28 DE ENERO.

28 DE ENERO. 

En esta sesión se dio cuenta de las varias cartas que a continuación van insertas:

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Precedent debita comanda aquesta universitat tramet lo portador de la present sindich de aquella per causa de la celebracio de les corts per intervenir en aquelles. E per quant ha a conferir ab vostres molt gran reverencia e honorables savieses de les quals aquesta universitat sta confiada en lo be avenir nos tardarien aquell vos suplicam hous placia haver per recomenat en lo que ab vostres reverencia e honorables savieses haura a conferir per lo be avenir de aquesta universitat. E manen vostres reverencies e honorables savieses de aquesta dita universitat ab fiança de complir tot lo a elles plasent. E sia la Trinitat Sancta vostra salvifica proteccio. Scrita en Busulu (Besalú) a XXIIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverend e honorables mossenyors qui en gracia vostra se comanen los jurats de Busulu.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut del poder de la cort elet e assignat en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Certificaravos com havem rebuda una letra closa del molt alt Senyor Rey de XV del present ab la qual nos scriu que a tres de febrer prop vinent sa Senyoria sera en la ciutat de Leyda per donar sossech e repos e entendre en lo benifici del Principat de Cathalunya e servey de sa Majestat encarregantnos que per al dit dia trametam a la dita ciutat de Leyda una persona ab la qual puxa parlar sobre les dites coses e que en aço no haja falla que cosa sera quens reputara en acceptissimo servey. E perque mils puxam provehir sobre les dites coses es estat delliberat vos ne striguessem e haguessem sobre aquelles lo consell vostre. Per tant vos supplicam molt afectuosament nos vullau scriure del vostre parer e intencio e lo que consellau degam fer sobre les coses dessus dites e aço molt prestament per tal que si ho consellareu a la dita jornada puxam haver feta la provisio deguda. E rescrivennos vostres reverencies e magnificencies tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de janer del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que ab nostra derrera letra vos havem scrit de tot lo necessari fins a la hora lo Senyor Rey a propri motiu per hun home de son consell nos trames a dir havie delliberat fer anar la Senyora Reyna e lo Senyor Princep en Fraga e la sua Majestat tirarie en Leyda de que nosaltres haguem molt gran plaer e consolacio per quant los sentiments precedents que de la sua Altesa a bocha e alias haviem haguts fahien demostracio segons per nostres letres sou stats certificats de portar lo dit Senyor Princep encastellar a Morella o a Miravet de que havie causat en (salta de la 297 a la 328 !!)

ta forma dels usatges constitucions e libertats de la patria jurades observar per la dita Majestat. E apres tantes instancies veu per efectes lo dit Principat en tant temps no haver pogut trobar en lo conspecte de dita Majestat gracia ne justicia ab humil reverencia de dita Majestat parlant ans ha vist per experiencia lo dit Principat moltes fames de gents darmes meses e altres demostracions esser stades fetes molts consellers e oficials de la sua Majestat esser anats per lo dit Principat suscitant gents e procurant que nos pogues prosseguir la peticio de gracia o justicia. Quantes zizanies han temptades seminar. Quantes coses han dites per procurar e suscitar divisions en lo dit Principat. Notori es en gran ofensa del ofici pertinent a reyal Majestat. Veuse mes avant per experiencia inumerables letres en forma instilada esser anades per Cathalunya demanants moltes gents per a III de febrer lo que dignament porta gran admiracio. Vistes donchs e considerades totes aquestes coses e moltes cominacions qui publicament son exides e van per la terra semble al dit Principat molt diligentment e ab aquell sforç ques merex es pertany deure attendre a la sua indemnitat e virtuosament procurar ab migans deguts e pertinents esserlos complit ço que justament e pertinent han demanat e per ço encara treballant e fatigantse havent sperança a conseguir lo degut han los cathalans tramesos e a la primera embaxada ajustat nombre de XXXXV persones les quals ensemps ab les primeres XV prostrats e molt humilment altra e altra vegades han supplicada la dita Altesa li plagues atorgar e a efecte deduhir les coses tantes vegades degudament suplicades e demanades les quals per raho e justicia exaudides e a efecte deduhides esser degueren pero axi com les primeres les derreres supplicacions e peticions son stades poch exaudides e admeses lo que ab grandissimo dolor e contristacio los coratges dels cathalans senten los quals pus ab dilacions aquesta materia tant a ells prejudicial e afixa tollerar degudament no poden. E per tant per part del dit Principat los dits embaxadors fan certa la sua Majestat que diminuir de embaxada o desistir de la prossequcio de aquest negoci james entenen fins tant les coses supplicades e demanades obtengut hagen complidament per reintegracio e observancia de lurs libertats. Aquest es firmissimo proposit de tot lo principat e unica voluntat incomutable e no sens causa car aquest negoci no solament concernex la persona del Illustre primogenit mas encara lo prospero e felice stat de tots los poblats en aquest Principat del qual apres la dita Majestat nos pot dir lo dit Senyor Princep com a successor e primogenit de la dita Majestat no dega esser Senyor e cap de la cosa publica de aquell car la successio en aquest Principat ve per orde de genitura al primogenit e aquest es us e ley de la patria inconcussament observat o lo contrari james ses admes ans ha grans drets lo primogenit en la terra per los quals de fidelitat son en conservacio sua los cathalans obligats e per ço los primogenits deuen e han acostumat consentir en los arduus actes de la terra per los reys fets car en altra manera no haurien perpetua subsistencia.
E si la Majestat del Senyor Rey per si podia del primogenit judicar per indirecta poria donar la successio a quis volria lo que nos pot fer per lo gran e format interes del Principat. Lo rey En Jacme segon essent de aço ben cert quant lo fill primogenit se fon fet frare del orde de Muntesa congregada cort e proposat per lo Rey volent fos jurat linfant Namfos segon nat james la terra ho permes fins lo primogenit Jacme personalment dix voler esser religios e renuncia en cort a la primogenitura e drets de aquella. E quan lo rey En Jacme primer dona al segon nat lo Principat de Cathalunya e al terç lo regne de Mallorcha lo primogenit ho hague aprovar e consentirhi. La fidelitat donchs innata e integerrima que han los cathalans los compellex la salvacio del fill primogenit de son Rey e Senyor incerquar procurar solicitar e defendre e com los cathalans devant totes les nacions del mon sien lo fundament de la fidelitat ab molta integritat vehen lo que es a la fidelitat pertinent e res de la pertinencia de la fidelitat ommetre no volen e mes quant vehen divinament esser en aço ab unanimitat inspirats e ennaraien tal voluntat e unanimitat han participi los altres subdits a la corona reyal si diligentment sie attes e considerat ne crehen los cathalans no poder aço obtenir tant just degut e pertinent e que es volen liberar e salvar la persona del fill primogenit de lur Rey e senyor lo qual fill rectament apres los felices e lonchs dies de la dita Serenitat se spera rey e senyor lur. Digna cosa es e pertinent aquesta a la fidelitat dels cathalans e si aço no fahien dignes serien de gran reprehensio e notamment no retrien lur deute ne farien los presents ço que virtuosament han fet los predecessors lurs si en la liberacio del dit Senyor primogenit compliment no donaven e majorment com sapien esser innocent de colpa (o culpa, no se ve bien) e les causes de la sua detencio scrites e explicades esser tals que qualsevol de menor condicio ab molta menys pena sens comparacio de la que ell ha passada serie remes e relexat. E com los cathalans sien obligats e tenguts a la patria e a si mateys deuen molt mes per la liberacio del dit Illustre primogenit ab molta diligencia e virtut treballar e en la prossequucio de aquest negoci sens sperança de cansar o desistir ab extrema vigilancia e impurtunitat entendre e perseverar per quant en la detencio del dit Illustre Primogenit e extraccio de la sua persona del Principat de Cathalunya han ruptura e sostenen notoriament e manifesta lesio prejudici e violacio molts usatges constitucions privilegis e llibertats (primera vez que leo llibertats con ll) de la patria lo qual interes es molt propri de tots los cathalans e tan propri com la vida. Perque prosseguint reparacio de aquest negoci reten lo deute de fidelitat a la Majestat del dit Senyor Rey e a la propria e prosseguexen la pus cara (piu cara italiano; más querida; mes volguda) cosa que ha la cosa publica daquest Principat ço es observancia de les libertats les quals virtuosament obrant nostres predecessors exposant persones e bens per exaltament e ampliacio de la corona reyal han adquirides. Sia donchs apartada tota sperança que la Majestat del Senyor Rey hagues que aquest negoci degudament no fos prosseguit encara que tots altres inconveniens
(salta de la 331 a la 334)
constitucions les quals son tant plenas que qualsevol oyda la lectura compendra facilment e prompta quant sia contrafet a dites constitucions e usatges les quals cove a la letra e sens gloses o interpretacions entendre e aquest notori enteniment ha tot lo Principat de Cathalunya que per vigor de dits usatges e constitucions deu e ha esser lo dit Senyor Primogenit retornat en la vegaria (veguería) de Leyda e liberat e sobre aço consell o disputacio de juristes nou volen nen consentirien los cathalans e axi lo dit Principat ho ha consellat e conselle e consellara a la dita Majestat lo qual consell com a molt virtuos e just concernent lahor de Deus servey e honor de la dita Majestat tan gran benefici repos e tranquillitat de tot lo Principat e observancia de les leys de aquell jurades la dita Majestat millor seguir deurie que no lo consell dels malvats enemichs de la sua corona e honor del dit Principat qui en aquesta materia laconsellen e axi sinistrament lo informan de que en temps e loch oportu portaran digna remuneracio car lo dit Principat dotat de molta providencia integritat e virtut sens passio alguna reguladament e deguda conselle la dita Majestat. Perque supplicaran Ios dits embaxadors instaran e demanaran a la dita Majestat tant stretament e afectuosa com puxen sia de sa merce per retre lo deute de justicia a que es obligat e tengut e per lo Rey dels Reys li es comes e manat e encara la religio del jurament per ell prestat per observancia de les leys de la patria seguint lo consell del Principat molt promptament e expedita torn lo dit Senyor Primogenit dins la vegaria de Leyda e lo leix en libertat com axi per observancia de usatges constitucions e libertabs de la patria ferho dega e hi sia stret e tengut no obstant se diga lo dit Senyor Primogenit haver delinquit stant en Leyda lo que lo Principat se ha per cert no haver subsistencia de veritat ab deguda e humil reverencia de la reyal Majestat parlant no esserli per pus impingit sino per levarli Ios drets de primogenitura e colorar la prejudicial detencio car indubitat es notori e manifest lo dit Senyor Primogenit esser stat en la sua venguda assegurat e apres per la reyal Majestat vocat que anas a Leyda ab la paternal benediccio e apres en la hora e moment de la detencio la reyal Majestat li dona la dextra ma e assegurat besar los quals actes per leys de Cathalunya e encara per humana raho donen notoria e plenissima seguretat no comportant disputa alguna. E hon aço demanat fer e exeguir prestament la dita Majestat no volgues portaria los poblats en aquest Principat en tal desesperacio que donaria occasio a inconvenients irreparables e james ells dita reparacio prosseguir desistiran ab los mitgans deguts e pertinents e a sua Serenitat prudentissima servey e bona reputacio de tals cosas no reportaria car los cathalans delliberat tenen no oblidarse usar de tots los remeys que puxen degudament per observacio de lurs privilegis e libertats los quals remeys pot e deu la sua Majestat confiar tant en la circunspeccio e sagacitat dels cathalans que no son ara per pensar.
E de aço los dits embaxadors facen certissima la dita Majestat supplicantla que mentre es lo temps lo repos se prengue car si una vegada les coses eran totalment començades serien dificillimas de reposar e per ço los cathalans nos cansen ne cessen moltes supplicacions premetre e per XV e per XXXXV embaxadors qui tots LX Cathalunya representen. Placia a la dita Majestat los LX embaxadors exaudir e no vulla en tal punt e axi stret portar los cathalans ne experimentarlos si alguna part o reliquia los ha restada de aquella precipua e singular virtut que lurs predecessors hagueren en adquirir les libertats. Sia supplicada per los dits embaxadors molt stretament e clara la sua Serenitat no vulla fer experiencia en que bastara lo ingeni e poder dels cathalans per defensio de les libertats. E sia feta certissima la sua Serenitat que no se oblidaran de tant be e honor lur car axi poch se aconortarien de aço com farien del stat e honor de la sua corona sil vehien star en gran perill. Ne deurie voler la sua Majestat se contentassen los cathalans abandonar aquesta empresa tant concernent la fidelitat lur honor e propri interes car salvant aquesta saben deure viure juxta les leys en que son nats e aquesta perduda es firmissima sentencia lur Deus dignament ordonaria ells esser prostrats e perpetua captivitat e servitut constituhits car ells han per ferma delliberacio e proposit la liberacio de la persona del Senyor Primogenit en que concorre la reintegracio e observancia de les libertats de la patria esser total conservacio e reparacio de aquest Principat e la detencio e cars advers de la dita persona del Senyor Primogenit esser total dissipacio e destruccio de tota aquesta patria. Qui podra donchs reluctar ne traure o remoure aquesta incomutable intencio dels cathalans. Placia a la sua Majestat no vulla ell esser ne pus detenirse en tornar lo dit Primogenit dins la vegaria de Leyda e promptament liberarlo. Aquesta es la peticio firmissima e justissima dels cathalans en la qual disputa mes sperar o dilacio no es sens gran perill. Supplicaran donchs los dits embaxadors hajan de la Majestat del dit Senyor resposta cathalana de oc o no (occitano; oc, òc: sí) stimant la dilacio venir en negativa apartant lo dit Senyor de tota sperança qui al efecte de menar dilacio portas car axi poch abandonarien los cathalans aquesta empresa com lo honor de la reyal corona al qual james ha fallit ans es notoria e manifesta per lo univers e molt vulguda lur innata e incorrupta fidelitat la qual ha donat causa e occasio la dita Majestat quietament e pacifica seura en la reyal cadira com per causa de la integritat e constancia dels cathalans foren repellits los tractats moguts e sollicitats de esser jurat en Rey y Senyor lo net del rey don Alfonso son frare de gran recordacio. Be degue plaure a la sua Serenitat la fidelitat en aquell cars per los cathalans observada. No li deu donchs aquesta desplaure qui es tant notoria pertinent e necessaria la qual indubitadament en lo present cars observar entenen. Estan molt aconortats e confortats los cathalans que per molt que sia dit o scrit en derogacio de lur nom o fama en les parts foranas publicacio alguna de les coses ques faran ara redundara en lahor e comendacio dels cathalans per tantes experiencies de fidelitat comprovats e per tot se dira ells virtuosament obrar no donant loch ne comport a coses indignes e no esserlos observades los privilegis e libertats a ells jurades. Desigen empero esser molt lunyats los cathalans de tal contestacio e volrien humanament e ab molta clemencia esser per la Majestat de lur Rey e Senyor contractats. E axi ho speren los cathalans per mitga e industria del dits LX embaxadors se obtendra haventsi ab aquella virtut que confiam. E feta al dit parlament lo supplicaran faça resposta de oc o no de la resposta qual que sia o retencio de delliberacio ab correu volant facen avis. A la Senyora Reyna faran los dits embaxadors altre parlament replicant de las cosas sobrescritas e exposant a la sua Altesa lo quels semblara esser necessari e oportu supplicant la Senyoria sua sia lo mitga de obtenir repos de tantes conguoxas qui promptes e aparellades stan dihent a la sua Excellencia que los cathalans han per ferm e indubitat que si la sua Senyoria volra en fet e exequcio deduhir lo que ha ofert e pot fer les libertats seran a la patria observades e liberat lo Senyor Primogenit e aquests neguocis pendran bon terme repos e conclusio de que la sua Altesa se obligaria molt e molt aquest Principat lo qual de seguretat plenissima en les coses que se cogiten per al sdevenidor fara oferta e la fara ben observar. La comuna opinio es que lo repos daquests fets sta en ma e voler de la dita Senyora Reyna la qual si voluntat hi ha facilment pot repos e conclusio donar als negocis de que sera molt afectadament per los dits embaxadors la sua Excellencia supplicada fahent certa la sua Senyoria que on venir se haja a altres instancias e remeys no podra esser la sua Excellencia e los seus no senten part de les conguoxes ques suscitaran les quals seran tantes que bastaran fornir mes gents que nos volria. E altres coses podran los dits embaxadors a la dita Senyora explicar utils e acomodas a desigada conduccio del negoci e specialment podra esser dit que attesa la qualitat e condicio de la persona del Senyor Primogenit si algun inconvenient li occorrie stant les coses com de present stan ne seguira grandissima infamia e a la Majestat del Senyor Rey e molt mes a la dita Senyoria e los inconvenients serien tants e tant grans que lo assossech no seria axi facil com vuy e per provehir e obviar aço fora stat molt pertinent a gran descarrech de la Majestat del dit Senyor e de la dita Senyoria haver comanada la persona del dit Primogenit al Principat de Cathalunya com a carceller car si a la persona del dit Primogenit ço que Deus no vulla cars advers seguia res no bastararia als inconvenients provehir.
Item es deliberat que en lo derrer rahonament e en tots parlars escrits daqui avant lo Senyor Princep sia nomenat Primogenit e no en altra forma.
Item que sia fet lo jurament contengut en les primeres instruccions.
Dada en Barchinona a XXXI de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Montserrat.

