17 DE ENERO.

17 DE ENERO. 

Se adoptó el siguiente acuerdo:

Es deliberat per los dits deputats ab consell dels XXVII que per tant com ara occorren algunes coses en les quals se haura (no existe es haurà) a fer provisio deguda per los dits diputats ab lo dit consell dels XXVII que del nombre dels congregats sien elegides certes persones perque millor la examinacio e exequcio de les dites coses sie feta. Item que sie dit a tots los dits congregats que romanguen per alguns dies fins en altra manera sia deliberat.

Y procediéndose luego a la elección de que en él se trata, resultaron elegidos los que siguen:

Lo Patriarcha de Laxandria e bisbe Durgell. - Lo procurador del bisbe de Tortosa.
- Lo procurador del bisbe Delna o lo sindich del capitol. - Labat de Sant Colgat - Labat de Roses. - Labat de Sant Quirch. - Labat Damer. - Labat de Sant Johan les Abadesses. - Labat Dager. - Lo sindich del capitol de Tarragona. - Lo sindich del capitol de Leyda.
- Lo sindich del capitol de Gerona. - Lo sindich del capitol de Vich. - Lo sindch del capitol de Tortosa.
Lo comte de Pallars. - Lo vezcomte Dilla (de Illa, d´Illa) e de Canet - Lo vezcomte de Rochaberti. - Lo noble En Guerau de Queralt. - Lo noble mossen Guerau de Cervello.
- Lo noble mossen Franci Darill. - Lo noble En Pere de Rocaberti. - Lo noble Arnau Guillem de Çervello.
Mossen Roger Alamany. - Mossen Bernat Çalba. - Mossen Bernat Margarit. - Mossen Arnau de Foxa. - Mossen Ivany de Santmenat. - Cavallers.
En Guillem de Biura. - En Pere de Belloch. - E Pere Miquel de Paguera. - Donzells.
Lo sindich de la ciutat de Leyda. - Lo sindich de la ciutat de Gerona. - Lo sindich de la vila de Perpinya. - Lo sindich de la ciutat de Tortosa. - Lo sindich de la ciutat de Vich.
- Lo sindich de la vila de Cervera. - Lo sindich de la ciutat de Manresa. - Lo sindich de la vila de Puigcerda. - Lo sindich de Vilafrancha de Penades. - Lo sindich de Vilafrancha de Conflent. - Lo sindich de la vila de Bosulu (Besalú). - Lo sindich de la vila de Campredon. - Lo sindich de la vila de Cobliura (Colliure). - Lo sindich de la vila del Prat det Rey. - Lo sindich de la vila del Arbos.

Por último se dio cuenta de haberse recibido las varias cartas que aquí se copian:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. A nit passada a onze hores rebem per en Molins correu certa letra de vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses data a tretze del mes corrent de janer. E attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita letra descrits no havien celeritat speram avuy de bon mayti a aplagar lo consell en lo cual legida aquella vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres qui representats (occitano; representeu; representáis) aquell. Regraciamvos molt lo avis de la resposta feta al magnifich mossen Luis de Vich embaxador per lo Senyor Rey lo qual segons per vostres letres som avisats sespera venir aci. E siau certs molt reverend egregi magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors que per nosaltres e dit consell sera deliberada fer tal e tant unida resposta que sera a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e servici de la Majestat del Senyor Rey e utilitat publica del Principat e de la dita resposta certificarem vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses dels quals la Sancta e infinida Trinitat sia continua proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XV de janer del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra ordinacio sempre prests.

Als molt reverend honorables e savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda dada en Barchinona a dos del corrent mes de janer e les coses en aquella contengudes molt attentament pensades havem elegit e deputat anar a vosaltres lo spectable mossen Johan Jofre Serray canonge e cabiscol de aquesta seu al qual vos placia donar plena fe e creença en tot ço que de nostra part dira e explicara a les reverencies e savieses de vosaltres qui de tots llurs beneplacits nos poden fiablement scriure. En Gerona a V del dit mes de janer 1461. - A tot vostre voler apparallats lo capitol de la seu de Gerona.


Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Vuy havem reebut una letra vostra dada en Barchinona a VII del present ab un treslat de certa letra a vostres reverencies e providencia de Çaragoça per los missatges (missatgers; missachés; mensajeros) del Principat tramesa les quals lestes (lligides; leídas; legides, llegides) responem quant a la persona que demanau de aquesta ciutat que ja dimecres a vespre proppassat vos tramatem lo honorable En Johan Agullo ciutada de aquesta ciutat. Del treslat de la letra dels embaxadors del Principat vos regraciam molt lo avis ab tot quen havem hagut molta conguoxa e contristacio de les coses en aquell contengudes. Placia a nostre Senyor Deu pose en lo cor del Senyor Rey lo que li sia a honor e gloria sua e servey del dit Senyor Rey repos e benavenir de ses terres. Pregamvos lo mes afectuosament que podem del que sentreu daqui avant axi de plaers e goigs e contristacions nos façau participans ab vosaltres lo pus prest que poreu. E sie molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en custodia vostra. Dada en Leyda a Vllll de janer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend egregi noble e magnifichs senyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. Vostra letra de nou del present reebuda e lo contengut en aquella diligentment vist havem justat consell al qual explicat lo contengut en aquella regraciamvos molt vostres bons avisos e treballs en los quals virtuosament insistiu per repos del Principat e conservacio de les libertats de aquell.
E quant es al cap de la diferencia en aquella mencionat per gracia divina som stats tots temps e som unanimes en tota bona confederacio axi com vosaltres aqui. E mostrantho per obra dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets los havets (occitano) remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey e repos e tranquillitat del Principat observacio de les libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep. Pregantvos afectuosament quant podem vos placia continuadament avisarnos (avisámos; no existe en catalán de Pompeyo avisar+ens, nos, mos doneu : ens doneu)
de les coses ques ocorreran. De mossen Arill (Erill, Darill, Derill) e de mossen Luis de Vich vos dihem son passats per açens mas nons han dit res si resposta lis farets. Placieus avisarnosne e sia molt reverend egregi nobles e savis senyors la Sancta Trinitat en custodia e proteccio vostres. De Leyda a dotze de janer lany Mil CCCC sexanta hu.
- A vostres beneplacits e honor prests los pahers e consell de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. La causa de la present es per notificar a vostres grans reverencies com vuy data de la present lo vicicanceller del Senyor Rey a dues hores passat mig dia (mig jorn hasta ahora) ha fet sonar lo seny a la cort segons es de costum en la qual ha porrogat a XIII de febrer e per part del stat eclesiastich es stada presentada una cedula de la qual vos tramet copia dins la present interclusa a la qual ses aderit tot lestat militar e tot lo bras reyal en lo qual son stats per Leyda Gerona Tortosa e alguns altres sindichs e tot aço ses fet ab gran concordia e unitat e molta gent en nombre. Veritat es que lo sotsindich de Barchinona ha fet un altre dissentiment no altre en substancia ni efecte mas aquell matex ha duplicat per quant tenia instruccio que dissentis per Barchinona. Lo dit dissentiment que fet havem era ja deliberat per los quins trobavem açi e apres ne es stat trames altre ordenat per los embaxadors e tot es un efecte. De tots navem compost lo queus tramet e quant al dit negoci no fretura mes a dir.
Item se diu que lo Senyor Rey escriu diverses letres a nombre de CCC e mes tramet mossen Guillem Ramon Darill e mossen Luis de Vich per divisir les voluntats de les gents e metre en turbacio les universitats axi seculars com eclesiastiques per los capitols. Placieus cogitar si seria espedient que fossen trameses algunes persones secretament (espíes, espías) per les ciutats e viles e capitols e altres queus paragues avisantlos e dantlos forma de respondre. Aço he volgut dir movent e per aquesta senyors molt reverend e magnifichs no dich pus sino que sia lo Sant Sperit en vostra guarda. Scrita en Leyda a XV de janer del any Mil CCCCLXI. - Qui en gracia de vostres grans reverencies umilment me coman Johan Comes canonge de Vich e per semblant me coman Pere de Santcliment.

9 DE MARZO.

9 DE MARZO.

Reunidos en consistorio los señores Diputados y Consejeros presentóse el noble don Martin Geraldo de Cruilles, con una credencial del Señor Primogenito, que fué leida, como lo fueron tambien las cartas y documentos que siguen.

