Sententia contra mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda de la Seu de Leyda

Sententia contra mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda(pavordre) de la Seu de Leyda natural del Archabisbat de Tarragona.

Jesus Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu Christ e de la humil Verge Maria digne mare sua benignement invocats.

Vist per nos don Pere per la gracia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona frare Enguera en sacra theologia mestre del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor etc. per la mateixa Sancta Seu apostolica inquisidors de la heretica e apostatica pravitat dats creats e deputats en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna e lo dit reverend mestre Enguera vicari general en los actes de la Sancta inquisitio per lo reverendissimo Senyor don Gonçalbo Ferrandez de Heredia Archabisbe de Tarragona be e diligentment examinat lo proces criminal devant nos e en nostre consistori ventilat e actitat entre lo venerable promotor e procurador fiscal del Sanct Offici de la inquisicio de una part agent e denuntiant e mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda de la Seu de Leyda natural del archabisbat de Tarragona convers e del linatge de jueus devallant de la part altra defenent en e sobre la petitio e demanda e accusatio devant nos per lo dit procurador fiscal contra lo dit mossen Dalmau de Tolosa donada e intentada en la qual diu e allega que dit mossen Dalmau de Tolosa es fill de pare e mare conversos e per semblant de linatge de jueus devallant e la dita sa mare nomenada Isabel de Tolosa per heretica fugitiva per los reverends olim inquisidors condemnada e que moltes e diverses vegades en los dies dels digmenges y festes manades per Sancta mare Esglesia lo dit Dalmau de Tolosa faea faena ingerint e posantse a fer algunes obres servils les quals als catholics christians son prohibides de fer en dits dies de festes e digmenges manades e que moltes e diverses vegades per la devotio e creença que tenia a la ley de Moyses ha servat e tengut los dissaptes solemnizant aquells a la forma e modo judaica comensant lo divenres en la nit lexant se de negociar e tractar mudantse les camises e robes per honrar e festivar los dits dies dels dissaptes. Mes que ha servades festes e solemnizades moltes paschas e festes dels jueus en special la pascha dels jueus quis diu del pa alis menjant en aquell lo dit Dalmau de Tolosa ensemps ab altres persones en companya sua tots los vuyt jorns que duraba dita festa de pascha pa alis e altres viandes que los jueus en les tals festes e paschas acostumen manjar. Item que moltes e diverses vegades per la devotio gran que a la dita ley de Moyses tenia dit Dalmau de Tolosa ha fets e dejunats los dejunis judaychs en companya daltres persones per heretges condemnades en special lo gran dejuni ques diu de Quipur (Equipur anteriormente) quis fa en lo mes de setembre a la forma judaica no menjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles stants ab los peus descalçes e ans de sopar lo dit Dalmau de Tolosa e los altres exien en part que podien veure lo cel e se agenollaven ab los genols (aún se encuentran muchas palabras con una sola l, genolls, legir, libre, etc) mesos en terra e faen tots la oratio maldant e faent altres coses e cerimonies judaiques e apres tots anaven a sopar apres que eran exits de les steles e que lo dit Dalmau de Tolosa demanava perdo a les persones que en sa companya aquelles hores ab ell en dites cerimonies eran. E apres totes sopaven de les viandes judaiques que staven apparellades. Item que tenint lo dit Dalmau de Tolosa creença e gran devotio en la ley de Moyses portava en si e en sa persona una nomina scrita en hebraichfeta a forma de un rotol creent que portant aquella no podia haver nenguna adversitat e moltes altres scriptures judaiques diu que portava ab si per la devotio que a la ley de Moyses tenia. Item que moltes e diverses vegades per guardar e observar los preceptes e manaments de la ley de Moyses dit Dalmau Tolosa manjava gallines e altres volateries e altra carn degollades per mans de jueus a la forma e modo judaica e que no manjava carn salada de porch ni conills ni altres animals del pel agut ni peix sens scata prohibides menjar per la ley dels jueus e que si alguna volateria manjava volia que fos degollada al modo judaich e que sempre fossen sublimades ab aygua e ab sal e oli e no ab sagi ni carn salada. Item que por la observança de la ley de Moyses e devotio que lo dit Dalmau de Tolosa a aquella tenia faea netejar e purgar la carn del greix e levar la vertoleta de la cuxa e mes que moltes e diverses vegades ha fetes e servades moltes e diverses serimonies e ritus de la ley de Moyses e ha dites moltes paraules hereticals contra nostra sancta fe catholica christiana segons que mes largament de dites coses consta e se monstra en la dita demanda e accusatio contra dit Dalmau de Tolosa per lo dit promotor fiscal donada e intentada a la qual nos referim per les quals coses lo dit procurador fiscal demana e requiri per los reverends olim inquisidors esser pronunciat e declarat dit Dalmau Tolosa haver insidit e encorregut sententia de excomunicatio e esser heretge e apostata de nostra Sancta fe catholica e per tal haverse de condemnar e liurar al brase justicia secular. Vistes per nos les respostes per lo dit Dalmau Tolosa fetes e donades a la demanda sobredita contra ell donada e articles en aquella contenguts e la assignatio e termini al sobre dit procurador de la fe a probar donats e assignats. Vists encara los terminis e dilations al dit Dalmau de Tolosa e als defensors e advocats de aquell en gran numero donades e a contra e assignades. Vist que en dit proces trobam per dits e depositions de testimonis que lo dit Dalmau de Tolosa ensemps ab Na Isabel de Tolosa mare sua e Gabriel de Tolosa e Lois de Tolosa sos germans Blanquina muller del dit Lois de Tolosa e Aldonça muller del dit Gabriel de Tolosa cunyades sues filles den Gabriel March de la vila de Falset e una dona vella avia dels dits Gabriel e Dalmau de Tolosa tots per heretges condemnats junctament ab dit Dalmau delat faen e servaven e solemnizaven la pascha sobredita dels jueus en la forma ques segueix ço es que faen purgar lo forment que havia de servir per al pa de la dita pascha molt netament en casa del dit Gabriel de Tolosa en la ciutat de Tarragona e apres venia un jueu quis faea parent de les dites Toloses nomenat lo jueu de la parra portantsen lo dit forment a la juhiria (judería) e apres la muller del dit jueu lo pastava e quant lo havia pastat lo dit juheu de la parra lo portava a la casa del dit Gabriel de Tolosa hon dita pascha judaica se celebrava faent coques alises e les donava a la vella mare dels sobredits Tholoses lo qual pa alis los faea piquar ab un morter e lo faen coure ab species de salses e ous en una caçola nova e compraven totes les aynes noves que eran menester per la casa de les quals servien en tot lo temps que durava la dita pascha e aquellos sobredites dones les se rantaven e no permettien que nenguna serventa les netejas e apres que era acabada la dita pascha la qual durava huyt jorns astojavenles dites aynes e no servien mes e en tot aquest temps lo dit Dalmau de Tolosa e tots los sobredits manjaven del dit pa alis e que per cobrir e dissimular si algu venia a casa per cas no veessen que no manjaven del dit pa alis de la pascha posaven en dita taula pa levat pero que no manjaven de aquell e per mes cobrir e dissimular los dits Dalmau Lois e Gabriel Tolosa algunes vegades tenint les mans de baix los capussos les trayen per lo cap del dit capus e axi manjaven dit pa e que en dits dies de la pascha manjaven gallines degollades e carn de la carneceria dels jueus e algunes persones converses ço es la viuda Alexandria e En Gabriel March per heretges condemnats e altres conversos en dits dies de la pascha judaica venian a visitar a la casa del dit Gabriel Tolosa e en dita pascha se reposaven los quals tanbe manjaven del dit pa alis e de les dites viandes que eran apparellades en la dita casa e tots guardaven la dita pascha judaica axi com los jueus mateixos tant com podian. E mes trobam que en lo temps de les figues e dels rayms los sobredits En Dalmau de Tolosa ensemps ab dita Isabel de Tolosa mare sua Gabriel Tolosa Lois Tolosa germans del dit Dalmau e les mullers de aquells faen un dejuni dels jueus que no menjaven de tot lo dia fins al vespre vistes les steles e una hora ans de sopar poch mes o menys lo dit Dalmau de Tolosa en la casa del dit Gabriel Tolosa ensemps ab Na Isabel mare sua e Lois Tolosa e Gabriel Tolosa germans e Blanquina muller del dit Lois Aldonsa muller del dit Gabriel exien en un cel ubert a peus descalsos genolls mesos en terra ben tancades les portes se agenollaven en terra e faen oratio al cel e apres feta dita oratio se anaven a sopar. Es veritat que en totes les vegades que los sobrenomenats faen e servaven dites cerimonies e juyateries no si trobave lo dit Dalmau de Tolosa per algunes vegades e per que era home de negocis e anava daça e della pero les vegades que lo dit Dalmau de Tolosa si trobava axi observava e solemnizava com tots los altres sobrenomenats per que tots staven e havitaven en una casa. E mes trobam per dits testimonis que lo dit Dalmau Tolosa per observatio de la ley de Moyses e la devotio que tenia als ritsdels jueus tenia e servava los dies dels dissaptes en lo modo e forma judaiques stantse de negociar e contractar en aquells mudantse camises netes e robes millors que los altres dies dintra setmana començant ja lo divenres en la vesprada per honor dels dits dissaptes fins al dissapte al vespre ami e viandes apparellades lo divendres per al dissapte e altres coses a la forma judaica. Encara trobam per merits del dit proces e depositions de testimonis que los dits Dalmau de Tolosa feu e dejunava un dejuni ques diu dels jueus qui ve en lo temps dels rayms e figues de Burgiçot en lo temps quen Lois de Tolosa ab sa muller e sa mare Isabel de Tolosa stigueren en Barçelona be dos anys en lo carrer Ample en un canto prop casa de un Benet convers nomenat o Franci o Pere Venes lo qual tenia logada a una cambra que sta prop lo manjador de la dita casa un dia del dit temps dels rayms e figues de Burgiçot lo dit Dalmau de Tolosa son germa e Blanquina muller del dit En Lois en Gabriel mare dels dits En Lois e Dalmau de Tolosa tots faeren un dejuni de jueus que no menjaven de tot lo dia fins al vespre que foren exides les steles e tots los sobredits tancats en dita cambra del manjador hon dits Lois Tolosa e sa muller acostumaven dormir dejunaren e soparen de peix e gallines e de la manera que desobre es dit lo dit Dalmau de Tolosa faea e solemnizava ab los sobrenomenats lo dit dejuni judaich en la ciutat de Barcelona. E mes trobam per merits del dit proces que lo dit Dalmau Tolosa per la gran devotio que tenia a la ley de Moyses e cerimonies e ritus de aquella festivava e honrava moltes festes de jueus en lo temps que venien entre lany ab grans robes bones e honrades mes que en altres dies anant en horts jardins e convits e deports ab los dits Gabriel e Lois Toloses tots e mullers de aquells e Na Isabel Tolosa mare sua e la viuda Alexandria e los dits Gabriel March heretges condemnats e altres conversos de la ciutat de Tarragona tots per honra e devotio de la ley de Moyses axi com los jueus acostumaven e practicaven. Mes que lo dit Dalmau de Tolosa per la devotio que a la dita ley tenia faea purgar e purgava lo carn que havia de manjar del greix e tambe faea obrir e obria la cuxa del molto e levaven la glanoleta(vertoleta) segons era pratica e costuma dels juheus. E mes trobam que lo dit Dalmau de Tolosa portava ab si una nomina scrita en ebraich en pergami en forma de rotol (mezuzá) pensant e tenint cregut que puix portava la dita devotio e altres christians hebraica no li podia venir cosa alguna que li fos adversa ni mala.E mes trobam que lo dit Dalmau de Tolosa que tenint poca devotio e creença en la ley evangelica no creent en lo sagrament de Sancta mare Esglesia essent ell excomunicat entrava moltes e diverses vegades en les esglesies mentre que los officis divinals se celebraven e assistia en aquells no tement ne faent cas de la dita excomunicatio e censures ecclesiastiques. E mes trobam en dit proces que lo dit Dalmau de Tolosa per observança de la ley Mosaycae devotio que en aquella tenia no menjava carn salada de porch per que era prohibit e vedat en la ley dels jueus. E mes avant trobam que per confessio del dit Dalmau de Tolosa se prova que com essent ell de edat de infantesa com la sobredita Na Isabel mare sua e Na Isabel Barona heretges condemnats (condemnades) essent la dita Isabel Tolosa en pensa en dies e dejunaven alguns dies entre setmana dit Dalmau de Tolosa li deya “ma mare perque voleu tant dejunar que vos matau a vos matexa" e que alguna vegada los deya a sa infantesa “yo ho dire al Bisbe per que vos castiga” pero ell ho faea per cerimonia judaica o no que Deu e ells ho saben. Finalment se prova be e lealment per depositio y relatio de molts testimonis com lo dit Dalmau de Tolosa es circuncis e retallat al modo e forma judaica (N. E. También Jesús fue circuncidado y tiene su fiesta en esa fecha) per hon clarament se monstra la descendentia sua esser de linatge de jueus e la devotio e ley que en aquella tenia e moltes altres coses ha fetes e perpetrades lo dit Dalmau Tolosa contra nostra Sancta fe catholica segons que largament se monstre en lo dit proces al qual en tot e per tot nos referim. Vistes finalment totes les altres coses en dit proces contengudes e totes les altres que veure e consyderar se podien oides totes les parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins ques stat renunciat e conclos en la dita causa e assignar a sentencia segons que a major cautela los assignam als presents loch e hora haguda nostra deliberatio a nostre medur (madur) consell ab persones de molta scientia e bona conscientia nostre Senyor Deu Jesu Crist tenint devant los ulls de la nostra pensa del qual tots los justs e vertaders juys procehexen trobam que devem sententiar e declarar axi com ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Dalmau de Tolosa esser transfferit transpassat al rits e cerimonies dels jueus e de la ley de Moyses e esser vertader heretge e apostatich de la nostra sancta fe e ley christiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia haver stat e esser de present en sententia de excomunicatio major e anathema ligat e laqueat e que devem declarar segons que ab la tenor de la dita present nostra sententia declaram tots los bens de aquell del temps que los dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra esser stat e esser de present confiscats ço es la una part al reverend Bisbe ordinari a qui es subdit com aquell a qui de dret se pertanga la segona a la Esglesia o Esglesies ques diu lo dit Dalmau de Tolosa es stat beneficiat e la terça part a la cambra del fisch del Rey nostre Senyor per los treballs e despeses que en la prosecutio de la causa e proces contra ell actitat se son fets. E mes ab la present nostra sententia a dit consell privam e per privat denunciam lo dit Dalmau de Tolosa de totes les dignitats e beneficis ecclesiastichs e officis publics e de totes e qualsevol honors es e liuram e donam a son ordinari perque aquell deposa e degradua de tots los ordens e graus ecclesiastichs en la forma de dret statuida e ordenada.

