25 DE ENERO.

25 DE ENERO.

Después de haberse publicado la elección de los cuarenta y cinco embajadores que debían agregarse a los quince ya enviados, para interceder por el Príncipe y exigir su libertad, se acordó despachar las cartas que siguen:

A mossenyer molt magnifich En Felip Albert donzell.
Mossenyer molt magnifich. Com per lo benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors que ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels XXXXV siats (occitano; sigau, siau; seáis) vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres qui partins de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar daqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada. E de continent *trameteu aci procurador ab poder vostre bastant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. Data en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda dels quals per diversos vos havem scrit es stat deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers. E en lo nombre dels XXXXV son stats elegits dos dels embaxadors vostres qui haviets aci tramesos ço es los honorables En Thomas Taqui e En Francesch Pericoles segons veureu per copia de la nomina de tots los XXXXV. Lo terç vostre embaxador restara açi ab nosaltres e en nostre consell perque hi represente aquexa universitat. Les dites coses vos havem volgut significar e pregarvos queus placia donar poder als dits dos vostres embaxadors qui lla hiran perque en nom de aquexa universitat per benefici dels dits afers puxen entrevenir en la cort general qui a XIII del mes de febrer prop vinent se ha a continuar. E sia molt honorables e molt savis Senyors la Santa Trinitat vostra guarda rescrivintnos ço queus placia. Data en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
La nomina dels XXXXV es dins la present.

Als molt honorables senyors los jurats de la vila de Besolu (Besalú).
Molt honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV sia stat deliberat de sindich vostre e de aquexa universitat entre les altres universitats reyals e hajam entes a dir que ja havets vostre sindich en cort del dit Senyor Rey hu quis diu Bernat Ornos per tant vos pregam e encarregam per quant desijats (occitano; deseáis; desijau, desitjau, dessichau) lo benefici dels dits afers que per vostres letres de continent scrivats (occitano; escribáis; escrigueu o escrigau) al dit vostre sindich ques agregue al nombre dels dits altres embaxadors los quals a III del mes de febrer prop vinent seran en la ciutat de Leyda e hauran manament de rebre e acceptar lo dit vostre sindich en companyia lur. E si tal sindich no hi haviets ne vullats de continent fer e recrear e serali feta bestreta com als altres sindichs de les altres universitats los quals son tramesos per aço. Dada en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCCXLI. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable e honest religios frare Roger Çariera comanador de Granyena.
Molt honorable e honest religios. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer
prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres partints de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar de aqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada e continent trameteu aci procurador ab poder vostre bestant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia molt honorable e honest religios la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als honorables senyers los consellers de la vila de Berga.
Honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de quiscun stament per trametre al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les XV universitats eletes per lo bras reyal sia aquexa universitat per tant vos pregam e encarregam molt stretament per quant desijats lo benifici dels dits afers elegiats e trametats aci alguna persona disposta ab poder bestant de entrevenir en la dita cort per esser e agregarla e partir ab los altres qui ya son aci per poder esser lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent en la vila de Tarregua e daqui avant prosseguir lo cami e la dita embaxada car aci li sera feta la bestreta per lo carrech de la dita embaxada. E vullau aço de continent metre en obra per quant lo temps no soste dilacio alguna. Dada en Barchinona a XXV de janer any Mil CCCC sexanta hu. A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los quinze elets per lo braç militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda a XXIIII del present a la qual vos responem que lo tancar dels portals de aquesta ciutat no es cosa nova car molt soven se tanquen e aço per obviar que ores captades los drets de la ciutat e encara de les Generalitats no sien fraudats. E de les barreres dels sperons es la matexa occasio car certament molts e moltes giren la cara e la voluntat en fraudar los dits drets segons los arrendadors e collidors dels dits drets han feta relacio e clamor. E sia molt nobles e molt magnifichs senyors lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los capitol e canonges de la Seu de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament sia elegit hun sindich de aqueix vostre capitol e jatsia lo honorable micer Francesch Climent qui aci fonch per volsaltes trames en sa partida nos presentas en son loch micer .... Miralles concanonge vostre per entrevenir aci pero no ha algun poder e per ço ara es necessari haverhi persona qui vaja ab los dits altres embaxadors a la dita Majestat del Senyor Rey ab poder de entrevenir en la cort per aqueix capitol si obs es per ço vos pregam e encarregam molt stetament que encontinent elegiau alguna persona qui segons es dit vaje ab los dits altres embaxadors e sia en la vila de Tarrega lo dia de Nostra Dona de febrer prop vinent per agregar e anar ab los altres embaxadors e prosseguir la dita embaxada e si aci la dita persona no vindra enviu algu ab poder bastant de fer apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E en aço vullau prestament provehir car no sofer dilacio. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al reverendissimo pare en Christ e senyor patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del bisbat de Urgell.
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Jatsia per altres hajam scrit a V. R. P. queus plagues venir aci quant abans fos possible per les rahons en aquelles contengudes e si per alguna indisposicio de vostra reverendissima persona noy podia venir vos plagues enviar alguna persona qui en vostre loch fos aci segons en les dites letres se conte e com ara per benifici dels dits afers hajam deliberat fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de cascun stament per enviar a la Majestat del Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament hajam elegit V. R. P. e siam avisats hauria alguna indisposicio lo que molt nos desplau per ço pregam e encarregam a vostra senyoria vos placia elegir e enviar alguna persona qui en loch vostre vaja en la dita embaxada ab poder si obs es entrevenir en la cort e prestament sia aci o a Tarrega per lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent e daqui avant per justarse e venir als altres qui hi seran lo dit dia e prosseguir lo cami e la dita embaxada. E entretant la persona que hi trametreu enviu procura açi a algu ab poder de fermar apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia reverendissimo pare en Christ e senyor la Sancta Trinitat guarda de vostra reverendissima persona la qual nos rescriva lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

14 DE ABRIL.

14 DE ABRIL.

Se dio lectura a la siguiente carta de la señora Reina.

Als reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los deputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna tudriu etc.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Vist lo contengut de una letra a nostra Excellencia tramesa per lo loctinent general e lo mestre de finançes en la provincia de Lengadoch (lenga d´Òc, hoc, och, significa sí, afirmación, en Occitano) per lo Illustrissimo Rey de França per quant lo material de que scriuen es de gran importancia e concerneix segons veurets (occitano; veureu; voreu, voréu) lo universal interes de tot aquest Principat e dels poblats en aquell e per quant aximateix de aquesta materia la Majestat del Senyor Rey e axi poch nos alguna noticia no havem com no hajam participat en aquella ans com sabets (occitano; sabeu, sabéu; sabéis) es stada manegada e prosseguida per vosaltres e aqueixa ciutat en temps del lllustrissimo don Charles de gloriosa recordacio havem delliberat trametreus la dita letra la qual vos sera comunicada per los magnifichs e amats consellers e embaxadors nostres mossen Arnau Fonolleda batle general de Cathalunya e micer Johan Dusay prothonotari del Senyor Rey als quals scrivim de aço comuniquen ab vosaltres e ab los consellers de aqueixa ciutat a fi que vista la serie de la dita letra se puixa consultament delliberar no solament quant a la resposta fahedora als dessus nominats mes encara quant al que occorrera per util e benefici dels poblats en lo dit Principat a que principalment se deu atendre. No ommetent investigar via e manera per la qual la comuna negociacio e participacio dels vassalls e subdits de quiscun dels dits regnes se poixe conservar axi al respecte de la bona amistat e tranquillitat de
aquells com encara a qualsevol altre bon respecte com si dege molt attendre per los dos principals interessos qui ensemps concorren los quals han no poch sguarts al que pot esser util o dan dels dits dos regnes (França y Aragó). Dada en Gerona a X dies de abril del any Mil CCCCLXII. - La Reyna.

Leída la carta que precede, acordóse que las nueve personas encargadas del asunto de las lanas, junto con los elegidos por la ciudad, examinasen aquella y además las enviadas por los tres estados de Languedoc a S. A. sobre el mismo asunto, dando cuenta de sus observaciones, para hacer lo que fuese más conveniente.
Acordóse, además, enviar a la señora Reina, cierto traslado con las siguientes cartas acompañatorias.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
En los dies no ha molt passats mossen Arnau Fonolleda batle general e micer Johan Dusay prothonotari presentaren a nosaltres una patent letra de vostra Excellencia dada en Gerona a XXVII del prop passat mes de març e de la presentacio feren testificar carta per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey. A la qual Senyora molt alta nosaltres havem feta resposta e liurada al dit nothari per esser continuada a la fi de la dita letra de la qual resposta copia dins aquesta trametem a vostra Excellencia la qual nostre Senyor Deu mantinga e prospere ab tota felicitat segons desige e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XIII de abril del any Mil CCCCLXII.- De vostra Excellentissima Senyoria humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen. Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
En los dies no ha molt passats mossen Galceran Oliver tresorer presenta (presentà; presentó) a nosaltres una patent letra de vostra Excellencia dada en Gerona a XXVIIII del
prop passat mes de març e de la presentacio feu testificar carta per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey. A la qual Senyora molt alta nosaltres havem feta resposta e liurada al dit notari per esser continuada a la fi de la dita letra de la qual resposta copia
dins aquesta trametem a vostra Excellencia la qual nostre Senyor Deu mantinga e prospere ab tota felicitat segons desige e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XIII de abril any Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellentissima Senyora humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen. - Los deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya. - A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.

