3 DE ABRIL.

3 DE ABRIL. 

Versó la deliberación tomada en este día acerca de los peones que se habían quedado en Tortosa, para que pudiesen volverse a sus casas, dándoseles el exceso de sueldo que les correspondiese por el tiempo que hubiesen servido de más.
El propio día, manifestó el Señor Primogénito a los Diputados, que había recibido una carta del rey, su padre, en la que le decía, que estaba contento le jurasen por Primogénito y gobernador general en sus reinos y tierras; que hiciese lo posible para que el Rey de Castilla retirase se ejército de la frontera, lo que procuraría él también respecto de los gascones, a fin de que no entrasen en Navarra; y que se diese prisa para que los capítulos de la concordia que el Principado había de presentar al Rey quedasen corrientes lo más presto possible; sobre todo lo que se reservaron los señores Diputados tomar la correspondiente deliberación.
Se recibieron, al propio tiempo, las siguientes cartas.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Segons ja vos havem scrit hir dimecres primer de abril nosaltres intram en aquesta vila e de continent anam fer reverencia a la lllustrissima Senyora Reyna e donada la letra de creença li diguem e explicam de part de vostres reverencies nobleses e magnificencies humils e devotes recomendacions. Som stats rebuts per la dita Senyora ab molta benignitat e humanitat mostrant haver molt plaer de la venguda nostra dient aquella haver desigada molt. E per aquella hora no fonch en altre proceit fins avuy dijous que apres que tots los oficis de la santa jornada son stats dits e complits e que per la dita Senyora es stada feta asistencia al precios cors de Jhesuchrist en la esglesia fins a les VIII hores apres mig jorn tornantsen la dita Senyora a sa posada ha plagut a la Excellencia sua donarnos audiencia aquella hora. E essent sa Senyoria en una cambra e de aquella apartat tot hom romanints nosaltres tres ensemps ab En Perello notari e secretari en aquests afers per vostra ordinacio per nosaltres ab aquella humilitat e millor pertinencia de paraules que havem pogut seguint lorde de vostres instruccions es stat explicat a sa Excellencia com per vosaltres mossenyors eren stades ordonades e compostes aquelles coses que son stades vistes redundar a servici e honor de la Majestat del Senyor Rey e de sa Excellencia amor e concordia entre la dita Majestat e lo Illustrissim Senyor Primogenit tranquillitat bon stament e repos de aquest Principat juxta forma dels capitols los quals aqui a la sua Celsitud presentam. A la qual plague aquells esser legits de continent
e axi per lo dit notari foren legits e per la dita Senyora hoits e scoltats molt atentament. En la lectura dels quals la Excellencia sua apunta assats primament en alguns passos donant a sentir a nosaltres molt compendre aquells jat sia en la primera inspeccio ço que a vosaltres fonch cosa de admiracio e apres la complida lectura de aquells la Altesa sua nos ha fet un rahonament de tanta saviesa e composicio de paraules com en lo mon se pot regraciant primerament a vosaltres e al Principat algunes coses en les quals es attes a la honor e benefici seu e del Illustrissim infant don Ferrando e altres fills seus en les quals per vosaltres se mostra fer juxta la confiança que sa Excellencia ne ha pero com digua res en lo mon a sa Senyoria no esser tant car com la honor de la Majestat del Senyor Rey no stimaria la dita Senyora res poder haver que succehis a sa contentacio si primer no era a la honor del dit Senyor Rey en tot deferit e attes. E com los dits capitols en alguns passos toquen coses que li son vistes derogar a la dita honor prega e encarrega a vosaltres e al Principat sobre aquelles vullau atendre e haver deguda consideracio sguardant tota reverencia a la predita Majestat e altres coses que de bons e feels vassalls son pertinents. Dient aquestes coses la dita Senyora no sens efusio de continues lagremes dels seus ulls discorrents e ab altres anxioses paraules. E jatsia de la sua voluntat a tot repos e benefici del Principat nos fes certs pero pora al davant a la approbacio dels dits capitols esser lo obstacle dessus dit. E fetes per nosaltres a la sua Celsitud devotos gracies de la sua bona voluntat e apres fets replicats en aquella part de la honor e reverencia de la Majestat real dient esser tan cares al Principat com la vida e que no es intencio ne pensament de vosaltres ne alguns altres en la composicio dels dits capitols res haver que sguarde sino honor e servey de la predita Majestat e sua. E apres passam per moltes circunstancies del negoci no obmetent dir la ferma sperança que lo Principat ha de sa Excellencia e lo dit negoci per miga de aquella poder haver e pendre
aquesta conclusio e altres moltes rahons que discorreguem les quals serien longues de scriure car lo rahonament fonch durador fins a les XI hores de la nit. Finalment la dita Senyora demanantnos los dits capitols ha dit sobre aquells la Excellencia sua communicara ab los del consell del Senyor Rey qui aci son e apres se pora intrar en pratica sobre aquells e axi los dits capitols li foren donats. E aço es lo fins aci subseguit. Del que apres succeira de jorn en jorn vos avisarem. En lo mig molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vos haja en guarda sua. Rescrivint e ordonant de nosaltres lo queus placia. De Vilafrancha de Penades a II de abril any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend e molt magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Air que era diumenge de rams rebi una letra de vostres reverencies ab la qual me es stat scrit que digues e manas de part vostra als conestables e tots los assoldadats (sou, sou + dats, soldats; sueldo, asueldados, soldados; la moneda solido, sueldo, sou) per lo Principat que son en aquesta ciutat vagen aqui de continent ajustats quiscuns ab ses conestablies es presenten a vosaltres sots virtut de la seguretat per ells prestada. E axi mossenyors ho he fet e executat de continent e alguns dells partiren air e altres parteixen vuy. Certificantvos mes com en vigor de una letra de vostres reverencies yo havia trames una conestablia dels dits asoldadats ab En Pere Gil per capita a guardar lo castell Damposta e ara per vigor de la letra dessus dita la dita conestablia sen (se lee seu) es venguda per anar aqui axi com es stat scrit. E per ço quel dit castell no romangues sens persones quel guardassen los procuradors de aquesta ciutat me han consellat e encara request yo hi trametes almenys deu persones e axi mossenyors ho he fet per ço com era molt necesari guardar aquell confiant que vostres reverencies ho hauran accepte e per ben fet. Per que mossenyors supplichvos me vullau rescriure si es vostra delliberacio faça guardar en la dita forma lo dit castell en lo qual son los dits deu homens ab lo dit En Pere Gil car tots temps sere prest inseguir vostres delliberacions e manaments. Suplicantvos vullau scriure e manar al receptor del General de aquesta ciutat que pague lo sou dels dits homens que es a raho de
sis florins corrents per mes com yo los haja bastret a quiscu ja un flori dor els tinch a socorrer de temps en temps lo dit sou com en altra manera noy volguessen anar. E altres coses no occorren a present sino que vostres reverencies me manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXX de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors.
Si per negligencia o diversitats de opinions sobre la forma de la custodia de aquesta ciutat per los procuradors o diputat local de aci vostres reverencias e magnificencies no eren plenament certificades specialment sobre la provisio faedora en la custodia del castell certifich aquelles com fins avuy tant per la major part dels habitants de aquesta ciutat ab mi ensemps no havem cridat que no havem pogut obtenir que entegrament lo dit castell stigues a ma de vostres magnificencies per quant lo balle may es exit del dit castell. Es veritat que lo jorn de rams vist lo gran murmurar que lo poble de aço fahia ateses moltes paraules que lo dit balle contra los qui pujaven a guardar lo dit castell se leixava dir feren requesta los procuradors al diputat local que ell requeris lo dit balle isques del dit castell axi com de fet lo dit diputat feu en virtut del sagrament e homenatge que prestat havia al General lo qual mossenyors demana de la dita requesta trellat e fins avuy non es exit ans par ho vulla metre en plet lo que mossenyors no apar sens alguna sospita voler lo dit balle en ço que ell se deuria convidar per sa honestat ferse tenir e forçar majorment considerades les paraules damunt dites de menaces car segons mossenyors la relacio que yo he de les guardes mateixes la qual me ha mogut a scriure e avisar vostres magnificencies creent per negu dels damunt dits ab tot ho sabeu be non sereu avisats. Lo dit balle scriu tots jorns la gent qui puja a guardar lo dit castell qui va per deenes e lo nom de cascu e diu ara avant feu be que qualque jorn farem nosaltres penseu que no y ha boda que no haja tornaboda e moltes altres coses que porten la gent a no voler pujar ja a guardar lo dit castell dient e que lo balle nos ha scriure perque depuixs nos accuse ab lo Senyor Rey nou volem. Daltra part mossenyors que lo dit
balle se ha tots temps fins aci retenguda la major força del castell en tant que si ell ho deliberava poria metre gent en aquella part del dit castell e en la nit lançar les guardes de la ciutat per la muralle e daqui avant los qui en lo dit castell romandrien porien
molt dampnejar aquesta ciutat lo que a Deu no placia. Per que mossenyors de les coses damunt dites e verdaderes vostres reverencies sien certificades yo he volguda ferla present per scusacio mia e repos del Principat e de aquesta ciutat creent aquelles hi faran molt prompta e deguda provisio. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en special custodia e conserve en bona unio. Altres coses hi ha del dit balle de les quals sent ja vostres magnificencies son certificades per que al present no cur scriure solament de aquesta del castell per que he dubte no las hajen oblidada aquells qui nan carrech. En Tortosa lo darrer de març. - Mossenyors. - Los qui en gracia e merce de vostres
reverencies e magnificencies se recomana Guillem Bonet.

