Mostrando las entradas para la consulta forment ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta forment ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 21 de agosto de 2021

4 DE ABRIL.

4 DE ABRIL.


Deliberaciones.

Fou feta deliberacio e conclusio que los CCVIII sachs de forment en los dies passats trobats en poder de Jacobo Vernigalli mercader e presos a mans del General per ço com se dehie esser den Luis Santangell de Valencia sien restituits o la valor de aquell dit forment paguada a Miquel Calvet mercader de Montpeller del qual juxta certa informacio e attes per ell portats es stat vist lo dit forment esser per los advocats de la casa de la Deputacio e de la casa de la present ciutat de Barchinona als quals ere stat remes.
Item que los honorables mossen Johan Comes canonge mossen Johan Colom caveller e Galceran Carbo ciuteda de Barchinona informen lo Senyor Rey dels paguaments fets al senyor don Johan de Beamunt e donen raho a la sua Altesa de les coses fins aci per lo present consell deliberades en respecte del dit don Johan e de les gents darmes que ab ell vingueren al present Principat. E facen les rahons e excepcions quels occorreran per scusar la pagua demanada per lo dit don Johan axi de tres milia florins que diu haver paguats en Castella per traure la dita gent darmes com de certs pehons que diu esser ab ell venguts com entra en lo dit Principat ab la dita gent darmes. E si apuntament algu per lo dit Senyor Rey e per ells sera fet de les dites coses aquell refiren al present consell.
Item que les dites tres persones apunten lo quels parra se dege fer sobre les demandes fetes per mossen labat de Montserrat micer Pere Severtes e mossen Miquel Cardona qui son stats embaxadors del Principat de esser lus paguat ço que dien haver despes en certs lahuts (laúd; llaut, llaút, llaüt, barco típico en el Ebro, Ebre, como en el libro camí de sirga, de Jesús Moncada, nacido en Mequinenza) e o altres fustes quils han portats de Copliure a la present ciutat de Barchinona. E mes apunten ço que demane lo dit micer Severtes per molts processos que per comissio del present consell diu haver regoneguts e relats.
E ço que demane Johan de Vertegui per treballs per ell segons aferme sostenguts per lo dit Principat. E tot lo que circa les coses dessus dites apuntaran refiren al present consell.
Item que los senyors deputats ensemps ab los honorables consellers de Barchinona informen la Magestat del Senyor Rey del stament dels bens dels acuydats e daquelles que revera son en mans e poder del General. E encare de moltes provisions ofertes e promeses per los deputats e consell e mossen Pere de Belloch en nom e per part lur e ab comissio e expressa potestat dels deputats e consell fetes a universitats e singulars persones de alguns dels dits bens. E mes informen la sua Altesa dels altres bens inmobles e mobles rendes e altres coses qui eren dels dits acuydats e no son en mans e poder dels dits deputats. E confiren ab aquella del que sera vist se dege fer dels dits bens de acuydats per servey de la sua Excellencia e benavenir del Principat. E lo apuntament si algu sen fa refiren al present consell.
Item attes que mossen Bernat Gralla deputat com fou elegit en loch de mossen Bernat Castello olim deputat ere a la ciutat de Leyda e la hora que li fou notificada la sua eleccio per sos condeputats ell accepta es mete en altra stat que de primer tenie per raho del ofici de deputat e asseja diverses vegades venir en Barchinona per servir lo dit ofici mas covenc li tornar sen en la dita ciutat de Leyda per no esser pres dels enemichs del dit Principat e considerat que per ell no ha stat de venir mas per la no seguretat dels camins. E attes que encontinent que ell hague acceptat lo dit ofici tots los actes de la deputacio en los quals han esser nomenats los deputats son stats fets ab nominacio sua com a deputat. Per ço fou deliberat e conclos que per sos condeputats de peccunies del General sie paguat lo dit mossen Gralla del dia ença que accepta lo dit ofici de deputat axi com si presencialment hagues servit lo dit ofici.
Item attes que la Magestat del Senyor Rey benaventuradament regnant es presencialment en lo Principat e los castells de Hostalrich e do Montsoriu son forces
tals que dignament deuen star en mans e poder de Sa Altesa fou deliberat e conclos que los dits castells sien liurats al dit Senyor Rey e daciavant stiguen a despeses de la sua cort e no del dit General.

