Agosto, 1463.

10 DE AGOSTO.

Cometió, en
este día, Çaportella a Pedro Tegell
de Cambrils la colecta de los derechos de la Generalidad
en su misma villa, de las entradas y salidas en la playa y del
derecho de bolla y del sello de cera, a cuyo efecto le
fue expedida la siguiente provisión.

Nos En Bernat
Çaportella cavaller deputat unich del General del Principat de
Cathalunya. Confiant de la fe e probitat de vos En Pere Tegell de la
vila de Cambrils ab tenor de la present vos comanam la collecta dels
drets de generalitats de intrades e exides (como
veis no escribe sortides o surtides) en la playa (tampoco
escribe platja) de la mar e pas de la dita vila de Cambrils e aço
a beneplacit nostre e de nostres successors en lo dit ofici de
deputacio essents de obediencia del senyor Rey. E mes vos acomanam la
taula de la collecta dels drets del dit General de la bolla
de plom e segell de cera e aço per lo temps qui ha
discorrer del present termini (trienni) remoguts de la
collecta dels dits drets axi de entrades e exides com
dels abres los collectors e persones qui fins aci los regien. En la
collecta e collectes dels quals drets dessus dits vos dit En
P. Tegell vos hajats be faelment e leal. Guardant lo profit
del dit General e donant de aquells bo leyal e verdader
compte e raho a nos o a qui per nos sera manat segons per vos es
promes e assegurat en poder nostre. E nos ab la present requirim los
oficials de la dita vila de Cambrils sots virtut dels sagrament e
homenatge per ells prestat e o que prestar son tenguts de obtemperar
e exequir nostres requestes e a les persones altres a les quals se
pertangue dehim e manam que a vos dit En P. Tegell hagen e tinguen
per collector dels dits drets en la forma dessus dita e a vos
de aquells ço es de les intrades e exides tant com sera lo
beneplacit nostre e dels dits nostres successors e de la dita bolla
e segell de cera per lo restant temps del present trienni
responguen e satisfacen e los segells empremptes e
altres coses que son de les dites collectes los dits oficials a vos
liuren e liurar façen per aquells quils tenen. En testimoni de les
quals coses havem manat la present provisio esser feta. Dada en
Terragona a X de agost any MCCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

29 DE AGOSTO.


Provisiones hechas por Çaportella nombrando a Arnaldo
Ponç guarda de mar de Barcelona en lugar de Juan Steper
que ejercía este cargo, y a Raimundo Ferrer de Falcet,
ayudante del racional de la Diputación, en lugar de Francisco
Ferrer, el primero de los cuales prestó el debido juramento y
homenaje.

enero, febrero, 1465

1.° DE ENERO. (1465)

Honorable
senyer. Per altra que havem scrit e si per aquella fet nou haureu vos
tornam a dir per aquesta que de les peccunies de les generalitats de
aquexa
taula doneu e pagueu al egregi comte de Prades o a qui ell
volra trenta florins dor per ell convertidors en salaris de correus
spies e scoltes a salvament de la gent darmes de sa companya e a
ofensio dels enemichs. Del qual cobrareu apocha o cautela. E meteu
los en vostre compte. E açous dehim e manam façau axi no
contrastant qualsevol seguretat per vos prestada de respondre al
general collector. La qual en quant tocha los dits XXX florins soltam
e conmutam. Com aço sie vist redundar a major necessitat e utilitat
de les generalitats ço que per nos potissimament fa attendre. Dada
en Terragona lo primer dia de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Al honorable lo collidor de les generalitats en la
vila de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Honorable senyer. Per dues altres vos havem scrit que no
contrastant qualsevol seguretat per vos prestada de respondre an Joan
Berenguer Thora general receptor donasseu e paguasseu al egregi comte
de Prades trenta florins dor per lo dit comte convertidors en salaris
de correus scoltes e spies segons en les letres haureu vist. E per
quant los dits XXX florins no abasten a tot lo necessari per la dita
despesa vos dehim e manam per la present que ultra los dits XXX
florins doneu e pagueu al dit senyor comte de Prades setanta florins
dor axi que per tot sien cent florins dor e cobran dell apocha de
rebuda. Aço feu ens manam façau no contrastant la dita seguretat
per vos prestada de respondre al dit En Thora. La qual en aço vos
soltam e conmutam per la facultat e potestat que en nos es. Per que
nous hi detingau en res. Car donarieu als afers e servici del senyor
Rey molt destorb. E per tant vos tornam dir noy haja falla
denguna. Dada en Terragona a III de janer any MCCCCLXV. Si en
aço vos detenieu gens haurieu a altri proveir del ofici. Car sabeu
que a la persona havent de nos comissio haveu prestada la seguretat e
axi no es dupte no la puxau soltar e conmutar. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honorable lo collector de les generalitats en la vila de Tarregua.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

5 DE
ENERO.

Honorable senyer. Apres les altres letres que ab la
present rebreu ço es una vostra e dues per als cartoxans les quals
han trigat alguns dies per falta de portador havem rebuda vostra
letra ab la qual nos dehiu com los homens de Mora (de´Ebre;
de Ebro) e de Carcia (García, Garcia) se havien
mes al cap de no pagar. E mes nos dehiu tot lo que vos hi haveu fet.
A queus responem que no hi podeu haver tant fet com es necessari e
com plaura al senyor comte per quant aquexes peccunies han a servir a
son sou axi pensau si amara mes que la cosa vaja lesta que
embaraçada. Si vos vehieu les letres com venen spesses per esserli
tramesos diners veurieu la cuyta e necessitat que hi es. Hajau per
cert que ell trametra en bon viatge lo missatger que anat hi es.
Resta vos no flixeu en res e havem per bona la provisio que haveu
feta en los molins. E si algun moliner hi haura inobedient lo deveu
metre en preso e fer contra ell e altres persones tots rigorosos
enantaments. Feu vos atembre en la cosa per castich de algu que
altrament no fareu res. En lo fet de Cartoxa no si pot flixar. Feu
axi com per laltra letra vos dehim e per vos matex podeu fer totes
forces que noy cal anar porter. Lo senyor Rey los scriu. Si ells se
tenen per dit poder ho excusar vinguen al senyor Rey e veuran que
poran obtenir. Del pacte que volrien los de Tiviça no si pot
donar loch per quant molts volrien lo matex partit. Lo qual algu no
ha hagut fins aci. No es en facultat de poder se fer abans tot hom ha
a passar per lo tall que lo parlament ha ordenat. Informats som que
lo Vallosell e Vallclara son de la collecta del comdat
per que cove vos hi hajau provehit que altrament per ventura alguna
hi haurie attes e axi aquells lochs romandrien franchs. Vejau hi en
tot e com dit vos havem moltes vegades. Hajau per cert que aço son
afers del senyor comte los quals vos acostumau haver per recomenats
ultra que hi sou tengut per la seguretat que prestada haveu. Dada en
Terragona a V de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur Dalmacio de Tolosa
collectori comitatus de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e
vist lo contengut en aquella havem feta paraula al senyor Rey del fet
del capita de Biure. Lo dit senyor Rey
li toma scriure
molt secretament. No es de creure lo dit capita se detenga pus en
aço. E si ho fa deveu donar orde que per part del collector dels
drets se faça
requesta a mossen Dalmau de Queralt e a tots
capitans e gents darmes qui sien aquen del sou que ab ma poderosa
vagen al dit loch de Biure per fer sforç de esser pagats los drets.
Axins son tenguts de fer ho los dits capitans e gent darmes en virtut
de la seguretat que han feta en lacte de la mostra e quant son stats
rebuts al dit sou. Feu hi tot lo degut per no flixar al dit loch ne
donar eximpli a altres. E del que succehira certificau nos ne. De
Terragona a VII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat Çaportella.

Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en
Terragona.
Al honorable En Joan Rosanes deputat local en la vila
de Sancta Coloma de Queral.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.


Per lo monestir de Poblet.
Nos En Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de
Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota la potestat
del ofici de
deputacio del dit General per la inobediencia e
rebelio per los olim condeputats vostres a la Magestat del senyor Rey
feta.
Com En Gabriel Maloll collector per nos posat e assignat en
la vila e vegueria de Monblanch als drets de generalitats antichs e
novament en virtut del parlament per lo dit senyor Rey celebrat en la
present ciutat de Terragona imposats ensemps ab micer Jacme Nicolau
companyo seu en aquestes coses en virtut de la comissio e potestat
quels havem dada hagen fets e exercits alguns actes en lo monestir de
Poblet e en alguns lochs de la sua honor. Los quals actes se dirien
prejudicials als dits monestir e lochs per quant se pretendria
aquells esser constituits e compresos en la vegueria de la ciutat de
Leyda e no de la dita vila de Monblanch e per conseguent no poder
esser exercits per los dits comissaris ço que no es stat fet ab
intencio de fer algun prejudici. Per tant ab la present en quant a
nos e nostre ofici se pertany volem consentim e atorgam a vos
reverend frare Miquel abbat del dit monestir e al covent de
aquell e lochs seus e universitats e singulars de aquells que per les
dites coses no sie fet algun prejudici novacio o derogacio al dit
monestir e sos lochs o algun dells o singulars seus. Abans les coses
sien e stiguen en aquell stament que eren abans de la dita comisio e
actes subseguits e axi com si aquells fets no fossen. En testimoni de
les quals coses havem manada la present esser feta signada de nostra
ma e del segell de nostre ofici en lo dors
sagellada. Dada en
Terragona a VII dies del mes de janer any MCCCCLXV.
- Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Al
deputat local de Tarregua.
Mossen Montros. Per quant En Ramon
Ferrero collector de aqui vol molt attendre en la seguretat que ha
prestada de respondre de les peccunies an Thora e per ço sta aturat
de pagar la quantitat que li havem scrit donas al senyor comte per
les missions de correus scoltes e spies e aço per quant non ha letra
del dit En Thora qui no pot fer tal letra per quant lo capitol qui
toqua a ell non fa alguna mencio. Pero es stat vist que nos ho podem
fer per lo carrech de nostre ofici e axi loy havem manat per nostra
letra si empero ell stava encara aturat per que ell puxa fer la cosa
a tota seguretat sua e no li sia donat carrech de esser hi mes altre
collector car de aço mes fa a laor que increpar com los qui guarden
la fe primerament donen de si bon senyal que stimen aquella. Fareu
donchs per proveir a tot en tal manera que revocareu de part nostra
lo dit En Ferrero e li cancellareu (concellareu) la seguretat
que ha feta. E un dia apres tornar leu a proveir ab seguretat que
prestara de respondre de les peccunies an Thora excepto de aquelles
que per letra nostra li sera dit convertescha en altres usos. E
ladonchs li manareu que complescha lo que scrit li havem e sera
proveit a tot en sera fora tot scrupol. Meteu ho en obra en tal
manera. De Tarragona a VII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
resident en Terragona.
Al molt honorable mossen Franci de Montros
deputat local en la vila e vegueria de Tarregua.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per En Sancii Soler.

Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del
Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota
la potestat del ofici de
deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres a la
Magestat del senyor Rey feta.
Confiant de la fe e probitat de vos
En Sancii Soler del loch de Artiez en la vall Daran ab
tenor de la present fem constituhim deputam e assignam a vos
en collector e rebedor dels drets de generalitats de bolla
de plom segell de cera e intrades e exides en lo loch e
pas de Vella (Vielha; Vieja) de la dita vall Daran
e encara dels drets novellament imposats en virtut del parlament per
la Majestat del senyor Rey celebrat en la present ciutat de Terregona
remogut qualsevol altre que fins aci tingues la dita collecta. Axi
que vos dit En Sancii Soler siau collidor e receptor de tots los dits
drets en lo dit loch e pas e tingau la taula de aquells e façau los
desempatxaments e totes coses per a la dita collecta necessaries en
la qual collecta e actes de aquella vos hajau be faelment e leyal
guardant tot profit del General e lo damnatge squivant. E siau tengut
totes les
peccunies que dels dits drets a mans vostres provendran
donar e desliurar al honorable En Joan Berenguer Thora receptor
general de les dites generalitats per lo present any assignat o a qui
ell volra e ordenara e donarli de aquelles bon compte e raho. E apres
lany a quis pertangue. E per aço axi fer e complir
volem siau
tengut prestar sagrament e homenatge en poder del batle del dit loch
de Vella abans que useu del dit ofici. Lo qual vos acomanam a
beneplacit nostre e de nostres successors en lo dit ofici de
deputacio e per aquell vos constituhim aquell salari que vostres
predecessors en aquell han acostumat haver e rebre. Mes vos donam
comissio e facultat de metre guardes de les dites generalitats en los
passos de la dita vall Daran en la forma e manera acostumades es a
saber aquelles persones que a vos seran vistes idonees.
De les
quals puxau rebre sagrament e homenatge de haver se leyalment e be en
los tals oficis. Adonchs ab aquesta dehim e manam al deputat local de
la dita Vall Daran e requirim tots oficials e persones jurisdictio
exercints en la vall sobredita sots virtut de la seguretat per ells
prestada e o que son tenguts prestar de obtemperar nostres requestes
e a totes altres persones privades dehim e intimam o en quant toqua
lo interes de les dites generalitats manam que a vos dit En Sanci¡
Soler hagen e tinguen per tauler e collector dessus
dit e lo dit
deputat local e oficials vos desliuren e desliurar facen los segells
empremptes e altres arreus de la dita taula e collecta e ells e los
altres dessus dits en totes coses concernents la dita collecta vos
obtemperen e los dits deputat e oficials vos asistesquen de oportu
auxili. Dada en Terragona a VIII de janer any de la Nativitat de
Nostre Senyor MCCCCLXV. -Bernat Çaportella.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Al collector de Tarregua.

