Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Summe expediens immo necessarium reputamus nostris subditis universis qui civitatibus villis et aliis locis nostri dominii inhabitant consilio regere se et sua: hoc enim scientes dirigens rudes informans majores sustinens minores elevans et generaliter cunctos regens principibus convenit et subditis prodest viam claudit erroribus et bonis omnibus viam prebet quod et si conveniat senibus juvenibus necessarium reputatur sine quo etiam nihil posse fieri laudabiliter creditur humane conditionis fragilitate attenta que fatalitate quodam utilia desinens declinat leviter ad nociva. Quamobrein ut vos consiliarii jurati probi homines universitas et singulares nostre civitatis Minorise possitis melius et utilius regere vos et vestra et reipublice civitatis predicte consulcius providere oblatis nostre majestati per fidelem nostrum Jacobum Sarta vestri nuncium cui cum litera quam nobis presentavit credenciam comisistis capitulis que super regimine et consilio civitatis predicte ut ejusdem Jacobi relacione habuimus fuerunt inter eos concordata unanimiter sub hac forma:
- Primerament volem e ordonam que cent persones les quals jurats sien apellades ço es que les cinquanta persones servesquen un any e les altres cinquanta persones altre any ensemps ab lo consell special de aquell any segons que per nos devall es ordonat e axi torn dels uns als altres que com los uns hajen servit un any que los altres servesquen altre any facen daquiavant conseyll generat en la dita ciutat e hajen tot aquell poder en totes coses la universitat tocants que consell general o la universitat daquella ciutat havia o haver podia axi per dret com per custum ans de la present ordinacio en tant que daquiavant nos crit nes ajust nes puxe cridar ne ajustar consell general o la universitat de la dita ciutat mas tant solament consell de les dites cincuanta personas ab lo dit consell special les quals segons dit es facen en totes coses universitat e aquella universitat daquiavant representen. E per tal que en la eleccio de les dites cent persones no puxa haver discordia nos haut sobre aço acort ab persones havents conexença del stament de la dita ciutat e de las personas dequella (parece dcquella, pero no una a) e haut axi mateix esguart que en lo nombre de les dites cent persones sien e capien axi majors com mijans e menors elegim de present les dites cent persones departides en dues parts ço es en cascuna part cinquanta personas axi com volem e ordonam que daquiavant facen ab lo consell special daquell any segons dit es consell general e representen tota la universitat de la dita ciutat: les quals cinquanta personas qui ab lo dit consell special volem facen consell general lo primer any son aquestes quis segueixen: micer Bernat Miquel Berenguer çes Comes savi Arnau dez Mas savi major de dies Arnau Boxo savi Bernat Galceran Bernat Amargos Romeu de Casanova major de dies Francesch Andreu Johan Vidal Pere Vilella Francesch Nerell menor de dies Thomas Ferrer mestre Bernat de Figuerola pus jove Francesch de Gostemps Ramon çes Comes secretari del duch Berenguer de Tresseres scriva del duch Bernat de Gamiçans
tota pecunia provinent a la dita ciutat axi dels justadors de taylles o de comun com de qualsevol altra persona o personas qui ara al present degen o daquiavant deuran alguna quantitat de diners a la dita ciutat per qualsevol manera o raho exceptat los diners o preus de les imposicions que la dita ciutat ven los quals per ordinacio de la dita ciutat reeb o deu reebre lo clavari qui paga los anuales que la dita ciutat fa: lo qual clavari general no gos ne puxe res donar a negu de la moneda de la dita ciutat sens manament del consell general o del consell special de la dita ciutat es assaber tro en la quantitat de que los dits consellers han poder de donar: lo qual manament haja a apparer per carta publica o per certifficacio en scrits feta al dit clavari per lo racional de la dita ciutat e segellada ab son segell: e si en altra manera lo dit clavari donave res de la pecunia de la dita ciutat volem e ordonam que allo que