18, 19 febrero

18 DE FEBRERO.

Fue entregada por el escribano del Concejo de la ciudad la siguiente nota o cédula.

A XVII de febrer del any mil CCCCLXII lo consell ordinari de XXXII adherint se a la deliberacio feta per los deputats de Cathalunya e consell lur dellibera que mossen Galceran Oliver tresorer haga a regir son ofici de tresorer servades les ordinacions fetes per lo alt Rey En Pere de gloriosa recordacio.
Item loha e hac per bona la delliberacio per los dits deputats e consell llur feta sobre los homens de remença e per ço ne alegi les IIII persones ja en dies passats per lo dit fet eletes les quals son les seguents.
Mossen Anthoni Pujades ciutada. - Johan Bruch mercader. - Melxior Rotlan berber. - Johan Ferrer assahonador.
Per lo semblant loha e hac per bona la deliberacio feta per los diputats e consell sobre la preso de micer Johan Copons.

El mismo día, fue entregada también, por el tesorero del Rey, otra cédula cuyo contenido es como sigue,

La Excellentissima Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo princep don Ferrando primogenit de Arago de Sicilia etc. loctinent general del molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey. Recordant se dels capitols per la Majestat del dit Excellentissimo Senyor Rey al Principat de Cathalunya atorgats entre los quals es provehit que per sustentacio del stat del dit lllustrissimo princep don Ferrando li sien pagades o verius scrites en la taula de la present ciutat de Barchinona docentes milia lliures dins spay de vuyt mesos apres la ferma dels dits capitols comptadors per aquelles dites docentes milia lliures convertir en comptes luycions o quitaments de les terres e rendes per la dita Majestat en lo heretetge o donacio al dit Illustrissimo Princep fahedora contengudes segons aquestes coses pus largament en los dits capitols son contengudes als quals la dita Excellentissima Senyora se refer e vol esser haguts aci per inserts pus lo temps ha instat e insta de paraula ha demanat a vosaltres venerable e magnifichs deputats que les dites docentes milia lliures volguessets (occitano; volguesseu, volguereu, vullguereu) deposar en la dita taula dites e scrites a la dita Serenissima Senyora Reyna en nom del dit Illustrissimo princep don Ferrando la qual cosa fins aci no es stada feta. Per tant la dita Excellentissima Senyora Reyna per satisfer al carrech e ofici seu per lo qual es tenguda les coses utils al dit lllustrissimo Princep procurar e inutils evitar essent certa axi per tenor (se lee temor) e serie dels dits capitols com pensa de
aquells lo augment del stat del dit Illustrissimo Princep consistir en les dites coses per la orde de la casa e ministres e oficials del dit Illustrissimo Princep qui hauran esser quitats lo que no solament redunda en servey del dit Illustrissimo Princep mas encara en benifici e util dels poblats en lo dit Principat ab los presents scrits pregant a vosaltres dits venerables e magnifichs diputats e o aquells als quals pertany fer les dites coses que lo dit deposit de les dites docentes milia lliures en la dita taula façets (occitano; faigau, faigueu; hagáis) requerint etc. com axi hi siats (occitano; sigau, sigueu; seáis) obligats e tenguts.

19 DE FEBRERO.

Ocupáronse de varios asuntos, entre ellos del contenido de la cédula de la Reina, sobre las doscientas mil libras, que deliberaron pasase a la comisión de las nueve personas para que informasen.

6 DE FEBRERO.

6 DE FEBRERO. 

Hízose la elección de las personas que debían componer la embajada a Valencia, despachándoles el salvoconducto que aquí se inserta, y se dio cuenta asímismo de las otras tres cartas que siguen.

Los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona al honorable lo diputat local en la ciutat e vegueria de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix e als collidors del dret del General en la dita ciutat de Tortosa e altres passos on se vulla constituhits salut.
Com nosaltres en virtut de una comissio a nosaltres feta per la cort convocada en la ciutat de Leyda per afers de la dita comissio e per utilitat de la cosa publica de aquest Principat enviam al regne de Valencia los honorables mossen Franci Pallares e micer Pere Clariana doctor en leys ciutadans de aquesta ciutat e vullam aquells esser favorablament tractats ab la present vos dehim e manam que prestant los dits mossen Franci Pallares e micer Pere Clariana jurament que no porten coses algunes que hajen a pagar general lexets aquells passar e sens scorcoll de bedaçes de botges e de lengineres e de altres robes que aporten e no resmenys en ço que ops hajen los tractets (occitano; los trateu; los tratéis; els trateu) favorablement. Dada en Barchinona a VI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Al honorable senyor En Francesch de Sant Celoni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyor. A nostra hoyda serie pervengut que En Jaume Ferrer e En Seroli hirien per aqueixa vegueria somovent e encautant los homens de remença e convidantlos a sindicat e altres coses contra lo bon stat de aquest Principat. Volen de aço saber la veritat. Per tant vos dehim e manam que de aço ab diligencia vos entremetau e sapiau quins ne quals actes fan los dessus dits ne si com a comissaris o en quin nom. E del que haureu sabut e sentit nos avisau de continent per vostra letra. Hajauvoshi ab diligencia que ops es e de vos fiam. Dada en Barchinona a VI de febrer del any Mil CCCCLXI. - A P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyor En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpinya e bisbat Delna.
Honorable senyor. A causa de algunes noves que a hoida nostra pervenen volem eus dehim e manam que ab molta diligencia vos cureu entrametre si en la frontera de Lenguadoch (lengua d´òc, languedoc, occitano) ne en lo comdat de Foix o dins en lo realme de França se somou alguna gent darmes nes fa alguna novitat o preparatori que sia cosa de notar. E de aço vos entrameteu cautament e del que poreu saber e sentir nos certificau per correu volant axi prest com sabut e sentit ho hajau sens alguna falla. Hajauvoshi ab aquella diligencia que ops es e de vos fiam. Dada en Barchinona a sis de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Ramon Grau collidor de les generalitats en la ciutat e pas de la Seu Durgell.
En Ramon Grau. A causa de algunes noves que a nosaltres pervendrien volem eus dehim e manam que diligentment e cauta vos entrametau si en lo comdat de Foix e en la frontera de Gascunya (gascón, occitano) se somou alguna gent darmes ne altra qualsevol novitat. E del que sabreu e sentireu per lo present correu o per altre quant hoit o sabut ho hajau nos avisau prestament e sens triga. Hajauvoshi ab la diligencia que de vos fiam. Dada en Barchinona a VI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

3 DE ABRIL.

3 DE ABRIL.

Habiéndose presentado en esta sesión los embajadores de la señora Reina, entregaron a los señores Diputados un escrito que contenía lo manifestado por los mismos las dos veces que fueron recibidos en audiencia, y además la carta que se halla a continuación.

Lo que los embaxadors de la Senyora Reyna han explicat per part de sa Majestat axi la primera com la segona volta es lo que segueix en efecte.
Primerament que a hoyda de la Majestat de la Senyora Reyna sia pervengut com per los deputats e consell seria stada feta deliberacio e apres deduit en exequcio de traure les banderes e soldar (sou; sueldo; asoldar, hacer soldados) gent de peu e de cavall contra los pagesos vulgarment dits de remença de la qual cosa sa Senyoria havia presa grandissima admiracio com a tot hom sia notori que sa Senyoria ab prou incomoditat de sa personal es pertida de la present ciutat de Barchinona per administrar justicia en lo dit fet e administrant aquella metre en repos pau e tranquillitat aquest Principat e punir e castigar los qui a sos manaments serien stats inobedients e delinquit haurien. E per deferir a les multiplicades suplicacions per los seniors e dits deputats e consell a sa Majestat fets. E axi ab lo divinal adjutori fins en aquella jornada sera seguit que tots los dits pagesos ab gran obediencia seren desajustats e eren prests e apparellats prosseguir la dita causa per justicia o amigabla composicio devant sa Senyoria e star a tota determinacio sua. E axi sens haver ne voler haver avis los dits deputats e consell dels justissims e deguts procehiments de sa Senyoria e del bon apuntament en que lo dit negoci stava es cosa de grandissima maravella hagen fets ne attentas (attentats, atentats, intentats) semblants procehiments axi scandalosos al be e repos del dit Principat e total perdicio del dit negoci. E mes que es cert e notori tal potestat no es a ells donada ne atribuida per lo Senyor Rey en la dita capitulacio.
Item que ahon o fos ço que nos creu en alguna manera no era a ells licit degut ni honest per los sguarts ja dits ne al be e repos del dit Principat saludable fer semblants procehiments tant scandalosos e perillosos com dit es. E per ço havia a creure sa Senyoria que per sinistres e no veres informacions ells serien stats moguts en fer semblant deliberacio e actes los quals no hagueren fets en neguna manera si de la veritat del fet fossen stats veridicament informats com ara son. E que per çols pregava sa Senyoria amonestava exortava e requeria que encontinent desistissen de les coses per ells deliberades e enantades e aquelles reduissen a son degut e primer stament car sa Senyoria havia bona sperança en nostre Senyor Deu que ella daria tal expedicio e conclusio al dit negoci que seria laor e gloria de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey e pau repos e tranquillitat del dit Principat.
La segona.
Com ha hoida de sa Senyoria seria pervengut que per ells seria stada feta deliberacio e deduit en acte no solament de traure les banderes per causa e occasio dels dits pagesos de remença mes encara contra tots aquells qui haurien contrafet o vengut a la capitulacio e que mes seria stada feta per ells delliberacio ques deu e pot enquerir contra aquells e que axi ho deduien en acte de la qual cosa sa Senyoria per lo semblant havia presa grandissima admiracio com a ells en manera del mon tal cognicio facultat ne potestat nols sia atorgada per capitulacio ne en altra manera com dit es. Mas a sa Senyoria qui es Reyna e Senyora e tudriu pertany tal conaxensa per sa suprema potestat e senyoria. E qui ha atorgats los dits capitols en nom e per part del dit Senyor Rey e aquells ha jurats tenir e servar e fer aquells tenir e observar. E que per çols pregava admonestava exortava e requeria que de semblants procehiments axi illicits e usurpatius de la jurisdiccio preheminencies e regalies del dit Senyor Rey e Primogenit ells se abstinguessen e aquells revocassen e reduissen a son degut e primer stament car sa Senyoria era totstemps presta e apparellada fer tenir e observar inviolablement los dits capitols e punir e castigar aquells qui contra los dits capitols en alguna manera temerariament fet ho contravengut haurien.

