17 DE MARZO.

17 DE MARZO. 

Entre otras deliberaciones que se tuvieron en este día, acordóse escribir a la Reina, que estaba en Villafranca, para que disimulara la tardanza en enviarle los capítulos relativos a su Serenidad, en atención a la misma importancia del negocio que se había de resolver. Al propio tiempo se expidieron varias cartas y se recibieron las que siguen.

Als amats e feels nostres los diputats del General e consell representans lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend venerables nobles e magnifichs amats e feels nostres. Per altres letres vos havem scrit avisantvos com haviem delliberat partir ir dimecres e axi ho haguerem fet sino per la febra que assalta a la Illustre Infanta nostra molt cara e molt amada filia. E no contrastant huy de mati no la hagues lexada e fos tant singular festa deliberam partir huy apres dinar jatsia nostra absencia fes gran fretura al servey de la Majestat del Senyor Rey segons per ses letres haureu compres e stant en aquesta ferma deliberacio e proposit. E havent ja trames per pendre posades arriba per vosaltres trames en Johan Bruio lo qual nos dona una letra vostra de VII del present ab una post scrita de VIIII del dit mes. E aquella lesta e be considerada la qual comunicam a la dita Majestat fonch
causa de mes confortarnos en lo dit nostre proposit ab delliberacio de acelerar nostre cami per la molta sperança que vostra letra nos dona que de nostres treballs reexira servey gran a nostre Senyor Deu e no poch servici a la dita Majestat benefici gran a la Serenitat nostra e al lllustrissimo Princep pau quiete e repos a tots los seus regnes et signanter a aqueix Principat E perque de tot siau avisats stant per partir la dita Majestat hac hun correu de Sanguessa per lo qual li scrivien com eren anats a soccorrer lo castell o força de Lumbierre e com los era exit Charles Dartieda lo qual havia fet rebellar la dita vila per vedarlos lo dit soccors e com havien hagut afer ab ell e que quasi rot lo havien fet retraure dins aquella e que havien soccorregut la dita força en havien tret mossen Leon de Garro lexanthi lo fill Johan de Garro supplicant la prefata Majestat donas orde e provehis per manera que la dita vila se pogues cobrar ans que lo rey de Castella hi hagues trames gent per aspetjar la dita força e traure aquella de fora e metrela dins per forma que apres nos poria soccorrer lo dit castell. E perque la dita Majestat no ha en costum de ferse carrech ne vol dexarse perdre aquell regne axi pera si com per al dit Illustrissim Princep son fill e nostre ha delliberat de partir de miga nit amunt amprant particularment los homens de condicio estat de aquest regne e molta gent de peu e ab la ajuda de nostre Senyor Deu e ab la prudencia e animositat sua e ab la virtut e fidelitat dels dits aregonesos que tots lo seguiran se spera la dita Majestat recobrara la dita vila de Lumbierre. Pero no stam sens gran admiracio la sua Serenitat e nos que havent mes vosaltres en la capitulacio lo fet de Navarra e per lo semblant lo dit
lllustrissimo Princep havent trames a la sua Majestat per sos embaxadors los nobles e magnifichs consellers seus e nostres don Lop Ximenis visrey de Sicilia e Johan Ferrandiz de Heredia e Martin Dirurita sobre los dits afers e mes avant los de la cort de Arago fent a la dita Majestat la instancia mateixa que per la dita capitulacio vosaltres fahieu lo dit Charles Dartieda se sia mogut a fer la dita rebellio de la dita vila de Lumbierre la qual nons par redunde en honor del dit lllustrissimo Princep de aqueix Principat ne de aquest regne als quals per ell eren remeses aquests afers pero leixam a vostra discrecio lo juhi que de aço se fara nes pot fer de tot vos havem volgut avisar per que sapiau les coses com passen. E no ha cuydat fer poch dan lo dit negoci car hora fonch que la dita Majestat axi per lo desdeny quen havia pres com encara per la fretura que la absencia nostra fara a son servey deliberava que la persona nostra restas pero
essent certa que lo dit cas vos haura molt desplagut com axi ho vulla la raho segons vostra acostumada virtut e lo que en semblants coses vosaltres e los vostres passats haveu acostumat usant la dita Majestat de sa benignitat e clemencia no contrastant lo dessus dit persevera quens partissem ens mana que de totes coses vos avisassem de aci perque poguesseu provehir en tot lo que fos servey seu e benefici del dit IIlustrissimo Princep e donar orde que lo dit fet tornas a loch e que als no si seguis. E fent conclusio vos avisam com dema Deu volent partirem de açi fent la via de Balaguer e de alli prosseguirem nostre cami la via de Agualada lo pus prest que porem. Data en lo loch de Vila Maior a XIIII dies de març any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna. 

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per dues letres la una de set laltra de nou del present vos havem scrit la gran necessitat en la qual aquesta ciutat es constituida e posada per los grans carrechs e despeses que soste axi per lo que ordinariament ha a pagar com encara per causa de les despeses que fa e ha fet per la custodia de aquella e del castell axi de aquesta ciutat com del loch de Amposta lo qual indubitadament fora pres per en Franci Mas sino per la nostra bona custodia e diligencia e com no som en punt de poderho comportar ne sostenir e vos havem supplicat volguesseu provehir que les dites despeses fossen fetes e pagadas de peccunies del General e fos donat sou en aquesta ciutat per vostres reverencies a algun nombre de persones habitants en aquella per custodia de la ciutat axi com se dona a gents de altres parts e no havem cobrada resposta de vostres reverencies ne sabem sia stat provehit de que som molt admirats car veem esser molt necessari per lo sostenir de aquesta ciutat e per defensio de tot lo Principat majorment que lo poble de aquesta ciutat no pot pendre pacientment ni permetria que per gent stranya encara que sien del dit Principat los dits castells e forçes sien guardats e si per vosaltres mossenyors axi nos proveheix de tot cert aquesta ciutat haura a cessar de la dita custodia e despesa e restara la cosa en gran perill e sobre aço noy dubten vostres reverencies car la necessitat en la qual es aquesta ciutat es molta e nos força a lexarnos de les dites despeses de les quals coses nos pot seguir sino gran dan per quant som en la frontera de dos regnes e som certs dels preparatoris ques fan axi en regne de Valencia per lo mestre de Muntesa qui fa fornir sos castells e viles com en Arago que la junta hi es cridada e lo Senyor Rey dona sou a gent darmes e de dia en dia creixen los perills. Perque tornam a supplicar vostres reverencies no vullen oblidar ni dilatar de provehir les dites coses per lo be e profit de tot lo Principat. E perque dan algu non puxa seguir car si nvitats algunes se han a fer en ciutat de tot lo Principat se faran en aquesta ciutat per ço com es en frontera segons es dit. Mes encara supplicam vostres reverencies nos vullen rescriure e consellar lo que devem fer e com nos haurem si lo Senyor Rey venia en aquesta ciutat segons que per les letres dessus dites vos havem scrit. Placia a vostres reverencies de rescriurens breument de les dites coses car la necessitat dels dits fets es molta e no es cosa que mes la pugam comportar per les quals som prests fer tot lo quens sia possible e tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a Xllll de març del any Mil CCCCLXI.
- Mossenyors. Apres feta la present havem sabut com lo conestable de Navarra es entrat en Arago fins a Pedrola ab mil rocins e mil homens de peu e que en Çaragoça ses armada tota la gent e lo Senyor Rey es alli ab cinchcents rocins e mil homens de peu e que Çaragoça ha fets missatgers al dit conestable pregantlo que sen tornas e axi ho ha fet e quel Senyor Rey deu venir ab la dita gent a Fraga perque navisam vostres reverencies. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda de ...(XIIII si se refieren a la carta anterior) de març corrent a la qual vos responem que quant toqua en la guarda del castell de aqueixa ciutat a nosaltres seria gran carrech a despeses del General guardarlo ni pagarhi res a vosaltres de qui es lo major interes provehirhi segons millor vos sia vist fahedor. De la custodia del castell Damposta scrivim al nostre diputat local que per guardar aquell al present de la gent asoldadada e acordada per aquest Principat hi vage una conestablia ab En Pere Gil de Viloro menor de dies quils regescha e haja carrech de guardar lo dit castell ab la dita gent. De aço scrivim al diputat local quens informe de la gent que hi ha stat per guarda de aquell e quin temps a fi que hauda la informacio dell pugam provehir a la contenta de aquells segons la raho volra. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa et cetera.
Honorable senyer. Responent a una letra que los procuradors de aqueixa ciutat nos han feta sobre la guarda del castell Damposta havem deliberat que En Pere Gil de Viloro menor de dies vaje ab una conestablia de aqueixa gent qui es aqui asoldada de aquest Principat e lo castell sia acomenat al dit Pere Gil (no julivert). Perque encontinent feuhi anar la gent que millor vos semblara. E axi mateix scriviunos quina e quanta gent hi ha stada fins ara per guardar aquell e de quin temps perque hauda vostra informacio deliberarem e provehirem en la paga de aquells. E siau caut en lo que som avisats que de temps en temps han aminvada la gent en la dita guarda. Sapiaune de tot la veritat e prestament nos ne avisau. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables tots e sengles oficials reyals e altres als quals les presents pervendran e seran presentades e a quiscuns dells o a sos lochtinents los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Notificamvos ab les presents com nosaltres per lo benefici tranquillitat e repos del dit Principat entenents en tolre e levar totes e sengles diferencies bandositats e contencions que sien entre qualsevol persones dins lo dit Principat domiciliades e volents aquelles pacificar entre los altres havem fet venir a nos e nomenadament e expecifica guiar per lo honorable sotsveguer de Barchinona e regent a present la vegueria per absencia del honorable mossen Arnau Guillem Pastor regent la dita vegueria lo qual de aquestes coses ha special prorrogativa e poder lo honorable En Pere dez Bach donzell senyor de Rochabruna lo qual se diu a instancia del procurador fischal ere es diu gitat de pau e treua a fi que per miga sen se leven algunes de les dites diferencies en les quals es vist ell poder be obrar e lo entreveniment seu poderhi prestar molt benifici e fruyt. E encarregat per nosaltres va de present per algunes parts del dit Principat en les quals ab algunes persones ell ha a tractar sobre aço. Perque significantvosho ab la present vos requerim no façats ho prestets o fer e prestar permetats al dit Pere dez Bach impediment algu abans li presteu tota favor e ajuda en les dites coses. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita et cetera.
Egregi senyor e strenuu baro. Per certs sguarts que no curam explicar havem deliberat que En Jacme Amat fuster de la conestablia den Gaspar Çabater conestable dels fusters acordat en aqueix exercit sia per vos stapolat e sen puga aci venir. Perqueus pregam e encarregam molt stretament que li vullau donar licencia e ferhi certificacio del dia que per vos sera licenciat car ja havem aci seguretat de tornar lo sou del temps que no haura servit. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona et cetera.