Memorial extra les ordinacions fet als LX embaxadors del Principat de Cathalunya per los diputats e consell et cetera.

In primis los dits diputats e consell fan recort e memoria als dits embaxadors quels placia e vullen diligentment considerar los actes fets per la Majestat del Senyor Rey del principi de la sua entrada ença e signantment los actes derrerament fets en la detencio del Illustre Senyor Princep e primogenit com aquell matex jorn que ell fon detengut foren fetes les novitats en Navarra e per semblant provehit en la captura de don Johan de Cardona en regne de Valencia la qual detencio fon feta del Senyor Princep stant tant fort e molt clausulada remissio e recepcio en amor e benediccio paternal seguretat e fe donada e per semblant stant lo guiatge e fe donada a don Johan de Beumont stant encara vocacio per moltes letres feta al dit Senyor Princep donants fe e seguretat oc e e en lo acte de la detencio precehi dacio de la dextra ma e besar en la boca que li feu la dita Majestat. E segons per alguns es dit quant se feu la dita detencio lo Senyor Princep munta al Senyor Rey hi munta per vocacio feta per la dita Majestat per hu que li tramete. E tots aquests actes donen fe e seguretat plenissima.
Deuse mes considerar la extraccio de Leyda e portacio fins Azco (Ascó) per encastellar en Miravet e succesivament la extraccio del Principat de Cathalunya e portament en e per Arago e metiment de fama de guerra de Castella. Deuse mes considerar les respostes als embaxadors fetes e cominacions als tres primers e apres als XV e les moltes cominacions feites per letres a la ciutat de Barchinona e a molts particulars. E mes encara se deuen ponderar les praticas observades e tractats fets trametent embaxadors per la terra ab ofertes de paper blanch e sindicat a homens de remença e comovent sagramental ab tractat de persones e servant moltes cauteles ab universitats e particulars e mes convocant pera tres de febrer a moltes gents ab letres insolitas e fahent acte no acustumat e majorment ab pretensio de cort pera tretze de febrer. Per los sguarts demunt dits e per alguns scrits vists se compren la intencio del Senyor Rey e quant ha a cor portar a fi lo proposit començat en la materia del dit Senyor Princep al qual si sens gran contradiccio la sua Majestat venguda fora sino fo stada feta per la cort als diputats la comissio divinament inspirada per vigor de la qual es stada feta es fa justament e deguda la prossecucio de la liberacio del Senyor Princep e de la observancia de les leys de la patria. De les sobredites coses e altres cogitades e sabudes qui prou exprimir nos poden se ha per ferm la dita Majestat volria subvertir e remoure la dita commissio a fi que aquella remoguda no se hagues forma prosseguir lo dit negoci car encara que la cort stigues e tractas aquest negoci sta en ma e voler del Senyor Rey quant vol sen tracte e no pus avant car ab la commissio dels deputats es disolt lo fet de la cort e la commissio dels deputats es durable e arreconada a menys persones e per ço pot millor al negoci e perjudicis provehir. E la vocacio feta pera tres de febrer specialment es pe tractar e donar orde en disolre la dita commissio a fi ques pogues portar a efecte lo proposit hagut en la detencio del Senyor Princep e encara segons es cominat e famat per que fossen maltractats e dissipats los diputats e altres qui en los dits negocis han entrevengut e encara tot lo Principat de Cathalunya. Per tant a obviar a tants inconvenients los quals se cogiten es vehen e scriure nos permeten es deliberat fermament la medicina e salut esser guardar diligentissimament la potestad e comissio donada als dits diputats e que en aquella no sia derogat alterat commutat o diminuit en res ans si necessari era fos ampliada et augmentda ab lohament e aprovacio de tots los actes fets per los diputats ab lo consell et cetera.
Item es vist per salvacio de la dita potestat e commissio que per no ferhi notament o scrupol algu la cort sis tendra o continuara no deu voler metre les mans pus a tractar de la materia sobre que ha feta la comissio o si per ventura quant que quant en alguna manera ne tractava en paraula o scrit o per alguna resposta o alias seria necessari fahes protestacio e salvacio que per tal tractar acte o parlar no entenen en res derogar minuir o alterar la potestat e comissio feta als diputats e consell ans aquella aproven e augmenten e validen quant necessari sia.
Item es molt necessari per provehir e obviar a les coses qui nocument portar podrien que los LX embaxadors e a cascu dels specialment als majors placia prevenir e parlar als barons cavaller gentilshomens e altres de cort qui arribaran en Leyda informantlos dels actes fets en defensio de les libertats e privilegis de la patria pregant e encarregantlos vullen attendre en no contravenir o contrafer a las coses principiades tant concernents lo honor del Senyor Rey e observacio de les libertats benifici e repos de la patria.
Item com per certs justs sguarts e motius es vist que encara que la cort se continue la comissio als diputats feta dura esta e per benifici del negoci no esser expedient en forma alguna la cort se entremete de aquest negoci aquestes coses diligentment considerades e altres que prou explicar nos poden es vist necessari que ans de la jornada de XIII de febrer sia cautament provehit e ordonat que alguna part del braç militar o de hu dels braços qui constants degen esser fassen punt ferm e protesten no esser cort e que la prorogacio no ses poguda fer stant la dita Majestat fora Leyda e per conseguent la cort esser spirada. E si la dita Majestat aço no obstant proposara cosa alguna concernent lo negoci del Senyor Princep e observacio de libertats per tots los quiy seran e qui en corts entren podra esser degudament respost com ans de entrar en tractament de negoci algu es necessari purgar la objeccio feta e dissentiments per aquells qui diran la confessen spirada car en altra forma procehir no es pertinent e majorment que del negoci per sa Altesa proposat ja la cort ha feta remissio e commissio en dies passats als diputats del Principat qui diligentment e virtuosa lur commissio exequint han prosseguit lo negoci e tramesa a sa Majestat sollempne embaxada ab la qual pot la sua Majestat daquell negoci complidament tractar e cort per aço no lin cal sperar o purgacio e repos del objecte fet lo qual ans de totes coses purgar se hauria e esser conegut si val la prorogacio o no. Tot aço deu esser cautament compost e ordonat per gran benefici del negoci e per semblant que negu no sia conduhit a impugnar o mal dir la dita commissio per la qual tanta salut reportara Deus volent lo Principat.