Et incontinenti lecta et publicata per me dictum notarium supradicta sententia usque in hujusmodi passum et locum predictus Dalmatius de Tolosa hereticus condemnatus fuit ductus per officiales et ministros Sanctae inquisitionis ad aliud pulpitum sibi subjectum et constructum eodem modo in dicta Regia platea barchinonensi in qua personaliter residebat et sedebat pro tribunali reverendus in Christo pater et dominus dominus Guillelmus Dei et apostolicae sedis episcopus Hypponensis indutus et ornatus vestibus et insigniis pontificalibus cum multis ex dignitatibus canonicis et presbyteris sedis Barcinonae denique Dalmatio de Tolosa coram dicto reverendo Episcopo Hypponensi presente me Joanne Maya notario et scriba dicti secreti Sanctae inquisitionis predicto testibusque infrascriptis processit ad preferendam depositionis et degraduationis sententiam eaque tulit et promulgavit et illam per me prefatum Joannem Maya notarium et Sanctae inquisitionis scribam legi et publicari alta et intelligibili voce mandavit in hunc qui sequitur modum.
En nom del Pare del Fill e del Sanct-Spirit Amen. Per quant a nos Guillem Serra per la gratia de Deu e de la Sancta Sede Apostolica bisbe de Hyppona consta per la sententia denant nos donada e promulgada per los reverends pares inquisidors de la heretica pravitat contra tu Dalmau de Tolosa canonge e preborda de Leyda habitant en la ciutat de Barcelona tu esser caygut en crim de heretgia e apostasia esser heretge e haver gravament delinquit contra nostra Sancta fe catholica e haver comes crim no solamen grave mes encara molt damnable e danyos en tanta manera grave e enorme que del dit crim per tu perpetrat no soles la divina majestat has offes mas encara tota la maior part de la congregatio dels feels christians specialment en aquests regnes e senyories de Hespanya ses commoguda e scandalizada per la qual test fet indigne de tot offici e benefici ecclesiastich per tant nos dit Guillem Serra bisbe predit per la auctoritat a nos comesa per lo reverend senyor don Pere bisbe de Barcelona de la qual en aço usant privam a tu dit Dalmau de Tolosa de tot offici e benefici ecclesiastich perpetualment per aquesta nostra sententia en aquests scrits e te deposam de dits officis e beneficis ecclesiastichs e pronunciam real e actualment e de fet segons la depositio de les sagrades canones tu dit Dalmau de Tolosa deure esser deposat e degraduat.
- Lata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum Guillelmum Serra episcopum Hypponensem et lecta alta et intelligibili voce et mandato suae reverendae dominationis per me Joannem Maya notarium et scribam supra nominatum die veneris decima septima mensis januarii anno predicto M quingentesimo quinto presente prefato Dalmatio de Tolosa heretico condemnato presentibus ibidem videntibus et audientibus magnificis viris dominis Jacobo de Fiella decretorum doctore canonico et decano sedis Barcinonensis Lodovico Despla archidiacono Antonio Codo Bartholomeo de Salavert canonicis sedis Barcinonensis Petro Joanne Ferrario Petro Antonio Falco in civitate Barcinonae domiciliatis Joanne Gonçalvo residente cum domino Castri et loci Dalcarras (castell y lloc de Alcarrás, Alcarraç) Alvaro de Montoya Dalmatio Çarriera domicellis Joanne Martialis decretorum doctore Petro de Ledesma et Petro Sancti Stephani nunciis officii Sancte inquisitionis et aliis pluribus prioribus abbatibus presbyteris et clericis religiosis atque secularibus personis in multitudine grandi et me jam dicto Joanne Maya notario memorato et Scriba officii Sanctae inquisitionis Barcinonae. Qua quidem sententia lata et promulgata incontinenti prefatus reverendus dominus episcopus presente me dicto Joanne Maya notario et testibus subscriptis degraduavit actualiter dictum Dalmatium de Tolosa hereticum condemnatum in forma juris ab ordinibus per eum receptis et assumptis incipiendo ab ordinibus presbyteratus usque ad primam clericalem tonsuram inclusive quo siquidem degradato fuit ab illo ablatus habitus clericalis qui cum illo deferebat et indutus vestibus laicalibus et desuper induta linea veste crocei coloris flamnis igneis depicta et mittra in capite ipsius apposita fuit reductus in sui gestum a quo exiverat per dictos ministros Sanctae inquisitionis. His itaque gestis et peractis incontinenti de mandato dictorum reverendorum dominorum episcopi et inquisitorum et Vicarii generalis ego dictus Joannes Maya notarius et Scriba supra nominatus continuavi et legi partem ex confessione dictae sententiae que est tenoris sequentis.

- E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit Dalmau Tolosa heretge apostata de nostra Sancta fe catholica christiana excomunicat privat e degradat e despullat de tots officis e beneficis ordens privilegis e honors dessus dites puixa ne dega fer sino desemparar e remettre aquell a la justitia e bras secular. Per tant ab tenor de la present nostra difinitiva sententia remettem e relaxam lo dit Dalmau Tolosa heretge e apostata dessus dit al magnifich e egregi misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor la Real cancellaria per lo rey nostre Senyor en lo present Principat de Catalunya regent qui açi es present lo qual requerim tant quant de dret degua e podem e no en altra manera que reba lo dit Dalmau de Tolosa per nos desemparat e remes a son for e juy el pregam se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers lo dit Dalmau de Tolosa citra mort effusio de sanch e mutilatio de membres. E axi ho pronuntiam sententiam e declaram ab aquesta nostra diffinitiva sententia en aquests scrits e per ells. - P. Episcopus Barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor et vicarius reverendissimi domini archiepiscopi Terraconensis - F. Pay (Pays anteriormente) de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit praeinserta sententia per dictos reverendos dominos episcopum Barcinonensem fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores hereticae pravitatis dictum reverendum magistrum Joannem Enguera pro reverendissimo domino archiepiscopo Tarraconensi in actibus Sanctae inquisitionis vicarium generalem et de ipsorum mandato alta et intelligibili (la última i es una t en el texto) voce lecta et publicata in dicta regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Maya apostolica Regia auctoritatibus (pone atctoritatibus) notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris Sancti Antonii intitulata decima septima mensis januarii (17 de enero, San Antonio, Antón, Antoni) anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto praesentibus Joanne Jacon procuratore fiscali ex una et Dalmatio de Tolosa partibus ex altera presentibus etiam pro testibus vocatis atque assumptis magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis Barcinonensis Lodovico Despla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo similiter canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Antonio Falco Petro Joanne Ferrarii Petro Durall militibus in civitate Barchinonae domiciliatis Joanne Gonçales de Resende (Resente más arriba) milite domino loci Dalcarras vicarie Ilerdensiset pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discreto Bernardo Texidor presbytero Joanne Palomeres Guillelmo Laurador et me Joanne Maya notariis et dicti officii Sancte inquisicionis scribis et pluribus aliis tam masculis quam feminis in multitudine copiosa.

