22 DE MARZO.

22 DE MARZO.

En la sesión de este día se dio cuenta de dos cartas que se habían recibido el 20, cuyo contenido es como sigue.

Als reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna tudriu et cetera.
Reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Per report de algunes persones e en altra manera havem percebut vosaltres haver feta delliberacio de traure la bandera e fer gent armada axi a cavall com a peu la qual cosa no podem bonament creure considerat maiorment que vosaltres no ignorats (occitano; ignoráis; ignoreu, ignoréu) nos personalment esser venguda aci no sens gran treball de nostra persona per fer desaplegar los pagesos de remença e conduir lo negoci a bona fi e conclusio e castigar los qui excessos hauran comesos en aquesta part. Los quals homens precehint digesta e matura deliberacio del sacre consell del Senyor Rey e nostre en lo qual com ja per altres scrit vos havem son entrevenguts los jurats e alguns ciutadans de aquesta ciutat e altres dels staments de aquest bisbat havem fets desaplegar e tornar en lurs cases. E certificantsvos que los dits pagesos vistes les provisions per nos contra ells fetes han obtemperat e obert (obeit; obedecido; obert, ubert es abierto) a nostres manaments oferints star a tota vostra ordinacio sobre la causa principal de que ha resultat a nos grandissima contentacio e plaer maiorment com pensam e havem ferma sperança que migançant la divinal potencia e lo bon consell que havem aci dels dessus nominats la cosa pendra la fi e bona conclusio que per tots es desijada. E per ço venim a considerar que on vosaltres força per sinistra informacio de alguns haguessets (occitano; hubieseis; vatres o vatros haguereu, haguéreu) feta la delliberacio damunt dita a lo qual tota via se deu molt attendre per bons ajusts respectes hauda noticia de les coses damunt enarrades creem indubitadament no haguerets (occitano; hubieseis; haguereu, haguéreu; haguesseu) aquella feta ne es presumidor en alguna manera que de tal e tant consell com es aqueix procehis un semblant moviment com seria lo damunt dit. Lo qual no es dupte redundaria a gran deservey de la Majestat del Senyor Rey e nostre e total perturbacio de la cosa publica de aquest Principat e encara del bon apuntament en que de present tenim aquesta fahena a que som certa vosaltres per aquella innata fe e naturalesa que tenits (occitano; tenéis; teníu, teniu) a la corona reyal attendrets (occitano; atenderéis; atendréu, atindréu, atendreu, atindreu) en singular manera e obviarets (occitano; obviaréis; obviaréu, obviareu) als parills e scandels que per aço seguir se porien. E aquesta es nostra ferma sperança la qual tenim en vosaltres pregants encarregants e manants vos ab quanta afeccio dir se pot que per los respectes susdits vullats (occitano; queráis; vullgáu, vullguéu, vullau, vulláu, volgueu, volgáu, etc.) cessar de qualsevol moviment per vosaltres força delliberat en aquesta part car nos hi provehirem per tal manera que perpetualment sera donada fi e conclusio en aquest fet e molta contentacio dels seniors e a punicio e castich dels qui ho mereixeran. Dada en Gerona a XVIIII dies de març del any Mil CCCCLXII. - La Reyna.
Apres closa la present havem deliberat per mes ampla informacio vostra trametre e de fet trametem aqui a vosaltres los magnifichs e amats consellers del Senyor Rey e nostres mossen Arnau Fonolleda balle general e micer Johan Dusay prothonotari del dit Senyor los quals informats a ple de nostra intencio e voler vos explicaran de nostra part lo de quels havem donat special carrech. - Vila secretarius.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Cartes havem que aqui per causa de les congregacions dels pagesos per vostres grans reverencies serien stats fets e deliberats alguns procehiments. E com segons havem scrit a vostres grandissimes e magnifiques providencies los homens de les dites congregacions se son desaplegats per provisio sobre aço feta per la Senyora Reyna. E per ço com dubtam tals procehiments no fossen causa de dar torp (torb; estorbo, turbación) a la dita fahena e portam a vostres grans reverencies e magnifiques providencies placia sobreseure en los dits enantaments car la dita Senyora continuadament enten en lo dit negoci. E speram en nostre Senyor Deu ne resultara bona e loabla conclusio. E prestament sera aqui persona qui per nostra part pus largament vos informara de la intencio nostra. La Santa Trinitat sia en proteccio de vostres reverencies e magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XVIIII de març del any Mil CCCC sexanta dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

En la misma sesión, presentáronse mosen Arnaldo Fonolleda, baile general, y micer Juan Dusay, protonotario del señor Rey, embajadores de la señora Reina, y en nombre de esta, entregaron a los señores Diputados y Consejo la carta que sigue a continuación.

Als reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna tudriu et cetera.
Reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels consellers de la Majestat del Senyor Rey e nostre. Sobre algunes coses concernents en singular manera servey del dit Senyor Rey e nostre e benefici publich de tot lo Principat de Cathalunya e dels poblats en aquells trametem a vosaltres los magnifichs e amats consellers del dit Senyor e nostres mossen Arnau Fonolleda batle general e micer Johan Dusay prothonotari del dit Senyor Rey informats a ple de nostra intencio e voler sobre aquelles. Pregam vos per ço e encarregam ab quanta afeccio dir se pot que als dits batle e prothonotari vullats donar plena fe e creença en lo que de nostra part vos recitaran axi com si nos personalment vos ho dehiem deduhints ho per obra e efecte segons se pertany e de vosaltres indubitadament confiam. Dada en Gerona a XVIIII de març del any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Sigue, en resumen, el objeto de la credencial que precede, conforme explicaron verbalmente los referidos embajadores.

Esplicaren los dits embaxadors de la dita Senyora Reyna que los homens de remença per manament de la dita Senyora Reyna ab gran obediencia se eren
desaplagats e eren venguts molts dels sindichs a sa Altesa a Gerona los quals havien ofert a sa Majestat de star a tota obediencia sua e metre totes les diferencies e causes en poder seu axi per justicia com per amigabla composicio. E com sa Majestat haja sabut que a induccio de algunes malivoles persones les
banderes son stades tretes de que sa Excellencia ha hagut gran maravella e congoixa par a sa Senyoria que pus cesse la causa ço es los moviments dels dits
pagesos que dega cessar lo efecte de les dites banderes majorment attes que sa Senyoria no ha acceptada la oferta de la gent darmes deliberada fer per los diputats e consell per assistir en fer obtemperar los seus manaments com per sa preheminencia hi entengues dar recapte sens altre adjutori. E attes encara que los dits diputats e consell saben que la dita Senyora Reyna molt promptament e ab prou desayre per pluges e mal temps es partida de aquesta ciutat e anada e es vuy en dia en Gerona per sola causa de fer cessar e aplanar los asserts moviments actes dels dits pagesos e castigar aquells en les quals coses ab gran vigilancia ha entes fins aci e enten e ja tenen bon cami de repos. E mes explicaren com la dita Senyora Reyna ha presos certs dels dits pagesos qui semble sien stats dels incitadors dels dits actes e moltes altres bones paraules significatives de bona amor zel e voluntat que la dita Senyora ha a tot lo Principat e als poblats en aquell digueren los dits embaxadors e a la fi digueren que per tots aquests sguards la dita Senyora Reyna pregue amonesta e requer los dits diputats e consell que per servici del Senyor Rey e seu e repos del Principat vullen revocar la deliberacio feta de exir de les dites banderes e cessar de totes coses delliberades per exequucio de la dita deliberacio com sa Senyoria entengue en reposar perpetuament los moviments dels dits pagesos e castigar aquells qui culpables seran trobats. E que aço vullen prest delliberar los dits diputats e consell e fer a ells dits embaxadors resposta pera la dita Senyora Reyna qui sia tal que complescha a servici del Senyor Rey e de
sa Altesa e repos del dit Principat.

Dada contestación a los referidos embajadores, de que se deliberaría sobre el asunto propuesto, despidiéronse de los señores Diputados y Consejo; y entrando desde luego los comisionados por las diez y seis personas que representaban los estamentos militar y eclesiástico de Gerona, para ocuparse del asunto de los remensas y demás, entregaron a dichos señores Diputados el siguiente escrito.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio los exhibidors de la present seran mossen Baltasar de Segurioles canonge de la Seu e mossen Jaume Sant Celoni ciutada de aquesta ciutat los quals per nos son tramesos a les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres. Placiaus darlos plena fe e creença en tot ço que de part nostra diran e explicaran a vosaltres qui ordonats (occitano; ordenéis; ordeneu, ordenéu) tot lo quius placia de nos. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a XX del mes de març any mil CCCCLXII. - A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres apparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de Gerona en lo fet de les remençes tasques e censos.

Sigue el resumen de lo que explicaron los comisionados de Gerona, y la credencial que los mismos presentaron.

Que les dites XVI persones representants los dits staments ecclesiastich e militar regraciaven molt e molt als dits diputats e consell lo que fins aci han virtuosament fet e deliberat en lo fet de les remençes. E quels han tramesos aci per significar los un pensament que han hagut ço es que attes la Senyora Reyna ha pres ab gran congoixa la exida de les banderes e mostre haber gran voluntat en castigar los culpables dels dits pagesos e fer pagar los dits pagesos e perpetualment aclarir e reposar les diferencies que han ab lurs seniors eren recayguts en parer los dits XVI. Si empero al dits deputats e conçell ere be vist e no en altra manera que lo efecte e exequucio de les dites banderes fos suspes per alguns dies e a la fi de lur parlar digueren e explicaren que los dits XVI havien deliberat e tenien ferm proposit de no scoltar partit algu en lo dit fet de remenças sino ab voluntat e deliberacio dels dits diputats e consell dels quals e de lurs deliberacions partir ne desistir un punt nos solien ne entenien per via alguna.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Sobre algunes coses tocants lo assossech e repos de les congregacions ques diu esser
fetes per alguns dels homens de remença havem imformat largament de nostra intencio al honorable mossen Jaume de Sant Celoni ciutada de aquesta ciutat.
Per que ab afeccio singular exortam donets (occitano; deis; doneu, donéu) fe e creença a tot ço e quant lo dit mossen Sant Celoni vos explicara per part de nosaltres axi com si personalment vos ho dehiem. Nostre Senyor Deu mantinga vostres grans reverencies e magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XX de març del any Mil CCCCXLII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Mosen Jaime de Sant Celoni, que era uno de los referidos enviados de Gerona, hizo particularmente explicación de la credencial en los siguientes términos.