Al honorable senyer En Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer. Dehim e manamvos que lo pus cautament que poreu requirau lo sotsballe de aqueixa ciutat que sobre les coses en lo memorial que va dins la present contengudes reba bona e verdadera informacio haventsi cautament e diligent e secreta e rebuda lans envieu de continent per persona segura e en aço no haja falla. Axi mateix volem que ab consell de vostre assessor insteu se faça justicia spetxada An Gabriel Ballester de Caules de Malavella (Caldes) qui era acordat en lo exercit de aquest Principat del que demane al sotsveguer de aqueixa ciutat per la preso en quel ha detengut e per los dans que li ha dats segons diu injustament. Dada en Barchinona a XVll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue a esta carta una nota, que fue inclusa en la misma, de las preguntas que se habían de hacer a varios para tomar información contra Bernardo Guillem de Altarriba, veguer y baile de Gerona, sobre haber intentado conmover a los pueblos y suscitar parcialidades en Gerona, haberse opuesto a la comisión encargada de la libertad del Príncipe, contrariando sus deliberaciones, y haber instado a los síndicos de los remensas al mismo fin.

Als molt honorables e savis senyors los gentils homens consols jurats e altres prohomens de la Vall Daran.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda de creença per Narnau de Domar e havem hoit tot lo que dir nos ha volgut de vostra part. A la qual vos responem que confiam tant de vosaltres qui sou tals que sempre provehireu en les coses necessaries a defensio e guarda de aqueixa terra a servey de la Majestat del Senyor Rey e honor de aquest Principat e descarrech vostre. E tota via haurem plaer de tots avisos quens fareu. E sia senyors molt honorables e savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVII de març del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e molt magnifich mossenyer lo visrey del regne de Sicilia.
Molt noble e molt magnifich mossenyer. Sobre alguns afers concernents laor e servey de la divinal Majestat honor servey e exaltacio de la reyal corona del Serenissim vostre e nostre Rey e Senyor e benifici tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de aquella son per nosaltres tramesos en aqueix regne lo magnifich mossen Franci Pallares ciutada de Barchinona e micer Pere Clariana doctor en leys exhibidors dels presents informats per nosaltres stesament dels dits afers segons a vostra noblesa e magnificencia explicaran a les quals placia donarlos plena fe e crença en tot ço que per part nostra per ells vos sera explicat axi com si per nosaltres dit era e circa los dits negocis fer e obrar com de la noblesa e magnificencia vostra fermament se creu. La Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich mossenyer vos tinga en proteccio sua. E rescriviunos ab tota confiança tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Iguales a la carta que precede, se enviaron otras al maestro Justiciero de Sicilia, al governador de la cámara de la reina de Sicilia, al virey de Cerdeña y al gobernador del propio reino.

Als molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors los senador e jurats de la fidelissima ciutat de Çaragoça.
Molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors.
Sobre alguns afers concernents laor e servey de la divinal Majestat e honor servey e exaltacio de la reyal corona del lllustrissim vostre e nostre Rey e Senyor e benefici tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de aquella son per nosaltres tramesos en aqueix regne los magnifichs mossen Franci Pallares ciutada de Barchinona e micer Pere de Clariana doctor en leys exhibidors de les presents informats per nosaltres stensament dels dits afers segons a vostres nobleses e magnificencies explicaran. A les quals donarlos plena fe e creença en tot ço que per nostra part per ells vos sera explicat axi com si per nosaltres dit era e circa los dits negocis fer e obrar com de la integerrima fidelitat constancia e virtut vostra envers la dita corona reyal amor benvolença e fraternal companyia de aqueix regne envers aquest Principat qui a vosaltres es en la mateixa amor e afeccio indubitadament se spera. La Sancta Trinitat molt nobles magnifichs e de gran saviesa senyors haja e tenga en sa proteccio les nobleses magnificencies e savieses
vostres les quals a nosaltres ab tota confiança scriuen tot ço quels placia. Dada en Barchinona a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Bajo la misma forma se escribió también al senador y jurados de Palermo, al capitán senador y jurados de Catania, a los de Trápani, y al estrátego senador y jurados de Mesina.
El mismo día se enviaron a los embajadores las siguientes instrucciones.

