Mostrando las entradas para la consulta diputados ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta diputados ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de marzo de 2021

8 DE NOVIEMBRE.

8 DE NOVIEMBRE.

Reunidos, por la noche, los señores Diputados y casi todo el Consejo, presentóse el embajador de Francia, solicitando se le entregase copia, para su conocimiento, de la carta que se llevaba para su rey, lo que le fue negado, ofreciéndole, sin embargo, que se le leería, y verificado esto, dio las gracias el referido embajador, en su idioma (lo entendían los diputados catalanes, que aún hoy en 2021 dicen merci y gràcies?), por la buena acogida que se le había dispensado, añadiendo por último, que como no hubiese explicado todavía lo que le había encargado el Rey de Francia, iba a hacerlo entonces, cual era manifestar, de su parte, al Principado, que estaba dispuesto a hacer con él una confederación del modo que quisiesen los Diputados; a lo que contestaron estos, por conducto del caballero Juan Copons, que hablaba bastante bien el francés, que agradecían tales ofrecimientos, pero que no consideraban conveniente lo que se les proponía. Sobre un negocio también con el Rey de Francia, relativo a marcas, quedaron en que se enviarían ciertas cartas al embajador que tenía allí el Rey de Aragón; y con esto, se despidió el enviado francés.
Dióse cuenta de la siguiente carta que se había recibido de la Señora Reina.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats e conçell general representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs be amats e feels nostres. En lo loch de Pina proseguint nostre cami ab lo Illustrissimo Primogenit fill nostre molt car e molt amat per En Johan Ferrer trames per vosaltres a la Majestat del Senyor Rey Senyor e marit nostre molt car e molt amat havem reebuda una vostra letra de XXVII de octubre prop passat ab creença en persona de aquell acomanada en virtut de la qual nos ha per la part vostra suplicat a la prefata Majestat deguessem scriure suplicant aquella se dignas los afers del noble amat e feel nostre don Jofre de Castre haver per recomenats en la restitucio que pretenia li devia esser feta per los dans que preten havia rebuts la qual cosa per lo desig que havem que nostres vassalls e subdits visquen pacificament e en unitat concordia e repos quant encara per la voluntat que tenim de complaureus en tot lo quens sia possible lo pus afectadament que havem pogut a la prefata Majestat per lo dit Joan Ferrer e per altres havem scrit e suplicat aquella li plagues provehir en los dits afers a tota complacencia de vosaltres e pacificacio quietud e repos de les parts contendents. Avisant vos que en aquests debats axi antiquats son stades e son entre la casa de Castre amichs parents e valedors de una part e mossen Rodrigo de Rebolledo e mossen Joan Cerdan gents amichs e valedors lurs de la part altra la dita Majestat ses sforçada e fatigada quant li es stat possible axi essent loctinent general de la inmortal memoria del Senyor Rey don Alfonso frare seu e inmediat predecessor (Alfonso V el magnánimo) e no menys apres que beneventuradament ha succehit per Rey e Senyor en aquests seus regnes en pacificar totalment les dites parts e levar de carrera les dites questions e no podent ho conduir obstant hi furs privilegis e costums del present regne feu fer algunes treues en les quals fermaren tots los dessus nomenats e los principals parents e valedors de les cases de Castre e de mossen Rebolledo e de mossen Cerdan. E per que conegau quant la prefata Majestat te a cor la pacificacio de aquests debats e quant li es molest lo contrari te lo governador en lo comdat de Ribagorça per fer la dita concordia e havent hi fet trametre per la cort Darago mossen Alfonso de Sent Pere e don Ramon de Mur missatgers de aquella entre les ditas parts se es donada paraula e seguretat per un mes e per aquest respecte la prefata Majestat ha fet venir de Navarra a Calatayu lo dit mossen Rebolledo e no res menys son fill Pelafoys que ere e es stat en les terres del dit son pare ab deliberacio de entendre en los dits afers e quant en aquella sera fer restituhir la una part a la altre e laltra a la altra lo que tolt se hauran e punir aquells segons trobara esser fahedor per furs privilegis e costums del dessus dit regne per forma quen rehisca pau e concordia e repos entre les dites parts de les quals coses nos ha paregut donar vos avis. E per lo semblant vos avisam com proseguint nostre cami ahir arribam en aquesta vila de Fraga e apres dinar Deu volent entrarem en la ciutat de Leyda ab lo dit lllustrissimo primogenit. Dada en Fraga a VI de noembre any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

lunes, 15 de febrero de 2021

22, 23, 24, 25, 26 de julio, 1461

22 DE JULIO.

No hubo sesión, con motivo de ser la fiesta de Santa María Magdalena, y por estar ocupados en la elección de los nuevos Diputados y Oidores de cuentas para el trienio siguiente.

23 DE JULIO.

Tampoco hubo sesión en este día, por tener que ocuparse de varios negocios los señores Diputados.
Se recibió una carta del abad de Poblet, que sigue a continuación.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregi e magnifichs senyors. Apres degudes recomendacions a vostres senyories. Per tant que los negocis determenats per vostres providencies
agen de mi personalment degut compliment hoc encare en les coses in futurum devenidores no sia conegut absent tramet a les vostres senyories lo venerable et
molt honest religios frare nostre lo prior de Natzereth exhibidor de la present ab degut poder de asistir per mi e en persona mia en lo vostre molt irredutable consell lo qual vos prech per la vostra acustumada virtut e humanitat vos prech vulau rebre o acceptar e si nengunes coses per mi fahedores son al vostre ordenar so prest aquelles complir ab molta afeccio. Scrita en lo nostre monestir de Poblet a XVIII del mes de juliol any sexanta hu. - A vostres manaments prest. - Lo abat de Poblet.

24 DE JULIO.

Después de haberse ocupado de varios negocios secundarios, procedieron los señores Diputados al nombramiento de las nueve personas que les habían de suceder, resultando elejidos el obispo de Barcelona, el abad de San Juan de las Abadesas, el arcediano de la Mar, Guillermo Arnaldo de Cervelló, mosen Juan Çabastida, En Pedro Benet Splugues, Antonio Pujades, Juan Aguiló y uno de los
síndicos de Perpiñan.
Acto continuo juraron los señores Embajadores guardar y cumplir las instrucciones que les habían dado, y marchar, sin falta, el lunes siguiente, o sea el 27 del propio mes.
Se recibió una carta, que se halla a continuación.

Als molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors. Ahir que comptavem vint del present per En Marti Navarro correu portador de la present rehabem una vostra letra ensemps ab una forma del loament per nosaltres fahedor sobre los capitols e concordia feta entre lo Senyor Rey e lo Senyor Primogenit e aquest Principat per que mossenyors vuy de mati axi com aquells qui desigen complaure a vostres ordinacions e granment lo benevenir de aquest Principat havem ajustat consell general en lo qual es stat loat e fermat tot ço e quant per vosaltres es stat demanat segons poreu veure en lo dit loament del qual per lo dit correu vos tremetem dos cartes publiques segons per vosaltres mossenyors es demanat. Empero mossenyors fora molt rahonable attes que nos tremetieu la dita forma nos trematesseu translat dels dits capitols attes encara nols havem vists empero confiam de vosaltres vos hi sots haguts en tot benavenir de aquest Principat e per conseguent daquesta universitat. E si altres coses molt reverend magnifichs e
honorables mossenyors vos seran plasents per nosaltres fahedores fiablement nos scrivets. Scrita en Puigcerda a XXI de juliol any Mil CCCCLXI. - Esta empero en veritat que nosaltres havem detengut lo dit correu tot lo present dia fins a les VIII hores de nit quel havem desempatxat. - A vostres honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

25 DE JULIO.

No hubo sesión, por estar ocupados en la lectura de las instrucciones dadas por el Concejo de la ciudad a los señores embajadores.

26 DE JULIO.

Tampoco hubo sesión, por ser domingo.
Sigue una carta que se recibió en este día.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Hir a les set hores apres mig jorn de vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies havem rebuda una letra de XV del mes present avisant nos per quant es concordat cascuna universitat de aquelles qui llurs sindichs han entrevengut en aquests afers e han fermada la capitulacio fermada per la Senyora Reyna e per vosaltres e vostre consell es molt necessari que prestament fassam avisar nostre consell e fermar la loacio de aprovacio e concessio de la dita capitulacio segons la ferma quens enviau ordinada e que aqueixa ciutat ab son consell de cent jurats la ha aximateix fermada e aço es stat delliberat fer axi per quant lo nostre sindich no havia poder en scrits. Havem nosaltres a no pocha maravella que per nostres embaixadors no siam avisats del negoci si es perque vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies nols hajen notificada vostra dita letra e tramesa o per tarda de llur scriure es incert a nosaltres. E per ço que nostres dits embaixadors com es raho ne sien avisats e delIs cobrem resposta los scrivim de la fahena a fi que dells cobrada dita resposta puixam donar compliment en lo que fer devem. E la Trinitat increada sia proteccio de vostres molts grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies. Scrita en Perpenya a XXI de juliol del any Mil CCCCLXI.
- Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor aparellats.

jueves, 14 de enero de 2021

18, 19 de abril

18 DE ABRIL. 

No hubo sesión, por ser corto el número de Diputados que asistieron, prorogándose, con tal motivo para el día siguiente.