donat ne hauria no li sie rebut en compte per lo dit racional sens voluntat del consell general o del consell special de la dita ciutat: lo qual clavari general sie tengut de complir de present los manaments qui fets li seran de donar diners en la forma demunt dita per lo dit consell general e special o per los consellers en aytant com lur poder se esten mentre que diners tinga de la dita ciutat: e axi matex volem e ordonam que lo dit clavari haje a donar en poder del racional de la dita ciutat compte e raho daço que rebut haura per la dita ciutat de present e tota vegada que request ne sera per los consellers e per lo racional o sindich o procurador de la dita ciutat e aquell compte jurar e si al dit racional sera vist fahedor aquell cloure o finir: lo salari del qual clavari sia aquell que lo dit consell general ordonara ne ab lo dit clavari se poran convenir. E jassia quels quatre consellers axi elets sien del nombre dels cent jurats per nos atras elets e nomenats e hajen jurat de haverse be e leyalment en lo dit offici de juradia: empero per tal com molt mes coses se pertanyen de fer e de procurar als consellers que no als jurats de la dita ciutat volem e ordonam que daqui avant los dits quatre consellers axi elets cascun any lo die o lendema que elets seran si tots presents seran en la dita ciutat sino dins dos dies apres que en la dita ciutat seran e ans que puxen usar de lur offici de consellaria juren las coses seguents en poder del batle de la dita ciutat o de son lochtinent. Primerament juren que be e leyalment se hauran en lur offici e que per amor ni per desamor ne per prechs ne per diners ne per altra raho no diran ne consellaran ne faran sino ço quels sia vijares segons lur bona consciencia que sie rahonable et profitos a la dita ciutat. Item juren que no pendran servey de diners ne daltra cosa e si ho fan que en quatre dobles los hagen a tornar e res no menys stiguen a merce nostra o del batle de la dita ciutat. Item juren que no partiran de la dita ciutat sens consell e consentiment de lurs companyons axi empero que tota ora ni romanguen dos e que aquell o aquells qui ab aytal licencia partiran facen scriure al racional de la ciutat lo die quen partiran e lo die que tornaran: e si per ventura dels dos qui romandrien la un ne havia per alguna necessitat gran a partir aço no pogues fer sens consentiment del dit consell general lo qual en aquell cas o en cas que fos malalt o hagues altre just embargament hi hagues a provehir de un conseller que usas entro que aquell a qui lo dit consell general hagues dada licencia fos tornat o guarit o desembargat del dit embargament e no mes avant a prorrata daquell temps que hauria usat del offici li sie respost del salari daquell conseller en loch del qual sie subrogat: e aço fem per ço que en la ciutat romanguen tota hora almenys dos consellers. Item juren que no satribuiran mes poder que en los presents capitols es contengut. Item juren que aquells dells qui en la dita ciutat seran cascun dia se apleguen tots ensemps en un loch per parlar e tractar los affers de la ciutat e per lo regiment daquella almenys una vegada e mes si mester hi sera et que entendran en los affers qui lavors hi seran. Item juren que cascun any los dits consellers ço es aquells qui lavors seran en la dita ciutat per tot lo mes de març faran inventari o testament ço es que scriven los affers de la ciutat en que stan ne la ciutat que deu ne que li es degut ne quins carrechs ha ne quals persones tenen res de la ciutat ne li han a retre compte e generalment tots altres affers que ells sapien o saber puxen: e aquestas cosas mesas en scrits donenles als consellers quis elegiran lo primer dia dabril: e si aço fahien que pach lo perjuri cascu dels dits consellers sia caygut en pena de mil solidos de la qual lo batle nols puxe fer remissio e sots aquesta matexa pena sien tenguts de donar al racional de la dita ciutat en scrits tot ço quis deura a la dita ciutat o tendran daquella. Item juren que les coses profitoses a la dita universitat procuraran e les no profitoses o damnosas squivaran e que de tot lur poder