5 DE OCTUBRE.

5 DE OCTUBRE.

En este día, por los magníficos y venerables señores Canónigos de la Seo y los Concelleres de la ciudad, fue sacado de la sala grande del palacio real el cuerpo del Ilustrísimo y gloriosísimo señor D. Cárlos, en cuyo local, tan luego como espiró, había sido depositado, con grande aparato y veneración, pues lo cubría una preciosa vestidura hasta los pies, llevando en la cabeza una carmeyola violada, y teniendo encima del pecho una cruz de oro y una rica espada. Sobresalía en el túmulo el difunto, ostentando su preciosa cara, y con las manos sueltas, de manera que parecía como si estuviese vivo, y era tanta la multitud de uno y otro sexo y de todas condiciones que acudía para contemplarle, bendecirle, glorificarle y besarle las manos, que apenas podía caber en la referida sala, como que fue preciso establecer un orden para que los entrantes no impidiesen el paso a los salientes, lo que duró por espacio de muchos días, sucediendo en ellos, que a la menor expresión de cualquiera de los asistentes, se movían las manos y los brazos del cadáver de una manera admirable, y como si obrara en vida. Dios Omnipotente, colocando entre sus elegidos al glorioso Primogénito, y no queriendo, después de su muerte, ocultar la gloria que le cupo, por su intercesión, súplicas y méritos, devolvió repentinamente el habla y el oído a varios mudos y sordos de nacimiento, como también la vista a los ciegos y la salud perdida a muchos jorobados, cojos, lisiados, y a otros enfermos que no tenían ya esperanza de que Ies curasen los hombres, dejando no menos libres de sus cadenas y de todo miedo y peligro a algunos cautivos que gemían en las cárceles.
Del lugar referido fue el propio cuerpo santo, puesto en un ataúd y con el mismo aparato, trasladado solemnemente a la Seo de la presente ciudad, por los nobles, militares y generosos que lo llevaban, con grande iluminación y formando una solemne procesión de clérigos y religiosos de todos los monasterios, a la que precedían muchas de aquellas personas que, por su intercesión, habían alcanzado la salud. Seguían después los fámulos y servidores del Príncipe vestidos con sacos, obispos y prelados junto con los señores Diputados, individuos del Consejo, ciudadanos y otras personas, especialmente del sexo femenino, todos en gran multitud, imposible de describir, derramando lágrimas, exhalando suspiros y con inmenso llanto, marchando tras del féretro, el cual, al llegar a la Seo, fue colocado en un solemne catafalco, sobre las gradas de la capilla de Santa Eulalia y delante del altar mayor, donde continuó, por la virtud divina, haciendo milagros, que redundaron en gran alabanza y gloria de Dios Omnipotente y en devoción especial del mismo Primogénito, cuya fama se ha extendido por todo el universo, que invoca su nombre como santo y elegido de Dios, a quien plazca interceder por nosotros. Amen.
El mismo día, recibieron los señores Diputados las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles e magnifichs amats o feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Per donar algun confort als oficials criats e servidors del Illustre Princep don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria nos havem scrit a aquells sots la forma contenguda en la copia aci inclusa e no solament entenem usar vers ells de aquella clemencia humanitat e mansuetut quels scrivim mes encara vers totes altres persones de aqueix Principat e altres que en los animos seus tinguessen alguna suspicio o per qualque occasio nos tinguessen per segurs de nos per haver adherit al dit lllustrissimo Primogenit fill nostre e perque creem que de aço haureu plaer vos ho havem volgut significar oferints vos que si alguns ni haura qui de aço nos tinguen per contents ab bona voluntat per nos seran donades a aquells totes altres seguretats que per medi vostre de nos voldran a corroboracio de la capitulacio per la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller en la vila de Vilafrancha atorgada e per nos apres en propria persona confirmada e de nou fermada e jurada en aquesta ciutat presents los reverends egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los embaixadors per part de aqueix Principat a nos tramesos. (página 93 con error en el pdf; puede haber errores en el texto) Dada en la ciutat de Calatayud lo primer jorn de octubre del any Mil CCCCLX hu. - Rex Joannes.

Lo Rey.

Venerable religios nobles magnifichs amats e feels nostres. Be conexem que ab molta causa e raho deveu esser constituits en gran congoixa angustia e contristacio per la mort corporal del lllustrissim Princep don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit per la devocio e amor que havieu a sa persona e per lo acort que cascu de vosaltres segons son gran stat e condicio tenia en la casa sua perque arbitram esser una de les principals dolors de aquest mon als bons oficials criats e servidors haver perdut lo Senyor quils havia criats e del qual reportaven honors beneficis gracies e merces empero axi nos principalment qui per esser pare e per conseguent tant *afix al vincle que ab nos tenia havem havi e harem (haurem, tindrem) molta afliccio e sentiment de la humanal separacio sua e apres tots vosaltres e quants lo amaven en aquest mon deuen fer gracies a nostre Senyor Deu que li ha fet fer * de catolich christia es pot haver dell ferma confiança qui es collocat ab los sants benaventurats en la gloria eterna de tant com a vosaltres sesguarda va axi que podem sens tot recel e sospita viure segurs e reposats axi en aqueixa ciutat tant com en aquella star volreu com tornant e stant en vostres cases com en altres qualsevol parts de nostres (página 90, 94 del pdf) regnes e terres com la intencio nostra e ferm proposit sia de observar e guardar ab efecte la capitulacio atorgada e fermada en la vila de Vilafranca de Penedes per la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e despuix per nos en propia persona en aquesta ciutat confermada e de nou atorgada fermada e jurada e de tractar vos ab tota humanitat clemencia e benignitat juxta forma de la dita capitulacio haudes per preterides e obligades totes les coses passades si algunes ni ha que poguessen causar alguna suspicio o reçel en los animos de vosaltres o de algu de vosaltres com no tingam en la pensa nostra altres sinistres conceptes que a aço poguessen en res obviar o obstar ans retent vers nos lo deute que devem e som tenguts com a subdits e naturals nostres segons confiam que ho fareu vos haurem per specialment recomanats eus prosseguirem de gracies e merces a cascu segons son stat.
Dada en la ciutat de Calatayu lo derrer dia de setembre del any M.CCCCLXI.
- Rex Joannes.