Honrat senyer. Informats som que dificultau pagar al egregi comte
de Prades los cent florins dor que per algunes letres vos havem scrit
li donasseu per les missions de correus spies e scoltes e aço feu
per quant non haveu letra den Thora al qual havem prestada seguretat
de respondre de les peccunies de vostra collecta. Veritat es que lo
dit En Thora nons pot fer tal letra per quant lo capitol no lin dona
facultat. Pero no es algun dupte que nos non puxam axi provehir e
manar per lo carrech de nostre ofici e vos encara complirho per lo
manament nostre e axi es stat vist per homens de sciencia. Ab tot axo
per fer se la cosa a tota seguretat vostra scrivim al deputat local
queus revoque e cancelle aquexa seguretat e apres vos torne assignar
e proveir de nostra part ab novella seguretat que prestareu de
respondre al dit En Thora de totes les quantitats excepto de aquelles
que per nos vos sera manat convertisquau en altres coses e axi
ho poreu fer segurament Per que meteu ho en obra.
Dada en
Terragona a VIII de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Al honorable En Ramon Ferrero collector de les generalitats en la
vila de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.



13 DE ENERO.

Prestó en este día juramento y
homenaje, en poder del diputado, con las formalidades de costumbre,
Pedro Lor de Tarragona, encargado por aquel del cobro de las
generalidades recogidas por los colectores de las tablas,
(taula : tabla : mesa : tavola) villas, castillos y lugares
del Campo de Tarragona,

Per En Joan de Tagamanent.
Nos En
Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat
de Cathalunya resident en Tarragona en qui es e recau tota la
potestat del ofici de diputacio del dit General per la inobediencia e
rebellio per los olim condeputats nostres al senyor Rey feta.

Attenents nos ab nostra patent provisio de nostra ma signada e de
nostre segell sagellada la qual dada fonch en la present ciutat de
Terragona a XXVII del mes de noembre prop passat haver fet e creat a
vos En Joan de Tagamanent ciutada de Barchinona fael e
obedient al dit senyor Rey en guarda del de¡t General e dels
drets de generalitats de aquell. E haver vos consentit e
atorgat que de totes fraus per vos atrobadores hajats
per vostres treballs la part pertanyent al acusador o denunciador de
aquelles segons los capitols dels dits drets de la qual part de
les dites penes e bans vos haguesseu a contentar sens algun altre
salari per lo dit vostre ofici segons en la dita provisio se conte. E
per quant del temps ença que regiu lo dit ofici experiencia ha
mostrat que donau diligent cura en la custodia dels dits drets e
sosteniu molts treballs circa la utilitat de aquells dignes los dits
treballs de major remuneracio e premi que no es la part de les dites
penes. E per quant no es condescent cosa esser rebut de algun servici
sens condigna remuneracio. Per tant nos de certa sciencia hagut
sguart al que dessus dit es volem consentim e atorgam a vos dit En
Joan de Tagamanent que ultra la dita part de les penes e bans dels
fraus per vos atrobadors en les dites generalitats vos hajau
dels bens emoluments e drets del dit General per salari vostre del
present any qui comença lo primer dia del present e dejus scrit mes
de janer e axi per quiscun any apres venidor tant com sera
beneplacit nostre e de nostres successors vos haver e tenir lo dit
ofici ço es dotze florins dor a vos donadors e pagadors entre
quatre terces de quiscun any es a saber de tres en tres meses
e aquest tal salari a vos constituhim. Les altres coses en la
dita provisio contengudes stants en sa força e vigor e per testimoni
de la veritat havem manat la present esser feta signada de nostra ma
e del segell de nostre ofici en lo dors segellada. Dada en Terragona
a XIIII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt honrat
senyer. Ultra los cent florins dor que per letres nostres fins aci
vos havem manat esser per vos donats de les peccunies de vostra
collecta al egregi comte de Prades capita general del senyor Rey per
les missions de correus spies e scoltes necessaries per son exercit
vos dehim e manam doneu al dit egregi comte per la matexa raho
cinquanta florins dor. E cobrau ne dell apocha o cautela e meteu los
en vostre compte. De Terragona a XV de janer any MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
resident en Terragona.
Al honrat En Ramon Ferrero collector de
les generalitats en la vila de Tarregua.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Vostra letra
havem rebuda e vist lo contengut loam vostra bona diligencia en
attendre a tots fraus que sien comesos en les generalitats e que
los
delinquents sien castigats signantment essent oficials e ministres
del General axi com aquex del qual nos haveu scrit. Plau nos lo
arrest o seguretat en lo qual lo haveu mes. Stiga en aquell fins per
nos hi sia altrament provehit. En lo miger lo companyo
tinga lo carrech que andosos havien. Vos fareu
rebre informacio del cas e aquella closa nos trametreu la qual
vista vos avisarem de la provisio faedora per castich seu e eximpli
de altres. O lo honorable En Joan Berenguer Thora vostre fill
receptor general de les dites generalitats lo qual ha esser aqui
prestament haura carrech de dir vos de nostra part e de fer exequutar
lo que sera vist si deja fer justicia migançant. Dada en
Tarragona a XV de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella et cetera.
Al honrat En Francesch Thora diputat local
en la vila e vegueria de Monblanch.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Per En Benet Vives.
Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de
Cathalunya resident en Terragona. A tots e sengles capitans batles e
altres oficials dels castells e lochs de Altafulla e de la Non
(Nou) e altres. E no resmenys a qualsevol moliners e altres persones
a les quals se pertangue saluts. Notificam vos com En Benet Vives del
loch de Altafulla es per nos posat e assignat en collidor e rebedor
dels drets de generalitats en los dits lochs de Altafulla e de la
Nou. Ço es axi dels drets de la bolla de plom segell de cera
com altres antichs e novament imposats en virtut del parlament en
aquests prop passats dies convocat e celebrat per lo senyor Rey en la
present ciutat de Terragona e ha prestada en poder nostre per la dita
sua collecta deguda seguretat. Adonchs vos dehim hajau e tingau
lo dit En Benet Vives en los dits lochs de Altafulla e de la Nou
per collector dessus dit e li resPonçau e façau respondre
dels dits drets. E no resmenys vosaltres dits moliners molgau
liberament tots blats dels homens dels dits lochs de Altafulla
e de la Nou.
Los quals seran aportats a vostres
molins ab albara o bolleti del dit Benet Vives per lo qual apparegua
ell haver rebut lo dret novament imposat en les farines per aquells
dits blats que seran aportats als molins vostres. E en aço nous
detingau en res per lo sguart del dit dret. Dada en Terragona a XVI
de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

El expresado Benito Vives
prestó el juramento y homenaje, con las formalidades de costumbre,
en poder del diputado, prometiendo entregar a Juan Berenguer Thorá o
a quien este designare, las cantidades procedentes de los derechos
percibidos.

Per lo honorable En Joan Berenguer Thora.
Nos
En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del
Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota
la potestat del ofici de
deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres al senyor
Rey feta.
Attenents que vos honorable En Joan Berenguer Thora qui
per los del parlament en los dies prop passats celebrat per lo dit
senyor Rey en la present ciutat de Terragona sou dat e assignat en
receptor General de totes les peccunies provenients en aquest any en
e dels drets de les generalitats axi antichs com novament imposats en
virtut del dit parlament per lo carrech de
la dita receptio haveu
a fer cercha e anar per les taules lochs e passos hon los dits drets
se cullen. E per que ultra les coses a vos comeses per lo dit ofici o

vostra general receptio pugau proveir a totes altres coses
concernents la endreça e benavenir dels dits drets. De nostra certa
sciencia per la facultat e potestat e nostre ofici comanam e cometem
a vos dit En Joan Berenguer Thora que pugau privar e remoure
qualsevol collectors guardes oficials e ministres per nos o per part
nostra posats o deputats a la collecta dels dits drets o circa
aquells en qualsevol ciutat vila o loch del dit Principat de
Cathalunya. Ço es aquell o aquells dels dits collectors guardes
oficials e ministres del qual o dels quals a vos sera vist no haver
se idoneament e be en les coses a ells comeses. E en loch dels dits
collectors guardes oficials e ministres que per vos seran privats e
remoguts pugau altres posar deputar e assignar e encara novament
posar e crear dels tals collectors oficials guardes e ministres en
les ciutats viles lochs e passos hon a vos sera benvist. E per
los dits oficis constituir los salaris dels quals conexereu esser
merexedors. E pugau sobre dels dits collectors guardes oficials e
ministres seguretat migançant sagrament e homenatge e altra que a
vos sie vista de haver se leyalment e be en les coses que per vos los
seran comeses e que los collectors de les generalitats que a mans
lurs pervendran respondran a vos com a general receptor en aquest any
o a qui vos volreu e donaran de aquelles a vos bon compte e raho tot
frau cessant. E mes pugau requirir qualsevol oficials axi
ecclesiastichs com seglars constituits dits (dins) lo dit
Principat de Cathalunya que facen e presten si ya fet no han los dits
ecclesiastichs jurament e los seglars sagrament e homenatge de
obtemperar e exequir totes requestes a ells per nos o per part nostra
faedores tot consell consulta e dilacio cessants segons les
constitucions del dit Principat volen e disponen. E requirir los dits
oficials e qualsevol dells sots virtut de la dita seguretat que facen
e complesquen totes aquelles coses que a vos son vistes justament
sguardar les utilitats e benavenir de les dites generalitats. Sobre
les quals coses dessus dites e sengles ab les sues dependencies e incidencies donam e atorgam a vos facultat e potestat e lo loch e
veus nostres plenament. Dihent e requirint los dits oficials reyals e
altres e manant als deputats locals e altres oficials del dit General
e a totes persones a les quals se pertangue e en quant lo interes de
les dites generalitats sguarde que a vos dit honorable En Joan
Berenguer Thora en e circa les dites coses que per nos vos son
comeses vos obtemperen e no contrafacen per alguna raho. E en
testimoni de les dites coses havem manat la present esser feta de
nostra ma signada e de nostre segell en lo dors segellada. Dada en
Terragona a XV dies del mes de janer any MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per
micer P. Miquel.
Honrat senyer. Los del parlament en aquests prop
passats dies celebrat per lo senyor Rey en la present ciutat de
Terragona per alguns certs respectes han volgut proveit e manat dels
drets de les generalitats esser donats al honrat micer P. Miquel
procurador del lllustre comte de Foix cinquanta florins dor. Per
queus dehim e manam que de les peccunies de la taula dels dits drets
del loch de Castello de Farfanya doneu o per lo collector o
tauler de aquella taula façau donar al dit micer Pere Miquel a tota
sa voluntat los dits cinquanta florins dor. Cobrant ne dell apoca de
rebuda. E noy hage falla alguna. Com aço sguarde benefici del
General. E lo contrari redundarie en damnatge. Dada en Terragona a
XVIII del mes de janer any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXV.

- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General
de Cathalunya resident en Terragona.
Al honrat En Guerau de
Cervello collector de les generalitats en la ciutat de Balaguer
vezcomdat Dager e terra del Marquesat.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Per altra letra la qual
haureu rebuda o deveu rebre per lo honrat En Joan Berenguer Thora
general receptor qui es anat en aquexes parts vos havem scrit dient
vos com los del parlament en aquests prop passats dies celebrat per
lo senyor Rey en la present ciutat de Terragona per alguns certs

respectes han volgut proveit e manat dels drets de les
generalitats esser donats al honrat micer P. Miquel procurador del
Illustre comte de Foix cinquanta florins dor. Per queus dehiem en la
dita letra que de les peccunies de la taula dels dits drets del loch
de Castello de Farfanya donasseu o per lo collector dels dits drets
en lo dit loch de Castello de Farfanya donar fesseu al dit micer P.
Miquel a tota sa voluntat los dits cinquanta florins dor. Cobrant ne
dell apocha de rebuda. E per quant pora esser que lo dit micer P.
Miquel sera ab vos abans que lo dit En Joan Berenguer Thora per tant
vos dehim e manam que si per aquella no es fet per aquesta façau e
complisquau lo que dessus es dit e en la forma dessus contenguda e no
altrament e noy haje falla. Hajau empero aquella e aquesta per una
matexa axi que los dits cinquanta florins se
paguen una sola
veguada sens pus. Dada en Terragona a XXII de janer any MCCCCLXV. -
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.

Dirigitur dicto Gueraldo de Cervello ut supra.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per En Joan Molgosa.

Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del
Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e requau tota
la potestat del ofici
de deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres al
lllustrissim senyor Rey feta.
Com lo ofici de exactor e exequutor
dels deutes del dit General o a ell pertanyents lo qual ofici En Joan
Pujades tenia e possehia vague per mort del dit Joan car no
contrastant ell dit Joan hagues aquell resignat an Franci Xatanti.
Pero per quant la dita resignacio no fonch gratuita abans forçada
stant pres lo dit Joan en la preso comuna de la ciutat de Barcelona
per ell esser hagut e tengut per parcial devot e fael al dit senyor
Rey ço que en aquesta turbacio de temps en lo present Principat
sdevenguda (la e colocada al revés, efecto espejo) es
detestat e perseguit per los inobedients e rebelles de aquella ciutat
per los quals lo dit Joan Pujades fonch cominat no exir de la
dita preso fins la dita resignacio hagues feta es vist aquella esser
invalida e lo dit ofici verdaderament residir en lo dit Joan fins al
dia de la sua mort. E noresmenys per quant tots los oficials e
ministres del dit General qui no son de vera obediencia del dit
senyor Rey son stats per nos declarats inabils als lurs oficis
e
ministeris e de aquells remoguts e privats e nos encara lo dit Franci
Xatanti en quant sie necessari ab la present dehim e declaram per
inabil al dit ofici e de aquell lo removem e privam e axi lo dit
ofici per qualsevol de les dites causes vagua de present. Del qual
nos volents en persona idonea proveir. Confiants de la fe industria e
probitat de vos En Joan Molgosa ciutada de Terragona ab tenor de la
present fem e cream a vos en exactor e exequutor dels deutes o
credits del dit General. E lo dit ofici vagant per la dita mort o per
la dita privacio a vos de nostra certa sciencia acomanam e cometem e
de aquell vos provehim ab tots drets preheminencies facultats e
prerogatives de aquell. Axi que vos dit En Joan Molgosa siau exactor
e exequutor dels dits deutes e credits del dit General e lo dit ofici
hajau tingau e regiscau e totes e sengles coses façau
e fer puxau que al dit ofici se sguarden e pertanyen axi e
segons vostres predecessors en aquell podien e han fet e acostumat
degudament fins aci. En lo qual dit ofici e us e exercici de aquell
vos hajau be leyalment e fael a tot profit e utilitat del dit General
salva tots temps veritat e honestat segons per vos es ofert e promes
en virtut de jurament e homenatge que per aço haveu prestats en
poder nostre. Per lo qual dit ofici hajau les preheminencies
facultats e prerogatives al dit ofici pertanyents e acostumades. E no
resmenys tota hora que la dita ciutat de Barcelona e altres parts del present Principat que han donat e son fora obediencia del dit
senyor Rey a la dita obediencia seran reduides e vos haureu la vera e
real possessio del dit
ofici e poreu fer lo degut exercici de
aquell hajau e rebau en e dels emoluments del dit General aquell
anual salari que vostres predecessors en lo dit ofici solien e han
acostumat rebre e haure. Adonchs nos ab la present requirim tots e
sengles oficials axi ecclesiastichs com seglars en lo dit Principat
constituits presents e sdevenidors sots virtut de la seguretat per
ells feta e
prestada e o que fer e prestar son tenguts de
obtemperar e exequir nostres requestes. E dehim e manam a qualsevol
oficials e ministres del dit General e encara per lo interes de les
dites generalitats a totes e sengles altres persones a les quals se
pertangue que hagen e tinguen a vos dit En Joan Molgosa per exactor e
exequutor dessus dit e a vos en e circa lo dit ofici e us e exercici
de aquell obtemperen e resPonçuen e los dits oficials obtemperar e
respondre facen e no contravinguen per alguna causa o raho. En
testimoni de les quals coses havem manat la present esser feta de
nostra ma signada e del segell de nostre ofici pendent segellada.
Dada en Terragona a VIII dies del mes de febrer any de la Nativitat
de Nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Prestó el referido
Juan Molgosa el juramento y homenaje, en poder del diputado y con
todas las formalidades de costumbre.

Reverendissim pare en
Christ e senyor. Jatsia los homens de la vostra Vall de Barraves
sien stats requests de pagar e subir los drets imposats en
virtut del parlament celebrat per la Magestat del senyor Rey en la
present ciutat de Terragona ells pero no han volgut obtemperar
allegants voler ne primer consultar V. R. Senyoria. La qual com sapia
esser cosa que aquells ne alguns altres de aquest Principat scusar no
poden. Per tant senyor vos placia provehir e manar que los dits
homens paguen sens alguna dilacio. Per manera que no covinga
usar contra ells de altre remedi lo qual obmetre nos poria. E jatsia
la justicia axi ho vulla encara senyor yo per mon ofici
al qual incumbex la diligencia e carrech de aquestes coses ho
reputare a gracia a la R. P. V. La qual lo Deu Omnipotent conserve en
tota felicitat e aquella orden e mane de mi
lo que li placia.
Scrita en Terragona a quatre de febrer any MCCCCLXV.
Senyor lo
qui es prest al servey de V. R. S. Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya.
Al Reverendissim pare en Christ e senyor
lo senyor cardenal de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Molt noble e molt magnifich
mossenyer. Los homens de vostra baronia requests de pagar los drets
novament imposats no han volgut en res obtemperar. E jatsia se crega
que vostra magnificencia apres sera attesa en aquelles parts hi haura
fet lo degut segons es tenguda e per aquella es stat ofert e promes a
la Magestat del senyor Rey ab tot axo nos per nostre ofici al qual
incumbex la cura de aquest negoci per la molta necessitat que occorre
en suplir al sou de la gent darmes qui fa tant servici al senyor Rey
e benefici a aquest Principat quant vos sabeu vos havem volgut
scriure e pregant e requirint vos queus placia proveir e manar
vostres dits homens nos meteu daqui avant sobre aço
en dilacio
mas vostra Magestat los faça pagar e reta en aço son deute e
lo que es per aquella ofert e promes. Altrament si hauria a fer
provisio aquella que per la disposicio dels capitols del parlament o
alias serie vista justa e condescent. De la qual per tantes fadigues
queus ne son stades donades nos deureu haver per scusats. Dada en
Terragona a quatre dies de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
resident en Terragona prest a vostre honor.
Al molt noble e molt
magnifich baro mossen Franci de Erill.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Molt honorable senyer. Apres vostra
partida es aci attes En Gabriel Fraga hu dels cullidors dels drets en
la ciutat de Leyda lo qual ere anat en Pallars ab comissio e carrech
de fer la imposar los drets. Ço en que no ha abastat abans les gents
de aquella terra se meten en cami de no voler pagar en la forma que
los dits drets imposats son ab tot que significarien voler venir a
arrendaments o a alguna altra forma. La Magestat del senyor Rey scriu
als oficials e altres persones de aquelles parts e lo dit En Fraga
sen torna al qual havem donat carrech se veja ab vos e de tot lo que
ha sentit de aquella terra vos done informacio. Daquiavant si vos
delliberareu ell hi torne o si En Feriça es ya lla que li
sien trameses les letres ell ha manament de star a tota vostra
ordinacio. Quant havem a ell hoit son mes del parer queus diguem ço
es ques facen arrendaments en les terres hon se ha tant a fer a
conduhir los pobles. Perque menejau la cosa e feu la menejar lla hon
conexereu fer se deja e fet apuntament de aquella reportau lo
de la part deça perque prenga conclusio en la forma que ya vos havem
scrit. Cuytau e no si perda temps car ya veheu quant es necessari per
suplir a tants demanadors. Crehem aqui sou be importunat e aci es ya
sperada vostra venguda e per ço cove spatxar quant fer se puscha.
Dada en Terragona a quatre dies de febrer any MCCCCLXV.
- Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al molt
honorable senyer En Joan Berenguer Thora general receptor de les
generalitats en lo Principat de Cathalunya.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Batle senyer. Informacio havem
que En Gilabert moliner de aquesta vila no volria plegar lo
dret imposat en les farines e que per la dita raho lo dit dret se

pert e ha mal recapte. Deveu hi attendre per quant la cosa
redunda principalment a interes del S. Patriarcha car les peccunies
ques cullen en sa terra del dit dret se convertexen en pagament del
seu sou e per ço lon deurieu forçar per lo dit sguart encara que lo
capitol nou (no ho) disPonça. Si empero no delliberau
metre hi força digauli de nostra part quel culla e no stigua per lo
poch salari que lo capitol diu que haura si altre sguart en manera
que sen pora contentar. E hon de tot en tot recuse plegar lo dit
dret feu li manament e posau li pena que nos desisqua de
les farines sino ab albara o bolleti del collector per lo qual se
mostre sie pagat per aquelles lo dret. Dada en Tarragona a VII de
febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.
Al
honorable lo batle de la vila de la Selva o a son lochtinent.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Nos En
Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat
de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota la
facultat e potestat del ofici de deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres de la
Magestat del senyor Rey feta.
Com los drets en les farines vi e
oli novament imposats en virtut del parlament per la Magestat del dit
senyor Rey celebrat en la present ciutat de Terragona nos puxen
cullir sens grans missions e despeses. E per ço et alias sie vist
esser mes util al dit General fer de aquells dits drets arrendaments.
Confiants donchs de la probitat e industria de vos honorable En Joan
Berenguer Thora general receptor dels dits drets per lo dit parlament
assignat ab tenor de la present cometem a vos eus atorgam facultat e
potestat de arrendar los dits drets de les farines vi e oli a
les universitats o singulars persones queus sera vistes ço es en e
de quiscuna vila o loch per fi (sí;
por sí misma) o de moltes ensemps axi com al profit del
General a vos sera vist millor succehescha e aço per aquells preus e
quantitats que a vos ben vist sera. Los quals preus se hagen a pagar
a vos com a dit general receptor o a aquella o aquelles persones que
vos volreu e en la forma que per vos sera deputada. Los quals dits
arrendaments sien tant solament per lany present per lo qual los dits
drets son imposats. E per aquests dits arrendaments pusquau
fermar contractes ab les clausules que a vos seran vistes e pusquau
encara substituir e subdelegar altra o altres persones per fer aço
matex en les viles o lochs hon vos personalment no poreu esser. Sobre
les quals coses totes e sengles ab ses incidencies e dependencies
comanam e cometem a vos e als que vos substituireu o subdelegareu
tots nostres lochs e veus. De la present pero comissio e facultat
exceptam e trahem les ciutats de Leyda Balaguer Terragona e vila de
Tarrega en les quals no es nostra intencio los dits drets se arrenden
mas ques cullen axi com ya es es praticha. E per semblant se
faça aqui e en les altres parts del dit Principat dels altres drets
en virtut del dit parlament imposats en altres coses. E per testimoni
de la veritat es feta la present de nostra ma signada e del segell de
nostre ofici en lo dors sagellada. Dada en Terragona a VIII dies de
febrer any de la Nativitat de nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.



