Mostrando las entradas para la consulta mostaçaf ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mostaçaf ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 9 de abril de 2021

21 DE MAYO.

21 DE MAYO.

En atención a que los concelleres y síndico de Manresa se hallaban perplejos, por no saber lo que deberían hacer, en caso de que la Señora Reina y Señor Primogénito quisiesen entrar, según se decía en dicha ciudad; las nueve personas encargadas del asunto de las banderas, junto con los elegidos por la ciudad de Barcelona, acordaron que en este caso saliesen los referidos concelleres al encuentro de aquellos personages, y suplicasen del mejor modo a la Señora Reina que se abstuviese de entrar, porque así convenía al bienestar y quietud del Principado; y si insistiese dicha Señora, volviesen a suplicar que se sirvieran aposentarse en qualquier punto de fuera, permitiendo, en tal caso, que entrara solo el Señor Primogénito, con algunas personas de su servidumbre, que no podrían ser muchas, y con la circunstancia de no ser sospechosas ni de entrar armadas.
El mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e conçell general de la ciutat en Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Fins aci per nostres frequentades letres vos havem certificats de totes les coses essencials qui han occorregut. Ara continuants nostre acostumat certificam vostres savieses de les coses subseguides les quals volenters callarem si expedient fos e comoditat portas als negocis concurrents. Mas per que sien avis e eximpli nons ha paregut util la taciturnitat majorment que per fames e informacions sinistres algun error causarse pogues. Sia donchs manifest a vosaltres que vist regonegut e diligentment recensit lo proces fet contra mossen Francesch Pallares qui era hu dels consellers de aquesta insigna ciutat mossen Pere dez Torrent hu del nostre concell als quals la custodia e conservacio de la cosa publica per llur porcio era acomenada mossen Bertran Torro Johan de Mijavila Arnau Starit tots ciutadans Marti Çolzina mostaçaf Pere Comes sucrer Anthoni Abello e Jaume Perdigo habitadors de la dita ciutat per aquell e llurs propries confesions no violentes ans liberes ha constat e conste plenament e veridica ells e altres esser stats tractadors conselladors e coadjutors de una damnatissima e nefandissima conspiracio tumult e sedicio fahedores en aquesta ciutat ab intencio e proposit deliberats a efecte que la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey entras en aquest Principat per força e que la Illustrissima Senyora Reyna a certa jornada cavalcas ab gent armada e prengues tots los quis diu venir contra sa voluntat e que lo vicicanceller stigues en la audiencia acompanyat de gent armada e com seria presa la gent aquella fos tramesa al dit vicicanceller e de continent sentenciada a mort assenyalant moltes persones e de les principals de nostre concell e del concell de la dita ciutat o que la dita Senyora Reyna fes metre secretament molta gent armada a la casa de la Diputacio en la qual nosaltres representants aquest Principat convenim trabellants per lo bo e tranquille stat de aquell e com lo concell fos aplegat que la sua Senyoria ab aquells prengues los qui be li vingues e quen fes a sa voluntat. Totes les dites coses e altres moltes eren stades tractades e apuntades segons diu e mostre lo dit proces a fi que lo dit Senyor Rey ab potencia entras com dit es e que la capitulacio per sa Excellencia per sa gran virtut e humanitat atorgada fermada e jurada fos abolida aquesta ciutat fos supeditada e destruida e mudat lo regiment e daquiavant fahes ço qui plasent fos a sa Altesa. Per les quals coses tractades qui no son enormes ans anormissimes no cruels ans crudelissimes e de tanta ferocitat que contemplades en lo interior de la pensa meten span als oynts a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut e potestat
de la capitulacio et alias ha covengut per servici de la Majestat divina e del dit Senyor Rey salvacio de la sua cosa publica conservacio de les leys e libertats del dit Principat repos e tranquillitat de aquell no sens gran amaritud de cor exequutar axi com de fet havem exequutades les persones dels dessus dits mossen Francesch Pallares Pere dez Torrent Bertran Torro Johan de Mijavila Marti Çolzina e Jaume Perdigo qui eren stats dels principals tractadors e coadjutors de la dita sedicio e conspiracio. E exellats a XXX anys en Çardenya los dits Arnau Sterit Pere Comes e Anthoni Abello. Cosa es stada a nosaltres molt greu e congoxosa en respecte dels dessus dits qui eren assenyalants en aquesta ciutat. E cosa no greu ne congoxosa en respecte de tanta destruccio extermini e
desolacio qui de lur mal pensament e tracte provenir devien no solament en aquesta dita ciutat mas a tot lo dit Principat. Car no solament se tirave a mort de les dites persones mas a desliberar perpetualment aquesta terra la qual per sa esterilitat e magresa sens libertats habitada star no pot. E si pensau senyors molt honorables fer un tal moviment tumult e acte com era tractat quin avolot parie y quantes morts de homens dones e infants e robaries se seguiren pus la cosa fos mesclada e destroida aquesta ciutat quines restaven les altres universitats del dit Principat e les libertats de aquell no es coratge qui en gran dolor e adolciment constituit no sia. Regraciem adonchs a nostre Senyor Deu qui tals enormes pensaments e tractes ha permesos divulgar. Regraciem com los dessus dits ha permesos castigar. Regraciem com la cosa publica no ha permes periclitar. Regraciem com aquest Principat no ha permes deslibertar. E finalment regraciem tanta amor e gracia que a nosaltres e vosaltres e a tot lo dit Principat ha volgut manifestar. A les quals gracies obtenir som certs no eren suficients nostres merits mas havem plena creença hi ha suplit la sua infinida clemencia e bondat qui no ha permes la republica perescha per intercessio dels benaventurats sants specialment de aquell glorios Charles de santa recordacio fill primogenit del dit Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey per lo qual aquest Principat per sa innata e intacta fidelitat tantes coses ha fetes e en tantes perplexitats e congoixes es constituit e lo qual a nos que la sua benaventurada anima retes al Creador oferi e promes a aquells de nosaltres e altres qui lamentosos davant li stavem nons congoixassem ne plorassem de la sua absencia car en part seria on nos subvindria e ajudaria mes que si de part deça aturave les quals paraules e apres los multiplicats miracles tant fort nos han aconsolats e confortats que si no fos la sperança de aquelles creem tota nostra via dolorosa e trista fore restada per la dita absensia de tant virtuosissimo humanissimo e benignissimo Senyor qual ell era e perque alguna noticia hajen del gran amor que a tots los cathalans havia. Totes vegades que dells parlave dehia aquells tenir per pares frares e germans pregant e suplicant a nostre Senyor Deu li fes tanta gracia quels pogues mostrar la gran amor e voluntat quels havia. Les quals coses e altres com venen al recort nostre ab la frequentacio dels dits miracles nos scalfen e conforten en la perseverança de les coses que prosseguim a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat reyal repos e conservacio del dit Principat e de les libertats e cosa publica de aquell. Cogitants adonchs quant miraculosament la sedicio tumult e conspiracio dessus dites son a noticia pervengudes e lo efecte de aquelles anichilat e abolit venim a compendre aço pervenir de sola gracia divina per la intercessio damunt dita. De totes les dites coses senyors molt honorables havem volgut avisar vostres savieses perque de aquelles hajau plena noticia e vejau sentiau e conegau quals fan mes servey del dit Senyor Rey o nosaltres qui com representants aquest Principat ab intervencio de aquesta ciutat totes nostres forçes e studi meten en conservar la cosa publica del dit Senyor Rey e en metre en repos aquest Principat o aquells qui ab tals pratiques com les damunt dites e altres e ab fames vanes deshonestes e molt apartades e lunyades de la naturalesa dels cathalans treballen en destruir la dita cosa publica e les libertats de aquella e en metre en conturbacio e congoxes aquest Principat qui es hu dels precipuus membres de la reyal corona. Pregants exortants e incitants vos siau regraciants e recordants de tanta gracia de la divinal Majestat obtenguda a lahor sua servici del dit Senyor Rey repos tranquillitat e benavenir del dit Principat e conservacio de les libertats e cosa publica de aquell. E tingueus la Sancta Trinitat en sa proteccio. - Dada en Barchinona a XXI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel
de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Bajo la misma forma, y con la dirección respectiva, se escribió a las principales municipalidades de Cataluña.

Al molt egregi senyor lo comte de Modica.
Molt egregi senyor. Per ço com lo exercit de aquest Principat ha fer la via de vostres terres e senyaladament de la vila de Hostalrich vos pregam exortam e encarregam per ço com lo dit exercit es fet a respecte del servici del Senyor Rey repos e benavenir de aquest Principat vos placia manar e provehir que en vostres viles e terres les gents del dit exercit hajen segur transit e bon aculliment e ab lurs diners sien be tractats segons de vos plenament confiam en altra manera siau cert nosaltres e aquest Principat ne haura lo sentiment. E sia la Sancta Trinitat en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.
Al molt honorable mossen En Pere de Belloch donzell.
Honorable mossen. Vostra letra havem reebuda per la qual veem los homens de Hostalrich no haver feta la resposta clara. Per ço per dar bona e segura expedicio als afers trametem a vos e als jurats de Hostalrich En Pere Julia portador de aquesta. Pregam e encarregam vos nos partiau de aquesta vila de Sant Celoni ab la gent fins la fahena sia concertada en manera que errar nos puixa. Com lo contrari ço que Deu no vulla portarien inconvenients segons mes largament vos dira lo dit Pere Julia. Dada en Barchinona a XXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honrats senyors los jurats e prohomens de la vila de Hostalrich.
Honrats senyors. Per los afers que menejam a servici del Senyor Rey repos e tranquillitat de aquest Principat trametem a vosaltres lo senyor En Pere Julia portador de aquesta. Pregam e encarregam vos li doneu creença metent per obra ço queus dira. E siau certs que aquest Principat sera be recordant de vosaltres e no permetra hajau congoixa alguna. Dada en Barchinona a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats los batles e prohomens de Palafolls de Tordera Pineda e altres lochs vehins de la senyoria del comte de Modica.
Batles e prohomens. Oyda la clamor per part vestra a nosaltres feta que algunes gents ma armada van per aqueixas terras e per força prenen e cominen pendre de vostres bens e dar vos vaxacions e congoixes per ço volents provehir quant en nosaltres sie a la indemnitat vostra e repos de aquest Principat per lo qual respecte e per servici del Senyor Rey es fet lo exercit de aquell vos pregam exortam e requerim com a representants lo dit Principat que totes vegades que les dites gents vindran en aqueixes parts ajusten en la manera acustumada los subdits a vostre ofici e ma armada vos metau en defensio per manera que vexacio ne congoixa nous sien dades. Car aquest Principat vos fara tota calor eus defendra de tot dan quius pogues seguir per la dita defensio. La present vos
trametem desclosa per ço que de uns a altres puixa esser remesa. Dada en Barchinona a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Por el mismo estilo se escribió también a los jurados de Lloret y de Arenys.
Siguen varias cartas que los señores Diputados recibieron en este día.

Als molt reverends magnifichs mossenyors los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverends magnifichs e honorables mossenyors. Una letra havem rebuda de vostres providencies desijants saber si en aquesta vila de Reus se son fetes nis fan ampres algunes axi generals com particulars. La qual letra rebuda prestament havem investigat e trobat en veritat que be ha dos mesos passats que per lo honorable mossen Berenguer de Montpalau foren emprats aci alguns particulars de aquesta vila significant lis com sos frares bandolegaven en Valencia e en cas li fos necessari si de aquests poguere fer compte fonch li ofert molt graciosament que si e axi foren e son vuy appellats al servici del dit mossen Montpalau per la dita causa. Altres empres no sentim fins a la present jornada fetes sich sien. Nons occorre al present altre de que freture apparer nostre scriure a vostres magnificencies sino que pregam nostre Senyor Deu vos don complida saviesa en conduir pau repos e tranquillitat en aquest insigne Principat al benavenir de tots. Dada en la vila de Reus a XV de maig del any Mil CCCCLXII. - Qui a vostres molt reverends paternitats e magnificencies carament se recomanen los prohomens jurats e concell de la vila de Reus.

Als molt magnifichs e honorables los senyors de diputats del General (de) Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e honorables mossenyors. Vuy que es dimarts lo veguer de aquesta ciutat ha fetes publicar dues crides de manament de la Senyora Reyna la una de les quals conte en efecte que la dita Senyora Reyna notifica e mana a tots e sengles feudataris qui tingan e posseesquen res en feu del Senyor Rey que al vuiten dia del present mes de maig sien ab la Senyora Reyna e ab lo Illustrissimo Primogenit en la ciutat de Gerona o alla on sian armats e apparellats per fer a la dita Senyora Reyna e al dit lllustrissimo Primogenit aquell servey que quiscu de aquells per lo feu al dit Senyor Rey es tengut. Laltra crida honorables mossenyors conte en efecte que la dita Senyora Reyna guia en la sua bona fe reyal tots e sengles comtes vezcomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altres qualsevol persones de qualsevol ley o condicio sien simplament e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua qui vagen realment e ab efecte servir la Majestat de la lllustrissima Senyora Reyna e del lllustrissim Senyor Princep per defensio e propulsacio de alguns moviments de gents darmes lo qual guiatge dura tant e tant longament quant en servey los tals de la dita Majestat seran a disposicío e manament de la sua Senyoria staran e XV jorns apres. E oydes les dites crides e deliberat honorables mossenyors consultar ne vostres reverencies per quant son vistes esser coses pertocants al per vosaltres e per vostre concell inhiciat per benefici de aquest Principat a fi que culpa alguna per vostres savieses nom pogues esser impingida ne donada e per vostres reverencies hi sia deliberat si algunes coses sobre aquells occorreran manant a mi lo que plasent los sia. Scrita en Manresa a XVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - A ordinacio e manament de vosaltres honorables mossenyors apparellat Pere Sagui diputat local de la ciutat de Manresa.