e saber faran quels bens e les coses de la dita universitat sien guardades salves la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totas cosas preservats e que en special procuraran que sien demanats e cobrats tots deutes en lur temps deguts a la dita universitat segons que en lo capitol continent lo sagrament dels dits cent jurats pus largament dessus es contengut. Item juren que procuraran que tots anys tres vegades ço es lo primer dia de abril e lo primer die dagost e lo primer die de deembre se ligen tots los presents capitols denant lo dit consell general de setanta cinch e que no consintran ans aytant com en ells sera procuraran que tots los presents capitols sien tenguts e servats e que contra aquells en res per ells no sie fet. Item que los dits consellers ans que puxen usar de lur offici asseguren ab bones fermançes en juhi que finit lur offici retran dins spay de dos meses sens tota requesta compte de tot ço qui a lurs mans sia pervengut e hagen de mostrar al racional e que tot ço que detindran de la ciutat restituiran al clavari daquella ciutat si diners seran e si cartas o altres scripturas seran al scriva del consell: e si aço no fahien dins lo dit temps lo batle de Manresa qui ara es e qui per temps sera o son lochtinent a sola e simple requesta de paraula o sens scrits a ell feta per lo dit racional e encara per los consellers o sindich de la dita ciutat o per lescriva los forç a fer les dites coses e res no menys los forç part aço a pagar per pena mil solidos de la qual pena sien guanyades les dues parts al nostre fisc o al dit batle per nom daquell e la romanent tercera part a la dita ciutat de la qual pena nols puxe esser feta gracia ni remissio en tot o en partida ne alguna composicio per lo dit batle ne encara per lo portant veus de procurador ni altre official nostre ço es de les dues parts guanyadores al nostre fisch ne encara per lo consell general o special de la dita ciutat de la romanent tercera part guanyadora a la dita ciutat ans los dits officials nostres a simple e sola requesta del dit racional o altres dessus dits sens tot proces e consell de jutge hajen e sien tenguts de fer exequcio contra los dits consellers lo dit compte ne ço que de la ciutat tendran dins lo dit temps no retents tota appellacio compensacio retencio e qualsevol altra deffensio o scusacio remoguda ne alguna citacio o evocacio feta o posada cor a totes aquestes coses e altres qui valer los poguessen contra lo dit retiment del dit compte e daço que tendran de la dita ciutat renuncien ab sagrament en lentrament del dit lur offici si donchs no eren messions o altres coses que justament haguessen bestretas en loffici demunt dit e aquell offici durant lo qual lo dit racional los deye reebre en compte: e si los dits conselleres no feta la dita seguretat ne prestat lo dit sagrament presumien de usar del dit offici sien punits axi com a persona privada qui usa de offici publich al qual no es eleta e res no menys cayguen ipso facto en pena de mil solidos guanyadora e levadora segons que es dit de la dita pena de mil solidos demunt: E si per ventura algu o alguns qui fossen elet o elets en conseller o en consellers recusaven de pendre aquell offici o de fer lo dit sagrament e seguretat lo batle de la dita ciutat o son lochtinent per imposicio de penas e altres remeys de dret los forç a pendre lo dit offici e a fer aquell sagrament e segurctat tota appellacio e excusacio remoguda: e totes les dites coses en lo dit prop capitol contengudes axi de la seguretat com de encorriment de penes com de totes altres coses en aquell capitol dites se servan en misatgers qui per part de la ciutat seran tramesos a nos o alguna altra persona e en cuyllidors de questes e de comuns e en totes altres coses qui moneda privilegis cartas e altres cosas reebran de la dita ciutat o res per aquella ciutat administraran e res no menys juren que be e leyalment se hauran en lur offici e en aquell frau no cometran. Item que los dits consellers hajen e sien tenguts de oir e de tractar tots affers de la dita ciutat per grans o per pochs que sien empero que