Que los dits jurats attes la Senyora Reyna virtuosament e ab gran diligencia treballa en reposar lo fet de les remenças e en administrar justicia als seniors e ja les fahenes comensen pendra bon cami haurien a bo per servici de la dita Senyora e benefici dels fets que lo efecte e exequucio de les dites banderes per lo dit fet de remençes (remenças, plural con a, típico occitano, con e, valenciano) fos sobregut. (sobressegut, sobresegut; sobreseído)

Después de un breve coloquio, deliberóse que pasasen los anteriores documentos a las nueve personas encargadas del asunto de los remensas, para que, junto con los comisionados por la ciudad, hiciesen las apuntaciones convenientes.
Teniéndose noticia, el mismo día, que el maestre de Rodas se debía embarcar para Roma, y de allí pasar a su isla, deliberóse que se recomendara a dicho religioso el despacho de la canonización del señor Primogénito; a consecuencia de lo que, se escribió, el mismo día, la siguiente carta al Padre Santo.

Sanctissime ac beatissime Pater.
Recepimus humiliter sanctitatis et beatudinis vestre litteras quibus et responsis oratorum nostrorum quos nuper ad sanctitatem predictam destinavimus nobisliquet cristiano (?) et paterno amore sanctitas prelibata prossequitur nos et hunc Principatum hoc quidem pluribus in rebus hactenus comprobatum est et novissime in his que concernunt nostrum et Principatus predicti quietem et pacem. Pro quibus S. predicte nos quas debemus sed quas valemus gracias agimus agemusque perpetuo inmortales. Ceterum beatissime pater per dictos oratores nostros ad laudem Altissimi sancteque matris ecclesie vestre S. significavimus miracula que per medium corporis bone memorie domini Caroli primogeniti domini nostri regis apud nos visibiliter operantur ac suplicamus dicte S. pro dicti quondam primogeniti canonitzacione circa quam relatu predicto eandem sanctitatem scimus propiciam annuere votis nostris si merita id exposcant. Et quia pater beatissime voluntate et ordinacione divina non desiuunt miracula supradicta que de sanctitate dicti domini primogeniti dant judicia manifesta. Nosque et hujusmodi Principatus canonitzacionem predictam quam plurimum afectemus et eam totis viribus prosequi perobtemus ut cum auctoritate sancte matris ecclesie dictus dominus Carolus sanctorum cathalago num eretur et ejus corpus apud nos repositum dignis honoribus prossequatur eam obrem S. V. humiliter obsecramus dignetur comissionem facere super colligendo processu et aliis ad dictam canonitzacionem decentibus et opportunis ut tandem ad Dei servicium et animorum salutem suum sorciatur efectum. Super his quidem reverendissimus magister Rhodi qui apud nos aliquam his diebus traxit moram et de presenti Rhodum transferat per beatitudinem vestram transitum faciens apud sanctitatem eandem vice nostra orabit. Cum dignetur aures propicias adhibere Sanctissima Trinitas almam personam vestram regimini sancte matris ecclesie conservet incolumem per tempora longa. Ex Barchinona die XXII marcii anno a nativitate domini millessimo CCCCLXII. - E sanctitatis et beatitudinis humiles et devoti filii qui cum manuum pedumque osculo beatorum eidem humiliter se comendant. - Domini diputati generalis et consilium Principatus Cathalonie residentes Barchinone. - Sanctissimo et beatissimo domino nostro Pape.

Reverendissime in Christo pater et domine.
Ad V. R. P. noticiam non ambigimus devenisse qualiter pridem bone memorie domino Carolo primogenito domini nostri Regis ab humanis subtracto placuit Altissimo per medium sui corporis diversa miracula operari. Unde per certos oratores nostros suplicavimus S. D. N. Pape pro illius canonitzacione ad quam dicta S. se reddidit propiciam ubi merita id exposcant. Et quia reverendissime domine voluntate et disposicione divina continuantur miracula supradicta que de sanctitate illius dant judicia manifesta est que nobis cordi pro dicta canonitzacione insisturo quam credimus bene dignam. Suplicamus propterea dicto domino Pape dignetur comissionem facere super colligendo processu ad dictam canonitzacionem. Vestre itaque reverendissime P. humiliter obsecramus velit pro illa obtinenda apud dictum D. N. interponere partes suas hoc enim sanctitati sue vestreque P. plurimum ascribemus ad graciam inter cetera E. P. beneficia et longe aliis majora annumeraudo. Creator omnipotens conservet diu feliciter V. R. P. que de nobis ordinet et mandet ad votum. Scripta Barchinone die XXII marcii anno a nativitate Domini M.CCCCLXII. - E. R. P. obsequiis et serviciis semper prompti qui eidem se recomendant deputati generalis et consilium Principatus Cathalonie residentes Barchinone. - Reverendissimo in Christo patri et domino domino R. Dei gratia cardenali Valentini sancte sedis apostolice vicicancellario.

Al molt honorable mossenyor e de gran saviesa micer Pere Guillem Rocha doctor en decrets canonge de Barchinona resident en cort romana.
Mossenyor molt honorable e de gran saviesa. Per quant a nostre Senyor Deu ha plagut e plau tots dies obrar miracles per miga del cos del lllustre Senyor don Carles de bona memoria primogenit Darago lo qual es recondit e posat en la Seu de aquesta ciutat ço que la dita ciutat e encara tot aquest ha a summa gracia. Lo capitol de la Seu e la dita ciutat e encara nosaltres en nom del Principat entenem demanar e fer tota instancia que lo dit lllustrissimo Senyor don Carles sia per sancta mare Ecclesia canonitzat e de present per lo dit capitol e per los honorables consellers e per nosaltres se scriu a nostre Sant Pare suplicant la sua Serenitat li placia fer comissio de la part de ça per collir lo proces necessari a la dita canonitzacio. E lo reverendissimo mestre de Rodes qui de present anant en Rodes passara per nostre Sant Pare ha pres carrech per sa gran virtut e humanitat e per la devocio que ha conçebuda en lo dit Illustrissimo don Carles per los miracles que de la part de ça ha vists suplicar per aço lo dit nostre Sant Pare de part nostra e dels altres dessus dits. Lo capitol de la Seu remet a vos qui sou de lur collegi e del qual se ha molta fiança solicitar aquest negoci axi vers lo dit nostre Sant Pare com encara en recordar ho al dit reverendissimo mestre de Rodes. Nosaltres per la nostra porcio vos volem pregar de aço mateix queus placia ferhi la diligencia que es obs es confia de vos. Ço que a molta complascencia vos haurem. E si algunes coses molt honorable e de gran saviesa mossenyor volreu de la part de ça scriviu nos françosament. Feta en Barchinona a XXII de març. any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

9, 10 diciembre

9 DE DICIEMBRE.

Por conducto de Manuel de Monsuar se hicieron varias proposiciones relativas a diferentes asuntos, siendo, entre otras, la más notable una en que se preguntaba si se suplicaría a la señora Reina que el Consejo que se había de dar al señor Primogénito fuese según se había ofrecido por el señor Rey, y conforme a la capitulación; después de lo que, el egregio conde de Prades hizo relación de los
apuntes hechos por él y algunos otros de los nueve comisionados, en los siguientes términos.

Que sia scrit a mossen Rebolledo a mossen Coscho e altres damnificadors de don Jofre als quals es stat ya scrit e encara a les universitats a qui per la recepcio que han feta que dins XXX jorns hagen feta restitucio o smena de les coses damnejades o dins lo dit termini posades e suficientment provades rahons per
que tenguts no hi sien altrament passat lo dit termini ara per lavors e lavors per ara los han per enemichs e acuydats de la corona reyal e de la cosa publica juxta forma de la capitulacio juxta la qual sera procehit contra ells.
E que sia suplicada la Senyora Reyna li placia sobre aço scriure a la Majestat del Senyor Rey perque la dita Majestat hi faça provehir degudament e per semblant ne sia scrit al Senyor Rey els sia significat lo dit apuntament.

Después de la proposición y relación antedichas, entraron en debate, y como hubiese algún disentimiento en la conferencia, nada resolvieron por aquel día.

10 DE DICIEMBRE.

Continuó, en este día, el altercado del anterior, por creer algunos que la facultad y el número de los votantes, por diversas razones, no eran suficientes, de manera que
no podía tomarse acuerdo alguno, hasta que el arzobispo, declarando más explícitamente su intención, propuso como medio, que, sobre el asunto de don Jofre, se suplicase a la Reina, y si dicha Señora no proveiese a gusto de los
Diputados, se tuviese entonces por buena y aceptable la determinación que tomasen los nueve comisionados; a cuya proposición se adherieron desde luego el obispo de Vich y todos sus partidarios, y resultando de aquí número suficiente para hacer valer la votación, se tomó el acuerdo y fue aprobado por los señores Diputados y Consejo.
El mismo día compareció ante los Diputados y Consejo el magnífico mosen Enrique de Marle, embajador de Francia, con una carta de su Rey, la que entregó, explicando desde luego, en francés, el objeto de su credencial; sin embargo, por aquel día no se dio respuesta alguna.
Presentáronse igualmente los magníficos mosen Bernardo Calba y mosen Galceran Oliver, caballeros, de parte de la Reyna, para participar que dicha Señora deseaba
presentarse al Consejo, para proponerle algunas cosas, y como se les contestara, que se la esperaba con deseo, aquel mismo día, por la tarde, se presentó acompañada del Primogénito D. Fernando, y allí, ante los Diputados y Consejo, la mencionada señora Reina hizo verbalmente y con palabras muy apuestas, la siguiente proposición.