(Continúa con la sentencia contra Na Blanquina Casafranca)

22 DE FEBRERO.

22 DE FEBRERO. 

En esta sesión se propuso y acordó que el ejército catalán reunido en Lérida pasase a apoderarse de Fraga, y luego se hizo lectura de los despachos que siguen:

Molt reverend magnifichs e honorables senyors los senyors diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. De Morella dimarts en la nit per correu propri vos scrivim avisantvos de nostra partida e axi partim ir a les onze hores ans de mig jorn. Ab no poqua fadiga arribam en aquesta vila com sia un lonch cami e de mala e asprissima via e volent partir aquest mati per prosseguir nostre cami havem rebut una letra de la Majestat del Senyor Rey per la qual nos mana tornar a sa Majestat. Veureu per aquella com persevera que comunicat que hajam ab aquella del que li han reportat Johan Ferrandiz e mossen Luis de Vich façam nostra via segons pus larch vostres reverencia e magnificencies per la dita letra compendran la qual vos sera comunicada per mossen Andreu Cathala loctinent de tresorer de la prefata Majestat. Hans paregut avisarvosne per ço que no essent aquí lo diumenge o dilluns de mati no prenguesseu alguna admiracio. Pregantvos tota vegada que axi per honor e reputacio de la sua Serenitat quant per benifici dels afers vos pregam e persuadim nos faça novitat alguna axi en entrar gent ma armada en Arago e regne de Valencia com en spatxar missatgers extra les senyories e terres de la prefata Majestat car no seria benifici dels afers ans facilment los poria guastar e fer mudar la sua Serenitat del bon proposit que te avisantvos com per lo bon principi de aquell entre les altres coses perque ve lo dit Johan Ferrandiz si es perque la prefata Majestat lo vol leixar en custodia de la persona del serenissimo Senyor Princep e remoureu tots aquells a qui fins aci ne havia donat carrech lo qual ir nosaltres visitam e fem reverencia. Sia molt be de la persona el leixam no poch aconsolat. Als nons occorre dir sino que som prests a vostra ordinacio e que de fet hoida missa partrem farem nostre poder si possible sera de tornar aci esta nit avisantvos que seran axi deu legues grosses e de mal cami com en Cathalunya pero yo mestre de Montesa volria fossen millors e pus longues. En Trayguera a XX de febrer a les tres hores apres miga nit any LXI. - A vostra ordinacio prest lo mestre de Muntesa Lop Ximenez Durrea.

Als molt reverend e magnifichs senyors e de gran saviesa los senyors diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vuy a les tres hores apres miga nit scrivim a la reverencia e magnificencies vostres de tot lo que era necessari e de fet partim e som stats a la una hora apres mig jorn ab la Majestat del Senyor Rey la qual per sa humanitat nos ha comunicat tot lo que Johan Ferrandiz e mossen Luis de Vich li han reportat del apuntament que la Senyora Reyna ha fet ab los vostres sexanta missatgers per medi de la Senyora Infanta e dels reverents abat de Poblet e mestre Ferrando segons de aço deveu esser per aquells particularment informats. E puys per gracia de nostre Senyor Deus los afers stan en aquest apuntament ha paregut a la prefata Majestat nosaltres no prosseguir nostre viatge per les causes dessus dites. Hans semblat avisarne vostres reverencia e magnificencies les quals ordenen lo queus placia. En Morella a XX de febrer any LXI. - A vostra ordinacio prests lo mestre de Muntesa Lop Ximenez Durrea.

Als molt reverents magnifichs e honorables senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverent e magnifichs senyors. Per una vostra letra dada en Barchinona a XX del present so avisat com lo magnifich don Johan Dixer sera ab mi e executara les coses per mi ordonades de quem so molt alegrat e rest molt aconsolat com yo havent un tal home en ma companyia non esper sino molta endreça per les coses qui fer se hauran per aquesta gloriosa e virtuosa empresa del Principat. Dieume mes en la dita letra com per les rahons en aquella contengudes en loch de frare Spilles me haveu donat per conseller fra Oliver comanador de Torres e que prenga aquell en nombre dels altres consellers meus. Dichvos que so content per obeir lo que per vosaltres es ordenat. En lo quem dieu sobre lo socorriment e bestreta per mi ab molta necessitat demanats vos haure a molta gracia aquells fer diferir no vullau com fahentme la dita bestreta de present ultra que fareu lo degut despendreu per mills obtenir pus acabadament lo honor de aquest Principat e vostra lo que no fareu si per apres de esser yo tornat dels dits fets porrogarho voleu. Pregantvos quant puch que si fer lo que dit he nous plau ferho com vull almenys los dits mil e cinch cents florins me vullau prestar aquells a censal com altrament a mi no sia possible fer prou lo degut en lo present negoci. Del quem dieu sobre la creacio feta per mi dels algutzirs la qual dieu vos sembla no duixa fer vos dich com yo he creats aquells ab consell e delliberacio de aquells consellers per vosaltres a mi donats qui aci se troben present e consellant mossen lo veguer e son assessor e aço mossenyors molt reverents e magnifichs yo no he fet gens per derogar a la preeminencia del dit mossen lo veguer ans per fer a ell major honor com no sia cosa deguda yom puiga ne degua plevir de un tant preeminent oficial como lo veguer de Barchinona com fare Deu volent de aquests algutzirs que yo he creats en mil coses que en lo dit exercit se poran seguir com de la execucio de la justicia e de proceir contra los delats que en lo dit exercici delenquiran. Yo so content lo dit veguer ho faça segons per mi sera request venint lo cas. Perque placiaus remetre aquestes coses a mi com tots tirem a un senyal e una fi. E no dich senyors dos algutzirs mas quatre vist lo gran exercit e la molta gent qui es en aquell fora degut esser creats per mi. E la Sancta Trinitat sia en vostra guarda. Scrita en la ciutat de Leyda a XX de febrer. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverents nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles magnifichs e honorables senyors. Satisfent a vostra letra per un vostre correu portador de la present darrerament a mi tramesa dada en aqueixa ciutat a XVIlll dies del present segons ja per altra mia sou stats avisats vos dich com encontinent rebuda una vostra letra en la vila de Tarrega dijous prop passat de mati a set hores parti de la dita vila fahent la via de Leyda en la qual arribi e entri dit dia de dijous ja foscant e axi so stat fins ara e stare e de aquella no partire sens ordinacio vostra. E puys per mi es stat executat lo per vosaltres request per quant dels fets del mon e singularment de fet darmes no val tant la fama e reputacio per relacio de aquells qui dels absents parlen yo fora de contrari parer de vosaltres vist lo poch orde e compliment que yo tinch del exercit del qual som capita pero queus placia quant pus prest poreu trametrem gent darmes tendes e altres coses les quals yo he haver daqui forçadament. De les scales e altres municions de vitualles forniments e tot quant per mi aci fer se pora som prest de obeir vostres requestes e per mills e pus prest aquelles deduhir en efecte havent rebuda vostra dita letra me fiu venir una conestablia que tinch de fusters de aqueixa ciutat e ab aquells ab sagrament de tenirho secret me so stret e aquells mes en certa orde ab certa companyia e consell dins una casa tanquats perque secretament e amagada les dites coses se facen per mills donar obra ab acabament en aquells. Resta vos placia proveir de alguna persona qui bestrague los diners per les dites municions armes vitualles e altres coses al dit exercit necessaries. Ir que era divendres tenint yo consell arribaren tres promens o pahers del loch de Algerri loch qui es de mossen Pero Vacha ab una letra de la muller del dit mossen Pero Vacha ab la qual me scrivia segons en aquella veureu queus tramet dins la present e encara la resposta que a la dita Senyora faç e minuta de aquella perque per vostres reverencies noblesa e magnificencies mills pertinentment delliberar se puixa en e sobre la provisio del dit castell fahedora e encara vos placia pensar e delliberar sobre la vila e castell de Balaguer del qual hoig algunes fames que castellans hi entrarien ab gent darmes e ab gent de peu e per semblant de alguns altres castells qui son en Cathalunya dels quals vos scriuran los pahers de Leyda a la letra dels quals sobre les dites coses me refir. E com dit es dessus placiaus proveir que En Johan Ferrer o alguna persona per vosaltres sien en companyia del dit exercit e mia ab diners e poder de despendre aquells segons los casos ordonaran axi en correus exploradors municions del dit exercit per vosaltres requestes vitualles e altres coses al dit exercit necessaries com en altra manera. Dins la present vos tramet una letra que he rebuda de mossen Rebolledo jatsia sia de poqua importancia pero trametvos aquella perque nom ve be rebre letres de gent sospitosa e que vosaltres non hajau copia. E la Sancta Trinitat vos tenga en sa proteccio e guarda. Dada en la ciutat de Leyda a XXI de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.
Lo portador de la present parteix daci a tres hores toquades apres mig jorn. Perque siaus avis.