Als molt magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs mossenyors e de gran providencia.
Pochs jorns ha passats rebi un plech on havia XII letres remetent aquesta ciutat e algunes altres viles e de singulars les quals per persones de fiança son stades ben donades ab prou afany com sens despeses ses haut a fer sou per que a nostre Senyor Deu ha plagut appellar en son regne lo Senyor Primogenit don Karlos placiali receptar nos gracia ab la divina potencia repos a les animes e als cossos. En apres huy que tenim XXX de setembre per lo pabordre Miquel fill de mossen Narcis Miquel ne rebut altre plech lo qual crech ses errat com van a Leyda e a persones que aturen de aquella part e per aquesta via no porien haver lo recapte degut ni tant prest com daqui. Vos torn trametre lo dit plech ab la present manantme a la voluntat de vosaltres mossenyors tot lo que plasent vos sia. De Gerona a XXX de setembre any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de vosaltres mossenyors prest. - F. Bellver.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Hir que era dimecres derrer dia del mes passat a les sis hores de mati rebem per correu dues letres vostres sotz una mateixa dada ço es de XXVI del dessus dit. La una de les quals conte dels molts miracles per la potencia Divinal aqui demostrats e fets per merits del lllustrissimo Senyor don Charles fill primogenit de nostre Rey e Senyor e per miga del cos seu los quals per consolacio del dit Senyor Rey es vostra ordinacio esserli manifestats ab lectura de la dita letra. E mes ab la matexa letra som encarregats supplicar la Majestat del dit Senyor Rey de la tramesa del lllustrissimo Senyor don Ferrando primogenit juxta forma de la capitulacio. E que los que seran deputats a son consell e encara tots oficials e ministres e altres de sa casa sien mesos a nominacio voluntat e contentacio de aqueix Principat ab intervencio de la ciutat de Barchinona. Laltra letra en lo seu primer contexte ha lo matex tenor de les dites demostracions e miracles e apres subseguentment conte avis a nosaltres que cautament investigassem si la Majestat del dit Senyor Rey delliberaria que la Serenissima Senyora Reyna anas ab lo dit lllustre Senyor don Ferrando. E si aço sabiem en tal cas supplicassem lo dit Senyor Rey que per gran servici de sa Majestat e de la dita Senyora Reyna e del dit Senyor Primogenit e repos de aqueix Principat li plagues axi ordenar e dispondre que lo dit lllustre Primogenit anas sens la dita Senyora Reyna confiant de la amor e devocio dels cathalans etc. E per semblant ne supplicassem la dita Senyora Reyna e si vehiem la venguda del dit Senyor Primogenit dilatarse nos ne vinguessem provehit en nostra partida de testificacio de document e carta publica com seria satisfet a la oferta de la embaxada etc. Segons aquestes coses en les dites letres a les quals nos referim son contengudes stesament. Les quals per nosaltres lestes de continent nos disponguem ab tota promptitut a les coses ab aquelles a nosaltres injungides. E venints a la presencia del dit Senyor Rey e per sa Majestat donada audiencia en lo primer loch li significam tot lo en la primera letra contengut referints nos encara a la textura de la letra la qual diguem esser aqui en prompte si a sa Majestat plahia aquella hoir. El suplicam de la presta tramesa del dit lllustre Primogenit e de la disposicio o ordinacio de son consell oficials ministres e altres de la casa sua tot en axi com en la dita primera letra es contengut. E puys apres com per relacio o report de alguns domestichs e familiars del dit Senyor Rey fos vengut a noticia nostra que la dita Serenissima Senyora Reyna ensemps ab lo dit lllustre Primogenit devia anar en aqueix Principat e no afreturava de aço mes investigar per tant seguints la ordinacio vostra suplicam la Majestat del dit Senyor Rey fos de sa merce altrament dispondre e ordenar deduhint sobre aço totes les rahons de les quals en vostre scriure es feta mencio. E en aquest loch encara repetim les acostumades supplicacions de la promossio dels oficials de aqueix Principat. Apres les quals suplicacions e tot nostre parlar lo dit Illustrissimo Senyor Rey responent en aquella primera part dels dits miracles e demostracions dix e significa haver de aquelles molta consolacio e volent hoir vostra letra apres la lectura de aquella referir gracies a Deu Omnipotent qui tanta beatitud e gracia haja volguda comunicar a fill e cosa sua de la sua Altesa ha causa de restar molt
aconsolat. A la segona part de la tramesa del dit Illustre Primogenit ha dit e respost lo dit Senyor Rey que tal es la sua ferma intencio e proposit ço es satisfer en tot a la concordada capitulacio la qual axi ho dispon e la qual molt desija complir tenir e servar e que la dita tramesa se deduhira a exequcio prestament de la forma empero e manera com lo trameta dix lo dit Senyor Rey star en delliberacio la qual nos referiria prestament. Al fet de la ordinacio e disposicio del consell del dit Senyor Primogenit e oficials e ministres etc. dix lo dit Senyor Rey esser sa voluntad ordenarne a consell vostre ab entreveniment de la ciutat de Barchinona e dels altres seus regnes. E derrerament nos dix que la provisio o provisions dels oficis serien prestament fetes les quals ya no restaren per fer sino fos lo cas subseguit de la mort del dit Illustre Senyor don Charles per lo qual la sua Altesa havia haguda contristacio e conturbacio que no hi havia pogut entendre. Finit en aço lo parlar del dit Senyor Rey per nosaltres foren encara repetides les suplicacions de la presta expedicio de les dites coses e que sa merce nous volgues dilatar de respondreus sobre la deliberacio en que stava de la forma e modo de la tramesa del dit lllustre Primogenit. La qual resposta lo dit Senyor Rey nos oferi donar en la matexa jornada. En la vesprada del qual dia com ya nosaltres nos disponguessem per anar al dit Senyor Rey per la dita resposta per sa Majestat nos fonch trames dir sperassem fins al seguent dia lo qual es vuy e per lo mateix no havem fallit esser ab la Majestat sua e feta suplicacio per la dita delliberacio e resposta. Lo dit Senyor Rey dix haverla posada en scrits la qual volgue e mana esser legida aqui en sa presencia e davant nosaltres per lo seu prothonotari e apres la lectura de aquella mana esser nos donada. E jatsia a nosaltres no sia stat oblit lo que per vosaltres nos es stat significat de no demanar pendre ne donar en scrits algunes coses pero per quant havem vist que ho ha fet ab entreveniment de son prothonotari e per aquell creem ne sia levat acte stimam mes valer pendre la dita cedula per veure e be attendre a tot lo contengut en aquella que si no la rebessem. Mes encara que denegar bonament nou podiem car de una privada persona nos pot scusar si volra fer alguna presentacio quant mes de son Rey e Senyor ab lo qual se han anar ab molta attencio e reverencia e bonament no pot esser repudiat ne denegat lo que ordona en semblant cosa. Per les dites rahons donchs nos es stat vist