Aprobación posterior de la ciudad.

A V del dit mes de abril los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites deliberacions exceptat que no puxen tractar res que concernesque Juan de Vertegui com lo dit consell hi hage dissentit attes li es stat ja posat per lo dit consell scilenci.
En lo fet de la delliberacio del dit mossen labbat de Muntserrat e altres excep lo del dit Johan de Vertegui lo dit consell elegi les persones seguents.
Ciuteda.
Jacme Genis de Valsecha.
Mercader.
Pere Grau.
Astiste.
Manuel Agusti barber.
Manestral.
Bernat Coll Rabassa sastre.
En lo fet concernent lo senyor don Johan de Beamunt lo dit consell elegi les IIII persones ja en dies passats sobre aço eletes.

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, F.

F.



FAÇ.
v. Hago. (facere : facer : hacer : faire : fer)



FAÇA.
V. Haga.



FAÇA
‘L. Haga el, haga al.



FAÇAN.
v. Hagan.



FAÇAS.
v. Hagas.



FAÇATS.
v. Haced, hagáis.



FAÇEL.
adj. Fiel. (fael, feel; fidel)



FAÇETS.
v. Haced.



FACTURA.
sust. c. Hechura.



FADICH.
adj. Engañado, frustrado.



FADIGAR.
v. modo inf. Reusar, desechar, escasear, frustrar.



FADIGAT.
part. pas. de "fadigat”. Reusado, desechado, escaseado,
frustrado.



FAÉ.
v. Hizo.



FAEDOR.
sust. c. Hacedor.



FAEL.
sust. c. Fiel. - Li fael: los fieles.



FAEM.
v. Hacemos. (fém; fem también es fiemo, estiércol, humus,
fumus
)



FAENT.
v. gerundio de “fer”, far o fayre". Haciendo. (fent; fén;
“aná fén fem”
)



FAENTLI.
v. Haciéndole.



FAEREN.
v. Hicieron. (feren)



FAÉS.
v. Hiciese. (fes; faiguere)



FAHÉS.
V. FAÉS.



FAHIEN.
v. Hacían. (féen; feien, feyen)



FAL.
v. Falta, delinque, yerra; falto, delinco, yerro. (fall)



FA
'L. Hace el, le hace, lo hace.



FALACIA.
sust. c. Engaño, falacia.



FALÇETAT.
sust. c Falsedad.



FALEIX.
v. Faltas, delinques, yerras.



FALIMENT.
sust. c. Culpa, falta, error, falta de una cosa. (falliment)



FALIÓ.
V. FAYLIÓ.



FALIR.
v. modo inf. Faltar, delinquir, errar. (fallir)



FALÍS.
v. Faltase, errase, delinquiese. (faltare, errare, delinquire)



FALIT.
adj. Culpable. (fallit)



FALIT.
part. pas. de "falir”. Faltado, delinquido, errado.



FALO.
v. Lo hace. (lo fa)



FALS.
adj. Falso.



FALSEDAD.
V. FALSETAT.



FALSEJANT.
v. gerundio de "falsejar”. Falseando, con falsedad, con
perfidia, con engaño.



FALSETAT.
sust. c. Falsedad, perfidia.



FALSIA.
sust. c. Falsía, engaño, artimaña.



FALL.
v. Falle, delinque, yerra.



FALLA.
v. Yerra, falta, delinque.



FALLE.
v. Falla, falte; delinque, delinca; yerra, yerre.



FALLE
‘N. Falla en.



FALLENT.
v. gerundio de "fallir”. Faltando, delinquiendo, errando.

FALLESCA. v. Falte, delinca, yerre.



FALLÍ.
v. Faltó, delinquió, erró.



FALLIBILITAT.
sust. c. Culpabilidad.



FALLIDA.
sust. c. Falta, culpa, error.



FALLIMEN.
V. FALIMENT.



FALLIMENT.
V. FALIMENT.



FALLIÓ.
V. FALLIDA. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad
zaragozana?
)



FALLIR.
V. FALIR.



FALLIREN.
v. Faltaron, delinquieron, erraron.



FALLIS.
V. FALÍS.