Fidelissimos vassalls. De la Majestat de mon Senyor lo Rey e nostros per quant de present occorren coses toquants molt lo honor de la dita reyal Majestat del qual vosaltres per la fidelitat vostra e amor e devocio que sempre haveu portat a la reyal corona tots temps vos son sentits e sentiu. Per tant es digna cosa aquelles a vosaltres esser significades perque retats lo deute vostre a vostre Rey e Senyor e aquesta es la causa de nostra venguda en lo present loch. Per letres de mossen Carles Dolius e altres bons vassalls de la Majestat del dit Senyor Rey qui son en cort del Rey de França nos seriem avisada que lo dit Rey de França cominaria voler pendre e occupar lo reyalme de Navarra e fer e attemptar algunes altres coses en prejudici del honor del dit Senyor Rey e maliciosament assaja dir e allevar que la Majestat de mon Senyor lo Rey hauria volguda fer ab ell liga e aliança per miga de mossen Carles Dolius contra los cathalans ço es que es una gran falsia e maldat e es de maravellar que en bocha de Rey se trobe en falsia les quals coses lo dit Rey de França no attemptaria sino pensant que entre lo dit Senyor Rey e los cathalans sia alguna desamor lo qual pensament prove a causa de la absencia que la Majestat del dit Senyor Rey fa de present de aquest Principat de Cathalunya. Com si la dita absencia no fos en causa del dit pensament no seria lo Rey de França ne algun altre rey o senyor qui pensant en la virtut del dit Senyor e en la fidelitat e virtut dels cathalans hagues atreviment en fer alguna empresa que fos en derogacio de la honor de la reyal corona Darago. Per tant posant vos al davant los dits e altres inconvenients qui provenen de la absencia del dit Senyor Rey e recordant vos la amor devocio e fidelitat que sempre a vostre Rey e Senyor haveu haguda per tanta honor del dit Senyor Rey e deute vostre signantment concesse aquella casa per la qual lo dit Senyor Rey per sa benignitat havia ofert no entrar en lo Principat sino a peticio dels cathalans ço es per tolra tota diferencia ques pogues seguir entre la sua Majestat e lo lllustrissimo don Charles de bona memoria fill seu Primogenit lo qual passat del present segle axi com a nostre Senyor Deu ha plagut ordenar no es vist causa alguna star per la qual lo dit Senyor venir no dega abans hi ha causes urgents a la sua venguda. Per tant vos pregam exortam e amonestam vullau supplicar la Majestat del dit Senyor Rey per la venguda sua en lo present Principat per la venguda del qual se refrenara la malicia e audacia del dit Rey de França e de tot altre Rey strany volent insurgir contra lo dit Senyor Rey ne la sua honor sera tot benefici pau e tranquillitat en lo present Principat e la justicia sera administrada a servici de nostre Senyor Deu e tot benefici de la terra. Oferint vos donar aquells oficials en lo dit Principat que per lo benefici e bon stament seu sien necessaries.

Después de cuya proposición, el Infante D. Fernando, que acompañaba a su señora Madre, habló con bastante discreción, en cuanto permitía su edad, suplicando afectuosamente que, por las razones que aquella había expuesto, se sirviesen pedir a su padre, el señor Rey, que pasase cuanto antes a su lado. Se retiraron en seguida el referido señor Infante lugarteniente y su señora Madre; y quedando los señores Diputados y Consejo en sesión permanente, después de haber conferenciado sobre la mencionada proposición, acordaron, por fin, que eligiéndose desde luego seis personas, que fueron el arzobispo de Tarragona, el obispo de Vich, el conde de Prades, el conde de Pallars, Jaime Ros y Francisco Sampsó, se ocupasen estas del negocio con toda madurez, y haciendo las apuntaciones que les pareciesen necesarias, las pasasen al día siguiente al Consejo, donde podrían hacer también oportuna relación de cuanto hubiesen obrado.
El mismo día, recibieron los señores Diputados la siguiente carta del Rey de Francia, junto con una copia de lo que había de explicarles su embajador, en virtud de la credencial que le autorizaba.

Loys per la gracia de Dey Rey de França. Illustres e discretes persones puis nagueres a nous este acertenes de la longe detencion des persone e heretatge de nostra treschiere e tresamee cosine la princessa de Navarre fayta por suggestion dautruy per nostre cosin lo Rey Daragon pere de nostre dite cosine au moyen de la quale detencion nostre dite cosine est demoree e demore a marier por quoy est aventure que le reyaume de Navarre qui est parti de la corone de França ne vingue en stranyes mains por los termens quel di Rey Daragon a tenuz a nostre dite cosine. A ceste cause mens de pitie voulans socorrer a celle nostre cosine qui est de nostre sang e linatge come tenuz hi sommes la quale na autre que nous qui porsuiva son fait et afin que le dit royaume ne viegne hors de nostre saing e linage por la deliurance delle e de son dit heretatge envoyons prestament per donez lo dit Rey Daragon nostre ame e fael conseller e maistre de requestes de nostre hostal Henric de Marle chevalier. E por çe que savons que avez tousiorns favorize le fait de son nostre cosi le prince tant por le ben de rayson e bonne equite que en favour e contemplacion de la mayson de França et de nous e que por obvier auxs inconvenients que a cause de la dite detencion sen pourroient seguir vouldriez la deliurance de notre dite cosine ensemble de son dit heretatge a notre dit conseller. Javons domne cargue de passer por devers vous e vous dire e comuniquer la charge quil ha de part nous tochant la de materie. Si vous prions si fectuosament que povons que a notre de consellier vueillez adionester planne foys e creançe et an surplus es chose dessus de vous emploier an mi euls que pourrez. En quoy faisant en aurons vous et les afares de tot lo pais en grande e singulariere recomendacion. E per notre dit consellier nous vuellez scriure e fayre savoir ce que fayt en sera. Donne a Mont-richaud (guión, dos páginas) le noven jorn de novembre. - Loys. - Al lllustres e discretes personnes les depputez de Cathalongne.

Sigue la copia, antes referida, de lo que el Embajador de Francia había de explicar a los señores Diputados y Consejo.

Post salutaciones assuetas et presentacionem litterarum excellentissimi potentissimi ac christianissimi principis regis Francorum Enricus de Marle miles consiliarius ac magister requestarum hospicii dicti regis dicit in summa pro sua credencia potentibus ac honorandis dominis diputatis et consilio Cathalonie ea que sequntur.
Primo quod ob beneficia per dictos de Cathalonia bone memorie ac excelso domino domino principi Navarre facta magno amore dictus christianissimus rex dictis de Cathalonia afficitur velletque juxta posse procurare honores ac emolumenta dicte patrie. Quod per evidentiam facti si casus occurrat et ab eis requisitus fuerit realiter agnoscent.
Sed ut dictis dominis de Cathalonia non lateat dicta bona afectio dictus christianissimus rex volens factis hostendere que asserit et bostendit. Nam cum a paucis diebus citra et post decessum excellentissimi principis Navarre illustrissimus ac potentissimus rex Aragonum dominum Charolum Dolius suum embaxiatorem ad christianissimam regiam francorum majestatem misisset ad habendum ligas et amicicias et cetera dicta christianissima majestas cognoscens quod dicte lege et amicicie procurabantur in damnum et gravamen patrie Cathalonie aures numquam prebere voluit.
Item quoniam dicti de Cathalonia ob dictum favorem dicto domino principi collatum tum ob merita sue persone tum quia erat de domo et sanguine dicte christianissime regie majestatis ac aliis cansis (o causis) favore possibili tractabit et ipsos contra quoscumque jurabit qui damnum aut gravamen contra ipsos de Cathalonia inferre vellent.
Item et quia per decessum dicti Illustrissimi principis Navarre regnum Navarre certis modis pertinere dignoscitur excellentissime principesse ac primogenite regis Aragonum que ut dicitur ab ipso rege Aragonum detinetur indebite dicta christianissima Majestas tum quia dicta primogenita de sanguine suo orta est tum etiam quia dictum regnum Navarre a domo Francie exit summopere desiderat ut dicta domina primogenita in sua libertate ponatur suo regno maritalique copula ad sui voluntatem et parentum suorum secundum statum suum gaudere valeat. Ob hancque causam dictus de Marla apud dictum excellentissimum principem regem Aragonum mittitur.
Item nec de Illustrissimo principe rege Castelle dicti de Cathalonia formident quin dicta majestas francorum suos embaxiatores ad ipsum misit qui rex Castelle nullam ligam prejudicantem voluntati regis francorum faciet.
Cupit Rex quod dicti de Cathalonia in bona unione permanere valeant faciantque ei scire que occurrant quoniam ipse christianissimus rex pro conservacione status bonorum ac dominii eorum liberaliter ac bono corde laborabit.

30 de noviembre 1461

El día 30, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.

