COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA
DIPUTACIÓN DE CATALUÑA,
CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.
ADVERTENCIA.
Hasta la última fecha citada, ocho de
marzo de mil cuatrocientos sesenta y cinco, en que se aprueba la
deliberación tomada en dos del propio mes, ninguna interrupción ha
habido respecto al orden cronológico de los actos, sesiones,
deliberaciones, correspondencias y demás, aun cuando, ya desde algún
tiempo, ha de haberse observado la decadencia del cuerpo que
representaba en cierto modo el espíritu del país, y la
transformación consiguiente que aquel, por la misma causa hubo de
sufrir. Así en un principio se ve obrar a la Diputación con toda su
fuerza e influencia; más adelante, cuando los apuros crecen y
aparecen defecciones inesperadas, aquel cuerpo se da la mano, como
igualándose mutuamente sus poderes, con el concejo de la ciudad de
Barcelona, en términos, que al pie de cada deliberación va la
aprobación o desaprobación de la ciudad, notándose ya en este caso
gran simplificación en lo concerniente a la parte que podría
llamarse ceremonial del cuerpo; y por último, se llega ya al extremo
de prescindirse enteramente de los individuos que componían los
diferentes brazos, cuya asistencia en las sesiones del consejo
general era indispensable para votar y deliberar, y se faculta a un
determinado número de personas que, representando a la Diputación y
a la ciudad, deliberen de común acuerdo con los pocos o muchos
diputados u oidores que se hayan mantenido en su cargo hasta la fecha
a que antes se ha hecho referencia, siendo de esta clase la
última sesión y deliberación con que da fin el registro que
concluye en la página precedente, y con la circunstancia, además,
de llevar al pie una aprobación de la ciudad, cuando las que la
preceden de su clase no la llevan, y de no advertirse al margen,
según era costumbre, que las tres personas facultadas para deliberar
con las que representan a la Diputación pertenezcan al Cuerpo
municipal.
Otras variaciones pueden haberse observado en el
decurso de estos importantes
hechos, sobre todo en los que empiezan en el tomo anterior, a saber,
la desaparición de la correspondencia oficial, desde el agosto del
año mil cuatrocientos sesenta y dos en adelante, de modo que desde
esta fecha quedan consignadas solamente en los registros las
deliberaciones y se prescinde enteramente de toda carta; y luego la
reducción del número de sesiones, en términos que, pasado el mes
de enero de mil cuatrocientos sesenta y cinco, que contiene un número
regular, se reducen las demás a una docena para llegar al julio del
mismo año, o acaso al marzo del siguiente, pues hay que advertir,
que se encuentra este mes con posterioridad al julio de mil
cuatrocientos sesenta y cinco, aunque estas equivocaciones,
frecuentes en las últimas páginas, son fáciles de adivinar en los
demás casos y quizá se deban en gran parte al copista.
Inducen
estas observaciones a pensar si podían haber influido en el ánimo
de las personas que dirigían los negocios públicos, en la marcha de
estos y por consiguiente en el orden y sistema de administrarlos y
regirlos, ya que en todo se observa una transformación decadente,
los fatales sucesos que tuvieron lugar durante el año mil
cuatrocientos sesenta y cuatro, a saber, el hambre y miseria que se
experimentaron en varios puntos del Principado, la inevitable entrega
de Lérida al rey don Juan, la concordia entre este y don Juan
de Beaumont, la batalla de Calaf, donde el condestable de
Portugal, el mismo que habían aclamado por rey los catalanes,
quedó vencido y derrotado,
mientras que hubieron de pasar al
cautiverio la mayor parte de caudillos que representaban y defendían
los principios proclamados por la Diputación; o por otra parte, si,
para adoptar otro sistema menos complicado en la formación de los
registros, se prefirió, desde la fecha ya citada anteriormente,
separar toda la correspondencia de las actas y con ella arreglar otra
colección especial de cartas, instrucciones etc. Por lo primero no
sería de extrañar que los papeles concernientes a una causa vencida
quedaran acaso en cierto desorden, y hubiera poco interés en
coordinarlos o salvarlos: así se encuentra el único registro de
cartas a que se alude presentando la fecha del primer documento que
encierra, posterior de un año a la que lleva la última carta
transcrita en el tomo precedente, y así se observa en la última
página de aquel empezada una
carta que no concluyó, de manera
que por ello no puede deducirse si faltan solamente folios al
registro o si se extraviaron el volumen de cartas pertenecientes al
tiempo intermedio que se indica y los que tal vez seguían al único
salvado; y de lo segundo, ninguna duda puede quedar ya al lector,
cuando el tomo que se conserva ofrece una serie no interrumpida de
cartas, que guarda riguroso orden cronológico, con la particularidad
de ser estas solamente las emitidas por la Diputación, y no a la vez
las emitidas y recibidas, como se había practicado en los registros
anteriores, cuando se copiaban al pie de las deliberaciones, lo que
cuando menos revela un nuevo plan o sistema.
Este interesante
volumen de correspondencia es el que ofrecemos, pues, a los lectores,
con la idea de proporcionar todos los datos que puedan contribuir a poner en claro la turbulenta época en que reinó don Juan II,
y de aglomerar materiales, aun cuando fueron inconexos (inconnexos)
entre sí, para formar un conjunto diplomático sobre la misma
época, con ayuda del cual, (conforme ¡remos acreditando en lo
sucesivo,) pueda después el historiador trazar con toda
imparcialidad y fácilmente el cuadro de los sucesos, y presentar a
los que en ellos intervinieron con los grados de mérito o culpa que
desapasionadamente se les deban atribuir. Sin apartarnos, por
consiguiente, del sistema adoptado (odoptado) en todos los
tomos ya publicados, y trasladando el volumen con la exactitud que
corresponde, esto es, sencillo como puede serlo un copiador de
cartas, sin que le preceda advertencia, portada o prefacio alguno,
daremos principio por la primera carta que encierra, cuyo contenido
es como sigue.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
lunes, 30 de agosto de 2021
COLECCIÓN DE CARTAS ESCRITAS POR LA DIPUTACIÓN DE CATALUÑA, CORRESPONDIENTES AL AÑO DE 1463.
martes, 20 de abril de 2021
3 DE JUNIO. FIN TOMO 19.
3 DE JUNIO.
Reunidos los señores Diputados eclesiástico y
militar con un oidor de cuentas y otros individuos del Consejo,
fueron presentadas a los mismos las siguientes proposiciones.
Primo
fou proposat com sera provehit contra aquells qui son ab la
Senyora Reyna quis preparen contra lo Principat.
Item com sera procehit contra aquells quis diu en
aquesta ciutat fou contra la capitulacio.
Item si deu esser scrit
al lochtinent del Senyor Rey e jurats de Mallorca sobre
lo manament que es
stat fet al patro de la nau de micer Miquel Pere que no portas
vitualles en Barchinona.
Item que les universitats
del Principat sien avisades del traure de les banderes de
Barchinona e pregats que facen lo semblant
es preparen a les armes.
Item que sia trames home
propri a mossen Bernard de Vilamari governador e capita de Rossello e
de Cerdanya ab letra maravellantse com no va servir los
dits oficis atteses les faenes de França e encara si havien
mester les sues galeres siu poria fer compte lo
Principat.
Item si sera dat sou a XXXX o L rocins de don
Joan Dixer per servir lla on lo Principat o lo
capita volran.
Item quina provisio sera feta en haver a ma
del Principat los cavalls o rocins qui son dins la ciutat e
entorn de ella.
Item que es faedor de les persones
processades haver delinquit contra lo Principat.
Pasadas
a votación las anteriores proposiciones, acordóse tomar como
deliberación el voto del señor obispo de Vich, consistente en que
aquellas fuesen remitidas a la novena de las banderas, sin comentario
alguno.
Siguen las cartas que los señores Diputados y Consejo
recibieron en este día.
Als molt reverends nobles e
magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat
de Cathalunya.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. Dues
letres vostres he rebudes la primera ab lo proces dels actes fets per
lo Principat lo qual par a mi ben delliberat per que per los regnes e
les gents que no ho saben sia nota la innata e inmaculata
fidelitat del Principat de Cathalunya. Es ver que dels dos altres
processos que ab lo meu haveu trames la hun yo
he enviat per bon recapte laltre me detengut. La causa
per lo portador la sabreu. Deus sab que a mi es molt greu. Per
laltra letra feta a XX del present me responeu
al avis queus he fet e regraciant me aquell e pregant me queus
avise siau molt certs que en tot ço
que la honor del Principat toque yo hi sere axi attent com en
la mia propria stant en sperança
ferma que ço que en vostres letres me oferiu en la
tuycio de la persona e casa mia fareu ço que farieu
per hun de vosaltres. Quant a yo anar de la part della
o trametre gent axi com dien per lo portador sabreu lo perill e
treball en que yo soch que la persona e gent son be
mester en la tuicio de casa mia e per ell sabreu les noves
occorrents de aquesta part e poreu arbitrar del perill meu. Altres
coses nom occorren mossenyors scriure sino que en mi teniu (se lee
teuiu) hun bon cathala axi com hun de vosaltres
mateixos e no cregau lo contrari. De Belchit a XXVIIII de
maig. - Prest a la ordinacio vostra Joan senyor Dixer.
Als
molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats
del General e concell lur representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Jatsia per
multiplicables letres hajam significat a V. R. los negocis e
necessitats occorrents en aquestes parts e fronteres nostres e neguna
resposta no havem cobrada de que stam ab una gran congoxa per lo gran
perill que es en la triga e mostrau que som donats en oblit a vostres
reverencies. Car som certs larquebisbe de Çaragoça
es arribat en Monço
ab cert nombre de gent darmes volent tirar la via de Balaguer
e ha trames mossen Loppe Dangulo ab XII o XV rocins lo
qual
es procurador de Balaguer fingint venir aqui per conservar en pau la
dita ciutat de Balaguer e voler entrar dins com tinguessen les portes
tancades en tant que la remor fonch feta dins la ciutat sis devia
recullir o no per quant era vespre lo dit procurador sen torna la via
de Algerri lo parer dells tots o dels mes es de la dita ciutat
que si ells eren socorreguts per alguna via per lo Principat o per
aquesta ciutat han voluntat e proposit ferm de morir com a bons
cathalans e per quant aquesta ciutat per la sua gran custodia
ha mester molt nombre de gents en tant que no poria supplir al
apetit dels de Balaguer ab tot ho hajam en voluntat pero lo
poder no hi basta. Es molt mester e necessari de gran cuyta per
vostres reverencies sia provehit ab celeritat la dita ciutat de
Balaguer fos socorreguda de gent per quant es una clau e porta de la
entrada del Principat. E si lo que a Deu no placia per los adversants
era ocupada o prevenguda seria causa de donar grans damnatgas
e veixacions a aquests territoris senyaladament ara que los
blats stan a la falç
e segons se diu ab veritat vindran segadors strangers
per segar recollir e fornir la dita ciutat e altres castells del
marquesat per queus pregam molt affectadament
aquestes coses no sien obmeses ne donades en oblisio attesos
los grans perills preparats per al Principat si ab la ajuda de Deu e
sforç del Principat no li es
obviat. E lo Marquesat ha trames aci per lo semblant demanant
socors e ajuda els passam ab bones noves sperant lo vostre
socors lo qual vos placia fer desempatxar de venir car molts
beneficis sen seguiran e repos a moltes gents que stan desconortades.