Memorial per al honorable micer Johan Andreu de les coses que sollicitar hara e pendre carrech per los diputats e consell lo qual no comunich a negu car solament es fet per memoria de si matex breument e per capsous.
Primerament lo dit micer Johan qui porta les instruccions e ha entrevengut e sabut en les delliberacions qui fetes son comunicara les instruccions e memorial altra que porta als LX embaxadors e a cuascu dells ço es la primera instruccio per lo primer rahonament a la Majestat del Senyor Rey fahedor e altres coses contengudes en aquellas e ab aquella diligencia que dell se confie sollicitara tots los embaxadors e particularment alguns principals dells pera la prospera e bona conduccio del negoci tostemps per manera que uniformitat e bona concordia sia en tot e per tot observada.
Item comunicara la segona instruccio e rahonament qui en lo segon loch se haura fer a la Majestat del Senyor Rey e per quant lo parer es ques deu legir lo que sera descarrech a tots sollicitara lo dit micer Johan sia delliberad a la persona qui ho legira perque sia ben previst e molt intelligiblament e speciosament e ab lo gest degut ho lige.
Item mes comunicara lo dit micer Johan Andreu als LX embaxadors e specialment ab los caps o principals homens de la embaxada ço es de aquells qui en cort poden entrevenir lo memorial concernent los fets de certs e molt attentament e diligent sollicitara sia ben provehit en obviar a les coses tractades per derogar ab poder e comissio donats als diputats e consell praticantho singularment ab les persones qui vendran a la jornada de tres de febrer e a la cort en forma que ab bona concordia e voler unich de tots aquesta materia sia prosseguida e finida car la sola unitat es salvacio daquest negoci e deuse diligentment attendre la cort no faes novitat alguna derogacio en la comissio per la cort feta. E per recort del dit micer Bernat se nota que les constitucions De tractatu causarum infra Cathaloniam et cetera militant in casu occurrenti. Nec obstat constitucio Les causas de pobres et cetera quia licet in illis sit tolleratum non in aliis. Item quia crimen lese Majestatis non est regalia ita afixa quod non possit comunicari ymmo potest inferior a Rege et ordinarius cognoscere et de moneta et aliis regaliis consueverunt inferiores cognoscere de quibusdam vero usaticis alius a principe non potest facere processum quia nequeunt comunicari. Hic autem non est talis processus et merito causa Cathalonie est et factum Cathalonicum presertim quia de regaliis ubi proceditur alias quam per processum usaticus Inferiores cognoscunt. Regi Majoricarum factus fnit processus usaticus Auctoritate et rogatu. Et comiti Empuriarum processus simili modo et infanti Ferdinando fratri Regis Petri fuit factus processus velut contra hostem publicum quia ivit ad Regem Castelle inimicum Regis et cum gentibus armoruos invasit regnum et locum de Biar. Item processus fuit factus comiti Urgeli et ut publicus hostis fuit persecutus obsessus et captus et fuit in civitate Illerde condempnatus et ideo non prejudicabat extraccio quia cognitum fuit in Cathalonia et si fuit in vita tolleratus hoc fuit de missericordia que potest ubique exerceri. Item quia in omnibus concurrebat Cathalonia et *enadiuvabat et consilio et auxilio patrie Reges processerunt.
Ad constitucionem Quod cause vicarie et cetera videtur dubium propter caudam constitucionis que disponit usaticum Placitare debere servari in baronibus. *Rem usus consuetudo et stilus Cathalonie habent quod primogenitus est in regno successurus vel qui habet jura primogeniti. Item primogenitura est quedam dignitas in regno. Hec omnia sunt inconcusse observata et approbata per constituciones et *leges patrie ad quam spectat hoc defendere. Et patria in materia successionis habet formatum interesse quapropter de primogenito sine patria judicari non debet quia *dias posset *del*i et prejudicari in suo interesse et a seculo non fuit aliter visum ymmo semper primogenitus stans vel habens jura primogeniture successit et iste est stilus et usos inconcusse observatus confirmatus et approbatus per constituciones.
Ad hoc ponderatur constitucio regis Jacobi secundi in curia Gerunde disponens quod primogenitus est successorus et merito videtur jus quesitum psalmo etiam Deus judicium tuum regi da et justiciam tuam filio Regi. Vide etiam propositum in pace et treuga.
Item constitucio Regis Martini aperit quod eo ipso quod primogenitus est habet cancellarium vicecancellarium et cetera. Item aperit primum constitucio ubi dicit Emposar leys als successors en la primogenitura quod eo ipso quod primogenitus est successor et cetera.
Neque primogenitus potest valencias facere in regno ceteri autem filii regii possunt et ut barones habentur in regno secus autem de primogenito.
Facit ad hec quod Rex Jacobus primus cum donasset comitatum Barchinone secundo nato et regnum Majoricarum tercio nato has donaciones confirmavit et fecit primogenitus cujus erat interesse alias subsistenciam non habuissent propter jus ipsi primogenito quesitum. Facit etiam quod in quibuscumque concessionibus et arduis factis per aliquem ex regibus habentem primogenitum in omnibus firmavit primogenitus pro suo interesse formato. Sunt de his innumeri actus.
Facit etiam quod Rex Jacobus secundus cum filius primogenitus religionem intrasset volens primogeniture jura dari secundo nato Namfos convocatis curiis et requirens patrie ad hoc consensum minime fuit concessum vel admissum donech plene constitit primogenitum in religione velle permanere et etiam expresse renunciasse juribus primogeniture et his peractis consensit patria.
Facit quod orta contencione inter Regem Jacobum et primogenitum tres fuerunt assignati inter eos cognitores.
Facit etiam quod orta diferencia tempore Regine Forciate (Na Forciana) inter Regem Petrum tercium et primogenitum Johannem patria se interposuit et mostrant capitula quod patria fuit cominalis debita persona et equalis inter eas ad tractandum concordiam et securitatem omnium.
Facit etiam quod post mortem Regis Martini patria deputavit cognitores ad quem primogeniture jura spectarent. Comparuerunt infans Ferdinandus dux Gandie dux Andegavie comes Lune comes Urgelli fuit productum pro parte ducis Gandie testamentum regium in quo de regno disponebatur quia tamen reges de hoc regno disponere nequeunt primogeniture jura ad infantem Ferdinandum visum fuit spectare.
Facit etiam quod *certus de his Alfonsus rex tractatus pro nepote inceptos reliquit neque alio jure successit Johannes nisi quia jam cognitum erat ad eum spectare jura primogeniture et ideo gubernator erat generalis.
Facit etiam quod in concernentibus statum ac magnum in populo scandalum non potest rex sine populo exequi capitulo quarto.
Quod autem vocatus a principe guidatus sit dicitur quod sic ad quos L.III S transfugas Dig. Ad L. Cor. De sica. Antequam provincia et sic militat usaticos Quoniam per iniquum et ita ultimo servatum in facto de mossen Çarriera qui fuerat vocatus ut ad Paulum Vida veniret ille detinuit cum ad quod L.II de judi* et S De dilacionibus.
Nec obstat si dicatur quod postea deliquit tunc enim stat usaticus Statuerunt cum aliis ei sequentibus in momento enim detencionis fuit data dextera et basium. Et si dicatur quod loquitur de forisfactis et quod hec est juris execucio dicitur quod sequentia usaticus Et fides condentium declarat mentem que est omne nocumentum esse forisfactum nec potest dici juris exequcio quia infecto processu et propterea propter formatum interesse patrie vult patria quod ostendatur quomodo postea deliquit. Neque fides data pati deberet hujusmodi supplicia legitur enim quod Demetrio Rege Asie obsedente judeos qui romanis federat erant accersito romanorum auxilio Marcus Publius Scevola missus est cum potenti manu cui occurrens obviam Demetrius ut tractaret porrigens dextram Marcus retraxit dextram nollens illam dare Demetrio reputans indignum esse juris exequcionem facere in quem data esset dextra que fidem et securitatem denotat sed ait Scevola Absit dextram dare quem ulturus sum statim subjugens Senatus populusque romanus precipit tibi discedas a judeis ei amicis. Respondit deliberare velle et faciens circulum circum Demetrium ait Senatus populusque romanus precipit tibi ne discedas ab hoc circulo donech delliberaveris et respondit discendendum esse ad votum Senatus.
Item etiam deducitur quod per literas regias directas civitati Barchinone ait Majestas non habere neque scire immo et non creditur principem contra Regis personam quitquam machinasse.

24 DE JUNIO.

24 DE JUNIO.

Constituido personalmente en la mañana de este día, y cerca hora de tercia, el Ilustre don Cárlos, príncipe de Viana, en la catedral de Barcelona, ante el altar mayor de la misma, presentes los señores Diputados y los Concelleres de la ciudad, junto con los prelados, barones, militares, generosos y demás personas que allí acudieron en copiosa multitud, teniendo delante la santa cruz del señor, y el misal donde había escritos los santos evangelios, puesta la mano sobre los mismos, juró lo que contiene la siguiente cédula, que fue leída por Bartolomé Sellent, notario y escribano mayor del General, como comisionado por la persona a quien tocase leerla, por haberse sucitado. en aquel acto, una cuestión de competencia entre el protonotario del señor Primogénito y el del Rey.

Lo lllustrissimo Senyor don Carles primogenit Darago e de Sicilia e Princep de Viana loctinent general del Illustrissimo Senyor Rey son pare jura per nostre Senyor Deu e la creu de Jesuchrist e los seus sants quatre evangelis ab les sues mans corporalment toquats tenir e inviolablament observar e fer observar e tenir als prelats religiosos clergues richs homens barons nobles cavallers homens de paratge e o ciutats viles e altres lochs de Cathalunya e a ciutadans burgesos e habitadors de les ciutats viles e lochs tots los usatges de Barchinona constitucions e capitols de les corts de Cathalunya libertats privilegis usos costums segons mills e pus plenament ne han usat del qual jurament mana lo dit Senyor esserne feta carta publica una e moltes liuradores als deputats de Cathalunya e al llur consell representants (se lee represeutants) lo dit Principat e a la ciutat de Barchinona e altres de qui sera interes e les volran.

Leída la cedula antedicha y prestado el juramento, el abad de Montserrat, junto con los otros Diputados, entregaron al propio Sellent otra cédula, requiriéndole que la leyese y continuase al pie del mencionado juramento, cuyo contenido es como sigue.

Los diputats de Cathalunya e consell lo dit Principat de Cathalunya representants accepten la jura per lo molt Excellent Senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia loctinent general del molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey feta. Protesten empero per la present acceptacio no puixa esser treta consequencia en lo sdevenidor ans totes inmunitats libertats usatges constitucions capitols e actes de corts privilegis usances e altres drets al dit Principat e staments de aquell axi universalment com particular pertanyents romanguen salvos e illeses plenissimament e que en manera alguna no sia en aquells o algu de aquells derogat en lo sdevenidor tacitament o expressa directament o indirecta. Requerint la present esser inserta e continuada a la fi de la dita jura et alias esser ne feta carta publica una e moltes per vos notari etc.

Lo propio que los señores Diputados, hicieron, en seguida, los Concelleres de Barcelona, entregando, por el mismo estilo y con igual requirimiento, la siguiente cédula.

Los Consellers de la ciutat de Barchinona accepten la jura per lo molt Excellent Senyor don Carles primogenit Darago e de Sicilia etc. loctinent general del molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey a present feta e en quant per la dita ciutat e singulars de aquella e encara per les ciutats viles e lochs reyals del Principat de Cathalunya e per privilegis libertats inmunitats e usances lurs faça e no en altra manera. Ne entenen los dits consellers en comu o en singular als dits privilegis libertats inmunitats e usances per aquesta present acceptacio en alguna manera derogar ans protesten que les coses dessus dites totes e sengles e les altres disposades per constitucions als dessus dits axi en comu com en singular romanguen salves e illeses ab tots sos universals e particulars drets. E mes avant sie en quant la predita jura e privilegis dels prelats religiosos e altres ecclesiastiques persones magnats barons nobles cavallers e homens de peratge del dit Principat axi en comu com en singular deroguen o prejudiquen o seran vists o vistes prejudicar o derogar ara o en sdevenidor tacitament e expressa directament o indirecta a la dita ciutat de Barchinona e altres ciutats viles e lochs reyals del dit Principat e als ciutadans burgesos e habitadors de aquells axi en comu com en singular e als dessus dits lurs privilegis inmunitats e usances expressament contradien e discenten ab la present e protesten que la present acceptacio en algun temps no puixa esser treta a consequencia. E supliquen e requeren la present cedula esser inserta e continuada a la fi de la dita jura et alias esserne feta una e moltes cartes per vos notari etc.

Siguen los nombres de las personas que fueron testigos en todos los actos que anteceden.

Testimonis foren a les dites coses los reverends senyors En Johan bisbe de Barchinona En Guillem bisbe Dosca En Cosma bisbe de Vich.
Los nobles don Galceran de Pinos vezcomte de Illa e de Canet don Johan senyor Dixar.
Don Johan de Cardona camerlench del dit Senyor Primogenit don Jayme Darago senyor de la baronia de Arenos en regne de Valencia.
Frare Jacme de la Jaltruu (Geltrú, Geltru, etc ) prior de Cathalunya.
En Bernart Çapila en Bernart Fivaller ciutadans de Barchinona qui apres lo jurament foren fets cavallers.

E moltes altres de quiscun stament.
E En Johan Cinebret notari de la ciutat de Barchinona.

12, 13, 14, 15 de octubre de 1461

12 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, por tener que ocuparse de otros negocios.

13 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, por igual motivo que el día anterior.

14 DE OCTUBRE.

No hubo sesión.

15 DE OCTUBRE.

No hubo sesión.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats e conçell del Principat de Catalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda de XXIII del present scrivint nos de la mort del lllustrissimo Senyor don Karlos primogenit e de les coses per causa de aquella per vosaltres provehides incitant nos siam vigils e attents en lo benavenir e repos del dit Principat lo qual precipuament sta en esser servada la capitulacio la qual ja ha provehit en lo dit cas de la qual nova nous poriem scriure la tristicia e dolor que ha haguda aquesta ciutat e tot lo poble de aquella. De tot sia Ioat nostre Senyor Deu certificants vos que attentament e ab summa vigilancia nosaltres e aquesta ciutat entendrem tots temps en tot lo que sera benavenir e repos del dit Principat en observar les coses concordades e contengudes en la dita capitulacio e lo que es stat ja provehit en aquella en aquest cas. E creeu esser stat per vosaltres ben provehit en scriure als embaxadors suppliquen la Majestat del Senyor Rey vulla trametra en aquest Principat lo Illustre Primogenit don Ferrando juxta forma de la dita capitulacio en totes coses nos trobareu conformes en lo que sera tranquillitat e repos del dit Principat. Certificants vos mes com aquesta ciutat per la dita causa fa tancar de nits los portals supplicam vos nos vullau rescriure si haureu per ben fet que axi ho dejam continuar e de totes altres coses que sobre los dits fets vos occorreran. Mes havem entes que en lo fet de les lanes (lanas; llana, llanes) es stada feta deliberacio e conclusio per lo conçell segons lo parer e pensament dels nou als quals es stat remes la dita conclusio e deliberacio es molt damnosa a aquesta ciutat e es total destruccio de aquella axi com vos es stat dit per En Joan Feriça sindich nostre. Supplicam vos no vullau fer tant de dan a aquella la qual se spera venir en molta destruccio si tals coses com son deliberades se practicassen les quals aquesta ciutat no poria en alguna manera comportar ne en aquelles may consentira e vullau haver aquella en special memoria e recomendacio axi com aquesta ciutat en totes coses vol esser una cosa ab lo dit Principat. E sia molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors la Sancta Trinitat en vostra continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVIII de setembre del any Mil CCCCLXI. -
A tota ordinacio de vostres grans reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends egregis nobles honorables mossenyors e de gran providencia los diputats del General de Cathalunya e conçell lo dit Principat representants en la ciutat de Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles honorables mossenyors e de gran providencia. Vostra letra de tres del present havem rebuda ab la interclusa de una letra de la Majestat del Senyor Rey de XXVI del prop passat per les quals havem vist la dita Majestat insignir lo lllustre don Ferrando primogenit duch de Montblanch fill seu de titol del Principat de Gerona. Les quals coses sabudes vos havem rescrit que tendriem consell sobre aço e feta deliberacio farem resposta a vostres reverencies e grans providencies. E de fet apres servat lo dit orde trobam que segons les libertats e privilegis daquesta ciutat per constitucions de Catalunya confirmades e jurades servar per la prefata Majestat la dita intitulacio seria en enervacio e grandissima lesio daquelles. Creents que sabut per la dita Majestat esser contra les dites libertats e privilegis sa clemencia no permetra esser res fet en contrari daquelles.
Nostre Senyor Deu mantinga vostres reverencies e grans providencies. Scrita en Gerona a VII de octubre del any Mil CCCCLXl. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends etc. Per quant veem lo temps mes opportu a la necsssitat qui mes nos costreny ara que en lo passat a nos cove notificar e en lo vostre consistori deduir los grans prejudicis qui en aquesta ciutat ballia e vegueria de aquella de algun temps en ça se fan e attempten esser fets per lo loctinent de batle general qui jatsia per dret e leys de la terra lo us e exercici de son ofici sia limitat e termenat quin e qual deu esser e per mija dels ordinaris e qui hajen tenir taula deja esser exeguit aço no obstant contra constitucions de Cathalunya e privilegis specials e generals usa indistinctament de tota jurisdiccio de criminal en fora e quins e quants prejudicis e sobres son per aço fets a la gent indefesa. Stimenho vostres grans providencies e quins fets deuen esser los lurs fora ciutat on nos ha defensio que aci dins ciutat ha presumit novament e un manament general als mercaders de aquesta ciutat ab penes desmoderades compellint los dins spay de III e de II hores exhibirli lurs libres sots color de frau de les leudes reals e de dia en dia stan les sues fimbries e soccupa de les libertats publiques en tantes maneres que apenes se poria dir. E jatsia aquestes coses no encara en tant multiplicades ja sien stades ab clamor deduhides per aquesta ciutat a la Majestat real e en la cort general pus novament celebrada en Barchinona empero per ruptura de la dita cort fins açi no sen ha obtengut lo remedi degut lo qual per vostres magnificencies a les quals es dat desuper speram ara obtenir supplicant vostres grans providencies vullen provehir e veure quin e qual deu esser lo exercici de aquell dit ofici de batle general e que serve los limits deguts. E entretant provehir de sobressehiment en los actes tant prejudicials los quals mostranse no poden sino molt moure al publich per allegacio de us majorment en fets reals les quals coses vos reputarem a molta gracia scrivintnos en lendemig de tots los beneplacits vostres. E de ço scriviu als consellers de aquexa ciutat. Scrita en Gerona a VII de octubre any sexanta hu.
- A vostra ordinacio promptes los jurats de la ciutat de Gerona.

