Imparaceve de nostre Senyor.

Imparaceve de nostre Senyor. 

Jacsia que aquest dia de mort infernal per la mort daquell al qual no perdona lo patibol deliurats siam e a vida appellats: empero neguna sollennitat no es faedora aquell dia mas mes per coses havents rahon de dolor e de tristicia son demostradores cor aytal dia les coses no havents rahon contristacion mostraren cor lo sol e la luna obscurats e pedres trencades e terra tremol esser estats havem lest: perque sermo aquest dia en la nostra capella sia fet e lespina de nostre Senyor sia ab la Veracreu monstrada e que en laltar paraments e ornaments no sien posats sino la Veracreu la qual deu esser aorada: los vestiments pero a la damunt dita tristicia mostradora blaus ço es los meylors sien tenguts: mas lo diache e sotsdiache no sien vestits de dalmatiques e sola una capa sie tenguda ço es per lo prevere.

vigilia-resurreccio-nostre-senyor

http://www.bdalentejo.net/BDAObra/obras/271/BlocosPDF/bloco08-69_78b.pdf

https://es.scribd.com/document/57513999/La-Audiencia-Real-Corona-de-Aragon

https://vdocuments.site/real-audiencia-corona-de-aragon.html

https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/182/Ferna%CC%81ndez.pdf?sequence=1&isAllowed=y

De la festa del Cors de nostre Senyor.

De la festa del Cors de nostre Senyor. 

Jacsia que daquesta festa ja dessus en la cena de nostre Senyor hajam ordonat: pero cor rahonablement per Lesgleya es ordonat que aquest dia se faça comemoracio daquesta festa mateixa per tal que sollennitat la qual lo temps de la passio lavors embarga no sia lexada mas que ab major alegria ara sia celebrada: no en la color alcuna cosa mudar cor molt color vermeyla covinent esser reputem per la confeccio del cors e de la sanch de nostre Senyor mas en la sollennitat ajustan ordonam que paraments e vestiments vermeyls los pus nobles ab sis capes sien tenguts aquest dia e sermo e processio sien fets e un dels reataules dargent e lo tabernacle dargent hi sien posats e de ornaments axi daur con dargent e daltres coses axi con en la festa de la Invencio de la Creu laltar sia decorat.

festa-nativitat-sent-johan-babtista

Dels dies ferials.

Dels dies ferials. 

En los ferials dies pero sien tenguts paraments e vestiments de drap de seda color groga trahents: pero cor segons lo temps es faedora diferencia volem que del Avent entro a la Purificacio a honor de la Verge e de Pascua entro a la Ascensio per la leticia paschual sien tenguts aquells blanchs pus sotils: en la cuaresma pero aquels blaus pus sotils en laltar sien posats e el cappella ne sia vestit cor aquests davant los altres en lo temps de la cuaresma havem duyt elegidors. Engir los altres ornaments statuim que en los damunt dits dies ferials en los quals nos fa dalcu festa ne encara de huytaves sia posada una creu en lo mig loch del reraltar e dos tests sotils deça e della en les estremitats del reraltar e la creu: axi pero que en Lavent de nostre Senyor en mig del altar lo test de la turquesa hi sia posat.

quatre-tempores-any

De la festa de la Ascensio de nostre Senyor.

De la festa de la Ascensio de nostre Senyor.

Si loch de auctoritat es atrobat en aquestes coses les quals per princeps terrenals se fan molt mes en aquelles les quals per lo rey celestial se fan auctoritat donan axi mateix ha loch: cor jacsia que totes coses puga pero res sino rahonable no pot voler con sia sobiran be no creat. Perque en la nostra cappella sermo e processio sien fets e un dels reataules e tabernacles dargent hi sien posats: e que vestiments blanchs e apparellaments en aquest dia se deja usar posar raho es verament cosa superflua cor basta per raho que per la disposicio divinal en la Ascensio fo monstrat daquells barons qui en vestadures blanques aparegren. Per ço volem quels vestiments e paraments blanchs mellors ab sis capes sien tenguts e en les altres coses sia fet axi con en lo dia de Nadal.

https://www.ewtn.com/spanish/Saints/Ascenci%C3%B3n_del_Se%C3%B1or.htm



vigilia-pentacosta-diluns-dimarts-seguents

Del dicmenge de Trinitat.