Als molt reverends egregis e magnifichs senyors los senyors diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Per manament de vosaltres yo so vengut aci en la vila de Sant Celoni e de continent mossen Cathala ha donat orde que lo concell ses ajustat e fo deliberat de continent fos trames hun home a Hostalrich lo qual es tornat. Porta resposta que los de Hostalrich per res no dirien que la gent hi anas axi poch obririen les porte mes que si la gent passa quels darien a mengar de fora. Vist aço de continent he deliberat consultar. Nos dupte que altra gent no si meta. E per aço tramet a dir als de Linas (Llinàs) e de Cardedeu que decontinent sien aci. Daquiavant manenme vostres senyories lo que plasent los sia. Be seria de parer que una vostra letra los fos tramesa desenganant los que nos deurien burlar de nosaltres com per en Pere Julia e per molts hagen trames a dir e aqui e aci que serien contents de acullir e ara ques meten entorn e fiança mossenyors que poria voler que la medicina daçi ja no pot obrar. En Sant Celoni a XX de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors lo present correu deu esser aplegat aqui en Barchinona dema que sera divendres a XXI de maig a sis hores demati e sia donat hun flori dor al dit correu. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Bolloch.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya. Molt magnifichs e insignes senyors. Abans de totes coses vos regraciam molt e molt los grans bons avisos consells favors e ajudes axi de paraula com en scrits a nosaltres donats e oferts de donar. E per quant a nit prop passada resebem una letra de la molt Excellent Senyora Reyna lo contengut de la qual nos ha causada una gran turbacio havem deliberat vostres grans magnificencies ne sien avisades per haver sobre aquella tot concell favor e ajuda com ne en quina forma e manera aquesta ciutat sen regira ne respondra ab tot vostra darrera letra per nos rebuda ubertament faça demostracio del efecte de la dita reginal letra e per tant que pus plenament ne siats avisats vos trametem copia de la dita reginal letra dins la present interclusa. Suplicant vos tant com podem prestament sobre la satisfaccio de la dita letra nos dones concell favor e ajuda com ni en quina forma e manera nos regirem car a tot vostre concell e ordinacio axi sobre aço com tots altres afers aquesta ciutat sen regira axi com a caps conservadors e protectors del dit Principat. E conserveus senyors molt magnifichs e insignes la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XX de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments prests los consellers de Vich.

La Reyna tudriu.
Prohomens be amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Ara en aquesta hora havem rebuda una letra vostra ab lo portador de la present ab la qual nos avisats haver rebuda una letra nostra sobre la senyera sometent exits de aquest Principat dients vosaltres aqueixa ciutat esser privilegiada de no exir a host ne cavalcada. Siau certs nostra voluntat incomutable es a aqueixa ciutat e a tots altres observar tots privilegis e libertats a aquells atorgades e may nostra intencio no es estada ne es alre pero per quant al present alguns particulars han fet alguns moviments e deliberacions de venir aci ab ma armada per haver a ses mans e poder la persona del Illustrissimo Primogenit nostre dilectissimo fill e altres coses nos havem emprats tots los faels servidors e vassalls del dit Senyor vinguen aci per defendre la persona nostra e del dit lllustrissimo Primogenit a vosaltres aximateix com sapiam amau lo honor de vostre Rey e Senyor e del dit lllustrissim Primogenit vos pregam e encarregam nos vullau socorrer e ajudar ab la mes gent de cavall e de peu que a vosaltres e aqueixa ciutat sia possible per defensio e guarda de les dites persones nostres e del dit Illustrissimo Primogenit. E aço sia lo pus prest que al mon sia possible com sia molt necessari que ja la gent de Barchinona son a Sant Celoni es preparen per esser de continent aci en aço nos farets tant de pler e servey que inperpetuo la Majestat del Senyor Rey e Nos serem recordants per regonexerho a aqueixa ciutat e a tots vosaltres. Dada en Gerona a XVIII de maig any Mil CCCCLXII. - La Reyna.

Als molt reverends egregis e magnifichs los senyors diputats de Cathalunya.
Mossenyors. Ahir vos fiu una letra per lo fet de Hostalrich e de lavors ença tota hora he tractat ab ells sobre lo fet de la entrada e ara som concordats e creu los fa cuytar lo por que han que a nit no si metes daltra gent. Decontinent mossenyor yo partesch ab tota la gent que es aci los quals son cinch cents per ço que si los altres hi eren hajam manera de dar los recapte avisant nos com aquests cinch cents serien bastant a conbatren mil e cinchcents dells perque no dupten hi haja negun perill com en lo fet de Hostalrich vaja molt e axi mateix mossenyors scriu a Granulles e a la Rocha perque vinguen aci a Santceloni car tenint aquests dos passos tota la terra es a nostra ma. Yols he feta certa letra e certes prometençes les quals vos tramet. Dema Deu volent sereu avisats de tot lo que sera stat. En Sant Celoni a XXI de maig. - Sia donat al correu hun flori dor. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs los senyors diputats e llurs concells del Principat de Cathalunya (la t algo elevada) residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Ahir vos scrisgui per correu de les novitats que havia sentit se devien fer aci per causa de certa provisio e crida trameses per la Senyora Reyna les quals segons fuy informat (fui informado en castellano) eren molt prejudicials als procehiments vostres. Ara vos certifich com vuy es arribat aci prop Vich al terme de Gurb hu ab un standard o bandera alçada reyal e hun porter e sonsen (se son) pujats en hun puig appellats de Palau on se acustumen de ajustar los homens del terme de Gurb e aqui han mes so e cornat e aqui se son ajustats alguns. E de aqui son anats a Sant Ipolit terme del senyor bisbe de Vich e apres tiren a Santa Eulalia altra terme del dit senyor. E fan execucions e ajusten se los pageses e diu se ne son
devallats devers Ripol e Ribes alguns quis mesclen ab ells. Creu se faran la volta de Osona ajustant los apres. No sab hom que faran ni quina via pendran. Per ço e volgut avisar vos de tot a fi que per vosaltres hi sia provehit segons se pertany. Es ver que si despuys la gent acordada ha stat en Valles ne fossen muntats aci huns CC homens los hagueren aci prop encorralats ab la ajuda de aci quels haguerem presos a mans pero tot sia remes a vosaltres. Axi mateix aci a les portes de Vich es lo castell de Sant Fores es del comte de Cabrera tot hom ne parla ques deuria donar forma que stigues a ma de la terra car en altra manera si aquis met gent es apparellat de fer gran dan en aquesta ciutat e terra car no sera sino cau on se reculliran los enemichs de la terra. Les provisions degudes sien remeses a vostres reverencies manant a mi tot ço que plasent vos sia. En Vich a XVIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors molt reverends E. N. e magnifichs a vosaltres se recomanen Johan Molins diputat local de Vich.