Als magnifichs e molt honorables senyors e de gran providencia los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs e honorables senyors. Huy demati a les huyt hores havem rebuda vostra letra de hir passat ab la qual pregau a nosaltres queus respongam sobrel fet de la intitulacio quel Senyor Rey vol fer del Principat daquesta ciutat al Illustre don Ferrando fill primogenit seu. E com sobrel dit fet vos hajam feta resposta la qual ab certa replica es stada tramesa als honorables mossen Bernat de Casaldaquila e mestre Bernat Dezlor e remesa la plica En Francesch Vidal stam admirats que les dites letres no sien stades dades. La intencio de les quals ab la present diem que havem trobat que segons les libertats e privilegis daquesta ciutat per constitucions de Cathalunya confirmades e jurades servar per la Majestat del Senyor Rey la dita intitulacio seria en enervacio e grandissima lesio daquelles. E creents que sabut per la dita Majestat esser contra les dites libertats e privilegis sa clemencia no permetra esser res fet en contrari daquelles. En laltre cap del jurament de la capitulacio al present non havem feta deliberacio car lacte sa fer per mija del conçell general que lo pus prest que pora tindrem en ferm deliberacio. La Sancta Trinitat sia proteccio vostra. - Scrita en Gerona a XIII de octubre del any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los jurats de Gerona.

24 DE MAYO.

24 DE MAYO.

No hubo sesión, pero en este día los señores Diputados mandaron expedir las siguientes cartas.

Al honrat En Pere Gasso batle de la vila de Guialtruu.
Honorable senyer. Gran clamor nos es stat (feta) per Nesteve Renard perayre de aquesta ciutat lo qual per afers de aquest Principat per nosaltres que no obstant allegas anas per la dita raho vos levas al seu jove appellat Miquel Serra una ballesta de que stam no poch maravellats. E jatsia la seguida degues esser altra empero per deferir al ofici que vos regiu per lo Senyor Rey no desistints nos dels procehiments que contra vos entenem fer vos pregam e requerim decontinent restituischau la dita ballesta al dit Miquel o per ell an Francesch Pastor portador de aquesta. En altra manera siau cert hi farem provisio deguda. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la vila de Ulldecona.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda per lo honorable En Joan Manresa jurat de aqueixa vila per la qual e per la creença per ell explicada som certificats de la bona voluntat e intencio inconmutable que vosaltres e aqueixa universitat com a singular membre del Principat teniu en les fahenes concorrents e en la conservasio de les libertats de aquell. E jatsia de vosaltres alre nos pogues creure encara vos regraciam molt la ferma e sancera intencio vostres. Certificants vos que no menys nosaltres com a representants lo dit Principat havem voluntat e intencio de fer per vosaltres e aqueixa universitat tot lo possible. E no hajau admiracio alguna si nous havem scrit particularment de totes les coses subseguides car puys no eren assencials non havem haut cura. Mas darrerament per nostres letres son stats certificats de tot axi com les altres universitats del dit Principat. Venints al que per lo dit vostre jurat nos es stat dit del castell som de parer per vosaltres sia de continent pres a mans de la vila e guardat diligentment per homens fiables axi com ha fet e fara la ciutat de Tortosa attes que lo vostre comanador es absent del qual se poguera be fiar car la concurrencia del temps es tal que pendre lo dit castell porta comoditat e no inconvenient. Quant al que era demanat de polvora e passadors al present no sen pot fer conclusio mes per nosaltres sera posat en lo concell. E hajau a cert que aqueixa universitat sera axi be tractada com les altres del dit Principat. Si algunes noves occorreran en aqueixes parts dignes de avis haurem plaer nos ne aviseu remetent les letres al deputat local de Tortosa. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la Seu Durgell.
Molt honorables e savis senyors. Per lo honorable En Franci Dach consol e missatger vostre havem reebuda vostra letra e hoida la creença per ell explicada. Regraciam vos molt los avisos e la bona voluntat e afeccio vostres que haveu en les faenes concorrents e en la conservacio de les libertats. Venints a la resposta quant es al fet de la subvencio demanada de gents per custodia de aqueixa ciutat o dels passos vos certificam que lo exercit de aquest Principat es en camp apparellat de subvenir lla on la necessitat occorrera. E per ço vos pregam e encarregam que axi com fan les altres universitats de frontera trametau alguna spia fiable e de recapte vers les parts on dien se fan los moviments e del que sabreu e sentireu ab veritat si la necessitat ho requer avisaunos ne ab correu volant. Quant es al fet de la luycio dels censals nosaltres havem comunicat ab los creedors de aci e premeses moltes persuasions havem obtengut que per aquest any los cinch milia solidos que havien convertir en luycio per aquest any sien per vosaltres mesos en reparacio de murs e valls e no en altres usos. Ab aço empero queus hi hajau obligar ab sagrament e homenatge prestadors en poder del deputat local. Daqui avant vos pregam e encarregam siau vigils e attents en la conservacio de aqueixa ciutat per quen puixau donar bona raho. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representant lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer Naudreu (Nandreu, en Andreu) Dartado alias de Las deputat local en la Seu Durgell.
Honorable senyor. Nosaltres ab afany havem obtengut dels creedors censalistes de aci que los cinch milia solidos qui per aqueixa universitat se havien convertir aquest any en luycio de censals sien mesos en reparacio de murs e valls per custodia de aqueixa ciutat. Ab aço empero que los consols presten sagrament e homenatge en poder vostre de convertir los dits diners en la dita reparacio e no en altres usos. Dehim vos per ço e manam que siau ab los dits consols e façau que presten la seguretat dessus dita. E axi en fer se la dita reparacio de murs e vall com en altres coses qui sien a conservacio de aqueixa ciutat siauli propici. Dada en Barchinona a vint e quatre dies de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de XXVII de la vila de Perpinya. Molt honorables e savis senyors. Volents per nostre poder donar orde que totes sedicions tumults e concitacions sien extirpades e procurada bona unitat e repos en aquest Principat a lahor de nostre Senyor Deu servey de la reyal Majestat benefici conservacio e tranquillitat del dit Principat no solament adhibim nostra cura en la present ciutat mes encara en totes les parts de aquell per ço ab tenor de aquesta deliberacio precedent vos pregam e exortam que de continent vosaltres e lo consell general elegiau dos o tres homens los quals en nom veu e per part nostra com a representants lo dit Principat inquiren ab gran diligencia contra tots e sengles persones de qualsevol stament sien qui hagen contrafet o contrafaran a la capitulacio per lo Serenissimo Senyor lo Senyor Rey
atorgada fermada e jurada per via de sedicions tumults e concitacions tractades e tractadores en aqueixa vila com per paraules proferides en respecte nostre com a representants lo dit Principat tocants a la fidelitat com altres de blasme e o neclecte de nostres deliberacions e encara tirants a anichilar la dita capitulacio e deslibertar aquest Principat. E si juxta les inquisicions fahedores acabades o no los aparra fahedor volem prengueu sens intervencio de oficials sino solament de ministres a aço necessaries qualsevulle persones delades de les coses dessus dites o de alguna delles e aquelles meten en preso en la qual stiguen be custodites e guardades segons la qualitat del crim o delicte requerra e apres les dites informacions nos sien trameses closes e segellades per manera que aquelles vistes puixam judicar e sentenciar e rescriure del que sera fahedor. Les dites empero inquisicions fareu continuar a scriva fiabla qui aquelles rebra per lo scriva major de aquesta casa. Placieus haver vos en les dites coses cautament e ab aquella diligencia que de vosaltres se spere com sia molt necessari per los respectes dessus dits. Dada en Barchinona a XXIIII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Iguales a la carta que precede se enviaron otras a todos los Rejidores y Concejos de las ciudades y villas de todas las Diputaciones locales del Principado, escepto Gerona.

Als molt honorables senyors los consols e prohomens de la Valla de Ribes.
Honorables senyors. Hoit havem lo honrat En Ramon de Serret per vostre sindich e per part a nosaltres trames per lo qual som certificats de les coses que en aqueixes montanyes ocorren encara de la bona e santa e constant voluntat que havets en adherir vos ab los actes que aquest concell e aquesta ciutat fan qui han sguart solament a la honor e gloria de nostro Senyor Deus servey de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e de lur Primogenit e al tranquille stat e repos de aquest Principat e conservacio de les libertats de aquell ab molts treballs e despeses com sabeu adquisides e per observacio de la capitulacio per lo dit Senyor Rey e aquest Principat fermada e jurada. Perque comendat vos de la dita vostra bona e virtuosa intencio vos significam que lo nostro exercit fet solament per lo servey del dit Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna e del dit Primogenit e defensio de les dites libertats de aquest dit Principat es exit ja de aci e lo capita general de aquell partira molt prest e speram ab la ajuda de nostre Senyor Deus qui per intercesio de la sua gloriosa mare e del glorios don Karles ha nostres actes fins aci favorits los favorira e endressara per avant e sera provehit que aquells qui vexacions fan e volran fet cessaran de llur mal proposit e vosaltres e los altres qui hauran bona intencio e faran lo que bons cathalans han acustumat fer seran deffesos e mantenguts de nostro poder. Vosaltres en les coses queus seran demanades feu segons haveu acustumat conservant e defenent vostros privilegis e libertats. E sia lo bon Jhesus vostra proteccio e guarda. Dada en Barchinona a XXIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Ara ojats queus fa assaber lo molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger comte de Pallas capita general del exercit fet per lo Principat de Cathalunya per servici de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e benefici del Principat de Cathalunya e de les libertats e cosa publica de aquell a tots los cavallers jentils homens ciutadans e altres qui per servir a cavall lo dit exercit son acordats en virtut de la seguretat per ells prestada que dijous primer vinent per lo mati ques comptara a XXVII del corrent mes de maig sien a cavall armats e a punt davant la posada del dit senyor comte la qual es a la plaça del vi de la present ciutat per partir ensemps ab lo dit capita e fer llur benaventurada via tota dilacio e excusacio cessants.

En el propio día, fue publicado el pregón que antecede, a son de trompeta, por todos los puntos acostumbrados de la ciudad de Barcelona.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregis e magnifichs senyors diputats del General de Cathalunya e lur concell.
Molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors. Per lo senyor En Pere Julia havem reebuda una vostra letra de creença e aquella vista e explicada per ell a nosaltres la dita creença vos regraciam tant que mes dir no podem la amor e benivolencia que mostrau ha ver a nosaltres e els poblats en aquesta terra. Placia a Deus Omnipotent queus vulla dar victoria en obrar virtuosament e be los fets de aquest Principat. Lo dit Pere Julia qui plenament es de nosaltres informat explicara a vostres reverencies algunes coses de part de aquesta vila resultants del negoci concorrent en lo dit Principat. Placiaus dar li fe com a les nostres persones e vullaus Laltisme conservar per lonch temps benaventuradament. De Hostalrich a XXIIII de maig any Mil CCCCLXII. - Qui en vostra gracia se recomanen los jurats e prohomens de la vila de Hostalrich.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Nosaltres scrivim al honorable mossen Joan Agullo compaher nostre sobre los fets occorrents al qual plenament havem informat. Per ço pregam vostres reverencies quant mes podem quels placia donar fe e creença al dit mossen Agullo en tot ço que per part vostra explicara a aquelles e dar la expedicio que los fets requeren sens dilacio. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat vostra proteccio e guarda. De Leyda a XXII de maig any M.CCCCLXII. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers e prohomens de Leyda.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs senyors los diputats e concell general representant lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt magnifichs er honorables senyors. De vostres magnificencies reebem a nit a les avemaries dues letres. Una de les quals es assats prolixa dada en la ciutat de Barchinona a IIII e laltra a XIIII del present mes de maig de les quals no poch fom aconsolats car admirats stavem com per vostres dominacions no erem de res certificats. E vistes e regonegudes per nosaltres e lo consell de aquesta universitat les dites letres e el (se encuentra el artículo lo, y después “e el”, e, et, y, pero no i; algunas veces también se encuentra “e lo”, justo unas líneas más abajo) contengut en aquelles encontinent sens triga e dilacio alguna es stat per lo consell de aquesta universitat delliberat e provehit fos trames a les dites vostres magnificencies hun missatger e prohom de aquesta universitat per denunciar e notificar a aquelles la sincera voluntat que aquesta universitat e los habitants en aquella han hauda e han vers aqueixa ciutat e lo Principat de Cathalunya. Per tant molt magnifichs senyors per les dites coses e per haver consell ordinacions favor e ajuda de vosaltres que representau tot lo Principat de Cathalunya del qual nosaltres som membre e per aquell e per defensio de les libertats de aquell som delliberats metres les persones e bens trametem a vostres grans magnificencies al dit e relacio de aquell vullats dar e atribuir plena fe e creença com si tota aquesta universitat presentralment hic era e ordonar de nosaltres e de aquesta universitat e singulars de aquella com de membre sancer del dit Principat havents ferma sperança que vostres magnificencies lo dit missatger reportara tot lo que de vosaltres fiablament speram. Suplicant la Sanctissima Trinitat sia en sa continua custodia de vosaltres e de tot lo dit Principat. Dada en la vila de Ulldecona a vint del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A totes vostres ordinacions e manaments prests los jurats e consell de la vila de Ulldecona.

