XCV. Reg. n. 1898, fol. 124. 25 oct. 1390.

XCV. 

Reg. n. 1898, fol. 124. 25 oct. 1390.

En nom de Deu sia et de la verge nostra dona Sancta Maria regina de gloria mare sua. Sapien tots presents et sdevenidors que nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc. per tal com procurant lenamich de natura envejos de tota concordia entrels feels nostres los promens qui sappellaven de mans major mijana et menor de Vilafrancha de Panades es stada discordia suscitada sobrel regiment e eleccio de jurats consellers et altres officials de consell de la dita vila pretenents los majors ab alguns de la ma mijana que axi en lo regiment com en la eleccio dessus dita son empetxats torbats et agreviats per los altres de la ma menor et alguns de la ma mijana a ells adherents et fort prejudicats contra forma dels privilegis et altres provisions daquen fetes per lo senyor rey pare nostre de bona memoria et per nos en gran dampnatge del be comu de la dita vila et que enguany en la eleccio derrerament feta tengren los dits menors et altres de ma mijana a ells adherents fort desordonades illicites et inusitades maneres e tals que la major partida se apoderaren la eleccio esser feta dels mateys et per conseguent tenir lo regiment dessus dit e per lo contrari los altres de ma menor et alguns de la ma mijana diens que lo dan et menyscabament de la dita vila era esdevengut et sesdevenia per culpa et mal regiment dels majors qui oppremien et subpeditaven los menuts tant com podien et axi en talles com exaccions eran fort mal menats et oppreses a ma dels dits majors comunament occupants a si lo regiment de la dita vila: finalment considerants et duptants que per les dites et altres occasions qui daço son sortides no pervenguessen majors errors e escandells e desijants saludablament obviar a contrasts e perills esdevenidors e proveir specialment a la utilitat de la dita vila et bon stament de aquella: som personalment venguts a la dita vila jassia fahents nostre cami vers les parts de regne Darago e en aquella habem aturat alguns dies per posarla en bon stament. E vists et regoneguts en nostre ple e madur consell los dits privilegis et provisions somnos informats del us antich sobre aço observat e oides plenerament axi de paraula com per scrits les dites parts et cascuna daquelles e regonegudes et examinades les informacions e rahons que cascuns han volgudes dar produir et allegar denant nos a nostre consell e hauds no res menys diverses parlaments ab ells separadament et ensemps per gran et evident profit de la cosa publica et ben de pau et de concordia et utilitat dels habitants en la dita vila la qual nos amam entre les altres viles insignes de nostra senyoria abolints et totalment irritants et anullants totes et qualsevol ordinacions privilegis e provisions per lo dit senyor rey et per qualsevol altres predecessors nostres et per nos fetes tro al jorn de huy a la universitat de la dita vila et singulars daquella de et sobre la eleccio et regiment damunt dits tant com sien contraris a la nostra present ordinacio: abolints encara tota divisio et denominacio de mans axi que mans noy haja ney sien nomenades e reduintsho a unitat: precedent madura et solemna deliberacio hauda en nostre consell en lo qual havia copia de doctors juristes et altres persones scientifiques et expertes en aytals affers: ab tenor del present nostre privilegi durador et servador per deu anys comptadors de la prop vinent vigilia de la festa de Ninou et en apres a beneplacit de la majestat real en la qual temporalitat et beneplacit entenem la concessio de offici de mustaçaf dejus scrita: axi com a princep e senyor et encara per lo poder a nos donat per los dessus dits del qual poder apar per carta publica feta en la dita vila a XII del present mes de octobre en poder del feel secretari nostre en Pere Despont notari publich per tota nostra senyoria fem e stablim de nostra certa sciencia les ordinacions quis seguexen. Primerament ordonam volem et manam que cinquanta dos consellers et quatre jurats façen consell en la dita vila daçiavant los quals sien elegits per la manera seguent: ço es que la vigilia de Ninou pus prop vinent lo nostre batle de la dita vila a instancia dels jurats qui huy son convocats ab veu de crida en lo monastir dels frares menors de la dita vila o si en lo dit monastir bonament fer no ho podien en altre loch on a ell fos vist fahedor les comunitats dels tretze officis daquella vila ço es de homens de plaça de savis de drapers de notaris et scrivans de mercaders de sabaters de ferrers de texidors de mulaters de lauradors de picapedrers de fusters de carnicers et de corredors per elegir et presentar als dits batle et jurats persones de cascun dels dits officis que lany esdevenidor sien consellers: e cascuna comunitat se apart en qualque casa o loch del dit monastir o del altre loch on seran et segons Deu et lur bona consciencia sens tota frau et affeccio desordenada aqui nomenen e elegesquen sis persones de son offici o daquells qui segons comuna usança et parlar de la dita vila son compreses en lo dit offici: o si per aventura del dit offici e compreses o enteses en aquell hi havia tan poques persones sufficients a aço que a parer lur o de la major part dells sis bonament non poguessen o deguessen trobar elegir et nomenar puxen elegir et nomenar de qualsevol dels altres oficis dessus dits aquell o aquells quils deffalliran: e quan elegit les hauran cascuna de les dites comunitats present los noms dels dits sis per aquella elets al dit batle et jurats aqui presents los quals batle et jurats facen scriure per lescriva del consell los noms dels dits sis en registre per cessar frau e apres en sis troçets de paper o pergami cascun nom en son troçet: e cascun dels dits sis troçets meten en I rodoli de cera los quals rodolins sien de I pes talla color e fayço et aquells meten en I baci plen daygua: et apres hagen I infant de VII anys o menor e facenli metra la ma en lo dit baci et remenar o mesclar be los dits sis rodolins et apres que aquells haura remenats e mesclats dins lo dit baci facenli traure daquell quatre dels dits rodolins de I en I Ios quals lo dit batle prenga de ma del dit infant et apres II façen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lescriva del dit consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et public per foragitats de consellers los noms que trobara scrits en los dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et dels altres alli presents obre los dits quatre rodolins que preses haura de ma del dit infant e aquells los noms dels quals seran trobats scrits dins los dits IIII rodolins quel dit infant haura trets sien consellers lany esdevenidor per aquell offici et publicats per lo dit batle mantinent per consellers: e axis faça de cascu dels dits tretze officis de I en I successivament. E quan de cascu dels dits officis seran elegits quatre consellers seran cinquanta dos consellers segons que dit es: declarants que si cars sera que les dites comunitats o alguna daquelles elegissen o nomenassen les dites sis persones en discordia sien reebudes per los dits batle et 