pertinent e necessari pendre la dita cedula copia de la qual dins la present vos es tramesa. E com apres la obligacio de aquella romanints nosaltres en deliberacio sobre lo que fer haguessem e partits per aquella hora de la presencia del dit Senyor Rey e lesta e ruminada la resposta e cedula dessus dita com per lo tenor de aquella encara no veessem lo dit Senyor Rey al supplicat clarament respondre ço es de ordenar que la lllustre Senyora Reyna se abstingua per lo present de anar en aqueix Principat e dix nos sobre aço apartament la deliberacio sua deliberam venir a la Majestat del dit Senyor Rey altra vegada e axi realment hi som venguts en aquesta hora que es la intrada del vespre e feta per aço nostra suplicacio lo dit Senyor Rey nos ha respost que sta en veritat que attesa la tendra edat del dit lllustre Primogenit sa Majestat havia hagut pensament no esser cosa covinent altrament esser trames ne anar que ab la dita Illustre Reyna mare sua pero que vista la disposicio del temps e les coses que concorrien la Majestat sua se adonaria al temps e faria ço que la disposicio de aquell importaria o li consellaria (falta punto) E sots aquesta generalitat nos ha satisfet en aquesta part e no en altra manera. Ab tal resposta partim de sa Majestat e anam a la lllustre Senyora Reyna de la qual lo dia passat quant erem stats al palau per esser hora molt mati e per semblant lo dia present no haviem poguda haver audiencia e de present li es stada feta per nosaltres la supplicacio per vosaltres ordenada la qual ab molta benignitat e humanitat ha respost voler esser molt attenta a totes coses que redunden a benefici tranquillitat e repos de aqueix Principat e fer per aço tota intercessio e obra. E quant a la part de no anar ab lo dit lllustre fill seu ha respost que jatsia de vosaltres haja plena confiança quel tractareu ab tota devocio e amor com bons e fidelissimos vassalls pero que attesa la tendra edat de aquell li aparria molt conferir a la comoditat e necessitat de la sua persona que nos lunyas dell la Excellencia sua. E lo contrari succehiria a ella com a mare qui molt lo ama a molt entrenyor ab tot que de aço la Excellencia sua conferira ab la Majestat del Senyor Rey e sera disposta en seguir e obeir la sua ordinacio. Aquesta es la gesta per orde de les coses que derrerament nos haveu injungides. E jatsia hajam legit e attes lo scriure vostre ya dessus commemorat ço es lo quens dehiu que si la anada del dit lllustre Primogenit se dilatava nosaltres partissem ens hen anassem nos ha paregut atteses les coses per lo Senyor Rey davant posades les quals en lo vostre scriure no podien esser previstes deureus esser feta la present consulta. La qual creem vos sera mes accepta que si altrament fahiem la nostra partida. Sobre la qual e altres coses dessus toquades les reverencies e nobleses e magnificencies vostres previstes en totes les coses que occorren poran fer bona deliberacio a tota honor e benifici vostre e del Principat. La qual axi com nos significareu sera per nosaltres a exequcio deduhida. Les letres de la ciutat de Barchinona son stades al Senyor Rey e a la Senyora Reyna presentades. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haja en sa guarda. Scrita en Calatayu lo primer jorn de octobre any Mil CCCCLXl. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Traslat de la resposta del Senyor Rey.
A la instancia e suplicacio feta ir dimecres prop passat a la Majestat del Senyor Rey per part dels diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya per los reverends egregis nobles e magnifichs embaxadors de aquell diu e respon la prefata Majestat que tant com se sguarda a la tramesa del lllustre Infant don Ferrando Darago e de Sicilia duch de Montblanch fill seu primogenit molt car e molt amat en lo dit Principat juxta forma de la capitulacio en la vila de Vilafrancha per la lllustrissima Senyora Reyna atorgada e fermada e per la prefata Majestat en propria persona aci confirmada e de nou fermada e jurada. Ya en aquests prop passats dies fonch dit e respost per aquella als dits embaxadors e scrit als dits diputats e consell que la prefata Majestat era molt contenta e plahia donar oide ab bona voluntat de fer e deduir ho a exequcio plahent a nostre Senyor Deu lo pus prest que fos possible juxta forma de la dita capitulacio. E aquella mateixa es ara la sua intencio e voluntat. Es veritat que puys la sort ha portat que la cort general del regne de Arago se troba de present congregada e justada en aquesta ciutat de Calatayut la prefata Majestat ha deliberat e per los del regne es stat demanat e suplicat que lo dit Illustre Infant don Ferrando sia jurat en aquella per Primogenit e succesor universal seu apres los seus lonchs e benaventurats dies. Attenent que segons Ios furs privilegis e libertats del dit regne de Arago lo dit jurament no deu ne pot esser fet ne prestat sino en la cort general. E si lo dit Illustre Primogenit se trobas en lo dit Principat o en altra qualsevol part fora lo dit regne de Arago la raho volrie quey vingues per causa de la prestacio del dit jurament qui es acte de tanta importancia car sperant la dita cort no haurie loch la prestacio del dit jurament e no seria sens molt gran fatiga treballs e despeses si la dita cort altra volta sols per aquesta causa se hagues a convocar e ajustar. Daltra part alguns dels que deuen intervenir en la prestacio del dit jurament e assenyaladament dels de les universitats son absents e per ferse los actes legitimament e en forma deguda e pertinent conve que sien convocats axi com ja la prefata Majestat per letres sues los ha manat convocar e si speren prestament. Tota hora que lo jurament sia prestat e aparellades les coses necessaries a la anada del dit lllustre Primogenit la prefata Majestat sera contentissima de trametrel en lo dit Principat car per be que segons forma de la dita capitulacio lo dit lllustre Infant don Ferrando degues anar en Cathalunya pero no se pensava que axi prest degues succehir lo cas en forma que es vengut. E no es menys que en hun modo podia anar com a Infant fill de la prefata Majestat segons forma de la dita capitulacio que ara essent e anant pera regir com a fill primogenit e loctinent general en lo dit Principat se requeren altres degudes e oportunes circunstancies no prejudicants en res a la dita capitulacio. Tota via la prefata Majestat sera molt contenta e grahira als dits embaxadors els prega e encarrega tant com pot ques detenguen e aturen per esser presents a la prestacio del dit jurament e apres anar ab lo dit lllustre Primogenit e acompanyar aquell en la sua anada al dit Principat. Tant com es a la provisio dels oficis del dit Principat per semblant la prefata Majestat es molt contenta donarhi recapte e molt prestament Deu ajudant per aquella seran provehides dels dits oficis tals persones quals li sera vist que sia a gloria de nostre Senyor Deu honor e servey de la prefata Majestat e bon regiment de la cosa publica del dit Principat axi en universal com en particular.

