MARZO, 1463.

MES DE MARZO.

Molt alt e
molt excellent Princep e virtuos Rey. Si la sentencia dels antichs
philosofos havie que aquell sol fos elet a la dignitat reyal qui
excellia los altres en splendor de enteniment quant mes la tal
dignitat es apperada a la Excellencia vostra per la vera prosapia de
aquella e per la tanta sua illustracio. Expandida e divulgada fonch
per lo univers la gloriosa fama del rey Salamo per regir lo
seu regne ab saviesa molt gran e qui en la puericia
sua en la qual pres lo ceptre reyal hagues fet entre les dues alterquants fembres lo admirable judici per lo qual de la
cosa tant occulta se manifesta la veritat. E fonch tanta la
celebritat del nom seu que pervingue a les extremitats del mon don li
venien trahuts e precioses ofertes que lo seu reyal stat magnificaven
admirablement. E si les coses en vostra reyal persona concorrents son
diligentment pensades que alre direm que haver en aquest nostre temps
un altre Salamo qui circa la edat matexa haje començat regnar e son
regne governat ab justicia e prudencia singular. Qui traspassant lo
freu de Gades stena la sua potencia entre los africans e per zel
de la fe catholica contra aquells de la dita fe enemichs tingua
admirables municions a terror lur e a presidi de la nostra Europa.
Qui faça investigar les mars oceanes a totes altres gents spantoses
e incognites e les gents barbares vagues e incultes en aquelles
atrobades sotsmeta a fi per aquelles domar e instruir en la
conversacio humanal. De que ultra lo domini de les precioses cases a
vostra reyal corona acquisides es a aquella pertinent e deguda gloria
e inmenses laors. A tal donchs e tant virtuos rey es digna cosa
significat esser lo que molt tocha tota reyal dignitat per interposar
en la causa comuna la sua auctoritat e decret. Feta es en lo Principat de Cathalunya per alguns dels vassalls iniqua
conspiracio contra la reyal Magestat e la insigna provincia olim
mundissima es per aquells contaminada e infecta de gran error. Obra
es stada de algunes malicioses persones les quals temptades per lo
maligne sperit e inseguint algunes lurs passions han volgut
subvertir lo bo e tranquille stat del dit Principat e les quals per
conduir a aço los pobles han sembrades fames falsissimes contra la
dita reyal Magestat dihent aquella haver proposit mal tractar e
destruyr to dit Principat difamant la de crueltat e de altres
perverses condicions e donant studi en fer se coses algunes per miga
del cos del lllustrissimo don Carles de bona memoria primogenit del
dit senyor Rey han volgut dir e sforçar aquelles esser miraculoses
en approvacio e confirmacio del que prosseguien e fahent les per tals
publicar per algunes ecclesiastiques persones per peccunies
corrompudes han facilment tirats los pobles a lur opinio e voler. Als
quals pobles donant entendre que convenia per lur salvetat tenir
exellada o desterrada la dita Majestat reyal del dit Principat. Com
moltes e diverses persones vehessen aço esser indigna cosa e a
infidelitat redundant es daquen exida scisma e
gran divisio entre los poblats en lo dit Principat. En la qual los
rebelles e adversants a la dita reyal Magestat acompanyats de la
malicia del temps han apoderat
e prevalgut e apres moltes cruels persequucions fetes e dades als
faels e devots a la dita Reyal Magestat han mesa la terra en armes e
fet gran exercit de gent de cavall e de peu e aquell partit en dues
parts. La una encontra la lllustrissima Senyora Reyna e Illustrissimo
senyor don Ferrando primogenit novament jurat qui eren en Gerona
ciutat del dit Principat laltra encontra la dita reyal Majestat per
obstar li la sua venguda. Son stats sitiats la dita senyora Reyna e
senyor Primogenit en un castell o força de la dita ciutat e dins
aquella ab bombardes e altres artelleries durament combatuts per
apresonar aquells. Los quals indubitadament foren stats presos o dins
la dita força per armes o per fam morts sino per la ajuda de Deu e
del Illustrissimo Rey de França lo qual vehent tanta iniquitat
sentintse de aquella com a reyal persona tramete de ses gents qui
romperen lo dit siti e la dita senyora Reyna e senyor Primogenit
deliuraren bellicosament. Laltra part del dit exercit encontra lo dit
Senyor Rey tramesa vingue a batalla campal ab la sua Reyal Majestat
en la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fet un gran
strall de la gent del dit exercit e semblant strall es stat
fet per altres jornades en les quals es stat conflicte entre les
gents del dit senyor Rey e les gents rebelles del dit Principat en
que Nostre Senyor Deu manifestant assats la justicia del dit Senyor
Rey mante e ajuda aquell maravellosament. Aço empero no contrastant
indurats los rebelles com lo animo de Pharao no han disistit ne
desisten de lur malicia e iniquitat abans sobre tot mes durament
augmentant en aquella com persones per la gravosa de lur pecat de tot
remey e venia desconfiants e en punt de desesperacio constituides han
proclamet strany Rey e continuades violencies e
oppressions a tots los faels e devots a la vera reyal magestat. E no
solament aprovades persones mas als deputats del General del dit
Principat lo ofici dels quals es molt preheminent e lur consistori
quasi numen e divinal refugi e conservacio de la corona Reyal
e de les libertats del Principat desses dit es
stada feta gran oppressio. En virtut de la qual e per evitar la mort
la qual stretament los es stada cominada los ha covengut adherir a la
maliciosa part e fer e signar letres e provisions que aquella ha
volgut. Com alre nols sie possible fer obstant la dita oppressio en
la qual son detenguts en la ciutat de Barcelona hon aquestes
coses se tracten principalment. De la qual oppressio los dits
deputats si possible los ere voluntariament exirien e a tals
actes contradirien. Com he fet e faç yo Bernat Çaportella hu
dels deputats dessus dits per lo braç o stament militar qui
migançant lo divinal adjutori me so de la dita oppressio desliurat
fugint cautelosament e secreta ab una galea per mar de la dita ciutat
de Barcelona e restituint me en libertat he fet e faç lo que so
tengut envers mon rey e senyor e lo que sens falla los altres
meus condeputats per lur bona fidelitat farien si podien haver
libertat (muy pocos lo harían, los demás diputados harían lo
que hemos visto en el año 2021 y anteriores.).
Que dire molt
alt e molt excellent rey e virtuos senyor de aquests afers dels quals
lo enarrar serie longa pagina e aquells recitar ni expandir sino en
quant la necessitat importa es cosa molesta a tot fael
cathala. Lo dit Illustrissimo rey de França e per dignes
virtuts en les quals als seus gloriosos antecessors resembla
meritament Christianissimo appellat no content de la gloriosa obra
per sa excellencia feta en subvencio e desliurament de la
Illustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor Primogenit e no
molt aço per la inmensa magnanimitat sua stimant si la causa tant
justa del dit S. Rey en tot no ajuda e continua fins a la desigada fi
ha presa aquella no altrament que propia e ab qual potencia de gent
darmes ab quals treballs o despeses e ab qual diligencia e cura
aquella prosseguescha es notori a tot lo mon. De que li es atribuida
honor e gloria inmortal. En la qual haver participi es degut a la
Excellencia de vos virtuosissimo Rey per ferhi per obra lo ques diu
haver hi ya ofert e segons de aquella se spera fermament. En
aço lalta dignitat e lo interes a tota tal dignitat fet per lo
crim de Magestat lesa les multiplicades virtuts de la celsitut
vostra e altres dignes sguarts hi conviden aquella e necessiten no
fallir.
E lo Illustre Rey de Castella al qual los rebelles son
recorreguts si dignament li plaura attendre detestara los dits
rebelles e no volra denigrar la excellencia sua en lo peccat de
aquells ne donar eximpli ne via als subdits seus de attemptar
rebellions les quals meritament se procuraria donada per la sentencia
per la veritat qui no pot mentir dihent Eadem mensura qua mensi fuerunt remercietur et vobis. No es pertinent al seu Reyal coratge
inclinat esser a cubdicia de acquirir e dilatar sos dominis en
perjudici daltri e ab la sedicio e scisma qui es en
Cathalunya havent principi de les appassionades persones qui han
seduhits los pobles e precipitats en aquest error del qual son
inmunes la major part dels prelats barons militars e altres persones
generoses. E res alre de aço no pot provenir que scandils e
inconvenients. Ignorar no deu lo lllustre Rey que no es alguna
potencia a la qual sie deguda gloria e honor ne que importe alguna
part de felicitat sino aquella la qual ab honestat e justicia es
adquisida. E contra aquell que vol sforçar altrament es la elegant
exclamacio del gran Seneca quant diu O miserabilem illum qui cedibus
et rapinis potencia crevit et cetera. Si donchs molt alt e molt
excellent Rey e virtuos senyor es axi que tota iniquitat e
injusticia sia a Deu e als homens odiosa e la deguda obediencia que
Nostre Senyor Deu se ha reservada e aquella manada esser atribuida
als princeps e reys qui son en la terra no per altri que per Deu
deputats e loctinents de aquell es axi maliciosament sotstreta a la
Magestat del dit nostre Rey e senyor mantenir e ajudar aquesta sua
causa que es alre que obsequi divinal e ofici de home virtuos e
maximament del constituit en la reyal dignitat illustrada e ornada de
santa prudencia e altres virtuts de les quals splendex la privilegiada persona vostra a la qual per deute de honor es feta la
present ab tota humil e devota reverencia per mi dit Bernat