2 DE ENERO.

2 DE ENERO. 

Ante todo se dio cuenta de haberse recibido el siguiente despacho.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables monssenyors despuys que de Itona vos scrivim no havem hagut causa de certificarvos de res dels negocis perque som tramesos per quant fins avuy nos ha fallit materia car axi com ab nostra derrera letra vos scrivim lo Senyor Rey parti de Fraga per venir aci e continuament nosaltres seguints sa Majestat li som anats derrera e lo dimarts ans de Nadal hora tarda la sua Senyoria e la Senyora Reyna entraren primers en Çaragossa apres entra de nit lo Senyor Princep acompanyat de entorn LX o LXX ginets e fon dat orde que lo poble qui exie al pont e per les carreres a veurel sen tornas en llurs cases. Aquella nit nosaltres restam a Alfageri (Alfajarín) e lendema que era vespre de Nadal ans de dinar entram aci en Çaragoça sens que algu de cort ne fora cort nons isque acompanyar e via dreta tiram a la Aljafaria e trobants lo Senyor Rey que exie de missa supplicam la sua Majestat quens volgues hoir apart e axi fou consentit e entrats tots en una cambra nosaltres per orgue de mi archabisbe supplicam la sua gran Altesa fos de sa merce nos fes resposta al que en Fraga lo haviam supplicat e la sua Senyoria respos que solament era arribat e scassament havie hagut temps de descalçarse los sperons e per ço no havie delliberada la resposta mas que tan prest hi entendrie. Supplicam mes avant sa clemencia poguessem parlar ab la Senyora Reyna e dix ere content e de fet hi parlam en la mateixa cambra regraciant e supplicant sempre a la sua Altesa les ofertes que fetes havia metes en obra. La qual molt liberament dix tostemps esser presta e axi tots ensemps ab la Senyora Reyna tornamnos acostar al Senyor Rey e supplicam sa Majestat nos das licencia de visitar lo Senyor Princep e lo dit Senyor respos que no freturave e que nosaltres pensavem fer pler al dit Princep e davemli congoixa. E volent a aço replicar la Senyora Reyna se cuyta dient al Senyor Rey que li fos plasent per aquesta vegada e axi sa Majestat ho atorgua pero dix quel visitassem al depres dinar e axi nos partim de sa clemencia e sabem que la causa de la dilacio de visitar era per quant lo apartament en que lo dit Senyor Princep sta ere les hores mal a punt. Com fom dinats jatzie fossen passadas tres horas apres mig jorn nos aplegam al monestir de Prehicadors per comunicar si ere expedient lo jorn de Nadal tornar al Senyor Rey per haber resposta. E fou vist per tots que attesa la gran festivitat e considerat haviem sentiments que lo Senyor Rey no prenie pler en nostres cuytes delliberam lo dit jorn no fossem ab sa Majestat ne axi poch anassem aquell vespre al dit Senyor Princep per quant ere molt nit. Lendema jorn de Nadal visitam lo dit Princep confortantlo segons nos parague ab pertinents paraules de part de aqueix Principat tota hora presents e scoltants los cavallers e altres castellans quil tenen en custodia. Lo dit Senyor Princep mostra haver gran plaer de nostra vista e feunos hun larch rahonament e efecte que de le culpes que li eren dades era tant net com Deu es net de colpa e que des que parti de Navarra per anar al Senyor Rey son oncle en Napols on ere anat per obtenir per mija seu la gracia e amor del dit Senyor Rey son pare e Senyor no solament en fet mas en pensament james havia fallit contra la sua Majestat congoxantse que per males informacions ell fos axi tractat e dient que si alguns de sos servidors havien errat lo que ell no creu ere raho que lo Senyor Rey los castigas mas per llur mal fer ell no devia portar la pena pus Deu sab que ell no te colpa pregant a nosaltres a la fi de son dit que nons vullam cançar de supplicar per la sua liberacio dient que tota la sua sperança es en lo Principat e en nosaltres qui aquell representam e tornant dir ço quens dix a Fraga ço es que era molt necessari cuytar per la salut de sa persona. E vehem mossenyors ell diu veritat car de la hora quel visitam en Fraga fins ara es amagrit e aflaquit tant que no crehem sia per molt comportar stant axi com sta. Apres lo jorn de sant Steva tornam a la Aljafaria per haver resposta del dit Senyor Rey e la sua Majestat tramesnos a dir que stava en consell e nons podie fer resposta fins lendema. E perque haviem delliberat la Senyora Reyna fos mes streta anam a sa Senyoria e diguemli fos de sa merce volgues en obra de fet deduhir les ofertes que fetes havie car aqueix Principat e nosaltres crehiem que si fer ho volie nons freturarie venir a altres medis denunciantsli les comocions dels pobles e los inconvenients qui son sperats e moltes coses a nostre parer utils de recitar per conduccio del negoci. La sua Senyoria nos respos que stava e perseverava en lo que havia ofert que crehia los pobles no farien res indegut. E lo dia mateix apres dinar anam parlar ab los jurats en la casa daquesta ciutat on hague gran auditori e aqui los explicam la causa de nostra venguda e lo que fins aci aqueix Principat o vosaltres mossenyors en nom de aquell haveu fet pregants e exortants los que ells ab nosaltres ensemps o apart vullen supplicar per la liberacio del dit Senyor Princep induhint e suadintlos ab aquells motius e paraules quens ha paragut esser necessari. Lur resposta fou que ells hi pensarien e delliberarien e del que serie nos certificarien. Lo dissapte jorn de Sant Johan parlam ab quatre dels deputats daquest regne en la casa de la Deputacio e ab alguns altres homens de honor que ells hi havien applicats per absencia dels LXXII de la cort dels quals copia no se ha poguda haver. Han respost comendant molt aqueix Principat del que fins aci havie loablament fet circa aquest negoci pero attes que los mes dels condeputats llurs son absents de la ciutat nons podian al present fer altra resposta sino que darien orde les dites coses serien comunicades ab los dits llurs condeputats e avisariennos de llur delliberacio. Certificantvos mossenyors per alguns ayres e sentiments a nostres orelles pervenguts que creem ells no faran lo degut circa lo dit negoci. La requesta a ells en scrits fahedora segons vostra letra sta ja en orde mas nons ha paregut se degues presentar fins haguessem haguda la resposta del Senyor Rey e llur. Ara daciavant darem orde sera presentada segons nos haveu scrit diumenge prop passat jatsia per neu e pluja fos dia indispost. Stants aplegats per anar al Senyor Rey la sua Majestat nos trames a dir que lendema nos faria resposta e de fet hir que ere diluns per lo mati anam a la Aljafaria e lo dit Senyor Rey feunos entrar en una cambra e alli assegut sus una cadira mana seure tots nosaltres en sengles banchs al entorn sens intervencio de altra persona sino del Anthoni Lombart secretari o scriva de nostra embaxada. E de continent supplicam molt humilment la sua Altesa fos de sa merce nos fes resposta a nostres continuades supplicacions. E lo dit Senyor comença a respondre dihent que havia delliberat esser un poch larch en son dir per alguna informacio nostra ab protestacio que ço que dirie del Princep del temps passat no ere perque en la causa de la sua detencio les coses passades haguessen gens obrat ne sen recordas mas perque vehessem e sentissem que la sua Senyoria sens gran raho nos movie. E axi ell feu un rahonament que dura pus de III hores e parti aquell en dos parts. La primera narrant com lo dit Princep sempre ha enalat e treballat en haver lo regiment de Navarra e derrerament de Sicilia e levarlos a la sua Altesa e mencionant menudament totes les culpes per lo dit Princep comeses de edad de XVI anys fins al dia de la reconciliacio les quals son moltes e greus si axi passen. Apres les altres faltes e culpes per les quals aferme haverlo detengut qui son aquestes ço es que lo dit Princep contra concordia verbal se fahie dir es intitulave en letres primogenit Darago de Sicilia et cetera. Item que don Johan de Cardona son majordom havia feta publicar per Barchinona una crida en que dehia lo dit Princep esser primogenit e hereter Darago de Sicilia et cetera. Item que sempre directament e indirecta tractava e treballava en inmiscirse contra la voluntat paternal en lo regiment dels regnes e domini de la casa Darago. Item que ha fetes e fahia moltes provisions de oficis axi de
Governacio de Cathalunya com altres ara per lavors mort lo Senyor Rey e les dites provisions spatxades e ab segell pendent liurades. Item que en lo tracte del matrimoni de Castella lo dit Senyor havie usat de algunes arts ab la sua Majestat ço es quel havie supplicat que rompes lo dit matrimoni car apres ell dit Princep trobarie vias per les quals mils se compliria a sa voluntat e apres dix que mossen Diego de Ribera altre dels embaxadors de Castella sots alguna color parla per dos vegades sens sabuda del frare conembaxador seu ab lo dit Princep del qual parlar lo dit frare comprenent suspita dix al Senyor Rey ques crehie se tractava contra ell alguna cosa e quey guardas be. Item que per letres que la sua Senyoria diu haver hagudas de la cort de Castella un baro vassall