lunes, 1 de junio de 2020

CV. Reg. n. 1902, fol. 197. 25 mar. 1393.

CV.
Reg. n. 1902, fol. 197. 25 mar. 1393.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Summe expediens immo necessarium reputamus nostris subditis universis qui civitatibus villis et aliis locis nostri dominii inhabitant consilio regere se et sua: hoc enim scientes dirigens rudes informans majores sustinens minores elevans et generaliter cunctos regens principibus convenit et subditis prodest viam claudit erroribus et bonis omnibus viam prebet quod et si conveniat senibus juvenibus necessarium reputatur sine quo etiam nihil posse fieri laudabiliter creditur humane conditionis fragilitate attenta que fatalitate quodam utilia desinens declinat leviter ad nociva. Quamobrein ut vos consiliarii jurati probi homines universitas et singulares nostre civitatis Minorise possitis melius et utilius regere vos et vestra et reipublice civitatis predicte consulcius providere oblatis nostre majestati per fidelem nostrum Jacobum Sarta vestri nuncium cui cum litera quam nobis presentavit credenciam comisistis capitulis que super regimine et consilio civitatis predicte ut ejusdem Jacobi relacione habuimus fuerunt inter eos concordata unanimiter sub hac forma:
- Primerament volem e ordonam que cent persones les quals jurats sien apellades ço es que les cinquanta persones servesquen un any e les altres cinquanta persones altre any ensemps ab lo consell special de aquell any segons que per nos devall es ordonat e axi torn dels uns als altres que com los uns hajen servit un any que los altres servesquen altre any facen daquiavant conseyll generat en la dita ciutat e hajen tot aquell poder en totes coses la universitat tocants que consell general o la universitat daquella ciutat havia o haver podia axi per dret com per custum ans de la present ordinacio en tant que daquiavant nos crit nes ajust nes puxe cridar ne ajustar consell general o la universitat de la dita ciutat mas tant solament consell de les dites cincuanta personas ab lo dit consell special les quals segons dit es facen en totes coses universitat e aquella universitat daquiavant representen. E per tal que en la eleccio de les dites cent persones no puxa haver discordia nos haut sobre aço acort ab persones havents conexença del stament de la dita ciutat e de las personas dequella (parece dcquella, pero no una a) e haut axi mateix esguart que en lo nombre de les dites cent persones sien e capien axi majors com mijans e menors elegim de present les dites cent persones departides en dues parts ço es en cascuna part cinquanta personas axi com volem e ordonam que daquiavant facen ab lo consell special daquell any segons dit es consell general e representen tota la universitat de la dita ciutat: les quals cinquanta personas qui ab lo dit consell special volem facen consell general lo primer any son aquestes quis segueixen: micer Bernat Miquel Berenguer çes Comes savi Arnau dez Mas savi major de dies Arnau Boxo savi Bernat Galceran Bernat Amargos Romeu de Casanova major de dies Francesch Andreu Johan Vidal Pere Vilella Francesch Nerell menor de dies Thomas Ferrer mestre Bernat de Figuerola pus jove Francesch de Gostemps Ramon çes Comes secretari del duch Berenguer de Tresseres scriva del duch Bernat de Gamiçans
mercader Pere Ricolf mayor de dies mercader Berenguer Canet draper Jacme Sarta mercader Bernat Exertell mercader Pere Boti Ramon Çatorra Jacme de Socarrats mercader Bernat dez Prat mercader Francesch Amargos mercader Bernat de Palau draper Francesch de Bellsola del carrer Durgell Pere Barriach Jacme Amargos fill den Borthomeu Pere Draper mercader Francesch dez Puig especier Ramon Sarta cuyrater Guillem dez Guix cuyrater Ramon Ferrer cuyrater Jacme Corb cuyrater Bernat Rovira Romeu ça Grau Johan de Canyelles cuyrater Valenti de Valloria Pere Roset çabater Jacme dez Far çabater Pere Palliceres çabater Francesch Respay çabater Lorenç dez Puyol Guillem dez Poal çabater Jacme Pedrissa assaunador Francesch de Matestach parayre Francesch Rourich sartre: e les altres cinquanta persones que ab lo consell special del segon any volem facen lo dit segon any consell general son aquestes quis seguexen: Eymerich Sallent Micer Francesch Dortigues micer Arnau dez Mas Bernat de Ferrera savi Berenguer de Luça savi Francesch Nerell major de dies Galceran de Casanova Pare de Muntcunill Asbert çes Valls Pere Galceran Francesch Dalçamora Romeu fill den Romeu de Casanova Bernat de Sobrebalç Francescho Ferrer fill den Guillem quondam Berenguer dez Camp Johan Miquel Barthomeu Amargos mercader Ramon de Palau draper Pere Amargos mercader Pere Sarta mercader Bernat Massaguer mercader Francesch de Palau mercader Jacme dez Guix mercader Berenguer Ledo mercader Guillem Guiu Francesch Cardona Jacme de Arlembau Bernat de Grimosachs Galceran dez Prat Jacme Ballot fill den Jacme Bonanat Çerola Bernat Oliver mercer Bernat Miquel cuyrater Francesch de Garzila Bernat de San Johan cuyrater Pere Çubach Francesch de Matamala Ramon de Comajoncosa çabater Guillem Dalmau çabater Pere Çacoma çabater Pere de Torroella çabater Marti de Boyons çabater Pere de Busquet çabater Bernat dez Trull lo jove assaunador Berenguer Segui parayre Pere de Munserrat sartra Bernat Voltrera sartra Bernat de Soler sartra Barthomeu de Vilanova manya. E que les dites cent persones dessus nomenades e cascuna daquellas sien e romanguen en lur offici tant e tan longament entro que lo consell general de les dites cinquanta personas del qual aquell o aquells serien ensemps ab lo consell special daquell any faes subrogacio o mutacio dalgu o dalguns segons la forma dejus scrita. Item que les dites cent persones dessus nomenades e altres hajen dins dos dies apres que la present carta en la dita ciutat presentada e publicada sera ço es aquells qui presents seran en la dita ciutat e aquells qui absents seran dins dos dies apres que en la dita ciutat seran a fer sagrament e altra seguretat en poder del batle de la dita ciutat de les coses seguents: Primerament juren ques hauran en lur offici be e leyalment segons lur bona consciencia axi com en consellar com en altres coses lo dit offici tocants no guardants favor oy amor ne desamor o qualsevol altra raho o occasio. Item juren que les coses profitoses de universitat procuraran e les no profitoses esquivaran. Item juren que de tot lur poder e saber faran que los bens e la cosa de la dita universitat sien guardades e salves la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totes coses preservats: e en special faran e procuraran que sien demanats tots deutes qui ara o per avant deguts sien a la dita universitat axi per aquells qui hajen justats o plegats questes o comuns o tenguda administracio de clavaria o daltre cosa o preses diners per misatgeria o per obres o per qualsevol altra raho. Item juren que a demanar los dits deutes a aquelles persones qui per les dites rahons ara o daqui avant sien tengudes a la dita universitat o a lurs hereus e detenidors de bens facen e constituesquen lur sindich o sindichs als quals donen e administren diners per fer despeses qui necessaries sien a demanar los dits deutes e totes altres coses facen e procuren per que los dits deutes sien hauts e cobrats. Item juren que tots anys tres vegades ço es lo primer dia dabril e lo primer die dagost e lo primer dia de deembre facen legir tots los presents capitols per ço que per oblit res no facen ne fer puxen contra aquells. Item juren que aytant com en ells sera servaran e compliran e servar e complir faran tots los presents capitols e contra aquells en res no faran. Item volem e ordonam que tota hora que consell general sera ab veu de crida o ab albarans segons la forma dejus scrita appellat que hi sie entes e appellat lo consell special daquell any e que sens aquell no puxe esser dit consell general. Item juren que tota hora que consell general sie appellat ço es los cinquanta qui fan consell general ab lo consell special daquell any segons que demunt es dit ab veu de crida o ab alberans segons la forma dejus scrita venran a la casa del dit consell aquells empero qui en la dita ciutat presents seran e en aquella staran e daqui no exiran sens licencia del dit consell entro les dues parts daquell consell sien en concordia segons la forma dejus declarada: e semblant sagrament facen totes aquelles persones qui en loch de les dites cent persones o dalgunas daquellas subrogadas o posadas seran dins dos dies despuys que aquella subrogacio feta sara si presents lavors en la dita ciutat tornats seran e que lo dit sagrament hajen a fer les dites persones e cascuna dellas ans que del dit offici usar puxen: e si alcu o alcuns de fet usaban no fet lo dit sagrament e altres coses que fossen tenguts de fer segons la present ordinacio sien punits axi com a persona privada qui usa de offici publich al qual no es eleta e no resmenys cayguen en pena de mil solidos de la qual sien guanyades les dues parts a nos e la tercera part a la universitat. E si per ventura algu o alguns de les dites cent persones o daquells qui per temps subrogats seran recusaven de pendre lo dit offici o de fer lo dit sagrament o altres coses que fer sien tenguts lo batle de la dita ciutat o son lochtinent qui ara es o per temps sera per imposicio e exaccio de penes e altres remeys de dret los forç a penre lo dit offici e a fer lo dit sagrament tota excusacio e appellacio remoguda: empero los altres qui lo dit sagrament fet haurien pus fossen les dues parts del nombre dels setanta cinch qui fan consell general entre les cinquanta de consell general e les vint e cinch qui fan consell special qui tots ensemps ajustats fan un consell general e almenys quaranta persones dels dits jurats puxen de lur offici usar e facen consell general e per aço nostiguen de instar e requerir aquells recusants de fer lo sagrament e sien forçats de fer aquell e altres coses que fer sien tenguts segons la present ordinacio. Item que lo consell general demunt dit o les dues parts daquell cascun any lo primer die dabril e si feriat sera lo seguent no feriat o noy havia altre just embargament que nos pogues fer aquell die regoneguen si algu o alguns daquell nombre de setanta cinch en lo qual es enclos consell special e general seran morts o malalts de longa malaltia o absents de longa absencia a conexença e arbitre del dit consell general o insufficients o tals que al consell demunt dit o a les dues parts daquell sie viyares o semblant quey facen a mudar que en loch daquells aytals ne posen en subroguen altres de semblant condicio e stament daquells qui morts seran o malalts o absents o insufficients o tals que al dit consell sie vist que facen a mudar axi que si aquell o aquells en loch del qual o dels quals se fara la subrogacio eren ciutada o ciutadans qui visquessen de lur renda o cuylleta o savi o savis en dret que semblant ciutada o ciutadans savi o savis se hajen a subrogar en tant que savi en loch de ciutada o ciutada en loch de savi se puxe subrogar: e si eren mercader o draper o mercaders o drapers que de mercader o de draper o de mercaders o de drapers se haja a fer la subrogacio en tant que mercader en loch de draper e draper en loch de mercader se puxe subrogar: e si per aventura eren persona o personas doffici que de persona o persones daquell mateix offici se haja a fer la subrogacio e no de altre offici axi que siy era cuyrater aquell qui seria mort os hauria a mudar que de cuyrater e no de hom daltre offici se haja a fer la subrogacio. E axi mateix sie en los altres officis mentre empero en aquell offici del qual se haurie fer la subrogacio sen trobassen de covinents cor sino sen hi trobaven de covinents se pogues fer la subrogacio de homens daltre offici exceptat doffici de carnicer del qual en algun cas no si puxe algun subrogar o posar com per raho del preu de les carns e dels bans hajen tot die a contendre ab la universitat. Ilem volem e ordonam que algun hom qui ara o daqui avant haje franquea de no pagar en questa o en comu de la dita ciutat o sie menor de vint e cinch anys o sie dejus potestat de pare o haje algun plet o contrast per si e en nom seu o axi com hereu daltre ab la universitat de la dita ciutat o sie procurador dalgun prelat rich hom cavaller poblat o heretat dins la batlia de la dita ciutat o vegueria de Bages o sie scriva de les corts del veguer o del batle o del dega de Manresa o de Bages o notari de la scrivania publica de la dita ciutat sie deutor per si e en nom seu o axi com hereu daltre de la dita universitat en major quantitat de cent solidos no puxe esser subrogat ne posat en lo dit nombre de cent ne encara puxe esser conseller de la dita ciudat si donchs aquell qui hagues franquea de no pagar en questa o en comu no renunciave ab carta publica a son privilegi obligantse en aquella carta a pagar en tots comuns e questes son privilegi no contrestant o si donchs aquell qui hagues plet ab la dita universitat e era demanador no renunciava ab carta publica a aquell plet prometent que per la raho del plet no demanaria ne faria questio null temps a la dita universitat e si era demanat nos obligaba sots pena del terç en juhi en la cort del dit batle a pagar a la dita universitat dins un mes ço que en aquell plet demanat li sera si donchs aquell qui fos procurador dalgu dels dessus dits no renunciava ab carta a aquella procuracio obligantse sots pena de mil solidos de no usar daquella procuracio o de semblant que apres fos feyta aytant com seria en lo dit offici de juradia o si donchs lo dit notari o scriva no lexava la dita scrivania prometent que en aquella no usaria mentre fos en loffici de juradia o si donchs lo deutor de la dita universitat no pagave lo deute que a la dita universitat deuria o si donchs lo pare daquell nol emancipave quel gitas de sa potestat. Empero si lo dit consell general o les dues parts daquell acordave e tenia per bo e declarava que alguna persona o personas qui ara per nos sie eleta o sien eletas en lo nombre dels dits cent jurats o daqui avant si subrogara o si subrogaran per lo dit consell general qui fos o fossen en alguns dels dits casos per nos demunt posats per los quals no pot o no poden esser del dit nombre dels dits cent jurats ne axi mateix esser conseller de la dita ciutat: volem e ordonam que feta la demunt dita declaracio les coses en lo dit capitol per nos ordenades no contrestants aquella persona o personas puxen esser del dit nombre e usar daquell offici e axi mateix esser conseller o consellers de la dita ciutat si elet o elets hi seran: e jatsia que nos aytant com havem pogut hajam tengut a men de no posar en lo nombre de les dites cent persones demunt nomenades algu qui haja franquea de no pagar en questa o en cumuns o que sien menors de XXV anys o sien dejus potestat de pare o haja algun plet o contrast ab la dita universitat o sie procurador de prelat o daltres dessus nomenats e sia notari o scriva de les dites corts o scrivania o sie deutor de la dita universitat segons que dit es: empero lo dit consell general troba que algu o alguns daytals personas sia o sien per nos dessus nomenat o nomenades o elet o eletes aquell aytal o aytals romanguen del dit offici per auctoritat nostra la qual nos ab la present al dit consell donam e en loch daquell o daquells ni posen e ni subroguen aItre o altres de semblant condicio o stament si donchs aquell o aquells aytals dels dessus nomenats per nos e elets no fahien ço que dessus se conte si donchs lo dit consell general non fahia la demunt dita declaracio. Item volem e ordonam que si per ventura en la eleccio de les dites cent persones que nos havem feta havia algu o alguns quis poguessen alegrar de titol de corona ne declinar lo for nostre que ans que usen del dit offici e fet lo sagrament demunt dit hajen una persona o dues qui sien ben bastants quis obliguen es constituesquen principals prometedors per ell o per elIs en la cort del dit batle que aquell jurat per qui aquell o aquells se obligaran per negun fet civil o criminal a que fos o seria tengut per raho del dit offici de juradia no allegara corona ne declinara lo for nostre e aço sots pena de cent lliures axi com ja era acustumat ans de la present ordinacio. E aquesta forma volem e ordonam ques serve en tots los altres qui subrogats seran per avant en lo dit offici. Item per ço quel dit consell mils puxe tractar e procurar ço qui profit sera de la dita universitat volem e ordonam que com en lo dit consell se tractara de cobrar los dits deutes de la dita universitat o que aquells qui han a retre compte a aquella lo reten que en aquell consell aytant com se tractera de cobrament dels dits deutes o retiment del dit compte no puxe esser algun conseller o jurat qui sia a aquell deute o retiment de compte axi com a principal o fermança obligat o qui sie pare o fill germa avonclo (avi: avunculo latín) o nebot cosingerma o fill de cosingerma o tudor o curador o procurador daquella persona o personas del deute o retiment de compte de la qual o dels quals se tractera ans si en lo dit consell era sen haja decontinent a exir sots pena de cinquanta solidos la qual encorragues cascu contrafaent e per cascuna vegada que contrafara si donchs lo consell general o les dues parts daquell no acordave que aquella o aquellas persona o personas romanguessen en lo dit consell. Item que les dites cinquanta persones e les vint et cinch persones de consell special qui totes ensemps segons dit es fan un consell general sien convocades ab veu de crida en los lochs o partides en que ses acustumat convocar e cridar lo consell de trenta jurats en la dita ciutat en ques convoquen a dues ores ço es a vespre e a mati. Empero per be que fossen les dites persones convocades no pogues esser dit consell general ne aqui nos pugues res fer ne scriure ne hi gosar reebre carta o cartas ne fer altra scriptura si en lo dit consell no eren presents almenys dels dits jurats quaranta personas entre aquellas vint e cinch personas del consell special e de las cinquanta personas qui ensemps ab lo dit consell special fan un consell general: empero que ço que les dues parts dels presents faran valega e haja valor no contrestant la contradiccio de la terça part e que en aço no sie hauda raho de zel a zel ne pus san a sana part mas solament de nombre ço es que consenten les dues parts dels presents. E si per ventura quaranta personas dels dits jurats no venien a consell que lo sendema sie convocat lo consell general demunt dit ab alberans sots pena de deu solidos