VEGUERIA DE LEYDA.

VEGUERIA DE LEYDA.

FOCHS
REYALS.

Primo ciutat de Leyda. 1213.
Bell-loch. 53.

Alamus. 16.
Lesborges. 72. (Les Borges)
La
Cugulada. 4. (Cogullada)
Castellot. 10.
Fochs poblats
dins lo territori de Leyda qui tenen torres. 5.
Rufia
de la perroquia de Sent Lorenc de la ciutat de Leyda. 22.

Sanahuy de la perroquia de Sent Marti de la dita ciutat.
26. (Sanahuja)
Timinells. 42.
Almateylles de la
perroquia de Sent Lorenç.
51.
Vilanova del Picat de la perroquia de Sent Gili
de la dita ciutat. 37.
Loch
de Vilanova. 18.
Lo Palau de la Orta. 8.
Loch
Dorrit: reyal. 9.
Limiana: del merquesat. 51.

Vilanova de Maya: del dit merquesat. 99.
Loch de Castello de
Maya. 10.
Font Longa. 22.
Loch Darriot. 7.
Loch de Alos
del merquesat ab La Nou e Matana. 57.
Loch de Baldemar: del dit
merquesat. 16.
Camarasa ab lo seu batliu.
73.
Lorenc: en lo merquesat. 10.
Loch de Muntgay. 27.

Loch de Priva. 13.
Loch de Santa Linia: en lo dit
merquesat. 29.
Loch de Cubelles: en lo dit merquesat. 89.


FOCHS DE CIUTADANS.

Primo Loch de Grealo: qui es den
Bernat Grayla ciutada de Leyda. 8.
Puigvert: del hereu den P.
Despens de Leyda. 13.
Pradell: qui es den Johan Cabreçer
(o Cabrecer)
ciutada de Leyda. 9.
La Torra den Broch: qui es den Jofre
de Brassarola de Leyda. 5.
Mayals: qui es del honrat En
Johan Mercer ciutada de Ceragoça
(ab Tortosa). 83.
Loch de Flix: qui es den Bernat
Bosch ciutada de Leyda (ab Tortosa). 35.
Mas de Flix: qui es del
dit En Bosch (ab Tortosa). 5.
La Palma: del dit En Bosch (ab
Tortosa). 27.
Loch de Peal: den Bertran des Vall ciutada de
Leyda. 7.
Loch Daltano: qui es dels hereus den Johan de Barriach
quondam ciutada de Leyda. 12.
Loch de Sunyer: qui
es dels dits hereus. 18.
Loch de Alfeç:
dels dits hereus. 23.
Loch de Tabach: dels dits hereus. 3.
Loch
de Reymat: qui es den P. de Muntanyana ciutada de Leyda. 10.
(Raimat)
Loch de Suchs: del dit P. de Muntanyana. 17.
Loch
de Bertran: den Francesch de Naves. 5.
Mollaruça:
qui es den Berenguer Moliner ciutada de Leyda. 30. (Mollerussa,
Mollerusa)
Loch de Farandella: qui es del dit Moliner. 16.

Bellfort: qui es den Thomas Calbet ciutada de Leyda. 3.
Loch
de Soes: qui es den Francesch de Sent Merti ciutada de Leyda. 44.

Loch de Vimpelech: qui es den Berthomeu de Sent Marti de la dita
ciutat. 17.
Muntoliu: qui es den Bertran Navarra de
la dita ciutat. 22.
Loch de Vinfaren: qui es den Muntserrat
Romeu ciutada de Leyda.12.
Loch de Lomatra: qui es den
Nicholau sabater de Leyda. 15.
Loch de la Torra Grossa:
den Domingo de Muntsuar ciutada de Leyda. 24.
Matxarra:
qui es de la muller den A. Cortit quondam ciutada de Leyda. 6.

Trigel: de la dita dona. 4.
Muntroig: qui es den
Anthoni Massanet. 16.
Miravall: qui es de la muller den Arnau de
Riusech ciutada de Leyda. 7.
Puig-gros: qui es de la dita
dona. 20.
Loch de Molons: qui es den P. Janer ciutada de Leyda. 4

Almanar: den P. de Carcassona de Leyda. 113.
Lo
mas qui es den G. de Nogeres: qui es den Johan Merces
(Mercer más arriba) ciutada de Ceragoça
(Zaragoza, Saragossa) (ab Tortosa). 3.
Vilaplana:
den P. Arlovi ciutada de Leyda. 8.
Benavent: qui es den G. de
Muntchada de Leyda. 9.
Blanchafort: qui es den
Juifre de la Bracerola savi.
15.
Loch de Sent Adria: den P. Cadella. 9.
Pradell: den
Simon de Torres de Leyda. 11.
La Torra de Santa Maria. 9.

FOCHS
DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Primo Loch Daspa: qui es del
bisbe de Leyda. 15.
Vallmanya: del dit bisbe. 5.
Cugull: del
monastir de Poblet. 16.
La Manresana: del dit monastir. 3.