Del dicmenge de Trinitat. 

Molt es temedor con de la Trinitat se tracta cor en res pus perillos en negun loch nos pot errar e ab major trebayl res no es encercat ne tant fructuos atrobat: pero con en trinitat no creada en la qual tota egualdat regna interna caritat esser fermament creem e simplement confessam a la damunt dita ardor de caritat demonstradora: per ço dels vestiments e paraments vermeyls mijancers ab quatre capes es usador e sermo aquest dia en la nostra cappella esser fet declaram e lo reraltar istoriat sera posat: volents que de reliquies e altres ornaments exceptats los reretaules dargent axi con en lo dia de la Invencio de la Creu en aquest dia sie usat.

Festa-cors-nostre-senyor

Dels dissaptes.

Dels dissaptes. 

En los dies pero dels dissaptes en los quals sera missa de sancta Maria los paraments e vestiments blanchs pus sotils sien tenguts per tal que per aço molt grant virginitat della sia representada: en lo mig del altar lo test de la turquesa sia posat e en cascun cap test sotil separat sia posat e entre lo test de la turquesa e lo dit test altre test sotil separadament es posador e entrels dits tests deça e della dejus en laltar los bacins blanchs sien posats.

dies ferials

De la festa de sancta Katarina.

De la festa de sancta Katarina.

E si aquesta benauyrada verge de linatge real avallant ab dret cor e ferma volentat officis homenils assumen tres corones o aureoles als sants de Deu repromeses ha guanyades ço es de virginitat de martiri escampant la sua sanch e de sants doctors per la fe cristiana als enfeels preicant: donchs rahonablement som moguts que daquesta festa jassia que de totes les verges e martirs en general de part dejus hajam longament ordonat en especial ab alcuna prerogativa en la sua sollennitat faedora mencio en la present nostra ordinacio sia feta. Perque en aquest dia per propia significacio de la sua virginitat e martiri de paraments daltar blanchs e de vestiments vermells los mijancers ab quatre capes damdues aquestes colors e de totes les altres coses segons en les verges martirs havem dejus ordonat es usador. Ajustans a aço per la dita prerrogativa demostradora que lo reraltar istoriat aquest die hi sia posat.

Festa-sent-nicolau-nicholau

De la Transfiguracio de nostre Senyor.

De la Transfiguracio de nostre Senyor. 

En aquesta festa en la qual los vestiments del Redemptor quan davant alscuns dels apostols se transfigura blanchs axi con a neu esser fets se testifiquen rahonablement axi vestiments con paraments blanchs los mijancers ab quatre capes volem esser tenguts. En apres de tres creus en lo mig loch del rerealtar e les altres apres los tests juncts mellors los quals de cascun costat de la creu mijana esser ordonam e dels bacins blanchs qui apres les creus en lo dit rerealtar sien posats et del reraltar istoriat en lo qual es figurada la ymage de la Verge aquest dia laltar volem esser ornat.

Festa-sent-lorenc-lorenzo

De la Corona de Jesu-Christ.

De la Corona de Jesu-Christ.

Ab pia devocio en la nostra pensa remembrants con al beneyt cap del Salvador nostre Jesu-Christ segons fermament nostra creença te en lo dia de la sua sancta passio per los malvats juheus corona despines fo posada e a conmemoracio daquesta corona en los monastirs del orde de Cistell festa celebrar es costumat: per tal a representacio de la sanch la qual per impressio daquesta corona del seu cap beneyt isque de paraments e vestiments vermeyls en aquesta festa ab quatre capes volem esser usat: pero dels mijancers e dels altres ornaments e argent sia fet con si ere festa de martir colent: ajustants a aço quel reraltar istoriat aquest dia sia tengut e en lo mig daquell les spines de la corona de nostre Senyor hi sien posades.

festa-exaltacio-santa-creu

Del dijous de la Cena.

Del dijous de la Cena. 