per cascu qui noy vingues e per cascuna vegada pagadora e aplicadora al nostre fisch en la qual no pogues encorrer negu qui fos absent o malalt o hagues just embargament. E si lo consell era en tantes parts divis que noy hagues part qui comprengues les dues parts dels presents que no gosen exir de la casa del consell entro hi haje concordia de les dues parts sens licencia del dit consell e de les dues parts daquell e si algu o alguns fahien lo contrari que cayguessen cascu en pena de cinquanta solidos guanyadora al nostre fisch. E si en temps de la dita convocacio en la dita ciutat no eren presents quaranta personas dels jurats dessus nomenats o si presents eren e havien malaltia o altre just embargament aquells qui hi serien sien tenguts de venir a consell e ells o les dues parts dells subroguen e posen en loch dels absents o malalts o just embargament havents entro a compliment del dit nombre de setanta cinch qui fan consell general en lo qual nombre es enclos lo consell special daquell any segons dit es los quals usen entro aquell o aquells dels absents o malalts o just embargament havents en loch del qual o dels quals seran posats o subrogats sien tornats a la dita ciutat o sien guarits o deliurats del dit embargament e no mes. Item volem e ordonom que la dita convocacio axi per veu de crida com per alberans se faça de manament del batle de la dita ciutat o de son lochtinent a instancia dels consellers o dels tres o dels dos o del un dells o encara a instancia de quatre jurats de qualque condicio o stament sien del nombre dels setanta cinch jurats qui fan consell general e lo batle e son lochtinent de continent que per ells segons que dessus es dit request ne sie faça tota excusacio remoguda manament a la crida de la dita ciutat que crit lo consell e al scriva del dit consell general que faça los dits alberans los quals alberans port e do lo misatge del dit consell: e si lo batle o son lochtinent aquest manament encontinent que request ne fos segons que dit es no fahia que caygues ipso facto en pena de mil solidos. E no resmenys en aquest cas lo veguer o sotsveguer de Bages o lurs lochtinents a sola e simple requesta dels dits consellers e jurats segons que dit es faça lo dit manament de convocar lo dit consell e si de continent que request ne fos segons que dit es no ho fahia sie caygut ipso facto en pena de mil solidos de les quals penes les dues parts fossen guanyades al nostre fisch e la romanent tercera part a la dita universitat: la qual tercera part a aquella universitat guanyada lo dit consell o sindich de la dita ciudat puxe demanar et haver dels dits officials e de cascun daquells e de les fermançes per ells dades en lentrant de lur offici axi en temps que tenguen taula com abans e que de les dues parts de les dites penes al nostre fisch guanyades nols puxe esser feyta gracia ne remissio en tot o en partida sino solament per nos. E jatsie que atras nos en un capitol hajam dit que lo consell general demunt dit e les dues parts daquell cascun any en lo primer die dabril e si feriat sera lo seguent no feriat o noy havia altre just embargament perque nos pogues fer aquell die regonega si negu falra del nombre dels setanta cinch jurats qui aquell any deuen fer consell general e que si ni fal negu que ni subroguen segons la forma per nos en lo dit capitol ordonada: aximatex volem e ordonam que en lo dit primer die dabril e si feriat sera lo seguent no feriat si donchs just embargament per que nos pogues fer aquell die noy haura que sien eletes quatre persones en consellers de la dita dita ciutat del nombre dels vint e cinch jurats qui aquell any deuen fer consell special segons que per nos deval es ordonat los quals consellers sien elets per les cinquanta personas qui jurats son appellades qui deuen servir a consell general aquell any o si tots los dits cinquanta jurats noy seran aquell die de la eleccio dels dits e ni haura trenta quatre o mes que la dita eleccio ques faça e sino bastaben al dit nombre de trenta quatre que la dita eleccio nos puxe fer: la forma de la qual eleccio sie aquesta: que lo batle de la dita ciutat o son lohtinent ab son scriva lo qual scriva lo vot de cascun deman a cascu singularment dels dits jurats que per lo sagrament que fet hauran en lentrament de lur offici diguen quals quatre personas del dit nombre dels dits vint e cinch jurats enten o creu segons son viyares que sien millors o pus profitoses en esser consellers aquell any. E pres axi lo dit vot dels dits jurats qui deuen fer la dita eleccio sie publicat per lo dit official o son scriva quals quatre personas hauran haudes mes veus e aquellas quatre persones qui mes veus hauran haudes aquells volem e ordonam que sien consellers aquell any e axi en aquesta forma cascun any esser servat o tengut daqui avant. E per tal com Ioffici de la dita conselleria no pot esser sens gran carrech a cascu e qui ha carrech de procurar lo fet del comu raho es quen senta algun profit volem que cascu dels dits quatre consellers haja cascun any cinquanta solidos barchinoneses per son salari si tot un any complidament serveix e si nou fa que lin sie abatut prorata del temps que no haura servit e si altre sen hi haura subrogat que aquell qui subrogat hi sera haje del dit salari segons lo temps que haura servit per absencia daquell qui no haura servit. Item volem e ordonam que en lo demunt dit die que los demunt dits consellers seran elets o daquell die a deu dies primers vinents e axi sie cascun any daqui avant lo dit consell general haja elegida una bona persona qui aquell any ço es destro que altre consell general e special se mut en la dita ciutat sie mostaçaf e us del offici de mustaçafia segons e en la forma que per privilegi o privilegis la dita ciutat ho ha e ho ha acustumat de haver: e en cas que lo dit elet en mostaçaf per longa absentia o malaltia o insufficiencia no podia o no sabia lo dit offici axi com se pertany exercir la conexença de la qual absencia o malaltia o insufficiencia vingue al dit consell general o per mort lo dit offici no podie tenir volem e ordonam que lo dit consell general o les dues parts daquell en cascu dels dits cases puxe e dege en loch daquell altre en mostaçaf elegir qui faça lo exercici del dit offici per tot lo temps que lo dit primer elet tenir devia volents aço daqui avant esser tengut e servat sens contradiccio alguna. Item volem e ordonam que en lo dit dia que los demunt dits quatre consellers seran elets o daquell die a deu dies lavors primer vinents lo dit consell general elegesca una bona persona apte e sufficient en racional de la dita ciutat a un any ço es destro que altre consell general e special se mut e a aquell racional constituesquen aquell salari qui sie just e rahonable e ab ell sen poran convenir: lo qual racional ans que us del dit offici jur per nostre senyor Deus e per los seus sants quatre evangelis en poder del batle e del scriva de la cort de la batlia de la dita ciutat que en lo dit offici se haura be et leyalment foregitada tota amor favor oy e mala voluntat e segons quels altres racionals qui son stats en temps passat en la dita ciutat han acustumat de jurar e prometre: a la scriptura del qual racional aytant com toch al seu offici volem que sie donada fe axi com a carta publica feta per notari: e que lo dit racional deman de compte tot hom qui res haja administrat per la dita ciutat axi daquells qui han justats o plegats comuns questes o tenguda administracio de clavaria o daltra cosa o preses diners per misatgeria o per obres o per qualsevol altra raho e aquell compte o comptes puxe hoir e aquells impugnar decisir o determenar. E si per qualsevol persona o persones ara de present o per avant sera res degut a la dita ciutat axi per taylles o comuns o per imposicions o per qualsevol altra raho e la dita persona o personas daço que deuran a la dita ciutat volra o volran fer retencio o compensacio per qualque cosa o raho a que la dita ciutat los sie tenguda volem e ordonam que daquella retencio o compensacio o retencions o compensacions puxe conexer o conega sens alguna scriptura o solemnitat de dret lo dit racional si a ell sera vist fahedor e aquella e aquelles decesir e determenar tota appellacio e reclamacio remoguda. E si per la dita ciutat es al present o sera en esdevenidor res degut a alguna persona o personas axi per restes de comptes com per qualsevol altra manera o raho e que aço apparagues per los libres del offici del dit racional o per comptes qui fossen en lo dit offici del racional e que daço qui degut es o sera per la dita ciutat en esdevenidor a qualsevulla persona o personas que si lo dit racional ne sera request haja e sie tengut de fer certifficacio scrita de sa ma e segellada ab son segell al batle de la dita ciutat o a son lochtinent o a qualsevol altre persona o en testimoni de veritat daço qui apparra esser degut per la dita ciutat a aquella persona o personas e a aquella certifficacio volem e ordonam que sia donada fe axi com a scriptura publica feta per notari. Item volem e ordonam que en tot ço qui ara es degut o per avant sera degut a la dita ciutat per qualsevol persona o personas et per qualsevol raho quey sie feta execucio axi com per deute fiscal per lo batle de la dita ciutat o per son lochtinent o per qualsevol porter o porters nostres a sola certifficacio del dit racional tota appellacio remoguda. Item volem e ordonam que tota persona o persones qui donen compte o comptes al dit racional de qualsevol administracio o administracions o misatgeria o misatgerias o per qualsevol altra raho que aquell compte o comptes haje o hajen a jurar en poder del dit racional de esser leyals e vertaders: e si per ventura algu o alguns qui hagues donat o haguessen donats compte o comptes en poder del dit racional e aquells o aquells hagues o haguessen jurat o jurats axi com dit es e finit lo dit compte o comptes per lo dit racional se atrobave clarament que aquella persona o personas hagues o haguessen lexada o lexades ocultada o occultades alguna o algunas rebuda o rebudas de diners o daltres cosas que deguessen haver posada o posadas en lo dit compte o comptes volem e ordonam que aquella quantitat o quantitats de diners o daltres coses restituescha e do e pach a la dita ciutat en XI dobles e quen sia feyta execucio axi com de deute fiscal per lo batle de la dita ciutat qui ara es e qui per temps sera o per son lochtinent o per qualsevol porter o porters nostre o nostres a sola certifficacio del dit racional: e no resmenys hage lo dit racional tot aquell e semblant poder que han los racionals de la ciutat de Barchinona e daltres ciutats o lochs de Cathalunya. Item volem e ordonam que dins lo temps per nos demunt donat al dit consell general de elegir mostaçaf e racional que dins aquell temps mateix lo dit consell haja elegir e elegesca cascun any daqui avant qualque bona persona qui aquell any ço es tro que altre consell general especial se mut en la dita ciutat sia clavari general: la qual persona axi eleta ans que us del dit offici faça semblant seguretat que los altres clavaris generals de la dita ciutat qui son stats en temps passat han acustumuda de fer. E per ço que en esdevenidor si mester sera sia trobat ab menys difficultad la peccunia de la ciutat en ques sera convertida volem e ordonam que lo dit clavari general axi elet e no neguna altra persona reebe e sie tengut de reebre
tota pecunia provinent a la dita ciutat axi dels justadors de taylles o de comun com de qualsevol altra persona o personas qui ara al present degen o daquiavant deuran alguna quantitat de diners a la dita ciutat per qualsevol manera o raho exceptat los diners o preus de les imposicions que la dita ciutat ven los quals per ordinacio de la dita ciutat reeb o deu reebre lo clavari qui paga los anuales que la dita ciutat fa: lo qual clavari general no gos ne puxe res donar a negu de la moneda de la dita ciutat sens manament del consell general o del consell special de la dita ciutat es assaber tro en la quantitat de que los dits consellers han poder de donar: lo qual manament haja a apparer per carta publica o per certifficacio en scrits feta al dit clavari per lo racional de la dita ciutat e segellada ab son segell: e si en altra manera lo dit clavari donave res de la pecunia de la dita ciutat volem e ordonam que allo que donat ne hauria no li sie rebut en compte per lo dit racional sens voluntat del consell general o del consell special de la dita ciutat: lo qual clavari general sie tengut de complir de present los manaments qui fets li seran de donar diners en la forma demunt dita per lo dit consell general e special o per los consellers en aytant com lur poder se esten mentre que diners tinga de la dita ciutat: e axi matex volem e ordonam que lo dit clavari haje a donar en poder del racional de la dita ciutat compte e raho daço que rebut haura per la dita ciutat de present e tota vegada que request ne sera per los consellers e per lo racional o sindich o procurador de la dita ciutat e aquell compte jurar e si al dit racional sera vist fahedor aquell cloure o finir: lo salari del qual clavari sia aquell que lo dit consell general ordonara ne ab lo dit clavari se poran convenir. E jassia quels quatre consellers axi elets sien del nombre dels cent jurats per nos atras elets e nomenats e hajen jurat de haverse be e leyalment en lo dit offici de juradia: empero per tal com molt mes coses se pertanyen de fer e de procurar als consellers que no als jurats de la dita ciutat volem e ordonam que daqui avant los dits quatre consellers axi elets cascun any lo die o lendema que elets seran si tots presents seran en la dita ciutat sino dins dos dies apres que en la dita ciutat seran e ans que puxen usar de lur offici de consellaria juren las coses seguents en poder del batle de la dita ciutat o de son lochtinent. Primerament juren que be e leyalment se hauran en lur offici e que per amor ni per desamor ne per prechs ne per diners ne per altra raho no diran ne consellaran ne faran sino ço quels sia vijares segons lur bona consciencia que sie rahonable et profitos a la dita ciutat. Item juren que no pendran servey de diners ne daltra cosa e si ho fan que en quatre dobles los hagen a tornar e res no menys stiguen a merce nostra o del batle de la dita ciutat. Item juren que no partiran de la dita ciutat sens consell e consentiment de lurs companyons axi empero que tota ora ni romanguen dos e que aquell o aquells qui ab aytal licencia partiran facen scriure al racional de la ciutat lo die quen partiran e lo die que tornaran: e si per ventura dels dos qui romandrien la un ne havia per alguna necessitat gran a partir aço no pogues fer sens consentiment del dit consell general lo qual en aquell cas o en cas que fos malalt o hagues altre just embargament hi hagues a provehir de un conseller que usas entro que aquell a qui lo dit consell general hagues dada licencia fos tornat o guarit o desembargat del dit embargament e no mes avant a prorrata daquell temps que hauria usat del offici li sie respost del salari daquell conseller en loch del qual sie subrogat: e aço fem per ço que en la ciutat romanguen tota hora almenys dos consellers. Item juren que no satribuiran mes poder que en los presents capitols es contengut. Item juren que aquells dells qui en la dita ciutat seran cascun dia se apleguen tots ensemps en un loch per parlar e tractar los affers de la ciutat e per lo regiment daquella almenys una vegada e mes si mester hi sera et que entendran en los affers qui lavors hi seran. Item juren que cascun any los dits consellers ço es aquells qui lavors seran en la dita ciutat per tot lo mes de març faran inventari o testament ço es que scriven los affers de la ciutat en que stan ne la ciutat que deu ne que li es degut ne quins carrechs ha ne quals persones tenen res de la ciutat ne li han a retre compte e generalment tots altres affers que ells sapien o saber puxen: e aquestas cosas mesas en scrits donenles als consellers quis elegiran lo primer dia dabril: e si aço fahien que pach lo perjuri cascu dels dits consellers sia caygut en pena de mil solidos de la qual lo batle nols puxe fer remissio e sots aquesta matexa pena sien tenguts de donar al racional de la dita ciutat en scrits tot ço quis deura a la dita ciutat o tendran daquella. Item juren que les coses profitoses a la dita universitat procuraran e les no profitoses o damnosas squivaran e que de tot lur poder e saber faran quels bens e les coses de la dita universitat sien guardades salves la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totas cosas preservats e que en special procuraran que sien demanats e cobrats tots deutes en lur temps deguts a la dita universitat segons que en lo capitol continent lo sagrament dels dits cent jurats pus largament dessus es contengut. Item juren que procuraran que tots anys tres vegades ço es lo primer dia de abril e lo primer die dagost e lo primer die de deembre se ligen tots los presents capitols denant lo dit consell general de setanta cinch e que no consintran ans aytant com en ells sera procuraran que tots los presents capitols sien tenguts e servats e que contra aquells en res per ells no sie fet. Item que los dits consellers ans que puxen usar de lur offici asseguren ab bones fermançes en juhi que finit lur offici retran dins spay de dos meses sens tota requesta compte de tot ço qui a lurs mans sia pervengut e hagen de mostrar al racional e que tot ço que detindran de la ciutat restituiran al clavari daquella ciutat si diners seran e si cartas o altres scripturas seran al scriva del consell: e si aço no fahien dins lo dit temps lo batle de Manresa qui ara es e qui per temps sera o son lochtinent a sola e simple requesta de paraula o sens scrits a ell feta per lo dit racional e encara per los consellers o sindich de la dita ciutat o per lescriva los forç a fer les dites coses e res no menys los forç part aço a pagar per pena mil solidos de la qual pena sien guanyades les dues parts al nostre fisc o al dit batle per nom daquell e la romanent tercera part a la dita ciutat de la qual pena nols puxe esser feta gracia ni remissio en tot o en partida ne alguna composicio per lo dit batle ne encara per lo portant veus de procurador ni altre official nostre ço es de les dues parts guanyadores al nostre fisch ne encara per lo consell general o special de la dita ciutat de la romanent tercera part guanyadora a la dita ciutat ans los dits officials nostres a simple e sola requesta del dit