Çaportella diputat. Suplicant lo poder divinal conserve en tota
felicitat longament la dita Excellencia vostra qui mane a mi tot ço
que de sa merce sia. Feta en la ciutat de Terragona a VII dies de
març any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
- De la
Excellencia vostra. - Humil e devot servidor Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

22 DE FEBRERO.

22 DE FEBRERO. 

En esta sesión se propuso y acordó que el ejército catalán reunido en Lérida pasase a apoderarse de Fraga, y luego se hizo lectura de los despachos que siguen:

Molt reverend magnifichs e honorables senyors los senyors diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. De Morella dimarts en la nit per correu propri vos scrivim avisantvos de nostra partida e axi partim ir a les onze hores ans de mig jorn. Ab no poqua fadiga arribam en aquesta vila com sia un lonch cami e de mala e asprissima via e volent partir aquest mati per prosseguir nostre cami havem rebut una letra de la Majestat del Senyor Rey per la qual nos mana tornar a sa Majestat. Veureu per aquella com persevera que comunicat que hajam ab aquella del que li han reportat Johan Ferrandiz e mossen Luis de Vich façam nostra via segons pus larch vostres reverencia e magnificencies per la dita letra compendran la qual vos sera comunicada per mossen Andreu Cathala loctinent de tresorer de la prefata Majestat. Hans paregut avisarvosne per ço que no essent aquí lo diumenge o dilluns de mati no prenguesseu alguna admiracio. Pregantvos tota vegada que axi per honor e reputacio de la sua Serenitat quant per benifici dels afers vos pregam e persuadim nos faça novitat alguna axi en entrar gent ma armada en Arago e regne de Valencia com en spatxar missatgers extra les senyories e terres de la prefata Majestat car no seria benifici dels afers ans facilment los poria guastar e fer mudar la sua Serenitat del bon proposit que te avisantvos com per lo bon principi de aquell entre les altres coses perque ve lo dit Johan Ferrandiz si es perque la prefata Majestat lo vol leixar en custodia de la persona del serenissimo Senyor Princep e remoureu tots aquells a qui fins aci ne havia donat carrech lo qual ir nosaltres visitam e fem reverencia. Sia molt be de la persona el leixam no poch aconsolat. Als nons occorre dir sino que som prests a vostra ordinacio e que de fet hoida missa partrem farem nostre poder si possible sera de tornar aci esta nit avisantvos que seran axi deu legues grosses e de mal cami com en Cathalunya pero yo mestre de Montesa volria fossen millors e pus longues. En Trayguera a XX de febrer a les tres hores apres miga nit any LXI. - A vostra ordinacio prest lo mestre de Muntesa Lop Ximenez Durrea.

Als molt reverend e magnifichs senyors e de gran saviesa los senyors diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vuy a les tres hores apres miga nit scrivim a la reverencia e magnificencies vostres de tot lo que era necessari e de fet partim e som stats a la una hora apres mig jorn ab la Majestat del Senyor Rey la qual per sa humanitat nos ha comunicat tot lo que Johan Ferrandiz e mossen Luis de Vich li han reportat del apuntament que la Senyora Reyna ha fet ab los vostres sexanta missatgers per medi de la Senyora Infanta e dels reverents abat de Poblet e mestre Ferrando segons de aço deveu esser per aquells particularment informats. E puys per gracia de nostre Senyor Deus los afers stan en aquest apuntament ha paregut a la prefata Majestat nosaltres no prosseguir nostre viatge per les causes dessus dites. Hans semblat avisarne vostres reverencia e magnificencies les quals ordenen lo queus placia. En Morella a XX de febrer any LXI. - A vostra ordinacio prests lo mestre de Muntesa Lop Ximenez Durrea.

Als molt reverents magnifichs e honorables senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverent e magnifichs senyors. Per una vostra letra dada en Barchinona a XX del present so avisat com lo magnifich don Johan Dixer sera ab mi e executara les coses per mi ordonades de quem so molt alegrat e rest molt aconsolat com yo havent un tal home en ma companyia non esper sino molta endreça per les coses qui fer se hauran per aquesta gloriosa e virtuosa empresa del Principat. Dieume mes en la dita letra com per les rahons en aquella contengudes en loch de frare Spilles me haveu donat per conseller fra Oliver comanador de Torres e que prenga aquell en nombre dels altres consellers meus. Dichvos que so content per obeir lo que per vosaltres es ordenat. En lo quem dieu sobre lo socorriment e bestreta per mi ab molta necessitat demanats vos haure a molta gracia aquells fer diferir no vullau com fahentme la dita bestreta de present ultra que fareu lo degut despendreu per mills obtenir pus acabadament lo honor de aquest Principat e vostra lo que no fareu si per apres de esser yo tornat dels dits fets porrogarho voleu. Pregantvos quant puch que si fer lo que dit he nous plau ferho com vull almenys los dits mil e cinch cents florins me vullau prestar aquells a censal com altrament a mi no sia possible fer prou lo degut en lo present negoci. Del quem dieu sobre la creacio feta per mi dels algutzirs la qual dieu vos sembla no duixa fer vos dich com yo he creats aquells ab consell e delliberacio de aquells consellers per vosaltres a mi donats qui aci se troben present e consellant mossen lo veguer e son assessor e aço mossenyors molt reverents e magnifichs yo no he fet gens per derogar a la preeminencia del dit mossen lo veguer ans per fer a ell major honor com no sia cosa deguda yom puiga ne degua plevir de un tant preeminent oficial como lo veguer de Barchinona com fare Deu volent de aquests algutzirs que yo he creats en mil coses que en lo dit exercit se poran seguir com de la execucio de la justicia e de proceir contra los delats que en lo dit exercici delenquiran. Yo so content lo dit veguer ho faça segons per mi sera request venint lo cas. Perque placiaus remetre aquestes coses a mi com tots tirem a un senyal e una fi. E no dich senyors dos algutzirs mas quatre vist lo gran exercit e la molta gent qui es en aquell fora degut esser creats per mi. E la Sancta Trinitat sia en vostra guarda. Scrita en la ciutat de Leyda a XX de febrer. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverents nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles magnifichs e honorables senyors. Satisfent a vostra letra per un vostre correu portador de la present darrerament a mi tramesa dada en aqueixa ciutat a XVIlll dies del present segons ja per altra mia sou stats avisats vos dich com encontinent rebuda una vostra letra en la vila de Tarrega dijous prop passat de mati a set hores parti de la dita vila fahent la via de Leyda en la qual arribi e entri dit dia de dijous ja foscant e axi so stat fins ara e stare e de aquella no partire sens ordinacio vostra. E puys per mi es stat executat lo per vosaltres request per quant dels fets del mon e singularment de fet darmes no val tant la fama e reputacio per relacio de aquells qui dels absents parlen yo fora de contrari parer de vosaltres vist lo poch orde e compliment que yo tinch del exercit del qual som capita pero queus placia quant pus prest poreu trametrem gent darmes tendes e altres coses les quals yo he haver daqui forçadament. De les scales e altres municions de vitualles forniments e tot quant per mi aci fer se pora som prest de obeir vostres requestes e per mills e pus prest aquelles deduhir en efecte havent rebuda vostra dita letra me fiu venir una conestablia que tinch de fusters de aqueixa ciutat e ab aquells ab sagrament de tenirho secret me so stret e aquells mes en certa orde ab certa companyia e consell dins una casa tanquats perque secretament e amagada les dites coses se facen per mills donar obra ab acabament en aquells. Resta vos placia proveir de alguna persona qui bestrague los diners per les dites municions armes vitualles e altres coses al dit exercit necessaries. Ir que era divendres tenint yo consell arribaren tres promens o pahers del loch de Algerri loch qui es de mossen Pero Vacha ab una letra de la muller del dit mossen Pero Vacha ab la qual me scrivia segons en aquella veureu queus tramet dins la present e encara la resposta que a la dita Senyora faç e minuta de aquella perque per vostres reverencies noblesa e magnificencies mills pertinentment delliberar se puixa en e sobre la provisio del dit castell fahedora e encara vos placia pensar e delliberar sobre la vila e castell de Balaguer del qual hoig algunes fames que castellans hi entrarien ab gent darmes e ab gent de peu e per semblant de alguns altres castells qui son en Cathalunya dels quals vos scriuran los pahers de Leyda a la letra dels quals sobre les dites coses me refir. E com dit es dessus placiaus proveir que En Johan Ferrer o alguna persona per vosaltres sien en companyia del dit exercit e mia ab diners e poder de despendre aquells segons los casos ordonaran axi en correus exploradors municions del dit exercit per vosaltres requestes vitualles e altres coses al dit exercit necessaries com en altra manera. Dins la present vos tramet una letra que he rebuda de mossen Rebolledo jatsia sia de poqua importancia pero trametvos aquella perque nom ve be rebre letres de gent sospitosa e que vosaltres non hajau copia. E la Sancta Trinitat vos tenga en sa proteccio e guarda. Dada en la ciutat de Leyda a XXI de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.
Lo portador de la present parteix daci a tres hores toquades apres mig jorn. Perque siaus avis.