Al muy egregio e muy magnifico senyor lo senyor comte de Modica.
Senyor muy egregio e caro tio. Devidas recomendaciones precedentes senyor soy informada como la bandera de Barcelona es sallida para venir a las partes de aca y segunt me han dicho mas por venir a este mi lugar de Algerri para lo destruir en lo qual me seria fecho un grandissimo prejuycio per quanto este lugar es mio e me proviene por ciertos derechos que tenia mi sennor padre sobre el e ansimismo en el quitamiento que fizo del dicho lugar me han assegurado mi dote e por estas razones el dicho lugar perviene a mi y es mio. E com vuestra senyoria bien puede presumir soy duenya posada en esta fortuna no por mis meritos nin guierra nin malos tractos que yo haya fecho en la tierra. Aunquel Principado liene opinion contra mi marido sennor non lo causa sus meritos car por seer criado del Sennor Rey y el haver servido a su Alteza como la razon manda non merece seer mal tractado empero como quiere que sea yo nin mis vassallos non somos merecedores de la pena del peccado que non havemos cometido. E assimismo por quanto soy informada como vuestra senyoria viene capitan de la dicha gente de lo qual do gracias a nuestro Sennor Dios e considerando el deubdo de parentio que entre vuestra merced e mi es passado lo qual creo sennor non ignorays e que en esta tierra non tiengo a quien recorrer salvo a Dios e a vuestra senyoria demando en gracia e merced a vuestra senyoria aquella plega haverme por recomiendada en guisa e manera que yo nin mis vassallos non recibamos danyo car sennor como duenya soy aqui posada en lo mio e non para guerrear nin ofender a ninguno salvo por guardar lo mio e mi honra. E acerca desto he fablado largamente con el portador de la presenle plega a vuestra senyoria darli fe e creença de lo queus dira de mi parte. E non resmenos vos demando de gracia sennor si seer pueda salva vuestra honra me embieiys dezir como me tengo de regir en este negocio. E en este medio vuestra senyoria de orden la gente non passe por aqui y que yo y mis vassallos quedemos indempnes. E esto sennor sea remetido a Dios e a vuestra senyoria por quanto me tengo por dicho aquella fara lo que della confio. No mas por la presente salvo si a vuestra senyoria algunas cosas plazen complideras a vuestra honra sera fecho de buena voluntat. Nuestro Sennor vos endrece en vuestros fechos. De Algerri a XVII de febrero. - Sennor. - Vuestra sobrina que en merced vuestra me mucho encomiendo Damiata de Luna y de Cabeça de Vaca.

A la molt noble e magnifica Senyora cara cosina dona Damiata de Luna de Cap de Vacca.
Molt noble e magnifica senyora ma cara cosina. Per vostres pagesos e promens del loch e castell de Algerri he rebuda una letra vostra ab la qual significau vos esser stat reportat com lo exercit del Principat de Cathalunya es exit contra lo dit loch e castell de Algerri lo que yo ignor fins aci ne que de tal empresa yo haja comissio e carrech algu. Com me demanau vos consell a mi no es possible podervos aconsellar sobre lo que per vos me es significat demanar consell com yo ignor lo esdevenidor ni axi poch los fets com succehiran ni mos principals que volran que yo faça en lo esdevenidor. Beus dich que daria en parer que vos pensasseu eus recordasseu be com lo dit castell de Algerri lo qual dieu que es vostre es situat dins lo Principat de Cathalunya lo qual vuy empren haver a mans sues e aquells fer punir e castigar segons sos demerits totes e qualsevol persones qui la Majestat del Senyor Rey contra Deu e veritat consellen e han consellat la preso e detencio del Senyor don Charles primogenit de Arago et cetera e a tots aquells qui a la dita empresa resistiran se opposaran e faran empag en manera alguna remetent la resta del queus pogues consellar a Deu queus faça obrar en tal manera que fet lo seu servey lo restant vos hajau be e degudament segons de vos confiu. E sius plau res de mi ordonar so tots temps a vostre plaer. Dada en la ciutat de Leyda a XXI de febrer any Mil CCCCLXI.

Als molt reverent e molt magnifichs los senyors de diputats de Cathalunya.
Molt reverent e magnifichs senyors. Ja per altres vos he scrit de les coses quey occorrien e de vosaltres no he haguda neguna resposta e haure plaer per lo carrech quem haveu volgut dar me scrivau sovent. De la gent de peu quem haveu tramesa e tots jorns venen vos dich tot lo mon la ha per molt bella gent e ben en orde solament som freturosos de gent de cavall mas yo he fiança a tot haureu dat

bon recapte mes es necessari ferlos desempatxar. Ja sentim tot lo mon tremola de nosaltres. La senyora de Algerri nos trames a nit les claus del seu loch dient que vol star a comandament del capita e mes que li sia dada certa gent per guardar lo dit loch com ella sera contenta de aquells pagar e axi ja havem bons senyals. De Valencia havem nova si ha seguit cert insult qui tot es bona nova. Vuy he parlat ab Molins lo correu qui venia de Morella del Senyor Rey e diu quel Senyor Rey forneix al mills que pot lo castell de Morella pero havia trames als lochs entorn li trametessen gent e que aquells no sen curaven ans se crehia que noy irien mas hom pot veure la bona intencio del Rey com se met en he proveir lo castell. Lo mestre e don Lop arribaren lo digous ab ell axi veurem que li diran. Hauriaus a molta gracia me volguesseu proveir de haverme una tenda car yom pensava haverne aci e no he pogut e hanme dit vosaltres ne teniu moltes perque agrair vos he molt men vullau proveir de una e haure plaer men vullau fer resposta si men calra fer comte o no. Axi mateix vos avis com la Infanta ha treta certa provisio contra tota justicia trahentme de possessio sens coneguda de dret e altres prejudicis molt grans qui son contra libertats e constitucions e ja veeu com tinch ara temps de revocarho del Rey per injust que fos. Perqueus placia provehirhi car Deus nom ajut sin vull sino la justicia mas no volria per favor desordenada me fos levat ço del meu ab tant prejudici. De aço per ma muller que pens sera prest aqui o per altri per part mia ne sereu pus larch avisats. E si negunes coses ordonareu de mi que fer puga sere tots temps prest. E sia la Sancta Trinitat en vostra guarda. De Leyda a XXI de febrer. - Lo qui es prest a ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Al honorable En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Nosaltres provehim que lo capita vage a Fraga. Feu promtament haje recapte de vitualles fahent en aço lo necesari e trametenhi persones ben fiables que hi donen recapte e lo que sia necessari fahenthi vos aquelles provisions que de vos per vostra industria speram. Parlau de aço als pahers qui facen trametre les dites vitualles e quant obs sia ab molta diligencia. Dada en Barchinona a XXI de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Pagau lo que necessari sia per municions artelleries stables e altres coses que sien aptes e necessaries al dit exercit per entrada e defensio de Fraga e del castell de aquella. Pagau axi mateix tots exploradors necessaris per lo dit exercit. Data ut supra. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable En Johan Ferrer receptor general et cetera.
Molt honorable senyer. Lo noble religios frare Francesch Darill del orde de Sent Johan de Jherusalem se es acordat aci per anar en la armada e exercit de aquest Principat per lo qual acordament es guiat. Per çous pregam que treballeu no li sia feta alguna novitat ans li sia servat lo dit guiatge. Dada en Barchinona a XXII de febrer any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e magnifich baro don Johan senyor Dixer.
Molt noble baro. Nosaltres havem delliberat per liberacio del Illustrissimo Primogenit passar a Fraga e per ço scrivim a nostre capita es necessari vos siats ab lo dit capita e façats lo que de vos se pertany e aquest Principat confia. E tingaus la Sancta Trinitat molt noble baro en sa guarda. Dada en Barchinona a XXll de febrer any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt noble senyor lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt noble. Nosaltres scrivim al capita general largament del que volem ab delliberacio de nostre consell sia fet per liberacio del Illustrissimo Senyor Primogenit segons en dita letra veureu. Pregamvos ab molta diligencia vos hajau en dit negoci com de vos se confie e los vostres han virtuosament acustumat. De les altres coses quens haveu scrit sens dubte hi farem lo degut que ara no havem temps de scriure. Tingaus la Sancta Trinitat senyor molt noble en sa guarda. Dada en Barchinona a XXII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Senyor molt egregi. La present es per notificarvos com la voluntat e delliberacio nostra e de aquest consell es que decontinent rebuda la present sens alguna dilacio en forma cauta e discreta que no sen puixa haver sentiment e aço per utilitat del negoci ab bon orde partisquau ab tot lo exercit axi de cavall com de peu e ab aquell ab tota bona ordinacio aneu la via de Fraga cuytant lo cami quant bonament fer se puga en manera que de dia siau junt ab tot lo dit exercit davant la vila de Fraga sens algun descapdellamen. E quant serets davant la dita vila lo veguer de aquesta ciutat trametra a dir als regidors e promens de aquella com ell ensemps ab lo exercit del Principal de Cathalunya proseguint la liberacio de la persona del senyor don Charles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera es aqui volent haver alleujament e passatge en e per la dita vila per prosseguir la liberacio dessus dita lo qual alleujament e passatge vol e enten fer lo dit veguer ensemps ab lo dit exercit pacificament e quieta e sens molestia greuge e dan de la dita vila e dels singulars e habitants en aquella abans contentant e pagant planament tot lo que despendran los del dit exercit e que axi lo dit veguer los prega e requer que donen Io dit alleujament e passatge de la qual requesta en scrits quels sera presentada juxta forma queus trametem interclusa dins la present lo dit veguer faça levar carta publica lo qual passatge e alleujament si volran atorgar e consentir liberament intrara lo dit veguer ab vos ensemps e dit exercit quietament e pacifica com dit es e aqui alleujareu e stareu en la dita manera pacifica pagant e contentant tot lo que lo dit exercit obs haja e aturareu en la dita vila fins que per nosaltres scrit vos sia. E hon lo dit passatge e alleujament atorgar e consentir no volran lo dit veguer ensemps ab vos e lo dit exercit entrara en la dita vila ab aquella força que obs sia. E en tot cas donant liberament lo passatge e alleujament o no donant provehireu en haver lo castell de la dita vila a ma del dit veguer qui aquell prenga per lo Senyor Rey lo qual a requesta vostra acoman aquell en aquelles persones del dit exercit qui per vos e vostre consell seran delliberades les quals persones lo dit castell tindran per lo dit Principat lo qual Principat lo tindra per Io dit Senyor Rey e per satisfaccio de la fidelitat del dit Senyor Rey deguda. E perque impediment no sie donat al exercit qui prossegueix la liberacio del dit Senyor Primogenit ne fareu expellir qualsevol gent qui lo dit castell volgues tenir. Tota vegada Senyor intrada la vila per grat o per força provehireu per miga del dit veguer que les gents del dit vostre exercit stiguen en la dita vila pacificament e sens greuge de la gent de aquella no permetent que en lurs persones e bens sia fet dampnatge. E tindreu aqui lo dit exercit provehint en fer deguda guayta axi de dia com de nit e en totes vitualles e en totes altres coses que per salvacio del dit exercit sien necessaries les quals per quant la providencia vostra e dels consellers vostres sab e veu quals son pertinents e degudes a tal negoci remetem a aquelles. Tot aço senyor volem sia per vos executat e deduhit en obra en la qual nostre Senyor Deu sia director vostre e del dit exercit. E de tot lo succehiment nos certificareu com mes prest fer se puixa. Dada en Barchinona a XXII de febrer any Mil CCCCXI. - A. P. abat de Montserrat.
Axi mateix senyor vos trametem certes instruccions ab les quals vos haveu a regir.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Jatsie no solament a vosaltres honorables jurats e promens de la vila de Fraga mas encara a tots los regnes e terres de Arago de Valencia e Principat de Cathalunya sia mes que notori la detencio de la persona del Illustrissimo don Charles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera Princep de Viana et cetera la qual detencio redunde en gran desservey de Deu e dan de la cosa publica de tots los dits regnes e terres e del dit Principat e violacio de les libertats al dit Principat atorgades per la qual detencio lo dit Principat ha observat totes aquelles practiques que degudament se devien observar e fins aci no haje obtengut lo fi desiderat tractants aço alguns consellants la Majestat del Senyor Rey no zelant lo honor de la dita Majestat e per la dita raho lo dit Principat e per aquell lo procurador del General per liberacio del dit lllustrissimo Primogenit e aquell reduir en bona amor pau e concordia ab la real Majestat haje mes e cridat viafors sometent (somatén, sometén; viafors: via fora) e axi en virtut del dit sometent et alias yo Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de Barchinona per lo molt alt e molt excellent lo Senyor Rey per execucio del dit proces e sometent en liberacio del dit Illustrissimo Primogenit vulla passar per aquesta vila e fer lo que necessari sia per compliment del dit proces per tant requer a vosaltres quem lexeu liberament sens contradiccio passar ab lo exercit e gent que a mi assisteix. Oferintvos que nous sera fet dan ni dampnatge ans vos sera planament pagat tot ço e quant sera de vosaltres comprat. En altra manera vos certifich que daquiavant sera procehit violentment e per totes les vies ques pertany talant e afogant e devastant axi persones com bens de tots aquells qui empatxament donaran en la liberacio del dit Illustrissimo Primogenit la qual se fa a laor de nostre Senyor Deu servey e honor de la real corona e per satisfer a la fidelitat a la Majestat del Senyor Rey deguda e a tot profit utilitat e repos dels regnes e terres de la Majestat del Senyor Rey. E perque de aço sia memoria en lo sdevenidor man a vos En Francesch Bayona notari que en los actes continueu la present e a part de la present façats carta publica.
Molt egregi senyor. Jatsia a vos sien stades donades instruccions sobre lo modo de proceir en lo exercit ara per millor clarificacio de les coses en les instruccions contengudes deveu molt attendre que mossen lo veguer de Barchinona es aqui per causa del proces de sometent e vos senyor sou aqui solament per ferli assistencia en lo que deura fer axi que quant per vos senyor sera delliberat ab vostre censell partir de algun loch per anar en altra part e donar algun assalt o fer qualque cosa en que haura necessaria alguna crida vos senyor pus ho haureu delliberat ab vostre consell requerreu al dit mossen veguer que faça fer la dita crida la qual crida sia feta del dit mossen veguer per lo Senyor Rey.
Item mes avant quant algu se sera desordenat o haura fet algun mal e deura esser punit vos senyor pus ho haureu delliberat ab vostre consell requerreu lo dit mossen veguer face penjar o face executar lo criminos o face donar la pena al delat imposada.
Item per dar orde que los delinquents sien presos requerreu lo veguer que face fer una crida que tots los del exercit sien tenguts obeir a lurs conestables e capitans axi que los conestables sien superiors de lurs conestablies e los capitans de lurs capitanies e fragant delicte puixen e hajen a pendre e apresonar los dits conestables e capitans los tals delinquents encara que no sien de lurs capitanies o conestablies e aquells presos denunciar a vos senyor a fi que feta per vos delliberacio ab vostre consell los tals presos sien castigats segons lurs demerits per lo dit veguer al qual que aço exequescha fareu requesta.
Item que los dits conestables e capitans de les lurs conestablies e capitanies sien tenguts diligentment guardar e attendre que los de lurs conestablies e capitanies no facen dan o injuria a algu e que de continent ho sapien hajen a denunciar a vos senyor en manera los delinquents sien punits e si seran negligents que sien be punits e castigats.
Item es necessari que vos senyor doneu orde que lo exercit no faça dan ni dampnatge algu e en aço deveu haver molta vigilancia e cura guardant molt algu no robe o furt squivant tota manera de avalot e qualsevol qui remor o brega axi en lo exercit com encara en los lochs que passara que sia vigorosament punit e castigat e ab pus vigoroses castigacions que en altres temps nos farien e feu fer crida de aço al dit mossen lo veguer ab imposicio de pena de cos e de haber.
Item si sera necessari mossen lo veguer pora crear alguns saigs e per res noy haje algutzirs car en aquest cas cessa tot e com es notori la empresa es a servey de Deu omnipotent honor e servey de la real corona e fidelitat deguda liberacio del Senyor Primogenit e repos del Principat de Cathalunya.
Data Barchinone die vicesima secunda februarii anno M.CCCC sexagesimo primo.
- A. P. abat de Montserrat.