Considerants que aytal dia aquell Redemptor nostre Jesuchrist lo cors seu als apostols reebedor liura e la sanch sua sacrifica e aquella a beure sots specie de vi liura: e encara considerants que aquella nit fo trahit e ell mateix per un dels seus ho testifica si esser liurador de la qual cosa no poca contristacio entre ells fo nada lavors esser havem lest perque no sens raho ja la passio aquest dia representar devem: perque ordenam que lo reraltar istoriat hi sia posat els paraments e vestiments vermeyls mellors ab quatre capes sien tenguts per la qual cosa encara una creu en lo mig sia posada del rerealtar e los bacins daurats en los estrems del reraltar ab los tests juncts mellors de cascuna part entrels bacins e la creu sien posats en lo reraltar demunt dit.

https://de.wikipedia.org/wiki/Datei:%C3%9Altima_Cena_-_Juan_de_Juanes.jpg

https://www.muyhistoria.es/h-antigua/articulo/la-ultima-cena-tuvo-lugar-un-miercoles

https://es.wikipedia.org/wiki/La_%C3%9Altima_Cena

https://www.primeroscristianos.com/el-cenaculo-jerusalen-el-lugar-de-la-ultima-cena/

imparaceve-nostre-senyor-veracreu-jesus

De la festa de sent Johan evangelista.

De la festa de sent Johan evangelista.

Jacsia que sent Johan evangeliste confessor de la fe catholica sia trobat: pero cor verge es axi elegit e la verge Maria a ell fo comanada no sens raho axi con de vergens no martirs volem sia usat: e per ço dels mijancers blanchs vestiments usar volem e lo reraltar menor dargent e lo istoriat estes en aquest dia sia posat e quatre capes sien tengudes. Pero cor la cappella del nostre real de Valencia a invocacio daquest benauyrat sant es edificada si en aquesta festa aqui presents serem volem sermo e processio esser fets e quels pus nobles vestiments blanchs e paraments ab sis capes sien tenguts e lo reretaule dargent major sobre laltar sia posat e lo tabernacle de nostra Dona: e en totes les altres coses sia fet axi con en lo dia de Nadal.

De la festa de sent Luch evangelista.

De la festa de sent Luch evangelista. 

Cor sent Luch evangelista verge es atrobat volem que en la sua festa paraments e vestiments blanchs los mijancers ab quatre capes sien tenguts e laltar axi sia en totes coses ornat com es ordenat de les vergens no martirs qui han festa colent.

Nota:
San Lucas: sent Luch.

dia-de-tots-sants

https://www.lluc.net/es/

De la festa de la passio de la ymage de Jesu-Christ.

De la festa de la passio de la ymage de Jesu-Christ. 

Per rahon en aquest die en lo qual qui de diverses miracles lo poble seu de Jerusalem instruix çaentras li plach en los derrerans temps lo poble judaych per tan gran miracle que de la ymage del Crucifix sanch exis volch redarguir: lo reraltar istoriat hi sia posat e de vestiments e de paraments vermeyls dels mijancers a la damunt dita festa demostradora ab quatre capes volem esser usat. En apres tres creus en lo reraltar manam esser posades de les quals la veracreu nostra sera la una: e aquesta volem esser posada en lo mig loch e les altres en les estremitats del reraltar sien allogades: e entre les dites creus tests junts mellors de cascuna part sien posats: bacins daurats encara en los peus de les creus en les estremitats posades sien allogats. Per rahon encara aquest dia de moltes creus laltar deu esser ornat si affectuosament la qualitat del miracle es considerada.

festa-sent-marti

De la vigilia e de la Nativitat de nostre Senyor.

De la vigilia e de la Nativitat de nostre Senyor.