19 DE ABRIL.

Manifestóse en la sesión de este día, por algunos Diputados, el deseo que tenía el Señor Primogénito de pasar a Villafranca con el objeto de visitar a la Reina, para lo cual quería antes saber la opinión del Consejo; habiéndose acordado que, interin se trabajaba para llevar a cabo el arreglo de los capítulos, y sobre todo hallándose, a igual fin, gran parte de los individuos del propio Consejo, como embajadores, en aquel pueblo, no debía por ningún estilo el Señor Primogénito separarse de la ciudad; después de lo que, se comisionó a Arnaldo de Vilademany, para que, en nombre de los Diputados y Consejo, hiciese saber al Señor Príncipe el mencionado acuerdo.

martes, 26 de enero de 2021

14 DE MAYO.

14 DE MAYO. 

Después de varias proposiciones hechas por el abad de Monserrat, se acordó lo siguiente: 1.° escribir a la Reina para que enviase cuanto antes la respuesta a los capítulos; 2.° pedir a los embajadores de Valencia, los quales esperaban contestación de los Diputados, que aguardasen unos cuantos días, hasta tenerla del Rey, después de cuyo plazo se les respondería indefectiblemente; 3.° nombrar al jurisperito Geraldo Guardiola, para que, en nombre de los Diputados, tratase con los remensas, a fin de que estos enviasen sus representantes o síndicos, y pudiera llevarse a cabo una concordia, cuyo nombramiento fue rechazado por algunos individuos del Consejo, que alegaron no ser el más a propósito dicho Guardiola para este encargo, en atención a haber sido abogado de los citados labradores; y 4.°, que se concediese el guiaje solicitado per Jaime Ferrer y por Seroli, quienes se ofrecían, bajo esta seguridad, a ser representantes de los remensas, y presentarse a los Diputados, para tratar con estos del arreglo consabido.
El mismo día, por la noche, se recibió la siguiente carta de la Señora Reina.

La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Despuix que som en aquesta ciutat vos havem scrit e certificat per dues letres com continuavem e prosseguiem axi com tots temps entenem continuar ab totes nostres forçes en conduhir ab la Majestat del Senyor Rey lo repos e benefici dels afers occorrents en que sa Excellencia usant de sa acostumada clemencia e benignitat ha mostrat e mostra bonissima e singular voluntat a tot servey de nostre Senyor Deu e seu benifici e repos del Illustrissimo Princep fill seu e nostre molt car e molt amat e de la cosa sua de sos regnes e terres e signantment de aqueix Principat. La veritat es que ab les grans occupacions que ha hagudes la Majestat sua no se ha poguda donar la expedio axi presta com tots desigam tant per la condicio dels afers de Castella e de Navarra quant per que les faenes de les corts de aquest regne de Arago se son stranyides. Ara loat nostre Senyor Deu les dites faenes de aquestes corts de Arago stan en tot bon stament e en punt de conclusio e en les altres afers se ha donat orde en manera que mijançant nostre Senyor Deu vos certificam que Nos dema dimecres ab comissio e poder e ab tal recapte partiem de aci que speram en sa ajuda e en la virtut de vosaltres e fidelitat innata haureu raho de esser be contents e conexereu que la voluntat del dit Senyor Rey e nostre desig e studi no se han occupat en altra cosa tant que aquesta haja en res empatxada e per que sabem que de ço que dit es sereu aconsolats vos ne havem volgut fer sabidors. Dada en Çaragoça a XII dies de maig del any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

Al molt honorable senyer e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Thora mercader en casa de la diputacio.
Mossen molt honorable. Apres degudes recomendacions me recoman tots temps a vostra saviesa avisant vos que com de continent jo fuy junt aci en Çaragoça jo decontinent doni la letra al bon home de mercader lo qual troba hun singular plaer de la dita letra e de la mia venguda en tant que ell e jo havem parlat largament de tot lo fet dihentme que ell me informara largament e totes coses pus ell sab la intencio del bon home daqui e dihentme que yo per semblant me entremete de altra part e axi que mossen jo he desliberat pus la cosa es sagura ara a present scriureus en aquesta manera e los afers com ho requeran per avant.
Item mossen vos avis com asis diu molt stretament que la Senyora Reyna deu partir de aci per anar la via de aqui ab lo replicat dels capitols e que stara aqui en Molin de Reig fins a tant que la cosa sia be asegurada. Mes segons jo veig que la sua anada es molt freda que altrament se mourien les coses si ella devia partir diluns o dimarts axi com sic diu que crech que tot quant sich fa no son sino manyes castellanes e que una gran por que lo Senyor Rey ab la Senyora Reyna no tenguen qualque gran bagarot en lo ventrell segons hom veu e speriencia qui ho mostre car ells tots jorns son avisats de aqui que crech que nia de grans embaraçats los quals no venen be en aquesta faena car al Senyor Rey han scrit de aqui com lo comte de Prades e lo comte de Pallars havian hagudes de males noves qui en la casa de la diputacio que seren cuydats matar e que ja staven en una gran divisio e aço dix lo Senyor Rey de la sua boca de que trobava segons hom coneixia hun gran plaer dient que jas començavan tots de divisir e que tots eran ja dos o tres partides e que la cosa no podia esser de molta durada pus tanta divisio era entre ells e axi que mossen jo be crech que ab alguns de aqui qui no venen be en aquesta faena que ell treballa tant quant pot ni pora de metre molta discordia e divisio entre vosaltres lençant algunes purnes de foch. Segons que jo he sentit aci per lo bon home que los de Leyda han haguts alguns sentiments com lo bisbe Delna ab alguna escusa del fet perque ve ell se devia metre al palau del bisbe e de aqui al castell ab certa gent e ab alguns de la ciutat qui temen ab ell de lon han fet anar a mala hora per ell aqui axi com vos veiys que segons diu lo bon home queus guardeu dell e que li façau la feste que ell mereix. Item mes mossen vos avis com susara yo he sabut per hun scriva del dit Senyor Rey com lo dit Senyor Rey hauria scrit aqui decontinent com mossen Bernat de Vilamari fonch junt en Roses ques cordas be que no anas a Barchinona e que no isques en terra en nengun loch de Cathalunya per pahor de aqueixos senyors nol detenguessen e axi que penseu vos mateix lo bon proposit del dit Senyor ja quin es envers vosaltres ni per quin bon fi ell ho pot fer. E mes mossen vos avis com he mes sabut per lome damunt dit lo qual jaus sabeu e axi mateix jo qui men son entremes a si en lo palau e hoit dir com lo conestable de Navarra ha preses algunes terres de Navarra e axi mateix que te lo camp a Viana e que la te molt fort asatgada e que ja li ha fet lo guast de que vos dich que com lo Senyor Rey ha sabuda la nova es stat molt torbat e molt trist que havia deliberat de ell en persona anarhi ab tanta gent com pogues partir de aci axi que los aragonesos han li protestat que no han volgut ne volen que hic pertescha. E sobra aquest fet han fet LXXVII ab les corts dues vuytenes ço es una per lo Senyor Rey e laltra per terra crech que dema li deuen fer resposte. Del quen pore sentir jous ne scriure pus largament ne tant quant jon pore scriure. E mes mossen vos avis com lo bon hom me ha dit com una dona la qual esta en casa de don Lop de Gurreya la qual es cathalana e es molt afectada al Senyor Princep que asis tracten tant del mal com se pot contra lo Senyor Princep per que li diguen ques guard e que nos fiu de tot hom car ella ho ha sabut de loch molt pregont e exi que mossen per amor de Deu tengue si be esment que jur vos per Deu que nos hi va car segons jo veig que grans traydors hich ha per tot que no sab hom a quis puga hom fiar. Lo Senyor Rey es avisat tots jorns de aqui de tot quant si fa no se per qui diables ço pot saber sino per aquells qui saben stretament en los consels e en los fets. Crech que lo bon hom de aci scrivia el bon hom de aqui segons ell ma dit car ab la sua letra va aquesta ab hun poch de evantatge que ell fara al correu. E ab tant per la present no dich pus sino queus prech quem recomaneu en gracia e merce de aquexos mossenyors de diputats. Scrita ab cuyta per la partida del correu qui es tan presta en Çaragoça a VIII de maig del any Mil CCCCLXI.
Quant me scriviu ab bon home que les me do que elles hauran bon recapte que tots jorns comunicam abduy sobra la faena per que jo hic so ni si axi mateix si volreu que yo daqui avant remete les letres a mossenyors de diputats o a vos car nom parlam que a mi sembla que seria molt pus sagur que remates les letres a ells e axi scriviume de vostra intencio ja que voleu que faça. - Lo qui a vos me recoman tots temps P. R.