Als reverendissimos pares en Christ nobles egregis venerables magnifichs e vertaders amichs nostres los diputats de Cathalunya e congregats sobre la nostra liberacio e instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ egregis venerables nobles magnifichs e amats e verdaders amichs nostres.
Trametem de present a vosaltres lo magnifich e be amat conseller e camerlench nostre mossen Marti Guerau de Cruilles plenament instruit de nostra intencio de algunes coses concernents nostre servey e benefici dels negocis de les quals de nostra part deu ab vosaltres largament conferir. Pregamvos per ço ab quanta afeccio podem que dant fe e crença al dit mossen Marti Guerau en tot lo que de nostra part vos dira ho vullau metre per execucio e obra com de vosaltres speram. Dada en lo Perallo a VI de març Mil CCCC sexanta hu. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius. (Lo Perelló)

Als reverent venerables nobles magnifichs amats e feels consellers nostres los diputats e altres del Principat de Cathalunya congregats en la nostra ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables nobles magnifichs amats e feels consellers nostres. Per altres nostres letres ans e apres que partissem de Çaragoça vos havem scrit e avisat de tots nostres progresses e de totes aquelles coses de les quals nos ha paregut necessari darvos noticia. E perque ab la ajuda de nostre Senyor Deu entenem prosseguir nostre cami ensemps ab lo lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill havem delliberat trametreus lo amat conseller nostre mossen Luis de Vich mestre racional de nostra cort en regne de Valencia sobre algunes coses necessaries e importants.
Per çous pregam e strenyem que a les paraules de aquell vullau creure com a la persona nostra e aquelles metre en exequucio segons de vosaltres indubitadament confiam. Dada en la font de Perello a VI dies de març any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs o savis senyors. Ja de Cambrils he scrit a vostres reverent magnificencies de la entrada alli de la Senyora Reyna e Senyor Primogenit vuy diumenge a vuyt del present. Los dits Senyora e Senyor son entrats aci en Tarragona entre sis e set hores apres mig jorn. Es exida la bandera de Tarragona ab qualsque cinquanta homens molt be armats e apres tots los oficials ballant quiscu ab sa manera de entrames ab moltes bombardes e grandissima alegria e profacio ab molta bella capa e abans de la dita entrada qualque tres hores los senyors de embaxadors qui haveu trames me scriviren de posades. E en aquella era tota la ciutat stablida que ab los dits Senyora e Senyor son pasades D persones pur ells han hagut bon recapte axi vostres embaxadors com los de la ciutat de Barchinona. A nit passada parli ab lo Senyor Primogenit dixme son cami fora de Terragona a Vilafrancha e de alli a Martorell. Ara al fer la present aquests senyors de missatgers splican sa embaxada en que restaran refirmen en son scriure. Lo present correu parteix daci a una hora apres de miga nit. Ha esser alla en tretze hores dic en XIII hores. Deu haver sis florins dor dich VI florins dor.
E per la present no he mes a dir a vostres reverent magnificencies sino suplicar aquelles vullan manar de mi al qui plasent vos sera. E suplich la Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda. De Tarragona diumenge a .... hores abans de miga nit que havem a VIII de març Mil CCCCLXl. A nit passada lo Senyor Primogenit me dix partiria lo dilluns de Tarragona ara que no partiria dit dia. - Mossenyors a vostres manaments e servir prest Guillem de la Bruna.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egris nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy diumenge que comptam VIII de març circa sinch hores apres mig jorn arribam aci en Tarragona e sabut que la Serenissima Senyora la Senyora Reyna e lo lllustrissimo Senyor Primogenit venint de Cambrils eran pres de aquesta ciutat deliberam tirar la lur via e trobam la dita Senyora e lo Primogenit entre lo pont e aquesta ciutat e aqui ab aquella reverencia ques pertany besam la ma a la Senyora Reyna e apres al Senyor Primogenit e acompanyant aquells entram en aquesta ciutat en la qual son stats rebuts ab gran alegria e honorificencia e ab professo molt solemna entram en la Seu e feta oracio la Senyora Reyna acompanyada del Senyor Primogenit ana a la possada e nosaltres anam ab la dita Senyora. E lo dit Primogenit lexant la dita Senyora en la sua possada ana a reposar a la sua possada e nosaltres romanguem ab la dita Senyora e per mitga de Johan Ferrandis fahem dir a la dita Senyora com nosaltres la suplicavem quens volgues dar audiencia e de continent la dita Senyora dix era contenta e sola en una cambra sens altra companyia la sua Senyoria nos dona audiencia ensemps ab los embaxadors de Barchinona e referides les recomendacions de vostres paternitats nobleses e magnificencies ab aquella reverencia que es deguda a tanta Majestat donada la letra de creença per orga de mi ardiacha de la Mar seguint les vostres instruccions ab lo motiu donat en les instruccions e ab aquell millor tall de peraules que fon possible a mi dit ardiacha per part de vostres magnificencies fonch suplicada la dita Senyora fos merçe sua voler ordonar e dispondre que lo Senyor Primogenit liberament sens companyia de la sua Senyoria e dels de son consell anas en aqueixa ciutat havent pera ferm que sobresehent la anada sua seria pus fael via a tractar lo que fos servey del Senyor Rey e repos del Principat de Cathalunya car apenes se poria donar entendre la liberacio esser purament feta si la sua Majestat e consell entraven en aqueixa ciutat ensemps ab Primogenit. E fet rahonament fundat en la intencio de vostres instruccions la dita Senyora molt compostament e ordonada ab molta humanitat respos rescitant los treballs que havia presos en la liberacio del Princep axi per amor del Senyor Primogenit com encara per satisfer a les suplicacions dels Principat lo be del qual e repos ella tan desiguada com la vida e que pus tost deliberaria morir que donar loch que aqueix Principat hagues negun dan e que ella havia orde del Senyor Rey de aportar en aqueixa ciutat lo Senyor Primogenit e que li paria stranya cosa que venint ab tal delliberacio ella romangues e que volguessem attendre a la honor del Senyor Rey e a la sua bona voluntat. E per nosaltres fon replicat lo honor del Senyor Rey era tan car com la dita e que per servar aquell lo Principat metia tots sos treballs e que speraven en Deu que aquell se salvaria. E la sua Senyoria respos que no havia altra sperança e que conexia be que quant era stat fet era degudament fet e per honor del Senyor Rey. E nosaltres la suplicam fos merce sua voler condesendir a la suplicacio del Principat. E ella respos que axi era que la sua Senyoria ne parlaria ab lo Primogenit e que apres faria resposta demenantnos si nosaltres ne haviam perlat ab lo Primogenit. E responguem que no que tal comissio no haviam. E apres moltes rahons dites a la sua Senyoria confortants les dites suplicacions anam a la possada del lllustrissimo Primogenit e dites les recomendacions vostres li denunciam lo rahonament fet a la dita Senyora. E lo dit Senyor rebudes vostres recomendacions ab molta humanitat mostrant haver gran obligacio al Principat dient moltes peraules de gran amor dient que ell no crehec haver sino hun pare pero que ara ne ha molts ço es tots los qui habiten en aqueix Principat e que vol star a consell de aqueix Principat. E per avisar vostres nobleses e magnificencies del que ses fet fins aci havem deliberat fer lo present correu sperant que la dita Senyora condescendra a vostres suplicacions car en son parlar la sua voluntat es fer Io que lo Principat volria. De continent hajam la resposta per correu ne seria avisats. Lo Senyor Primogenit esta en bona disposicio e ha gran desig de esser en aqueixa ciutat pero per dites coses no pora partir dema. Pero crehem que dimarts primer vinent la sua Senyoria partira e nosaltres ab ell. E per aquesta no havem mes a dir sino que la Sancta Trinitat sia en proteccio de vostres paternitats nobleses e honorables savieses. Scrita en Terragona a VlII de març e una hora apres de mitga nit Mil CCCC sexanta hu.
Los missatgers de Barchinona no han acordat de scriure esperant la resposta e stimant la present esser letra comuna. Placieus volerne dar raho a mossenyors de consellers per descarrech llur. - A la ordinacio e manaments de vostres providencies e magnificencies prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molts magnifichs e savis senyors los consellers e prohomens del castell de Caller.
Molt magnifichs e savis senyors. Nosaltres scrivim al senyor marques de Oristany e als conseller e prohomens del Alguer e de la ciutat de Sacer segons scrivim a vosaltres de aquests afers aci concorrents. Per queus pregam e encarregam molt stretament que vullau enviar les dites letres queus dara lo honorable Nandria Bacallar patro de nau portador de la present e hauremho a molta complacencia. E sia molt magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a Vllll de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor apparellats.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. En lo exercit es hu quis diu mestre Pere menescal del Senyor Primogenit qui es acordat per genetari. E per quant ha obs al servey de la casa del dit Senyor Primogenit e ofir donar hun altra qui per ell servira lo qual se diu Anthonet Angles e som stats suplicats vullau aquest altre en loch seu pendre e acceptar volents condecendre a les dites suplicacions assenyaladament per sguard del servey del dit Senyor Primogenit vos pregam e encarregam que façats rebre mostra del dit Anthonet
Angles e si sera trobat suficient genetari prengau e accepteu aquell en loch del dit mestre Pere e rebuda del dit Anthonet seguretat que servira per lo temps que lo dit mestre Pere licencia de venirsen. Placieus que aço axis faça car tal es la voluntat nostra. E tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. De Barchinona a VIIII de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda a la qual vos responem es nostre parer que si la Senyora Reyna ve aqui la deveu rebre ab tota obediencia e honorificencia axi e segons de bons e feels vassalls se pertany e fins aci loablament haveu acustumat. Tingaus la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a nou de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al Illustrissim Senyor don Charles Princep de Viana primogenit Darago e de Sicilia et cetera.
lllustrissim Senyor. Rebuda havem per lo noble mossen Marti Garau de Cruilles una letra de vostra Excellencia e aquell ah molta devocio e voler hoyt en lo que explicar nos ha vulgut per part de vostra Altesa. Sobre les quals coses haguda plena deliberacio scrivim aquella als magnifichs ernbaxadors de aquest Principat los quals faran plena relacio a vostra Altesa a la qual devotament supplicam placia donar fe e creença en tot lo que de nostra part per los dits embaxadors sera aquella explicat. La Sancta Trinitat Illustrissim Senyor tinga en proteccio sua la Celsitat vostra la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en Barchinona a Vllll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - De vostra Excellencia humils e devots subdits qui aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt excellent Senyora.
Rebuda havem per lo magnifich mestre Racional de la cort del Senyor Rey en lo regne de Valencia mossen Luis de Vich una letra de vostra Excellencia e aquell ab molta devocio e voler hoit en lo que explicar nos ha volgut per part de vostra Altesa. Sobre les quals coses haguda plena deliberacio scrivim aquella als magnifichs embaxadors de aquest Principat los quals faran plena relacio a vostra Altesa a la qual devotament suplicam placia donar fe e creença en tot lo que de nostra part per los dits embaxadors sera a aquella explicat. La Santa Trinitat molt alta e molt excellent Senyora tinga en proteccio sua la Serenitat vostra la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en Barchinona a Vllll de març any Mil CCCCLXI. - De la Excellencia vostra. - Humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella se recomanen Diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Als magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Magnifichs e savis mossenyors. Rebuda havem vostra letra feta a VIII del present per la qual restam plenament informats del progres de vosaltres e exposicio de vostra embaxada feta a la Serenitat Reginal e de la resposta feta per la sua Excellencia e consemblantment del parlar fet al Senyor Primogenit. Havem haguda e reputada vostra forma de procehir digna de molta comendacio e lahor segons la expectacio que de vostra prudencia se havia en la qual nostra sperança es stada que donarieu tal orde en les coses a vostra circunspeccio comeses que sen aconseguiria lo desijat efecte e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna gran benifici e repos de aquest Principat. E perque milor siau de totes les coses occorrents informats vos certificam com poch abans de la recepcio de vostra letra per lo noble mossen Marti Guerau de Cruilles haviem rebuda una letra credencial del lllustrissim Senyor Primogenit e en virtut de la creença nos havia esplicat lo grandissimo desig e voler que ha lo dit Senyor en esser axi ab nosaltres e totes coses fer ab consell e delliberacio de aquest Principat o nosaltres aquell representants pero que per sguard de Deus desiga lo Senyor Rey e la Senyora Reyna esser humanament tractats e axi nos en prega stretament. En lo temps mateix mossen Luis de Vich per part de la Illustrissima Senyora Reyna nos ha donada letra de creença per vigor de la qual nos ha explicada molta voluntat e afeccio que la dita Senyora ha al benifici repos e utilitat de aquest Principat e que desija esser consellada per nosaltres en lo dit repos e benifici pregantnos li donem consell del que fer dega en la venguda del Senyor Primogenit. Sobre les dites creençes exposades es stada per nosaltres feta resposta als dits mossen Marti e mossen Luis com de nostra deliberacio scrivim a vosaltres embaxadors del Principat qui aquella explicareu e fareu resposta als dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit la qual deliberacio es que sobre la intrada aci de la dita Senyora stam e perseveram en la deliberacio ja feta aci quant vosaltres hi ereu car no son vistes occorrer causes noves algunes per les quals aquella deliberacio alterar se degue e algunament comunicar. Perque ab molta humilitat e reverencia per part de aquest Principat regraciareu a la dita Illustrissima Senyora la voluntat e afeccio que mostra haver en lo benifici e repos de aquest Principat. E per ço direu a la sua Excellencia que la suplicacio feta que li placia dispondre e ordenar en lo voler entrar en aquesta ciutat es gran benifici e repos del Principat e molt servey de la sua Altesa la qual pot esser certa aquest Principat no la supplicaria si axi no era. E fins aci en aquests darrers actes qui de tanta ponderositat son stats ha pogut veure la sua Excellencia james aquest Principat haver supplicat sino de coses concernents honor e servey de la reyal corona e benifici e repos del Principat. E com semblantment aquesta supplicacio concerneix e redunde en dits servey honor repos e benifici perque suplicareu la sua Excellencia vulla credit donar a nostre consell e exaudir nostra supplicacio la qual efectualment de la sua clemencia e benignitat obtendreu juxta la deliberacio aci feta en vostra presencia car en aquella mateixa se sta e persevera. Al lllustrissimo Senyor Primogenit per nostra part regraciareu devolament e humil les coses ofertes per orgue del dit mossen Marti Guerau de Cruilles les quals ja per letra la sua Excellencia significades e ofertes nos havia. Aquella confiança havem haguda en la sua Altesa com nos paragues raho portas tal sperança deurese haver. E per quant nosaltres en tal sperança constituhits desigam molt lo remey e honor de la sua Altesa e vehem per experiencia la irrefrenada cupiditat e ambicio de oficis e interesos propris que generalment se poder
donar occasio a moltes enveges e descontentacions e per conseguent gran turbacio al repos e benifici de aquest Principat e desservey de la sua Altesa per evitar los dits e altres molts inconvenients que per nominacions scripcions ofertes o concessions de oficis seguir poden per nostra part molt afectuosament e devota supplicareu la sua Excellencia sia merçe sua abstenirse de donar o otorgar oficis alguns. E si alguns ni ha otorgats o a importunitat de alguns fet o manat scriure a suplicacio e consell nostre vulla la sua Altesa irritar o cassar e haver per nulle per forma e manera que tot sia abolit e munde. Aço es gran servey de la sua Excellencia e porta gran repos e moltes gelosies qui corren les quals porien molt detriment portar al servey de la sua Altesa e al benifici repos e tranquille stat de aquest Principat. De aço molt stretament supplicareu la sua Excellencia afermantli aquest esser lo primer consell que li donam el ne supplicam per quant es grantment son servey notori e de nostra instancia e supplicacio per objecte fer e resposta als qui importunaran la sua liberal e humanissima Altesa. En lo que prega esser la Majestat del Senyor Rey e la lllustrissima Senyora Reyna humanament tractats. Direu a la sua Altesa aquest esser nostre desig e voler los quals innatament havem sempre haguts. E per tant per servey e honor de la dita Majestat e Senyora fem la supplicacio predita concernents dits servey e honor segons pus clarament pora entendre e veure lo dit lllustrissimo Senyor Primogenit quant aci Deus volent sera arribada la sua Excellencia ab la qual plena comunicacio de les coses occorrents haguda sera talment deliberat que succeira a lahor de Deus Omnipotent honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la lllustrissima Senyora Reyna e de la sua Excellencia e benefici e repos de aquest Principat. E tingaus magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a VIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor prests.