26 DE MAYO.

26 DE MAYO.

Después de ocuparse de varios asuntos secundarios, se hicieron algunas proposiciones, acerca de las cuales hubo discordancia de pareceres; y pasadas a votación, se deliberó conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix primo al fet de les supplicacions donades per lo fet de la Senyora Princesa de Navarra sia remes a tres persones qui vegen e apunten que es de fer et ferant.
Item que com lo comte de Modica sera aci amenat segons es deliberat que sia mes en la preso comuna ab libertat empero que puixa anar liberament per tota la preso tractat reverentment.
Item que la ciutat de Tortosa prenga a mans sues la casa de la Comanda de Sant Johan per sguard de les fahenes concorrents al Principat e que la ciutat hi mete persones per custodia de aquella trahentne la gent que dins aquella es e que pus la ciutat demane esser li dat un capita per custodia sua es de parer si a la dita ciutat plaura que sia capita frare Luis de Castellvi sens empero despeses del General.

Fueron elejidos después, para ocuparse del asunto de la Princesa de Navarra, el abad de San Benito, Pedro Desplugues y Antonio Pujades.
El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los pahers e concell General de la ciutat de Balaguer.
Molt honorables e savis senyors. Entes habem (primera vez que se encuentra con b; habemos; por supuesto, Pompeyo Fabra no elegiría este habem con b porque se parece demasiado al castellano antiguo habemos, hemos entendido) e per moltes vies som certificats que en aquexa ciutat deu venir gent darmes ab cominacio de fer dan en aquest Principat. E jatsie la venguda e menys la receptacio de aquella de leuger no cregam empero per nostre descarrech vos volem notificar. Significants vos que si per aqueixa ciutat la gent ere receptada nosaltres e aquest Principat ne hauriem lo sentiment ques mereix. Pregam vos per ço encarregam e exortam queus vullau acordar sou cathalans e quina nota carrech e dan vos starien preparats si a res qui fos contra lo dit Principat donaveu loch. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Nostre studi es tota via entendre en la conservacio tuicio e defensio de aquest Principat segons crehem largament e particular vos avise lo honorable compaher e sindich vostre mossen Johan Agullo. E per que havem sentiments gent darmes deu venir a la ciutat de Balaguer vos certificam scrivim als pahers e concell general de la dita ciutat una letra translat de la qual es interclus en la present per vostre avis e per ajudar vos ne en tot benefici que fer puxau en les cosas de que scrivim. Data en Barchinona a XXVI de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables y savis senyors los jurats e concell general de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Per home propri a nosaltres cuytadament trames per los honorables consols de Perpinya e encara per moltes altres vies som certificats que en la concordia feta entre la Majestat del Senyor Rey e lo Illustrissimo Rey de França seria convengut que lo dit Rey de França li fa valença contra cathalans de DC lançes e dos milia archers pagats fins en CCC mil scuts o franchs e lo Senyor Rey li met penyora per la dita quantitat los comdats de Rossello e de Cerdanya e que de present li haja liurar los castells e forçes que pora e los altres que lo Rey de França los se haja pendre. No resmenys per letres e altrament havem avis que lo dit Senyor Rey se prepare ab potencia entrar en aquest Principat e ques fan empres per alguns barons de Arago e de Valencia ab expresses promesses e ofertes que lo Senyor Rey los dona de bona guerra persones e bens de cathalans e les viles e terres e lochs a sacco les quals noves son axi doloroses e amargoses que mes dir nos pot per esser axi seduida la Majestat reyal per males e perverses persones no zelants la honor divina lo servey de la sua Altesa ne en la conservacio repos e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell. O cosa de grandissima admiracio o cosa de profundissima congoixa o passio o cosa de gran conturbacio en los enteniments o coratges dels cathalans car may fou vist Reys Darago ne comtes de Barchinona haver desemparats venuts o alienats sos vassalls ne dats a sacco (con lo que dan por saco los catalanes desde siglos ha) e de bona guerra. E volerse començar en los cathalans qui tant han ampliada la reyal corona e son fundament de la fidelitat e tants serveys han fets als lllustrissimos Reys de gloriosa memoria e assenyaladament al Senyor Rey benaventuradament regnant.
Es cosa de grandissima contristacio en respecte de voler esser axi tractats. Mas a Deu no placia consenten los cathalans a tals pacte e coses que son dites ne placia a Deu tal fahena sia solament scoltada. Car ells conservacio e no destruccio del stat reyal desigen ab observança de llur lleys e libertats (por qué se encuentra en todos estos textos leys, libertats, y ahora lleys, pero libertats, y no llibertats, para ahorrar tinta ya que son cathalans?). Tota altra senyoria abominen e sol lo pensar esser transportats tots o part en altra domini (del rey de Aragón al de Francia? Pero si ya fuistes francos o franceses en el pasado.) en alguna desesperacio los constitueix. E si per metrels spant a les coses demunt dites son en sola fama reduides aquells qui tal pensament han hagut cogitar los cathalans no esser de natura de les granotes (ranes; ranas; Kröte, Kröten en alemán, o godo) qui a pocha remor lançen en les profunditats de les aygues ne de lebres (buscad la canción occitana: ai vist lo lop, le rainard, la lebre) qui fugen per sols crits de infants cogitar deurien quals son los cathalans qual raho han dada de llurs persones e de lurs fets e actes e qual causa justissima prossegueixen a lahor de Deu servey de la Majestat reyal conservacio de les libertats repos e benefici e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell. Ferma sperança tenen los cathalans que ab la ajuda de Deu e de mossen Sant Jordi e de tots los benaventurats Sants e del glorios Carles ells conservaran per llur poder la corona e patrimoni reyal e aquells defendran fins a la mort ab la observança de les dites libertats. Ara poden veure e sentir vostres savieses senyors molt honorables ço que per altres letres vos havem scrit ço es a quina fi se tirave e tire per les coses de queus havem avisats. Notificant vos adonchs aquelles e la nostra voluntat e intencio inconmutables pregam exortam e incitam vostres coratges se scalfen en aquella naturalesa unitat ardiment e animositat que los cathalans han acustumat en lahor de nostre Senyor Deu defensio de les persones e bens de la reyal corona e de les libertats del dit Principat lo qual es hu dels precipuus membres de aquella. Certificants vos nosaltres per lo carrech que tenim no entenem fallir en les coses que prosseguim ne dubtarem exposar les persones e despendre los bens del General e nostres propris en obviar e defendre que res de aquest Principat sia a sacco donat venut empenyorat o alienat ne algu maltractat ne les libertats perdudes en tant gran deservici de la Majestat reyal e destruccio perpetual del dit Principat. E sia lo bon Jhesus proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXVI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Fue enviada copia de la que precede a todas las universidades y concejos del Principado, a las cuales, en casos análogos, se había también escrito.
El mismo día, los señores Diputados y Consejo recibieron las cartas que siguen.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte a ple informats e instruits de nosaltres explicaran a vostres molt grans reverencies N. M. e honorables providencies certes coses de nostra part. Placiaus dar los fe e creensa (suelen escribir creença, pero la ç, s como en forsa o força, ss como en dreçada dressada se pronuncian igual, Çaragoça, Saragossa, &c) com si per nosaltres eren explicades a vostres molt grans reverencies N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XXIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.

Al molt reverend egregis e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Apres hagui scrit vench hun correu que havia trames a Sent Feliu per que yo sabi que de la nau del Senyor Rey se treyen (se traien, traíen) les armes en portaven a Gerona fiu una letra als jurats della de part de vosaltres mossenyors que com jo (encontramos yo, jo en varios textos) hagues sabut que de aqueixa nau se traguessen moltes armes contral General e la ciutat de Barchinona que decontinent les deguessen detenir e no les leixassen traure ne portar si eren tretes e los dits jurats no han volgut res detenir si be en la letra yols dehia que per res no les leixassen moure si nons desijaven haver per enemichs e no eren tant poques que no fossen segons so informat mes de trenta carregues hon havia mes de quarante caxes de passadors moltes cuyrasses (corazas) moltes ballestes lançes largues e dardam moltes spinguardes bombardes e polvora prou. Tramet vos la letra dels jurats ab la present e no mes. De Hostalrich a XXV de maig any Mil CCCC sexanta dos. Lo portador vos informara del fet de Sant Feliu. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch.

Sigue la carta inclusa, a que la anterior se refiere.

Al molt magnifich mossenyer mossen Pere de Belloch loctinent de capita del Principat de Cathalunya.
Molt magnifich mossenyer. La present hora que son sis hores de mati per home propri vostre havem rebuda una vostra letra la sustancia de la qual es aquesta que armes no fossen ne ho permetessen de una nau segons en la dita vostra letra vos nos referim e es contengut. E es axi que responent molt magnifich mossenyor a vostra letra es veritat que gran temps ha que en lo port de aquesta vila ha una nau grossa appellada nau de Castella mar la qual dita nau es del Senyor Rey en la qual nau havia gran municio de armes per quant era anada armada e la Senyora Reyna ha trames aci lo sotzveguer de Gerona ab molts animals e ensembles de la dita Senyora qui sen portaven part de les dites armes axi com son bombardes colobrines polvora pavesos lançes cuyrasses e altres armes ço es ballesters e passadors e altres e apres ir demati fon aci tornat lo sotzveguer ja dit e per part de la dita Senyora Reyna qui sen ha fetes portar compreses algunes que vuy demati sen han portades totes les armes qui eren en la dita nau exceptat una bombarde la pus grossa qui hi ere e per quant la dita nau era del Senyor Rey e los oficials staven a peticio del dit Senyor Rey ells han liurades les dites armes sens sabuda nostra neus ben som empatxats axi com aquelles qui eren del dit Senyor Rey. E altres coses molt magnifich mossenyor no sich ha innovades. E sia molt magnifich mossenyor lo Sant Sperit guasda vostra. De Sant Feliu de Guixols a XXV de maig entre sis e set hores abans de mig jorn. - A vostra honor apparellats los jurats de Sant Feliu de Guixols.

Al molt reverend egregi e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Dissapte vos trameti hun correu a qui dihen Martorell ni per aqueix ni per altre no he haguda resposta e apres vos ne trameti ahir dos e no he cobrat res. Encara stich ab bascha que no sien presos. Per tant mossenyors he deliberat trametreus aquest e tants fins me trametau resposta car la necessitat ho aporta. Nosaltres som ab poques vitualles e tan poques que poch vos ho pensarieu per queus placia decontinent per terra hajam alguna quantitat de forment que los jurats de si laseguraran e axi mateix lo que devia venir per mar e mes avant quens trametau passadors e polvora de spinguardes e de bombarda. Den Verntallat es en Arropit fas fort aqui en hun pas ab bombardes e pallissada. Ades es ab cinch cents ades ab DCCC ades Mil ades CCCC que ara per lo sou se aplaguen e stan mes aplegat que no solien es veritat que si les remençes se cridaven crech jo perdria la mes part de la gent que vuy que es mercat de si hic havien venguts molts pagesos per saber que era jols he dit lo que ma paragut per contentar lo molt hi va que la cosa se faça que dihen que si es fet que tots volen morir ab nosaltres. Placiaus voler ho strenyer e no mes. De Hostalrich a XXV de maig. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e concell llur del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Certifich vostres grans reverencies com disapte prop passat que comptavem XXII del present rebi de la molt alta Senyora Reyna una letra closa data en Gerona a Xllll del dit mes ab dues crides dins aquella incluses manant a mi a pena de deu milia florins e privacio del ofici que aquelles ab veus de publica crida fes publicar. E aquells observas e fes tenir e observar. E per quant he prestat sagrament e homenatge en poder vostre de no exequtar algunes provisions sens consulta vostra consulte ab la present vostres reverencies de les dites coses a les quals tramet trellat de la dita letra e de les dites crides supplicant vos me vullau rescriure prest del que delliberareu e volreu que faça en les cosas dessus dites. E sia mossenyors la Sancta Trinitat continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors lo qui es prest a tota vostra ordinacio Guillem Cami (Comi en textos anteriores) veguer de Tortosa.

Siguen las cartas y pregones a que hace referencia la comunicación que antecede.

La Reyna tudriu etc.
Veguer dehim e manam vos quant pres stretament podem a pena de deu milia florins dor Darago e privacio del ofici a vos acomanat que en continent tota dilacio e consulta cessant façats ab veu de crida publicar per los lochs acustumats de vostra jurisdiccio les crides intercluses en la present les quals observeu e façau observar e tenir a tots los de la vostra jurisdiccio de la publicacio de les quals crides nos avisets (occitano) ab vostres letres per nostra deguda informacio. Dada en Gerona a XIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Ara hojats queus fa asaber la molt alta e molt Excellent Senyora la Reyna tudriu del Ilustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del Senyor Rey en Cathalunya etc. A tots e sengles comtes vezcomtes barons nobles vervessors cavallers e altres donzells e altres qualsevol tenints e possehints viles castells lochs jurisdiccions e terres per lo dit Senyor Rey en feu (en feudo) que com per conservacio e defencio de les persones de la dita Senyora Reyna e del dit lllustrissimo Primogenit pera repellir alguna invasio la qual alguns particulars no zelants la lahor de Deu e servey de la Majestat reyal segons seria veridicament informada voldrien attemptar haja necessaria la ajuda e servey de sos naturals e vassalls specialment de aquells qui tenen per lo demunt dit Senyor
viles castells lochs juridiccions e terres en feu. Per ço intima mana e notifica ab veu de la present publica crida a tots e sengles feudataris qui tinguen e posseesquen res en feu per lo dit Senyor que a XXV dies del present mes de maig sien ab la dita Senyora e al dit Illustrissimo Primogenit aquell servey que cascu de aquells per lo feu al dit Senyor Rey es tengut. En altra manera si algu en aço sera negligent e remis (remiso) ço que la dita Senyora no creu sera procehit contra ell axi com contra aquell qui havent e possehint en feu en tal cars e tan necessari fall a son Senyor. - La Reyna.

