Instruccions, Johan Colom, Empurda

 

Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya fetes ab intervencio de la ciutat de Barchinona al honorable mossen Johan Colom cavaller lo qual es delliberat anar en les parts de Empurda ensems ab lo honorable mossen Francesch Ramis ciuteda elegit per la dita ciutat per les coses devall scrites les quals lo dit mossen Johan fara menajara tractara e expedira ensems ab lo dit mossen Ramis e no sens ell.
Primerament lo dit mossen Johan Colom ira al noble baro de Cruylles capita hon que sie liurant li la letra de creença que sen porta e ensemps ab lo dit mossen Ramis tractara menejara e concordara ab lo lit baro les coses que se han a fer per strenyer la ciutat de Gerona e per anar a la muntanya vers los enemichs secassos den Verntallat encarregant lo que les coses son per ell menejades molt lentament e tarda de que moltes gents daquelles parts e altres murmuren e li impingexen carrech. E per ço cove ho expedescha altrament e ab major diligencia que no ha fins aci a fi les coses no vagen per dilacions ne ab complasencies car per molts es fet notable que lo dit baro volrie la guerra duras tots temps. Es donchs necessari les coses prenguen millorament per manera los pagesos circumvehins de Gerona e altres de la bona part resten en repos e vinguen mes voluntaris en pagar e que lo dit baro com hira a la dita muntanya lexen companyia mossen Johan Çariera cavaller qui ja te cert nombre de gent a cavall part dels rocins qui huy son ab lo dit baro com sie molt necessari per tal que la dita ciutat stigue jutjada com se pertany fahent lo dit mossen Johan Colom ensemps ab lo dit mossen Ramis sobre les dites coses tot lo que pora e vist li sera a fi les coses sien compostes degudament e promtament exequtades a honor del dit Principat e asegurat a benavenir de aquella provincia per forma lo dit mossen Johan Çariera e dits pagesos qui paguen lo sosteniment de la gent darmes resten contents ab los quals pagesos o ab les persones a aço per ells eletes comunicara si mester sera e dara orde paguen e facen tot ço que es contengut en los capitols sobre aço fets qui son en poder del dit noble baro e dels quals per ell sera dada copia al dit mossen Johan si la volra per son avis e en fer les dites coses lo dit mossen Colom sera breu tant com possible sie per tant com la sua anada en Castello e molt necessaria e de cuyta.
En apres lo dit mossen Johan Colom ira a la vila de Castello Dempuries e liurara als consols de aquella la letra de creença que sen porte e dira als honorables En Nicolau Andreu loctinent de capita e a mossen Francesch Scot e Andreu Tressa a dos dels dits consols que los dits deputats e consell han rebuda lur letra e oyda la creença explicada per En Bernat Rocha o que resten molt contents dels avisos els comenden molt de lur bona voluntat e diligencia que han en la conservacio de la dita vila. E per ço los dits deputats e consell e consellers e consell de Barchinona volents e desitjants fer les coses degudament e segura trametem a ells dits mossen Johan Colom e mossen Ramis per comunicar ab los dits loctinent de capita e consols de les coses necessaries per bon stament daquella com sie vist alguns dels capitols derrerament fets per causa de la entrada del dit baro no poder star per esser de directo contra les deliberacions del Principat e desijants a la justa querela de aquell. E per ço han mester millorament axi en los oficials com de don Enrich e fara apuntament de les dites coses ab los dits consols e com sien apuntades dara orde comunicant ne primerament per millor conduccio de aquelles ab los dits loctinent de capita e dos consols dessus nomenats per part de (ds) la dita (dila) vila sien trameses algunes persones tant per les dites coses apuntades quant encara per refermacio de privilegis e tractament fahedor com restara
daqui avant lo dit comdat per utilitat sua e dels poblats en ell car cove de aço se face deliberacio en la qual los dits deputats e consell consellers e consell volen la dita vila capie e sente desijants tractar aquells com a germans.
Informar se ha axi matex cautament lo dit mossen Johan Colom si en la dita vila ha persones qui mogudes de cupiditat afecten e treballen haver dels oficis
del comdat e fassen memorial qui son aquelles e a quin fi tiren.
Item se informara ab los dits loctinent de capita e dos consols si ha res sentit del fet de micer Sala que scrivie en Pere Selles ab la letra de la qual lo dit mossen Colom sen porte copia la qual letra lo dit mossen Colom havia a sa ma e portara en sa propia forma per tant com per alguns es dits no esser procehida del dit misser Sala ans esser ficta o falsa e del que sentiran faran memorial.
Axi matex se informara ab los dessus dits consols e loctinent de capita quals homens ha a la dita vila de contraria opinio a la terra e qui perceveren en lur
mal obrar e fasen memorial de tot. (La Gestapo catalana de 1463)
Item se informara si les monjes qui son en la dita vila es dirie no stan be en aquella algun porien portar alguna incomoditat e si trobara lur stada portara algun inconvenient dara orde ensemps ab los dits loctinent de capita e consols aquelles sien expellides de la dita vila si empero no es vist axi deures fer façe memorial lo dit mossen Colom de elles qui son com stan quina voluntat tenen e ab quines gents comuniquen a fi los deputats e consell puguen delliberar lo que sia faedor.
E si desordens alguns per les gents del dit baro de Cruylles capita seran stats fets a la dita vila cautament facen memorial stesament.
E com los dits deputats e consell tinguen molt a cor la conservacio e repos de la dita vila e devant ells sien impingits molts carrechs e culpes al honorable En
Amigo donzell olim capita de aquella lo qual ab sa letra d¡u se vol molt scusar e venir en Barchinona per donar raho de si matex. Lo dit mossen Johan Colom ensemps ab lo dit mossen Franci Ramis parlara ab ells la hora quels semblara e de part dels dits deputats e consell li dira ques dispongue venir a ells per esser oyt e per benavenir seu car ells lo volen tractar degudament e axi dara orde lo dit Aranyo e encare lo dit Pere Sellers vinguen ab ells ho sens ells en tota manera si empero ells se metien entorn prengua consell lo dit mossen Colom dels dits loctinent de capita e consols e ab intelligencia de aquells conduescha la lur venguda com millor pora ab aço empero que venint lo dit Aranyo no sie feta novitat alguna als oficis que huy regeix ço es que algu o alguns nos inmistesquen en aquells ho algu dells.
En totes le coses dessus dites lo dit mossen Johan Colom se haura ab diligencia usant de prudencia o providencia segons los negocis e la concurrencia del temps requeren e desempaixara com abans pora per retornar promtement. Data en Barchinona a V de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

CVII. Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.