11 DE MARZO.

11 DE MARZO. 

Se dio lectura a varias cartas que se recibieron en este día, después de haber tenido lugar la siguiente deliberación.

La deliberacio dels Senyors diputats e consellers que sia procehit per los dits diputats remetentho a ells de Iur providencia que sia observat lo proces de so metent e degudament exequutar contra tots aquells qui contra la cosa publica e benifici del Principat de Cathalunya han fet fan e faran detriment lesio o derogacio e tracten solliciten e procuren e han tractat sollicitat e procurat qualsevulla coses en dan e prejudici de la dita cosa publica del dit Principat. En aço los senyors archabisbe bisbe e tots los altres ecclesiastichs qui en lo dit consell presents eren consentiren e lur assentiment e consell prestaren citra sanguinem et irregularitatem et seu illos casus quibus homo potest qualitercumque irregularitatem incurrere.

Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona sobre la liberacio e instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables nobles egregis magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. Ab companyia del noble magnifich amat conseller e camerlench nostre don Johan senyor Dixer per fer a nos reverencia obtenguda licencia del egregi e strenuu capita lo comte de Modica es vengut lo amat e devot majordom nostre Ferrando de Bolea. E per ço com fins siam arribats en aqueixa ciutat de Barchinona havem per nostre servey mester lo dit Ferrando de Bolea vos pregam tant afectuosament com podem dar licencia al dit Ferrando fins aqui siam arribats perque no incorrega en pena del jurament per lo dit Ferrando a vosaltres prestat. E de aço nos fareu singular plaer e servey. Dada en la ciutat de Tarragona a VIIII dies de març del any Mil CCCCLXI - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.

Reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres los diputats de Cathalunya e altres congregats a la liberacio nostra de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres. Perque en dies passats nos trametes Thomas Benedit per fervos certs de nostres proguessos vehent a present no esser la sua stada necessaria ha pres de nos licencia per retornarsen a vosaltres. E per quant lo dit Benedit en lo carrech que per vosaltres li es stat donat be e diligentment per tant notificantvosho vos pregam carament per nostre amor e respecte lo vullau haver per ben recomenat segons de vosaltres speram. Avisantvos com vuy anam a Vilafrancha e de alli dreta via a aqueixa ciutat de Barchinona. Dada en Tarragona a X de març any Mil CCCCLXl. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio deia cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Sus ara haver spetxat lo correu qui la present portara es attes correu de Çeragoça trames per lo Senyor Rey als embaxadors de la dita ciutat lo qual ha aportat una letra del dit Senyor dirigida al vezcomte de Rochaberti e a mi de creença segons en lo traslat de aquella veureu splicadora per los dits embaxadors la qual splicada es aquesta com lo conestable de Navarra es entrat dins lo realme Darago a la Almunia fahent la via Dixer (Híjar, Ixar) per la qual raho lo dit Senyor ha deliberat de exir en persona a la encontra del dit conestable qui ve ab mil e doscents rocins e tres milia pahons. Sa Majestat convoca e aplega les hosts e gents darmes los quals desaplegats havia per la peraula que sa Majestat dada havia al dit Principat e per aquell a mi e a mon exercit e que ells per part del dit Senyor nos intimaven les dites coses a ell e a mi significantnos que gens per tal convocacio de gent darmes nos tinguessen per dit sa Majestat rompre volgues la peraula que dada havia al dit Principat ni encara a don Johan Dixer al qual ne a ses terres dampnificar no entenia e que jatsia sa Majestat sapia nosaltres esser ligats e sens ordinacio de vosaltres no poder fer ni anar avant o atras no resmenys hauria a servey singular en aquest cas lo exercit li volgues valer e ajudar segons per la fealtat (no es que los catalanes sean feos, aunque los hay, significa fidelidad; fidelitat, feel, fidel) erem obligats.
E que de e sobre la dita creença axi splicada nosaltres li volguessem fer resposta per ço que de aquella de continent ells poguessen spatxar al dit Senyor e encara ells qui venen deliberats pertir de mati a bocha dir loy poguessen als quals havem parlat los dits vezcomte e jo que segons per ell es stat dit e encara per lo dit Senyor pensa no es en facultat nostra sobre lur creença poder res delliberar mas que per servir lo dit Senyor de continent les dites coses vos fare correu e a aço ells han mostrat esser contents pregantnos que ah vosaltres treballassem haver vostra resposta quant pus prest poguessem e que crehem que lo dit Senyor vos ne avisara. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Ab la present vos tramet traslat de la dita creença. Dada en Fraga a nou de març any mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverends egregis magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. La present jornada vers deu hores de mati es junt hun correu per dona Catherina muller del noble e magnifich don Johan Dixer ab una letra de aquella a mi tramesa e aquella lesta present mon consell es stat deliberat a la dita Senyora fos respost en certa forma segons veure poreu ab lo traslat de aquella lo qual vos tramet dins la present ensemps ab lo traslat de la letra de la dita Senyora a fi que vists los dits traslats per vostres grans reverencies nobleses e magnificencies pus amplament se puixa deliberar axi sobre lo significat de la dita letra com encare sobre qualsevol coses en e per aquell occorrents. En apres lo jorn mateix per quant yo stich provehit que dins aquesta vila hom noy entre que primer de esser aposentat no sia ben scorcollat e si letres porta aquelles registrades vinguen en ma mia me es stat manat hun home qui per los jurats de la vila de Tamerit era trames als magnifichs micer Lorenç Dalgas advocat de la dita vila jurat e a mi embaxador de la ciutat de Çaragoça en poder del qual dins les sabates de aquell son stades trobades dues letres patents la una del Senyor Rey laltra de la dita ciutat les quals segons los kuelars (?) al dit loch de Tamarit son stades trameses en e per la exequucio de les coses deliberades en lo consell reyal dimecres que comptavem vint e sinch del mes proppassat qui fonch sobre la entrada per nosaltres feta en aquell jorn en la dita vila e jatsia per letres mies sien stats avisats de tot lo que dit es e de la raho que ladonchs lo dit micer Lorenç me dona no resmenys per mon descarrech e encara vista ma diligencia me scrivau sius plau la practicha que tinch. E perque vostres reverencies nobleses e magnificencies vegen los motius del dit Senyor per los quals convocava les hosts e les gents darmes del dit regne dins la present vos tramet les dites letres o les copies de aquelles les quals vistes vos placia rescriurem e sobre lo que dich en aquesta e encara en la que a nit passada vos fiu complidament avisarme del que deliberat haureu per lo mester. E la Trinitat Sancta vos
tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Fraga a nou de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia senyors los senyors diputats XXVII e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia senyors. Sus ara hora de mig jorn ensemps ab los embaxadors de aquexa ciutat havem haguda resposta molt humana de la Majestat de la Senyora Reyna la qual inseguint ab ses bones ofertes e volent estar a tota ordinacio de aqueix Principat ha deliberat star al consell de nosaltres e dels dits embaxadors de Barchinona e daciavant no passar desitjant en quant se pot compendre tot benifici e repos de aqueix Principat e de aqueixa ciutat. Sperant reciprocament per lo honor de la Majestat del Senyor Rey seu e de la sua posteritat semblant del dit Principat. Tantes humanitats superiors a enteniment de dona ha dites que scriure nos porien e les quals speram referir de peraula. Suplicantvos la present vullau comunicar al consell de aqueixa ciutat prenentla per lur. Data en Vilafrancha dimecres a mig jorn a XI de març any Mil CCCCLXI. - Prest al manament e ordinacio de
vostres reverents egregis nobles e magnifiques savieses los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran providencia. Per lo portador he rebuda una letra de vostres savieses vuy que es diluns a set hores pres mig jorn que tenim VIIII de març e de continent dare recapte ab tota diligencia segons voleu e manau en lo contengut en aquella. E ordonau mossenyors ço que de mi vos sera plasent. De Gerona dia e hora dessus dits. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat lo diputat local de Gerona.

Presente Petro Perello notario et adjutore ordinario scribanie oficii Deputacionis Generalis Cathalonie et scriptore jurato sub me Bartholomeo Sellent notario et scriba majore dicti oficii et presentibus testibus honorabili Johanne Lull et Anthonio Pujades civibus Barchinone testibus ad premissa adhibitis et assumptis reverendus et honorabiles viri domini frater Anthonius Petrus (A.P.) abbas monasterii beate Marie Montisserrati Ludovicus Divorra miles et Michael Cardona civis Barchinone deputati Generalis Cathalonie residentes Barchinone existentes personaliter in aula consistorii domus Deputacionis dicti Generalis presentis civitatis Barchinone ubi erant et cum eis assistebant honorabiles et magnifici viri domini Petrus de Torrente Ludovicus Xatanli Simeon Sala et *honoratus Çaconomina anno presenti consiliarii dicte civitatis Barchinone. Eratque in dicto loco coram dictis dominis deputatis et consiliariis honorabilis Galcerandus de Ortigiis bajulus dicte civitatis Barchinone. Cuiquidem bajulo dicti domini deputati organo et voce dicti reverendi abbatis alterius eorum dixerunt hec verba vel similia in efectu. Mossen Batle com per deliberacio de nosaltres diputats e de nostre consell elegit en virtut de la comissio feta a nosaltres per la general cort de Cathalunya derrerament convocada en la ciutat de Leyda ab lohacio e approvacio del honorable consell de la present ciutat de Barchinona sia provehit que sia observat lo proces de so metent e degudament exequutar contra tots aquells qui contra la cosa publica e benefici del Principat de Cathalunya han fet fan e faran detriment lesio e derogacio e tracten solliciten e procuren e han tractat sollicitat e procurat qualsevulla coses en dan e prejudici de la dita cosa publica del dit Principat segons en lacte de la dita delliberacio es mes largament contengut. E com contra lo noble mossen Galceran de Riquesens governador de Cathalunya delat de moltes coses per ell fetes e attemptades contra la cosa publica e benefici del dit Principat e en prejudici de les constitucions e libertats de aquell se haja procehir juxta forma de la dita liberacio e sia perill de fuga del dit governador per la qual fuga lo efecte de la dita deliberacio seria frustrat en ell per tant nosaltres dits diputats per exequucio de la dita delliberacio requirim a vos dit mossen Batle en virtut del sagrament e homenatge per vos prestats de obtemperar e exequutar tota dilacio consell e consulta cessants totes e qualsevol requestes per nosaltres o part nostra a vos fahedores que de continent sens alguna dilacio ab aquella companyia de gents que a vos sera vista necessaria per bona expedicio de aquesta cosa aneu al loch de Molins de Reig hon se diu lo dit mossen Galceran de Requesens esser e aquell ab molta diligencia cureu haver e pendre a vostres mans e pres lo ameneu en la present ciutat de Barchinona (falta el punto) E si per ventura lo dit Governador fugia lo seguireu ab so de via fors fins lo hajau a mans vostres. Encara mes vos requerim que si o no poguessets haver lo dit mossen Requesens vos assegureu de sos bens per que occultar nos puxen. E en tot aço vos requirim entenau de continent sens dilacio alguna. Quaquidem requisicione per dictos dominos deputatos facta dicti domini consiliarii civitatis Barchinone ibidem ut premittitur presentes dixerunt dicto honorabili baiulo (bájulo; batlle, balle; baile) talia vel simili verba. Nosaltres mossen Batle queus consellam façats e compliscats la dita requesta a vos per los dits senyors diputats feta. Quibus sic dictis et prolatis dictus honorabilis dominus baiulus respondendo dixit se paratum adimplere requisita per dictos dominos deputatos et consulta per dictos dominos consiliarios civitatis Barchinona et cetera.

A este requirimiento siguen otros dos a igual objeto contra Juan Pages vicecanciller, el honorable Jaime Pau, ambos consejeros reales, mosen Juan de Muntbuy, Jaime Ferrer y otros: los que se despacharon al propio tiempo que las siguientes cartas.