Al muy egregio e muy magnifico senyor lo senyor comte de Modica.
Senyor muy egregio e caro tio. Devidas recomendaciones precedentes senyor soy informada como la bandera de Barcelona es sallida para venir a las partes de aca y segunt me han dicho mas por venir a este mi lugar de Algerri para lo destruir en lo qual me seria fecho un grandissimo prejuycio per quanto este lugar es mio e me proviene por ciertos derechos que tenia mi sennor padre sobre el e ansimismo en el quitamiento que fizo del dicho lugar me han assegurado mi dote e por estas razones el dicho lugar perviene a mi y es mio. E com vuestra senyoria bien puede presumir soy duenya posada en esta fortuna no por mis meritos nin guierra nin malos tractos que yo haya fecho en la tierra. Aunquel Principado liene opinion contra mi marido sennor non lo causa sus meritos car por seer criado del Sennor Rey y el haver servido a su Alteza como la razon manda non merece seer mal tractado empero como quiere que sea yo nin mis vassallos non somos merecedores de la pena del peccado que non havemos cometido. E assimismo por quanto soy informada como vuestra senyoria viene capitan de la dicha gente de lo qual do gracias a nuestro Sennor Dios e considerando el deubdo de parentio que entre vuestra merced e mi es passado lo qual creo sennor non ignorays e que en esta tierra non tiengo a quien recorrer salvo a Dios e a vuestra senyoria demando en gracia e merced a vuestra senyoria aquella plega haverme por recomiendada en guisa e manera que yo nin mis vassallos non recibamos danyo car sennor como duenya soy aqui posada en lo mio e non para guerrear nin ofender a ninguno salvo por guardar lo mio e mi honra. E acerca desto he fablado largamente con el portador de la presenle plega a vuestra senyoria darli fe e creença de lo queus dira de mi parte. E non resmenos vos demando de gracia sennor si seer pueda salva vuestra honra me embieiys dezir como me tengo de regir en este negocio. E en este medio vuestra senyoria de orden la gente non passe por aqui y que yo y mis vassallos quedemos indempnes. E esto sennor sea remetido a Dios e a vuestra senyoria por quanto me tengo por dicho aquella fara lo que della confio. No mas por la presente salvo si a vuestra senyoria algunas cosas plazen complideras a vuestra honra sera fecho de buena voluntat. Nuestro Sennor vos endrece en vuestros fechos. De Algerri a XVII de febrero. - Sennor. - Vuestra sobrina que en merced vuestra me mucho encomiendo Damiata de Luna y de Cabeça de Vaca.

A la molt noble e magnifica Senyora cara cosina dona Damiata de Luna de Cap de Vacca.
Molt noble e magnifica senyora ma cara cosina. Per vostres pagesos e promens del loch e castell de Algerri he rebuda una letra vostra ab la qual significau vos esser stat reportat com lo exercit del Principat de Cathalunya es exit contra lo dit loch e castell de Algerri lo que yo ignor fins aci ne que de tal empresa yo haja comissio e carrech algu. Com me demanau vos consell a mi no es possible podervos aconsellar sobre lo que per vos me es significat demanar consell com yo ignor lo esdevenidor ni axi poch los fets com succehiran ni mos principals que volran que yo faça en lo esdevenidor. Beus dich que daria en parer que vos pensasseu eus recordasseu be com lo dit castell de Algerri lo qual dieu que es vostre es situat dins lo Principat de Cathalunya lo qual vuy empren haver a mans sues e aquells fer punir e castigar segons sos demerits totes e qualsevol persones qui la Majestat del Senyor Rey contra Deu e veritat consellen e han consellat la preso e detencio del Senyor don Charles primogenit de Arago et cetera e a tots aquells qui a la dita empresa resistiran se opposaran e faran empag en manera alguna remetent la resta del queus pogues consellar a Deu queus faça obrar en tal manera que fet lo seu servey lo restant vos hajau be e degudament segons de vos confiu. E sius plau res de mi ordonar so tots temps a vostre plaer. Dada en la ciutat de Leyda a XXI de febrer any Mil CCCCLXI.

Als molt reverent e molt magnifichs los senyors de diputats de Cathalunya.
Molt reverent e magnifichs senyors. Ja per altres vos he scrit de les coses quey occorrien e de vosaltres no he haguda neguna resposta e haure plaer per lo carrech quem haveu volgut dar me scrivau sovent. De la gent de peu quem haveu tramesa e tots jorns venen vos dich tot lo mon la ha per molt bella gent e ben en orde solament som freturosos de gent de cavall mas yo he fiança a tot haureu dat