racional o altres dessus dits sens tot proces e consell de jutge hajen e sien tenguts de fer exequcio contra los dits consellers lo dit compte ne ço que de la ciutat tendran dins lo dit temps no retents tota appellacio compensacio retencio e qualsevol altra deffensio o scusacio remoguda ne alguna citacio o evocacio feta o posada cor a totes aquestes coses e altres qui valer los poguessen contra lo dit retiment del dit compte e daço que tendran de la dita ciutat renuncien ab sagrament en lentrament del dit lur offici si donchs no eren messions o altres coses que justament haguessen bestretas en loffici demunt dit e aquell offici durant lo qual lo dit racional los deye reebre en compte: e si los dits conselleres no feta la dita seguretat ne prestat lo dit sagrament presumien de usar del dit offici sien punits axi com a persona privada qui usa de offici publich al qual no es eleta e res no menys cayguen ipso facto en pena de mil solidos guanyadora e levadora segons que es dit de la dita pena de mil solidos demunt: E si per ventura algu o alguns qui fossen elet o elets en conseller o en consellers recusaven de pendre aquell offici o de fer lo dit sagrament e seguretat lo batle de la dita ciutat o son lochtinent per imposicio de penas e altres remeys de dret los forç a pendre lo dit offici e a fer aquell sagrament e segurctat tota appellacio e excusacio remoguda: e totes les dites coses en lo dit prop capitol contengudes axi de la seguretat com de encorriment de penes com de totes altres coses en aquell capitol dites se servan en misatgers qui per part de la ciutat seran tramesos a nos o alguna altra persona e en cuyllidors de questes e de comuns e en totes altres coses qui moneda privilegis cartas e altres cosas reebran de la dita ciutat o res per aquella ciutat administraran e res no menys juren que be e leyalment se hauran en lur offici e en aquell frau no cometran. Item que los dits consellers hajen e sien tenguts de oir e de tractar tots affers de la dita ciutat per grans o per pochs que sien empero que aquells no puxen diffinir ne determenar per lo dit consell general o per lespecial segons la forma devall scrita exceptat que puxen donar a correus e a altra persona qui treballat hagues per la ciutat entro a quatitat de deu solidos e no mes e daquells deu solidos fer manament al clavari de la dita ciutat. Item que los dits consellers aquells empero qui en la dita ciutat presents seran se ajusten es sien tenguts de ajustar cascun dia almenys una vegada o mes si mester hi sera en la casa del consell per los affers que en la ciutat se hauran a fer o a tractar e si los affers son tals ques deguen diffinir e determenar per lo consell general segons la forma dessus e dejus contenguda hajen lur acort ab lo consell special o encara ab savis en dret si la qualitat del fet ho requerra que savis hi haja mester sobre aquells affers e haut aquell acort sobre los dits afers e no abans façan ajustar lo dit consell general e denant aquell consell diguen e proposen los dits affers et quels diguen e que ells nantenen nen han trobat dacort e despuys aquells de consell general diguen dun en un son vijares e con la un parle laltre no parle puys ço que les dues parts dels presents del dit consell general diffinira sie haut per fet diffinit e determenat. Item quel dits consellers qui ara deuran esser elets ço es aquells qui en la dita ciutat seran presents sien tenguts dins deu dies apres que elets seran de fer cercar tots privilegis cartas e altres scripturas de la dita ciutat e aquellas posen en una caxa que stiga en la casa del dit consell o lla on lo consell special dejus scrit o lo general demunt dit acordara: la clau de la qual caxa tinga lo scriva del dit consell o aquella persona que lo consell general o special acordara: e si lo dit scriva la te o altra persona aquells privilegis e cartas prengue ab inventari del qual se faça carta publica. E per ço que aquells privilegis nos hajen soven a trer de la dita caxa se registren es posen tots en un libre de pergami per lescriva del consell e ques registren segons orde de canallar: lo qual scriva com registrats sien sie tengut de fer repertori o una taula en lo dit libre e lo nombre de las cartas per ço que per aquella taula pus leugerament sie trobat en qual carta sera lo privilegi que hom cerquara: e aquest libre stiga en la dita caxa el tingue lo dit scriva segons que la un dels dits consellers acordara: axi matex de les cartes publiques ques hauran afer les quals de necessitat per scriva de la scrivania publica de la dita ciutat se han a pendre tenguen un libre qui stiga en aquella scrivania en lo qual e no en altre se meten les dites cartes. Item que algu no puxe esser conseller de la dita ciutat si donchs o ell o son pare no han tengut domicili per deu anys en la dita ciutat ne encara pare e fill dos frares ne oncle ne nebot puxen esser en un any mateix consellers. Item que algu quis digue habitador de la dita ciutat qui no tenga son alberch ab sa muyller e ab sa companya la major part del any en la dita ciutat no puxe esser conseller ne jurat daquella. Item si alguna persona sera elegida per lo consell general o special de la dita ciutat a qualsevol fet o fets que haje a fer o a tractar per la dita ciutat del qual fet o fets la dita persona entena haver paga de la dita ciutat volem e ordonam que ans que la dita persona us daço a que sera stada elegida per lo dit consell si sera present en lo dit consell qui fara la dita eleccio o si no hi sera present denant los dits quatre consellers de la dita ciutat o almenys dels dos consellers diga al scriva del consell que ell enten a esser pagat de la dita ciutat dels treballs que fara per vigor daquella eleccio e lo dit scriva sie tengut de scriure les dites paraules en fi de la eleccio e con aquella persona haura dit denant lo consell o denant los consellers: e si axi en la forma demunt dita nos
trobave
scrit per lo dit scriva volem e ordonam que aquella persona no puxe res demanar ne haver de la dita ciutat daço que hagues treballat per vigor daquella eleccio: e aço sie axi entes en eleccio de moltes persones com de una sola persona. E per tal com volem que per les dites cent persones desus nomenades qui jurats son appellades axi en consell general com en special la dita ciutat sie regida e administrada o per aquells qui subrogats seran en loch daquells els hajem departits per ço que nols sie tan gran carrech en dos consells generals segons que per nos demunt es ordonat e per tal com lo consell special cove de tenir pus sovin que no lo general per menys carrech e trabayll a haver a les dessus dites persones e que hajen algun entrevall de repos: fem de les demunt dites cent personas qui jurats son appellades quatre parts qui facen quatre consells specials ço es en cascuna part vint e cinch personas les quals vint e cinch personas volem e ordonam que facen consell special daqui avant en la dita ciutat es a saber vint e cinch personas un any e les altres vint e cinch personas altre any e axi en les altres tro totes les dites cent persones hajen servit en lo dit offici segons que per nos devall les dites personas son nomenadas e ordonadas: e con totes les dites cent persones hauran axi servit lo dit offici volem e ordonam que tornen servir lo dit offici aquellas vint e cinc personas o aquellas que subrogades hi seran o si subrogaran en cas que haja loch qui primerament començaran o servir e per conseguent les altres persones del dit nombre: e aquesta forma demunt dita velem sia servada daqui anant en lo dit consell special. E les vint e cinch persones qui volem façen consell special lo primer any son aquestes quis seguexen: Eymerich Sallent micer Darnau dez Mas Berenguer de Luça savi Asbert çes Valls Pere de Muntcenill Romeu fill den Romeu de Casanova Bernat de Sobrebalç Berenguer dez Camp Borthomeu Amargos mercader Pere Sarta mercader Francesch de Palou mercader Jacme dez Guix mercader Guillem Guiu Jacme Darlambau Galceran dez Prat Bonanat ça Rola Bernat Miquel cuyrater Francesch de Garzila Bernat de San Johan cuyrater Guillem Dalmau çabaterre ça Coma çabater Pere de Busquet çabater Pere de Muntserrat sartre Bernat Soler sartre Borthomeu de Vilanova manya: e les altres vint e cinch personas qui volem facen consell special lo segon any son aquestes quis seguexen: micer Bernat Miquel Berenguer ces Comes savi Bernat Galceran Francesch Andreu Francesch de Gostemps Francesch Nerell menor de dies Thomas Ferrer Ramon çes Comes scriva del duch Bernat de Gamiçans mercader Jacme Sarta mercader Bernat Exercell mercader Francesch Amargos mercader Bernat de Palau draper Pere Barriach specier Pere Draper Francesch dez Puig specier Guillelm dez Guix cuyrater Ramon Ferrer Bernat Ruvira cuyrater Romeu ça Grau Pere Roset çabater Pere Palliceres çabater Lorenz dez Pujol çabater Jacme Pedriça assaunador de pells Francesch de Matestach parayre: e les altres vint e cinc persones qui volem facen consell special lo terç any son aquestes quis seguexen: micer Francesch Dortigues Francesch Nerell major de dies Bernat de Ferrera savi Galceran de Casanova Pere Galceran Francesch Dalçamore Johan Miquel Francesch Ferrer fill den Guillelm Ferrer Ramon de Palau draper Pere Amargos Bernat Massaguer mercader Berenguer Ledo mercader Francesch Cardona Bernat de Grimosachs Jacme Belloc pus jove Bernat Oliver mercer Pere Çubach cuyrater Pere de Subirana cuyrater Francesch de Matamala Ramon de Comajoncosa çabeter Pere de Torroella çabater Marti de Boyons Bernat dez Trull assaunador de pells Berenguer Segui perayre Bernat Voltrera sartra: e les altres vint e cinch personas qui volem facen consell special lo quart any son aquestes a quis seguexern: Arnau dez Mas major de dies savi Andreu Boxo savi Bernat Amargos Romeu de Casanova Pere Vilella mestre Bernat de Figuerola pus jove Berenguer de Tresserres Johan Vidal Pere Ricolf mercader Berenguer Canet draper Pere Boti Ramon ça Torra Bernat dez Prat mercader qui sta al carrer Durgell Jacme Amargos fill den Borthomeu Jacme de Socarrats mercader Ramon Sarta cuyrater Jacme Corb cuyrater Johan de Canyeles cuyrater Valenti de Valloria Jacme dez Far çabater Francesch Respay çabater Guillem dez Poal Ramon Cabrera Francesch Rourich sartre: lo qual consell special de vint e cinc personas segons que per nos demunt es ordonat volem e ordonam que haja tot aquell poder en totas cosas la universitat de la dita ciutat tocants que consell special james hac e ara ha al present aquell consell special qui vuy es axi per dret e per privilegis com per custum exceptat en vendes de censal mort o de violari o de proprietats o daltres bens e coses axi sients com movents de la dita universitat e en eleccio de consellers de mostaçaf de racional de clavari general de tallador de questa o de comu de prohomens o sindichs que la dita universitat hagues a tremetre a corts generals o particulars o a parlament nostre o nostres o de nostres successors com totes les demunt dites coses reservam e volem esser reservades al demunt dit consell general e per aquell volem aquellas esser fetes con loch hauran de fer. Encara mes volem e ordonam que si al dit consell general o a les dues parts daquell apparra que al dit consell special daquell any e dels altres anys esdevenidors a temps cert o a per tots temps sia tolt mes poder que al present no li tolem de una cosa o de moltes o que li sie mes poder donat que al present no li donam que axi en tolre com en afegir o ampliar poder al dit consell special de una cosa o de moltes o daquelles que al dit consell general plaura axi a temps com a per tots temps e aquella o aquellas toltes e reservades restituir a per tots temps o a temps segons que al dit consell general sera vist fahedor: e si per ventura lo dit consell special se atrevia de fer negunes de les dites coses qui per nos e lo dit consell general li fossen prohibides o vedades que aquellas fossen casses et vanes e freturassen de tota efficacia e valor. Item que les dites vint et cinch persones qui jurats son appellades en les quals haura segons la forma per nos demunt ordonada quatre consellers les quals vint et cinch personas fan e deuen fer consell special segons per nos es demunt ordonat volem e ordonam que con consell volran tenir ques hajan a convocar primerament ab veu de crida en los lochs acustumats e puys ab alberans segons que dessus es dit del consell general: empero per be que les dites vint e cinch persones fossen axi convocades no pogues dit esser consell special si almenys no hi eren presents deu personas dels dits jurats e dos dels consellers: e si les dites deu persones dels dits jurats e dos dels consellers hi seran presents volem aquells facen et puxen fer consell special la absencia dels altres no contrestant e puxen tractar dels fets e dels negocis de la dita ciutat per pochs o per grans que sien e aquells decisir e determenar si a ells sera ben vist fahedor segons lo poder per nos demunt al dit consell special donat o li seria donat per lo dit consell general: e si seran cosas ço que lo dit consell special tractara o parlara que lo dit consell nou puxe decisir o determenar ans ho haja a fer lo consell general en aquell cas si lo dit consell special ho acordara sie convocat segons la forma per nos demunt ordonada lo dit consell general. Empero volem e ordonam que de qualsque fets per grans o per pochs que sien de ques tracta es parle en lo dit consell special de las ditas vint e cinc personas que nos puxa res decisir ne determenar o finar ne scriva non gos penre carta e siu fa que no haja neguna efficacia o valor si dues persones o mes del dit consell contrestaran en ço qui fer o determenar si volra: mas la contradiccio de una persona aquella no contrestant ço que per lo dit consell sera fet o determenat haja força e valor e dallo volem sia feta carta publica per notari si lo dit consell len volra. Item que la convocacio del consell special faça e haja a fer lo batle de la dita ciutat o son lochtinent axi per crida com per alberans a requesta de aquellas personas a requesta de les quals consell general se ha a convocar segons que dessus es dit axi que la pena e totes coses sobre la convocacio de consell general dessus ordonades sien haudes per repetides en la convocacio daquest consell special. Axi matex entenem e declaram que en les penes dessus dites en les quals daço special provisio no es feyta se tinga aytal forma o manera ço es que daquellas penas sien guanyades dues parts a nos o al nostre fisch e la romanent tercera part a la ciutat e que aquellas penas leu e levar puxe e haja lo batle de la ciutat qui ara es o per temps sera o son lochtinent tota appellacio e contradiccio remoguda e que aquell batle ne encara portant veus de procurador no puxe fer gracia de les parts a nos pertanyents si donchs lo consell general demunt dit nos tenie per content de la sua part e que no puxe haver les dues parts pertinents a nos sens que no haja la part a la dita ciutat pertanyent axi que ensemps tota aquesta pena se deman es leu. Empero volem e ordonam que negunes de les demunt dites penes pecuniaries en los presents capitols contengudes en les quals nos hajam part per nos ne per nostres officials no puxen esser exigides ne levades ne hajen loch de exigir ne levar tro que per los consellers o per lo sindich o procurador de la dita ciutat sien o fossen acusades la qual accusacio hagues apparer per scriptura publica. Item volem e ordonam que si en los dits capitols exien algunes coses obscures o dubtoses segons vijares del dit consell general que aquellas lo dit consell general o les dues parts daquell segons la forma per nos demunt ordonada pogues declarar e interpretar segons son vijares o coneguda hoc encara tolre e affigir en los dits capitols ço que ben vist li sera a sa coneguda e volem valega tant com si per nos era declarat o interpretat o tolt o affegit la honor e les regalies e tots altres drets nostres en totes coses preservats: e la ordonacio demunt dita volem que dur del primer dia del mes de abril primer vinent a deu anys e puys tant e tant longament tro que per lo consell general demunt dit o per les dues parts daquell sie en tot revocada o en partida adobada com apres dels dits deu anys donam al dit consell general poder de corregir e de mudar la present ordinacio o de affigir si empero a nos plaura.
- Ac supplicato nobis per eundem nuncium vestrum quod ipsa capitula et omnia que continent laudare approbare et de novo concedere dignaremur supplicacione hujusmodi suscepta benigne prospectis in hiis bono statu et comodo evidenti vestri dictorum universitatis et singularium ac reipublice civitatis predicte cujus profectibus innitimur toto corde ac respectu notabilis et grati subsidii quod nobis facitis pro felici viagio quod de proximo facere intendimus ad regnum Sardinie Domino concedente: tenore presentis preinserta capitula que per fidelem consiliarium nostrum Bernardum de Ponte legum doctorem pro parte nostre curie recognosci fecimus et omnia que continent laudamus approbamus ratifficamus et confirmamus ac ea de novo concedimus vobis universitati ac singularibus supradictis volentes statuentes et ordinantes ac vobis concedentes expresse quod consilium sit et celebretur in dicta civitate de cetero sic et prout in preinsertis capitulis continetur. Mandantes per eandem gerenti vices gubernatoris in Cathalonia vicario Bagiarum et probis hominibus dicte civitatis ceterisque universis et singulis officialibus judicibus comissariis et nostris subditis universis et dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris sub pena mille florenorum de bonis cujuslibet contrafacientis quociens contrafactum fuerit habendorum et nostro applicandorum erario et sub ire et indignacionis nostre incursu quatenus laudacionem approbacionem ratifficacionem et confirmacionem ac de novo concessionem nostras hujusmodi quas durare et valere volumus per decem annos a data hujusmodi in antea continue numerandos et ex tunc quamdiu nobis placuerit et non ultra vobis teneant et observent tenerique et observari faciant inviolabiliter per quoscumque et non contrafaciant vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. Data Valencie vicesima quinta die marcii anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo tercio regnique nostri septimo. - Andreas Salvator. - Arnaldus Manyosa mandato domini regis facto per Johannem Garrius consiliarium et locumtenentem thesaurarii. - Nicholaus Moratoni regens thesaurariam habuit hanc pro visa. - Idem.