Al molt honorable senyer En Luis Dolzinelles diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable senyer. Requiriu lo vaguer sotzvaguer e altres oficials de aqueixa ciutat sotz virtut del sagrament e homenatge per ells prestats e o que fer e prestar son tenguts de exequir les requestes nostres e que si algunes letres o provisions a ells conjunctament o divisa seran presentades axi de la Majestat del Senyor Rey com de la Illustrissima Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del dit Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya tocants les dites letres o provisions o havents sguard a les comandes de Miravet e de Azcho o de alguns membres drets o pertinencies de aquelles que abans deduhiren exequucio cosa alguna en virtut de les dites letres o provisions consulten sobre aquelles a vosaltres. Trametent nos copia de les dites provisions e letres e fins hajen nostra resposta en res no procehesquen. Car com sobre la dita materia sien emanades algunes provisions prejudicial a les constitucions leys e libertats de aquest Principat e a la novella capitulacio entre lo Senyor Rey e aquest Principat fermada e per tant volem veure e que sia molt attes a la observacio de les dites constitucions leys libertats e capitulacio e per les dites letres e provisions o en altra manera en res derogat no hi sia. La requesta que fareu sia continuada per vostre notari. Dada en la ciutat de Barchinona a XXVI del mes de noembre any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

En otra sesión que tuvo lugar este mismo día ocupáronse de algunas sustituciones que se habían de hacer.
Sigue aquí una credencial dada por el maestre de San Juan a Galceran Ça-Sirera, doncel, la que fue leída en consistorio el día 24 de noviembre, no obstante de encontrarse en este lugar, cuya irregularidad no aclara por ningún estilo la reseña que aquí se lee, correspondiente, sin duda alguna, al mismo día último de noviembre.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres a mossen Johan de Copons e En Galceran Ça-Cirera (está en dos líneas, en otro texto anterior, 24.11.1461 está todo junto, Çacirera)
S. de Montornes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta. Los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han esplicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e creença e abduys los sobredits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

En virtud de esta credencial, el mencionado Galceran Ça-Sirera esplicó, á corta diferencia, lo que se contiene en la cédula que sigue.

A la molt gran providencia de vosaltres molt reverends egregis e honorables senyors diputats e consell lo Principat de Cathalunya representants.
Ab gran querela significa lo reverendissimo e reduptable fra Pere R. Ça-costa mestre de Rodes e castella de Emposta dient que jatsia ell sia molts anys ha en pacifica possessio de la dita castellania e membres de aquella notoriament a la Majestat del Senyor Rey e a tot lo Principat de Cathalunya e apres promocio sua en lo dit magistrat (maestrat; maestrazgo) la dita castellania no haja vagat (vacante) per quant lorde ha dispensat segons Iurs statuts del dit orde ell pot retenir la dita castellania de la vida sua e aço prometen e disponen segons lurs statuts stils e costums. Empero aquella no vagant a importunitat de alguns lo Senyor Rey de fet se diu hauria donada al noble fra Rochaberti comenador de Montso e apres sotz color que vaga e per conservacio dels fruyts de aquella de la Majestat del Senyor Rey es emanada al vaguer e sotzveguer de Tortosa e a altres oficials de Cathalunya una provisio de la tenor seguent Johannes etc. Inseratur. Ab la qual en efecte es manat ab pena de tres milia florins quen sien presos a ma de la cort del dit Senyor los fruyts de les comandes de Miravet e de Sco (Azcho, Ascó) qui son membres de la dita castellania e aço tot es color e causa simulada per donar apres de fet la possessio del dit fra Rochaberti. E axi de fet lo dit honorable veguer es vengut al castell de Miravet e ab destrals volia metre les portes e fer altres novitats molt insolites en lo Principat de Cathalunya la qual provisio e altres actes subseguits son molt deviants e contraris a drets divinals e humanals e a les leys costums stils e leberlats (libertats; pero aún no escriben llibertats) de la patria jurades per la prefata Majestat hoc e de directo contra la nova capitulacio novament e solempna jurada. E per ço es cert no proceheixen de la be informada pensa de la dita Majestat qui ab summa virtut enten a la justicia e observancia dels usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya capitols de cort usos e pratiques predites. Primo car la dita castellania es benifici ecclesiastich e la collacio o conservacio de aquella e dels fruyts de aquella pertany al dit reverendissimo e redubtable mestre e convent seu e no a la dita Majestat ab aquella humil reverencia ques pertany e fahent al contrari lo dit Senyor fa contra los dits drets comuns vulgars civils e canonichs divinals e humanals e signantment contra lo usatge de Barchinona qui comença Laudaverunt e contra la constitucio primera de Barchinona del Rey En Pere segon de gloriosa memoria C° VIII incipiente Concedimus ibi promittimus et ordinamus per nos et successores nostros quod servabimus et servare faciemus libertates et inmunitates ecclesiis personis ecclesiasticis locis et rebus eorundem. Libertat adonchs ecclesiastica axi com en lo dit ofici de castellanie si vagas seria provehit per lo dit reverendissimo mestre e convent seu car de aquestes coses la reyal Celcitut salva la sua clemencia no ha nenguna disposicio abans segons la libertat ecclesiastica a ell es interdit per los drets vulgars. Item lo Senyor Rey ha imposat a ell ley que no metra algun oficial a algun loch o castell que no sia seu per fer exequucions o per altre qualsevulla causa ut in dicta constitutione C° Statuimus et ordinamus.
Mas fa lo contrari per les dites letres o provisio car los castells de Miravet e Desco no son del Senyor Rey mes del orde ecclesiastich Jherusolomita. Item que aquesta causa es de Cathalunya e les causes de Cathalunya dintra Cathalunya se deuen tractar ut in dicta curia. C° Itemque cause Cathalonie. Item deu esser tractada dins la vegaria de Tortosa dins la qual es la dita castellania e segons lo capitol qui comença Itemque cause vicarie en la matexa cort les quals constitucions se han observar a la letra e tots rescrits en contrari son nulles segons la constitucio de Barchinona de la Senyora Reyna dona Maria en lo capitol Volents. Item quod omnes cause igitur etc. Item en la mateixa constitucio de Barchinona del Rey En Pere segon en lo capitol Item quod nos vel oficialis nostri non expoliemus cautum est que lo Senyor Rey e sos oficials no despull algun o alguns de qualsevulla condicio o stat sien de la possessio o quasi de aquells qui obtindran sens conexença de causa etc. Mas per les dites letres sera fet tot lo contrari car lo dit reverendissimo mestre Jaumes es stat oyt ne en Arago pot esser oyt segons dit es. Igitur etc. Item que no vagant lo benifet no pot esser donat car en lo loch de la persona vivent algu no pot esser posat segons les sancions libertats ecclesiastiques majorment que la dita castellania fou donada a vida al dit reverendissimo mestre com dit es. E axi ne obtingue sentencies. E per lo lo usatge començant alium namque e per lo capitol de cort del Rey En Marti deu se indicar en Cathalunya per directum igitur etc. Item per la nova capitulacio solemnament jurada la Majestat reyal abstinent se de intrar dins lo dit Principat de Cathalunya la sua acustumada clemencia ha preficit lo seu lllustre Primogenit ab plenissima potestat al dit Principat algunes coses solament reservades a sa Majestat per ço
salva la clemencia no ha pogut aquestes provisions en aquest Principat fer. E com les letres e provisions que contra constitucions e libertats de la terra son emanades sien nulles e no degen esser obeydes per lo capitol Item quod nos vel successores en la cort segona del Rey En Jaume de inmortal recordacio en lo capitol Item ordinamus et promittimus en la terça cort de Barchinona del Rey En Jaume segon les quals libertats totes son confirmades per lo capitol final en la dita cort e en lo dit capitol de la Reyna dona Maria ja allegat qui comença Volents. Per tant lo dit reverendissimo Senyor mestre o son procurador suplica a vostra gran providencia vos placia ab tots aquells remeys stilats e permeses que tals novitats no sien fetes e los honorables vaguer e sotzveguer de Tortosa e altres oficials reyals per vostres diputats locals e altrament sien requests e constrets observen les dites constitucions e libertats de la patria e que tot ço que es attemptat en contrari sia reduit al primer stament e en manera alguna a la dita provisio no sia obtemperar axi com a subrepticia e obrepticia e contraria als dits drets de la patria. E sia procehit contra los contrafahents oficials e altres segons forma dels dits usatges constitucions o capitols de cort e segons forma de la capitulacio nova et alias segons es del stil e raho. E jatsia etc. - Altissimus etc.

Se recibió, en este día, la siguiente carta.