bon recapte mes es necessari ferlos desempatxar. Ja sentim tot lo mon tremola de nosaltres. La senyora de Algerri nos trames a nit les claus del seu loch dient que vol star a comandament del capita e mes que li sia dada certa gent per guardar lo dit loch com ella sera contenta de aquells pagar e axi ja havem bons senyals. De Valencia havem nova si ha seguit cert insult qui tot es bona nova. Vuy he parlat ab Molins lo correu qui venia de Morella del Senyor Rey e diu quel Senyor Rey forneix al mills que pot lo castell de Morella pero havia trames als lochs entorn li trametessen gent e que aquells no sen curaven ans se crehia que noy irien mas hom pot veure la bona intencio del Rey com se met en he proveir lo castell. Lo mestre e don Lop arribaren lo digous ab ell axi veurem que li diran. Hauriaus a molta gracia me volguesseu proveir de haverme una tenda car yom pensava haverne aci e no he pogut e hanme dit vosaltres ne teniu moltes perque agrair vos he molt men vullau proveir de una e haure plaer men vullau fer resposta si men calra fer comte o no. Axi mateix vos avis com la Infanta ha treta certa provisio contra tota justicia trahentme de possessio sens coneguda de dret e altres prejudicis molt grans qui son contra libertats e constitucions e ja veeu com tinch ara temps de revocarho del Rey per injust que fos. Perqueus placia provehirhi car Deus nom ajut sin vull sino la justicia mas no volria per favor desordenada me fos levat ço del meu ab tant prejudici. De aço per ma muller que pens sera prest aqui o per altri per part mia ne sereu pus larch avisats. E si negunes coses ordonareu de mi que fer puga sere tots temps prest. E sia la Sancta Trinitat en vostra guarda. De Leyda a XXI de febrer. - Lo qui es prest a ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Al honorable En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Nosaltres provehim que lo capita vage a Fraga. Feu promtament haje recapte de vitualles fahent en aço lo necesari e trametenhi persones ben fiables que hi donen recapte e lo que sia necessari fahenthi vos aquelles provisions que de vos per vostra industria speram. Parlau de aço als pahers qui facen trametre les dites vitualles e quant obs sia ab molta diligencia. Dada en Barchinona a XXI de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Pagau lo que necessari sia per municions artelleries stables e altres coses que sien aptes e necessaries al dit exercit per entrada e defensio de Fraga e del castell de aquella. Pagau axi mateix tots exploradors necessaris per lo dit exercit. Data ut supra. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable En Johan Ferrer receptor general et cetera.
Molt honorable senyer. Lo noble religios frare Francesch Darill del orde de Sent Johan de Jherusalem se es acordat aci per anar en la armada e exercit de aquest Principat per lo qual acordament es guiat. Per çous pregam que treballeu no li sia feta alguna novitat ans li sia servat lo dit guiatge. Dada en Barchinona a XXII de febrer any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e magnifich baro don Johan senyor Dixer.
Molt noble baro. Nosaltres havem delliberat per liberacio del Illustrissimo Primogenit passar a Fraga e per ço scrivim a nostre capita es necessari vos siats ab lo dit capita e façats lo que de vos se pertany e aquest Principat confia. E tingaus la Sancta Trinitat molt noble baro en sa guarda. Dada en Barchinona a XXll de febrer any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt noble senyor lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt noble. Nosaltres scrivim al capita general largament del que volem ab delliberacio de nostre consell sia fet per liberacio del Illustrissimo Senyor Primogenit segons en dita letra veureu. Pregamvos ab molta diligencia vos hajau en dit negoci com de vos se confie e los vostres han virtuosament acustumat. De les altres coses quens haveu scrit sens dubte hi farem lo degut que ara no havem temps de scriure. Tingaus la Sancta Trinitat senyor molt noble en sa guarda. Dada en Barchinona a XXII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Senyor molt egregi. La present es per notificarvos com la voluntat e delliberacio nostra e de aquest consell es que decontinent rebuda la present sens alguna dilacio en forma cauta e discreta que no sen puixa haver sentiment e aço per utilitat del negoci ab bon orde partisquau ab tot lo exercit axi de cavall com de peu e ab aquell ab tota bona ordinacio aneu la via de Fraga cuytant lo cami quant bonament fer se puga en manera que de dia siau junt ab tot lo dit exercit davant la vila de Fraga sens algun descapdellamen. E quant serets davant la dita vila lo veguer de aquesta ciutat trametra a dir als regidors e promens de aquella com ell ensemps ab lo exercit del Principal de Cathalunya proseguint la liberacio de la persona del senyor don Charles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera es aqui volent haver alleujament e passatge en e per la dita vila per prosseguir la liberacio dessus dita lo qual alleujament e passatge vol e enten fer lo dit veguer ensemps ab lo dit exercit pacificament e quieta e sens molestia greuge e dan de la dita vila e dels singulars e habitants en aquella abans contentant e pagant planament tot lo que despendran los del dit exercit e que axi lo dit veguer los prega e requer que donen Io dit alleujament e passatge de la qual requesta en scrits quels sera presentada juxta forma queus trametem interclusa dins la present lo dit veguer faça levar carta publica lo qual passatge e alleujament si volran atorgar e consentir liberament intrara lo dit veguer ab vos ensemps e dit exercit quietament e pacifica com dit es e aqui alleujareu e stareu en la dita manera pacifica pagant e contentant tot lo que lo dit exercit obs haja e aturareu en la dita vila fins que per nosaltres scrit vos sia. E hon lo dit passatge e alleujament atorgar e consentir no volran lo dit veguer ensemps ab vos e lo dit exercit entrara en la dita vila ab aquella força que obs sia. E en tot cas donant liberament lo passatge e alleujament o no donant provehireu en haver lo castell de la dita vila a ma del dit veguer qui aquell prenga per lo Senyor Rey lo qual a requesta vostra acoman aquell en aquelles persones del dit exercit qui per vos e vostre consell seran delliberades les quals persones lo dit castell tindran per lo dit Principat lo qual Principat lo tindra per Io dit Senyor Rey e per satisfaccio de la fidelitat del dit Senyor Rey deguda. E perque impediment no sie donat al exercit qui prossegueix la liberacio del dit Senyor Primogenit ne fareu expellir qualsevol gent qui lo dit castell volgues tenir. Tota vegada Senyor intrada la vila per grat o per força provehireu per miga del dit veguer que les gents del dit vostre exercit stiguen en la dita vila pacificament e sens greuge de la gent de aquella no permetent que en lurs persones e bens sia fet dampnatge. E tindreu aqui lo dit exercit provehint en fer deguda guayta axi de dia com de nit e en totes vitualles e en totes altres coses que per salvacio del dit exercit sien necessaries les quals per quant la providencia vostra e dels consellers vostres sab e veu quals son pertinents e degudes a tal negoci remetem a aquelles. Tot aço senyor volem sia per vos executat e deduhit en obra en la qual nostre Senyor Deu sia director vostre e del dit exercit. E de tot lo succehiment nos certificareu com mes prest fer se puixa. Dada en Barchinona a XXII de febrer any Mil CCCCXI. - A. P. abat de Montserrat.
Axi mateix senyor vos trametem certes instruccions ab les quals vos haveu a regir.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Jatsie no solament a vosaltres honorables jurats e promens de la vila de Fraga mas encara a tots los regnes e terres de Arago de Valencia e Principat de Cathalunya sia mes que notori la detencio de la persona del Illustrissimo don Charles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera Princep de Viana et cetera la qual detencio redunde en gran desservey de Deu e dan de la cosa publica de tots los dits regnes e terres e del dit Principat e violacio de les libertats al dit Principat atorgades per la qual detencio lo dit Principat ha observat totes aquelles practiques que degudament se devien observar e fins aci no haje obtengut lo fi desiderat tractants aço alguns consellants la Majestat del Senyor Rey no zelant lo honor de la dita Majestat e per la dita raho lo dit Principat e per aquell lo procurador del General per liberacio del dit lllustrissimo Primogenit e aquell reduir en bona amor pau e concordia ab la real Majestat haje mes e cridat viafors sometent (somatén, sometén; viafors: via fora) e axi en virtut del dit sometent et alias yo Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de Barchinona per lo molt alt e molt excellent lo Senyor Rey per execucio del dit proces e sometent en liberacio del dit Illustrissimo Primogenit vulla passar per aquesta vila e fer lo que necessari sia per compliment del dit proces per tant requer a vosaltres quem lexeu liberament sens contradiccio passar ab lo exercit e gent que a mi assisteix. Oferintvos que nous sera fet dan ni dampnatge ans vos sera planament pagat tot ço e quant sera de vosaltres comprat. En altra manera vos certifich que daquiavant sera procehit violentment e per totes les vies ques pertany talant e afogant e devastant axi persones com bens de tots aquells qui empatxament donaran en la liberacio del dit Illustrissimo Primogenit la qual se fa a laor de nostre Senyor Deu servey e honor de la real corona e per satisfer a la fidelitat a la Majestat del Senyor Rey deguda e a tot profit utilitat e repos dels regnes e terres de la Majestat del Senyor Rey. E perque de aço sia memoria en lo sdevenidor man a vos En Francesch Bayona notari que en los actes continueu la present e a part de la present façats carta publica.
Molt egregi senyor. Jatsia a vos sien stades donades instruccions sobre lo modo de proceir en lo exercit ara per millor clarificacio de les coses en les instruccions contengudes deveu molt attendre que mossen lo veguer de Barchinona es aqui per causa del proces de sometent e vos senyor sou aqui solament per ferli assistencia en lo que deura fer axi que quant per vos senyor sera delliberat ab vostre censell partir de algun loch per anar en altra part e donar algun assalt o fer qualque cosa en que haura necessaria alguna crida vos senyor pus ho haureu delliberat ab vostre consell requerreu al dit mossen veguer que faça fer la dita crida la qual crida sia feta del dit mossen veguer per lo Senyor Rey.
Item mes avant quant algu se sera desordenat o haura fet algun mal e deura esser punit vos senyor pus ho haureu delliberat ab vostre consell requerreu lo dit mossen veguer face penjar o face executar lo criminos o face donar la pena al delat imposada.
Item per dar orde que los delinquents sien presos requerreu lo veguer que face fer una crida que tots los del exercit sien tenguts obeir a lurs conestables e capitans axi que los conestables sien superiors de lurs conestablies e los capitans de lurs capitanies e fragant delicte puixen e hajen a pendre e apresonar los dits conestables e capitans los tals delinquents encara que no sien de lurs capitanies o conestablies e aquells presos denunciar a vos senyor a fi que feta per vos delliberacio ab vostre consell los tals presos sien castigats segons lurs demerits per lo dit veguer al qual que aço exequescha fareu requesta.
Item que los dits conestables e capitans de les lurs conestablies e capitanies sien tenguts diligentment guardar e attendre que los de lurs conestablies e capitanies no facen dan o injuria a algu e que de continent ho sapien hajen a denunciar a vos senyor en manera los delinquents sien punits e si seran negligents que sien be punits e castigats.
Item es necessari que vos senyor doneu orde que lo exercit no faça dan ni dampnatge algu e en aço deveu haver molta vigilancia e cura guardant molt algu no robe o furt squivant tota manera de avalot e qualsevol qui remor o brega axi en lo exercit com encara en los lochs que passara que sia vigorosament punit e castigat e ab pus vigoroses castigacions que en altres temps nos farien e feu fer crida de aço al dit mossen lo veguer ab imposicio de pena de cos e de haber.
Item si sera necessari mossen lo veguer pora crear alguns saigs e per res noy haje algutzirs car en aquest cas cessa tot e com es notori la empresa es a servey de Deu omnipotent honor e servey de la real corona e fidelitat deguda liberacio del Senyor Primogenit e repos del Principat de Cathalunya.
Data Barchinone die vicesima secunda februarii anno M.CCCC sexagesimo primo.
- A. P. abat de Montserrat.

Als molt reverent magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors. Subjectes recomendacions precedents notifich a vostres reverencia e magnifiques savieses que lo dia present me es stada presentada per Ytach Adret juheu secretari de la algama (alhama; aljama) dels juheus de aquesta vila una cedula del tenor seguent.
- Notori e manifest es a vos honorable mossen lo diputat local en aquesta vila de Cervera los grans perills scandels e inconvenients que han incorregut e incorren de present los juheus de la dita vila per la multitut e congregacio de les gents armades qui son passats e continuament passen per part dels reverent e honorables diputats de Cathalunya segons se diu e aquells molt avalotadament entrant per la dita vila ab diverses linatges de armes e ab gests e continent de ferir ab ballestes tirades ab colobrines parades ab grans crits e avalot cridant al call al call a foch a foch venint a les portes del call volentne metre aquelles no contrastant per lo capita ab veu de crida fos manat a tots no fessen molestia ni injuria alguna de fet ni de dit a algun christia ni juheu. Hoc encara que pigor es los qui vinent tots jorns se aturen en la present vila anant per aquella amunt e avall ab lances colobrines e ballestes dient palesament e uberta com han a matar e a robar los dits juheus e que axi es delliberat injuriant aquells de fet e de paraula no crehent haver superior ni temor de nostre Senyor Deu en tant que los dits juheus no gosen exir ne anar en part alguna ni en lurs casas ni habitacions poden segurs star les quals coses no es dubte als dits reverent e honorables diputats esser cosa molt desplasent e si a lur noticia venia fer tal provisio que tals scandels cessarien. Per tant los dits juheus ab aquella major instancia que poden suppliquen e requiren a vos dit honorable mossen lo diputat local que en reverencia de nostre Senyor Deu per cessar los dits inconvenients tant cruels e tant forts e irreparables per vostre ofici e de part del General façats totes aquelles requestes que necessaries e congrues sien als senyors de pahers balle e veguer de la dita vila que facen totes aquelles provisions e coses opportunes en tal forma e manera que la dita gent no consenten ni permeten entren dins la dita vila com ja per lo capita sia stat manat e sia ja dit als dits senyors de pahers que per tant que no haguessen occasio de metres entorn los fos donat aviament majorment com en los hostals dels frares menors poden haver les vitualles e lo que mester sera que nols cal pujar ni entrar en la vila majorment que clarament dien que lo sou tant bel se guanyen aturantse aci e fahent lo gallofo e jugant tot lo jorn. Perque mossenyor placiaus havervos en les dites coses ab aquella diligencia e calor que lo negoci requer majorment com per molts e quaix la major part de les dites gents han dit e ofert que indubitadament a la tornada han a destroir e a robar los dits juheus. E si en les dites coses vos dit mossen lo diputat erets negligent o moros (moroso; morós) en alguna manera la qual cosa no es de creure ab aquella reverencia e honor quis pertany los dits juheus protesten contra vos de tots scandels dampnatges e inconvenients que seguissen als dits juheus com venrien a culpa vostra. La qual cedula presentada encontinent lo dit Ytach Adret me ha request que de les dites coses a vostres reverencia e honorables savieses degues consultar. Perque molt reverent e magnifichs mossenyors de totes les dites coses vos certifich supplicantvos placia manarme lo queus plaura sobre les dites coses per mi sia provehidor. Oferintme prest vostres manaments complir. Scrita en Cervera a XX de febrer any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverent e magnifichs mossenyors. - A vostra ordinacio e manament promte Luis de Vilaplana diputat local de Cervera.

Als molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors. Aqui va lo noble mossen Arnau Roger Darill qui es persona notable e experta en los afers e negocis occorrents placie a vostra senyoria reverencia e nobleses haverlo per recomanat en aquest exercit en alguna cosa que sie a sa honor. E com haje molt bona voluntat en aquests afers e com per lo honorable En Johan Ferrer siam certificats ell no haver instruccio alguna sobre los capitans de cada cinquantena de aquells CCCC homens tocants a la porcio de aquesta ciutat per conseguent no poderse provehir al present havem delliberat scriureus com aci haja gentils homens e ciutadans be abils e disposts a les dites capitanies queus placia donar orde que aquestes capitanies sien aci per nosaltres donades a fi que aquests nostres CCCC ballesters sien regits per capitans nostres. E ultra que la raho ho port ho haurem a singular complacencia. Encara a major cautela de
aquestes coses havem a ple informat dit noble e al honorable mossen Pere de Sentcliment donzell. Placiaus donarlos fe e creença en tot lo que per part nostra per ells vos sera explicat. E sia molt reverent nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en custodia dels tots. De Leyda a XVIIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverent e molt magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent e molt magnifichs senyors. Una letra vostra he rebuda a XVI de febrer la data de la qual fonch a XII contenent en efecte prengues la mostra de una conestablia de XXV homens de la vila de Prats del Rey la qual prengui presents alguns gentils homens e molta altra diversa gent e foren acceptats e molt bons e suficients e be a punt e feren lo sagrament e homenatge de be e lealment servir segons es acustumat e de la mostra que feren los fiu fer albara testimonial. E la present vos faç a les vostres molt reverent e magnifiques senyories per certificacio de la dita mostra e seguretat per ells prestada. Apres rebi una letra de mossen Sellent scriva vostre ab dues altres la una dreçada al comanador de Barbens laltra al senyor de Loberola. Supplichvos que en lo que cuyta haura me designeu si les trametre per correu o per algu qui hi vaje de ventura. Les quals han hagut bon recapte ab poch cost. Mes avant vos tramet una altra letra hon es inserta una requesta que los juheus de aquesta algama me han feta ab carta publica e tant com a mi es stat migançant Deu yols he preservats de inconvenients en parli ab lo senyor capita e per lo mati feu fer una crida a tota seguretat de christians e de juheus e encara la gent no se stava de despendre prou paraules vanes envers los dits juheus. En apres que lo dit senyor capita es stat partit ha passada molta gent qui tot jorn passen qui despenen paraules continents e sguarts qui done raho als dits juheus haver aquella pahor contenguda en lur requesta. Perque vos supplich vos placia ferhi provisions tals e ordinacions que no solament als juheus sia seguretat mas encara als christians habitants en la dita vila segons a vostre prosperat regiment se pertany com hi haje molts mals parlants e meten fames indegudes referintse a concitacio de avalot segons he hoyt dir a persones dignes de fe e mossen Bernat Saportella hi satisfe. Scrita a XX de febrer. Les provisions que trametreu yo les fare tenir e servar o del contrari se mostraran actes publichs per ma scusacio. - Mos Senyors. - Luis de Vilaplana qui molt en gracia vostra se recomana diputat local.


Als molt reverent magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra de XVI del present rebi a nit vespre en que feu mencio do a frare Spilles comanador de Berbens e a mossen Luis de Monsuar paher de Leyda e a mossen Francesch Andreu de Perpenya consellers
assignats al general capita noranta florins corrents per hom e an Bernat Johan Çacirera e an Andreu Bisbal donzells consellers assignats al capita de la gent de peu altres noranta florins e axi sera fet. He hagut gran plaer de la crida que he rebuda ordonada del acordament que encara no la havia hoyda e ham plagut lo motiu de aquella e mutatis mutandis vuy la he feta publicar. E mes he rebut la nomina dels acordats a cavall aqui e dels conestables e caps de cinquantenes. E es ver que aquests senyors de pahers de aci se apparellaven en provehir de capitans de cinquantenes e perque en lo memorial he vist fornit lo nombre hels dits que advertesquen que tot es provehit. Aqui ells se tenen per dit que faran ab vosaltres mossenyors quels ne complaureu. De aço yo men remet al que sera. Ells acorden vuy qui seran caps de XXVnes e dema començarem de fer pagaments. Es ver senyors que alguns de la sexantena me han dit que no deuria fer tal despesa que certament sera concordia e que sobresegues. Yols he dit que ço que dien a mi queu diguen als pahers que yo no tinch altra comissio sino de pagar los homens que ells acordaran fins en lo nombre de CCCC e axi yo no so delliberat gens de sobreseure si donchs per vosaltres nom es manat o per altri qui de vosaltres ne haja potestat. Mossenyors en les struccions quem fes nom donau per pagar CCCC homens sino a raho de XII florins per hom e crech sia stada inadvertencia o cas obmes per los caps de vinticinquenes qui han de haver XVI florins per dos mesos e perque non stiga en dubte supplichvos men vullau avisar si be yo so delliberat de pagarlos al dit for de vuyt florins lo mes que puys la diferencia no es sino en XXXII florins yo ho arrisquare. La mostra de aci sera presa en la forma deguda e la dels qui venen de Barchinona sera presa en la forma per vosaltres mossenyors a mi scrita. Lom de Çaragoça es ja partit
hel incautat quant en lo mon he pogut trametlo per un cami e tornara per altre ha comissio de mi de star en Çaragoça dos dies ab tot que tant me sabre ab un servidor meu qui sera diumenge en fira de Sarinyena hon haura de totes parts de Arago e aqui se sabra ques diu en cada part. A mi es forçat fer mes que la mia comissio no basta per squivar inconvenient. Lo capita es fama que deu entrar vuy aci per diverses gents que son vengudes vuy de la sua via e los pahers de aci non saben res. Si entra (se lee ontra) primer que la gent no sapia les posades ha de anar e los standaders les han a pendre ab tota la conestablia no sera sens gran perill de remor heli scrit que sia de sa merce que ans que entre ne avis los pahers e a mi e quem trameta un hom per cinquantena per pendre posades a fi que entrant sapia quiscu hon ha de anar ja entrant per la vila e entre aci e les faldes seran aposentats com mills poran e crech per acordar lo modo del entrar hi haurem de anar vuy qualque un de Leyda e yo. Ara me es vengut un hom de Balaguer demanantme trellat de la crida de acordar per sforçar molts qui stan en Balaguer desconfortats. E perquem sembla la crida tal ques pot presentar davant Deu he dit al notari que lin faça un trellat. En Tarrega me fonch dit com mossen Pero Vaqua havia fornit lo castell de Algerri e que trenta adzembles havien tirar aygua a la sisterna (cisterna) dos dies. Vuy hen demanat a un qui es aci tot de mossen Pero Vaqua ham dit que noy ha neguna provisio ans que la muller del dit mossen Pero Vaqua vos deu trametre aqui a dir que ordeneu del castell a vostra voluntat. Mestre Ferrando e lo abat de Poblet seran aci a dinar e ab ells se sabra lo partit aquest de la concordia pus menut. Fins aci noy ha als de que fretur avisar vostres magnificencies. Feta en Leyda a XVIIII de febrer a X hores de mati. Los de Balaguer han trames embaxada al Rey per demanarli com se deuen regir. Ham dit hu de alli que ques vulla que ell respongue que ja saben que han de fer. - Quim recoman eu vostra gracia e merce Johan Ferrer receptor vostre.

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis senyors. Air vespre me fonch donada una letra de XVI del present de vostres reverencies dreçada als honorables procuradors de aquesta ciutat per En Thomas Benedit la qual de continent doni als dits procuradors ab la qual vostres reverencies proveeixen e volen que totes coses que ab altra letra del dia mateix donada a mi son stades per vosaltres scrites e manades faça a consell dels dits honorables procuradors e no de altra persona e axi ho fare e complire. Es veritat que per vigor de la primera letra la qual rebi a XVII yo havia ja provehit e trames home a Morella per haver informacio de les coses a mi scrites e manades e altre a Valencia. E axi ho be comunicat ab los dits procuradors los quals ho han hagut per bo. E vuy en la present hora es vengut lome que havia trames a Morella ab plena informacio del que fins vuy se es pogut informar e saber. E es la sua relacio e lo que ha sabut que lo Senyor Rey dissapte proppassat que haviem XIIII del present hoyda missa parti de Montroig ab lo Senyor Primogenit e acompanyavenlo mossen Rebolledo e son fill comanador de Alcanyiç Lope Dambun (Ximén López de Embún) e mossen Johan de Vilalpando ab ses companyies e XVI ballesters vizcahins o navarros e vuyt genets e ampraren de Montroig dotze homens ballesters qui anassen primers e descobrissen la terra fins a Morella. E axi lo dit Senyor Rey mena lo Senyor Princep a Morella e fonch hi lo dit dissapte a tres hores apres mig jorn que no havien menjat. E lo dit Senyor Princep quant fonch a Morella pujarenlo al castell a descavalcar e hague mal de colica passio. E exint lo dit Senyor Primogenit del dit loch de Montroig li besaren la ma mes de cent persones e al Senyor Rey qui era exit primer no li besaren la ma deu persones. E a Morella entra lo Senyor Princep primer e tot lo poble al portal ab plors e gran tristicia com axi venia li besaren la ma e los qui noy bastaven lo peu. E com lo Senyor Rey fonch plegat al portal noy hague negu. La provisio del castell de Morella es que lo Senyor Rey hi ha fets parar deu lits e reparar totes les cases quasi de nou ha comprat cinquanta cafis de farina mesura de Valencia e haviay cent carregues de lenya e hani fetes dur creuse altres cent e ha amprat les aldeyes que ni porten docentes carregues e diuse que fa preparacio de bous cabrons e altres carns per salar. Mes ha fetes pujar al dit castell quatre o cinch botes grosses que caben en quiscuna docents canters e fetes defonar a la una part en que stiguen les farines e fay metre provisio de olis legums e ha fets salar quinze o vint porchs. Les armes que son en lo dit castell a present son poques que nos creu hi sien dotse ballesters de passa e pochs passadors. E en lo dit castell ha poques bombardes mas la vila ne esta ben fornida. E lo dit Senyor Rey ha amprada la vila de armes e homens per al castell. Hanli respost que de les armes ne tendran consell dels homens que lin donaran ell pagantlos. Nos pot saber de cert quantes cuyraces hi ha mas diuse que son poques. De la fortalesa del dit castell es lo un dels pus forts del regne de Valencia es ver que a la dita vila de Morella poden esser levades les aygues naturals lehugerament que solament los romandran les aygues de sisternes quels seria poqua provisio (se lee provisió, pero no hay tildes en estos textos). Lo Senyor Princep en lo dit castell sta ben guardat per los dits mossen Rebolledo e son fill e per mossen Johan Dembun e mossen Vilalpando e los dits XVI ballesters e pot anar per tot lo castell sens altra preso de sa persona e los missatgers quey venen hi pugen a parlar. E es ya guarit de la passio colica. La dita vila de Morella esta provehida en aquesta manera que la gent poderosa te pa e vi pera un any e la gent menuda fort poch. E ha en la dita vila trecents fochs poch mes o menys e es mal provehida darmes excepto de bombardes e ballestes grosses de fust que restan be. Lo dit Senyor Rey ha amprats e requestes la vila e les aldeyes hanli oferta valença no per voluntat mas per força e mes ha amprats nobles e cavallers de Arago nos sab la resposta mas diuse seran en Alcanyiç ab lo dit Senyor Rey. Lo poble ha gran voluntat al dit Senyor Primogenit axi lo de la dita vila de Morella com del port e aldeyes e de tot cert seran un animo e voluntat en la liberacio e delliurament del dit Senyor Princep totes hores que Cathalunya la vulla fer e encara es fama que tota la major part de Arago te en aço gran voluntat. Dimecres proppassat lo mestre de Muntesa e lo visrey entraren en Morella a les tres hores apres mig jorn venints la via de Monroig feren reverencia al Senyor Rey lo quals los dix en presencia del poble qui alli era que nova. E ells respongueren Senyor mala que Cathalunya es perduda e si aço dura perdras Arago e regne de Valencia. Senyor deusi molt pensar. E anaren a menjar e apres menjar tornaren al dit Senyor Rey e stigueren fins a les Xll hores de miga nit. E apres lo digous mati proppassat pujaren al castell a parlar ab lo Senyor Primogenit e apres poch devallaren e prengueren comiat del Senyor Rey e partiren dients no menjarien fins fossen a Trayguera quey ha grans cinch legues e que diumenge havien esser en Barchinona. Lo dit dia de dijous a vespre entraren en Morella missatgers de Çaragoça don Lorenç Dalgar jurat ab gramalla de grana Domingo Agosti Savinya e Johan del Rio feren reverencia al dit Senyor Rey a les cinch hores anant ab sos verguers davant ab vergues dargent. Lo que sen es pogut sentir per los de casa dells es que demanan ab gran instancia lo dit Senyor Primogenit. E eren en parlament ab lo dit Senyor Rey e nos sab fins aci quina resposta los ha feta. Lo dit dia de dijous a vespre entraren en Morella mossen Johan Ferrandiz Deredia e mossen Luis de Vich. Diuse que venien de la Reina e de la Infanta e mes se diu quel dit Senyor Rey deu partir de Morella dins tres o quatre dies e venir a Alcanyiç. Diumenge proppassat parti de Morella lo comte Doliva don Pedro Durrea e Vallconxar e portarensen don Johan de Biaumont al castell de Xativa. Les quals coses lo dit home per mi trames ab jurament me ha referides. Es home discret e tal que ab tota veritat de aquelles se es informat e axi ho poden creure vostres reverencies. Yo volia fer preu ab ell e no ho ha volgut sperant de vostres reverencies satisfaccio e remuneracio lo qual ha bon animo e voluntat de treballar en totes coses que sien a servey de vostres reverencies. Los dits procuradors vista la disposicio e voluntat del dit home e la manera que ha de informarse axi en la vila de Morella com en totes aquelles parts consellen ques torne a trametre per saber certament quant lo dit Senyor Rey partira e la provisio que leixara en lo dit castell e vila darmes e gents e ab quina custodia leixara lo dit Senyor Primogenit e de totes altres coses ques pora informar e aço per testificarne prestament vostres reverencies e axi ho fare de continent. Lo dit home ha sabudes les dites coses de persones qui en aquelles son entrevengudes ço es justicia e jurats de Morella e altres qui aquelles han vistes e aço per la gran coneixença e parentiu que ha ab aquells ha haguda la dita informacio molt expeditament e molt cautament e secreta e axi com era mester. Placiaus mossenyors haver bon esguard en la remuneracio sua car home es de be e ho mereix lo qual presents los dits procuradors ha feta relacio de les dites coses e ab consell de aquells vos he feta la present. E encara fins vuy no he cobrat lome de Valencia. Cobrat quel haja vos scriure molt prestament del quem referra. E pus no he a dir per la present sino que vostres reverencies me scriven e manen tot lo que volran e delliberaran. E tinga aquells la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. Lo correu portador de la present parteix
dissapte a XXI de febrer entre les dotze e una hores apres mig jorn. Deu esser aqui en XXVIII hores preu deu florins corrents. - A tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ir XVIII del present mes rebi una vostra letra dada de XVII del present e lo contengut en aquella posant en efecte vuy he trames un explorador a Çaragoça hon lo Senyor Rey se diu esser plenament informat de tots los caps e retornat de continent de aquells per ma letra haurets avis segons referra ab tot crega del esser del Senyor Rey e Reyna e Primogenit hajats suficient informacio per letres de mestre Ferrando. Mes vos deman en gracia me vullau provehir de una capitania de cinquanta de aquests de peu qui per lo present se acordaran en aquesta ciutat juxta la instruccio feta per vosaltres an Johan Ferrer lo quem par esser consonant raho puys aci se fa lo acordament ho hajen homens de ciutat almenys sino del tot part la qual vos deman en gracia. De Leyda a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Quis comane en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra feta a XVI del present havem rebuda e vist lo contengut en aquella de continent per donar major textura en vostre proposit si dir calia com fins aci ja hi fos nostra voluntat experimentada comunicam del dit vostre proposit ab los honorables consols de aquesta vila los quals ab la semblant voluntat e nosaltres ab ells nos som tots referits ab lo concepte vostre mateix. Certificantvos que axi com fins aci havem inmutable proposit en fer totes coses que sien al fi desigat no obstant qualsevol presumida perturbacio quiy pensas obviar. Placia a la
divina potencia vos tinga la ma e coratges en prosseguir tals actes e delliberacions que sien en la fi dessus dita. Nosaltres havem firmissimo proposit deduir en efecte tot ço que possibilitat adhibida ab deguda forma nos acompanyara. Supplicantvos lo mes podem
lo magnifich mossen Dalmau Dez Volo embaixador nostre hajats en la memoria e recomendacio que per altres vos havem scrit de que de part nostra per lo magnifich mossen Johan Sampso vos es stat significat. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors lo Sant Sperit vostra continua guarda. Scrita en Perpenya a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Los elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.

MARZO, 1463.

MES DE MARZO.

Molt alt e
molt excellent Princep e virtuos Rey. Si la sentencia dels antichs
philosofos havie que aquell sol fos elet a la dignitat reyal qui
excellia los altres en splendor de enteniment quant mes la tal
dignitat es apperada a la Excellencia vostra per la vera prosapia de
aquella e per la tanta sua illustracio. Expandida e divulgada fonch
per lo univers la gloriosa fama del rey Salamo per regir lo
seu regne ab saviesa molt gran e qui en la puericia
sua en la qual pres lo ceptre reyal hagues fet entre les dues alterquants fembres lo admirable judici per lo qual de la
cosa tant occulta se manifesta la veritat. E fonch tanta la
celebritat del nom seu que pervingue a les extremitats del mon don li
venien trahuts e precioses ofertes que lo seu reyal stat magnificaven
admirablement. E si les coses en vostra reyal persona concorrents son
diligentment pensades que alre direm que haver en aquest nostre temps
un altre Salamo qui circa la edat matexa haje començat regnar e son
regne governat ab justicia e prudencia singular. Qui traspassant lo
freu de Gades stena la sua potencia entre los africans e per zel
de la fe catholica contra aquells de la dita fe enemichs tingua
admirables municions a terror lur e a presidi de la nostra Europa.
Qui faça investigar les mars oceanes a totes altres gents spantoses
e incognites e les gents barbares vagues e incultes en aquelles
atrobades sotsmeta a fi per aquelles domar e instruir en la
conversacio humanal. De que ultra lo domini de les precioses cases a
vostra reyal corona acquisides es a aquella pertinent e deguda gloria
e inmenses laors. A tal donchs e tant virtuos rey es digna cosa
significat esser lo que molt tocha tota reyal dignitat per interposar
en la causa comuna la sua auctoritat e decret. Feta es en lo Principat de Cathalunya per alguns dels vassalls iniqua
conspiracio contra la reyal Magestat e la insigna provincia olim
mundissima es per aquells contaminada e infecta de gran error. Obra
es stada de algunes malicioses persones les quals temptades per lo
maligne sperit e inseguint algunes lurs passions han volgut
subvertir lo bo e tranquille stat del dit Principat e les quals per
conduir a aço los pobles han sembrades fames falsissimes contra la
dita reyal Magestat dihent aquella haver proposit mal tractar e
destruyr to dit Principat difamant la de crueltat e de altres
perverses condicions e donant studi en fer se coses algunes per miga
del cos del lllustrissimo don Carles de bona memoria primogenit del
dit senyor Rey han volgut dir e sforçar aquelles esser miraculoses
en approvacio e confirmacio del que prosseguien e fahent les per tals
publicar per algunes ecclesiastiques persones per peccunies
corrompudes han facilment tirats los pobles a lur opinio e voler. Als
quals pobles donant entendre que convenia per lur salvetat tenir
exellada o desterrada la dita Majestat reyal del dit Principat. Com
moltes e diverses persones vehessen aço esser indigna cosa e a
infidelitat redundant es daquen exida scisma e
gran divisio entre los poblats en lo dit Principat. En la qual los
rebelles e adversants a la dita reyal Magestat acompanyats de la
malicia del temps han apoderat
e prevalgut e apres moltes cruels persequucions fetes e dades als
faels e devots a la dita Reyal Magestat han mesa la terra en armes e
fet gran exercit de gent de cavall e de peu e aquell partit en dues
parts. La una encontra la lllustrissima Senyora Reyna e Illustrissimo
senyor don Ferrando primogenit novament jurat qui eren en Gerona
ciutat del dit Principat laltra encontra la dita reyal Majestat per
obstar li la sua venguda. Son stats sitiats la dita senyora Reyna e
senyor Primogenit en un castell o força de la dita ciutat e dins
aquella ab bombardes e altres artelleries durament combatuts per
apresonar aquells. Los quals indubitadament foren stats presos o dins
la dita força per armes o per fam morts sino per la ajuda de Deu e
del Illustrissimo Rey de França lo qual vehent tanta iniquitat
sentintse de aquella com a reyal persona tramete de ses gents qui
romperen lo dit siti e la dita senyora Reyna e senyor Primogenit
deliuraren bellicosament. Laltra part del dit exercit encontra lo dit
Senyor Rey tramesa vingue a batalla campal ab la sua Reyal Majestat
en la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fet un gran
strall de la gent del dit exercit e semblant strall es stat
fet per altres jornades en les quals es stat conflicte entre les
gents del dit senyor Rey e les gents rebelles del dit Principat en
que Nostre Senyor Deu manifestant assats la justicia del dit Senyor
Rey mante e ajuda aquell maravellosament. Aço empero no contrastant
indurats los rebelles com lo animo de Pharao no han disistit ne
desisten de lur malicia e iniquitat abans sobre tot mes durament
augmentant en aquella com persones per la gravosa de lur pecat de tot
remey e venia desconfiants e en punt de desesperacio constituides han
proclamet strany Rey e continuades violencies e
oppressions a tots los faels e devots a la vera reyal magestat. E no
solament aprovades persones mas als deputats del General del dit
Principat lo ofici dels quals es molt preheminent e lur consistori
quasi numen e divinal refugi e conservacio de la corona Reyal
e de les libertats del Principat desses dit es
stada feta gran oppressio. En virtut de la qual e per evitar la mort
la qual stretament los es stada cominada los ha covengut adherir a la
maliciosa part e fer e signar letres e provisions que aquella ha
volgut. Com alre nols sie possible fer obstant la dita oppressio en
la qual son detenguts en la ciutat de Barcelona hon aquestes
coses se tracten principalment. De la qual oppressio los dits
deputats si possible los ere voluntariament exirien e a tals
actes contradirien. Com he fet e faç yo Bernat Çaportella hu
dels deputats dessus dits per lo braç o stament militar qui
migançant lo divinal adjutori me so de la dita oppressio desliurat
fugint cautelosament e secreta ab una galea per mar de la dita ciutat
de Barcelona e restituint me en libertat he fet e faç lo que so
tengut envers mon rey e senyor e lo que sens falla los altres
meus condeputats per lur bona fidelitat farien si podien haver
libertat (muy pocos lo harían, los demás diputados harían lo
que hemos visto en el año 2021 y anteriores.).
Que dire molt
alt e molt excellent rey e virtuos senyor de aquests afers dels quals
lo enarrar serie longa pagina e aquells recitar ni expandir sino en
quant la necessitat importa es cosa molesta a tot fael
cathala. Lo dit Illustrissimo rey de França e per dignes
virtuts en les quals als seus gloriosos antecessors resembla
meritament Christianissimo appellat no content de la gloriosa obra
per sa excellencia feta en subvencio e desliurament de la
Illustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor Primogenit e no
molt aço per la inmensa magnanimitat sua stimant si la causa tant
justa del dit S. Rey en tot no ajuda e continua fins a la desigada fi
ha presa aquella no altrament que propia e ab qual potencia de gent
darmes ab quals treballs o despeses e ab qual diligencia e cura
aquella prosseguescha es notori a tot lo mon. De que li es atribuida
honor e gloria inmortal. En la qual haver participi es degut a la
Excellencia de vos virtuosissimo Rey per ferhi per obra lo ques diu
haver hi ya ofert e segons de aquella se spera fermament. En
aço lalta dignitat e lo interes a tota tal dignitat fet per lo
crim de Magestat lesa les multiplicades virtuts de la celsitut
vostra e altres dignes sguarts hi conviden aquella e necessiten no
fallir.
E lo Illustre Rey de Castella al qual los rebelles son
recorreguts si dignament li plaura attendre detestara los dits
rebelles e no volra denigrar la excellencia sua en lo peccat de
aquells ne donar eximpli ne via als subdits seus de attemptar
rebellions les quals meritament se procuraria donada per la sentencia
per la veritat qui no pot mentir dihent Eadem mensura qua mensi fuerunt remercietur et vobis. No es pertinent al seu Reyal coratge
inclinat esser a cubdicia de acquirir e dilatar sos dominis en
perjudici daltri e ab la sedicio e scisma qui es en
Cathalunya havent principi de les appassionades persones qui han
seduhits los pobles e precipitats en aquest error del qual son
inmunes la major part dels prelats barons militars e altres persones
generoses. E res alre de aço no pot provenir que scandils e
inconvenients. Ignorar no deu lo lllustre Rey que no es alguna
potencia a la qual sie deguda gloria e honor ne que importe alguna
part de felicitat sino aquella la qual ab honestat e justicia es
adquisida. E contra aquell que vol sforçar altrament es la elegant
exclamacio del gran Seneca quant diu O miserabilem illum qui cedibus
et rapinis potencia crevit et cetera. Si donchs molt alt e molt
excellent Rey e virtuos senyor es axi que tota iniquitat e
injusticia sia a Deu e als homens odiosa e la deguda obediencia que
Nostre Senyor Deu se ha reservada e aquella manada esser atribuida
als princeps e reys qui son en la terra no per altri que per Deu
deputats e loctinents de aquell es axi maliciosament sotstreta a la
Magestat del dit nostre Rey e senyor mantenir e ajudar aquesta sua
causa que es alre que obsequi divinal e ofici de home virtuos e
maximament del constituit en la reyal dignitat illustrada e ornada de
santa prudencia e altres virtuts de les quals splendex la privilegiada persona vostra a la qual per deute de honor es feta la
present ab tota humil e devota reverencia per mi dit Bernat

