Mostrando las entradas para la consulta haurets ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta haurets ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 25 de septiembre de 2020

18 DE FEBRERO.

18 DE FEBRERO. 


Los despachos de que se dio cuenta en esta sesión son los que a continuación se copian:

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy havem rebudes tres letres una de la Serenissima Senyora Reyna altra de la Senyora Infanta altra del abat de Poblet e de mestre Ferrando translat de les quals vos tramatem dins la present e per quant veem aquest negoci pren alguna dilacio ab correu cuytat havem scrit als dits abat e mestre Ferrando segons veureu en la copia qui es dins aquesta. La nostra intencio es stada de no sperar sino fins a dijous a dinar per quant segons veureu nos desistim dalli avant de la oferta remetent aquella a vostres providencies com tostemps es stada aquella nostra voluntat e intencio. De totes les dites coses vos avisam per correu volant e intencio a fi hajau temps de havernos consultat si res vos occorrera circa les dites coses. E sia la Sancta Trinitat proteccio de tots e direccio del negoci concorrent. Scrita en Leyda a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Reverend e honorables mossenyors. Vostra letra de XV del present havem rebuda ensemps ab una de la lllustrissima Senyora Reyna e altra de la Senyora Infanta les quals legides vist que aquest negoci pren alguna dilacio e nosaltres som licenciats e demanats anar en Barchinona com per correu vos havem scrit havem delliberet sperar aci fins a dijous a mig jorn per veure si haurem resposta conclusiva de apuntament mogut per la Senyora Infanta e per nosaltres en scrits redigit a fi que si sera tal com desijam e es apuntat nosaltres puixam fer lo que ofert es hon no dijous a mig jorn partirem la via de Barchinona e alli serem ab nostres principals per entendre en lo dit negoci ab intencio de endressar e conduir tot lo quens sera possible a benifici de aquell. Placieus de continent haver dita resposta si haguda no es e venirvosne car al dijous a mig jorn avant no es en facultat nostra restar en la oferta sens voluntat de nostros principals. Recomanantnos sempre en gracia e merce de la Senyora Reyna e de la Ilustra Infanta. Scrita en Leyda a XVll de febrer any Mil CCCCLXI.

Molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors. Forem aplegats a Burgalaros acompanyant la Senyora Infanta. Rebe aqui la dita Senyora Infanta hun home ab letra de la Majestat del Senyor Rey e delibera del apuntament que portava fet ab les vostres providencies consultar la dita Majestat. Ensemps scrivi a la Serenissima Senyora Reyna la qual partint de Ceragoça per venir al encontre de la dita Senyora Infanta e en Alfajarí (tilde en la í; Alfajarín) quasi ensemps entrarem air a les oracions nosaltres tostemps acompanyant la dita Senyora. Apres muntants al castell la dita Senyora Infanta e nosaltres a la dita Senyora Reyna notificam premisses degudes recomendacions de tots los embaxadors lo apuntament per les vostres senyories e magnificencies fet a la dita Senyora Infanta encara les grans voluntats que han les vostres providencies en lo servey del Senyor Rey e de la sua Serenitat ab tot repos del Principat e hagut son parlament ab los del consell ha mostrat hun gran enug com tant prestament com ella voldria no ha desempatxat a nosaltres. Per tant com la Senyora Infanta com dit es havia consultat lo Senyor Rey es vist al seu consell esser necessari sperar la resposta de la dita consulta e spera la altesa de la dita Senyora Reyna que aquest negoci no pora haver sino util e desigada conclusio. Certament vehem la grandissima e molt manifesta bona voluntat de la Senyora Reyna e apres nosaltres instants que aquesta dilacio era perillosa e mostrantnos voler partir som stats pregats per lo Senyor Archebisbe e per la Senyora Infanta hi darrerament per la Senyora Reyna que nosaltres degam plegar fins en Çeragoça per benifici dels negocis e perque havem per ordinacio de vostra senyoria dever seguir la Senyora Infanta som devallats a les dites pregaries e mes la Serenissima Senyora Reyna nos ha dit deguessem scriure a les vostres senyories e magnificencies que per expedir aquest negoci sius era ben vist ella molt volenterosament se acostaria fins a Fraga. Senyors de tots aquests fets e del nostre star e de totes les coses ordonau e nosaltres prests som a obeir. El Sperit Sanct conserve a tots en tota prosperitat e pau e rescriviunos de tota intencio del que voleu que façam ab correu volant. De Ceragoça a XV de febrer any LXI - A tota ordinacio de vostres senyories prests el abat de Poblet e mestre Ferrando com embaxadors vostres et cetera.
Dema tramet aquesta ciutat sis embaxadors al Senyor Rey. Crehem queus aprofitaran.

La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs e ben amats nostres. Per los afers occorrents es venguda a nos la lllustra infanta dona Beatriz nostra molt cara e molt amada cosina e axi mateix los venerables religiosos e amats nostres abat de Poblet e prior de Tortosa e nos anam a Alfajari hon havem conferit dels dits afers e perque de aquells la dita lllustra Infanta havia scrit e consultat la Majestat del Rey mon Senyor e marit nos e la dita lllustra Infanta e per semblant los dits abat e prior som aci venguts on haguda la resposta de la dita Majestat sera respost a les coses que han portades. Speram en nostre Senyor Deu e en la virtut del dit Senyor Rey e en la innata fidelitat e bonea (valenciano; bondad; bondat; bonesa) de vosaltres los dits afers rebran tot bon orde e expedicio en laor de nostre Senyor Deu servey del dit Senyor Rey benifici e repos de la cosa sua e de sos regnes e terres. E sab Deu quant per nos es desijat e procuram axi com per nos ab tota e afectada voluntat es stat fet e per tot nostre poder entenem prosseguir. Vosaltres per semblant procurau ço que dit es ab la bona afeccio e axi com be speram ho fareu e vostres predecessors e vosaltres haveu loablement acostumat. Dada en la ciutat de Ceragoça a XV dies del mes de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

Molt reverents egregi nobles e magnifichs amichs. Per los afers occorrents per los quals som venguda a la Senyora Reyna segons havia acordat ab vosaltres so stada en Alfajari on la dita Senyora Reyna vench de fet e havem comunicat ensemps e per benifici dels afers es stat necessari consultar lo Senyor Rey e sperant la resposta havem deliberat esser pus expedient venir en aquesta ciutat on prestament haurem la dita consulta e havem ferma sperança en nostre Senyor Deu se acordaran totes coses al servir del dit Senyor Rey e benifici de sos regnes e vassalls. Perqueus prech y (y latina) encarrech ab tanta afeccio com puch que usant de aquella virtut e prudencia que en vosaltres es e be haveu acostumat hajau paciencia si no so tornada aqui axi prest com crehia e en los afers nos faça algun moviment ne novitat mes totes les coses sien en lo stat que les lexi lo que redundara en servey de Deu e del Senyor Rey e pau e repos de sos regnes e vassalls lo que molt desige. E si coneixeu que per benifici dels afers e pus facilment concordar aquells sia mester que la Senyora Reyna se atanças en aqueixes parts scriviumen de fet que yo supplicare sa Senyoria ho vulla fer e confiu o fara. E sia amichs meus la Sancta Trinitat en guarda de vosaltres. De Ceragoça a XV del mes de febrer del any LXI.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors. Vostra letra de XVII del present ab copia de les letres de la lllustrissima Senyora Infanta e reverent abat de Poblet e mestre Ferrando per nosaltres rebuda ha donat a nosaltres causa de entrar en molts pensaments en los quals haviem deliberat no intrar fins vostres providencies aci fossen en presencia de les quals nostres motius fossen ubertament deduhits don comprenguereu (de comprender) quant ab recta justa e sancta intencio nostres deliberacions han procehit. Empero per fer resposta a vostra dita letra en la qual nos incautau ab gran attencio vos respongam ha convengut pensar ultra lo que delliberat haviem. E per ço dient alguna cosa per resposta del que nostre ingeni ha aconseguit vos certificam com la Majestat del Senyor Rey ha fetes empres e preparatoris e continuament fa ab ses letres molt dures contra nosaltres e aquest Principat e ha provehit esser fornits castells e forçes en aquest Principat e altres municions fer per venir en lo que per vostres letres nos significas la sua Majestat havia dit e cominat. Don se ve (no se usaba es, sino se, se diu, se fa, etc) a compendre los tractats quis practiquen esser mes per detenir temps e donar loch al enfortiment que consellen los enemichs de la cosa publica de aquest Principat que no per venir al efecte de repos e majorment considerades les pratiques en temps passat observades e les calliditats que tenen los dits perversos consellers les quals donen causa la Majetsat del dit Senyor anar axi deviant e incerta no prou honorosament pera la corona reyal. Nes pot dir los actes de aquest Principat esser commocions de pobles mas per auctoritat de aquells qui lo Principat de Cathalunya representen los quals per liberacio de la persona del lllustre Primogenit e conservacio de sos drets qui per la Majestat del Senyor Rey no li deuen ne poden de justicia esser levats e per observacio de les leys e privilegis de la patria repos e benifici de aquella han ordonat e procehit en fer dits actes sens jactura alguna e derogacio de la Majestat del dit Senyor si equament si aten. E volen les dites leys e privilegis esser primer lo prejudici reintegrat que en altres tractaments entrar. E per ço dignament es la deliberacio del Principat ya a vostres providencies scrita no entrar en tracte algu fins recobrada fos e liberada la persona del Senyor Primogenit. Ne james es stada intencio de aquesta plaça contra la Majestat del Senyor Rey ben consellada e fahent lo que Rey es tengut fer delliberar o ordonar mas solament es stat provehit obviar al que per iniques e perverses informacions per la sua Serenitat se demostrava fer execucio en gran dan de aquest Principat e violacio de les leys de aquell e per conseguent recau en gran dubte poderse donar nova seguretat sens gran nota de aquest Principat qui en fet no la ha car si nova seguretat se prestave senyalarie la primera fidelitat prestada no esser prou observada. Aquestes coses son de gran ponderositat en aquest Principat e tant mes per ço desigam vostres providencies que tant comprenen esser aci perque millor e pus segurament per tots si pogues deliberar. Per vosaltres se diu esser feta oferta de certa seguretat de la qual vehem se fa mencio en la letra dels dits reverent abat e mestre Ferrando que la porten ya ordonada e no podem prou entendre o percebre com stara perque tant mes nos par recaure en grandissima necessitat vosaltres cuytar la venguda per conclusio fer en aço e ya nons par lo maneig (se lee maueig) comport dos consistoris car prou sera en hu donem bon recapte al negoci per la gran arduitat que importe. E per quant som certs vostres grans industries bastaran molt aci en lo prospero succes e exit daquest negoci en lo qual tots havem obrat ab regulatissima e sancta intencio quant pus afectuosament podem pregam vostres providencies promptament vullen aci esser. E si alguna raho de vostra venguda vos sera vist deure donar a la Senyora Reyna o a la Senyora Infanta poran vostres grans intelligencias aquella donar per miga dels dits reverent abat e mestre Ferrando los quals apres de continent sen venguen o per letra segons millor vos semblara car aquesta per forma alguna no retornaria poder donar a sos missatgers e per tant seria de mes pus ya es vostra embaxada licenciada e absolta segons vos havem scrit tractar donarvos altre poder com lo poder de vostra embaxada sia extint e si pus tractar havieu convendria esser revocat e tornat donarvos lo que nos pot fer puys aquesta ciutat no vol a lurs missatgers poder donar per quant tots temps som stats conformes en deliberacio ab aquesta ciutat la qual no haventhi missatgers nos poria conclusio alguna pendre. Perque es molt e molt necessari prestamenl e ab molta cuyta vingau per honor benifici e repos daquest Principat al qual no haveu acustumat fallir ans virtuosament lo haveu consellat e ajudat en ses necessitats les quals a present majors li occorren que no han en nostres dies perque vullau dilatar en subvenirli venint aci consellant endreçant e ajudantlo com de vostra virtut e integritat se spera. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran providencia senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables senyors los consellers de la vila de Berga.
Molt honorables senyors. Vostra letra havem rebuda en la qual vehem vostra admiracio que nous hajam scrit ne appellats en aquests afers de la liberacio del lllustrissimo Primogenit de la Majestat reyal. E nosaltres segurament som axi be maravellats que no hajau haudes nostres letres car femvos certs que en totes coses e memorials ques sien fets de universitats no havem oblidada aquexa universitat. E per aço encara que sia tart venguda havem rebuda una squadra de gent de aqueixa universitat pregant e encarregantvos segons be haveu acostumat on aquests afers que han tan gran sguart al servey de Deu e de la corona reyal e a la fidelitat de aquella e benifici e liberacio del dit Senyor Primogenit e utilitat de la republica e de la patria la qual toca e ha sguart a tots siau forts e units ab nosaltres car nosaltres en totes coses com dit es que sguarden honor e util vostre e de aqueixa universitat vos haurem a memoria. E sia molt honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Johan Ferrer general receptor de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per En Johan Dolivella sobrecollidor vos trametem los cinch milia florins dor per lo pagament del sou de la gent de Leyda de Cervera e del camp de Terragona e gent de cavall que aqui se acordara e altres coses juxta los memorials que teniu. Pregam e encarregamvos en tot vos vullau haver segons se confia de vos e que frequentadament nos scrivau de totes les coses que sentireu. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.


Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy entre les deu e onze ores ans de mig jorn havem rebuda vostra letra ab les copies de les letres de la Senyora Reyna e de la Senyora Infanta e dels reverend mossen labat de Poblet e de mestre Ferrando. E vistes totes les dites letres e copies havem deliberat que segons vos havem scrit vos placia venir e no sperar pus altra consulta ne resposta dels dits mossen labat e mestre Ferrando mas venint aqui los sia dit per los pahers de aqui tiren e vinguen la via dreta de aci segons vos havem scrit. E sia molt reverents egregi nobles e honorables senyors la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVlll de febrer any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al honorable senyer En Johan Ferrer ciutada de Barchinona rebedor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per En Johan Dolivella qui dema partira Deu volent vos son tramesos altres cinch milia florins dor e axi tindreu ara deu milia florins per pagar totes coses que aqui a pagar se hajen. E la gent de Cervera dien son CC homens de peu pagar los heu lo sou acustumat e fahentlos compte de XIen dia del present mes que som certificats partiren de aquella vila pero vejats (occitano; veigau; veed, verbo ver) vos si son CC homens e nols pagueu sino ab entreveniment de aquella persona que los pahers vos trametran aqui en nom llur per quant ells han feta bestreta a la dita gent e volem axi com es raho que ho cobren. Per los dits pahers de Cervera era stat posat capita a la dita gent hu quis diu Guillem Ramon Doluga lo qual nosaltres no admetriam per quant havem fets aci los capitans e no havem donat loch a neguna universitat de metren. E axi havem scrit als dits pahers. E per tant no doneu res al dit Noluga en nom de capita si empero volra romanir e pendre sou per home de cavall donauli son acostumat a la forma dels altres sens pus ne mes. E si romanir no volia pagaulo a la dita raho de home de cavall e per tans rocins com haja tenguts e per tants dies com stat hi haja sens altre avantatge. Pero abans que nol pagueu sperau lo dit home que los pahers trametran per quant li han feta bestreta a fi que cobrar la puixen. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona al honorable lo batle de Vilanova de La Geltru e a altres oficials a quis pertanga e encara als cullidors e guardes del General al qual o als quals les presents seran presentades salut. Ab la present vos dehim que lexats (occitano; leixeu : dixeu; deixeu; dejéis, verbo dejar) carregar an Johan Lobet patro de calavera (carabela, caravela) XXX botes de vi vermell per portar a Menorcha no obstant qualsevol letres e prohibicions en contrari per nosaltres fetes. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda e hoida la crehença en virtut de aquella a nosaltres explicada per los honorables Nanthoni Sola paher e En Johan Pere Dodena missatgers vostres. Nosaltres aquella entesa e per experiencia vista la vostra voluntat e obra en totes coses concernents lo benefici de aquest Principat vos regraciam aquella e volem siau certs que sempre aqueixa universitat sera haguda per aquest consistori en special recomendacio en fer per ella quant per qualsevol principal membre del dit Principat se puixa fer. De aço es stada per nosaltres mes stesament dita la intencio nostra als dits vostres missatgers la qual ells vos poran referir. Venint apres al fet del sou dels CC homens per vosaltres tramesos en veritat sta que En Johan Ferrer partint cuytadament no pogue portarsen la quantitat que havia servir al dit sou e per ço nous sia marevella si no ha fel lo pagament aqui. Ara per nosaltres li es tramesa la quantitat e ab letra a ell dreçada la qual ab la present rebreu li dehim que de continent faça lo pagament als dits vostres CC homens per dues mesades que començaren correr a XI del present lo qual dia los dits vostres missatgers nos han afermat que la dita gent parti de aqueixa vila. Del fet den Guillem Ramon Doluga qui per vosaltres serie stat posat capita vos certificam que no es stat donat loch a deguna (de aquí ve dinguna, dingú en chapurriau; ninguna) universitat posarhi tals capitans abans son stats donats e deputats per nosaltres e jatsia hajam molta voluntat en complaureus en totes coses pero per quant a totes les altres universitats qui aço mateix volien es stat dit de no redundaria en greuge vos pregam prengau a paciencia car lo dit capita no pot romanir en la dita capitania si empero volra servir per home darmes en lo tall ques vulle metre sera rebut e axiu scrivim al dit En Johan Ferrer e si anar no volra li scrivim lo pach (le pague; li pago; li pagui) per tants dies quants ha stat en la companyia fahentli compte dels rocins que tenguts ha e axi com als altres homens a cavall se compta e no altrament. Pero per quant per vosaltres seria stada feta alguna bestreta la gent de peu e al dit En Guillem Doluga scrivim al dit Johan Ferrer que no faça lo pagament sino ab entreveniment de aquella persona qui vosaltres hi trameteu afi que puixau cobrar ço que per vosaltres es stat bestret. La Sancta Trinitat vos tinga molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVIll de febrer any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e molt savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e molt savis senyors. Per quant havem sentiment que hun capella qui ha nom mossen Gabriel qui parti daci ahir mati e sen porta letres secretes e cosides en lo gipo les quals dubtam no sien avis de alguna perturbacio de aquests afers que menegam vos pregam e encarregam que prestament provehiu al pont que sia tengut esment al dit capella que sia scorcollat e sabut quines letres porta si seran de avis contra aquests afers segons es dit. E digau En Johan Ferrer qui es aqui per nosaltres que pach al correu portador de la present si es aqui dijous a quatre hores apres mig jorn sis florins dor. E sia molt honorables e molt savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats.

Als molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Aqui va lo molt honorable En Johan Agulla sindich e ciutada nostre ab certa companyia informat a ple de certs afers tochans (tocants; tocáns o tocans; tocantes) lo util del Principat. Placieus donarli fe e crehença en tot ço e quant de part nostra per ell vos sera explicat. E sia molt reverend e savis senyors la Sancta Trinitat en custodia conservacio e guarda dels tots. De Leyda a XV de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.


Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ja per altra letra miha (mía; meua; meva) feta en Cervera a XVI del present vos he scrit vos plagues ab totes vostres forçes spetxar la gent darmes e los consellers per vosaltres a mi donats e fins vuy nom trop sino ab MC homens de peu o MCC e en Viladamany per home darmes ab qualque XX janets (jinetes; jinets o ginets). E jatsia per mils aleujar los qui vingueren apres de mi sia partit de Cervera la present jornada e arribat en la present vila de Tarraga (Tárrega) pero no tinch gens en voluntat de entrar en Leyda ab la gent que dit he sens alguna gent darmes. Perque placieus aquella spetxar e largament avisarme ab vostres letres de vostra voluntat que voleu face. Pregant la Sancta Trinitat vos tinga en sa guarda. Scrita en la vila de Tarraga a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera.
Lo correu parteix daci a Vllll ores de nit deu esser aqui dema a III hores dauli (dadle, verbo dar; doneuli, donéuli, doná, donar, dar) tres florins. Si hi es a les cuatre II florins.
Si per tot sol un flori.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Deus mijançant e lo glorios sant Georgi (san Jorge; Sant Jordi, Sent Jordi; saint George; Giorgio) essent a cavall en la present vila per fer mon cami la via de Tarraga he pensat attes que aquesta vila es molt fort que algu en nom de conestablia del Principat ab bandera stesa no vingues per ferse fort en la dita vila contra lo dit Principat de scriureus que scrivau als pahers de la dita vila que continuament stiguen ab los portals tancats e que guarden qui entrara e qui exira ne lexen entrar e exir algu que primer no sapien qui es e encara sius sera vist fahedor darlos algunes conestablies Ies quals stiguen a ordinacio dels dits pahers per guarda de la dita vila fahentvos certs com per bona diligencia e regiment de aquells jo ab tota ma gent som stats ben recebuts e provehits de vitualles. Perqueus placia esser prevists a tuicio de la dita vila car molt hi va segons havem vist al ull. Scrita en Cervera a XVII de febrer. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverents nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverents nobles magnifichs honorables e savis senyors. Lo die de la dada de la present a les quatre hores apres mig dia per En Pere de Liaga correu havem rebuda una vostra letra ab la qual voleu e demanau vos trametam XXV homens armats per haver la persona del lllustrissimo Princep e Primogenit del Senyor Rey. La qual letra rebuda per nos e nostre consell es stat deliberat de continent treballar per haver los dits XXV homens e trametra aquells aqui a vosaltres en la forma e manera quels demanats (occitano; que los demandáis o pedís; que los demaneu o demanéu). Perque si a Deu plaura lo pus prest que porem haurets (occitano; habréis : tendréis; hauréu o haureu : tindreu o tindréu) aqui en Barchinona los dits XXV homens per fer a vostra voluntat oferintvosne solament haver XXV homens mes encara per satisfer a la honor e servici vostra e de la terra. E manaunos tot ço que plasent vos sia. Dada en Torroella de Montgri diumenge a XV del mes de febrer del any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXl. - Los que humilment se recomanen en vostra gracia Barthomeu Proheta e Pere Mir consols de la vila de Torroella de Montgri.