Dona Johana per la gracia de Deu Reyna Darago de Navarra de Sicilia. etc. Tudriu del Illustrissimo Infant don Ferrando princep del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor nostre molt car e nostre fill Primogenit gobernador general Darago e de Sicilia impubes duch de Montblanch comte de Ribagorça e Senyor de la ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya. Salut e dileccio.
A noticia nostra es pervengut tant fama publica referint quant encara per report del amat nostre micer Pere Savertes a nostra Majestat trames vosaltres haver procehit traure banderes per exequcio de la deliberacio que feta havieu fer gent darmes de cavall e a peu contra los homens dits de remença e per asistencia fer als seniors e mes per punir tots aquells qui han tractat tracten e tractaran contra e en derogado de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey al dit Principat atorgada e contra aquells inquirir e procehir deliberat e algunes coses a execucio deduhit haurieu les quals deliberacions execucions e procehiments a nos han donat causa de gran admiracio e specialment com sien molt perturbatives del repos assossech tranquille stat e benefici del dit Principat per los quals repos e benefici nos desijants lo prospero stament del dit Principat havem subits e suportats diversos e innumerables treballs no ignots a vosaltres ne als poblats en lo dit Principat. E darrerament no es ignorat com pervenguts a noticia nostra los actes dels dits homens de remença a suplicacio per vosaltres e la ciutat de Barchinona a nostra Majestat feta molt liberament nos oferim fer tot lo degut e pertinent per lo repos e benefici del dit negoci e disentida la dita materia en nostre sacre concell en lo qual molts de nosaltres e del concell de la dita ciutat han hauda intervencio fem totes les provisions delliberades e vistes conduir al repos del dit negoci. E com apres replicades fossen suplicacions vostres per quant los dits homens per causa de certa comparicio de pau e de treua eren molts congregats e alguns scandols se perpetraven nos oferim personalment venir en aquesta ciutat e anar on necessari fos per donar complit repos al dit negoci e ministrar justicia tant en los deutors quant altres qui delictes aIguns comesos haguessen. La qual oferta no obstant fou per embaxada vostra a nostra Altesa reportat haver deliberat fer gent de cavall e a peu contra los dits homens e per assistencia fer als dits seniors la qual deliberacio per nos no fou aprovada ans degudament ab eficaces rahons deduhim vosaltres no dever ne juxta la facultat a vosaltres atorgada poder tal deliberacio fer eus encarregam de aquella vos appartasseu e molt mes en la execucio proceir vos requerim abstinguesseu segons largament de paraula deduhim. E apres essent nostra Excellencia partida venint per procehir en lo dit negoci en lo loch de la Rocha nos fou presentada per vostra part una cedula a la qual fou apres per nos respost deduhint vosaltres tals delliberacions no poder fer e de aquelles requirint abstenir. E nos nostre cami continuant ab molts treballs e affanys arribant en aquesta ciutat nostre Senyor Deus illuminant e endreçant havem totalment provehit en breus dies que los dits homens de remença son desajustats e totalment son obedients star a justicia e a tot manament e disposicio nostres e dells alguns en preso havem detenir manats segons per nostres letres a vosaltres per lo lochtinent de tresorer del Senyor Rey Nandreu Cathala presentades e liurades encontinent fos certificats e ab grandissima vigilancia en lo dit negoci continuament se procehia per totalment castigar los delinquents e justicia administrant donar assossech e repos en dita materia a benefici del dit Principat. Les quals coses axi en bona via e direccio stants es sobrevengut lo gran brogit e fama de vostra extraccio de
banderes e altres deliberacions sobre dites. Les quals han donada tanta conmocio e turbacio que lo repos e benefici per nos ab tants treballs e diligencia aportats e conduhits en tant bon proposit son stats perillosos en ruptura e scandols reincidir. E si no fos la molta diligencia que en retraure e detenir los dits inconvenients haut havem indubitadament foren subseguits grandissims scandols los quals nostra diligencia no obstant fora total perill no son ne lo repos de la dita materia es sens gran alteracio torb e dispendi. E mes es stada cosa digna de gran admiracio vosaltres axi poch considerant lo que de paraula e en scrits significat vos haviem no esser en vostra facultat tals deliberacions fer e menys aquelles executar axi procehit hajau a extraccio de banderes e delliberacio de inquirir sens haver ne feta a nos significacio alguna o suplicacio de punir los tractants o contra fahents a la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada e a altres deliberacions no permeses e a execucio delles se diu procehit hajau qui son en grandissim prejudici e dan de la cosa publica del dit Principat e deservey de la Majestat del dit Senyor prejudici lesio e violacio de les regalies preheminencies e corona del dit Senyor e successivament del dit Illustre Primogenit com a vosaltres tals deliberacions fer e aquelles executar permes no sia ne atorgat per la Majestat del dit Senyor ne la capitulacio per lo dit Senyor atorgada de tals coses ne dona facultat alguna e voler de tals coses usar no es als sino insurgir gent contra gent e donar turbacio al repos e benefici del dit Principat e majorment tenint nos en tal punt lo dit negoci en lo qual provehir havien demanat e pregat per vosaltres e per la ciutat de Barhinona nos fossen dades persones a consell de les quals provehir poguessem e per quant se dehia vosaltres voler esser mediadors fou recusat tals persones donar nos e apres haveu executat traure banderes e deliberat inquirir procehir no ab observancia de la mediocritat pretesa. E per quant nos aqui per nostre Senyor Deu e per la Majestat del dit Senyor Rey comanat es desijam lo benefici e repos del dit Principat e poblats en aquells.
E per semblant volem e desijam a la letra observar e fer observar la dita capitulacio usatges constitucions privilegis e libertats del dit Principat e que a cascu sia fet lo degut e administrada la justicia com encara per lo jurament prestat en la acceptacio de la tutela del dit Illustre Primogenit siam tenguda conservar e deffendre los drets regalies e preheminencies qui a ell pertanyer se speren attes e considerat que per los magnifichs e amats consellers de la Majestad del dit Senyor Rey e nostres lo batle general e prothonotari embaxadors nostres les dites coses vos son stades largament deduhides. E per nostra part son stats pregats exhortats encarregats e requests les dites extraccio de
banderes e deliberacions al degut stat reduissen e tornassen lo que fins aci fet no es. Per tant a la indempnitat de les regalies prehemenencies e juridiccio de la Majestat del dit Senyor e del dit Illustre Primogenit e al benefici e repos del dit Principat provehint no volent permetre les dites regalies preheminencies drets e juridiccio esser leses o violades. Ab tenor de la present vos encarregam e exhortam requirim e manam quant pus stretament podem que encontinent revoquets e tornets (occitano; revoquéu, revoqueu; tornéu, torneu) al primer stat les dites extraccio de banderes deliberacions e tots actes procehiments e enantaments sobredits com a fets e attemptats nullament e sens permissio e no atorgats per la capitulacio sobredita ne altrament e com a perturbatius del
benefici e repos del dit Principat prejudicials lesius e occupatius de la juridiccio preheminencies e regalies dels dits Senyor Rey e Primogenit axi com creem e indubitadament confiam de vosaltres ho farets per aquella innata fidelitat e naturalesa que sempre han acustumat los cathalans haver a la reyal corona e bon zel al benefici e repos de la cosa publica del dit Principat. Oferint nos prompta quant suplicada serem e en tota manera observar a vosaltres e a cascu de vosaltres qualsevol concessions privilegis usatges constitucions e libertats per la Majestat del dit Senyor Rey e per nos en lo dit nom atorgades e encara los dits capitols a la letra e punir e castigar ab justicia si per algu o per alguns sera contravengut o en altra manera sera delinquit a la qual e no a altri la conexença castigacio e punicio predites pertany. Dada en Gerona a XXVII dies de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Estando todavía en presencia de los Diputados y Consejo los referidos embajadores, el tesorero mosen Juan Oliver entregó a aquellos la siguiente carta de la señora Reina.