Instruccions per part dels reverends e molt magnifics diputats del General del Principat de Cathalunya e consell lur en virtut de la comissio de la cort general del dit Principat elegit et cetera fetes als molt honorables mossen Franci Palleres e micer Pere de Clariana embaxadors per los dits diputats e consell elegits per anar a les illes y regnes de Sicilia e de Cerdenya de tot ço que los dits embaxadors de part dels dits diputats e consell diran e explicaran als reverends egregis nobles magnifichs e honorables visrey gobernadors prelats comtes barons homens de stat e condicio capitans universitats consells e staments de les dites illes e regnes e als poblats en aquells.
Primo. Los dit embaxadors axi prest com a Deu plaura sien arribats en les dites illes o qualsevol de elles hon primer arribar los esdetvinga donaran lurs letres de creença a aquells a qui seran dirigides. E si trobaran consells dels dits regnes congregats sino veuran e demanaran si bonament prest congregarse porien. E hon congregar nos poguessen explicaran als consells de les principals comunitats dels dits regnes fahent hi applicar los barons e altres persones de condicio que haver se puguen e en les quals congregacions los dits embaxadors explicaran lur embaxada. E a les altres persones de condicio que no seran en los dits consells e congregacions comunicaran aquella sots la forma o efecte seguent.
Es a saber que vengut lo Illustrissim senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera en las parts de Cathalunya per ordinacio e manament de la reyal Majestat lo dit Illustre Primogenit feu e dona a la dita reyal Majestat lo rebe e accepta en sa paternal gracia e li feu e atorga ample remissio de totes coses fetes e seguides en temps passat e fins en aquella hora. E axi entre los dits Senyors pare e fill fonch feta reconciliacio unitat e concordia de la qual lo Principat de Cathalunya e tots los regnes e dominis de la reyal corona havien haguda inmensa exaltacio e leticia e ne havien referides devotes gracies al Altissim Deu. La qual unitat e concordia fetes e aquelles durant per alguns dies se es subseguit que la Majestat reyal partint de la ciutat de Barchinona hon ensemps ab lo dit lllustre fill seu havia stat per algun temps es venguda a la ciutat de Leyda e deliberat aqui congregar e celebrar cort general a tots los del Principat de Cathalunya e celebrantse la dita cort la dita Majestat reyal per letres sues trames demanar lo dit Illustre Primogenit fill seu qui era romas e residia en la ciutat de Barchinona lo qual axi demenat venint a la dita Majestat reyal ab la qual fonch en la dita ciutat de Leyda a dos del mes de deembre passat fonch per aquella pres e detengut e aquell dete encara. De la qual detencio tots los poblats en lo dit Principat incitats e moguts per la innata fidelifat devocio e amor qui en ells es a la reyal corona han haguda subirana contristacio e dolor. E per quant lo dit lllustrissimo Senyor Rey decontinent prorroga la cort significant anar en lo reyalme de Arago axi com de fet ana portantsen lo dit Illustre Primogenit. Los diputats del dit Principat haguda sobre aço comissio de la dita cort general e en virtut de aquella convocat gran consell dels staments del dit Principat deliberaren fer solemna embaxada de XV persones prelats barons cavallers ciutadans burgesos dels mes insignes del dit Principat e per semblant fonch feta embaxada per la ciutat de Barchinona e per altres universitats e comunitats del dit Principat dels quals son stades trameses a la dita Majestat reyal per devotament aquella supplicar per liberacio de la persona del dit lllustre Primogenit e com per molts dies los dits embaxadors sien stats ab la dita Majestat reyal continuant les supplicacions dessus dites e aquelles no sien stades exaudides plorants e lamentants los animos dels cathalans per la dita fidelitat qui en ells es a la reyal corona e en totes coses concernents lo honor e gloria de aquella e per los dits sguarts desigants sumament la liberacio del dit Primogenit deliberaren creixer la dita embaxada de XXXXV assenyalades persones les quals son stades trameses e agregades a les XV primer eletes e axi son stades sexanta per part del dit Principat ultra les altres embaxades dessus dites los quals per molts dies son stades ab la dita Majestat reyal supplicants prostats en terra davant la dita Majestat e demanants gracia de la liberacio del dit Illustre Primogenit. Les quals supplicacions tant eficacissimament e devota per gracia demanades no son stades admeses per la dita Majestat reyal abans aquelles denegades ha convengut als cathalans per retre lur deute degut de fidelitat instar e prosseguir per miga dels dits lurs embaxadors liberacio del dit Primogenit per via de justicia la qual han deduhida e fundada per moltes e diverses rahons signantment en la remissio feta per la dita Majestat reyal al dit Illustre Primogenit apres la qual no apar ni consta de algun seu delicte. Item en la venguda feta per lo dit Primogenit a la dita cort de Leyda a la qual totes les persones qui son de la cort a aquella vinents son hagudes per guiades e segurades e de tal guiatge e segurament se pot alegrar lo dit Senyor Primogenit com una persona del stament militar e la mes principal de aquell. Item mes per les privades letres ab les quals ultra la congregacio de la cort era stat demanat e vocat lo dit Senyor Primogenit. Item encara per quant en la hora de la dita detencio o poch abans la Majestat reyal li havia donada la ma e besar de boqua ab tota demostracio de amor. Les quals coses totes e quiscuna de aquelles per leys e constitucions de aquest Principat guien e asseguren qualsevol persona envers la qual sien fetes e hon lo contrari se faça es derogat a les dites leys e constitucions en gran prejudici de la cosa publica de aquest Principat. Item es encara constitucio e ley en lo dit Principat de Cathalunya que alguna persona presa o detenguda en lo dit Principat per la Majestat reyal o oficials seus no pot esser treta fora lo dit Principat abans de esser jutgada en aquell e dins la vegueria hon sera presa. Hon com lo dit Senyor Primogenit sobre los dits guiatges e seguraments sia stat pres dins la vegueria de Leyda que es dins lo dit Principat e en apres la dita Majestat reyal lo haje tret
de aquell e portat en lo dit regne de Arago los cathalans fundants la justicia del dit Senyor Primogenit o del dit Principat en força e virtut de les constitucions e leys dessus allegades han per miga dels dits lurs sexanta embaxadors ab molta humilitat e submissio qual de bons e feels vassalls se pertany aquesta justicia davant la dita reyal Majestat ab molta instancia supplicada instada e demanada en la qual peticio de justicia son stats axi poch exaudits com en la primera de gracia de que los dits cathalans destituhits e frustrats de tota sperança de gracia e justicia obtenir en lo conspecte de la reyal Majestat de tant honesta justa e santa peticio son stats en molta anxietat e congoixa e finalment vist que deute de fidelitat los strenyia en prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit com aquell al qual apres los dies de la Majestat reyal per drets divinals e humanals e leys del dit Principat pertany e es deguda la successio en tots los regnes e dominis de la reyal corona e tots los subdits vassalls de aquella li son tenguts de la fidelitat dessus dita. E vista la inocencia e bon dret del dit Senyor Primogenit sobre algunes culpes que li eren imposades car per noticia del proces de aquest fet ha constat aquelles no esser la subsistencia alguna abans lo dit Senyor Primogenit esser inmune de tota culpa. Vist que la Majestat reyal esta obtesa de perversos inichs consellers que no tements la correccio divinal e poch attenents a la honor de la reyal Majestat volrien fer perdre la persona del dit Senyor Primogenit e levarli la dita successio a ell deguda per obra dels quals malvats consellers la persona del dit Senyor Primogenit es stada detenguda e la liberacio de aquell es perturbada en ofensa de Deu Omnipotent e derogacio del nom honor e fama de la reyal Majestat e prejudici e dan del dit Principat de Cathalunya e de tots los regnes e dominis de la reyal corona. Per tant los dits cathalans stimulats per deute de la dita fidelitat a la qual los fora vist fallir si en aço no satisfesen a tota laor e servey de Deu Omnipotent e honor de la dita reyal corona e per gloria e exaltacio de aquella han deliberat ab ma poderosa e fort insurgir contra los dits malvats consellers e aquells delir e a prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit contra qualsevol persones aquella perturbants salva tots temps la persona de la reyal Majestat e tota reverencia e submissio e honor a aquella deguda e deliberadament han proposat no desistir en la prosecucio de
aquest negoci fins a la fi optada. Lo qual negoci jatsia es de gran arduitat e requira grandissimes despeses per quant se ha proseguir fora lo dit Principat pero los dits cathalans confien e speren en nostre Senyor Deu en ma del qual es la potestat de totes coses que vista la lur recta e santa intencio los sera protector e ajudador e que la sua gracia migançant pervendran a la desijada fi de lur gloriosa empresa en la qual creen que los rignicoles dels dits regnes de Arago e de Valencia per los mateixs sguarts que dessus no falliran lur deute retre per la qual empresa los dits embaxadors poran dir e explicar com per part del dit Principat es fet un poderos exercit de gent de cavall e de peu trames lo dit exercit en lo dit regne de Arago en virtut de proces degudament fet que vulgarment entre los cathalans se diu de so metent del qual proces es president lo veguer de Barchinona en nom del Senyor Rey e sots presidencia del dit veguer ab la
bandera reyal e del dit Principat lo dit exercit es dirigit contra lo castell força o poder hon lo dit Senyor Primogenit sia detengut a deliurar la persona de aquell e salva la reyal Majestat a ofendre totes persones qui volran perturbar la liberacio del dit Senyor Primogenit.
Les quals coses totes dessus dites los dits embaxadors diran e explicaran als dits reverends egregi nobles e magnifichs visrey gobernadors prelats comtes barons cavallers homens de condicio e universitats e consells dels dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e per dir e explicar aquelles a lurs reverencies e magnificencies diran esser tramesos per los dits diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya los quals volen aquestes coses a les dites reverencies e magnificencies esser notes com es pertinent ells a saber per lur consolacio que los cathalans fan lur dever en dit negoci axi com los dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e los regnicoles de aquells farien indubitadament si tal cas en los dits regnes se seguia de que als cathalans per la amor e benvolença que han als dits regnes seria plaer e consolacio molta. E perque sapien e senten los dits regnes e regnicoles de aquells per quals deutes e sguards los dits cathalans prossegueixen lo dit negoci e han fet e fan lo que dessus conte. E que si alguna fama contraria de aquesta veritat a les reverencies e magnificencies dessus dites pervenia que no vullen donar fe ne alguna creença en aquella car en lo animo dels cathalans james no fonch ne ara es alre que la integerrima e incorrupta fidelitat a la corona reyal e per aquella han exposats e exposaran tots temps lurs persones e bens e per deute de aquella com dit os son impellits destrets e forçats a la prosecucio del dit negoci.
E mes diran e explicaran los dits embaxadors com lo dit Principat per retre en tot e per tot son deute de fidelitat a la corona reyal e per guardar e defendre los regnes e dominis de la dita reyal corona si per ventura alguna enemiga potencia per alguna sinistra opinio attemptava en aquells insurgir o dampnificar ha assitiades XXIIII galees a la obra e expedicio de les quals si enten ab molta celeritat e en lo mig de continent ne seran lançades en mar quatre qui seran armades molt prest les quals quatre de continent e les altres XXIIII apres seran en tota custodia e auxili del dit Principat e de les dites illes e regnes de Sicilia e de Cerdenya e de les altres illes regnes e dominis de la dita reyal corona e a ofensio e extermini de qualsevol potencia qui contra les dites illes regnes e dominis e lo bon stament de aquelles volgues donar dan molestia o perturbacio alguna.
Les quals coses axi deduides e explicades per los dits embaxadors als dits visrey governadors prelats comtes barons homens de condicio universitats e consells dels dits regnes de Sicilia e de Cerdenya e mes dit e explicat a ells per los dits embaxadors que jatsia dells no crega altre que tota constancia sinceritat e virtut encara pero pregaran exhortaran e requerran aquells quant mes afectuosament poran que tots temps a la bona e sancera devocio e fidelitat de la dita corona reyal e vullen esser unanimes e conformes ab los dits cathalans e ab lo dit Principat com fins açi quiscuns loablament e virtuosa fet han. E vullen esser e perseverar tots temps en aquella amor benvolença e fraternal companyia que entre los dits regnes e poblats en aquells e lo dit Principat fins açi es stada. Car los dits cathalans son e seran a la dita amor benvolença e fraternitat tots temps voluntaris e dispost e facien per los dits regnes e poblats en aquells tot quant los fos possible com ferien per si mateixs. E axi ho veuran e coneixeran per obra en tot cas e loch opportu. La qual amor benvolença e fraternal companyia sera tots temps a servici de Deu Omnipotent e a exaltacio gloria e honor de la reyal corona e benefici comu dels dits regnes e Principat e en prostracio e atterrament de aquelles potencies qui son invidioses de la reyal corona e del bon stament e prosperitat dels regnes e Principat dessus dits.
En les quals coses totes dessus dites los dits embaxadors usaran e applicaran aquelles paraules e persuasions que coneixeran esser mes pertinents utils e fructuoses a confirmar e corroborar la devocio e fidelitat dels dits regnes a la dita reyal corona e la benvolença amor e fraternal companyia dels dits regnes ab lo dit Principat segons la gran saviessa dels dits honorables embaxadors aço veura e coneixera. E donat compliment a les dites coses e hagudes bones respostes dels dits regnes e gents de aquells quals de aquella se spera los dits honorables embaxadors referintlos multiplicades gracies per la sinceritat de la fidelitat lur e de la bona voluntat e amor se agraciaran dells en la partida tots temps oferintlos per part del dit Principat tota amor e fraternal companyia. E axi los dits embaxadors curaran de lur presta tornada per manera que Deu donant puixen esser tornats en Cathalunya dins lo termini que prefigit los es.
Data Barchinone XVllI die mensis febrer anno M.CCCC sexagesimo primo.
Item com apres les coses dessus dites abans empero de la partida dels dits embaxadors se hajen subseguides moltes altres coses en lo dit negoci los dits embaxadors narraran e explicaran la successio de aquelles sots la forma seguent.
Es a saber que partint lo dit exercit de gent de cavall e de peu feta e assoldada per lo dit Principat per liberacio del dit Senyor Primogenit e per les altres rahons dessus dites e anant lo dit exercit vers la via de Fraga qui es loch del regne de Arago en lo castell de la qual vila lo dit Senyor Primogenit era detengut abans que lo dit exercit no fonch lla plegat lo dit Senyor Primogenit fonch tret del dit castell e portat per alguns altres castells e lochs del dit regne de Arago e com apres lo dit exercit fos pervengut a la dita vila de Fraga e hagues haguda aquella e lo castell a ses mans per poder de aquella com una clau del dit regne de Arago discorrer e anar per tot lo dit regne a hon se vulla que lo dit Senyor Primogenit fos detengut e en apres lo dit Senyor Primogenit fonch tret de tot lo dit regne e portat e encastellat dins lo dit castell de Morella qui es en lo regne de Valencia
castell molt fort e inexpugnable quant que en aquell no fos alguna facultat de poderse la dita liberacio obtenir la qual dificultad no contrastant los cathalans perseverants en lur virtuosa empresa e volents aquella de tot en tot a efecte deduir ja dirigien lo dit exercit envers lo dit castell e aço ab ma molt poderosa de gent bellicosa e molt fornida de bombardes scalles artelleries e altres municions per aquell debellar e intrar per la liberacio dessus dita.
(Tontolabas! Si pasaban hambre en la zona de Leyda, por eso robaban ganado y otras vituallas, como está dicho en letras o cartas anteriores, la que les esperaba en Los Ports de Morella y junto a las murallas).
E com sobre aço se fessen grans preparatoris la fama dels quals molt se estenia essent en aquells dies lo Senyor Rey ab la Senyora Reyna en la ciutat de Çaragoaa plague a la dita Senyora Reyna per la honor del Senyor Rey e sua e per lo benifici e repos del dit Principat de Cathalunya e encara dels regnes de Arago e de Valencia que la dita liberacio del dit Senyor Primogenit desijaven e per aquella mostraven lur deute retre supplicar la Majestat reyal de part sua e del dit Principat per liberacio del dit Senyor Primogenit a supplicacio de la qual lo jorn XXV del mes de febrer prop passat fonch e es stada per lo dit Senyor Rey atorgada e axi la dita Senyora Reyna parti decontinent anant la via del dit castell de Morella del qual castell per la dita gracia atorgada per lo dit Senyor Rey ha tret lo dit Senyor Primogenit e aquell ha menat e jaquit ab tota libertat dins lo dit Principat de Cathalunya per la liberacio del qual es stada summa exultacio e alegria en tot lo dit Principat de Cathalunya e axi prosperament e ab celebracio de gran festa jocunditat e leticia (como la actual reina de los catalanes, Leticia o Letizia Ortiz Rocasolano, esposa de Felipe VI, de la casa borbón o de los borbones, Bourbon) lo dit Senyor Primogenit es pervengut a la ciutat de Barchinona en la qual es de preset e aqui per los dits diputats e consell se tracten totes coses a honor de la reyal Majestat e bona unitat e concordia de aquella e del dit Senyor Primogenit e benifici e repos del dit Principat e dels altres regnes e dominis de la reyal corona e a les quals Deu migançant pervenir se spera continuantse tota vegada la deguda instancia ques fa es fera contra los malvats consellers de la Majestat reyal qui en la preso e detencio del dit Senyor Primogenit han assentit e consellat e han fet e obrat contra la cosa publica (república, reipublice, res publica, rem publica) del dit Principat e en dan e detriment de aquella dels quals consellers ne son alguna e molts ja presos e de aquells e altres Deu volent se fera tal castich que redundera a servici de Deu Omnipotent e de la dita reyal Majestat e benifici e repos de tots los regnes e dominis de la reyal corona hoc e a pena e castich de tals culpables e a terror e exemple dels altres. E si lo primer cas de la detencio del dit Senyor Primogenit e del preparatori per lo seu de liurament los dits cathalans han desijat esser not e cert als dits regnes de Sicilia e Cerdenya e regnicoles de aquells molt mes desigen esserlos nota la liberacio del dit Senyor Primogenit e altres coses apres subseguides e que hajen bona sperança de les sdevenidores que Deu migençant se compondran a tot servey e honor de la reyal Majestat e del dit Senyor Primogenit e benefici tranquillitat e repos de tots los regnes e dominis de la reyal corona e a exaltacio de aquella les quals coses creen los cathalans que redundaran als dits regnes de Sicilia e Cerdenya e regnicoles de aquells en major consolacio e alegria en la qual longament Deus los conserve.
Expedita die XVI marcii anno millesimo CCCC sexagesimo primo. - A. P. abat de Montserrat.