Ara ojats tot hom generalment de part de la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando princep e loctinent general del Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya etc. Que com en lo present Principat de Cathalunya per alguns particulars no zelants la lahor de Deu e lo servey de la Majestat reyal e be de la cosa publica del dit Principat se façen alguns moviments de gent darmes lo que no poch redunde en grandissimo deservey de la dita Majestat real e dan del dit Principat e la dita Illustrissima Senyora vulla propulsar defendre e no permetre que la exequcio de tals manaments vingue a efecte. Per tant ab veu de la present publica crida guia en la sua bona fe real tots e sengles comtes vescomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altres qualsevol persones de qualsevol ley stament o condicio sien simplement e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua qui vinguen realment e ab efecte servir la Majestat de la dita Illustrissima Senyora Reyna e del Ilustrissimo Senyor Princep per defensio e propulsacio dels dits moviments e per prohibicio de aquells lo qual guiatge dur tant e tan longament quant en servey los tals de la dita Majestat reyal seran e disposicio e manament de la sua Illustrissima Senyoria staran e quinze jorns apres que sera revocat la qual revocacio se haja a fer ab veu de crida publica en los lochs e vegueries hon lo present guiatge sera publicat. - La Reyna.

La Reyna tudriu etc.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs be amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Pervengut a noticia nostra com en la vila de Perpinya e comdats de Rossello e de Cerdanya sotz color de cert fictament e dolosa concebut avis sa Senyoria sembrada fama que la Majestat del dit Senyor Rey hauria feta liga o aliança ab lo Illustrissimo Rey de França daria sacors a la dita Majestat de DC lançes e dos milia archers pera quatre mesos e lo dit senyor Rey li hauria promes donar possessio dels dits comdats per lo dit Rey de França detenidora fins li fossen restituits los dits trecents milia scuts. E essent certa axi per los capitols de la dita liga per lo dit Senyor autenticament a nos tramesos com en altra manera que jatsia la dita liga sia stada fermada entre lo dit Senyor Rey e lo dit Rey de França aquella se ha en altra forma que per la dita fama es fingit e simulat e sens derogacio o detriment algu no solament dels dits Principat e comdats e poblats en aquells mas encara de tots los regnes e terres del dit Senyor havem scrit als amats e feels del dit Senyor e nostres los consols e concell de la vila de Perpinya per remoure aquelles de qualsevol sinistre pensament que per raho de la dita dolosa e ficta fama en ells pogues recaure sotz la forma en la copia dins la present interclusa contenguda. E perque pora esser que tal forma se fos stesa o stengues en aqueixa ciutat havem deliberat per ço trametreus la dita copia e encara copia dels dits capitols de la dita liga. La qual aximateix sera ab la present per ço que pervenint a hoyda de vosaltres tal fama a aquella no sia atribuida fe. Dada en Gerona a XXIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna etc.

La Reyna tudriu etc.
Consols e prohomens be amats e feels consellers de la Majestat del Senyor Rey e nostres. En aqueixa vila de Perpinya e comdats de Rossello o de Cerdanya se seria semblada fama segons hauriem entes sotz color de cert ficte e dolosament concebut avis que la Majestat del Senyor Rey hauria feta aliança ab lo Illustrissimo Rey de França contra aquest Principat de Cathalunya e que per aquesta raho lo dit Rey de França daria secors a la dita Majestat de DC lances e II mil archers pera quatre mesos e lo dit Senyor Rey li hauria promes donar per sessio de aqueix dits comdats per lo dit Rey de França detenidora fins que per lo dit Senyor li fossen restituits CCC mil scuts la qual cosa hauria aportat a vosaltres e els seus pobles de la dita vila no solament admiracio mes encara algun aterriment e desconfiança del dit Senyor. E perque no voldriem que ab aquesta tal illusio diabolica vosaltres e los dits pobles subdits e vassalls del dit Senyor Rey e nostres fossets constituhits en algun sinistre pensament ne recaygues en vosaltres algun desconort e descontentacio del dit Senyor la intencio del qual es stada e es ab molta clemencia e humanitat tractar a vosaltres e a tots sos pobles vos volem dir e avisar de la veritat com passa sens fictio. Veritat es donchs que la dita Majestat ha fermada aliança ab lo dit Illustrissimo Rey de França e aquell al qual lo dit Senyor Rey ha feta consemblant oferta li ha ofert valer contra qualsevulla reys potencies e persones segons que en los capitols de la concordia entre ells feta copia de la qual auctenticada per Nanthoni Noguares prothonotari del dit Senyor Rey vos havem ja tramesa per En Miquel de Luppia donzell porets pus larch haver vist. E creem certament que lo dit Rey de França observant la sua fe reyal e en altra manera no defalliria en valer e ajudar tota hora que necessari sera ne per lo dit Senyor ne sera emprat a la Majestat sua e per ferli la dita valença e ajuda no dubtara exposar les persones sua e de sos magnats e tota aquella potencia quey sera mester. E poria esser que lo dit Rey de França sentint los moviments quis fan de present (desde hace muchos meses estáis haciendo el gilipollas, lo que sois, vamos) en aquest Principat no sperada del dit Senyor Rey requesta per la honor sua se prepar a fer complir lo que ab la dita liga ha ofert al dit Senyor. Empero maravellam nos que en lo pensament de vosaltres puixa recaure o haja recaygut que lo dit Senyor per qualsevulla necessitat en que fos possat de tal joyell com son aqueix comdats e tant precipuu marlet de la sua corona se volgue desexir ne per via de empenyorament ne en altra manera transferir en altre Rey o potencia majorment que no ignora la dita Majestat ne nosaltres que per lo uniment de aqueixs comdats ab los altres seus regnes e terres e axi ab la reyal corona e jurament per raho de aço e en altra manera per lo dit Senyor prestat tal alienacio o empenyorament fer nos poria. Certament nos deu creure e axi ho podets haver per cert ço es que james lo dit Senyor a tanta derogacio e ignominia sua no daria loch car vertaderament ignominiosa cosa es a Rey Princep e Senyor que per diners ne valua del mon volgues alienar los marlets de la sua corona e tal majorment com aqueix es qui com fos alienat quant dan portaria al dit Senyor e aquest seu Principat lo qual ell sencerament ama e encara a tots sos regnes e terres vosaltres mateixs ho podets compendre. E per ço no dubtam afermar vos ab interposicio encara de jurament solemne que lo fet de la dita concordia o aliança no passa sino per la forma que dit havem e que del pacte o possessio de aqueixos comdats no solament no es stat contractat mes encara haguda mencio alguna en la dita concordia o aliança o en altra manera. E si a les fames o coses en lo passat durants aquests trantolls compostes ab persuasions e intencions no rectes mes per revocar de la vera amor que tenen vers lo dit Senyor los seus pobles e sostenir aquells en unitat se volra per vosaltres attendre axi com creem farets veurets clarament a quina fi tals fames e fictions se sembren e que axi com aquelles en lo passat han freturejat de veritat axi e molt mes ne fretureja aquesta e ja havem alguns sentiments quines persones e quals a sembrar aquesta diabolica fama se son dispostes e han donat causa per que donant fi a aquestes coses com siam certa vosaltres esser persones tals que sabrets la veritat de aço be compendre vos pregam e encarregam affectuosament que a tot conflicta fama e dolosament concebuda no vullats dar o atribuir fe segons que creem indubitadament farets ans vullats reposar e repellir del cap dels pobles la dita fama havent aquella per falsa e simulada com vertaderament es. E per tant totes aquestes coses en deguda consideracio vos dispongats e metats en obra fer coses que sien a honor de Deu servey del dit Senyor Rey e benefici e repos de la patria e apartar de vosaltres aquestes tumultuacions e vullats star reposats e ab ferma confiança que si james aqueixa vila e pobles de aquella e de tots aqueixos comdats son stats ben tractats per lo dit Senyor ne encara per los altres Reys passats de gloriosa memoria axi be e molt millor serets e seran tractats per lo dit Senyor e per nos e sobre aço vejats vosaltres quina forma de seguretat de nos en persona del dit Senyor volets que tota aquella vos donarem liberament encara que nostra persona hi fos necessaria e sobre nostra fe e paraula reyal que de present vos donam de aço porets star segurs. O Deus e quis pot persuadir ne metre en pensament que lo Senyor Rey qui fins aci ab molta humanitat ses hagut e per la defencio fama e honor de seus pobles no dubtaria mil vegades exposar la persona e stat seus vulla posar en perdicio e destruir aquells. Creem que nostre Senyor Deus qui es scrutador dels coratges e sab la verdadera e certa intencio del dit Senyor no permetra les penses dels seus pobles e vassalls se vullen axi alienar e desconfortar de aquell ans ab amor lo reebran e amaran axi be e millor que james han fet per molt que males penses vullen obrar. Dada en Gerona a XXIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - La Reyna.

Los señores Diputados mandaron despachar en este día la siguiente carta e instrucciones.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors e concell general de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Per lo honorable micer Johan Vello havem rebuda vostra letra e oida la creença en virtut de aquella explicada ab molta pertinencia nos ha solicitats de les coses de que haviem carrech. Venints a la resposta certificam vostres savieses nosaltres havem provehit en lo fet dels quatre homens afegits a la custodia del castell Demposta e el fet del bescuyt e de les bombardes e colobrines e ja navem scrit al diputat local. Quant es al fet de la casa de la Comanda de sent Johan deliberacio precedent es nostre parer attesa la concurrencia del temps e la sospita que se ha dels qui la tenen deu esser per vosaltres presa a mans de la ciutat e expellides les persones qui en la dita casa hi deuen esser meses persones fiables per custodia de aquella. En lo fet del capita que aqueixa ciutat demana deliberacio precedent som de parer si a vosaltres e aqueixa universitat plaura sia capita vostra e de aqueixa ciutat aquell lo dit honorable micer Johan Vello en nom vostre nos ha nomenat co es lo honorable frare Luis de Castellvi qui es home dispost e de molta experiencia en tals coses e actes com vuy concorren sens empero despeses del General. E si sera capita com dit es volem que puixa entrevenir en les inquisicions qui se han a fer contra los qui fan contre la capitulacio vos havem scrit e encara en pendre ensemps ab les persona o persones per aqueixa universitat elegidores totes e sengles persones qui com per causa e occasio de les dites inquisicions se hauran a pendre car nosaltres ab tenor de aquesta en cas que lo dit frare Luis sia capita com dit es la qual volem per son avis li sia mostrada cometem al dit frare Luis ensemps ab los altres dessus dits sobre les dites inquisicions e capcio de persones les veus nostres. Quant al fet de la gent demanada per lo dit micer Vello el present no veem esser expedient deminuir lo general exercit mas siau certs que en cas de necessitat aquest Principat no se oblidara fer lo degut. Totes les coses dessus dites deduhim a vostra noticia pregants e encarregants vos siau vigils e attents a la custodia e conservacio vostres e de aqueixa ciutat e encara del Principat. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Siguen las instrucciones.

En nom de nostre Senyor Deu e de la gloriosa Verge Madona Santa Maria e de mossen Sent Miquel e de mossen Sant Jordi e de tots los sants e santes de Paradis e del benaventurat Carles.
Instruccions per los molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya fetes al molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger per la gracia de Deu comte de Pallars
capita general del exercit del dit Principat fet per servici de la Majestat reyal conservacio repos e tranquillitat del dit Principat e de les libertats e cosa publica de aquell.
Primerament lo dit egregi capita ab lo dit exercit tirara la via de Empurda per los camins lochs e parts que li semblara lexant stablida ab tot compliment la vila de Hostalrich la qual vuy en dia sta en mans e poder del dit Principat en la manera que a ell sera vist. E fahent la dita via de Empurda diligentment se entremetra den Verntallat quis diu cap e principal de certs ajusts de gents lo qual ha mes e met lo dit Principat en molta conturbacio e si vist sera al dir egregi capita anar lla on sera lo dit Verntallat e donar sobre ell e lo dit ajust faça ho en la manera que li parra guardant tots temps ab molta providencia lestat seu e del dit exercit.
Item lo dit egregi capita donara tot orde tant com possible li sia en concordar avenir e metre en repos los senyors e o seniors dels pagesos de remença e altres ab los dits pagesos de les diferencies e altercacions qui entre ells son axi per causa o occasio de les remençes e mals usos com per servituts tasques censos e altres coses per manera tot bon repos sia procurat en lo dit Principat a lahor de nostre Senyor Deu servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la Senyora Reyna e Illustrissimo Primogenit tranquillitat e benavenir del dit Principat e de la cosa publica de aquell car per los dits respectes entre los altres es fet lo dit exercit e axi ho dira e manifestara lo dit egregi capita en totes parts on sia axi als dits senyors o seniors e als dits pagesos com a totes altres
persones que li sera be vist per que sia manifest que los dits diputats e concell entenen ab summa diligencia en procurar tot bon repos en lo dit Principat.
Item lo dit egregi capita ab gran studi e vigilancia entendra contra totes aquelles persones que han fet o faran contra la capitulacio per lo dit Senyor Rey atorgada e per la sua Altesa e lo dit Principat fermada e solemnament jurada la observacio e manteniment de la qual es a lahor de nostre Senyor Rey servey dels dits Senyors Rey Senyora Reyna e Illustre Primogenit conservacio repos e tranquillitat e benavenir del dit Principat e de les libertats e cosa publica de aquell.
Item lo dit egregi capita per tot son poder tindra en bona pau e confederacio les gents del dit exercit e fara fer la contenta a tot hom e no permetra que fassen injuries o dans a alguns que sien adherents e coajudants al benefici repos e bon stament del dit Principat.
E sera curos e solicit lo dit egregi capita de scriure sovint als dits diputats e concell avisant los de las coses que fara e de les noves que li occorreran e de totes coses que sien a conservacio e benefici del dit exercit e de la cosa publica del dit Principat.
E en virtut de sagrament e homenatge prestats per lo dit egregi capita als dits deputats e concell conve e promet a aquells com a representants lo dit Principat que ell se haura be e leyalment en totes coses dessus dites e ab gran diligencia governara lo dit exercit be e degudament a tota utilitat e honor del dit Principat. E que fara e complira ab efecte per son poder totes coses que li seran comeses e scrites per los dits diputats e concell. Scrita en Barchinona a XXVII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Bernat Çaportella.