Dona Joana per la gracia de Deu Reyna de Arago de Navarra de Sicilia etc. Tudriu del Illustrissimo Infant don Ferrando princep del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor nostre molt car e nostre fill Primogenit impubes governador general Darago e de Sicilia duch de Montblanch comte de Ribagorça e Senyor de la ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als reverents venerables pare en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del dit Senyor Rey e nostres los deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. Salut e dileccio.
A hoida nostra fama publica referint es novament pervengut que vosaltres temptarieu inquirir contra los magnifichs amats consellers e vicecanceller del Senyor Rey micer Francesch Marquilles doctor en quascun dret micer Pere Falco e micer Jaume Taranan
doctors veladors per nos assignats en les causes mogudes davant nostra Excellencia per part del procurador de la Majestat del Senyor Rey per causes e crims quis pretenen esser comesos apres la mort del Illustrissimo Primogenit don Charles de gloriosa recordacio per mossen Johan de Copons cavaller en gran e enormissima e atrocissima injuria de la persona propria de la dita Majestat e nostra e encara del Illustrissim Primogenit nostre molt car e molt amat fill en gran ofensa de Deu e violacio de la capitulacio per la Majestat del dit Senyor Rey atorgada. E encara a instancia e o suplicacio del amat conseller e tresorer del Senyor Rey mossen Galceran Oliver cavaller e den Marti Gual del regne de Mallorques en certs noms segons apar en los processos als quals nos referim e aço fariets (occitano; farieu, faríeu; haríais) pretenent lo dit vicecanceller e los dits veladors en persona nostra haver fets alguns procehiments contra usatges e constitucions e altres libertats del Principat de la qual cosa no pocha admiracio havem car com sabeu si vosaltres com a diputats solament preteneu per nos o per los dits vicecanceller e veladors esser fet contra dites constitucions e libertats a nos qui tenim loch de la Majestat del Senyor Rey e no a altri pertany la cognicio segons clarament apar per la constitucio que comensa Lo fruyt de les leys e dauriets (occitano) atendre en aquest tal cas que en lo dit negoci havem procehit tota vegada ab consell de notables homens de sciencia e en copia suficient e si volets (occitano) dir vosaltres dits deputats per vostre sol ofici com dit es que nos no podem haver manat haver los dits processos per causa de regoneixer cert si be es per vosaltres considerat trobareu lo contrari car encara que fos atorgat que no exint fora la vagueria les causes iniciades davant la Majestat del Senyor Rey o de son loctinent e encara de son Illustre Primogenit romanen al ordinari lo que no ha loch en lo cars present per moltes justes consideracions empero posat axi fos es ver que poria procehir si per nos no era manat voler haver los dits processos per regoneixer aquells segons dispose la dita constitucio a la letra la qual no solament ha hagut consideracio de la visio sola del proces mas que puixe esser rescrit lo que sera fahedor.
E jatsia en lo cas que tenim per molts respectes se pogues dir aquests causes pur les que han sguart a la offensa en la propria persona de la dila Majestat del Senyor Rey e nostra e del Illustrissim Primogenit per esser crim de lesa Majestat en lo primer cap et alias no caure en termens pus nos som dins lo Principat que sia dita causa de vagueria empero si e on lo contrari fos no adupte la constitucio qui comença Provehim ordonam e statuhim e encara la constitucio qui comença Preterea quia reservaciones per la qual es provehit no esser compres primogenit majorment loctinent general a la letra disposeu lo que es stat per nos provehit e la interpretacio no pertany a vosaltres dits deputats per nostre ofici qui devets a nos recorrer ab suplicacions per observança de dites constitucions e libertats juxta la dita constitucio qui comença Lo fruyt. E som certa que si haguessets demanats los advocats vostres e de la casa de la ciutat qui en nostre sacre consell han vist los processos e nostres procehiments pur hauriets (occitano; haurieu, hauríeu; habríais) sabut com los delictes per los quals lo dit mossen Copons es impetit son stats comesos apres del pretes guiatge per lo dit mossen Copons allegat e com degudament e sens lesio de les libertats del Principat es stat procehit. E si volets dir que vosaltres deputats e consell podets inquirir juxta la disposicio del huyten (o buyten) capitol tant mes recaem en major admiracio car com sabeu lo dit capitol a la letra considerat e la resposta per la Majestat del dit Senyor Rey al dit capitol feta no han loch quant instancia de part hi ha axi com de fet en lo present cas concorre e per la instancia e suplicacio per lo dit mossen Galceran Oliver per son interes feta e per lo procurador de la Majestat del Senyor Rey qui fa la instancia en aquell modo que faria qualsevol privat e poblat en lo Principat de Cathalunya e no par sia cosa digna solament de pensar que la Majestat reyal Princep e Senyor sia de menor condicio que son vassall en lo dit Principat concorre per semblant la instancia e suplicacio per lo dit Marti Gual en certs noms la causa del qual per qualitat de viduitat et alias es revocada e asi manifestament se conclou en manera alguna per vosaltres dits deputats e consell no poderse inquirir com afreturants en aquesta part de tota juridiccio e potestat. E deuriets (occitano; deurieu, deuríeu; deberíais) recordar vos que stant nos en aqueixa nostra ciutat fom suplicada per part vostra volguessem a alguns per vosaltres e per la dita ciutat destinats per mija del dit magnifich vicicanceller fer ostensio en nostre sacre concell de les instancies e suplicacions contra lo dit mossen Copons donades e axi per nos volents benignament a vosaltres complaure fou provehit e manat e de fet fonch executat. E no obstants les dites coses per vosaltres es stat attemptat e no cessats de fet enantar e procehir a la dita inquisicio en cas a vosaltres no licit ni permes ans expressament prohibit tant per los dits capitols com en altra manera nullament en gran derogacio e prejudici lesio e occupacio de les regalies superioritats jurisdiccio e preheminencies reyals lo que nos pot ne deu tollerar. E per tant vos dehim
exortam e encara manam inhibints expressament e de certa sciencia que encontinent cessats eus abstengats (occitano) totalment de la dita inquisicio actes e precehiments dessus dits notoriament attentas e de fet nullament e indeguda contra expressa forma e disposicio de la dita capitulacio e de les dites constitucions e altres drets revocant e reduhint al primer stament tot ço e quant per vosaltres es stat procehit e attentat segons que dit es en altra manera siau certs que a nos convendria per tuicio indempnitat defensio e conservacio de les diles regalies preheminencies superioritat e jurisdictio reyals procehir segons que per justicia trobariem esser fahedor. Dada en Gerona a XXVIIII de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - La Reina.

Después de leído el escrito y las cartas que preceden, cuyo contenido dio lugar a alguna censura por parte de los individuos del Consejo, acordaron unanimemente, que las nueve personas encargadas de este asunto se ocuparan de tales escritos, remitiendo luego las contestaciones que les pareciese necesario hacer, y además las provisiones que considerasen indispensables de ejecutar en tal ocasión.

16, 17 febrero, 1462

16 DE FEBRERO.

Leyóse la siguiente carta, relativa a los hombres de remensa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio no sens gran congoixa vos certificam com en aquests dies occorrents per causa de les tasques e censos que los senyors han demanats a llurs pagesos sic ha fets aplecs de grans gents dels pagesos. E segons los sentiments que son de llurs fets e la sperlencia (speriencia, experiencia) mostrant sasperan (se esperen es valenciano, la a típica del occitano, y su dialecto catalán) tals inconvenients que si la clemencia divina noy proveheix es metre tota aquesta terra a gran perdicio e a quin fi tiran cascu na son parer de aquests fets. Les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres seran amplament informades per los trames nostres als quals vos placia donar fe e creença en tot ço e quant de part dels dos staments nostres a vosaltres diran e explicaran ordenant en lendemig totes coses a vosaltres plasents. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a XIII de febrer any LXII.
- A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de
Gerona en lo fet de les remençes taschas (tasques, tascas con a en plural típico occitano) e censos.

Se leyó, en seguida, una súplica de parte de mosen Juan de Copons, que tenía preso la señora Reina, y a consecuencia se pasó a votación la mencionada súplica,
votándose al propio tiempo lo tratado sobre los remensas, según es de ver a continuación.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Dix que la provisio o letra en lo dit fet acordada e apuntada per los de la novena vaja axi com es stada puntada. E apres si necessari sera sia suplicada la Senyora Reyna de anar en propria persona als lochs necessaris per fer de sa ajustar les gents e reprimir e castigar aquells degudament. En lo fet de mossen Copons dix que sien designades persones per suplicar la dita Senyora Reyna que li placia desapartarlo e eleugarli les presons e tractar lo altrament que fins aci no es stat tractat e que lo proces vaja juxta les leys de la terra e que en res no sien prejudicades.

De mosen Miguel Dezpla conceller en cap.

En lo fet de les remençes se atura deliberacio ab la ciutat. En laltra fet es del parer del patriarcha.

De mosen Juan Agulló síndico de Lérida.

En lo fet de les remençes dix que vaja provisio tant fort quant al mon se pora fer e si aquella no sorteix degut efecte que ara per lavors sia hagut deliberat de esser feta potencia de gent darmes a despeses del General per reprimir e castigar lo ajust de la dita gent e que la dita provisio isque dema per tot lo dia. En lo fet de micer Copons dix esser del parer dels altres.