seu tractave la sua mort lo qual dix no li es stat scrit de quina nacio es. Item que per letra de la infanta sa filla condessa de Foix ere stada informada la sua Majestat que lo dit Princep havia tractat ab lo Rey de Castella que li liuraria la ciutat de Pamplona per manera que la sua Majestat fos molt congoxada de guerres e altrament e hagues mala velladat. Item que en la deposicio feta per don Johan de Beamunt diu constar que lo dit Princep sen devie tornar de Leyda en Barchinona e devia passar en Mallorqua e dalli trametre a dir a la sua Altesa que sil volie fer jurar per primogenit fore content en altra manera que havie delliberat anarsen en Cartagenia e dalli al Rey de Castella e contra voluntat paternal finar lo matrimoni ab sa germana dient lo dit Senyor Rey que tot aço conste per scriptures les quals nos oferi mostrar e que informada la sua Senyoria de totes les dites coses e considerats los grans inconvenients qui se speraven seguir no solament a la sua persona mas a tots sos regnes e terres dellibera dels dits inconvenients elegir lo menor ço es detenir la persona del dit Princep. Laltra part de son rahonament fou mostrant haver enuig de tan gran embaxada e de nostres tant frequentades supplicacions fahent raho que jatzie la sua senyoria cregues aqueix Principat no erras en intencio pero errave e fallie al parer seu molt en lo modo de procehir per quant axi la eleccio de nostra embaxada com la eleccio de aqueix consell com lo gran nombre de nosaltres era manera de comoure los pobles significant que tot se fahie per obra e induccio de alguns e que aço redundaba granment en desservey de sa Majestat per quant los Reys de Castella e de França qui segons dix forçe no desigen lo seu tranquille repos sabents tals consell e embaxada crehents esser la terra divisa ab sa Altesa serien induits a moureli guerra e metrel en congoxa dient que aqueix Principat sol fahie aquests moviments car Arago e Valencia no sen movien dient que si fos obra de Deu tots los seus regnes se mogueren e moltes altres paraules qui serien largues de comptar concloent a la fi que la persona del dit Princep no delliurarie per res e dient que nol enujassem pus de supplicacions significant que daci avant les pendrie ab algun enuig donantnos un cortes comiat. Nosaltres oyt tot lo dit rahonament e considerants com la sua clemencia es molt indignada contra lo dit Princep molt humilment regraciam a la sua Altesa la gracia que feta nos havia de havernos comunicades per sa benignitat totes les dessus dites coses axi amplament dients que tant com toque les culpes e faltes assertes comeses per lo dit Princep despuys en ça que en sa gracia e amor lo havie acceptat aqueix Principat no entenie mostrarse en res contra la sua Reyal Majestat ne axi poch li entenie torbar lo medi de justicia sino per clemencia ab mija de supplicacions on culpa alguna hagues. Tant com toque a les comocions de pobles dixem que parlant ab sa clemencia la embaxada e consell eren fets a tant gran servey de sa Majestat que major nos podie dir car per llur representacio los pobles se eren algun tant assegurats e vuy en die stan reposats creents quen exira tota bona concordia e que ne grans ne pochs no havian dada obra en aço sino lo respecte dessusdit. E axi en tots los altres caps satisfahem a tot descarrech de aqueix Principat e nostre sens flixarhi en res. E veent que la sua Senyoria nos havia dat negativa a nostra primera supplicacio lavors humilment lo supplicam prenents fundament que haviem vist lo Senyor Princep molt flach e trist e dubtant de perill de sa persona stant axi com sta fos de sa merce lo volgues liurar al Principat a pena de carceller oferint que pus per mitja de justicia lo vol tractar aqueix Principat lo tindrie pres en manera que la sua Senyoria ne seria be segura. En aço respos molt curt que may ho faria ans elegiria morir VII vegades per tant que no fos cregut lo dit Princep no esser prou segur e en poder seu ne carrech algu pogues esser dat a sa Altesa per los miradors dient que no cal dubtar de algun inconvenient de la persona del dit Princep car son fill es. E axi prosseguint aquestas paraulas dix a son propri motiu que abans seria induhit tornarlo en Cathalunya pero no fora de sa potestad. E en aço fou respost per nosaltres no acceptants ne recusants la oferta ab paraules molt humils metentlo en cami de pensament sobre totes les dites coses. Veritat es mossenyors que lo seu so e desig es que nosaltres nos ne tornassem en bona hora e en aço li es stat dit la sua clemencia no ignora que los embaxadors son tramesos per sos principals ab leys e stretures contra les quals no poden fer en alguna manera. E nons volem oblidar mossenyors que abans que fos lo dit rahonament la sua Senyoria volgue parlar separadament ab mi bisbe de Barchinona e ab mi mestre Ferrando fahentnos semblant sermo del dessus dit e significantnos la negativa a nostres supplicacions e demanantnos per moltes vegades que farie mes la nostra embaxada si haviem la negativa e nosaltres responguem que crehiem haver bona resposta de sa Majestat e que en totes coses nos haviem a regir e fer segons seria delliberat e scrit per nostres principals. E veus aci monssenyors totes les coses com son fins al dia de vuy passades. Sobre lo cap quens haveu scrit ço es on lo Senyor Rey per mija de supplicacions no volgues liberar la persona del dit Senyor Princep quel demanassem per justicia vist los motius de vostra derrera letra e cogitades les causes per les quals lo dit Senyor Princep es detengut havem delliberat consultar vostres reverencia noblesas magnificencies e honorables savieses perque hi pensen be e façan acompanyar los dits motius de altres e mes fortituts de justicia si mes sen hi poden aplicar per manera que no haja contrari o almenys a la fi se puixen sostenir en tota plaça car metre en consistori reyal un tant gran negoci majorment que la sua senyoria aferme esser crimen lese majestatis et in prima specie e haverse tractar fora lo Principat on dels jutges e consellers força nos haurie prou confiança ha paragut a nosaltres que la dilacio de consultar no pot portar nocument attesa la intencio del dit Senyor Rey la qual per les coses dessus dites podeu pensar e considerar quina es. Tots empero donam en parer que per obtenir lo desijat altres mes forts rahons hauran procehir daqui de les quals nons donau prou sentiments ab vostres letres specialment en la derrera. E per ço mossenyors vos pregam e encarregam vullau ampliar lo consell de tots los staments del Principat e dar orde que si los vocats noy poran personalment esser almenys hi trameten procuradors a fi que un tan gran negoci qui tots toca per tots sie aprovat. E fahentho axi e ab bona unitat havem sperança en nostre Senyor Deu les fahenes succehiran be recordantvos mossenyors que tota hora ab bon animo serem prests fer e exequutar vostres delliberacions segons ja vos havem scrit. E no volem callar que a nostre parer aquesta empresa si ve al port de salut com tots desijam sera perpetual reformacio del Principat e conservacio de les leys e bon stament de aquell e si quod absit ere lo contrari valguera mes nuncha haversen parlat. Dema si a Deu plaura havem delliberat anar a la Senyora Reyna e supplicant strenyerla mes que fins aci no havem e prestament e continua vos certificarem del que haurem fet e sentit. Avisantsvos mossenyors lo jorn de Nadal e totes festes e altres dies a mati e depres dinar nos som aplegats tractants sempre de les dites fahenes de les quals havem comunicat ab los missatgers de Leyda e de Tortosa e comunicarem ab tots altres missatgers qui vindran e axi ho continuarem quascun dia per dar mes calor al negoci. Tro aci los diputats jurats nons han feta resposta ne hic ha arribada embaxada de Valencia ab tot se digue venen cuatre embaxadors ne la embaxada de Barchinona no es encara arribada. Si som stats larchs en lescriure nous sie enuig car per quant les letres no han replicat ho havem axi manat al dit Secretari o scriva nostre a fi que pus delliberadament e clara nos puixau scriure de vostra voluntat e intencio. E ordenen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas ço que plasent lus sie. Scrite en Çaragoça a XXX de deembre any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Y luego se resolvió expedir a todos los estamentos de Cataluña la circular del tenor que sigue.