Als molt reverent magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors. Subjectes recomendacions precedents notifich a vostres reverencia e magnifiques savieses que lo dia present me es stada presentada per Ytach Adret juheu secretari de la algama (alhama; aljama) dels juheus de aquesta vila una cedula del tenor seguent.
- Notori e manifest es a vos honorable mossen lo diputat local en aquesta vila de Cervera los grans perills scandels e inconvenients que han incorregut e incorren de present los juheus de la dita vila per la multitut e congregacio de les gents armades qui son passats e continuament passen per part dels reverent e honorables diputats de Cathalunya segons se diu e aquells molt avalotadament entrant per la dita vila ab diverses linatges de armes e ab gests e continent de ferir ab ballestes tirades ab colobrines parades ab grans crits e avalot cridant al call al call a foch a foch venint a les portes del call volentne metre aquelles no contrastant per lo capita ab veu de crida fos manat a tots no fessen molestia ni injuria alguna de fet ni de dit a algun christia ni juheu. Hoc encara que pigor es los qui vinent tots jorns se aturen en la present vila anant per aquella amunt e avall ab lances colobrines e ballestes dient palesament e uberta com han a matar e a robar los dits juheus e que axi es delliberat injuriant aquells de fet e de paraula no crehent haver superior ni temor de nostre Senyor Deu en tant que los dits juheus no gosen exir ne anar en part alguna ni en lurs casas ni habitacions poden segurs star les quals coses no es dubte als dits reverent e honorables diputats esser cosa molt desplasent e si a lur noticia venia fer tal provisio que tals scandels cessarien. Per tant los dits juheus ab aquella major instancia que poden suppliquen e requiren a vos dit honorable mossen lo diputat local que en reverencia de nostre Senyor Deu per cessar los dits inconvenients tant cruels e tant forts e irreparables per vostre ofici e de part del General façats totes aquelles requestes que necessaries e congrues sien als senyors de pahers balle e veguer de la dita vila que facen totes aquelles provisions e coses opportunes en tal forma e manera que la dita gent no consenten ni permeten entren dins la dita vila com ja per lo capita sia stat manat e sia ja dit als dits senyors de pahers que per tant que no haguessen occasio de metres entorn los fos donat aviament majorment com en los hostals dels frares menors poden haver les vitualles e lo que mester sera que nols cal pujar ni entrar en la vila majorment que clarament dien que lo sou tant bel se guanyen aturantse aci e fahent lo gallofo e jugant tot lo jorn. Perque mossenyor placiaus havervos en les dites coses ab aquella diligencia e calor que lo negoci requer majorment com per molts e quaix la major part de les dites gents han dit e ofert que indubitadament a la tornada han a destroir e a robar los dits juheus. E si en les dites coses vos dit mossen lo diputat erets negligent o moros (moroso; morós) en alguna manera la qual cosa no es de creure ab aquella reverencia e honor quis pertany los dits juheus protesten contra vos de tots scandels dampnatges e inconvenients que seguissen als dits juheus com venrien a culpa vostra. La qual cedula presentada encontinent lo dit Ytach Adret me ha request que de les dites coses a vostres reverencia e honorables savieses degues consultar. Perque molt reverent e magnifichs mossenyors de totes les dites coses vos certifich supplicantvos placia manarme lo queus plaura sobre les dites coses per mi sia provehidor. Oferintme prest vostres manaments complir. Scrita en Cervera a XX de febrer any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverent e magnifichs mossenyors. - A vostra ordinacio e manament promte Luis de Vilaplana diputat local de Cervera.

Als molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors. Aqui va lo noble mossen Arnau Roger Darill qui es persona notable e experta en los afers e negocis occorrents placie a vostra senyoria reverencia e nobleses haverlo per recomanat en aquest exercit en alguna cosa que sie a sa honor. E com haje molt bona voluntat en aquests afers e com per lo honorable En Johan Ferrer siam certificats ell no haver instruccio alguna sobre los capitans de cada cinquantena de aquells CCCC homens tocants a la porcio de aquesta ciutat per conseguent no poderse provehir al present havem delliberat scriureus com aci haja gentils homens e ciutadans be abils e disposts a les dites capitanies queus placia donar orde que aquestes capitanies sien aci per nosaltres donades a fi que aquests nostres CCCC ballesters sien regits per capitans nostres. E ultra que la raho ho port ho haurem a singular complacencia. Encara a major cautela de
aquestes coses havem a ple informat dit noble e al honorable mossen Pere de Sentcliment donzell. Placiaus donarlos fe e creença en tot lo que per part nostra per ells vos sera explicat. E sia molt reverent nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en custodia dels tots. De Leyda a XVIIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverent e molt magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent e molt magnifichs senyors. Una letra vostra he rebuda a XVI de febrer la data de la qual fonch a XII contenent en efecte prengues la mostra de una conestablia de XXV homens de la vila de Prats del Rey la qual prengui presents alguns gentils homens e molta altra diversa gent e foren acceptats e molt bons e suficients e be a punt e feren lo sagrament e homenatge de be e lealment servir segons es acustumat e de la mostra que feren los fiu fer albara testimonial. E la present vos faç a les vostres molt reverent e magnifiques senyories per certificacio de la dita mostra e seguretat per ells prestada. Apres rebi una letra de mossen Sellent scriva vostre ab dues altres la una dreçada al comanador de Barbens laltra al senyor de Loberola. Supplichvos que en lo que cuyta haura me designeu si les trametre per correu o per algu qui hi vaje de ventura. Les quals han hagut bon recapte ab poch cost. Mes avant vos tramet una altra letra hon es inserta una requesta que los juheus de aquesta algama me han feta ab carta publica e tant com a mi es stat migançant Deu yols he preservats de inconvenients en parli ab lo senyor capita e per lo mati feu fer una crida a tota seguretat de christians e de juheus e encara la gent no se stava de despendre prou paraules vanes envers los dits juheus. En apres que lo dit senyor capita es stat partit ha passada molta gent qui tot jorn passen qui despenen paraules continents e sguarts qui done raho als dits juheus haver aquella pahor contenguda en lur requesta. Perque vos supplich vos placia ferhi provisions tals e ordinacions que no solament als juheus sia seguretat mas encara als christians habitants en la dita vila segons a vostre prosperat regiment se pertany com hi haje molts mals parlants e meten fames indegudes referintse a concitacio de avalot segons he hoyt dir a persones dignes de fe e mossen Bernat Saportella hi satisfe. Scrita a XX de febrer. Les provisions que trametreu yo les fare tenir e servar o del contrari se mostraran actes publichs per ma scusacio. - Mos Senyors. - Luis de Vilaplana qui molt en gracia vostra se recomana diputat local.


