezcomte de Rocaberti cavallers e jantils homens (gentilhombres; gentil homens) congregats en la vida de Peralada.
Molt noble baro magnifichs e honorables senyors. Per los honorables En Barthomeu de Montagut e Guillem de Paguera donzells som certificats de la congregacio per vosaltres fahedora per raho dels desordonats actes dels pagesos de remença e encara de la bona intencio e voluntat que vosaltres havieu de les quals coses havem hagut gran plaher ab tot siam tota vegada certs de aquelles. Vostres noblesa e magnificencies son ja certes del exercit se fa per lo Principat al qual es necessaria gent a cavall com de peu ja tingam gran abundancia. E per que som certs vosaltres haveu manera de subvenir en aquest fet pregam e exhortam vos per ço que ab la mes gent a cavall queus sera possible siau aci sens tota falla (aci, falla : Valencia) al pus prest poreu per servici del dit Principat e sera dat lo sou ordonat certificants vos esser deliberat lo capita partescha ab les banderes lo derrer dia del corrent mes de maig on empero vostres persones seran impedites no stigau per aço de trametra vostres homens e cavalls pus sien disposts e utils per servir a cavall e sien aci a la dita jornada per anar en lo dit exercit lo qual se fa per causes havents respecte a lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell a les quals coses nosaltres com a representants lo dit Principat e aquesta ciutat fallir no entenem en manera alguna. Dada en Barchinona a cinch del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.
En dicho día, los señores Diputados recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors. Deguda recomendacio premesa ahir vos tremeti letres per correu les quals me donaren mossen Splugues e En Mayans. Crech les hajau rebudes dia mateix. Vuy vespre me han donat altre plech de letres les quals vos tramet per correu present lo qual vos placia desempatxar manant a mi tot ço que plasent vos sia. En Vich a III de maig any Mil CCCCLXII. - Molt R. E. N. e magnifichs senyors a vosaltres se recomana com a servidor Johan Molins.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats del General e conçell llur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes senyors. Lo dia present per lo honorable En Pere Dezplugues havem rebuda una vostra letra sotz data de XXIIII de abril prop passat en part explicative e en part creença comesa al dit honorable Pere Dezplugues la qual lesta e la dita creença explicada nos han causada una molt gran consolacio com per aquelles havem vist e conagut vostras grans magnificencies haver en special comendacio e memoria nosaltres e tota aquesta ciutat no obstant algun tant se fos obdormida de la sua innata naturalesa ab operacions de obra demostrada a lahor e gloria de nostre Senyor Deu servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del Principat de Cathalunya empero per obra del Sperit Sant qui sobra aço ha spirat e obrat concorditer havem constituits los nostros e de tota aquesta ciutat e ciutadans de aquella procuradors sindichs e actors los venerables En Pere Strada Bernat Corco e Pere Vila ciutadans de aqueixa ciutat de Barchinona tots tresos ensemps o dos de ells ab ampla potestat e facultat ab carta publica a vostre honorable embaxador e al honorable En Johan Mayans notari e scriva del racional e per semblant embaixador de aqueixa ciutat per nos liurades fahent vos certs que nosaltres e tota aquesta ciutat ha hauda ha e haura ferma e inconmutable intencio voluntat e proposit de esser unichs conformes e inseparables ab vosaltres e vostre insigne concell e encara dels molt magnifichs consellers e concell de la insigne ciutat de Barchinona axi com a caps conservadors no tant solament de aquesta ciutat mes encara de totes les altres del dit Principat e de tots privilegis constitucions capitulacio pracmatiques usos usançes franquitats (nada que ver con Franco) e libertats de aquella per los quals respectes som mes que deutors pregar Deu per vosaltres e tota la dita ciutat de Barchinona en tota prosperacio e conservacio de aquella regraciant vos molt e molt la gran visitacio e sollicitacio per vosaltres per vostres letres e embaxador a nos feta. E conserveus la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich lo jorn de Santa Creu a III de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments e servici prests los consellers e consell de Vich.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs e honorables senyors. En dies passats reebem una letra vostra de XVIIII de marts prop passat en la qual per conservacio de bona amistat e unitat la qual vos regreciam nos avisaveu dels actes moviments e inobediencies quels homens de remença havien fets e fahien axi contra la Majestat divina com en desservey del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e del lllustre Primogenit venint contra lo bon stament e repos daquest Principat et etc. E encara avisar nos del pensament en que eren intrats entrevenint la ciutat de Barchinona en fer gent de a cavall e de peu per assistir en ferlos servar e obtemperar los manaments a ell fets com pus larch en dita letra vostra se conte a la qual fins aci per no esser hic residents del nombre de quinze en que es dat poder per le stament militar de aquest comdat representant lo dit stament nous havem pogut respondre fins ara ni dir vos les coses que ab la present vos entenim a dir. E primer als fets de vostra avis per los dits homens de remença conexem que los moviments e actes e desobediencies per ells attemptats son dignes de gran reprehencio e castich e vosaltres qui representant tot lo Principat lo pensament vostre de lahor es molt digna que vullau sforçar lo basto de la justicia per castigar los merexents special qui tals actes qui tant importen com aquests e qui encara vuy no par hajen repos de que no stam poch admirats car en lo Principat de Cathalunya tals moviments e actes tant temeraris nons par ne deguessen tant soportar havent nosaltres per clar que la Senyora Reyna ab bona e sana intencio e ab gran delliberacio hi fa tot lo possible de reposar ho e tots devem pregar Deu li adjut a sa bona intencio. Ara senyors molt reverends nobles e magnifichs nous volem oblidar en dir vos lo greuge que de vosaltres havem no gens que per aquell nosaltres variem del bon proposit que fins aci havem hagut en lo servey del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e del Illustre Primogenit e en la conservacio de les libertats dels poblats en lo Principat de Cathalunya com fins aci haveu pogut be conexer e per sons par que vosaltres qui representau tot lo Principat devien (devieu) haver feta altra mensio (mención; menció; mensió en chapurriau) de nosaltres en les coses passades special ara derrerament en bona ço es haver scrit a la vila de Perpinya remetent la admissio e aprobacio del assessor de Governador de Rossello car pus rahonable era de admetrel a complasencia nostra a soles que no de la dita vila de Perpinya a soles la una per nostra gran stament laltra perque es mes coneixedor lo assessor de nosaltres e de nostres vassalls que no dels homens de Perpinya que dell son exhemps sino tant quant ells matexos ne volen suplicar e forem stats contents ne fos la vila de Perpinya axi complaguda com nosaltres que nons forem gents (gens) discordats ans ho haguerem manejat ab gran amicicia e concordia encara que ho hajau a pocha cosa petites coses a les voltes porten grans desdenys e los desdenys fan sortir grans inconvenients e irreparables pregant vos que per avant hi vullau pensar car lestament militar daquest comdat no compren tan poch com alguns pensen. Moltes campanes sonen e cascuna fa son so. Placia a Deu que do gracia a vosaltres e a nosaltres queus leix ben obrar en tal forma que sia lahor e servir seu e servir del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e del lllustre Primogenit e benavenir de la cosa publica daquest Principat.