Del reverendo obispo de Vich.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia decontinent atorgar la provisio acordada la qual sia desempatxada tota empara cessant e que apres decontinent sien deputades persones del present consell e de la ciutat per pensar en lo remey e provisio tocada per mossen Johan Agullo. Per semblant sien deputades persones a suplicar la dita Senyora Reyna per lo fet de mossen Copons que li placia deliurar lo soltament e hon no li fos plasent que vegen e regoneguen que en son negoci e proces ell ne les libertats de la terra no sien prejudicades.

De mosen de Monserrat.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Vilademany.

Dix que la Senyora Reyna sia suplicada de atorgar e fer desempatxar la letra en la forma e manera que acordada es. E que de present sien elegides persones per pensar ab quals remeys si deura provehir hon la dita letra no sortis efecte e que la provisio tal qual sera acordada se fahes a cost e despesa del General. En lo fet de mosen Copons dix que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna e vegen que contra ell ne libertats de la terra nos façe res indegut e que sia procehit contra lo vicicanciller e micer Taranau e micer Falco e altres si han res fet indegudament no contra forma de la capitulacio. E mes sia inquirit contra mestre Vasach e algunes persones qui fan malvats reports e acusacions contra algunes persones a fi que aquells tals de llurs malicias (les seves malicies en el invento de Pompeyo Fabra) sien castigats degudament.

De micer Savertes por Tortosa.

Dix que la provisio segons es apuntada e concordada sia desempatxada expeditament e no contrastant alguna empara o empares e que les mateixes persones qui han hagut carrech de suplicar supliquen per aço mateix encara acompanyades de major nombra (nombre; número; occitano) e sia mes suplicada la Senyora Reyna de anar en persona hon necessari fos e hon aquestes coses no parissen efecte. En lo expedient lavors tret per mossen Agullo si les altres universitats si acompanyaran ell se atura (ature; se para, espera a la deliberación) deliberacio. En lo fet de mossen Copons ha per bons los vots dessus toquats que dien que sien eletes persones per veure en son fet que res no hi sia fet indegut contra la persona sua ne leys de la terra.

Del abat de Poblet.

Dix que la provisio o letra sia spetxada de continent cessant totes empreses e que de present sien elegides sis persones del present consistori les quals ensemps ab persones elegidores per la ciutat pensen continuament qual provisio se deura fer hon la dita letra no sortis son efecte ço es que no fossen oberts (obeits, obeíts; obedecidos) los manaments de la Senyora Reyna e lo que hauran pensat les dites persones hajen a referir al present consell. En lo fet de micer Copons per semblant dix sien eletes persones a suplicar la Senyora Reyna que lo seu proces vaja degudament e si res hi haura fet indegut torn a loch e que li placia castigar los oficials e ministres qui res indegut hi hagen fet hi (nexo y, e, et, i latina no se encuentra; no es el hi del hic latín, que incluso en castellano se encuentra como hy) encara castigar los qui hauran mal parlat en denigracio de algunes persones o del Principat de Cathalunya.

Del abad de San Benito.

Dix esser del parer de mossen Viladamany en tot.

De mosen Jaime Francisco de Sant Celoni por Gerona.

Dix esser del parer de mosen Agullo ab la addicio de mossen Viladamany. Encara mes que les persones eletes hajan (hayan, tengan) carrech de veure les nou persones que son stades dades (dadas, donades, donadas, dar, donar) en nomina de esser caporals del negoci de les remençes com deuran esser castigades.

Del egregio conde de Prades.

Dix esser de la opinio del senyor patriarcha ab la addicio de mossen de Poblet de eleccio de persones qui pensen (què pensin; que penson) que es de fer hon la letra de la Senyora Reyna e apres la Senyoria anant hi (este hi es del hic latín) personalment no fos obeida com se deu. En lo fet de mossen Copons dix sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e hon no li placia que sien eletes persones qui vegen en son proces no haja greuge algu (no + algu; no haya agravio alguno). E mes sia suplicada la Senyora Reyna de castigar los oficials si res han fet contra la capitulacio ne leys de la terra e que sia fet contra ells juxta forma de la dita capitulacio.

De mosen Argentona.

Dix esser del parer de mossen de Poblet e de mossen Viladamany que es tot de un parer.

Del arcediano Çariera.

Dix esser del parer del abat de Poblet en tot.

Del egregio conde de Pallars.

Dix esser de la opinio de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Viladamany salvo que nos cura sia procehit ne feta mencio dels mals parles (mal parlers; mal habladores) en lo que tocha (toca; toque) interes seu.

De mosen Sorts.

Dix esser del parer del patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot. E aço dix per si e per mossen de Barchinona.

De mosen Jaime Ros.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem En Pere Splugues.

Idem mosen Marcos Lor.

Idem mosen Roger Alamany.

De En Jaime Tallada por Cervera.
Dix que la letra vaja de continent e ques provehesqua que en lo Principat nos seguesqua scandil e que sien decontinent eletes persones a pensar en la provisio necessaria per fer reposar los homens (els homes; los hombres) e per la seguretat dels senyors de aquells a despeses del General.
En tot lo fet de mossen Copons sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e sien elegides per aço persones e si la dita Senyora Reyna no plau sien eletes persones que vegen que no li sia fet greuge algu ni prejudici a les libertats de la terra.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que de present sien eletes persones qui pensen ab quals remeys a despesa del General se dega (es degui) provehir en lo fet dels pagesos. En lo fet de mossen Copons que sia suplicada la Senyora Reyna de deliurarlo de continent o tenir lo arrestat com per tal cas no dege (degue, degui; deba) esser tractat en tal manera.

De mosen Francisco Lobet.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem mossen Galceran Hostalrich per mossen Luis Ivorra.

Idem En Galceran Carbo.

De micer Juan Çaplana.

Fonch del parer del senyor patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot.

Del abad de Mer por el ex-abad de San Cucufate. (Sant, San Cugat)

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De mosen P. Torrent, en nombre propio y en el de Puigcerdá.

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De En Artal de Claramunt.

En lo fet dels pagesos fonch de la opinio de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna que li placia liurar lo. En laltra (lo altre; l´altre, l´altra; el otro fecho, hecho, feyto) fet de instancia contra los oficials e altres persones fonch del parer de mossen Viladamany.

De micer Juan Dalmau.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de clamencia e en lo fet de les persones quis diu que parlen etc. es de parer que no sen deu fer mencio.

De mosen Antonio Pujades.

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet

Del arcediano de la Mar.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna trameta de continent la letra acordada la qual se te per dit que sera obeida e que no cal entrar en altra pensament que sera de fer car creu que no freturara altra provisio.

En lo fet de mossen Copons si son derogades libertats de la terra que sia feta instancia per deputats e per lo consell si sera necessari sien reparades.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de micer Copons per semblant ab la addicio de mossen Viladamany de inquirir contra les oficials si dilinquit hauran ne res fet indegut en lo proces.

De mosen Juan Bastida.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de donarlo libertament e si no li sera plasent sia haguda copia del proces e sia vist que no sia fet greuge algu en lo fet dels mals parlers que a (ha) tocat mossen Vilademany de que nou (no ho; no lo tiene) te a res ne es de parer sen dege fer alguna mencio.

De mosen Guillermo Colom.

En lo fet dels pagesos e de mossen Copons dix esser del parer de mossen de Poblet. Ab aço que seria de parer que aquest fet dels pagesos tocha molt a les
generalitats en les quals coses los diputats han jurisdiccio per interes del General que dits diputats porien e deurien procehir a castigar los qui son aci menejadors de aquests afers no contrestant qualsevol guiatge que no val contra generalitats e de aço son tenguts los diputats ab jurament e axi los ne suplica.

De mosen Antich Ferrer por el vizconde de Illa.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet dels pagesos del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom ab aço encara que sia vista la deliberacio feta en dies passats de procehir contra los qui menegen los dits afers e aquella sia exequutada e que axiu suplica los deputats. En lo fet de mossen Copons del parer de mossen de Poblet.

De micer Ramon Dusay.

Del parer de mossen de Poblet en tot.
Idem mosen Regaç.

De En Bernardo Çapila, por Vilafranca de Panadés.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia jaquir lo anar libertament car lo Rey En Pere ne jaqui (ne jaquí anar; dejó ir; jaquir; dejar) anar hu qui havia mal parlat dell. (Pues si los que hablan mal del rey en Cataluña y en toda España tuvieran que estar presos...) E ha per bona la addicio de mossen Guillem Colom que deputats procehesquen contra los qui menegen los dits afers de les remençes.

De mosen Bisbal.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de misericordia. En lo restant dels mals parlers dix que no diu res.

De En Bernardo de Guimerá. (Mi primer apellido)

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom que deputats castiguen (en castellano también castiguen; castiguin) los qui menegen los afers e axi los ne suplica. (Este los ne suplica se convierte, por arte de magia, en els en suplique. Lo mismo con todos los artículos lo, los, que pasan a el, els).

De En Francisco Burgués, por mosen Burgués, su padre.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. E en lo fet de mossen Copons del parer del comte de Prades.