Al molt magnifich mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich. Com per algunes coses de molta importancia sia necessari nosaltres parlar ab vos per tant vos dehim e encarregam que romanint los altres vostres companyos de la embaxada vos vista la present vingau a nosaltres ab molta cuyta e noy haja falla alguna. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als capitans e conestables assoldejats per lo dit Principat aon se vulla sien als quals les presents seran presentades saluts.
En virtut del sagrament per vosaltres prestat de servir lo dit Principat vos requerim que ab les gents de vostres capitanies e conestables segueschau lo honorable En Galceran Dortigues balle de Barchinona exhibidor de la present e stigau a tota sa ordinacio e en aço no haja falla. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Lo honorable mossen Pere Berenguer Sort cavaller qui es acordat per home darmes va aqui per servir lo exercit. Placieus haverlo per recomenat e appellarlo en vostres consells car home es de disposicio per aquest negoci e ha experiencia de aquests afers que en tant lo seu consell no pot sino al dit negoci aprofitar. E tingaus la Sancta Trinitat molt egregi senyor en guarda sua. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als capitans e conestables assoldadats per lo dit Principat que de present se troben en la vila de Sent Boy saluts.
En virtut del jurament e homenatge per vosaltres prestat de servir lo dit Principat vos requirim que de continent vista la present ab vostres gents vingau a la Maçanera e seguischau lo honorable En Galceran Dortigues batlle de Barchinona e sino era passat lo sperau aqui e si passat era lo segueschau e façau lo que per ell vos sera dit e stigau a sa ordinacio. E de continent partiu molt cuytadament et sens triga alguna. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

A la illustre Senyora dona Beatriu relicta del illustre Senyor don Henrich infant de Arago.
Illustre Senyora. Per alguns sguarts concernents servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e honor de vostra Senyoria es deliberat la dita Senyoria vostra per lo present deverse abstenir e sobreseure passar de Vilafrancha ença com lo contrari portaria inconvenients e dan no poch los que en aquesta per bon e degut respecte obmeteu. Placia donchs a vostra Senyoria satisfer en aquesta nostra deliberacio feta ab gran necessitat e consideracio. E aço Senyora Illustra haurem en gran complacencia e gracia la qual no duptam de vostra Senyoria obtenir puys contraria deliberacio no poriem bonament tollerar. La Sancta Trinitat lllustre Senyora vos haja en sa bona guarda. Scrita en Barchinona a XI de març del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- De vostra Senyoria devots servidors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Als magnifichs e molt savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Magnifichs e molt savis senyors. Per correu que aquesta nit vos havem trames vos havem certificats de la deliberacio nostra que la lllustrissima Senyora

Reyna sia per vosaltres de part nostra aconsellada li placia no passar de Vilafrancha ença segons per nostra letra vist haureu. Ab la present vos dehim que si per ventura la dita Senyora Reyna delliberaba no star al dit nostre consell e de la ciutat de Barchinona qui sobre aço semblantment la aconsella e de fet la dita Senyora venia de Vilafrancha ença que vosaltres senyors per part nostra e de aquest Principat digau publicament als qui venen ab la dita Senyora axi com son don Johan archabisbe de Çeragoça mestre de Muntesa visrey de Sicilia e altres que lo dit Principat e ciutat zelant lo honor e servey del Senyor Rey e de la dita Senyora benifici e repos del dit Principat han suplicat e consellat fos de merçe sua ordenar no acostarse pus prop de Vilafrancha la qual cosa a la dita Senyora no plau fer ne al dit consell star ans passa avant e per tant vosaltres intimants les dites coses los significau la dita supplicacio e consell. E si de no observancia los ne provenen perills e inconvenients que lo dit Principat ne sia scusat e venguen a tot lur carrech. E de aço fareu levar carta publica. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per quant lo Senyor Primogenit deu intrar dema Deu volent en aquesta ciutat e speram de moltes coses parlar ab la sua Senyoria e perque havem a conferir de moltes coses ab lo magnifich don Johan Dixer vostre nebot qui es aci attes no podem respondreus stesament a moltes coses que per vostres letres nos dehim ab la present solament vos trametem la resposta que havem deliberat esser feta a la requesta queus es presentada per los missatgers de la ciutat de Çeragoça la qual resposta donareu continuar per lo notari qui es stat rebedor de la requesta. E aço havem deliberat se faça de continent perque los dits missatgers nos maravellasen de la triga e nous constituissen en culpa per aquella. Apres Deu volent e molt prest haureu resposta a totes les altres coses. E sia la Sancta Trinitat en guarda vostra. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Los dits Regent la vegueria de Barchinona e egregi Capita jatsia largament (hajeu) hajen satisfet a una requesta asserta per part dels honorables jurats de la ciutat de Çaragoça per los dits honorables don Lorenç Alguas (Dalgas, Algas) e don Anthon de Angusolis asserints dels dits honorables jurats haver potestat feta no resmenys a la pretesa requesta per part dels reverends noes e magnifichs diputats del regne de Arago e dels dits honorables jurats feta la qual comence Per causa de la et cetera dihen que si per los dits asserts requirents es degudament considerat com se creu lo proces de so metent per causa de la detencio de la persona del lllustrissimo don Charles primogenit de Arago et de Sicilia et cetera e per inseguir e haver los mals consellans la Majestat reyal iniciat e los quals gravissimos crims han comesos axi dins lo Principat com alias no es stat per derogar en res als furs libertats e privilegis del regne de Arago ne per privar o dampnificar algu indegudament mas per satisfer a la fidelitat a la reyal corona deguda la qual los cathalans han molt cara com la vida en la qual los aragonesos e altres subdits e vassalls de la reyal corona han per semblant comu participi la qual cosa ben considerada deu esser e es conforme a la voluntat de la Majestat del Senyor Rey donchs no deu esser greu als dits asserts requirents la entrada e statge qui de present se fa per lo dit exercit en la vila de Fraga com no sia fet a injuria de algu mas per exequucio del dit proces de so metent lo qual no ha compliment e per exequucio de coses degudes e pertinents e a lahor de nostre Senyor Deu servey de la reyal corona e repos no solament del Principat de Cathalunya mas de tots los regnes e terres de la Majestat reyal les quals coses encara que la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit sia subseguida perque sien degudament compostes requeren alguna triga la qual no porta dan al dit regne de Arago ne als poblats en la vila de Fraga com sia stada tots temps la intencio del dit Principat e de present es e sera que sia integrament satisfet a qualsevol qui dampnificat sia e complidament pagades totes vitualles e altres coses que per los del dit exercit sien preses e comprades. E per tant stants e perseverants en la resposta contengudes ja feta e denegades totes e sengles coses en la dita asserta requesta contengudes donen la present lo dit Regent la vagueria e Capita requerint et cetera.

Als molt nobles magnifichs honorables e savis mossenyors los quinze elets per lo bras militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles magnifichs honorables e savis mossenyors. A noticia nostra son pervengudes algunes diferencies novament suscitades sobre la intervencio de alguns del stament militar en les congregacions si aqui ne convenia fer per causa de les coses que occorrien sobre la liberacio del Illustrissimo Senyor Primogenit. Les quals diferencies han importat a nosaltres grandissima molestia e congoixa car en qualsevol temps les diferencies no deuen esser ab plaer sentides e molt menys en aquest temps en lo qual maximament totes diferencies deuen haver repos quant grans que sien e specialment totes les particulars e tals com son aquestes provenints per voluntat de entrevenir e fer benifici en lo negoci de la dita liberacio la qual concerneix tant la utilitat publica de tot lo Principat.
E per ço per donar repos a les sobredites diferencies havem deliberat pregar a vosaltres e quant pus stretament podem vos pregam e encarregam vullau totes diferencies apartar e tolre e encara totes les coses e causes que raho e occasio porien donar a diferencies. E si convendra o sera necessari tractar de negocis congregarse per aquells vos pregam no sien repellits de intervencio de tal congregacio los del stament militar qui entrevenir hi vullen car si eren en la cort hi entrevendrien e majorment com attesa la liberacio ja obtenguda del dit Illustre Primogenit solament se haja es dega entendre en plaers e solaçes. E pus repos se ha hagut de la principal empresa tots devem apartar occasions e causes de diferencies e axi afectuosament pregam ho vullen fer vostres nobleses magnificencies e savieses. Les quals la Sancta Trinitat haja en guarda sua. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Donau a mossen Arnau Guillem Pastor veguer de Barchinona cent florins dor per bestreta e occorriment de son salari e meteu los dits cent florins en vostre comte. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable En Galceran Dortigues balle de Barchinona.
Mossen batlle. La present es per notificarvos que si no trobareu lo Governador en casa sua que proveeschau en guardar e cerquar casa de hun quis diu En Bofill hostaler o qui te casa en la vila de Molins de Reig car nosaltres som certificats que lo dit Governador staria amagat en la dita casa. E mes som certificats que en la dita casa hauria citges (como Sitges) graners e altres lochs secrets e molt amagats per star celat lo dit Governador. Perqueus requirim en virtut del jurament per vos prestat que ab molta diligencia cerqueu e investigueu los lochs secrets de la dita casa e proveeschau en totes maneres que hajau lo dit Governador a vostres mans. Feu en la cosa segons de vos se confia. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

FIN DEL TOMO DÉCIMOQUINTO DE LA COLECCIÓN, SEGUNDO DEL LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO
DE DON JUAN SEGUNDO.

15, 16 de enero.

15 DE ENERO. 

Se acordó que se extendiese la minuta de la contestación que debía darse a los embajadores, y que la carta de estos se comunicase a los abogados del General, para que redactasen un memorial de lo que podría contestárseles.