jurats aquelles sis persones que seran eletes per la major part de la comunitat discordant: e si la discordia era egual que tants ne hagues duna part com daltra en aquell cas la eleccio sia dels batle et jurats dessus dits o de la major part dels dits batle et jurats si seran discordants los quals empero hajen elegir dels nomenats a ells en discordia. Segonament ordonam que lendema que sera festa de Ninou lo dit batle instants los dits jurats convoque semblantment ab veu de crida los dits cincuanta dos consellers quel dia passat seran elets al dit monastir o altre loch per ell ordonador per semblant que dessus es stat dit et aqui en presencia de tot lo consell juren cascu en poder del dit batle sobre la creu e los sants IIII evangelis que be e lealment a tota feeltat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila faran la eleccio dels jurats seguent e no resmenys consellaran e se hauran en lo dit ofici tota favor amor oy et rancor foragitada. Terçament apres que jurat hauran sens divertir a altres actes los dits consellers per officis ço es aquells quatre de o per cascun offici elets lo dia passat se aparten et de quatre en quatre fora si axi que no pusquen elegir dells mateys ne encara qui sia dels cincuanta dos consellers elegesquen per esser jurat lany vinent una bona persona del lur ofici: e si en lo dit lur offici nols paria que hagues persona sufficient a aço pusquen elegir de qualsevol dels altres officis dessus dits segons que per semblant es dit dessus en la eleccio dels consellers: et seran les dites persones axi eletes tretze ço es una per cascun ofici. Et los dits consellers presenten aqui matex encontinent que elegides les hauran los noms de les dites tretze persones elegides als dits batle et jurats los noms dels quals los dits batle et jurals facen primerament scriure per lo dit scriva del consell en registre per esquivar frau et apres en tretze troçets de paper o pergami ço es cascun nom en I troçet: los quals tretze troçets de paper o pergami sien meses en tretze rodolins de cera ço es cascu en son rodoli los quals rodolins sien de una matexa color de cera talla pes et fayço: et dels dits tretze rodolins sien preses primerament los tres rodolins en los quals seran meses los noms dels elets per loffici dels homens de plaça et per loffici dels savis et lofici dels drapers et aquells tres rodolins sien meses en lo baci plen daygua et lo dit infant o altre de semblant edat meta la ma en lo dit baci et remen be et mescle los dits III rodolins et apres que aquells haura be remenats e mesclats facenli traure un dels dits tres rodolins lo qual prenga de ma del dit infant lo dit batle et apres II facen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lo dit scriva del consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et publich per foragitats de jurats los noms que trobara scrits en los prop dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et altres qui seran obre lo dit rodoli que pres haura de ma del dit infant et publich per jurat aquell lo nom del qual trobara scrit en lo troçet del paper o pergami que haura trobat dins lo dit rodoli. E aquell sia jurat de la dita vila lany seguent. E apres sien preses dels deu rodolins restants altres rodolins ço es aquells tres en los quals seran meses los elets per lofici dels notaris o scrivans e per lofici dels mercaders e per lofici dels sastres et aquells sien meses en lo dit baci et remenats et mesclats per lo dit infant et apres ne sia tret I et liurat al dit batle et puys Ios altres dos restants et liurats al dit scriva et uberts et publicats segons dessus: et aquell lo nom del qual sera trobat per lo dit batle en aquell rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat de la dita vila per aquella matexa manera e forma que es dit dessus dels altres tres rodolins. E apres sien preses dels set rodolins restants altres tres rodolins ço es aquells en los quals seran meses los elets per lofici dels mulaters lauradors et per lofici dels sabaters et per lofici dels texidors et sia fet axi matex et per la manera matexa sens mes et sens menys que dit es dels altres tres prop dits: e lo nom daquell que sera trobat per lo dit batle dins lo rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat. E apres sia fet aço matex dels restants quatre rodolins qui seran romases en los quals seran scrits los noms dels elets per lofici dels carnicers et per lofici dels corredors et per lofici dels ferrers et per lofici dels picapedrers et fusters. E los dits quatre axi sortejats dels dits tretze sien jurats del any seguent los quals encontinent com publicats seran per lo dit batle segons dit es juren en poder daquell devant tot lo consell sobre la creu et los sants IIII evangelis de Deu que ells se hauran be et leyalment a fidelitat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila en lo dit offici de juraria et administren et regesquen aquell any loffici dels jurats et juraria de la dita vila. E per aquesta manera se faça cascun any en los dits dies. Entenem pero volem et ordonam que si cas sera que los dits quatre consellers de cascuna comunitat o ofici o de qualsevol daquells elegiran en discordia la dita persona que han a elegir et nomenar en jurat sia reebuda per los dits batle et jurats aquella persona que seria elegida per la major partida dels dits quatre discordants. E si la discordia sera en nombre egual ço es quen hagues dos o I de cada part ladonchs sia la eleccio dels batle el jurats damunt dits o sils dits batle et jurats eren discordants que sia la eleccio de la major partida dells los quals empero hagen a elegir dels nomenats a ells en discordia. Pero si cas era que lo dit dia de la vigilia de Ninou la eleccio de consellers nos pogues acabar de fer per qualque raho que aquella pusquen et hajen continuar et acabar lendema que sera dia de Niuou: abans pero que proceesquen a la eleccio dels jurats novels com axi necesariament et encara rahonable se deja fer. Inhibim empero et manam que algu lo die de Ninou no vengue als frares menors o altre loch hon et mentre la eleccio dels jurats novells se fara sino aquells als quals la dita eleccio pertanyera sots pena de C morabatins dor a nostre fisch aplicadors et havedors daquell qui contrafara sens tota merce: la qual inhibicio ab pena manam cascun any esser publicada en la dita vila ab veu de crida en lo dit temps.
Quartament ordonam que los dits jurats en lo consell no hajen veu durant lur offici per tolre et squivar desagualtat et tot abus que seguir sen pogues.
Cinchanament abolim et tolem tot lo consell general en lo qual tothom de la vila podia entrar et esser e tot lo consell secret çaentras acustumats de tenir en la dita vila en axi que daciavant noy haja ne puxa haver sino lo consell dels dits cincuanta dos consellers et IIII jurats segons que damunt havem ordonat: lo qual consell de cinquanta dos consellers et IIII jurats o la major part de aquells pus tots sien convocats segons es acustumat façen et representen universitat et no altre. Per los dits empero aboliment et tolliment de consells no entenem tolre ni vedam que los jurats sindich et scriva de la dita vila nos puxen ajustar et parlar entre si et ab los quels parra dels affers de la juraria et de la dita vila ans ho puxen be fer segons abans havien acustumat et solien fora o sens los dits consells general et secret.