FALLIT.
part. pas. de "fallir". Faltado, delinquido, errado. - A
veces se usa como sustantivo comun equivalente a culpa, falla, error.



FALLITS.
v. Faltáis, delinquís, erráis.



FALLÓ.
adj. Malo, culpable. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad
zaragozana?
)



FALLOR.
susl. c. Culpa, falta, delito, error.



FAMECH,
adj. Hambriento, famélico. (famolenc, famoleng)



FANLI.
Le hacen. (li fan)



FANTASTIGA,
adj. Fantástica.



FAR.
v. modo inf. Hacer. (fer)



FARÁ
‘L. Hará el, hará al.



FARÁ
‘L VOS. Os lo hará.
FARÁSLI. Le harás. (li farás)
FARÁUS.
Os hará. (us fará; tos fará)



FARAY.
v. Haré. (se pronuncia faré)



FARETS.
v. Haréis.



FARION.
v. Harían. (faríen)



FARLI.
v. Hacerle. (ferli, fer li)



FARLO.
v. Hacerlo. (fer lo, ferlo; fer ho)



FARO.
sust. c. Faro. (far)



FAS.
sust. c. Faz. - En fas; cara a cara, frente a frente. (face
inglés, facebook
)
FA ‘S. Se hace. (es fa, se fa)



FASIA.
Hacia.



FASCIEN.
v. Hacían.
FASLI. Le haces.
FASEN. v. Hago (de ellos). (en
fas - faç, en faig, ne faig, ne fach
)



FASSA.
V. Haga.



FASSION.
V. FASCIEN.



FASTE.
v. Te haces. (te fas, et fas)



FAT.
adj. Necio, fatuo, loco, ignorante, imbécil. (fato)



FASTIG.
sust. c. Fastidio, hastío, disgusto, repugnancia. (fástig,
fástic
)



FATIGAS.
v. Cansas, fatigas.



FATIGUES.
sust. c. pl. Fatigas.



FAY.
v. Hace (fa o fá), haz (fes).



FAX.
sust. c. Carga, peso. (Tiene que ver con feix, fajo, haz,
fascis?
).
(Mas tansolament vos, per qu' eu lo fax
aport,
)



FAYÇO.
sust. c. Facción, fisonomía, forma, figura, imagen, manera. (faysó,
fayçó
)



FAYDIT.
part. pas. de "faydir". Desterrado, proscrito, privado de
una cosa.

https://de.wikipedia.org/wiki/Faydit



FAYIA.
V. FASIA.



FAYLIMENT.
V. FALIMENT.



FAYLIÓ.
V. FALLIDA. (Lo mismo con Fayón, Faió)



FAYLIR.
V. FALIR.



FAYLIT.
V. FALIT.



FAYLITS.
v. Faltáis.



FAYNE.
Haz (de ello); hago (de ello). (faig ne, fach ne, ne faig, ne
fach
)



FAYRE.
V. FAR.



FAYSÓ.
V. FAYÇO.



FAYT.
sust. c. Hecho, empresa, negocio. (fayt, fayts, feyt, feyts :
hechos
)



FAYT,
FAYTA. part. pas. de "far, fer o fayre”. Hecho, hecha. (fet,
feta, fets, fetes
)



FAYTS.
v. Haced, hacéis,



FAYTSLA.
Hacedla. (féula, feula)



FAYTSLO.
v. Hacedlo, haceislo (lo hacéis). (feu ho, féu,
feulo, féulo
)



FAYTSME.
v. Hacedme, haceisme (me hacéis). (feu me, féu me)



FÉ.
V. FAÉ.



FEBLES.
adj. pl. Flébiles, débiles. (flojos)



FEEL.
sust. c. Hiel. (fel, fèl, fél)
FEEL. adj. Fiel. (fael,
faels, feels, Castelldefels, Castell de faels
)



FEENT.
v. gerundio de "fayre o fer". Haciendo. (fent; fen, fén;
anar fent fem
)



FEÉS.
v. Hiciese. (faiguere; faigués, fes)



FEHEN,
v. Hacían. (feen, féen, fayen, faien, etc)



FEL.
V. FEEL.




‘L. v. Hazlo. (fes lo)



FELICITAT.
sust. c. Felicidad. (felissidat)



FLELÓ.
adj. Enojado, descontento.