16 DE ENERO.

Fue aprobada la contestación a los embajadores, de la cual, así como de otros despachos expedidos o recibidos, se dio cuenta en esta sesión y son como siguen:

Als molt reverend egregi magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Tantes coses son stades scrites en los dies passats per les frequentades letres que trameses vos havem que al present per evitar vici de replicats ab brevitat pot esser respost a vostra letra de XII del present XIIII en la nit per nosaltres rebuda la qual solament es stada legida e hoida per nosaltres mas encara per tots los congregats de present en que conve molt gran e copios nombre de persones de cascun stament molt savies e de gran reputacio e stima que comprenen tot lo Principat de Cathalunya. E per semblant es per tots hoyda e ab comuna approbacio tramesa. E perque siau participants en la contencio e plaer que se ha de la prossequucio diligent ques fa en aquest negoci del Illustrissimo Senyor Princep vos certificam com legits publicament en presencia dels congregats tots los actes e scrits que en aquesta materia se son fets e les letres daqui vengudes per tots los dits congregats ab summa unio virtut e conformitat son stats no solament approvats mas encara molt comendats. De tal unital e virtut que vuy es en tot aquest Principat se ha creure fermament esser causa Deus omnipotent qui axi en hun moment ha illuminat e scalfats a concordia e unitat de volers los coratges dels poblats en aquest Principat qui tots ab una boca (se encuentra bocha) parlen. E no es cosa sens gran admiracio tantes gents axi disperses de loch e voluntats e encara moltes contraries divises e apasionades haver promptament ses passions deposades o talment per aquest negoci arreglades que tots temps del principi fins ara la concordia ha pres tal augment que en aquesta materia sino ab hun parer no sinch parle lo qual es que sia prosseguida fins a la desijada fi e james cessar o desistir nos prometa.
Aquesta es la comuna deliberacio del hun strem de Cathalunya al altre. E jatsia lo enemich de concordia ab la sua vigilancia acostumada no haja cessat zizania seminar pero es frustrat de la sua obra e per illuminacio del Sant Sperit virtuosa concordia e unitat preval e obte. Don se ha fermament creure nostre Senyor Deus fer part en aquesta materia e deuse gran confort pendre haura lo fi desijat. Subintrant donchs al respondre de dita vostra letra haguera plagut a tots los qui la han oyda axi stretament com era scrit per la vostra letra de VII del present e ab aquell compliment fossen stades totes les coses splicades. Pero creuse apres que scrit havem sera stat fet e que la brevitat del temps per lavors no comportas tantes coses com scriviem esser a exequucio deduhides. E hon al present nou fossen afectuosament vos pregam vullau aquelles coses a efecte deduhir acompanyantho encara de les coses dejus scrites en lo cars hon fossen e necessaries sien. Les rahons e suasions que la Majestat del Senyor Rey vos ha fetes de partir de aqui e tornarvosen impingint que la vostra representacio dona causa al Rey de Castella trametre gent darmes en la frontera et cetera ab la sua clemencia parlant nous deuen fer moure ne es voluntat nostra per forma alguna de la sua Majestat partiscau e la prossequucio de aquest negoci desempareu ans seriem pus promptes e deliberats trametra altra e altra pus numeroses embaxades que diminuir de aqueixa car certament
tant es la voluntat unica en les gents sobre la prossequucio de aquest negoci que tornarvosen o tot o part semblaria desistir de aquell o podria portar molt inconvenients e no sens causa car aquest negoci no solament concernex la persona del Senyor Princep mas encara lo prospero stat de tots los poblats en aquest Principat de la cosa publica del qual lo Senyor Rey de present es cap e apres la sua Majestat nos pot dir lo dit Senyor Princep com a successor seu no deja esser cap de la cosa publica del dit Principat. Gran interes ha donchs aquest cors de cosa publica del Principat de Cathalunya en la conservacio de aquell qui spere esser son cap dotat de tant consell prudencia e virtuts com es lo dit Senyor Princep. Vulgarment se diu que sostenint passio lo cap totes les parts del cors stan desordonades e gravades. Considerat lo dit Senyor Princep esser tal fill de nostre Rey e Senyor justissima causa e raho es en conservacio de aquell lo dit Principat tot son sforç metre e diligentissimament treballar majorment com lo dit Senyor Princep demostrant gran amor als catalans a ells venir e entre ells viure e cohabitar elegit havia. Es creu la gran confiança que en los cathalans ha haguda haverli donat causa de menys suspicions haver que per ventura alias hagudes per ell foren.
E deu donchs restar frustrat lo dit Senyor Princep de tanta seguretat e sperança que haguda ha en los cathalans. Cert no ans dignament e deguda deuen per la sua liberacio ab molta diligencia e virtut treballar e majorment com se vege esser innocent de culpa e les causes de la sua detencio scrites e aci splicades esser tals que qualsevol de menor condicio ab molta menys pena sens comparacio de la que ell ha passada seria remes e relaxat. E molt mes se deu en la prossequucio daquest negoci perseverar e sens sperança de cansar e desistir ab extrema vigilancia e importunitat entendresi per quant en la detencio del dit Senyor Princep e extraccio de la sua persona del Principat de Cathalunya sostenen lesio prejudici e violacio molts usatges constitucions privilegis e libertats lo qual interes es molt propri de tots los cathalans e tant propri com la vida. Perque prosseguint reperacio de aquest negoci prosseguim la pus cara cosa que ha la cosa publica de aquest Principat ço es observacio de les libertats les quals virtuosament obrant nostres predecessors exposant persona e bens per exaltament e ampliacio de la corona Reyal han acquisides. Perque vos pregam fermament e ab paraules de molta eficacia aparteu tota sperança que la dita Majestat hagues de vosaltres tots o part tornarvosen per moltes rahons e suasions que fetes vos hage o fer vos puxa car negunes no son de tanta importancia que la menor causa de les sobrescrites no sia de major ponderositat e reputacio. Ab molta fermetat e stretura vos placia splicar a la dita Majestat aquesta deliberacio dels cathalans inconmutable encara que tots los majors inconvenients del mon vehessen car egual inconvenient al que sostenen veure no poden. Haver guerra ab reys vehins quant potents que sien no han en tal redupte o stimacio com han veure lur Rey e Senyor quils deuria ben amar voler e endreçar no solament no volerlos otorgar gracia mas encara ab lesio interes e violacio de usatges e constitucions no voler les libertats de la patria observar e ab tot per molts sia cregut lo ques diu de la gent darmes de Castella esser fama introduida per moure vosaltres al retorn encara que molt mes ne fos en esser que nos diu per ço lo retorn en forma alguna permes no seria fins deguda reintegracio de les libertats de la patria haguda fos la qual reintegracio ab summa diligencia e gran instancia molt sforçadament demanada per vosaltres continuament sia juxta la forma de la dita letra. E pregamvos per res no ommetau axi stretament com ho scrivim explicar a la dita Majestat ab aquella pertinencia de paraules e reverencies ques mereix present son consell totes les coses que scrites vos havem eus scrivim per obtenir reintegracio dels perjudicis fets a la patria per la extraccio de la persona del Senyor Princep de la vegueria de Leyda e Principat de Cathalunya ahon cove per reparacio de les dites libertats sia restituit e tornat. E axi ab los motius ja stesament scrits ab deguda humilitat e reverencia molt stretament demanareu a la dita Majestat restituir e tornar la persona del dit Senyor Princep en Cathalunya e dins la vegueria de Leyda. E tant sobre aço vos strenyereu que de la sua Serenitat resposta clara reporteu si li plaura la dita reintegracio al Principat fer retornant lo dit Senyor Princep en lo Principat de Cathalunya e dins la vegueria de Leyda no oblidantvos en aquests parlaments a la sua Majestat commemorar aquestes esser leys de la terra paccionades e per la sua Altesa de observar jurades les quals han esser a la ungla seguides e al pla e litteral seny enteses sens intricacions e subtilitats de glosadors com per semblants libertats axi sia molt rahonablement e justa disposat. Car los Reys e Senyors deuen haver la paraula molt ferma e plana no varia e sens intricacio entenedora per manera que de tal parula disputa alguna haver nos deja. E molt menys se deu disputa alguna o dubitacio sostenir de observança de la fe o jurament de Rey. E aço han los Reys de Arago ab molta diligencia acostumat observar e son stats de lur fe molt gelosos e si ses qualsevol persona qui degudament vol haver bon nom honor e reputacio. E encara que la sua Majestat diga que no enten haver contrafet usatges e constitucions e siu havia vist per son consell ho repararia ab humil reverencia de la sua Serenitat parlant aquesta forma de parlar no excusa la ruptura e violacio de les dites libertats car si ho fahia james hi seria fet prejudici car promptament se diria que no se enten contrafer et cetera.
Per vosaltres en aço sera dit esser notori e manifest per la dita extraccio esser contrafet als dits usatges constitucions e libertats e aquesta tal notorietat no admet cognicio o visio alguna de consell e molt menys fora lo Principat segons extensament veureu per lo memorial que va ab la present letra. Sola lectura o demostracio de usatges e constitucions que sacostuma fer dels privilegis o libertats se comporta per les dites constitucions les quals son tan planes e les cove sens gloses e interpretacions entendre que la sua occulatissima Serenitat si de occupacio no stara occupada oyda lectura delles per vosaltres feta facilment compendra e prompta quant sia contrafet a dites constitucions usatges e libertats la reparacio e reintegracio de les quals virtuosament entenem prosseguir e de dita prosequucio james desistir ab Ios migans deguts e pertinents. Be havem sperança que la sua Majestat vos fara resposta voler dita reperacio fer e per obra ho metra car si nou fahia portaria los poblats en aquest Principat en tal desesperacio que donaria occasio a inconvenients irreparables e la sua prudentissima Altesa servey e bona reputacio de tals coses no reportaria. Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no. 

(Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente:
och : oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá. La lengua occitana hoy en día comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios autores: Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "... catalan comprés". Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890, también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal. Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874, escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii sì affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).