Sisenament ordonam quel batle nostre de Vilafranca o son lochtinent sie e entervengue en los consells que lo consell dessus ordonat tendra et celebrara daçi avant lo qual batle pero no hage veu en lo dit consell: et aximatex sia et entervengua en cascun ajust o consell fahedor per qualsevol dels officis de la dita vila axi que nols sia legut fer algun ajust consell o apartament per via de offici sens continua presencia del dit batle o de son lochtinent.
Setenament ordonarn que aquells qui seran stats jurats I any hagen a vagar del dit offici de jurat per II anys apres axi que entre lany que ho seran stats et lany que hi poran tornar et los dits II anys que vagat hauran sien IIII anys: pero puxen esser consellers lany apres que seran stats jurats mas que no administren ne regesquen altre offici ni bens de la dita universitat entro que hauran retut compte a la dita universitat de la administracio del dit juradesch et tornat tot ço que per lo dit compte sera trobat legitimament que hajen a tornar a aquella: declarants et ordonants empero que alcu dells o altre qui haura hauda administracio en la dita vila no sie o stigue en lo consell ans ne hage a exir mentre ques parlara os tractara en lo dit consell dels regiment et affers e comptes de sa administracio per ço que la presencia de aytal persona no tolgue o embarch a algu libra explicacio de sa intencio en lo dit consell.
Huytenament ordonarn que lo dit consell elegesque daçi avant los baners et guardians de fora los quals baners sien presentats per lo dit consell al batle nostre de la dita vila qui reebut dells sagrament que be et leyalment se hauran en lo dit offici conferm aquells en la dita eleccio: lo qual offici de baner dur sis meses tan solament: declarants que per dues vegades lany se faça la dita eleccio de baners es a saber la una eleccio en la festa de madona sancta Maria Canaler prop vinent et laltra en la festa de sant Pere et sent Feliu apres seguent axi que cascuna baneria dur per mig any: et axi matex sia fet dali avant cascun any en la forma en lo present capitol tocada.
Novenament abolim et tollem de tot en tot lofici de baners de la vila et en loch del dit offici ordonam et a la dita vila per gracia et privilegi special atorgam offici de mustaçaf. E que lo dit mustaçaf qui exercira lo dit offici haja dins la dita vila et territori de aquella semblant jurediccio que ha lo mustaçaf de la ciutat de Barchinona en la dita ciutat e territori de aquella: lo qual mustaçaf elegesque lo dit consell de la vila lo dit jorn de Ninou cascun any per aquella manera que lo consell de la dita ciutat de Barchinona pot elegir per concessio nostra et de nostres antecessors lo lur mustaçaf: lo qual com elet sera nos si presents serem en Cathalunya e si serem absents de Cathalunya lo nostre batle general de Cathalunya dejam confermar per aquella manera que devem confermar lo dit mustaçaf de Barchinona. Vedants et expressament declarants que algu simple coronat no puxe esser elet en conseller o jurat ni puxe tenir algun offici del dit consell ni esser reebut en lo dit regiment (falta punto) E si sesdevendra que clerga conjugat hi sia elet et en lo dit regiment volra caber ordonam que aquell aytal ans que en lo dit regiment sia acullit o admes haja a prestar idonea fidejussoria caucio sots pena de cent morabalins dor que durant lo dit regiment al qual sera elet o apres no allegara directament o indirecta privilegi clerical per alcun acte qui toch o sia vist tocar lo dit regiment et encara que lo contrari fos assajat que les dites fermançes les quals de necessitat hagen esser lechs e de for et jurisdiccio nostra encorreguen ipso facto la dita pena de la qual sia feta sens altra solemnitat de juhi contra ells execucio realment et de fet e no res menys les dites fermançes tengudes per aquell a tot risch et interes a salvament et indempnitat de la universitat demunt dita. Retinents nos que si per aventura en les damunt o davall scrites coses apparra ara o per avant en tot o en partida res duptos o escur allo puxam declarar et interpretar axi et lla et quan nos sera ben vist fahedor. Part aço volents provehir et posar certa ley et fi a la discordia e debats que son entre les dites parts sobre los pagaments que la dita universitat ha a levar per via de talles et collectes: ordonam que los deu milia solidos perpetuals los quals la dita universitat es tenguda de fer et fa per questa real cascun any sien exigits et collits per via de talla segons la valor dels bens de cascun singular a sou et a lliura et eguals e ço que la dita universitat haura a pagar per dons o profertes de corts o parlaments sia exhigit et dels singulars de la dita universitat per aquella manera que per la cort o parlament qui aquell do o proferta haura fet sera ordonat collir en cascuna universitat: e si ordonat no era estat o no aparia o nos sabra quen fos la donchs sia exigit e levat per aquella manera que les ciutats e viles reyals de Cathalunya o la major partida de aquelles exegiran entre si aquell do o proferta. Totes les altres quantitats que la dita universitat haura necessaries a exegir o levar sien levades daçi avant per via de talla a sou et lliura deseguals per la manera seguent: ço es saber que aquell o aquella que haura valent D solidos: (dos puntos en el original) o menys faça una lliura de XXV solidos: et per tolre desagualtat qui en altra manera se seguiria ordonam que aquell qui haura valent de D solidos tro en DC solidos inclusive pach aytant sens mes o sens menys com aquell de D solidos: e qui haura valent de DC solidos tro a mil solidos inclusive faça lliura de XXX solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de M solidos tro a MCLV solidos inclusive pach aytant matex com aquell de M solidos: e qui haura valent de mil CLV solidos tro a dos mil faça lliura de XXXV solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de dos mil solidos tro en dos mil CCLXXX solidos inclusive pach aytant com aquell dels dos mil solidos: e qui haura valent de dos mil CCLXXX solidos tro a tres mil inclusive faça lliura de XL solidos: e axi matex qui haura valent de tres mil solidos tro a tres mil CCCLXXV inclusive pach aytant com aquell dels tres mil solidos: e qui haura valent de tres mil CCCLXXV solidos tro a cuatre mil D solidos inclusive faça lliura de XLV solidos: e aquell que haura valent de cuatre mil D solidos tro a cinch mil inclusive pach aytant com aquell dels cuatre mil D solidos: e qui haura valent de cinch mil solidos tro a sis mil DCCL solidos inclusive faça lliura de L solidos: aquell qui haura valent de sis mil DCCL solidos tro a set mil CCCCXXV solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels sis mil DCCL solidos: et qui haura de valent set mil CCCXCXV solidos tro a deu mil CXXV solidos inclusive faça lliura de LV solidos: e aquell qui haura valent de deu mil CXXV solidos