FELLONIA:
sust. c. Felonía, enojo.



FEM.
v. Hacemos.
FÉ ‘M. v. Hízome. (me hizo; em va fer, me va
fer, me va fé
)



FEMBRA.
sust. c. Hembra, mujer. (fémina; feminista, femenino,
femenina
)



FEMBRE.
V. FEMBRA.



FEMMA,
sust. c. Mujer, hembra.



FENEIX.
v. Fines, acaba, mueres. - Si feneix peccador: si mueres en pecado.



FENÍ.
v. Acabó. (finí)



FENIR.
V. FINIR.



FENIT.
V. FINIT.



FENOLLAR.
sust. c. Campo de hinojo. (fonoll, fenoll; hinojosa)



FENTAMENT.
adv. Disimuladamente, con fingimiento, sin dudar, sin perplejidad,
sin dificultad.



FENYS.
V. Finge, aparenta, da a entender. - Fenys te: te finge, te da a
entender.



FERA.
v. Hiciera. (si yo faiguera; si ella faiguere)



FÉRIA,
sust. c. Feria.



FERIMENT.
sust. c. El acto de herir o de golpear. (ferir : herir; ferida :
herida
)



FERITZ.
v. Herid, herís, arremeted, arremetéis.



FERM.
adj. Firme.



FERMA.
v. Ata. (hace firme; fermar :
firmar, afirmar
)



FERMANÇA.
sust. c. Firmeza, seguridad, garantía.



FERMAR.
v. modo inf. Afirmar, asegurar, fortalecer, atar.



FERMAT.
part. pas. de "fermar". Afirmado, asegurado, fortalecido,
atado.



FERME.
adj. Fuerte, firme.



FERMETAT,
sust. c. Firmeza.



FERRA.
V. FERRE.



FERRAMENTAS.
sust. c. pl. Armas, armaduras. (ferro, ferre, fierro, ferrum,
hierro
)



FERRE.
sust. c. Hierro. - En sentido figurado arma.



FERRERÓ.
Diminutivo del nombre propio Ferrer o Ferrario. (apellido,
Fórnoles
)



FERREY.
v. Desconocemos la significación de este vocablo, como no sea uno de
los tiempos del verbo "ferir”, que equivale a los castellanos
herir, dar con alguna cosa, embestir en una refriega. (Que donçeyl
bon il vostre stòl ferrey
)



FERTE.
v. Hacerte. (fer te, pronunciado ahora “fét”, ferte ballar a tiros)



FERVÓS.
sust. c. Fervor.



FES.
Se hizo, hiciese.



FESÉS.
v. Hiciese. (faigués;
faiguere
)



FESSETS.
v. Hicieseis.



FETS.
v. hacéis, haced. (féu o feu;
fets
: hechos : feyts, fayts
)



FEU,
sust. c. Feudo.



FEU.
v. Haced y otras veces hizo. (ell feu, eyl feu; feu lo que tos
mano
)



FEYLONA,
adj. term. fem. Iracunda, enojada.



FEYT.
sust. c. Hecho. (libre dels feyts)



FEYT.
part. pas. de "fer o far”. Hecho.



FÍ.
sust. c. Fin, final, objeto.



FI.
v. Hice.

FI. adj. Fino, verdadero.



FIANÇA.
sust. c. Fianza, confianza, seguridad, garantía.



FICAT.
part. pas. de "ficar". Hincado (fincado). - Ginoyl
ficat: hincada la rodilla.



FIETS.
v. Fiéis.



FIL.
sust. c. Hijo y también hilo. (fill : hijo; fil : filo : hilo)



FINERAY.
v. Finiré, acabaré.



FINÍ.
v. Concluyó, finió, acabó. (finalizó; murió)



FINIR.
v. modo inf. Acabar, finir, finalizar, concluir. - A veces morir,
p.e: apres lo meu finir: después de mi muerte.



FINIT,
FINIDA. part. pas. de "finir". Acabado, acabada; finido,
finida; concluido, concluida;



finalizado,
finalizada.



FIRAM.
v. Embistamos, arremetamos. (hiramos, de herir)



FIRÉL.
V. Le hiera, le embista, le arremeta.