LXXXIV. Reg. n° 1893, fol. 54. 4 nov. 1387.

LXXXIV.
Reg. n° 1893, fol. 54. 4 nov. 1387.

Pateat universis quod nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. attendentes vos consules et probos homines ac singulares officiorum paratorum textorum et tintoriorum
civitatis Barchinone qui nunc estis et fuistis temporibus preteritis fuisse coram nobis delatos et denunciatos per procuratorem fiscalem curie nostre de diversis criminibus et delictis videlicet quod absque nostri et nostrorum officialium licenda et permissu constituistis in civitate predicta quondam domum inibi judicium quasi pretorium faciendo
ibidemque sigilla ordinastis et vectigalia imposuistis et alia capitula et ordinaciones fecistis et factas per consiliarios dicte civitatis non servastis ignoscentes afligendo et culpabiles relexando ac officio jurisdiccionis quam minime habebatis utendo quodque in dictis officiis plures et diversos fraudes fecistis et comissistis de quibus quidem criminibus et delictis et aliis predictis decentes inquisiciones fieri fecimus per fidelem consiliarium et auditorem curie nostre Petrum Mercerii jurisperitum cui comissionem fecimus de predictis prout predicta omnia et singula in ipsis inquisicionibus plenius continentur: verum quia in dictis inquisicionibus et deposicionibus testium ac processibus super predictis habitis non videntur judicia que reddant vos seu aliquem ex vobis quoad presens culpabiles de predictis presertim quia dicte domus et vectigal facte seu ordinate extiterant nostra auctoritate precunte et alius quia volumus in hac parte pocius misereri quam ulcisci: idcirco cum presenti carta nostra perpetuo valitura vos dictos consules et probos homines ac singulares dictorum officiorum et cujuslibet eorum presentes et preteritos et quemlibet vestrum et ipsorum in solidum absolvimus ac vobis et eis diffinimus remittimus et totaliter relaxamus omnem actionem questionem peticionem et demandam et omnem penam civilem et criminalem et aliam quamcumque quam contra vos et bona vestra et cujuslibet vestrum possemus facere infligere vel movere ratione predictorum vel alicujus ipsorum nec minus aliorum quorumcumque criminum seu delictorum pretextu dictorum officiorum vel ipsorum alicujus in genere vel specie per vos vel aliquem vestrum usque in presentem diem comissorum: ita quod sive in eisdem culpabiles fueritis sive non et sive de eisdem inquisitum fuerit vel non inquisitum nunquam possitis per nos seu officiales nostros occasione predictorum seu alicujus ipsorum capi detineri impeti demandari nec conveniri in judicio vel extra vel pena aliqua condempnari immo sitis vos et quilibet vestrum in solidum in generali et in speciali ab omni pena civili et criminali ac pecuniaria perpetuo absoluti vobis tamen facientibus de vobis querelantibus justicie complementum. Et nichilominus volentes vos predictos consules et singulares officiorum predictorum ampliori gratia prossequi adhoc ut litigia et dissensiones que a magnis citra temporibus pacis inimico instigante suscitate extiterant inter singulares dictorum officiorum et quod fraudes et plura alia inhonesta et illicita que comittebantur in dictis officiis et unoquoque ipsorum per nonnullos eisdem officiis temere abutentes cessent in posterum et etiam ut status et condicio vestrum in melius reformetur capitula et ordinaciones subdistincta per consiliarios et probos homines dicte civitatis nunc et solemniler ac cum magno consilio et acervo perpendimus factas et ordinatas in quo quidem consilio fuerunt nedum ipsi consiliarii sed etiam quamplures doctores proceres et mercatores ipsius civitatis non modicum notabiles et experti in exercicio dictorum officiorum et unoquoque ipsorum fecimus ad cautelam iterum in nostro consilio legi nedum semel sed pluries ibidemque presentibus sindicis et procuratoribus singularium dictorum officiorum solemniter examinari et discuti: quorum quidem capitulorum et ordinationum tenores dicuntur esse continende subsequentis.