E sia la Divinitat custodia e guarda dels tots. - De Leyda
lo primer de juny any Mil CCCCLXII.
Cregen vostres
reverencies va tant en prevenir de haver Balaguer a ma del Principat
que mes nos pot dir sino que
quasi es ferla guanyar al segur o metre la en gran risch de
perdrela. A nil com dit es hi vingue lo procurador li
fonch dada repulsa. Decontinent los havem trames
home de aquesta ciutat per lur confort e vuy hi es tornat lo dit
procurador ab molta mes gent. Perque es procurador ha congoixes entre
ells es de tanta necessitat que mes nos pot dir sien ajudats e
confortats. Ells haut Balaguer fan comte (tiene que ser
compte, fan cuenta, hacen cuenta : cuentan con) fornir aquell
Agramunt Montblanch Castello Algerri e altres. E axi si la gent que
haveu delliberat trametra es presta sino o CCCC o D o los qui prests
seran placiaus ab molta cuyta trametrels e apres que vinguen
los altres e havem avis ben cert com lo Senyor Rey se spera
en Monço
molt prest ab DCC rocins o pus e IIII mil homens de
peu. Placiaus cuytar lo socors a Balaguer nos perda la
cosa per triga. E sia socors de Spanya car tot
hi va creeu senyors. Aquesta letra que trametem interclusa a V. R. se
es presa al portal. No entenem aquestes chifres. Per ço
la trametem a vostra reverencia. - A vostres beneplacits e honor
apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.
Als
molt reverend nobles e magnifichs senyors los diputats e concell
representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi
nobles e magnifichs senyors. La causa de la present es per significar
a les reverencies vostres com essent yo per cavalcar e anar a
les reverencies vostres per intimar a aquelles terres faenes
toquants a mi e la concorrencia del temps per aquesta insigne
ciutat de Leyda so stat molt pregat degues restar per les necessitats
e faenes occorrents donantme cert carrech segons los magnifichs
pahers de aquesta ciutat vos scriuen. E per quant so molt dispost e
afectat e per lo Principat e dita ciutat pendre qualsevol treballs e
expondrem a qualsevol perills de persona e bens yo se
volgut restar axi com han volgut. Los dits magnifich pahers scriuen a
vostres reverencies e nobleses los dits fets haure a molta gracia de
aquells e del Principat haja aquell consell e favor que yo e
altres devots al servey e be publich del dit Principat speram en
manera que yo no sia del dit toch que es tot e per la
major part de mon heretatge axi indegudament e per causa del
dit Principat deseretat manant de mi totes coses que plasents
vos sien. De Leyda lo darrer de maig. - Senyors lo
qui en gracia de V. R. e N. se recomana prest a la ordinacio
vostra Ar..... (Arnau Roger) de Arill e de Balar.
Siguen los traslados de dos cartas que D. Felipe de Castro
escribe, el primero de la que este dirige al noble mosen Roger de
Eril, y el segundo de la que escribe a su madre, habiendo esta
señora enviado luego el traslado al propio Eril. Las dos
postdatas que se hallan al pie de la primera son de un tal Erinyó
(Arinyo) y de Luis Benet.
Senyor muy
noble. Con priesa vos fago la present por quanto el Senyor Rey con
gruesso poder de gente de cavallo e de piet tiene delliberado entrar
en exe Principado con proposito de tener los braços
abiertos adabraçar e perdonar
todos aquellos que a la obediencia de su Magestat se querran reduzir
e a los quel contrario faran castigar e destruir. E per tanto por el
mucho amor queus tengo yo hauria a mucha gloria que vos quisiesseys
reduzir al servicio del dicho Senyor e seria cosa devidamente fecha e
a vos assaz provechosa.
Donde no dellibereys esto fazer seria de parecer que sin poner
dilacion alguna que o a la senyora mi madre o a mi vos fagays
donacion o vendicion de vuestra Selga e hoviesse luego la
possession e stasse por ella o por mi e confiat a esto me mueve amor
mas que cupdicia alguna e con todo aqua con el dicho senyor yo mirare
en vuestros fechos como los mios. Lo mismo scrivera a don Jofre sino
que vino con parecer que no daria fe en mi. Sea remeso a vos si la
presente le quereys embiar Pere Santcliment e los otros
amigos desto sean
certificados e haya la present per suya la senyora mi tia a la qual
me comiendo. Si negunas cosas mandareys so priesto. De Quadret
(Cadrete) a XVII de mayo. - El que a vos me comendo Felip
de Castre. - Senyor atteneu be la present nou metau a dilacio
sino que useu de vostra acustumada diligencia que nous va poch a la
parada e no hajau estos fets a burla. - Senyor supplich vos
del dessus comuniqueu a mos frares o almenys de ma
muller be podeu confiar etc.
Senyora
molt noble e magnifica e cara mare. La present es per V. S.
certificar com lo dissapte yo entri en ciutat ab algunes gents que ab
lo castella Damposta per lur virtut me volgueren
exir a reebre. E axi ani decontinent a
besar la ma al Senyor Rey del qual fuy ab molta
amor reebut e tractat e ab licencia de la Majestat
incontinent sens aturar en ciutat en aquestos
senyors los quals ab gran desig me speraven ab
los quals fiu en Deu fare mos fets e honor e so
aconsolat que don Joan no ses mogut de sa terra ans
sper se reduira al servey del Senyor Rey e
amistat destos senyors. Los fets de la ciutat e
universitats ab nosaltres fins a la hora de ara no te neguna
conclusio de concordia salvo quel Senyor Rey sta molt
content e servit del apuntament e conclusio que per nosaltres fou
respost als articles enviats per la ciutat e universitats de que
entre los menuts e ciutadans e los quey son per
les universitats ha una gran confusio e altercacio per quant
nosaltres som de parer que les sises sien del tot
relevades e a la ciutat li va mal. Restam aconortats que en cas de
ruptura tenim bona justicia e lo Senyor Rey conforme ab la
opinio nostra e lo Senyor nos ha amprats lo
vullam servir contrals rebelles de Cathalunya
e sera en aqueixa dins X a XV dies ab gros poder de
gent de peu e de cavall per quant lo socorro del Rey de
França li
deu esser a X de juny en la frontera de Perpinya. Per aquesta
raho yo he scrit al senyor de Selga que sino
dellibera reduir al servir del Senyor Rey que
encontinent sia aqui secretament e faça
vendicio ab hun notari de Arago de Selga
a V. S. o a mi e que encontinent se luira la possessio
e homenatges a fi que li puixa esser stalviada car
si aço
differeix fer pos dubte noy veja senyor
que li pesara. Per merce
encontinent reebuda la letra ab la
present li enviau mossen Luis Bertran e hun altre de
recapte e a V. S. supplich doneu orde en cobrir aquell castell de
Tamarit e decontinent proveescha e mane que tots los
castells de la terra se proveesquen es guarden per
forma que exos senyors de cathalans
delliberassen furtar alguna fortalesa dexas e guardense
tant secretament com poran. E sobre tot vos supplich e recoman
Troncedo per quant sint entenen en furtarlo.
Altres coses noy ha de nou sino que havem be mester que Deus
nos ajut e prest me disponre esser ab
vos e manarme lo que servey vos sia. De
Quadret a XVII de maig.
Als molt reverends egregis
nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell
llur representants lo Principat de Cathalunya residents
en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs
senyors. De les coses que occorren a present ja per lo
honorable mossen Joan Agullo compaher nostre e sindich de
aquesta ciutat seran stades avisades vostres reverencies com lo
archebisbe de Çaragoça
es ja arribat a Monço
e deu fer prest la via de Balaguer e departir sa
gent entre Balaguer Agramunt Algerri e altres lochs. Quanta es
la necessitat que occorre de prevenir Balaguer ab tot que vostres
reverencies ho poden be preveure encara vos ne havem
volgut avisar ab creença
per lo dit nostre sindich e creeu vertaderament hi va tant que
envides se pot dir. Nosaltres havem molt sollicitats
los de Balaguer mostrant los en part amor e axi mateix
desenganant los del gran perill de destruccio en ques
metien si receptaven aquella gent e moltes altres coses
los havem dites sabem e vehem haurieu gran plaer e
serie benefici dels tots per haver mes causa de recusar la receptacio
de aquells que fossen stats socorreguts per lo Principat.
Creem hi haveu donat orde. Placiaus cuytar car
gran part dels fets se guanyen
es perden aqui com dit havem.
Apres encara havem
sentit com don Joan de Luna net de mossen Cosco
hauria ofert al Senyor Rey valença
e de receptar cent rocins en Camarasa e altres lochs
del Marquesat e sa mare que es a present en
Camarasa repare e obre les forçes
quant pot ha prohibida la treta de la sal e salmitre de sa
terra per aquesta ciutat per quant aquesta ciutat hi ha trameses les
primeres letres de empre per cort de la ciutat.
Requerint los del Marquesat que son en vehinatge de
aquesta ciutat que a la segona letra fossen prests havem
sentiment los prohibeix de venir encara que sien
requests. Encara per queus era reportat que a una
barcha de Pomar que es en lo riu de
Cinqua dins Arago era passada e devia passar certa gent
darmes havem provehit en totes les barques del riu de Segre
que sien levades e axi no romandra pas en tot
Segre avinent sino
en Balaguer e aquesta ciutat. E sie lo glorios
Jhesus vostra proteccio e guarda. De Leyda a XXXI de maig any
Mil CCCC sexanta dos. - A vostres beneplacits e honor apparellats los
pahers de la ciutat de Leyda.
En este día, los
señores Diputados y Consejo mandaron escribir las siguientes cartas.
Al molt magnifich e savi mossen Bernad Castello
diputat del General de Cathalunya.
Molt magnifich e savi
mossenyor. A nosaltres han venguts dos homens tramesos
per la universitat de la vila de Cobliure demanant consell
favor e ajuda per sguard de les noves de França e altres qui
occorren. Nosaltres los havem spatxats ab letra
de confort e ofertes segons fem a les altres universitats del
Principat. Empero a gran instancia lur vos pregam e
encarregam que en tot lo queus hauran necessari per
endresça
(se
lee endressa, endreça, pero es la primera vez que leo endresça)
de aquella vila los hajau per recomenats axi en comunicar ab
mossen Berenguer Dolius castella del castell com ab los
honorables consols de aqueixa vila per manera que ells resten
aconsolats e confortats com a bons e vertaders cathalans. En
alguna admiracio stam com despuys que partis de aci no
havem res sabut de vos ne de mossen Matheu dez Soler.
Les noves de França e les altres de part de ça
se refermen per moltes vies. Tot vos sia avis. Dada
en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de
Monsuar dega de Leyda. - Los condeputats del
General e concell lur representants lo Principat de
Cathalunya a vostra honor apparellats.
Als molt honorables
mossenyors los veguer e sotsveguer de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables mossenyors. Gran clamor es stat fet a nosaltres
per lo honorable religios frare Luis de Castellvi
del orde de Sent Joan de Jherusalem com a procurador del
reverendissimo senyor mestre e convent de Rodes
dient que no obstant ab sentencia difinitiva passada en
cosa jutgada frare Pere de Biure olim
comanador de la comanda de Tortosa per sos
demerits sia stat declarat inobedient e rebelle
e privat del habit e de la dita comanda la qual
sentencia per nostre Sant Pare apres segons es afermat
es stada confirmada e fet proces executorial en virtut del qual
aqueixa ciutat es suposada a ecclesiastich entredit e apres
agravat contra lo dit frare Biure fins a invocacio del
braç seccular per la
qual raho lo dit frare Luis de Castellvi moltes
vegades e per gran temps diu
haver supplicada la Excellencia de la Senyora Reyna com a
tudriu etc. li fos donat lo dit auxili empero
fins aci ell no ha pogut haver ço que justicia vol e
requer e gran dan interes e prejudici del dit reverent mestre
e convent de Rodes suplicant esserli atorgats nostres favor e
auxili. On nosaltres desijants a cascu axi com es just
sia donat ço
que seu es per tant vos pregam e exortam que al dit frare Luis
de Castellvi en lo dit nom ministreu compliment de
justicia expedita car ultra que fareu lo degut
encara es molt necessari per lo repos de aqueixa ciutat
attesa la concurrencia del temps. E sia la Sancta
Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny
del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de
Leyda. - Los diputats del General e concell lur
representants lo
Principat de Cathalunya a vostra honor prests.
Al honorable
senyer En Ramon Roger de Toralla donzell diputat local en lo
comdat Durgell vezcomdat Dager (de Ager) e terra
del Marquesat.
Honorable senyer. Per alguns afers e
negocis tochants gran interes e util de aquest Principat
trametem en aqueixes parts lo honorable En Joan Agullo
sindich de Leyda. Pregam encarregam dehim e
manam vos que en tot ço que lo dit Johan Agullo per les coses dessus dites vos haura mester siau
propici e donant li creença
feu hajen les coses lo bo e efectual recapte que de vos speram
car ultra que fareu lo degut com a vertader
cathala encara nosaltres e aquest Principat serem be recordants
de vostre be obrar. Dada en Barchinona a III de juny del
any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. -
Los diputats del General e concell lur representants lo
Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.
Al molt
noble e magnifich mossen Arnau Roger Darill.
Molt noble e
molt magnifich mossen. Vostra letra del darrer de maig havem
reebuda per la qual e per letres dels honorables pahers
de Leyda som certificats de la virtuosa sana e sancera intencio
que teniu en la conservacio del Principat e de la cosa publica e
libertats de aquell a tots comunes. E ab tot de vos com
a vertader cathala alre nos pegues creure encara
vos ne comendam granment eus restam obligats de tanta
afeccio vostra. Per conclusio molt magnifich mossen nosaltres havem
plena contentacio com sou restat aqui car som certs fareu gran
senyal e no menys aqui que aci sera util vostra presencia.
Pregam vos per ço exhortam e encarregam quant mes podem vos
dispongau a totes coses que seran delliberades per los
pahers e concell de la dita ciutat car hajau a cert e creeu
nosaltres e aquest Principat serem recordants de vostre be obrar eus
defendrem per nostre poder de tot dan qui seguir vos pogues. E
sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a
III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de
Leyda. - Los diputats del General e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.
Al molt magnifich e molt savi cavaller mossen
Berenguer Dolius.
Mossen molt magnifich e molt savi. Creem
vostra saviesa no ignora les noves de la gent darmes de
França e daltres parts qui cominen entrar per
damnificar aquest Principat e senyaladament aqueix comdat
de Rossello. E segons havem entes lo castell de Cobliure
del qual vos sou castella no
sta en aquell punt e orde que semblant necessitat requer per custodia
sua e de aquella vila. Per ço
vos pregam e exhortam quant mes podem vos placia mirar per tot per
manera que del dit castell puixau donar bona raho.
E
perque som certs vos com a vertader cathala teniu bona e
sancera intencio en la conservacio del Principat e de les libertats
e cosa publica de aquell vos comandam molt de vostre bon proposit. E
sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a
III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega
de Leyda. - Los diputats del General e consell lur
representante lo Principat de Cathalunya a vostra honor
aparellats.
Als molt honorables a savis senyors los
pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis
senyors. Vostra letra del primer del corrent mes havem reebuda
e moltes altres per les quals som certificats de la venguda de la
gent a Munço
e del fet de Balaguer. Dels quals avisos havem haut gran plaer
certificant vos que vuy comence exir la gent per
fer la via de Cervera e per dema tot dia Deu volent hi sera tota
fora. Seriem nosaltres de parer e axi vos ne pregam encarregam attesa
la molta cuyta e necessitat que vosaltres e la vila de Cervera
fesseu sforç de la mes
gent que poreu per executar lo fet de Balaguer com sia
gran perill en la triga e entretant la nostra gent sera arribada e
dispondreu de ella segons la necessitat requerra. La present
vos placia comunicar a mossen Joan Agullo car per cuyta
no li podem scriure e prenga la present com a sua. De
aço mateix scrivim e pregam als pahers de Cervera. Siaus
avis. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona
a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar
dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur
representats lo Principat de Cathalunya a vostra honor
aparellats.
Als molt honorables e savis senyors los
pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors.
Per letres dels honorables pahers de Leyda e de altres
persones molt cuytadament trameses som certificats que gent
darmes es ja arribada
en Monço
e deuen venir la via de Balaguer. E per quant la gent que
aquest Principat ha delliberat trametre aqueixa via segons vos
haura recitat lo honorable En Jacme Tallada comencen
partir lo dia present e per dema tot dia hi sera tota fora
nosaltres scrivim als dits pahers de Leyda que entretant la
gent ira attesa la gran cuyta e necessitat que ha lo
fet de Balaguer ab intelligencia vostra facen esforç
de gent de Leyda e de aqueixa vila qui prestament
executen lo dit fet de Balaguer com sia gran perill en
la triga. Pregam vos per ço e
encarregam que a tanta necesitat siau vigils e doneu lo
bon recapte que de vosaltres se spera. E com la nostra gent
sera aqui vosaltres e los dits pahers de Leyda
dispondreu de aquella segons sera necessari. La present vos
placia comunicar al honorable En Jaume Tallada e prenga la com
a sua car som certs ell
ha bonissima voluntat en los afers. E sia Jhesus en
proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any
Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats
del General e concell lur representants lo
Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.
FIN
DEL TOMO DÉCIMONONO DE LA COLECCIÓN, SEXTO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE DON JUAN
SEGUNDO.
(Los tomos 20, 21, 22 y 23 NO los tengo, continúo con el 24. El tomo 27 está ya hecho, trata sobre el archivero Pere Miquel Carbonell)
29 DE MAYO. 30.
29 DE MAYO.
Constituidos
y congregados en la capilla de la casa de la Diputación los
señores Diputados y muchos individuos de su Consejo, el muy egregio
señor D. Hugo Roger, por la gracia de Dios, conde de Pallars,
capitán general del ejército del Principado de Cataluña,
arrodillado delante del altar de San Jorge, puestas las
manos sobre un misal, juró a nuestro Señor Dios y por
los cuatro Santos Evangelios, sostener, guardar y cumplir bien
y lealmente todo lo que se le había encargado en y por las
instrucciones y demás escritos que se le dirijian por los
señores Diputados y Consejo; a cuyo efecto, prestó sacramento y
homenaje de manos y boca en poder del magnífico mosen Bernardo
Çaportella,
caballero, otro de los referidos señores Diputados.
El mismo
día, fueron expedidas, por orden de los señores Diputados, las
siguientes cartas.
Als molt honorables e savis senyors los
jurats e consell general de la vila de Muntço.
Molt honorables e savis senyors. Entes havem e per moltes vies
som certificats que en aqueixa vila deu venir gent darmes ab
comunicacio de fer dan en aquest Principat. E jatsia la
venguda e menys la receptacio de aquella de leuger no cregam.
Empero per la bona amor e confederacio que sempre es stada entre
aquest Principat e aquexa vila e encara per nostre descarrech
vos ho volem notificar. Significant vos que si per aquexa vila tal
gent era receptada e dan algu sen seguia en alguna part
de aquesta terra nosaltres e aquest Principat no hauriem lo
sentiment ques mereix lo que molt nos desplauria
car de aquest Principat fins aci males obres no haveu
hagudes axi com no creem puixen procehir de vosaltres. Pregam
vos per ço
encarregam e exortam queus vullau acordar de la
vicinitat e de la bona contractacio que huns ab
altres fins aci havem praticada.
E sia Jhesus en
vostra proteccio. Dada a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Manuel
de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell
llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra
honor apparellats.
En
este día fue publicado por los lugares de costumbre el siguiente
pregón.
Ara ojats queus fa a saber lo
molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger per
la gracia de Deu comte de Pallas (sale otras veces como
Pallas, Pallars) capita general del exercit fet per lo
Principat de Cathalunya per servici de la Majestat del
Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e benefici
del dit Principat de Cathalunya e de
les libertats e cosa
publica de aquell. A tots los cavallers jentils homens
ciutadans e altres qui per servir a cavall lo dit exercit son
acordats en virtut de la seguretat per ells prestada que lo dia
present a les tres hores de pres dinar ques comptara
XXVIIII del corrent mes de maig sien a cavall armats e a punt davant
la posada del dit senyor comte la qual es a la plaça
del vi de la present ciutat per partir ensemps ab lo dit capita e fer
llur benaventurada via tota dilacio e excussacio cessants.
Los señores Diputados recibieron, el propio día, la carta
que sigue a continuación.
Als molt reverends magnifichs e
honorables senyors los diputats del General del Principat de
Cathalunya.
Senyors de molta magnificencia e reputacio. De
vostres magnificencies havem rebuda una letra de vuyt del present mes
de maig per la qual nos scriviu que a vostres magnificencies es
pervengut que en aquesta ciutat e encara per lo camp se
farien certes empres de gent axi en particular com en
goneral e que de aço vos volguessem veridicament
informar. E per ço senyors de molta magnificencia per
satisfer a vostre bon desig e per millor informar vostres
magnificencies lo concell de aquesta ciutat ha deliberat
ne fos presa informacio e per aquesta presa no trobam empre
algu se sia fet en particular ni en general contra
aquest Principat e per tant mossenyors ne avisam vostres magnificencies. E apres senyors de molta magnificencia
havem rebuda una altra letra vostra feta a VIIII de maig el
contengut de aquella es que en aquestes parts se sembrarien
algunes fames per les quals se sperarien divisions e scandols en
aquest Principat entre les altres que lo exercit que per
vosaltres ses fet seria en dan e deservey de les
persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustre
Primogenit les quals fames senyors de molta magnificencia fins aci
no havem oides ni menys creem pensant que son cathalans
los quals fins aci han acustumat de servar la innata
fidelitat a son Senyor creent tots temps que totes les coses
fins aci fetes son a defensio de llurs excellentissimes
persones e conservacio de la corona reyal benefici e repos de la cosa
publica fent vos certs que si tals coses sentiem de aquells vos
avisariem. E sia mossenyors de molta magnificencia la increada
Trinitat en continua guarda de vostres magnifiques persones longament
ab prosperitat votiva. De Tarragona (suelen escribir
desde Barchinona) a XXII de maig any Mil CCCC sexanta dos. -
Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Senyors de molta
magnificencia e reputacio los consols de Tarragona a vostra
honor prests.
30
DE ABRIL. // Estamos en mayo, la fecha anterior es 29 de
mayo de 1462 //
Reunidos los señores Diputados
eclesiástico y militar, y el oidor de cuentas Bernardo Juan de
Casaldaguila, se hicieron varias proposiciones, que fueron votadas,
con discordancia de pareceres, pero al cabo se tomó como
deliberación el siguiente voto del señor obispo de Vich, por ser el
más favorecido.
Dix que per utilitat del General
e de la cosa publica del Principat sia prestada a la vila de
Perpinya una farrera de galea grossa de mercaderia que
demane la qual sia feta de nou de pecunies del General.
E que los deputats hagen carrech de ferla fer en la
manera que han acostumat fer altres farreres e com la liuraran
que la dita vila de Perpinya faça
seguretat ab bones fermançes
de restituir la quantitat que costara en peccunia nombrant
sera liurada.
Item que los fusters trenaques
per la gent de peu parpals destrals bombardes polvora
vitualles e altres coses que sien necessaries al egregi capita
per lo exercit del Principat sien remesen als abat
de Sant Benet Pere Desplugues e Bernat de Marimon.
E si tenda te ja lo general que sia prestada al
capita si als dessus dits sera vist. Pero que los dits
tres hajan per ço que faran ab concell e assentiment
de la dita novena de les banderes sens referir.
Item que
sia elegida per los nou de les banderes una persona qui
conduescha e governe los mil homens derrerement
soldedats per tant com deuen esser tramesos segregats del
exercit qui es ab lo egregi capita general sens referir.
Item
que sia trames per los diputats e la dita novena de
les banderes home ministre de la casa de la Diputacio qui
vage ab diners e seguescha lo exercit axi per
pagar sou als soldejats com per pagar altres coses necessaries al dit
exercit e que pach lo sou a pes sens engan algu.
(la fórmula antigua “sine enganno”)
En este día,
los señores Diputados y Consejo mandaron escribir las siguientes
cartas.
Al molt honorable lo senyor En Baltasar
Saula procurador de la vila de Santa Pau.
Molt
honorable senyor. Vostra letra havem rebuda per En Nicholau Pirot.
Restam contents dels avisos e de la bona voluntat e intencio vostres
e de aquexa vila e del que virtuosament haveu fet mi defendre aquella
creem daciavant continuareu vostre be obrar com a bons
cathalans. Certificant vos com ir parti
(partí; ayer partió)
lo egregi capita general lo qual stara en camp ab tot
lo exercit e soccorrera lla on la necessitat
requerra per que si res vos occorrera conferiune ab
ell. Ja haureu sabudes les noves de França. Mirau be per tot e
provehiu vos en manera que de aqueix castell e vila puixau
dar bona raho. Dada en Barchinona a XXX del mes
de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de
Leyda. - Los diputats dol General e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.
Als molt reverend e honorables mossenyors les
vuyt persones eletes per lo stament de Gerona.
Molt
reverend e honorables senyors. Dies ha nos scrivis per
mossen abat de Sant Salvador de Brea mossen Çarriera
e mossen Bernat Johan Olivera los quals en les coses
quels comanas se son haguts ab gran cura
e diligencia e nosaltres havem fet tot lo que es stat possible
circa les coses demanades e encara de totes coses subseguides
vos havem scrit frequentadament. Ara per lo dit mossen
Olivera sereu stesament avisats de les noves que hic occorren.
Es necessari e axi vos ne pregam exortam e encarregam que siau
vigils e attents en totes coses axi com loablament haveu
acustumat. Lo capita general ab lo exercit es en camp e
subvindra lla on sera necessari per repos e benavenir del
Principat. E sia Jhesus vostra proteccio. Dada en Barchinona
a XXX del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar
dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.
Al molt honorable mossen Pere de Belloch
donzell.
Molt honorable mossen. Per ço
com de les coses en que fins aci haveu entrevengut per les
fahenes concorrents haveu dada qual raho de vos
se sperave e per altres bons respectes vos havem elegit
conseller del egregi capita general del exercit de aquest Principat
per ço vos pregam e encarregam quant mes podem vullau
acceptar lo dit carrech e anar ab lo dit capita.
Car nosaltres provehim que home sera trames aqui per dar
vos lo sou axi de la gent a cavall que tindreu com encara a
raho de XV florins per quiscun mes del consellar. O si lo
dit sou volreu aci trameteu nos ho a dir e sera
pagat al qui volreu. E tingaus la Sancta Trinitat en sa
proteccio. Dada en Barchinona (a) XXX de maig any Mil
CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats
del General e concell lur representants lo
Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.
Siguen
las cartas que los señores Diputados recibieron en este día.
Als
molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats
del General e concell llur representants lo Principat de
Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e de gran providencia
senyors. Perque En Pere dez Soler qui porta la bandera
reyal es romas sens cavall com En Bernat Çapila
no li haja volgut leixar lo seu que ell fahia
extima e compte es molt necessari sia provehit
lo dit Soler sia ben encavelcat. Placieus
volerli fer extimar per los tres extimadors
ja deputats per lo concell o lo cavall de mossen
Burqnes (Burgues, Burgués) o lo den
Felip de Ferreres o den Pere Johan de Sant Climent
que mossen Guillem dez Soler son avi (avus;
yayo; abuelo) decontinent pagara lo que per los
dits extimadors sera extimats e haure pler
singular li sia triat lo que millor ques
tropia (que se trobo, que es trobi; que se encuentre;
trobar : encontrar) en ciutat per quant los penones
(penoners; los que porten lo penó; los que llevan, porta +
estandartes, standards, estandarts, etc) deuen esser millor
encavalcats (encabalgados, montar mejor caballo) que
tots altres. E sia li trames prestament car lo
dit Çapila sen
ha vuy portat lo seu e ell es romas a
peu. E no mes la Sancta Trinitat sia en proteccio
continua vostra. De la Rocha a XXX de maig any Mil CCCC
sexanta dos. - A la ordinacio de vosaltres senyors prest e apparellat
lo compte de Pallas (conde : comite y declinaciones: comte.
Pocas veces se encuentra compte en estos textos, ya que significa
cuenta : contar : computo : computar. En la “mp” la p no se suele
pronunciar, como en temps, de tempus, comte y compte se confunden en
la escritura, porque se pronuncian igual. Pallas, Pallars,
pronunciado Pallàs o Pallás, da igual la tilde de la a, es una
cuestión de moda, porque en mallorquín antiguo se encuentra á,
además de añy, Añy, con ñ, Río Algars : Algás, apellido
Millars, Millás o Millàs, millor, millors : milló, millós &c,
etc) capita del exercit de Cathalunya Roger.
(Roger “rugé o rugè” : Roger Moore “róger”,
Rogelio, Ruggiero, etc)
Als molt reverend egregis nobles
magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la
comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt
gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan
Traginer e Frances Comte a ple informats de nosaltres
explicaran a vostres molt grans R. N. magnifiques e honorables
providencies certes coses de nostra part. Placiaus darlos
fe e creença com si per
nosaltres eren explicades vostres molt grans R. N. M. e honorables
providencies de les quals la Trinitat increada sia continua
proteccio. Scrita en Perpinya a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. -
Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.
Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats e
concell del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes
senyors. Ab extrems anxietat amaritud e dolor de
cor e de totes nostres penses virtuts e per deute natural per la fe
cathalana per los vinents e passats ab efusio
de sanch demostrada per exalsar la reyal corona
a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e de llur Rey
e Senyor som moguts en recitar les extremes novitats de present a
nostre auditori pervengudes e recitades hoc se diria
enferm exequides ço
es que lo Senyor Rey hauria empenyorat lo comdat de
Rossello e de Serdanya al Rey de França per CCC mil scuts
e que lo comte de Foix staria ja amassat ab gran
gent darmes per venir en la dit comdat per
pendre possessio e on li fos resistit que a saccomano ho
barrejas. E mes que lo dit Senyor no recordantse
dels seus juraments per ell axi en la observacio de privilegis
constitucions capitulacio e altres libertats del Principat de
Cathalunya prestats fort prest vindria a Balaguer ab
gran poder de gent darmes axi privades com stranyes e que
descorreria lo dit Principat ab inaudites afliccions e
exequucions dels dessus pobles e axi personals com de viures e
bens llurs e que de tot aço vostres grans
magnificencies serien mes que certes la qual cosa cau en nosaltres en
molt gran admiracio car hun semblant misteri e de tanta
gravitat pervengut a vostra auditori on fos cert se ha a
creure que vostres grans magnificencies qui son caps protectors
defensadors e conservadors de tots los membres de vostre cap
representant
tot lo dit Principat ne haguerets
(occitano) avisades totes les universitats per star attentes
a tota defensio considerats los bons avisos en passat
continuats e per vosaltres donats. Per tant molt magnifichs e
insignes senyors sia de vostra merce prestament de totes les
coses damunt expostes segons seran de veritat siam
certificats. E per tant com durant aquestes tribulacions lo veguer
de aci gran temps ha passat ses absentat de aquesta ciutat
e los seus motius de la sua absencia son recayguts
en moltes opinions e moltes coses considerades e la gran diminucio
de la populacio de aquesta ciutat per mortaldats e en
altra manera temps ha passat vos era stat scrit vos fos plasent
aquesta ciutat fos provehida de qualque bon president o
capita acompanyat de gent darmes a despesa del General
attes que aquesta ciutat quiscun any hi fa gran adjutori
e may ne ha res sentit empero resposta alguna
non havem haguda de que stam molt maravellats e torbats
e com se diria que lo dit Senyor Rey fort prest
ab gran gent se spera de passar aci e que deu
tirar la via de Gerona e ignorem los seus motius e que en
aquesta ciutat segons es dit no haja cap ço
es president sino lo sotzveguer qui no ha disposicio de
semblant misteri ab tot que per gracia de Deu aquesta
ciutat stiga ab bona voluntat unitat e concordia. Per
tant si cobejats (occitano) axi com fermament crehem
fets conservacio de aquesta ciutat qui continuadament ha stat sta
e stara a tota vostra ordinacio e les coses recitades son veres
prestament com sia gran perill en la triga tremetats
aci (occitano + valenciano en dos palabras) hun
capita o president acompanyat de gent
darmes a despesa del General. En altra manera siats
(occitano) certs que aquesta ciutat pasara hun
gran perill ab tot que nosaltres ab molta unitat e
concordia hi havem fet e farem ultra posible. E
conserveus molt magnifichs e insignes senyors la Trinitat Sancta
en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XXVIIII
de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments prests
los consellers e concell de Vich.
Als molt reverends
egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors los
diputats del General e concell llur representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors.
Air resebi una vostra letra de XVII del present
ab la qual me avisau haveu resebuda la copia de
les dues crides publicades en aquesta vila per manament de la Senyora
Reyna e rescrivintme sobre lo queus havia scrit
en haver comissio o forma com me regiria en fer correus e
altres despeses si lo cas o portava axi que sobre los
afers que occorreran fare lo millor me parra juxta
vostra dita deliberacio. E axi mateix en lo restant de la dita
letra fare e haure diligencia segons per aquella mes
manat. Apres jo havent diligencia en sentir noves e totes
altres coses dignes de avis sobre la concorrencia del fet de França
certifich vostres grans reverencies nobleses magnificencies e
savieses com del dit fet del Rey de França hic ha dos avisos
per letres de dos homens cathalans la
hu es studiant que atura a Tolosa
laltre es gentil hom qui segueix en les parts de França
scrivint a persona a ell molt acostada en tal manera que per la vida
no li scriuria una cosa per altra. Copia de les quals dins la present
vos tramet per ço
que de aquelles vostres grans reverencies nobleses magnificencies e
savieses siau plenament avisades. E veritat que juxta lorde e
forma de vostra dita letra per millor investigacio e certitud
del dit fet e de totes altres coses havents respecte en aquell he
tramesa persona disposta per haver nova e relacio de tot ço
que de tot ço que
(se repite como el ajo, se repetix com lo all) en aquelles
parts saber se pora quant sera tornat e de tot quant sich
sabra tota hora sic trobara fiable portador o lo cas
fos per fer correu serets (occitano) avisats largament.