aquells no puxen diffinir ne determenar per lo dit consell general o per lespecial segons la forma devall scrita exceptat que puxen donar a correus e a altra persona qui treballat hagues per la ciutat entro a quatitat de deu solidos e no mes e daquells deu solidos fer manament al clavari de la dita ciutat. Item que los dits consellers aquells empero qui en la dita ciutat presents seran se ajusten es sien tenguts de ajustar cascun dia almenys una vegada o mes si mester hi sera en la casa del consell per los affers que en la ciutat se hauran a fer o a tractar e si los affers son tals ques deguen diffinir e determenar per lo consell general segons la forma dessus e dejus contenguda hajen lur acort ab lo consell special o encara ab savis en dret si la qualitat del fet ho requerra que savis hi haja mester sobre aquells affers e haut aquell acort sobre los dits afers e no abans façan ajustar lo dit consell general e denant aquell consell diguen e proposen los dits affers et quels diguen e que ells nantenen nen han trobat dacort e despuys aquells de consell general diguen dun en un son vijares e con la un parle laltre no parle puys ço que les dues parts dels presents del dit consell general diffinira sie haut per fet diffinit e determenat. Item quel dits consellers qui ara deuran esser elets ço es aquells qui en la dita ciutat seran presents sien tenguts dins deu dies apres que elets seran de fer cercar tots privilegis cartas e altres scripturas de la dita ciutat e aquellas posen en una caxa que stiga en la casa del dit consell o lla on lo consell special dejus scrit o lo general demunt dit acordara: la clau de la qual caxa tinga lo scriva del dit consell o aquella persona que lo consell general o special acordara: e si lo dit scriva la te o altra persona aquells privilegis e cartas prengue ab inventari del qual se faça carta publica. E per ço que aquells privilegis nos hajen soven a trer de la dita caxa se registren es posen tots en un libre de pergami per lescriva del consell e ques registren segons orde de canallar: lo qual scriva com registrats sien sie tengut de fer repertori o una taula en lo dit libre e lo nombre de las cartas per ço que per aquella taula pus leugerament sie trobat en qual carta sera lo privilegi que hom cerquara: e aquest libre stiga en la dita caxa el tingue lo dit scriva segons que la un dels dits consellers acordara: axi matex de les cartes publiques ques hauran afer les quals de necessitat per scriva de la scrivania publica de la dita ciutat se han a pendre tenguen un libre qui stiga en aquella scrivania en lo qual e no en altre se meten les dites cartes. Item que algu no puxe esser conseller de la dita ciutat si donchs o ell o son pare no han tengut domicili per deu anys en la dita ciutat ne encara pare e fill dos frares ne oncle ne nebot puxen esser en un any mateix consellers. Item que algu quis digue habitador de la dita ciutat qui no tenga son alberch ab sa muyller e ab sa companya la major part del any en la dita ciutat no puxe esser conseller ne jurat daquella. Item si alguna persona sera elegida per lo consell general o special de la dita ciutat a qualsevol fet o fets que haje a fer o a tractar per la dita ciutat del qual fet o fets la dita persona entena haver paga de la dita ciutat volem e ordonam que ans que la dita persona us daço a que sera stada elegida per lo dit consell si sera present en lo dit consell qui fara la dita eleccio o si no hi sera present denant los dits quatre consellers de la dita ciutat o almenys dels dos consellers diga al scriva del consell que ell enten a esser pagat de la dita ciutat dels treballs que fara per vigor daquella eleccio e lo dit scriva sie tengut de scriure les dites paraules en fi de la eleccio e con aquella persona haura dit denant lo consell o denant los consellers: e si axi en la forma demunt dita nos