E sia la Sancta Trinitat vostra continua proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XXIIII de abril any Mil CCCCLXII. - La major part dels quinze representants lestament militar del comdat de Rossello apparellats a vostra honor. - Vescomte Dilla e de Canet.

Als molt magnifichs e honorables mossenyors los del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e honorables mossenyors. Vuy que es dimarts vers hora de mig jorn he rebuda per hun correu una letra closa de vostres grans reverencies ab la qual me manau require (requiera; en el catalán de laboratorios Pompeyo Fabra sería “em maneu requereixi”) de part vostra los oficials de aquesta ciutat en virtut de la capitulacio per lo Senyor Rey e per part del Principat fermada e jurada que de continent tornen al primer stament certa crida que haurieu feta o sesperan a fer e publicar de part de la Senyora Reyna ab la qual en efecte es manat a tot hom generalment que no sia negu qui gos acordar en lo exercit de aquest Principat ne prenguen sou ans si pres lo hauran aquell restituesquen (restitueixin según la moda de Pompeyico o el IEC) absolent los del jurament e homenatge que prestat haurien. E que axi de la requesta per mi als dits oficials fahedora com de la resposta fahedora per los dits o oficials a vostres grans savieses stesament e sens dilacio ab letra mia (amb la meva lletra o carta según Pompeyo; https://www.dolcacatalunya.com/2013/12/los-secretos-de-pompeu-fabra/) ne avisas segons aquestes coses e moltes altres en dita vostra letra largament son de veure a la qual me refir (me refiero; alguno dirá “em refereixu” en Barchinona o rodalies). De que mossenyors molt honorables encontinent rebuda vostra letra ab notari publich son (casi como en Mallorca, jo som) anat al sotzveguer (esta tz occitana y aragonesa no sé si le gustaba mucho al ingeniero Pompeyo) de aquesta ciutat e regent la vegueria per absencia del veguer lo qual sotzveguer lo dia prop passat ha publicada
(como se refiere a una crida, femenino, se conjugaba publicada y no ha publicat) o feta publicar de part de la dita Senyora Reyna una crida continent en efecte tot lo qui
(se lee casi siempre qui en estos textos: que. Lo es el artículo occitano, del illo latín, no el, que se suele ver como contracción de e lo, et lo, y lo, la i latina como nexo no aparece en estos textos; y en otros anteriores, 1439, de Mallorca, la y, ñ abundan, como en Iuñy, Añy, Cataluñya, compañons, etc)