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran saviesa. Sus ara e a les onze hores ans de mig jorn per lo present correu e rebuda vostra letra e decontinent treballare de complir vostre manament. Haguere plaer sabes lo Miquel Albert dunt es car aci no ses dit hi entrevengues sino en Miquel Umbert qui es notari de aquesta ciutat e es stat tostemps lur notari e ara ab dit Serroli hi ha entrevengut pero yo mentrematre del dit Miquel Albert mencionat en dita vostra letra e de continent per ma letra sereu certificats del que haure fet. Axi mateix mossenyors e parlat ab En Ramon Raser lo qual ma dit que dins pochs dies partira daci per aportar los diners de la terça e queus portara los florins que haviau tramesos aci per pagar la gent darmes segons voleu e si es vostra intencio dirho del dit Miguel Umbert notari de aquesta ciutat de continent men aviseu car ell crech nos sera desat. Del Serroli dupte mossenyors nos sia apartat e per ço vos trameti lome propri per que si deliberau ço de que era me scriviu lo posquesseu haver car apres es stat en aquesta ciutat diverses voltes e fiau mossenyors hi fare tot lo possible segons menau. Pero mossenyors dupte attenent los ajuts continuats que dins pochs dies per occasio del dit Serroli los pagesos de remença han fets han alguns lochs de aquesta vegueria que si aquests presos ne gens detenguts en aquesta ciutat car los dits pagesos no accssen de fer qualque gran insult en aquesta ciutat qui sta tota uberta e sens neguna defensio per causa de la devisio qui es entre los sis jurats de aquesta ciutat de la qual crech mossen Francesch Lobet misatger vostre largament vos haura certificats eus dich mossenyors que si prestament per vostres savieses no es provehit en la custodia de aquesta ciatat e que les divisions dels dits jurats sien aplenades e la dita ciutat se regescha com fan les altres e la e tota la vegueria se poria perdre e creuen molts e ja estat dit al dit mossen Lobet que aquells qui torban e nos vullan aderir a concordia ne a la raho queu fan per donar total torp a les faenas que aqui vosaltres menesau. Perque placieus volerhi attendre e prest car aquesta ciutat ne vegaria no
compren poc en aquest Principat. De tot aço mossenyors vos he volgut scriure per mon descarrech e per complir lo manament de vostres letres que tostemps que res santis vos ne certificas ordenant mossenyors de mi ço queus sia plasent. Scrita en Gerona a XII del mes de maig a mig jorn. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat Francesch Sant Celoni diputat local de Gerona.

Als molt reverend e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e molt magnifichs mossenyors. Perque per vosaltres me fonch scrit en dies passats que donat recapte en lo soldegar dels D. homens de peu e cinquanta de cavall que men pogues tornar jo he donat recapte en la gent de peu segons ja per altres he
scrit en la gent de cavall he treballat en dar loy esperant de aqui resposta e fins aci no ses pogut fer e puix veig que don Felip sen va aqui lo qual no crech torn sens esser en clar ab vostra reverencia e magnificencies del seu servey e axi per aquesta causa no mich cal aturar he deliberat de vostra bona licencia partir la via de aqui aturant tres o quatre dies en lo camp segons me haveu licenciat sols sperar lo correu qui he aqui trames que al pus larch crech hic sera de ça dijous entre tant dare recapte aci en fer fer polvara per los spinguardes e algunes altres frasques que haure spatxar e si quant lo dit correu sera tornat me sera manat res per vostra reverencia e honorables savieses per semblant darhi he recapte. Per que mossenyors molt honorables de dijous avant poreu scriure al diputat local de la present ciutat al qual lexere la casa de les armes e artellaries en comanda de D. florins per pagar ço que per vosaltres mossenyors li sera manat e supplichvos mossenyors no hajau aqui a greu la mia partida car certament per ara yo hi fare pocha fratura e junt aqui si mester sera hi tornare tantes voltes com ordonareu. Les noves de Arago son com lo Senyor Rey trau diners per diverses vies apparellas per anar en Navarra. Diu se ha fet CCCC homens darmes. Parme que ha tret del archabisbat de Çaragoça ab arrendament de diners anticipats ben XXX mil florins. Ha remes los capitols de aquest Principat a VIII persones quatre del regne de
Arago
e quatre de son consell. Als noy ha de nou que fretur scriure. Feta en Leyda X de maig. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

miércoles, 17 de febrero de 2021

23 de septiembre, muerte del primogénito don Carlos de Viana

23 DE SEPTIEMBRE.

Reunidos los señores Diputados, dedicáronse en esta sesión a hablar exclusivamente de la dolorosa muerte del Serenísimo señor D. Carlos, primogénito de Aragón y de Sicilia, acontecida entre las tres y las cuatro de la madrugada de este día, antes de salir el sol, en el palacio mayor real, a consecuencia de lo que, resolvieron participar tan triste nueva a todas las universidades, y tomaron desde luego los siguientes acuerdos:

Que sia scrit als embaxadors qui son ab lo Senyor Rey per part de aquest Principat supliquen la Majestat del Senyor Rey que attes la poca edad del lllustre Infant don Ferrando li placia que los qui seran diputats de son consell e encara tots los oficials ministres e altres de sa casa sien mesos a nominacio voluntat e contentacio dels diputats e consell e de la ciutat de Barchinona.
Item que per les VIIII persones elegides en pensar sobre les coses occorrents per la mort del lllustrissimo Primogenit hagen carrech de veure e saber per que stan presos En Bertran Tonro e En Johan Benet de Migavila ciutadans de Barchinona hi ho reffiren al consell e encara hagen carrech de pacificar totes bandositats axi de aquesta ciutat com de aquest Principat e de tot lo quels parra refiren en lo consell.
El mismo día, mandaron expedir los señores Diputados las siguientes cartas.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Catalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres vos havem hagut scrit de la notificacio de la mort del Illustrissimo Senyor don Carles primogenit es stat deliberat per tots nosaltres e per lo consell de aquesta ciutat la Majestat del Senyor Rey sia per vosaltres humilment e devota suplicada de part de aquest Principat que attesa la edad del lllustrsisimo Senyor don Ferrando primogenit los qui seran deputats a son consell e encara tots oficials e ministres e altres de sa casa sien mesos a nominacio voluntat e contentacio de aquest consell representant lo dit Principat e de la dita ciutat com sia cosa indubitadament succehira a laor de nostre Senyor Deu (la página 40 no se ve en el pdf, pero el texto podría ser este:)
e servey de la Majestat reyal e del dit Senyor Primogenit tranquilitat e repos del dit Principat e sera reputat a molta gracia per nosaltres e per los poblats en aquell. E sia la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostres reverends nobles magnifichs e honorables savieses. Scripta en Barchinona a XXIII de setembre any M.CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell representats lo Principat.

Dirigitur dominis Embassiatoribus Principatus Cathalonie.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Nous poriem explicar quanta es la tristicia e dolor quens es sobrevenguda per quant a nostre Senyor Deu ha plagut aquesta nit passada entre tres e quatre hores apres miga nit rebuts los sagraments eclesiastichs catolicament e religiosissima appellar al seu regne lo Illustrissimo don Carlos fill primogenit del Senyor Rey. Mas com sia ordinacio divina conformant nos ab aquella en aquest Principat se pren confort. E volents provehir nosaltres a la indemnitat repos e salut del dit Principat ab summa unitat e conformitat es stat deliberat servar a la ungla la ley paccionada e per la capitulacio donada e fermada. E per ço vos pregam e encarregam molt afectuosament queus placia ab pertinents humilitat e lamentosa narracio notifique la mort a la Majestat del Senyor Rey e a la Serenissima Senyora Reyna (página 41) confortants aquella segons de vosaltres se spere e suplicant humilment e devota la clemencia del dit Senyor Rey sia de merce sua prestament do orde entrametre en aquest Principat lo lllustrissimo Senyor Primogenit don Ferrando duch de Montblanc fill seu juxta e segons forma e ab integra observança de la capitulacio e assenyaladament de dos capitols en ella contenguts ço es Xllll e XVI parlants de aquesta materia e significaren a la sua Altesa aquest Principat star deliberat observar aquella e dits dos capitols intactament e provehir a tota lur indemnitat. E si alguna altra opinio aqui concorrie o suscitave vosaltres mossenyors desenganau tot hom aquest Principat esser deliberat no donar loch en cosa alguna qui tocas derogacio o violacio de dita capitulacio e dels dits dos capitols. E en vostres reverencies nobles magnifiques e honorables savieses veessen esser expedient a la Majestat del Senyor Rey aquesta intencio explicareu e de la unitat en que esta aquest Principat fareu testimoni suplicant sempre la sua Excellencia vulle lunyar e apartar tals opinions. Per cuyta del negoci no curam scriure de altres coses mas pregam vos de continent del succes nos façau respostes ab correus volants. E per quant aquesta ciutat scriu al Senyor Rey e a la Senyora Reyna vos placia apres haver notificada la mort del dit lllustrissimo don Carles esser donados (donadors) de aquelles. E sia molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. - Scrita en Barchinona a XXIII del mes de setembre any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell etc.