Als molt reverent magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra de XVI del present rebi a nit vespre en que feu mencio do a frare Spilles comanador de Berbens e a mossen Luis de Monsuar paher de Leyda e a mossen Francesch Andreu de Perpenya consellers
assignats al general capita noranta florins corrents per hom e an Bernat Johan Çacirera e an Andreu Bisbal donzells consellers assignats al capita de la gent de peu altres noranta florins e axi sera fet. He hagut gran plaer de la crida que he rebuda ordonada del acordament que encara no la havia hoyda e ham plagut lo motiu de aquella e mutatis mutandis vuy la he feta publicar. E mes he rebut la nomina dels acordats a cavall aqui e dels conestables e caps de cinquantenes. E es ver que aquests senyors de pahers de aci se apparellaven en provehir de capitans de cinquantenes e perque en lo memorial he vist fornit lo nombre hels dits que advertesquen que tot es provehit. Aqui ells se tenen per dit que faran ab vosaltres mossenyors quels ne complaureu. De aço yo men remet al que sera. Ells acorden vuy qui seran caps de XXVnes e dema començarem de fer pagaments. Es ver senyors que alguns de la sexantena me han dit que no deuria fer tal despesa que certament sera concordia e que sobresegues. Yols he dit que ço que dien a mi queu diguen als pahers que yo no tinch altra comissio sino de pagar los homens que ells acordaran fins en lo nombre de CCCC e axi yo no so delliberat gens de sobreseure si donchs per vosaltres nom es manat o per altri qui de vosaltres ne haja potestat. Mossenyors en les struccions quem fes nom donau per pagar CCCC homens sino a raho de XII florins per hom e crech sia stada inadvertencia o cas obmes per los caps de vinticinquenes qui han de haver XVI florins per dos mesos e perque non stiga en dubte supplichvos men vullau avisar si be yo so delliberat de pagarlos al dit for de vuyt florins lo mes que puys la diferencia no es sino en XXXII florins yo ho arrisquare. La mostra de aci sera presa en la forma deguda e la dels qui venen de Barchinona sera presa en la forma per vosaltres mossenyors a mi scrita. Lom de Çaragoça es ja partit
hel incautat quant en lo mon he pogut trametlo per un cami e tornara per altre ha comissio de mi de star en Çaragoça dos dies ab tot que tant me sabre ab un servidor meu qui sera diumenge en fira de Sarinyena hon haura de totes parts de Arago e aqui se sabra ques diu en cada part. A mi es forçat fer mes que la mia comissio no basta per squivar inconvenient. Lo capita es fama que deu entrar vuy aci per diverses gents que son vengudes vuy de la sua via e los pahers de aci non saben res. Si entra (se lee ontra) primer que la gent no sapia les posades ha de anar e los standaders les han a pendre ab tota la conestablia no sera sens gran perill de remor heli scrit que sia de sa merce que ans que entre ne avis los pahers e a mi e quem trameta un hom per cinquantena per pendre posades a fi que entrant sapia quiscu hon ha de anar ja entrant per la vila e entre aci e les faldes seran aposentats com mills poran e crech per acordar lo modo del entrar hi haurem de anar vuy qualque un de Leyda e yo. Ara me es vengut un hom de Balaguer demanantme trellat de la crida de acordar per sforçar molts qui stan en Balaguer desconfortats. E perquem sembla la crida tal ques pot presentar davant Deu he dit al notari que lin faça un trellat. En Tarrega me fonch dit com mossen Pero Vaqua havia fornit lo castell de Algerri e que trenta adzembles havien tirar aygua a la sisterna (cisterna) dos dies. Vuy hen demanat a un qui es aci tot de mossen Pero Vaqua ham dit que noy ha neguna provisio ans que la muller del dit mossen Pero Vaqua vos deu trametre aqui a dir que ordeneu del castell a vostra voluntat. Mestre Ferrando e lo abat de Poblet seran aci a dinar e ab ells se sabra lo partit aquest de la concordia pus menut. Fins aci noy ha als de que fretur avisar vostres magnificencies. Feta en Leyda a XVIIII de febrer a X hores de mati. Los de Balaguer han trames embaxada al Rey per demanarli com se deuen regir. Ham dit hu de alli que ques vulla que ell respongue que ja saben que han de fer. - Quim recoman eu vostra gracia e merce Johan Ferrer receptor vostre.

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis senyors. Air vespre me fonch donada una letra de XVI del present de vostres reverencies dreçada als honorables procuradors de aquesta ciutat per En Thomas Benedit la qual de continent doni als dits procuradors ab la qual vostres reverencies proveeixen e volen que totes coses que ab altra letra del dia mateix donada a mi son stades per vosaltres scrites e manades faça a consell dels dits honorables procuradors e no de altra persona e axi ho fare e complire. Es veritat que per vigor de la primera letra la qual rebi a XVII yo havia ja provehit e trames home a Morella per haver informacio de les coses a mi scrites e manades e altre a Valencia. E axi ho be comunicat ab los dits procuradors los quals ho han hagut per bo. E vuy en la present hora es vengut lome que havia trames a Morella ab plena informacio del que fins vuy se es pogut informar e saber. E es la sua relacio e lo que ha sabut que lo Senyor Rey dissapte proppassat que haviem XIIII del present hoyda missa parti de Montroig ab lo Senyor Primogenit e acompanyavenlo mossen Rebolledo e son fill comanador de Alcanyiç Lope Dambun (Ximén López de Embún) e mossen Johan de Vilalpando ab ses companyies e XVI ballesters vizcahins o navarros e vuyt genets e ampraren de Montroig dotze homens ballesters qui anassen primers e descobrissen la terra fins a Morella. E axi lo dit Senyor Rey mena lo Senyor Princep a Morella e fonch hi lo dit dissapte a tres hores apres mig jorn que no havien menjat. E lo dit Senyor Princep quant fonch a Morella pujarenlo al castell a descavalcar e hague mal de colica passio. E exint lo dit Senyor Primogenit del dit loch de Montroig li besaren la ma mes de cent persones e al Senyor Rey qui era exit primer no li besaren la ma deu persones. E a Morella entra lo Senyor Princep primer e tot lo poble al portal ab plors e gran tristicia com axi venia li besaren la ma e los qui noy bastaven lo peu. E com lo Senyor Rey fonch plegat al portal noy hague negu. La provisio del castell de Morella es que lo Senyor Rey hi ha fets parar deu lits e reparar totes les cases quasi de nou ha comprat cinquanta cafis de farina mesura de Valencia e haviay cent carregues de lenya e hani fetes dur creuse altres cent e ha amprat les aldeyes que ni porten docentes carregues e diuse que fa preparacio de bous cabrons e altres carns per salar. Mes ha fetes pujar al dit castell quatre o cinch botes grosses que caben en quiscuna docents canters e fetes defonar a la una part en que stiguen les farines e fay metre provisio de olis legums e ha fets salar quinze o vint porchs. Les armes que son en lo dit castell a present son poques que nos creu hi sien dotse ballesters de passa e pochs passadors. E en lo dit castell ha poques bombardes mas la vila ne esta ben fornida. E lo dit Senyor Rey ha amprada la vila de armes e homens per al castell. Hanli respost que de les armes ne tendran consell dels homens que lin donaran ell pagantlos. Nos pot saber de cert quantes cuyraces hi ha mas diuse que son poques. De la fortalesa del dit castell es lo un dels pus forts del regne de Valencia es ver que a la dita vila de Morella poden esser levades les aygues naturals lehugerament que solament los romandran les aygues de sisternes quels seria poqua provisio (se lee provisió, pero no hay tildes en estos textos). Lo Senyor Princep en lo dit castell sta ben guardat per los dits mossen Rebolledo e son fill e per mossen Johan Dembun e mossen Vilalpando e los dits XVI ballesters e pot anar per tot lo castell sens altra preso de sa persona e los missatgers quey venen hi pugen a parlar. E es ya guarit de la passio colica. La dita vila de Morella esta provehida en aquesta manera que la gent poderosa te pa e vi pera un any e la gent menuda fort poch. E ha en la dita vila trecents fochs poch mes o menys e es mal provehida darmes excepto de bombardes e ballestes grosses de fust que restan be. Lo dit Senyor Rey ha amprats e requestes la vila e les aldeyes hanli oferta valença no per voluntat mas per força e mes ha amprats nobles e cavallers de Arago nos sab la resposta mas diuse seran en Alcanyiç ab lo dit Senyor Rey. Lo poble ha gran voluntat al dit Senyor Primogenit axi lo de la dita vila de Morella com del port e aldeyes e de tot cert seran un animo e voluntat en la liberacio e delliurament del dit Senyor Princep totes hores que Cathalunya la vulla fer e encara es fama que tota la major part de Arago te en aço gran voluntat. Dimecres proppassat lo mestre de Muntesa e lo visrey entraren en Morella a les tres hores apres mig jorn venints la via de Monroig feren reverencia al Senyor Rey lo quals los dix en presencia del poble qui alli era que nova. E ells respongueren Senyor mala que Cathalunya es perduda e si aço dura perdras Arago e regne de Valencia. Senyor deusi molt pensar. E anaren a menjar e apres menjar tornaren al dit Senyor Rey e stigueren fins a les Xll hores de miga nit. E apres lo digous mati proppassat pujaren al castell a parlar ab lo Senyor Primogenit e apres poch devallaren e prengueren comiat del Senyor Rey e partiren dients no menjarien fins fossen a Trayguera quey ha grans cinch legues e que diumenge havien esser en Barchinona. Lo dit dia de dijous a vespre entraren en Morella missatgers de Çaragoça don Lorenç Dalgar jurat ab gramalla de grana Domingo Agosti Savinya e Johan del Rio feren reverencia al dit Senyor Rey a les cinch hores anant ab sos verguers davant ab vergues dargent. Lo que sen es pogut sentir per los de casa dells es que demanan ab gran instancia lo dit Senyor Primogenit. E eren en parlament ab lo dit Senyor Rey e nos sab fins aci quina resposta los ha feta. Lo dit dia de dijous a vespre entraren en Morella mossen Johan Ferrandiz Deredia e mossen Luis de Vich. Diuse que venien de la Reina e de la Infanta e mes se diu quel dit Senyor Rey deu partir de Morella dins tres o quatre dies e venir a Alcanyiç. Diumenge proppassat parti de Morella lo comte Doliva don Pedro Durrea e Vallconxar e portarensen don Johan de Biaumont al castell de Xativa. Les quals coses lo dit home per mi trames ab jurament me ha referides. Es home discret e tal que ab tota veritat de aquelles se es informat e axi ho poden creure vostres reverencies. Yo volia fer preu ab ell e no ho ha volgut sperant de vostres reverencies satisfaccio e remuneracio lo qual ha bon animo e voluntat de treballar en totes coses que sien a servey de vostres reverencies. Los dits procuradors vista la disposicio e voluntat del dit home e la manera que ha de informarse axi en la vila de Morella com en totes aquelles parts consellen ques torne a trametre per saber certament quant lo dit Senyor Rey partira e la provisio que leixara en lo dit castell e vila darmes e gents e ab quina custodia leixara lo dit Senyor Primogenit e de totes altres coses ques pora informar e aço per testificarne prestament vostres reverencies e axi ho fare de continent. Lo dit home ha sabudes les dites coses de persones qui en aquelles son entrevengudes ço es justicia e jurats de Morella e altres qui aquelles han vistes e aço per la gran coneixença e parentiu que ha ab aquells ha haguda la dita informacio molt expeditament e molt cautament e secreta e axi com era mester. Placiaus mossenyors haver bon esguard en la remuneracio sua car home es de be e ho mereix lo qual presents los dits procuradors ha feta relacio de les dites coses e ab consell de aquells vos he feta la present. E encara fins vuy no he cobrat lome de Valencia. Cobrat quel haja vos scriure molt prestament del quem referra. E pus no he a dir per la present sino que vostres reverencies me scriven e manen tot lo que volran e delliberaran. E tinga aquells la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. Lo correu portador de la present parteix
dissapte a XXI de febrer entre les dotze e una hores apres mig jorn. Deu esser aqui en XXVIII hores preu deu florins corrents. - A tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ir XVIII del present mes rebi una vostra letra dada de XVII del present e lo contengut en aquella posant en efecte vuy he trames un explorador a Çaragoça hon lo Senyor Rey se diu esser plenament informat de tots los caps e retornat de continent de aquells per ma letra haurets avis segons referra ab tot crega del esser del Senyor Rey e Reyna e Primogenit hajats suficient informacio per letres de mestre Ferrando. Mes vos deman en gracia me vullau provehir de una capitania de cinquanta de aquests de peu qui per lo present se acordaran en aquesta ciutat juxta la instruccio feta per vosaltres an Johan Ferrer lo quem par esser consonant raho puys aci se fa lo acordament ho hajen homens de ciutat almenys sino del tot part la qual vos deman en gracia. De Leyda a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Quis comane en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra feta a XVI del present havem rebuda e vist lo contengut en aquella de continent per donar major textura en vostre proposit si dir calia com fins aci ja hi fos nostra voluntat experimentada comunicam del dit vostre proposit ab los honorables consols de aquesta vila los quals ab la semblant voluntat e nosaltres ab ells nos som tots referits ab lo concepte vostre mateix. Certificantvos que axi com fins aci havem inmutable proposit en fer totes coses que sien al fi desigat no obstant qualsevol presumida perturbacio quiy pensas obviar. Placia a la
divina potencia vos tinga la ma e coratges en prosseguir tals actes e delliberacions que sien en la fi dessus dita. Nosaltres havem firmissimo proposit deduir en efecte tot ço que possibilitat adhibida ab deguda forma nos acompanyara. Supplicantvos lo mes podem
lo magnifich mossen Dalmau Dez Volo embaixador nostre hajats en la memoria e recomendacio que per altres vos havem scrit de que de part nostra per lo magnifich mossen Johan Sampso vos es stat significat. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors lo Sant Sperit vostra continua guarda. Scrita en Perpenya a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Los elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.