El mismo día, los señores Diputados y Consejo recibieron la carta que sigue a continuación.

Als molt reverents egregis magnifichs e honorables senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis magnifichs e honorables senyors. Sobre alguns afers los quals son de molta importancia los quals en scrits seria larch de recitar trametem a vosaltres Nanthoni Ferran de aquesta vila largament informat dels dits afers dels quals ab vostres reverencies magnificencies e honorables savieses deu comunicar. Suplicants vos que en lo que per lo dit Anthoni Ferran sera sobre los dits afers dit e recitat sia per vosaltres dada fe e creença axi com si per nosaltres e concell de aquesta vila era dit e recitat e de voler procehir dar concell e ajuda en los dits afers e en lo que per lo dit Anthoni Ferran sera dit en tal manera que sia gloria e honor de nostre Senyor servey de la Majestat del Senyor Rey benefici e repos de la cosa publica del Principat de Cathalunya e indemnitat de aquesta vila e dels poblats en aquella. Oferintse tots temps aquesta vila star a la ordinacio de vostres reverencies magnificencies e honorables savieses. Lo dit Anthoni Ferran sen aporta instruccions en scrits dels dits afers los quals suplicam esser per vosaltres legides e vulla lo Sant Sperit illuminar los enteniments de vostres reverencies magnificencies e honorables savieses. Scrita en la vila dels Prats del Rey a XXIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Molt reverents egregis magnifichs e honorables senyors. - Los qui stan prests a la ordinacio de vostre concell los jurats prohomens e concell de la vila de Prats.

Los señores Diputados y Consejo mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Al molt noble e magnifich baro don Hugo de Cardona.
Molt noble e magnifich baro. Apart vos scrivim de les noves occorrents. Aquesta es solament per comendar vostra noblesa de la virtuosa sana e ferma intencio que com a vertader cathala haveu mostrades tenir e tenin segons som imformats en totes coses que han respecte a benefici del Principat conservacio de les libertats e cosa publica de aquell. Por ço notificam a vostra noblesa nosaltres haver firmissima voluntat e proposit en son cas e loch esser be recordants de vos e de vostre be obrar com aquell quen sou be merexedor. E si algunes coses per vostra noblesa podem fer som prests a tot lo possible. Dada en Barchinona a XXVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se escribió otra igual a la anterior, con la dirección respectiva, a mosen Francisco de Eril, señor de Anglesola.

Als honrats los prohomens de Rupia de Pubel de Foxa de Salra e altres de la vegueria e batlia de Gerona e a quiscuns dells.
Prohomens. Per tant com creem hi trobareu pler vos certificam havem concordats los senyors o seniors dels pagesos de remença ab los pagesos de aquest bisbat e de Osona e alguns de aqueix bisbat de Gerona sobre les diferencies que entre ells eren axi per les remençes e mals usos com per tasques censos e altres servituts e havem provehit que sie publicat a fi que si adheresquen tots aquells qui adherir se volran. E axi sera procurat bon repos en aquest Principat a lahor de nostre Senyor Deu servey de la reyal majestat e conservacio de les libertats. Per ço a suplicacio del portador de aquesta vos ne fem lo present avis encarregants vos siau voluntaris en lo repos del dit Principat axi com son stats los dessus dits. E no vullau creure totes fames qui stusiosament se sembren en aqueixes parts per metre divisio entre les gents vullau com a bons cathalans que les libertats sien servades car sens elles aquest Principat no pot star habitat. E hajau a cert que lo dit Principat qui treballa en conservar aquelles e en metre repos en ell sera be recordant daquells qui bona obra hauran feta els defendra de totes congoxes e dans quels volguessen esser fetes. Dada en Barchinona a XXVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell llur representans lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Encuéntrase aquí consignado, como, el mismo día, por mandato de los señores Diputados, se publicó en la ciudad de Barcelona, a son de trompetas, el siguiente pregón.

Ara ojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya en virtud de le comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias entrevenint en aço e consentinthi la ciutat de Barchinona. Que totes persones de qualsevol stament ley grau o condicio sien qui tinguen o sapien altres tenir e possehir axi per via de comanda empenyorament o alias alguns bens diners libres alberchs censals e altres rendes deutes cartes e altres coses qui sien den Luis Dolibes Jacme Bertran mercader Francesch Matella Gaspar Maymo notaris e Anthoni Bells argenter que aquells en continent dins tres dies hagen a denunciar e manifestar als honorables mossen Johan Torres canonge de Vich Bernat de Guimera donzell Johan Pellicer sindich de Villafrancha de Penedes e Anthoni Sans notari entreveninthi per la ciutat de Barchinona havents de aço plen poder dels dits diputats e concell llur. E si dins los dits tres dies aquells no denunciaran o manifestaran encorreguen en pena de D. lliures la qual pena encontinent sera exequtada sens alguna merce.