A la molt noble e molt magnifica Senyora dona Catharina Dixer e de Beamunt.
Molt noble e molt magnifica Senyora. No sens gran contristacio e dolor vos scrivim com a nostre Senyor Deus ha plagut aquesta nit passada entre tres e quatre hores apres la miga nit appellar al seu regne lo lllustrissimo Senyor don Carles Primogenit lo qual ha feta christianissima fi e ha rebuts com ha cristianissim princep los sacraments eclesiastichs de la mort del qual considerades les sues virtuts apenes se poria pendre confort sino que per salut de la anima es necessari conformar ab la voluntat divina la qual se ha a creure ordona saviament e per lo millor totes les coses. Donchs Senyora molt noble e molt magnifica per que som certs vostra noblesa portava e havia singular amor e voluntat a la persona del dit Senyor don Carles vos pregam e encarregam segons virtuosament vos sou haguda en moltes congoixes que lo mon dona en aquestes vos hajau eus mostrau la qui sou e don veniu havent esfors e paciencia en la dita mort car la paciencia e fort catolica se conformen a la voluntat divina e vencen totes coses e preparen lo millor. Aquest Principat Senyora molt noble e molt magnificha es molt content del servey e voluntat que lo noble e magnifich baro marit vostre ha fet e porta a aquest Principat no oblidara aquells ans ho haura a memoria en les coses qui sguarden honor e favor del e de la sua casa e sia molt noble e molt magnificha Senyora la Sancta Trinitat vostra consolacio e guarda. Dada en Barchinona a XXIII del mes de setembre del any M.CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats e consell etc.

Als molt honorable e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Nous poriem explicar quanta es la tristicia e dolor quens es sobrevenguda per ço com ha plagut a la divina potencia aquesta nit passada entre tres e quatre hores apres miga nit appellar al seu regne lo Illustrissimo Senyor don Carles primogenit rebuts per ell los sagraments
ecclesiastichs catolicament e religiosissima. Mas per quant es ordinacio divina conformants nos ab aquella preneu confort. Notificants vos adonchs les dites coses vos pregam vullau star attents vigils com be e loablement haveu acustumat en lo benavenir e repos de aquest Principat lo qual precipuament sia en esser servada la capitulacio la qual en semblant cas ha ja provehit car nosaltres representants aquest Principat entenem e volem aquella servar complidament e intacta e no permetre en res sia per nengu violada o prejudicada com sia composta e fermada a la honor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor e de la Serenissima Senyora Reyna e lllustrissimo Senyor Primogenit don Ferrando fill lur duch de Montblanch e tranquilitat e repos del dit Principat e de a republica de aquell. Nosaltres havem ja scrit als embaxadors supliquen la Majestat del Senyor Rey prestament vulle trametre en aquest Principat lo dit lllustrissimo Primogenit don Ferrando juxta e segons forma de la dita capitulacio. De tot vos havem volguts
avisar per queus sia notori. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XIII de septembre any M.CCCCLXI. - M. Monsuar dega de Leyda. - Los diputats e consell etc.

Sigue la lista de las universidades y particulares a quienes va dirigida la carta de aviso, bajo igual forma que la antecedente.

24 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados y Conselleres del ceremonial fúnebre para el entierro del señor Primogénito.

25 DE SEPTIEMBRE.

Se reunieron en este día los señores Diputados junto con las nueve personas designadas para tratar del mismo asunto.

jueves, 19 de noviembre de 2020

13 DE MARZO.

13 DE MARZO. 

Congregados en este día los señores Diputados recibieron una carta de la Señora Reina con unas credenciales, en virtud de las cuales esplicaron luego los embajadores de la Señora Reina que esta había recibido una carta del Rey participándole que ciertas gentes de Castilla, bajo el pretesto de libertar al Príncipe, habían hostilizado las tierras de Juan de Ixer, mas como ya no existiese tal motivo, enviasen allá los Diputados para resistirles parte del ejército de Cataluña, sobre lo cual se reservaron estos deliberar, consultándolo antes con el Señor Primogénito.

La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Per quant apres de la partida del Illustre Princep de nostre molt car e molt amat fill en lo dia de vuy feta de nos e de aquesta vila nos han occorregut e encara succehit algunas coses que per la Majestat del Senyor Rey nos son scrites sobre lo contengut en aquelles enviam a vosaltres lo venerable religios e magnifichs consellers de la prefata Majestat e nostres lo Castella Damposta e mossen Luis de Vich amplament informats de nostra intencio e voluntat que de nostra part vos diguen e expliquen. Pregam e encarregamvos per ço ab tota amor e afeccio que podem que donant plena fe e creença a tot ço e quant los dits Castella e mossen Luis de part nostra vos diran e explicaran ho compliats ab degut
efecto com si personalment vos ho dehiem e de vosaltres de la innata fidelitat e virtut vostres speram e acustumat haveu. Dada en Vilafrancha de Penades a XI dies de març del any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

Als reverend venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya congregat en la ciutat de Barchinona.

El propio día, pasó el Señor Príncipe a la casa de la Diputación con el mismo numeroso séquito de barones y demás gente, en presencia de todos los cuales dio a los Diputados y Consejo las gracias por todo lo que había hecho el Principado en favor suyo, añadiendo que no lo echaría en olvido cuando fuese lugar y tiempo, a lo que le contestó el Señor abad de Monserrat diciéndole que estaban todos dispuestos a servirle; después de lo que pasó el Príncipe a la casa de la Ciudad, donde tuvo lugar a poca diferencia el mismo acto. Las otras cartas que se recibieron en este día fueron una de la infanta viuda del infante don Enrique y las demás que siguen.

Als molt reverend venerables spectables egregis nobles magnifichs e cars amichs los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya e congregats en la ciutat de Barchinona.
Molt reverend e venerables spectables egregis nobles magnifichs e cars amichs. Vostra letra he rebuda per la qual me avisau que per alguns bons sguards concernents servey de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e honor mia me volgues abstenir e sobreseure de no passar de aquesta vila. A queus responch que no es stada ni es ma intencio de entrar en aqueixa ciutat sino ab la Serenissinia Senyora Reyna o aquella mi trametes o demanada per vosaltres. Cessant aquests tres sguards haure molt poch treball de fervos aquesta complacencia e gracia. Avisantvos que en cas que ho hagues delliberat lo que no he ab bona voluntat vos ne complaguera. Scrit en Vilafrancha de Penades a XI de març any Mil CCCCLXl. - La trista Infanta.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis seoyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors. Per quant sempre entenem en lo be pacificacio tranquillitat e benavenir de la vila de Cervera e dels singulars de aquella vos significam com vuy qui es dimarts quis compte deu del mes e any dejus scrits instigant lo enemich de natura humana e essent certa diferencia entre alguns pagesos singulars de aquesta vila los quals staven en paraula presa per certa persona ses seguit que lo dia dessus e dejus scrit es stada tornada la dita paraula la qual era presa entre los dits diferents. E tornada aquella la una part era de fora per fer faena e fonch mesa fama que la part adversa ab certa altra gent volien invasir aquell.
E per occasio de aço se es seguit en la present vila un gran insult a tant que la gent se es arremorada de que ses cuydat seguir un gran insult considerant que la gent de aquesta vila ha viscut sempre e viu vuy mes que may en gran reguard per causa e occorrencia del temps e la ardusitat del negoci qui tenim al devant pensant que lo cas qui es stat que fos altre ço es ques diga que eren gents stranyes de ques segui que la gent de la dita vila tota instada ab ses armes e be a punt ab nosaltres ensemps essent un cor un voler e un esser ab grant animositat ab nosaltres ensemps som anats alli hon la dita remor se dege esser seguida de que fem infinides gracies a nostre Senyor Deu de la bona amor e fraternitat la qual vuy en aquesta vila es entre los singulars de la dita vila no obstants vostres reverencies sien stades informades del contrari. Empero per quant lo edicte es cridat en aquesta vila a instancia de vostre diputat local lo qual largament consulte a vostres reverencies del dit cas vos supplicam sobre aquell fer tal provisio contra aquells tals los quals no temen Deu ni la correccio terrenal que a ells sia castich e los altres hi prenguen eximpli. E conserve Deu vostres persones en sa amor e gracia per molts anys dilatats. De Cervera a X de març any Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverents egris nobles magnifichs e molt honorables savis senyors a tot vostre honor e servir vostre apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vuy data de la present he rebuda una letra del Senyor Rey de la qual vos tramet trellat ab tot que a les parts ne he donat trellat. Placiaus sobre les coses en aquella contengudes donarme consell e ajuda quant hora sera car be crech que lo Senyor Rey te en opinio tots quants fan e han fet lo degut en la delliurança del Senyor Primogenit defensio de les constitucions e libertats e axiu significha sa letra e certa occasio apparent per poder maltractar la persona e bens de aquells e axi crech ho
fara de mi e de mes bens pero ja so aconortat havent ferma sperança en Deu e en lo bon dret e en la ajuda vostra. E placiaus haja vostra resposta. De Leyda a X de març.
- Senyors lo vostre e prest a vostra ordinacio Arnau Roger Darill.