CVII.
Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. scientes et attendentes pro parte vestri fidelium nostrorum consulum ville Perpiniani nomine et pro parte universitatis ipsius ville et singularium ejusdem nobis fuisse humiliter presentata quedam capitula continentie subsequentis:
- Per moderacio del us et exercici del offici dels sobreposats de la orta de la vila de Perpenya son ordonades les coses seguents. Primerament quels dits sobreposats appellats de la orta de Perpenya a dicisir et declarar les questions et contrasts de gents sobre tales et dans donats en les possesions de homens de Perpenya et altres coses sien quatre axi com tro ara es acustumat ço es saber aquells dos del mester quels ortolans de la dita vila tots anys han acustumat elegir et aquells dos de la dita vila quels consols daquella tots anys acustumen elegir et que elegexen en la vigilia de la festa de sant Johan de juny. Pero si alcun any o anys apparie als consols de la dita vila esser fahedor que daquells dos quells elegexen ni hagues un dells forans habitadors de la dita vila que ho puguen fer ço es saber que pusquen elegir un de la dita vila et altre dels dits forans habitadors daquella o sils apparie fahedor que abdosos fossen de la dita vila quels pusquen elegir tots anys en la dita vigilia axi com es acustumat: aço retengut et reservat que si era questio o contrast davant los dits sobreposats de qualque cosa pertanyent a lur offici entre dos parts et la una part era ortola de la dita vila muller o fill de ortola et laltre part no era ortola ans fos altre menestral o persona de la dita vila o fora la dita vila que en tal questio o contrast no entervenguen ne hagen entervenir sino tres dels dits sobreposats ço es saber la un daquells dos del mester dels ortolans et los altres dos que no seran del dit mester et si fahien lo contrari quel juy o declaracio quells farien fos cas et va et no hagues valor. Item que si algun hom de Perpenya ha terres o possessions en terme de algun castell o loch de la terra qui faça comu et en les dites terres o possessions o fruyts daquelles li sera dat dampnatge o li sera feta tala quel hom de Perpenya sia tengut de denunciar al batle o a un consol jurat o sindich o en absencia lur a dues persones del loch on la possessio o possessions seran en les quals haura pres lo dan o tala et la dita extimacio intimen o denuncien al dit hom de Perpenya et si li plau la extima dins altres dos dies continuament seguents li facen satisfer lextima que feta hauran: et si nou fan dins lo dit temps quel dit hom de Perpenya hi puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya et perseguir la cosa axi com vuy se fa. Et en cas que dins lo dit temps lo dit batle o consols fessen satisfer al dit hom de Perpenya si de la extima feta per lo batle o consols o per los deputats per ells dels dits lochs lo hom de Perpenya no era o sera content que puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya los quals si per aventura faran semblant extima o menor quel batle o consols o altres per ells en aço deputats hauran feta quel home de Perpenya en aquest cas sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats et en aquest cas noy haje apellacio. Et si per ventura los sobreposats la fahien major quels dits batle o consols o per ells deputats quel hom del castell o comun si de comu se seria clamat sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats: pero en aquest cas sia legut a cascuna de les parts appellar sils sera vist faedor et perseguir lur fet axi et per la forma et manera que huy se fa: et aquell qui a la fi no obtendra sia tengut de pagar les messions: ço es que si lo hom o comun de fora obten finalment que la extima feta per los homens del castell era justa o menor de aquella que lo hom de Perpenya pach la anada dels dits sobreposats et totes altres messions et si lo home de Perpenya obten finalment major extima que per los homens del castell no li era stada feta que aquell de quis sera clamat li sia tengut de pagar totes les messions entegrament. Et semblant juy sia fet al hom estranger si nos ten per content de la extima dels homens del castell: axi matex per lo contrari si algun hom de Perpenya fa tala a algun estranger ço es que no fos de la dita vila que aquell que haura presa la tala ho denunciu al batle o consol jurats o sindichs o a aquell o aquells qui en aço per ell o ells seran deputats del loch on sera la possessio on la tala sera feta o en absencia lur a dues persones del dit loch les quals dius lo temps dessus dit façen lur extima et la denuncien al hom de Perpenya quis dira haver feta la tala. Et si dins lo temps dessus expressat lo dit hom de Perpenya haura satisfet a aquell qui haura presa la tala quey puxa lome del dit castell manar los sobreposats de Perpenya. Si empero en aquesta denunciacio faedora per lome de Perpenya o altre per ell o contra lom de Perpenya se seguia negacio de part o contradiccio per manera que sen hagues fer juhi: en aytal cas la cosa haja a venir denant los sobreposats de la orta de Perpenya per ço que en nengun cas o partit lo hom de Perpenya no sia tengut de fer juhi fora son ordinari directament o indirecta ne en neguna altra qualsevol manera. Item si algun de Perpenya o altre qui no fos de Perpenya vendra denant los sobreposats requirint los que vagen extimar en alcun loch o lochs alguna tala o dan a aquell donat quels sobreposats lo interroguen si ho ha denunciat al batle o consol jurat o sindich o altres persones del dit loch o lochs axi com dessus es dit on la possessio o possessions seran en que lo malifici sera estat fet et si ha servada la forma en lo segon capitol dessus contenguda: et si diu que hoc si es hom de Perpenya o estranger que sia tengut a son sagrament et pres aquest sagrament per los sobreposats que puxen anar en la manera que poden et han acostumat segons los provilegis de la dita vila us et observancia de aquells. Et en cas quels dits sobreposats anassen menys de la dita interrogacio et informacio prop dita que no pugen forçar alguna de les parts de pagarlos de la anada. - Item que si aprop la extima feta per los dits batle o consols jurats o sindichs altres per ells deputats a aço se seguia plet entre les parts et sen fahien appellations que neguna de les parts vulles lom de Perpenya vulles lestranger no puxa allegar la extima feta per los dits homens de castell per sententia com axi com dessus es dit nos sia dada per manera de juhi ans les parts hagen obtenir aytantes sententies com haurien si la dita extima no era feta. Item que de tots altres contrasts et questions ço es de carreres de feuders de margens de agulles de regatius de aygueduts o de altre qualsevol exceptat de les dites tales et dans se hage recors als dits sobreposats los quals puxen aquelles conexer sentenciar determanar et executar en la manera que poden et han acustumat segons los privilegis de la dita vila us et observancies de aquelles les coses contengudes en los dessus dits capitols no contrastans. Item que los dits sobreposats pus que hauran vists a ull los lochs dels contrasts et questions en que seran requests de anar et seran anats vinguen fer les dcclaracions et determinacions que oides les rahons et drets de les parts hauran a fer sobre aquelles et facen dins la dita vila de Perpenya en loch daquella hon han acustumat tenir et fer juhi exceptat daquelles que be nos poden declarar ne determenar sino al loch del contrast vesen a ull. Item que quant los dits sobreposats trametran lur saig o saigs en algun loch fora la vila de Perpenya per citar les parts o per citar testimonis o per fer assignacions o per fer execucio per prenament de penyores o en altre manera contra aquells qui hauran condempnats los dits saig o saigs lurs sien tenguts et hajen primerament requerir lo batle del dit loch o son lochtinent ol saig si ni ha qui facen les dites citacions o assignacions o execucions per prenament de penyores o en altre manera: et si lo dit batle del dit loch o son lochtinent o saig daquell les dites citacions assignacions o execucions fer no volra o fer allongara en cascun dels dits casos lo dit saig o saigs dels sobreposats en fadiga et falliment del batle del dit loch o de son lochtinent o del seu saig puxe fer o faça les dites assignacions citacions et execucions et prenaments de penyores axi et per la manera que sera manat per los dits sobreposats et que sobre la dita fadiga en cas que altra prova noy hagues sia donada fe a relacio del dit saig o saigs dels dits sobreposats. Item si per aventura lo dit saig o saigs dels dits sobreposats no trobaven al dit loch lo batle o son lochtinent o saig de aquell que ho hajen intimar et requerir a la casa del dit batle o del dit lochtinent o a la muller companyas daquells a fi de que hi trameten missatge et quels facen venir: et si no venie o venie e no complie les dites coses a que seria request adonchs en fadiga et falliment lur los dits saig o saigs dels dits sobreposats puxen fer facen et complesquen les dites citacions assignacions et execucions et prenaments de penyores axi com dit es. Item com sia per privilegi quels dits consols poden tots anys elegir un saig de la cort del batle de la dita vila o altre qualsevolra qui faça les citacions execucions et altres coses al offici dels dits sobreposats pertanyents et quel dit batle aquell et no altre haja a metre et jurar en poder seu: volem que daquiavant pus que lo saig haura jurat en poder del dit batle no sia tengut de jurar en poder del veguer de Rossello ni de negun altre official nel dit saig sia tengut de tenir taula axi com ne los dits sobreposats nel dit saig son acustumats la dita taula tenir: pero sia entes que si als consols de la dita vila qui ara son et per temps seran ab lo consell general daquella apparia quant que quant esser pus profitos et plus expedient a la dita vila et singulars habitants daquella usar dels privilegis et ordinacions de la dita vila o algu o alguns daquells en o sobre o contra les dites en coses los dits capitols contengudes en tot o en partida quels dits consols et singulars habitadors de la dita vila els dits sobreposats presents e sdevenidors ho pusquen fer et usarne en tot o en partida totes et aytantes vegades com als dits consols presents et venidors ab lo dit consell sera vist faedor et pus sils volran los dits privilegis et ordinacions et us de aquells en tot o en partida lexar et a les coses dessus en los presents capitols contengudes tornar et daquelles usar en tot o en partida et en aço puguen variar totes et aytantes veus quant que quant los dits consols ab lo dit consell volran et a ells sera vist fahedor.
- Ad supplicationem perhumilem vestri pro parte dictorum consulum et proborum hominum ville Perpiniani prefate capitula preinserta et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ac nostre confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per presentem cartam nostram gubernatori Rossilionis et Ceritanie vicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo Perpiniani ceterisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus quatenus laudacionem et approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostras hujusmodi ratas gratas et firmas habeant teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data in villa Turricelle de Montegrino (Torroella de Montgrí) duodecimo die madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo sexto regnique nostri decimo. - Vidit Sperendeus. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Testes sunt Berengarius episcopus Gerundensis frater Berengarius Marchi magister Muntesie Eymericus de Scintillis Eximinus Petri de Arenosio et Hugo de Angularia camerlengi. - Dominus rex presente thesaurario mandavit michi Jacobo Quinta. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Idem.

Donacions enfranquiments esparces, senyor rey, Pere, Johan,

DONACIONS E
ENFRANQUlMENTS ESPARCES FETS PER LO SENYOR REY EN P. E PER LO SENYOR
REY EN JOHAN A DIVERSES PERSONES EN LOS COMTATS DE ROSSELLO E DE
CERDANYA DE QUE LO PATRIMONI DEL SENYOR REY HA PRESA GRAN DIMINUCIO
SEGONS QUES SEGUEIX.

Universitats de Clayra.

Primerament lo senyor Rey En Johan ha enfranquits en
franch alou los homens de la universitat de
Clayra del dret del pasquer dels lurs bestiars de que
lo senyor Rey acustumava de haver uns anys ab altres de XX en XXV lliuras.

Diverses universitats de Rossello de Conflent
e de Cerdanya.
Item lo dit senyor Rey En P. e encara lo dit
senyor Rey En Johan han enfranquides diverses universitats e persones
poblades en Rossello e en Conflent e en Cerdanya e encara en altres
lochs de Cathalunya del dret de la leuda e
passatge que devien pagar de que lo dit patrimoni se es
diminuit uns anys anys ab altres entorn …. CCL
lliuras.
Johan Fabre.
Item lo senyor Rey En Johan ara
regnant ha venut an Johan Fabre burges de Perpinya les postats
e drets senyories e dret de prelatura e fadiga de
retenir quel senyor Rey havia en la força
de Montbran en Rossello qui es força
molt notable.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venuda
al dit En Johan Fabre la senyoria de la Vall de Sent Marti dels
castells de Rossello.
Idem.
Item hi ha venudes les postats e
drets senyories e dret de prelatura e de fadiga de retenir quel dit
senyor havia en lo castell de Areleu en Conflent.
Johan
Fabre.
Item ha venuda lo dit senyor Rey En Johan al dit Johan
Fabre la jurediccio civil e criminal drets senyories luismes e
forescapis quel dit senyor havia en la saionia (Sajonia
más arriba) de Serdanya en terra de Conflent.
Ramon
Dabella. (de Abella)
Item lo senyor rey En Johan ha
donat a mossen Ramon Dabella tot lo cens dreta
senyoria forescapi e tot altre dret quel dit senyor Rey hagues en
lostal den Perestortes dins la vila de Perpinya.

Berenguer Dortafa.
Item
lo senyor Rey En Johan a venut a mossen Berenguer Dortafa
la jurediccio quel senyor Rey havia en la vila e termens de
Brulla ensemps ab X solidos de cens quel abat de Sant Ginis
fahia cascun any al senyor Rey e ab XV solidos de cens que
fahia cascun any En Berenguer dez
Vivers.
P. de Berga.
Item lo senyor Rey En Johan ha dats
an P. de Berga alguns censes menuts forescapis drets e senyories quel
dit senyor Rey havia en lalberch quel dit en P. de
Berga ha dins Perpinya e en alguns altres alberchs contiguus
a aquells.
Berenguer Dortafa.
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha donat a mossen Berenguer Dortafa la jurediccio e recullita
dels homens del loch de Vingran qui dabans
eren de recullita del castell Dopol lo qual es del
senyor Rey e ara hanse a recullir en lo castell de
Tautaull lo qual es del dit mossen Berenguer axi
que en cas de necesitat lo senyor Rey ab sos
diners hauria a fornir lo dit castell Dopol de
vitualles e de gents.
Johan Fabre.
Item ha lo dit
senyor Rey En Johan venudes an Johan Fabre burges de Perpinya
XXXIII lliuras de renda quel dit senyor acustumava de reebre
sobrel dret del pasquer del loch de Vinça
en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo senyor Rey en P.
dona al vescomte Dilla lo feu e les postats del
castell de Paracolls en Conflent.
Gispert de Tregura.