trobave scrit per lo dit scriva volem e ordonam que aquella persona no puxe res demanar ne haver de la dita ciutat daço que hagues treballat per vigor daquella eleccio: e aço sie axi entes en eleccio de moltes persones com de una sola persona. E per tal com volem que per les dites cent persones desus nomenades qui jurats son appellades axi en consell general com en special la dita ciutat sie regida e administrada o per aquells qui subrogats seran en loch daquells els hajem departits per ço que nols sie tan gran carrech en dos consells generals segons que per nos demunt es ordonat e per tal com lo consell special cove de tenir pus sovin que no lo general per menys carrech e trabayll a haver a les dessus dites persones e que hajen algun entrevall de repos: fem de les demunt dites cent personas qui jurats son appellades quatre parts qui facen quatre consells specials ço es en cascuna part vint e cinch personas les quals vint e cinch personas volem e ordonam que facen consell special daqui avant en la dita ciutat es a saber vint e cinch personas un any e les altres vint e cinch personas altre any e axi en les altres tro totes les dites cent persones hajen servit en lo dit offici segons que per nos devall les dites personas son nomenadas e ordonadas: e con totes les dites cent persones hauran axi servit lo dit offici volem e ordonam que tornen servir lo dit offici aquellas vint e cinc personas o aquellas que subrogades hi seran o si subrogaran en cas que haja loch qui primerament començaran o servir e per conseguent les altres persones del dit nombre: e aquesta forma demunt dita velem sia servada daqui anant en lo dit consell special. E les vint e cinch persones qui volem façen consell special lo primer any son aquestes quis seguexen: Eymerich Sallent micer Darnau dez Mas Berenguer de Luça savi Asbert çes Valls Pere de Muntcenill Romeu fill den Romeu de Casanova Bernat de Sobrebalç Berenguer dez Camp Borthomeu Amargos mercader Pere Sarta mercader Francesch de Palou mercader Jacme dez Guix mercader Guillem Guiu Jacme Darlambau Galceran dez Prat Bonanat ça Rola Bernat Miquel cuyrater Francesch de Garzila Bernat de San Johan cuyrater Guillem Dalmau çabaterre ça Coma çabater Pere de Busquet çabater Pere de Muntserrat sartre Bernat Soler sartre Borthomeu de Vilanova manya: e les altres vint e cinch personas qui volem facen consell special lo segon any son aquestes quis seguexen: micer Bernat Miquel Berenguer ces Comes savi Bernat Galceran Francesch Andreu Francesch de Gostemps Francesch Nerell menor de dies Thomas Ferrer Ramon çes Comes scriva del duch Bernat de Gamiçans mercader Jacme Sarta mercader Bernat Exercell mercader Francesch Amargos mercader Bernat de Palau draper Pere Barriach specier Pere Draper Francesch dez Puig specier Guillelm dez Guix cuyrater Ramon Ferrer Bernat Ruvira cuyrater Romeu ça Grau Pere Roset çabater Pere Palliceres çabater Lorenz dez Pujol çabater Jacme Pedriça assaunador de pells Francesch de Matestach parayre: e les altres vint e cinc persones qui volem facen consell special lo terç any son aquestes quis seguexen: micer Francesch Dortigues Francesch Nerell major de dies Bernat de Ferrera savi Galceran de Casanova Pere Galceran Francesch Dalçamore Johan Miquel Francesch Ferrer fill den Guillelm Ferrer Ramon de Palau draper Pere Amargos Bernat Massaguer mercader Berenguer Ledo mercader Francesch Cardona Bernat de Grimosachs Jacme Belloc pus jove Bernat Oliver mercer Pere Çubach cuyrater Pere de Subirana cuyrater Francesch de Matamala Ramon de Comajoncosa çabeter Pere de Torroella çabater Marti de Boyons Bernat dez Trull assaunador de pells Berenguer Segui perayre Bernat Voltrera sartra: e les altres vint e cinch personas qui volem facen consell special lo quart any son aquestes a quis seguexern: Arnau dez Mas major de dies savi Andreu Boxo savi Bernat Amargos Romeu de Casanova Pere Vilella mestre Bernat de Figuerola pus jove Berenguer de Tresserres Johan Vidal Pere Ricolf mercader Berenguer Canet draper Pere Boti Ramon ça Torra Bernat dez Prat mercader qui sta al carrer Durgell Jacme Amargos fill den Borthomeu Jacme de Socarrats mercader Ramon Sarta cuyrater Jacme Corb cuyrater Johan de Canyeles cuyrater Valenti de Valloria Jacme dez Far çabater Francesch Respay çabater Guillem dez Poal Ramon Cabrera Francesch Rourich sartre: lo qual consell special de vint e