De En Pedro Strada, por El Arbós.

Fonch del parer del abat de Poblet.

De En Romeu Lull por mosen Juan Lull, su padre.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot ab la addicio de mossen Guillem Colom que sia vista la conclusio per la qual deputats deuen procehir contra los qui ho menegen e axi los ne suplica.

Del arcediano Colom.

En lo fet dels pagesos e de micer Copons de la opinio de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Guillem Colom de procehir los deputats e axi los ne suplica.

De En Pedro Miguel de Paguera.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

Idem mosen Luis Xatanti.
Idem don Anton de Cardona per lo comte de Modica.

De mosen Juan Torres.

Fonch del parer de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Vilademany e de mossen Guillem Colom.

De En Juan Boschá.
(El escritor Juan Boscán Almogáver o Almogávar, nace en Barcelona en 1487, su padre Joan o Juan o Johan Valentí Boscán, Boschá, Boschà, Boscà, oidor de cuentas y atarazanero del General.)

Dix esser del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de Prades.

Del baron de Cervelló.

Dix esser del parer del abad de Poblet.

Idem En Felip Albert.

De mosen Çaportella, en nombre propio y en el de mosen Juan Sampso.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

Dominó en esta votación el voto del abad de Poblet, que fue adoptado como deliberación.
Fueron nombradas, en seguida, las nueve personas designadas para presentar las súplicas a la señora Reina sobre el asunto de los remensas y otros varios, a saber, el Patriarca, el conde de Pallars, mosen Miguel Desplá, conceller, el abad de Poblet, micer Juan Çaplana, baron de la Lacuna, En Pedro Miguel de Paguera, el síndico de Tortosa y el de Vilafranca de Conflent.

17 DE FEBRERO.

Ocupáronse del asunto de mosen Copons.

MARTINVS Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae Maioricarum, Sardiniae, Corcicae, etc.

MARTINVS
Dei gratia Rex Aragonum, Valentiae Maioricarum, Sardiniae,
Corcicae Comesq; Barchynonae, Rossilionis, &
Ceritaniae, Nobili Rogerio de Montecateno (Rogelio, Roger
de Moncada, Montcada, Muntcada y demás variantes del apellido)

Militi Gubernatori, & alijs vniuersis officialibus nostris
Regni Maioric. praesentibus, & futuris quibus subscripta
pertineant & Locatenent. eorum salutem, & dilectionem. ad
instantiam & supplicationem humilem dilector. nostror. Raymundi
de Sancto Martino, (Ramón, Ramon de Santmartí, Sanmartí) &
Berengarij de Tagamanent Militum Nunciorum Regni Maioric.
predicti ad nostri praesentiam transmissorum fastigio Regio in
defectum volumus, & etiam prouidemus quod si contingat nunc, siué
de coetero, quamcunque nos aliquas causas seu questiones criminales
siué Ciuiles singularium aut incolarum Regni praedicti ad nostri
praesentiam, Curiam, vel Auditorum cognoscendas quouis modo euocare
aut trahere tempus quo interim supercederi in illis mandabitur
terminum quatuor mensium nullo modo excedat, & in
huiusmodi spatio quadrimestri continuo sequturo elapso
confestim in causis, & questionibus antedictis sine tunc nouo
mandato sed ex vestri officio authoritate plenaria procedatis, &
eas per vestras diffinitiuas sentencias terminetis ut ius atque
ratio, nec non Franchesiae dicti Regni Notoriae suadebunt
litteris evocationis, & super cedimenti superius expressatis
neutiquam obstantibus, quum eas euoluto tempore quadrimestri volumus
pro nullis reuocatis totaliter ac infectis haberi, & ideo vobis
dicimus, & mandamus de certa scientia, & expressa sub poena
mille florenorum quatenus prouisionem huiusmodi teneatis, &
omnimode obseruetis quam durare nos volumus quandiu de nostro
prossesserit beneplacito voluntatis: prouiso, quod per ipsam
priuilegijs, Franchesijs, ac libertatibus dicti Regni minimé
derogetur Dat. Valentiae xvj. Februarij Anno Domini M. cccc. Iiij.
(1404)

//

El rey Martín I, tras la muerte de su hijo Martín de Sicilia, se convierte en rey de Sicilia, pero muere entre el 30 y el 31 de mayo de 1410.

LXI. 30 y 31 de mayo.
Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes, si le placía que la sucesión de sus reinos y tierras recayese después de su muerte en aquel a quien de justicia correspondiese; y el rey contestó: Hoc. Cuya pregunta le fue repetida el día siguiente, pocas horas antes de fallecer, sin que pudiese lograrse de él ninguna otra respuesta más explícita (esplícita).
Hoc: Oc : sí en occitano, Langue d´Oc : Languedoc : Occitan (5 dialectos principales: provenzal, lemosín, gascón, auvernhat, vivaroaupenc, y otros subdialectos como el aranés, sin olvidar que el catalán siempre fue un dialecto de esta lengua). 

LXI.

Proc. de Cort. t. 17, fol. 1057. 30 y 31 de mayo de 1410.

Hoc est translatum etc. Pateat universis quod die veneris qua computabatur XXXa madii anno a nativitate Domini MCCCC decimo circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Galbis consiliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus Dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis prothonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallisdomicelle vocata de la Abbadesa hec verba vel similia in effectu.
- Senyor nosaltres elets per la cort de Cathalunya som açi davant la vostra majestat humilment supplicantvos queus placie fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres. La primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar. La segona queus placie de present manar a tots los dits regnes e terres vostres que per tots lurs poders e forçes facen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir com aço sia molt plasent a Deu e sobiranament profitos a tota la cosa publica e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat.
- Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbes repetens verba per eum jam prolata dixit etiam hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir.
- Et dictus dominus rex tunc respondens dixit: - Hoc (1).
- De quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo majoricenci nobilibus Geraldo Alamanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Montechateno gubernatore regni Majorice camerlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Sanctominato camerario militibus Francisco Daranda donato Porteceli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Guillelmo Raymundo de Montechateno coperio jamdicti domini regis.

(1) Adverbio afirmativo propio del antiguo idioma catalán / occitano / y equivalente al Sí de que usamos ahora. Por ser esta voz peculiar de la lengua que hablaban los pueblos de aquende el Loira, dióse, según algunos escritores, el nombre de Lenguadoc a aquella comarca, como si dijéramos de lengua de oc, para diferenciarla de los países situados allende aquel rio, donde se usaba del adverbio oil para espresar la misma afirmativa. Ambas voces se conservan aun: el oc en toda su pureza se usa en algunos territorios de la alta Cataluña y en muchos pueblos rayanos de Francia; el oil lo han convertido los franceses en oui; y degenerado en oy, lo empleamos también los catalanes en ciertos casos. /oy que sí?/

- Postea die sabbati XXXIa madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul
videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me prothonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- Et ego etiam dictus prothonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba.
- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- De quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac testibus supradictis.
- Yo G.m Ramon de Moncada qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo Guerau Alamany de Cervello qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo P. de Cervello qui present hi fuy mi sotscriu.
- Yo Loys Aguilo qui present hi fuy me sotscriu.
- Francesch Daranda qui present hi fuy me sotscriu.
- Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Antonii Brocard auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Genesii Almugaver regentis vicariam Barchinone Aqualate Vallensis Modiliani et Modilianensis qui huic translato etc.

11, 12 noviembre

11 DE NOVIEMBRE.

Los nueve comisionados para calcular lo que habría de practicarse sobre la venida del señor Primogénito, manifestaron, en esta sesión, a los señores Diputados y Consejo, que, según su modo de pensar, debían estos indicar al Concejo de la ciudad que no se diese prisa en enviar embajada a dicho señor Primogénito, antes eligiese cuatro representantes, los cuales, reunidos con los nueve comisionados de la Diputación, calculasen y tratasen lo que fuese conveniente decirle a su llegada, eligiéndose al mismo tiempo, por parte de aquella, otra comisión para practicar lo que en tales casos se requiere, al tener que verificar dicho señor la entrada en la ciudad.
Sigue una carta, que se recibió en este día.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra havem rebuda de set del present ensemps ab una altre dels honorables consellers de aqueixa ciutat e per que es veritat que encara que aquesta ciutat ha fet tot son possible en detenir la Senyora Reyna e Senyor Primogenit fins avuy que es diluns e per ço haviem trames quatre notables persones de aquesta ciutat per suplicar e instar se detengues com dit es les quals encara ab aderencia dels embaixadors del Principat ques trobaven aqui e convidats per ells no han pogut obtenir ques detengues ans disapte a vespre sa Majestat e lo dit lllustre Primogenit intraren ab aquella festa e cerimonia acustumada fer a primogenits. Veritat es per quant aquesta ciutat ha de custum antiquissima que entrant Senyor Rey o Primogenit novellament ans de intrar en ciutat a la porta de aquella fa lo jurament particular acustumat aquest ha prestat lo dit Illustre Primogenit. E per quant haviem per clar attesa la edat de aquell aquest jurament no valer res ab protestacio expressa que si per lo Principat ere altrament desliberat la Senyora Reyna com a tudriu que es segons fa fe lur secretari ha jurat e auctoritzat si vist e desliberat sera alre per taulell e ciutat de Barchinona aquest jurament de la Senyora Reyna va per no prestat e axi com si may fos stat prestat de aço hi ha acte e protestacio expressa e admessa per la Senyora Reyna la qual vos trametem treslat interclus hi per semblant del jurament general ab les protestacions les quals vos trametem. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat custodia vostra e nostra. De Leyda a VIIII de noembre any Mil CCCCLXl. - Los pahers de la ciutat de Leyda a vostres beneplacit e honor aparellats.