Item lo dit senyor Rey en P. dona a mossen Gispert de Tragura
castella del castell de Perpenya dues somades de mena
de ferre cascun dia les quals a raho de XII diners cascuna
vallen lany XXXVI lliuras.
Jacme Quinta.

Item lo dit senyor Rey En P. dona an Jacme Quinta scriva del
senyor Rey un alberch lo qual era per habitacio del dit senyor en
Vilafrancha de Conflent.
Idem.
Item lo senyor Rey En Johan ha
donat al dit Jacme Quinta I.a somada de mena de ferre cascun
dia qui pot valer cascun any …. XVIII lliuras.
Berenguer
Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene a mossen Berenguer Dolms la
jurediccio quel senyor Rey havia en los lochs de Pi de Mancet de
Toren e de Vuytesa en Conflent.
Idem.
Item vene lo senyor Rey
En P. al dit mossen Berenguer Dolms tota la jurediccio quel dit
senyor havia en los lochs de Caudens dins Conflent e de Crou dins
Capçir.

Vescomte Devol.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte
Devol la jurediccio dels lochs de Ayga Tebesa dels Pujals de
Jullols dins Conflent e en una bastida que ha dessus Serdanya.

Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En Johan dona a mossen
Gispert de Tregura la jurediccio del castell e vall de Peracolls
en Conflent.
Bernat Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene an
Bernat Dolms la jurediccio del loch e terme de Vilarach dins
Conflent.
Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En P. dona a
mossen Gispert de Tregura la jurediccio del loch de Coma e de Scenils
dins Conflent.
Ramon de Perellos.
Item lo senyor Rey En P. ha
donada a mossen Ramon de Perellos la jurediccio regalies e altres
drets quel dit senyor havia en los lochs e termes de Joch de
Finestret e de Sahorla en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo
dit senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla la conexença
dels oficials e les aygues de tots los lochs quel
dit vescomte havia e possehia en Rossello e en Conflent en que
lo dit vescomte no hagues jurediccio alta e en los lochs on havia la
dita jurediccio li dona tots los drets e regalies quel dit senyor hi
hagues.
Guillem Jorda.
Item lo dit senyor Rey En P. dona a
micer Guillem Jorda la jurediccio el pasquer dels Cortals e
cert terme prop los dits Cortals en Conflent.
Ponç
de Perellos.
Item lo senyor Rey En Johan ha venut a mossen Ponç
de Perellos lo loch de Rigarda ab tota jurediccio e ab la jurediccio
dels lochs de Glorians e de Sesilla dins Conflent.
Consols de
Puigcerda.
Item lo senyor Rey En Johan ha donat als Consols e
vila de Puigcerda lo dret del mesuratge quis pagua
en la dita vila del blat quis ven es mesura aqui e pot
valer uns anys ab altres de XV en XX lliuras.

Item lo
dit senyor Rey En Johan ha donat als dits Consols e Vila de Puigcerda
los ports de Cerdanya los quals en proprietat eren del
senyor Rey exceptat lo port de Sobiranes qui era
propri de la dita universitat e podien valer uns anys ab altres los
pasquers entorn C florins jassia quel procurador
reyal qui vuy es nols vulla
mantenir en lur possessio.
Guillem Galceran de Rocaberti.

Item lo dit senyor Rey En P. vene al noble en G. Galceran de
Rocaberti les jurediccions altes dels lochs de Palauda de Rayners de
Montalba de Costria e de la honor de Cabrens en Rossello.

Vescomte Dilla.
Item
lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Dilla la jurediccio alta del
loch del Soler davall.
Vescomte de Roda.
Item lo senyor Rey
En Johan dona al vescomte de Roda la conaxença
e jurediccio civil e criminal de les universitats consols
sindichs batles saigs e altres oficials e de
camins publichs daygues e fluvis dels lochs
que posseeix en Rossello e en Cerdanya.
Berenguer Dortafa.
Item
lo senyor Rey En Johan ha transportada en mossen Berenguer Dortafa la
jurediccio civil e criminal mer e mixt imperi quel dit senyor
havia en los lochs Dortala e de Sent Johan de Plan de
Corts.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venut al
dit mossen Berenguer Dortafa la jurediccio alta e baixa que havia per
pariatge e la host e la cavalcada del loch
de Vingran ab tota conexença
de oficials e de camins e ab totas altres regalies quey
hagues.
Consols Dargilers.
Item lo dit senyor Rey En Johan
per CC florins ha atorgat als consols Dargilers quel batle del
dit loch exercescha la jurediccio de consols oficials de
camins les quals coses acustumava de usar lo veguer de
Rossello.
Abbat de la Reyal.
Item ha venut lo senyor Rey
En Johan al abbat de la Reyal de Perpinya la jurediccio civil e
criminal mer e mixt imperi host e cavalcada e altres drets
quel senyor Rey hagues en los lochs de Tura e de Espira exceptat
que si ha retenguda la jurediccio alta de crims de ques
degues seguir mort o mutilacio de membres.
Alamanda muller
den Julia Garrius. (Amanda)
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha transportada en la dona Na
Alamanda muller den Julia Garrius tresorer seu la
jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Sant Ipolit e
de Garrius.
Vescomte de Roda.
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha venuda al vescomte de Roda la jurediccio alta del loch de Monner e
de Perellos.
Berenguer Dolms.
Item es estada venuda per lo
senyor Rey En Johan a mossen Berenguer Dolms la jurediccio alta del
loch de la Clusa.

5, 6 DE MAYO, 1461

5 DE MAYO.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros asuntos de la casa, y atención a que, después de comer, tenían que ir a recibir a los embajadores enviados por Valencia al Consejo.


6 DE MAYO.

Tampoco hubo sesión, por ocuparse esclusivamente en la marcha y despido del mencionado Francisco Lobet, enviado a Gerona y Perpiñan, y en darle las siguientes cartas e instrucciones.

Als molt honorable senyer en Miquel de Vivers donzell.
Molt honorable senyer. Aqui es trames per nosaltres lo honorable mossen Francesch Lobet ciutada de aquesta ciutat lo qual per part nostra vos parlara de algunes coses sobre les quals lo havem stesament informat. Pregamvos li doneu creença en quant per part nostra vos explicara axi com si per nosaltres dit era fahent per obra en los afers segon de vos confiam e si volreu algunes coses façam per honor vostra scriviunos françosament. De Barchinona a VI de maig any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Intruccions e memorial de les coses que per part del reverend e magnifichs senyors diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e lur consell en virtut de la comissio a ells feta per la cort de Cathalunya ultimamen (no sé si falta la t final o no la escriben) celebrada en la ciutat en Leyda per proseguir e insistir la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor don Charles primogenit de Arago e de Sicilia per lo Illustrissimo Senyor lo Senyor Rey feta e lo repos e tranquille stat del Principat de Cathalunya e poblats en aquell lo magnifich mossen Francesch Lobet ciutada de Barchinona e hun dels dit consell ha a dir e explicar a les universitats de Gerona de Perpenya de Figueres e a alguns del stament militar dels comdats de Rossello e Cerdanya ajustats en la dita vila de Perpenya e a altres del dit Principat per lo benavenir e repos e tranquille stat de aquell e dels poblats en aquell segons davall se conte.
E primerament lo dit magnifich mossen Francesc Lobets donara la letra de creença que sen porta als jurats e adjunts de la ciutat de Gerona els dira les saluts acostumades de part dels dits diputats e consell e apres abtament e pertinent segons de la sua saviesa molt confien los dira e explicara com ells no ignoren ab quanta unitat conformitat e voluntat los dits diputats e consell a laor de Deu servey e honor de la Majestat del Senyor Rey han proseguida la dita liberacio de la persona del dit lllustrissimo Senyor Primogenit detenguda e treta de aquest Principat no sens violacio derogacio e prejudici notoris de moltes constitucions de Cathalunya usatges de Barchinona e libertats de la terra e han proseguit e continuament prossegueixen e insisteixen la defensio e conservacio de les dites constitucions usatges y libertats per les quals aquest Principat e los poblats en aquell son augmentats temuts e reputats per lo universal mon (sin contar América, que aún no se había descubierto) e per ço los deuen haver axi cars com la vida la qual defensio e prossecucio han feta e fan no sens grans dans e perills de lurs persones e infinides despeses del dit General. De la qual prossecucio treballs e despeses e dels afers dessus dits ells per lurs sindichs qui en lurs consells e embaixades son entrevenguts son stats e son cascun dia plenament informats de la qual prossecucio no solament los dits diputats e consell mas tots los poblats en lo dit Principat han merescut reportar bon e gran renom e gloria inmortal (sí, robando en Fraga y esa zona porque se morían de hambre, morts de gana, inútils del exercit cathala). E com en la dita prossecucio dels dits afers e de tots altres per obtenir ne lo fi desijat sia lo pus principal e mes util e necessaria la unitat conformitat e una voluntat e los dits diputats e consell ab singular cura e vigilancia hajen entes e continuament entenguen e vullen en conservar radicar e mantenir aquella e evitar e obviar a totes divisions diferencies e zianies de les quals per gracia de nostre Senyor Deus han meses en repos e assossech moltes qui eren abans de aquest cas entre alguns del dit Principat. E com ara hajem entes no sens gran e molt anuig que alguns no zelants lo bon fi que Deus mediant sespera obtenir de aquests afers se esforçen imitant lo enemich de pau sembrar e metre algunes diferencies zizanies divisions entre alguns de aquesta universitat les quals si son admeses e no del tot repellides porien dar algun empaix turbacio o almenys dilacio a la fi desijada de aquests afers en no poch dan del dit Principat per ço los dits diputats e consell quilo (qui-lo en dos lineas) dit Principat representen han deliberat per lur poder provehir e obviar als dits dan turbacio empaix e dilacio e trametre lo dit molt honorable mossen Francesch Lobets ciutada de Barchinona e hun dels del dit consell a aquesta universitat que es de les principals del dit Principat e qui molt virtuosament se es portada en aquests afers per pregar exhortar incitar e requirir als dits jurats e adjunts quels placia star e esser en una voluntat conformitat e amor e no dar loch o orella ans del tot aplanar leixar apartar e repellir totes divisions diferencies e voluntats que aquests afers poguessen dar loch avinentesa o causa als dits empaix turbacio o dilacio de aquests afers en tal manera que segons loablement e virtuosa ho han començat ho finen e sien mereixadors del bon renom e gloria que de aço mereixen los del dit Principat segons es dit.
E lo dit magnifich mossen Francesch haja special carrech dir los que ell volenterosament per part dels diputats e consell treballara insistira en tot repos e concordia de les dites diferencies e divisions si obs sera car los dits diputats e consell e encara lo Illustrissimo Senyor Primogenit han voluntat saber e sentir les dites divisions diferencies e zizanies quines son e de que que proceixen e encara qui son los sembradors e procuradors e instadors de aquelles car sis dilataven o diferien e recusaven aplanar e metre en repos los dits diputats e consell qui lo dit Principat representen segons dit es han voluntat entendre en la provisio necessaria a utilitat benavenir e repos del dit Principat e poblats en aquell.