14 DE DICIEMBRE.

14 DE DICIEMBRE. 

Las cartas y contestaciones que fueron leídas y aprobadas en la sesión de este día son las que siguen:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra de XII del corrent ensemps ab traslat de una letra del Senyor Rey havem rebuda vuy aci en Cervera per correu circa la una hora apres mig jorn la qual hoyda de continent havem delliberat fervos la present per lo dit correu avisantvos havem gran plaer del quens haveu certificats e Deu volent complirem e executarem vostra voluntat e delliberacio. 

Ir vos scrivim que labbat de Sant Johan les Abbadeses que venie de cort nos havie dit havie haguts ayres que lo Senyor Rey habia delliberat portar en Navarra lo Senyor Princep. Encara vos ne tornam avisar a cautela. Mes avant havem parlat ab lo nebot den Cresques juheu daci qui vingue ir de Navarra e hanos dit com dema que sera diumenge haura VIII jorns ell e altres jueus foren a Pamplona e trobaren les portes tancades. E per quant no volien que degu hi entras si donchs no eren jueus ells entraren dins e anaren a la judeca e demanant perque tenian la ciutat tancada fonlus dit que per tant com lo dimarts lavors passat havian volgut pendre lo conestable de Navarra pero que era scapat mas havian pres un gran burges de la ciutat qui es molt servidor del Senyor Princep e mes havian pres un bastard de Beamunt germa del dit conestable e que li tenien en guarda C homens armats. De tot aço mossenyors vos havem volguts avisar perque tot fou en lo dia que fou pres lo Senyor Princep vostras Reverencias noblesas magestats e honorables saviesas levenne lo juy quels parra. Mossen Pere Deztorrent sera sta nit ab nosaltres. Juxta la letra del Senyor Rey veem la sua Majestat haver admiracio del nombre de nostra embaxada nosaltres som de parer que tot quant es per vosaltres fet sera a servey seu e que per res nous deveu oblidar de convocar los staments del Principat e exequutar tot lo que ere dit e delliberat ans de nostra partida perque nos pugue dir que ab medur consell tot nos sie fet. E ordonau mossenyors de nosaltres lo que plasent vos sie. Srita en Cervera vuy dissapte jorn de sancta Lucia tocades II hores apres mig jorn any Mil CCCCLX. - A tota vostra ordinacio e honor promptes los VIII embaxadors et cetera partits de aquexa ciutat.