Moltes vegades haurem sentit lo no que encara nou podrem creure. Pero si tal credit una vegada se admet en los coratges dels cathalans siau certs que no se oblidaran usar de tots los remeys que puxen degudament per observacio de lurs privilegis e libertats.
E de aquesta tal voluntat vos pregam façau certissima la Majestat del dit Senyor suplicant la clemencia sua en tal punt e axi stret no vulla portar los cathalans ne experimentar si alguna part los ha restat de aquella singular e precipua virtut que lurs predecessors hagueren en adquirir les libertats suplicant stretament e molt clara la sua Serenitat no vulla fer experiencia del que abastara lo ingeni e poder dels cathalans en defensio de les libertats. E feu ben certa la sua Majestat que no se oblidaran de tant be e honor lur car axi poch se aconortarien de aço com farien del stat e honor de la sua corona sil vehien star en gran perill. Ne deuria voler la sua Majestat se contentassen los cathalans abandonar aquesta empresa qui tant toque e concernex lur honor e proprl interes perque lo interes de la sua Altesa abandonar james deliberassen com no farien ne james ho han fet ans es notoria e manifesta lur innata e incorrupta fidelitat per la qual en part alguna del mon no se haura pensament a ells o a lur nom e honor contrari. E si de aquestes coses fama alguna va per lo mon sera en laor e recomendacio dels cathalans car per tot se dira que virtuosament obren no donant loch ne comport no esserlos observades los privilegis e libertats a ells jurades. Desigen pero esser molt lunyats los cathalans de tal concertacio e volrien humanament e ab molta clemencia esser per la Majestat de lur Rey e Senyor esser contractats. E axi ho speram per vostre miga e industria se obtendra haventvoshi ab aquella virtut que tots temps confiat havem. E podra esser a la Majestat del dit Senyor commemorat lo exemplar del Rey En Jacme de inmortal memoria lo qual havent algunes diferencies ab son fill primogenit molt humanament e virtuosa remete a tres persones de la terra la total decisio e repos de aquelles diferencies lo que fou ab molta raho fet car en causa de propria passio algu jutge egual esser no pot ne deu perque fora molt pertinent stat e a laor de Deus servey e honor del Senyor Rey repos e tranquillitat de la cosa publica del Principat al dit Senyor hagues plagut haver feta gracia al Principat segons al principi ab molta instancia humilment es stat supplicat e per lo dit Principat li es stat consellat. Lo qual consell la dita Majestat per son servey deguera haver molt abraçat e seguit com lo dit Principat sempre haja acostumat be defendre e aconsellar lo honor de son Rey e Senyor e extirpar los qui perversament e iniqua lo ofenen per males informacions e consells o en fet. E clarament veu lo dit Principat esser lo dit Senyor molt ofes per sinistres informacions e passions de que aquesta cosa publica qui es lo cors de aquell cap covendra pendre aquell sentiment que sen merex. Don conexera lo dit Senyor aquest Principat haverlo deliurat de tanta opressio com es la en que sta e seralsne molt grat e viura longament ab molt repos e tranquillitat car per experiencia ses vist los Reys qui justicia han administrada com deuen e han lurs pobles amats e fetes gracies a aquest Principat seguint lo consell dell han molt ampliada la corona Darago e fet tot quant han volgut de son honor e servey. A la Senyora Reyna vos pregam façau un molt stret e afectat parlament explicantli acomodadament totes les coses damunt scrites suplicant la Senyoria sua sia lo miga de obtenir lo repos de tantes congoxes que apperellades stan car son certs los cathalans que si la sua Altesa volra en obra e exequucio deduhir les ofertes que fetes ha les libertats seran be observades e aquest negoci pendra molt bon terme e repos. E hon se haja a venir a altres instancies e remeys no podra esser que la sua Senyoria e encara los seus no hagen e porten gran part de les congoxes ques suscitaran les quals crehem seran tantes que bastaran a moltes gents fornir mes que no volriem. Donchs per fer gracia als cathalans e evitar tants inconvenients apparellats placia a la sua Altesa pus (este pus es pos; pues) ferho pot provehirhi e fer ab la Majestat del Senyor Rey aquestes coses sien reparades.
La comuna opinio es que tot lo repos daquest fet sta en ma e poder de la dita Senyoria perque es vist necessari esser molt streta suplicada e inquietada per donar orde lo dit repos se haja. E per tant molt stretament lan suplicareu car siu vol la sua Senyoria qui es tant intelligent molt promptament trobara vies e expedients per total conclusio e repos dels negocis. E de seguretat plenissima e de moltes coses quis cogiten per sdevenidor poran a la sua Altesa oferta fer e totes les coses dir queus sien vistes utils a condicio desijada daquest negoci. E specialment li podra esser dit que attesa la qualitat e condicio de la persona del Senyor Princep si algun inconvenient li occorrie stant les coses com de present stan ne seguiria grandissima infamia e a la Majestat del Senyor Rey e molt mes a la dita Senyora e los inconvenients serien tants e tant grans que lo assossech no seria axi facil com vuy es. E per provehir e obviar a aço fora stat molt pertinent a gran descarrech de la Majestat del dit Senyor e de la dita Senyora haver comanada la persona del dit Senyor Princep al Principat de Cathalunya com a carceller car si a la persona del dit Senyor Princep ço que Deus no vulla cars advers seguia res no abastaria als inconvenients provehir. En lo tractament mogut no afretura respondre pus ya es abolit e plaunos molt lo rahonament per vosaltres al consell fet e encara que pus stret (este pus es plus, más) anas no poria nocument algu portar. Pregamvos encara per descarrech de aquest Principat los torneu parlar significant-los aquest Principat ha molts exemplars com son stats extirpats e fets punir perversos consellers qui damnejaven la cosa publica en molt menors cassos que no es lo present lo qual si a inconvenients venir haura ço que Deus no vulla lo total perill e pena sera dels consellants o qui en lo consell entrevenen.
E aço molt meritament per quant no entenen ab aquella diligencia e sforç que deurien en ben consellar encara que demanats no fossen e clarificar ab bones informacions e motius la pensa del Senyor Rey oppressa e detenguda de iniques informacions e axi evitarien molt e innumerables dans e sinistres qui apperellats stan e reduhirien ab lurs bons consells e informacions la sua reyal persona a bona opinio e la constituhirien en tranquillitat e repos don seguirien en lo dit Principat e encara en tots sos regnes e terres gran benefici e utilitat. Totes les coses sobrescrites en efecte axi expressament com les scrivim vos pregam e stretament encarregam expliqueu a la dita Majestat e de tot nos rescrivau quant pus prest se puxa. E no prengau admiracio si som stats algun tant prolixos en nostro scriure encara que en lo començ de la letra diguessem esser breus car a nosaltres par aço molt breu e ha molta brevitat sguardant la granesa de la afeccio ques ha en aquest negoci e gran afeccio nos pot de poques peraules contentar. E per res no ommetau frequentadament visitar la persona del Senyor Princep e confortarlo pertinentment. Jaus havem scrit de la resposta feta a mossen Luis de Vich la qual ben corroborada ab los motius sobrescrits es stada que de aquesta materia nos pot desistir.
E consemblant reposta sentim esser feta per lo consell de C jurats de aquesta
ciutat e encara per lo sindicat. E per quant sentim la Majestat del Senyor Rey es informada tanta unitat no esser açi e que aquesta materia ab divisio e ruptura evanira sia certa divisio no poderhi recaure e per ço seria dignament provehir per la sua Serenitat si castigava be aquells qui tales informacions fetes li han el han mes en frustratories sperançes. Les universitats han feta oferta vendre los infants si mester sera per prossequucio de aquest negoci e los singulars molt majors ofertes. Trametemvos copia de les letres que hagudes havem de Rossello. Apres que les sobredites coses ab comuna deliberacio foren en scrits redigides dada de la present es stat tot legit intelligiblement e publica a tots los congregats los quals ultra lo sobrescrit encara han volgut sia ajustat que sia dit a la Majestat del Senyor Rey que si no fos la innata e incorrupta fidelitat dels cathalans e la i*noble constancia que han e fermetat en lo degut de la successio de lur Rey e Senyor ne stiguera la sua Serenitat ab tant repos e tranquilitat en la cadira reyal com fa. E aço dien per les coses qui se attemptaren tractar e cautament moure en lo temps de son frare de eterna recordacio per lo net de Napols et cetera. Pero coneguda la dita fermetat dels cathalans tots aquells moviments cessaren e la sua Senyoria degudament e quieta succeheix. E mes han volgut los dits congregats degau dir a les guardes del Senyor Princep ab molta diligencia degudament façen la custodia car covendralos donarne bona raho. E que recordeu al reverend bisbe de Gerona canceller e al vicecanceller lo jurament per ells prestat de observar les leys de la terra perque sien promptes a ben consellar e obrar e ells e los altres cathalans del consell specialment hagen sperar de aquest Principat segons los fets condigna smena. E perque nos puxa dir totes les sobrescrites coses no esser stades a compliment reportades a la sua Majestat han volgut e deliberat vosaltres esser requests en virtut del jurament per vosaltres prestat de legir la sobre scrita letra a la Majestat del Senyor Rey present son consell si fer se pora sino a la dita Majestat e a la Senyora Reyna e al consell cascuns per si. Perque inseguint dita deliberacio vos requirim en virtut del jurament façau dita lectura e hajau cathalana resposta. E sia molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e direccio dels afers que teniu entre mans.
Dada en Barchinona a XVI de janer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes

Senyors. Metentse ya en bell la letra present a VII ores de nit havem rebuda vostra letra de XIIII a la qual responent quant a les copies de les dues letres pot esser sien exides car nosaltres volents ab conformitat anar ab aquesta ciutat comunicam vostra letra al consell e nostra resposta per quant ells se volien ab aquella conformar. Pero provehirem que certament daqui avant de vostres letres nos podra copia en forma alguna haver e sis pora trobar com es exida si fara lo degut. De les letres que nosaltres vos trametem encara que sen hagues copia no hi donam molt car ja veheu com si provehex sia legida la que va. La resposta feta per los del consell es cominal encara que mostren desastimar aquest Principat pero façes lo be. La resposta dels diputats de Arago par a nosaltres satisfaça poch a lur honor pero sien continuats algunes vegades dirlosho per veure sis mouran ajudar conduhir la materia. E no duptasseu en res que açi ha summa uniformitat per prosequucio de aquest negoci. Be sentira lo Senyor Rey ço que ha trobat mossen Luis de Vich e sabra lo contrari de ço que es stada informada la sua Serenitat la qual dignament provehiria si castigava be los que tals informacions li han fetes.
La lectura de aquesta letra que va a la stretura del jurament sera excusacio a vosaltres si necessari era.