El Rey.
Mossen Roger noble e amado nuestro. Certificamos vos que no obstant ayer miercoles por nos fuesse stada fecha delliberacion sobre la delliurança del lllustrissimo Princep don Charlos nuestro fijo e por dar obra con efecto a la execucion de aquella fuesse partida la via de Morella la lllustrissima Reyna nuestra muy cara e muy amada muger segund empero havemos supido el conde de Modica con la gent de Cathalunya que con ell viene es venido hostilment e con mano armada a la villa nuestra de Fraga e aquella tiene con proposito e intencion de passar mas avant e venir en aqueste regno de Aragon con animo de invadir e fazer todos los danyos que pora en aquell. De do se inferece quel proposito daquellas gentes no era por la delliurança del Princep mas por otros malos e sinistros conceptos. E por que estos no son actos que devan passar con dissimulacion antes en aquellos por nos deve seyer provehido poderosament segund al caso conviene nos havemos mandado convocar huest e cavalgada en aqueste nuestro regno assi como por disposicion foral fazer podemos en este caso por recobrar la dicha vila e resistir a las dichas gentes. E por quanto en este fecho de tanta importancia fazemos de vos como del fiel subdito e natural nuestro special conto por tanto vos rogamos e encargamos assi strechamente como podemos que vista la present partades e vingades a nos con la mas gent de cavallo e de pie que teneys e haver poreys a aquesta ciutat de Çaragoça donde ajustamos todas las gentes que haver podemos del dicho regno por ir personalmente a cobrar la dicha villa de Fraga e resistir e salir al encuentro a las dichas gentes confiando en nuestro Senyor Dios que mediant el adjutorio suyo e con vuestra ayuda e de los otros subditos e naturales nuestros cobraremos la dicha villa de Fraga e castigaremos aquellos qui con tanta audacia sin alguna causa legittima tales e tant grandes novidades e scandalos han comovido en estos nuestros regnos. - Dada en Çaragoça a XXVI dias de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - El Rey.

En esta misma fecha mandaron expedir los señores Diputados las cartas que siguen.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per quant som informats que En Franci Sadorni qui era aqui conestable de XXV homens de peu es molt indispost de sa persona e en altra manera havem deliberat que ell sen vinga e en loch seu servescha la dita conestablia En Johan Amador perqueus pregam e encarregam admetats lo dit Johan Amador en loch del dit Franci Sadorni prestat en vostre poder sagrament e homenatge be e lealment servir en la dita conestablia e que stara a vostre comendament e de qui vos volreu. Dada en Barchinona a XIII de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al molt reverend pare en Christ e senyor lo patriarcha de Alexandria e administrador perpetuu del bisbat Durgell.
Molt reverend pare en Christ e senyor. Sobre los afers per los quals lo magnifich mossen Hivany de Sentmenat cavaller per part nostra es stat e ha conferit en los dies prop passats ab la Reverendissima V. lo mateix mossen Hivany torna altra vegada a aquella informar per nosaltres de algunes coses sobre los mateixs afers segons a vostra dita Reverendissima explicara. A la qual placia donar li creença com a nostres persones e fer per obra segons de aquella indubitadament comfiam e sera fer lo pertinent de aquella e que molt li regraciarem. La Sancta Trinitat molt reverend pare en Christ e senyor vos haja en guarda sua e rescrivans la senyoria vostra tot ço que li placia. Dada en Barchinona a XIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - A vostra honor prests los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut et cetera.

Al molt egregi senyor lo comte de Prades.
Molt egregi senyor. Sobre los afers per los quals lo magnifich mossen Hivany de Sentmenat cavaller en los dies prop passats es stat e ha conferit ab vos per part nostra encara de present lo dit mossen Hivany torna altra vegada a vos informat per nosaltres de algunes coses sobre los mateixs afers les quals per ell de part nostra referides vos seran. Pregamvos afectuosament li vullau donar creença com a les persones nostres e fer per obra segons de vos indubitadament comfiam. Tingaus la Sancta Trinitat molt egregi senyor en sa guarda e rescriviunos ço queus placia. Dada en Barchinona a XIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

viernes, 12 de febrero de 2021

2 DE JULIO.

2 DE JULIO.

Después de haber resuelto varios asuntos por la mañana, (se) reunieron otra vez, por la tarde, los señores Diputados, junto con los oidores de cuentas, para tratar de la embajada que havia de enviarse al rey de Castilla, y como estuviese presente el señor Primogénito explicó a los mismos el derecho que tenía en el reino de Navarra, aduciendo, a tal objeto, varios documentos auténticos y sellados, de cuyo derecho solicitó que se dijera algo en las instrucciones que se diesen a los embajadores; sobre lo que se reservaron deliberar los señores Diputados, cuando de ello se hubiesen ocupado con detención.
Acerca de la elección para el nombramiento de embajadores hubo discordancia, y, por consiguiente, lo único que acordaron fue que se reunirían con los Concelleres de la ciudad, para resolverlo, a cuyo objeto designaron las personas que formarían esta comisión.
Se dio cuenta de las cartas que se recibieron en este día, y se mandó escribir otras, que se hallan, por su órden, a continuación.

Als venerables religiosos magnifichs be amats e feells nostres los diputats del General del Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Venerable religios magnifichs be amats e feels nostres. Vostra letra de XXVII del present havem rebuda e hoyda la creença per vosaltres acomanada An Johan Brujo notari en lo que dir nos ha volgut de part vostra sobre lo ofici de portant veus de governador en aquest Principat lo qual desijau sia per la Majestat del Rey Senyor e marit nostre molt car e molt amat donat a mossen Arnau de Vilademany e de Blanes e de aço mateix nos ha scrit lo lllustrissimo Princep nostre molt car e molt amat fill ab creença acomanada als reverend e magnifichs mestre de Muntesa e Joan Ferrandez Deredia ab molta voluntat haguerem scrit al dit Senyor Rey e quant en nos fos stat donat orde que de aço fosseu complaguts e ja haviem manades les dites lettres sino que apres nos vingue en memoria com sobre aço mateix haviem ja scrit al dit Senyor Rey en favor del noble don Frances de Pinos a molta instancia e prechs a nos de aço fets per lo lllustrissimo Princep nostre molt car e molt amat fill ab altres letres sues lo qual nos significava esser don desig a plaer que lo dit don Frances e no altre algu per quins hagues scrit hagues lo dit ofici axi havem delliberat sobreseure hi fins que per lo dit Illustrissimo Princep al qual de aço scrivim per ses letres nos sia declarada sa intencio per qual de aquests dos haura mes en plaer nos interposem ab la dita Majestat la qual sabuda ab tots nostres efectes treballarem ab lo dit Senyor Rey aquella sia complida. E axi podeu vos persuadir que en aço e en totes coses que fer pugam donarem tot orde ab la dita Majestat que vosaltres siau complaguts e per nos no restara que ab tota aficacia e instancia per vostra complascencia nons hi interposem segons per lo dit en Brujo pus extensament vos sera scrit. Dada en Vilafrancha de Penedes a XXVIII dies de juny any Mil CCCCLX hu. - La Reyna.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Lo jorn passat que comptavem vint e sinch del present mes de juny rebi vostres letres ab les quals voleu licenciu tots los
qui eren romasos aci ab mi ço es cent homens de peu axi com he fet per satisfer a vostra ordinario entre los quals son Jaquet Deparis (le petit Jacques de Paris, apellido catalán de toda la vida) e lo gran Girart Despla (Dezpla, des pla, dez pla, de es pla) quascu conestable de vint e sinch homens spinguarders qui des que lo exercit es stat principiat fins lo jorn present han ben servit e lealment ab totes ses gents en tant que no solament jo quis comendava mes encara quants ab aquells han hagut a contribuir restem molt contents e pagats e mes que ab sou e sens sou moltes voltes per honor del Principat se son oferts servir de que no poch los ho he agrahit e son dignes de totes honors e plaeres los puguen esser fets. Per tant molt reverend e magnifichs senyors vos supplich los sobre anomenats ab ses gents vullau haver molt per acomenats segons be fins aci haveu acustumat e de vostres reverencie e magnificencies se spere les quals la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Leyda a XXVI de juny any Mil CCCCLXI. - Prest al que ordenareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. La causa de la present es per significar a vostres reverencie e magnificencies com Jaquet de Paris o lo gran Girart Despla conestables dels spinguarders exhibidors de les presents son stats los primers qui vingueren ab lo exercit del Principat e continuament ab molta bona voluntat e ab tota cortesia e obediencia han servit en dit exercit fins vuy que restam molt contents e son dignes de molta remuneracio. Per ço a vostres reverencia e magnificencies notificant les dites coses exortam e pregam vos placia haver los per ben comendats a fi hajen aquella remuneracio que merexen a vostres reverencia e magnificencies conexeran les quals la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio e guarda. De Leyda a XXVI de juny any Mil CCCCLX hu. - A vostres beniplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

En este mismo día, los señores Diputados mandaron expedir la siguiente carta.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
De vostra Altesa havem vuy reebuda una letra responsiva al que haviem suplicat a vostra Excellencia en favor de mossen Vilademany per lo ofici del portant veus de governador de aquest Principat. E per quant lo lllustrissimo Primogenit tremet a vostra gran Senyoria lo seu vicecanciller per declarar sa intencio a vostra Altesa sobre lo dit ofici e crehem sera per lo dit mossen Vilademany haurem a singular gracia e merçe a vostra Altesa li placia per lo dit mossen Vilademany continuar Vostra intercessio ab la Majestat del Senyor Rey en favor del dit mossen Vilademany per lo dit ofici. E tinga Senyora molt alta e molt Excellent vostra Excellencia la Sancta Trinitat en proteccio e guarda votivament manant nos lo que li sia plasent. Scrita en Barchinona a dos de juliol del any Mil CCCCLXI. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna. - Senyora molt Excellent. De vostra Altesa humills subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanan. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

sábado, 27 de julio de 2019

REVUELTA CAMPESINA, Maella, siglo XIV ?