Als molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. No crech fos luny de aci una legua lo correu que divendres passat trameti a vostres grans reverencies nobleses e magnificencies quem fonch dit per part dels LXXII de la cort quels volgues dar en scrit la creença quels havia explicada en virtut de vostres letres e per mi fonch respost que yo no havia tal manament nom semblava que freturas attes que aço no eren actes judiciaris empero que si negu de la cort no havia oyda o compresa la dita creença que tota volta que los dits LXXII ho ordenassen que la explicara tantes voltes e tant spau que lo qui la volguera comanar a la memoria ley poguera be acomanar (comanar, acomanar, portar, aportar) e qui la volgues scriure la poguera be scriure mas que yo la donas per scrit nou fera sens vostre manament. E fet per mi aquesta resposta ells han significat volerme hoir altra volta pero nou han mes en execucio. Nom se sin (o siu, si ho) haura fet la absencia del Senyor Rey qui ana (fue; va anar, anà, va aná) divendres passat a Xuxon a correr mont e encara no es tornat ab tot que aci sen haja sospita que no sia anat a parlar ab lo comte de Foix mas no crech sia ver. Deu hic esser vuy sino la cort spiraria. Lo juy que faç de la pratica que es servada en aquest fet nom par que sia sino tenir temps sperant ho que la pau que aquest regne tracta de la casa de Castre ab mossen Rebolledo e mossen Johan Cerdan en la qual volen que entre don Jofre sia finada ho que aqui la Senyora Reyna do be entendre aquest fet com ve en manera que sia mudat aqui de proposit e crech yo que lo Senyor Rey ha crehents que puix la Senyora Reyna es aqui que nos procehira per vosaltres senyors a negun acte de fet car lo ferme explicar la creença en lo consell del Senyor Rey e apres darme la resposta en letra per trametre aqui e demanar me la cort a cap de cinch dies la creença en scrits no es sino tenir temps sperant les coses de aqui com exiran. Placia a Deu que isquen a gloria sua e a repos de tots aquests senyors de la cort es axi que huns volrien que la conclusio de aquest fet se dilatas per que los qui han dats los dans non haguessen a fer esmena altres hi ha que volrien se dilatas per manera que aqueix Principat no podent comportar les dilacions hagues usar dels actes de fer permesos en la capitulacio en manera que ab les dents de aqueix Principat poguessen menjar lo rave (rábano) e axi encara que tots vullen una cosa no la volen tots per una fe. Als diputats doni vuyt jorns e vostra letra els expliqui la creença. Diguerenme ne parlarien al Senyor Rey e no han fet res e per semblant a la cort expliqui vuyt jorns a la creença e nit han parlat al Senyor Rey nim (ni me, ni´m) han feta altra resposta sino la sobredita ne yo tant poch a dir la veritat nols ne volgut parlar pus que nom semble fos honor de aqueix Principat haver los ne anar darrere puix totes coses los son stades notificades bem (o hem) met tots jorns en contra que ha la cort he los diputats me poden parlar cent voltes si cent volen. Si altra pratica vos sera plasent quey tinga manau mo (me ho, m´ho; mandádmelo) hi sera fet. Scrita en Calatayut dilluns a XVI de noembre any mil CCCCLXI - Lo Senyor Rey es tornat a nit vespre. - De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies humil factura quim recoman en gracia e merce de aquella Johan Ferrer.
Des que e fet la present may correu es anat aqui ne crech ne ira fins que de aqui vinga que tot hom sia aci molt marevellat e ab prou bascha que de VIII del present en ça noy ha correu de aqui. Lo Senyor Rey spera de hora en hora resposta del comte de Foix per anar a parlar ab ell. Deuen se veure en la Almunxa. - (La Almunia de Doña Godina, cerca de Zaragoza, Calatayud, Cariñena, también está la de San Juan, en Huesca.)
Closa disabte demati a XXI de novembre. (Hasta aquí escriben noembre.)

24 DE NOVIEMBRE.

24 DE NOVIEMBRE.

Se celebró Consejo, para ver lo que sería conveniente hacer en vista de unas cartas del Señor Rey sobre las encomiendas de Miravet y de Ascó, y si los oficiales que se hubiesen de nombrar y los que existían en tiempo del príncipe Carlos, podrían continuar ejerciendo bajo la nueva lugartenencia; como también para tratar de los oficiales, ministros y consejeros que se hubieren de señalar al Primogénito; sobre lo que no recayó acuerdo alguno por la neutralidad de la votación.
Dióse cuenta, en la misma sesión, de la siguiente carta que había enviado el maestre del hospital.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres mossen Joan de Copons e En Galceran Çacirera S. de Moncortes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han explicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e crehença a abduys los sobre dits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

Molt alt e molt Excellent e virtuos Senyor.
Per quant havem per ferm que la Excellencia vostra segons per diverses vies ha significat es e sera tots temps attentissima a la observança de la capitulacio
fermada entre dita vostra Excellencia e aquest Principat per tant no duptam que si per inadvertencia o altrement contra aquella res sera fet la Majestat vostra sera prompta allo revocar e tornar al degut stament segons de vostra reyal fe e de la religio del jurament per aquella prestat es pertinent e degut. Daquen es Senyor molt excellent que com de vostra Majestat sia emanada letra dirigida als veguer e sotsveguer de Tortosa e altres oficials etc. manant los stretament prenguen a lurs mans les comandes de Miravet e de Azcho ab lurs rendes e fruyts e no permeten per algu la possessio de les dites comandes esser presa sens licencia e manament de vostra dita Majestat ne usar de bulles o altres provisions de les dites comandes o alguna de aquelles disponents segons en la dita letra copia de la qual a nosaltres es devenguda e aquella a vostra Altesa ab la present remetem largament se conte. Mes hajam entes que vostra Illustrissima Senyoria haja otorgat certa remissio e guiatge En Miguell Davinyo donzell de Vilafrancha de Penedes e altre guiatge a mossen Gualbes cavaller domiciliat en aquesta ciutat les quals coses son vistes procehir contra forma e tenor de la dita capitulacio en la qual vostra lllustrissima Senyoria per sa gran clemencia e benignitat ha volgut fer e crear loctinent seu general e irrevocable en lo dit Principat ab plenissima potestat e exercici lo lllustrissimo Senyor don Carles de gloriosa recordacio fill primogenit de vostra Majestat lo qual del present segle passat axi com al divinal poder ha plagut lo lllustre Senyor don Ferrando fill vostre es e succeheix en aquell punt regiment loctinencia administracio e exercici que del dit lllustrissimo Senyor don Carles en lo primer loch ere provehit e ordenat. Adonchs vostra Majestat manar als dits oficials com en la dita provisio se conte e fer e atorgar los dits o altres semblants remissio e guiatges es usar de la jurisdiccio en lo dit Principat al dit loch en virtut de la dita capitulacio pertenyent e axi seria contravenir a aquella ço que no pensam en manera alguna fet o attemptat sia per la Majestat vostra consideradament. Per tant Senyor molt alt e molt virtuos a vostra solita justicia e virtut humilment suplicam e per la observança de la dita capitulacio e de la paraula e fe reyal e jurament per aquella prestat ab humil e subjecta devocio demanam sia de merce de aquella la dita letra remissio guiatges e actes de alguns altres semblants haura revocar cessar e anullar
remetent tota la dita administracio e exercici al dit lllustrissimo fill e loctinent de vostra Altesa per la qual en aquella es preficit a fi que la dita capitulacio sia servada e a aquella no sia en res derogat. La qual cosa jatsia de dret e justicia proceescha e sia deguda e pertinent a vostra reyal dignitat e succehira en servici de aquella e en repos e contentacio dels animos de tots los poblats en aquest Principat que per electes e obres vegen tota fe integritat e virtuosa constancia en la Majestat vostra segons de aquella han consebut encara nosaltres e tot aquest Principat vos ho reputarem a singular gracia e merce. Suplicants lo poder divinal conserve en tota prosperitat molt alta e molt excellent Senyora (Senyoria) la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en la ciutat de Barchinona a XXIIII del mes de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment se recomanan los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie. (Dónde está Cataluña en estos títulos?)
Dilectis et fidelibus nostris vicario civitatis nostre Dertuse et subvicario civitatis ejusdem aliisque universis et singulis oficialibus nostris ad quos spectet et presentes pervenerint seu fuerint quomodolibet presentate in Principatu Cathalonie et signanter in vicaria Dertuse constitutis dictorumque oficialibus locatenentibus presentibus et futuris salutem et dileccionem. Cum in presenciarum vaccet castellania Emposte ordinis hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani promocione castellani dicte castellanie in majistrum dicti ordinis. Volumusque certis respectibus atque avisis quas in presenciarum exprimere non curamus ut preceptorie sive comande de Miraveto et de Azcho que sunt membra dicte castellanie in nostro Principatu ac vicario Dertuse cum eorum et cujuslibet eorum introitibus redditibus proventibus et juribus pro futuro successore conserventur ideo presencium serie ex certa nostra scientia et expresse vobis et eorum cuilibet dicimus et districte precipiendo mandamus sub obtentu nostre gratie ireque et indignacionis incursu ac pena trium mille florenorum auri Aragonum a bonis contrafacientibus irremissibilter exhigendorum nostroque erario aplicandorum quatenus illico visis presentibus dictas comandas sive preceptorias de Miraveto et de Azcho cum earum et cujuslibet earum introitibus redditibus proventibus et juribus ad manus nostre curie aprehendatis meo (?) patiamini aut permitatis possessionem earum aut alterius earum per quempiam capi absque expressis licencia et mandato nostris utendi bullis aut aliis provisionibus de eisdem comandis aut altera earum quoquomodo disponentibus. Et contrarium non faciatis aliqua ratione vol (vel) causa pro quanto graciam nostram caram habeatis iramque et indignationem nostras ac penam predictam evitare cupitis. Dattum Calatajubii die septima novembris anno LXI. (1461)