cinc personas segons que per nos demunt es ordonat volem e ordonam que haja tot aquell poder en totas cosas la universitat de la dita ciutat tocants que consell special james hac e ara ha al present aquell consell special qui vuy es axi per dret e per privilegis com per custum exceptat en vendes de censal mort o de violari o de proprietats o daltres bens e coses axi sients com movents de la dita universitat e en eleccio de consellers de mostaçaf de racional de clavari general de tallador de questa o de comu de prohomens o sindichs que la dita universitat hagues a tremetre a corts generals o particulars o a parlament nostre o nostres o de nostres successors com totes les demunt dites coses reservam e volem esser reservades al demunt dit consell general e per aquell volem aquellas esser fetes con loch hauran de fer. Encara mes volem e ordonam que si al dit consell general o a les dues parts daquell apparra que al dit consell special daquell any e dels altres anys esdevenidors a temps cert o a per tots temps sia tolt mes poder que al present no li tolem de una cosa o de moltes o que li sie mes poder donat que al present no li donam que axi en tolre com en afegir o ampliar poder al dit consell special de una cosa o de moltes o daquelles que al dit consell general plaura axi a temps com a per tots temps e aquella o aquellas toltes e reservades restituir a per tots temps o a temps segons que al dit consell general sera vist fahedor: e si per ventura lo dit consell special se atrevia de fer negunes de les dites coses qui per nos e lo dit consell general li fossen prohibides o vedades que aquellas fossen casses et vanes e freturassen de tota efficacia e valor. Item que les dites vint et cinch persones qui jurats son appellades en les quals haura segons la forma per nos demunt ordonada quatre consellers les quals vint et cinch personas fan e deuen fer consell special segons per nos es demunt ordonat volem e ordonam que con consell volran tenir ques hajan a convocar primerament ab veu de crida en los lochs acustumats e puys ab alberans segons que dessus es dit del consell general: empero per be que les dites vint e cinch persones fossen axi convocades no pogues dit esser consell special si almenys no hi eren presents deu personas dels dits jurats e dos dels consellers: e si les dites deu persones dels dits jurats e dos dels consellers hi seran presents volem aquells facen et puxen fer consell special la absencia dels altres no contrestant e puxen tractar dels fets e dels negocis de la dita ciutat per pochs o per grans que sien e aquells decisir e determenar si a ells sera ben vist fahedor segons lo poder per nos demunt al dit consell special donat o li seria donat per lo dit consell general: e si seran cosas ço que lo dit consell special tractara o parlara que lo dit consell nou puxe decisir o determenar ans ho haja a fer lo consell general en aquell cas si lo dit consell special ho acordara sie convocat segons la forma per nos demunt ordonada lo dit consell general. Empero volem e ordonam que de qualsque fets per grans o per pochs que sien de ques tracta es parle en lo dit consell special de las ditas vint e cinc personas que nos puxa res decisir ne determenar o finar ne scriva non gos penre carta e siu fa que no haja neguna efficacia o valor si dues persones o mes del dit consell contrestaran en ço qui fer o determenar si volra: mas la contradiccio de una persona aquella no contrestant ço que per lo dit consell sera fet o determenat haja força e valor e dallo volem sia feta carta publica per notari si lo dit consell len volra. Item que la convocacio del consell special faça e haja a fer lo batle de la dita ciutat o son lochtinent axi per crida com per alberans a requesta de aquellas personas a requesta de les quals consell general se ha a convocar segons que dessus es dit axi que la pena e totes coses sobre la convocacio de consell general dessus ordonades sien haudes per repetides en la convocacio daquest consell special. Axi matex entenem e declaram que en les penes dessus dites en les quals daço special provisio no es feyta se