Senyor molt Reverend.
Lo dia de la Concepcio de Nostra Dona fonch reebuda per nosaltres certa comissio de la cort la qual lavors se celebrava en la ciutat de Leyda per la qual nos era denunciada la detencio de la persona del dit Senyor Princep en la liberacio de la qual la dita cort no podia conclusio donar per causa de la prorogacio feta de la cort. E per ço nos cometia e encarregava per la ocurrencia de tant gran negoci ab consell de aquell nombre de persones quens seria vist se atrobassen remeys concernents servey de Nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep. E nosaltres en virtut de la dita comissio ab consell de cert nombre de persones elegit havem fins aci procehit segons Deu nos ha administrat pero fins aci no ses aconseguit lo fi desijat ans ab delliberacio del dit consell es vist V. reverendissima P. e alguns altres deure esser demanats. Perque pregam afectuosament la dita R. P. V. que per los respectes demunt dits li placia a XII del present mes ab tota cuyta esser aci. E per res fallir e mancar en aquesta materia de tanta importancia no vulla e si per ventura ere per algun impediment detenguda vulla aci la dita jornada trametre alguna persona qui en nom de aquella en aço entrevenga. E sia Senyor molt reverend la Santissima Trinitat guarda de la dita R. P. V. la qual nos rescriva lo que li placia. Scrita en Barchinona a dos dies de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A, P. abbat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a honor vostra promptes.