es en vostra letra narrat e mencionat e axi le request (l´he; le he requerido) sots (sotz; sous; bajo, como hallamos desus, dessus, y lo contrario de jus, dejus) virtut de la seguretat per ell prestada que decontinent (latín incontinenti; encontinent) torn a lloch (primera vez que se lee con ll, hasta ahora, loch, de loco, locum, lugar) e al primer stament la dita crida ab veu de publica crida. E no resmenys a major cautela li he feta occular demostracio de la dita vostra letra e coses en aquella contengudes e de aquella donada copia al dit sotzveguer per quant la dita requesta se fahia (se fee o fée, se faie, fahie, feya, feia; se hacía) de paraula. E de tot aço he feta levar carta publica. E veus aci mossenyors molt honorables tot lo que en aquest fet e enantat es veritat que lo dit sotzveguer no ha revocada la dita crida ans segons so (soc; soy) avisat parteix per anar a vostres savieses per haver concell com sen regira e als mossenyors molt honorables nom occorre per lo present scriure sino queus haure a molta gracia me trematesseu semblants requestes ordonades com yo afretur aci de concell per falta de juristes. Oferintme honorables mossenyors tots temps prompte fer e complir tot lo que per vosaltres me sera manat. Scrita en Manresa a IIII de maig any Mil CCCCLXII. - A ordinacio e manaments de vosaltres honorables mossenyors prompte Pere Sagui diputat local de la vegueria de Manresa.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors.
Certificam vos com huy que es dilluns yo e lo discret En Joan Mayans havem treballat ab diligencia ajudant nos de aquelles persones quens ha semblat esser promptes en lo benavenir de la terra dient vos la nostra venguda haver fet tant de be que ab la divinal ajuda ha fet tornar en bona opinio alguns qui desviats eren en tant que per les bones nostres paraules havem fet que lo dit dia pres misses los consellers e conçell general de aquesta ciutat han jurat e sabut per nosaltres que eren ajustats en la casa de lur conçell. Son stat ab lo dit Mayans ensemps a ells e som stats per ells molt be acollits e havem los donades les letres e explicades nostres creençes ab aquelles pus pertinents paraules quins son occorregudes per induirlos al be de tot lo Principat e de aqueixa ciutat pregant e encarregant los molt nos fessen plaer de desempatxar nos ab tot compliment e ells sens exir del conçell ans de dinar han elegit en P. Sestrada Bernad Corco e En Cavila mercaders ciutadans de aqueixa ciutat e los dos dells in solidum feta la dita eleccio nos han pregats sperassem tot lo present dia per tant que poguessem portar o tramettre lo sindicat e resposta de nostres letres de que havem hagut singular plaer com axi prest e be nos han desempatxats. Jur vos Deu que la provisio per nosaltres feta de nostra venguda ha tant obrat que crech que si solament fos stat remes al scriure que res no si fora acabat mas de nostra venguda han pres los pobles tant sforç que es maravella stan tots en ferm proposit de seguir tots temps lo Principat e la ciutat de Barchinona en totes coses e axi seran les lurs instruccions segons nos es significat. Certificam vos que millor punt no podiem venir que som e crech que Deu nos ha mes al coratge de pendre aquestes passes car ell sabia que axi era mester car aci son stats molts per desviarles e encara sen hich speren tots jorns e era prou perill per lo be dels fets occorrents empero per nostra venguda totes coses han repos. Axi mateix per part de la Senyora Reyna son stades trameses certes letres axi en aquesta ciutat com en altres viles e lochs ab crides ordenades continents en efecte que sots pena de la vida alguna persona no prenga sou del General e sil havia pres quel tornessen com la Senyora Reyna los absolia dels homenatges que prestats haguessen. En aquesta ciutat fins aci no la han volguda fer publicar no se ques faran. Lo comte de Modica ha manat a son procurador que la dita crida sia publicada per ses terres segons nos es stat dit. Dels pagesos de remença vos dich que sic ensen lo foch continuadament. Per los jurats passats nos es stat dit com en cert ells havien deliberat de entrar en aquesta ciutat e tenir la. Acis diu que los pagesos speren certes letres del Senyor Rey e hagudes aquelles donen jornada que a XII de aquest deuen partir per anar a Balaguer nos creu per res de be. Axi mateix se diu que lo Verntallat hira a Muncada per levar laygua de aqueixa ciutat ço es dels molins e axi nos es stat dit per mossen Benda e per altres. Nosaltres si plaura a Deu partirem bon mati de aci dema. Tots jorns hic ha menasses per lo dit Verntallat contra tots aquells qui seguir no volen lur opinio e per no venir a debatre de les opinions ab ells car lo primer dan seria nostre e seria enuig a vosaltres e per tal farem lo pus segur cami porem. Certificam vos que lo capitol de aquesta ciutat ha molt treballat en ço que ha pogut per conduir los afers al benefici de la terra offerintse totstemps promptes en tot quant per vosaltres los sera donat carrech. Aquesta ciutat sta en dolenta disposicio per quant noy te oficial sino lo sotsveguer han be mester ques tinguen sment car al mig del foch stan. Per mils es stat dit totes aquelles coses qui son occorregudes en defensio dells. La letra de la present ciutat vos tramet e lo poder dels sindichs per lo present no he mes a dir sino quem recoman a la senyoria de tots vosaltres. Feta en Vich a III de maig. - Senyors lo qui es prest a tots vostres manaments e ordinacions Pere Desplugues.

24 DE ABRIL.

24 DE ABRIL.

Dióse lectura, en esta sesión, de las cartas que siguen.