tinga aytal forma o manera ço es que daquellas penas sien guanyades dues parts a nos o al nostre fisch e la romanent tercera part a la ciutat e que aquellas penas leu e levar puxe e haja lo batle de la ciutat qui ara es o per temps sera o son lochtinent tota appellacio e contradiccio remoguda e que aquell batle ne encara portant veus de procurador no puxe fer gracia de les parts a nos pertanyents si donchs lo consell general demunt dit nos tenie per content de la sua part e que no puxe haver les dues parts pertinents a nos sens que no haja la part a la dita ciutat pertanyent axi que ensemps tota aquesta pena se deman es leu. Empero volem e ordonam que negunes de les demunt dites penes pecuniaries en los presents capitols contengudes en les quals nos hajam part per nos ne per nostres officials no puxen esser exigides ne levades ne hajen loch de exigir ne levar tro que per los consellers o per lo sindich o procurador de la dita ciutat sien o fossen acusades la qual accusacio hagues apparer per scriptura publica. Item volem e ordonam que si en los dits capitols exien algunes coses obscures o dubtoses segons vijares del dit consell general que aquellas lo dit consell general o les dues parts daquell segons la forma per nos demunt ordonada pogues declarar e interpretar segons son vijares o coneguda hoc encara tolre e affigir en los dits capitols ço que ben vist li sera a sa coneguda e volem valega tant com si per nos era declarat o interpretat o tolt o affegit la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totes coses preservats: e la ordonacio demunt dita volem que dur del primer dia del mes de abril primer vinent a deu anys e puys tant e tant longament tro que per lo consell general demunt dit o per les dues parts daquell sie en tot revocada o en partida adobada com apres dels dits deu anys donam al dit consell general poder de corregir e de mudar la present ordinacio o de affigir si empero a nos plaura.
- Ac supplicato nobis per eundem nuncium vestrum quod ipsa capitula et omnia que continent laudare approbare et de novo concedere dignaremur supplicacione hujusmodi suscepta benigne prospectis in hiis bono statu et comodo evidenti vestri dictorum universitatis et singularium ac reipublice civitatis predicte cujus profectibus innitimur toto corde ac respectu notabilis et grati subsidii quod nobis facitis pro felici viagio quod de proximo facere intendimus ad regnum Sardinie Domino concedente: tenore presentis preinserta capitula que per fidelem consiliarium nostrum Bernardum de Ponte legum doctorem pro parte nostre curie recognosci fecimus et omnia que continent laudamus approbamus ratifficamus et confirmamus ac ea de novo concedimus vobis universitati ac singularibus supradictis volentes statuentes et ordinantes ac vobis concedentes expresse quod consilium sit et celebretur in dicta civitate de cetero sic et prout in preinsertis capitulis continetur. Mandantes per eandem gerenti vices gubernatoris in Cathalonia vicario Bagiarum et probis hominibus dicte civitatis ceterisque universis et singulis officialibus judicibus comissariis et nostris subditis universis et dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris sub pena mille florenorum de bonis cujuslibet contrafacientis quociens contrafactum fuerit habendorum et nostro applicandorum erario et sub ire et indignacionis nostre incursu quatenus laudacionem approbacionem ratifficacionem et confirmacionem ac de novo concessionem nostras hujusmodi quas durare et valere volumus per decem annos a data hujusmodi in antea continue numerandos et ex tunc quamdiu nobis placuerit et non ultra vobis teneant et observent tenerique et observari faciant inviolabiliter per quoscumque et non contrafaciant vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. Data Valencie vicesima quinta die marcii anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo tercio regnique nostri septimo. - Andreas Salvator. - Arnaldus Manyosa mandato domini regis facto per Johannem Garrius consiliarium et locumtenentem thesaurarii. - Nicholaus Moratoni regens thesaurariam habuit hanc pro visa. - Idem.