En les respostes que los dits jurats e consell a les dites coses faran lo dit mossen Francesch replicara e satisfara segons li sera vist ab paraules motius persuasions e cauteles als afers degudes e pertinents remetent ho a la sua bona discrecio e industria de les quals molt confien.
Semblantment anant e continuant son cami com sera a la vila de Figueres dara als jurats e consell de la dita vila la letra de creença que sen porta a ells dreçada en virtut de la qual apres les degudes e acostumades saluts los dira exhortara e requerra segons dessus se conte.
E apres fara son cami a la vila de Perpenya e dara la letra que sen porta de creença als consols e consell de la dita vila e apres degudes e acustumades saluts los dira e explicara segons dessus se conte.
E mes sabra e sentira si En Lora notari qui es anat en França per saber e sentir noves e specialment les que poch dies ha son aci tremeses a dir per los dits consols e encara per lo diputat de la dita vila e del report quen fara e encara si altres coses se diran o sabran en la dita cosa scriura copiosament e la mes certa que pora.
E apres los dits consols sabra e sentira los del braç militar de Rossello qui son en la dita vila ajustats si son en unitat o divisio e quina e per quo es. E ab consell dels dits consols parlara ab aquells que sera necessari els dara la letra que sen porta de creença en virtut de la qual apres degudes saluts los dira segons dessus e los exhortara a unio e conformitat ab los motius dessus scrits e altres que li sera vist.
E si per alguns dels dits ajustats se fahia alguna demostracio o querela que los dits diputats los haurien scrit per ells nos ajustassen ni stiguessen ajustats la qual cosa seria en gran prejudici e lesio del privilegi que lo dit stament preten haver de poderse ajustar sera per lo dit mossen Francesch discretament e savia satisfet que los dits diputats per lo dit scriure no han haguda ni han voluntat o intencio en res derogar o prejudicar a lur privilegi ans aquell los ajudarien a mantenir. Mas que lo dit scriure se es fet per quant davant los dits diputats se es feta clamor gran que algu o alguns dels dits ajustats pretenents stant en lo dit ajust esser guiats e en lurs causes no poder ni deura enantar o proceir. E axi la justicia se empatxa dilata e torba (tres verbos acabados en a, rasgo típico occitano, como los plurales en a) la qual cosa los dits diputats no volrien favorir.
E per quant los dits ajustats algunes vegades (plural en e, valenciano, algunas vegadas o voltas, uno de los dialectos occitanos, el catalán) han scrit als dits diputats e enviat a dir per lurs

//
(lurs, llurs; sus; els seus, los seus, les seues, les seves; https://ca.wikipedia.org/wiki/Occit%C3%A0 :
La segona renaixença literària de l'occità va tenir lloc al segle XIX, sota el lideratge de Frederic Mistral i el Felibritge (Loïs Romieu, Teodòr Aubanèl, Josèp Romanilha).
En aquesta època la llengua era utilitzada essencialment per la gent rural.
Mistral i els seus contemporanis van retornar el prestigi perdut, van dotar l'occità d'una normativa i d'obres literàries. Llur acció va estar barrejada, a vegades, amb una voluntat política. Els felibres (repassa estos els, que són los) van dir:
«una nació que solament té una literatura, una nació que destrueix les llengües perifèriques, és una nació indigna del seu destí de nació». (U enteneu aixó, atontats catalanistes? Este amb, tildes, els, los hau de repassá, no coinsidixen)
L'occità, (lo occitan, sense esta à de imbessils que sol volen ficá una à diferén o diferenta a la á) sota la forma del provençal i la grafia avinyonesa, va ser difós més enllà de les fronteres (las fronteras; la francha del meu cul ) de l'antiga Occitània, i encara hui en dia la literatura mistraliana és estudiada als països escandinaus i (busca la y latina als textos antics, pero agarra una cadira, tontolaba) al Japó.)

missatgers que paguessen algunes messions que per lo dit ajusts se eren fetes e fahien e encara que los dits diputats hagueren avis e sentiment que los dits ajustats entenien star e viure en lo dit ajust a despeses del dit General la qual cosa nos poguera tollerar per ço foren moguts a scriure lo dessus contengut e no per res prejudicar a lur privilegi.
E per quant lo dit Senyor Primogenit tramet lo magnific mossen Franci dez Pla cavaller per comunicar e parlar ab mossen Carles Dolms castella del castell de Perpenya sobre certes coses qui sguarden lo dit castell lo dit mossen Francesch parlara e sabra del dit mossen Franci dez Pla lo que haura parlat comunicat e apuntat ab lo dit mossen Charles e del que lo dit mossen Lobet haura sabut avisara los dits consols de la dita vila de Perpenya e encara ne scriura de continent als dits diputats e consell. 

E mes volen los dits senyors diputats e consell que si los dits consols de Perpenya fan alguna mencio ques maravellen com no han haguda copia dels capitols tramesos a la Majestat del Senyor Rey per mitga de la Illustrissima Senyora Reyna fetes lo dit
mossen Francesch Lobet los aira ab graciosa manera que dels dits capitols e respostes per certs bons sguards per los dits diputats e consell es stat deliberat al present no sia dada copia a algu e que axi se es servat pero que sien certs que la hora que sera deliberat darne copia a algu a la dita universitat ne sera dada e ans de altres com los dits diputats e consell hajen la dita universitat en gran figura e special recomendacio. E a instancia dels lurs sindichs ne han manada consentir una lectura e inspeccio a hun notari qui es vengut. Dada a VI de maig any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
E mes dira e pregara lo dit mossen Francesch Lobet los dits consols los condescendre a les pregaries e coses quels dits diputats los han scrites tochants a micer Pere Azemar que per molts sgoards que no curen explicarho hauran a gran complacencia.
Mes encara lo dit mossen Francesch Lobet de part dels dels dits diputats e consell explicara al honorable En Miguel de Vivers donzell domiciliat en la vila de Perpenya en virtut de la letra de creença a ell dreçada com los dits diputats consell entenents en tolre e levar totes e qualsevol diferencies que sien entre qualsevol psrsones del dit Principat per lo be tranquillitat e repos de aquell sabut que lo dit En Miquel de Vivers ha malvolença An Anthoni Deu losal de la dita vila de Perpenya e fills seus prenguen lo dit Miquel de Vivers vulla donar paraula de seguretat al dit Anthoni e fills seus. La qual peraula si lo dit En Miquel de Vivers volra donar lo dit mossen Francesch Lobets pendra en nom dels dits diputats e consell. E sobre aço se encarregara ab ell quant fer se puscha. E que la dita paraula se done per lo dit Miquel per si e per Nanthoni de Vivers son frare. - Expedita ut supra. - A.P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Per certs afers qui han sguard granment al benavenir repos e tranquille stat de aquest Principat va aqui lo magnifich mossen Francesch Lobet ciutada de aquesta ciutat e hu de aquest consell per que aquelles vos recit e diga. Pregamvos donchs molt afectuosament vullau donar plena fe e creença al dit mossen Francesch en tot lo que de nostra part vos dira e explicara e metreho en obra per los dits sguards axi com si per nosaltres personalment vos era dit e hauremho a complacencia singular. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VI de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell et cetera prests a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Per la instancia a nosaltres feta per vostre sindich sobre les coses contengudes en una vostra letra havem deliberat scriure al reverend senyor bisbe e capitol de aquexa ciutat li placia per sguard dels afers que tenim entre mans faça deenar lo seu clero e vellar a la lur tanda aqueixa ciutat e encara vulla fer cloure tots los portals e forats de les cases dels canonges e capellans qui hixen al riu e en tal manera provehir e concordar ab vosaltres en tal manera que de aquells nos puga haver sospita o opinio algun dan o cas sinistre pogues a aqueixa ciutat pervenir. Axi mateix havem provehit que en la guarda del castell de Amposta romanga En Johan de Villero ab si cinquesme entro que altrament hi sia per vosaltres deliberat e los qui entro aci hauran servit sien remunerats. E de aço scrivim al diputal local e al receptor de aqui. Entretant vos pregam que segons loablament e virtuosa sou stats en un voluntat per lo be e pacifich stat de aquest Principat e direccio dels afers que tenim entre mans ho vullau continuar e preseverar car los dits afers com sabeu esguarden a tots e per tots deuen esser ben guardats e defesos. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat
vostra guarda. Quant tocha a la gent darmes que lo dit vostre sindich demanava per guarda de aqueixa al present vos placia haver paciencia. E confiam tant de vostra saviesa que vos haurem en la bona custodia de la vostra ciutat en tal manera que sera honor vostra. Dada a VI del mes de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt reverend honorables e savis senyors lo bisbe capitol e canonges de Tortosa.
Molt reverend honorables e savis senyors. Vostre reverend paternitat e saviesa sab quant es necessari e util conservar unitat e conformitat en les universitats e habitants en aquelles. E com per los afers que tenim entre mans los quals sguarden a tots e a quiscu
e per benefici dels dits afers e per obviar a tots inconvenients quis poguessen seguir les principals universitats de aquest Principat stigan en recel e reguard e summa custodia entre les quals es una de les principals en aquest Principat aqueixa ciutat vos senyor
e vosaltres senyors capitulars deuen esser axi e pus recelosos e diligents en la custodia e guarda de aquella tant per vostra virtut quant per lo interes gran vostre e de aqueix clero. Per ço vos pregam e encarregam molt afectuosament que per los dits sguards vullau provehir e dar orde que aqueix clero segons lo poble de aqueixa ciutat ha fet sia adeenat e faça guayta en los lochs necessaris e encara vos placia provehir que los portals e forats de les cases dels canonges e clergues que hixen al riu sien tanchats o almenys en tal manera provehit que sia obviat a tots sinistres e inconvenients que seguir sen poguessen comunicant e parlant ne ab los procuradors de la ciulat e aço per lo dit sguard. E en tots altres afers que esguarden lo benavenir e bona custodia de aqueixa ciutat vos hajau ab tot vostre clero ab aquella unitat e concordia que de vosaltres se pertany e comfiam. Dada en Barchinona a Vl de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

En Bernat Gilabert de Cruylles capita per lo Principat de Cathalunya en les parts de Empurda.