Collector. Maravellats som com vos no servau la prathica
que tots los altres serven en cullir lo dret de les farines e segons
lo capitol de la crida que aqui deu esser publicada vol e dispon. Ço
es que blats alguns de homens de aquexa vila no vagen a molre sino ab
albara o bolleti vostre per lo qual apparegua hagen a vos pagat lo
dret imposat. E açous manam pratiqueu e façau praticar e façau fer
crida en pena de X lliures que algun moliner no gose molre altrament
pocha cosa ni molta en pena de X lliures e axi lo dit dret vindra a
vostres mans e cessara la diferencia que es entre vos e En Gilabert.
Los blats empero de persones strangeres que son poblades en lochs hon
no ha collector e seran portats als molins de aquexa vila per molre
los dits moliners hagen facultat aquells molre cullint ne lo dret
imposat e de aquell donant a vos
compte e raho tota hora quels
requerren sots virtut de sagrament e homenatge que dells rebreu si ya
donchs fet nol han. Servau ho axi que aquesta es la forma del capitol
e cesse tota diferencia. Dada en Terragona a XV de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya resident en Terragona.
Al honrat En Dalmau
Marti collector de les generalitats en la vila de la Selva.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de
Cathalunya resident en Terragona al honrat En Manuel de Vilaplana
collector de les generalitats en la ciutat de Leyda e a tots e
sengles altres collidors e guardes dels drets de les dites
generalitats del dit Principat en qualsevol ciutats viles passos e
lochs de aquell constituits. Saluts.
Com En Françoy Ramaç
ciuteda de Leyda qui acostuma portar o trametre de aquesta ciutat de
Terragona en Arago pex fresch (peix fresc;
pescado fresco) e altres coses dellibere per sa millor expedicio
pagar en aquesta ciutat lo dret de exida (no busqueu “el
dret de sortida” perque no lo trobareu) per lo pex e
altres coses que traura e valegua tant al General rehebre aci lo dret
com en altra part attes tot es una bossa e tot se sguarda a una
matexa fi e no haja a pagar dues vegades. Per tant vos dehim e manam
que mostrant lo dit Francesch Ramaç o persona per ell albara
den P. Arlambau collidor en aquesta ciutat dels drets de
intrades e exides ab emprempta del General per lo qual albara
se mostre lo dit Francesch Ramaç
haver aci pagat lo dret de exida per lo pex e altres
coses que traura lo permetau passar e traure aquelles
liberament sens exhigir lo dret que ja haura pagat. E atteneu no
fesseu per res lo contrari. Dada en Terragona a XVI de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Sigue aquí una provisión nombrando a Juan
Mas, notario de Montblanch, escribano de la diputación local de la
misma villa y su veguería, y encargando que se cumpla aquella si el
nombrado aceptare.
Honrat senyer. Per la present vos dehim e
manam de les peccunies de vostra collecta doneu al egregi senyor lo
comte de Prades cinquanta florins dor convertidors en salaris de
correus spies e scoltes e aço ultra les altres quantitats que ya per
manament nostre li haveu donades. Cobrareu dell apocha de rebuda dels
dits L florins quant los li desliurareu ensemps ab la present e meteu
los en vostre compte. Dada en Tarragona a XVII de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya resident en Terragona.
Al honrat En Ramon
Ferrero collector de les generalitats en la vila de Tarregua.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Comissio
den P. Gil de Villoro.
Nos En Bernat çaportella
cavaller unich deputat del General del Principat de Cathalunya
resident en Terragona en qui es e recau tota la potestat del ofici de

deputacio del dit General per la inobediencia e rebellio per los
olim condeputats nostres a la Magestat del senyor Rey feta.

Confiants de la fidelitat e probitat de vos honorable En Pere
Gil de Villoro ab tenor de la present vos deputam e assignam en
receptor en la vila de Orta e viles lochs e passos de la
batlia sua dels drets de generalitats del dit Principat de bolla de
plom segell de cera e altres drets axi antichs com novellament
imposats en virtut del parlament en los dies prop passats convocat e
celebrat per lo dit senyor Rey en la present ciutat de Terragona. Axi
que vos dit En Pere Gil (pero no Julivert) siau
receptor dels dits drets de mans dels cullidors particulars de
aquells en la dita vila e batlia. Los quals cullidors vos puxau metre
e posar en la dita vila de Orta e altres viles lochs e passos
de la dita batlia ço es
aquelles persones que a vos sien vistes abils e idonees. E
pusquau fer cridar e publicar los capitols e imposicio dels
dits drets e rebre dels dits cullidors particulars jurament e
homenatge e altre seguretat que a vos sie vista de haverse leyalment
e be en la exaccio dels dits drets guardant lo profit del dit General
e tot frau squivant e que donaran e liuraran a vos tot quant hauran
cullit e exhigit dels dits drets en la dita vila e batlia eus ne
donaran bon compte e raho tota hora que requests ne sien. Nos vos
donam e atorgam facultat e
comissio de exhigir demanar e haver
compte e raho de qualsevol persones qui en lo temps passat hagen
cullides les dites generalitats e drets de aquelles en la dita vila e
batlia e les quals per aço tengudes sien e rebre e haver de aquelles
tals tot quant vers elles sia de les dites generalitats e drets e per
aço destrenyer e
forçar les per los
mijans deguts de dret. E los dits comptes examinar loar approvar
o impugnar e aquells absolre o definir segons a vos vist sia. Pusquau
encara de part nostra requerir los batle e oficials de la dita vila e
batlia de fer e prestar e de aquells rebre la seguretat acostumada
migançant sagrament e
homenatge que obtemperaran e exequiran nostres requestes o per part
nostra a ells faedores cessants tots consell dilacio e consulta.
Sobre les quals coses totes e sengles dessus dites ab ses incidencies
e deppendencies acomanam e cometem a vos dit En P. Gil plenariament
lo loch e veus nostres. En la qual dita recepcio e altres coses queus
acomanam vos dit En Pere Gil vos hajau diligentment e be a tot profit
del General tot frau cessant e siau tengut tota hora que request ne
sereu les peccunies que rebudes haureu aquelles per aquelles sens que
non pusquau fer algun ampre o no donar e desliurar al honorable En
Joan Berenguer Thora general receptor en lo present any deputat per
lo dit parlament o a qui ell volra o a qui per nos o per part nostra
o de nostres successors en lo dit ofici de deputacio manat vos sia. E
les dites coses totes siau axi tengut fer e complir sots virtut del
sagrament e homenatge que per aço
haveu prestats en poder nostre. E del salari de la dita vostra
recepcio e altres coses dessus dites les quals vos acomanam a
beneplacit nostre e de nostres successors volem hajau star a
conexença vostra e de
aquells. E per semblant hi hagen a star los collectors particulars
per vos posadors en les dites coses. Adonchs requerim ab la present
los oficials de la dita vila e batlia sots virtut de la dita
seguretat per ells feta e o la qual son tenguts fer de obtemperar e
exequir nostres requestes. E a totes altres persones dehim e intimam
e per lo interes de les dites generalitats en quant en nostra
facultat es manam que a vos dit En P. Gil e als qui per vos seran
posats en e circa la exactio dels dits drets en la dita vila e batlia
obtemperen e los dits oficials vos hi facen assistencia e presten
auxili e ajuda. En testimoni de les quals coses
havem manat la
present esser feta de nostra ma signada e del segell de nostre ofici
en lo dors sagellada. Dada en Terragona a XVIIII dies del mes de
febrer
any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Prestó el referido Pedro Gil el juramento y homenaje con
todas las formalidades de costumbre, en poder del diputado, con
obligación de su persona y bienes.

Honrats senyers. Vostra
letra havem rebuda. Plau nos la diligencia que haveu en guardar los
drets del General e axi vos ne encarregam tota hora. Lo cas de
quens
haveu scrit den Cabrer o de sa muller nos lons
reservam. Nous cureu per lo present enantar hi fins altrament vos
scrivam. Persones son tinentes de qui tota hora se pora haver raho e
certament es nostra voluntat vista la cosa no passar la sens castich
de la culpa lur e de altres eximpli. Data en Terragona a XVIIII dies
de febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.
Als
honrats En Gabriel March e En Joan del Mas cullidors de les
generalitats en la vila de Falcet.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda
e responent vos al contengut quant es al fet de les letres del senyor
Rey que demanau per la present partida del
present correu nos
son pogudes desempatxar. Haureu les decontinent. Al que dehiu dels
cavallers que haveu pagats los V rocins del bisbe per I mes e los

altres per dos ab tot pensem que sia per lo temps que han ya
servit. Pero encara haurem a plaer nos ne certifiqueu. Avisant vos
com los V rocins del bisbe son ultra lo nombre que lo parlament ha
ofert al senyor Rey e vist que lo dret no abasta als altres vos dehim
no doneu res per aquells cinch fins que nos vos ne scrivam.
Pero teniu los axi en bones paraules nels digau res de aço.
Als altres XX donau tot aquell compliment que pusquau e lo dret
abaste. Avisant vos com per letres del baro qui ha scrit que la
senyora sa muller fos aci socorreguda del sou fins en XXX lliures nos
li havem feta aci bestraure en absencia den Thora alguna part de
aquelles e decontinent lo dit En Thora
sie attes li sera fet
compliment a les dites XXX lliures. Per que feu a ell compte sobre
aquelles en lo que li donareu. Al restant que dehiu del forment lo
dit En
Thora sinch spera de dia en dia. Vengut que sia
veurem sis pora donar orde en lo que scriviu. Dada en Terragona a XXI
de febrer any MCCCC sexanta cinch.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Al honorable En Joan Terre receptor de les generalitats en la
vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Provisio den Pere de Ramon
Arnau del ofici de deputat local en la vall Daran.
Nos En
Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat
de Cathalunya resident en Tarragona en qui requau tota la potestat
del ofici de diputacio del dit General per la inobediencia e rebellio
per los olim condeputats nostres a la Magestat del senyor Rey feta.

Confiants de la fe e probitat de vos En Pere de Ramon Arnau del
loch de Arties de la vall Daran ab tenor de la present fem e cream a
vos en deputat local de la dita vall e lo dit ofici de deputacio
local per aquell temps que sera de beneplacit nostre e de nostres
successors deputats a vos cometem e acomanam. Axi que durant lo dit
beneplacit siau deputat local en la dita vall e lo dit ofici
hajau e tingau regisquau e exercisquau e
totes e sengles coses façau e fer pusquau que al dit
ofici se sguarden. E hajau per lo dit ofici aquell salari e
aquelles prerogatives emoluments e drets que vostros
predecessors en aquell han acostumat rebre e haver. En lo qual dit
ofici e totes e sengles coses en aquell pertanyents vos hajau be
faelment e leal los drets e preheminencies del dit General conservant
guardant e mantenint e los damnatges squivant salva tots temps
veritat e honestat segons haveu ofert e promes en virtut de jurament
e homenatge que per aço haveu prestats en poder nostre. Adonchs ab
la present requirim tots e sengles oficials axi ecclesiastichs com
seglars en la dita vall constituhits sots virtut de la seguretat per
ells feta e prestada e o que fer e prestar son tenguts de obtemperar
e exequir nostres requestes e a totes altres persones a les quals se
sguarde per lo interes de
les dites generalitats dehim e manam que a vos dit En Pere de Ramon
Arnau durant lo dit beneplacit hagen e tinguen per deputat local
en la vall dessus dita e a vos en e circa les coses concernents lo
dit ofici e us e exercici de aquell obtemperen e los dits oficials
obtemperar facen eus hi assisten de oportu auxili. Dada en Terragona
a XXVII dies del mes de febrer any de la Nativitat de Nostre Senyor
MCCCCLXV. Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Juró y prestó homenaje el referido Pedro de
Ramón Arnau, en poder del diputado, con todas las formalidades de
costumbre.

STYLI SIVE RITVS CVRIARVM DE MOSSEN ARIL

STYLI
SIVE RITVS CVRIARVM

DE MOSSEN ARIL

STILI
CVRIARVM CIVITATIS

MAIORICEN.

DIE
Veneris, intitulata tertio Kalendas Augusti, Anno Domini M. ccc.
xxxx. iiij. (1344) Nobilis Dominus Arnaldus de Arillo,
Gubernator Generalis Regni Mayoric. habita plena deliberatione
cum Iuratis Vniuersitatis, & cum suo pleno consilio: ordinauit;
quod consuetudines, & stili; qui, & quae in Curijs nunc
obseruantur, redigantur in scriptis de coetero in Curijs, sic, quod
non opporteat ipsos, vel ipsas, per testes probari. Et
si in futurum aliquis consuetudinem, vel stylum allegauerit, vltra
consuetudines, & stylos redactos, & redactas in scriptis,
prius quam admittatur ad probandum dictum stylum nouiter allegatum,
vel consuetudinem compareat coram Nobili Gubernatori qui cum suo
consilio; deliberet an dictus stilus vel consuetudo admitri
debeat. Et si non debeat admitti, repellarur, & procedatur
in Causa. Et si admitti debeat, assignetur alleganti tempus octo
dierum ad probandum stylum, vel consuetudinem (có- salto linea -
sue udinem) nouiter allegatum, vel allegatam. Et si legitimé
probauerit stylum, vel consuetudinem: redigatur in scriptis, &
cum aliis de coetero obseruetur.