Çaportella diputat. Suplicant lo poder divinal conserve en tota
felicitat longament la dita Excellencia vostra qui mane a mi tot ço
que de sa merce sia. Feta en la ciutat de Terragona a VII dies de
març any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
- De la
Excellencia vostra. - Humil e devot servidor Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

30 DE AGOSTO.

30 DE AGOSTO.

Se sustituyó Juan Sabastida a Felipe Albert, que era una de las nueve personas elegidas para ordenar las instrucciones a los embajadores, y que debían encargarse entonces de examinar las modificaciones hechas por el señor Rey; se entregó a Arnaldo Sabastida la ápoca, que firmó, de remuneración por la custodia de don Galceran de Requesens, y se dio cuenta de la siguiente carta que se había recibido.

(Molt) (solo se lee ol t) magnifichs e honorables senyors e de gran providencia. En dies passats vistes volar en diverses letres intercluses copies (se lee coples) de un memorial lo qual lo Senyor Primogenit hauria donat als passats diputats precessors vostres en la vostra eleccio de las personas a ell sospitoses e odioses en aquest Principat en lo qual ni havia alguns de vosaltres e trob a mi esser pintat lo segon en lo nombre dels ecclesiastichs la qual cosa per molts dies no havia volguda facilment creure com fos molt deviant de tota verissimilitud fins a tant que per moltes e diverses vies mes stat fet ferm cert e notori la qual cosa a mi ha portada molta admiracio com fins aci yo no cuyt haver fet res vers sa Senyoria ni menys vers aquest Principat que yo en scrits degues esser dat per odios e sospitos e si per la causas occorrents es exida tal presumpcio de mi es contra tota raho com sia cert yo esser stat absent del dit Principat circuhint Ytalia e en parts on de les coses occorrents non podia haver nenguna noticia ne menys deu esser exida per les coses que apres he menejades vengut en lo dit Principat per manament e comissio de la sanctedad de nostre senyor lo Papa las quals pens haver menejades axi a plaer e seu e del dit Principat que pus tost ne degues sperar laor e comendacio que no impugnacio ne esser tengut per odios e sospitos e si a sa Excellencia dona causa de sospita que yo per lo passat sia stat o sia servidor del Senyor Rey nom par bastas a tal demostracio com sa Senyoria ha feta com si yo he servit la Majestat del dit Senyor Rey he fet ço que bon fael vassall e servidor devia fer e si he servida la sua Majestat no he cuydat en res deservir la sua Excellencia ne lo dit Principat ans les coses occorrents en dit Principat e aqueixa casa he fet axi mon dever por posar tot servici com qualsevol del dit Principat. E com sia cosa molt dura star en jurisdiccio de Senyor que haja subdit en odios o suspitos ma apparegut recorrer a vostres providencies a les quals es donat aconsellar defendre e protegir lo Principat de Cathalunya e poblats en aquell queus placia volerme aconsellar e insinuar per qual via ne forma se haja de viure ab aquest Senyor per la dita causa. E com sia cert que aquestes coses proceheixquen pus tost de consell e persuasio de altres que per son propri motiu e qui basta afer aquesta impressio basta a fer fer altres coses per que par a mi degudament essent yo membre de aquest Principat e no dels menors per la dignitat que migançant la gracia divinal posseheixsch en lo dit Principat dega esser per vosaltres e aconsellat e defensat e protegit de injusticia sobreria o sinistra informacio de princep oferint vos per nenguna mala persona volgues esser pretes yo haver fet res indegut tant vers sa Senyoria com aquest Principat de metremen en tota conexença correccio e poder vostre ans per hun membre del dit Principat en altres coses occorrents pens tant haver fet en honor de dit Principat e defensio de les libertats de aquells e encara de la casa de la Diputacio com negun altre e cosa ques pot e be scriure e lexar en memoria als mortals per les quals coses a exemple de molts romans me par poder vos degudament e merita convidar e requerir a tota proteccio e endreça mia com una tal demostracio si per vostres providencies noy es provehit compellesca a mi de pensar ferli loch a absentarme de dit Principat ans que no voler caure en una furia.
Beus dich e axiu scrich a sa Excellencia que qui la mes en tal cami e praticament ha amada poch sa honor e servey e es voler mostrar divisir aquest Principat e metra aquell en confusio qui en tot temps si devia guardar e huy mes que may per les coses occorrents. Per queus placia volerme respondre vostre parer e consellarme com vos par yom dega haver en tal cars e stant ma ignoscencia proveyr a tota ma indemnitat e ordenar de mi lo que plasent vos sia. De Elna.
- A tota vostra ordinacio prest lo bisbe de Elna. - Als molt magnifichs e honorables los diputats del General de Cathalunya.

En otra sesión que se celebró por la tarde, acordóse que, si por el asunto de las modificaciones se escribiese alguna carta al Señor Rey, se encargasen de su redacción las mismas personas encargadas de examinar aquellas; y además, que, por ofrecer alguna dificultad la sustitución de Felipe Albert, se nombrase en su lugar otra persona, como así en efecto se hizo, recayendo el nombramiento en el doncel Pedro Miguel de Peguera.

(El 31 de agosto no está)