Los señores Diputados mandaron expedir, en este día, las siguientes cartas.

Del vezcomte Dilla.
Molt honorables e savis senyors. Recordeus pochs dies ha passats vos scrivim pregant e exortant vos que attes que lo noble e magnifich Senyor lo vezcomte Dilla e de Canet ere ab altres per servey de aquest Principat de la cosa publica de aquell en la embaixada per lo dit Principat feta al Illustrissimo Senyor Rey e per conseguent ere guiat en persona e bens e salegrave es devie alegrar de moltes porrogatives no enentasseu en la exequcio que instave En Pere Prunes per raho de hun censall en la sua baronia de Luça o vassalls de aquella segons en la dita nostra letra data en Barchinona a XX de octubre prop passat pus largament es contengut. Encara ab aquesta vos tornam pregar e exortar que en la dita exequcio contra lo dit senyor vezcomte ne la dita sua baronia o vassalls seus e bens lurs totalment sobresegau e en res noy anenteu ne proceisquau stant ell en la dita embaixada ans si alguna cosa hi haveu anentada stant ell en la dita embaixada ho tornen al degut e primer stat. En altre manera segons vos havem scrit per nostre descarrech e per conservacio e manteniment de les porrogatives que tals embaixadors se alegren e han acustumat alegrar e per benefici e bon stament de la cosa publica de aquest Principat a nosaltres covindria provehirhi degudament. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General e consell lur etc. a vostra honor prests.

Honorable senyer.
Pochs dies ha vos scrivim cessasseu de la instancia que segons se dehia feyeu contra la baronia de Luça o vassalls de aquella la qual es del noble e magnifich
senyor lo vezcomte Dilla e de Canet per raho de un censall ques diu lo dit vezcomte fa. Encara ab aquesta vos tornam scriure que de tota instancia contra lo dit vezcomte stant ell en la dita embaixada en que es per part de aquest Principat e per servey de aquell e de la sua cosa publica cessets (ceséis; ejemplo occitano como farets, faretz) e en res noy anenteu ans quant en vos sia la perturbeu e la empatxeu. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda sobre la execucio quis insta per En Pere Prunes contra lo noble e magnifich senyor lo vezcomte Dilla e de Canet o la sua baronia de Luça o vassalls seus lo qual es ab altres embaixadors per aquest Principat al Senyor Rey a la qual vos responem que vosaltres no ignorau o no deveu ignorar los embaixadors de qualsevol Senyor o universitat tant quant sta en la embaixada es guiat en persona e en bens e stant en la embaixada contra ell e sos bens no pot esser en res enantat o feta novitat alguna quant mes donchs a hun tal embaixador que es per aquest Principat y per servey de la cosa publica de aquell qui compren entre les altres aqueixa universitat deu esser servada la dita prerogativa que contra ell ne sos bens ne sos vassalls per causa dell no sia feta novitat stant en la dita embaixada. Pregam vos per ço que en observar la dita porrogativa al dit senyor vezcomte e sos bens no siats (occitano; seáis; siau, sigáu, sigau, siguéu, sigueu) contraris ans lo favoriats (occitano para favorezcáis; si ves cómo se escribe en catalán Pompeyano, te caes de culo) quant en vosaltres sia durant la dita embaixada. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona e consell lur aquest Principat representants a vostra honor apparellats.

12 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

11 DE MARZO.

11 DE MARZO.

Presentáronse los doce embajadores enviados a la señora Reina para suplicarle que proveyese en el asunto de los remensas, contra los cuales la Diputación, junto con la ciudad, había resuelto enviar gente de a caballo y de a pie para hacer cumplir los mandamientos de su Alteza, y a fin de que los señores se conservasen en sus derechos; a lo que manifestaron dichos embajadores que la Reina había contestado, como airada, diciendo que se maravillaba de semejante deliberación, no pudiendo creer que jamás la hubiesen tornado, y que ya tenía ella sus medios y prácticas de proveer en esto de una manera conveniente.
Hecha la relación que antecede, se dio lectura a las cartas que siguen.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors los senyors diputats e consell del General de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Apres que havem scrit a vostres grandissimes providencies havem sabut per letra de creença dels jurats de la vila de Besalu com los pagesos de remença son aqui ajustats en nombre de DCC e tenen sitiada la dita vila. La qual se troba molt mal fornida e darmes e de gents. E ja que per lo sotsveguer de aquella vila sian stats oferts molts partits als dits homens algun partir be nols ha vengut sino que en tot cas dien volen entrar en la dita vila e encara se diu han sabud los dits jurats de la dita vila que los dits homens han deliberat haver la dita vila a lur ma e encara quatre castells circumvehints en aquella. De aquestes coses pus larch informara vostres grans providencies lo exhigidor (exhibidor) de la present lo qual es de la dita vila trames a la Senyora Reyna per aquesta sola raho. Placia a vostres magnifiques providencies en aquestes coses provehir. La Sancta Trinitat sia en proteccio vostra. Scrita en Gerona dimarç a les VIIII hores de nit a VIIII de març Mil CCCCLX dos. - A vostres ordinacions prests los jurats de Gerona.

Als magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs mossenyors. Per quant aquesta vila sta molt conguixada per los homens de remença qui en gran nombre se ajusten prop la dita vila e tots temps de moltes parts e nos pot considerar lo dit ajust se faça sens gran causa de scandol. E per que la possibilitat de la dita vila sab Deu es pocha trematrem lo correu a vostres magnifiques savieses pregant aquelles com a persones quis temen trobar en pressure (presión, como en la canción de Queen under pressure) vos placia donar al dit portador fe e creença de tot e quant per part de aquesta vila vos dira e recitara per plena certificacio del dit fet e addicio a la creença del dit fet vos trametem la letra que lo sotzveguer jutge e hun de nosaltres hous han feta qui son axits (exits, eixits, eixí, ixits, de exir; son salidos, han salido) als dits homens. E mentenga Jhesus vostres magnifiques savieses e ordonar de nosaltres so qui lus sia plasent ab fiança de complir. Scrita en Besalu a VIIII de març any Mil CCCC sexanta dos. - A les vostres magnifiches savieses apparellats servir qui en gracia vostra se comanen los jurats de Besalu.

Molt honorables e savis senyors.
Per la gran conguixa (congoja; congoixa) en la qual nos som trobats a Castellfollit per aquesta gent desfrenada aplegats nous pogui ni fou en mi a nit poder vos certificar ni avisar essent cert com fiu ella haver passats per lo pont de Montagut altra partida dells. E per ço que siats algun tant certs de la gran congoxa e perill en que tots som possats (posats) avis algun tant per caps vostres savieses com esser arribats hora de nit a Castellfollit ab nostra sometent continuat per informacio itinerant resebuda e per letres de la oppressio e vatxacio (vejación; vetxacio) molt gran en que la Senyora e tota la vila era detenguda per ells trobi los portals tanchats. Aqui continuant nostra sometent e demanant e requerint que obrissen al Senyor Rey e alguns dients so que a tots es molt cruel e anugos (enojoso, enutjós, enuig, anuig) fou respost noy ha Rey nil coneixem e stant per entrevall de temps aqui al portal fou ubert e axi continuant nostra sometent intrem e aqui nos foren de la gent aplegada e molt arremorada ab pevesos e balestes parades ab gran avolot e ramor ab tretes a les nous reprenent axi fort e ab tant gran scrux nostre sometent viva lo Rey viva lo Rey (ni visca el Rei, ni vixca, viva) que aci era una obra de perdre lo seny em tenia per dit que en aquella hora tota la vila ne anas e continuant nostra sometent fins com arribat a la porta del castell davant la qual staven centes persones e de les gents ajustades ab grans fochs que fehien aqui tenents aquella asitiada esser arribats aqui fou tant gran altra vegada los crits e avalot que jur vos me tenia per dit no bastas en aturar tal insult ens trobem al mig de doscentes balestes parades ab les tretes a les nous hoc fins venir a mi ab la treta a la nou sou vos lo Rey ben sia vengut lo Rey e tots aquests e molt majors insults e modos de avolots sino que fou pres expedient que per quant aqui era En Baltesar Englada lo qual segons obra de mal temps lus ha dada molta volta en reposar los. E lo Fabrega qui stava pres qui avaolotadament si meneja e ab alguns altres del llur aplech a fi que fou deliberat de intrar a la Senyora dant maneg als homens a ells algun tant plasents e intrem e parlem ab ella per dar forma a tanta malicia e iniquitat e haguem aqui davant ells pendre lo batlle e aquells tenim ab homenatge. Sabrets (occitano; sabreu, sabréu; sabréis) la causa prenguem nostra informacio dels portals trencats que han axi que a nit ab molta major conguxa que hora de miga nit haguem tornar a la Senyora per dar forma a la lur mala intencio. E vuy som partits tant no he fet que ells no volen lexar aquests aqui son aci per la comparicio que la feyessen essent ab vostre consell si possible nos sera. Scrivets (occitano; escribid nos; escribiu mos; en catalán inventado, donde nos pasa a ens, tendría que ser escriviu ens, escriviuens, pero no es así) nos e per que aqueix saigs (saig; sayón, oficial) man lexat tremateumen dos que jols castiguere de majors coses e pus males e de la lur mala intencio e per que stan ajustats serets (occitano; seréis; sireu, siréu, sereu, seréu) informats aqui per nos. Ab cuyta Arialaguer vuy que es VIIII de març. - De present cobra resposta que no gos desemperar. - Lo sotzveguer de Besalu a vostra honor prest.