- Ara hojats. Per manament del veguer ordonaren los consellers e prohomens de la ciutat de Barchinona que tota persona de qualque ley o condicio sia que vena lana levada en la plaça ne en altra part de Barchinona si aquella lana sera filada en Barchinona haja a dir veritat a aquell o a aquella que la dita lana comprara o la volra comprar si aquella es de blanqueria o de anyins o de tesora sots pena de XX sous per cascuna vegada. Item que tota filanera o cardedora de stam o de lana qui per males filadures o per mal cardar haura consumad o gastat lestam o la lana qui dat Ii sera a filar o cardar haja a satifer e esmenar a aquell de qui sera ço quen valra menys a coneguda dels consols dels parayrers tintorers e texidors. E que no gos mesclar una lana ab altra ans haja a tornar a cascun la lana que tendra daquell diligentment sots ban daço quen deu haver del filar o cardar e que Ii haja esmenar lo dan. Item que tota persona que vendra lana levada en la ciutat de Barchinona o en les places o fore les places daquela ciutat que la haja a vendre ben levada e axuta e ascardeçada ço es que aquell que la comprara ne pusca ascardaçar una quantitat o sort de la dita lana que comprara e que segons aquella quantitat o sort de lana minvara se haja abatra de la romanent lana levada qui sera comprada segons que minvat haura sots ban de deu sous. Item que alguna persona de qualque ley o condicio sia qui pentin lana e qui cart o fara cardar lana no gos untar ne fer untar la lana ni les pintes ni les cardes ab oli sino ab lart e ab mantega axi com antigament era acostumat si donchs no era lana tinta o masclats o de cadius o de burells sots ban de VI diners per liura de lana: empero que perço ques pusca fer provisio dels dits lart e mantega es ordonat que les dites coses se puxen fer ab bon oli daci a la festa de sant Johan de juny prop vinent e no daqui avant. Item que tot hom e tota dona que pintenara lana o cardara haja aquella a pintenar o cardar be e leyalment: et si contra fara haja esmenar la lana e pagar ço quels consols dels dits officis diran. Item que tot batador daqui avant haja be a batra e mesclar les lanes que batra e seguentment en tal manera que sia be clara e mesclada per tal que los draps sien pus eguals e millors e frau no shi puxe fer sots ban de deu sous per cascun jornal. Item que tota persona de qualque condicio o stament sia qui ordesca teles per si o per altre per fer draps de lana haje a tenir los ordidors de XII rams justs e en cascun ram haje haver XIII palms de cana justs per ço que la tela haja en los dits ordidors XIX canes e mija en guisa que con lo drap sera texit haje XVIII canes e mija e no menys e qui contra fara pach per ban XX sous. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no no gos ordir en negun cap de drap negun scapolo gran ni poch sots ban de deu sous e que perde lascapolo. Item que alguna persona qui ordesca axi com dit es no gos ordir negun scapolo qui haja mes avant de XIIII canes e aço per squivar molta frau qui fer si poria sots ban de XX sous per cascuna vegada que contra faça. Item que negun corredor o corredora no gos vendre alguna lana ne stams seus propris ne comprarne per revendre ne per ferne draps e aço per squivar frau qui si pot fer ne gos fer frau en aquelles vendes que fara e que ans que hajan licencia de vendre lana hajan a jurar en poder del veguer que be e leyalment se hauran en vendre les dites lanes sots ban de X sous per cascuna vegada que contra fara. Item que sia entes que tot hom e tota dona de qualque condicio sia haja a donar com vendra lana a pes de quintar en Barchinona dues liures de tara per cascun quintar de lana sutze don que sia e semblant haja a fer del menor pes. Item que drap XVIII senyal no gos haver mes avant de XI palms e III quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVIII terner no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item que lo XVI senyal no gos haver mes avant de XI palms e mig sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVI terner no gos haver mes avant de X palms e tres quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XIIII terner no gos haver mes avant de deu palms e al quart sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item quel XIIII senyal no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item que alguna persona de qualque stament e condicio sie no gos fer ni fer fer negun drap ni draps ni scapolons en Barchinona termens ni territori de aquells de meyns nombre de XIIII ligadures sots ban de L sous e de perdre lo drap o draps o scapolons. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haje a texir cascun drap be e egualment axi be aquells qui no seran seus com los seus sots ban de V sous e que no gos levar de teles que tixira neguna ligadura o via sots ban de L sous e sie privat det offici. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haja a fer en lo començament del drap que tixira en lo cap primer e aço con començara a tixir en la faxa un senyal de B per ço que sia conegut en tot loch que es stat tixit en Barchinona e en lo cap derrer haje o fer son senyal per ço que sia conegut qui lhaura tixit sots ban de X sous per cascuna vegada. Item que neguna persona de qualque ley o condicio sie no gos fer ne contrafer en neguna manera lo senyal del altre texidor sino lo seu ni tixent ni ab agulla ni ab altra cosa e qui contra fara pach per ban cascuna vegada XXV sous per cascun drap. Item que tot drap qui exira de tixidor o del taler haje haver de larch XIIII canes e mige e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra. E si alcun drap sera trobat pus curt quen sien fets trosors per les tres persones ordonades destar en la casa ab consell de prohomens dels officis si conexeran que sia fet per frau e que aytal drap fraudos perde les capçonades a dempnatge del tixidor o daquell dequi seria la colpa e pach per ban V sous per cascun drap. Item que tot tixidor qui tixira drap setze haja afer en cascun drap setze un listo de lana burella o de coto lo qual listo sia fet en la fi de cascun drap ço es de travers de vora a vora e que haje a pesar XLIII liures o de aqui en sus sots ban de V sous: e qui contrafara del dit drap sia levada la B ab un trocet de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones qui stan en la dita casa dels dits consols ab consell dels dits prohomens dels officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap no gos res sarcir affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui tixira drap XVIII haje a fer en cascun drap XXIII dos listons los quals sien fets en la fin de cascun drap XXIII de travers de vora a vora: e aço per tal que tot hom conega de quin compte seran e que haje a pesar XLIIII lliures o daqui en sus sots ban de X sous. E qui contra fara del dit drap sie levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit cap no gos res sarcir ne affegir ne innovar sots pena de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui contra fara senyal de XIX ni de XXI axi que contra faça per frau un compte per altre pac per ban cascuna vegada L sous. Item que tot drap XIIII terner e tot XIIII senyal quis fara en la dita ciutat haja a pesar XLII lliures e daqui en sus sots ban de X sous qui contra fara e del drap sia levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites tres persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap nos gos res sarcir ni affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap: e quel dit drap haja haver al cap primer e al cap derrer un listo qui pas tro al mig loch e no mes avant per ço que sie conegut que es XIIII sots ban de X sous per cascun drap. Empero si per ventura alcun drap per raho de les filadures quey hauria molt primes no podie recollir tanta lana com dessus es ordonat que aytal drap pus sie be e leyalment e complida texit a coneguda de les dites tres persones ab consell dels dits prohomens dels officis no sie punit ans puxe passar sens pena del texidor que texit lo haura. Item que negun texidor ne altre persona no gos mesclar en draps de lana en lordim o en lo texim lana que sia stada de peçols ni de borra sino en los draps qui son appellats de miga lana o de cadius strets sots ban de L sous: e encara si aytal drap sera trobat axi o en altra manera fraudos que aytal drap sia perdut a aquell de qui sera e que sia feta punicio e execucio del dit drap per aquells qui seran ordonats a la casa del pes dels draps ab consell de prohomens dels dits officis de parayres e texidors segons los fraus daquells draps: empero que cascun pusca fer dels dits pessols scapolons que no sien de VIII canes en sus e quels dits scapolons no hajen ne puxen haver sino IIII palms dample axi que daquells scapolons que seran fets contra la present ordinacio sien punits segons demunt es dit. Item que neguna persona stranya o privada de qualque stament o condicio sia no gos texir ne fer texir fora la ciutat de Barchinona algun drap en que faça o faça fer senyal de B: e si aytal drap sera atrobat axi com a fals sia per los dits consols trocejat en IIII parts e donat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels officis et pach per ban per cascun drap XX sous. E aquesta pena o ban mateix encorrega tot drap qui sera texit en Barchinona ab senyal daltre loch. Item que neguna persona stranya o privada no gos texir ne fer texir dins VI legues entorn de Barchinona algun drap qui sie menys de les dites XIV ligadures sots ban de XX sous per cascun drap: e si lo dit drap sera atrobat dins Barchinona quen sien fets III troçes. Item que negun tixidor ni altre persona no gos texir ni fer texir algun drap en la dita ciutat qui no haje compliment del compte de que sera e que haja a esser del pes e sisa dessus dits: e si alguna via o fils ne faliran que pach per ban per cascuna puada quin fallira VI diners si donchs no venia per culpa de ordidura o daquell qui hauria ordit: e en aquell cas si per colpa daquell qui lhaura ordit la dita falta sera que la dita persona qui Ihaura ordit haja a dar compliment al dit drap e que haje a pagar lo tixidor pel temps que per aquella raho haura laguiat a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens. Item que negun tixidor ni altre persona no gos tenir draps en Barchinona si donchs no es tot de una lana: e si cas es que la puxan sia de dues lanes que hajen a duycar les dites lanes axi com es acustumat per ço que tot sia persiguent. E si per ventura a la fi del dit drap mancava alguna quantitat de lana que aquell dequi sera la puxe fer metre daltra lana axi bona o millor poch mes o menys: e si lo contrari sera fet pach per ban lo tixidor X sous per aytal drap qui no sera trobat perseguent ço es qui no sie axi de bona lana en lo mig com en la fi o en altra partida com en lo cap primer exceptada la forma prop dita que sia trocejat lavol del bo e que de lavol sien fets III troces e tornat a aquell de qui sera lo drap e lo bo sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens dels dits officis. Item que tot mestre e scola de tixidor qui prengue soldada ne tixe a jornals deje texir be e leyalment lo drap o draps qui comenats li seran axi un com altre e si axo no feyen hagen a star a talio del dempnatge que hauran dat al draps o drap a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens del dit offici: e encara que tot macip o scola hajen a complir la setmana e lo temps a qui paraula hauran donada e si contra faran hajen a satisfer lo dempnatge que dat hauran a aquells a qui hauran promes a coneguda de les dites persones. Item que negun texidor ne texidora de lana no gos texir de nits sino de la festa de Sant Miguel fins a Carnestoltes e aço en la matinada de la esquela de la seu e qui contra fara pach per ban cascuna vegada V sous e la meytat sia del veguer e laltre meytat dels consols dels tixidors. Item que negun tixidor de drap de lana ne altre persona no gos texir draps de lana en algun loch amagadament ans hajen a fer star uberts los alberes on texiran o faran texir a die faener del sol exit tro al sol post en manera quels consols del dit offici hi puxen entrar aytantes vegades com se volran sens embarch e contrast per veer e regonexer los draps que si faran en manera que no si puscha fer frau e que negu no gos vedar la entrada als dits consols: e qui contra les dites coses o alguna daquelles fara pagara per ban cascuna vegada V sous qui sien la meytat del veguer e laltra dels consols del dit offici de tixidors. Encare que tot tixidor o altre persona qui faça o façe fer draps en la dita ciutat dins son alberch en les cases o casa jusana qui obre en la carrera publica que si volen obrar o fer obrar del dit offici que ho dega denanciar als consols del dit offici e quels diga lalberch e lo loch on volra fer fer los dits draps: e qui contra fara pagara per ban cascuna vegada C sous partidors axi com demunt. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que negun tixidor ne tixidora de lana o de cadius no gos obrar ne fer obrar en les festes que seran manades de colre: e qui contra fara que pach per ban cascuna vegada V sous partidors entre lo dit veguer e los dits consols dels tixidors. Item que negun parayre ne tixidor ne tintorer no gos emprar Ium doli obrant de lur offici a obs daquell offici exceptats draps de cadius e qui contra fara pagara cascuna vegada XII diners partidors entre lo dit veguer e consols. Item que neguna persona no gos prestar diners sobre lana filada o a filar a alguna persona si donchs no Ii era cert que fos daquella persona sots ban de V sous partidor axi com demunt e que perde ço que prestat hi haura. Item que negun tixidor ni altre persona qui tixira draps no gos ruxar ne banyar ab aygue ni ab altres coses encamerar per mes pesar ni lana ni stam que tendra a texir ne lo drap quant lo texira e lo haura texit sia que sia seu o daltre e pach per cascun drap XX sous. Item quels draps mesclats burels tints en negre hajen a esser de XXVI ligadures e no de menys e hajen a pesar LII lliures de taula e no menys sots ban de V sous: e si los draps no havien lo dit compte e pes que del dit drap o draps sia levada tota la faxa e sil drap era be posat e be fet a coneguda de les dites tres persones ordonades a veure sobre los draps en la casa del pes que aytal drap sie haut per bo ab consell de prohomens de parayres e de tixidors e quel dit drap haja haver listo al cap derrer qui pas de ora a ora de coto o de lana daltra color e lo texidor o altre qui haje la colpa pach la menys valença dels dits draps a coneguda dels dessus dits. Item que tot drap hage aver lo senyal de la B al cap primer en la faxa sots ban de V sous. Item que tots los prop dits draps mesclats con exiran de texidor o del taler hajen haver de larch vint canes e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra: e si algun drap sera trobat pus curt que sia ascapçat a cap primer e a cap derrer e qui mal hi marra que stiga a la menys valença a coneguda de les III persones de la dita casa e ab consell de prohomens parayrers e de tixidors e que aquell qui haura la colpa que pach per ban X sous per cascun drap. Item quels dits burells no puxen esser tints ne algun los gos dar tinta de negunes colors qui sien prohibides per capitols de corts generals ço es de aygua de roudor ni ab violada ni ab vedriol sots lo ban contengut en los dits capitols de les dites corts: e que aço hajen a conexer los dits III prohomens de la casa ab consell dels dits obrers qui tinyen dels dits burells si hi havia neguna frau de tintes. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que millor les dites ordinacions se tenguen e sobserven que cascun tixidor o altra persona qui texira draps en Barchinona vules que sien seus o daltres persones que de present que sien levats dels talers per spay de un jorn hajen aquell o aquells a portar en lo loch a aço assignat ço es en lo pont den Campdera en la casa qui hi es assignada per regonexer los dits draps per los tres prohomens elets en aquest fet axi com devall se conte sots ban de V sous per cascun drap e que los dits draps sien regoneguts per los dits prohomens si son aquells que esser deuen segons los capitols ordonats e pesats e canats segons es ordonat e si lo drap o draps han compliment daço que haver deuen que li sia posada en lo cap primer una bolla de plom (bula, bulla plumbea) pocha ab lo senyal quils es stat liurat per los consellers e que aquell de qui sera lo drap haje a pagar per la dita bolla un diner e de les dites coses ha ja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta: e si es cas que en lo dit drap o draps haja falta de algunes de les coses ordonades en los capitols demunt ordonats que no puscha passar a coneguda dels dits tres prohomens elets quel tixidor pach lo ban en que sera cahut e que del dit drap sie fet ço que per los dits prohomens sera conegut segons los capitols ordonats e que noy sie posada alguna bolla. Part aço ordonaren los dits consellers e prohomens de la dita ciutat que tot perayre haja apparellar be e leyalment tots los draps axi be los qui Ii seran donats apparellar com los propris seus: e si y ha defaliment de be apparellar que li sia levada per los dits consols un troç de la faxa e pach per ban X sous e ultra aço sie tengut de pagar lo parayre la menys valença a aquell daqui sera lo dit drap a coneguda dels dits consols dels dits officis: e en aytal drap a qui sera levada la B ab un troç de la faxa no si gos res sarcir affegir ni innovar sots pena de perdre lo drap. Item que en la ciutat de Barchinona nos gos apparellar algun drap fet o texit en les terres o senyoria del senyor rey que sia de menys de compte de XIIII ligadures e si lo contrari sera fet que lo parayre quil apparellaria pach per ban per cascun drap XX sous e no res menys lo dit drap sie trencat en tres troces si era apparellat o començat de apparallar e que la meytat del dit drap sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab prohomens e laltra meytat sia tornada a aquel dequi sera lo drap. Item que negun parayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tirar ni fer tirar negun drap strany ni mes avant en lo tirador de XVII canes e II palms sots ban de XX sous per cascun drap. Item que negun parayre no gos comprar draps que ell haja apparellat vulles drap entegra vulles scapolo sots ban de L sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer de ample a tiradors a negun drap XIIII senyal ni terner mes avant de VII palms e III quarts sots ban de X sous. Item que negun parayre ne altre persona no do dample a tirador a negun drap seyal ne terner XVI mes avant de una cana e un quart de palm sots ban de deu sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer dample a tiradors a negun drap XVIII sayal ni terner mes avant de VIII palms e mig sots ban de X sous. Item que negun macip parayre qui prenga soldada ni vaja a jornals que haura guastat o consumit alcun drap o draps sia tengut de esmenar lo dampnatge a coneguda dels consols del dit offici: e si lo macip no basta al ban haja a pagar lo ban lo senyor.