Als molt reverends magnifichs honorables e molt savis mossenyors los deputats e consell lo Principat de Cathalunya representants en Barchinona.
Molt reverends magnifichs honorables e molt savis mossenyors. Premesa humil recomissio los moviments dels homens nominats de remença e les grans menasses que en dies fan de entrar aquesta ciutat nos donen molta admiracio no vacua de grandissima congoixa attes majorment lo perill en que nosaltres stam car som en aquesta ciutat en si algun tant divisa sens cap com lo vaguer jatsia no ignoras los dits moviments e menasses no sab hom la causa sens dir res als consellers la sepmana santa la ha jaquida ab un sols sotveguer qui guastat en les cames no pot ne anar ne cavalcar no rebujant encara jaquirla en aquestes festes de Pascha en les quals fretura mes de oficials que en altra qualsevol temps com si don una general caritat per la qual entren de les persones tres milia strangeres. Encara qui pijor es continuament no sab hom hon es ne que es dell e fa nos mes dubtar de sa absencia una letra que los consellers de Manresa han tramesa als consellers daquesta ciutat de la qual per quant es materia dura vos trametem copia dins la present interclusa. Aquesta ciutat per que se trobe sens cap no es en lorde que deuria ne sobre se custodia ne altres coses al temps occurrent necessaries. Los consellers fan lo que poden mes per que son de par condicio ab los altres del poble no han la auctoritat potencia e forma que haurien necessaries. En tant que stan quasi en les mans e voluntat de aquells a qui Deu no vulle vinguessen nosaltres prestam lo poder e diligencia que podem en custodia de nostra sglesia e cases ab tot vehem seria frusta si lo que a Deu no placia la ciutat era entrada. Axi mateix es aci Seroli ciutada de aqueixa ciutat lo qual segons havem entes dama o laltre vol fer dins aquesta ciutat o pur aci prop ajustar los dits pagesos no sabem per que. Nons gradam dell ne de ses fahenes es per avis de les vostres reverencies. Per tant molt reverents magnifichs e honorables mossenyors a les reverencies vostres humilment e quant mes afecte podem suplicam pregam e encarregam que una tant urgent necessitat e tant perill nons vulla defallir abans vos placia donar nos com afrançosament speram tot conçell favor e promptissima ajuda en tal forma e axi promptament que ab mija de aquells siam de perills preservats. Membre som de aquest Principat lo qual a aquell nuncha ha deffellit ne daqui avant fara com siam promptes a tota ordinacio vostra. E per quant la cosa requer grandissima cuyda e es gran perill en la triga altra vegada e altra de aço vos pregam e encarregam. Suplicant la Trinitat Santa sia de les reverencies vostres special proteccio. De Vich a XXI de abril Mil CCCCLXII. - A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich.

Hoc est translatum fideliter sumptum a quadam papiri littera clausa et in ejus dorso de cera rubea ut primis videbatur spectibus sigillata missa ex parte consiliariorum civitatis Minorise (Manresa) honorabilibus consiliariis civitatis Vicensis epigrama cujus sive suprascripcio est sequentis lectura.
Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. Series vero ipsius littere ab intus scripte latis est ut sequitur.
Molt honorables e molt savis senyors.
Per quant hauriem entes dir que lo veguer vostra de aqueixa ciutat se seria absentat per causa de cert tracta segons se diu volia fer en aqueixa ciutat volent hi metre alguns dels pagesos de remença per barajar e infortir se de aquella. E per tant com entorn de aquesta ciutat ha alguns dels pagesos de remença e per que mils pugam provehir e obviar a sinistres molt honorables e molt savis senyors vos pregam afectuosament vos placia de les dites coses per letra de vostres savieses certificar nos largament. No res menys vos placia donar fe e creença de tot ço e quant lo portador de la present al qual dien Mauri sobre lo alt conciutada nostre informal a ple de nostra intencio sobre lo dit acte a vostres savieses ne explicara de part nostra axi com si nosaltres personalment lo explicavem. De Manresa a XX de abril any Mil CCCC sexanta dos. - A vostra honor apparellats los consellers de Manresa.
Presens copia in hac folea mano mea scripta fuit sumpta et translatata ab ejus originali littera et cum originali eodem fideliter comprobata per me Jacobum de Balle notarium publicum Vicensem auctoritate reverendi domini Vicensis episcopi et quia veritas sic se habet hoc meum in notaria appositi solitum hic apposui Sig+num in fidem et testimonium premissorum die XXI aprilis et anni predictorum.