I.

PRIMO
filius familias contrahens matrimonium habeatur pro emancipato, &
faciat omnia negotia quae verus filius emancipatus facere potest.

II.

Item
dicto folius Curritoris Iurati statur, & creditur super
conuentionibus, quae fuerint in contractu in quo interuenit vt
curritor.

III.

Item
si aliquis leuauerit pecuniam a Curia; data fideiusione de ipsa
tornanda, siquis apparuerit melius ius habere in ea, & postea per
vnam sententiam victus fuerit de ipsa tornanda per aliquem allegatem
melius ius habere, posito quod appellatio interuenierit: fit executio
incontinenti quia tornatur pecunia in posse Curiae, sed tamen non
traditur parti.

IIII.

Item
sialiquis condemnatus fuerit infra quantitatem centum
solidorum fiet executio in prima sententia posito quod appellatio
interuenerit: data tamen fideiussione de tornanda, si contrariam
postea iudicaretur.

V.

Item
si sit questio d sensu soluto, vel non soluto, d quantitate census
soluti vel non soluti: Ducitur causa extraordinarie, & in ipsa
prima sententia fit executio, posito quod appellatio interuenerit.
Data tamen fideiussione de tornando, si postea contrarium
iudicauerint. Et idem seruatur in questionibus salarij siue mercedis,
vel prouisionis, vel alimentorum. Et in questionibus locationum.

VI.

Item
si aliquis in iuditio obligatus fuerit, vel confessus, &
allegauerit solutionem, vel alias contradixerit: & postea victus
fuerit ex prima sententia fit executio in continenti; data

tamen
fideiussoria cautione de tornando si contrarium iudicaretur.

VII.

Item:
si bona alicuius debitoris vendita fuerint ad instantiam alicuius
creditoris. Et postea aliquis compareat allegans potest tentius ius
habere ratione prioritatis, vel aliás; postea iste comparens non
auditur; Sed poecunia creditori vigilanti traditur cum fide
iussoria cautione. Et hoc verum est si debitor habeat alia bona;
post discutionem vero bonorum debitoris, si non sufficiant ad
satisfaciendum creditori potiori in iure, tunch potior creditor habet
recursum contra creditorem vigilantem de eo quod recepit in eo tamen
quod sibi deest.

VIII.

Item
pro deposito, vel commanda, vel pro facto mercantili, quis capitur, &
captus detinetur quousque soluat. Sed si questio de debito, pendente
questione, potest dare manu leuatorem
de persona quousque questio fuerit finita. verum est tamen quod
mulier pro deposito, vel comanda non capitur sed pro mercatura
si mercatur.

VIIII.

Item
si aliquis manu leuauerit personam alicuius a Curia de ipsa
persona tornanda, vel aliqua pecuaniae quantitate, & velit
tornare ipsam personam in posse Curiae: Auditur quandocunque velit,
etiam, sine requisitione Curiae. Et liberatur a manu leuta cum
ipsum tornauerit.

X.

Item
de consuetudine est Maioric. quod habitatores Majoric.
possint tradere, & assignare possessionem ad subhastandum,
ad quatuor menses, nisi aliás per partes esset renuntiatum.

XI.

Item
est de consuetudine Maioricis quod si mulieres
intercedunt pro maritis, & simul cum ipsis se obligent ex
quo renunciauerint Velleano licet etiam non renuntient
authenticé si qua mulier, & etiam si non iurauerint, ex quo sint
maiores xxv. Annis valet, & tenet, & pluries fuit
obtentum in Contradictorio iuditio.

XII.

Item
testamenta non leguntur quando fiunt per Testatores coram testibus,
sed solum Notarius exprimit coram testibus qui vocati sunt haec vel
similia verba. Domini vos estis vocati ad testimonium perhibendum:
quia iste Dominus, vel Domina condidit, & ordinauit suum
testamentum in posse mei talis (Et hic dicit suum nomen) videlicet
existens in suo bono sensu, & memoria & rogat vos quod sitis
testes quod ipse in posse mei fecit testamentum, & vult quod id
quod ordinauit valeat pro suo testamento, & si non valeat, vel
non valebit iure testamenti vult quod valeat iure Codicilorum.
Vel alio iure voluntatis.

DONATIONES
POSSVNT FIERI PER QVOSCVNQVE

sine
insinuatione Iudicis cum renuntiatione.

XIII.

Item
donationes possunt fieri per quoscunque sine insinuatione Iudicis. Et
sic sunt consuetae fieri, & obtentum in contradictorio iuditio
binam actu, & amplius, quamuis exedant valorem quingentorum
aureorum: Si tamen Donator renuntiauerit legi dicenti
donationem non valere excedentem summam quingentorum aureorum
sine insinuatione.

XIIII.

Item
est de consuetudine si Emphiteota tardauerit soluere censum
quem facit pro possessione emphiteoticali (emphiteusis,
enfiteusis) ille qui censum recipit potest abstrahere portas a
possessione sine mandato curiae siue authoritate. Et etiam si
possessio est in qua non sunt ianuae siue portae potest signum
Crucis, vel aliud signum
facere pro empara, ne Emphiteota intret illam possessionem quousque
soluerit censum sine licentia ipsius Domini Census. Et quia Barecae,
& Iurgia aliquotiens de his oriebantur a quadraginta annis
citra, & vltra, fuit ordinatum, quod si Dominus census sagionem
(sayón, sayones) mittat Emphiteotae pro censu habendo,
vel pro pignorando eodem, vel portas abstrahendo, vel emparando:
Emphiteota tenetur soluere omnes expensas. Itaque Dominus census
habeat complete suum sensum. Et de expensis statur, & creditur
Domino saltem cum iuramento ipsius vel mancipij sui qui pro ipso
censum colligit.

XV.

Item
si aliquis facit censum frumenti (forment; trigo candeal;
Formentera, Mas de Formenta entre Beceite y Fredes) pro aliqua possessione alicui, & colligatur
frumentum in ipsa; Emphiteota tenetur tradere, & soluere
frumentum collectae ipsius possessionis Domino census. E si
aliquo casu (pro ur pluries accidit) non colligitur in illo
anno propter infertilitatem, vel aliás, potest dare Emphiteota de
alio frumento ita bono, & receptibili; quemadmodum esset
frumentum collectae ipsius possessionis. Et hoc ad cognitionem Baiuli
loci, & illorum quos Baiuius elegerit.

XVI.

Item
est de consuetudine, & vsu quod heredes defunctorum, & alias
Tutores, ac etiam Fiscus Domini Regis; (pro ut aliquoties accidit)
quod faciant Inuentarium absque citatione legatariorum, &
etiam creditorum defuncti.

XVII.

Item
est de vsu, & consuetudine in Maioricis, quod Mancipia seu
Scriptores qui notantur (notantnr) cum Notarijs recipiunt, &
recipere possunt, & consueuerunt instrumenta; Demptis
Testamentis, & Codicilis, & alios contractus, qui, & quae
occurrunt per genus fiendos, & fienda per Notarios cum quibus
notantur dum tamen talis Iuuenis Scriptor sit iuratus, &
subrogatus Notarijs cum quibus morantur, & quod sit iam notus
ipsi Notario.

XVIII.

Item
si aliquis forensis obligetur in Curia Baiuli Maioricarum, vel
in Curia Vicarij, ut pluries accidit, in Curia Vicarij Forensis,
(Vaguer, Veguer de fora, de la part forana) seu in Curia
domini Gubernationis, quae olim dicebatur Locumtenentis, licet aliás
non submisserit se foro
sub quo ex praedictis, & suo foro non renunciauerit in Ciuitate
si ibi inveniatur, & coram, vel sub examine Iudicis illius Curiae
se in qua obligaverit, & si obligatus fuerit sub pena
missionum: & expensarum, (mesions, missions, &
despeses) ludex ille sub cuius examen obligatus fuerit mittit vel
dirigit litteras suas, & etiam Sagionem Baiulo sub cuius
Baiulo talis forensis moratur, vel est domiciliatus mandando ipsi
Baiulo, vel ipsum requirendo ut executionem faciat de illo obligato,
de eo in quo obligatus existat.

XVIIII.

Item
si aliquis forensis obligatus existat cum Instrumento facto ex
quocunque contractu etiam celebrato in Maioric. si reperiatur in
Ciuitate potest emparari ad iustitiam sui creditoris
de mandato Baiuli Maioric. & talis obligatus potest conueniri
coram Baiulo ex quo contractus, vel instrumentum ipsius contractus
celebratus, vel celebratum fuit in ciuitate
Maioric.

XX.

Item
si aliquis forensis obligatus, vt praesertim cum Iudiciali
obligatione, & seruus ipsius obligati, vel bestia sua inueniatur
in Ciuitate, potest emparari per creditorem, si tamen Dominus
rerum obligatus interfuerit in Ciuitate alias non Aliae vero res
dicti obligati inuentae in Ciuitate possunt emparari etiam in eius
absentia.

XXI.

Item
si aliquis forensis obligatus inuentus fuerit in Ciuitate cum
Iudiciali obligatione, vel alia quacunq; si fuerit in Ciuitate pro
negotijs communibus suae Parrochiae si de hoc Iurati fecerint fidem
non potest emparari in Ciuitate in illa vice.

XXII.

Item
sententia potest publicari per Notarium, vel Scriptorem etiam sine
praesentia Iudicis.

XXIII.

Item:
si aliquis receperit procurationem absentis ab Insula tenetur
ad expensas salarij Iudicis & scripturarum pro sua parte. Nisi
Dominus principalis cauerit parti aduersae pro expensis.

XXIIII.

Item
si merces vel aliae res emptae reperiantur penes emptorem venditor
est potior in illis quam aliquis alius pro pretio rei venditae.

XXV.

Item
si aliquis fuerit obligatus pluribus Creditoribus, & maior pars
creditorum fecerit gratiam elongamenti tali debitori, quod de
consuetudine Maioric. alij creditores minores in numero & in
debito habeant stare gratiae concessae per partem creditorum in
cumulo debiti, & in numero personarum.

XXVI.

Item
si aliquis Emphiteota cessauerit soluere censum quem facere tenetur
pro re emphiteoticali etiam pro triginta, vel quadraginta Annos, quod
talis res emphiteoticalis, non cadat in commissum de consuetudine
vsu, & obseruantia Maioric. ac etiam de permissu Regio, sed talis
Emphiteita habet soluere censum cessatum, & remanet securus in
dicta re Emphiteotecali.
XXVII.

Item
si aliquis denunciauerit aliquem de aliquo crimine, & persequutus
fuerit contra delatum tenetur soluere medietatem expensarum factarum
in dicta denuntiatione.

DE VENDITIONE SERVl
MORBOSI.
XXVIII.

Item
si aliquis vendiderit aliquem Seruum morbosum, & infra
annum fuerit inventum, quod talis Seruiis sit in reddibitione, quod
probato vitio, & morbo talis serui quod venditor habet recuperare
talem seruum morbosum, & restituere pretium emptori:
posito quod non fuerit probatum quod in primi Domini posse vitium
habuerit.

XXVIIII.

Item
si aliquis petierit longinquam dilationem vltra marinam in continenti
lapso tempore dilationis, pars quae non produxit testes infra
dilationem longinquam, habet soluere poenam
duorum solidorum in continenti fit executio, nisi ostenderit iustam
causam execusationis sed tamen si appellatio interuenerit,
recipitur appellatio; sed sit executio in continenti (data tamen
fideiussoria cautione) si contrarium iudicetur.