Item que negun parayre ne mercader ni altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tolre ni scapçar dalgun drap ni daquell res levar: e si lo contrari haura fet que aquell qui aço fara si lo drap sera seu propri que perde lo drap e que aytal drap sia donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols dels dits officis e si lo drap no sera seu que pac (pach hasta ahora) aquell de qui sera lo preu del dit drap segons que Ii sera stimat et que sia privat del offici en per tots temps et que aquest aytal drap sia confiscat e donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos bollar ne fer bollar negun drap strany a bolla de Barchinona sots ban de C sous: empero aquell de qui sera lo drap ol fara bollar sia tengut de denunciarho als dits bolladors si lo drap es stranger o no sots lo
dit ban. Item que tot perayre no gos tornar a casa ne cosir ne fer cosir algun drap que trench a tiradors tro sie regonegut per les dites tres persones eletes e aço per squivar frau sots ban de deu solidos. Item que tot drap qui sera trobat canonat o ab collades que aytal drap sie trencat per les dites tres persones ab consell de prohomens daquells officis en tants lochs com seran les dites canonades o collades e que sia tornat a aquell de qui sera lo dit drap e pach aquell de qui sera lo dit drap III sous un per lo saig del veguer e dos a les dites tres persones eletes per lur trebayll. Item que nenguna persona de qualque ley o condicio sie no gos metre en la ciutat de Barchinona negun drap en que sia contrafet lo dit senyal de B ne algunes de les bules dessus dejus contengudes sots ban de perdre lo drap o draps. Item ordonaren que tots draps qui vendran de moli se hajen a tirar de calçir abans quel carden ni Ii donen altre apparell sots ban de V sous per cascun drap: empero que sia dada conexensa als prohomens ordonats a la casa del pes dels draps si pora passar sens lo dit tirar. Item que negun perayre no gos apparallar negun drap vulles que sie seu o daltre quis sie texit en Barchinona si donchs noy es posada la bolleta de plom per los dits III prohomens segons que es ordonat sots pena de V sous per cascun drap. Item que negun perayre ne altre hom no gos alargar cap de drap a tirador per pendra la barra o la corda ab que lo drap sera estacat si donchs la un o laltre no era seu o lo tirador e qui contra fara pach lo dempnatge a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels consols dels parayres e pach per ban XII diners e aytant mateix pach si prenia la yna del tirador que fossen sots clau si donchs la clau no Ii era prestada per aquell de qui sera en altre manera si res hi fallirie que ho pagas a coneguda dels dits consols. Item que negun perayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos traure ni fer traure dels camps dels tiradors negun drap entegra o trencat tro que sie vist e regonegut per les III persones dessus dites qui stan en la dita casa si lo dit drap ha son compliment segons la forma ordonada e fins que sia bollat segons devall se conte sots ban de V sous: e si lo dit drap sera ben apparellat de parayre e de moli e de tint e ha son lonch complidament e no li falga res sino les passades de la perxa o de la taula que sia bollat a cap primer per los dit III prohomens apres la faxa de una bolla del plom en tal manera que tot hom conega que per la bolla posada en lo dit loch lo dit drap ha son compliment. E si en lo dit drap haura alguna falta de perayre e de moliner o de tintorer o daltre cosa que aquell dempnatge sia satisfet per aquell o per aquells de qui sera la colpa a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels III prohomens elets: e si en lo dit drap haura tara de I sou que la dita bolla se hage a posar e metre apres la faxa luny un quart de palm: e que si haura de tara mes axi per mal apparellar com per tiratge com per altra raho que per cascun sou que haje de tara dejen posar e metre la dita bolla luny de la faxa un quart de palm: e si en una peça de drap haura de mes de XX sous que en aquella nos deja posar bolla ans dejen lavar daquella un troç de la faxa del cap primer que sie un palm e tornar a aquell de qui sera lo dit drap e ho pach aquell de qui sera la colpa per tal que sia conegut que aytal drap no ha son compliment. Empero si algun drap haura falta de X sous o de mes de X sous que sie eleccio daquell qui haura a pagar la dita falta si volra pagar la falta o si volra pagar lo preu del drap que aquell drap sie estimat per los dits prohomens elets et pach aquell preu qui sera stimat e lo drap sia seu e que cascuna vegada haja a pagar I diner per posar la bolla del plom: e daço haja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta. Empero si al tixidor exia dupte sobre lo jutgement dels dits draps en alguna cosa que fos scura e que ab aquells qui hi serien nos pogues declarar quels dits prohomens puxen segellar de lur propri segell lo drap on seria lo dit dupte e ferlo venir a la dita casa per appellar major consell e juy de les dites coses. Item ordonaren los dits consellers e prohomens quels dits III prohomens los quals sien consols dels dits officis elets hajen star en la dita casa e hajen per salari lur e per lurs treballs los demunt dits II diners per drap los quals sien tenguts pagar aquells de qui seran los draps per bollarlos de plom: empero que los dits III hajen a pagar del propri les boles del dit plom. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que nengun tintorer no gos donar roja ne urxella en negun drap blau si donchs alumenat no es o no era drap blau clar sots ban de X sous. Item que negun tintorer no gos metre roudor ne ayga de roudor en naguna tinta que faça sots ban de XX sous. Item que negun tintorer ne neguna altra persona qui tinye no gos tinyer ne emprar en negunes coses que tinyen desmolada ne de vedriol ne daltres tintes cauteloses sots ban de CC sous sino en vestedures e robes velles. Item que negun tintorer o altre persona qui tinyira draps no gos mesclar en lo pastell indi ni en tinta que meta e aço per squivar tota frau sots ban de C sous. Item que tot tintorer qui tinye o que face tinyer alguns draps qui sien engaçats en calç ne en recalç sie acabat en tinta nova sots ban de X sous per cascun drap. Item que tot tintorer e altre persona qui tinyira draps que haja aquells a lavar o fer lavar en layga del rech apres que sera tint ço es los escurament passar per ma e los forts passar e batre be e diligentment a tot profit del drap en tant que romangue bell e net de roya e de pastellada sots ban per quascun drap de un sou lo qual ban paguen aquells qui lo dit drap hauran lavat del qual ban lo terç sia del veguer e lo terç dels consols e lo terç del acusador. Item ordonaren los dits consellers et prohomens que sobre la dita art de tintoria coneguen los dits tres prohomens ordonats 
a la dita casa del pes ab los dits consols dels dits officis: e si lo drap es tachat si es colpa del tintorer o daltre e per aquell quin haura colpa sie esmenat a aquell de qui sera lo drap ço que conexeran los dits tres prohomens ab consell dels dits consols dels dits tres officis. Item ordonaren quel maestre moliner degue be guardar que son moli que no puscha picar ne affollar los draps e quey dega donar lo greix que li sera donat feelment et emprada: e siy havia menys falliment per sa colpa quey hagues a fer esmena a aquell qui lo dan haura pres a coneguda dels tres prohomens de la dita casa e dels dits consols: e que lo parayre li dega donar una liura de greix per cascun drap complit e segons aço per aquella raho matexa aytant com pertenyaran als altres no complits e quel moliner no gos adobar los draps o lo drap de negun sens greix. Et que cascun maestre moliner façe sagrament cascun any en poder del veguer que facen be et leyalment les coses demunt dites: et si lo dit moliner adobara drap o draps sens greix aytant com dessus se determene ques conegues que noy faes compliment que pach per ban cascuna vegada II sous e lo parayre qui lo drap fara adobar sens lo dit greix altres dos sous los quals sien partits segons que demunt prop es dit. Item que si sesdevenia alguna cosa qui fos frau o mal esser dels dits officis o de la dreperia a que demunt en les presents ordinacions no fos provehit vulles de draps de la ciutat vulles de draps fets en la senyoria del senyor rey que allo sie regonegut e punit e esquivat per los dits tres prohomens ab sabuda e consentiment dels consellers de la dita ciutat et lo veguer hi faça aquella execucio quels consellers li conselleran. Item los prohomens dels dits officis cascun segons que han de custum ab volentat dels consellers elegesquen sinch consols es assaber dos parayres e dos tixidos e un tintorer qui ab diligencia esquiven tots los fraus dels dits officis e en lo començament de lur consolat juren en poder del dit veguer segons que han acustumat que seran feels e leyals envers les dites coses guardar e servar e per aquell sagrament ells sien creeguts que en altra guisa nols puxa esser feta questio o demanda quant al offici de consolat e quels consols dessus dits facen lurs cerques acustumades e reconeguen los peses de les lanes e ponesquen per aquells peses axi amplament com han guanyat al mostaçaf per sentencia. Item que negun parayre no gos liurar drap tint a aquell de qui sera lo drap tro sien pagades les tinyedures a aquell a qui sien degudes e si ho fahia que ho faes ab licencia: e atresi quel dit parayre no gos pendre lo preu de les tinyidories mes aquell qui les deura pagar les vaja pagar a aquell qui sera degut: e si ell noy podia esser que fos defora esta ciutat e havia comanats los diners a algun son amich que aquell atresi deje pagar presencialment les dites tinyidories a aquell a qui seran degudes e qui fara contra lo dit ordonament pach per ban per cascuna vegada V sous. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que totes les dites ordinacions mills sien servades e tengudes que cascun any ço es lo dia de sant March con los dits officis elegen consols
sien elets tres prohomens ço es un mercader qui sia acustumat de fer draps o faça draps en casa sua per los consellers e consols de la mar e per los mercaders e un parayre qui sie elet per los prohomens del offici dels parayrers ab voler e sabuda dels consellers e un tixidor qui sie elet per loffici dels tixidors ab voler e sabuda dels dits consellers e quels dits tres prohomens stiguen continuament en la dita casa on se deuen bollar e regonexer los dits draps. E que abans que usen de lur offici degen fer sagrament en poder del dit veguer presents los consellers de Barchinona o alscuns dells que ells be e leyalment faran tot lur poder que totes les dites ordinacions sien servades segons demunt son posades e que en los juys que daran sobre aço se hauran be e leyalment: pero es intencio dels dits consellers e prohomens dels dits officis de parayres e de tixidors puxen elegir per la dita forma a les dites coses los dos consols de lur offici qui axi mateix hajen a jurar: declarat que un dels dits consols de cascun offici tan solament en lo dit cas stiga a la dita casa e faça les dites coses quis dejen fer per aquells de la casa ensemps ab lo dit mercader axi que V persones puxen servir a la dita casa mudant ades un ades altre pus que lo mercader hi sia continuament e lo nombre no sia sino de tres persones de les quals lo dit mercader sia una e quel salari o emolument que deurian haber los dits dos prohomens dels dits officis sie partit entre tots aquells consols qui en los affers de la dita casa entendrien segons que savendran los dits consols. Item cascun dels dits officis qui sera demanat per los elets a la dita casa e per un dells haja decontinent anar e esser la on Ii sera dit per exercir les coses dessus dites sots ban de V sous qui sien dels dits prohomens de la dita casa: e dels dits bans contenguts en les presents ordinacions puxen fer lexe aquells a quis pertanyeran. Item los dits consellers e prohomens per ço quels dits consols e persones eletes a la dita casa vagen pus clarament en ço que hauran a fer expressament revoquen totes e sengles ordinacions axi antigues com novelles fetes sobre les dites coses sino aytant com han conformitat ab aquestes car entencio es lur que aquestes e no altres passades se tenguen e que un bon translat de les presents ordinacions stiga en la dita casa del pes ab que se regesquen aquells qui daço hauran affer. Retenense empero los dits consellers e prohomens que si en les dites coses exien o apparien alcunes coses escures o duptoses que aquelles puxen corregir e declarar e enterpretar una vegada e moltes a lur coneguda.
- Cumque in preinsertis capitulis multa salubria contineri noscantur per que vitabuntur imposterum fraudes et alia illicita et plura utilia subsequentur actore Domino non solum vobis sed etiam rei publice dicte civitatis et habitantibus in eadem: eapropter predictis inducti cum hac eadem capitula et ordinaciones preinsertas et earum quamlibet et omnia et singula in eis contenta et specificata tanquam utilia et omnino necessaria statui et condicioni vestrum et dictorum officiorum ac rei publice predicte civitatis laudamus approbamus et nostre confirmacionis presidio roboramus. Nos enim mandamus presentis serie vobis dictis paratoribus et textoribus ac tintoreriis et cuilibet singularium ex vobis presentibus et futuris et aliis quos predicta tangere modo aliquo videantur quod de cetero predicta capitula et ordinationes et contenta in eisdem sub penis in eisdem appositis et contentis teneatis et teneant firmiter et observetis et contra non veniatis nec veniant quavis causa: et nichilominus generali gubernatori ejusque vicesgerenti in Catalonia ac vicario Barchinone ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus tradimus firmiter in mandatis quatenus predicta omnia et singula grata et rata habeant eaque teneri et observari faciant juxta eorum seriem pleniorem. Est tamen certum quod pro predicta remissione et capitulorum confirmacione dedistis nobis seu nomine nostro fideli consiliario et thesaurario nostro Petro Marrades quadringentos octuaginta florenos auri de Aragone quitios: in cujus rei testimonium presentem cartam nostram fieri jussimus sigillo pendenti munitam. Data Barchinone quarta die novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXX septimo regnique nostri anno primo. - Franciscus ça Costa. - Mateus Ferrandelli mandato regis facto per thesaurarium.