Als molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors. Vuy dada de la present a una hora apres mig jorn que tenim a XVI del present havem reebuda una letra per lo correu portador de la present intimantnos que jatsia per altra nos haguesseu scrit demanatnos certa gent de peu pero per lo present attes aquesta vila e terra es constituhida en frontera haveu deliberat la dita gent no anar per no voler evacuar
aquesta terra de gent encarregantnos si res sentim de nou vos ne avisasem. E per quant ab gran afeccio e voluntat haviem deliberat satisfer a vostra ordinacio la dita gent per vosaltres demanada es stada partida daquesta vila e crehem dema que sera dimarts entraran en aqueixa ciutat per representarse a vostres reverencia magnificencia e honorables savieses per fer e exequir tot ço e quant per vosaltres sera ordenat e deliberat segons veureu en la letra del capita de la dita gent a vostres reverencia magnificencia e honorables savieses destinada. Perque pus axi es que la necessitat nou requer vos haurem en gracia que lo dit capita puixa la dita gent tornar per les causes en la dita vostra letra exharades. De novitats si avis ne sentiment algu haurem hajau per cert de continent ab correu volant vos avisarem. Supplicantsvos per semblant de les novitats e sentiments qui pervindran a vosaltres nos vullau avisar. Oferintnos tostemps esser molt promptes en exequir e complir tot lo que per vostres reverencia magnificencia e honorables savieses sera ordenat. E sia molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors la Sancta Trinitat proteccio e direccio vostra. Scrita en Puigcerda a XVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres honor e servey apparallats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverend egregis magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs e molt savis senyors. Per dues letres la una de XI laltra de Xlll del present vos havem scrit sobre los cent homens quens haveu demanats vos trametessem com volen saber lo sou quels sera donat e pera quin temps e quels sia bestreta aci alguna quantitat supplicantvos de les dites coses nos volguesseu certificar quels dits homens serien a punt e fins aci no havem cobrada resposta de que stam marevellats car aquesta ciutat ha bona voluntat en donar compliment en totes coses que per vosaltres seran deliberades e no stara per nosaltres de trametre los dits cent homens be a punt armats segons nos haveu scrit solament siam informats de vostra intencio sobre les coses dessus dites. Perque mossenyors placiaus rescriurens prest de aquelles e provehir que aci sia bestreta alguna quantitat als que hiran e seran tramesos aqui los dits cent homens molt prestament axi com haveu scrit. Certificantvos com per home propri que per aquesta causa havem trames som informats certament com lo Senyor Rey lo divendres prop passat parti de Alcaniç (Alcañiz, Alkanis, Alcanis, Alqanis) ab lo Senyor Princep e ab mossen de Beamunt e vinga a dormir a Monroig e lo dissapte apres hoyda missa parti de Monroig (Monroyo, Teruel, Matarraña, Mont Roig, Mont-Roig, Monroch, Monte Rubeo) e feu (verbo hacer, hizo; va fer, va fé) la via de Morella ab los dessus dits e lo dit home hoy (verbo oír, oyó; va sentí, escoltá) dir al dit Senyor Rey com lo diluns que sera dema partira de Morella e fara la via Darago. De la Senyora Reyna crehem que haura lexat lo dit Senyor Princep en lo castell de Morella perque ne avisam vostres reverencies.
E pus no dihem per la present sino que la Sancta Trinitat sia continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XV de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A tota vostra ordinacio molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat en Barchinona.
Molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors. Per altra letra tramesa per home propri de XI del present responents a una altra vostra letra de set vos havem scrit com los cent homens quens demanau volen saber lo sou quels sera donat e pera quin temps supplicantvos nos vullau (mos vullgau; nos queráis) scriure de vostra intencio. Perqueus placia avisarnos de les dites coses car les gents seran promptes certificantsvos mes com som certament informats que lo Senyor Rey ha scrit al comenador de Ulldecona que tinga fornit e a punt lo castell e encara la dita vila lo millor que puixa e axi ho fa e que es certament en la vila Dalcanyiç (de Alcanyiç, de Alcañiz). Lo dit castell e la dita vila Dulldecona segons saben vostres reverencies son clau e entrada de Cathalunya (desde el reino de Valencia) havemvosne volgut scriure perque vostres reverencies si ho deliberaran hi provehesquen segons conexeran. Certificantsvos mes com aquesta ciutat per causa de les coses provehides per vosaltres e scrites ab la dita letra ha provehit esser ben custodida (custodiada) e guardada la ciutat e lo castell de aquella ab guardes e persones havents de aço special carrech e axi ho fem guardar e per semblant farem be guardar lo castell Demposta (de Emposta, de Amposta) per ço que ben guardada la ciutat e los dits castells puxam mils provehir en les coses que vostres reverencies e magnificencies deliberaran. E com aquesta ciutat haja molt necessari forments (tipo de trigo, candeal; Formentera; Formenta, masías cerca de Tortosa, entre Fredes y Beceite) per sa provisio vos supplicam vullau fer dir e ben pregar a consellers de aqueixa ciutat que vullen permetre e donar loch que dels forments que deu fer portar En Johan de Pedralbes aquell nos ne puixa portar o fer portar dos o tres milia quarteres les quals coses vos reputarem a gracia singular. Oferintsnos fer tot lo que sera deliberat per vostres reverencies e magnificencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia e tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda.
Scrita en Tortosa a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio molt promptes los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables mossenyors. Una letra havem rebuda lo dia de la present de vostres reverencies comemorantnos les congoxes en que aquest Principat es constituit per liberacio del Senyor Primogenit e per quant a vostra noticia seria pervengut que lo vaguer de aquesta ciutat so segramental farie certs enantaments contra lo loch de Sallent lo que seria a vostre parer perturbacio a la tranquillitat en la qual vuy aquest Principat es. E per quant lo dit loch de Sallent es del reverend bisbe de Vich hu dels embaxadors del dit Principat les coses del qual se deuen haver en sa absencia per recomanades nosaltres nos interposassem per donar sossech e repos en lo dit so e actes cominats contra lo dit loch de Sallent. Es veritat mossenyors que lo que lo dit vaguer de açi ha principiat e cominat contra lo dit loch de Sallent e oficials del dit reverent bisbe de Vich es stat procehit a instancia nostra e dels sindichs de aquesta ciutat per alguns graus interessos e prejudicis fets per los dessus dits a la ciquia reyal de aquesta ciutat membre principal e total sustentacio de la vida dels singulars de aquesta ciutat empero considerat per nosaltres lo contengut de vostra letra e motius de aquella jatsia no sia algun tant interes empero per voler complaure a vostres reverencia e honorables savieses havem dat repos lo dia present ab lo vicari del dit reverend bisbe de Vich en lo dit negoci que noy sera mes avant anantat fins retornat lo dit reverend bisbe de Vich e apres per alguns dies si do conclusio tal com havem sperança que nosaltres e aquesta universitat reintegrats del que som stats interessats e dampnificats ne fassam conclusio pacifica. E avent a gracia tots temps vostra intervencio en lo dit fet com aquella qui sens tot dubte hi faran eficacia molta ordoneu de nosaltres tot lo que plasent vos sia. Scrita en Manresa a XVI de febrer any Mil CCCCLXI. - Mossenyors al que ordenareu apparellats los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt reverends egregis magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell lur.
Molt reverends egregis magnifichs e honorables mossenyors. Segons per altra dada en la present vila a XI del present mes vos havem scrit com haviem reebuda una vostra letra en virtut de la qual per satisfer a vostra ordinacio e per la honor e exaltacio de la corona de Arago satisfahent a la deguda fidelitat havem elegit capita e ordonat e deliberat ab lo consell de aqueixa vila molt unidament e ab gran concordia que a vosaltres fossen tramesos los cinquanta homens demanats la qual deliberacio deduhint a degut e promptissimo efecte havem haguts aquells los quals ab lo dit capita appellat Anthoni Mercader portador de la present vos trametem per star a manament e ordinacio vostra. Significantvos ab gran dolor e tristicia (tristeza; tristesa; tristor) de nostres coratges com hair (ayer; ahir, ahí; aí; ir) que comptavem dotze del present mes a sis hores de nit rehabem hun correu del nostro sindich e hu dels vostros reverends magnifichs e honorables missatgers a la Majestat del Senyor Rey per lo qual som stats avisats de la partida e absencia del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e de la duccio e transportacio de la Illustrissima persona del Senyor Princep e Primogenit quens sembla tant com podem veure sia nova molt trista e lacrimosa (latín lacrima; lagrimosa, lágrima; llágrima, llagrimosa) per los grans perills e sinistres dans e inconvenients que restan en aquest Principat preparats. Placia a nostro Senyor Deus e a mossen Sant Jordi hi vullen provehir segons saben seria util necessari e opportun al dit Principat e que a vosaltres qui sou lo pern (el perno) e la clau (la llave, clave; clavis) del regiment del dit Principat donen tal sforç consell e sana providencia segons saben en unes tals e tan ardues fahenes sa requiren (o requireu). Avisantnos mes avant lo dit nostre sindich com per los dits reverends egregis magnifichs e honorables embaxadors vostres li era stat donat carrech nos avisas que attes aquesta vila e terra stan en frontera del regne de França e comdat de Foix e es una clau de aquest Principat fossem sollicits e diligents en custodir e guardar aquesta vila e terra sobre la qual custodia havem ab lo consell de aquesta vila deliberat en lo quens sembla per lo present a deliberar e provehir se degues. Supplicantvos del que mes avant haureu sentit ne sentireu nos vullau informar e en son cas aconsellar e socorrer en tot lo que sera necessari e util per tuhicio e defensio de aquesta vila e terra com hi vage molt per les rahons predites a tot lo Principat. Mes per semblant vos supplicam nos vullats aconsellar e donar forma com nos devem regir en los oficials que novament per disposicio de les constitucions generals de Cathalunya en aquestes carnestoltes (carnestolendas; carnaval; carne) prop vinents se deuen mudar e crehem sien ja fetes les provisions per lo Senyor Rey. Supplicantvos en e sobre totes aquestes coses vullats donar fe e creença al dit capita dels dits cinquanta homens axi com farieu a nostres persones lo qual de nostra voluntat es plenament informat e instruhit. Oferintsnos en per tostemps fer e complir e exequir tot lo que per vostres reverencies egregies magnifiques e honorables savieses sera deliberat provehit e ordonat. E sia molt reverents egregis magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Puigcerda a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres honor servey e ordinacio apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors los diputats del regne de Arago.
Molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors. No dubtam a la audiencia de vostres savieses esser pervenguda alguna part de les coses que novament occorren en aquest Principat les quals son grans e de molta importancia no solament concernents interes repos e benavenir daquest Principat e de la cosa publica de aquell mas encara de aqueix regne e de tots los altres subdits a la corona reyal. E per tant hoc encara per la unitat amor e benivolencia que entre aqueix regne e aquest Principat ha acustumat esser e bona fraternitat observada havem deliberat per letra succintament informar vostres providencies les quals havem creure de la veritat certificades faran en los negocis ço que virtuosament degen. Dimarts a dos de deembre prop passat en Leyda per la Majestat del serenissimo Senyor Rey fon detengut e levada libertat al lllustrissimo don Charles primogenit lo qual per la Majestat del Senyor Rey e en la sua fe reyal era vengut assignat e assegurat era anat a Leyda e dins pochs dies fonch tret del dit Principat e transportat fora aquell. E jatsia notori fos les dites captura e extraccio juxta les leys del Principat paccionades e jurades no deures fer nosaltres lo dit Principat representants crehent la Majestat del dit Senyor no plenament de tals leys certificada e informada havia fet les dites detencio e extraccio sperant que la sua Serenitat seria propicia e prompta en restituir lo dit lllustrissim son fill en lo Principat e aqui liberarlo fonch feta per lo dit Principat a la Majestat del Senyor Rey insigne embaxada de XV persones notables e de gran sapiencia e experiencia dotades. E ab tot la justicia manifesta que competia al dit Principat volgues per justicia lo dit lllustrissimo Primogenit esser promptament retornat en Cathalunya e aqui liberat juxta forma dels usatges constitucions e privilegis del Principat en pacte deduhits e jurats hoc encara per ley divina e humana disposant fe reyal esser observada empero desigants nosaltres ab humils supplicacions e instancies obtenir de la Majestat del Senyor Rey que en