Segons les letres trameses als dits diputats e consell demostren la Majestat del Senyor Rey quant li es dit que sia merçe sua tornar lo Illustre Princep en Cathalunya per observancia de les constitucions ya allegades diu ho fara veure en son consell.
Deu esser satisfet a la sua Serenitat de paraula e sens scrits ne subir juhi que salva tots temps la clemencia sua tal visio o conexença o demanar de consell en Arago del present negoci en lo que ha sguart al Principat de Cathalunya nos deu esser fora lo Principat de Cathalunya per les rahons seguents.
Primo car per ço son fetes les constitucions disposants que les causes de Cathalunya dins Cathalunya sien tractades perque de res que en aquelles haje sguart fora lo Principat no sie tractat e lo contrari serie en gran dan e lesio del Principat. E sis vol dir que aço es dupte si la dita extraccio es contra constitucio o no deu esser satisfet que de aquex dupte conexer se deu dins lo Principat e no fora aquell majorment que si era permes que tal conexença fos feta fora lo Principat ne seguiria hun gran inconvenient que los cathalans serien privats sens coneguda de dret de lur possessio la qual es que no deuen esser trets fora lo Principat e axi seria contra les constitucions de Cathalunya signantment contra la constitucio del Senyor Rey En Pere en la cort de Barchinona capitol XXIIII e del Senyor Rey En Jacme segon en la terça cort de Barchinona capitol VI et VII. E per conseguent ans de totes coses deu lo dit Illustre Princep esser restituit en la ciutat e vegueria de Leyda e axi sera lo dit Principat restituit del que es stat despullat (despojado; también significa desnudo) sens coneguda de dret salva la Majestat reyal e fahent aço lo dit Senyor Rey servara son jurament.
Item mes intrant fora lo Principat o conexent de tal cosa se seguiria lo contrari de la fi per la qual los gloriosos Reys de loable recordacio han consentit ab leys paccionades als dits cathalans que les causes de Cathalunya sien tractades dins Cathalunya la qual es stada per moltes rahons signantment que jutgant o conexentse dins Cathalunya judiquen conexen o vejen cathalans los quals han experiencia dels usatges e constitucions de Cathalunya. Item e los tals cathalans judicants o conexents votants han jurat servar les dites constitucions e usatges e axi no es versemblant volguessen degerar ne fer a Deu tanta ofensa. E per ço no sens causa es stat statuit e ab ley paccionada atorgat que no puxen judicar de les causes dels cathalans sino cathalans la constitucio del Senyor Rey En Pere terç (suele ser Pedro IV, tercero como conde de Barcelona) en la cort de Cervera capitol X e del Senyor Rey En Ferrando (Fernando I) en la cort de Barchinona capitol II. Ne si lo contrari era fet hauria valor segons la constitucio del Senyor Rey Alfons en la cort de Monblanch capitol XX.
Item mes lo Senyor Rey es tengut per sa clemencia strenyentsi ab ley paccionada judicar per directum segons lo usatge alium namque e judicar per directum es judicar segons disposen les constitucions de Cathalunya. E hon constitucions hi ha qui disposen cessen totes altres leys segons disposa la constitucio del Senyor Rey En Marti en la cort de Barchinona capitol II e del Senyor En Ferrando en la cort de Barchinona capitol XVII. Com donchs sie disposat per constitucio que les causes de Cathalunya dins Cathalunya et cetera igitur cessen totes altres disposicions.
Item clar es que lo Senyor Rey per sa clemencia ab ley paccionada deu judicar servant los bons usos al Principat segons la constitucio del Senyor Rey En Pere segon en la cort de Barchinona capitol VIII e del Senyor Rey En Ferrando en la cort de Barchinona capitol II e IIII. E es certa cosa que quant alguna causa es de gran importancia aquella es acostumada e usitada tractar ab grandissim nombre de homens de sciencia e notables e altres singulars homens. E com aquesta sia tant gran que major no puxa esser dita tant mes deu esser tractada ab grandissimo consell e de cathalans juxta les dites constitucions. E ab aço es satisfet si era dit per la Majestat reyal que ja te juristes cathalans en son consell car la arduitat de la causa merex tots los juristes de Cathalunya e no poch nombre majorment que per lo que fins aci es stat fet lo Principat ha causa de haver aquells per sospitosos ço es los juristes e los lechs per esser no cathalans son no suficients a judicar o votar o consellar en causes de Cathalunya segons disponen les dites constitucions.
Item certa cosa es que les paraules de les constitucions son clares e deuen esser servades a la ungla e segons lo seny literal de aquelles com sien leys paccionades e ab contracte consentides segons disposen les dites constitucions e per conseguent pus del litteral seny apar frustra es dubitar en aquell. Ne obsta si per ventura era dit que aço que per lo Senyor Rey es dit es dupte si les dites constitucions han loch (han lugar) o no car en aço se deu satisfer que o les paraules de les dites constitucions son clares o no cal conexença o es dupte de aquelles e axi merexen interpretacio e en tal cas ya es dada forma com se deu per tal interpretacio ço es ab IIII prelats IIII richs homens IIII cavallers e IIII ciutadans o juristes e han esser cathalans e dins Cathalunya segons les dites constitucions ya allegades.
E si per ventura per la dita Majestat era dit que pus en Arago no pot demanar consell que com sera en Cathalunya ell ne demanara siali satisfet que salva sa clemencia reyal lo Principat roman interessat que sta privat de sa possessio sens coneguda contra les dites constitucions e que torn lo dit Illustre Princep en lo Principat e apres pora conexer o haver consell del que haura a fer e venir en Cathalunya.
Item mes que en la dita detencio concorren altres prejudicis de constitucions e usatges ya allegats los quals romanen salva la sua Majestat violats si la restitucio del dit Illustre Princep era diferida. E axi la resposta de sa Serenitat no satisfa al contrari salva sa clemencia.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Entre les congoxes e passions que fins avuy havem passades per causa de la fahena de nostra embaxada no hi ha denguna qui mes enug e passio nos haja dada que es per quant havem sabut que la Majestat del Senyor Rey ha hagut translat de la letra queus trematem del derrer rahonament fet a la sua gran Altesa e de la resposta per vosaltres a nosaltres feta e som certs la sua clemencia es avisada de aqui que la fahena nos menege ab la calor que nosaltres havem significat a la sua Majestat ans es pretes nosaltres esser los qui causam tan gran noviment e tant de aço quant de nostre scriure lo dit Senyor ha gran indignacio. Aquestes coses mossenyors destrouexen totalment lo fundament de aquesta materia e volen dir encarregar nosaltres de mes congoxa que los fets nostres no importen fahents lo degut. Nosaltres no podem imaginar com poden esser exits los dits translats pregam e encarreganvos tant quant podem sapiau e sentiau com ses fet e si gran home e de condicio sera qui li sie fet qual rahonament se mereix per vosaltres senyors ab intervencio dels consellers de aqueixa ciutat per quant han scrit als lurs missatgers que la dita letra e resposta per vosaltres lus son stades comunicades. E si sera ministre vostre que per vosaltres hi sia provehit degudament per manera que dacianant (daci avant, de aquí avant, de aquí en adelante) tals coses nos façen car jatsia nosaltres no hajam scrit sino de la veritat encara podeu pensar tal pratica poria portar no poch nocument e dan. Diluns prop passat faem lo rahonament per vosaltres scrit als del consell del Senyor Rey en lo palau del Senyor archabisbe de Çaragossa e lendema nos feren resposta havent en efecte que tots ells ensemps e departidament havien treballat e treballaven en placar la Majestat del Senyor Rey a tota bona clemencia e gracia vers lo Senyor Princep e que per redubte del Principat de Cathalunya ne de altres persones no starien de consellar al Senyor Rey ço quels par sia lahor de nostre Senyor Deu servey del dit Senyor Rey repos del Senyor Princep e benefici dels regnes e terres del dit Senyor Rey segons Deu e lur conciencia. Per nosaltres fou replicat que si axi ho fahien tots erem de bon acort e de part del Principat lus ho regraciam. E lo jorn mateix don Pedro Durrea mossen Berenguer de Bardaxi e don Ximeno Gordo tres dels diputats de aquest regne (Aragó) acompanyats de alguns ministres nos feren resposta donant alguna raho de la tarda allegant absencia del Visrey de Sicilia e altres condeputats lurs los quals per moviments de Castella e altres coses empatxats no eren venguts fins aquesta hora e dients ells no freturar de complida voluntat en fer tots treballs e instancies en suplicar la Regia Majestat segons nosaltres fem oferints que axi ho faran tots temps pero dixeren no recau en lur facultat ne poden unirse ab nosaltres si donchs per la cort o LXXII nols era ordonat mas de per si faran lo degut. E ordenen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Çaragoça a XIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.