20 DE MAYO.

20 DE MAYO.

Se hicieron varias proposiciones, pasando a tomarse deliberación, apesar de haber alguna discordancia de pareceres, conforme al voto emitido por el conde de Pallars, quien manifestó que aquellas fuesen remitidas a las nueve personas encargadas del asunto de las banderas; y al propio tiempo se elijieron varios representantes de la Diputación y de la ciudad para despachar a los embajadores del estamento militar y ciudad de Gerona, y dar cuenta de este negocio.
Siguen los asuntos que se indicaron como proposiciones.

Lo cap de la gent darmes Dempurda que offer lo vezcomte de Rochaberti que pendra sou ell e altres cavallers e jentils homens.
Lo fet del socors que demana la Seu Durgell.
Lo fet dels vassalls del comte de Modica poblats al Maresma.
Lo fet del home trames per Cervera sobre les crides fetes per la Senyora Reyna.
Lo fet de la comissio fahedora a les universitats de Cathalunya a inquirir contra los qui han fet e fan contra la capitulacio.
Lo fet de les instruccions fahedores al egregi comte de Pallars capita.
Item lo que demane lo sindich de Manresa sobre la entrada de la Senyora Reyna.

El mismo día, mandaron escribir los señores Diputados las siguientes cartas.

Al molt noble e gran baro don Johan senyor Dixar.
Molt noble e gran baro. Poch ha vos havem scrit largament de totes les coses que fins a les hores havien occorregut. Apres es arribat lo vostre home per lo qual en virtut de la letra de creença som certificats de les vistes del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey ab lo lllustrissim Rey de França e de les aliances entre ells fetes e de les diferencies qui son en aqueix regne e encara de la bona afeccio e voluntat que vostra noblesa com a cathala (que no lo es) ha vers aquest Principat e de les vostres bones ofertes a les quals coses responem regraciants vos los dits avisos ofertes e voluntat significants vos nosaltres e aquest Principat haver vers vos no menys voluntat e en son cas per vos fariem totes coses possibles segons ja vos havem scrit. Daqui avant perque vejau lo efecte de nostra intencio notificam a vostra gran noblesa que si volreu venir aci o trametre gent a cavall fins en cinquanta rocins utils nosaltres donarem lo sou acustumat a nostros cathalans pregants e encarregants vos nos vullau ab vostres letres avisar de tot lo queus parra sia necessari avis e encara star atent e vigil en totes coses qui sien a tuicio vostra e de aquest Principat. E sia molt noble e gran baro la Sancta Trinitat proteccio vostra. Scrita en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats los consols e prohomens de la vila de Mer.
Prohomens. Per En Jaume Valls a nosaltres trames per part vostra som certificats de les vexacions que son fetes no solament a vosaltres mas encara per tota aqueixa terra per homens poch zelants lo servici del Senyor Rey e lo repos e benefici de aquest Principat. E encara de la bona e virtuosa intencio e voluntat que teniu en totes coses que sien conservacio de les libertats e repos del dit Principat perque comendats vos molt de vostra bona intencio vos significam que lo exercit del dit Principat Deu volent tirara molt prest en aqueixes parts e provehira que a vosaltres ne altres no seran fetes tals vexacions ans sereu mantenguts e defesos com a bons cathalans per nostre poder. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Pere Andreu burges diputat local en la vila de Perpenya.
Honorable senyer. Vostra letra de XVII del present mes havem rebuda ab copia de les dues crides en aqueixa vila publicades per manament de la Senyora Reyna sobre lo efecte de les quals entraren en pensament. Quant al que dieu no haver comissio de scriure per correus volants vos dehim que per uns avisos de pocha importancia no freture fer despeses. Si empero alguns grans negocis occorreran dignes de avis vos cometem e manam nos ne aviseu (este nos ne pasa a ser ens en) per correus o per altra via ab la menys despesa empero que fer poreu. E per quant havem ayres de França qui serien en algun interes de aquest Principat volem eus encarregam e manam decontinent ab intervencio dels honorables consols de aqueixa hajau algun explorador o si mester sera exploradors homens portatils e de baixa condicio que vagen en cort del Rey de França e encara lla on sera lo comte de Foix o en ses terres e discretament e cauta senten e sapien (en qué lengua/s se entenderán?) si algun preparatori o moviment se fa en aquelles parts de gents darmes per venir en aquest Principat e quanta gent e quina intencio tenen e en nom de qui se farien les dites coses e de tot scriue a vos e a nosaltres largament clara e distincta e ab veritat. E feu que aço sia secret e prest e avisaunos del dia que partiran e de la manera del apuntament que fareu ab ell o ells donant en les dites coses los bo e secret recapte que de vos comfiam. Dada en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

En dicho día, los señores Diputados y Consejo recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis magnifichs honorables e molt savis senyors. Per raho de certes letra e cridas que la molt alta Senyora Reyna ha trameses vuy data de la present a mossen lo veguer de aquesta vila trellat de les quals letra e crides vos trametem per lo present portador per ço que per vosaltres hajam consell com nos regirem en forma que les constitucions generals capitols e altres drets de la terra sien servades e mantengudes e la fe e naturalesa del Senyor Rey e de son lllustrissimo Primogenit axi mateix servada havem delliberat trametre a vosaltres En Pere de Plegamans informat plenament dels dits fets lo qual sen porta los dits trellats. Placia a vosaltres donant fe e creença a tot ço e quant a vostres gran magnificencia e loabla saviesa de part nostra per lo dit Pere de Plegamans sobre los dits fets sera dit e explicat axi com si per nosaltres presencialment vos era explicat vos placia per aquell al pus prest que porets nos scrivats que es de fer ne com nos devem regir com nosaltres dilatam tant com podem lo dit mossen veguer no enante en fer publicar les dites crides. Dubtam ell vulla tant dilatar fins hajam vostra resposta. Pero lla on ell no vulla iniqua sobreseure de fer fer les crides e publicar aquelles placiaus siam avisats per vosaltres per lo dit Pere de Plegamans que es de fer. E sia la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a XVIIII dies del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servir vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya e llur consell residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per altres vos havem scrit com era cosa molt necessaria a la bona custodia e defensio no solament de aquesta ciutat mes de tot lo Principat que lo castell de aquesta ciutat se tingues e fos guardat per lo dit Principat. E axi vos ne havem supplicat ho proveisseu. E per quant les dites provisions se tardaven e lo poble de aquesta ciutat ne remorave molt per lo sosech de aquell e per squivar tots perills e inconvenients lo concell de aquesta ciutat ha desliberat quel castell fos pres tengut e guardat per la dita ciutat e axi es stat fet que huy de mati en lalba per una part del dit castell hi son entrats certs homens los quals tenen e guarden aquell axi com es stat delliberat. E aquell farem guardar a tota bona defensio de Principat e de aquesta ciutat segons que per vosaltres sera delliberat. Certificant vos com havem avis que lo Senyor Rey es en Çaragoça e que en lo monastir de Santa Fe te dos milia gascons (cómo se debía entender el Juan II de Aragón con los gascones? Quizás como se entendía ya Pedro II, o incluso Ramon Berenguer I?) e que deu venir e entrar molt prest ab aquells en Cathalunya. E que certa gent contraria deu exir per empatxar lo exercit del Principat. Axi mateix havem avis com lo comte de Prades fa ajust de gents En Mora e obra e enforteix lo castell de vitualles e armes hoc encara sabem per un home quen es vengut que ha hoit dir a homens del dit comte en lo hostal hon passave rahonantse los dits entre ells e pensant se quel dit home dormis que lo Senyor Rey deu venir en Mora (Mora de Ebre, Ebro) ab III o IIII mil homens e pendre lo castell de Miravet per les quals coses creem esser molt necessari entendre en la defensio del dit Principat. E com aquesta ciutat sia en la frontera e porta e clau de Cathalunya ens sospitam dels circumvehints e que lo ajust ques fa en Mora no sia per venir sobra aquesta ciutat suplicam vostres reverencies vullen provehir e trametre algun nombre de gent per la custodia e defensa de aquella ab algun bon capita home de honor e de be ab tot poder de inquirir e punir si alguns si movien ni fahien res contra la defensio de la cosa publica del dit Principat. E creem que en aquesta manera ab la ajuda de Deu e bona voluntat que lo poble ha en la dita difensio aquesta ciutat seria sostenguda e guardada de tot dan. Supplicants mes vostres reverencies vullen provehir quels castells de aquesta ciutat e de Amposta sien guardats per aquell nombre de persones que aquelles deliberaran a sou del General com aquesta ciutat ja soporta molts carrechs e despeses per los dits fets. Certificants vos mes com havem entes que per vostres reverencies seria stat deliberat sien publicades les ordinacions dels novells imposits de les lanes e cuyrams en aquesta ciutat de les quals coses tot lo concell e poble de aquesta ciutat nes molt congoxat e agreviat per ço com veen evidentment aquelles redundar en gran dan e destruccio de aquella. E ja per altres vos havem scrit e fet dir per lo sindich de la dita ciutat com lo conçell general ha delliberat per no esser fet ne donat tan gran dan a la ciutat no permetre ne tollerar que tals ordinacions en aquella sien publicades ne exequutades. Per que suplicam vostres gran reverencies vullen millor pensar e delliberar en les dites coses e sobre aquelles en tal manera provehir que aquesta ciutat no reba lo dit dan e destruccio axi com faria si los dits novells imposits se publicaven e se exequtaven en aquella certificants vos quel concell de aquesta ciutat constantment persavera en no tollerar ne permetre la dita publicacio e exaccio de novells imposits per no venir en total ruhina e destruccio segons dit havem. E fet sobre aço totes coses de fet e de dret que sien necessaries per no incorrer ne sostenir los dits dans. Supplicants vostres reverencies no vullen creure sobre les dites coses testimonis de parer ne que aço sien passions de singulars de aquesta ciutat com la veritat de aquelles sia lo que scrivim. E vullen guardar la dita ciutat dels dits dans e a nosaltres de tots perills. E reputarem aquestes coses a gracia molt singular a vostres grans reverencias les quals conserve la Sancta Trinitat en tot bon regiment e tingue continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIII de maig any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors. Una letra havem rebuda vostra de quatorze del present mes de maig per la qual som avisats del algunes coses consernents a lahor de nostre Senyor Deus honor e servey de nostre Rey Princep e Senyor repos e benavenir del Principat de Cathalunya e dels privilegis constitucions capitols e libertats de aquells e per squivar prolixitat de scriptura no scrivim larch la resposta fahedora a ço de quens avisats mas literatoriament havem informat lo honorable En Jaume Tallada sindich e missatger de aquesta vila lo qual amplament responra de paraula a vosaltres. Placieus donar fe e creença a tot ço e quant per lo dit sindich e missatger nostre a vostres grans reverencies magnificencia e honorables savieses sera dit e explicat de part nostra e de tota aquesta universitat axi com si per nosaltres e per aquella presencialment vos ere recitat e dit. E sobre los afers que tocaran servey de Deu honor e benavenir del Senyor Rey e repos de aquest Principat nos vullats avisar per vostres letres. E sia la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a XVIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Molt reverents egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servey vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Al molt discret e car amich mossen Bernat Johan Almera al hostal de Casan.
Molt discret e car amich. Meses les saluts primeres es la present per avisar vos com En Verntellat es stat a Sancta Coloma ab sobre VIII sents. A mi no man fet mal. En Johan Prat ha posat a casa mia ab VII solament han festejada de la casa de mossen Vilademany pero no sen han res portat a ni trobat. Lo meu arnes (arnés) que yo havia dexat pensaven que fos de mossen Vilademany e no han curat. De pus he açi a Masanet jom son amerate vostra me pres En Jordi ab una mula pero lexantla En Serra de la casa den Cauter. Si agues res de mossen Vilademany avisat de qui ab cuyta a me saber. - Bernat Dez Balla e de Feruela.