Sisquela: del dit monastir. 10.
Loch dels Torms: del dit
monastir. 11.
Lo Solarac: del dit monastir. 9.
Loch de la
Grange: del abat Descarp. 12.
Loch Dalbatarra: del
monastir de Bonrepos. 12. (Albatàrrec)
La Joncosa: del abat
de Poblet. 35.
Loch de les Beçes:
del dit monastir. 12.
Loch Dalbages: qui es del monastir de
Poblet. 12.
Loch Dalfarras: de la abadessa de Sent Ilari.
12. (Alfarrás, Alfarràs)
Loch de Malcoreig: del abad
Descarp. 19.
Juneda : qui es del vescomte de Vilamur. 45.
Ceros:
qui es del noble En Notich de Muntchada. 52. (Seròs,
Serós)
Itona: qui es del dit noble. 71.
Vilasecha:
del dit noble. 6.
Loch de Gorfa: del dit noble. 5.
Loch
de Cologe: desgleya e de cavallers. 28.
Castelldasens: qui es del
noble En Jacme de Pallars. 43.
Castellot: qui es del dit noble.
11.
Castell Darbecha: del dit noble En Jacme de Pallars. 68.

Benavent: de la Seu de Leyda. 1.
Alcarras: qui es de Mossen
En Francesch Sent Climent. 114.
Granyenela: del dit Mossen
Francesch. 5.
Montagut: del dit Mossen Francesch. 30.
Lardecans:
qui es del dit Mossen Francesch. 22.
La Rocha: qui es del
dit Mossen Francesch. 22.
Granadella: qui es de Mossen P.
Moliner. 79.
Torres Beces: del dit Mossen P. 19.
Granyana:
qui es del dit Mossen P. 14.
Bovera: qui es del dit Mossen P. 10.

Loch de la Pobla de la Bella Guarda: qui es del dit mossen P. 6.

Padros: qui es del dit mossen P. Moliner. 16.
Margalef: qui
es de mossen R. Sa Costa. 12.
Loch de Vinferre: den Gerau de
Requesens canonge de Leyda. 6.
Loch de Alendir: de Mossen G.
Berenger Dolzinelles.
8.
Artea: dels hereus de Micer Francesch Roma. 19.
Loch de
Muntçomis e de la Foradada:
dels dits hereus. 29.
Loch de Muntclar: dels dits hereus. 11.

Loch del Estor: dels hereus den A. Ces Comes de
Borriach quondam. 5.
Torra Serona: den G. Berenger
Dolzinelles cavaller. 8.
Castello de Farfanya: de la Comtessa
Durgell. 152.
Loch de Endani: qui es den P. de Nogueres donzell.
2.
La Torra dels Homens: qui es den P. de Puigvert
donzell. 1.
Vila del Algerri: de la dita Comtessa. 72.
Loch
del Boix: del Comte Durgell. 9.
Vila Dager: del dit Comte. 88.
(Ager)
Loch de Font de Pou. 12.
Loch de Vilanova: del
dit Comte. 3.
Loch de Oreners: den Berenguer Josa donzell. 6.

Loch de Sent Just: del dit Berenguer de Josa. 7.
Loch de
Milla: del Comte Durgell. 15.
Loch de Claramunt: del dit Comte.
7.
Loch de Muntassor: qui es del dit Comte. 3.
Loch
Dalberola: qui es den Fluvia. 5. (Alberola)
Loch de
Os: qui es del dit Comte. 54.
Loch de la Figuera: den Puigvert
donzell. 3.
Loch de Peraxons ab Manyanell: den Johan de Muncada
donzell. 12.
Loch Vilues: del Comte Durgell. 10.
Grealo: del
dit Comte. 4.
Castell de Muntmagastre: del dit Comte. 26.
(Montmagastre)
Loch Domers: den P. Claramunt donzell. 1.

Agramunt: del Comte Durgell. 67. (Acrimonte)
Claret.
2.
Puigvert: del dit Comte. 15.
Florejachs: den Berenguer de
Josa. 4.
Ciyes: del dit Berenguer. 4.
Oliola e lo terme: del
dir Comte. 12.
Cabana bona: den Canet. 5.
Guardiola. 3.

Cocto: dels hereus den P. Duluja. 4.
Sero: den P. Ramon de
Camporelles. 9 ?
Lo donzell: del dit P. Ramon. 11.
La
Sentiu: den Jacme de Meya. 12.
Malfeyt: den Ramon Mecha. 6.

Ciutat de Balaguer. 344.
Ramoneda: den Bernat Torra. 3.

Tiurana: del Comte Durgell. 10.
Vilaplana: del dit Comte.
2.
Miralpex: den Gispert de Ribelles. 3.
Rialp e la batlia:
del dit Ribelles. 11.
Perampla ab la batlia: qui es den Bernat de
Peramola. 22.
Taranau: den Ferrer Dabeya. 5.
Paracolls:
den Jacme de Meya. 5. (Paracuellos)
Lochs de Luças
e de Levanta: del dit Jacme de Meya. 12.
Castellnou: qui es de
mossen Berenguer Daier. 3.
Loch de Bavall. VIII.
Loch de
Cardet VII.
Loch Disirch. VI.
Buant Serni. V.
Lochs de La
Guardia de Xus Ventola Vilva Rens Sent Johan de Geronella XVIII.

Loch de Macivert Dorta de Castella e del Pont de Suvent.
XII.
Tots aquests son del abat de Laox: son en summa.
56.
Loch de Mercenau: den P. de Torra donzell. 3.
Loch
Descallar: del Merques de Bilena. 4.
Vilanova de Castell
Pages: del Spital de Sent Johan de Jherusalem.
10. (La orden militar y religiosa del Hospital de San Juan de
Jerusalén)
Loch Dartesa: del dit Spital. (Artesa).
29.
Loch de Madrona: del dit Spital. 6.
Loch de Umetllo: del
dit Spital. 18.
Castell de Torres: del dit Spital 50.
Loch de
Urxea: del dit Spital. 5.
Loch de Gudenell: del dit Spital. 26.

Calaterra: del dit Spital. 11.
Loch de Gebut: del dit Spital.
24.
Loch de Corbins: del dit Spital. 19.
Loch de la Torra
de Maho: del dit Spital. 19.
Loch de Les Cases de Corbins:
del dit Spital. 17.
Loch de La Torra Ferrera de Sagria: del dit
Spital. 11.
Loch del Canic: del dit Spital. 2.
Loch de
Rossello: del dit Spital. 9.
Loch del Guayre: de la
prioressa Dalguayre. 109.
Loch de Ratera: de la dita prioressa.
15.
Loch de Vilanova de Sagria: de la dita prioressa.
21.
Castellnou: den P. de Sent Merti. 5.
Les Cases de Aguilo:
del abat Dager. 2.
Loch de La Menla: del dit abat. 7.
Loch de
La Regula: del dit abat. 11.
Loch de Cas: del dit abat. 5.
Loch
de Couta: del dit abat. 4.
Loch de Sent Lorenc: del dit abat. 4.