POST
quam die Lunae Tertio Kalendis Martij Anno Domini M. C
CC. XXXXV
(1345). Exorta materia questionum, in Maioric. Curijs de
infrascriptis contentis in stylo suo ordinatione infrascripta, &
fuisset per partes allegatum inter quas ipsae questiones vertebantur
mos, consuetudo, stilus, & obseruantia Curiarum praedictarum,
obtenta diutius in ipsis Curijs de eisdem. Hocquae ad auditum
Honorabilis viri Domini Phillippi Boils, Militis Consiliarij
lllustrissimi Domini Regis Aragonum antedicti, reformatorisque
ac Regentis Gubernationem totius Regni Maioric pro eo de
Domino Rege clamore ipsarum partium litigantium peruenisset ipse,
Honor. Dominus reformator pro celeri fine imponendo controuertijs
praedictis, & ne a modo inter aliquos alios, de similibus posset
in futurum debitum seu questio suboriri, congregari, ac vocari fecit
maiorem partem Iurisperitorum, Notariorum, ac causidicorum, qui in
dictis Curijs fuerunt practicando diutissime conuersati, aliqui per
decem annos, aliqui per xx. aliqui per xxx. aliqui per xxxx. &
tempore etiam ampliori coram cuius Vener. Consilio scilicet Arnaldo
Assessor dicti Honor. Reformatoris nec non, & cum Vener. Petro
Rubei, Guillermo Valenti. & Francisco de
portello Consiliariis Regis, legi & exponi fecit punctam
ipsarum questionum praesentibus aduocatis partium ipsarum, quatenus
de ipsis per partes erat mos; consuetudo, stilus, & obseruantia
ut praedictum est; allegata: tandem reperit contenta in Ordinatione
sequentis scripturae fuisse diuitissime in praedictis Curijs
obseruata, & obtenta diuersis, ac pluribus in contradictorio
iuditio, & etiam de more, consuetudine, stilo, & obseruantia
Curiarum Maioric. praedictarum, quare ea mandauit redigi in scriptis
& addi Ordinationi praedictorum stylorum, ac consuetudinum, vt
admodo ad ipsam scripturam si casus se obtulerit recurratur.

QVOD
SI ALIQVIS EMERIT REM ALlQVAM

in
Curia, & non soluerit praetium debet captus
detineri.

XXX.

Item
de vsu, more, stylo, obseruantia, & consuetudine Curiarum
Maioricarum; est quod emptores alicuius rei mobilis vel immobilis per
Curiam venditae, compelluntur deponere; & soluere pretium rei
emptae in posse Curiae, seu tabulae depositorum Curiae, & ad hoc
compelluntur per Curiam infra breue spacium temporis Iudicis arbitrio
moderandum, antequam adipiscatur, seu inducatur in possessionem
ipsius rei emptae. Quo pretio deposito, vt dictum est, per emptorem
in continenti omni exceptione, cessante, & ex causa, ipse emptor
poni-nitur in corporalem possessionem per Curiam rei emptae.

Nec
si aliquis ex creditoribus rei venditae seu in re ipsa, vel pretio se
ius habere pretendentibus, hipotechae contradixerit, non potest Curia
aliquem priuatum depositarium eligere pretij nec habere ipsum pretium
pro deposito, nisi ut praedicitur deponatur. Et si ille qui á Curia,
vt predictum est, emit infra tempus sibi per Curiam assignatum non
fecerit depositum pretij rei emptae: res eadem vendita, mox per
aliquos dies Iudicis arbitrio subhastetur, & vendatur plus pretij
offerenti, & si minus repertum fuerit in re ipsa precio, pro quo
eam emerat tamdiu detineatur captus in carcere donec supleuerit
quantitatem quae deficiat (déficit; falta) de numero praetij
quod ipse emptor obtulerit se daturum. Quae si quidem ommia
supradicta dictus Honor. Reformator iussit habita deliberatione cum
Honor. eius Assessore, & consiliarijs in presenti libro inseri, &
scribi ad habendam memoriam rei gestae. Cum super infrascripta
consuetudine nouiter in iuditio allegata fuisset inter aliquos
negantes dictam consuetudinem, & alios ipsam esse affirmantes
diceptatio, & pars affirmans vellet admitti ad probandum eandem &
secundum ordinationem factam per Nobilem Arnaldum de Arilo
dudum Gubernatorem Regni Maioric. nulla cosuetudo
admitti debeat ad probandum, prius quam per Gubernatorem Maioric.
cum suo Consilio fuerit deliberatum: an talis consuetudo sit
rationabilis, & ad probandum debeat admitti. Propterea die Lunae
xxij. mensis Martij Anno a Natiuitate Domini M. ccc. Lxxviij. (1378)
Honorab. Dominus Franciscus Ça garriga Miles Gubernator Regni
Maioric. ad instantiam allegantium dictam consuetudinem esse pro
scienda veritate infrascriptorum conuocari, & ante sui
praesemtiam venire iussit Vener. Iuratos Maioric. & aliquos legum
Doctores Iuriperitos Notarios, & causidicos, qui
diutius in Curiis Maioric. fuerunt conuersati, & etiam plures
alios tam Milites quam Ciues, & Mercatores Regni Maioric. quorum
numerus excedebat sexaginta, & tandem auditis, & allegatis
hinc inde & ibidem informatione de eisdem recepta reperiit
consuetudinem infrascriptam fuisse pluribus attentis rationibilem, &
iuxta assertionem plurium. qui ibidem erant diuturnis, & longis
temporibus in Regno Maioricarum obseruatis tam in
iuditijs, quam extra, nullo autem eorum, qui in dicto Consilio
interfuerunt contradicente, quin dicta consuetudo rationabilis
haberetur, igitur ad suplicationem dictorum Vener. Iuratorum mandauit
ipsam consuetudinem in scriptis redigi & alijs consuetudinibus, &
stylis in scriptis redactis addi in hunc qui sequitur modum.

XXXI.
De
vsu, & consuetudine longeuis Temporibus in Maior.

obseruatis
existit quod si aliquis negauerit, se scripsisse aliquam scripturam &
pars alia voluerit probare ipsum eam scripturam fescisse, &
scripsisse, quod ad hoc probandum admittitur tam per testes, quam per
comprobationem litterarum aliarum illius, qui negat se dictum
scripturam fecyse non obstante quod in dictis scripturis non fuerint
testes subscripti; ac etiam per quascunque alias probationes per quas
possit rei veritas apparere.

SVPER
ABREVIANDIS LITIBVS.

Asso
es trallat faelment pres de vn Capitol Real, lo
qual ensemps ab altres Capitols Reals, foren atorgats
per lo Señor Rey en Valé. (Valencia) á xviij
de Desembre del Añy de la Natiuitat del Señor M. ccc. lxxxxij.
(1392) a suplicacio dels missatges (missatgers)
de Mallorca. Lo qual Capitol es del tenor (deltenor) seguent.

XXXII.

ITEM
com molts plets de vn temps ensa se menen en la
dita Ciutat é Regne malitiosament, é per longas dilacions
contraforma, é intencio de las Franchesas, Priuilegis,
é bons vsos del dit Regne, per ço
a tolre masions, é traballs, discensions, é molts
altres inconueniens, qui per aço seguir sa
podan prouehym, é ordenam, que tots plets é questions
quis menen, é de açi auant se menaran en la
dita Ciutat, é Regne deguen, é hayen esser finits á determinats
dins lo temps, ó terminis en las dites Franchesas
é priuilegis contenguts é expressats: E com per aquells pus
prestament fer se pora. E
que los officials, e
Iutges deuant los
quals los dits plets
se menen ó menaran
no admeten malitias
diffugis,
ó vanes excepcions dels pledetians:
ans determinen los
dits plets breument summariament, é de pla, tota figure
de iuy a part posada,
solament la veritat del fet attessa,
los terminis empero
de las ditas
Franqueses obseruats. E com alguns menen souint
plets iniusts,
é fatigant las parts á ells contrarias, de
missions é de treballs confiantse, que en la primera instantia
segons vs, (vel potius abus) de la terra, no seran condemnats en
missions: provehym, é ordenam, que aquell qui sera vensut en
qualseuol plet sia al vencedor condemnat en las missions tambe
en la primera com en las altres instancias: Si donchs
a cónaxensa del oficial, ó Iutge deuant quis menará lo dit
plet, no hauria euident iusta causa de pledetjar. E mes auant
que aquell quis clamará de mes quantitat, que en veritat nos
trobará, que li sia deguda apres que sera caygut del plet pach quint
á nos, e nostre Fisch per calumnia de quantitat mes de dret de
demanada, axi
com aquell qui negue, ço que deu, lo pague apres que es condemnat;
com per aquesta manere sia millor seruada egualtat:
Iat sia lo contrari fins are se sia (sesia)
practicat.

ADVENIENTE
autem die Veneris xvij. Septembris Anno a Natiuitate Domini M. cccc.
xxx. Iiij. (1434) Antonius Bassoni virgarius
Curiae Gubernationis Maioric. veniens ad hanc
Curiam Baiuliae Maior. obtulit & presentauit Iacobo Gorts
Notario, & eandem Curiam Regenti stylum infrascriptum mandans
inde ex parte Domini Ioannis de Faro Militis Locumtenentis
Gubernationis Regni Maioric; quatenus per eundem Scribam atq;
Regentem continueretur, & poneretur in scriptis cum aliis
presentis Curiae stylis in presenti Ciuitate, & Regno Vsitatis
cuius quidem styli, & eius prouisionis tenores sunt quae
sequntur.

Com
per informacio de quen solament rebuda per nom é per part del Honor.
Lloctinent de Gouernador del Regne de Mallorca apperega clarament
esser stat de molt temps en ça vsitat, que en las Parroquies foranes
de la Isla de Mallorca e en los llochs en los quals personalment no
habiten Notaris continuament los Rectors, e Vicaris com a
sorrogats (subrogats)
de altres Notaris prenen é acostumen de pendre contractes, é fermes
de contractes, per ço Lo dit Honorab. Lloctinent de gouernador hagut
sobre aço á cort é desliberacio ab son Assessor, é ab los Honor.
Iurats de la Vniuersitat, e Regne de Mallor. los quals
informats, é requests per los Sindichs de les parts foranes han feta
instancia e requesta, que per interesser del be publich la dita
consuetud, obseruança é vs sien seruats de aqui hauant, é
en los presents scrits reduhits: prouehex e mana que de aquihauant
per qualseuol contracta é fer mes fets, é fehadors en
la forma de sus dita, sien seruats los dits vs é consuetut per tots,
é qualseuol officials de Mallorca; manant aquell esser reduhyt, é
aiustat ab los altres estyls, é Ordinacions: per ço que per
alguns ignorancia nos pugue allegar de las dites
coses: mana no res meñys lo dit styl é
las coses en aquell contingudes als dits officials é a llurs
Escrivans esser intimades é manifestades é en llurs llibres
insertades, é reduhydes. Cuiusquidem styli tenor talis est.

XXXIII.
Item
est de consuetudine Maioric. á longo tempore citra obseruata, quod
Rectores, & Vicarij Ecclesiarum Parrochiarum forensium in locis
potissimem forensibus in quibus abest continuus incolatus seu
residentia Notariorum, recipiunt firmas contrahentium tam in
Ciuitate, quam in dictis Parrochijs forensibus nomine Notariorum
tales contractus recipientium, ex commissione ipsius Rectoribus, &
Vicarijs literatis per dictos Notarios facta, & talibus
contractibus statur & adhibetur plena fides ac si dictae firmae
contrahentium receptae fuissent per Notarios publicos seu eorum
subrogatos.

QVOD
FIAT IVRIS FIRMA AB VTRAQVE PARTE.

XXXIIII.

Item
que ningu dels Balles, Vaguers, Consuls, de la mar é altres
officials, Escriuans de las Corts, no gozen rebre clam (clá)
supplicacions, ó en altre manera demandes. Vlles, que sia
ordinaria, ó extraordinaria, ó summaria, ó de scrits, ó de
paraula conuenint, ó renunciant, si primerament lo demanant no ferme
dret en poder de la Cort segons francheza de Mallorca ni
despuys rebre alguna resposta de paraule ni de escrits si
lo demanant ans de totes coses no ferma dret ó
atorga axi q lo procehyment apres q aytal
clam supplicacio, ó demanda sera fete si aqll demanant ferm
dret e lo damanant atorch e ferm e de totes aytals
coses, se fasse scriptura en tal mamera (manera,
res que vore en la gatera, o gatina: borrachera; d´una gatera me vaig casar, Tomeu Penya, segons estos escrits, Peñya) quels
exactors ó cullidors dels drets Fiscals puguen totes les
firmes, que fetes hauer e deguen aconseguir lo quint, é aço sots
pena de pagar los emoluments que al Señor Rey se pertañen.

Item
xxij. die mensis Martij, Anno a Natiuitate Domini M. ccc. lj. (1351)
comparuit Martinus de Burnau Virgarius Curiae
Gubernationis Maioric. & obtulit seu presentauit Vener. Baiulo
Maioric. Ordinationem sequentem.

QVE
AQVELLS CONTRE LOS QVALS ES POSADA

demanda
responguen dins un iorn

XXXV.

Mane
lo Noble Señor en Gilabert de Centelles
Gouernador del Regne de Mallorca al Veguer de la Ciutat é al Balle,
é Veguer de fore, que en tots clams, que seran posats en
llurs Corts estiguen aquells contre los quals seran
posats á respondre dretament atorgant, ó afermant dret precisament,
e sens tot alongament, é contradictio dins espay
de vn iorn, toca appellacio remoguda.

DIE
Iouis sexta mensis Aprilis Anno a Natiuitate Domini M. ccc.
xxx. (1330) Honor. Ioannes Aymerich Miles Consiliarius
Domini Regis Gubernator Generalis Regni Maioric.

visa
supplicatione praesentata per Venerabilem Ioannem (con
nnn) de Torrissella Domicellum (donzell; doncel)
& informatione super contentis in eadem supplicatione recepta
maturius cum suo Vener. Assessore, & aliis pluribus Iure
peritis presentis Ciuitatis ex sua prouisione ordinauit quod
stylus seu consuetudo, qui nunc in Curiis obseruatur, redigatur in
scriptis, & obseruetur de coetero in Curiis sicque de coetero non
opporteat ipsum seu ipsam per testes nec alias, nisi sola eius
ostensione probari, cuiusquidem styli
seu consuetudinis, tenor est huiusmodi serie.

XXXVI.

ITEM
de consuetudine Maioricis est, & ita fuit obtentum in Curia
Gubernationis Maioric. quod Inuentarijs, & repertorijs confectis
per Tutores seu Curatores, vel alios quosvis bonorum alienorum
administratores datur plena fides, & obtinent roboris firmitatem,
posito quod ipsa inuentaria seu repertoria non fuerunt per haeredes
seu alios ad quos bona ipsa pertinent confirmata, & roborata.

In
quodam originali processu in Curia Gubernationis Maioric. incepto,
vigore supplicationis praesentate ex parte Honorabilium
Iurisperitorum, & discretorum Notariorum Ciuitatis Maioric. sub
die Lunae prima mensis Septembris Anno a Natiuitate Domini M. cccc.
xxij. (1422) est correctio xxxxij. Capituli ex Capitulis
nouarum Ordinationum quod incipit: Item in sententijs omnibus
Ciuilibus, & Criminalibus concordandis &c. ratione salariorun
procerum interuenientium, vt procerum in sententijs proferendis quae
correctio fuit facta per Honorabilem Dominum Locumtenentem in fine
dicti processus originalis ut sequitur.

POST
praedicta autem die Lunae xj. mensis Martij Anno Domini M. cccc.
xxxvij. (1437) Honor. Bernardus de Lupiano Miles
Consiliarius Illustrissimi Domini Regis Locumtenens,

Honorabilis
Berengarij de Vlmis (Berenguer Dolms, de Olms, Oms, ulmus,
olmo, olmos) Militis Consiliarij Domini Regis ante dicti; de
Consilio Honor. Ioannis de Copons eius Assessoris
fecit prouisionem sequentem super praedictis.

HONORABILIS Bernardus de
Lupiano Miles Locumtenens multum Honorabilis Berengarij de Vlmis
Militis Gubernatoris Regni Maioric. visa supplicatione facta &
praesentata per dictos Venerabiles ac Discretos Rectores: tam
Iurisperitorum quam Notarioum huius Ciuitatis Maioric. coram dicto
Honor. Ioanne de Faro (des Far, dez Far), é Vener.
martino de Brullio Legum Doctore eius Assessore, &
visa prouisione per ipsos facta in pede eiusdem supplicationis de
faciendo recipi, dictam informationem super contentis in ipsa
supplicatione, nec non visa dicta informatione inde recepta quadam
summaria informatione inde etiam fieri recepta verbo per Notarium &
Scribam presentis causae, Gubernationis, tam a dicto Venerabili
Martino de Brullio quam a dicto Bartolomeo Pisani,
Notario; seu Scriptore; seu vno tunch ex Scriptoribus dictae Curiae,
qui dictam informationem ex dicta Curia, mandato, & prouisione
dicti Honor. Locumtenentis seu dicti eius tunc Assessoris recepit, &
in dictis scripturis continuavit, necnon, & super prouisione in
scriptis facta in quadam papiri cedula manu dicti Venerabilis
Martini de Brullio iam tunch facta, vt patet per ipsum, qui
fatetur illam fecyse, & etiam per dictum Scriptorem, fuisse
publicatam, & testificatam vt per ipsum scriptorem fuit
fides facta continentem in effectu dictum vsum, & consuetudinem,
fore, & esse seruandos, ac debere seruari scilicet, quod ut per
dictam informationem in scriptis receptam, & redactam seruentur
contenta in dicta supplicatione. Sed quia dicta cedula in qua erat
dicta prousio continuata non inuenitur ad presens quia fuerat tradita
per dictum Scriptorem quia dictam prouisionem, & in ea contenta
publicauit Discreto Bartholomeo Gil Notario Maioric. tunch in
humanis agenti, & Regenti dictam Scribaniam dicti Gubernatoris,
ut illam continuari faceret, in dictis actis, & processu dicte
supplicationis, & registrari, qua per quisita diligencia minime
potuit inueniri. Ideo sequentem dictam informationem tam in scriptis
redactam, quam, & illam, quae fuit tunch recepta a Venerabili
Martino de Brulio, & ab Scriptore siue Notario, qui illam
tunch in scriptis reduxit, & provisionem praedictam, quae inde vt
praedicitur facta fuit publicauerat, & testificauerat in dicta
supplicatione. Prouidit igitur nunch, pro tunch, & e conuerso, &
decreuit ac declarat de consilio Vener. Ioannis de Copons Legum
Doctoris Assessoris sui dictos vsum, & consuetudinem fore
seruandos, tam pro praeterito tempore, quam etiam praesenti, ac
futuro, tot, & eadem debere habere quoscunque tam iurisperitorum,
quam Notariorum Proceres, qui interueniunt in aliquibus causis ad
consulendum & concordandum, & ferendum quascunque sententias
in deferendas, & quae latae fuetint seu ferentur de eorum salario
inter omnes quantum Iudices in dictis pro eorum salarijs debeant
habere pro ipsis sententijs per eos ferendis. Mandans dictus Honor.
Locumtenens hanc prouisionem in pede dicti processus dictae
supplicationis inseri, & continuari ac redigi in scriptis, &
ab inde haberi pro vsu, & consuetudine in quibuscunque
Curiis Ciuitatis Maioric:

STYLUS
HABENS, QVOD LATIS TRIBVS SENTENTIIS
diffinitiuis exequatur
vltima.
XXXVIII.

Item
si aliquis post res Sententias diffinitiuas latas dicat Sententiam
esse nullam, non obstante dicta nullitate, mandetur vltima sententia
executjoni, praestita satisdatione per actorem de restituendis his
quae sibi per Sententiam tradentur, si Sententia nulla appareat, &
postea audiatur, & examinetur causa nullitatis.

DE
TESTAMENTIS.

XXXVIIII.

RVRSVS
omne Testamentum valeat, & teneat in suis partibus vniuersis non
obstante solemnitate Iuris, aut quauis alia solemnitate ommissa. Dum
tamen haeres sit capax qui
eodem testamento fuerit institutus.

XXXX.

RETVLIT
Sanctius de Result nuntius Nobilis Domini Arnaldi de Arillo
Gubernatoris Regni Maioric. & Insularum eidem adiacentium missus
ex partee eius mandauit Domino Vicario, quod super querimonijs
quae expositae fuerunt eos directe, & pure concedendo, firmando,
& rei per excepciones, ac rationes responderint querimonijs, quae
claré non testantur concedere, vel affirmare non recipiantur tales
responsiones.

XXXXI.

MANDAVIT
etiam quod si super talibus emissa fuerit appellatio, quod non
recipiatur. Quin haec omnibus appellationibus pro vt dictus Sancius
retulit. Haec omnia ex parte dicti Nobilis Domini Gubernatoris.

QVOD
VENDITIONES BONORVM TAM

mobilium,
quam immobilium per Curiam factae, valeant,

&
emptores in perpetuum sint securi.

QVIA
rei experiencia in agendis rebus efficax est, & magistra idcirco.
Nos Sancius Dei gratia Rex Maioric. Comes
Rossilionis, & Ceritaniae, ac Dominus montis Pesulani
vtilitatibus Nostrae Reipublicae & subditorum
nostrorum intendentes libenter, quia multiplicatione litium sepissimé
oprimuntur: vtrique. Edicto proposito statuimus quod in Ciuitate,
& Regno Maioric. & Insulis adiacentibus ipsi Regno ab
interloquutorijs, quae feruntur in causis Ciuilibus ante
diffinitiuae Sententiae tempus non nisi semel vlterius appelletur,
nisi interloquutoria (interloquutotia) talis esset quae
decisionem negotij principalis
absorberet, vel per quam in principali praeiuditium pateretur,
taliter quod non posset reparari grauamen per appellationis Iudicem a
diffinitiua sententia interjectae. In quibus casibus possit amplius,
modo tamen debito, appellari. Vsum abusum ab olim in Curijs
obseruatum, scilicet, quod nedum semel sed pluries super
interloquutoriis indifferenter admittebanrur appellationes
penitus resecantes.

Super
causis vero Criminalibus ab interloquutorijs, quae feruntur ut super
aliquo torquédo possit apellari dum taxat.

Coeterum
erroneum vsum in Curijs diutissime vsitatum omnino euellentes;
Statuimus, & Ordinamus: vt cum quis de alio conquereretur de
paecunia, vel alia quacunque re, etiam immobili causam in prima
querimonia apprimere teneatur quare id petit, vel sibi petenti
debetur: nec vocatus per illum sic conquerentem respondere dictae
querimoniae antea teneatur quam fuerit causa expressa per ipsum
petentem scilicet mutui, vel commodati aut alia quauis causa.

Postremum
vero, quia ea quae per Curiam exequuntur, & fiunt per modum
executionis praesumi debent iusti, legittimé facta fore.

Idcirco
Nos Sancius (Sácius) Dei gratia Rex antedictus
edicimus nostro statuto perpetuo valituro, quod omnes
venditiones, insolutum dationes, & coetera alienationes mobilium,
& Immobilium rerum factee, & faciendae iustis causis per
Curiam, in Ciuitate & Regno Maioric. & Insulis supradictis
(dummodo in illis alienandis fuerit debita, & consueta Iuris
solemnitas obseruata) gaudeant perpetua firmitate, &
inperpetuum inuiolabilter obseruentur:
Nec aduersus eas illi contra quos factae fuerint pro executione
Iustitiae, vel successores illorum admittantur vel audiantur ad
restituendum, vel infringendum, aut plus praetium
modo quocunque supplendum, vel alias quoquo modo, quia tales
venditiones, aut alienationes volumus, & statuimus inconcussas
manere, ut emptores perpetuo sint securi. Mandamus itaque Baiulis,
Vicarijs, Procuratoribus, & alijs maioribus officialibus nostris,
& nostrorum praesentibus, & futuris, in Regno, & Insulis
supradictis quatenus nostra, haec edicta, statuta, & Ordinationes
ac omnia, & singula supradicta firma habeant, & obseruent, &
faciant ab omnibus firmiter, & inuiolabiliter in perpetuum
obseruari, & ea in libris Curiarum conscribi ad memoriam
sempiternam. Dat. in Ciuit. Maioric. vi. Kalendis Martij. Anno a
Natiuitate Domini M. CCC. XXI. (1321) Constat de subscriptione
decimae lineae vbi dicitur exprimere teneatur.

SVPER
REPETIONE DOTIS QVANDO

Mariti
vergunt ad inopiam.