tro a onse mil XLV solidos inclusive pach aytant com aquell dels deu mil CXXV solidos: e qui haura valent de once mil XLV solidos fins a quince mil CC solidos inclusive faça lliura de LX solidos: e aquell qui haura valent de quince mil CC solidos tro a setse mil CCCCLXV solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens menys com aquell de quince mil CC solidos: et qui haura valent de setse mil CCCCLXV solidos fins a vint y dos mil DCCC solidos inclusive faça lliura de LXV solidos: e aquell qui haura valent de vint y dos mil DCCC solidos tro en vint y cuatre mil CCCC solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens meyns com aquell de vint y dos mil DCCC solidos: e qui haura valent de vint y cuatre mil CCCC solidos tro a trenta cuatre mil CC solidos inclusive faça Iliura de LXX solidos: e aquell qui haura valent de trenta cuatre mil CC solidos tro a trenta sis mil DCXL solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels trenta cuatre mil CC solidos: e qui haura valent de trenta sis mil DCXL solidos tro a cinquanta un mil CCC solidos inclusive faça lliura de LXXV solidos: et qui haura valent de cinquanta un mil CCC solidos tro en cinquanta cuatre mil DCCXX solidos inclusive pach aytant mateix com aquell dels cinquanta un mil CCC solidos: et qui haura valent de cinquanta cuatre mil DCCXX solidos tro a setanta sis mil DCCCCL solidos inclusive et daqui amunt faça lliura de LXXX solidos. Les quals lliures sien fetes de la justa vera et comuna extimacio o valor dels bens de cascun axi mobles com seens segons lo manifest ja fet et segons los manifests faedors en esdevenidor en la dita vila los quals per la manera ques fan en la dita vila confermam loam et aprovam et volem que sien fets daçi avant. Aço entes et declarat que si alcu scientment celara o jaquira manifestar alcun siti o renda o altre cosa inmoble en los manifests esdevenidors que aquella haja perduda et sia confiscada et adquirida la meytat a nostre fisch et laltra meytat a la universitat de la dita vila. Volem axi matex que la talla moneda o collecta ques haura levar per via de solidos et lliuras en la dita vila segons dessus es dit sia imposada egualment en et per las ditas lliuras jassia desaguals ço es que no sia imposat ne pach pus per la lliura pus grossa o de mes quantitat que per la pus pocha o de menys quantitat com per algunes justes rahons axi o hajam ordonat eu provehim per la present. E com lo compertiment de les pagues o collectes pogues esser inutil si lo compte et administracio daquellas no era retut et reebut diligentment: per tal ordonam que cascun any la primera setmana de queresma sien eletes per tot lo dit consell o major part daquell quatre persones qui oyen loscomptes (todo junto) dels jurats clavari collectors et altres qui hauran administrades monedes de la dita vila lany passat et hauran retre compte los quals quatre axi elets apres que hauran fet solempne sagrament segons et semblant que dessus oyen los dits comptes et impugnacions daquells et diffenesquen segons lus parra encarragant sobre aço lurs consciencies: et la diffinicio lur o de la major part dells o en lur egual discordia la diffinicio daquell o daquells axi egualment discordants ab qui lo batle et jurats o la major partida dells sacordara vala et sia ferma sens tota appellacio reclamacio o recors et sen faça encontinent per lo dit batle real execucio axi com de sentencia passada en cosa jutjada. E per ço que alcu dels retents o oints los dits comptes no puxa aquells dilatar ordonam que cascu qui hage retre compte en la dita manera sie tengut metre sos comptes en poder de les dites quatre persones dins tres jorns apres que per lo consell seran elegides sots pena de cent morabatins dels quals encontinent se faça execucio dels no complints et dalli avant no puxen als dits comptes enadir o tolra alguna cosa. E per ço que a les dites quatre persones lur offici no sia dampnos ordonam que cascun haja per salari dels dits comptes cinquanta solidos per los quals sien tenguts de esser cascun jorn en Ios dits comptes tro a la diffinicio daquells la qual haja essor feta per ells en la dita manera per tota la quaresma dins la qual seran estats elets sots pena de cent morabatins dor pagadors per cascun daquells per qui estara. Et les dites coses totes et sengles manam et volem esser tengudes e servades per la dita universitat et singulars de aquella presents et esdevenidors sots pena de D florins dor Darago habedors de qualsevol contrafahent aytantes vegades com fara tractara o tentara de fer lo contrari et guanyadors al nostre fisch sens alguna merce. Manants per la present carta nostra espressament et de certa sciencia et deliberadament sots la dita pena encorredora sens tota merce et dels contrafahents habedora a tots et sengles habitants et habitadors de la dita vila presents et esdevenidors de qualque ley estament et condicio sien et encara a tots la universitat de la dita vila que la present nostra ordinacio et totes et sengles coses en aquella contengudes observen a la letra sens algun mudament et contra noy venguen directament ni indirecta tacitament ni expressa en o per alguna causa manera o raho: la qual pena volem que aytantes veguades quantes comesa sera lo batle de la dita vila o qualsevol de nostres officials qui per part de la nostra cort requesit ne sera exegesca et per aquella faça execucio yverçosa realment et de fet tota excepcio opposicio solemnitat contradiccio et remissio foragitada. En testimoni de la qual cosa manam esser feta la present carta nostra et segellada ab nostre segell pendent feta e dada e publicada depuys e lesta de manament del dit senyor rey per mi secretari et notari davall scrit en lasgleya del loch dez Venrell a XXV dies de octubre en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents noranta presents en Johan Amigo savi en dret et en Pere çes Illes (çes Illes: Balears) jurats et missatgers et en Pere de Comalonga lochtinent de escriva del consell de la dita vila presents encara micer Domingo Mascho vicecanseller de regne de Valencia et ara regent la cancellaria en absencia del vicecanceller del principat de Cathalunya et Nesperendeu Cardona (Sperans in Deo Cardona) savi en dret promovedor dels affers de la cort et per testimonis mossen Johan de Muntbuy mossen Aznar Pardo et mossen Pere Pardo de la Casta uxer de armes consellers en Johan de Muntbuy donzell et en Pere dez Pont secretari del dit senyor rey. - + Dominicus Mascho. - Senyal + de nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc. - Sig+num mei Petri de Beviure secretarii dicti domini regis ac notarii publici regia auctoritate per totam terram et dominacionem suam qui promulgacioni et publicationi dicte ordinationis interfui hecque de ipsius domini regis mandato scribi feci et clausi. Corrigitur autem in XXIIII linea cascun dels dits. Et in XXVI dels. Et in XXXI primerament los tres redolins en los quals. Et in XXXVII ço es aquells en. Et in XXXVIIl fet. Et in LII dita univer. - Dominus rex mandavit michi Petro de Beviure. - Vidit eam thesaurarius qui ipsam expediri mandavit. - Petrus Margall.