148. REVUELTA CAMPESINA (SIGLO ¿XIV? MAELLA)

Maella, como tantos de nuestros pueblos, está respaldada por un viejo castillo sobre el río Matarraña, en otros tiempos eje de la vida de la comarca y símbolo del poder del señor ante todos sus vasallos. En este caso, en la época en la que al parecer sucedieron los hechos, el señorío jurisdiccional correspondía a la orden calatrava.

Acaeció que, aunque con menor virulencia que en otras latitudes, en el reino de Aragón hubo también levantamientos de los campesinos y, dentro de nuestro reino, lo hubo en Maella. Pero el señor logró abortar la sublevación, apresando al auténtico cabecilla de la revuelta, un joven de la localidad.

En este caso, se daba la circunstancia de que ambos, tanto el señor como el cabecilla campesino, estaban enamorados de la misma muchacha que, a la sazón, amaba y estaba comprometida con el rebelde y era enemiga declarada del señor de la villa.

Pronto intentó el castellán hacer valer la circunstancia del apresamiento del prometido de la muchacha para tratar de sacar partido de la situación. Para librarlo de la pena capital —al otro lado del río, frente al castillo, esperaba el «tosal de les forques», donde estaba destinado a morir el joven—, y sin que éste estuviera al corriente de nada, el señor envió un emisario a la novia del rebelde para que le entregara su mano a cambio de la vida del muchacho, a cuyo amor tendría que renunciar. (tozal, tossal de las horcas)

La joven, deseosa de salvar la vida de su rebelde amado y de lavar su propio honor, tomando en sentido literal la propuesta del emisario, se cercenó la mano izquierda y se la hizo llegar al señor.

Cuando el castellán descubrió el contenido de la caja que le llevaba su correo no pudo menos de exclamar: «¡Maella!», síncopa de «ma ella» > «ma d’ella» > «mano de ella». Dándose cuenta y valorando el sacrificio irreparable de la muchacha, ordenó liberar a su enemigo.

Desde entonces, campea en el escudo de la villa calatrava una mano de mujer.

[Santiago Aldea Gimeno, «Cuentos...», CEC, VII (1982), págs. 60-61.]


Livre de vocabulaire arabe: Une approche thématique


mayiya se parece a Maella,
MA : agua, aigua, como MAtarraña - MAtarranya, aigua de Terranyes o Terrañes, en los puertos de Beceite.
Ulldemó : ull de MA, ullal de aigua (ojo: nacimiento de agua de tormentas).

mayiya (zilajat), Maella, topónimo, MA : agua, aigua




escudo de la villa calatrava de Maella

Sesión del día 7. 

parlamento Tortosa parte III (en el 1412 pre compromiso de Caspe - Casp, ya aparece Maella, 

Abrióse con la lectura del siguiente documento: 

Núm. 273. Tom. 18. fol. 1192. 