La vigilia de la natividad daquell qui per nos reemedors no avorri en lo ventre de la Verge venir e vinent la memoria daquell dia es faedora. Don per tal quel part de la Verge lo qual ab sobirana puritat procehi al esguardament nostre e daqui mateix al cor devotament distilla sia presentat axi en aparellament daltar con en vestiments blanchs esser volem: volents los mijancets pero e quatre capes esser tengudes: e a mayor memoria de la dita Verge qui tan salutari fruyt lendema seguent aquell dia a nos mostra per tal que en ell viscam e siam e dell usem: ordenam quel reraltar istoriat en lo qual la ymage en lo mig loch daquell es figurada en lo pus alt loch del altar e quatre tests los pus bells dos del mig junts e los dos als costats seperats e entre aquells los bacins daurats en laltar sien allogats. Lo dia empero de Nadal de nostre Senyor a la damunt dita puritat del part demostradora e encara la virginitat de la mare la qual e abans e apres lo part verge romas consideradora sermo aquest dia sia fet e apres aquell la camisa de nostre Senyor descuberta sia mostrada e los aparellaments blanchs axi mateix volem que sien tenguts: mas per tal con lo dia aço requer los pus excellents esser manam declarants quels aparellaments blanchs pus nobles ab sis capes sien tenguts e els vestiments en les vespres de la vigilia e del dia e en la primera missa e en la mayor. En la segona pero missa per tal con no es de tan gran sollennitat aquells vestiments blanchs que en la vigilia hauran servit e quatre capes tan solament sien hauts: E per tal que tan gran dia segons ques pertany no tan solament de significacio de paraments sia honrat mas de copiositat de reliquies e de joyes daur e dargent sia ennobleida: volem que en lo pus alt grau del reraltar lo tabernacle ab la ymage de nostra Dona dargent e a cascuna part daça e della dos tests junts e en lo segon grau lo rerataula dargent en lo terç o jussa grau tots los bacins e altres tests e creus que en la nostra capella seran volem que sien posats: e apres les spines e la camisa de nostre Senyor que sia en lo mig loch les veres creus nostras que sian la una a la part dreta e laltra a la part squerra e les spines apres cascuna veracreu e les altres pus honrades reliquies sien posades on pus prop costa les sinch reliquies damunt dites: e les altres creus bacins e tests e les altres reliquies les quals no poran caber en lo realtar sien posades en loch sobre laltar on pus covinentment loy poran esser allogades.

festa-sent-johan-evangelista-evangeliste

De la Conversio de sent Paul.

De la Conversio de sent Paul.

En la conversio de sent Paul cor aytal dia divinalment la gracia merexe reebre per la qual a conexença vench de la fe cristiana e feelment aquella fe axi per obres con per preicacio de la qual cosa molts no poch se maraveylen es confessat: lo reraltar istoriat sia posat e dels paraments e vestiments verts mijancers ab dos capes aquest dia manam esser usat. E en lo mig del rerealtar sien posats tests juncts mellors e en cascun cap de rerealtar altres tests separats los mellors e en lo mig dels tests los bacins blanchs deça e della sien posats.

de-la-cadira-de-sent-pere

Del Abbat de Sanctas Creus.

Del Abbat de Sanctas Creus.