Ja per altra vos havia scrit del contengut del present capitol pero
perque no sa trobat portador la me retenguda avisant
vos com a XX del present me fou remes ab letra del
honorable lo senyor En Bartomeu Sellent scriva major de
vostre ofici hun plech de letres vostres dirigidas
a certes persones de aquesta patria les quals son stades ben
enviades al millor ses pogut fer. Per En Banyoles
guarda de la casa del General de aci resebi ir
altra letra vostra sobra son fet sera servat
segons en aquella es contengut e per la present nom occorra
als a dir sino que vostres grans reverencies nobleses
magnificencies e savieses manen de mi lo que plasent los
sia. Les quals la Trinitat individua tinga en sa
proteccio e continua guarda. Scrita en Perpinya a XXVI de maig del
any Mil CCCCLXII. - Prest a vostres manaments Pere Andreu
diputat local.
Senyors. Per les despeses fahedores per los
afers concorrents axi en fer correus si obs sera com en
trametre exploradors o altres persones en les parts de França
o de Foix axi com ab vostra susmencionada letra
es feta mencio es necessari sia scrit al honorable En
Francesch Giginta rebedor novament creat en e de les
peccunies dels drets de les generalitats de les
entrades e exides que aquelles administre e haja a
pagar axi com ja en e per tals coses es acustumat com los
emoluments de mon ofici no sien tals que bastassen
per res e ja serveixen tots jorns en altres coses
ordinaries a dit ofici.
Con la carta precedente fue enviada
copia de los avisos que siguen.
Traslat del avis del qui
scriu a la persona a ell molt acostada.
La present si es
per avisar vos com lo Rey de França
ha mandats los homens darmes qui son II
mil lançes
qui son XXIII mil combatens que van en Rossello. Ja
crech vosaltres ne siau avisats empero
aço nou tingau en vil car ells hi seran molt
prest.
Traslat del avis fet per lestudiant de Tolosa.
Queus vull avisar del gran preparatori ques fa en
lo comdat de Foix contra nostra terra axi certament com nostre
Senyor es al cel. Lo Rey de França fa socors de mil lançes
e de sis mila franchs archers al nostre Rey
e fa tirar tots los engins qui devien anar a Bordeu
en Foix. Quen sera ni que no aci na
grandissima ramor que fins als infants petits se
parla que jur vos no gossam anar per villa
tant nos han a la testa. Han feta crida que totes les
gents darmes se hajen justar a la fi de aquest mes en
certa part del comdat de Foix.
Fa la letra Andreu
Cabaner studiant. Al monjo Lopia. Es feta a XVIII
de maig.
A
mon senyors molt reverend e molt magnifichs e de molt gran
noblesa e senyoria monsenyors los diputats da Cathalunya.
Monsenyors molt reverend e molt magnifichs e de molt gran
noblesa e senyoria molt humil recomendacio premesa. E si a vostra
gran saviesa es assats notori los grans insults e
detestables conceptes en los passats dies perpetrats vers e
contra aquesta vila e castell de Santa Pau no es a cura
pus recitar per squivar tedi de prolixitat. Ara per quant sus
ara per avis cert con informat lo dia present deuen
esser a mi alguns sindichs dels pagesos los quals ab
intreveniment de hun algotzir deuen fer a mi
tres requestes que acullega los pagesos qui ja los
dits insults han comesos dins dita vila e castell de Santa
Pau. E per quant pens tals requestes sien perque los
dits pagesos sien senyors de la força
del dit castell se haver lo porien com sia
ajustat fetes dites requestes me deuen combatre e
continuar lur combat a fi que façen
llur poder en pendre lo dit castell lo qual
desigen molt per que los seria gran retreta en aquestes
parts. Fins aci per gracia de Deu los es stat ben
defensat e daciavant crech sera aximateix. Pens
tal fahena redunda a gran interes de tot lo
Principat de Cathalunya. E per tant vos tramet Nicholau Pirot de
aquesta vila portador de la present recorrent a vosaltres e a vostre
subsidi com crech apres sia assetiat nous
poria fer avis. Ja los homens de aquesta vila fins aci
han fet lo degut vers lo util del Principat e faran
tots temps pregant vos ab tota afeccio vos placia aquesta vila
e castell hajats a memoria e donar presta provisio car
ja los pagesos
tenen tots los passos stablits e
sens dubte seria gran dan de tota aquesta vila ells haver dit
castell a llur ma car volrien dominar a llur
voluntat. Lo dit portador vos fara relacio del stament de
aquesta terra e manatsme lo qui plasent vos sie.
Scrita a Santa Pau a XXVII de maig. - Vostre humil servidor
qui molt a vosaltres me recoman Baltasar Saula procurador de
Santa Pau.
domingo, 11 de abril de 2021
22 DE MAYO.
22 DE MAYO.
Se hicieron varias proposiciones, entre ellas una
presentada por el enviado de la ciudad de Tortosa y otra por los
síndicos de Perpiñan, que fueron remitidas a los nueve de las
banderas, según voto del obispo de Vich, que se tomó como
deliberación, acordándose al propio tiempo otros varios asuntos de
interés secundario.
El mismo día, los señores Diputados
mandaron escribir las siguientes cartas, advirtiéndose que de la
primera se enviaron copias a las municipalidades de Lérida,
Perpiñan, Vich, Villafranca y Tortosa.
Als molt honorables e
savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e
savis senyors. Vistes les crides manades publicar per la Excellencia
de la Senyora Reyna una sobre la cominacio dels feudataris e altra
sobre lo guiatge dreçat a tots
e sengles encara que sien gitats de pau e treua considerat que ab tot
los motius de aquelles hajen altra expressio empero es vist
directament esser per empatxar les deliberacions e exercit de aquest
Principat fetes per servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey
conservacio de les libertats repos e benavenir de aquest
Principat. Per ço
volem
que lo deputat local de aqui en nom e per part nostra com a
representants lo dit Principat a instancia vostra require los veguer
sotzveguer e altres oficials que com lo efecte de les dites crides
sia contra la capitulacio atorgada fermada e jurada per la Majestat
del Senyor Rey e en gran dan e interes del repos e tranquillitat del
dit Principat se abstinguen de publicar aquelles e si publicades les
hauran aquelles tornen al primer stament en la manera que seran
stades fetes ab cominacio que si ho recusareu fer nosaltres en virtud
de la dita capitulacio et alias procehirem contra ells per totes vies
degudes e permeses. E mostrau la present al dit diputat local per que
li sia notoria nostra voluntat al qual manam que axi ho face.
E sia Jhesus en sa proteccio. Dada en Barchinona a XXII
de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
-
Los diputats del General e concell lur representants lo
Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.
Als molt
honorables e savis senyors los consellers de la vila de Manresa.
Molt honorables e savis senyors. En aquests dies no ha molt
passats lo honorable En Berenguer Luch Ripol sindich de
aqueixa universitat nos mostra vostra letra en virtut de la
qual nos ha molt instats sublevassem vosaltres del
perpleix en que significam star per quant haveu ayres la
Senyora Reyna e lo Illustrissimo Primogenit deuen anar
en aqueixa ciutat. E jatsia molta voluntat
tinguessem en desempatxar
aquell empero attes la materia es de gran importancia e les
fahenes que tenim entre mans son moltes no havem hagut
oportunitat de deliberar fins avuy en lo qual dia havem feta certa
conclusio la qual vos comunicara lo dit sindich. Nous sia maravella
com de aquella clarament ab la present nous avisam car coses hi ha
que per bons respectes stan millor acomenades a la lengua
majorment de persona discreta. E sia lo bon Jhesus en proteccio
vostra. Dada en Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil
CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del
Gene-neral (en dos lineas, en estos textos he encontrado
varias veces este error: se repite un trozo de la linea superior. No
sé si es fallo del editor, Manuel Bofarull, o en el texto original
ya está así) e conçell lur representants lo Principat de
Cathalunya a vostra honor apparellats.
Als molt honorables e
savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt
honorables e savis senyors. Lo honorable En Jaume Tallada
sindich de aqueixa universitat nos ha molt instats
sublevassem vosaltres del perpleix etc. ut supra usque certa
conclusio de la qual vos avisara lo dit sindich. Nous sia
maravella etc. ut supra totum. - Los diputats e consell etc. a
vostra honor apparellats.
Los diputats del General de
Cathalunya e concell en virtut de la comissio en la prop passada
cort de Leyda (estamos a 22 de mayo de 1462. Esta prop
passada cort en Cataluña, con el rey Juan II de Aragón, fue en
1461) assumit representants ab intervencio de la ciutat de
Barchinona tot lo dit Principat. Als honorables veguers sotzveguers
batles e altres oficials del Senyor Rey e qualsevol altres persones
en lo dit Principat justicia ministrants. Saluts e honor.
Zelants la honor de nostre Senyor Deu lo servey del Senyor Rey e
repos de aquest seu Principat nos son interposats mijançers
e concordadors de la questio e questions gran temps ha gitades
entre los pagesos vulgarment dits de remença
de una part e lurs senyors de la part altra la qual dona gran
torb no solament al comerci (comercio; comers, comerç)
en gran dan de les generalitats del dit General
mes encara a tot lo repos e tranquillitat del dit Principat en gran
deservey de la corona reyal. Es stat plasent a nostre Senyor
Deu han fets les dites parts ab intervencio de nosaltres e de la dita
ciutat certs apuntaments e capitols de concordia dels quals porte
gran necessitat esser a vostres jurisdiccions publicats e
manifestats. Per tant a servey del dit Senyor Rey e repos de la sua
cosa publica vosaltres e quascun de vosaltres ab tenor de les
presents exortam e encara per deute de justicia vos requerim que
vistes les presents quiscu en sa juridictio los
dits apuntaments e capitols de concordia dels quals vos trametem
copia ab lo segell del General sotz segellada ab
veu de publica crida publicats intimats e manifestats a fi que los
havents interes axi senyors com vassalls qui aci no son stats
presents en lo apuntament dels capitols de la dita concordia e
pusquen adherir e consentir per tot lo mes de juny primer
vinent de Ilur adhesio nosaltres certificar. Dada en
Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta
dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
Los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la
comissio en lo prop passada cort de Leyda
assumit representants ab intervencio de la ciutat de Barchinona tot
lo dit Principat a qualsevol diputats locals als quals les presents
pervendran. Saluts e honor.