COBLES AB TORNADA CONTRA AQUELLS QUI INICAMENT E AB ENVEIA

Memoriale n. 49 fol. 126 v.

COBLES AB TORNADA CONTRA AQUELLS QUI INICAMENT E AB ENVEIA HAN INSTAT E PROCURAT CONTRA LO ARCHIVER FER DITA CONSTITUCIO EN LANY MIL DX. (1510)

Homens inichs - e plens de males fades

Han procurat - ligar molt larchiver

Per lo cercar - de no pendre diner

Si doncs abans - cerques no son taxades

Aquest ligam - es fora de mesura

Los damanants - nol volen approbar

E donen mes - dients no per cercar

Mas per bon grat - no curants descriptura

C.

Diu un doctor - (1) de lalta Hierarchia

Que los treballs - nos han abans tatxar

Ans yo primer - som tengut de cercar

E no trobant - mireu com restaria

Valguera mes - que daçi fes enquesta

E nos burlas - del qui viu iustament

E serveix Deu - e Rey e molta gent

Res no volent - sino cosa molt lesta.

(1) N. del A. Misser tal nol vull anomenar açi per quant mon fill li es

molt amic.

Tornada.

Mare de Deu - supplic vos esser presta

Pregar per mi - a Deu omnipotent

Tant quant viure - yo visca sanctament

E menyspreant - aquest mon quim fa festa.

Aquesta altra tornada fiu yo quan fiu solament la primera coble no creent ni fer altra e deya axi.

Mare de Deu - conscientia pura

Pregau Jesus - vostre fill molt car

En quant fare - lam vulla conservar

Tots temps donant - a mi bona ventura. (1)

(1) N. del E. Al fol 74 v. del mencionado códice se encuentra otra copia con las variantes que siguen: el último verso de la segunda copla lo cambia el autor con tenint larchiu - com a cosa molt lesta y en el estribillo (tornada) dice daquest mon la tempesta en vez de aquest mon quim fa festa suprimiendo el otro Mare de Deu etc. Al margen pone esta nota: “Pel cercar han mostrat los que lo han procurat tenir gran enveja e iniquitat. Car no te raho de no dar cascu tant quant li plaura e hajan a fer discus de fer tatxar si bonament se poran concordar. E han pensat fer mal al Archiver e han li fet be car ara donan mes que no faen per no anar ne sperar fer taxar. E per ço com han hagut en aço mala intencio e es damnos a la republica no han volgut los deputats qui vuy son del General de Catalunya entre los quals es don Jordi Sanç preborda de Valencia que lo Archiver ho haja jurar ne oir sentencia de excomunicacio com sia contra tota raho car a cascu es licit pagar e donar ad libitum lo que li plaura."

Para mayor inteligencia del lector nos ha parecido conveniente continuar aquí la constitución o capítulo de Cortes que dio motivo a Carbonell de componer estos versos, y las notas o advertencia que puso al margen de los mismos, del tenor siguiente:

Ferdinandus secundus in prima Curia Montissoni celebrata II die septembris anno MDX pro regestis et salariis Regii Archivi.

Item confirmam la constitutio per nos feta en la tercera cort de Barcelona en lo monastir de frares menors començant. Item statuim e ordenam ab loatio e approbatio de la present Cort que los registres del Protonotari e Secretaris etc. E en aquella anadints statuim e ordenam que lo Protonotari e Secretaris que ara son e per avant seran sien tenguts de posar en lo nostre Archiu Real de Barcelona de deu en deu anys los registres axi Itinerum Diversorum com altres.
E que los qui son fets de deu anys atras encontinent sien mesos en lo dit Archiu e que no sia pagat lo dit Protonotari ne li sia dada remuneratio alguna del proces de la present Cort fins que haia dat compliment al ques obligat juxta forma del present capitol. Volem aximateix e statuim que de les copies autenticas ques trauran dels dits registres o Archiu no puixa lo Archiver o altra persona exhigir sino tant solament quatre solidos per fulla de les coses de paper. E de privilegi o cosa de pergami vuyt solidos per fulla. E mes no puga exigir dit Archiver sino per treballs de cercar los quals no pugua rebre sino que li sien tatxats per lo Canceller Vice Canceller o Regent la Cancellaria tot frau cessant en lo cercar de dites scriptures sobre la qual cerca haia jurar e oir sententia de excomunicatio de fer aquella ab tota diligentia segons request ne sera.

Tot hom se guart de tot hom.

Record com en aquest any comptam MDXIIII divendres a XV de deembre los Deputats del General de Catalunya a instancia de alguns homens inics e enveioses volgueren yo Pere Miquel Carbonell juras e ois sententia de excomunicatio segons vol e requer la dita constitutio e jo fuy content e presti e juri lo dit dia e any en poder de misser... Pla canonge de Barcelona e official del senyor Bisbe dient que jol prestava e la ohia de tenir e servar dita constitucio com havia acostumat per gratia de Deu molt be fins açi. E que tant men servara e he servat sens dit jurament com ara ab dit jurament e auditio de sententia de excomunicatio si be yo no hi so tengut pus lo Rey e la terra nom paguen de mon salari sino a trossos. E vuy me son deguts de mon salari o quitatio mes de CCCCL ducats...

Nota. De la enveia e mal parlar de un doctor lo nom del qual vull callar per bons respectes pretenent que la dita constitutio es ben posada en utilitat de la republica faent hi moltes ineptes e incivils rahons. Al qual li es stat satisfet que no es axi de mi que no so jutge ne dar sententies ne he jurat ne oit sententia de excomunicatio com altres de la Rota que son be e grassament pagats de llurs salaris per lo General de Catalunya e perque no te raho maxime del cercar no han volgut los deputats yo la haia jurada ne oir sententia de excomunicatio. Ad quid perditio haec. Car ja los damanants scriptures del Archiu sin volran usar ne poran usar ellas no volents quin dan sen pot reportar car en aço que nos pot redundar en dan daltre com seria en lo dar de les sentencies si los jutges de Rota eren soldejats e per ço han fet mal de prohibir al Archiver de no pendrelo que mes avant li vol...

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 5

Núm. 336. Tom. 20. Fol. 1657.

Al molt reverends nobles et honorables senyors del consell residint en Tortosa. - Molt reverends nobles et honorables senyors: certifficam vostra saviesa com ara novellament ses seguit quel vizcomte de Narbona no curant de la treua que ha fermada et jurada ha fet correr en una vila reyal et ha fet rescatar certa quantitat de moneda que ultra axo li han fet prou dampnatge et fan continuament tant com poden donant entendre a la gent que vosaltres sots aqui en gran tribulacio et affany et que noy podrets enviar soccors per la qual raho la nascio sardescha pren gran audacia et es gran dubte que no assagen qualque novitat et fer rebellar quant hi yo comte y capita davall scrit haguera ja cavalcat en aquella encontrada mas es fort luny et apres de les encontrades quis tenen per lo dit vezcomte et la gent darmes qui es aci no son ne basten a CL de cavall et noy poria cavalcar sens gran perill: mas tinch mon aleujament a Sentlluri per deffendre et guardar les viles et encontrades qui son prop les quals ab pocha descusa sino per dubte que han de vosaltres pendre la volta contraria. Lo dit vezcomte es guast en la persona et aço per una cayguda que feu dun cavall. Perque molt reverends nobles et honorables senyors vos placia enviar hinc gent de cavall et ballesters et caxes de viratons car no ninch ha et son hinc fort necessaries et lo fet daquesta illa
qui sta en fort poch vindra prestament a la conclusio ques pertany: et nou vullats metre si a vosaltres senyors plaura en dilacio ne en tarda car la gent darmes qui es aci de fet han delliberat partir sinch et no hinc volen pus aturar: et en veritat han hinc servit fort altament et sonne fort mal remunerats et no sinch trobara manera de esser soccorreguts ne de haver algun sosteniment: et si la dita gent darmes sinch parteix en aquella hora totes les terres reyals seran rebelles. Scripta en castell de Caller a III dies de març del any MCCCCXII - Lo comte de Quirra rector et capita et consellers de castell de Caller apparellats a vostra honor.