Pus havem tractat dels officis temporals con en la nostra casa son regidors: molt mes devem ordonar de la nostra cappella en la qual se contracta de consagrar lo cors de nostre Senyor Deu mayorment pus trobam que en lo Novel Testament quel fil de Deu Jesuchrist volch usar mes de estament de sacerdot que de dignitat real axi con se lig lo dijous de la cena quant pres lo pa el trenca als dexebles e dix: Hoc est corpus meum etc. Perque quant deu esser aquest ministeri per honesta persona ab dreta e pia devocio fahedor la nostra lig ho testifica. Per ço en la nostra cappella declaram esser cappella nostre major labbat de Sentes Creus lo qual per privilegi dels nostres antecessors es a tots temps reebut per cappella major de tots los reys Darago: lo qual abbat en totes les festes del any ço es en aquelles que segons nostra ordonacio lo retaule dargent deu esser posat missa en nostra presencia celebrar deja e exercir los altres officis divinals si a aquells nos presents serem: si donchs per nos no era ordenat que la dita missa e los dits officis aquell dia celebrats e dits per alcun archebisbe o bisbe presents lavors en la cort fossen. Encara tots dies la taula nostra ans que mengem beneesca e apres nostre menjar fer no oblit gracies a nostre Senyor segons la nostra ordonacio: en los altres dies pero en los quals missa davant nos celebrar no haura nos aquella oents lo test del evangeli a nos a besar aport encara lo besament de pau a nos donar no oblit. Volem empero que tota vegada que arquebisbe o bisbe aqui present sera ces lo dit abbat les dites coses exercir con aquelles per un daquells volem esser fetes: car covinent cosa esser reputam que los dits prelats quant en la nostra cort venen per raho de sa dignitat per la nostra presencia aquesta prerrogativa reeban. Empero lo dit abbat de nos primerament saber deja per qual dels dits prelats qui presents seran volrem les dites coses esser fetes: e no resmenys proveesca ab sollicitut quels monges cappellans escolans els altres deputats al servey de la nostra cappella sien attents e curoses en totes coses tocants al servey de aquella e a aquells man expressament que de aquelles hagen cura diligent: e si falliran en Ies coses a lur exercici pertanyents aquells punir pusca en la quitacio de vuit dies per cascuna vegada que fallit hauran. Encara a la sua cura e sollicitut sapia lo dit abbat pertanyer nos interrogar del loch e hora on cascun dia missa en la nostra presencia volrem esser celebrada. E si per occupacio de alscuns grans affers o per altra manera tardariem massa o lexariem de hoyr lo divinal ministeri deja lo dit abbat a nos les dites coses a memoria redoyr. E si per ventura volentat nostra no era per alcun cas de oyr les hores del divinal offici e que nos pogues ab decencia dir solemnialment davant nos en aquell cas guartse no lexar per aço que en la cappella nostra totes les dites hores del divinal offici solemnialment nos diguen axi com si nos aqui presents fossem per tal que la loor de Deu no sia lexada. En apres con nos caminar sesdevendra lo dit abbat lo vespre precedent deja a nos interrogar on lendema volrem oyr missa e la el devant anar man a un o molts qui davant vagen perque con nos serem venguts totes les coses sien axi com se pertany aparellades. Proveesca encara que tots temps nos caminants un dels escolans de la cappella o de la almoyna de mati ans que missa hajam oyda cavalcan ab nos vaja ab ornaments e ab libres e ab altres coses necessaries en tal manera que si al loch en lo qual lo vespre haurem disposat missa hoyr degudament anar no podiem o en altra manera proposit mudariem en qualque loch missa oyr poguessem. En apres con sera dia solemne en lo qual vespres e matines sollemnement hoyr deurem apparaments del altar segons la ordonacio la qual havem feta sobre aço lavors lo dit abbat com damunt es dit en temps covinent deura a nos anants dir quens apparellem degudament a oyr lo divinal offici: e si per ventura sera dia de pus celebrant festivitat deura nos interrogar si e per qual prelat o altre persona volrem que sia preicada devant nos la paraula de Deu e el offici fet de nostra volentat. En apres saber no leix de quines persones aniversari cascun anyn volrem esser fet sera de nostra pia devocio per tal que aquells en los temps en los quals seran a nos a memoria reduguen e el prelat per lo qual loffici volrem esser fet si present lavors sera de nos sapie: e generalment pertanyera a ell cura haver del offici ecclesiastich e de tot ço ques pertanyn a la capella e tot defalliment corregir si alcun naura esser vist aqui. En apres con sesdevendra nos reebre la sancta comunio del cors de nostre Senyor lavors lo dit abbat deura abans elegir e appareylar la hostia consagradora axi que elegida a aço per ell sens frau una hostia de molles de una altra a aquella semblantment per combregar la hostia elegida sia tocada e apres daquella per ell sia fet tast: e al escola qui en la custodia les hosties te tast axi mateix faça fer. Axi mateix del vin del qual apres la comunio deurem la bocca lavar: cor a vegades esforçat lo semenador de tots mals es estat atrobat alguns malvats en aquest salutar sagrament ab abominables insidies machinats. Mes encara lo dit abbat deura ab nos les hores canonicals dir e el offici de la missa legir davant nos no oblit quant que quant ell aquella no celebrara. Guartse empero lo dit abbat que en scrit haja e inviolablement observe la ordonacio nostra sobre los paraments e altres ornaments de la cappella posadors e mudadors segons la varietat dels dies sollennes o de les festes conseguentment. En apres ordonam ell esser sotsmes al canceller nostre: e volem ell a nos sagrament e homenatge prestar que per fet o consell dell dampnatge a nostra persona no vendra majorment per aquelles coses les quals ell tracte e les quals nos encara tractam: e que res per ell no es fet nes fara perque aquest sagrament e homenatge no pusca observar.

Nota:
per ventura: hasta ahora se ha encontrado per aventura.

monges-cappella

De la Dedicacio de sent Michel.

De la Dedicacio de sent Michel. 