Als molt reverend honorables e savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e savis senyors. Considerada la necessitat que occorre en aquests fets si es necessari avisar. Ahir per correu propri vos remetem cert acte concordat en la cort de Arago segons per la tenor de aquell haveu pogut veure. E vuy que es divendres lo Senyor Rey es stat personalment aci en Fraga e lo acte concordat no ha sortit son efecte ans lo Senyor Rey ha prorrogada la cort de Arago fins a X de febrer e licenciats los LXXII de que vos dihem ha pres la fahena una gran desfav* hanli dat Xm florins segons se diu. Lo Senyor Rey ha sebut certa eleccio de embaxadors per vostras reverencia e honorables saviesas segons diu elets e feta diputacio de cert nombre de persones per asistir a V. R. e saviesas en consell que vos dihem han tant congoxat la Majestat del Senyor Rey que aquella congoixa e enuig ha dat causa a licenciar la cort e no voler passar lo acte concordat que no hi mancava sino la ferma de mossen Cervello. E axi lo Senyor Rey comunicant dels fets nos dix la congoixa e que no se podia fer e moltes rahons a les quals quant fonch possible satisfem dients que lo que fet era no se era fet per agreviar sa Majestat mas sols per servey de sa Senyoria. E ja per negocis semblants era acustumat fer diputats semblants embaxadors majorment ab comissio de la cort replicant per moltes vegades que no se podia ne menys sensa voluntat de sa Senyoria la cort de la qual sa Senyoria es cap ni lo poder se extenia al que se era fet mas que aço era voler lançar los bens del General e moltes altres coses. Tant ne replicam que may la poguem reposar ans de sobre de congoixa te ara a menys libertat lo Senyor Princep altra que no era debans de que hir haviem sperança alguna segons vos scrivim e huy la havem de tot perduda. No havem ommes dir la vostra excusa a la Senyora Reyna per esser mediadora de repos. E per semblant havem trovat de que nos som molt congoxats hoc tant que havem delliberat del que sentim e occorre avisarne V. R e savieses en les quals ha tanta discrecio que pensaran de fer es de fer e nos daran consell *en lo fahedor per nosaltres. Dixnos que mes eren comocions que no embaxades e que no li pot negu tolre libertat de castigar sos fills ni los de sa casa e pensant fer be fanli mes mal ni ha constitucio ne usatge li obsta. E axi fanli tants enuigs e congoxes les embaxades que es dubte de gran dan en aquests fets segons lo que fins aci ses seguit. Axi mossenyors placieus en tot delliberar e rescriurernos de vostre consell. En lo mig treballarem continuadament per lo mes repos sera a nosaltres possible. E no havem mes a dir sino que farem tot ço que vosaltres volreu. Scrita en Fraga a XII de deembre any Mil CCCC sexanta sots segell del senyor bisbe de Vich.
- A vostra honor apparellats lo bisbe de Vich Francesch Galceran de Pinos micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend honorables e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Mossenyors apres feta la present se es seguit que lo Senyor Rey huy dissapte demati ha pres la via del castell de Miravet personalment ab la persona del Senyor Princep de que nos ha tret de tota sperança e tenim tan gran enuig no podem mes ni sabem que fer ans nos es significada descontenta molta no solament del dessusdit mes del per nosaltres continuadament. Axi mossenyors placieus en tot pensar e darnos consell que es de fer. Ab certitut se diu tornat lo Senyor de Miravet va la via de Çaragoça pera festas. No sabem que sera sols per esservos de tot avis la voluntat nostra es fer tostemps lo que per la cort nos es manat e sera per vosaltres ordenat e continuadement seguir la Majestat del Senyor Rey e per res al mon no mancar. Lo correu parteix daci huy dissapte a les XI hores ans de mig jorn sia pagat segons lo servey fara a arbitre vostre. A III de deembre.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors.
A XIIII del present cerque lo mig jorn havem rebuda una letra de vosaltres senyor bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer dada en Fraga a XIII del present la qual vista e hoida havem hauda no poca contristacio e dolor de les novitats que per la dita letra som stats sabedors e creem no esser bon senyal la Majestat del Senyor Rey haja prorrogada la cort de Arago e licenciats los LXXII. Dolemnos molt e som en molta angoxa que la Majestat del Senyor Rey haja en res senyalat per causa de la embaxada daquest Principat haja pres enuig algu e a la persona del Illustrissimo Princep fretura major de la que tenia haja donada e transferida en lo castell de Miravet. Encara tenim axi gran dolor e congoxa que la dita Majestat haja volgut reptar a nosaltres en la forma que scriviu los tres sobredits ne haja dit la cort ne nosaltres no haver pogut fer ne degut lo que fem e que nostres enantaments son mes comocions que embaxades e altres paraules reprehensives en derogacio del General e Principat de Cathalunya. E per quant aquestas cosas no deuen passar sens deguda satisfaccio e resposta ab deguda reverencia e honor feta delliberadament e consulta sobre les dites coses havent diligentment pensat vos pregam a descarrech nostre e del Principat en loch e temps oportu per oyr e entendre ab pertinent humilitat e reverencia en efecte sia feta a la sua Serenitat la seguent resposta ço es esser a certitut nostra pervenguda la reprehensio feta de nostres actes los quals la cort no podia haver fet e nosaltres axi poch prosseguit anomenantnos comocions et cetera. La qual reprehensio pervenguda a noticia nostra nos ha donat occasio esser donat creximent gran a nostres dolors e congoxas les quals ja haviem per la detencio de la persona del lllustrissimo Princep son fill per la sua Majestat senyala pendre les coses no ab aquella paciencia e amor que los clements reys dels quals loable recordacio se ha solien e acustumaven e fins aci la sua Serenitat havia acustumat. E que la cort ha pogut fer lo acte fet de la comissio a nosaltres e consemblants e altres comissions ha acustumat la cort fer e on la cort tal comissio feta no hagues pogueram nosaltres diputats e degueram per provisio fahedora en cas de tant gran magnitut e ponderositat e molt menor que aquest no es convocar e congregar gran consell e provehir segons acustumat es. E de aço es la casa de la Diputacio en notoria e continuada possessio. E de despesa o de qualsevol actes fets en la casa de la Diputacio la Majestat del Senyor Rey ab clemencia sua parlant no pot ne sen deu entremetre car la cort de per si es aquella qui dona facultat e pot despendre e los diputats en son cars sens participi del dit Senyor e dels actes e cosas de la casa de la Diputacio sols la cort pot examinar dispondre e ordonar sens participi algu o intervencio del Senyor Rey. E james en aquesta casa se tractaren comocions e molt menys ara ans continuament se ha tractat consellat e procurat en la dita casa cosas de gran servey honor e exaltacio de la Corona Darago segons de innumerables actes eximplis donar se podrian. E sera suplicada la sua Majestat de consenblants paraules com es tractarse aci comocions usar no vulla car veu be la sua Serenitat la innata fidelitat dels catalans no comporta tal forma de parlar qui en la fidelitat notament algu fer puxa. E pot esser ben dit e certament los nostres actes e procehiments esser repos de vulgars comocions e populars car los pobles crehent lo dit lllustrissimo Princep esser vengut en aquest Principat assegurat prenents gran contristacio de la captura del dit Princep stan molt arremorats e commoguts no sens gran perill de molts inconvenients e certament los enantaments per nosaltres fets en eleccio de tant sollempne embaxada dona gran repos e assossech als miradors havent sperança que per la vostra gran virtut auctoritat intelligencia e saviesa en tal manera procehireu que sera satisfet al degut daquest Principat. E com no ignora la Majestat del Senyor Rey per actes en temps de la sua loctinencia molt disputats e determenats la preheminencia de la casa de la Diputacio es tal que cognicio real en res no admet. Pot convocar e congregar concells ab cort e sens cort tota hora que es vist necessari e oportu e pot despeses fer per ordinacio de la cort e en altre forma en los casos ordonats sens participi algu o sabuda reals. E aquesta tal preheminencia e auctoritat es tant delicadament per los catalans observada que del contrari disputa alguna no consent e no sens causa com lo merexer daquest General sia tant gran que molt major auctoritat e preheminencia vendicar e daquelles usar licitament podria e deuria car aquest General ha magnificada excelsa e ampliada la Corona Darago en lo esser que es. E si a dita Corona adversitat alguna ha occorregut aquest General de qualsevol gran perill e inconvenient la ha preservada segons per innumerables actes vulgats es notori. Aquest General es la anima del Principat de Cathalunya la qual los poblats en lo dit Principat han acustumat defendre com la vida. Sia donchs supplicada la Majestat del Senyor Rey per sa merce no vulla en tal manera notar que comocions se façen os tracten coses qui tractar e fer nos degen o puxen en aquesta casa la qual tant honor benefici e servey a sos predecessors e a ell ha fets e se spere fer a la sua Majestat tota vegada que necessari sera. E si aquesta casa en virtut de la comissio donada consell ha deputat e tal embaxada feta a la sua Majestat non deu pendre indignacio o admiracio la sua Serenitat car en la persona del Senyor Princep va molt e consisteix lo benefici publich e repos de aquest Principat per esser fill seu. No ha en oblit mes aquesta patria los grans dans e inconvenients que rebe en temps de la vacacio del regne per mort del Rey en Marti de gloriosa recordacio. E jatsia aquells dos germans fossen pero disponent la divina clemencia sens fills romangueren de que provengueren incredibles dans e innumerables a tota aquesta patria tant com vaga lo Principat fins que feu la benaventurada entrada del rey don Ferrando de eterna memoria pare de dita Majestat. No obliden axi poch los poblats en aquest Principat lo dit Senyor Princep esser aci vengut assegurat e haver ell mostrat amor als catalans car entre ells cohabitar elegit havia perque rahonablament son los catalans incitats a major amor e voler ab major diligencia per la sua liberacio trebellar e ja los catius en terra de moros de simple condicio e altres presos e detenguts en poder de christians han qui per lur liberacio treballa e despen e en aço per dret divinal e humanal som convidats quant mes hun fill dun tant glorios Rey nostre e que tant compren e en que tant va deu haver qui treball e faça lo degut en la sua liberacio. Dignes seriem de gran reprehensio de Deu de la Majestat del Senyor Rey e de totes les gents del mon si en la liberacio del dit Senyor Princep e repos e pacificacio de pare a fill nostro deute no retiem en lo qual ab molta diligencia e compliment retre los catalans son molt delliberats e per cosa alguna que vegen ne ogen no cansaran ne cessaran son dever fer e exequtar essent certs ferne servey a la Majestat del dit Senyor Rey e benefici a la cosa publica (res publica). E per ço vosaltres sens trepidacio alguna mas ab molta constancia e fermetat com virtuosament acustumat haveu supplicareu sollicitareu suadireu opportunament e importuna a la Majestat del Senyor Rey que li placia libertar la persona del Senyor Princep significant a la sua Magestat ab quant dolor e congoxa sentim que a la persona del dit lllustrissimo Princep stretura e afliccio alguna per causa nostra sia donada. Aço dihem pr quant en dita letra nos es scrit que seria portat a Miravet e donada major striccio sentits los actes de açi. Pero nosaltres havem sperança en la clemencia del dit Senyor Rey que les sinistras informacions e consells que donats li son prest conexera e castigara los qui en tal manera lo informen e procuren no esser paternal amor e filial obediencia entre sa Majestat e lo dit Senyor Princep observada. Nostro desig es e voluntat procurar sollicitar supplicar insercar e aconseguir que lo Senyor Rey vulla paternalment tractar lo Senyor Princep lo qual ab molta obediencia reverentment hage la Sua Majestat reverir e honorar. Fahent aço retents nostron deute fem servey a cascuns dells e benefici a la cosa publica dels poblats en aquest Principat los quals ja stan en tanta conturbacio per les novitats començades que dona occasio cessar gran part de la negociacio. Tant repos e benefici aconseguir en sola gracia fins aci demanam a la sua Majestat no subintrant merits alguns de justicia ab tot que per la seguretat e guiatges al dit Senyor Princep donats intrar si pogues e no deuria voler la Majestat del dit Senyor per forma alguna de la sua fe disputa haver se degues. Pero lexant a present tots merits de justicia continuament en gracia demanar insistim e pregam a vosaltres ab molta afeccio quant pus humilment e pertinent se puxa supliquen e insten la liberacio del dit Senyor Princep e on a la sua Majestat no plagues axi tost dita liberacio atorgar al menys li placia donar la custodia de la persona del dit Senyor Princep al Principat de Cathalunya lo qual es inexpugnable castell e pus fort quel de Miravet. Per nosaltres sera receptat com a carcellers o en aquella forma que a la sua Altesa sera plasent. Fareu donchs cerque aquestas cosas pregamvos tot lo que de nosaltres se spera e confie ab aquella vigilancia e diligencia que en les coses publicas de aquest Principat acustumat haveu e se requer per lo benefici e repos dels poblats en aquell e si a vosaltres cosa alguna era vist al benefici daquest negoci util e expedient exequtarla avisantnos pero continuadament e molt particular de tot lo que fareu direu e parlareu e de tot lo que a vosaltres semblara e per semblant si tractat algu se movie. Restam molt scandalizats de la prorrogacio de la cort Darago e licencia de les LXXII representants la dita cort car aço denota esser fet per flaquir les suplicacions fahedores a intercessio e benefici del dit Senyor Princep pero ques vulla sia confortamnos que prosseguim aquest fet justament ab recta e santa intencio e haurem Deus Omnipotent director e ajudador e per nostra sollicitacio e intercessio speram aconseguir degudament gloria e honor a la Majestat Real e benefici grandissimo als poblats en aquest Principat. E per ço no cessarem ne cansarem retre nostro deute pregamvos empero nos aviseu si per Arago e Valencia se continuara instancia alguna e en quina forma e manera. E jatsia per les instruccions donades a vosaltres siau incautats anar on la Magestat del dit Senyor Rey sia encara vos pregam e per virtut del jurament per vosaltres prestat vos encarregam e strenyem seguiscau la Majestat del dit Senyor on que vaja suplicantlo e sollicitantlo sempre de les coses que comeses vos son car segons la occorrencia del temps vos sera tremesa subvencio per poder aquest carrech suportar. Havem alguna admiracio com vosaltres senyor bisbe de Vich don Francesch e micer Riquer no haveu respost haver rebut letra nostra de XI del present la qual vos portava Johan Gay correu eus responiem a les coses que scrit nos havieu. Placiaus avisarnos si rebuda la haveu car ab molt dupte ne stam com ja hi degues esser divendres a vespre. Dada en Barchinona a XIIII de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. Pere abat de Munserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor.