Mortificacio e plor en la Esgleya mostrar se cove en los temps en los quals a vicis de la carn reprenedors penitencia se fa per dejuni: perque en los dejunis los quals quatre tempores son nomenats axi con en los dies ferials de la quaresma ordonam axi en paraments con en argent esser de tot observador. Empero en tots los dies no sapparell altar ne reraltar en les vespres ne en les matines sino tan solament en la missa si donchs no era de les festes damunt espressades o altres colents o dels sants doctors car lavors deu esser appareylat en les vespres e en les matines. Et ordenam que en tota festa colent diache e sotsdiache sien vestits e quatre capes per ministre sien tengudes de les quals les dues sien dels paraments del altar e les altres dues dels vestiments del cappella si els vestiments e els paraments eren diverses e sino totes les quatre capes sien de la color dels damunt dits paraments. Semblantment en les festes de santa Eulalia de Barcelona sent Thomas de Aquino sent Benet sent Jordi sent Domingo sent Loys bisbe sent Bernat sent Loys rey de França sent Francesch les once mil verges santa Elisabet santa Barbara e santa Lucia jassia que colents no sien volem que en totes coses sia fet axi con si fossen festes colents. En tots pero los dies dominicals e en les festes que lorde de Cistell fa dos misses diache e sotsdiache sien vestits mas dos capes tan solament sien tengudes: ajustans a aço que en les festes de sent Anthoni sent Blasi senta Apollonia senta Margarita senta Anna senta Clara sent Mauris senta Tecla sent Cosma e sent Damia sent Narcis senta Cecilia santa Eulalia de Merita jacsie que colents no sien ne festes que dos misses segons lorde de Cistell degen esser dites axi pero volem e manam en aquests dies esser fet en totes coses con si fossen festes de dues misses. Encara mes volem e ordonam que continuament dos brandons en la elevacio del cors de nostre Senyor sien hauts: exceptat que en los dies sollennes en los quals sis capes en los divinals officis seran tengudes sis brandons en la elevacio damunt dita sien hauts e cascun brandon sia de pes de set libres. Encara mes ordonam que en tots los dies ferials o festes les quals no son coltes sien tenguts en la missa dos ciris e en tots los dies dominicals e en los dies de festes colents e dels sants doctors e festa que lorde de Cistell en convent fa dos misses sien hauts en la missa quatre ciris e en totes pero les altres festes en les quals sis capes seran tengudes deu ciris sien tenguts: declarans en aço que cascuns dels ciris damunt dits sie de pes de mija libra. Encara mes duem piadosament ordonador que oltra los dies en los quals en los capitols damunt scrits sermo en la nostra cappella esser fet havem ordonat: volem que en los dies subseguents sermo semblantment sia fet ço es en los dies dels apostols e de sancta Maria Magdalena de sent Lorenç de sent Loys bisbe de sent Loys rey de França de sent Miquel de les onse milia verges de sent Marti de senta Elisabet de senta Caterina de sent Nicholau e tots los dicmenges de Avent e de la quaresma sermo en la cappella nostra o devant nos se faça: aquest orde observat que dels religioses a la divinal paraula preicar diputats sien hauts un dia dels damunt dits de un orde e laltre dia daltre entro que tots qui en lo loch seran ne sien passats. Encara mes ordonan duem proveydor que en los dies en los quals de part dessus processio en la nostra cappella havem declarat esser feta que totes les reliquies qui son en les cappelles nostres reyals e aquelles les quals nos en nostra cappella propria havem ordonadament sien portades e quels prelats si possible cosa sera aquelles portar sien tenguts cascun les pus dignes segons son grau: e en deffalliment dels prelats aquelles portar hagen los priors e guardians dels ordes de pobretat o altres clergues en grau mes honrats. E sien portades les pus belles capes que poran ab bona manera e los cappellans qui la aministracion han de la cappella lavors proveesquen diligentment que les colors de les capes se concorden axi con mils poran a la condicio de les reliquies damunt dites ço es que aquells qui reliquies dels martirs portaran capes vermeyles porten e axi dels altres segons la propria significacio de les colors la qual per nos desus es estada aordonada: e sien vuit o deu brandons enceses en les processions damunt dites. En la processio pero de Corpus-Christi sia portat lo dit cors en alcuna custodia molt bella en tal manera que pusca esser vist clarament: sobrel qual honradament sobrecel sia portat ensemps ab vuit o deu brandons damunt dits: en les quals totes processions lo test de la turquesa per lo sotsdiache sia portat qui vaja davant aquell qui deu fer loffici e en cascun costat del dit sotsdiache sia un escola ab canelobres e ab ciris enceses cascun de pes de una libra e dos clergues o escolans qui davant lo sotsdiache ençens continuament e atent porten. Aquell pero qui en les damunt dites processons creu portara de dalmatica sia vestit e en cascun costat clergue o escola haja qui los ciris cascun de pes de una libra enceses ordonadament porten e honesta. Tots temps pero que diache e sotsdiache en la missa sien dos ciris enceses vagen davant lo cappella entrant a la missa e lavors laltar sia encensat: la qual cosa per semblant manera volem esser observada con levangeli se començara sino en lo divenres sant o si de morts sesdevenia cantar. Encara mes en tota festa colent e de les altres axi con damunt havem dit al Magnificat en cascunes vespres e al Benedictus en les matines e en la missa apres de la oblacio encens sia ministrat: tots temps empero que noy haja misses solennes ço es ab diache e sotsdiache apres la missa finada sia dit loffici o missa secca de sancta Maria si donchs aquell dia no era vigilia o festa daltre sant en lo qual cas loffici de la dita vigilia o del dit sant sia dit loffici de senta Maria relaxat. Si pero aquell dia sera festa dalcun sanct e vigilia o fossen vuytaves ensemps o festa de dos sants ensemps ultra aquell del qual missa principalment sera celebrada sia dita missa secca de amdos damunt dits. E jacsia que missa sollenne ab diache et sotsdiache no sia celebrada si donchs aquell dia no sera festa de nostre Senyor o de santa Maria o de tots sants o sesdevenia prelat davant nos celebrar quant al offici de les vigilies e de les huytaves e dels sants axi mateix volem esser observador: loffici pero o la missa secca de sencta Maria no sia dita en los dias en los quals missa ab diache e ab sotsdiache se celebrara si donchs no era dia de dissapte en lo qual apres la missa principalment se diga: e axi mateix en los divenres volem esser observat si missa mayor de la creu no sera celebrada.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón
lunes, 13 de enero de 2020
De les quatre tempores del any.
Mortificacio e plor en la Esgleya mostrar se cove en los temps en los quals a vicis de la carn reprenedors penitencia se fa per dejuni: perque en los dejunis los quals quatre tempores son nomenats axi con en los dies ferials de la quaresma ordonam axi en paraments con en argent esser de tot observador. Empero en tots los dies no sapparell altar ne reraltar en les vespres ne en les matines sino tan solament en la missa si donchs no era de les festes damunt espressades o altres colents o dels sants doctors car lavors deu esser appareylat en les vespres e en les matines. Et ordenam que en tota festa colent diache e sotsdiache sien vestits e quatre capes per ministre sien tengudes de les quals les dues sien dels paraments del altar e les altres dues dels vestiments del cappella si els vestiments e els paraments eren diverses e sino totes les quatre capes sien de la color dels damunt dits paraments. Semblantment en les festes de santa Eulalia de Barcelona sent Thomas de Aquino sent Benet sent Jordi sent Domingo sent Loys bisbe sent Bernat sent Loys rey de França sent Francesch les once mil verges santa Elisabet santa Barbara e santa Lucia jassia que colents no sien volem que en totes coses sia fet axi con si fossen festes colents. En tots pero los dies dominicals e en les festes que lorde de Cistell fa dos misses diache e sotsdiache sien vestits mas dos capes tan solament sien tengudes: ajustans a aço que en les festes de sent Anthoni sent Blasi senta Apollonia senta Margarita senta Anna senta Clara sent Mauris senta Tecla sent Cosma e sent Damia sent Narcis senta Cecilia santa Eulalia de Merita jacsie que colents no sien ne festes que dos misses segons lorde de Cistell degen esser dites axi pero volem e manam en aquests dies esser fet en totes coses con si fossen festes de dues misses. Encara mes volem e ordonam que continuament dos brandons en la elevacio del cors de nostre Senyor sien hauts: exceptat que en los dies sollennes en los quals sis capes en los divinals officis seran tengudes sis brandons en la elevacio damunt dita sien hauts e cascun brandon sia de pes de set libres. Encara mes ordonam que en tots los dies ferials o festes les quals no son coltes sien tenguts en la missa dos ciris e en tots los dies dominicals e en los dies de festes colents e dels sants doctors e festa que lorde de Cistell en convent fa dos misses sien hauts en la missa quatre ciris e en totes pero les altres festes en les quals sis capes seran tengudes deu ciris sien tenguts: declarans en aço que cascuns dels ciris damunt dits sie de pes de mija libra. Encara mes duem piadosament ordonador que oltra los dies en los quals en los capitols damunt scrits sermo en la nostra cappella esser fet havem ordonat: volem que en los dies subseguents sermo semblantment sia fet ço es en los dies dels apostols e de sancta Maria Magdalena de sent Lorenç de sent Loys bisbe de sent Loys rey de França de sent Miquel de les onse milia verges de sent Marti de senta Elisabet de senta Caterina de sent Nicholau e tots los dicmenges de Avent e de la quaresma sermo en la cappella nostra o devant nos se faça: aquest orde observat que dels religioses a la divinal paraula preicar diputats sien hauts un dia dels damunt dits de un orde e laltre dia daltre entro que tots qui en lo loch seran ne sien passats. Encara mes ordonan duem proveydor que en los dies en los quals de part dessus processio en la nostra cappella havem declarat esser feta que totes les reliquies qui son en les cappelles nostres reyals e aquelles les quals nos en nostra cappella propria havem ordonadament sien portades e quels prelats si possible cosa sera aquelles portar sien tenguts cascun les pus dignes segons son grau: e en deffalliment dels prelats aquelles portar hagen los priors e guardians dels ordes de pobretat o altres clergues en grau mes honrats. E sien portades les pus belles capes que poran ab bona manera e los cappellans qui la aministracion han de la cappella lavors proveesquen diligentment que les colors de les capes se concorden axi con mils poran a la condicio de les reliquies damunt dites ço es que aquells qui reliquies dels martirs portaran capes vermeyles porten e axi dels altres segons la propria significacio de les colors la qual per nos desus es estada aordonada: e sien vuit o deu brandons enceses en les processions damunt dites. En la processio pero de Corpus-Christi sia portat lo dit cors en alcuna custodia molt bella en tal manera que pusca esser vist clarament: sobrel qual honradament sobrecel sia portat ensemps ab vuit o deu brandons damunt dits: en les quals totes processions lo test de la turquesa per lo sotsdiache sia portat qui vaja davant aquell qui deu fer loffici e en cascun costat del dit sotsdiache sia un escola ab canelobres e ab ciris enceses cascun de pes de una libra e dos clergues o escolans qui davant lo sotsdiache ençens continuament e atent porten. Aquell pero qui en les damunt dites processons creu portara de dalmatica sia vestit e en cascun costat clergue o escola haja qui los ciris cascun de pes de una libra enceses ordonadament porten e honesta. Tots temps pero que diache e sotsdiache en la missa sien dos ciris enceses vagen davant lo cappella entrant a la missa e lavors laltar sia encensat: la qual cosa per semblant manera volem esser observada con levangeli se començara sino en lo divenres sant o si de morts sesdevenia cantar. Encara mes en tota festa colent e de les altres axi con damunt havem dit al Magnificat en cascunes vespres e al Benedictus en les matines e en la missa apres de la oblacio encens sia ministrat: tots temps empero que noy haja misses solennes ço es ab diache e sotsdiache apres la missa finada sia dit loffici o missa secca de sancta Maria si donchs aquell dia no era vigilia o festa daltre sant en lo qual cas loffici de la dita vigilia o del dit sant sia dit loffici de senta Maria relaxat. Si pero aquell dia sera festa dalcun sanct e vigilia o fossen vuytaves ensemps o festa de dos sants ensemps ultra aquell del qual missa principalment sera celebrada sia dita missa secca de amdos damunt dits. E jacsia que missa sollenne ab diache et sotsdiache no sia celebrada si donchs aquell dia no sera festa de nostre Senyor o de santa Maria o de tots sants o sesdevenia prelat davant nos celebrar quant al offici de les vigilies e de les huytaves e dels sants axi mateix volem esser observador: loffici pero o la missa secca de sencta Maria no sia dita en los dias en los quals missa ab diache e ab sotsdiache se celebrara si donchs no era dia de dissapte en lo qual apres la missa principalment se diga: e axi mateix en los divenres volem esser observat si missa mayor de la creu no sera celebrada.
domingo, 31 de mayo de 2020
LXXIII. Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.
Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.
Nos Petrus Dei gratia rex Aragonis Valencie Majorice Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Supplicationibus fidelium nostrorum illorum precipue qui divinum obsequium et salutem respiciunt animarum libenter annuimus et quantum comode possumus opem et operam tribuimus eficacem. Hinc est quod cum vos fideles nostri flaquerii civitatis Barchinone volentes dare operam divino cultui et vestrarum refrigerio animarum super institucione cujusdam confratrie et elemosine perpetue ordinaveritis et nobis humili supplicatione interposita exibueritis certa capitula tenoris sequentis
- En nom de nostre senyor Jesuchrist et de la verge nostra dona sancta Maria e de la verge sancta Eulalia los prohomens flaquers de ciutat de Barchinona offeren si mateys et prometen et fan vot et promissio de fer almoyna de tota lur vida et dels lurs a honor et reverencia de nostre senyor Deus et de madona sancta Maria et de tota la cort celestial e preguen humilment que sia lur advocat lo beneuyrat angel et arcangel sent Miquel. E prometen de tenir de tota lur vida et dels lurs una lanta qui crem a honor de Deu et de la verge nostra dona sancta Maria et de sent Miquel. E prometen de la dita almoyna fer altres coses piadoses les quals meten en escrit axi com davall se segueix a tots aquells del ofici a qui plaura quey sien. E quels placia que tot ho observen et ho complesquen si donchs necessitat no havien per la qual fossen escusats que nou poguessen fer. Et quels placia quey hajen devocio axi com lurs predecessors lay hagueren et lay començaren haver. Primerament que tots aquells qui volran esser en la dita almoyna o confraria se meten en scrit ab ço quels plaura de dar en lentrada al servey de la lanta et de les coses piadoses. Item que tots confrares et confraresses qui seran en la dita almoyna o confraria donen tots dissaptes I diner qui sia mes en lalmoyna per complir les coses piadoses e en aço no facen falla per res. Item que tots aquells a qui sera comanat de levar los dits diners quels dejen metre al servey de la dita almoyna et de la lanta. E si per aventura ni haura alcu que fer o nou podra fer que hagues escusa justa que en aquell cas quen haja altre quiu faes per ell ab consell dalcuns amichs del offici. Item que tots aquells qui levaran los dits diners degen dir als promens de lur quarter si ni ha algu que non vulla pagar per tal com sen haura a retre compte. Item que com se esdevenga que algun confrare o confraresa de la dita almoyna o confraria pas desta vida que tots los homens hi sien et les dones aquelles qui anar hi poran: e aquells et aquelles qui justa escusa hauran que noy poran anar que sien tenguts de dir per anima del defunt o defunta deu vegades la oratio del pater noster et X vegades la avemaria: e si hi defallien que donen I diner per anima del defunt o defunta: e aço sia en carrech de lur anima. E que placia a aquells qui iran a la sepultura que encontinent hi sien com lo cors se deja soterrar. Item que tots aquells et aquelles qui iran al dit cors degen dir a cascun cors de la dita almoyna X patre nostres et X avemarias per la sua anima. E si ni havia algu qui nou volgues fer o nou podia fer que en aquell cas do I diner per la sua anima: e aço sia en carrech de lur anima si nou fan. Item que a cascun cors qui sera de la dita almoyna sien dites V mises lendema que sia soterrat per la sua anima. E sien dites alli on ell elegira la sua sepultura dels diners de la dita almoyna si donchs embarch noy havia que nos pogues fer aquell dia: sin havia ques faes lo dia seguent. Item que per cascun qui morra de la dita almoyna sia dat per salut del anima del defunt a menjar o per aquell menjar V diners a V pobres per amor de Deu en memoria de les V plagues que Jesucrist soferi. Item que si algun confrare de la dita confraria venia a fretura que li sia dat de la almoyna daquella confraria a coneguda dels prohomens qui aquell any tindran de la dita almoyna. E en cas que passas desta vida et no li bastava ço del seu a fer la sepultura que en aquell cas los prohomens qui aquell any tendran la dita almoyna li degen fer la sepultura segons lur bona conexença de la dita almoyna. Empero en aquest capitol no son enteses algun flaquer ne flaquera ques abates ço es no salegren de res de la almoyna si donchs nou fahien per lur sepultura a coneguda dels prohomens. Item que cascu se tenga per tengut de fer lexa en son testament a la dita almoyna segons que Deus li metra en son cor e aço no meta algun en oblit. Item que tots aquells de la dita almoyna sien lo dia de sent Miquel en aquella esgleya on per ells sera acordat a la missa e al sermo per fer honor al benuyrat mon senyor sent Miquel. Item que lo dia de sent Miquel se muden los quatre promens qui aquell any hauran tenguda lalmoyna. Item que tots aquells qui levaran la dita almoyna e les altres lexes qui en la dita almoyna se faran cascun any complesquen totes les obres damunt dites e reten compte tots anys de ço que hauran reebut et despes be e leyalment a aquells qui vendran apres dells. Item que si alcun qui sera de la dita almoyna sera en qualque part fora la ciutat et moria que tots sien tenguts de dir les dites oracions per la sua anima e que li sien dites les mises a la sua parrochia e sia dat a menjar als pobres axi com si finava en la ciutat. Empero que com partira de la ciutat que jaquesca manat al seu alberch que lalmoyna sia dada continuament per ell axi com si ell hi era present. Item quels dits quatre prohomens quels que sien almoyners de la dita almoyna no degen fer algunes messions ne començar obres cumunes exceptat que pusquen fer almoynes a pobres qui sien de lalmoyna axi com a provehir pobres et malalts e a cobrir morts que venguessen a necessari. E aço puguen fer a lur bona coneguda. Item que si alcun qui sera de la dita confraria moura baralla o haura contesa ab altre que aquells que tendran la dita almoyna tracten de fer pau entre aquells qui hauran lo contrast per esquivar major mal. Item que si alcun confrare de la dita confraria morra et nos soterrara aquell dia que morra quel vullen soterrar lendema queu hajen a fer saber lo vespre e si nou fahien saber lo vespre que nos pugua soterrar en lendema entro apres menjar. Item que si alcun se metra en la dita confraria e de la confraria en que sera primer morra alcun confrare e daquesta dels flaquers altre e ques sotarrassen abdos en una hora que aquell que en aquest cas sera en dues confraries sia tengut del primer vot si donchs no pot esser a abdues les sepultures. Empero es entencio tota vegada estada e es dels demunt dits prohomens et dones que siy havia algun capitol qui fos dubtos o escur son aparellats de adobar et mellorar et declarar en be. Item que tota vegada que vullen algunes coses mellorar o mudar en be en los capitols damunt dits que ho puxen fer. E suppliquen humilment al molt alt et poderos senyor lo senyor rey que aço vulla confermar et que sia parçoner en tots los bens ques faran per la dita confraria. - Igitur visis et recognitis preinsertis capitulis que et in eis contenta racionabilia et ad divinum obsequium tendencia reputamus ipsa omnia et singula hujus scripti serie laudamus aprobamus el in omnibus et per omnia nostre confirmationis patrocinio roboramus. Mandantes per hanc eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quatenus hujusmodi nostram confirmacionem et approbacionem firmam habeant et observent et in hiis que predicte confratrie seu elemosine utilitatem et observationem concreverint prestent auxilium consilium et favorem si et prout quando et quotiens a procuratoribus seu administratoribus ipsius elemosine fuerint requisiti. in cujus rei testimonium hanc fieri jussimus nostro sigillo appendicio comunitam. Data Barchinone vicesima tercia die junii anno a nativitate Domini MCCCLXVIII regnique nostri XXX tercio. - P. cancellarius - Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa.
viernes, 10 de enero de 2020
De la ordinacio de la Cappella.
No haven vergonya los reys en los primers temps de les coses divinals si entrametre officis e altres coses necessaries al cultivament divinal ordonaren en tant quel cappellan
daquell per lo qual la dreta disposicio dels sacerdots e imperi se distribuexen e per la gracia del qual los regnes nostres governam lo rey de Salem rebujar en les Sacres Scriptures no es atrobat: mas pan e vin a aquell en lo qual nos sadollam e som pascuts offrir segons que cappella: esguardans que aytant com pus habundantment lo Donador dels dons envers alcun ses haut aytant mes aquell per natural raho es obligat no es cosa no coneguda majorment a tan gran dispensador de gracies per la sola permissio del qual aquelles coses les quals a nos ha donades esser servades confessam. Considerans nos que de la ordinacio de la nostra cappella ordonem haver vegonya no cal mas quel servey daquell lo qual voluntariament a nos estament de honor ha plagut donar honradament en nostra presencia per tal que no siam desconoxents de tan gran benefici sia fet obligats nos regonegam car debades estaments en lumanal linatge aquells qui carn humana prenen dels molts alts lochs als jusans davaylen agra posat si donchs diferencia los mayors dels menors en honran ells no fahien: a la qual cosa complidora per tal que ornaments axi de draps con dor e dargent bells e nobles segons qui a les coses desus dites a oblivio no liurades considerada la decencia de nostre estament no poch requer hajam no van mas vertaderament de necessitat esser nostra pia devocio es forçada estimar e per tal que tanta e axi sufficient copia sia e de tantes varietats que segons la diversitat dels temps e de les festes axi con subtilment e rahonable per tal que no tant solament loch sia a auctoritat mas encara principalment a raho e a congruitat ordonam dejus no per negligencia totes coses nafrants e escureyts oblivio de tot foragitada la nostra diligencia no lex cor tant honorable cosa mas molt devot jutgam cor quan los huyls diferencia e varietat guardaran per ques fa lo corage cogita e axi la devocio creix e lanima a gracia se appareyla. Les varietats pero dels draps en sinch colors estar convinentment reputam: en vermeyls los quals axi en les festes de nostre Senyor en les quals propriament color vermeyla per les rahons e significacions degudes convenga e encara en les solemnitats dels sants qui han seguides les petjades daquell qui carrera si esser testifica per martiri lo sanch escamparen demostren: e en blanchs per tal que la virginitat daquella qui apres lo part de la nostra redempço verge romas e encara de les sanctes verges les quals lanyel on que sia anat seguexen e en les sollennitats daquelles demostren e en les altres dies honradors en los quals no per vana consideracio se pertanyen puguen esser tenguts: en verts encara axi en les festivitats de nostre Senyor en les quals se pertanga e en los dias daquells con jaspi es de color vert jaspidents propugnacles per lo triumphant son posats dels sants doctors e de les altres confessors qui contra els adversaris per la deffensio de la sancta Esgleya han preliat e los quals per eternals desigs verdejants e qui per sequetat de mal temps no sequen sien tenguts: e en blaus los quals en dies de divenres e en los altres dies festinals axi de nostre Senyor con dels sants: e encara en negres quant per defunts offici se fa en los quals honestat e mortificacio no inconvenientment mostrar se deu demostrar covinentment se poden. E daquestes colors no tan solament de cascuna de una cappella siam contents mes de diverses per tal que segons quels dies en los quals de una matexa color paraments per propia significacio deuen esser tenguts pus sollennes quels altres alscuns ne seran trobats ab pus sollennes paraments jacsia daquella color matexa sien decorats haver desigam: ordonants que en la nostra cappella de draps de seda vermeyla ab istories de vellut vermeyls ab fres daur o de draps daur trahents a color vermeyla o de draps vermeyls de seda ab obres semenades daur o de draps de seda vermeyla sens obres e de draps blanchs de seda ab istories o de vellut blanch ab fres daur o de draps daur trahents a blancor o de draps blanchs de seda ab obres semenades daur o de draps de seda blanchs sens obres e de draps de seda verts ab istories o de vellut vert ab fres daur o de draps daur trahents a color vert o de draps verts de seda ab obres semenades daur o de draps de seda verts sens obres ab fres daur e de draps blaus e negres de seda sens obres daur semenades ab fres dargent complides capelles daqui avant tengudes sien. E es dita complida cappella pali e realtar e vestiments de prevere de diache e de sosdiache e tres capes e tovaylola de faristol e de draps de seda vermeyls blanchs verts e blaus sens obres e paradura pali e reraltar e vestiments de prevere en lo qual fres daur tan solament haver volem e dargent en los blaus e de draps de seda a color groga trahents sens obres aço mateix en nostra cappella esser manam. Encara tovayloles e coxins e frontals e altres coses de les quals en lesgleya se usa copiosament esser haudes de nostra entencio es. E per tal con daquell del qual ferma fe nostra creu totes coses ordenadament proceexen en la obra del santuari lo qual a cultivament divinal en lo veyl testament fo constituit vexella e encara daltres coses daur e dargent a honor del sanctuari esser ordenades recordants axi com devem tota oblivio axi com se pertany de la nostra reyal magestat de tot foragitada: en nostra cappella axi vexella con altres ornaments a divinal servey e honor daquell qui tant nos en terres honrar li ha plagut que per nom dell rey esser appellats merescam daur e dargent e encara ab pedres precioses per tal que mils a obra del sanctuari sia semblant cobeegem esser: manans donchs que sien primerament dos bells reretaules dargent ab imagens e un reraltar e un pali de drap dor istoriat los quals la sollennitat la qual no sens raho en los dies dedicats a la divinal et alta magestat e a honor de la sua mare e fill ha ordonats sien celebrats als esguardans ignorat no permes: e encara necessari extimam que a la sollennitat monstradora alscunes coses sien demostrades per tal que aquells qui per sciencia de letres saber no ho poden per esguardament duyls aytals coses vegen la qual a ells soplesca e esmen ço que freturen per ciencia de letres cor pintures e aytals coses letres de pageses esser manifest es: e per tal en les esgleyes a informacio e doctrina daquells qui no saben letres les coses demunt dites no sens raho son posades comunament axi daur e dargent com de cristal tres creus ab pedres precioses e altres obres per tal que axi con la creu demostra salut per tan preciosa e no corruptible margarita del fill daquell qui al propri fill no perdona fo onrada axi aquestes les quals a representacio daquella fetes sien ab corruptibles pedres margarites ornades manam esser. E per tal con moltes ne ordonam segons que appar esser haudes aço havem fet per tal que segons los dies o totes o alcunes una tan solament segons que covinent en nostra ordinacio dejus seguidora a nos sera vist esser sien tengudes. En tal manera empero se pertany esser ordenat de les creus e de les altres coses que diferencies axi con havem dit rahonablement puguen esser fetes. A les reliquies axi de nostre Senyor con dels sants tenedores sis encastaments esser ordonam ço es un a forma de custodia en la qual lo cors de nostre Senyor Jesu-Christ en alscuns lochs es portat ço es de cristall dargent daurat guarnit ab obres covinents e altre guarniment de cristall a forma de canons en los quals lespines per tal que mils puguen esser vistes sian portades: los quals garniments sien fets daur a manera de peu de copa e un altra garniment dor fet a manera de peu de copa en lo qual sia encastat un cano ampla de cristall fet a manera de capsa en lo qual estiguia la camisa de Jesu-christ e tres de cristall en forma de capsa per tal que pus copiosament en aquelles les reliquies puguen esser tengudes e vistes declaram e altre rerataula dargent daurat ab la image de la incorrupte verge Maria en lo mig loch daquel posada mostrantse dins tabernacle per tal que en les festes e en les altres covinents dies memoria della no sia relaxada e quatre tests e dos bacins dargent ab ymages de nostre Senyor e dels sants daurats ab bellesa e ornament de nostre altar de nostra cappella. Ultra aquelles coses que dites havem necessari en alcuna manera estimam tres calzes ab lurs canadelles dels quals los dos sien daur e la un sia pus precios que laltre lo qual en les grans festes servesca: cor cosa covinent a nos sembla que pus quels princeps terrenals a usar en taula de copes daur dignes si mateix estimen que a la sanch de nostre Senyor Jesu-Christ consegradora en la taula del altar en la qual no de pan corruptible mas de vida usam calze daur sie deputat; laltre pero dargent daurat esser pot: pero per tal que servesque si necessitat sesdevenia: sis canalobres dargent qui sobre laltar seran e sis bordons dargent los quals per aquells qui de capes seran als divinals officis revestits seran tenguts e dos encensers ab ses naus a tenir lencens diputades la un dels quals sia daurat e pus noble quel altre e dos bacins dargent blanch ab esmalts e tres tests obrats de musica ab orles dargent e esmaltades e un vaxell dargent al aygua de la benediccio ab son ysop a servey de nostra cappella esser covinent e mitra croça anell micanes cendalies et tot compliment dun bisbe per celebrar missa manam: sobrefluitat jutgans alguna cosa compendre e fer si doncs per distinccions e ordinacions no sien divisides per tal que la cosa confusa e inutil axi util e bona sia feta cor no es incerta cosa que poch los elements hagen profitar si el sobran faedor per diverses varietats saviament nols hagues distinchs. Com donches en les damunt dites coses paraments de draps e ornaments daur e dargent quants e quins sien havem declarat: van pero estimariem si donchs en quina manera los deu hom usar clarament no jutgavem e debades les coses damunt dites hauriem si donchs delles convinentment no usavem cor thesaur amagat a algun no profita: perque con aquell qui la ordinacio del tabernacle de la federacio a Moyses declara en lo pug a nos aministrara de les festes e dels altres dies sots regles per tal que massa a especials coses no devallem provehirem: cor alcunes vegades sesdeven que encara els savis redarguir de dissensio coses massa especials o de peccat no fretura qui en aytals coses de moltes paraules usa. Pero cor alcunes coses son les quals sots generalitats e regles contener nos poden dels dies festinals de nostre Senyor e dels sants los quals si donchs singularment no dehiem dubitacio no pocha e per conseguent defalliment no poch importarien. Emperamor daço alcunes coses particularment e especialment havem posades.
miércoles, 3 de marzo de 2021
26 DE OCTUBRE.
26 DE OCTUBRE.
Aprobadas las instrucciones que se habían redactado
sobre el asunto de don Jofre de Castro, como también las cartas que
se habían de entregar por el mensajero que se designase a este
objeto, nombróse para este cargo a Juan Ferrer, ministro de la casa
de la Diputación, quien debía cumplir su cometido de parte del
Principado.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.
Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables
senyors los deputats del General e consell lur
representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends
egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Huy divenres
demati havem rebuda letra vostra de XVIIII del present
ab la qual licenciau
nostra embaxada volent e requirent nos que
partiam de continent per anar aqui cessant tota
consulta prefegint nos VIII jorns al cami per
esser aqui attessos la qual rebuda jatsia nos haja
aparegut que la preheminencia de aqueix Principat lo
qual en aquesta part representam per esser tramesos per aquell e
encara nostra condicio attesa no poguessem axi repentinament partir
ne accelerar la via com es lo vostre scriure e que per
vosaltres se deguera haver tal consideracio vostra reverencia
vostra. Pero ab tot axo nos disponguem decontinent
anar a la reyal Majestat per haver sa bona licencia e fer
tot lo quens es scrit per les reverencies nobleses e
magnificencies vostres. Anants donchs quant mes
cuytadament poguem trobam ya lo dit Senyor Rey a
cavall anant a Vilaroja tres legues de aci hon
es la Senyora Reyna per los afers que ya scrit
vos havem. E per quant lo dit Senyor Rey ere ya en via
nos covingue acompanyant sa Senyoria ab aquella
axir fora la vila a la exida de la qual decontinent la
suplicam de audiencia e aquella obtenguda li significam lo
que per vostres reverencies nobleses e magnificencies es dispost de
la nostra partida suplicantsla desa
bona licencia. Respos nos lo dit Senyor Rey que per
quant sa Senyoria ere axi en cami li aparia que tal
partir nostre ne licenciar nos de sa Majestat no
fos covinent per aquella hora mas que la sua
Excellencia fora aci dema indubitadament e per ço
nos pregava sperassem per dema tot dia per que mes decentment
e comoda esser pogues la dita nostra partida. A pregaries donchs
del dit Senyor Rey vista e attesa tanta decencia de la cosa es
stat per nosaltres delliberat axi fer ab aço
empero que si cas sdevenia lo dit Senyor Rey
no venir dema axi com dit ha delliberam que hu de nosaltres ço
es lo comte de Prades qui per afers del bisbe Delna e de don
Johan de Cardona juxta la facultat atorgada ha de comunicar ab lo
dit Senyor Rey vaja vuy a Vilaroja per haver en nom
de tots licencia del dit Senyor Rey e de la Senyora Reyna
e per fer lacte com es satisfet a la embaxada lo qual
ere stat diferit fins al partir e per ço sen va ab
ell lo notari nostre. La cosa donchs en axi disposta es
nostra intencio partir de aci digmenge apres
dinar Deu volent e tirarem per nostres jornades com mes porem
axi empero qui no anem precipitadament com correus ne
deroguem a la auctoritat de aqueix Principat ne
decencia nostra respecte algu de salari nons moura a fer
ne mes ne menys. Sera de aquell axi com a vostres
reverencies nobleses e magnificencies vendra be. Nosaltres
entendrem tots temps a la honor del Principat e nostra. De aço
si la jornada passava al vostre comptar vos havem
volgut fer lo present correu per que nous sia
admiracio alguna. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e
honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua
ordenant de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calatayu a
XXIII de octubre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los
embaxadors del Principat de Cathalunya.
Als molt
magnifichs e de gran providencia senyors los deputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs
e de gran providencia senyors. Vostra letra havem reebuda
de quinze del present ab que repetint les altres a nosaltres
trameses sobre lo pensament que la Majestat del Senyor Rey
ha haut de intitular lo Illustre don Ferrando primogenit
de princep o duch de Gerona sollicitant a nosaltres
scriurens pus stesament de les libertats que te aquesta
ciutat a aço obviants responent en vostra lettra lacte
mencionat en aquella fet per lo Senyor Rey En Pere dalta
recordacio al Illustre don Johan fill primogenit no perjudique
en res a aquesta ciutat ans per aquells mateix actes e altres
abans e apres fets es vist es mostre aquesta ciutat e
vegueria nos pot per nenguna via separar encara que fos
en persona de primogenit de la corona reyal e comdat de
Barchinona havent tals privilegis per molt ferms e
indubitats. E havem fiança que la Majestat del Senyor Rey
sertificada de nostres libertats e privilegis sa
acustumada clemencia e
humanitat se desistira de son reyal pensament e pensara en
insignir lo lllustre Primogenit de altres titols pus
preheminents de que son stats insignits altres primogenits e
derrer del dit lllustre don Johan. E per ço mossenyors
nons semble que al present sia necessari tramettre aqui
persona creents tots temps haja loch recorrerem a
vostres grans prudencies per defensio de constitucions
privilegis e libertats e fiam haurem aquella defensio e
ajuda que per vostra ofici es degut e molt virtuosament
acustumat. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres
magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XXI doctubre
del any Mil CCCCLXl. - A vostres ordinacions promptes los
jurats de Gerona.
Als molt magnifichs senyors los
diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molts
magnifichs senyors. Una letra he resebuda de vostres
savieses ab la qual ma certificau de la mort del lllustrissimo
Sant Carles primogenit
(ya
llaman santo al príncipe de Viana; igual que llaman algunos santo a
Luisico Companys, el que se dio un paseo por Montejudaico después de
matar catalanes a mansalva)
nostra de la qual
mort ab hun gran anuix (enuig; enojo; parece auuix)
es confort nostra lo seu gran poder per los
grans e maravellosos miracles qui per ell son stats fets es
fan tots jorns incessantment. Deu ne sia loat qui
ha plagut ferlo possehidor de tanta gloria. Ab la qual
letra me pregau vulla star attent o
vigill en lo benavenir e repos de aquest Principat.
Dich vos que tots temps son stat e so vuy en dia
metre la persona e los bens per les libertats e
per la terra e de ço podeu star ben sagurs. De tots
aquests afes (afers) e de altres tocant en ma
casa e informat largament En Vilafreser portador
de la present lo qual tramet aqui sol per aquestes fahenes.
Per queus placia donar li fe e creença en tot lo que
de ma part vos explicara. E placie a vosaltres pendre
aquelles ab aquell sfors que deuen nis pertany
com be haveu acustumat. E per la present no dich pus
sino que ordeneu de mi lo que plasent vos sia. De
Paralade (Peralada)
a XIII de octubre. - Lo quim recoman a vostres savieses
vezcomte de Rocaberti.
El mismo día, los señores
Diputados mandaron expedir las siguientes instrucciones.
Instruccions per los molt reverends egregis nobles
magnifichs e honorables senyors diputats del General e conçell
lur representants lo Principat de Cathalunya fetes al
honorable Ferrer qui per ordinacio e manament lur ha anar de
present a la Majestat del Senyor Rey per les coses que devall
seran dites.
Primerament lo dit Joan Ferrer precedents
humils e devotes recomendacions ab besament de mans a la
Excellencia del dit Senyor Rey de part del dit Principat
liurara a la sua Altesa la letra de creença que
sen porta. En virtut de la qual la hora per la sua
clemencia assignadora explicara a aquella com los dits
diputats e conçell
en los dies passats scriviren a la sua Majestat ab
letra e per mija dels embaxadors del dit Principat
notificaren los
robatoris e dans donats per
gents de mossen Rebolledo
ço es Blasco de Bardaxi e Steve Dagramunt ab molts
lurs complices e secasses (sequaces, secuaces) a
les viles de Laguarres e de la Sguarra que lo noble don
Jofre de Castro Casla de Cervera ha en
Ribargorça los quals robatoris e dans segons
informacio rebuda de la qual lo dit Joan Ferrer sen porta
copia per esserli avis e per mostrar de aquella les coses que li
semblaran necessaries apparla esser stats fets per haver
adherit lo dit noble als actes dels cathalans fets per causa
de la liberacio de la persona del Illustrissimo don Karlos de
sancta recordacio fill primogenit del Senyor Rey suplicants
humilment la sua Excellencia que attes les dites coses son
contra la capitulacio fos de merce sua provehir e manar que lo
dit noble e sos vassalls fossen reintegrats e los
malfactors presos per manera que justicia mijançant
contra aquells pogues esser provehit degudament. A les quals coses lo
dit Senyor Rey ha respost que los homenys robatoris
e altres molts dans hinc inde seguits sien
pervenguts per occasio de la bandositat antiguada de don Felip
e dit don Jofre de Castro de una part e mossen Joan Cerdan e mossen
Rebolledo gendre seu de la part altra per causa de la mort perpetrada
per lo dit mossen Cerdan en persona de mossen Pero Martinez de Moriello sogre del dit don Jofre e no per haver adherit lo
dit don Jofre als catalans segons aquestes coses e altres molt
largament son contengudes en la letra de la sua
Altesa emanada als dits diputats e conçell dirigida de
la qual lo dit Joan Ferrer sen porta copia per son
avis e perque sen serveixca en lo necessari.
E dira
lo dit Joan Ferrer al dit Serenissimo Senyor Rey que ab
tota humil e subjecta reverencia de la sua Majestat parlant
encara que los robatoris e dans dessus dits no
aparagues esser stats fets per haver adherit lo dit don
Jofre com dit es poguera salva la dita humil reverencia haver
la sua Excellencia provehit e manat que les coses robades e
dans donats fossen venguts en ma de la cort o altra part
segura a fi que facilment pogues esser justicia ministrada car
com scrit han a la Majestat sua per la dita informacio conste
de les dites coses de que la han avisada a les quals dona gran
credulitat e conformitat lo que apres segons son
avisats es stat fet per homens del dit mossen Rebolledo qui son
tornats a la dita vila de Laguarres e sen han portats cinch
homens presos e allançejat hu e manades VIII besties grosses
dients segons als dits diputats e conçell es stat los
malfactors en lacte exiu exiu vosaltres qui sou anats
en Leyda a pledejar les quals paraules son en neglecte
de aquest Principat per quant no donants laugera creença a
paraules ha fet pendre la dita informacio.
Hoc e ara
derrament (derrerament, darrerament; raderamén;
últimamente) som avisats los dits diputats e conçell
que los oficials del dit comdat de Ribagorça ab circa
CCC homens han dat assalt a la dita vila de la Sguarra
e aquella han presa e portats quatre homens a cavall que lo
dit don Jofre hi tenia destrohint aquella e los
vassalls no menys que si fossen enemichs formats e mes que los
de mossen Rebolledo los quals ultra lo que fet
havien segons son certificats los dits diputats e conçell
han apres morts dos homens de la dita vila de Laguarres e
trencades les portes e robades les cases fins als forrellats
los quals ab les preses son stats receptats en hun
loch del dit comdat appellat Capella.
Les quals
novitats e actes apparrien esser fets e seguits per haver feta
lo dit don Jofre la adhesio dessus dita segons la
informacio del primer cars presa com juxta aquella apparega
lo dit don Jofre no esser stat ne esser en guerra ab
lo dit mossen Rebolledo ne ab los dits
Blasco de Bardaxi e Steva Dagramunt ne altres
lurs complices ne haver feta part en la dita bandositat ans
haver manat a sos vassalls de les dites vilas
(vilas es el plural típico en a, occitano, incluso a veces se lee
las, no les) que acullissen les dites parts els
fahessen bona companyia ab lurs diners e les paraules
proferides per los dits damnificants mostren haverho
fet per la raho dessus dita la qual cosa quant sia
contra la dita capitulacio e en neclecte de aquest Principat
la Majestat reyal ho pot be veure.
Supplicara adonchs lo
dit Joan Ferrer al dit Serenissimo Senyor Rey de part dels
dits diputats e conçell e de tot lo dit Principat sia
de merçe sua vulla provehir en esser reintegrat e
satisfet lo dit don Jofre e sos vassalls dels dits
robatoris e dans ab tota eficacia significant a la sua
Altesa que sperants los dits diputats e conçell la sua
Majestat hi provehis han stat de fer les provisions a ells promeses e
degudes juxta forma de la dita capitulacio per observacio o
conservacio de la qual no entenem flixar a res ne
suportar aquella en alguna part esser violada o prejudicada majorment en consemblant cas qui particularment si provehit no hi
era cascuns del dit Principat tocar poria e de
que irreparables inconvenients e enfractes seguir se porien
ne dubtara lo dit Principat exequtar qualsevol coses
qui per observacio de la dita capitulacio sien vistes
necessaries e expedients com lo jurament per ells prestat e lo
multiplicat scriure del dit Senyor Rey qui sempre los
ha encautats esser atents a la observança de la dita
capitulacio los hi obliguen e semblantment comunicara lo
dit Joan Ferrer de totes les dites coses ab la Serenissima
Senyora Reyna.
Mes avant liurara les letres que sen
porta als LXXII representants la cort Darago e als altres
a qui son dirigides als quals de part del dit Principat dira aquelles
de les coses dessus dites que li seran be vistes treballant
sempre ab gran diligencia e cura en conduir que axi la
Majestat del Senyor Rey com los dessus dits quant a
ells se sguarda proveheixquen en les dites coses
talment que los dits diputats no hajen recaure en
necessitat usar de les coses permeses en e ab la dita
capitulacio.
Item per quant apres ferma de la prefata
capitulacio la Majestat del Senyor Rey novament ab sa
letra ha manat als veguer e sotsveguer de aquesta
ciutat que prenguen cert home e de aquell façen ço
que la sua Altesa ordene la qual cosa es de directo contra la
dita capitulacio com la sua Excellencia parlant ab
humil e subjecta reverencia sua abfixant aquella tal
manament fer no puixa. Per ço lo dit Joan
Ferrer ab gran e gran instancia suplicara de part dels dits
diputats e conçell e de tot lo dit Principat a la Majestat
del dit Senyor Rey sia de merce sua vulla
de fet revocar e per nulla haver la dita letra e
manament e la dita revocacio aport
auttenticament lo
dit Joan Ferrer per manera que do la observacio e no violacio
de la dita capitulacio clarament apparegua.
E de totes les
respostes axi del dit Senyor Rey com dels altres e encara dels
sentiments que haura e de tots successos dels dits negocis avisara
los dits diputats e conçell discretament e clara jurant lo
dit Juan Ferrer a nostre Senyor Deu e als sancts quatre evangelis que
be e leyalment se haura en les coses dessus dites e que
de alguns afers seus propris ne de persones particulars no
parlara o tractara directament o indirecta ab los dits Senyor
Rey e Senyora Reyna sino solament dels contenguts en
les presents instruccions e de altres si alguns li son acomanats per
los dits diputats prefets de la casa de la Diputacio
e que fara e exequtara totes coses de que per los dits
diputats o conçell li sera scrit. Data en Barchinona a XXVI
de octubre del any Mil CCCCLXI.
lunes, 7 de septiembre de 2020
28 DE ENERO.
28 DE ENERO.
En esta sesión se
dio cuenta de las varias cartas que a continuación van insertas:
Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los
diputats de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend
magnifichs e honorables mossenyors. Precedent debita comanda
aquesta universitat tramet lo portador de la present sindich de
aquella per causa de la celebracio de les corts per intervenir en
aquelles. E per quant ha a conferir ab vostres molt gran reverencia
e honorables savieses de les quals aquesta universitat sta confiada
en lo be avenir nos tardarien aquell vos suplicam hous placia
haver per recomenat en lo que ab vostres reverencia e
honorables savieses haura a conferir per lo be avenir de aquesta
universitat. E manen vostres reverencies e honorables savieses de
aquesta dita universitat ab fiança
de complir tot lo a elles plasent. E sia la Trinitat Sancta vostra
salvifica proteccio. Scrita en Busulu (Besalú)
a XXIIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt
reverend e honorables mossenyors qui en gracia vostra se comanen
los jurats de Busulu.
Als molt reverend egregis
nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General de
Cathalunya e consell en virtut del poder de la cort elet e
assignat en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles
magnifichs e honorables senyors. Certificaravos com havem rebuda una
letra closa del molt alt Senyor Rey de XV del present
ab la qual nos scriu que a tres de febrer prop vinent sa
Senyoria sera en la ciutat de Leyda per donar sossech e
repos e entendre en lo benifici del Principat de Cathalunya e
servey de sa Majestat encarregantnos que per al
dit dia trametam a la dita ciutat de Leyda una persona
ab la qual puxa parlar sobre les dites coses e que en
aço no
haja falla que cosa sera quens reputara en acceptissimo
servey. E perque mils puxam provehir sobre les
dites coses es estat delliberat vos ne striguessem e
haguessem sobre aquelles lo consell vostre. Per tant
vos supplicam molt afectuosament nos vullau scriure del vostre
parer e intencio e lo que consellau degam fer
sobre les coses dessus dites e aço molt prestament per
tal que si ho consellareu a la dita jornada puxam haver
feta la provisio deguda. E rescrivennos vostres reverencies e
magnificencies tot lo que plasent los sia. Les quals
tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio e
guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de janer del any Mil
CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes e apparellats los
procuradors de Tortosa.
Als molt reverend egregi nobles
magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del
General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la
cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables
mossenyors. Apres que ab nostra derrera letra
vos havem scrit de tot lo necessari fins a la hora lo
Senyor Rey a propri motiu per hun home de son
consell nos trames a dir havie delliberat fer anar la
Senyora Reyna e lo Senyor Princep en Fraga e la
sua Majestat tirarie en Leyda de que nosaltres haguem
molt gran plaer e consolacio per quant los sentiments
precedents que de la sua Altesa a bocha e alias
haviem haguts fahien demostracio segons per nostres letres
sou stats certificats de portar lo dit Senyor Princep
encastellar a Morella o a Miravet de que havie causat
en (salta de la 297 a la 328 !!)
ta forma dels usatges
constitucions e libertats de la patria jurades observar per la dita
Majestat. E apres tantes instancies veu per efectes lo dit Principat
en tant temps no haver pogut trobar en lo conspecte de dita
Majestat gracia ne justicia ab humil reverencia de dita Majestat
parlant ans ha vist per experiencia lo dit Principat moltes
fames de gents darmes meses e altres demostracions
esser stades fetes molts consellers e oficials de la sua
Majestat esser anats per lo dit Principat suscitant gents e procurant
que nos pogues prosseguir la peticio de gracia o justicia. Quantes
zizanies han temptades seminar. Quantes coses han dites
per procurar e suscitar divisions en lo dit Principat. Notori es en
gran ofensa del ofici pertinent a reyal Majestat. Veuse
mes avant per experiencia inumerables letres en forma instilada
esser anades per Cathalunya demanants moltes gents per a III
de febrer lo que dignament porta gran admiracio. Vistes donchs
e considerades totes aquestes coses e moltes cominacions qui
publicament son exides e van per la terra semble al dit
Principat molt diligentment e ab aquell sforç
ques merex es pertany deure attendre a la sua
indemnitat e virtuosament procurar ab migans deguts e
pertinents esserlos complit ço
que justament e pertinent han demanat e per ço
encara treballant e fatigantse havent sperança
a conseguir lo degut han los cathalans tramesos e a la primera
embaxada ajustat nombre de XXXXV persones les quals ensemps ab les
primeres XV prostrats e molt humilment altra e altra vegades han
supplicada la dita Altesa li plagues atorgar e a efecte deduhir les
coses tantes vegades degudament suplicades e demanades les quals per
raho e justicia exaudides e a efecte deduhides esser degueren pero
axi com les primeres les derreres supplicacions e peticions son
stades poch exaudides e admeses lo que ab grandissimo dolor e
contristacio los coratges dels cathalans senten los quals pus ab
dilacions aquesta materia tant a ells prejudicial e afixa tollerar
degudament no poden. E per tant per part del dit Principat los dits
embaxadors fan certa la sua Majestat que diminuir de embaxada o
desistir de la prossequcio de aquest negoci james entenen fins tant
les coses supplicades e demanades obtengut hagen complidament per
reintegracio e observancia de lurs libertats. Aquest es firmissimo
proposit de tot lo principat e unica voluntat incomutable e no sens
causa car aquest negoci no solament concernex la persona del
Illustre primogenit mas encara lo prospero e felice
stat de tots los poblats en aquest Principat del qual apres la dita
Majestat nos pot dir lo dit Senyor Princep com a successor e
primogenit de la dita Majestat no dega esser Senyor e cap de la cosa
publica de aquell car la successio en aquest Principat ve per orde de
genitura al primogenit e aquest es us e ley de la patria
inconcussament observat o lo contrari james ses admes ans ha
grans drets lo primogenit en la terra per los quals de fidelitat son
en conservacio sua los cathalans obligats e per ço
los primogenits deuen e han acostumat consentir en los arduus actes
de la terra per los reys fets car en altra manera no haurien perpetua
subsistencia.
E si la Majestat del Senyor Rey per si podia del
primogenit judicar per indirecta poria donar la successio a quis
volria lo que nos pot fer per lo gran e format interes del Principat.
Lo rey En Jacme segon essent de aço
ben cert quant lo fill primogenit se fon fet frare
del orde de Muntesa congregada cort e proposat per lo Rey
volent fos jurat linfant Namfos segon nat james
la terra ho permes fins lo primogenit Jacme personalment dix
voler esser religios e renuncia en cort a la primogenitura e drets de
aquella. E quan lo rey En Jacme primer dona al segon nat
lo Principat de Cathalunya e al terç
lo regne de Mallorcha lo primogenit ho hague aprovar e
consentirhi. La fidelitat donchs innata e integerrima que han
los cathalans los compellex la salvacio del fill primogenit de
son Rey e Senyor
incerquar procurar solicitar e defendre e com los
cathalans devant totes les nacions del mon sien lo
fundament de la fidelitat ab molta integritat vehen lo
que es a la fidelitat pertinent e res de la pertinencia de la
fidelitat ommetre no volen e mes quant vehen divinament
esser en aço ab unanimitat inspirats e ennaraien
tal voluntat e unanimitat han participi los altres subdits a la
corona reyal si diligentment sie attes e considerat ne crehen
los cathalans no poder aço obtenir tant just degut e
pertinent e que es volen liberar e salvar la persona
del fill primogenit de lur Rey e senyor lo qual fill
rectament apres los felices e lonchs dies
de la dita Serenitat se spera rey e senyor lur.
Digna cosa es e pertinent aquesta a la fidelitat dels cathalans e si
aço no fahien dignes serien de
gran reprehensio e notamment no retrien lur
deute ne farien los presents ço
que virtuosament han fet los predecessors lurs si en la
liberacio del dit Senyor primogenit compliment no donaven e
majorment com sapien esser innocent de colpa (o culpa, no
se ve bien) e les causes de la sua detencio scrites e explicades
esser tals que qualsevol de menor condicio ab molta menys pena sens
comparacio de la que ell ha passada serie remes e relexat.
E com los cathalans sien obligats e tenguts a la patria e a si mateys
deuen molt mes per la liberacio del dit Illustre primogenit ab
molta diligencia e virtut treballar e en la prossequucio de aquest
negoci sens sperança de cansar
o desistir ab extrema vigilancia e impurtunitat entendre e
perseverar per quant en la detencio del dit Illustre Primogenit e
extraccio de la sua persona del Principat de Cathalunya han ruptura e
sostenen notoriament e manifesta lesio prejudici e violacio molts
usatges constitucions privilegis e llibertats (primera vez
que leo llibertats con ll) de la patria lo qual interes es molt
propri de tots los cathalans e tan propri com la vida. Perque
prosseguint reparacio de aquest negoci reten lo deute de fidelitat a
la Majestat del dit Senyor Rey e a la propria e prosseguexen la pus
cara (piu cara italiano; más querida; mes volguda) cosa
que ha la cosa publica daquest Principat ço
es observancia de les libertats
les quals virtuosament obrant nostres predecessors exposant persones
e bens per exaltament e ampliacio de la corona reyal han
adquirides. Sia donchs apartada tota sperança
que la Majestat del Senyor Rey hagues que aquest negoci degudament no
fos prosseguit encara que tots altres inconveniens
(salta
de la 331 a la 334)
constitucions les quals son tant plenas
que qualsevol oyda la lectura compendra facilment e prompta quant sia
contrafet a dites constitucions e usatges les quals cove a la letra e
sens gloses o interpretacions entendre e aquest notori enteniment ha
tot lo Principat de Cathalunya que per vigor de dits usatges e
constitucions deu e ha esser lo dit Senyor Primogenit retornat en la
vegaria (veguería) de Leyda e liberat e
sobre aço consell o disputacio de juristes nou volen nen
consentirien los cathalans e axi lo dit Principat ho ha consellat e
conselle e consellara a la dita Majestat lo qual consell com a molt
virtuos e just concernent lahor de Deus servey e honor de la dita
Majestat tan gran benefici repos e tranquillitat de tot lo Principat
e observancia de les leys de aquell jurades la dita Majestat millor
seguir deurie que no lo consell dels malvats enemichs de la sua
corona e honor del dit Principat qui en aquesta materia laconsellen
e axi sinistrament lo informan de que en temps e loch oportu
portaran digna remuneracio car lo dit Principat dotat de molta
providencia integritat e virtut sens passio alguna
reguladament e deguda conselle la dita Majestat. Perque
supplicaran Ios dits embaxadors instaran e demanaran a la dita
Majestat tant stretament e afectuosa com puxen sia de sa merce per
retre lo deute de justicia a que es obligat e tengut e per lo Rey
dels Reys li es comes e manat e encara la religio del jurament per
ell prestat per observancia de les leys de la patria seguint lo
consell del Principat molt promptament e expedita torn lo dit Senyor
Primogenit dins la vegaria de Leyda e lo leix en
libertat com axi per observancia de usatges constitucions e
libertabs de la patria ferho dega e hi sia stret
e tengut no obstant se diga lo dit Senyor Primogenit haver
delinquit stant en Leyda lo que lo Principat se ha per cert no
haver subsistencia de veritat ab deguda e humil reverencia de la
reyal Majestat parlant no esserli per pus impingit sino
per levarli Ios drets de primogenitura e colorar
la prejudicial detencio car indubitat es notori e
manifest lo dit Senyor Primogenit esser stat en la sua venguda
assegurat e apres per la reyal Majestat vocat que anas
a Leyda ab la paternal benediccio e apres en la hora e moment
de la detencio la reyal Majestat li dona la dextra ma e
assegurat besar los quals actes per leys de
Cathalunya e encara per humana raho donen notoria e plenissima
seguretat no comportant disputa alguna. E hon aço
demanat fer e exeguir prestament la dita Majestat no volgues portaria
los poblats en aquest Principat en tal desesperacio que donaria
occasio a inconvenients irreparables e james ells dita reparacio
prosseguir desistiran ab los mitgans deguts e pertinents e a
sua Serenitat prudentissima servey e bona reputacio de tals
cosas no reportaria car los cathalans delliberat tenen
no oblidarse usar de tots los remeys que puxen
degudament per observacio de lurs privilegis e libertats
los quals remeys pot e deu la sua Majestat confiar tant en la
circunspeccio e sagacitat dels cathalans que no son ara per
pensar.
E de aço los dits
embaxadors facen certissima la dita Majestat supplicantla que
mentre es lo temps lo repos se prengue car
si una vegada les coses eran totalment començades
serien dificillimas
de reposar e per ço los cathalans nos cansen ne cessen moltes
supplicacions premetre e per XV e per XXXXV embaxadors qui tots LX
Cathalunya representen. Placia a la dita Majestat los LX embaxadors
exaudir e no vulla en tal punt e axi stret portar los
cathalans ne experimentarlos si alguna part o reliquia los ha restada
de aquella precipua e singular virtut que lurs predecessors hagueren
en adquirir les libertats. Sia supplicada per los dits
embaxadors molt stretament e clara la sua Serenitat no vulla fer
experiencia en que bastara lo ingeni e poder dels cathalans per
defensio de les libertats. E sia feta certissima la sua
Serenitat que no se oblidaran de tant be e honor lur car axi
poch se aconortarien de aço
com farien del stat e honor de la sua corona sil vehien star en gran
perill. Ne deurie voler la sua Majestat se
contentassen los
cathalans abandonar
aquesta empresa tant concernent la fidelitat lur honor e propri
interes car salvant aquesta saben deure viure juxta les leys en que
son nats e aquesta perduda es firmissima sentencia lur Deus dignament
ordonaria ells esser prostrats e perpetua captivitat e servitut
constituhits car ells han per ferma delliberacio e proposit la
liberacio de la persona del Senyor Primogenit en que concorre la
reintegracio e observancia de les libertats de la patria esser total
conservacio e reparacio de aquest Principat e la detencio e cars
advers de la dita persona del Senyor Primogenit esser total
dissipacio e destruccio de tota aquesta patria. Qui podra donchs
reluctar ne traure o remoure aquesta incomutable intencio dels
cathalans. Placia a la sua Majestat no vulla ell esser ne pus
detenirse en tornar lo dit Primogenit dins la vegaria de Leyda e
promptament liberarlo. Aquesta es la peticio firmissima e justissima
dels cathalans en la qual disputa mes sperar o dilacio no es sens
gran perill. Supplicaran donchs los dits embaxadors hajan de la
Majestat del dit Senyor resposta
cathalana de oc o no
(occitano; oc, òc: sí)
stimant la dilacio venir en negativa apartant lo dit Senyor de tota
sperança qui al efecte de menar dilacio portas car axi poch
abandonarien los cathalans aquesta empresa com lo
honor de la reyal corona al
qual james
ha fallit ans es notoria e manifesta per lo univers e molt vulguda
lur
innata e incorrupta fidelitat la qual ha donat causa e occasio la
dita Majestat quietament e pacifica seura en la reyal cadira com per
causa de la integritat e constancia dels cathalans foren repellits
los
tractats moguts e sollicitats
de esser jurat en Rey
y
Senyor lo net del rey don
Alfonso son
frare de gran recordacio.
Be degue plaure a la sua Serenitat la fidelitat en aquell cars per
los cathalans observada. No li deu donchs aquesta desplaure qui es
tant notoria pertinent e necessaria la qual indubitadament en lo
present cars observar entenen. Estan molt aconortats e confortats los
cathalans que per molt que sia dit o scrit en derogacio de lur nom o
fama en les parts foranas
publicacio alguna de les coses ques faran ara redundara en lahor e
comendacio dels cathalans per tantes experiencies de fidelitat
comprovats e per tot se dira
ells virtuosament obrar no donant loch ne comport a coses indignes e
no esserlos observades los
privilegis e libertats a
ells jurades. Desigen empero esser molt lunyats los cathalans de tal
contestacio e volrien humanament e ab molta clemencia esser per la
Majestat de lur Rey e Senyor contractats. E axi ho speren los
cathalans per mitga
e industria del dits LX embaxadors se
obtendra
haventsi
ab
aquella virtut que confiam. E feta al dit parlament lo supplicaran
faça resposta de oc
o no
de la resposta qual que sia o retencio de delliberacio ab correu
volant facen avis. A la Senyora Reyna faran los dits embaxadors altre
parlament replicant de las
cosas sobrescritas
e exposant a la sua Altesa lo quels semblara esser necessari e oportu
supplicant la Senyoria sua sia lo mitga de obtenir repos de tantes
conguoxas
qui promptes e aparellades stan dihent a la sua Excellencia que los
cathalans han per ferm e indubitat que si la sua Senyoria volra en
fet e exequcio deduhir lo que ha ofert e pot fer les libertats seran
a la patria observades e liberat lo Senyor Primogenit e aquests
neguocis
pendran bon terme repos e conclusio de que la sua Altesa se obligaria
molt e molt aquest Principat lo qual de seguretat plenissima en les
coses que se cogiten
per al sdevenidor fara oferta e la fara ben observar. La comuna
opinio es que lo repos daquests fets sta en ma e voler de la dita
Senyora Reyna la qual si voluntat hi ha facilment pot repos e
conclusio donar als negocis de que sera molt afectadament per los
dits embaxadors la sua Excellencia supplicada fahent certa la sua
Senyoria que on venir se
haja
a altres instancias
e remeys
no podra esser la sua Excellencia e los seus no senten part de les
conguoxes
ques
suscitaran les quals seran tantes que bastaran fornir mes gents que
nos volria. E altres coses podran los dits embaxadors a la dita
Senyora explicar utils e acomodas
a desigada
conduccio del negoci e specialment podra esser dit que attesa la
qualitat e condicio de la persona del Senyor Primogenit si algun
inconvenient li occorrie stant les coses com de present stan
ne seguira
grandissima infamia e a la Majestat del Senyor Rey e molt mes a la
dita Senyoria e los inconvenients serien tants e tant grans que lo
assossech no seria axi facil com vuy e per provehir e obviar aço
fora stat molt pertinent a gran descarrech de la Majestat del dit
Senyor e de la dita Senyoria haver comanada la persona del dit
Primogenit al Principat de Cathalunya com a carceller car si a la
persona del dit Primogenit ço que Deus no vulla cars advers seguia
res no bastararia
als inconvenients provehir.
Item es deliberat que en lo derrer
rahonament e en tots parlars escrits daqui avant lo Senyor Princep
sia nomenat Primogenit e no en altra forma.
Item que sia fet lo
jurament contengut en les primeres instruccions.
Dada en
Barchinona a XXXI de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de
Montserrat.
Memorial extra les ordinacions fet
als LX embaxadors del Principat de Cathalunya per los diputats e
consell et cetera.
In primis los dits diputats e consell fan
recort e memoria als dits embaxadors quels placia e vullen
diligentment considerar los actes fets per la Majestat del Senyor Rey
del principi de la sua entrada ença
e signantment los actes derrerament fets en la detencio
del Illustre Senyor Princep e primogenit com aquell matex jorn que
ell fon detengut foren fetes les novitats en Navarra e per
semblant provehit en la captura de don Johan de Cardona en
regne de Valencia la qual
detencio fon feta del Senyor Princep stant tant fort e molt
clausulada remissio e recepcio en amor e benediccio paternal
seguretat e fe donada e per semblant stant lo guiatge e fe
donada a don Johan de Beumont stant encara vocacio per moltes letres
feta al dit Senyor Princep donants fe e seguretat oc e e en lo
acte de la detencio precehi dacio de la dextra
ma e besar en la boca que li feu la dita Majestat. E
segons per alguns es dit quant se feu la dita detencio lo
Senyor Princep munta al Senyor Rey hi munta
per vocacio feta per la dita Majestat per hu que li tramete.
E tots aquests actes donen fe e seguretat plenissima.
Deuse
mes considerar la extraccio de Leyda e portacio fins Azco
(Ascó) per encastellar en Miravet e succesivament la
extraccio del Principat de Cathalunya e portament en e per Arago e
metiment de fama de guerra de Castella. Deuse mes considerar
les respostes als embaxadors fetes e cominacions als tres primers e
apres als XV e les moltes cominacions feites per letres a la ciutat
de Barchinona e a molts particulars. E mes encara se deuen
ponderar les praticas observades e tractats fets
trametent embaxadors per la terra ab ofertes de paper blanch e
sindicat a homens de remença
e comovent
sagramental ab tractat de persones e servant moltes
cauteles ab universitats e particulars e mes convocant pera
tres de febrer a moltes gents ab letres insolitas e fahent acte no
acustumat e majorment ab pretensio de cort pera tretze de febrer. Per
los sguarts demunt dits e per alguns scrits vists se compren la
intencio del Senyor Rey e quant ha a cor portar a fi lo proposit
començat
en la materia del dit Senyor Princep al qual si sens gran
contradiccio la sua Majestat venguda fora sino
fo stada feta per la cort als diputats la comissio divinament
inspirada per vigor de la qual es
stada feta
es
fa
justament e deguda la prossecucio de la liberacio del Senyor Princep
e de la observancia de les leys de la patria. De les sobredites coses
e altres cogitades e sabudes qui prou exprimir nos poden se ha per
ferm la dita Majestat volria subvertir e remoure la dita commissio a
fi que aquella remoguda no se hagues forma prosseguir lo dit negoci
car encara que la cort stigues e tractas aquest negoci sta en ma e
voler del Senyor Rey quant vol sen tracte e no pus avant car ab la
commissio dels deputats es disolt lo fet de la cort e la commissio
dels deputats es durable e arreconada a menys persones e per ço pot
millor al negoci e perjudicis provehir. E la vocacio feta pera
tres de febrer specialment es pe tractar e donar orde en disolre
la dita commissio a fi ques pogues portar a efecte lo proposit hagut
en la detencio del Senyor Princep e encara segons es cominat e
famat per que fossen maltractats e dissipats los diputats
e altres qui en los dits negocis han entrevengut e encara
tot lo Principat de Cathalunya. Per tant a obviar a tants
inconvenients los quals se cogiten es vehen e scriure
nos permeten es deliberat fermament la medicina e salut esser guardar
diligentissimament la potestad e comissio donada als dits
diputats e que en aquella no sia derogat alterat commutat o diminuit
en res ans si necessari era fos ampliada et augmentda
ab lohament e aprovacio de tots los actes fets per los diputats ab
lo consell et cetera.
Item es vist per salvacio de la dita
potestat e commissio que per no ferhi notament o scrupol algu
la cort sis tendra o continuara no deu voler metre les mans pus a
tractar de la materia sobre que ha feta la comissio o si per ventura
quant que quant en alguna manera ne tractava en paraula o scrit o per
alguna resposta o alias seria necessari fahes protestacio e salvacio
que per tal tractar acte o parlar no entenen en res derogar minuir o
alterar la potestat e comissio feta als diputats e consell ans
aquella aproven e augmenten e validen quant necessari sia.
Item
es molt necessari per provehir e obviar a les coses qui nocument
portar podrien que los LX embaxadors e a cascu dels specialment als
majors placia prevenir e parlar als barons cavaller gentilshomens e
altres de cort qui arribaran en Leyda informantlos dels actes fets en
defensio de les libertats e privilegis de la patria pregant e
encarregantlos vullen attendre en no contravenir o contrafer a las
coses principiades tant concernents lo honor del Senyor Rey e
observacio de les libertats benifici e repos de la patria.
Item com per certs justs sguarts e motius es vist que encara que
la cort se continue la comissio als diputats feta dura esta e per
benifici del negoci no esser expedient en forma alguna la cort se
entremete de aquest negoci aquestes coses diligentment
considerades e altres que prou explicar nos poden es vist necessari
que ans de la jornada de XIII de febrer sia cautament provehit e
ordonat que alguna part del braç
militar o de hu dels braços
qui constants degen esser fassen punt ferm e protesten
no esser cort e que la prorogacio no ses poguda fer
stant la dita Majestat fora Leyda e per conseguent la
cort esser spirada. E si la dita Majestat aço no obstant
proposara cosa alguna concernent lo negoci del Senyor Princep e
observacio de libertats per tots los quiy seran e qui en corts entren
podra esser degudament respost com ans de entrar en tractament de
negoci algu es necessari purgar la objeccio feta e dissentiments per
aquells qui diran la confessen spirada car en altra forma procehir no
es pertinent e majorment que del negoci per sa Altesa proposat ja la
cort ha feta remissio e commissio en dies passats als diputats del
Principat qui diligentment e virtuosa lur commissio exequint han
prosseguit lo negoci e tramesa a sa Majestat sollempne embaxada ab la
qual pot la sua Majestat daquell negoci complidament tractar e cort
per aço
no lin cal sperar o purgacio e repos del objecte fet lo qual ans de
totes coses purgar se hauria e esser conegut si val la prorogacio o
no. Tot aço deu esser cautament compost e ordonat per gran benefici
del negoci e per semblant que negu
no sia
conduhit
a impugnar o mal dir la dita commissio per la qual tanta salut
reportara Deus volent lo Principat.
Memorial
per al honorable micer Johan Andreu de les coses que sollicitar hara
e pendre carrech per los diputats e consell lo qual no comunich a
negu car solament es fet per memoria de si matex breument e per
capsous.
Primerament lo dit micer Johan qui porta les
instruccions e ha entrevengut e sabut en les delliberacions qui fetes
son comunicara les instruccions e memorial altra que porta als LX
embaxadors e a cuascu dells ço
es la primera instruccio per lo primer rahonament a la
Majestat del Senyor Rey fahedor e altres coses contengudes en
aquellas e ab aquella diligencia que dell se confie
sollicitara tots los embaxadors e particularment alguns principals
dells pera la prospera e bona conduccio del negoci tostemps per
manera que uniformitat e bona concordia sia en tot e per tot
observada.
Item comunicara la segona instruccio e rahonament qui
en lo segon loch se haura fer a la Majestat del Senyor Rey e per
quant lo parer es ques deu legir lo que sera descarrech a tots
sollicitara lo dit micer Johan sia delliberad a la persona qui
ho legira perque sia ben previst e molt intelligiblament e
speciosament e ab lo gest degut ho lige.
Item mes comunicara lo
dit micer Johan Andreu als LX embaxadors e specialment ab los caps o
principals homens de la embaxada ço
es de aquells qui en cort poden entrevenir lo memorial concernent los
fets de certs e molt attentament e diligent sollicitara sia ben
provehit en obviar a les coses tractades per derogar ab poder e
comissio donats als diputats e consell praticantho singularment ab
les persones qui vendran a la jornada de tres de febrer e a la cort
en forma que ab bona concordia e voler unich de tots aquesta materia
sia prosseguida e finida car la sola unitat es salvacio daquest
negoci e deuse diligentment attendre la cort no faes novitat alguna
derogacio en la comissio per la cort feta. E per recort del dit micer
Bernat se nota que les constitucions De tractatu causarum infra
Cathaloniam
et cetera militant in casu occurrenti. Nec obstat constitucio Les
causas
de pobres et cetera quia licet in illis sit tolleratum non in aliis.
Item quia crimen lese Majestatis non est regalia ita afixa quod non
possit comunicari ymmo potest inferior a Rege et ordinarius
cognoscere et de moneta et aliis regaliis consueverunt inferiores
cognoscere de quibusdam vero usaticis alius a principe non potest
facere processum quia nequeunt comunicari. Hic autem non est talis
processus et merito causa Cathalonie est et factum Cathalonicum
presertim quia de regaliis ubi proceditur alias quam per processum
usaticus Inferiores cognoscunt. Regi
Majoricarum
factus fnit
processus usaticus Auctoritate et rogatu. Et comiti
Empuriarum
processus simili modo et infanti
Ferdinando
fratri Regis Petri
fuit factus processus velut contra hostem publicum quia ivit ad Regem
Castelle inimicum Regis et cum gentibus armoruos invasit regnum et
locum de Biar. Item processus fuit factus comiti
Urgeli
et ut publicus hostis fuit persecutus obsessus et captus et fuit in
civitate Illerde condempnatus et ideo non prejudicabat extraccio quia
cognitum fuit in Cathalonia et si fuit in vita tolleratus hoc fuit de
missericordia que potest ubique exerceri. Item quia in omnibus
concurrebat Cathalonia et *enadiuvabat et consilio et auxilio patrie
Reges processerunt.
Ad constitucionem Quod cause vicarie et cetera
videtur dubium propter caudam constitucionis que disponit usaticum
Placitare debere servari in baronibus. *Rem usus consuetudo et stilus
Cathalonie habent quod primogenitus est in regno successurus vel qui
habet jura primogeniti. Item primogenitura est quedam dignitas in
regno. Hec omnia sunt inconcusse observata et approbata per
constituciones et *leges patrie ad quam spectat hoc defendere. Et
patria in materia successionis habet formatum interesse quapropter de
primogenito sine patria judicari non debet quia *dias posset *del*i
et prejudicari in suo interesse et a seculo non fuit aliter visum
ymmo semper primogenitus stans vel habens jura primogeniture
successit et iste
est stilus et usos inconcusse observatus confirmatus et approbatus
per constituciones.
Ad hoc ponderatur constitucio regis Jacobi
secundi in curia Gerunde disponens quod primogenitus est successorus
et merito videtur jus quesitum psalmo etiam Deus judicium tuum regi
da et justiciam tuam filio Regi. Vide etiam propositum in pace et
treuga.
Item constitucio Regis Martini aperit quod
eo ipso quod primogenitus est habet cancellarium vicecancellarium et
cetera. Item aperit primum constitucio ubi dicit Emposar leys als
successors en la primogenitura quod eo ipso quod primogenitus est
successor et cetera.
Neque primogenitus potest valencias facere in
regno ceteri autem filii regii possunt et ut barones habentur in
regno secus autem de primogenito.
Facit ad hec quod Rex Jacobus
primus cum donasset comitatum Barchinone secundo nato
et regnum Majoricarum tercio nato has donaciones
confirmavit et fecit primogenitus cujus erat interesse alias
subsistenciam non habuissent propter jus ipsi primogenito
quesitum. Facit etiam quod in quibuscumque concessionibus et arduis
factis per aliquem ex regibus habentem primogenitum in omnibus
firmavit primogenitus pro suo interesse formato. Sunt de his innumeri
actus.
Facit etiam quod Rex Jacobus secundus cum filius
primogenitus religionem intrasset volens primogeniture jura
dari secundo nato Namfos convocatis curiis et requirens
patrie ad hoc consensum minime fuit concessum vel admissum donech
plene constitit primogenitum in religione velle permanere et etiam
expresse renunciasse juribus primogeniture et his peractis consensit
patria.
Facit quod orta contencione inter Regem Jacobum et
primogenitum tres fuerunt assignati inter eos cognitores.
Facit
etiam quod orta diferencia tempore Regine Forciate (Na
Forciana) inter Regem Petrum tercium et primogenitum
Johannem patria se interposuit et mostrant capitula quod patria fuit
cominalis debita persona et equalis inter eas ad tractandum
concordiam et securitatem omnium.
Facit etiam quod post mortem
Regis Martini patria deputavit cognitores ad quem primogeniture jura
spectarent. Comparuerunt infans Ferdinandus dux Gandie dux Andegavie
comes Lune comes Urgelli fuit productum pro parte ducis Gandie
testamentum regium in quo de regno disponebatur quia tamen reges de
hoc regno disponere nequeunt primogeniture jura ad infantem
Ferdinandum visum fuit spectare.
Facit etiam quod *certus de his
Alfonsus rex tractatus pro nepote inceptos reliquit neque alio jure
successit Johannes nisi quia jam cognitum erat ad eum spectare jura
primogeniture et ideo gubernator erat generalis.
Facit etiam quod
in concernentibus statum ac magnum in populo scandalum non potest rex
sine populo exequi capitulo quarto.
Quod autem vocatus a principe
guidatus sit dicitur quod sic ad quos L.III S transfugas Dig. Ad L.
Cor. De sica. Antequam provincia et sic militat usaticos Quoniam per
iniquum et ita ultimo servatum in facto de mossen Çarriera
qui fuerat vocatus ut ad Paulum Vida veniret ille detinuit cum ad
quod L.II de judi* et S De dilacionibus.
Nec obstat si dicatur
quod postea deliquit tunc enim stat usaticus Statuerunt cum aliis ei
sequentibus in momento enim detencionis fuit data dextera et basium.
Et si dicatur quod loquitur de forisfactis et quod hec est juris
execucio dicitur quod sequentia usaticus Et fides condentium declarat
mentem que est omne nocumentum esse forisfactum nec potest dici juris
exequcio quia infecto processu et propterea propter formatum
interesse patrie vult patria quod ostendatur quomodo postea deliquit.
Neque fides data pati deberet hujusmodi supplicia legitur enim quod
Demetrio Rege Asie
obsedente judeos qui romanis federat erant accersito romanorum
auxilio Marcus Publius Scevola missus est cum potenti manu cui
occurrens obviam Demetrius ut tractaret porrigens dextram Marcus
retraxit dextram nollens illam dare Demetrio reputans indignum esse
juris exequcionem facere in quem data esset dextra que fidem et
securitatem denotat sed ait Scevola Absit dextram dare quem ulturus
sum statim subjugens Senatus populusque romanus precipit tibi
discedas a judeis ei amicis. Respondit deliberare velle et faciens
circulum circum Demetrium ait Senatus populusque romanus precipit
tibi ne discedas ab hoc circulo donech delliberaveris et respondit
discendendum esse ad votum Senatus.
Item etiam deducitur quod per
literas regias directas civitati Barchinone ait Majestas non habere
neque scire immo et non creditur principem contra Regis personam
quitquam machinasse.
sábado, 25 de septiembre de 2021
Cent noms Deu, LXXX-LXXXIX, 80-89
LXXX.
¡O PERSEVERANT!
Deus es Perseverant per la fí d' amor,
En la qual fá perseverar bò amador
Ab leyaltat, paciencia e temor.
Persevera amor en amar,
En bonea bonificar,
En granea magnificar.
Cell qui en virtuts volrá perseverar,
Vulla sovén entendre e membrar
Lo mal e 'l bé que Deus a hom pot dar.
Hom persevera en bé far,
Com lo sab molt magnificar,
Ab ço d' hon pòt lo mal privar.
Perseverança es camí
De començament, mitjá e fí,
Perque am a altre e a sí.
Molt fá meyllor perseverar
En membrar Deus e éll amar,
Que en sí mateix a honrar.
Perseverança de bontat
En la qual hom ha molt estat,
No fá a vendre per peccat (19).
Aquell la perseverança en mal,
Qui ama mays lo bé sensual
Que no fá lo bé qu' es espiritual.
Hom persevera en leyaltat,
Paciencia e humilitat,
En Deus e en la sua caritat.
Qui perseverança vòl haver,
En bé far haja plaer,
E com veurá altre be captener.
LXXXI.
¡O EXIMPLIFICAT!
Deus ha dat eximpli de sa unitat
En triar un ens individuat,
Axí com un setgle, un hom, un vegetat.
Ha Deus creada en las substancias pluralitat,
Per donar eximpli de la sua trinitat,
En forma, materia e conjuncionat.
Es substancia una e en tres, segons que havem dit,
A eximpli de un Deus Pare, Fill e Sanct Esperit,
E tots tres son un Deus simple no departit.
Ha Deus donat a home eximpli de gran amistat,
En quant es volgut esser ab home un personat,
Unit de natura humana e de deitat.
Deus ha dat eximpli a home qui per la sua amor
Vulla sofferir treball, pus éll per home lo sofferí major,
Mays d' aytal eximpli no han cura li peccador.
Christ ha donat eximpli de gran humilitat,
De paciencia e de leyaltat
E complí per obra ço que hac preycat.
Deus done eximpli de bontat ab bonificar,
E done eximpli de granea ab magnificar,
E no ' ns dona eximpli de malea ab malificar.
Aquell dona eximpli com Deus no sia honrat,
En quant es avar, ergullós e mal ensenyat,
E ama mays sa honor que de Deus amistat.
Per mal eximpli se multiplica e s' estén peccat,
E per bon eximpli se multiplica merce e caritat,
Perque son mals aquells qui mal eximpli han donat.
Lo dan qui per mal eximpli se pot seguir,
No es negun hom qui'l puscha restituir,
Perque mal eximpli es molt gran fallir.
LXXXII.
¡O MOVENT!
Deus es movedor de tota re,
Ab virtut, bontat, poder e bé,
Perque de Deus tort ne peccat no vé.
Mou Deus bonea en bonificar,
De bonificant, bonificat e amar,
E mou amat, amable, per bé far.
Deus mou en home aquella libertat
Que ha en fer bé com ha caritat,
Mays no la mou en home qui fá mal e peccat.
En ço que Deus volch esser home e per home morir,
Mou home just a pena e treball sofferir
Per la sua amor e qu' el puscha servir.
Justicia mou l' home just ab jutjar,
E bonea mou home bò ab bonificar,
E amor mou los homens a enamorar.
Mays val moviment en bon pensament,
Ab bon membrar e ab bon amament,
Que no fá lo moviment del firmament.
Hom qui se absté en son natural moviment,
Lo qual ha tocant, gustant, parlant e veent,
Mou si mateix ab bon cogitament.
Aquell mou a Deus a pietat e a dó
Qui en son cor ha gran contricció,
E prega a Deus que li perdó.
Hom ha per lo cors un moviment corporal,
E ha per l' ánima un moviment espiritual,
E han altre per Deus qui mays que abdós val.
Aquell qui no leixa a Deus moure sa volentat,
Qui la vol moure, per ço qu' en sia amat,
Fá contra Deus injuria e peccat.
LXXXIII.
¡O COMPRENENT!
Deus pren home caritatiu ab amar,
E pren home just e peccador ab jutjar,
E pren home peccador ab merce e perdonar.
Deus pren de home bò tot ço que li vòl donar,
Mas de home qui li vulla donar ab peccar
No vòl neguna res aceptar.
Car Deus no pren de home nulla res sens amor,
Sens libertat, veritat e valor,
No vòl pendre los dóns que li donan li peccador.
Aquell qui vòl Deus pendre en son amar,
Ab justicia, caritat e esperar,
Fá a Deus pendre tot ço que li vòl donar.
Hom pòt de Deus pendre aytant com ne vòl amar,
Per ço car Deus ab bona amor nos pòt defensar,
Prengamne donchs en nostre amar, entendre e membrar.
Mays val de Deus pendre un bon membrament,
Que no fá pendre tot bon sentiment,
Ne tota la honor que pòt esser fayta per la gent.
Aquell es franch qui está pres per amor,
Per veritat, justicia e temor;
El contrari se seguex en home peccador.
Estar pres en carçre de mal e peccat,
Es presó mala e sens nulla libertat;
D' aytal presó nos guard Deus per la sua pietat.
Estar pres per pauca occasió,
E haver esperança de merce e perdó,
No es presó qui dó gran passió.
Estar en carçre, en lo qual enten l' enteniment
Que jamays no haurá bé, ans haurá tot deffalliment,
Es carçre de molt gran ira e espaventament.
LXXXIV.
¡O DIGNE!
Deus es Digne de molt gran honor,
E per ço fan mal li peccador
Qui en nulla re li fan honor.
A Deus fá gran deshonrament,
Qui ama mays aur o parent,
Que Deus Digne de compliment.
Deus es Digne que sia mays amat
Que tot quant pòt esser creat;
Qui mays no 'l ama fá gran folletat.
Tant es Deus Digne que sia amat,
Que creada nos ha libertat
Per honrar sa gran dignitat.
Quant consir que Deus es Digne de gran honor,
E ‘m membre que gran es la deshonor
Que li fem, molt hay gran pahor.
Com Deus haja tan gran dignitat (20)
En esser servit e honrat,
Qui ‘l desama fá gran peccat.
Qui Deus no honra e no 'l fá honrar
En sí e en altre, no 's pòt escusar
De vilanía e de peccar.
Deus es Digne de perdonar,
De donar e de jutjar,
Pus que es Digne de crear.
Mays val en Deus una dignitat,
Que no fá en quant ha creat:
¿Per qué 'l tenim donchs deshonrat?
A la dignitat de Deus fá deshonor
Qui no l' ama mays per sa amor,
Que per ço que ha d' ella pahor.
LXXXV.
¡ O ESPERAT!
¡O Deus, qui est esperança de justs e de peccadors!
Tú vull esperar ab gran temor e amors,
Contricció, satisfacció e plors.
Qui espera Deus ab bontat,
Veritat e humilitat,
Aconsegueix felicitat.
Aytant deu hom esperar de justicia jutjament,
Com de misericordia perdonament,
Perque de justicia deu esser hom tement.
Qui de Deus no espera perdó,
No ha esperança en son dó,
Qui es major que la sua fallió.
Cell qui fá mal e cuyda bé far,
Ignorança lo fá esperar
En justicia sens perdonar.
Tot hom qui vulla bé far,
Deu de nostre Senyor esperar
Son judici e son perdonar.
De molt hom me maravell molt fòrt
Com se desespera de Deus a la mòrt,
Car Deus no fá a perdó negun tòrt.
Aquell qui fá mal e ha confiament
Que de Deus haja perdonament,
No presa Deus e son jutjament (21).
Com Deus sia per hom ligat,
Venut, batut, mort e penjat,
¿Donchs qui deu esser desesperat?
A hom pertany penediment e esperar,
E a Deus amament e perdonar,
Per qu' ens devem molt alegrar.
LXXXVI.
¡O MAJOR!
Deus es Major que tot quant es
En bontat e en tota res,
Car en infinit es estes.
Es Deus Major que tot lo mon
En lonch, ample e pregon,
Car no ha quantitat ne on.
Deus es Major en perdonar,
Que home no es peccar,
Car éll perdona ab son amar.
L' amar de Deus está Major
Que la culpa del peccador;
Donchs qui 's penet no ha pahor.
Tant ama Deus major creatura en bontat,
Que pausada le ' ns ha en majoritat
En ço que home ha deificat.
Deus no ha en sí essencial majoritat,
Mays que ha home majorificat,
Ab quant lo convenç ab sa deitat.
No participaran major ne menor,
Si no fos unit un ens major
De creatura e de creador.
Ja no pogra esser major bontat
Sens bonificant, bonificar, bonificat,
E aço mateix de tota altra dignitat.
Si bonea no fós ens substancial,
Fóre Major en ens accidental,
E menor en ço que mays val.
Aquell será majorificat
Qui haurá major volentat
Que Deus sia entes e amat.
LXXXVII.
¡O AMICH!
¡Deus, qui ets Amich molt leyal!
Tú est tot lo nostre cabal
En tot ço que amor val.
Deus es Amich en lo començament,
En lo mitjá e en l' affinament,
Car éll ama ab tot compliment.
Es Deus Amich car vòl amar,
E vòl donar e perdonar,
E vòl en còr de home estar.
Deus es Amich qui es molt fòrt,
Car en nulla rè no pòt fer tòrt
A hom qui 'l prech en la mòrt.
Es Deus Amich ab veritat,
Paciencia e pietat,
E ab tot quant es de bontat.
Es Deus Amich axi cortes
Que a null hom no s' es deffes
Qui ab virtut li haja quest res.
Deus es Amich tan abundonat,
Que tot sí mateix ha donat
A cell per qui es molt amat.
Aquell es bò e gran Amich
En qui en res hom no 's fadich,
E qui vòl pendre done castich.
Amich d' altre en sa prosperitat,
No es axí amich provat,
Com cell qui acorra en necessitat.
Amistat d' amich e d' amat
Val mays que tot l' aur monedat,
Com se aman ab gran caritat.
LXXXVIII.
¡O DESITJAT!
Deus es desig de bona amor,
Desig honrat e de valor,
Desig que no pòt esser major.
Hom desitja Deus car es bò,
E car compleix en hom rahó,
La qual guarda de fallió.
Desitjar ço quí es molt car,
Multiplica en hom amar,
E fá home molt alegrar.
Desig qui sia ab languiment
Aporta tristor e torment,
E de còrs consumament.
Mays val per Deus haver desir
Si tot lo còrs n' es en languir,
Que tots temps viure sens morir.
Aquell es útil desitjament
Qui aporta gran languiment,
Per ço que Deus haja honrament
Null hom no deu molt desitjar
Rè pus que se 'n puscha hujar,
Car compliment no pòt donar.
De virtut no 's pòt hom hujar,
Perque la fá bon desitjar,
E en amar multiplicar.
Cell qui de vici ha desig,
Perverteix desig en fastig
De desir no sab se eleig.
Cell qui ha desig en mal far
Mays que en Deus servir e honrar,
No sab que val desirar.
LXXXIX.
¡O COSTANT!
¡O Deus qui est tan ferm en amar
Que en nulla rè que vulles far
Hom no 't poria desviar!
Tú estás ferm en granea de bontat,
Ab bonificant, bonificar, bonificat,
E aço mateix de la sua gran veritat.
Per ço car Deus ama en justicia jutjar
Ferma jutjar tan fòrt en son amar,
Qu'en fora mercé no 'l poria forçar.
Deus es tan ferm en perdonar,
Que d' éll res no 's pòt desviar,
Si donchs no ho fá desesperar.
Aquell qui ama Deus e tem,
Está en virtut tant ferm,
Que de negun bé no está sem.
Qui sab fermar la sua volentat
Ab paciencia e caritat,
No ha pahor de negun hom nat.
Aquell ferma bé son voler
Qui 'l pausa en bon esper,
E qui a Deus fá son plaer.
Mays val en poder fermetat
Ab leyaltat e veritat,
Que emperi ne regnat.
Hom está ferm per bona fí,
Pus fòrt que per aur ne cusí,
Per qui hom falle ser e matí (22).
Qui está ferm contra malvestat,
Es ab totas virtuts ligat,
E no ment ne ha cor irat.