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Dues letres vostres havem reebudes per mans den Johan Ferrer per part vostra a nos trames. La una de les quals nos fou donada lo divendres prop passat e la altra hir dilluns aci en Calatayud e vistes les dites letres e entesa la creença que per lo dit En Johan Ferrer en virtut de la creença a ell acomanada som stats marevellats que per lo noble don Jofre de Castre vos sia stat donat entendre que per ell haver adherit als cathalans en la liberacio del Illustrissimo princep don Carles nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria qui Deus haja sien stats fets ninguns procehiments contra ell ne contra la sua terra vassalls e bens com sia notoria cosa que ha pus de XXV anys que comensaren los debats entre lo dit noble e mossen Johan Ximenez Cerda e valedors de cascun dells per occasio de la mort per lo dit mossen Johan perpetrada en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre e apres se es inmiscuit en aquella bandositat mossen Rebolledo per causa del matrimoni per ell fet ab la filla del dit mossen Cerda segons pus largament es contengut en les letres nostres a vosaltres trameses sots data de deeset de octobre prop passat a les quals no es stat satisfet e a confermar que lo dit don Jofre ha participat e encara es stat cap en la dita bandositat apar manifestament per que lo dit egregi comte de Prades ab mossen Çaportella durant la dita bandositat tramete certa gent darmes contra lo dit Jofre en valença del dit mossen Rebolledo e com per don Johan Dixer fos dit al dit comte ques maravellave que ell fes valença al dit mossen Rebolledo contra don Felip de Castre per lo dit comte li fou respost que ell no fahia valença a mossen Rebolledo contra don Felip de Castre mes contra lo dit don Jofre axi com ell en certa altra bandositat ne havia fet contra ell dit comte de Prades. Consta axi mateix e es manifest que per ço com En Johan Gilabert habitant en la vila de Cervera havia feta valença al dit mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre homens seus de manament seu segons se preten e diu lançajaren lo dit En Johan Gilabert en la dita vila de Cervera el jaquiren per mort a que per aquests actes o altres molts que sen trobarien apar evidentment que no solament lo dit don Jofre ha participat en la dita bandositat mes encara es stat cap de aquella. Haguda raho al origen don avalla ço es de la mort del dit mossen Pero Martinez de Muriello ne obstaria ço ques diu de les vanes e folles paraules que digueren alguns homens del dit mossen Cerda e mossen Rebolledo de ço que ere stat en Leyda car aci son venguts lo dit mossen Rebolledo e Palafolls son fill. Los quals dihen e aferman que james per homens lurs semblants paraules foren dites e com dites les haguessen homens axi facils e de tant pocha stimacio no recau en consideracio de persones de auctoritat que per aquella adhesio se degues empendre contra lo dit don Jofre que assats hi abastaven les altres notories inimicicies precedents. Tant com es a laltre cap ques diu que ses seguit en lo loch de Lescuarre que es del dit don Jofre es stat cas nou ço es per causa de certes egues que per alguns scuders del dit don Jofre eren stades preses e occupades de vassalls de mossen Johan de Villalpando per recuperacio de les quals a instancia de la part damnificada ere anat lo loctinent de sobrejuncter del comdat de Ribagorça segons ho ha acostumat per cobrar les e li fou feta resistencia e fer li jaquir lo basto e per aquella causa e encara per altres delictes comesos per Pedro de Antrames-augues scuder del dit don Jofre fon penjat segons apar per lo proces e per una letra a nos tramesa per lo loctinent de procurador general del dit comdat la qual en sa prima figura havem manat comunicar al dit En Johan Ferrer e de aquells vos trametem copia. Apar donchs clarissimament que res no es stat fet contra lo dit don Jofre per haver adherit als cathalans en la deliurança del dit lllustrissimo Princep don Charles nostre fill. Tota via empero per major justificacio nostra e contentament vostre vos havem provehit e manat que sobre aço sia reebuda verdadera informacio e si per aquella se demostrava esser stades dites semblants paraules com se preten que digueren aquells a qui es donat lo carrech per vos sera manat proceir contra ells per tal forma que seran severissimament punits e castigats.
Tant com es al altre cap ques diu que de part nostra fou tramesa al vaguer de Barchinona sobre la capcio e detencio de hun home per causa de certa mort ques dehia per ell era stada feta ne hauriem hagut plaher haver vista la dita letra o copia de aquella per que a nos no recorda haver manat tal letra ne se troba esser stada registrada en los registres de nostra cancelleria juxta la loable costum de aquella ab tot aço empero nos som stats molts contents manar revocar decontinent la dita letra com james sia stada ne sia la intencio nostra fer res que pogues derogar als usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de aqueix Principat. Les letres que per lo dit Johan Ferrer nos son stades demanades en virtud de la creença pera mossen Charles Dolius embaxador nostre trames al Illustrissimo Rey de França nostre molt car e molt amat cosi decontinent les havem manades desempatxar per satisfer a la suplicacio vostra e per donar tota ajuda e favor que puixam donar a nostres subdits e vassalls en tots lurs afers e comercis. Dada en Calatayut a deu dies de noembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

La siguiente es copia de la carta enviada al señor Rey por el procurador del condado de Ribagorza, sobre el asunto de don Jofre de Castro.

Molt excellent Princep e molt virtuos Senyor.
De vostra molt alta e molt Excellent Senyoria he reebut dues letres responsives a la instruccio e memorial per mi trames a vostra merce de les novitats fetes per los de don Felip de Castre e per los de mossen Rebolledo e arribant les dites letres acas fonch justat lo consell general del comdat e axi lis doni una de les dites letres les quals vostra Altesa trametia als prohomens del dit comdat. De la qual lo dit consell ha hagut sobirana consolacio de la bona provisio e orde que vostra merce ha provehit e trames als tots en lo reparo qui vostra Altesa mana esser fet per quant de continent yo fiu certes letres intimatories a quiscuna de les dites parts donasen orde de tornar e restituir lo que pres havian. E axi feren resposta que no (ho) farien pero no feren res. Yo veent que no fahian per major acusa los he fet altres dues letres requisitories requirint a don Felip e a Palafolls que restituissen les dites coses. En aquelles no feren ninguna resposta. Yo e tot lo consell justat veent que no se matian en tal orde deliberarem justar CCCC o D homens en donar reparo en lo qui per vostra merce es manat e ordonat. Esse (se es) seguit Senyor molt alt qui essent justada la gent part de les egues qui eren justades e pujades a la montanya les quals eren dels vassalls de mossen Vilalpando venian de la mantanya e quant foren en lo terme de la Scuare per lo cami reyal vengueren certs scuders de don Jofre de Castre e mananselos en ta (en algunas formas del aragonés, hacia, ejemplo enta arriba) Lescuare ab lo qui les manave yo sentint aço decontinent trameti lo sobrejuncter o son loctinent a la Scaure (Scuare, Scaure, Lescuare, hay otras versiones) per requerir tornassen les dites egues (yeguas, de equus) per quant Senyor lo sobrejuncter fonch dins lo loch vangueren X o XV ben armats e ab lançes e ab balestes dient que per que era aqui. Respos lo sobrejuncter e dix que per fer certs actes per manament meu. Respongueren los dits servidors de don Jofre dient que si ell no lexava lo basto que mala era vengut e ell dix que no ho faria. Tornarenli a dir que renegaven de Deus que si nol lexava quel matarian e lo dit sobrejuncter de temor donat lo basto a hu dels testimonis que manave e la hu de aquells veent que lo testimoni havia pres lo basto va e tiralli de la ma e lançal en terra. E axi li digueren que per que venia. Dix lo dit sobrejuncter per requirir li donassen certes egues que habian pres de Stopanya. Digueren que ja tenien voluntat de tornarles que si les sen volia manar que les sen menas pero que mester li era que no fes actes nenguns sino que mala hi era vengut e axi sen hague a tornar. Apres Senyor molt just dos dies apres los scuders e servidors de don Jofre anaren sen al loch de Quaxigar qui es de un pubil fill de Jorge Bardaxi lo qual stave en salvaguarda del lllustre mon Senyor lo Senyor Princep e manaren sen del dit loch sis bous e una mula e dos someres e cert bestiar menut e dos homens presos los quals eren vassalls propris del Senyor Princep e tota la dita presa e homens menaren a la vila de la Scaure e meteren los presos dins la torra. E yo vent tals dues novitats e decontinent que vengueren apellidar per la salvaguarda ab la dita gent ani al dit loch de Lascaure molt secret en la nit e vaig asenar los homens o mal faytors dins lo loch pero no tots que per secret que yo ho fes los acostumats donaren avis que yo anave alla e varen traure los presos de la torra e ab la pressa meterenho en una cova en lo terme e part dels malfaytors per
mes preu dihent que nols trobarien aturarense en lo loch e meterense dins una via molt secreta. E yo vingui a requerir me dassen los malfaytors e sobre aço se feu molts protest. A la fi me lexaren entrar pero negant que ells no sabien res de aquells ni tenian tal cosa. Yols dix que me obrissen lo castell e axi ho feren e tenint lo loch e castell yo fiu lo scorcoll de quem dura tot lo jorn que no podia trobar res pero en ans no entrassem en lo loch verem part dels malfeytors e yo stave torbat que yo tenia acercolat lo loch que no podien exir tots temps yo instave e cercave los dits presos. En tant que axi passa tota la nit en lo endema per alguns qui desigaven la honor del Senyor Princep dixme que yo poria haver part dels malfeytors pero que si yols volia quen havia a leixar dels qui havia ab aquell. Yo Senyor veent que no podia haver res ami (vaig amar; amé, quise, preferí) mes hu que no negu e axi de tres qui eren en una citia (citja, citjar, sitja, sitjar, Citges, Sitges; lo sechá a Vallchunquera) yols tragui e per la paraula donada al qui los me mostra que pres ab jurament quim lexaria los dos e axi ho fiu e prengui hun nomenat Pedro de Entramasauguas scuder de don Jofre lo qual yo havent pres hagui letra del governador qui era un capella quem pregave lo hi manas a capella que ell lo volia fer sentenciar e axi ho fiu lo qual es ja enforcat. E axi mateix Senyor per lo ultrage que feren al sobrejuncter e per los vassalls del Senyor Princep haver mes presos dins aquella corre yo he pres lo castell e loch a ma del Senyor Princep com lo balle e lo capita que don Jofre tenia han dit fet e hajen consentit en tots los dits casos e hajan comes bausia contra lo senyor directe per quant Senyor molt alt yo tinch lo dit castell e loch a ma del Senyor Princep e he mes batle en aquell e per semblant volie pendre los homenatges dels vassalls pero han me pregat poguessem consultar o demanar de consell com ho fariam per no donar en mal cas del homenatge qui tenen a don Jofre per quant Senyor molt Excellent he deliberat fer la present a vostra merce sobre aquest fet com me deig regir ni vostra Altesa que ordena se faça. Es ver Senyor que de aquest fet per no haver assessor me so consellat ab mossen Pertusa. E diu que li par que se deuen requerir les postats (potestats; potestades?) dels tres castells restants e que aquests son gunyats al Senyor Princep solament per lo cas de la resistencia del sobrejuncter en ferli lexar lo basto axi una vostra merce si ho fare axi car si del fet qui atany comete lo procurador de don Jofre de levar lo basto al sobrejuncter se hagues fet algun castich ja ara no la haguerem attemptada pero ha esser feta la voluntat de vostra Altesa. De la vostra vila de Sant Johan a III de noembre. - Senyor molt just.
- Lo qui besant les mans de vostra Altesa humilment se recomana en gracia de aquella Barthomeu Burro loctinent.