PETRVS
Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae, Maioricarum,
Sardinie & Corcicae, Comesque Barchinonae
Rocilionis, ac Ceritaniae, dilecto, & fidelibus Gubernatori
Regni Maioric. Baiulis, Vicarijs, coeterisque officialibus nostris
per Ciuitatem, & Regnum Maioricarum constitutis
praesentibus, & futuris, ad quos praesentes, peruenerint vel ad
eorum loca, tenentibus salutem, & dilectionem. Vt sic
plurimorum relatione fidedigna percepimus, quod in dicto Regno quidam
abusus fuit introductus, & per patientiam aliquorum obseruatus,
quod mulieres, quae volunt repetere dotes suas ab earum
viris ad inopiam mole creditorum, vel aliás deductis,
& postea facta dicta repetitione petunt pro predicta earum dote,
& iuribus bona eorum Virorum eis hypotechari, vel
hypotecham sibi dari coram eorum Ordinario comparentes facta
repetitione dotis praedictae requirunt, quod bona suorum Maritorum
pro hypotecha tenenda, & possidenda per ipsas pro dote, &
sponsalitio ac alijs earum iuribus sibi tradantur, & eo
tunch Ordinarius ipse duos vel tres homines loci vbi ipse Ordinarius
praesidet in extimatores dictorum bonorum ducit destinandos, & ex
post per ipsos facta dicta extimatione bonorum praedictorum,
Ordinarius ipse dicta bona tradit ipsis Vxoribus pro
estimatione supradicta per ipsas pro hypotheca tenenda &
possidenda. Cum autem creditores tam Christiani, quam Iudei
dictorum bonorum eorum virorum quibus pro diuersis debitis,
quae ipse vir contraxit, sibi obligata consistunt, requirunt
pro dictis suis debitis contra dictum virum debitorem bonaq; sua
fieri executionem procedunt eo tunc, & denegatur via agendi
eisdem. Nam asseritur dictas ex quo dicta bona tradita fuerunt eis
stimata hipotheca ut praesertur ad dictorum solutionem minimé
teneri nec ipsam a possessione dictorum bonorum debere aliquatenus
priuari. Ex quibus damna plurima tam nobis nostrisq; iuribus quam
dictis creditoribus euenerunt, & incessanter deueniunt, vt ex
sequentibus potest colligi manifesté; quia si creditores
dictorum virorum vocarentur, sicut fieri debet in dicta repetitione,
& viderent dictam estimationem fore iustam & factam esse pro
minore praetio, quam valerent bona praedicta pro eorum debitis
recuperandis idem creditores dotem, & alia Iura dictarum Mulierum
eisem forsitan persoluerent, & tunc venirent dicta bona
exequenda, seu ponenda in executionem & vendenda postea plus
offerenti, & eorum praetia inter creditores ipsorum iuxta
prioritatem temporis, & iuris potioritatem distribuenda. Qui
quidem modus, & forma similiter seruatur Iure petitionibus dotium
fiendis per vxores post mortem eorum
contra haeredes ipsorum virorum seu tutores, & Curatores ipsorum
& eo tunc tertium, & alia iura nobis de, & pro huiusmodi
venditionibus spectarent. Huiusmodi autem fraudibus
prouidere volentes habito super his maturo, & digesti consilio;
Volumus, prouidemus, & Ordinamus vobisq; dicimus, & mandamus
(se lee mandamas) de certa scientia, & expraesse sub poena mille
florenorum auri a vobis, & quolibet vestrum si contrarium
feceritis, habendorum nostroq; erario applicandorum, quatenus ad
instantiam dictorum Creditorum, seu aliquorum fece-(salto página)-ex
eis, vel procuratoris Iurium & reditum nostrorum in dicto Regno,
& toties quoties inde fueritis requisiti voce praeconia in
Ciuitate Maioric. & in locis vbi praesidetis proclamari faciatis,
quod die certa, vestro praefingenda arbitrio, dicti creditores per
se, vel eorum legitimum Procuratorem, plena potestate suffultum,
coram vobis compareant, responsum repetitionibus factis, & etiam
faciendis per tales vxores contra eorum viros, vel haeredes, aut
tutores, vel Curatores eorumdem, & alias
audituri: extimationem factam, vel de vestro mandato, vsque nunc pro
hypotheca eorum maritorum eis traditorum. Et si idem creditores coram
vobis obtulerint se extimationem dictorum bonorum in dictis bonis
soluturos, & cum effectu dictis vxoribus de facto tradent
extimationem ipsam, eo casu traditionem per vos factam, sub hypotheca
de dictis bonis iam dictis vxoribus, reuocetis: in dictis quam bonis
ad dictorum creditorum instantiam executionem faciatis: vendendo ea
plus offerentibus, & eorum praetia inter dictos creditores iuxta
temporis prioritatem, & Iuris potioritatem distribuendo. Et haec
per vos fieri volumus, & mandamus in hypothecis factis
vsque in hunc praesentem diem: Pro futuro autem tempore cum requisiti
fueritis per vxores, hypothecas de bonis suorum virorum eis fieri,
modum sequentem seruabitis, & aliter ipsas vxores minimé
audietis: videlicet, quod post factam supplicationem, seu
requisitionem vobis per vxores, quod bona ipsorum virorum pro
hypotheca sibi tradatis; tunc publicem proclamari in loco vbi
praesidebitis, & etiam in dicta Ciuitate Maioricarum faciatis,
sic quod Creditores quicunque, qui credita sua, & alia iura
habeant, in bonis dictorum Maritorum die certa per vos praefigenda,
per se, vel eorum Procuratorem legitimum, plena potestate suffultum
coram, vobis proponendo, se repetitioni fiendae per tales vxores de
earum dotibus, & etiam prouidendo fieri extimationem dictorum
bonorum, compareant, & illa die si creditores, vel eorum aliquis
coram vobis comparuerint facta dicta extimatione obtulerint
se coram vobis exoluere, & de facto prius dictis vxoribus,
si ipsae vxores priores fuerint in tempore, dictis debitoribus
praetium, vel extimationem bonorum praedictorum exoluere,
eo casu; dictis vxoribus primitus dicta extimatione exoluta, bona
supradicta ponatis in encantu, & plus offerentibus
vendatis, praetia eorundem inter Creditores, vt supra dictum est,
distribuendo: vbi vero dicta die creditores iam dicti comparere, vel
comparentes dictam extimationem in dicto casu supra dictis vxoribus
exoluere de facto recusauerint ad hypothecam, vel pro
hypotheca dicta bona ipsis vxoribus tradendum per vos procedi
volumus, & iubmus; per talem enim viam fraudes cessabunt: quae
antea in, & pro dictis hypothecis quotidie commitebantur, &
dictis vxoribus ac creditoribus plenariem satisfaciet Ius quae vobis
inde pertinens, poterimus consequi, & habere. Haec enim quae
supra continentur per vos, & quemlibet vestrum fieri, &
obseruari sine aliqua interpretatione volumus, & iubemus de certa
scientia, & expraessa, & sub poena etiam nostrae gratiae, &
mercedis, quibuscunque prouisionibus seu litteris in contrarium
factis, vel fiendis, quas cum praesenti ex Iustitiae debito,
revocamus: in quantum huic contrariari in aliquo videantur; non
obstantibus vllo modo: abdicantes vobis omnimodam potestatem
contrarium attentandi. Dat. Barchinonae x. die mensis Martij anno á
Natiuitate Domini M. ccc. lxxvij. (1377)

QVOD
MANDATA POENALIA FIERI NON POSSUNT

praeterquam
eo modo obligatis.

SANCHIVS
Dei gratia Rex Maioricarum Comes Rossilionis, &
Ceritaniae & Dominus Montis Pesulani dilecto Vgoni
Detatione Militi Tenenti nostrum locum in Regno Maioric. salutem,
& dilectionem: fideles nostri Guillermus de montessano
(mótessano), & Guillermus Çaragoça Ciues
Maioric. Nuncij ad nos missi per Iuratos, & Vniuersitatem
Maioric. proposuerunt coram nobis conquerendo, quod vos in dictis
plura, & diversa mandata, vtpoté soluendi certo termino
sub certa poena quam nisi compleatur mandatum, nitimini absque
misericordia cere extorqueri: praetendentibus quod talibus poenis
consueuerunt in Regno Maioric. vti, nisi contrahentes ad poena
huiusmodi se obligarunt, quare supplicarunt nobis vt talia mandata
pena- salta página - poenalia mandaremus omnino
constari: vnde ad supplicationem Nuntiorum praedictorum, & in
fauorem Vniuersitatis vobis mandamus quatenus a talibus mandatis, &
indictionibus talium poenarum cessetis, & faciatis, per alios
nostros officiales obtineri, & si quid ratione talium poenarum
extortum reperietis, faciatis restitui. Dat. Auinione viij.
idus Decembris anno a Natiuitase Domini. M. ccc.xvj. (1316)

Infrascriptum
Capitulum est continuatum in Capitulis dudum factis, & firmatis
in Pariagio olim facto per Dominum Regem, & Episcopum
Barchynonae.

QVOD
PARROCHIAE, ET LOCA EPISCOPI

Barchynonae
cum Domino Rege, & ipso Episcopo sint pro indiuiso quoad
lurisdictionem.

PRIMO
videlicet quod omnis iurisdictio Ciuilis, & Criminalis etiam ad
merum, & mixtum Imperium pertinens Parrochiarum, & terminorum
earum, ac locorum omnium quas; & quae dictus Barchynonensis
Episcopus, & etiam Ecclesia Barchynonensis habent &
habere debent in Insula Maioric. tam super habitatoribus
Parrochiarum, & locorum ipsorum quam super extraneis
delinquentibus ibidem, sit ex nunc in antea medio per medium pro
indiuiso inter praefatum Dominum Regem, & suos perpetuo, &
praedictum Episcopum & Ecclesiam Barchinonen. Exceptis
inde dum taxat personis generosis, & Ciuibus Ciuitatis Maioric.
quorum omninium cognitiones, & prouisiones tam super Ciuilibus
quam criminalibus
dictus Dominus Rex sibi, & suis retinet, retentis omnibus
secundis appellatiomibus in cognoscendo & diffiniendo
quorum condemnationes sint dictae communionis seu Pariagij:
sic quod omnes quae sequuntur ex dictis secundis appellationibus,
sint medio per medium inter dictum Dominum Regem. &
Episcopum Barchinon.

FERIAE
MESSIVM DVRANT, A MEDIO MENSIS MAII,

vsq;
per totam mensem Iunij proximé sequentem.

PETRVS
Dei Gratia Rex Aragonum &c. fidelibus nostris Baiulis Locorum
forentium Regni Maioric. praesentibus, & qui pro tempore
fuerint salutem, & gratiam, per Petrum Fenoll, &
Petrum Castellar Nuncios Sindicorum, & proborum hominum
dictorum locorum ad Nos misss fuit nobis humiliter suplicatum, quod
cum ex consuetudine antiqua & Priuilegio speciali eiusdem,
annis singulis tempore missionum concesso scilicet a medio mensis
Maij vsque per totum mensem Iunij tunc proxime sequuturum sint
seriae concessae, &

Sindici
praedictorum proborum hominum pro habendis litteris super ferijs
huiusmodi a Gubernatore dicti Regni teneantur ad dictum Gubernatorem
accedere annuatim, & tam pro litteris, quam pro salario cursorum,
qui portandis dictis litteris habetan destinari conueniant eos
diuersos sumtus subire in ipsorum non modicum damnum, &
interesse: dignaremur sibi super his de opportuno remedio prouidere.
Idcirco huic supplicationi tamquam iustem benigniter annuentes vobis,
& cuilibet vestrum dicimus, & praecipiendo mandamus, quatenus
dictas ferias, annis singulis tempore supradicto indicatis nullo alio
mandato ex pacto. Dat. Caesaraugustae x. die Nouéb. anno
M.ccc.lxxx. (1380)

SOBRE
LAS FERIAS.

LAS
FERIAS DE MESSES DVREN DE XV.

de
Maig, fins per tot lo mes de Iuñy primer vinent.

EN
Francesch Çagarriga Gouer. General de Mallor. als amats
Balles de la Isla de Mallorca fora la Ciutat costituits als
quals las praesents peruindran ó als Lloctinents de aquells
saluts é dilectio, com lo temps de las messes (mies;
siega) sia prop, e per vtilitat
de la cosa publica sia necessari de vegar los homens
per cullir, é estojar los blats, é per
ço es acostumat quascun añy en lo temps deuall contengut de atorgar
ferias dins lo qual los homens vagans
(vacants; vacantes; vacacions, vacassions, vacances, vacaciones)
per la dita raho no deuen esser appellats ni forçats de esser
en iuy per plets, é per ço segons disposicio
de dret ordenam continuament per tota la Isla ferias,
duradoras de xv. del mes de Maig, fins per tot lo mes de Iuñy
primer uinent tantsolament perq; manam a cascu de vos dits Balles,
que las ferias obseruen, obseruar, é tenir fesseu per
lo dit temps; axi que en aquelles no forçeu
ni estringueu ni appelleu en iuy nigu per plets,
ne per clam, ne per execucio de bens per deutes. Exceptam empero, que
en les dites ferias, é llibertat de aquellas no sien
enteses, ne compreses, nes pugua alegrar de aquelles en
Censals, prouisions violaris, dots, salaris, lloguers,
de iornals, deutes Reals, é de la Ciutat, e Vniuersitat de
Mallorc. Dat en Mallorca a v. de Maig Añy de la Natiuitat de
Nostre Señor M.ccc.lxxvij. (1377)