Scrit havem als honorables veguers e
sotzveguers batles e altres oficials del Senyor Rey e qualsevol
altres persones justicia exercints en lo dit Principat que vistes
nostres Ietres ab veu de publica crida manifesten e publiquen certa
concordia apuntaments e avinença
peí intervencio nostra e de la vostra ciutat tractats e concordats
entre los homens e pagesos vulgarment appellats de remença de
una part e los senyors de aquells de la part altra dels quals
trametem copia del segell del dit General sotz
segellada. On com desijem provehir a totes coses les quals tal
publicacio pusquessem empatxar o dilatar a vosaltres e a cascu
de vosaltres ab los presents manam que si alguns dells
dits veguers batles e altres dels dits oficials denegeran per
qualsevol forma o diferian fer la dita publicacio aquells de
nostra part en virtut del sagrament e homenatge per ells prestats en
scrits o de paraula requeriats de fer e
complir les dites coses ab
degudes protestacions. E de llurs
respostes ab efecte nos certificats e contra los
renitents sera feta la provisio deguda. Dada en Barchinona a
XXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de
Monsuar dega de Leyda.
Los
señores Diputados recibieron, en este día, las cartas que siguen a
continuación.
Als molt reverends egregis e magnifichs
senyors de diputats e concell en Barchinona sie
dada.
Mossenyors. Ahir En Pere de Belloch vos scrivi avisant
vos del maneig que tenia per haver Hostalrich. Apres
continuant sa delliberacio ell parti ab cinch cents homens e per
quant los homens Dostalrich nos podien concordar
axi prest com fora stat necessari tenint nos vench
al dessus e dormim a la Valloria. En Verntallat dormi
prop de Ostalrich un territori apellat Maçanes.
Vuy de mati En Pere de Belloch es partit de la Valloria per
anar a Hostalrich no empero que ells may lagen
fet cert que ells fossen contents que anant ell li obririen les
portes e aço crech
jo ho feyen per quant si la cosa per algun destorp no venia al
degut efecte ells no fossen per lo comte mal tractats pero davenli
tantes seguretats que al dit En Pere de Belloch es stat vist esser
necessari lo sen anar (lo anarsen; el irse) e
presentarse a Hostalrich e axi ho ha fet. Com som stats alli han
nos fet star passades dues hores que may lo comte
ses volgut deliberar de lexar nos entrar stant a la
porta que ve a Barchinona. En Verntallat stava en vista nostra
e nosaltres dells. En Pere de Belloch delibera fer demostracio
de voler los tellar e quastar los splets.
En aço lo comte veent que la gent sen
tornava devalla lo carrer avall (sidevalla sirá cap avall, no devallará cap amún) com fou
be avant alguns bons homens de la vila han nos ubert
la porta e axi tota la gent nostra es entrada en Hostalrich ab molta
victoria. Loat sia Deu e lo beneyt Karles.
Lo castell e la torra de fora no havien encara haguda
pero per quant lo castell es fornit de gent de la torra se ha
bona sperança de continent se
haura e jo crech a la hora dara es hagut. En Pere de
Belloch e jo delliberam que jo vingues aci per fer vos lo
present correu per quant en Hostalrich havia tant grant
tabustol que no haguerem trobat qui hi vingues. Al fer
de la present es arribat En Pere de Jolia lo qual ell e jo havem delliberat de continent partir per Hostalrich
per donar tota endressa que puxam als fer e manen me
vostres S. lo que plasent los sia. En Sentseloni
XXII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors prest al manament
vostre Guillem Ramon Catala canonge de Barchinona.
Als
molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors los diputats
del General e llur conçell
representants lo Principat de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs
senyors. Sobre algunes novitats ques dien es preparen
fer contra aquesta ciutat e lo Principat e encara contra la
capitulacio scrivim largament al honorable mossen Johan Agullo
compaher nostre e sindich de aquesta ciutat e li remetem certes
instruccions de e sobre les quals coses sa a comunicar ab vosaltres.
Per queus pregam affectuosament quant podem vos placia donar
li fe e creença en tot lo que de nostra part vos explicara e
provehir yvarçosament
a la indempnitat de aquesta ciutat com sia de urgent necessitat e la
triga puixa aportar molt gran e irreparable dan
e inconvenient no solament aquesta ciutat mes consequent a tot
lo Principat. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs
senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e nostra. De Lleyda
(hasta ahora solo había aparecido Leyda en estos textos. En este
caso, la segunda l no se ve clara, por mal scan, está como cortada
por arriba, las otras l tienen forma de alcayata con el gancho arriba
izquierda) a XVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - A vostres
beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.
Als molt reverends egregis nobles magnifichs e de molt gran
providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya
e concell en virtud de la comissio de la cort elegit e
assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles
magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los
honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte a ple informats e
instruits de nosaltres explicaran a vostres molt gran R. N. M. e
honorables providencies certas cosas de nostra
part. Placiaus dar los fe e creença
com si per nosaltres eren explicades a vostres molt grans R. N. M. e
honorables providencies de les la Trinitat increada sia continua
proteccio. Scrita en Perpinya a XVII de maig del any Mil
CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor
apparellats.
Als molt reverends egregis magnifichs honorables
e savis senyors los diputats e concell representants lo Principat de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis
magnifichs e molt honorables senyors. Pochs dies ha passats vos
scrivim una letra de creença a
vosaltres explicadera per En Jaume Tallada sindich e missatger
nostre la qual creença creem haura explicada a vosaltres apres
per alguns sentiments que havem en aquestes parts los quals per
prolixitat de scriptura obmetem scriure a vosaltres mas per
letra e instruccions scrivim al dit Jaume Tallada dels dits
fets. Lo qual explicara largament los dits fets
e sentiments a vosaltres stesament. Placia a vosaltres donant fe e
creença a tot ço e quant a vostra gran reverencia e honorables
savieses per lo dit Jaume Tallada sera dit e explicat axi com si per
nosaltres presencialment vos ere recitat. Vullats a nosaltres
per letre e al dit Jaume Tallada de paraula respondre a les
coses per ell explicades en forma que nosaltres siam prevists a les
coses necessaries com lo cars o requira. E sia
la Sancta Trinitat vostra proteccio e
guarda. Scrita en Cervera a
XX del mes de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil
CCCCLXII. - Molt reverends egregis magnifichs e molt honorables
senyors a tot honor e servey vostre prests los pahers de la vila de
Cervera.
Als molt reverents egregis nobles magnifichs e molt
savis senyors los diputats del General e conçell llur
representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend
egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. A vostres grans
reverencies tremetem lo honorable micer Johan Vello
doctor en leys per esplicar vos algunes coses de part
de nosaltres e de aquesta ciutat. Suplicam vos li doneu fe e creença
en tot ço e quant vos dira e explicara axi com aquell qui es
plenament informat les cosas necessaries a aquesta ciutat e
vullau sobre aquelles provehir axi com confiam e speram de
vostres grans reverencies les quals nostre Senyor Deu conserve en
tota honor e bon regiment e tingue continuament en sa proteccio e
guarda. Scrita en Tortosa a XVIIII del mes de maig del any Mil
CCCCLXII. - Mossenyors a toto ordinacio de vostres grans
reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.
Als
molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General
del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverends e magnifichs senyors. Mossen vaguer daquesta
ciutat rebudes dues crides de la Senyora Reyna aquella huy
iniciave fer publicar en la present ciutat a la qual publicacio los
senyors de pahers havents aquella per obviant a constitucions
privilegis e libertats del Principat et alias me han
request degues requerir lo dit veguer cessar fer la dita publicacio e
request per mi de concell dels honorables micer Gabriel Beralda
e micer Luis Cirera doctors assidents a mi jaquists
per lo honorable micer Aran assessor meu ara absent daquesta
ciutat. Lo dit mossen veguer en virtut de la dita mia
requesta de continent feu cessar la publicacio de les dites crides
translat de les quals vos tramet dins la present interclus. De aço
he volgut consultar vostres reverencies los quals manen
a
mi lo quils sera plasent dege fer. De Leyda a XX
de maig any Mil CCCCLXII. - Quis comana en vostra gracia P.
Arnau Sagrera loctinent de deputat local de Leyda.
Siguen los pregones a que se refiere la carta que antecede.
Ara hojats tot hom generalment de part de la molt alta e molt
Excellent la Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don
Ferrando princep e loctinent general del Senyor Rey en lo Principat
de Cathalunya et cetera. Que com en lo present Principat de
Cathalunya per alguns particulars no zelants la lahor de Deu e lo
servey de la Majestat reyal e be de la cosa publica del dit Principat
se façen
alguns moviments de gent darmes de que no poch redunde en grandissimo
deservey de la dita Majestat real e dan del dit Principat e la dita
Illustrissima Senyora vulla propulsar defendre e no permetre que la
execucio de tals manaments vingue a efecte. Per tant ab veu de la
present publica crida guia en la sua bona fe real tots e sengles
comtes vescomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e
altres qualsevol persones de qualsevol ley stament o condicio sien
simplement e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua
qui vinguen realment e ab efecte servir la Majestat de la dita
lllustrissima Senyora Reyna e del Illustrissimo Senyor Princep per
defensio e propulsacio dels dits moviments e per prohibicio de
aquells lo qual guiatge dur tant e tan longament quant
en servey los tals de la dita Majestat reyal seran e disposicio e
manament de la sua Senyoria staran e quinze jorns apres que
sera revocat la qual revocacio se haja a fer ab veu de crida publica
en los loch e vegueries hon lo present guiatge sera publicat. - La
Reyna.
Ara ojats queus fa a saber la molt
alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del lllustrissimo
Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del Senyor Rey
en Cathalunya a tots e sengles comtes vescomtes barons nobles homens
vervessors cavallers donzells e altres qualsevol tenints e possehints
viles castells lochs jurisdiccions e terres per lo dit Senyor Rey
en feu que com per conservacio e defensio de les persones de
la dita Senyora Reyna e del lllustrissimo Primogenit per repellir
alguna invasio la qual alguns particulars no zelants la lahor de Deu
e servey de la Majestat reyal segons seria veridicament informada
volrien attentar haja necessaria la ajuda e servey de sos
naturals e vassalls e specialment de aquells qui tenen per lo
demunt dit senyor viles castells lochs jurisdiccions e terres en
feu. Per ço
intima mana e notifica ab veu de la present publica
crida a tots e sengles feudataris qui tinguen o posseesquen
res en feu
per lo dit Senyor que a XXV dies del
present mes de maig sien ab la dita Senyora e ab lo dit Illustrissimo
Primogenit en la ciutat de Gerona o lla hon que
sien armats e aparellats per fer a la dita Senyora Reyna
e al dit lllustre Primogenit aquell servey que cascu de aquells
per lo feu al dit Senyor Rey es tengut. En altra manera
si algu en aço sera negligent o remis ço
que la dita Senyora no creu sera procehit contra ell axi com contra
aquell qui havent e possehint feu en tal cars e tant necessari fall
a son Senyor. - La Reyna.
Als molt reverend
egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del
General de Cathalunya e llur concell residents en la
ciutat de Barchinona.
Molt reverends magnifichs egregis e
honorables mossenyors. Ahir que comptavem vint del mes de maig
present en absencia mia que ab mon assessor ere
anat a la vila de Reus per pendre certa informacio e proces
per vosaltres a mi manat pendre e lo qual vos tramet foren
publicades açi
en
Terragona ab veu de publica crida dues crides per part
de la Serenissima Senyora Reyna de les quals dins la mia
present letra vos tramet trellats intercluses. Perque consulte
vostres reverencies egregias e honorables savieses de aço
per lo ofici qui me es comanat. Dada en Terragona
a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - De vostres reverents e egregies
savieses humil servidor. - Pere Arlenbau (Arlambau en otra
carta anterior) deputat local en la ciutat e camp de
Terragona.