A los muyt reverentes egregi nobles et honorables senyores el parlamento general del principado de Cathalunya applegado en la ciutat de Tortosa el parlament general del regne Darago qui a present se celebra en la vila de Mequinença salut et apparallados a vuestros plazeres. Pochos dies ha passados que por part del dito nuestro parlament fueron enviados a las vuestras reverencias noblezas e grandes saviesas ciertos embaxadores y es saber el noble don Artal Dalagon mossen Martin Lopez de Lanuça el honorable en Johan Gallart juriste los quales de part nostra vos explicaron diversos articulos concernientes algunos preparatorios de la benaventurada discusion de la succession de los regnos et tierras sotsmesas a lareyal corona Daragon entre los quals articulos era inserto uno qui en acabamiento contenia: que como la convocacion feyta en la villa Dalcanyiç sia stada feta nullament e no deguda como peque en la manera del star seguent evidentement parece por los votantes como en la materia sobre la qual yes feyta la convocacion e en el tiempo e en la manera del star segunt evidentement parece por los capitolos concordados en el parlament ultimament celebrado en la ciudat de Calathayiu et assi mesmo como fuessen alli com grant e evident discordacion applegados yesassaber com grant multitud de gentes estrangeras: que fuesse plazient a las vuestras reverencias noblezas e circunspeccions que los de Alcanyiç no aviessedes por parlament Daragon e que com ellos no contrastasedes ni fizessedes acto ni actos algunos toquantes la expedición de la justicia e verdedero conoscimiento daquell qui es nuestro verdadero rey princep e senyor assi como a parlament: antes fuese a vosotros plazient en e sobre aqueste negocio de tractar comunicar et concordar con ell present parlament de Mequinença qui es verdadero parlament de Aragon et que assi vos lo intimavan et requirian: al qual articlo por part de las vuestras reverencias noblezas e grandas saviesas fue respondido segunt relacion a nosotros feyta por los ditos embaxadores que attendient e considerant que vosotros haviedes ya por grandes tiempos tractado e comunicado assi por letras como en otra manera com aquellos qui eran aplegados en la dita vila Dalcanyiç et que por aquesto vosotros no destrahades ni cessariades que no tractassedes nicomunicassedes con ellos assi como a parlament Daragon: la qual resposta al present parlament Daragon de Mequinença recitada fue muyt dolorosa porque experiencia madre de todas cosas clarament demostra que todos et quantas congregaciones o la mayor part de aquellas concernientes la prospera conservacion de la cosa publica del regno Daragon se son feytas en el dito reyno son stades feytes en el nombre voz e auctoridat de los diputados de lo dito reyno e no en nombre et auctoridat de portant vezes de guovernador e justicia del dito reyno e como la spedicion de tales actos a ellos no pertanyecian: que aquesto notoriament se puede veyer por muytas et diversas letras convocatorias las quales sonemanades por part de los dyputados en muytos actos por ellos celebrados en la vida de los gloriosos reys el rey don Johan el rey don Martin de loable memoria e en tiempo de los predescessores de aquellos: e maguera algunos deseosos de infringir et trabaucar aquesta santa et justa cogitacion se sforcen a sembrar en 
las orellas del pueblo inocent que acto de cort e ordinacion foridica del reynoabdica e cura a los diputados de aquell todo poder de convocar veya la reverencia de vosotros si de tres anyos aqua en los quales vivint el senyor rey don Martinde buena memoria han seydo feytas dos convocaciones de parlament por los ditosdeputados sin alguna contradiccion de que han sortido solempnos actos juridicos et foridicos como son firmas de dreyto requisiciones et protestaciones de todo eldito regno et otras solempnitades se han celebrado negants cortes generales ne particulares en el dito reyno que tal poder hayan abdicado ne tirado a los ditos diputados: porquel present parlament et presidents en aquell vidientes et considerantes que osotros e vuestros pre decessores todos tiempos fuestes conservadores de la cosa publica libertades fueros usos et costumbres de aquella: considerantes encara que assi como vosotros desiyades que las libertades e franquezas a vos et a la cosa publica del principado de Cathalunya atorgades se han conservades illesas e en alguna part no infringides que assi mesmo fuessedesconservadores mantenidores et deffendadores de las libertades fueros usos etcostumbres de aqueste regno e de la cosa publica de aquell maiormentconsiderando la grant fraternitat et indivisible colligança et amistat la qual yesentre nosotros et vosotros: haviamos enviado a dizir a las vuestras reverencias e grandas noblezas por nuestros ambaxadores que fos a vosotros acceptable de no haver por parlament de Aragon los qui son en la villa Dalcanyiç como ellos no sian ne puedan representar parlament. Perque lo present parlament veyendo e considerando que tal e tanto e tan evident prejudicio passar con dissimulacion seria grant e irreparable lesion antes seria total perdicion e destruccion de la cosa publica del dito regno Daragon et destruccion de usos fueros franquezas e libertades de aquell com solempne et autentica requisicion e protestacion han protestado contra aquellos qui son plegados en la dita villa Dalcanyiç et contra aquellos que se dizian seyer e representar parlament en la dita vila el tenor del qual yes aqueste
Si alto ingenio ac mente provida considerent in providentia convenientia novitates et scandala que a tempore parlamenti ultimo loco celebrati in civitate Calathaiubi fuerunt in hoc regno Aragonis insecuta et crudelis alteratio status pacifíici ejusdem qui ab eo tempore citra fuit tribulatus et notorie conversus et transportatus in guerram bandositates invasiones deppredationes locorum occupationes vastationes homicidia captivationes et quid plura loquendum incredulitates rigorosas exequtiones ac innocentium diras sub aquis immersiones contra forum et libertates regniejusdem: ulterius si cum acie mentis avertatur ad gromeseram multitudinem gentium armorum extranee ac proprie nationis que sunt et discurrunt per plana ejusdem regni et signanter in partibus circumvicinis ville Alcanicii que gentes fuerunt armorum ac bandositarum alie prossequntur extremo odio magnam partem majorum nobilium et potentium hujus regni alie eos habuerint pro inimicis capitalibus: si etiam attendatur quod illi qui talem et similem congregationem fecerunt et facere voluerunt et in eodem desideratur presidere debent esse persone idonee paciffice et quiete et non prossequentes convocatorium et nihilominus villa seu locus ubi tale tantum et tam solempne arduum ac potentissimum negotium sicuti est successionis regnorum et terrarum corone Aragonum et etiam preparatorium ejusdem ubi debet tractari discuti examinari debent esse libera seu liber a gentibus armorum et omni congregatione earundem ut tandem libere paciffice secure et quiete et absque aliquo timore violentia seu inpressione dictum negotium possit tractari discuti et examinari principari mediari et finiri lune clarius ac sole limpidius nothorie et maniffeste potest videri quod dicta villa Alcaynici non est tuta nec secura immo evidentissime suspecta ex causis predictis et alias. Nec etiam honorabilis Egidius Roderici de Liori assertus vicegerens gubernatoris in dicto regno Aragonum et Johannes Eximini Cerdan justitia ejusdem regni qui ad dictam villam Alcanyiçii novam fecerunt convocationem et in eadem intuuntur presidere sunt persone idonee comunes ac omni exceptione comuni majores immo evidenter suspecte et tales a quibus non posset in hoc negotio verum libramen justitie repputari. Et ulterius per juris doctrinam ac tacti evidentiam potest videri quod dicta convocatio noviter per eos fieri attemptata ad dictam villam Alcanicii peccat evidenter in materia et in forma: in materia ideo quia in dicta convocatione si ita dici mereatur quod absit non intervenerint deputati dicti regni quibus administratio et gubernaculum ejusdem ac totius reipublice fuit comissa et per consequens ad ipsos solos dipputatos pertinet convocare et non ad eos qui dictam fecerunt convocationem et in eadem volunt presidere: nam posito quod ad eos aut ad alterum eorum pertineat aliqua jurisdictio non tamen ad ipsos sed ad ipsos dipputatos pertinet administratio et provisio dicte pro convocationis cum non possit esse major salus reipublice quam unum verum regem et dominum ibi preesse: et ideo talis investigatio seu veri regis et principis una cum suis incidentibus deppentibus ac emergentibus ex eisdem pertinet ad dictos prenominatos et non ad eos. Et posito pro vero quod in parlamento celebrato ultimo loco in dicta civitate Calatoyubii fuisset delliberata dicta convocatio illa tamen fuit facta et concordata sub certis modis et formis et in eis fuerunt servata modo rupta facta prout in serie cappitulorum inde concordatorum taliter est videre: item vero fuit concordatum ibi ad certum tempus et illud est jamque effluxum. Item posito sed non concesso quod dicta convocatio delliberata duraret propter ea que tamen que postea emerserunt et nominanter que subsequenter fuerunt debebat nunc etiam debet per dictos dipputatos noviter delliberari et provideri ac taliter fieri quod impedimenta ac convenientia supradicta totaliter de medio tollantur et predisponi et ordinari in loco congruo et idoneo de modo nove convocationis fiende tandem cum pacis tranquillitatis ad notitiam veri regis valeat perveniri. Peccat in forma quia dicti deputati debebant per se aut per eorum dominationem seu requisitionem dictam facere convocationem et cum ipsi dictam non fecerunt convocationem nec fieri fecerunt sicut seriose patet per patentes ac convocatorias literas per dictos assertum viscesgerentem gubernatoris et justitiam hinc inde missas merito sequitur quod dicta et facta per eos convocatio non valuit neque tenuit nec aliquem de jure sortita fuit effectum: nam secundum juns paginam si alicui maxime ab homine causato additur certus modus et forma si illa non servantur omnia eorum nec que in contrarium fecerunt absque mora. Pro tanto ego Enecus de Casp scutiffer habitador ville de Casp procurator substitutus ad Anthonio de Turribus utriusque juris doctore qui plenum habet posse substituendi a reverendo in Cristo patre ffratre Petro Rodericy de Moros castellano Emposte ac dipputato dicti regni a nobili Anthonio de Luna ejusdem regni dipputato a nobili Artaldo Dalagon majore dierum ejusdem regni dipputato subrogato in locum nobilis Ferdinandi Lupi de Luna quondam a nobilibus Guillelmo Raymundi de Munchada domino locorum de Mequinença et de Vallobar Francisco Dalagon minore dierum et Petro Dalagon Johanne Lupi de Luna Artaldo Dalagon minore dierum a militibus Johanne Eximini de SalanovaFraderico Dorries Garcia de Sesse minore dierum et Petro de Pomara scutifferis Fertuno Didaci Destorren Sancio Dantillo Francisco Dorries Geraldo Petri de Tallur Ferrario de Santo Petro Sancio Petro de Ayerbe Johanne Eximini de Vilalba et Johanne Dordas: considerans quod dicti mei principales neque ego possemus tute nec secure ad dictam villam Alcanyiçii accedere absque timore mortis et cruciatu corporis propter predictas inhumanitates ac rigorosas exequtiones que per presidentes in eodem fuerunt et propter notoriam et evidentem non securitatem dicte ville Alcanicii nec presidentium in eadem ex causis et rationibus superius enarratis coram vobis honorabilibus justitiis juratis et probis hominibus ville ac loci de Maella et de Favara tanquam publicis et autenticis personis ad hoc specialiter convocatis in hiis scriptis nomine et virtute dicti mei principalis ac principalium suorum et meorum superius nominatorum una cum adherentibus ac imposterum quomodocumque eis adherere volentibus dicte nominate convocationi si tali et tanto nomine deceat nuncupari quod tamen absit non assentio immo expresse illi disentio innominatim et expresse contradico et illam juxta vestris impugno: notifficans vobis quod dictus meus principalis et ejus principales per me eorundem organum eidem convocationi non assentio immo expresse disentio et eidem contradico et toto conamine eam impugno causis et rationibus superius dictis et signanter propter periclium perorrocentiam et non securitatem dicti loci seu ville Alcanicii prout omnia hec jamdicta fuerant et toti mundo notoria existerent et etiam considerato quod dicta villa Alcanicii est sub imperio et dominatione filii unius ex competitoribus dictorum regnorum et terrarum corone regni Aragonis. Signifficans etiam vobis ut autenticis personis quod principales superius nominati ad dictam villam non accederent nec tute nec secure accedere possent ex causis jamdictis et specifficatis protestando ab expresse nominibus quibus supra de nullitate ac invalidatione actitatorum ac de quibuscumque actibus in dicta asserta convocatione Alcanicii factis sive gestis et de aliis quibuscumque in predictis et circa ea de cetero fiendis seu gerendis: immo dicti mei principales et ego eorum nomine vos requiro quatenus presidentibus in dicto vocato parlamento ville Alcanicii dignemini intimare per dictam assertam convocationem per eos factam et literas predicta actione emanatas prout de facto processerunt quatenus de facto revocent cum hoc ratio juris exposcat nam dicti depputati superius nominati se vel eorum procuratores sunt presti et parati et ego substitutus procurator eorum vice et nomine hoc offero in hiis scriptis de providendo ratione dictarum causarum et novitatum una cum aliis condiputatis hujus regni ita videlicet quod omnia mora postposita fiat convocatio in aliquo loco idoneo tuto ubi regnicole hujus regni possint sub tranquilla pacis securitate venire secure residere ac absque aliquali metu seu impressione residentiam facere personalem ut tandem ibidem demum tale et tantum negotium possit mature digeri ac debitum suum sortiri. Et etiam dicti alii superius nominati qui non sunt in numero dictorum diputatorum pro se et eorum adherentibus ac in futurum adherere volentibus sunt presti et parati ac hoc eorum nomine ego procurator predictus offero assentire esse et realiter venire ad dictum locum seu villam secure et idonee eligendum seu eligendam pro tractando comunicando concordando et alias debite procedendo una cum aliis regnicolis super facto dicte successionis: signifficans etiam vobis quod si predicta omnia et singula facere et complere recusant et attemtabitur ad debitum ac primevum statum non reducunt dicti depputati superius nominati delliberabunt super convocatione noviter fienda in aliquo loco tuto et securo seu villa tuta et secura et alias in hiis providendo prout erit utile et expediens ac fuerit bene visum pro utilitate ac conservatione reipublice et expeditione dicti ardui et felicis negotii juxta eorum possibilitatem laborando. Et nichilominus ego procurator predictus nomine et vice dictorum meorum principalium vos requiro tanquam nobiles predictas publicas et autentiquas personas de quarum fide et legalitate dicti mei principales conffidunt et etiam ego confido quatenus omnia et singula superius enarrata protestata et requisita dignemini intimare dicto parlamento quod nunch de facto celebratur in dicta villa Alcanicii et assertis presidentibus in eadem cum ex causis predictis dicti principales mei nec ego simus ausi ibi accedere nec omnia supradicta eis personaliter intimare et ita per vos fieri in subsidium justitie postulo et requiro offerens me vice et nomine principalium meorum similia facere pro vobis cum locus fuerit et necessitas postulaverit. 
Et no resmenos el present parlament et presidentes aquell considerantes que por la resposta por las vuestras reverencias et notables saviesas a ellos feyta no fuesse feyto prejudicio ni danyo alguno contra las franquezas usos privilegios et antiguas costumbres del dito regno e cosa publica de aquell en aqueste scripto protestan contra la sobredita requesta non consintiendo en aquella antes como seya vista seyer feyta contra libertades et antiguas costumbres del dito regno aquella impugnan e en tanto quanto pueden a aquella resisten rogando e requirendovos a superbabundant cautela que a los ditos aplegados en la dita vila Dalcanyiç nohayades por parlament ni com ellos tractedes ni fagades algunos actos assi como a parlament antes vos placia sobrel feyto de la dita benaventurada succession de los ditos regnos et terras et preparatorios de aquella tractar e comunicar con ell present parlament de la dita vila de Mequinença el qual yes verdadero parlament Daragon: en otra manera si el contrario por vosotros sera feyto la qual cosa el present parlament no creye protesta que por algunos actos por vosotros con aquellos qui son en la dita vila Dalcanyiç feytos e daqui adelante fahedores no seya feyto alguno prejudicio al diyto reyno Daragon ni a las libertades daquell antes seya todo casso vano e nullo. E la present requisicion e protestacion requiere el present parlament seyer ensertada en vuestros actos publicos del dito vuestro parlament de la presentacion de la qual el dito parlament de Aragon staran a relacion del portador de la present el qual ha jurado en poder de los dipputados de fazer verdadera relacion. Dada en la villa de Mequinença a III dedehembre anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo undecimo. La qual yes seyallada com el siello del dito castellan Demposta por absencia de Bartholomeu Vicent notario de los deputados en poder del qual yes el siello de la dita diputacion
Fueron leídas además otras dos cartas: una de los jurados de Valencia, en la que se quejaban de los desafueros cometidos por el noble Bernardo de Centelles y manifestaban que solo por consideración al mal estado del pais había suspendido la ciudad el adoptar contra él medidas hostiles; y otra de Bartolomé Miralles, lugarteniente de gobernador en el territorio situado aquende el río Uxó, en la que se sinceraba de algunos cargos que creía se habían hecho en el parlamento contra su administración. Ultimamente, se trató también en este día del pago de algunos salarios. 