Reverendo in Christo patri et domino domino Cosme miseratione divina Vicensis episcopo prestantissimo.
Molt reverend pare en Christ e Senyor. Apres humil recomissio regraciant primer a la Senyoria vostra la gran e bona voluntat que devers nosaltres e aquesta sglesia mostrau e los avisos axi de letres com altres que de dia en dia de la reverent paternitat vostra havem per quant senyor molt reverend aquesta ciutat e nosaltres qui en ella som poblats vuy stam en molt gran perill per les causes que scrivim als diputats e consell de la terra e als consellers e consell de la ciutat de Barchinona les quals lo honorable micer Johan Torres a la Senyoria vostra comunicara com de la letra li hajam tramesa copia havem deliberat e a la terra e a la ciutat de Barchinona demanar concell favor e ajuda. E jatsia en dita letra no siam venguts a specie del que demanam pero confiants la Senyoria vostra nos donara tota aquella endressa que pora havem pensat comunicar a aquella alguna particularitat ço es que si aqueixos mossenyors dilataven provehir en lo que demanam que aldamenys si fer se podia de la terra o de la ciutat de Barchinona haguessem per lo present hu o dos homens de auctoritat e feels a la terra qui attes que noyc ha oficials com a capitans metessen aquesta ciutat en orde de custodia e defensio. Suplicam per ço a la reverend paternitat vostra li placia en aço donar tot cami e orde en tal forma que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta ciutat e nosaltres qui en aquella som constituits de tot perill e scandel preservats promptes a tot lo que V. R. P. a nosaltres manar volra la qual la Trinitat Sancta vulla tenir en sa custodia e guarda special. De Vich a XXI de abril del any Mil CCCCLXII.
Vuy son stats a nosaltres los consellers daquesta ciutat per part dels pagesos dien serien contents lo fet de les remençes se vehes per los deputats e consellers de Barchinona segons ja era stat mogut e que entretant mentre los afers se menejarien se sobresegues en les terres del vet. Es los stat respost som contents los afers se leven per mija dels dessus dits segons ja los era stat ofert. En lo sobreseure de les letres consultariem a la R. P. V. e al nostre sindich e que apres los fariem resposta. Suplicam a vos Senyor molt R. que en aço vullats pensar e sertificar nos del parer vostre.
- De la R. P. V. devots oradors la capitol de Vich.

R. P. dominoque meo prestantissimo domino Cosme episcopo Vicensi.
Nuper aliis litteris T. R. P. protransmissa copia epistole salvacionis que incipit Apparuit temporibus nostris non condignas sed quas potui gratias habui simulque ut epistolam Neronis quam T. E. R. P. mihi servo tuo et viva voce et litteris spopopdit mittere dignareris oravi ut et presentibus iterum atque iterum obsecro. Existimo enim illam tuo ore laudatam multa bona continere qua propter non obstante quod inmuneris occuperis erga utilitatem reypublice necessariis actibus. Nihilominus (nichilominus; no res menys) ut tantum os aperias ad mandandum tuo secretario vel cui placuerit ut illam rescribat et mittat hoc modicum temporis propter caritatem Dei inte urgentem exponere pro tuo servo digneris. Ceterum recolo pater R. superioribus diebus super facto istorum pagencium de redimencia tibi scripsisse quod nisi reprimeretur celerite flagello justicie eorum temeritas. Postquam contra proprios dominos impune insurrexissent eorum tota iniquitas ad superiores extendent manus suas etiam si regali dignitate fulgeretur. En pater R. evenire incipit salutem verbo et non dubito quod si possent id exequerentur facto quod predictum est. Nam nuper veniente de exequiis sui fratris quidam domicellus vocatus Muntredon filius quondam de micero Colomer fuit captus ab eisdem pagensibus ibi en Bas qui ut refert decreverunt interficere quoscumque milites et domicellos quos capere poterint cui mortem suam ex dicto decreto nunciarunt quo obnixe rogante ne occideretur ab eis quibus nil mali fecerat tandem initis variis interest consiliis rogatu et interventu quorundam eorum qui inter eos erant et cum noverant vix vita sibi dimissa est tamen nil ab en violenter acceperunt. Cumque post decretum liberationis sue cum eis familiariter
loqueretur inter alia verba hec aut similia protulerunt quod domina regina incipiebat eos molestare et deierando cominabantur quod potarent eam de agua flumi Ticeris dicti vulgariter Ter. Cumque ille responderent quod bene facerent si preberent eam vino mixtam replicantes dixerunt quod ymmo darent sibi ejusdem aqua potum in tanta quantitate quod ascenderet super ipsius regine capud. Et quod nisi Rex faveret eorum voluntati jam nuncios suos miserant ad regem Francie ut veniret quin ipsi sibi preberent ingressum et multa alia que de directo M. et Serenissimi Regis et sue carissime consortis nec non pias audiencium aures ofendant. Et jam ad hoc malum eradicandum suspitor sufficientem esse simplicem medicinam verum qui ibi estis cum civitate nobili Barchinone multo majoribus malis occurrere posse non dubito quorum auxilio et Serenissimo Regi et sue carissime consorti ac eorum comuni filio locum tenenti prefati domini Regis ac suis officialibus obedient debita et correpcionis locum erga tam inhonesta verba restitui posse non dubito quod pro comuni pace etiam arbitror necessarium quam nobis concedere dignetur. Jhesus Christus rex glorie qui concilium vestrum confirmare dignetur in omni opere bono Amen. Ex. Vico XIII aprilis 1462. - R. P. - Humilis servus Paulus Alemani.

Juntamente con la carta que precede, iba también la nota que sigue.

Fertur insuper R. P. et pro vero reputatur quod dicti Rustici elegerunt sibi capitaneum quendam domicellum apellatum Vert Tallat cui prestiterunt homagium constituentes sibi L. viros ex se qui conmorentur secum et ad ejus imperium omnes alii certo signo habeant convenire ad locum ubi ipse fuerit.