Siguen los pregones a que hace referencia
la carta anterior iguales en todo a los ya transcritos.
viernes, 9 de abril de 2021
21 DE MAYO.
21 DE MAYO.
En atención a que los concelleres y síndico de
Manresa se hallaban perplejos, por no saber lo que deberían hacer,
en caso de que la Señora Reina y Señor Primogénito quisiesen
entrar, según se decía en dicha ciudad; las nueve personas
encargadas del asunto de las banderas, junto con los elegidos por la
ciudad de Barcelona, acordaron que en este caso saliesen los
referidos concelleres al encuentro de aquellos personages, y
suplicasen del mejor modo a la Señora Reina que se abstuviese de
entrar, porque así convenía al bienestar y quietud del Principado;
y si insistiese dicha Señora, volviesen a suplicar que se sirvieran
aposentarse en qualquier punto de fuera, permitiendo, en tal
caso, que entrara solo el Señor Primogénito, con algunas personas
de su servidumbre, que no podrían ser muchas, y con la circunstancia
de no ser sospechosas ni de entrar armadas.
El mismo día, los
señores Diputados mandaron expedir las siguientes cartas.
Als
molt honorables e savis senyors los jurats e conçell
general de la ciutat en Gerona.
Molt honorables e savis
senyors. Fins aci per nostres frequentades letres vos havem
certificats de totes les coses essencials qui han occorregut. Ara
continuants nostre acostumat certificam vostres savieses de les coses
subseguides les quals volenters callarem si expedient fos e
comoditat portas als negocis concurrents. Mas per que sien
avis e eximpli nons ha paregut util la taciturnitat majorment que per
fames e informacions sinistres algun error causarse pogues. Sia
donchs manifest a vosaltres que vist regonegut e diligentment
recensit lo proces fet contra mossen Francesch Pallares
qui era hu dels consellers de aquesta insigna ciutat mossen
Pere dez Torrent hu del nostre concell als quals la custodia e
conservacio de la cosa publica per llur porcio era
acomenada mossen Bertran Torro Johan de Mijavila Arnau Starit
tots ciutadans Marti Çolzina
mostaçaf
Pere Comes sucrer Anthoni Abello e Jaume Perdigo habitadors de la
dita ciutat per aquell e llurs propries confesions no
violentes ans liberes ha constat e conste plenament
e veridica ells e altres esser stats tractadors conselladors e
coadjutors de una damnatissima e nefandissima conspiracio tumult e
sedicio fahedores en aquesta ciutat ab intencio e proposit deliberats
a efecte que la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey
entras en aquest Principat per força
e que la Illustrissima Senyora Reyna a certa jornada cavalcas ab gent
armada e prengues tots los quis diu venir contra sa voluntat e que lo
vicicanceller stigues en la audiencia acompanyat de gent armada e com
seria presa la gent aquella fos tramesa al dit vicicanceller e de
continent sentenciada a mort assenyalant moltes persones e de les
principals de nostre concell e del concell de la dita ciutat o que la
dita Senyora Reyna fes metre secretament molta gent armada a la casa
de la Diputacio en la qual nosaltres representants aquest
Principat convenim trabellants per lo bo
e tranquille stat de aquell e com lo concell fos
aplegat que la sua Senyoria ab aquells prengues los qui be li vingues
e quen fes a sa voluntat. Totes les dites coses e altres moltes eren
stades tractades e apuntades segons diu e mostre lo dit proces
a fi que lo dit Senyor Rey ab potencia entras com dit es e que
la capitulacio per sa Excellencia per sa gran virtut e humanitat
atorgada fermada e jurada fos abolida aquesta ciutat fos supeditada
e destruida e mudat lo regiment e daquiavant fahes ço
qui plasent fos a sa Altesa. Per les quals coses tractades qui no son
enormes ans anormissimes no cruels ans
crudelissimes e de tanta ferocitat que contemplades en lo
interior de la pensa meten span als oynts a
nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut e
potestat
de la capitulacio et alias ha covengut per servici de la
Majestat divina e del dit Senyor Rey salvacio de la sua cosa publica
conservacio de les leys e libertats del dit Principat repos e
tranquillitat de aquell no sens gran amaritud de cor
exequutar axi com de fet havem exequutades les persones dels dessus
dits mossen Francesch Pallares Pere dez Torrent Bertran Torro Johan
de Mijavila Marti Çolzina e
Jaume Perdigo qui eren stats dels principals tractadors e coadjutors
de la dita sedicio e conspiracio. E exellats a
XXX anys en Çardenya
los dits Arnau Sterit Pere Comes e Anthoni Abello. Cosa
es stada a nosaltres molt greu e congoxosa en respecte dels dessus
dits qui eren assenyalants en aquesta ciutat. E cosa no greu
ne congoxosa en respecte de tanta destruccio extermini e
desolacio
qui de lur mal pensament e tracte provenir devien no solament en
aquesta dita ciutat mas a tot lo dit Principat. Car no solament se
tirave a mort de les dites persones mas a desliberar
perpetualment aquesta terra la qual per sa esterilitat
e magresa sens libertats habitada star no pot. E si
pensau senyors molt honorables fer un tal moviment tumult e acte com
era tractat quin avolot parie y quantes morts de
homens dones e infants e robaries se seguiren pus
la cosa fos mesclada e destroida aquesta ciutat quines restaven les
altres universitats del dit Principat e les libertats de aquell no es
coratge qui en gran dolor e adolciment constituit no sia. Regraciem
adonchs a nostre Senyor Deu qui tals enormes pensaments e
tractes ha permesos divulgar. Regraciem com los dessus dits ha
permesos castigar. Regraciem com la cosa publica no ha permes
periclitar. Regraciem com aquest Principat no ha permes
deslibertar. E finalment regraciem tanta amor e gracia que a
nosaltres e vosaltres e a tot lo dit Principat ha volgut manifestar.
A les quals gracies obtenir som certs no eren suficients nostres
merits mas havem plena creença hi ha suplit la sua infinida
clemencia e bondat qui no ha permes la republica perescha
per intercessio dels benaventurats sants specialment de aquell
glorios Charles de santa recordacio fill primogenit del dit
Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey per lo qual aquest
Principat per sa innata e intacta fidelitat tantes coses ha fetes e
en tantes perplexitats e congoixes es constituit e lo qual a nos que
la sua benaventurada anima retes al Creador oferi e promes a aquells
de nosaltres e altres qui lamentosos davant li stavem nons
congoixassem ne plorassem de la sua absencia car en part seria on nos subvindria e ajudaria mes que si de part deça
aturave les quals paraules e apres los multiplicats miracles tant
fort nos han aconsolats e confortats que si no fos la sperança
de aquelles creem tota nostra via dolorosa e trista fore restada per
la dita absensia de tant virtuosissimo humanissimo
e benignissimo Senyor qual ell era e perque alguna noticia
hajen del gran amor que a tots los cathalans havia. Totes
vegades que dells parlave dehia aquells tenir per pares frares e
germans pregant e suplicant a nostre Senyor Deu li fes tanta gracia
quels pogues mostrar la gran amor e voluntat quels havia. Les quals
coses e altres com venen al recort nostre ab la frequentacio dels
dits miracles nos scalfen e conforten en la perseverança
de les coses que prosseguim a lahor de nostre Senyor Deu servey de la
Majestat reyal repos e conservacio del dit Principat e de les
libertats e cosa publica de aquell. Cogitants adonchs quant
miraculosament la sedicio tumult e conspiracio dessus dites son a
noticia pervengudes e lo efecte de aquelles anichilat e abolit
venim a compendre aço pervenir de sola gracia divina per la
intercessio damunt dita. De totes les dites coses senyors molt
honorables havem volgut avisar vostres savieses perque de aquelles
hajau plena noticia e vejau sentiau e conegau quals fan mes servey
del dit Senyor Rey o nosaltres qui com representants aquest Principat
ab intervencio de aquesta ciutat totes nostres forçes
e studi meten en conservar la cosa publica del dit Senyor Rey e en
metre en repos aquest Principat o aquells qui ab tals pratiques
com les damunt dites e altres e ab fames vanes deshonestes e molt
apartades e lunyades de la naturalesa dels cathalans
treballen en destruir la dita cosa publica e les libertats de
aquella e en metre en conturbacio e congoxes aquest Principat qui es
hu dels precipuus membres de la reyal corona. Pregants
exortants e incitants vos siau regraciants e recordants de tanta
gracia de la divinal Majestat obtenguda a lahor sua servici del
dit Senyor Rey repos tranquillitat e benavenir del dit Principat e
conservacio de les libertats e cosa publica de aquell. E
tingueus la Sancta Trinitat en sa proteccio. - Dada en Barchinona a
XXI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel
de
Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell
lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra
honor apparellats.
Bajo la misma forma, y con la dirección
respectiva, se escribió a las principales municipalidades de
Cataluña.
Al molt egregi senyor lo comte de Modica.
Molt
egregi senyor. Per ço com lo exercit de aquest Principat ha fer la
via de vostres terres e senyaladament de la vila de Hostalrich vos
pregam exortam e encarregam per ço com lo dit exercit es fet a
respecte del servici del Senyor Rey repos e benavenir de aquest
Principat vos placia manar e provehir que en vostres viles e terres
les gents del dit exercit hajen segur transit e bon aculliment e ab
lurs diners sien be tractats segons de vos plenament confiam en altra
manera siau cert nosaltres e aquest Principat ne haura lo sentiment.
E sia la Sancta Trinitat en proteccio vostra. Dada en Barchinona a
XXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de
Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo
Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.
Al molt
honorable mossen En Pere de Belloch donzell.
Honorable mossen.
Vostra letra havem reebuda per la qual veem los homens de Hostalrich
no haver feta la resposta clara. Per ço per dar bona e segura
expedicio als afers trametem a vos e als jurats de Hostalrich En Pere
Julia portador de aquesta. Pregam e encarregam vos nos partiau de
aquesta vila de Sant Celoni ab la gent fins la fahena sia concertada
en manera que errar nos puixa. Com lo contrari ço que Deu no vulla
portarien inconvenients segons mes largament vos dira lo dit Pere
Julia. Dada en Barchinona a XXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII.
- Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e
concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.
Als molt honrats senyors los jurats e prohomens
de la vila de Hostalrich.
Honrats senyors. Per los afers que
menejam a servici del Senyor Rey repos e tranquillitat de aquest
Principat trametem a vosaltres lo senyor En Pere Julia portador de
aquesta. Pregam e encarregam vos li doneu creença metent per obra
ço queus dira. E siau certs que aquest Principat sera
be recordant de vosaltres e no permetra hajau congoixa alguna. Dada
en Barchinona a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar
dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.
Als honrats los batles e prohomens de
Palafolls de Tordera Pineda e altres lochs
vehins de la senyoria del comte de Modica.
Batles e
prohomens. Oyda la clamor per part vestra a
nosaltres feta que algunes gents ma armada van per aqueixas
terras e per força prenen e cominen pendre de vostres bens e
dar vos vaxacions e congoixes per ço
volents provehir quant en nosaltres sie a la indemnitat
vostra e repos de aquest Principat per lo qual respecte e per servici
del Senyor Rey es fet lo exercit de aquell vos pregam exortam e
requerim com a representants lo dit Principat que totes vegades que
les dites gents vindran en aqueixes parts ajusten en la manera
acustumada los subdits a vostre ofici e ma armada vos metau en
defensio per manera que vexacio ne congoixa nous sien
dades. Car aquest Principat vos fara tota calor eus
defendra de tot dan quius pogues seguir per la dita
defensio. La present vos
trametem desclosa per ço
que de uns a altres puixa esser remesa. Dada en Barchinona a
XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. -
Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de
Cathalunya a vostra honor apparellats.
Por el mismo estilo se
escribió también a los jurados de Lloret y de Arenys.
Siguen
varias cartas que los señores Diputados recibieron en este día.
Als molt reverends magnifichs mossenyors los diputats e
concell lur representants lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverends magnifichs e honorables mossenyors. Una letra
havem rebuda de vostres providencies desijants saber si en aquesta
vila de Reus se son fetes nis fan ampres algunes axi generals
com particulars. La qual letra rebuda prestament havem investigat e trobat en veritat que be ha dos mesos passats que per lo
honorable mossen Berenguer de Montpalau foren emprats
aci alguns particulars de aquesta vila significant lis
com sos frares bandolegaven en Valencia
e en cas li fos necessari si de aquests poguere fer compte
fonch li ofert molt graciosament que si e axi foren e son vuy
appellats al servici del dit mossen Montpalau per la dita causa.
Altres empres no sentim fins a la present jornada fetes sich
sien. Nons occorre al present altre de que freture
apparer nostre scriure a vostres magnificencies sino que
pregam nostre Senyor Deu vos don complida saviesa en conduir pau
repos e tranquillitat en aquest insigne Principat al benavenir de
tots. Dada en la vila de Reus a XV de maig del any Mil CCCCLXII. -
Qui a vostres molt reverends paternitats e magnificencies carament
se recomanen los prohomens jurats e concell de la vila
de Reus.
Als molt magnifichs e honorables los senyors
de diputats del General (de) Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt magnifichs e honorables mossenyors. Vuy
que es dimarts lo veguer de aquesta ciutat ha fetes publicar dues
crides de manament de la Senyora Reyna la una de les
quals conte en efecte que la dita Senyora Reyna notifica e mana
a tots e sengles feudataris qui tingan e posseesquen
res en feu del Senyor Rey que al vuiten dia del
present mes de maig sien ab la Senyora Reyna e
ab lo Illustrissimo Primogenit en la ciutat de Gerona
o alla on sian armats e apparellats per fer a la dita Senyora
Reyna e al dit lllustrissimo Primogenit aquell servey
que quiscu de aquells per lo feu al dit Senyor Rey
es tengut. Laltra crida honorables mossenyors conte en efecte
que la dita Senyora Reyna guia en la sua bona fe reyal
tots e sengles comtes vezcomtes nobles barons vervessors cavallers
gentils homens e altres qualsevol persones de qualsevol ley o
condicio sien simplament e de paraula encara que sien
gitats de pau e de treua qui vagen realment e ab efecte servir
la Majestat de la lllustrissima Senyora Reyna e del lllustrissim
Senyor Princep per defensio e propulsacio de alguns moviments
de gents darmes lo qual guiatge dura tant e tant longament
quant en servey los tals de la dita Majestat seran a disposicío e
manament de la sua Senyoria staran e XV jorns apres. E oydes
les dites crides e deliberat honorables mossenyors consultar
ne vostres reverencies per quant son vistes esser coses
pertocants al per vosaltres e per vostre concell inhiciat per
benefici de aquest Principat a fi que culpa alguna per vostres
savieses nom pogues esser impingida ne donada e per vostres
reverencies hi sia deliberat si algunes coses sobre aquells
occorreran manant a mi lo que plasent los sia. Scrita en Manresa a
XVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - A ordinacio e manament
de vosaltres honorables mossenyors apparellat Pere Sagui diputat
local de la ciutat de Manresa.
Als molt reverends
egregis e magnifichs senyors los senyors diputats e concell del
Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Per manament de vosaltres yo
so vengut aci en la vila de Sant Celoni e de
continent mossen Cathala ha donat orde que lo concell ses
ajustat e fo deliberat de continent fos trames hun home a Hostalrich
lo qual es tornat. Porta resposta que los de Hostalrich per res no
dirien que la gent hi anas axi poch obririen les porte mes que si la
gent passa quels darien a mengar de fora. Vist aço
de continent he deliberat consultar. Nos dupte que altra gent no si
meta. E per aço tramet a
dir als de Linas (Llinàs) e de Cardedeu que
decontinent sien aci. Daquiavant manenme vostres senyories lo
que plasent los sia. Be seria de parer que una vostra letra los fos
tramesa desenganant los que nos deurien burlar de nosaltres com per
en Pere Julia e per molts hagen trames a dir e aqui e aci que
serien contents de acullir e ara ques meten entorn e fiança
mossenyors que poria voler que la medicina daçi ja no pot obrar. En
Sant Celoni a XX de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors
lo present correu deu esser aplegat aqui en Barchinona dema que sera
divendres a XXI de maig a sis hores demati e sia donat hun flori dor
al dit correu. - Mossenyors prest al manament de vosaltres
Pere de Bolloch.
Als molt magnifichs e insignes
senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya. Molt
magnifichs e insignes senyors. Abans de totes coses vos regraciam
molt e molt los grans bons avisos consells favors e ajudes axi de
paraula com en scrits a nosaltres donats e oferts de donar. E per
quant a nit prop passada resebem una letra de la molt
Excellent Senyora Reyna lo contengut de la qual nos ha causada una
gran turbacio havem deliberat vostres grans magnificencies ne sien
avisades per haver sobre aquella tot concell favor e ajuda com ne en
quina forma e manera aquesta ciutat sen regira ne respondra ab tot
vostra darrera letra per nos rebuda ubertament faça
demostracio del efecte de la dita reginal letra e per
tant que pus plenament ne siats avisats vos trametem
copia de la dita reginal letra dins la present interclusa.
Suplicant vos tant com podem prestament sobre la satisfaccio de la
dita letra nos dones concell favor e ajuda com ni en
quina forma e manera nos regirem car a tot vostre
concell e ordinacio axi sobre aço com tots altres afers
aquesta ciutat sen regira axi com a caps conservadors e protectors
del dit Principat. E conserveus senyors molt magnifichs e insignes la
Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a
XX de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments
prests los consellers de Vich.
La
Reyna tudriu.
Prohomens be amats e
feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Ara en
aquesta hora havem rebuda una
letra vostra ab lo portador de la present ab la
qual nos avisats haver rebuda una letra nostra sobre la
senyera sometent exits de aquest Principat
dients vosaltres aqueixa ciutat esser privilegiada de no exir
a host ne cavalcada. Siau certs nostra
voluntat incomutable es a aqueixa ciutat e a tots altres
observar tots privilegis e libertats a aquells atorgades e may
nostra intencio no es estada ne es alre pero per
quant al present alguns particulars han fet alguns moviments e
deliberacions de venir aci ab ma armada per haver a ses
mans e poder la persona del Illustrissimo Primogenit nostre
dilectissimo fill e altres coses nos havem emprats
tots los faels servidors e vassalls del dit Senyor vinguen aci
per defendre la persona nostra e del dit lllustrissimo
Primogenit a vosaltres aximateix com sapiam amau lo
honor de vostre Rey e Senyor e del dit lllustrissim
Primogenit vos pregam e encarregam nos vullau socorrer e
ajudar ab la mes gent de cavall e de peu que a vosaltres e
aqueixa ciutat sia possible per defensio e guarda de
les dites persones nostres e del dit Illustrissimo Primogenit.
E aço sia lo pus prest que al mon
sia possible com sia molt necessari que ja la gent de
Barchinona son a Sant Celoni es preparen per
esser de continent aci en aço nos farets
tant de pler e servey que inperpetuo la Majestat
del Senyor Rey e Nos serem recordants per regonexerho a
aqueixa ciutat e a tots vosaltres. Dada en Gerona a
XVIII de maig any Mil CCCCLXII. - La Reyna.
Als molt
reverends egregis e magnifichs los senyors diputats de Cathalunya.
Mossenyors. Ahir vos fiu una letra per lo
fet de Hostalrich e de lavors ença
tota hora he tractat ab ells sobre lo fet de la entrada
e ara som concordats e creu los fa cuytar lo por
que han que a nit no si metes daltra gent. Decontinent
mossenyor yo partesch ab tota la gent que es aci
los quals son cinch cents per ço
que si los altres hi eren hajam manera de dar los
recapte avisant nos com aquests cinch cents
serien bastant a conbatren mil e cinchcents dells
perque no dupten hi haja negun perill com en lo
fet de Hostalrich vaja molt e axi mateix mossenyors scriu a Granulles
e a la Rocha perque vinguen aci a Santceloni car
tenint aquests dos passos tota la terra es a nostra ma. Yols
he feta certa letra e certes prometençes
les quals vos tramet. Dema Deu volent sereu avisats de tot lo
que sera stat. En Sant Celoni a XXI de maig. - Sia
donat al correu hun flori dor. - Mossenyors prest al
manament de vosaltres Pere de Belloch.
Als molt
reverends egregis nobles e magnifichs los senyors diputats e
llurs concells del Principat de Cathalunya (la t algo
elevada) residents en Barchinona.
Molt reverends
egregis nobles e magnifichs senyors. Ahir vos scrisgui per
correu de les novitats que havia sentit se devien fer aci
per causa de certa provisio e crida trameses per la Senyora Reyna les
quals segons fuy informat (fui informado en castellano)
eren molt prejudicials als procehiments vostres. Ara vos certifich
com vuy es arribat aci prop Vich al terme de Gurb
hu ab un standard o bandera alçada
reyal e hun porter e sonsen (se son)
pujats en hun puig appellats de Palau
on se acustumen de ajustar los homens del terme
de Gurb e aqui han mes so e cornat e aqui se son
ajustats alguns. E de aqui son anats a Sant Ipolit
terme del senyor bisbe de Vich e apres tiren a Santa
Eulalia altra terme del dit senyor. E fan execucions e
ajusten se los pageses e diu se ne
son
devallats devers Ripol e Ribes alguns
quis mesclen ab ells. Creu se faran la volta de Osona
ajustant los apres. No sab hom que faran ni quina via
pendran. Per ço e
volgut avisar vos de tot a fi que per vosaltres hi sia
provehit segons se pertany. Es ver que si despuys la
gent acordada ha stat en Valles ne fossen
muntats aci huns CC homens los hagueren
aci prop encorralats ab la ajuda de aci
quels haguerem presos a mans pero tot sia remes
a vosaltres. Axi mateix aci a les portes de Vich es lo
castell de Sant Fores es del comte de Cabrera tot hom
ne parla ques deuria donar forma que stigues a
ma de la terra car en altra manera si aquis met
gent es apparellat de fer gran dan en aquesta ciutat e terra
car no sera sino cau on se reculliran los
enemichs de la terra. Les provisions degudes sien
remeses a vostres reverencies manant a mi tot ço que
plasent vos sia. En Vich a XVIIII de maig any Mil CCCC sexanta
dos. - Mossenyors molt reverends E. N. e magnifichs a vosaltres se
recomanen Johan Molins diputat local de Vich.