Núm. 337. Tom. 20. Fol. 1648.

Als molt egregis reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt egregis reverends nobles et honorables senyors: ja ab altres vos havem scrit com dimarts a XII del mes de janer prop passat arribam et ab bon salvament prenguem terra en la vila de Trapena. En apres senyors devets saver que per falta de cavalcadures no poguem fer nostre cami vers la ciutat de Palerm fins dimecres que comptavem XX del present mes lo qual dia partim de la dita vila et anam dormir a Alcamo et alli haguem nova certa que lo egregi baro mossenyer Bernat de Cabrera ab certa gent darmes de nit per via descalament et en altra manera era entrat dins la ciutat de Palerm e que la senyora reyna sera recollida en una galera de mossenyer Ramon Torrelles que era en lo port de la dita ciutat. En laltre jorn que fonch dijous continuam nostre cami et anam dormir al monestir de Sant Marti prop la dita ciutat: e lo divendres seguent per lo mati abans que partissem del dit monestir haguem nova certa que la dita senyora sabent que nosaltres erem arribats en lo monestir nos sperava ab la dita gualea prop la dita ciutat ço es en la mar davant Sent Jordi: perque decontinent cavalcam et entram en la ciutat et anam descavalcar al monestir de frares menors et haud cert parlament et consell entre nosaltres tornam cavalcar et anam al loch hon era la dita galera davant Sant Jordi et entram en aquella et fem reverencia a la dita senyora conplanyentnos molt del cas inoppinal et esser en que era: e com la dita senyora stant alli indegudament et a sa gran minua sen volgues anar nosaltres soplicam et requerim la sua senyoria axi de paraula com en scrits que nos volgues lunyar daquelles partides et que li plagues declinar et devallar a qualque vila o castell maritim prop la dita ciutat per dar manera que poguessem parlar et tractar ab la sua senyoria de una part et ab lo dit mossenyer Bernat de la altre los negocis et fets per que erem tremesos: la qual cosa la dita senyora nos atorga graciosament et de fet. A tracte de nosaltres es exida et entrada dins lo castell de Solento lo qual lo castella del dit castell ab certes seguretats que nosaltres li havem fetes ha mes en poder nostre et tenim aquell be guardat per tuicio de la persona et servidors de la dita senyora. E noresmenys per major guarda salvetat e tuicio de la dita senyora havem fet que lo dit mossenyer Ramon Torrelles ab la dita sua galera stara davant lo dit castell per cert temps durant los tractes damunt dits et ab nosaltres ensemps ha pres carrech de la custodia del dit castell a fi que si alguna novitat se assajava fer per terra contra la dita senyora que ella sen puga anar lla hon li placia ab la dita gualea. E essent la dita senyora dins lo dit castell dissapte a XXX del dit mes premeses condignes recomendacions foren donades les letres de crehença per vosaltres senyors et per la ciutat de Barchinona a la sua senyoria trameses les quals vistes et legides per la dita senyora fonch respost queus regraciava molt lo sentiment que haviets dels divis et debats que eren entre ella et lo dit mossenyer Bernat e la tramesa de la vostra missatgeria. E mes avant lo dia fonch feta una proposicio et collacio en comuna audiencia davant la dita senyora et tots quants esser volgueren presents en aquella: e feta la collacio damunt dita per spatxament splicada et alli matex presents alguns de son conssell la dita crehença fonch a la sua senyoria largament explicada: et feta fi a aquella recitats a nosaltres alguns greuges que segons dix per lo dit mossenyer Bernat li eren stats fets fonchnos respost que ella dita senyora era apparellada de metre en poder nostre tots los fets et debats que havia ab mossenyer Bernat et fer tot ço que nosaltres coneguessem esser just et rahonable et aço per honor de la corona Darago et principat de Catalunya et per lo beneffici et conservacio daquest regne de que nosaltres senyors li haguem moltes gracies. Esse seguit que apres havem treballat et treballam continuament en pacifficar et concordar la dita senyora ab lo dit mossenyer Bernat ab aquella major diligencia que havem pogut ni podem: encara senyors no som en alguns termens çerts de concordia de que bonament vos pugam scriure empero tenimnos per dit que si plaura a nostre Senyor los fets vindran a bona conclusio cor los barons qui mantenen la part de la dita senyora et guarrejan ab lo dit mossenyer Bernat ço es lo comte Anthoni de Munchada lo comte Rigoroso lo comte Matheu de Munchada lo comte Matheu de Vintimillia mossenyer Sanxo Roiç de Lihori almirall mossenyer Galçeran de Santa-Pau mossenyer Johan de Munchada mossenyer Johan Voloto de la Valba mossenyer Pedro de Munchada et molts altres cavallers et gentils homens en nombre de DCC rocins dissabte prop passat foren davant aquest catell de Solento et los dits comtes Anthoni et mossenyer Galceran aturaren dins lo castell dessus dit et parlaren ab la dita senyora et ab nosaltres et axi ells com alguns altres dels dits barons hannos offert que dels debats que han ab lo dit mossenyer Bernat faran tot ço que a nosaltres sera vist esser just et rahonable et sen arreglaran a consell nostre et faran tant com en ells sia ques faça la concordia entre la dita senyora et lo dit mossenyer Bernat. Mes avant senyors havem noves que en la ciutat de Mecina es arribat un bisbe legat quis diu del papa Johan darrerament elegit e crehat ab tres galeas et que la dita ciutat lo ha be acollit: lo qual davant tot lo poble ha proposat et feta gran arenga et sermo demanant la possessio daquest regne en nom del dit papa Johan et sgleya de Roma dihent que per ço com los reys passats daquest regne qui tenen aquell a cert temps en feu de la dita sgleya no han pagat lo dit çens lo regne es caygut en comis de la dita esgleya: perque la dita ciutat et tot lestreticat daquella lo obeix exceptat lo castell de la ciutat et hanlo mes en possessio de Milloso quis tenia per la dita ciutat. Mes avant se diu que lo dit legat ha portada gran quantitat de moneda et acorda et dona sou a molta gent et la dita ciutat fa grans empraments per cavalcar la illa et havem gran dubte que no sia contra la nostra nacio: e per aquestes coses la dita senyora et lo dit mossenyer Bernat et los dits barons crehem se acordaran abans que no farien car posat cas sien una cosa et una defensio hauran prou fer sinch puixen sostenir et conservar simateixs et lo dit regne. Deus per sa merce hi provehescha per forma que sia be de nostra nacio et beneffici et conservacio del dit regne a la casa Darago. Darrerament senyors ab gran desplaer vos certifficam quel dia prop passat a V hores de la nit lo reverend abbat de Sanctes Creus passa daquesta vida et rete la anima a Deu per accident de malaltia de febre continua que li ha durat XI jorns de quens dolem molt et no sens raho. Part aço senyors lo dia present mossenyer Archimbau de Foix et lo comte Artal de Luna ab la galea del dit mossenyer Ramon Torrelles son vinguts aci per parlar et tractar ab la dita senyora reyna quels divis et debats que son entre ella et lo dit mossenyer Bernat se leven de carrera. Als a present senyors nous scrivim: mas per avant Deus volent scriuremvos de tot ço quis seguira dels fets de nostra ambaxada. E tingaus molt
egregis reverents nobles et honorables senyors la gracia del Sperit sant en sa guarda. Scrita en lo castell de Solento a XV dies de febrer del any MCCCCXII. - Los missatgers del principat de Cathalunya a vostre servey et plaer apparellats.

Núm. 338. Tom. 20. Fol. 1662.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: apres queus haguem scrit ses seguit quel dia passat que comptavem XVIIII del present mes hora de tercia tornaren aci davant aquest castell tots los comtes barons nobles cavallers et gentils homens qui son en aquest regne parcials et de obediencia de la senyora reyna ab aquella gent darmes en nombre de que en nostres letres vos havem feta mencio et mossenyer Sanxo Roiç de Lihori almirall lo comte Anthoni de Munchada lo comte Rigoroso mossenyer Johan de Munchada mossenyer Galceran de Santa Pau et alguns altres homens de cap vengueren al peu de la torre stant la senyora reyna a una finestra ferenli reverencia et diguerenli algunes paraules publicament davant tot hom que no eren de gran effecte perque no les curam recitar: e a instancia et prechs de nosaltres anarensen decontinent et feren la via de ... E apres que foren partits no triga una hora que lo noble baro mossenyer Bernat de Cabrera sabent quels dits barons hinc eren venguts fonch aci ab lo comte Artal de Luna mossenyer Archiambau de Foix et altres nobles barons cavallers et gentils homens de sa partida en nombre de DCC a caval batalla arrenglada ab intencio de combatres ab ells e posas davant lo dit castell et no presumia hom que fossen XXX de una part o altre mes o menys. E aximatex lo dit mossenyer Bernat lo comte Artal mossenyer Archiambau et alguns altres pochs en nombre vingueren al peu de la dita torre et feta reverencia a la dita senyora qui stave a la dita finestra tornarensen a Palerm: et Deus per sa merce ha volgut que nos son encontrats ne vists car si vists se fossen james no hac tan mala jornada en aquest regne. E per lunyarlos de occasio et que scandol et dan no sen seguissen entre ells vehents que aci nos pot finar axi prest com volriem los actes de la concordia que menejam: havem consellat a la dita senyora ques partescha del dit castell ab la gualea de mossenyer Ramon Torrelles sen vaja al castell de Cathania com siam certs que los dits barons faran aquella via matexa: e tenimnos per dit que partida de nosaltres la acompanyarem per be avenir dels negocis que tractam los quals son en bon apuntament et confiam que finaran en breu. Dema que sera diumenge la dita senyora de tot cert partira daçi: si temps hi ha si plaura a nostre Senyor los fets vindran a bona conclusio segons cobejam et scriuremvos ço quen sera per avant. E tingaus molt reverends egregis nobles et honorables senyors en sa guarda la Divinitat sancta. Scrita en lo castell de Solento a XX dies de febrer del any MCCCCXII. - Los missagers del principat de Cathalunya a vostre servey et plaer apparellats.

Núm. 339. Tom. 20. Fol. 1664.

A los muyt reverendes egregios nobles el (et) honorables senyores el parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendes egregios nobles et honorables senyores: Como por razon de la utilidad publica de aquesti regno el parlament presente hayamos prorogado a la ciudat de Çaragoça: por aquesto a las vuestras reverencias noblezas et honorables saviesas las cosas anteditas notificamos: las quales nostre Senyor quera de bien en millor prosperar. Scripta en Alcanyiç a XXVI dias de março del anyo mil quatrecientos dotze. - El parlament general del regno de Aragon apparallado a vuestra honor.

Núm. 340. Tom. 20. Fol. 1664.

A los reverendes padres en Christo et a las otras nobles et honorables personas del parlamento del principado de Cathalunya.- Reverendes padres en Christo: Yo el infante don Ferrando nieto del muy noble rey don Pedro Daragon que Dios perdone vos envio mucho saludar e asomesmo a las otras nobles et honorables personas del parlamento del principado de Cathalunya ayuntadas en el parlamento de Tortosa como aquellos que mucho amo et precio pora quien querria que Dios desse mucha honra et buena ventura. Bien creo que sabedes como fasta aquin la cibdad de Valencia ha stado contraria de la oppinion de la justicia por causa den Bellera guovernador de la dita ciudat que agora morio et de otros sus adherentes que eren parciales del comde de Urgell et contrarios de la justicia et enbargadores et perturbadores de la terminacion dela teniendo enduzidos los pobles con falsas maneras et informaciones en danyo de la republica de la qual han seguido muertes de muchos que eran innocientes: et pues a nuestro Senyor ha plazido que los tales de mala intencion non hoviessen lugar de enbargar mas la justicia et com su ajuda la dita cibdat es resudita a la oppinion de la justicia e porque sus regnos por la tardança de la declaracion han padescut et padesçen de cada dia muchos danyos et males que les se de grand clamor por los pueblos: por ende vos ruego que acatando los danyos et males que se han seguido e speran seguirse por la tardança de la declaracion por los tales de mala intencion que han tenido et tienen enduzidos et enganyados los pueblos por enbargar que pacifficamiente non se pueda fazer la dita declaracion: vos plega por ben publico dessos regnos de traballar con grande diligencia por tal manera que la declaracion se faga lo mas en breve que seyer pueda dando grande acyezina en ellos porque non se tarde mas en lo quel serviredes a Dios et faredes lo que deviedes e yo gradecervoshe mucho. E si algunas cosas de aci vos plazieren que yo buenamente pueda fazer por onra de vosotros scrivitmelas et yo fazerlas he de grado. Scripta en la cibdat de Cuenca a XIIII dies de março.- Yo el inffante. - Yo Diego Ferrandez de Vadillo escribano de mi senyor el infante la fiz scrivir por su mandado.

Núm. 341. Tom. 20. Fol. 1666.

Als molt reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles et honorables senyors: nosaltres tremetem una letra patent al honorable micer Guillem de Vallsecca ab la qual lo pregam et requerim que dins VIII jorns apres que li sera presentada sia aci en la vila de Casp hon nosaltres som segons en la dita letra es contengud. Pregamvos axi affectuosament com podem que sobre la partida del dit micer Guillem vos placia fer gran et sobirana instancia de guisa que dins lo dit temps et encara pus prest si fer se pora ell sia aci car de la triga se porien seguir turbacions et dans qui deuen esser ab tota diligencia squivats: et en aquesta forma scrivim als altres absents dels nou. E sia molt reverends nobles et honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo castell de Casp et sagellada de ordinacio dels dejus scrits ab lo sagell del reverend bisbe Doscha a XXVIIII dies de març del any MCCCCXII.- Pere archabisbe de Tarragona Domingo bisbe Doscha Francesch Daranda Berenguer de Bardaxi et Bernat de Gualbes dels nou deputats a investigar e publicar nostre rey et senyor per justicia apparellats a vostra honor.

Núm. 342. Tom. 20. Fol. 1666.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya resident en la ciutat de Tortosa. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: De vostres reverencies magnituds et honorables savieses havem resehebuda una letra portan a
nosaltres sobirana consolacio alegre dolçor et bon repos denteniment com per aquella som stats certifficats de la eleccio feta ab bona concordia de tots los parlaments de tals et tan virtuoses persones per conexer et maniffestar qui per mera et pura justicia deu esser nostre vertader rey et senyor: la qual cosa crehem fermament esser procehida de sola inspiracio del sant Sperit: de que molt reverends egregis nobles et honorables senyors seguints vostre loable consell lo dia de la sancta Anunciacio de la gloriosa Verge Maria havem aci feta solempna et devota processio general per la vila ab solempna missa et sermo retents gracias et lahors a nostre Senyor Deu de la dita benaventurada eleccio et orant a ell et pregant que per sa infinida clemencia li placia los coratges de les dites nou persones en lo dit acte illuminar: les quals oracions et pregaries entenem ab lo adjutori divinal continuament frequentar no oblidant star recelosos et ben avisats en la custodia guarda et bon stament daquesta vila juxta vostre notable et bon consell. E ab tant molt reverends egregis nobles et honorables senyors sia la omnipotencia divinal endreç et proteccio vostra. Scripta en Perpenya a XXVIIII de març del any MCCCCXII.- A tota vostra honor et servir prests los consols de la vila de Perpenya.

Núm 343. Tom. 20. Fol. 1672.

Als molt reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cahtalunya. - Molt reverends nobles et honorables senyors: Vostra letra havem rehebuda ab les croniques et trellats de testaments que per los deputats et sis persones vos son stats tremesos: de que havem haut plaher. A present nos occorre que havem mester lo testament del senyor rey en Johan lo qual porets haver de la senyora reyna dona Yolant o den Pere de Benviure o trellat autentich de aquell. Item lo testament del senyor rey en Marti lo qual rehebe en Ramon Çescomes et la carta que fonch feta de la disposicio de la successio remesa a justicia rehebuda per lo dit en Comes de la qual devets haver aqui trellat autentich. Item mes los originals de les allegacions de Butrigal de Rayner et de Paulo de Leatzeris les quals deu haver micer Johan Dezpla. Item les allegacions den Çahera sobre la dita successio les quals ha micer Francesch Çasala. Pregamvos molt affectuosament que donets orde et manera que al pus prest que fer se puscha nosaltres hajam aci les dites coses: si altres coses nos occorraran que hajam mester decontinent vos scriurem. Nosaltres molt reverends nobles et honorables senyors tantost que fom aci vos scrivim com erem arribats et de les persones que trobades hinc haviem: et a XXIX del present mes se presenta a aquells que hinc erem un procurador del duch de Guandia et dona una cedula quis mencionava com lo dit duch tremet certa ambaxada sobre la prossequcio de son pretes dret. Aquell jorn matex fonch desliberat scriure a vostres reverencies nobleses et honorables savieses et a micer Guillem de Vallsecca et als altres absents dels nou en la manera que en les letres a vosaltres et al dit micer Guillem dreçades porets haver vist. Fraderich nos ha presentada una letra la qual o effecte de aquella crehem ja esser presentat a vosaltres. Altres coses nos sinch son seguides mas axi com succehiran los affers scriurem de aquells a vostres reverencies nobleses et honorables savieses les quals nostre Senyor Deus conserve et endreç en llurs affers. Scrita en lo castell de Casp a XXXI de març del any mil CCCCXII. - Larchabisbe de Terragona et Bernat de Gualbes apparellats a vostra honor.

Núm. 344. Tom. 20. Fol. 1673.

Als molts reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya. - Molt reverends nobles et honorables senyors: vostra letra havem hauda ab la qual nos pregats que sobre la custodia et regiment daquest castell metam persona bona et notable et tal que sia experta en semblants affers guardant la honor daqueix principat: a la qual vos responem que tots los qui som aci presents nos som maravellats perque no havets scrit a tots axi com a nosaltres car tots hinc som per tots comunament: perque daci avant nos sembla puscats dreçar a tots les letres queus plaura tremetrens sobre affers dels quals sia comu lo carrech. Al fet de la dita persona considerat que es acte ques deu fer ab beneplacit de tots los nou dels quals hinc fallen alguns qui speram dins breus dies deuen esser aci Deus volent crehem que com tots serem justats hi sera provehit en tal manera que si plaura a Deu sera ben satisfet al acte et al be avenir daquell. E semblantment vos placia creure que sera disposat dels notaris com siam justats en aquella manera queus semblara esser pus expedient et pus util als affers. E sia molt reverends nobles et honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scripta en lo castell de Casp lo primer dia dabril del an mil quatrecents dotze. - Larchabisbe de Tarragona et Bernat de Gualbes apparellats a vostra honor.

Núm. 345. Tom. 20. Fol. 1674.

Als molts reverends nobles et molt honorables senyors les XXIIII persones del parlament general de Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverends nobles et honorables senyors: en una letra queus havia feta sobre lo fet dels ballesters ço es que nols podia haver si donchs no era matzem mas domens avantatjosos yo nols he pogut trobar sens X florins lo mes et ab port del arnes a Casp: e no contrastant que no haja haguda resposta los ne tramet huy que comptam a XXVIII del mes de març car no pens vullats que yo ho pach de la mia bossa car homens son que en tot loch los porets presentar per bons ballesters. En lo fet mos senyors dels L baçinets ma dat gran destrich et
dona que hajen a dur los baçinets en corn de sarria perque yo noy puch haver aquella gent que volguera: mas faç mon poder almenys quels hi men cominals e per ço ab consell dels dipputats et sis persones qui axi ho han consellat yo he a sobreseure per alguns petits dies per ço que men gent sufficient si avantatjosa no la puix trobar. Alguns daquells que havia perpreses volien menar macips qui no eren de nascio cathalana et per ço mapar quen romanguen alguns car yo nols daria loch que menassen algu qui no fos cathala: perqueus suplich majats per scusat. Si a Deu plaura yo haure recapte bo et prest et men en la vila de Casp: mas per les rahons dessus dites ha convengut a mi laguiar. E si nengunes coses plahen a vostres reverencies nobleses et savieses manaume ço que plasent vos sera. E sia lo sant Sperit en vostra custodia. Scripta en Barchinona a XXVIII de març. - A vostre servey et manament apparellat Esbert Çatrilla.

parte 6