Als molt magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e honorables mossenyors. La causa de mon scriva es com a mi seria stat dit com alguns de aci haurien impetrades certes provisions de la Senyora Reyna signades de vicicanceller e de micer Taranan no obstant sian stats per manament vostre per enemichs e per que aci no ha juristes sino oficials reyals vos suplich volerme avisar si tals provisions venian e los oficials les obtemperaven contra los impetrants ni los oficials exequutant com ni en quina forma me e haver car tot temps ab gran voluntat metre en exequcio lo que per vosaltres mossenyors me sera manat. E sia la Sancta Trinitat en vostra proteccio e guarda. En Puigcerda a XVI de maig. - Qui a vosaltres mossenyors me recoman Matheu Dalp diputa local.

Als molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e concell lo dit Principat representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Per alguns afers de grandissima importancia a lahor de la Majestat divina servey dels Serenissimos los Senyors Rey e Reyna e Primogenit llur fill e benefici e repos daquest Principat trametem a vostres spectabilitats e nobilissimes magnificencies plenament instruits de la nostra intencio los honorables mossen Bernat Miquel e micer Gabriel de la Via doctor en leys ciutadans daquesta ciutat. Per que ab grandissima afectio vos pregam e exortam que a tot e quant los sobrenomenats diran e explicaran a vostres magnificencies per part de nosaltres donets fe e creença axi com si personalment o explicavem. La qual cosa a gracia special reputarem a vostres grandissimes nobilitats e magnificencies les quals mantinga felicissament la Sancta e individua Trinitat. Scrita en Gerona diumenge a XVI de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e concell lo dit Principat representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Per alguns afers de molt gran importancia a lahor de la Majestat divina servey dels Serenissimos Senyors los Senyors Rey e Reyna e Primogenit lur fill e benefici e repos de aquest Principat
trametem a vostres reverencies e spectabilitats instruits plenament de la nostra intencio los magnifichs don Juany de Castre mossen Anthoni Guillem de Muntanyans e mossen Guillem de Biure. Per que ab grandissima afeccio vos pregam e exhortam que a tot ço e quant los predits diran e explicaran a vostres magnificencies e per part de nosaltres donets fe e creença axi com si personalment ho explicavem la qual cosa reputarem a gracia special a vostres grans reverencies e magnifiques providencies de les quals sia proteccio la Sancta Trinitat. Scrita en Gerona a XVII de maig del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes lo stament del braç militar del bisbat de Gerona.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats e a son conçell residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors. La causa de nostro scriure si es per quant sentim e vehim la terra o Principat de Cathalunya star ab molta congoixa e no sens causa hoc no resmenys vuy dada de la present per homens dignes de fe (estos imbéciles solo dan fe a quien les interesa, y después arman guerra, donde los soldados roban para comer. Eso era un ejército, y no el de Aníbal) som avisats que gent darmes se preparen per entrar en aquesta terra e no poch en nombre (idiotas. desde que empezaron con la liberación de Carlos de Viana, tanto desde Castilla como desde Francia había gente esperando para entrar y quedarse con toda Cataluña. Otras naciones, como los genoveses, que salen en la carta siguiente, tenían ese objetivo, y posiblemente también lo turch, el Turco.) les quals coses crehen vostres reverencies no ignoren. (Los idiotas “de diputats” solo creían lo que les interesaba, como vemos todavía en 2021.)
E per quant vehem que nosaltres qui som posats e constituits en lo pas e frontera dels regnes stranys e considerant que aço es una dels claus del dit Principat e força dels que mes mal pot venir si lo cas occorrie e vehent la poca provisio que hic es axi de arnesos com de gent e males muralles (no han tenido tiempo de fortificarse, vagos, dropos, ganduls, zánganos) e per que per avant nons fos imputat a necligencia o (exactamente eso es, negligencia de los diputats del General en Barchinona y del diputat local y consols de la ciutat Durgell, la Seu d'Urgell) nons fos dada culpa havem per delliberat trametre a vostres reverencies per aquesta sola raho e no per mes a fer lo
honorable En Francesch Dach notari misatger e consol de aquesta ciutat per divulgar vos les predites coses e per suplicar vos hi vullau degudament provehir segons son tenguts e axi com de vosaltres confiam ço es en dar nos concell favor e ajuda com hi sia molt necessari al qual missatger vos placia dar plena fe e creença en tot ço e quant per part de aquesta ciutat per ell vos sera explicat com ell sia largament informat de nostra intencio e voluntat. E per la present no havem mes a dir sino quens recomanam als vostros braços suplicant vos hajats dit missatger per recomanat en expedir lo prestament al mes que poreu com vuy la ciutat no es en facultat de poder sostenir moltes despeses. (Y así vais a defender lo Principat del rey de França, o del comte de Foix, que siempre está al aguait? Madre mía qué inútiles!)
De la ciutat Durgell a XVI de maig any LXII. - Qui en gracia e merce de vosaltres se recomanen los consols e prohomens de la ciutat Durgell.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya e lur conçell residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors Per altra vos he scrit per correu propri del castell Damposta com le hagut a ma del Principat e per aquell vuy es tengut e guardat per sis persones e queus fos plasent scriure al receptor que de peccunies del General pagas a aquells lo sou que per vostres reverencies seria delliberat e del castell de aquesta ciutat com lo batle jatsia request per mi no ha volgut obtemperar les requestes a ell fetes lo qual dit castell vuy es stat pres per part de la ciutat per la triga del dit correu e per la murmuracio gran del poble e sospita que havien del dit castell. Ara per la present certifich vostres grans reverencies com so informat per una letra que En Pere Macip de Tarragona fahia An Guillem Alanya de aquesta ciutat la qual vos tramet ab la present com lo Senyor Rey es en Çaragoç e que te dos milia gascons en Santa Fe e que deu venir en Cathalunya e que gents contraries hixen al encontre al exercit del Principat e altras coses segons per aquella veuran vostres reverencies e mes so imformat per hun home que hir vingue de Mora com lo comte de Prades fa alli gran ajust de gent e forneix e fortifica lo castell de vitualles e de armes. E com lo dit home ha hoyt dir a homens del comte que lo Senyor Rey deu venir molt prest en Mora desfreçat e apres tres o quatre milia homens e que deuen pendre lo castell de Miravet. E mes so stat avisat com de molts lochs del maestrat de Muntesa son stats trame-mesos cert nombre de gents a Paniscola (Peñíscola) e a Benicarlo (Benicarló) e a Vilararoz (Vinaròs, Vinarós, Vinaroz) sots color que galeres e altres fustes de genovesos vindrien per barrejar la costa de les quals coses aci non tenim avis algu. E mes aci ha fama que lo comte Doliva (el conde de Oliva) ha fet gran ampre de gents axi christians com moros. Creuse ques fan les dites coses contra la terra perque mossenyors avis vostres grans reverencies de les coses dessus dites per ço que sobre aquelles puixen proveir lo que veuran e coneixeran. E per ço que les coses son perilloses he delliberat fer vos correu propri de aquelles yo aci tendre esment lo millor que pore en tot lo que sia benefici util e repos del Principat e informare a vostres grans reverencies si aquelles ho volran. A les quals supplich me vullen scriure e les quals rescriguen e manen a mi tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Lo correu portador de la present deu esser aqui dos jorns. Placiaus donarli quatre florins. Partera a les tres hores apres mig jorn. - Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest e apparellat Domingo Cerda lochtinent de diputat local de Tortosa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors. Deguda sotzmissio precedent certifichs a vostres reverencies com a VI del present mes de maig rebi una vostra letra la qual contenia sobre certa crida que la Senyora Reyna fahia aci als oficials o la trametia la fessen publicar sobre los qui havien pres sou nis deuen acordar ab lo Principat de queus avis mossenyors que tal letra ni crida aci no ses presentada ni vista empero mossenyors jo encontinent hagi rebuda vostra letra la presenti e per part vostra requeri segons en la letra mes manat als oficials e consols de aquesta ciutat la qual requesta a mon notari fiu continuar. Veritat es que los oficials e consols son stats obedients a la requesta vostra per mi a ells feta oferintse ells tots temps esser apparellats dar tot concell favor ajuda del qui a ells sera possible al General o al Principat. Es ver mossenyors que per quant yo so cert que la letra de la Senyora Reyna no ses presentada en lo vezcomdat de Castello qui es de la diputacio local mia yo per no dar mesions al General no so volgut anar presentar ni publicar la mia letra fins a tant ne hagues avisat vostres reverencies per quant les crides en lo vezcomdat se publiquen en la vila de Tremp Castello e Organya (Organyà, Organyá, Orgañá, donde las famosas homilías escritas en occitano) hon haura LXXX solidos o mes de mesions. Empero mossenyors si volreu lay faça publicar siau avisat e encontinent seria fet Deus volent. Axi mateix molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors rebi a XIIII del present mes de maig una vostra e dins aquella una crida la qual contenia de algunes persones son donades per enemigues de la cosa publica la qual crida encontinent fiu publicar en nom vostra en la forma e manera per vostres reverencies mes manat e ne fet lexar actes los quals vos tramet per lo senyor En Francesch Daç (Dach en un texto anterior) consol de aquesta ciutat lo qual es per la ciutat trames a vostres reverencies lo qual vos suplich hajau per recomenat e per la present molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors no he mes a dir sino que la Sancta Trinitat sia en guarda de vostres reverencies les quals ordonen de mi lo qui plasent los sia. Feta de la Seu Durgell a XVII de maig any Mil CCCCLXII. - Molt reverents etc. - Qui a vostres reverencies humilment se recomana servidor de aquelles Andreu Dartedo.

Fue recibida, al propio tiempo, copia de la que sigue.

Als molt honorable senyer de Nos com a frare lo senyor En Francesch Dach consol e misatger de la ciutat Durgell.
Molt honorable senyer. Air que era dijous comptava XX del present mes haguerem nova certa com mosse de Nilglos aplegava certs ballesters gascons per venir al vescomdat e metres en las forçes. Es veritat que nosaltres creem que ve mes per pendre los passos dels ports Merenguer e de la Casa que passar pus avant. Per que senyor lo concell ha deliberat mentre que vos trigau a venir trametre cinquanta homens qui guarden los dits passos o si pus ni haura mester ni trametrem fins que vos siau aci es necessari nit e jorn cavalguen que com vos sabeu gran perill ha en la tarda. Item mes vos avisam com havem cobrats los misatgers que la ciutat havia trames al senyor cardenal. No us penseu la ciutat sia massa contenta de llur relacio majorment que lo dit senyor cardenal aferma

que pot fer pau e guerra de nosaltres. Havem deliberat los portals se tanquen e havem manat fer guayt e de jorn sol hun portal ubert e en aquell stan X homens. Lo Senyor Rey se diu deu esser a Balaguer e de Balaguer en fora deu tremetre gent de aquella pocha que ha vers aquestes parts. Pensam nos que entre lo Senyor Rey e lo comte de Foix no fassen qualque mala burla car ja es mal senyal que los del vezcomdat han feta fer altra crida que en pena de cors e de bens nengu no gos traure vitualles del dit vezcomdat e lo tresorer del comte en cascun loch del vezcomdat ha signat hun home que compre e paga les vitualles en aquelles qui vendre les volen perque los castells de ciutat e de Castello no romanguen per res no stiguen a ma de la terra de vostra venguda. Item vos pregam sia prest e per la present no mes sino que doneu orde en lo que sabeu de la lana. En la ciutat Durgell a XXI del mes de maig. - Los consols de la ciutat Durgell a vostra honor. (lana, con una l, Durgell, con ll final. Por qué se encuentran tantas palabras escritas con l inicial cuando tiempo después las vemos escritas con ll?:
lana, ley, libertat, Leyda, etc etc. )

Entregadas las cartas que preceden por los mensageros de Gerona, a par que las credenciales que les autorizaban, acordóse darles contestación, la que no tuvo lugar hasta después de algunos días.
Siguen aquí, por su orden, las mencionadas credenciales y la respuesta acordada.

Lastament (l´estament; el estamento) militar ajustat en la ciutat de Gerona congoxantse molt e condolentse de veure e hoyr blasmar per algunes persones los actes que de aquest sacre concell e insigne ciutat procehien ab multitud de paraules ab les quals sesforçen per diverses respectes e vostres la honor de tots reste no prou ben tractada e mes avant sesforçen fer un cada hu creure de tal obrar les libertats nostres no esser ne defeses ne conservades ans mes tost destruides recitant nos en moltes particularitats e per quant lo predit stament e los ajusts en el veent les mes caras coses com son la honor e libertats esser mal tractades per alguns audaciosos ab aparents paraules no podent les comportar sino ab molt afany per que la natura nons ho porta desijant satisfer com rahonablament la necessitat requir e per trobarse daçi absents e de les coses poch informats tement que desliberant hi satisfer no sen seguis abans lo contrari lo que en la intencio llur james cabria ans son deliberats ofrir e posar les vides e stats de tots per la reparacio defensio e conservacio de les coses demunt dites e ajustarse ab tots aquells qui semblant voluntat hauran. Per tots aquests respectes vos suplicam hi amonestam vos placia a ells comunicar los motius e causas per los quals son stats moguts a tals procehiments e posat tinguen creença les coses proseguir de motius e causes molt justes e rahonables ells nos reputaran a summa hi special gracia los vullau informar ab tota aquella particularitat que possible us sera a fi que en aquesta fahena nos agen a salvar per fe es pugue specialment respondre a tots los conceptes. E si plasent lus sera lo dit stament entenent tots temps en defensio de les libertats del dit Principat desijants lo assossech e repos de aquell tant com en ell es los supplica prega e exorta quels placia entendre en lo repos del dit Principat per aclarir e remoure qualsevulla diferencias qui sien en aquell encara que les diferencies hagen sguart en la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit oferintse tots temps ab pler de vostres reverencies egregias senyorias magnificencias pendren aquella part del treball que a ells sera plasent.

Stans los jurats e prohomens de Gerona meravellats perque haurien sabut que lo exercit del General se acostaria vers les parts de aquella ciutat del qual procehiment attes que la dita ciutat e los poblats en aquella fidelissims a la Majestat del Senyor Rey e a tota la cosa publica del dit Principat e james han a fallir ni entenen a fallir a la manutencio e defensa de les libertats del dit Principat per asso stants no meravellats desijans ne saber la causa supliquen preguen exorten als reverends egregis spectables e magnifichs senyors diputats e concell llur representants lo dit Principat e concellers de Barchinona comunicar lus tant com bonament lus puxe esser comunicat de les causes de les coses dessus dites. E axi mateix suplicant pregant exortant los que lo dit exercit no vage en aquelles parts de la dita ciutat en damnatge daquella ni de llurs ciutadans o abitants. E mes si plasent lus sera la dita ciutat entanent tots temps en defensio de les libertats del dit Principat desijans lo assossech e repos de aquell tant com en ella es los supplica prega e exorta quels placia entendre en lo repos del dit Principat per aclarir e remoure qualsevulle diferencies qui sien en aquell encara que les diferencies hagen sguard a la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit oferintse tots temps ab pler de vostres reverencies egregias senyorias e magnificencies pendren aquella part del treball que a elles sera plasent.

Los diputats e concell llur representants lo Principat de Cathalunya son molt contents certificar e plenament informar no solament embaxadors de algun stament o part de aquell mes encara qualsevol persones singulars del dit Principat qui vullen saber e sentir les delliberacions e conclusions fetes per lo dit concell ab intervencio e acistencia de la ciutat de Barchinona. E per quant los embaxadors del stament militar ajustat en la ciutat de Gerona o part de aquell demanan esser certificats de les dites coses volent ignorar per satisfer a alguns mal perlants e mal dients les conclusions damunt dites. Es cert e notori a tots los habitants en lo dit Principat que la desliberacio de la extraccio de les banderes fou feta tota via a lahor de Deu servey de la Majestat reyal e benefici pacificacio e repos de la cosa publica del dit Principat e de tots los staments de aquell per obviar a alguns moviments fets per alguns poch zelants la lahor de Deu e la honor e servey de nostre Rey e Senyor e de la Senyora Reyna e del lllustre Primogenit fill llur e lo repos del dit Principat e per asistir als oficials reyals als quals ere resistit. E encara contra aquells qui han fet e fan contra la capitulacio per la Majestat reyal per sa gran clemencia al dit Principat atorgada e jurada volent e sforsantse aquella anichilar per totes llurs forçes. E aço fonch fet enseguint la oferta de la Majestat de la Senyora Reyna feta ans de sa benaventurada partida de la present ciutat. Apres de la qual partida veents los dits deputats e concell los grans moviments fets axi contra la vila de Besalu e les baronies de Sancta Pau e de Castellfollit e altres apresonant robant e oprimint alguns de cascun stament e altres mals actes perpetrant en total extermini e depopulacio del dit Principat si degudament provehit noy ere per les quals coses ere e es feta gran instancia als dits diputats e concell per part de altres embaixadors dels staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona fou delliberat ratificant la extraccio de les dites banderes en asoldejar gent per lo benefici del dit Principat e repos de aquell e conservacio de la dita capitulacio e altres libertats del dit Principat segons les dites coses son be notories e manifestes no solament als habitants en lo dit Principat mes encara per altres parts del mon. E de aço stan maravellats los dits diputats e concell com se aferme lo dit stament militar ajustat a Gerona voler ignorar o fingir ignorar aquelles com sia cert com dit es que tots temps es stada e es feta vuy gran instancia per los dits staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona e per los embaxadors de aquells qui es cert que los embaxadors del stament militar que aço han instat e vuy insten ab procures e potestats per ells exhibides representen lo dit stament militar e la major e pus sana part de aquell. E si alguns ni ha que apres hagen mudat de intencio nos pot per aço innuir la pretesa ignorancia dels dits actes e procehiments e es vist clarament e conegut de quina frau ixen. Perque los dits diputats e concell no creents entre ells esser alguna diferencia com llur intencio sia foragitar totes diferencies e conservar unitat e repos per manteniment de la dita capitulacio a lahor de Deu e honor e servey del Senyor Rey e Senyora Reyna e Illustre Primogenit dient que si algu volra afermar algunes diferencies qui hajan sguart a la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit venen a causa dels mals concellers e seductors e encara de alguns qui ab complacencies et alias volen dar loch a les dites diferencias les quals si be es considerat son seduides e concellades en total extermini e destruccio del dit Principat e contra la dita capitulacio lo qual Principat seria fora de tots contraris si la unitat dels poblats en aquell ere degudament considerada. Oferen donchs los dits diputats e concell comunicar als dits embaxadors e a tots altres qui veureu volran tots los actes delliberacions e conclusions del dit concell e encara los procesos fets contra aquells qui induits per lo sperit maligne entenien anichilar la dita capitulacio e destruir e deslibertar lo dit Principat e la cosa publica de aquell.

Los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya son molt contents certificar e plenament informar no solament missatgers de alguna universitat o regidors de aquella mas encara qualsevol persones singulars del dit Principat qui vullen sabe e sentir les liberacions e conclusions fetes per dit concell ab intervencio e assistencia de la ciutat de Barchinona. E per quant los missatgers dels jurats de Gerona demanen esser los comunicadas les dites coses exortants que lo exercit del General no vage en aquelles parts de la ciutat de Gerona en dampnatge de aquella ne de llurs ciutadans o habitants. Es cert e notori a tots los habitants en lo dit Principat que la desliberacio de la straccio de les banderes fou feta tota via a lahor de Deu servey de la Majestat reyal e benefici pacificacio e repos de la cosa publica del dit Principat e de tots los staments de aquell en los quals es compresa la dita ciutat de Gerona e los habitants en aquella per obviar a alguns moviments fets per alguns poch zelants la lahor de Deu e la honor e servey de nostron Rey e Senyor de la Senyora Reyna e del Illustre Primogenit e lo repos del dit Principat e per acistir als oficials reyals als quals ere resistit e encara contra aquells qui han fet e fan contra la capitulacio per la Majestat reyal per sa gran clemencia al dit Principat atorgada e jurada volent e sforçant se aquella anichilar per totes llurs forçes e aço fou fet enseguint la oferta a la Majestat de la Senyora Reyna feta ans de sa benaventurada partida de la present ciutat. Apres de la qual partida veents los dits diputats e conçell los grans moviments e procehiments fets axi contra la vila de Busulu e les baronies (parece barunies) de Sancta Pau e Castellfollit e altres apresonant robant e oprimint alguns de cascun stament e altres mals actes perpetrant en total extermini e depopulacio del dit Principat si degudament provehit noy ere per les quals cosas fou feta gran instancia als dits diputats e consell per los honorables micer Bernat de Belloch jurat e mossen Jacme Sant Saloni ciutadans de Gerona missatgers per la ciutat de Gerona als dits diputats e concell e a la ciutat de Barchinona per los dits actes tramesos per les quals e altres instancias et alias moguts los dits diputats e concell entreveninthi la ciutat de Barchinona fou deliberat ratificant la straccio de les dites banderas e la causa de la dita straccio en asoldejar gent per lo servey reyal benefici e repos del dit Principat e conservacio de la dita capitulacio e altres libertats del dit Principat segons les dites coses son be notorias e manifestas no solament als habitants en lo dit Principat mas encara per altres parts del mon. E de aço stan no poch maravellats los dits diputats e concell com se vol fingir ignorar les coses en les quals com dit es ha hagut participi instancia de missatgers de la dita ciutat. E si per ventura hi ha alguns singulars qui apres hajen mudat de intencio o vullen persaverar en alguna pertinacia nos pot per axo innuir la pretesa ignorancia dels dits actes e procehiments e es vist clarament e conegut de quina frau aço ix. E deurien mes attendre los dits jurats segons ab letres et alias son stats ab molta instancia requests axi per los dits diputats e concell com encara per la ciutat de Barchinona de tenir e fer entrevenir los sindichs de llur universitat en lo dit concell ab mitja dels quals si totes passions eran postposades serian continuament segons les altres universitats del dit Principat sertificats de totes les conclusions del dit concell. E si los dits sindichs no fan la deguda intervencio en lo dit concell axi sia imputada la culpa aqui la ha perque los dits diputats etc. fiat ut supra in alia preinserta.

XXVIII, diada VI festa centenaria mort Jaume d´Aragó

XXVIII

LO
TROVADOR MALLORQUÍ

EN
LA DIADA DE LA VI FESTA CENTENARIA

CONMEMORATIVA
DE LA MORT

DE
LO ALT EN JAUME D´ARAGÓ.

Poesía
que en lo certámen de Valencia de 28 de Juliol de 1876, obtingué lo
premi de una medalla de bronzo,
oferta per “La Société pourl´étude des langues romanes.”

¡Salut!

Trovadors,
bons trovadors,
Que l´arpa haveu puntejat
En tan solemne
dïada,
En festa tan solemnial;

Vosaltres que´l cor
sentiu
Enardirse y esclatar
D´amor á la santa patria
Que
la velluria ´ns lexá;

XXVIII
EL
TROVADOR MALLORQUIN
EN LA FIESTA DEL VI CENTENARIO

DE
LA MUERTE DEL REY
DON JAIME DE ARAGON.

¡Salud!

Trovadores,
galanos trovadores, que habéis preparado las históricas arpas, en
este solemne día, en esta solemnísima conmemoracion;

Vosotros,
cuyos pechos enardece el santo amor á la patria que nos legaron
nuestros abuelos;

Trovadors,
bons trovadors,
Los de vida sens pecat,
Los de la elevada
pensa,
Los de l´harmònich parlar;

¡Salut!
Jo us contempl´ avuy,
En exa hermosa ciutat
Que les onetes del
Turia
Solen quietes besar.

No´m
so mogut de ma terra
Perque no ho vol lo meu fat,
(Ma vida aquí
troba vida
Per vides arreplegar;)

No´m
so allunyat de les roques
Hont s´esbrava ´l temporal,
No he
perdut de vista l´Ángel

Qui´ns
defensa la Ciutat;

Per anármen á
ascoltarvos,
Rossinyols enamorats,
Per ab vosaltres unirme
Y
de l´antigor parlar.

¡Ay!
sentir no puch lo alè
De inspiració celestial,
Que se desprèn
de vosaltres
Y ´ns trasporta á lo Passat.

Trovadores,
galanos trovadores, los de historia sin mancilla, los de levantados
pensamientos, los de armonioso lenguaje;

¡Salud! Os contemplo
hoy reunidos en esa hermosa ciudad, besada por las apacibles olas del
Turia.

No
me he movido de mi tierra, porque no lo quieren los hados; acá mi
vida halla vida, para juntar muchas vidas en una.

No
me he alejado de las rocas, donde se estrellan los temporales; ni he
perdido de vista el Ángel de bronce, que desde las torres del árabe
castillo, defiende la ciudad de Palma.

No
me he movido de casa, para ir á escucharos, ruiseñores del amor;
para unirme con vosotros, y hablar de los tiempos antiguos.

¡Ay!
No puedo mecerme en el aura de celestial inspiración, que de
vosotros se desprende, y nos transporta á lo Pasado.

Pero
l´ánima valenta,
Sens que l´aturi ´l rocam,
Passa ab ses
ales divines
De una volada la mar;

Y descobreix l´horta
bella,
Y arriba al històrich Grau,
Y respira dolços ayres
De
jardins embalsamats;

Y
entra á la Ciutat garrida,
Que vos dona rich hostal;
Y se
mescla entre vosaltres,
Y eus escomet, Valencians.

¡Qué
gaya es la vostra terra,
Qué superbos los casals,
Qué
flayroses les arbredes,
Y qué delitós lo cant!

¡Oh!
sento unes harmoníes
Voladores com les aus,
Ascolt sonores
esparses,
Suspirs d´amor ideal.

Trovadors,
los d´exa terra,
Los del enginy sobirá,
¡Quína música tan
dolça!
¡Quína llengua avuy parlau!

Pero
mi alma, valerosa, sin que valgan á detenerla peñascos y
promontorios, pasa de un solo vuelo, en alas de su entusiasmo divino,
el brazo de mar;

Y descubre la bella huerta, y llega al viejo
puerto del Grao, y respira el dulce ambiente de embalsamados
jardines;

Y
entra en la graciosa ciudad, que hoy os da fastuosos albergue; y se
reune con vosotros; y os saluda, hijos de Valencia.

¡Qué
alegre es vuestro país! ¡Qué soberbios palacios! ¡Qué aromosas
arboledas!
¡Qué deliciosos cantares!

Oigo
armonías voladoras como los pájaros; escucho estrofas llenas de
sonoridad, suspiros de ideal amor.

Trovadores
de esa tierra, los del soberano ingenio, ¡qué música tan dulce!
¡qué lengua tan melodiosa estáis hablando!

Nosaltres
no l´hem perduda,
No l´hem oblidada may;
Exa llengua qu´ara
sento
Nostra mare ´ns la ensenyá.

Dins
les pletes mallorquines,
Per les montanyes y plans,
Desde la
platja á la serra,
Desde ´ls horts als comallars;

Per
tot, per tot encarara
Ressona y vol ressonar;
Per tot, per
tot encarara
S´ouen sos accents corals.

La
pageseta refila
Ses cançons per l´alzinar,
Lo mariner á la
lluna
Ses codolades retrau.

Per
la terra de Mallorca,
Sense por y sense esglay,
Viu sanitosa y
xalesta
La llengua que festejau.

Trovadors,
bons trovadors,
Axí Deu sempre eus ampar,
Com es ver que
l´alegría
Dintre del cor no m´hi cap.

Nosotros
no la hemos abandonado; no la hemos olvidado nunca. Esa lengua, cuyos
acentos resuenan ahora tan dulces, nos la enseñaron nuestras madres.

A
lo largo de las dehesas mallorquinas; en las montañas ó en las
llanuras; desde las playas á las sierras, desde los huertos á las
hondonadas de los barrancos;

Por do quiera se la oye; por do
quiera los ecos reproducen sus afectuosas palabras.

La
montañesa modula en el encinar sus populares canciones; el marinero,
al rayo de la luna, repite sus codoladas.

En
tierra de Mallorca, sin padecer temores ni desmayos, goza de perfecta
salud y vive alegre la lengua que hoy festejáis.

Trovadores,
galanos trovadores, así Dios os dé siempre su gracia, com es verdad
que la satisfaccion rebosa de mi pecho.

El
goig lo meu cor umplena
Perque ´us veig arrenglerats;
¡Ditxa
de la patria mía!
¡Tant de bo qu´ella durás!

¡Tant
de bo!... Vostres paraules
Recordan los temps passats,
De la
raça llemosina
La gloria y los fets més alts.

Un
nom repeteix lo llabi,
Un nom recorre l´espay,
Un nom avuy
ressucita:
Rey En Jaume, Deu vos guart.

Rey
En Jaume, de la tomba
Be vos podeu axecar,
Veníu veníu de la
gloria,
Hon eternalment estau.

Del
aplech de los poetes
Ascoltarèu lo cantar,
Sentirèu les gayes
troves
Ó los himnes trïunfals.

Mes
¡ay! ¿quína veu planyívola
Ix del cors apesarats,
Y
uníssona ´s dexa entendre
Com un cántich funeral?

El
regocijo hinche mi corazon, porque os veo á todos reunidos. ¡Oh
dicha de mi patria! ¡Ojalá no se acabase nunca!

¡Ojalá!...
Vuestras palabras hacen revivir los tiempos pasados, la gloria y los
exclarecidos hechos de la raza lemosina.

Un
nombre vuela de boca en boca, un nombre recorre el inmenso espacio,
un nombre resucita: rey Don Jaime de Aragon, Dios te guarde.

Rey
Don Jaime de Aragon, bien puedes levantarte del sepulcro; vén, vén
de la Gloria, en donde estás por toda la Eternidad.

Escucharás
los cambios de los poetas, las gayas trovas, los himnos triunfales.

Mas
¿qué lamento es ése, que se escapa de los apesadumbrados pechos, y
se me figura cántico funeral?

¡Ay!
¡ay! passaren centuries,
Sis n´havem passades ja;

Y
en tal día com est día
Valencia esclatava en planys.

Y
plorava Catalunya,
Y l´Aragó, y Alacant,
Y Montpeller de
Provença,
Y´l generós balear.

Tocavan
de mort campanes,
Frares corrían migrats,
Richs-hòmens y
duchs y comtes
Revoltavan el Palau;

En braços de l´alt En
Pere
Espirava lo rey gran,
Lo rey més gran y més sabi
Que
vejeren les etats.

Ell
lo renom merexía
De Conqueridor com cal;
Ell vos doná
l´existencia
La terra, la llum, la pau.

Ell
arrancá ab sa potença
De les arpes del alarb
Exa terra, mare
vostra,
Y ´ns creá la llibertat.

¡Ay!
Pasaron los siglos; seis han pasado ya: y, en tal día como hoy,
prorrumpía en sollozos todo el reino de Valencia.

Y
lloraba Cataluña, y Aragon, y Alicante, y Mompeller de Provenza, y
el generoso Balear.

Las
campanas tocaban á muerto, corrían despavoridos los religiosos,
richos-hombres y duques y condes rodeaban el Alcázar.

En
brazos de Su Alteza, el príncipe D. Pedro, espiraba el gran rey, el
rey más grande y más sabio que vieran las edades.

Él
mereció el renombre de bravo Conquistador; él os dió la
existencia, el país, la luz, la paz.

Él
con su poder arrancó de las garras del alarbe esta tierra, madre
vuestra; y os creó la libertad.

Quant
s´espasa llampegava,
Y eguinava son cavall,
Res del mon podía
abátrel,
Res podía ´l capturar.

En
lo Puig, á Borrïana,
De Tortosa per avall,
Sa má ferma y no
retuda
Los sarrahins martellá.

Y
en los murs, y en les mesquides
Que clamavan á Ceyán,
D´Aragó
y de Catalunya
Les banderes feu alçar.

Y
en les hortes valencianes
Y en les torres més capdals,
Abatent
la mitja lluna,
Les santes Creus hi plantá.

Trovadors,
bons trovadors,
Qui us planyeu de son trespás,
També mon cor
l´ha de plányer,
També me cal suspirar.

De
Mallorca, de Mallorca
Som avuy la veu lleal;
Y de ma patria
Mallorca
No puch dir lo dol amarch.

Cuando
su acero relampagueaba, y relinchaba su bridon, nada era capaz de
abatirle, nadie era capaz de detenerle.

En
el Puig, en Burriana, en el llano de Tortosa, su siempre firme y no
vencida mano, fué martillo de los sarracenos.

Y
en lo alto de los muros, y en las mezquitas, que obedecían á Aben
Zeyán, enarboló las banderas de Aragon y Cataluña.

Y
en las vegas valencianas, y en las más altivas torres, plantó la
Santa Cruz, sobre las ruinas de la Media Luna.

Trovadores,
sencillos trovadores, que os lamentáis de su muerte; también mi
corazon la lamenta, tambien debo suspirar.

Soy
voz de Mallorca; y no me es posible en este día ocultar el amargo
duelo de mi patria.

La
Illa verge que ´l sol daura
Y besan los vents de mar,
Avuy sa
llum y sa ditxa
Muda en un tristíssim plant.

Recorda
que son gran pare
Tal día com ´vuy finá,
Son pare, ´l qui
vida y honra
Y gloria li va tornar.

Recorda
que en los navilis
Ixqué dels ports catalans;
Les platjes de
Santa Ponça
Los vejeren arribar.

Y
´ls barons de sa companya,
Y tota la host reyal,
Envestiren de
los moros
Les armades de lleoparts.

Cavallers
ardits y prous
Queyan á mils en lo camp;
Pero en mig d´ells
lo gran Príncep
Avançava guerrejant.

Y
la ciutat fou vençuda,
Y los catius deslliurats,
Y en les tors
de l´Almudayna
Vetlava l´almogavar.

La
Isla vírgen, dorada por el Sol, besada por los vientos del mar, hoy
convierte su luz y su dicha en tristísimo llanto.

Recuerda
que su gran padre murió en tal día como hoy, su padre, el que le
devolviera la vida, la honra y la gloria.

Recuerda
que en la real armada salió de los puertos catalanes. Las
mallorquinas playas de Santa Ponza le vieron echar pié á tierra.

Y
los barones de su mesnada, y toda la hueste real envistieron contra
las filas de leopardos musulmanes.

Buenos
y bravos caballeros caían a miles en el campo de batalla. En medio
de ellos avanzaba el gran príncipe, blandiendo su montante.

Y
fué vencida la ciudad; y liberados los cautivos; y se apostaron
centinelas almogávares, sobre las torres de la Almudaina.

Y
després Mallorca bella,
Sultana del fer alarb,
Va ser la verge
cristiana
Ungida ab oli sagrat.

¡Ay!
¡que sía la gloria eterna
Al bon rey qui´ns batejá!
¡Deu
li haja donat lo premi
Que guanyaren sos traballs!

¡De
la gloria en les altures
Deu l´haja clarificat!
¡Oh! ¡sí,
sí! ¡Lo guasardó
Tinga dels héroes cristians!

Jo´l
veig assegut en trono
De llum y de majestat,
Resplendent y
enlluernador,

Com
l´Essencia divinal.

Vèrgens
y angelets ayrosos
Fills dels regnes qu´ell salvá,
Cantan ses
glorioses gestes
Duguent palmes celestials.

Lo
acompanyan los guerrers
Qui devora ell van finar,
En les
ardentes batalles
Contra la lley del Islam.

Y
luégo la bella Mallorca, sultana del fiero muslim, vino á ser la
cristiana vírgen, ungida con los sagrados óleos.

¡Gloria
eterna al buen rey, que nos dió el Bautismo! ¡Dios le haya
concedido el premio que ganaron sus virtudes!

¡Dios
le haya inundado de luz en las alturas de la Gloria! ¡Sí, sí!
¡Posea el galardon de los héroes cristianos!

Véole
sentado en trono de luz y majestad, resplandeciente, deslumbrador,
como la divina Esencia.

Graciosas
vírgenes y pequeñuelos ángeles, hijos de los reinos que él salvó,
cantan sus gloriosos hechos, llevando en las manos triunfadoras
palmas.

Rodéanle
los guerreros que murieron á su lado, en las ardientes batallas
contra el Islam.

Y
li sonriuen gojosos
Los reys cavallers y sants;
De França lo
noble Lluis,

De
Castella ´l pros Ferrant...

Trovadors,
bons trovadors,
¿No´l veys al gran capitá?
Al qui ab son
sceptre regía
De Nimes al Cap de Pals?

Ab sa espasa
triunfadora
La patria nos va formar,
Ab ses lleys se
sabïesa
Nos proclamava germans.

Cantem,
cantem de sa gloria
Los recorts benavirats,
Esperances de la
patria
Son los recorts qu´exalçam.

Cantem en la nostra
llengua
Un afectuosíssim lay,
La llengua en la que dictava
Lo
rey sa Historia inmortal.

Del
Conqueridor les gestes
Inflamen l´estol de vats,
Y dexe la
festa d´ara
Recordança perpetual.

Y
le dirigen inefable sonrisa los reyes caballeros y santos; el noble
Luis de Francia, el buen Fernando de Castilla.

Trovadores,
galanos trovadores, ¿no le veis al gran capitan? ¿Al que con su
cetro regía nuestra tierra desde Nímes al cabo de Palos?

Con
su vencedora espada formó nuestra patria; con sus sabias leyes
proclamaba nuestra fraternidad.

Cantemos,
cantemos los bienhadados recuerdos de su gloria. Los recuerdos de hoy
esperanzas son de la patria.

Cantemos
en nuestra lengua lemosina afectuosísimo lay; en la lengua en
que el rey escribió su inmortal Historia.

Las
hazañas del Conquistador inflamen esa muchedumbre de poetas; y deje
la presente solemnidad, imperecedera memoria en los anales.

Y
´ls temps esdevenidors
Prengan exemple sagrat;
Y la patria
reverdesca
Quant senta lo noble cant.

Lo
Trovador mallorquí
Vos diu coratjós y pla:
Germans de fe y de
victoria,
¡Benvinguts! ¡Cantáu, cantáu!

Juliol
de 1876.

Y
los tiempos de lo porvenir tomen religioso ejemplo; y la patria
reflorezca, al escuchar tan nobles cantos.

El
Trovador mallorquin os dice con entusiasmo sincero: ¡Hermanos en la
fe y en la victoria, bien venidos seáis! ¡Cantad, cantad!

(V.
nota 20.)