Loch des Comu: del pabordre de Mur. 3.
Loch
de Bellmunt: del monestir de Poblet. 7.
Burcenich: del dit
monestir. 14.
Loch de Les Ventoses: del Orde del Spital de Sent
Johan. 4.
Val-llobera: del abat de Bellpuig. 8.
Bellfort: del
Orde del Spital de Sent Johan. 5.
Loch de Gaten: den Guillem de
Muntchada. 4.
Sauro: qui son den Ramon de Josa. 6.
Item
en lo dit loch de Sauro qui son del pabordre de Solsona. 7.
Augem:
den Ramon de Josa. 2.
Altes: den Ramon de Josa. 2.
Mirambell:
den Berenguer Ça Costa
donzell. 2.
La Portella: del dit Berenguer. 2.
Castell de
Salavert: den Salavert donzell. 2.
Castell Dalmenara: de Mossen P.
Ramon Ça Costa. 2.
Castell
de Muntale: den Tudella donzell. 1.
Castell de Tarrasso:
de mossen P. Ramon Ça Costa.
3.
Castell del Mesor: den Berenguer de Ribelles. 6.
Castell
de Bellstar: del dit Ribelles. 11.
Castell de La Rapita: de
madona den Cervera. 4. (Rápita)
Castell de Timonal: den P.
Cortit donzell de la dita vegueria. 9.
Castell de la Saydia: den
P. Cortit donzell. 7.
Castell de Filela: den Francesch Morell
donzell. 11.
Castell de Vallfogona: den P. Cortit. 12.
Castell
de Lineola: del Comte Durgell. 30.
Loch de Planelles: de Vegueria
Dagren. 3.
Castell del Planal den Fexes: del dit Comdat Durgell.
4.
Puigvert: den Luis de Mur. 2.
Loch de Menargues: del
Vescomte Durgell. 42.
Loch Dalbesa: del Comte Durgell. 97.
(Albesa)
Castell de Tartareu: del dit Comte. 18.
Summa
major dels fochs de la dita Vagueria de Leyda. 5622.

9 DE FEBRERO.

9 DE FEBRERO. 

Se resolvió que se mandase al regente la veguería, que mandase publicar por el pregonero, acompañado de diez trompetas y en la forma acostumbrada, el bando que sigue:

Ara hojats tot hom generalment de part del molt honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona per lo molt alt e molt excellent lo Senyor Rey a requesta dels reverend e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya qui aço fan precehint delliberacio del consell en virtut de la comissio de la cort assignat que com lo Illustrissim Senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera Princep de Viana per consell e instigacio de malvats consellers contra Deu omnipotent e contra la reyal corona sia detengut en gran dan del Principat de Cathalunya ofensa de Deu fractura e violacio de les libertats del dit Principat e de la cosa publica de aquell e per ço lo dit Principat precehint certes degudes provisions e pratiques observades com fins aci no haje pogut obtenir lo fi desijat per satisfer a la fidelitat sua a la reyal corona deguda vulle haver lo dit lllustrissim Primogenit de Arago e de Sicilia e Princep damunt dit e aquell hagut reduir en pau amor e bona concordia ab la Majestat reyal a gran benefici repos e tranquillitat de tot lo Principat e poblats en aquell per tant lo dit honorable regent notifica a tot hom generalment quis vulla acordar en la armada la qual lo dit Principat ha delliberada fer per causa de la recuperacio e liberacio del dit Illustrissim Primogenit si es home de armes portant pillart e patge haura quaranta cinch florins corrents per home per sou de un mes ab bestreta de dos mesos e si es home de cavall util haura quinze florins corrents per mes ab bestreta de dos mesos e quiscun home de peu haura sis florins corrents per mes ab bestreta de dos mesos. E mes sera donat a quiscun conestable de XXV homens vuyt florins corrents per mes ab la dita bestreta de dos mesos. E tots aquells qui lo dit sou desigeran e volran pendre sien en la casa del General la qual es davant Lotga de la present ciutat hon seran les persones a aço deputades. E feta la seguretat acostumada hauran lo sou e bestreta dessus dits. 

Después de esto se nombró una comisión para cuidar del enganche de soldados y distribución de los fondos en los términos que expresa el documento que sigue; y luego se procedió a la elección de capitanes y otros oficios necesarios.
Nosaltres frare Anthoni Pere abat de Montserrat En Luis Divorra cavaller e En Miquel Cardona ciutada de Barchinona diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona considerants que per causa de la liberacio del Illustrissimo don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera per la Majestat del lllustrissimo Senyor Rey son pare detengut no sens violacio e derogacio de les libertats e privilegis del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ha convengut a nosaltres ab delliberacio del nostre consell en virtut de la comissio per la cort general de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a nosaltres feta per la dita liberacio del dit Primogenit e conservacio e defensio dels dits privilegis e libertats e repos e tranquillitat de la republica del dit Principat lo qual ab lo dit nostre consell representam fer certa armada de gent de cavall e de peu e per conseguent acordar gent e fer e pagar moltes despeses per la dita raho
per ço confiants de la industria saviesa e lealtat de vosaltres honorables mossen Johan Dalmau canonge e pabordre de la Seu de Barchinona mossen Guillem Çamaso e de Monpalau donzell e En Bernat Dezllor mestre en arts e en medicina hoidors de comptes del dit General ab la present fem constituhim e ordonam a vosaltres dits hoidors de comptes acordadors de la dita gent de cavall e de peu ab e de consell dels honorables mossen Arnau de Viladamany mossen Roger Alamany cavallers e Nartal de Claramunt donzell o de la major part dells donant e cometentvos plen poder que ab consell dels dessus dits o de la major part de aquells acordets (occitano; acordéis; acordeu) aquell nombre de gent darmes de cavall e de peu que obs sia e sera per nosaltres delliberat ab lo dit nostre consell tatxat. E encara façats e fer façats (occitano; feu; haced) ab consell dels dessus dits o de la major part de aquells pagues e totes altres coses necessaries e opportunes a la dita armada e exercit de aquell car nosaltres sobre les dites coses e emergents e dependents de aquelles ab consell dels dessus dits vos donam e comanam plen poder e totes nostres veus. Volem empero que en lo dit acordament de la dita gent axi de cavall com de peu e pagament del sou de aquells e per les altres coses per la dita armada necessaries entrevingue algun jurat de la scrivania de la dita deputacio qui lo nom dels acordats per vosaltres e la seguretat que han a prestar e lo pagament del dit sou e de les altres coses que pagareu en virtut de la present comissio scriva e continuu en faça libre segons es acustumat. Dada en Barchinona a VIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Por último, se mandó que se quitasen algunos pasquines contra el rey, que habían aparecido en varios puntos de la ciudad, y se dio cuenta de los despachos que a continuación van insertos:

Als molt magnifichs mossenyors los capitans de les banderes reyals e del General e a quiscun dells.
Mossenyors molt magnifichs. Nosaltres aci per nostre poder fem tot lo que es ordonat per nostros principals e ja la gent de aci es fora e tira la via de Fragua (Fraga) ab la mes part de nosaltres e laltra part es stat deliberat restar aci per aviar mes gent e compondre e ordonar laltra gent que ve e provehir a moltes coses necessaries. Avisantsvos haviem tramesos homens per sentir on fore lo Senyor Rey e lo Senyor Primogenit e fins aci nols havem cobrats dubtant no sien presos ni havem tramesos mes. Trobariem pler nos avisassseu sovint dels lochs on vos trobareu a fi que sentint nosaltres on sera lo Senyor Primogenit vos ne puixam certificar perques puixa provehir degudament al negoci. Nosaltres no havem fet trenchar lo pont de Fraga com nos era scrit per quant lo riu es tant baix que en tots lochs se passe e fore de mes e perillos de perdre molta gent. E sia lo bon Jhesus ab tots. Scrita en Leyda a VIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Los embaxadors del Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Stants tots ajustats en la Seu de aquesta ciutat continuant nostre ofici e exequutants vostres delliberacions es arribat Johan de Sant Per correu ab vostra letra de la qual havem molta congoixa e contristacio. De continent aquella rebuda per quant lo loch nons semblave segur e ya era hora tarda devallam açi en ciutat e aplegamnos en la sglesia de Sant Johan on stam provehint a tot lo necessari e axi per orde de continent havem provehit ab los pahers aplicanthi persones de nosaltres per consellar e dirigir les coses a tota direccio de vostres provisions scrites e jatsia aço sia fet ab quanta diligencia se ha pogut com los pahers e la gent son stats en orde ja lo Senyor Rey es stat absent creem e pensam la via de Fraga. E per nostre scusa e satisfer encara a vostra ordinacio havem trames al Senyor Rey mestre Ferrando lo procurador del Patriarcha de Alexandria bisbe Durgell e lo capitular de Terragona los quals en lo palau han demanat la Majestat del Senyor Rey e per hun cambrer los fou dit lo dit Senyor esser empatxat es veritat que les taules eren parades e lo tinell ab continença de voler sopar e axi vehents tardar los sobredits qui muntats eren algun tant se infestaren ab lo cambrer quels fos ubert e a la fi lo dit cambrer lus dix com lo Senyor Rey era fora del palau e regonegut per los dessus dits que axi era tornantsen trobaren lo palau abandonat que tota la gent de la ciutat hi entrave e exie liberament e lexades les coses del palau en segur e degut orde tornaren a nosaltres e axi tots ensemps aprontam deliberam e metem en exequucio les coses per vosaltres mossenyors scrites. Per al present no havem mes a dir e lo torb del negoci qui talment nos occupe que noy podem mes attendre. E sia lo bon Jesus en proteccio de tots e direccio del negoci que prosseguim. Scrita en Leyda a Vlll de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de gran providencia senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran providencia senyors. Rebuda havem vostra letra e vist la virtut vostra en aquesta materia experimentarse. Crehem ab menys inconvenients fora aquesta materia venguda a conclusio si la custodia ordenada en nostres letres pera la persona del Senyor Rey fos stat possible esser observada pero continuau e no dubteu en res prosseguir aquesta materia car la virtud e bon sforç ha traure a tots daquestes congoxes. E no redubteu en res certificantvos com les banderes Reyal e del General son ja fora la ciutat ab gran gent de cavall e a peu e lo veguer primer qui va ab lo sometent haurem tantost mes gent que volrem. Curt vos scrivim comanantho tot a la grandissima providencia de vosaltres e fins hajau lo Primogenit a vostres mans per res no sobresegau ne desistau. E obrau virtuosament no obmetent haver a vostres mans los del consell e aquells fer star be custodits. E de hora en hora donau carrech a algu spatxe correus volans. E sia Deus omnipotent en vostra direccio e endreça e de tots. Dada en Barchinona a VIIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona cavaller deputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable mossenyor. De continent provehim que si lo noble mossen Galceran de Requesens sera aqui li sia presentada per vos mijançant notari la requesta present la qual vos trametem e si cas era que veheu ell no venia aci o vehieu que empatxas lo negoci del Senyor Primogenit princep de Viana o les gents qui van per la dita causa sperant per aço spay de una hora si ja donchs no vehien que la spera de una hora portas dan o torb al dit negoci del Senyor Primogenit de continent feu publicar al veguer de aqui la crida la qual ab la present vos trametem e noy haja falla. Dada en Barchinona a Vllll de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Com per gran interes e de importancia grandissima lo General e dret de Generalitats del Principat de Cathalunya concernent lo reverend e honorables deputats del dit General del dit Principat hajen necessari a vos molt noble mossen Galceran de Requesens portant veus de Governador general del dit Principat per fer e exequir certs actes lo dit General e dret de Generalitats directament tocants per tant mossen Thomas de Carcassona cavaller diputat local requer a vos dit noble portant veus de Governador en virtut del sagrament e homenatge per vos prestat de obtemperar les requestes dels dits reverend e honorables deputats no sperat consell consulta o altra qualsevol delliberacio que de continent sens divertir a altres qualsevol actes anets e siats (occitano; aneu; id; seáis; sigáu, sigau, sigueu, siguéu) en la ciutat de Barchinona com los dits reverend e honorables diputats del dit General per los dits sguarts e interes del dit dret de Generalitats hajen a vos dit noble portant veus de Governador necessari dins la ciutat de Barchinona. En altra manera procehiran contra vos dit noble portant veus de Governador fahentvos publicar per trencador de sagrament e homenatge e privat de vostre ofici requirint et cetera.

Ara hojats tot hom generalment queus fa a saber lo honorable …. veguer de la present ciutat per lo molt alt Senyor Rey a requesta dels reverends e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya sie stat request que de continent sens divertir a altres actes anas a la ciutat de Barchinona per exequir certs actes tocants directament lo dret de les Generalitats e lo dit portant veus de Governador no haja obtemperat a les dites requestes per ço lo dit veguer notifique que daquiavant hajen lo dit noble mossen Galceran de Requesens per trencador de sagrament e homenatge e per privat de son ofici.

Los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als honorables balles (batlle; baile; bajulo) jurats e prohomens de qualsevol viles e lochs als quals les presents seran presentades salut e honor.
Com per certs respectes qui esguarden gran servey de Deu e benifici de la cosa publica de aquest Principat enviem en Francesch Pi portador de la present quius dira algunes coses de nostra part vos pregam e encarregam que al dit portador doneu plena fe e crehença e ho metau en prompta e deguda exequucio axi com si nosaltres personalment vos ho dehiem. Dada en Barchinona a VIIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Reebuda havem vostra letra de crehença scrita en Cervera a vuyt del present mes per En Pere de Plegamans de aqueixa vila e explicada la dita crehença e considerada la nostra delliberacio la qual es que las banderes reyal e del General vagen la via ahon sera la persona del lllustrissimo Primogenit e les quals banderes partexen lo dia present vos pregam encarregam e exortam que de continent reebuda la present dellibereu donar orde en partir ab vostre host acompanyada de CC homens utils tant solament e partint de continent aneu la dita via. E placieus sens tarda donarhi expedit compliment e sia lo vostre crit que anau a desliurar la persona del dit Illustrissimo Primogenit detenguda contra libertats de la patria. E sia la Sancta Trinitat en vostra direccio. Dada en Barchinona a VIIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Monserrat - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt honorable micer Pere Çabater diputat local en la ciutat e camp de Terragona.
Molt honorable mossenyor. Lo dia present per nosaltres e nostre gran consell representant lo Principat de Cathalunya ab aprovacio e delliberacio del consell de cent jurats de aquesta ciutat es stat delliberat que per servey e honor de la corona reyal liberacio de la persona del Senyor Primogenit reintegracio e obser-servancia de les libertats e privilegis de la patria e per satisfer al deute de la fidelitat que son tenguts los cathalans la persona del dit Senyor Primogenit sia desliurada de la preso en que sta e haguda en mans e poder del dit Principat lo qual axi procurara e donara orde entre lo dit Senyor Rey pare e lo dit Primogenit fill sia deguda concordia e pertinent observada. E per segurament haver e obtenir la persona del dit lllustrissimo Primogenit es delliberat esser fet algun esforç e potencia de gent a cavall e a peu compartida en tot lo Principat. E lo compartiment o porcio feta en la ciutat e camp de Tarragona es cent homens de peu e XV a cavall los quals ha conduhir e esser cap lo honorable En Johan de Riglos procurador del camp de Tarragona al qual de aço scrivim. Perqueus pregam molt stretament doneu orde e manera ensemps ab lo dit procurador la dita gent se haja e sien homens disposts al mester armats e ben apunt en que haja sexanta balesters trenta empavesats e deu ab lançes largues e vagen tantost a Leyda hon sera quils donara lo sou delliberat per aquest Principat e sera aquest ço es sis florins corrents per home lo mes e sera feta bastreta (bestreta) per dos mesos e a quiscun conestable de XXV homens vuyt florins per mes ab semblan bestreta de dos mesos. En la dita ciutat de Leyda trobaran qui donara lo dit sou e bestreta e dira lo que a fer hauran. Los conestables sien mesos per lo dit procurador del camp e per vos compartint que ni haja de quiscunes universitats del camp segons la occorrencia de les persones que se acordaran de aquelles. Comunicareu donchs de aço ab lo dit procurador del camp e entre abdosos (ambos) donarets (occitano; donareu; daréis) presta expedicio a la cosa haventvoshi ab la diligencia que de vos e de ell se spera. E si tot lo nombre de cent homens no trobareu e de tants coro ne hajau trobats nos certificareu per vostra letra. Data en Barçalona a Vllll de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

Al molt magnifich mossen Johan de Riglos procurador general per lo senyor archabisbe en lo camp de Terragona.
Mossenyor molt magnifich. Per les causes e rahons algun tant deduhides en la letra per nosaltres tramesa al deputat local de la ciutat e camp de Tarragona es stat delliberat per nosaltres e nostre gran consell representant lo Principat de Cathalunya ab aprobacio del consell de cent jurats de aquesta ciutat ferse alguna potencia de gent darmes a cavall e a peu compartida en e de tot lo dit Principat. E lo compartiment o porcio feta de la dita ciutat e camp de Tarragona es cent homens de peu e XV a cavall de la qual gent axi de cavall com de peu volem vos esser conductor e cap si plasent vos sera. E scrivim al dit deputat local que ab vos ensemps faça lo acordament dels dits cent homens de peu sots lo sou e bestreta en sa letra contenguts. A vos sol remetem lo carrech dels dits XV homens de cavall lo sou dels quals es delliberat esser a home darmes portant pilart e patge XXXXV florins corrents per un mes ab bestreta de dos mesos e a home de cavall util quinze florins corrents per mes ab la dita bestreta de dos mesos. Placieus en aço entendre de continent e donarhi orde per obra attenent e provehint sius plaura que no sien presos ni admesos axi en la gent de peu com de cavall sino persones utils e fructuoses al mester e ben armades e a punt en manera que de aquelles vos qui serets lo cap hajats honor e puixats (occitano; serets, hajats; pugau, pugueu) fer la del Principat e ab aquells ab la mes celeritat que poreu tirareu la via de Leyda hon trobareu persona qui fara la bestreta eus dira lo queus convinga fer. Vullatsvos haver mossenyer en aço que molt sguarda la honor e interes de aquest Principat segons se confia de vos. Del nombre que hagut haureu axi a peu com de cavall nos scriurets per vostra letra. E tingaus mossenyer molt magnifich lo Sant Sperit en sa guarda. Dada en Barchinona a VIIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.