8 DE MAYO.

8 DE MAYO.

Fueron leídas en esta sesión las instrucciones y cartas que preceden, y aprobadas por los señores Diputados fueron entregadas desde luego, por los mismos, al comisionado Francisco Lobet. Se hicieron, además, otras varias proposiciones de interés secundario, y se recibió la embajada que enviaba el rey de Castilla por conducto de D. Diego de Ribera, caballero, quien, en presencia de los señores Diputados y Consejo, leyó una carta de dicho soberano cuyo contenido es como sigue.

A los muy reverendos egregios nobles e magnificos prelados e cavalleros e notables persones diputados del Principado de Cathalunya e ciudad de Barchinona e nuestros caros e amados amigos.
Muy reverendos egregios nobles magnificos prelados cavalleros e notables persones diputados del Principado de Cathalunya e ciudad de Barchinona e nuestros caros e amados amigos. Yo envio al Principe mi muy caro e muy amado primo y hermano a Diego de Ribera cavallero de mi casa. Asi mesmo le di cargo que de parte mia con vosotros fablase algunas cosas yo vos roego y pido de gracia le dedes fe como a mi mesmo seyendo ciertos que las cosas que a vuestra honra e desse Principado compliran las he de fazer con todo amor e boena voluntat. Ayvos nuestro Senyor todos tiempos en su santa comienda. Scrita de mi mano en Aranda a XIIII de abril de LXI. - A la honra de vosotros presto el Rey.

Después de cuya lectura, dio el mencionado embajador de Castilla, en suma, las siguientes esplicaciones.

Primo premeses saluts per part del dit Rey ha dit com lo dit Rey ha en gran comendacio los actes fets per los cathalans per la liberacio de la persona del Senyor Primogenit Ios quals son stats ab molta virtut e fidelitat fets e stima tant aquells per lo deute e amor que ha al dit Senyor Primogenit lo qual no solament ha per cosi mes en loch de frare com si per la persona del dit Rey de Castella fets eren.
Item mes ha dit que de continent sabuda la detencio del dit Primogenit lo dit Rey ab alguna gent de cavall e de peu se acosta a la frontera de Arago. Apres sabuda la desliurada del dit Primogenit ses aplegat ab molta mes gent de cavall e de peu e ha donat part de aquella al conestable de Navarra per cobrar aquell regne e reduhirlo al dit Primogenit e ell sta prest a la frontera per fer lo necessari. E ha dit que lo Senyor Rey nostre e lo regne de Arago vist tal moviment han trames al dit Rey per conmemorarli la pau qui es entre ells e requirint lo seu degues tornar en sos regnes. E lo dit Rey los ha respost que vol servar la pau e no contravenir. Pero que en lacte del matrimoni del Senyor Rey ab la Reyna Blancha fonch capitulat inter alia que lo Rey de Castella hages ajudar e defendre lo primer nat de aquell matrimoni en la successio de aquell regne. E com lo dit regne sia del dit Primogenit en virtut de la dita capitulacio en la qual ell es obligat ab sentencia de excomunicacio donada per nostre sant Pare que per tant ell no fallirie al dit Senyor Primogenit en la recuperacio del dit regne. Pero que en lo que ha sguard al regne de Arago volia servar la dita pau. E mes dix que havia respost als dits embaixadors que si lo Senyor Rey nostre per causa dels actes dels cathalans volie res fer contra aquells e encara contra lo dit Primogenit que ell nols fallirie ans se oferie ell e tots sos regnes e stat a lur voler e honor. E totes aquestes coses per lur descencia ha volgudes significar als dits diputats e consell e a la ciutat de Barchinona. Mes lo dit embaxador ha explicat que lo dit Rey vol e desija se complesqua lo matrimoni de sa germana ab lo dit Primogenit e que es prest e apparellat aquell en obra. E que encara vol e desija se faça aliança entre ells.

Item per quant lo dit Rey desija molt veures ab lo dit Senyor Primogenit e per que stant ell ab tant poder lla hon sta a la frontera sens fer actes alguns no li par stigue a sa honor volrie axi del dit matrimoni e aliança e vistes haver presta resposta del parer dels dits diputats e consell.

Siguen las cartas que se recibieron en este día, y, a continuación, las que se mandaron expedir.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
En lo loch Damposta havia hun appellat Jaume Sant Pere lo qual no ha molts dies es anat a Çaragoça e ha parlat e comunicat ab lo Senyor Rey e ab En Franci Mas alcayt del castell del dit loch de les coses que be li ha vengut e son contra aquell grans presumpcions que ha parlat e informat de pendre lo dit castell Damposta e levar En Pere Gill capita qui aquell guarda per vostres reverencies ab certes altres perdones que
jo hi e messes apres que ne tretes persones conduhides per lo General per ordinacio vostra que guardaven en aquell. E encara que hauria mal informat lo dit Senyor Rey contra aquesta ciutat e contra los procuradors consellers e ciutadans de aquella per causa de les coses que aqueixa ciutat fa en defensio de aquella e del Principat de Cathalunya donant li noticia de les persones e de tot lo que quiscu fa en los dits fets e anassen daquesta ciutat a la ciutat de Çaragoça secretament donant entendre que anava a Barchinona. E hun cert ciutada amich seu al qual dix que anava a Çaragoça li demana per que y anava aquell respos que ab sagrament ho tenia o semblants paraules lo qual dit Sant Pere solia esser loctinent dalcayt del dit castell per lo dit En Franci Mas. E per com no es stat tengut e tornat en la custodia de aquell ab les altres persones que aquell guarden ha pres en tant odi e mala voluntat los qui guarden lo dit castell que ha cominat de ferlos lenug que pora. E es lo dit Sant Pere home molt mogut e de mala condicio poch duptant en fer e cometre qualsevol mal (pues vaya lugarteniente de alcaide buscáis, atontaos). E en aquesta ciutat era contra aquell gran suspita e molt difamat que ha mal tractat de levar e fer levar lo dit castell al dit capita e persones quil guarden e de haver ginyades e tractades altres malesses per trahir la terra per les quals sospites e presumpcions e fames los honorables procuradors ab deliberacio de llur consell me han request que yo anas personalment al dit loch Damposta ensemps ab lo sotsveguer daquesta ciutat e que fes pendre lo dit Sant Pere e metre en les presons tenint lo en aquelles ben custodiat e guardat. E axi mossenyors ho ho (ho he) fet que diluns prop passat apres dinar ani al dit loch Damposta ab lo dit sotsveguer e prengui lo dit Sant Pere e le manat e mes en la preso. E apres los dits procuradors ab deliberacio del consell de la ciutat me han request yo procehesqua a rebre informacio del dit Sant Pere de las coses dessus dites per aquell tractades e ginyades e mal fetes rebut daquell confessio e testimonis metentli cadena e grillons e tenintli guardes com axi fos necessari attesa la condicio de aquell e fa molta difamacio que es contra aquell en la dita ciutat de les dites coses. E axi me so ofert de ferho. E encara mes so stat request per los dits procuradors que fes metre en la preso dues altres persones per com son stats ajudants al dit Sant Pere en avisar los e en altres coses per empatxar que no fos pres e axi me so ofert de ferho e aço per tant com per vosaltres mossenyors mes stat scrit e manat que yo faça e inseguischa les coses que sere request per pau de la ciutat he volgut scriure de les dites coses a vostres reverencies per ço que sien informades e
provehesquen e deliberen tot lo que volran yo faça en aquells. A les quals scriure e informare apres que hage rebuda confessio e informacio del dit Sant Pere de tot lo que trobare e sabre sobre les dites. Certificantvos mossenyors que aci es fama que en regne de Valencia se fa empre de moltes gents per part del Senyor Rey e en lo Meastrat de Muntesa (el Maestrazgo, lo Maestrat, lo mestre o maestre o magister de Muntesa, Montesa) per part del senyor mestre e en altres parts. E diuse que lo Senyor Rey deu esser prest a la ciutat de Valencia de que aquesta ciutat sta en gran suspita e vos haurien a gracia volguesseu provehir que algunes gents fossen aci tramesses per custodia de aquella. Mes encara mossenyors per dues letres vos he scrit dels homens que he tramesos a guardar lo castell Damposta. Sopplicantvos volguesseu scriure del receptor que pagas lo salari e sou que aquell preven perque soplich vostres reverencies ho vullen provehir. Les quals me rescriven e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a VI de maig any Mil CCCC sexanta hu. - Mossenyons lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda deputat local de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Jaume Sant Pere del loch Damposta qui era loctinent den Franci Mas alcayt del castell del dit loch es anat a Çaragoça e per fama e moltes presumpcions e sospites que de aquell son hauria parlat ab lo Senyor Rey e tractat e ginyat ab lo dit Franci Mas familiar e servidor del dit Senyor que lo dit castell fos levat al capita e persones que aquell guarden per part de vostres reverencies e que fos mes en ma del dit Franci Mas o de altres gents per Íes quals aquesta ciutat fos dampnejada e apres lo restant del Principat e mes hauria mal parlat de aquesta ciutat e dels regidors e consellers de aquella malament informant e indignant lo dit Senyor Rey contra aquells per causa dels negocis occorrents. E no resmenys que hauria mal parlat e fet contra les provisions e ordinacions fetes en vostre consistori e que hauria altres coses fetes tractades e ginyades en perill e dan de aquesta ciutat e del dit Principat per les quals fama e murmuracions grans presumpcions e suspites havem de continent request lo diputat local de aquesta ciutat fer pendre lo dit Jaume Sant Pere e aquell fes tenir ben custodit guardat e que de aquell rebes confessio e procehis a rebre testimonis e informacio per saber la veritat de les dites coses e la confessio de aquell e tots los actes de la informacio a vostre reverend consistori remeta. E request lo dit diputat es anat de continent al dit loch de Amposta ensemps ab lo sotzveguer de aquesta ciutat e ab la diligent e cauta manera per aquells tenguda lo dit Sent Pere es stat pres e pres menat e mes en les presons comunes de aquesta ciutat hon es detengut ben guardat. E per quant les coses son tals per los fets occorrents que requiren sobre aquells esser diligentment provehit de tot lo que fins aci es stat fet sobre lo dit negoci vostres grans reverencies e magnificencies certificam e instarem e sollicitarem de continent la confessio e informacio dessus dites sien rebudes e aquelles sien per lo dit diputat a vostres reverencies trameses per ço que sie provehit axi sobre la punicio condigna del dit Sent Pere com a la indempnitat de aquesta ciutat. E per quant se parla e se ha gran murmuracio que lo Senyor Rey per los negocis occorrents vol fer algunes novitats contra aquesta ciutat e considerat lo temps de les messes esser molt prop en lo qual se spera aquesta ciutat esser molt despoblada molt afectuosament vos pregam e suplicam sia plasent a vostres reverencies trametre a aquesta ciutat tal nombre de gent darmes ab sou del General per les quals sia reservada de tot perill e dan. E no resmenys vos placia scriure en tal manera al senyor bisbe capitol e clero de aquesta ciutat que paguen e contribuesquen en les despeses axi comunes e necessaries en la custodia de aquesta ciutat e que se adeenen e concorreguen en guaytes les quals quiscuna nit se fan en la dita ciutat. E sia molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra continua proteccio e e guarda. Scrita en Tortosa a V de maig del any Mil CCCCLXI. - A tota honor de vostres reverencies molt promptes los procuradors de Tortosa.
Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Yo he trobat en poder de un correu qui es passat vuy per açi hun plech de letres que lo Senyor Rey tremet a mossen Andreu Catala tresorer al qual plech no he tocat mes e trobat una letra del Senyor Rey pera mossen Despens capita de la sua nau e altra per Nandreu Bisbal senyor del Cunit del dit Senyor Rey e altra per lo dit Bisbal la qual no sabia de quis era e aquesta he uberta e vist lo contengut en aquella e hagut causa de obrir les altres e axi jo he ubert les altres dues letres.
Trametvosneles copies. La proferta de mil homens me sembla fora merce tanbe sis faria per metrey gelosia en Cathalunya pur per ques vulle sia e deliberat fervosne lo present correu. Lo correu qui porta les letres va dret a Vilafrancha e de alli a Barchinona. Feta en Leyda a Vl de maig a Vl hores apres mig dia. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e molt magnifichs mossenyors. Dues vostres letres he rebudes de dos del present a les quals respodre al necessari e primerament mossen del fet den Guillem Volo seray dat lo recapte ordonat si lo cas so porta. En ver que sera gran marevella que ell pas per açi car lo seu cami es per Monço e per Balaguer e Agramunt e de aqui a Puigcerda la via de Perpenya e la millor provisio del fet seria en Puigcerda que alli es son cami en cert. Del fet de mossen Delna micer Riquer parteix vuy de açi quius informara de tot ço cunstant les vostres magnificencies. Per mossen Johan Pere Fahena e per correu he scrit a vostra reverencia e honorables savieses de hun capella lo qual havia fet pendre açi perque donantli lo bollati desvaria molt quem dix anava per sos fets a Çaragoça e apres me dix que anava per la gobernadora e que no portava letres ne sabia per que anava e vehent lo axi mudar e variar e metent la proba per la hon la matia fiu metre en la preso del bisbe sperant de vostra reverencia e honorable savieses la resposta la qual fins açi no he haguda. Ara es vengud lo oficial de Tarragona qui es ordinacio vostra perque del que ordenareu del dit capella no cal sino scriuren del dit mossen oficial que ab tal comissio lo te. Del fet mossenyors queus scrivi per mossen oficial de Valencia del moviment de aquesta ciutat dos nits ha lo cedema de dia yo pugi al castell del Rey e reyalment lo moviment no fonch sens causa car lo loch hon la gent era ab les lums era molt sospitos e la nit segent hi son stats. A nit havent trets XXV homens de fora per los passos hon venen per veure si poriem aferrar res per saber lo misteri si res hi haura scriurem per lo primer hon fareu correu propri si lo cas so porta. Les noves de açi mossenyors son que don Felip de Castre ma dit que ha nova certa com en lo comdat de Ribagorça e abadiat de Graus ha mil homens emprats per lo Rey e tots disposts a segir e que tota aquella terra sta en sperança que lo Rey hi sera prest pur de la gent diu ell la sperança del Rey si per altres per que ell en aquesta materia es opassionat yo hi he trames vuy hun hom de recapte quim sabra dir en que sta la cosa. Mes he avis per hom pro fiable qui sent en moltes coses que lo Senyor Rey treballa continuament en fer diners fins en penyorar les joyhes de la Reyna ha de trametre en Castella XXX mil florins. Quant mes va ell te lo cap molt induit ha fer legir los capitols a les LXll persones de Arago e fins alli ni lo vicecanceller ni micer Jaume Pau nols havien vists de que staven molt stomochats. La Reyna deu tornar en Cathalunya per dilatar lo negoci si fer se pora fins a la eleccio novella dels diputats crehent que alli la terra pendra alguna alteracio. Deu vos ne trihe lo millor. Los D. homens de peu stan ben en orde e fan ses guaytes arregladament. La gent de cavall fins aci no ha fet mostra e aquest de don Felip dihen que speren tots diners de aqui. Feta en Leyda a cinch de maig a XI hores de nit any Mil CCCCLX hu. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.
Siguen la cartas que se mandaron escribir en este día.