 

Al molt noble magnifich baro En Bernat Gilabert de Cruylles capita per lo Principat de Cathalunya en les parts de Empurda.
Molt noble e magnifich baro. La present es per avisar vos que jatsie en los dies passats hajau scrit als consols de la vila de Torroella de Montgri restituissen als consols e prohomens del castell Dempuries la bombarda quels han prestada. Allo empero segons som informats no han curat fer allegants la han pagada a
nosaltres o esser passada en nostre compte ço que cesse esser ver. Per a suplicacio dels dits consols e prohomens vos pregam e encarregam doneu orde de continent la dita bombarda sie restituhida cessants totes dilacions. No resmenys volem eus pregam restituhir o paguar an Guaspar Nadal del dit castell Dempuries un roci per lo honorable En Huguet de Foxa segons afermen li ha pres e ab lo qual sotz vostra capitania serveix la guerra e no permeteu lo contrari com la raho no ho vulle. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots.
Data en Barchinona lo primer doctubre del any Mil CCCCLXIII. - P. de Belloch
- Los deputats et cetera.
Domini deputati et cetera.

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 10

Núm. 391. Tom. 21. Fol. 1826.

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: aquests jorns passats scrivi a vostres molt grans reverencies nobleses et honorables savieses de tot ço que havia poscut saber ab spies et en altra manera de mossen Bocicaut et de ses jens et de lur intrada en aquesta terra, Despuis lo dit Bocicaut segons son certament informat no es crescut de alguna gent qui sien en nombre de que cala scriure ni fer mencio: be es gran fama a Narbona on ell es et ha stat tot hora despuix queus scrivi que fort prestament deuen eser ab ell gran colp de gent darmes per intrar en esta terra et un dia de la setmana pasada ell si feu venir los consols de Narbona et gran colp de mercaders et botiguers et dixlos que ell sabia certament que en Cathalunya et specialment a la vila de Perpenya sabien de jorn tot quant ell et ses gens fahien de que era maravellat et convenia que aço fos per obra dells en que fahien ço que no devien perque los ne havia volguts avisar per ço que daquiavant ignorancia ni scusa no poguessen allegar alguna: certificantlos que si daquiavant ell los trobava meyns fahents en les dites coses quen faria tal punicio que seria castich a ells et a altres eximpli. Mes avant ses seguit que lo dit mossen Bocicaut ha scrit al governador de Rossello et als consols de aquesta vila et encara a mossen lo vescomte Dilla que li volguessen donar et aministrar viures en son passatge pagant ell aquels ab son argent segons largament porets veure en lo traslat de la dita letra lo qual los dits consols vos trameten: en aquestes coses me par que lo dit governador et consols se entenen a regir et reglar segons lo consell e ordinacio de que pochs dies ha los havets scrits. Lo vescomte de Castellbo qui ara es comte de Foix et de Bearn es capita general de la gent darmes tota qui eren ab lo senyor de Sent Jordi e dissapte primer passat ell el dit senyor de Sent Jordi partiren de Tolosa per anar contra lo comte Darmayach tenien segons relacio de una spia que es venguda lo cami de Aug: son molta gent car aquells que ell a vists segons diu eren mes de M et CCC bacinets e segons lo dit hom conta lo comte de Foix avia trames mossen Girau deMaller al comte Darmanyach per desafiarlo lo qual pres los desafis alegrament et en manera que mostrava quels presava tots segons aquest alla oye dir fort poch. Los senyors de França segons letres que hic ha de alsguns mercaders son en gran brogit et tabustol et essich ara novellament dit per alsguns qui tot dret venien de Paris que lo rey ab gran colp de gent darmes es estat davant Borges en Berri et que lo duch de Berri li es exit al encontre ab les claus en la ma et ses mes en son poder: per la qual raho se tracta gran avinença entre lo duch de Borgunya et Darliens et lurs adherents: si asos verificara o no ni si vindra a conclusio tost sen hic sabra la veritat et de aço que saber ne pore vos scriure Deu mijançant: e per lo present molt reverents nobles et honorables senyors no scriu altres coses a vostres grans reverencies nobleses et honorables savieses sino que aquelles me manen tot so quels sera agradable. Scrite a Perpenya dijous a XVI de juny.
- Apparellat a vostre manament et servir qui humilment se comana en vostra gracia.
- Johan de Ribesaltes.

Núm. 392. Tom. 21. Fol. 1828.

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya.
- Molt reverents nobles et honorables senyors: sus ara en aquesta hora havem hauda una letra del governador et justicia Darago de la qual per tal que vostres reverencies nobleses et honorables savieses sien avisades de ço que han a fer vos trametem translat dins la present inclus: pregantsvos que vullats cuytar la venguda dels embaxadors de aqueix principat que deuen aci venir per hoir la publicacio de guisa que per tota la present setmana sien aci car sentiment havem que dins lo dit temps hi seran los altres qui venir hic deuen per la dita raho. Esia lo sant Sperit vostra garda. Dada en lo castell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor arquebisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XVIIII de juny del any mil quatrecents et dotze. - Les nou persones deputades a fer la investigacio et publicacio de nostre rey et senyor per justicia apparellades a vostre honor.

Núm. 392. Tom. 21. Fol. 1868.

A los muyt reverentes et muyt honorables senyores las nueve personas diputadas a investigar et publicar nuestro verdadero rey et senyor. - Muyt reverentes et muyt honorables senyores: A las vuestras reverencias et muyt honorables saviezas notificamos que nos en concordia havientes en aquesto poder del general parlament de aquesti regno havemos sleido las sis personas qui deuen ir ha hoir la publicacion segund por vuestras letras es sehido intimado adaquesti parlament: las quales personas son don fray Enyego del Faro comendador de Ricla los nobles don Pedro Durrea don Johan de Luna et mossen Johan de Bardaxi en Johan Dovelfa et Johan Sanchez de Sadornil: la qual eleccion havemos publicado huy dia sabbado en aquesti parlament. Las dichas sis personas mediant la gracia divinal seran en la vila de Casp prestament et dentro el tiempo por vosotros senyores intimado adaqueste parlament. Semblantment senyores muy reverentes et muyt honorables vos signifficamos que nostra intencion es de dar poder a las ditas sis personas sleydas a hoyr la publicacion que ensemble com los tres aragoneses de vosotros fagan eleccion de personas dellos mismos o de otros segunt bien visto les sera por ir a fazer la reverencia et intimar la publicacion o declaracion adaquell qui sera nuestro rey et senyor: e como siamos certifficados que de aquesto no sean en concordia en el parlament de Cathalunya de que havemos singular desplazer supplicamosvos que por vuestras letres intimedes al dito honorable parlament de Cathalunya la eleccion por nosotros fecha et el poder que entendemos dar a los sis sleydos com los tres aragoneses sollicitandolos que por la breu et bona conclusion de los negocios sea dado semblant poder a las sis personas sleydas a hoyr la publicacion por el parlament de Cathalunya ensemble com los tres catalanes de vosotros senyores por tal que las ditas sis personas sean prestament en la vila de Casp segunt seran las VI personas sleydas por aqueste regno. Muyt reverentes et honorables senyores el sant Sperit sia vuestra guarda. Scrita en Çaragoça a XVIII de junyo. - A servicio vuestro et honor prestos. - El governador et el justiciaDaragon.


Sesión del día 21.

Se reunió el parlamento por mañana y tarde para tratar del poder que debía otorgarse a los embajadores que pasasen a Caspe para asistir a la proclamación del futuro rey, y a los encargados de ir a poner en paz a los competidores que quedasen desairados; pero nada pudo resolverse.

Sesión del día 22.

Tomó desde luego la palabra el obispo de Gerona, y dijo en substancia lo que manifiesta el acta con estas palabras:

Núm. 394. Tom. 21. Fol. 1835.

Hujusmodi parlamentnm fuit mutatum in hac civitate Dertuse eo quia parlamenta regnorum Aragonum et Valentie debebant mutari prout mutata fuerunt in confinibus regnorum juxta dictam civitatem erat enim necessarium tunc quod dicta parlamenta essent ex quo comode in uno loco congregari non poterant saltim congregata in locis seu civitatibus convicinis nam tunc habebant concordare de omnibus preparatoriis necessariis ad cognitionem declarationem illius qui per justitiam est noster verus rex et dominus: et quia per Dei gratiam omnia predicta fuerunt feliciter concordata et expedita et negotium dicte successionis est commissum novem personis que jam erunt diu est congregate in castro ville de Casp secundum quod apparet in processu et per Dei gratiam sunt in puncto breviter publicandi nostrum verum regem et principem justitia mediante et parlamenta predictorum regnorum Aragonum et Valentie supradictis expeditis transmutata fuerunt a dictis locis convicinis dicte civitatis Dertuse ad alia loca interiora dictorum regnorum et per consequens cessant cause propter quas hujusmodi parlamentum fuit mutatum ad hanc civitatem Dertuse: attendens etiam quod necessario dictum parlamentum habet providere multis necessitatibus imminentibus principatui Cathalonie quibus non ita de contra provideri potest existendo in dicta civitate Dertuse que sita est in extremis dicti principatus: ideo dictum parlamentum per actum solemnem parlamenti prorogabat et continuabat idem parlamentum ad diem crastinam et nunc pro tunc sic continue de die in diem usque ad diem martis intermissive proxime venientis qua conputabitur quinta mensis julii proxime instantis: et illud utique parlamentum a dicta die martis se mutabat continuabat et prorogabat ad vicessimam diem dicti mensis julii in villa Montisalbi que satis est in medio vel circa dicti principatus constituta.