Maella es un municipio de la provincia de Zaragoza (Aragón, España). Cuenta con 2007 habitantes (INE 2018).

El municipio está situado en la Depresión del Ebro, junto al río Matarraña, en el extremo suroriental de la provincia. Pertenece a la comarca de Bajo Aragón-Caspe y dista 21 km de Caspe, la capital comarcal, y 121 km de Zaragoza.

Tiene una temperatura media anual de 15 °C y su precipitación anual es de 350 mm.

La población es bilingüe. La lengua natural es el chapurriau, en su variedad local denominada maellano. Toda la población conoce el castellano.
El maellano, muy característico, se distingue de otras hablas vecinas por un número considerable de rasgos que apuntan hacia el norte, especialmente hacia el ribagorzano y también hacia el sur, hacia las hablas del Guadalope y Alto Mezquín. En él se observa el ensordecimiento de las fricativas conocido por apichat, el mantenimiento del diptongo en el grupo -act, un sistema de tres demostrativos (açí así, astí, allí) y algunos imperfectos en -ev- (dieve, dueve).

// Como se prueba en el texto del parlamento de Tortosa, en 1412 ya aparece MAELLA, y seguramente mucho antes. //

El origen del topónimo Maella proviene del término chapurriau "Ma de ella, Ma d´ella" que en castellano significa "Mano de ella". Según la leyenda, el Señor del Castillo pidió la mano de una doncella, pero ella se la negó al estar prometida con otro. Como represalia, el Señor encarceló y torturó al prometido de la joven. Intentando interceder por su prometido, la joven le concedió "literalmente" la mano al Señor de la zona, amputándosela y enviándosela en una bandeja de plata. La mano figura en el escudo de la localidad, en su cuartel central.

La leyenda se remonta al siglo XV, cuando Alfonso V concedió el señorío de Maella a su secretario Francisco de Ariño. Dicho señorío pasó después a Manuel de Ariño, hijo del anterior, y fue entonces cuando, por los malos tratos recibidos, los maellanos se rebelaron y asediaron el castillo donde residía la esposa del tirano, Francisquina de Santa Pau. Esto acaeció en 1439
Anteriormente, Maella había sido reconquistada a los musulmanes por Alfonso II en 1168. De esa época data el castillo de la localidad. Dicho monarca otorgó a Maella la Carta Puebla trece años más tarde y la villa dependió de la encomienda calatrava de Alcañiz. En el verano de 1404 Martín I el Humano celebró Cortes en Maella, en el recinto de la iglesia parroquial. Años más tarde, en 1423, se convocaron de nuevo Cortes en Maella, siendo éstas las primeras en la historia de Aragón en convocarse en ausencia del Rey. / En ausencia de Rey NO son cortes, sino parlamentos /

Tras la compra de la villa por Alfonso V y los avatares surgidos con don Manuel de Ariño, el señorío de Maella pasó al conde Gastón de Foix, en 1452, y permaneció en manos de la misma familia hasta el 1507, en que por venta pasó a Miguel Pérez de Almazán.

Durante la Guerra de Sucesión, Maella luchó al lado del futuro monarca Felipe V, quien premió a la villa con el título de «Fidelísima» y le otorgó el derecho a incorporar en su escudo la flor de Lis. En el siglo XIX, en el marco de la Primera Guerra Carlista, tuvo lugar en la localidad la Batalla de Maella (octubre de 1838), donde encontró la muerte el General Pardiñas a manos de los carlistas.

Maella es un territorio eminentemente agrícola, donde destacan el melocotón, con denominación de origen de melocotón de Calanda, olivos, con denominación de origen de Aceite del Bajo Aragón, cereales, almendros y vides.

De especial interés en Maella es la Torre del Reloj, uno de los pocos ejemplos de torres civiles en Aragón. Edificada en dos etapas, la primera de ellas —de unos 20 m— es románica de los siglos XI-XII, y la segunda —de unos 28 m— es mudéjar. La etapa románica corrobora la teoría que afirma que en tiempos pasados fue fortaleza protectora del acceso al casco viejo de la villa, protegida por caballeros de la Orden de Calatrava.

El Castillo de Maella, pese a su estado ruinoso, se erige como una impresionante mole de piedra en lo más alto de una loma cortada al Este por el cauce del río Matarraña. En su cara Norte aún conserva sólidas murallas, con cinco cubos semicilindricos pegados a las mismas.

Dos iglesias notables se emplazan dentro del casco urbano. La Iglesia parroquial de San Esteban, de origen románico, consta de una nave con ábside semicircular cubierta por una bóveda de crucería apuntada sobre arcos fajones; tiene por campanario una espadaña de tres huecos. La de Santa María, levantada en el siglo XIV, fue cedida en 1610 a la orden franciscana.

No hay que dejar de mencionar la Ermita de Santa Bárbara, cuya construcción comenzó en 1759 gracias a las ayudas y limosnas de los vecinos de Maella. A las afueras del pueblo, en ruta hacia Fabara, se encuentra el monasterio trapense de Santa Susana, actualmente en ruinas.

Por último, hay que reseñar que se ha rehabilitado la casa natal del artista maellano Pablo Gargallo. Entre otras, se exhiben cuatro de sus obras muy ligadas a su primera etapa, acompañadas de obras de autores diversos que han expuesto en la casa museo.

El maellano más ilustre ha sido el escultor y pintor Pablo Gargallo (1881-1934). Es considerado uno de los escultores más importantes e innovadores del siglo XX, combinando en su vida artística el clasicismo con la experimentación. Su obra El profeta (1933), culmina toda su trayectoria, incorporando la vanguardia cubista en una escultura que posee una gran energía de carácter expresionista.

En 1985 se inauguró el Museo Pablo Gargallo en el Palacio Arguillo de la ciudad de Zaragoza.

Ramón Rufat Llop (1916-1993) fue un anarcosindicalista, agente de los servicios secretos republicanos y escritor.