Tomo I, texto XXIV, lo rey, Pedro Torrelles

XXIV.

Reg. 2252 fol. 97. 22 de julio de 1409.

Lo Rey. - Capita. Laltra dia reebem una letra vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab lestol en castell de Caller nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia vos aculli molt be e com havent gran plaer de vostra venguda vos feu marescal de que havem haut fort singular plaer e loy grahim molt: placia a nostre Senyor Deus que li do longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor e lo seu desijen. Sapiats que digmenge a XIIII del present mes estants en la casa de Bellesguard e desijants molt saber novelles de nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia e de la sua host veem de la finestra de la nostra cambra venir una galea de les parts de levant que arriba en la plaja de Barchinona e a cap de un poch fo ab nos en G. Pujada quins dix que la dita galea venia de Sardenya e que portava bona nova pero que ell encara no la sabia': e apres fort poch estants nos en la dita finestra veem venir mossen Jacme Roure et en Johan Barthomeu ab III
harauts fort corrents e abans que fossen dos trets de ballesta prop de la dita casa de Bellesguard començaren tots a cridar a altes veus e vengueren cridant victoria victoria Arago et Sanct Jordi. E pujants alt en la dita casa faerennos reverencia ens donaren les letres que portaven del dit nostre molt car primogenit e de vos e dels altres ens recitaren largament lo fet de la batalla e de la victoria que sen era seguida e de la preso de Sanct Luri les quals havia XV jorns que eren estades fetes e encara res non sabiem de que haguem inextimable plaer e singular consolacio e per sobres de goig prenguemnos a plorar e encontinent votam de anar a la seu de Barchinona e de enclourens aqui
per tenirhi novena e complir altres vots que ya haviem fets esperants la bona novella dessus dita. Mas per tal com era digmenge e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell jorn ladonchs nons moguem: mas lo dilluns seguent a IIII hores apres mija nit cavalcam e anamnosen dret cami a la dita seu on nos enclouguem que non som exits despuys e aqui fom reebuts ab gran processo e devotes oracions e pujamnosen tantost al altar major e puys devallam a Sancta Eulalia continuants tots temps les dites processo e la Salve Regina e oracions molt devotes ques dien cascun jorn en la dita seu e en los monastirs e esgleyes de Barchinona per retre laors e gracies a nostre Senyor Deus de la gracia quens ha feta. Per tal quen hajats plaer vos significam que som en bon punt e ben sans en tota nostra persona per gracia divinal: manants e pregantsvos quens scrivats soven de la salut e bon estament del dit rey nostre molt car primogenit e del fet de la guerra e del estament daqueix regne e de totes noves que sabrets quar singular consolacio ne haurem. E sapiats que som estats fort merevellats de la batalla quar be sab nostre molt car primogenit que no era axi empres: e digatsli que nos lo pregam ab fort gran affeccio que nos torn soven a fer semblants coses quar la sua persona presa molt e no la deu axi arriscar com ha fet ne exposar a fortuna ço que segurament e sens perill pod aconseguir axi com fara sens tota falla per divinal gracia quar nos et ell havem bon dret al qual nostre Senyor Deus no sab ne ha acostumat fallir ne noure. Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench a nos Manuel de Cassi ab letres sobrel soccors quel dit rey nostre molt car primogenit demana: e per tal com per raho de la dita novena que tenim en la seu no podiem anar a les corts encontinent tramesem als de les dites corts que venguessen açi a nos e faerenho e posamlus devant com pus graciosament poguem lo dit fet e ells preserenho fort be e esperam fermament e sens tot dubte quel fet haura bon compliment e spatxat recapte. Maestre Viçent Ferrer es açi on ha ja estat ben per VI setmanes e diu missa alta e preyca fort merevellosament cascun jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones e ha preycat e fet loffici açi en la seu devant nos e cantat ensemps ab tota la gent quey era la Salve Regina a altes veus e ha seguida la processo per la ciutat la qual es estada fort devota solempne e molt bella en que havia de XXV millia persones ensus qui la seguien e no sap hom que jamay en Barchinona se faes processo que per tanta gent fos seguida ne tant devotament acompanyada. A present noyc ha altres noves sino quel papa sera açi en Barchinona lo primer dia dagost primer vinent e entenemlo acullir com pus honorificament e pus sollempnament porem e metremlo en lo palau major e nos mudaremnos en lo menor: e la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment e la festa els entremesos e altres honors que fetes li haurem per tal quen hajats plaer. Nos escrivim al dit rey nostre molt car primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos meses qui venen de calor: e si nostra molt cara filla la reyna de Sicilia era aqui ab ell nos ne hauriem fort gran pler e que la poria fer anar aqui ab dues o tres dones tant solament e que totes les altres ensemps ab tota la roba sino ab aquella que necesariament hauria mester romanguessen en Sicilia ab la mes gent que pogues de sa casa en manera quels sicilians estiguessen ab bona esperança de ella retornar en breu quar pus lo consell del dit rey *? resident en Sicilia romangues en bon orde no li calria tembre que res si mogues quar tot stara pla majorment per la prosperitat e assenyalada favor que nostre Senyor Deus li dona: perqueus manam quel instets de nostra part que ho faça quar son benavenir seria. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXII dies de juliol del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles.

LLIBRE TERCER. GRANS D´ENCENS. LOS SOLITARIS.

LLIBRE
TERCER.

GRANS
D´ENCENS.

I
LOS
SOLITARIS.

Inspiració
cristiana,
Que inflamares les harpes d´Israel;
Gracia de la
poesía,
Que conmous l´esperit ab pura veu;

Noble dó del
Altíssim,
Devalla sobre mi desde lo Cel;
Lo cor meu te
desitja,
Com desitja la terra fruyts novells.

LIBRO
TERCERO.

GRANOS DE INCIENSO.

I
LOS
SOLITARIOS.

Inspiracion
cristiana, que inflamaste las arpas de Israel; gracia de la poesía,
cuyos puros acentos conmueven el espíritu.

Noble
dón del Altísimo, baja del Cielo sobre mí; mi corazon te desea,
como la tierra los nuevos frutos.

Devalla,
gloria meua,
Y llum del esperit, visió del bé;
Del ver poeta
mòstra ´m
La clara imatge y lo dibuix fidel.

La
nit ara replega
Son negre manto, y brillan los estels
De
l´auba, que s´acosta;
Ésta n´es l´hora d´alabar á Deu.

Boyrines
de l´aubada,
Que volau falagueres al orient
Á rebre´l sol,
llunyáuvos;
Vull veure clar la majestat del cel.

En
dins, en dins d´en pujan
Per entre l´estelada los ulls
meus;
Estrelles, voleu dirme
¿Quína Má per l´espay vos
compongué?

¿Quín
braç, quína potencia
Eus doná tanta força y moviment?
¿De
quína inmensa flama
Prenguéreu la claror, los raigs primers?

Ab
cercles mysteriosos
Pintau lo Nom maravellós d´Aquell,
Qui en
Sí la primitiva
Força creadora de los mons conté.

Baja,
oh gloria mía, luz del espíritu, vision del bien; enséñame la
clara semejanza, el fiel retrato del verdadero poeta.

La
noche pliega su negro manto, y brillan las estrellas del alba, que se
aproxima: ésta es la hora de alabar á Dios.

Nieblecillas
de la alborada, que voláis ligerísimas á oriente, á recibir el
sol, alejáos; quiero ver despejada la majestuosa bóveda celeste.

Mis
ojos suben á las estrellas, muy adentro, muy adentro. Luceros,
queréis decirme, ¿quién os colocó en el espacio con tal
órden?

¿Qué
brazo, qué poder os dió tanta fuerza y movimiento? ¿De qué
grandiosa llama tomasteis los primeros rayos?

Con
misteriosos círculos trazáis el admirable Nombre de Aquel, que en
Sí contiene la primitiva fuerza creadora de los mundos.

D´Aquell
qui va dar ánima
Ab paraula d´amor á l´univers;
Y cada jorn
revíva ´l
Ab escalfor brollat de lo pit seu.

Cada
jorn, en esta hora,
Baxa á la terra l´Esperit, y´s sent
Ab
son impuls remòurese
La mar, los arbres, los pintats aucells.

Y
cada jorn, esta hora,
Quant l´auba trenca, y se remena´l
vent,
Tot lo creat despèrta´s
Y un cántich nou al Esperit
tramet.

Cantem,
també, nosaltres,
Solitaris errants en lo desert;
Desde esta
dura roca
D´hont ix y fuig l´escumejant torrent.

Dels
pins y les alzines
Sota ´l ramatje nostre cant no´s pert,
Sino
que com les ones
Del ayre múnta´s y allí dalt s´extén.

Com
l´áliga atrevida,
Que jau encara en lo turó soberch,
Dexi lo
cor la terra;
¡Lo llit de fulles, com sant Pau, dexem!

1872.

De
Aquel, que con palabra de amor animó el universo; y diariamente lo
reanima, con el calor que fluye de su divino Sér.

Todos
los días, á estas horas, baja á la tierra es Espíritu de Dios; y,
á su impulso, muévense el mar, los árboles, los pintados
pajarillos.

Y
todos los días, á estas horas, cuando despunta el alba y se
despereza la brisa, la Creacion se despierta, y trasmite un cántico
nuevo al Espíritu.

Cantemos
tambien nosotros, oh solitarios, errantes en el desierto; desde esta
dura roca, en donde nacen y resbalan espumosos torrentes.

Bajo
el ramaje de pinos y chaparros, no se perderá nuestra cancion; sino
que, como las ondas del aire, subirá arriba, desparramándose en el
Cielo.

Como
el águila audaz, que áun duerme en el encrespado peñon, deje el
pensamiento las cosas de la tierra; dejemos la cama de hojarasca,
como San Pablo, primer ermitaño.

AL ARXIU GENERAL DE LA CORONA D'ARAGÓ

AL ARXIU GENERAL

DE LA CORONA D'ARAGÓ, LO JORN QUE FOU UBERT EN
L'ANTlCH PALAU
DELS VIREYS DE BARCELONA.

Desde que fuyts dels
vilatjes

Els lleons
espahordits,

Per deserts per
boscatjes

Pasturan no mes de
nits;

Desde que el cavall
s'acosta

Al qui 'l vol
cualcar sotmes,

Per monarca y no per
hoste

Al home la terra ha
pres.

Ab quin pler sentí
'l còr batre

El primer qui pels
turons

L'aliga del cel va
abatre

Ab son arch ò ab
sos falcons!

AL ARCHIVO GENERAL

DE LA CORONA DE
ARAGÓN, EL DÍA QUE FUE ABIERTO EN EL ANTIGUO

PALACIO DE LOS
VIREYES BE BARCELONA.

Desde que huyendo de
las villas los leones amedrentados, pacen no más que de noche por
selvas y desiertos;

Desde que el caballo
se acerca sumiso a quien pretende montarlo, ha reconocido la tierra
al hombre, no ya por huésped, sino por su monarca.

¡De qué gozo
sintió latir su corazón el primero que por los montes derribó al
águila del cielo con su arco o
can sus halcones!

De llavors ¡cuánta conquista

Lo geni al home ha
fet fer,

Perque sia manco
trista

La vida ara que
primer!

No 'ls lleons ni les
arpelles

Mos donan goig de
cassar;

Dels nigulats les
centelles

Obedients feym
devallar.

Vergues de llamps
qu'esfondravan

Castells, temples y
palaus,

A una punta ara se
clavan,

Y una cadena ´ls fa
esclaus.

Daguerre ha
fet presoneres,

Si un poch tenen
d'aturay,

Les imatjes
volanderes

Que passan per son
miray.

Y ab tanta nova
conquista

Que 'l geni al home
ha fet fer,

¿No sabrem si es
manco trista

La vida ara que
primer?

Vell temps, qui
volas y volas

Cada jorn mes avïat,

¿Entristexes o
consolas,

Cuant mes va,
l'humanitat?

Desde entonces ¡cuánta conquista ha facilitado al hombre su genio,
para que sea menos triste, ahora que antes, la vida!

No tenemos ya gozo
en cazar leones y milanos: de las nubes hacemos bajar obedientes las
centellas.

Rayos que
hundían castillos, templos palacios, vienen ahora a clavarse en una
punta, y una cadena los hace esclavos.

Daguerre ha
aprisionado, por poco que se detengan, las imágenes fugitivas que
pasan por delante de su espejo.

Y con tanta nueva
conquista que el genio ha facilitado al hombre, ¿no sabremos si es
menos triste, ahora que antes, la vida?

Anciano tiempo, que
vuelas y vuelas de cada día más aprisa, ¿es que a la humanidad la
entristeces o la consuelas siempre más?

Calla, y girantmos s'esquena

Vola sempre mes
seguit;

Per lligarli una
cadena

Ningú hi ha 'I mon
prou ardit.

Ab ses ales
axamplades

L'espay inmens
abrassant,

Ses vides totes
passades

Empeny correns per
devant.

L´esbart d'hores
voladores,

Que cuant
arriban j' han fuyt,

Aplega, com les
cohidores (collidores)

De l'olivera lo
fruyt.

Com a bous que 'l
pastó ´arruxa,

Cuant sent bramulá
'l mestral,

Y el nigul qui
calabruxa

Veu mes prop que la
bobal;

Els anys, els
setgles s'en mena

A amagá ' á
l'eternitat,

Y de boyra dexa
plena

La carrera del
passat.

Y els qui son ingeni
apuran

En tot art, ciencia
y trebay,

Y els qui ´ls
llamps del cel aturan,

¿Cuantre 'l temps
podrán res may?

Él calla, y volviéndonos la espalda, vuela siempre más veloz; para
atarle una cadena, nadie hay bastante osado en el mundo.

Con sus alas
extendidas abarcando el espacio inmenso, todas las vidas pasadas las
empuja en su curso por delante.

Recoge la bandada de
horas aladas que cuando llegan huyeron ya, como las aceituneras el
fruto del olivo.

A la manera que el
pastor aguija sus bueyes cuando oye bramar el noroeste, y ve la nube
que graniza más cerca que el establo;

Así se lleva los
años y los siglos a esconder en la eternidad, y deja envueltas en
niebla las huellas de lo pasado.

Y los que apuran su
ingenio en toda ciencia, arte y trabajo, y los que detienen a los
rayos celestes, ¿podrán jamás alguna cosa contra el tiempo?

Sí: que tots cuants se complauen

De conversar ab els
morts,

Y glorias qu'en
oblit cauen

Fer reviure en sos
recorts,

L'han agafat per ses
ales

Sens dexarli fuyta,
no,

Y l'han pres dins
estes sales

Com dins la gabia al
lleó.

Com tant d'animal
sauvatje

Els reys engabian
viu,

Hora es que cada
vilatje

Ferm lo temps dins
son arxiu.

Hora es ja que cada
pobble

Repleg y als arxius
coman

Lo que ha tengut de
mes nobble,

Lo que ha tengut de
mes gran.

De cada gloria
retrona

L'èco encara en est
palau;

Lo corn de la guerra
hi sona,

Y la gayta en jorns
de pau.

Los mantells condals
estesos

Cobren encara
aquests murs;

Sos escuts penjats y
arnesos

Relluen encara purs.

Sí, que todos cuantos se complacen en conversar con los muertos y
hacer revivir en sus recuerdos las glorias que en olvido caen,

Le han cogido por
las alas, sin dejarle escapatoria, no, y le han preso en estas salas
como al león dentro la jaula.

Así como los reyes
enjaulan vivo a tanto animal salvaje, hora es que cada lugar ate al
tiempo dentro de su archivo.

Hora es ya de que
cada pueblo recoja y encomiende a los archivos lo que ha tenido de
más noble, lo que ha tenido de mas grande.

El eco de cada
gloria retumba en este palacio todavía; suena en él el guerrero
caracol (cuerno) y la gaita de los pacíficos días.

Los mantos condales
extendidos tapizan todavía estos muros, todavía relumbran con
pureza sus pendientes arneses y escudos.

Corones ja rovellades

Redolan per lo
trispol;

De sas victories
passades

Encare aquí escalfa
'l sol...

Oh! jò qui guart
esperançes

De parlar d´una
altre edat,

Y visch de les
recordançes

Que han romás del
temps passat;

Jo qui son vel de
misteri

Penetrar intent ab
l'uy,

Fosser en est
cementeri,

¡Mirau si fas festa
avuy!

Sols entrant aquí
s'esbuca,

La Babel que 'm
axecat,

Y el temps devant mí
trabuca

Son rellotje del
passat.

La fantasía va a
lloure

De setgle en setgle
correns;

Els morts que li
plau fa moure,

Fins quE ´ls té
devant presents.

A poch poch de sos
sepulcres

S´axecan els reys
finats,

Tornan pendre ´ls
escuts pulcres,

Y altre pich arman
combats.

Ruedan por el pavimento coronas ya enmohecidas; aún calienta aquí
el sol de las victorias ganadas.

Oh! yo que guardo
esperanzas de hablar de otra edad, y vivo de los recuerdos que del
tiempo pasado quedan;

Yo que penetrar
intento con los ojos su misterioso velo, yo sepulturero en este
cementerio, mirad si es hoy mi fiesta.

Sólo al entrar aquí
se desploma la Babel que hemos levantado, y el tiempo en mi presencia
trabuca su reloj de arena.

Suelta va la
fantasía corriendo de siglo en siglo: pone en movimiento los muertos
que le place, hasta tenerlos ante sí presentes.

Poco a poco los
reyes finados se levantan de sus sepulcros; vuelven a tomar sus
hermosos escudos, y otra vez traban combates.

Baix d´un castell a una coma

Veig apilotarse
gent;

Los estandarts de
Mahoma

Volan estesos p'el
vent.

Els catalans ses
senyeres

Ab les barres
d'Aragó,

Els castellans ses
banderes

Ab les torres y el
lleó,

Ses flámules els
marquesos

Veig desplegar desde
aquí,

S'oriflama los
francesos,

Sos penons el
sarrahí.

Com a calabrux, les
fuyes

Rebotan de mil
montants,

Pegant com demunt
encruyes

Demunt elms, demunt
turbants.

Debades ab ses
galteres

La cara han volgut
cubrir;

Jò ´ls conech en
les maneres

De combatre y de
ferir.

Sent els crit
de les batalles,

Veig onades de
soldats,

Cercantse ´l còr
entre malles,

Ab sos ulls
ensangrentats.

Al pie de un castillo, en una cañada, veo agruparse gente; vuelan
tendidos al viento los estandartes de Mahoma.

Las enseñas catalanas con las barras de Aragón, las banderas castellanas con las torres y el león,

Las flámulas de los
marqueses veo desde aquí ondear, el oriflama de los franceses, los
pendones del sarraceno.

Como granizo rebotan
las hojas de mil montantes, golpeando, como sobre yunques, sobre
turbantes yermos.

En vano con sus
viseras han querido cubrirse el rostro; yo los conozco a todos en las
maneras de acometer y lidiar.

Percibo los gritos
de las batallas, veo oleadas de soldados que al través de las mallas
se buscan el corazón con ojos ensangrentados.

Uns a altres p'el coll s'agafan,

Y ab ses masses los
capells

Del ferro mes doble
esclafan,

Fent p'els ulls
sortí els cervells.

Dòl fa veure tants
cadavres;

De cavallers prous e
honrats,

Els punys encare a
sos sabres,

De sobinas
allargats...

Y cuant la visió de
guerra

Escarrufa massa el
còr,

El torneig qui vé
desterra

De mes entranyes la
pòr.

Veig bornar ab
riques vestes

Cavallers, duchs y
barons,

Veig ses madònes
xelestes
P´els cubertats escalons,

Que los guayten
assegudes,

Plata y or vestint
per drap;

Si ells ferint pegan
caygudes,

Porugues giran lo
cap.

Y entre 'ls homens
de paratje

Sos combats y sos
amors,

Un lay en
l'antich llenguatje

Sent cantar als
trovadors.

Unos a otros se asen por el cuello, y con sus mazas aplastan los
cascos de hierro más doble (grueso), haciendo salir el
cerebro por los ojos.

Duelo causa ver
cadáveres tantos de caballeros de honra y pro, empuñando todavía
sus espadas, tendidos boca arriba. (sobinas; supino)

Y cuando la visión
guerrera da grima al corazón en demasía, el torneo que en pos viene
destierra el miedo de mis entrañas.

Veo justar con ricas
vestiduras caballeros, duques y barones, veo a las damas placenteras
por las alfombradas graderías,

Que sentadas se
asoman a mirarlos, vistiendo telas de plata y oro; cuando ellos
acometiéndose dan caídas, ellas vuelven tímidas la cabeza.

Y mezclados con los
hombres de paraje (nobles), con sus amores y combates, oigo a
los trovadores cantar un lay en el antiguo idioma.

Axí dex ma fantasía

Que se cans de
loquetjar,

Que sols cuant s'en
assacía

A pler comens a
estudiar.

Sols llavò, ab pas
de formiga,

Vé la freda
reflexió,

Y un fil ab altre
fil lliga,

Cercant de tot la
rahó.

Dins el plat de la
balansa

D´un en un fa passá
´ls reys,

Y sens amor ni
venjansa

Sos fets mesura y
ses lleys...

Oh! la sanch del de
Mallorca,

Rey Pere del
punyalet,

Ni una eternitat la
't torca,

Si d'ella 'l còr no
'n tens net.

Lletjiré fulla per
fulla

Els llibres d'aquell
procés,

Qu'encare la sanch
remulla

D'un rey, de tants
cavallés:

Y si 't trob les
mans sollades

De la sanch del teu
cunyat,

De les gotes
escampades

Lo front n'has de
dur marcat.

Dejo así a mi fantasía que se canse de loquear, pues sólo cuando
de hacerlo se harta, empiezo a estudiar con sosiego.

Sólo entonces viene
con paso de hormiga la fría reflexión, y liga un hilo con otro
hilo, investigando la razón de todo.

Dentro el plato de
su balanza hace pasar los reyes uno por uno, y sin amor ni venganza,
pesa sus hechos y sus leyes.

Oh! la sangre del de
Mallorca, o rey Pedro el del punyalet, ni una eternidad te la
limpia, si no tienes limpio de ella el corazón.

Hoja por hoja leeré
los volúmenes de aquel proceso, mojado todavía con la sangre de un
rey y de tantos caballeros.

Y si te encuentro
con las manos manchadas en la sangre de tu cuñado, marcada has de
traer la frente con las gotas que la salpicaron.

Los qui sceptre d´or tingueren

Per governar grans
estats,

L'últim judici no
esperan

Per romandre
judicats.

Cuant dels set
àngels la trompa

D´espant la terra
aborron,

Cuant Deu la cadena
rompa

Que son trono lliga
al mon;

Cuant els xerafins
s´esglayen,

Y tremolen els mes
forts;

Cuant el sepulcres
badayen

Amollant cada un sos
morts;

Llavors cuant cada
persona

Comparega a
tribunal,

Lo rey ab pesant corona,

L'esclau ab lleuger
dogal;

Setgles haurá que
ta vida

Com d´altre Cain se
cont;

Vell sagell de
fratricida

Durás, rey Pere, en
el front.

_____

Los que empuñaron cetro de oro gobernando grandes estados, para
quedar juzgados no aguardan al último juicio.

Cuando la trompeta
de los siete ángeles estremezca de espanto a la tierra, cuando rompa
Dios la cadena que tiene al mundo pendiente de su trono;

Cuando los serafines
se espanten, y tiemblen los más fuertes; cuando bostecen los
sepulcros, soltando cada uno sus muertos;

Entonces, cuando
cada persona comparecerá ante el tribunal, el rey con pesada corona,
con ligera cadena el esclavo;

Siglos habrá ya que
tu vida será contada cual la de otro Caín; antiguo será, ó
rey Pedro, el sello de fratricida que traerás en la frente.

___