Sobre la mencionada prorogacion se adoptó también por el parlamento el siguiente acuerdo:

Núm. 395. Tom. 21. Fol. 1837.

Primo que cascu del dit parlament ans que entre en la dita vila jur et ferm la treua voluntaria o seguritat per lo parlament stant en Barchinona ordonada segons forma de aquella duradora en tota la dita vila et quatre leguas entorn de aquella duradora en tant com lo dit parlament se tendra et XV dies apres que sera finat o mudat. - Item ordona per cumuna seguritat lo dit parlament que tot hom de qualsevol condicio o stament sia qui volra entrar en la dita vila ab armes offensives en special lances et spases que aquelles hagen a deposar en poder de les guardes dels portals: e apres quant los portadors de les dites armes seran en las posades quels sien liurades per ço que les tinguen en lurs posades sens portar aquelles per la dita vila sino en cas que deguen partir per anar en altra part: empero attenent que moltes notables persones del dit parlament son per partir de la present ciutat et la dita treua sta en sa força et valor ordona lo dit parlament que sien restituides les armes qui son en poder de les persones a aço ordonades a cascu qui recobrar les volra.

Por ultimo, en esta sesión se leyó la carta y fueron adoptados los acuerdos que dicen como sigue:

Núm. 396. Tom.21. Fol. 1838.

Als molt reverents pares en Crist et honorables senyors les nou persones deputades a fer la investigacio publicacio et manifestacio daquel qui justicia mijançant es nostre ver rey princep et senyor residents en lo castell de Casp. - Molt reverents pares en Christ et honorables senyors: nosaltres instats pregats et requests per vosaltres que segons forma dels capitols dels preparatoris de la justicia de la successio de la corona reyal Darago concordats fermats et jurats en la vila de Alcanyiç trametessem tota triga foragitada les persones trametedores per aquest parlament en aqueixa vila de Casp per hoyr la benaventurada publicacio de nostre verdader rey et senyor per vosaltres justicia mijançant faedora: per vostra consolacio et plaer vos certifficam que per hoyr la dita benaventurada publicacio vos trametem los reverents pares en Christ mossen Galceran Durgell et mossen de Barchinona bisbes lo molt noble et gran baro don Johan comte de Cardona et los honorables mossen de Bages cavaller mossen Johan Dezpla doctor en leys de Barchinona et en Pere Grimau de la vila de Perpenya sindichs. Placia a nostre Senyor Deus en la infinida clemencia del qual reposen nostres penses daquest tan alt misteri que axi com havem singular confiancia nos sia manifestat publicat per vosaltres aquel qui es per justicia nostre verdader rey princep et senyor per lo qual tots los regnes et terres al ceptre real subjectes reporten tranquilitat et repos. E tingaus molt reverents pares en Christ et honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona a vint y dos de juny del any mil CCCC et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor apparellat.

Núm. 397. Tom. 21. Fol. 1843.

Primo que los reverents pares en Christ en Galceran de Urgell en Francesch de Barchinona bisbes lo molt gran baro don Johan comte de Cardona et los molt honorables mossen Ramon de Bages cavaller mossen Johan Dezpla de Barchinona e en Pere Grimau de Perpenya sindichs elets en oir la publicacio daquel qui es nostre verdader rey et senyor fahedora per justicia en lo castell o vila de Casp per les reverents et molt honorables nou persones a la dita investigacio noscio et publicacio eletes en nenguna forma prestament dels capitols dels preparatoris fermats et jurats en la vila de Alcayç pertesquen per anar al dit castell o vila de Casp per hoir la dita publicacio si plaura a nostre Senyor Deus benaventuradament fahedora la qual publicacio feta hajen per letra et persona certa intimar de continent al dit parlament. - Ordona encara lo dit parlament fahentne ara per lavors acte solemne de parlament les dites sis persones et lo reverent pare en Christ ..... Ramon Batle de Gerona mossen Narcis Astruc ardiacha major de Saragoça lo molt noble mossen Guillem de Moncada et honorable mossen Berenguer Dolms cavallers en Francesch Sent Celoni de Gerona et misser Gondissalbo Garidell de Tortosa sindichs ensemps ab els vajen al pus prest que poran intimar la dita publicacio et fer reverencia en nom del dit parlament a aquel qui sera declarat per justicia esser nostre verdader rey et senyor recomanantli lo principat et lo dit parlament et los singulars de aquell ab aquelles pus propries et pertinents paraules que a ells sera vist fahedor no entremetentse de altres affers si donchs per part del parlament nols ere manat o donat carrech: lexats tots altres poders donats a les dues sisenes continuades en lo proces del parlament en poder del dit parlament. - Los quals tots embaxadors solament puxen aturar deu jorns ab lo dit senyor rey: si mes hi aturaven que stiguen a lur despens fahentlos comte de la tornada al parlament hon que sebre.

Núm. 398. Tom. 21. Fol. 1845.

Sobre la dicepcio moguda en lo parlament sobre lo XIII capitol o tots altres capitols tocants interrogants de privilegis et libertats si les nou persones en virtut de alguns capitols en Alcaniz volrien procehir apres la declaracio et publicacio daquell qui es nostre rey et senyor es stat concordat per lo dit parlament que en cas que les dites nou persones no volguessen cessar de procehir en los dits actes per losprechs et instancia del parlament que ara per lavors sia comes et donat poder que vistes les fermes poders et juraments per lo dit parlament et per les XXIIII persones fets o donats facen en nom del dit parlament aquelles requestes desentiments et protestacions a les dites nou persones que ells conexeran et acordaran que mijançant justicia se dejen fer sens tota dilacio o excepcio: e aci fer consellar e complir encarrega lo dit parlament la conciencia dels dits reverents abbats e daço fa lo dit parlament acte solemne de parlament en plena concordia.

Sesión del día 23.

Se abrió con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 399. Tom. 21. Fol. 1834.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya justat en Tortosa. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo honorable en Guillem Oliver ciutada de Barchinona un dels missatgers trameses per nosaltres senyors en lo regne de Sicilia et en Macia Just qui passa per scriba ab los dits missatgers son ara retornats de la dita missatgeria et ha aportades lo dit en Guillem Oliver letres quis drecen a vosaltres: senyors et altres letres quis drecen a nosaltres les quals legides et hoides havem vist que en aquelles son contengudes diverses coses del dit regne qui son de molt gran qualer et qui toquen molt ... de la real corona Darago: per les quals coses lo dit Guillem ha carrech de anar a vosaltres senyors ab lo dit scriva per explicarvos les dites coses axi com nos par esser be necessari: et lo dit en Guillem Oliver resposnos que jatsia lo temps dins lo qual se deija fer la dita ambaxada sia passat et expirat empero encara per la honor et be avenir del principat de Cathalunya ell era prest de anar aqui ab lo dit scriva et complir ço que ha pres carrech: mas que era ver que ara en sa tornada ell et lo dit scriva eren venguts ab las galeres dels venicians de la ciutat de Macina tro en Mallorques et que li havia costat de nolit cent et vint ducats dels quals pres cambi pagador per ell en Barchinona: et mes avant li costa lo nolit de la nau ab que es passatde Mallorques tro aci XXX florins Darago: et axi que nosaltres li deguessem pagar aquestes quantitats et mes avant deguessem pagar a ell et al dit scriba de tot lo temps que han servit tro a huy ultra los sis mesos de la missatgeria et axi mateix los haguessem acorrer per la anada que fan a vosaltres senyors car no entenia que ell ne lo dit scriva deguessen treballar en aquestos affers a lur cost et messio. Sobre les quals coses responguem que nosaltres no haviam poder de fer aquestes pagues car aço era cosa qui se sguardave fer a vosaltres senyors et que per aço no stigues de anar ab lo dit scriba car sens falla vosaltres hi auriets degut sguart et que aquesta ne era nostra intencio com de cosa justa et rahonabla. Perque senyors per tal que siats avisats en qual manera lo dit en Guillem Oliver va aqui a vosaltres ab lo dit scriva et sapiats nostra intencio de tots aquestos affers vos havem volgut scriure la present remetent tots los dits affers a relacio del dit en Guillem Oliver. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scrite en Barchinona a vint et cinch dies de juny del any mil quatrecents et dotze. - Los deputats del general de Cathalunya et les sis persones a ells adjunctes a vostre servey et honor apparellats.

Se trató después de los honorarios que debían satisfacerse a dichos embajadores, Oliver y Just.

14 DE MAYO.

14 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Al honrat senyor lo batle de la vila de Granullers. (Granollers)
Honrat senyer. Entes havem que vos teniu pres en Masferrer de Gualba per les fahenes concorrents lo qual havem aci molt necessari. Per ço vos pregam e encarregam que decontinent lo ameneu aci a nosaltres en manera que scapar nons puixe. Dada en Barchinona a Xllll de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Manresa.
Molt honorables e savis senyors. Nous sia maravella la tarda del senyor En Berenguer Luch Ripoll sindich de aqueixa ciutat car jatsia ell ab molta solicitud haja treballat e treball en esser desempatxat empero per bons respectes e per que sen port lo desijat es stat detengut per nosaltres e Deu volent dins tres o quatre jorns sera spatxat ab compliment e trobareu pler en les coses queus comunicara car scientment lo havem fet aturar per la dita causa. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. Dada en Barchinona a XIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e conçell general de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Continuament sentim moltes e diverses fames sembren en aqueixes parts per persones occupants se ofici diabolich procurants per lur poder metre divisions e suscitar scandols en aquest Principat e entre les altres que lo exercit de aquell es a respecte de fer algun dan o cas en les persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustre Primogenit de les quals coses havem grandissima displicencia. E jatsia senyors molt honorables tals fames no fassen impressio alguna en los coratges de aquells qui de la innata e inmaculada fidelitat dels cathalans son vistes e han noticia e per ço no freturas aquest scriure. Empero a cautela per nostre descarrech e per devedar e apartar quant en nosaltres sia les dites divisions e scandals vos significam que sol lo oyr tals coses tant fort nos agreuge que mes dir nos porie ne may tal pensament en nosaltres es recaygut ne recaure poria ans per defensio de lurs excellentissimes persones e conservacio de la reyal corona morir no dubtariem una e moltes vegades si possible era continuants la dita innata e incorrupta fidelitat. Mas es fet lo dit exercit per coses tocants granment lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat reyal defensio e conservacio de les leys e libertats cathalanes qui son comunes a nosaltres e vosaltres e a tots los poblats en lo dit Principat e les quals per cars greus de persones sanch e bens son stades comprades sens les quals viure no desijam e encara per procurar repos e tranquillitat en aquell. Considerar poden adonchs vostres savieses a quina fi tiren aquelles persones qui tals fames de si vanes e altres freturants de veritat seminen e quanta ruina dan e destruccio stan preparades si facilment eren cregudes. Speram empero en la clemencia divina e en los merits dels benaventurats sants e del glorios Charles vosaltres sereu illuminats de la veritat e sera vist e conegut per tots quant les nostres deliberacions e lo dit exercit e encara nostres obres son e seran a lahor sua servey de la dita Majestat conservacio de les dites leys e libertats repos utilitat e benavenir de la cosa publica del dit Principat a les quals coses fallir no entenen ab gran perseverança de aquesta ciutat e uniformitat de les universitats de aquell. Los sindichs