sa gracia amor e benediccio paternal rebes e entengues lo dit Senyor Primogenit fonch als dits embaxadors comissio donada ab reverents e humils supplicacions tractassen sollicitassen e procurassen filial reverencia e obediencia del Senyor Primogenit a la Majestat del Senyor Rey e de la dita Majestat paternal amor gracia e benediccio en lo dit Senyor Primogenit. Aquest ofici era vist molt pertinent degut e necessari no solament a aquest Principat mas encara a tots los subdits a la reyal corona e axi en altres temps es stat praticat e observat occorrent diferencies entre los Reys passats de inmortal memoria e los primogenits car com a media e cominal persona la terra tractava obtenia e donava (trataba, obtenía, daba; tratave, obtenie, donave) orde de repos entre ells de que consta en los actes. E per ço aquest Principat imitant e inseguint los virtuosos actes dels passats vehent esser granment necessari al benefici e repos de la cosa publica de aquell unitat e concordia esser degudament observada entre tals pare e fill qui en lo mon son axi gran exemplar hoc encara per evitar tanta ignominia com a la reyal corona per la diferencia dells se segueix e per occorrer e obviar als grans perills e inconvenients qui per la dita diferencia en los subdits de la corona reyal promptes stan volent aquest Principat son deute retre a la reyal corona e a la Majestat del Senyor Rey e al dit Senyor Primogenit ab molta instancia humilitat e perseverancia ha tractat sollicitat e procurat lo que dit es per mitga dels dits XV embaxadors a la Majestat del Senyor Rey no sens grans despeses e carrech tramesos. E jatsia los dits embaxadors ab molta reverencia prosternacio humilitat e devocio la comissio a ells donada hajen a execucio deduhida no solament no han pogut obtenir de la dita Majestat recepcio e admissio de son fill en amor e benediccio paternal e concordia mas encara suadint aço enemichs de la reyal corona e desservidors de la sua Majestat ha fet hoyr als dits embaxadors de aquest Principat ço que nos lig (legeix o llegeix no se encuentra; no es lig; no se llich en chapurriau) haver hoit de llur Rey e Senyor. Son stades en aquest temps moltes coses tractades sollicitades e procurades en aquest Principat per ministres e oficials del dit Senyor Rey en nom seu molt alienes al que pertinent es a la dignitat reyal en gran dan de la cosa publica de aquest Principat e ofensa de la reyal corona les quals per tant ommetem scriure com si ab veritat son designades sens derogacio de la Majestat del dit Senyor descriure nos porien si en tals coses sentia e auctoritat prestat havia e nosaltres desigosos del honor e servici de la Majestat del dit Senyor tals coses mes occultar volem e callar. Durant aquesta nostra sollicitacio e treballs certament nos ha constat lo que ab grandissimo dolor commemoram la dita detencio esser per apartar lo dit Senyor Primogenit de la successio dels regnes e abdicarli los drets de la primogenitura e totes les causes preteses de la detencio sua esser confictes e simulades per venir al efecte sobredit suadint tractant e sollicitant aço alguns detractors del honor e corona reyal informants e importunants la Majestat del Senyor Rey indegudament e contra veritat e seduhint lo dit Senyor obsequir a ells e a tals informacions la qual cosa pervenguda a certitut de aquest Principat dona als poblats en aquell dolor e congoixa intollerables vehent lur Rey e Senyor lo qual ells tant revereixen e adoren esser aportat loch donar e via tant poch honrosa a la reyal corona e dampnosa a tota la cosa publica dels regnes e terres subdits a la dita corona reyal car no ha en oblit mes aquest Principat los irreparables dans e inconvenients que occorregneren (occorregueren) apres morts dels Reys En Johan e Marti qui abdosos germans sens fills moriren. E hagut gran consell sobre lo dit fet e recensits las actes dels Reys passats examinat lo que a la dignitat reyal se pertany e per semblant quant importa la dignitat de la primogenitura e drets de aquella en los regnes discutit molt attentament e diligent los Reys en aquests regnes a que son obligats a sos vassalls e los vassalls en quant son als Reys obligats e axi mateix los vassalls a que son al Primogenit tenguts haguda complida raho e examinacio de totes aquestes coses fou delliberat pus stretament la Majestat del dit Senyor fos per los dits embaxadors supplicada e instada de gracia e justicia. E jatsia per moltes vegades los dits embaxadors explicant solament los grans interessos que en aquest negoci concorrien al dit Principal per causa de lurs privilegis usos e constitucions *obmetent per bona causa subintrar en los merits de la successio e primogenitura los quals son eguals e comuns a vosaltres e nosaltres e a tots los regnes e terres subdits a la corona reyal supplicat hajen de justicia molt stretament james empero gracia han pogut obtenir e axi poch lo efecte de justicia. E continuament en aquest Principat incercar e tractar vies de molts inconvenients e dans en la cosa publica per oficials de la Majestat del dit Senyor james en lo dit temps e ans es stat desistit. Perque considerades e molt ruminades (rumiades; pensadas) e examinades totes les coses occorrents vist que per naturalesa e fidelitat tots los subdits a la reyal corona son tenguts salvar e defendre la persona del Primogenit qualsevol sia com aquell per Deus sia al poble donat e aquell apres lo genitor dege haver la administracio e govern reyal en los dits subdits e aquest dret essent nat primogenit ha en la terra sens esser necessaria disposicio del genitor o de algu altre vist que lo Rey qualsevol sia no pot dels regnes dispondre ans aquells han necessariament venir al Primogenit o succehint als drets de primogenitura e axi es stat inconcussament e inviolable usat e observat en aquests regnes e terres considerat los naturals subdits de la corona reyal lo dit us e singular libertat conservants quant delicadament e prima han acustumat satisfer al deute de la fidelitat a que son tenguts e per naturalesa innatament obligats a aquest Principat lo qual a present es de tanta virtut dotat quant en los temps passats stat sia vist que lo Senyor Rey qualsevol sia del primogenit no pot per si sols judicar ans per lo format interes de la patria deu ella e ha acustumat entrevenir lo que es precipuu dret e singular libertat de la terra segons clarament en los actes dels passats reys se mostra car si en altra manera los reys procehir e per si dels primogenits judicar podien seria en lur facultat dels regnes dispondre en quis volrien. Totes aquestes coses considerades e molt diligentment atteses e examinades es stat vist a nosaltres aquest Principat representants per tots nostres treballs e ingenis deure provehir en salvar la persona del dit Senyor Primogenit e conservarli los drets a ell pertinents per la primogenitura en que no solament lo deute de naturalesa e fidelitat a nosaltres obliga mas encara a tots los subdits de la corona reyal e specialment a vosaltres qui lo cap e nom de aquella portau e sou acustumats virtuosament obrar e en los temps passats per defensio de primogenits haveu fetes coses dignes de laor e gran memoria. E no havem dubtat james aquesta empresa de donar orde en salvar e conservar la persona del Senyor Primogenit e drets seus esser per aqueix regne abandonada car no seria correspondre a la virtut de que aqueix regne ha acustumat usar. E molt menys se deu dilatar prosseguir aquesta empresa tant justa digna pertinent e necessaria al be publich de tots los subdits de la reyal corona quant se veu manifestament lo dit lllustrissim Primogenit esser detengut per calumnioses perverses e iniques informacions fetes a la Majestat del Senyor Rey qui en tal edat com es constituhit de aquelles procehints de adversants al benefici publich es sobrat e detengut ab humil raverencia de la sua alta corona aço parlant no sens gran cruximent de nostres entramenes dolor e congoixa e per les dites calumpnioses informacions se proceheix es dona orde en condempnar e la successio levar al dit Senyor Primegenit humil e devot a Deus omnipotent just virtuos inmune de culpa e de gran consell e molta saviesa dotat humanissim e de la pus alta sanch de christians es ja en preso tant temps detengut sens legittima causa lo qui justament e recta deu succehir en lo domini e corona de Arago. O ignominia gran a la dita corona e a tots los subdits de aquella ques haja dir star apresonat sens causa lo qui lur Senyor se spera esser. E que sen dira en les parts de christians. Cert no coses honoroses a la corona reyal e axi poch als subdits de aquella. Per provehir donchs a evitar tantes ignominies e vergonyes e satisfer al deute que som tenguts dellibera aquest Principat trametre a la Majestat del dit Senyor altra embaxada de XXXXV persones qui unides ab les primeres XV son stades sexanta de molta industria e experiencia dotades les quals de totes dites coses han suplicat la dita Majestat a la qual axi poch ha plagut exaudir los dits sexanta embaxadors ne mourerse a atorgar les dites coses axi poch per lo particular de aquest Principat. Perque prevehent aquest Principat los grans inconvenients dans irreparables ignominies e altres congoxes ja suscitades e que se speraven si al dit negoci no era ab celeritat occorregut per donar repos a aquells e per satisfer al deute de la naturalesa e fidelitat delibera e provehi esser anat ab alguna potencia a Fraga hon lo dit Senyor Primogenit en preso detengut era per forma que fos hagut e portat en la ciutat de Leyda hon era la Majestat del dit Senyor e aqui fos entre ells de tal forma de concordia tractat que lo dit Senyor Primogenit hagues filial devocio reverencia e obediencia portar a la Majestat del dit Senyor lo qual en la sua gracia amor e benediccio paternal admetes e tengues al dit Senyor Primogenit. Empero lo enemich de concordia e pau dona tal orde que la Majestat del dit Senyor pressentint tal deliberacio consellada e importunada per los detractors del benifici comu e de la reyal corona hora insolita e incogitada en forma no pertinent a reyal altesa se parti de Leyda e fahent la via de Fraga trague de alli lo dit Senyor Primogenit el feu mes dintre aqueix regne transportar a gran deservey de la sua Serenitat e perill de molts dans a tots sos regnes e terres car per ço no desistira 
aquest Principat e axi poch crehem dilataran o desistiran los altres subdits a la reyal corona son deute retre en salvar la persona del dit Senyor Primogenit ans ha deliberat aquest Principat seguir lo dit Senyor Primogenit quietament e pacifica e anarlo trobar e desliurar hon se vulla sia. E per aço degudament e segura poder a execucio deduhir es stada alguna gent de cavall e a peu conduida per obviar als qui impertinentment consellen e seduheixen ia dita Majestat si en la salvacio del dit Senyor Primogenit e liberacio al dit Principat impediment prestar volien. E per quant aquestes coses seran variament reportades havem deliberat axi stesament e prolixa scriure a vostres magnificencies la veritat de tot lo negoci nu curant suadir pregar exhortar e considerar aquelles a la endreça o prosecucio del dit negoci lo qual per si vos hi ret convidats e obligats. E som certs per vostra integritat no oblidareu ço a que virtut vos obliga e satisfaccio de naturalesa e fídelitat e los vostros antecessors han be acustumat. E ab tot en aquesta materia per moltes promeses instancies cominacions pratiques e altres coses observades en prejudici del dit Senyor Primegonit se senten moltes passions e afeccions per interessos particulars apartant lo benefici comu per quant los tals son coneguts qual zel los porta havem ferma sperança dirigireu e ajudareu la dita empresa per lo honor e degut de aqueix regne qui james ha acustumat fallir al honor de la reyal corona. Som be certs no esser per vostres providencies ignorat los reys deure regir los pobles a ells comanats ab leys e molt mes aquells en qui paccionades son e de observar jurades. E si qualsevol rey acte algu digne de gran nota per la reyal corona e molt dampnos e prejudicial a sos regnes seduhit executar volia son obligats e tenguts sos subdits avisarlo en transgressio de tal acte a execucio passar no puixe car si permes o tollerat era succehiria en poch honor de la reyal corona grandissimo dan de la cosa publica e notori carrech dels qui la cosa publica regeixen los quals manifestament no satisfarien al deute lur e al que obligats son. E per ço degudament observar se mostren molts dignament e justa a efecte deduhits per aqueix regne aquest Principat e lo regne de Valencia comunament e molts actes particulars en cascuns regnes e aquest Principat virtuosatnent e digna exercits. E per quant prosseguint la restauracio de la persona del dit Senyor Primogenit e liberacio sua juxta la deliberacio daquest Principat conve seguirlo hon sera en tal forma que sia per defendres de qui impediment hi volra prestar per observar la fraterna unitat fins aci entre aqueix regne e aquest Principat observada desijant sentir vostre voler sobre la entrada per dita gent en aqueix regne fahedora la qual sens fer interes o dan algu satisfent planament a tot hom de tot ço que obs hauran e no en altra manera entrar enten. De queus pregam nos certifiqueu de vostra intencio e voler prestament avisantnos clarament de tot lo que en aquesta materia occorrera a vostres grans providencies al beneplacit de les quals som sempre apparellats. Tingaus molt magnifichs e honorables e de gran providencia senyor la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXl. 

De aço mateix e per semblant scrivim als magnifichs e honorables los jurats capitol e consell de la ciutat de Çaragoça. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Además se adoptaron en esta misma sesión los siguientes acuerdos:

Primo quod facerent boscare et scindere ligna necessaria pro dictis viginti quatuor galeis quas supra fieri ordinarunt et deiiberarunt.
Item que totes persones del regne de Arago e de Valencia que volran fer valença a aquest negoci sien abrassades e tractades e hagudes en speciai memoria en totes coses com los cathalans e que per los dits diputats los puga esser fet aquell socorriment de peccunies del dit General que a ells sera vist fahedor e que a les dites persones e totes altres que als dits diputats sera vist poder fer utilitat e benifici al negoci axi per via de tractes com en altra manera puga esser feta per los dits diputats ofert e per obra socorriment e passa de tot ço e quant als dits diputats sera vist.  

aquest Principat e axi poch crehem dilataran o desistiran los altres subdits a la reyal corona son deute retre en salvar la persona del dit Senyor Primogenit ans ha deliberat aquest Principat seguir lo dit Senyor Primogenit quietament e pacifica e anarlo trobar e desliurar hon se vulla sia. E per aço degudament e segura poder a execucio deduhir es stada alguna gent de cavall e a peu conduida per obviar als qui impertinentment consellen e seduheixen ia dita Majestat si en la salvacio del dit Senyor Primogenit e liberacio al dit Principat impediment prestar volien. E per quant aquestes coses seran variament reportades havem deliberat axi stesament e prolixa scriure a vostres magnificencies la veritat de tot lo negoci nu curant suadir pregar exhortar e considerar aquelles a la endreça o prosecucio del dit negoci lo qual per si vos hi ret convidats e obligats. E som certs per vostra integritat no oblidareu ço a que virtut vos obliga e satisfaccio de naturalesa e fídelitat e los vostros antecessors han be acustumat. E ab tot en aquesta materia per moltes promeses instancies cominacions pratiques e altres coses observades en prejudici del dit Senyor Primegonit se senten moltes passions e afeccions per interessos particulars apartant lo benefici comu per quant los tals son coneguts qual zel los porta havem ferma sperança dirigireu e ajudareu la dita empresa per lo honor e degut de aqueix regne qui james ha acustumat fallir al honor de la reyal corona. Som be certs no esser per vostres providencies ignorat los reys deure regir los pobles a ells comanats ab leys e molt mes aquells en qui paccionades son e de observar jurades. E si qualsevol rey acte algu digne de gran nota per la reyal corona e molt dampnos e prejudicial a sos regnes seduhit executar volia son obligats e tenguts sos subdits avisarlo en transgressio de tal acte a execucio passar no puixe car si permes o tollerat era succehiria en poch honor de la reyal corona grandissimo dan de la cosa publica e notori carrech dels qui la cosa publica regeixen los quals manifestament no satisfarien al deute lur e al que obligats son. E per ço degudament observar se mostren molts dignament e justa a efecte deduhits per aqueix regne aquest Principat e lo regne de Valencia comunament e molts actes particulars en cascuns regnes e aquest Principat virtuosatnent e digna exercits. E per quant prosseguint la restauracio de la persona del dit Senyor Primogenit e liberacio sua juxta la deliberacio daquest Principat conve seguirlo hon sera en tal forma que sia per defendres de qui impediment hi volra prestar per observar la fraterna unitat fins aci entre aqueix regne e aquest Principat observada desijant sentir vostre voler sobre la entrada per dita gent en aqueix regne fahedora la qual sens fer interes o dan algu satisfent planament a tot hom de tot ço que obs hauran e no en altra manera entrar enten. De queus pregam nos certifiqueu de vostra intencio e voler prestament avisantnos clarament de tot lo que en aquesta materia occorrera a vostres grans providencies al beneplacit de les quals som sempre apparellats. Tingaus molt magnifichs e honorables e de gran providencia senyor la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXl.
De aço mateix e per semblant scrivim als magnifichs e honorables los jurats capitol e consell de la ciutat de Çaragoça. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Además se adoptaron en esta misma sesión los siguientes acuerdos:

Primo quod facerent boscare et scindere ligna necessaria pro dictis viginti quatuor galeis quas supra fieri ordinarunt et deiiberarunt.
Item que totes persones del regne de Arago e de Valencia que volran fer valença a aquest negoci sien abrassades e tractades e hagudes en speciai memoria en totes coses com los cathalans e que per los dits diputats los puga esser fet aquell socorriment de peccunies del dit General que a ells sera vist fahedor e que a les dites persones e totes altres que als dits diputats sera vist poder fer utilitat e benifici al negoci axi per via de tractes com en altra manera puga esser feta per los dits diputats ofert e per obra socorriment e passa de tot ço e quant als dits diputats sera vist.

sábado, 2 de octubre de 2021

LA CONQUISTA DE MALLORCA. De Lulli. DE LULIO.

LA
CONQUISTA DE MALLORCA.



La
composición que bajo este título ofrecemos al lector, cuyo hallazgo
debemos al diligente anticuario D. Joaquín María Bover, no
constituye por desgracia más que un fragmento. Sea que el autor
dejase truncada o sin concluir la relación de los hechos de la
célebre expedición de Don Jaime I, sea que falten hojas en el
códice de donde la sacó el Sr. Bover; lo cierto es, que en ella
quedan omitidas las principales hazañas que distinguieron aquella
grande empresa del siglo XIII, tan dignamente contada por el mismo
conquistador, por Marsilio, Desclot y otros muchos cronistas
lemosines. Este poema, que tiene por objeto un asunto
verdaderamente épico, empieza con una bella introducción en la que
recuerda el autor su insuficiencia para relatar la renombrada
conquista, echando menos el éstro con que Ovidio cantó los
Fastos, y con que Horacio se elevó en alas de su entusiasmo; o la
energía y entonación de Bertran de Born, príncipe de
los poetas provenzales. Ábrese después el poema, aumentando
la medida de sus versos, con la narración del viaje de la numerosa
armada hacia Mallorca, sujeta a la sazón al poderío de los
mahometanos. Habla de la tormenta que se desencadenara entonces y que
estuvo a punto de destruir las naves expedicionarias; de las
oraciones con que el rey y la hueste imploraban la ayuda de Dios en
tan duro trance; de su feliz arribo a la Palomera; de la entrevista
que tuvo Don Jaime I con el moro Alí que le predice sus triunfos; de
su desembarco; de la deslealtad del caballero Gil de Alagón; del
ardor belicoso del rey y de la batalla en que perecieron los nobles
caudillos Guillén y Ramon de Moncada en el terrible
encuentro de la Porrasa. Aquí queda sin duda alguna truncada
la obra, faltando por consiguiente los detalles de aquel sangriento
combate; la relación de los funerales de los Moncadas en el
campamento, de las palabras que vertiera el rey en aquellos solemnes
instantes, y de las lágrimas que derramó sobre los inanimados
restos de aquellos dos héroes; de la marcha del ejército hacia la
ciudad, de las operaciones del sitio, de la alianza del moro Benabet,
y de tantos y tantos hechos heroicos que en aquella ocasión tuvieron
lugar. Después de tan inmenso vacío, siguen algunas estrofas, con
las cuales termina el poema. Hácese mención del caudillo moro
Infantilla, vencido por los cristianos, pero nada se dice del
asalto general de la ciudad y de la entrada en ella de los sitiadores
hasta clavar el pendón aragonés en las torres del palacio
de la Almudayna.



Mucho
sentimos en verdad la pérdida de tan gran parte de este precioso
monumento, doblemente importante por su interes histórico al par que
literario; monumento desconocido hasta ahora e ignorado de todos
cuantos se han desvivido para restituir a Lulio toda su gloria que en
días de ignorancia y ciega parcialidad se quiso poner en tela de
juicio. ¡Ojalá que las investigaciones que nos proponemos hacer en
honra y prez de nuestra patria, nos diesen algún día por resultado
feliz el hallazgo de todo lo que nos falta de esta antigua y notable
epopeya de los siglos medios.



Duélennos
también las adulteraciones que ha debido sufrir el texto, pues se
hace necesario suponerlas en vista de las palabras oscuras que en él
encontramos, y en presencia de otras, cuyas terminaciones no son propias del siglo en que el poema hubo de ser escrito.
Continuamos la obra tal cual la hemos encontrado; y la creemos de
Lulio porque así lo expresa el título "De Lulli" que
leemos a su frente, y porque hasta en cierto modo nos lo indica su
mismo estilo. No sabemos la fecha en que la escribió, mas la cita de
un autor provenzal y de dos poetas latinos que
observamos en su introducción, nos hace presumir si la escribiría
Lulio antes de su conversión, antes de entregar completamente su
éstro a la poesía mística y a la didáctica, cuando es muy
regular estuviese familiarizado con las epopeyas de la antigüedad y
con las producciones de los trovadores provenzales.



Los
notables rasgos que en este fragmento descubrimos, no nos hacen
posible resistir al deseo de ofrecer a nuestros lectores un ensayo de
traducción que colocamos a la vista del mismo original. No
pretendemos haber atinado en todos los pasajes la verdadera
equivalencia de las palabras; la adulteración y oscuridad que
observamos en algunos vocablos, nos lo han hecho a veces poco menos
que imposible, sin embargo hemos procurado conservar cuanto nos ha
sido dable el verdadero sentido de la frase y hasta la grandiosa
sencillez del original.






DE
LULLI.



LO
CONQUERIMENT DE MAYLORCHA (1).

Si huy xant lo fayt gotjós,
Si
huy, donchs, ay pausament
Per xantar al conquerós
En Jacques,
l‘ hom portentós,
Que mays feu tant en Pelós (2)
Ab
els maures esquarment;

Es perque en l‘ esvesiment
De
Maylorcha, fon trobada,
Sa maravela bassent (3),
Par la má de
Deus scient,
En son laus omnipotent,
Conquerent yla
argentada.

DE LULIO.


LA CONQUISTA DE MALLORCA.



Si
hoy canto con placer la grande empresa; si hoy hallo ocasión para
cantar al rey Don Jaime el Conquistador, al varón portentoso que
siendo terror y escarmiento de los moros, dejó atrás las gloriosas
hazañas de Wifredo el Velloso; (Pelós, Pilós; Joffre,
Wilfred
)



Es
porque con la toma de Mallorca fue encontrada una maravilla;
maravilla que la sabiduría inmensa de Dios y su omnipotente poder,
permitió que se descubriese al conquistarse una isla de plata.







Unitat,
donchs, mant levada;
Trò qu' eu puscha ben xantar,
¿Dariatzme
ben pleguada
D' Abú-Soleyman (4) vessada
L' ira e la
má coretjada
Per en ma pensa escampar?



De
ferre e de sanch parlar,



Placia
a Deus en mon pregon,



En
mon pregon consirar;



Vos
volria eu donar



Els
fayts grans que vá ordonar
N‘ Ovide per tot lo mon.
(Ovidio)







Donchs,
xantar per eu no son



Els
pus grans esvesiments,



Que
xantar pogrés l' enton



De
n‘ Horace e B. De Bon (5)
E d' altre nuyl
compaynon;



Els
fayts eu xantats sovens (6).







Unidad,
que te sientas en el lugar más elevado; para que mi canto sea digno
¿por qué no reúnes en mí la ira tremenda, y el esforzado brazo de
Abu-Soleyman, y haré pensamiento se dilate del uno al otro confín
del mundo?



Pluguiese
a Dios que me fuese dado hablar en estilo digno del estruendo de las
armas y de la sangre que se vierte en los combates; y que
extendiéndome en hondas consideraciones, os pudiese ofrecer una obra
que rivalizara con la de los Fastos con que Ovidio dotó
al orbe.



Mas
ya que no son para mi éstro
las más grandes conquistas del mundo, dignas tan sólo del numen de
Horacio o de Bertrán de Born y tantos otros poetas insignes;
recuerdo en mi canto los hechos siguientes.




I.



Ab
son stòl de navyls pus armats



Ix
a la mar lo Jacques ab desir;



Ab
sos barons, donçeyls e lurs prelats (7)



Qui
brochan mils, qui volen acorrir



A
lur desir mantz benaventurats.







II.







E
cant fó exit lo stòl de mil galeas (8)
Vas en la mar,
feent pònt de sas fustas,
Cell qui los cèls té e 'l trò sens
maleas,



Lança
en lo mon e en nostras ribeas
D' ayre e de fòch e de maleas
muytas (9).







II.







La
nau lavors qui guia a son desir



A
l' alt en Jacq a lur conqueriment,



Cridá
lo stól qui devesit consir:



Mays
ja lo stol nient pòt acorrir (leemos stòl, stòl, stol en pocas líneas)



A
son desir del gran esvesiment.







IV.







Lavors
lo rey endreça a Deus sa pensa,



E
plòrs e plants, ab muyta de tristança:



-
“Senyor! vuylatz acorrir ma partensa
Per vos honrar, com Nabuch
e Faruensa (10);
Datz lum al cèl, datz a la mar bonança."








I.



Inflamado
por el deseo de la conquista, sale el rey Don Jaime a la mar con su
armada compuesta de numerosas naves: acompáñanle sus barones,
donceles y prelados, los mejores guerreros de su tiempo, los cuales
secundan con ardor el bienaventurado deseo de su monarca.




II.



Flotaba
la armada de mil galeras, formando sobre las ondas un puente
de madera, cuando aquel que tiene en el cielo su esplendente trono,
lanzó sobre nuestras riberas y nuestros mares todos los horrores de
los vientos desencadenados, del rayo y de la tempestad.







III.


La
nave que a su placer conduce el esclarecido rey a la gran conquista,
hizo sus señales para reunir la armada que consideraba ya extraviada
y perdida; mas la flota no puede favorecer el gran deseo del rey para
llevar a cabo la atrevida empresa.




IV.



Dirigió
entonces el rey su pensamiento a Dios, y sollozando y vertiendo
lágrimas, dijo con mucha tristeza: - "Señor! dignaos prestarme
vuestro auxilio en este viaje, que emprendí por honra vuestra, así
como protegiste a Nabucodonosor y a Faraon después de
haberlos castigado; restituid la luz al cielo y al mar la calma."







V.







*Senyor!
placiatz qu' es puscha ben complir
Per exalçar la cròtz de
vostre axyll;
Placiatz, Senyor, qu' es faça mon desir,
E que
puscatz de Maylorches ausir '
Als infaels, sens que no spectetz
nuyll (11)." -



VI.







Pausá
lavors de Christ el ganfaró;



Pausa
lavors d' en Jacques la senyera



Lo
gran estòl; trastot sens d' avisó



Perdut
se ha; mays quax perdut, no fó



A
Deus plasent; a Deus qui
d'Aragó



Ubert
tenia de los cèls la quarrera (12).







VII.







Tantost
la mar que devesit havia



Lo
stòl d' en Jacq qui Maylorcha vessaba,



Torná
a son point, e donchs bé tot cell dia



De
Deus el brás tendut pus fòrt tenia;



E
lum e soyl de sus lo cèl envia,



Laus,
no trestura, ja tot lo stól guardava.







VIII.







Dix
en Bonet (13), que guia la gran nau



Que
ab crits e laus a lo Jacques venia:



-
"A Deus ja plach, guardau, Senyor, guardau
El vostre stòl;
e si voletz anau



Sens
triguá nient, virant vers de mitj dia." -







IX.



Cant
viu lo rey lo stòl tant desirats,
Dix ab plòrs muytz, ab muyta
de tristança:



-
“Senyor! lo stòl que vos me havetz tornats



Irá
vers vos a metra sotterrats
Dins los inferns dels maures l'
adunança." -





V.


"Plázcaos
que pueda llevar a feliz término el hecho que emprendí, para
ensalzar la cruz donde espirasteis en el destierro de este mundo.
Plázcaos, Señor, que se cumpla mi deseo, a fin de que no oigáis
más a los infieles de Mallorca sin que nada de ellos podáis
esperar." -



VI.



Entonces
el rey hizo enarbolar en el mástil de su nave el pendón de
Jesu-Christo, y en los bajeles apareció la bandera aragonesa.
Casi toda la armada había estado a punto de perecer, mas no plugo
esto a Dios, que había abierto a las armas de Aragón el
camino de la gloria.







VII.



Las
ondas del mar que enfurecidas habían desbaratado aquel
inmenso escuadrón de naves, recobró su perdida calma. Las cumbres
de la isla aparecían ya a los ojos de los conquistadores: y el brazo
de Dios que durante aquel día tan adverso se había mostrado, hizo
aparecer en el cielo la luz del sol, y la armada toda trocó en
alegría su tristeza.



VIII.



Entonces
el almirante Bonet que guía la nave mayor, con gritos de alegría se
acercó a la galera del rey y le dijo: - "Ya plugo a Dios por
fin! Mirad, señor, mirad otra vez reunida vuestra flota, y si es la
voluntad de mi rey, dirijámonos sin tardanza hacia la parte de
mediodía.” -



IX.



Cuando
el rey vio todas sus naves, que en tanto cuidado le habían tenido,
dijo pesaroso, derramando lágrimas de ternura: - " Señor! la
grande armada que habéis querido restituirme, salva de los horrores
de la tormenta, os prometo que irá por vos a lanzar en las
profundidades del infierno el coaligado poder de los mahometanos."
-




X.




Dementre
en Jacq al cèl sos uyls tenia



E
nuyl repòs, consirant son dampnatje,



En
Nono (14) viu, que vers de eyl venia,



E
dix lavors ah gaug e ab alegria:



-
“Senyor en rey!; Placiatz fer lo viatje!" -







XI.







Alors
d' en Jacq la nau pausá senyera,



E
tot lo stòl son ganfaró pausá;



Bonança
el mar, del cèl la lumanera




pus suau a lo stòl sa quarrera;



Partech
lo stòl, cridant d' esta manera:



-"¡
Assatz, assatz! a maures massacrá!" -







XII.







Pauch
consiron dementre es fá la via,



E
cant lo gaug de tròp lo stòl estava;
En Nono dix, ab sos uyls
vers mitj dia:
- "Senyor en rey! Si 'us plau bé se poria

Auració fer a la dona María.” -
Donchs de Maylorcha lo
menaret vessaba (15).







XIII.



Plach
a lo rey cant en Nono ha parlat;
Pausá senyera d' en Jacques la
gran nau;
Son ganfaró tot lo stòl ha pausat;
Lavors lo rey,
e l' avesque (16), e l' abat (17), (vispe, bisbe, obispo,
episcopus
)
Ab dolent còr sa pensa han endreçat,
E
auració a tot lo stòl fer plau.







XIV.







Lavors
l' avesque ab veu pus tremolosa



Dix
d' Ave maris (18) a la dona est xant;



E
li prelat, e lo rey fervorosa



Auració
dix, xantant ab veu penosa



E
ab devoció suau maraveylosa



De
dona sancta lo Kyrieley xantant.







X.



Y
en tanto que así hablaba el rey, con sus ojos fijos en el cielo,
inquieto por el daño que había sufrido su flota, vio al bajel de
Don Nuño que hacia él se adelantaba, y díjole el esforzado
caudillo con el gozo y la alegría pintados en su semblante: - “Señor
rey! plázcaos seguir adelante en vuestro viaje." -



XI.



Entonces
la nave real hizo seña, a la cual respondieron todos los bajeles,
levantando en alto sus confalones. El mar acabó de serenarse, y la
brillante lumbrera del cielo hacía más agradable el camino que la
flota seguía; y esta continuó su curso gritando todos:
- "Sús!
sús! guerra a muerte a los moros!” - (sus, sús : arriba;
amunt
)



XII.



La
flota se desliza rápidamente sobre las aguas sin que apenas lo
adviertan los guerreros, entregados todos a la alegría. Don Nuño
exclama, fijando sus ojos a la parte de mediodía y distinguiendo los
elevados minaretes de la isla: - "Señor rey! si os place,
pudiéramos dirigir nuestras preces a la virgen María." -



XIII.



Plugo
al rey lo que Don Nuño proponía; la nave real dio aviso por medio
de sus señales, y la flota contestó levantando en alto sus
confalones. Entonces el rey, el obispo y el abad, con ánimo
contrito, dirigieron su pensamiento al cielo y la hueste toda se puso
en oración.



XIV.



Y
el obispo, con voz trémula, entonó el Ave-Maris en honor de
la reina de los cielos, y todos los prelados juntamente con el rey,
puestos en fervorosa oración, cantaron devotamente y con voz triste
el Kirieleyson. (Kyrie eleyson, kirie eleison)




XV.



-
"Senyor en rey! ja poretz desirar,
En Nono dix, cant huy se
puscha fer
Per lo començ, si volets conquerar
De maures
buckrs, donchs ja deixam la mar, (se lee en textos
anteriores leixar, no deixar
)
E de Maylorches lo pòrt poretz
prener.” -







XVI.



Consira
en Jacq cant fer huy se poria:



Dix
a l' avesque, e dix a lo Guastó (19):



-
"Un gualeot si ‘us par eu trametria



Per
aguayt far dementre ix lo dia,



E
per guardar lo lòchs seretz meyló." -







XVII.


- "Si ‘us plau, en rey, l' avesque li respòs,
Pora ‘y
anar den Bonet lo navyll,
Per enquerir lo lòch meyns perylós,

Hont tot lo stòl pendre puscha redós,
E vostras gents
entrar sens gran peryll." -







XVIII.



Plach
a lo rey e dix a n' en Bonets:
- "Alors, alors, ab
vostra nau ixquiu,
E de Maylorches lo point hon bé porets

Cercats sens triguá nient, e tornarets
Per dir si un bon
point prest haurets viu." -



XIX.



-
"Senyor en rey! li dix a sa requesta
L' hom de la mar, cant
bé ensercatz havia,



Pendrer
no 's pòt lòch nient per aquesta
Meytat de l' yla pus brossa e
enquesta (20);
Si ‘us plau, virar poretz vers de mitj dia."
-



XV.



Entonces
D. Nuño exclamó: - "Señor rey! puesto que ya dejamos la mar y
nos es necesario tomar puerto en Mallorca, pensad en lo que debemos
hacer para dar comienzo a nuestra empresa, si os place batallar con
la odiosa horda sarracena.” -



XVI.



Reflexiona
el rey lo que en tal ocasión conviene hacer, y dice al obispo y a D.
Gastón:
- "Si os parece, podríamos enviar un galeote hacia
la costa para explorarla, en tanto que el día amanece, y elegir el
lugar mejor en donde pueda dar fondo nuestra flota." -



XVII.



-
"Si lo tenéis a bien, le respondió el obispo, podría prestar
este servicio la nave del almirante Bonet, el más apto para inquirir
el sitio, en el cual con menos peligro la armada toda pueda
guarecerse, y que ofrezca mayores ventajas para el desembarco de
vuestro ejército." -



XVIII.



Plugo
al rey cuanto propuso el obispo y dijo al almirante Bonet: - "Vamos!
vamos! adelantáos con vuestro bajel y buscad sin tardanza el punto
de la costa mallorquina más apropósito para nuestro objeto, y
volved enseguida a decírnoslo, si habéis conseguido encontrarle."
-







XIX.



Cuando
con su nave el intrépido marino hubo hecho la exploración que se le
había confiado, volvióse a la flota y dijo al rey: - "Señor!
por esta mitad de la isla no es posible tomar puerto, porque la costa
es brava y escarpada. Si os place podremos dirigirnos hacia la parte
de mediodía.” -







XX.



De
los barons ab seny lo stòl viraba,



E
vench lo rey en vers la Palomera (21);



E
cant en Jacq tots sos navyls vesaba,



Las
mans e 'ls uyls lavors al cèl levaba,



E
dix: - "Aydatzme, Deus, en la quarrera." -







XXI.
E vench n' Alí (22) del rey en la galea,
E dix an Jacq ab lo
ginoyl ficat:
- "Cuytatz, senyor, corretz a la ribea,

Vostr‘ es, en rey, cesta yla sens malea:
Ma mayre ho dix,
ma mayre ho ha trobat (23).” -







XXII.



Ab
tant lo rey dix a ceyls dels navils;



-
"Façetz camí cant la nuyt será entrada;



Gardatz
lo lòch hon exir fora mils." -



E
‘nsemps volgren anar a lo perils



En
Nono Sanç e 'n R. De Monchada (24).







XXIII.



E
lurs navyls ab muyt de caylament



Tuyta
la nuyt faéren lur aguayt;



E
cant exí lo jórn vers l' orient,



En
Nono dix: - "Senyor, no tembretz nient!



Dessá
ví lòch hon l' exir fora fayt (25)." -




XXIV.



E
tuyt lo stòl ensemps e sens brugit
En vers lo pòrt la lur
quarrera féu;
Mays li paguá trò ‘l cèl levá lur crit,
E
‘n Jacques dix, coratjós e ardit:



-
"Tòst, companyon! anem en nom de Deu!" -







XX.



Con
acuerdo de los barones y ricos hombres del ejército, la armada
cambió de rumbo, hasta anclar en el lugar llamado la Palomera; y
cuando el rey vio allí reunidas todas sus naves, elevó sus ojos y
sus manos al cielo, exclamando :- "Ayudadme, o Dios, en esta
grande empresa!" -



XXI.



Y
entonces vino el moro Alí en la galera real, y prosternándose de
rodillas ante el rey Don Jaime, exclamó: - "Apresuráos, señor!
corred hacia la ribera! vuestra es esta preciosa isla en donde el mal
nunca se albergó! Así me lo ha dicho mi anciana madre, que escrito
lo encontró en el libro de los destinos." -



XXII.



Mientras
esto acontecía, el rey dijo a los marineros: - "Seguid el
camino tan luego como entre la noche; y observad cual sea el lugar
mejor para nuestro desembarco." -
Y émulos en gloria y
valor D. Nuño Sanz y D. Ramón de Moncada, quisieron lanzarse juntos
al lugar del peligro.



XXIII.



Y
sus naves con mucho silencio y cautela exploraron la costa durante
toda la noche, y estuvieron en acecho, y cuando el albor de la mañana
apareció en el oriente, dijo D. Nuño al rey: - “Señor! nada
temáis: por esta parte encontré lugar donde pudiéramos desembarcar
felizmente." -



XXIV.



Y
la armada entera levó las anclas sin hacer el menor ruido, y se
encaminó hacia el punto designado. Mas los paganos no bien de ello
se hubieron apercibido, cuando levantaron hasta el cielo su gritería:
y entonces el rey Don Jaime dijo, lleno de ardimiento y valor:
-
"Pronto, compañeros! adelante en nombre de Dios!" -




XXV.


E ‘n Nono Sanç, e 'n Pònç (26) e ‘n Cerveyló (27)

Volgren exir en terra deventers;
Et en Guilem (28) de
tot son còr hi fó;
E lo Ramon son frare (29) e lo
Guastó (30), (Guillem, Guillermo y Ramón de Moncada)



E
puis lo rey, barons e cavaylers.







XXVI.




Dementre
en Jacq de lur navyl ixia,



Los
sarrahins ferí lo de Monchada;



E
ab los lurs pus fòrt escometia;



E
'spahordit tuyt li maure fugia;



E
a negun la vida fon lexada (31).







XXVII.



Cant
viu lo rey ja fayta la bataya,



Irat
eyl dix: - "Fortment nos en dolem!



Bataya
's féu, e 's féu sens nos! Malhaya!



¡Ah,
cavaylers! a nos seguir eus playa;



Dels
maures buckrs la sanch veser volem (32).” -







XXVIII.




E
'n son cavayl lo rey bé cavalcant,



Ab
mantz dels lurs entrassen en la terra,



De
çá e lá de son còr massacrant;



Et
enapres ardits, de bò talant,



Vaéren
tuyt li maur sus en la serra (33).




XXIX.



Lavors
lo rey un maure viu armat,



Et
en vers d' eyl ab lança s' endreçava;



E
li dixqué lo rey: - Réntte, malvat!" -



E
'l maur respòs:- "Hanc no me só rendat."



E
un cavayler, de mòrt lo colpejava (34).

XXV.



Obedientes
a esta voz D. Nuño Sanz, D. Ponce Hugo y D. Gerardo de Cervellón
quisieron los primeros saltar en la enemiga tierra, y D. Guillén
de Moncada lo hizo con la mayor decisión y denuedo, y tras él su
hermano D. Ramón con D. Gastón de Bearne, y luego el rey con todo
su séquito de barones y ricos hombres.



XXVI.


Y en tanto que Don Jaime saltaba a tierra, D. Ramón de Moncada
acometió valerosamente al enemigo, y con los bravos soldados de su
mesnada arrolló las contrarias filas. Espantados los moros con el
fuerte empuje, huyeron despavoridos y en desorden, y no hubo
sarraceno que quedase con vida de cuantos estuvieron al alcance de
las armas cristianas.



XXVII.


Cuando el rey hubo puesto pie a tierra y encontró ganado el
primer encuentro, dijo enojado: - "Mucho nos duele! Batalla
travóse sin que nos estuviésemos en ella! Malhaya! ¡Sús,
caballeros! Seguidme, que tengo afán de ver sangre musulmana."
-



XXVIII.



Y
montando Don Jaime a caballo, entróse tierra adentro con varios de
los suyos, persiguiendo a los fugitivos. Peleando a derecha y
siniestra, muchos fueron los enemigos que cayeron bajo el filo de su
espada. Poco después el monarca y los que le seguían vieron con
placer la hueste numerosa de los sarracenos que se había tomado
posición sobre un cerro.



XXIX.



Entonces
distingue el rey a un moro armado de pies a cabeza que hacia él se
dirigía, amenazándole con la punta de su lanza. Al columbrarle el
rey, le dijo: - "Ríndete, malvado! " - Y el sarraceno
respondió: - "Jamás estuve acostumbrado a rendirme!"
-
Y en tanto un caballero del séquito del rey le hirió de muerte.




XXX.



E
cant lo rey pus luny viu en la terra
A Mem-Ladró (35) ab els
maures combatre,
Dix an en Nono: - "Féu aguayt en la serra

Ab n‘ Alagó (36) e n' Arnau Finisterra (37),
Dementr' eu
ixq per III maures abatre." -







XXXI.



Mays
n' Alagó a lo rey descresent,
Ab còlps de mayns nafrá a II
maurs lo càp;
Lavors lo rey a n' Alagó vinent,
Li dixqué:
- "Dònchs ¿no sàp l' ordonament
De bon donçeyl, l'
ordonament no sàp?". -







XXXII.



-
Dix n' Alagó: - "Senyor en rey! sapietz



Qu'
eu som açi per maures massacrá;



Poretz
si ‘us platz si als res ne voletz,



A
mal baró cant vos l' ordonaretz



Maleficar,
e bon donçeyl no irá (38)."


XXXIII.



"Donchs
n' Alagó nient vostre servey,
E ‘ls maures vos massacraretz,
si ‘us platz,
Que donçeyl bon il vostre stòl ferrey
Lurs
guarretjiers, quax n' Alagó porrey." -
E lo rey dix: -
"Anatz, pelós, anatz! (39)" -







XXXIV.



E
‘n vers lo còyl la hòst aná lavòrs (collado; coll)



Firent
li maur, faéntli gran dampnatje;



Entrò
de M. lá sus ne foren mòrs,



E
'spahordits ab critz,
sospirs e plòrs,
Fugiren tuyt en vers de lo boscatje.







XXX.



Y
cuando Don Jaime vio más lejos en el campo a Mem-Ladrón
que combatía con los sarracenos, dijo a D. Nuño: - "Acechad
tras ese collado con Gil de Alagón y Arnaldo de Finisterra, en tanto
que voy a vencer aquellos tres moros que más allá distingo.” -







XXXI.



Mas,
Gil de Alagón, desobedeciendo las órdenes del rey, se precipitó
sobre dos sarracenos, hiriéndoles el rostro con sus puños, y Don
Jaime entonces corriendo hacia
D. Gil, le dijo: - "¡Qué!
¿Acaso no sabe el de Alagón el ordenamiento de buen doncel?" -







XXXII.



Y
D. Gil de Alagón contestó: - "Señor rey! Sabed que aquí vine
para matar infieles. Si es otra vuestra voluntad, podéis reprender
al mal barón cuando os desobedece, pero no ofender de tal modo al
buen doncel."


XXXIII.



"Y
sabed también que Gil de Alagón se separa desde ahora de vuestro
servicio. Sarracenos matareis vos si os place; y donceles hay que
sabrán batir a los guerreros de vuestro ejército, y aun a Gil de
Alagón le será dado hacerlo.” - Y el rey le replicó:
- "Id,
miserable, id enhoramala.” -







XXXIV.



Y
la hueste se dirigió entonces hacia el collado cargando sobre los
moros, y haciéndoles gran destrozo. Muy cerca de mil de los
sarracenos cayeron allí sin vida; y espantados los demás, dando
alaridos, huyeron internándose por la selva.







XXXV.



Lo
rey torná 's a lo camp ab plaer,



E
'nfaylonit Ramon dix ab raysós:



-
"¿E qu' havetz fayt, en rey? ¿voletz perdrer
A vos mateix
e 'l vostre cavayler?
E vos perdut ¿e quí viurá de nos? (40)"
-







XXXVI.







E
no respós lo rey a lo sermó,
E 'n Guilem
dix: - "Gran eximpli 'ns donatz
De bon guerrer, qu' altre
semblant no ‘n fó;
Mas foylament vos havetz fayt en ço;

Pus no ho façatz, en rey, pus no ho façatz! (41)" -







XXXVII.



E
cant la nuyt lo cèl escurahia,



Tuyt
li baró lurs aguaytas pausá;



Dementre
'l xech (42) ab tota l' hòst ixia



De
la ciutat pus bela qu' es vesia;



En
sús de Portupí s‘ apareylá (43).




XXXVIII.







Per
ço qu' el rey saubes la gran noveyla,



Lo
Mem-Ladró trameslí missatger;



L'
alba levá 's e l' hòst levá 's ab eyla;



A
missa el rey tuyt li guerrer apeyla;



E
lavòrs dix l' avesque en Berenguer:







XXXIX.



-
"Anatz, barons! pus per l' honor de Deus



Armada
havetz ab ferre vostra má,
Deus es en vos, e tuyts eus ha per
seus;
¡Ah, bons guerrers! feritz ab còlps pus greus,
N'
haurá lo cèl lo qui de vos morrá (44)."




XXXV.

Y luego el rey volvióse al campo muy satisfecho de la jornada, y
al verle Ramón de Moncada le dijo con razón y enojado: - “¿Qué
hicisteis, señor rey? ¿Os habéis acaso propuesto perderos y
perdernos a todos? Si lanzándoos al peligro sucumbierais, ¿quién
de nosotros escaparía con vida de esta tierra?" -



XXXVI.



Guardó
silencio el rey a estas palabras, y añadió D. Guillén de Moncada:
- "En verdad que nos demostráis ser modelo de caballeros. Sin
duda que ninguno hay tan valiente y esforzado como vos; mas con poco
seso procedéis exponiéndoos así al peligro. No obréis otra vez
así, señor rey, no obréis otra vez así.” -



XXXVII.



Y
cuando la noche empezaba a difundir la sombra por el cielo, todos los
barones pusieron en el campo sus avanzadas; y en tanto el xeque
(jeque; xaíc) de Mallorca salía con toda su hueste de la
capital, que hermosa aparecía en lontananza; y allí sobre los
cerros de Portopí se preparó para dar la gran batalla.



XXXVIII.



Apresuróse
Mem-Ladrón a dar noticia de esto al rey, enviándole desde luego
mensajeros. Entretanto vino la luz del alba y con ella se levantó la
hueste toda. Llama el rey a los guerreros para que asistan al santo
sacrificio de la misa que ordena celebrar; y acabado que fue, dijo el
obispo D. Berenguer:



XXXIX.



-
"Marchad, barones! puesto que vuestra mano ha empuñado las
armas por la honra de Dios, Dios os acompañará en el combate y a
todos os tendrá por suyos. Adelante, paladines! herid con golpes
fuertes y certeros, que alcanzará el cielo el que de vosotros muera
por la fé de Jesu-Cristo." -

LX.







Et
en Guilem e 'n Ramon de Monchada



Ixen
denant abduy ab li templer (45);



E
lá, detrás lo còyl, la vil maynada



Dels
descresents pus tòst fó ben vesada,



E
ab gran brugit faé de son poder (46).







XLI.



Al
sarrahi noent, la deventera
Ben guerretjá lá sús per son
Salvayre (47);
E lá 'n Guilem fení la lur quarrera (48),
E
lo Ramon deffenent lur senyera (49),
Et en Desfar (50), e
n' Huch lo bòn trovayre (51). (dez Far, Dezfar, Desfar)







XLII.



........................................................



(52).



***



De
n' Infantyl (53) lo stòl pos abatut,
Dels maures buckrs víu d'
en Jacques lo ferra
Pauchs environ; a lo Deus ha plascut



Donar
de mayll lo phloch que fóu digut;
E dix lo rey: - "Presem
pus prest la terra! (54)" -



****



E
d' Aragó se víu prest la senyera,
De Mafumet se víu trestot
cremat;
E' n Nono dix ab gaug pus vertadera:



-
"Senyor en rey! acesta es la quarrera
De vostra terra,
presetzla la primera." -
E de Maylorcha rey fó prest cridat
(55).







XL.



Y
en seguida empezó a moverse la vanguardia, que se componía de los
soldados de D. Guillén y D. Ramón de Moncada y de los
templarios; y pronto se distinguió tras el collado a la horda
sarracena, preparada para el combate; y dada la señal, con pavoroso
estrépito se trabó la lid, haciendo cada parte cuanto podía.







XLI.



La
vanguardia hizo experimentar grandes daños al enemigo, porque los
cristianos peleaban con denuedo por la fé de Cristo. Mas allí acabó
peleando D. Guillén de Moncada su gloriosa carrera; allí murió
también D. Ramón de Moncada como un héroe defendiendo su
estandarte, y con ellos el valiente Desfar y Hugo de Mataplana, el
buen trovador
.







XLII.



.............
***


Hallábase
ya derrotado y vencido el ejército de Infantilla, y las armas de la
hueste del rey Don Jaime apenas encontraban ya enemigos que vencer
por aquellos alrededores. Plugo a Dios dar a los infieles el castigo
que merecían, y dijo el valeroso monarca:
- "Entremos en la
ciudad!" -
***



Y
pronto se vio tremolar sobre las torres de sus muros el pabellón aragonés, y reducido a cenizas el de Mahoma: y D. Nuño, con
muestras de verdadero gozo, dijo a Don Jaime:
- "Señor rey!
esta es la puerta de la ciudad que ya os pertenece, tomadla ante
todo, y sed vos el primero que entre por ella.” -
Y en seguida
fue aclamado y victoreado por rey de Mallorca.



***



-
"Alors! alors! dix en Jacques cant víu
De Maylorches la
vila mant dampnada,
A sos prelats e sos barons; porriu
L'
esgard haver (56), dònchs huy bé la teniu
La vila ferma, e
lexatz lo morriu (57);
Dònchs plach a Deus, Maylorqu‘ es
conquerada (58)." -



***



E
lavors lo rey per haver refòrs



De
fatigues greus, de tants maleficis,



Levant
lo dur èlm, despuylant lo còrs,



Levá
tot son ferre e dixqué lavòrs



-
"Honrem a Maylorcha ab molts beneficis (59)." -



***



E
dònchs que lo rey leixant ferramentas



Qu'
a vostron servey havian honrat;



E
dònchs, alt Senyor, las lanças luentas



Leixadas
están, sens plaurs ne lamentas,



Huy
los meus bordons, huy s' han acabat (60).



***



-
"Adelante! adelante! dijo Don Jaime a sus prelados y barones,
cuando vio a la hermosa ciudad llena de escombros, extended vuestras
miradas; y pues tenemos segura la posesión de la capital, podéis
desceñiros el casco, que con el auxilio de Dios, está ya
conquistada la isla de Mallorca." -



***



Y
entonces el rey para descansar de las fatigas de aquel día, y para
reponerse del daño que había experimentado, se quitó el yelmo,
depuso su espada y se desnudó de su armadura. Y luego exclamó: -
"Honremos a Mallorca, colmándola de beneficios." -



***



Y
ya que el rey, ó Dios mío, ha dejado las armas que con tanto
esfuerzo ha empleado en honra y servicio vuestro; ya que las afiladas
lanzas están descansando sin que arranquen a los combatientes
lágrimas ni lamentos, razón es que suspenda mis versos y dé fin a
mi canto.






Nos Don Iavmes por la gta (gratia, gracia) de dius, (dios) rey daragon "et" (símbolo que parece un 7) de mauiorgas (no leo exacto lo que pone, Mallorcas) et de ualentia (parece ualen+letra pi+a), conte de barçalona et de urgel et seynnor de montperler, Montpellier....  (Montis Pesulani)