Al honorable senyer En Blay Morles diputat local en la vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes.
Diputat local. Nosaltres trametem aqui En Guillem de la Bruna sobrecollidor del General donador de la present informat de algunes coses queus dira de part nostra. Donauli creença com a les nostres persones. E manam vos molt stretament façau e deduhiscau en obra aço que per ell per part nostra vos sera dit. E provehiu atentament que la cosa no sia frustrada de efecte. Havent vos hi segons se confia de vos. Dada en Barchinona a VIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General
de Cathalunya residents en Barchinona.

Als honorables los veguer e batle de Vilafrancha de Penedes e tots oficials altres als quals les presents pervendran e seran presentades e a quiscu dells e loctinents seus los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Per lo diputat local de la dita Vilafrancha de Penedes vos sera feta per part nostra certa requesta la qual vos dira esserli notificada per En Guillem de la Bruna sobre collidor del General lo qual ab letra de creença li haveu trames o per ventura la mateixa requesta per lo dit En Guillem de la Bruna feta vos sera. Requirim vos sots virtut del sagrament e homenatge per vosaltres e quiscun de vosaltres prestat e o que prestar son tenguts de obtemperar e exeguir les requestes nostres tota dilacio consell e consulta cessants que ço de que sereu requests o algu de vosaltres sera request per lo dit diputat local dihent ho haver per la creença a ell explicada per lo dit En Guillem de la Bruna o si per lo dit En Guillem de la Bruna ne sereu requests façau e complisquau ab efecte e obra. Haventvoshi en tal manera que per culpa o negligencia vostra lo efecte de la cosa no sia perturbat o frustrat. Altrament siats certs sera procehit contra aquell de vosaltres en aço culpable segons per dret e justicia se atrobara esser fahedor. Dada en Barchinona a VIII dies de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda sobre la preso den Jaume Sant Pere a la qual vos responem que loam la diligencia que ses feta en haver e pendre aquell a fi que si los demerits ho requerran sia castigat en manera que a altres sia exempli. En la gent que demanau per guarda de aqueixa ciutat al present nons par fretur. Per axo vosaltres sou tals que Deus volent vos sabreu regir e posar en tal custodia aqueixa ciutat que sera obviat a dans e inconvenients segons de vosaltres confiam. E sia senyors molt honorables e molt savis la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VIII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Además de las cartas recibidas que se han copiado, siguen otras dos en este lugar, que se recibieron el día anterior.

Al molt honorable lo senyer En Johan Montornes receptor de les peccunies del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Nosaltres havem deliberat que per guarda del castell Damposta rest En Pere Gil de Villero ab los X homens qui hi son e sien pagats del temps qui hi han stat e si volen emprestança los sia feta per mig mes. E mes que si res es degut als qui hi guardaren los sia pagat. E de aço scrivim al diputat local que ensemps ab vos vejau lo compte de tot lo que sia degut a tots los dessus dits ço es a aquells qui abans dels dits deu homens qui ara hi son foren en guarda del dit castell e als dit deu e be vist aquest compte e deduhit lo que hauran rebut vos pagaulos de les peccunies del dit General lo que degut los sia e enviaunos copia del compte car lo que haureu pagat vos ho farem pendre en compte. Haveuvoshi ab la diligencia que de vos confiam. E si los que hi restaran volran alguna emprestança feulals de mig mes a quiscu. Dada en Barchinona a VII de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat e vegueria de Tortosa castellania de Amposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda ab lo avis de la preso den Jaume Sant Pere a la qual vos responem que segons scrivim als procuradors de aqueixa ciutat serem molt contents li sia fet lo proces e segons ses demerits sia be cogitat. Axi mateix vos avisam com havem deliberat que En Pere Gil de Villero romangue ab si deesme en la guarda del castell Damposta e sien pagats de lur sou e encara que si volran emprestança de mig mes los sia feta. Axi mateix sien pagats aquells qui serviran en la guarda del
dit castell ans que los dits X hi fossen tramesos. Per que appellau hi lo receptor En Johan Montornes e vejau be les coses e si hi son stats tots los dits deu e quin temps e lo que hauran rebud. E de aço apres per vostra letra nos ne certificau. Haveuvoshi ab la diligencia que per vos confiam. Dada en Barchinona a Vll de maig any Mil CCCCLXI.- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.