de les quals continuament stan promptes e entrevenen en totes les coses ensemps ab nosaltres sens discrepancia alguna. Totes les dites coses vos havem volgudes manifestar per vostra avis consolacio e confort. Pregants e encarregants vos que si ara o per avant algunes novitats o altres coses occorreran en aqueixes parts dignes de avis nos certifiquen de aquelles. E si per cas les gents del dit exercit passaran en aqueixes parts vullau a aquelles fer bon aculliment e ab lurs diners darlos tot lo que hauran necessari segons de vosaltres plenament confiam. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat continua proteccio vostra e direccio dels negocis concorrents. Dada en Barchinona a XIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se escribió bajo la misma forma a los jurados y prohombres de un gran número de pueblos comprendidos en la parte de Cataluña que se extiende de Barcelona hasta Francia, y a otros muchos de los que se hallan en la parte opuesta, o sea hacia el campo de Tarragona y la ribera de Ebro, con la diferencia que en las cartas dirigidas a los últimos, se añadía el siguiente párrafo, que se halla en la que sirve de modelo y que va dirigida a la villa de Cervera.

Mes avant vos certificam haver hoyt lo honorable En Jaume Tallada sindich de aqueixa universitat. Havem hagut gran plaer de les coses quens ha referides specialment com haveu mesa en bona custodia aqueixa vila a servey de la Majestat reyal repos e benavenir del Principat. Placiaus esser vigils e attents en la custodia de aquella com sia tan necessari com james. Les altres coses senyors molt honorables seran per nosaltres deliberades e sereu ne certificats.

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Tan prest rebuda la letra de vostres molt gran reverencies N. M. e honorables providencies de vint e quatre del prop passat mes de abril a nosaltres e al consell de vint e set dirigida per lo honorable En Pere Dezplugues donzell havem fet aplegar lo dit consell en lo qual ses legida la dita letre e mes amplament e difusa e ab gran discrecio e orde lo dit consell es stat informat per lo dit honorable En Pere Dezplugues de les coses deduhides en dita letra e altres negocis occorrents e regraciam vos molt nosaltres el dit consell com ha plagut a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies avisarnos de les occurrencies dels actes passats e presents no tant solament per letra mes encara per viva veu la qual ha molt mes impressio en los coratges dels homens que no la letre que no sona mes sino tant com es posada. E havem per cert en monstra experiencia magistra de totes coses com vostres molt grans providencies tenen per sempre en llurs penses e coratges lo que cathalans han loablament acostumat ço es ab quanta virilitat attencio e perseverança stan vostres molt grans providencies en la lahor de la Majestat divina e la integritat e servici de la corona reyal repos e tranquille stat del dit Principat e conservacio e tuicio de la republica de aquell posant vos en segur nosaltres el consell esser uniformes e ab ferm e incomutable proposit en prosseguir ho per lo semblant juxta forma de la capitulacio e en la tuicio e conservacio de la cosa publica (la republica que leemos aquí arriba, res publica, rem publicam, rei publice, etc) e de les libertats del dit Principat. Suplicant la potencia increada sia de sa merce dirigir sen cascu e ben obrar e preservar nos de tots inconvenients a
lahor de nostre Senyor Deu honor e servici de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e del Illustrissimo Primogenit tranquille stat e repos del dit Principat. Tant com os trametessem nostre sindich o sindichs vist haveu com ans de la recepcio de vostres letres per nosaltres e dit concell hi era dat compliment. E la Sancta e infinida Trinitat sia proteccio continua de vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies. Scrita en Perpenya a XII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.
Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur.

Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de gran saviesa mossenyors. Lo dia present havem reebuda una vostra letra ab la qual nos avisau dels enantaments e procehiments que per vosaltres son fets es fan a honor e servey de la Majestat reyal e en defensio repos e tranquillitat daquest Principat. Per que mossenyors regraciants vos molt lo bon avis que per aquella a nosaltres es fet vos responem com nosaltres ab summa diligencia entendrem en la custodia e tuicio daquesta vila pregant vos mossenyors per avant vos placia avisarnos dels procehiments e actes que per vosaltres seran fets circa la occurrencia daquest negoci. Com aquesta vila sempre sia stada es e sera prompte en fer tot ço e quant per vosaltres mossenyors sera ordenat a honor del Senyor Rey repos e
tranquillitat de la cosa publica daquest Principat. E sia mossenyors molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de gran saviesa mossenyors la Santa Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Puigcerda a XI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - A vostres honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Catha-lununya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors. La present es solament per remetreus lo plech qui es dins aquesta la qual man donat los missatges del Principat e de aquesta ciutat. Es ver hi ha dos altres letres la una mia dressada a vosaltres laltre dels honorables consols de aquesta vila. Lo portador de tot aço es En Molins corren fet e desempatxat sols per aço ha esser aqui en XXXX hores parteix daci a III hores apres mig jorn vuy que es dimecres e ha esser aqui divendres a VII hores davant mig jorn per comissio e part dels dits missatgers. Jo he finat ab dit correu e ha haver aqui vuyt florins dor. Lo dit temps li es stat donat quen com lonch per fer lo cami de la merina (marina) squivant lo pas de Gerona perque complint ell lo dit temps placieus ferli pagar la dita quantitat. E sia senyors molt R. E. N. e magnifichs la potencia Divina vostre proteccio e continua guarda. Scrita en Perpenya dimecres a XII de maig del any Mil CCCCLXII. - Prest a vostres manaments e ordinacio Pere Andreu diputat local.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs los senyors diputats e consell llur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Premesa deguda recomendacio per altres letres vos he scrit com vos trametia certes letres de la present ciutat de Vich. E aximateix vos certificava de les paraules e letres que hun pages de sent Ypolit vassall del senyor bisbe de Vich había dites e legides donant entenent als pagesos qui aqui eren com lo Papa no volia que pagassen censos mals usos ni censals mostrant ne una letra quen havia rebuda induint los tinguessen fort no pagassen res. Mes avant com mossen Splugues me havia lexades letres vostres e de Barchinona les quals he trameses per lo present correu a Camprodon e Besalu donant li de salari vint e quatre sous. E com es stat a Camprodon li han feta resposta com havien hagudes les dites letres e devallant sen per anar a Besalu li son exits una bergada (brigada) dels pagesos e han lo pres e li han levades les letres e li han fetes moltes cominacions. E de continent com es arribat açi vuy he delliberat de trametel vos aqui perque mils pugau esser certificats per ell matex de tots los afers. Perque mossenyors molt R. E. N. e magnifichs certificant vos de totes aquestes per tal que non pugue esser reptat vos placia scriure manant a mi tot ço que plasent vos sia. En Lucha XIII de maig any Mil CCCCLXII. - Axi mateix he presa açi una informacio com son exits al cami a un jove qui aportava a Vich draps molinats e los li volien levar dient que En Verntallat hi seria tost qui los levaria tots los draps.
E no havent mes a dir a present vos placia desempatxar lo present correu. - Mossenyors molt R. E. N. e magnifichs a vosaltres se recomana Johan Molins diputat local de Vich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. Aquests dies passats he rebudes dues letres vostres la una de dos del present continent en efecte que als oficials de aquesta vila e de altres lochs de aquesta diputacio local fossen fetes requestes de part vostra representants lo Principat de Cathalunya que si per la Senyora Reyna los era scrit publicasen certa crida continent inter alia prohibicio que gent axi de cavall com de peu nos acordassen en lo exercit del dit Principat etc. La qual letra de continent fou per mi en acta deduida ço es notificat e request als oficials de aquesta vila que si tal letra los era presentada e notificada no la deduissen en acte algun los quals oficials requests han respost esser contents obtemperar a dita requesta en virtut del sagrament e homenatge per ells prestat e per lo semblant es stat fet en la ciutat Delna e en lo loch Dargilers en dites letres no eren stades pervengudes. Es veritat que per quant jo sabi que a la vila de Cobliura ab letra de la dita Senyora Reyna dita prohibicio ab mija de crida publica era stada publicada jo continent hi tramis lo substitut del notari e scriva de aquesta diputacio local e per lo cullidor del dret de generalitats lo loctinent de batle de dita vila fou request segons que ab dita vostra letra es delliberat lo qual obtemperant a la requesta de continent no obstant la premencionada crida de part de la Senyora Reyna publicada fou fer e publicar la crida de que fou request trellat de la qual interclusa dins la present vos tramete. Laltre de dites letres es de V del present sobre la publicacio faedora de una crida dins aquella interclusa de les persones en aquella nominades. La qual crida de continent com dita letra fou a mi liurada ab tot fos die de diumenge fou per mi manada publicar en se per la forma ab dita letra a mi injuncta copia de la qual ab continuacio del acte de quem fet dins la present vos tremet e veus aci mossenyors tot ço que sa fet juxta serie de dites letres.
Mossenyors aci son arribats los missatgers de aqueix Principat e de la ciutat de Barchinona los quals de part vostra han dressat algun tant a mi e per relacio e creença llur jols he dada aquella endreça que he pogut. Ells desempatxen correu al qual la present sera donada e ab llur letra crech vostres grans reverencies nobleses magnificencies o savieses seran largament certificades. E a present mossenyors molt reverends egregis nobles e magnifichs nom occorren altres coses a dir sino que manen de mi tot ço que plasent vos sera vist. Suplicant la potencia Divina vos tinga en sa proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XII de maig del any Mil CCCCLXII. - Prest a vostres manaments e ordinacio Pere Andreu diputat local.