Als molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors los jurats e concell general de la ciutat de Çaragoça.
Molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors. Creem per letres e per moltes altres vies e formes vostres magnificencies e savieses seran stades plenament informades com per causa de la detencio feta per la Excellencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo de gloriosa recordacio don Karles fill primogenit seu aquest Principal en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda et alias insiste e treballa opportunament e ab gran pertinencia conforma usatges de Barchinona constitucions leys usos e pratiques de aquell tro a perfeta liberacio del dit Senyor Primogenit fahent e proseguint los actes de aquella per la innata fidelitat dels cathalans ab no poques ans grandissimes despeses treballs e perills a lahor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey e conservacio de la sua reyal posteritat la qual per son degut orde e prerogativa de grau devingues en la successio apres los benaventurats dies del dit Senyor Rey e encara per reintegracio manteniment e conservacio dels dits usatges constitucions leys usos e pratiques qui per causa de la dita capcio e extractio del dit benaventurat Primogenit feta fora lo dit Principat eran stats infringits lasos e prejudicats. E com feta per la Majestat del dit Senyor Rey per sa gran virtut e clemencia la dita liberacio fou per moltes vies e maneras sabut que alguns dels consellers e altres qui circa del dit Senyor Rey staven dehien e significaven la dita Majestat haver concebuda e retenguda alguna molestia e indignacio no solament a respecte del dit glorios Primogenit mes encara de aquest dit Principat. Per la qual raho e per attendre daqui avant entre la sua Excellencia e lo dit benaventurat Primogenit no
pogues a induccio de males persones incidir algun altre cars e no resmenys per constituir lo dit Principat en perpetual repos ordonar les coses de justicia e statuir les leys e libertats de aquell en ferma stabilitat e per altres bons respectes fou pensada la capitulacio per la sua Altesa per sa gran humanitat e virtut atorgada fermada e jurada en e ab la qual lo dit Senyor Rey ha comendats molt los cathalans com a fidelissimos de totes les coses dessus dites confessant aquelles esser degudament e pertinent fetes. Deuen mes avant haver sabut vostres savieses com apres que fou plasent a nostre Senyor Deu appellar al seu regne lo dit glorios Karles hora per hora inseguints la dita innata e intacta fidelitat e per observancia de la dita capitulacio per los embaxadors del dit Principat fou per part de aquell trames a suplicar molt humilment e devota la Altesa del dit Senyor Rey que per merce sua volgues trametre axi com de fet cotinuant la sua virtut e clemencia trames lo lllustrissimo don Ferrando primogenit ab la Serenissima Senyora Reyna la qual per la pocha edat del dit Illustre don Ferrando fou admesa com a tudriu sua en deguda e pertinent manera en lo regiment del dit Principat e dels comdats de Rossello e de Cerdanya. Creents nosaltres que aquest Principat representam tota via que observantse la dita capitulacio la qual a molta gracia benefici e utilitat del dit Principat es atorgada e les altres leys e libertats cathalanes ere religar e en maxima amor e devocio obligar e scalfar los coratges dels cathalans qui per guanyar tantes libertats a ells atorgades e dades per los lllustrissimos Reys e Comtes de Barchinona passats no han duptar exposar persones e bens en ampliar exalsar e conservar la sua reyal corona e fer molts altres innumerables serveys specialment al dit senyor Rey benaventuradament regnant quant en prejudici de la sua Altesa se treballava en fer jurar per Primogenit lo ne del Serenissimo de inmortal memoria Rey don Alfonso hoc e no essent lo dit Principat ingrat de tanta gracia obtenguda de la dita Majestat per les coses atorgades ab la capitulacio predita ultra les grandissimes despeses ja fetes ha donades CC Mil lliures barchinoneses. Totes aquestes coses a vostres magnificencies e savieses havem volgut sucintament rememorar per que puixen sentir e veure ab quanta fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha aquest Principat en totes les coses dessus dites e encara en les subseguents de les quals la dita Senyora Reyna seduida e mal concellada salva humil reverencia de la sua Altesa per persones no zelants lo servici del dit Senyor Rey e de la sua Altesa e del dit lllustre Primogenit e lo repos de aquest Principat nos ha volgut impingir assats carrech donant entendre a la sua Altesa nosaltres no haver potestat de fer les coses devall narrades. E per que a tot lo mon sien notories nostres actes e vist quant degudament e regulada havem provehit a les coses de que carrech nos vol esser impingit certificam vostres magnificencies e savieses que per manament de la dita Senyora Reyna mossen Johan de Copons cavaller sots color de paraules per ell segons ere afermat proferides de les quals precehia certa inquisicio fou pres en aquesta ciutat no contrestant fos plenament guiat lo que privilegis militars e altres de aquesta ciutat e encara leys del Principat no comporten e axi fon aportat e molt stretament custodit com si hagues comes lo major crim del mon. De continent nosaltres per observança de les leys cathalanes usos e pratiques de aquelles suplicam molt humilment la dita Senyora Reyna una e moltes vegades fos de merce sua e encara instam lo magnifich vicicanceller qui ha carrech de administrar justicia e los veladors de la causa al dit mossen Johan de Copons volguessen servar lo guiatge e tractar aquell com a cavaller juxta les dites leys usos e pratichas fahent li donar la demanda e publicar la enquesta segons ferse devia. Allo empero ne encara traurel de la preso demanant ho en gracia aquest Principat unque (nunque, nuncha, nunca) se pogue obtenir ans axi ha stat pres e apartat circa tres mesos en gran violacio e prejudici dels dits usatges privilegis constitucions usos e pratiques. E qui pus greu es constituit per malaltia en larticle de la mort no li ere permes intrar lo veure son fill per pensar ne visitacio de metges ne encara confessio les quals coses encara que fos en terra de infels negades no li foren. Atteses adonchs totes les dites coses nosaltres qui ja haviem per cert aquelles esser expressament contra la dita capitulacio de la qual som mantenidors e per virtut de aquella haviem citats los dits vicicanciller e zeladors no en derogacio o vilipendi de les regalies jurisdiccio e preheminencies reyals salva humil reverencia de la dita Senyora Reyna mas usants de aço que ab la dita capitulacio nos es atorgat e permes requerim lo honorable lavors regent la vagueria aquesta ciutat que tragues de la preso lo dit mossen Johan de Copons e axi fou fet jatsie la hora fos mes mort que viu. En apres a instancia de aquesta ciutat foren presos alguns dels devall nomenats delats de haver tractada ensemps ab altres la dampnatissima e nefandissima conspiracio tumult e sedicio devall scrites per la qual raho instant la dita ciutat ere iniciada e se continuave inquisicio entrevenint lo dit regent la vagueria de Barchinona contra los dessus dits. Los quals a la dita instancia eren stats emparats en la preso hoc no resmenys ere stat concellat e request per los honorables concellers e concell de la dita ciutat en virtut de privilegis per ell jurats que los dessus dits presoners tingues be custodits e per res nols deliures de la dita preso per los respectes demunt dits. Ell dit empero regent la vagueria infringint los dits e altres privilegis e no havent sguard al grandissimo perill en lo qual la cosa publica ere constituida per tant greus e temeraris crims e delictes de que ab gran vigilancia e attentament se inquirie a les deu hores de nit deliura los dessus dits de la preso e es cregut se feu per sola causa que la veritat fos ocultada de les dites coses axi detestables. Les quals de directo son contra la dita capitulacio. On com a nostra oyda pervingues la tal e tant notoria novitat feta per lo dit regent la vegueria qui de totes les dites coses ere plenament certificat havents per ferm no menys ell esser incidit en la contrafaccio de la dita capitulacio que los dits presoners deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat fem pendre e metre en la preso lo dit regent la vagueria no ab tumult de gent salva la dita humil reverencia de la Senyora Reyna ans pertinentment e deguda e en cars permes. Es stat plasent a nostre Senyor Deu qui no vol la cosa publica perescha que per proces e confesions propris dels dessus dits delats qui apres mirablement foren represes e encara de altres devall nomenats no violentes ans liberes ha constat e consta plenament e veridica ells e altres esser stats tractadors concelladors e coadjutors de la dita orrendissima conspiracio tumult o sedicio fahedores en aquesta ciutat ab intencio e proposit deliberats a efecte que la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey entras en aquest Principat ab potencia per força e que la Illustrissima Senyora Reyna a certa jornada cavalcas ab gent armada e prengues tots los quis diu venir contra sa voluntat e que lo vicicanciller stigues en la audiencia
acompanyat de gent armada. E com fos presa la gent aquella fos remesa al dit vicicanciller e de continent sentenciada a mort assenyalant moltes persones e de les principals de nostre concell et e del concell de la dita ciutat. E que la dita Senyora Reyna fes metre secretament molta gent armada a la casa de la Diputacio en la qual nosaltres convenim treballants per lo bo e tranquille stat de aquell e com lo concell fos aplegat que la sua Senyoria ab aquells prengues los que be li vingues e quen fes a sa voluntat totes les dites coses e altres moltes eren stades tractades e apuntades segons diu e mostra lo dit proces a fi que lo dit Senyor Rey ab potencia com dit es entras e que la dita capitulacio fos abolida aquesta ciutat fos supeditada e mudat lo regiment e daqui avant faes ço que plasent fos a sa Altesa per les quals coses tractades qui no son enormes ans enormissimas no cruels ans crudelissimas e de tanta ferocitat que contemplades en lo interior de la pensa meten spant a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut e potestat de la dita capitulacio et alias ha convengut per servici de la Majestat divina e del dit Senyor Rey salvacio de la sua cosa publica conservacio de les leys e libertats del dit Principat repos e tranquillitat de aquell no sens gran amaritud de cor exequtar axi com de fet havem exequtades les persones dels honorables mossen Francesch Pallares qui ere hu dels consellers daquesta ciutat mossen Pere dez Torrent hu de nostre consell als quals la custodia e conservacio de la cosa publica per llur porcio ere acomanada mossen Bertran Torro Johan de Mijavila ciutadans Marti Solçina mostaçaf e Jacme Perdigo qui eren stats dels principals tractadors e coadjutors de la dita sedicio e conspiracio. E exellats a XXX anys en Sardenya lo honorable Narnau Squerit ciutada Pere Comes e Anthoni Abello habitadors de aquesta ciutat. Cosa es stada a nosaltres molt greu e congoxosa en respecte dels dessus dits qui eren assenyalats en aquesta ciutat. E cosa no greu ne congoxosa en respecte de tanta destruccio extermini e desolacio qui de llur mal pensament e tracte provenir devien no solament en aquesta dita ciutat mas a tot lo dit Principat car no solament se tirave a mort de les dites persones mas a deslibertar perpetualment aquesta terra. La qual per sa sterilitat e magresa sens libertats habitada star no pot. Si pensau senyor de molta saviesa fer un tal moviment tumult e acte com ere tractat quin avalot paria e quantes morts de homens dones e infants e robaries se seguiren pus la cosa fos mesclada e les libertats de aquell destrouides no es coratge qui en gran dolor e adolciment constituit no seria. E per ço ragraciam a nostre Senyor Deu qui tals enormes pensaments e tractes ha permesos divulgar. Regraciam com los dessus dits ha permesos castigar. Regraciam com la cosa publica no ha permes periclitar. Regraciam com aquest Principat no ha permes deslibertar. E finalment regraciam tanta amor e gracia que als cathalans ha volgut manifestar. A les quals gracies obtenir som certs no eren suficients nostres merits mas havem plena creença hi ha suplit la sua infinida clemencia e bondat qui no ha permes la republica perescha per intercessio dels benaventurats sants specialment de aquell glorios Karles de sancta recordacio fill primogenit del dit Excelentissimo Senyor lo Senyor Rey per lo qual aquest Principat per sa innata e intacta fidelitat tantes coses ha fetes e en tantes perplexitats a congoixes es constituit. Si aquestes coses senyors de molta providencia part sien plasents e dignes de comport pensen vostres savieses pensen encara mes quals fan mes lo servey del Senyor Rey e nosaltres qui com a representants aquest Principat ab intervencio de la dita ciutat totes nostres forçes e studi metem en conservar la cosa publica del dit Senyor Rey e procurar repos en lo dit Principat e aquells qui ab tals pratiques com les damunt dites e altres ab fames vanes deshonestes e molt apartades e lunyades de la naturalesa dels cathalants treballen en destroir la dita cosa publica e les libertats de aquella de la qual lo Senyor Rey es cap e metre en conturbacio e congoixes lo dit Principat qui es hu dels precipuos membres de la reyal corona. Es mes avant veritat que per quant a alguns de nostre concell no semblave prou clar que la potestat de inquirir contra aquells qui fan contra la dita capitulacio fos atribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat de Barchinona foren tenguts diverses consells axi generals com particulars per esser be vista regoneguda e apuntada la dita capitulacio a la facultad en e ab aquella atorgada. E finalment fetes deça e della totes les rahons e encara particularment comunicat ab persones doctes e de sciencia en lo consell general nostre e de aquesta ciutat fou conclos e delliberat la dita facultat de inquirir esser atribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut de la dita capitulacio aquella al seny litteral entesa ne salva la dita humil reverencia de la Senyora Reyna fou votat per por ne temor segons appar en los quals quescu dels votants ha dades rahons e motius de aquells ans liberament segons es acustumat. E per ço salva la dita humil reverencia no es occupar la jurisdiccio e ofici de la dignitat reyal usar nosaltres com a representants lo dit Principat de les coses permeses e atorgades per lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia en e ab la dita capitulacio ne passar los limits de aquella. E los consellers e altres qui per llur poder nos volen impingir carrech segons demunt es dit de malissima e pessima intencio contra la cosa publica en gran desservici de la Majestat reyal e infriccio de la dita capitulacio scusar nos poden de que com a seductors e mals consellers et alias lo Principat haura plena recordança e nos oblidara ferhi satisfaccio deguda e permesa a lahor do nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey repos benefici e tranquillitat del dit Principat. Com certament cregam la Excellencia de la Senyora Reyna de molta providencia e saber dotada crrrech algu nuns donarie sino concellada e seduida sinistrament prava e dolosa per ells poch zelants lo honor e servici de la Majestat reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. Es mes avant veritat que stant encara la dita Senyora Reyna en aquesta ciutat fou fet cert moviment de pagesos dits de remença en les parts Dempurda fahents molts desordens contra llurs senyors e altres no solament en no voler pagar censos servituts e altres drets a que son tenguts ans encara insults resistencies e desobediencies molt desonestes. E per quant de la dita Senyora Reyna a suplicacio nostra fou manada letra e provisio havent que los dits pagesos pagassen e cessasen de tots ajusts e moviments illicits e aquella ells obtemperar no volgueren en gran neclecte de la dignitat reyal ans la vila de Santa Pau assetiaren e per alguns dies combateren volents la entrar e apres hostilment anaren a la vila de Besalu la qual los fon be defesa. Per ço nosaltres volents per nostre poder fer lo quins paria e par servici del dit Senyor Rey e ropos de aquest Principat fem deliberacio entreveninthi aquesta ciutat que fos feta gent a cavall e de peu per asistir que los manaments reginals fosen obtemperats e axi per nostra embaxada ho denunciam a la dita Senyora Reyna creents ferlin acceptissimo servey.
La qual ab ses acustumades humanissimas parales nos dix que sa Excellencia provehiria en reposar les dites coses per altres vies. En apres per la ciutat de Gerona e per la dita vila de Besalo e per los staments ecclesiastich e militar e altres del bisbat de Gerona axi ab missatgerias com ab letres fou feta gran instancia e requestes a nosaltres volguessem entendre en lo repos del dit Principat per tant com los fets dels dits pagesos augmentaven les quals coses per nosaltres a la dita Senyora Reyna denunciades la sua Altesa dellibera partir e de fet parti transferintse a la ciutat de Gerona per causa de les dites coses los dits empero pagesos induits e moguts per algunes persones continuants llurs ajusts e anadits mal a mals prengueren certs gentils homens e robaren cases e bens de aquells. E per ço nosaltres instats e requests com dit es delliberam traure e de fet traguem les banderes reyal e del General creents ferne assenyalat e accepte servey a la dita Senyora Reyna los quals apres pochs dies nos scrivi cessassem de exequtar nostres deliberacions com sa Excellencia hagues reposats e fets desajustar los dits pagesos no passaren empero molts dies gran clamor fou fet a nosaltres per quant los dits pagesos havien entrat lo castell de un cavaller e aquell molt vergonyosament pres ligat e (mal) tractat la muller qui prenys era afollada los infants despullats e tots sos bens desrobats e partits e fets molts altres detestables actes de gran temeritat ab expresions de moltes enormes e gravissimas paraulas proferides en gran vilipendi e gran neclecte de la dita Senyora Reyna e de la dignitat reyal per los quals actes axi illicits e enormes los quals per la anada de la dita Senyora Reyna no eren diminuits ans en molt major quantitat augmentats. Nosaltres no volents permetre quant en nosaltres sia que aquest Principat vingues en major comocio ans fos comprimida la audacia dels dits pagesos e de altres qui ab gran studi e maneres cauteloses treballen en metre divisions scandols e sedicions en aquell e fer contra la dita capitulacio en gran ofensa de la Majestat divina e del dit Senyor Rey e dan e perturbacio del bo e tranquille stat del dit Principat havem fet exercit de gent a cavall e de peu a efecte de servici de la corona reyal conservacio de les libertats e leys e repos del dit Principat. E axi Deu volent ho monstrara la experiencia no contrestant per alguns occupants se ofici diabolich sie stat dat entendre a la Senyora Reyna lo dit exercit esser stat fet per algun dan o cars faedor en les persones de la sua Excellencia e del lllustre Primogenit lo que tant fort nos agreuge que mes dir nos pot com tal pensament en nosaltres may sie recaygut ne recaura poria ans per defencio de llurs excellentissimes persones e conservacio de la reyal corona morir no dubtariem una e moltes vegades si possible ere continuants la dita innata e incorrupta fidelitat. No sia donchs meravella a alguns som impellits en traure banderes e lo dit exercit e altres delliberacions fer en virtut de la dita capitulacio et alias. Car covengut ha e cove axi ferse per obviar a les dites divisions sedicions e scandels e per procurar salut e repos en lo dit Principat e conservar aquell. Ne placia a Deu nosaltres hajam fetes o façam ne hajam en voluntat fer novitats e procehiments repugnants al domini e senyoria reyal com no sabriem per nostra innata e inviolada fidelitat. Mas volem e entenem tota via entendre en la conservacio del dit Principat e de la dita capitulacio e altres leys e libertats de aquell per tant cars preus de persones sanch e bens comprades creents tota via ferho a lahor de nostre Senyor Deu e servey del dit Senyor Rey. E axi ab la ajuda de Deu e de mossen sent Jordi e de tots los benaventurats sants e del glorios Karles sera comprobat. Ara que segons som certificats en la concordia feta entre la Majestat del dit Senyor Rey e lo lllustrissimo Rey de França seria convengut que lo dit Rey de França li fa valença contra cathalans de DC lançes e dos milia archers pagats seus en CCC mil scuts o franchs e lo Senyor Rey li met penyora per la dita quantitat los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son singulars e assenyalats membres del dit Principat e que de present lo dit Senyor Rey li haja liurar los castells e forçes que pora e los altres que lo dit Rey
de França los se haja pendre car en defendre lo reyal patrimoni e encara les persones e bens dels cathalans qui segons avisos que tenim per alguns son ja partits e dats a sacco conexera tot lo mon de quina unitat virtut ardiment e animositat usaran los cathalans en defendre les persones e bens e en no permetre que res del dit Principat sie venut empenyorat o alienat ne a sacco donat ans aquell defendran fins a la mort per llur dita innata e inviolada fidelitat abominants tota altra senyoria sino la acustumada que Deu
mantenga. E venra e sentira tot lo mon si les fames que en derogacio dels cathalans vanament son stades seminades seran corresponents als fets e efectes. Justissima causa proseguexen los cathalans e nostre Senyor Deu es e sera de llur part e ab la ajuda e endressa sua ells conservaran per llur poder la corona e patrimoni reyal e aquells defendran ab tota integritat no permetant perdre llurs leys e libertats sens les quals viure no desigen e aquesta intencio e firmissimo proposit tenim nosaltres com a representants lo dit Principat ab gran perseverança de aquesta ciutat e uniformitat de les universitats de aquell. Los sindichs de les quals continuament stan promptes e entrevenen en totes les coses ensemps ab nosaltres sens discrepancia alguna. Totes les coses damunt dites havem volgut representar a vostres magnificencies e savieses tant per esser de aquelles ab veritat certificades quant per descarrech nostre e si en lo scriure som stas perplixos pregam vos ho prengau ab bona paciencia car tractar alts e ponderosos actes e negocis no porta comoditat lo breu scriure majorment que per vulgars fames molts erros se son causats. E per quant los senyals ques senten es veen prometen moltes tribulacions congoixes e conturbacions les quals a vosaltres no deuen esser occultades per aquella amor e fraternal comunio que sempre es stada entre aquex regne e aquest Principat digna cosa nos (no ens; de nos: mos) ha paregut axi stesament vostres savieses esser certificades de totes les coses fins açi subseguides oferint nos (este nos, incluso con la gramática de Pompeyo Fabra, no pasa a “ens”, otra más de las burradas del químico Pompeyico) promptes a tot lo que sie honor e util de vostre e de aqueix regne. E sia la Sancta Trinitat en proteccio vostra e direccio dels negocis que prosseguim. Scrita en Barchinona a XXVIII de maig del any Mil CCCCLXII.
- M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats. - Als molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors los jurats e consell general de la ciutat de Çaragoça.
(Que quede claro: aquex regne : Aragón, Aragó, Arago en estos textos sin tildes, e aquest Principat).

Iguales a la carta que precede, se remitieron otras, con la dirección respectiva, a las municipalidades de todas las capitales correspondientes a cada uno de los reinos, provincias, islas y demás estados de la Corona de Aragón.