Als molt reverend senyor lo senyor bisbe de Vich sia dada.
Senyor molt reverend. Recomendacions premeses ans de mes a dir sertificant vostra reverencia com aquests dies passats havem rebuda una vostra letra per lo senyor En Nicholau Rocha a la qual no havem pogut respondre com a consellers per que havem scriure ab molta dificultat e ab entreveniment de moltes persones qui en la voluntat que nosaltres haviem de explicar vos no hagueren donat loch en explicar nostra intencio e voluntat qui sab Deu quanta es en aqueixa part que vos demanau. Item avisam vostra reverencia com aci alguns dies ha es En Seroli lo qual ab una gran diligencia comou y (y griega) suscita los homens de remença ab tanta diligencia que nous poria comptar e per una vegada ha aplegats los sindichs ab alguns homens de remença e apres ha aportats alguns dels sindichs e als dit que ells no poden haver bona conclusio en lurs afers fins que lo Senyor Rey sia en la terra e que ells hi deuen molt attendre en demanar lo que ell los fara les gracias que demanen e moltes daltres per quant ell es ben informat de la gran voluntat que los homens de remença li han e moltes altres persones qui ab la ploma les lexam. Item avisam vostra reverencia com lo veguer daci sen ana lo dimecres sant e lo sotzveguer es malalt de que aquesta ciutat sta mal acompanyada de que tots havem stat maravellats que en tal temps en sa partida nons hage res dit com en lo dimecres sant tota la gent sia a la Seu e al diluns de Pascha molta gent entre en aquesta ciutat per causa de la caritat la qual acostumen donar perque aquella jornada havem hauda fer armar molta gent per custodia de la ciutat. Item que lo damunt dit Seroli lo jorn de Sant Jordi primer vinent se deu aplegar segons som avisats ab huns CCC homens de les remençes e per tant que vostra reverencia pus plenament sia informada dau fe e creença al portador de la present a qui dien En Miquel Manble lo qual per aquesta causa sola vos trametem. Apres havem desliberat trametreus traslat de una letra que los consellers de Manresa nos han tramesa. - De la vostra reverent paternitat a tots vostres manaments Andreu Sevila e Miquel Server. (Casi como Miguel Servet)

No estando conformes en una misma opinión las nueve personas encargadas del asunto de las banderas, siete de las mismas presentaron la siguiente nota, que fue leída en Consejo.

Les set persones de les VIIII havents carrech del fet de les banderes ensemps ab les IIII eletes per la ciutat de Barchinona totes concordes apuntaren que per al present sien stipendiats CCC homens de cavall ço es e lançes e Mil homens de peu qui sien pagats per tres mesos donant lus lo sou acustumat donat derrerament en lo exercit fet per la liberacio del Senyor Primogenit de santa recordacio e apres quen sien stipendiats de cavall e de peu tants com necessari sia.

Ocupáronse también, en esta sesión, de nombrar las personas que habían de inquirir contra los enemigos de la capitulación y las que habían de llevar a varias universidades las cartas e instrucciones que siguen.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de XXVII de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de remença e altres que tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats
de aquell tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablement acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses e aximateix los sindichs de aquella les hores que sich son trobats comendant granment vosaltres e ells de aquelles vos pregam e exortam quant mes afectuosament podem que continuant vostre be obiar vullau de continent tota dilacio post posada trametre aci sindichs o sindich qui per aqueixa universitat entrevinga en los consells com be es degut e pertinent e siau
vigils e attents a la conservacio de la republica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica (republica) e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa vila es singular e assenyaladament membre de totes les dites coses mes amplament vos informara lo honorable En Pere Despluges donzell per aquesta sola raho a vosaltres e altres universitats del dit Principat trames. Placiaus donarli circa aquelles plena fe e creença. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Bajo igual forma se escribió a los jurados y concejo general de Gerona y a los concelleres y concejo de Vich.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors e concell general de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Creem per letres e altrament vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament les comocions e concitacions de alguns homens dits de remençes e altres fetes per diverses parts del dit Principat les quals tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveeix a totes coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per avant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn occorren son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants lo dit Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo queus par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablament acustumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat conservacio e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aqueixa universitat e lo honorable procurador e sindich qui per aquella aci entreve virtuosament vos sou haguts e ses hagut en totes les coses comendants vosaltres e ell de aquelles vos pregam e exortam quant mes afectuosament podem que continuants vostre be obrar sempre comendeu e insteu lo dit sindich façe son ofici com be ha acustumat e siau vigils e attents a la conservacio de la republica de la qual la Majestat del Senyor Rey es cap e principi com ara sia tant necessari com james attesa la concurrencia del temps. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats del dit Principat del qual aqueixa universitat es singular e assenyalant menibre. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Se enviaron asimismo copias de la anterior, con leves variantes en algunas, a las municipalidades de Lérida, Villafranca del Panadés, Puigcerdá, Villafranca de Conflent, Manresa, Cervera, Arbós, Perpiñan y separadamente al cabildo de Lérida.
A las poblaciones de Igualada, Besalú, Figueres, Camprodon, Torroella, Colibre y Berga, les fue remitida copia de la que sigue.