Iban inclusos en la carta que precede los dos pregones siguientes: el primero, para revocar el que mandó hacer el baile de Colibre, relativamente a la formación de ejército,
y el segundo para declarar a ciertas personas enemigos del pais.

Ara hojats tot hom generalment queus notifica eus fa a saber lo honorable En Pere Correger loctinent del molt magnifich mossen Berenguer Dolius cavaller castella (castellà, castellá, castellán, castellano, catlà, catla, catlan, chatelán, châtelain, etc,) e batle de la vila de Cobliure. Que com en dies passats per manament a ell fet per la Senyora Reyna hagues feta publicar certa crida que no fos negun hom de peu ni de cavall quis acordas en lo exercit del Principat de Cathalunya ni prengues sou ans si pres lo havien lo restituesquen absolent los del sagrament e homenatge que prestat haurien per que ara ab veu de aquesta present crida e ab requesta a ell feta per part dels reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats de Cathalunya e conçell lur revoca e per revocada vol haver la damunt dita crida tornant aquella al primer stament axi com ab la present torna notificant vos les dites coses per tal que ignorancia alguna no puxats allegar.

Ara oyats tot hom generalment de part dels molts reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. En virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch Merquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la Mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de Barchinona sien stats conselladors e adjutors ho e hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als dits diputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres actes fets e attentats les quals e los quals son contra la dita capitulacio. E per les dites causes deliberacio precedent ab intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats per enemichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los dessus nomenats per ço ab veu de aquesta publica crida vos notifica hom les dites coses perque a tots sien manifestes a fi que axi mateix tot hom del dit Principat los haja per enemichs e acuydats com dit es e que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e concell en altra manera seria procehit contra los contrafahent segons per la dita capitulacio et alias es permes. Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab les mijants deguts e pertinents a despeses del General juxta la deliberacio dessus dita.

Als molt reverend egregis e magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. Dissapte pus prop passat yo e lo discret En Johan Mayans arribam en la present en la qual erem sperats ab gran desig per lo avis aci havien ya de aqui specialment per los pobles e arribats. De continent nos
entramatem ab certes persones de bona intencio de aquesta vila en quina disposicio stave e informats de tot ço quins sembla lo diumenge mati donam orde de parlar ab los consols dient los que aportavem letres dels diputats e conçell e de aqueixa ciutat a ells e als XXVII dirigides pregant los lo mes prest poguessen se ajustassen ab los dits XXVII e fou nos donada hora lo de pres dinar del dit mateix dia e axi venguda la hora donam nostres letres e explicam nostres creençes e per quant aci era micer Pere Falco ab letres de creença de la Majestat de la Senyora Reyna dreçades als dits consols e conçell general de aquesta vila portant lo proces den Perdigo e molts altres actes qui aqui seran fets e lo divendres pus prop passat havia explicada sa creença e segons nos es stat dit tench lo rahonament mes de tres hores dient moltes coses axi de la preso del dit Perdigo com dels altres e de la delliurança de la preso de mossen Copons com encara de la detencio de les letres de la Senyora Reyna fahent ne gran cas donant de totes dites coses gran carrech als diputats e conçell e en aqueixa ciutat es stat necessari per edificar e informar los dits consols e XXVII satisfer e a cascun cap e donar raho de les coses que aqui eren stades fetes fins lo dia de nostra partida e quals motius e sguarts los dits diputats o concell e aqueixa ciutat han haguts en fer los procehiments en tant que fet nostra rahonament los dits consols e XXVII son restats confortats e informats de la veritat certificants vos que la tramesa de nostre venguda e encara la stada tant com havem aturat aci ha tant obrat que no tant solament los que ya eran en bona intencio han pres consolacio e sforç mes encara molts quis ormayaven ab peu de poll alias micer Agosti son vuy declarats a tota bona intencio restant ne fort pochs que no sien adherit a la bona part en tant que la unio es vuy tanta que es mes obra divina que no humana. Axi matex havem aci trobat mossen Arill e mossen Dalmau Ferrer tramesos per part de la Senyora Reyna qui aporten letres al bisbe Delna e a molts militars e burgesos donantlos entendre e axi met fama que en lo consell de la diputacio e de aqueixa ciutat o per alguns dels dits consells seria tractat que levassen lo Senyor Primogenit de les mans de la Senyora Reyna e empren aci a quiscu de quants rocins e homens de peu poran valer a la Senyora dita Reyna. Sabut per nosaltres havem parlat aci ab lo bisbe qui ell e son capitol son de bona e recta intencio com ab alguns militars e burgesos dient los so quins ha paregut en tal manera que molts han cregut lo dit fet esser burla e de no creuran e axi no pens que la dita empra tir a la fi per que lo motiu se dona mes altra intencio e axi stan molts aderogats e aturats fora stat molt necessari per lo benavenir dels fets que per vosaltres mossenyors de diputats e concell e aqueixa ciutat haguesseu fetes letres al dit bisbe e capitol e encara a la dita ciutat de una qui molt sta ferma segons som informats e encara als militars de aci dreçada a la XV dels militars del comdat de Rossello car desdenyats na resten. E per mi los es stat dit que per aqueix concell ne era stada feta delliberacio de scriurels e es molt necessari al mes prest se puga e largament scrivint de tots los actes que fins a la jornada son stats fets los avisen car no pora sino molt valer com axi per alguns qui tenen studi en divisir la unitat los reporten les tals o semblants paraules. Veus quina mencio es feta de vosaltres. Guarden com vos paguen que sol letra nons han tramesa e axi nons ho metem en oblit car gran contrari portaria. En aquesta vila nos es stada feta molta honor per totes maneres de gents. Entre los poblats ha molta unitat e lo concell general molt unit de queus jur som romas molt alegra e confortat. Prech nostre Senyor Deu los faça perseverar en lo ben obrar en tal forma que sia lahor e servey de la Majestat de la corona reyal e repos e tranquillitat de aquest Principat. Nous maravelleu si havem tardat alguns jorns car havem fet cami tal que mes havem fetes jornades de correu que de embaxadors fins som stats aci junts que jur vos les besties havien be mester del repos car partint la ciutat de Vich de la qual segons per altres son stats informats partim dilluns a III del present mes e per ço com eram stats avisats que los pagesos de remença eran la via de Ripol qui era cami nostre e encara la via del cami de Gerona e los dits pagesos eran certs que nosaltres eram a Vich e fahien compte que haviem a fer la via de Puigcerda o de Girona e per dubte de scandol qui seguir se poguera car eran avisats que encontinent nos ab los pagesos nos hagueren duptat de fer tot desastre en nostres persones e per no venir en tal inconvenient delliberarem fer lo cami seguent ço es que tornam atras fins a la Garriga e per muntanyes travesam fins a la Valloria e tiram la via envers Blanes e travesam per camins molt aspres la via de Palamos e axi som stats fora de lengua fins som stats junts aci car tots temps havem squivats los camins reyals. Apres havem explicades nostres creenças los consols de la vila delliberaren fer ajustar concell general per lo seguent dia per satisfer aquells de totes coses per nosaltres dites e lo dia mateix nosaltres sabem com haviem rebuda una letra de vosaltres mossenyors dreçada als consols e consell general la qual era narrativa de les coses qui aqui eren seguides en venguda en bon punt lo dit concell per la resposta per ells fahedora alegiren XV persones e axi no han feta vuy la resposta la qual vos tramet ab la present. Diumenge sich feu la crida dels acuydats atrobant sic micer Falco decontinent ha presa la volada que crech que encara no sia passat ha donat gran sforç e confort a molts e a altres gran aterriment que molts qui brevejaven (bravejaven) son tornats molts mansos creu sa estan en altre proposit que no fahien. Lo dia prop passat los militars qui vuy se atroben en aquesta vila se son ajustats a la casa del General e han tengut alli concell han donat en pensament los mes dells fos feta per ells embaxada ab intervencio del bisba Delna e capitol de aquesta vila e axi ho han reportat ab embaxada dels dits militars al dit bisbe e a la vila. Nos creu lo dit bisbe ne mancho (manco; menos; menys) la vila ne encara molts dels militars hi donen loch per quant pensen portaria contrari. Los militars han feta relacio eleccio de XI persones qui entenen e pensen si poran acordar que lo bisbe e capitol se vulla concordar ab ells empero no tenen poder sino de apuntar ho e referirho. Alguns meten en fama que aqui serien arribades embaxades de Valencia de Arago de Mallorques e de moltes altres parts e que mestre Ferrando don fort mestre Queralt serien aqui tots per interposarse de les diferencies de les coses occorrents. Creuse acis diu per fer venir la dita embaxada a lur proposit. Los consols de aquesta vila nos congoxaven molt aturassem aci tres o quatre jorns mes e aço per tant com los militars eren aci e crehien que la stada nostra fahia gran be car los pobles ne prenien gran confort e sforç hoc e alguns dels militars per que conexerien nostres rahons los fahien refredar de lur primera opinio e tornar a bona intencio nosaltres havem desenganats los consols dientlos com nostres instruccions no comportaven mes aturar aci. Crech ya stuciosament (astutamente) per que aturassem nos han detardada fins aci la resposta e ells vehent nosaltres voliem en totes maneres partir nos han tramesa la letra la qual vos tramet e encontinent cavalcam per fer nostre cami en aquest comdat son les universitats seguents ço es Elna Argiles Cobliure Tuir lo Volo e Salses. Los consols de aquesta vila donen en parer a nosaltres ab ells per la experiencia havem vista seria molt bo e convenient los sia scrit. Certificam vos com lo castell de aquesta vila se met a punt del qual acte los de la vila stan ab molta congoixa. Per la present no pus sino quem recoman a la Senyoria de tots vosaltres.

La unzena dels militars son los seguents vezcomte Dilla Felip Albert Berenguer Dolius Franci de Pere Pertusa mossen Dalmau Volo mossen Pere de Ortafa mossen Johan Sampso mossen Bernat Paytani En Vivers Dilla Berenguer de Fontcuberta Romeu de Rochafort. Mossen Arill es partit sus ara diu fa la via de Gerona. Scrita en Perpinya a XII de maig. - Senyors prest a vostres manaments e ordinacions Pere Dezplugues.