Leídas las cartas que anteceden, Miguel Merqués, que era el portador de la enviada por el subveguer de Besalú, explicó el objeto de su credencial, y como fuese de mucha importancia lo que refería, acordóse ponerlo por escrito sin tardanza, a cuyo fin tomó la pluma el escribano Lombard, y, en presencia del abad de Amer, del arcediano de la Mar y de mosen Roger Alamany, dictó el referido Merqués, textualmente, el siguiente escrito.

Miquel Merques perayre de Besalu explicant la creença de la letra tramesa per los jurats de Besalu diu que la vila de Besalu la (lo ha; l´ha) trames aci suplicant a ells de consell favor e ajuda com aquella vila stigue en perdicio e aço per que sta circumvehida de homens de remença ajustats ma armada sobre DCC. per entrar en la dita vila e eren a un tret de balesta de la dita vila dimarts prop passat entre tres e quatre hores apres mig jorn que ell parti per venir aci. E que lo sotzveguer de Besalu es anat als dits homens ab tota la cort per pendre certa comparicio que dien volien fer e ells no lan (lo han, l´han) volgut obrir ans volen entrar dintre la vila de Besalu dients que ells haurien mal loch de entrada en altres parts que en los lochs del Senyor Rey no puixen entrar. E la vila ha deliberat en tota manera que no entrassen oferint lus que si volien vitualles lus ne darien (els en donarien en catalán moderno) mas la entrada no per quant los jurats son certs que los dits homens volen la dita vila per ferse forts aqui e quatre castells circunvehins de Besalu e dien los dits pagesos que si ells han la dita vila ab los dits quatre castells que tot lo poder de Cathalunya nols ne pora traure (y posiblemente tenían razón, porque el ejército de Cataluña se moría de hambre y robaba por los llanos de Fraga, y esos daños a la fecha del 1462 aún no están pagados). E mes dix que lo dit sotzveguer troba diluns prop passat los dits homens appellats de remença ajustats al Castellfollit e lo dit sotzveguer hi ana sometent suplicat e instat per la Senyora del dit castell que li ajudas per por de la dita gent. E com lo dit sotzveguer fou alli ab lo dit sometent toca al portal e dix abriu (abrid; obriu, obríu) al Senyor Rey e los dits pagesos qui ya havien presa la dita vila per força darmes dixeren noy ha Rey ne conexem Rey. E ell dix no conexeu lo sotzveguer de Besalu e ells que no e hagueren moltes rahons entre ells. A la fi ells li obriren e lo dit sotzveguer anassen la via del castell e troba dins la lissa daquell sobre cent homens dels dits pagesos volents ne metre les portes de aquell e lo dit sotzveguer los abonança els dix que volien. E ells dixeren que volien lo batle quils havia tanchats los portals e vedada la entrada de la vila. E ell los dix no curen que jol haure e de fet la pres per cessar scandols. No sab ell dit Miquel als si haura seguit sino que los dits homens dien publicament que ells fan aço per lo Senyor Rey e que ells se son oficials.

Presentáronse en esta sesión unos enviados de la Reina, los cuales hicieron saber que dicha Señora tenía plan de marchar el día siguiente al Ampurdan, para apaciguar a los remensas, con cuyo motivo, les suplicaba sobreseyesen la deliberación que iban a ejecutar, de la que, en su concepto, podrían resultar graves daños; y añadiendo que tendría un placer en que algunos de los señores Diputados e individuos del Consejo la acompañasen en su viaje.
Pasado a votación lo que acababan de proponer los enviados de la señora Reina, emitió, antes que todos, su voto el egregio conde de Pallars, en los siguientes términos.

Que en lo dit fet dels homens de remença es de parer que les sis persones assignades per lo present consell ab les quatre per la ciutat de Barchinona se deurien ajustar e tota vegada entendre en totes provisions necessaries en lo dit negoci juxta forma de la deliberacio la nit passada feta e les altres precedents en la dita materia. E en ço que per part de la dita Senyora Reyna es dit que sia sobresegut en la expedicio de les gent darmes es de parer que no fretura per lo present respondre attes que ja es rames al sis e que les coses no son en aquella promptitut que la dita Senyora pensa. Al altra cap de les persones demanades per la dita Senyora Reyna que vagen ab sa Senyoria e que la consellen …. es de parer no esser lin donades per algunes causes que porien succehir a carrech e dan del Principat mas ques deuen continuar per embaxades les suplicacions a la dita Senyora Reyna de donar hi remey e aquelles en scrits commemorant les altres suplicacions fetes ja per aço.

Cuyo voto se encontró ser el predominante, después de examinada la votación en general, y por consiguiente se tomó como acuerdo.
El mismo día se celebró otra sesión, y en ella las seis personas encargadas del asunto de los remensas, propusieron que se diese lectura a la siguiente súplica, dirigida a la Señora Reina, para recordarle las otras que se le habían dirigido anteriormente; como así, en efecto, se hizo.

Molt alta e molt excellent Senyora.
A vostra Excellencia per part dels diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya e encara de la ciutat de Barchinona. Moltes e diverses vegades e per diverses embaxades es stat significat com los homens vulgarment appellats de remença se ajustaven en moltes parts del bisbat de Gerona no volents ans expressament recusants pagar tasques censos e altres drets als Senyor lurs fahents avolots e concilacions e dients que pagaran los dits Senyors a lançades e fahents empreniments e ensenyes ab trompetes e tamborinos e altres molts actes detestables e de mal eximpli hoc e derrerament que no havian volguda obtemperar certa letra de vostra Altesa emanada ab la qual lus es manat que pagassen los dits drets suplicant per part del dit Principat a la Excellencia vostra fos de sa merce volgues provehir a les dites coses per servici del Serenissimo senyor lo Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica del dit Principat. Lo que fins aci nos veu per obra car segons letres als dits diputats e consell tramesos axi per los jurats de la ciutat de Gerona com per los jurats de la vila de Besalu e encara per creença en virtut de aquelles explicada appar que los dits homens de remença entorn DCC o M. ma armada diluns prop passat venints la via de Besalu per la part de les muntanyes son stats a la vila de Castellfollit la qual hostilment han presa per força darmes trenchant los portals de aquella la qual cosa sentida per lo sotzveguer de Besalu a gran instancia e requesta de la muller den Bernat de Cruilles quondam Senyor del dit castell demanant ajuda es anat a la dita vila de Castellfollit (de la roca, una población preciosa) la qual ha trobada tanchada e demanant lo dit sotzveguer que obrissen al Senyor Rey fou respost per los dits homens de remença qui dins eren noy ha Rey ne conexem Rey e moltes altres paraules detestables e de mal eximpli. E que apres los dits homens de remença son anats a la dita vila de Besalu es creu huy en dia son sobre aquella la qual ses mesa en defensio tanchant portals e fahent se forç per dar bona raho de la dita vila al Senyor Rey la qual vila los dits homens de remença publicament dien volen pendre e haver a llurs mans ensemps ab quatre castells circumvehints e demanants los dits jurats de Besalu consell favor e ajuda als dits deputats e consell. E com les dites comocions ajusts resistencies e altres actes detestables e de mal eximpli no solament succeesquen en gran desservici de la Majestat del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del lllustrissim Primogenit mas encara en gran dan enervacio prejudici e destruccio de la cosa publica del dit Principat. E los dits deputats e consell per servici del dit Senyor Rey e de vostra Celsitud e del dit lllustrissim Primogenit utilitat conservacio e repos de la cosa publica del dit Principat sia hagut entrar en pensament de fer certes deliberacions les quals a vostra Excellencia per lurs embaxadors en copios nombre e per altres embaxadors de la dita ciutat de Barchinona tots ensemps son stades plenament manifestades continuants lurs suplicacions. Per tant vits (vist) en qual punt sta huy lo dit Principat per causa dels dits homens de remença e altres los dits deputats e consell reduints a memoria e notificants a vostra Celsitut totes les coses dessus dites humilment e devota continuants lurs suplicacions supliquen aquella sia de sa merce vulla prestament ab eficacia provehir a les dites coses axi com eficacissimament pot per manera que los dits pagesos o homens de remença e altres lurs complices e secassos (secuaces) sien de lurs mal fets corregits e debitament castigats e que paguen a lurs Senyors e altres a qui es degut les dites tasques censos e altres drets a que son tenguts e cessen de totes inobediencies comocions ajusts avolots e altres actes illicits.

Aprobóse la carta que antecede; y como se tuviese noticia que la señora Reina se disponía a marchar ya en aquel momento, nombróse la comisión encargada de presentarle la carta.