FIRENT.
v. gerundio de "ferir". Hiriendo, embistiendo,
arremetiendo. (ferint, ferín)



FIRMAMENT.
sust. c. Firmamento.



FIT.
sust. c. Hito. - De fit en fit: de hito en hito (mirar a alguien).



FIU.
v. Hice. (vaig fer, vach fé)



FLAMA.
sust. c. Llama. (fiamma, flamma)



FLOCHA.
sust. c. Copete, penacho.



FLOM.
sust. c. Río. (flumine, flumen, flum)



FÓ.
v. Fue, estuvo, y a veces existió.



FOL.
V. FOLL.




‘L. Fue el.



FOLIA.
sust. c. Locura, extravagancia. (tontería, tontada)



FOLL.
sust. c. Loco, insensato. (tonto, bobo, etc; fool inglés)



FOLLAMENT.
V. FOYLAMENT.



FOLLETAT.
V. FOLIA.



FOLLOR.
v. FOLLA.



FOM.
v. Fuimos.



FÓN.
v. Fue.



FONA.
sust. c. Honda. (fonevol, tipo de catapulta, fona molt gran)



FONTANYES.
sust. c. pl. Fuentes. (fonts, font; fontis, fontem, etc)



FOR.
sust. c. Fuero, justicia, tribunal, ley, uso, manera, curso, precio.

(fur, furs; forum, foris Aragonum)



FORA.
adv. Fuera, excepto.



FORA.
v. Fuera.



FORA
‘L. Fuera el, fuera al, excepto el.



FORA
‘N. Fuera en.



FORAU.
v. Fuerais.



FORÇA.
v. Fuerza, obliga.



FORÇA.
sust. c. Fuerza.



FORÇAR.
v. modo inf. Forzar, obligar.
FORÇAT. part. pas. de "forçar”.
Forzado, obligado.



FORE.
V. FORA.



FORE'
N. Fuera en, estuviera en.
FORENNE. Fueron (de ellos o algunos de
ellos). (ne van anar)
FORES. v. Fueras.



FORMATS.
v. Formáis.



FORMENT.
sust. c. Trigo. (triticum; blat, blatum; forment es el trigo
candeal, algo más tardío. Formentera, Formenta entre Beceite y Fredes, mote formentí, formentina.
)



FORMENT.
adv. Fuertemente, mucho. (fort, fortment)



FORNICAMENT.
sust. c. Fornicación.



FORON.
v. Fueron.



FORS.
adv. Afuera. - De fors: afuera, de afuera. (forastero, foraster,
foragitar
)
FORT. adv. Muy, mucho.



FORT.
adj. Fuerte, esforzado. (forta femenino, esforzada)



FORTMENT.
adv. V. FORMENT.



FORTITUDO.
sust. c. Fortaleza. (virtud)



FOS.
v. Fuese, hubiese.



FOSSAS.
sust. c. pl. Charcos, pantanos.



FOSSETS.
v. Fueseis. (foreu o fóreu)



FOU.
V. FÓN.



FOYL.
V. FOLL.



FOYLAMENT.
adv. Locamente. (tontamente)



FRANCHA.
adj. term. fem. Franca. (francha et libera; franca y libre. Nada
que ver con esa zona de Aragón a la que los catalanistas, franjistes o franchistes llaman franja de Ponent, respecto a Cataluña, la Castilla francesa y después aragonesa. Yo la llamo franja del meucul
).



FRANCHAMENT.
adv. Francamente. (francament)



FRAGIL.
adj. Frágil.



FRANQUEA.
sust. c. Franqueza. (franquesa)



FRANY.
sust. c. Fragmento.



FRARE.
sust. c. Hermano, fraile. (frater; fratello, flare, fraternidad,
etc
)



FRAYRE.
sust. c. Fraile. - Li frayre: los frailes. (los flares)



FRE.
sust. c. Freno, brida.



FRESAR.
v. modo inf. Bordar, recamar, adornar con galones.



FRETURA.
sust. c. Falta. (necesidad)



FRETURAR.
v. modo inf. Faltar, hacer falta.



FRETURÓS.
adj. El que hace falta. (necesario)



FREVOLTAT.
sust. c. Frivolidad, fragilidad, debilidad.



FROMIR.
v. Desconocemos la significación de este vocablo. Quizás equivalga
a los verbos castellanos ordenar, disponer, componer, redactar,
escribir, castigar el estilo, limarle, pulirle, y demás
significaciones del verbo latino formo, formas, formare.



(Ab
esta Art, et fromir Mesclant los començaments,)



FRUCTUOSAS.
adj. pl. Fructíferas. (fructuosas)



FUGIENS.
adj. pl. Fugitivos. (fugitius; fugit; fugire; fugir; Como Carlos
Puigdemont
)



FUGIR.
v. modo inf. Huir.



FUI.
v. Fui.



FUIG.
v. Huye.



FUIST.
v. Fuiste.



FULLA.
sust. c. Hoja.



FULLA
'L. Hoja al.



FUSINA.
sust. c. Quizás equivalga a la palabra castellana confusión.



FUST.
sust. c. Leño, madero. (fusts; barcos; fustes : maderas; fusta :
madera)



FUY.
v. Fui, estuve.



FUYG.
V. FUIG.



FUYST.
V. FUIST.

domingo, 22 de agosto de 2021

21 DE NOVIEMBRE.

21 DE NOVIEMBRE.

Deliberaciones.

Per tots los demont dits fou feta deliberacio e conclusio que la Majestat del Senyor Rey sie suplicada una e moltes vegades per part del present consell li placie provehir a la restauracio de la vila de Cervera e del comdat de Pallars los quals stan en total perdicio per oppressio dels enemichs.
Item que los reverent abbat de Sant Cugat mossen Francesch Çasala caveller e mossen Miquel Cardona ciuteda de Barchinona ensemps ab los senyors deputats façen cara e instancia ab lo Senyor Rey e en altres parts on mester sie per observancia de la sentencia arbitral dada per raho del forment den Luis de Santangell de Valencia la qual en favor del General es stada dada contra Glaudi Galiani mercader de Avinyo qui pretenie lo dit forment esser seu de la qual sentencia arbitral lo dit Glaudi Galiani ha hagut recors en la Audiencia del Senyor Rey e façen totes coses a aço necessaries sens referir.
Item per quant le magnifich mestre racional de la cort del Senyor Rey demane e exhegeix compte a ell esser dat per les persones qui en lo passat han hagut carrech per los deputats e consell de exequtar los bens dels acuydats de tot lo que per aquells es stat administrat e exequtat fou feta deliberacio e conclusio que les dites tres persones elegides vegen totes coses veedores e parlen ab lo dit mestre racional e ab totes altres persones que mester sie. E apunten lo quells semblara se dege fer e ho refiren al present consell.

Item que les dites tres persones elegides ensemps ab los dits senyors deputats facen totes suplicacions instancies e provisions quels semblara se degen e puixen fer per observança de usatges de Barchinona constitucions privilegis comuns e libertats del Principat. Ab aço empero que si coses algunes de importancia occorrien aquelles referen al present consell.
E fetes les conclusions e deliberacions demont dites totes les persones eclesiastiques se apartaren e isqueren de la casa del consell e les restants layques totes conformes faheren conclusio e deliberacio que per part del present consell sie feta pertinent instancia ensemps ab la ciutat de Barchinona axi devant lo Senyor Rey e son vicecanciller com devant altres oficials e persones contre En Galceran Toralles axaloner qui pochs dies ha passats es stat pres a instancia de la dita ciutat e contre tots altres secassos seus. Per ço que sien castigats segons lurs demerits creents les dites persones laiques aço succehir en lahor de Nostre Senyor Deu servici de la Magestat del Senyor Rey utilitat repos e
beavenir de la cosa publica. E que los senyors deputats façen fer la dita instancia al procurador de la casa de la Deputacio e altres persones del present consell segons vist lurs sera.

Aprobación posterior de la ciudad.

Divendres a XXIII del dit mes de noembre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites delliberacions elegint en los fets hon ha eleccio de persones los seguents ciuteda Berenguer Seyol mercader Berenguer Aguilar artiste Valenti Gueralda barber manestral Pere Mascurd marcer.

viernes, 23 de abril de 2021

Sumari, T.

TALLS,
TATXATS.


QVE
tothom, es tengut en pagar Talls, e ques poden fer en certs casos
expressats en la franquesa, comensant. Quoniam vniverse libertates,
en libre den Sant Pera en la 5. carta en la primera columna.


Tots
los qui posehexen en Realench hagen, a contribuir en Talls, es
en dit libre en la sisena carte en la quarta columna, comensa.
Noverint Vniversi.


Que
los Taxats en los Talls no pugan allegar compensacio, ne
sia hoit
qui ve per corregir se fora lo terma prefigit a
correccio, es en libre en cartes 177, en la segona pagina, comensa.
Ioannes Dei gratia.


TERMENS
DE ALCHARIES, E PASTVRES.


De
questions de Termens de Alcharies, e pastures fa mensio la franquese.
comensa. Iacobus, en libre Sant Pera en la 9. carta en la 3. columna.


De
dits Termens de Possessions, e camins, e de Parroquies se fa mensio
en dit libre en cartes 29. en la tercera columna. no es axo
sino que confirma que no pugan forsar a nigu.


Quant
es questio dels dits Termens pettany aquella a conexer als
Balles de les Viles ab los Iurats ensemps, es en dit libre en 91
carta en la tercera e quarta columna.


Que
de les Sentencias dels termens de les Possessions si es
appellat se deu admetre appellatio en quatre casos
contenguts en la franquesa, comensa. Petrus Dei gracia, en libre den
Rossello en cartes 211. 1. pagina.



TRETA
DE FORMENT.


**
(no se ve esta palabra o palabras) habitadors de Mallorques
han liberament treta de 
Forments,
e altres vitualles de
Valencia, e Cataluñya
franquement, e libera, es en libre den Sant Pera a 26.
cartes en la quarta columna, comensa. Circa la fi.


Asso
matex, es en dit libre en cartes 28. en la tercera columna, conensa.
Petrus Dei gratia.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 203. en la segona pagina,
comensa. Pateat Vniversis.


Treta
de forment, vitualles de Tortosa, e de tots los llochs
subiectes al Señyor Rey, es en libre den Rossello en
cartes 210. en la prinera pagina, comensa. Petrus Dei gra.


TESTAMENT,
E TESTMENT DE IVRATS.


Los
Testaments valen no obstants les solemnitats de dret, es en libre den
Sant Pera a 27. cartes en la primera columna entenent empero que lo
Hereu
sia capas, comensa. Rursus &c.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 207. en la primera pagina,
comensa. Pateat Vniversis.


Del
Testament dels Iurats parla lo capitol, en libre de capitols de corts
generals en cartes 104. en la Primera pagina en lo principi, comensa.
Item com antigament.


Los
Testaments ques fan no sien publicats devant los testimonis en libre
den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa. Item
Testamenta.


TVRMENTAT,
TVRMENTS, TORTVRA.


Que
negu sia Turmentat sens Sentencia ab concell de Promens dada e dels
qui hi entrevenien dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa. Pateat Vniversis, y de Asso
matex dispon la franquesa qui, comensa. Nos Ferdinandus en libre den
Sant Pera en cartes 198.


De
Turments, o questions parla la franquesa en libre den Sant Peta en
cartes 138. en lo principi de la *primera pagina, comensa. En
careus
atorgam.


Que
los turmentats sien fets segons franqueses, es en dit libre en cartes
141. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.


Que
en les Tortures han entrevenir dos dels Magnifichs Iurats es en lo
dit libre en cartes 194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes, y
mes en lo Matex libre en cartes 198. comensa. Nos Ferdinandus.


Asso
matex dispon la franquesa Nos Ferdinandus en lo dit libre en cartes
198. en la primera pagina.


Que
no sia algu turmentat sens consell de Promens, e que aquells
entrevengan en dita Tortura, es en libre den Rossello en
cartes 208. en la segona pagina, comensa. Pateat Vniversis.


TAVLA,
E TAVLA DE CAMBI.


De
la taula que han de tenir los Officials mireu en la dictio capitols
de Corts Generals, e quins Officials hi son tinguts, mireu en lo dit lloch.


Que
los Officials qui executan per la Vniversitat aiustats devant
los Iutges de la taula no son tenguts posar lo basto fins, a
Sentencia difinitiva si son comdemnats, es en libre den Sant
Pera en cartes 199. en la segona pagina, comensa Noverint Vniversi.


Que
negu no gos tenir Taula de Cambi ab tapit si la
dita Taula no havia asegurade en poder de la cort, es en libre
den Rossello en cartes 171. en la primera pagina, comensa Sapien
tuyt.


Que
los Ordinaris son tinguts tenir taula, es en libre den Rossello en
cartes 153. en la primera pagina comensa. Pateat Vniversis.
Asso
matex, es en dit libre en cartes 206. comensa. Petrus Dei Gratia en
la I pagina.


Los
Taulers
conegan de tots los Officials passats e que
no sien Impedits per lo Governador en cartes 308. en
libre den Rossello en la I. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


La
Taula Numularia de la Vniversitat de Mallorques
Institucio e capitols de aquella en libre Abello en cartes 135.


Los
Iutges de la Taula sien elegits de les mes Idoneas
persones e haut colloqui ab los Magnifichs
Iurats primerament, es en libre den Rossello en cartes 339. en
la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia.


La
Taula del deposit sia de la Vniversitat de Mallorques al
exemple de Barcelona es en libre den Rossello en cartes 422.
l. pagina, comensa. Nos Martinus.


Los
capitols de la Taula, y creacio de aquells son en lo libre
den Abello
en cartes 135.


TEXIDORS
DE LLANA


Les
Ordinacions, e capitols de Texidors, sien servats, es en libre den
Sant Pera en 82. cartes en la quarta columna, comensa. En Nom de Deu.


TESTIMONIS.


De
Punir falsos Testimonis, es en libre den Sant Pera en cartes 121. en
la primera pagina, comensa. Iacobus Dei gracia.


Que
les deposicions del Testimonis fassen personalment los
Nottaris
de les corts e que nos cometen a Iovens
sino son ben Instruits e doctes, en libre den Abello en car. 90 en la
primera pagina, comensa. Sanctius Dei gratia.


TRESOR.


Los
qui troberan Tresor sia servat lo dret comu, es
en libre den Sant Pera en cartes 137. en la segona pagina, encareus
atorgam. Asso matex troberan en libre den Rossello, en 162.
cartes en la segona pagina.


TRAYCIO.


Si
algu es trobat en Traycio, o en falcia sia Iutiat per
la Cort, e promens, e en continent lo que sera Iutiat mes en
execucio
, es en libre den Sant Pera en cartes 140. en la I.
pagina, comensa. Sapien Tuyt.



TINCTS,
TINCTORES.


Que
Los Tintores de Drap de Llana, e Lli no
habiten en mig de la Ciutat, es en libre den Rossello en 289.
cartes, comensa. Nos Petrus en la primera pagina. (Muy bien
legislado para evitar los malos olores típicos de la tintorería.
Tintar, tincts, tinctores, tintores, tintorers, tintoreros, etc. Lli
: lino, en otros textos antiguos se encuentra “li”.)


TAFFVRARIA.
(tafuraria)


Taffuraria
no pot esser ni en la Carce Real ni en algu
lloch de Mallorques es en libre den Rossello en cartes
297. en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Asso
matex en dit libre en cartes 391. segona pagina, comensa. Nos
Ioannes.


TAXES
DEL SCRIVA DELS CONCOLS Y ALTRES.


Tatxacions
fetes per los Magnifichs Iurats dels Selaris del Scriva
del Consolat, y dels Verguers, y limitacions dels
calculs, y relacions, es en libre extreordinari de
Ramom Lull


Nottari
en Iañi 1540 registades en
la Governacio en libre de Suppor. Del dit dit Añy
comensa. Noverint Vnivers.


Tatxacions
fetes sobre les portades dels Bastaxos, stan continuades en lo
extraotdinari del discret en Perot Genovart
Nottari del Añy. 1543.


Capitol,
y Ordinacions de la Taula en lib. den Abello car. 205.
Taula de la Vniversitat intitucio, y capitols de
aquella en libre den Abello folio 135. 203. y 221.


Tolles,
ni Sindicats no poden resoldres en lo Gran y
General Concell sens el vot de la tersa part dels
consellers de le part Forana folio 86. del licre den
Abello.


Talaies
sien elegides per los Iurats folio 119. pagina 2. del libre
den Abello.