Molt honorables e savis senyors.
Creem vostres savieses hauran plenament sabudes e sentides les coses que han occorregut e occorren en aquest Principat e senyaladament los fets dels pagesos de remença e altres qui tiren a efecte de conturbar e subvertir aquell. Mas nostre Senyor Deu scrutador dels coratges dels homens proveex a totes les coses ab summa providencia de que fem innumerables gracies a la sua infinida potencia la qual havem plena confiança que axi com fins aci ha dirigides les fahenes per anant fructuar les fara a lahor sua servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a tot bon repos conservacio e tuicio de la cosa publica del dit Principat. Vist adonchs quant aquestes coses e altres que tot jorn son de gran ponderositat e importancia a nosaltres representants aquest Principat ha convengut e cove entrar en pensament de fer lo quens par necessari a conservacio del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. Tenints sempre en nostres penses e coratges ço que los cathalans han loablament acostumat ço es la honor e lahor de la Majestat divina la integritat e servici de la corona reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. E per quant vosaltres e aquexa universitat virtuosament vos sou haguts en totes coses per ço de totes les dites coses vos havem volgut avisar per vostra consolacio e confort. Certificants vos nosaltres haver firmissima voluntat e proposit no desistir ans totes nostres forçes pertinentment e deguda convertir ab intervencio de aquesta ciutat juxta forma de la capitulacio segons per experiencia se comprovara en la tuicio e conservacio de la dita cosa publica e de les libertats del dit Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis occorrents. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Siguen las instrucciones que se llevó el honorable Pedro Desplugues.

Instruccions per los molt reverenda egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya fetes al honorable En Pere Desplugues donzell de les coses que ha a fer en la anada que de present sera vers les ciutats e viles seguents ço es Gerona Perpinya Vilafrancha de Conflent Puigcerda Vich e Manresa.
Primerament com sera en Gerona dara orde ab los honorables jurats de aquella que lo concell general se aplech e aplegat premeses degudes saluts de part dels dits deputats e concell liurara als dits jurats e concell la letra a ells dirigida de la qual sen porta copia per son avis e ab aquella pertinencia de paraules que li semblara explicara a aquells les coses en la dita letra mencionades particularitzant e deduhint aquelles segons que son seguides remetent ho los dits deputats e concell a la bona discrecio del dit P. Desplugues lo qual en tot ha cabut e entrevengut com a hu dels qui convenen en lo dit concell. E apres comendara molt los dits jurats e concell del que virtuosament han fet ells e llurs sindichs en les coses que han occorregut e confortara aquells de la bona unitat virtut e sforç qui sempre son entre los consells de la casa de la Deputacio e de la ciutat de Barchinona en totes coses que hagen respecte a lahor de nostre Senyor Deu servici de la reyal Majestat conservacio repos tranquillitat e benavenir del dit Principat e de la cosa publica e libertats de aquell. E a la fi de part dels dits deputats e concell pregara e exortara los dits jurats e consell general que per quant no ignoren les fahenes concorrents e qui tots occorren en lo dit Principat de quanta importancia e ponderositat son vullen de continent trametre als dits deputats e consell llurs sindichs o sindich o dar orde que alguna bona persona per ells entrevingue en consellar lo dit Principat com be degut e pertinent segons fan les altres universitats de aquell. E apres de la dita explicacio lo dit Pere Desplugues comunicara ab aquelles persones de la dita ciutat e del consell de aquella que li semblara per fer e procurar que prestament la tramesa dels dits sindichs o sindich o substitucio sie efectualment complida per aquesta empero raho lo dit P. Desplugues no aturara en la dita ciutat ultra tres dies.
E pus sera en Gerona informar se ha axi ab persones de la cort de la Senyora Reyna com de la XVI dels staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona e ab altres persones que li semblara en qual punt stan los fets dels pagesos de reemença e encara de altres coses que li aparra. El del que haura fet ab los dits jurats e consell general e encara de totes altres coses scriura largament clara e veridica als dits deputats e consell. Mes avant liurara al deputat local de Gerona les letres que sen porte pera Besalu e Torroella de Mongri e Campredon encautant lo de la part dels dits deputats e consell que les trameta com abans pora per bona via.
Apres lo dit P. Desplugues tirant la via de Perpenya liurara als consols de la vila de Figueres e al consell general si haver se pora facilment sino als dits consols a soles la letra que sen porta als quals premeses saluts dira aquelles de les coses dessus dites que li semblara confortant aquells de part dels dits deputats e consell en la millor manera que li aparra no aturant per aço en la dita vila ultra mig dia.
En apres ira a Perpinya e congregats los consols e consell de XXVII de aquella dira explicara e fara tals o semblants coses que son dites demunt dels jurats e consell e general de Gerona. E en la dita vila no aturara ultra tres dies com dit es dessus. E de Perpinya enviara la letra de Cobliure o la dara al deputat local que ley envia.
Postea anant la via de Puigcerda liurara als consols e consell de Vilafrancha de Conflent e al consell general si facilment haver se pora sino als dits consols a soles la letra que sen porta als quals explicara axi com a Figueres. Aço empero afegit quels comendara molt del que be e virtuosament ells e llur sindich han obrat e obren en totes coses pregants los que a llur sindich scriuen sovint comendant e solicitant lo afer lo degut segons be ha acustumat. E per aço no aturara en la dila vila ultra mig dia.
Als consols e consell general de Puigcerda liurara aximateix la letra que sen porta als quals explicara axi com a Vilafrancha. Aço afegit que per quant En Juan Sitjar sindich que derrerament han constituit per sos negocis ha a fer absencies lus placia vullen dar potestat al dit Sitjar de substituir per manera que tota hora en lo consell dels dits deputats entrevingue home bo e abil aconsellar per la dita vila axi com es degut e pertinent. E per aço en la dita vila no aturara ultra dos dies.
Als jurats e consell general de Vich dara la letra que sen porta e explicara totes coses segons a la ciutat de Gerona en la qual no aturara ultra dos dies.
Als consellers e consell general de Manresa aximateix liurara la letra que sen porta e explicara semblants coses que demunt son scrites de la vila de Vilafrancha de Conflent. En la dita empero ciutat no aturara mes de un dia.
E sia avisat lo dit P. Desplugues que de totes noves e coses que li occorreran axi en Perpenya com en altres parts dessus dites scriure als dits deputats e consell liurant les letres als deputats locals o altres persones si altres hi haura qui vinguen la via de Barchinona.
Encara lo dit P. Desplugues jurara a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis que directament ne indirecta no procurara alguns oficis o beneficis ne pendra carrech de tractar altres coses per si ne per altres sens divertir a altres coses. Ans ab tota diligencia se haura en les coses a ell comeses a fi que aquelles per son poder sortesquen son efecte e fara vertadera relacio de aquelles.
En totes les coses dessus dites lo dit Pere Desplugues se hage ab diligencia e hi do lo bon recapte que dell sespere e torn lo mes prest que pora per que la sua presencia no fassa fretura al consell. Dada en Barchinona a XXVII de abril del any Mil CCCC sexanta. dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Memorial en via de instruccio per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya fet al discret En Pere Reyo notari de les coses que de llur manament e ordinacio ha a fer segons devall sera dit.
Primerament lo dit Pere Reyo hira a la ciutat de Tortosa e liurara als honorables procuradors de aquella la letra que sen porta a ells dirigida e de part dels dits deputats e concell los pregara que de continent vullen aplegar consell general per esser legida la dita letra e si resposta volran fer e liurar al dit Reyo prenguela. En apres parlara ab alguns dels honorables canonges de la Seu de la dita ciutat e dara orde que lo capitol ajust e congregat premeses saluts de part dels dits deputats e consell liurara la letra al dit capitol dirigida e ab tota bona pertinencia sollicitara aquells vullen trametre als dits deputats e consell sindich de continent per entrevenir en consellar lo dit Principat com es be degut e pertinent attesa la ponderositat dels negocis que concorren e si comodament no poden trametre sindich almenys fassen sindicat a algu aci en Barchinona ab potestat de substituir. Per les coses empero dessus dites no stara lo dit Reyo en la dita ciutat ultra dos dies.
Apres hira en la ciutat de Leyda e per lorde dessus dit liurara les letres que sen porta als honorables pahers e capitol de la dita ciutat preguant e sollicitant los ut supra referendo singula singulis. En la qual ciutat no aturara ultra dos dies.
En apres en la vila de Cervera premeses saluts ut supra dara als honorables pahers de aquella la letra que sen porta pregant los que de continent apleguen consell general per esser legida. E si resposta volran fer pot sperar aquella lo dit Reyo un dia e no mes.
Postea liurara les letres que sen porta als honorables consols e jurats de Golada (Igualada) Vilafrancha de Penedes e del Arbos pregant los que de continent ajusten llurs consells per aquelles esser legides. E si respostes volran fer pot sperar aquelles en quascuna vila un dia e no mes.
E si algunes noves e altres coses occorreran en les dites parts de que sie necessari avis lo dit Reyo scriura als dits deputats e consell de aquelles distinctament e veridica.
Lo dit Reyo de bona diligencia e presta expedicio en les coses dessus dites segons dell se confie e per virtut del jurament per ell prestat a nostre Senyor Deu e als sants quatre evangelis. Data en Barchinona a XXVI de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Sobre los puntos últimamente citados pasóse a votación, deliberando en seguida conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que li plau los dits Pere Desplugues e Pere Reyo vagen segons es apuntat e que sen porten les letres les quals son be compostes e stan be e que hagen de salari per quascun jorn ço es lo dit Pere Desplugues cinch florins dor segons es acostumat e lo dit Reyo lo salari que la casa de la Diputacio acustume dar.
E no resmenys que sia scrit a les altres universitats del Principat confortantles en la manera que es scrit a les altres universitats remoguda empero la clausula que parle de sindich. E que les letres damunt insertes axi dreçades als diputats e concell com les altres dreçades a ell dit bisbe avisants e parlants dels fets dels pagesos de remença sien insertes en lo present proces. E que lo apuntament fet per los set dels VIII ab los de Barchinona se mete de present en exequucio segons es stat pensat e que sien elegides tres persones del present concell qui sien destinades a la Senyora Reyna per avisar sa Majestat de les coses e motius quils han induits en fer les gents de cavall e de peu e que solament sia dada paga per dos mesos.