La festivitat dels angels ab gran exaltacio es celebradora cor ells dels ligams del diable nos guarden ens defenen: e jacsia que la semblança de la sustancia dels angels sol aquell qui es creador haja coneguda: empero la natura dels angels molt pura esser creem. Perque a la damunt dita puritat angelical demostradora de vestiments e de paraments blanchs dels mijancers en quatre capes es usador e per tal con aministrans los angels los sants patriarches e profetes conexença del Salvador e apres de la passio hagueren tres creus volem aqui esser una ço es en lo mig e altres en les estremitats del rerealtar et encara rahonablement lo reraltar istoriat on la ymage daquella que per langel fo saludada es figurada hi sia posat: entre les creus pero de cascuna part en lo reraltar tests juncts los mellors sien posats e en les estremitats los bacins daurats sien collocats.

Festa-sent-luch-evangelista

De la festa de sent Lorenç.

De la festa de sent Lorenç.

Que sent Lorenç entrels altres martirs de Jesu-Christ no sia digne esser honrador pus quels altres martirs qui per Jesu-Christ la sua sanch escamparen no seria cosa deguda: cor la sancta esgleya remembrant lo cruel e incomparable martiri per ell sufert per la fe catholica mantenir egual dapostol en la vigilia sua dajuni esser fet aordona. Perque en la sollennitat daquest dia alcuna prerrogativa mes que als altres martirs es faedora: per tal duem proveydor que aquest dia dels vestiments e paraments vermeyls mijancers ab quatre capes sia usat e en mig del rerealtar una creu sia posada e dos altres creus en les estremes parts del rerealtar e entre la dita creu mijana e les altres creus sien posats de cascuna part tests conjuncts los mellors e en cascun cap de rerealtar sia un dels bacins daurats segons que aquestes coses en los altres martirs colents de part dejus havem ordonat. Pero per especial prerogativa aquest dia lo reraltar istoriat hi sia posat.

Corona de Jesu-Christ

//

parrilla, rejilla, griella, grătar (gratar) en rumano, latín crātes, portugués grade.

http://www.elcastellano.org/el-l%C3%A9xico-del-asado

Este nombre creo que es exclusivo del castellano, en portugués se llama grade del latín crātes, que para los romanos era un reja hecha con cañas, por supuesto que no la debían usar para hacer asado. Y aquí llegamos a la barbacoa, que muchos creen tomado del inglés barbecue. Es posible que nos haya llegado del inglés norteamericano, pero es voz oriunda del taíno, una lengua de los pueblos originarios de las Antillas, lengua en la cual barbacoa significa precisamente parrilla. Después por metonimia el nombre barbacoa, de sinónimo de parrilla, pasó a ser sinónimo del asado o del lugar donde se hace el asado.

https://www.xlsemanal.com/conocer/historia/20171023/historia-san-lorenzo-escorial-al-descubierto-la-leyenda-del-monasterio-sombrio.html

De la festa de la Epiphania.

De la festa de la Epiphania. 

Per tal con per lestela aorar lo fill de Deu los reys dorient son menats la qual estella segons que havem lest per inestimable claretat e resplandor resplandia e per tal encara cor en aytal dia aquell qui no ho freturava en lo *flum Jorda per aygua de baptisme fo lavat perque lo coratge nostre es amonestat a ordonar que a la claretat de la damunt dita estela e a mundicia del babtisme no obscureyda ab paraments e ab vestiments blanchs aquest dia en nostra cappella sien tenguts devotament: manants que en totes coses axi con en la festa de la nativitat de nostre Senyor sia observat exceptat quel reataula menor noy sia posat.

Dels Monges de la cappella.

Dels Monges de la cappella. 

Per tal que les presents nostres ordonacions en totes les sues parts sien vistes perfetes e per defalliment de ministres no puguen esser en lo servey opportu en alcuna cosa depreses: per ço esguardants quel dit abbat continuament per lo carrech de son monestir bonament no pot la nostra cort seguir e car tots los divinals officis segons costuma de lur orde antigament en la nostra cappella observada son celebradors: per tal de necessitat ordonam que continuament estien en nostra cort dos monges de son monestir los quals honests e de honesta vida esser volem qui ab los altres cappellans e almoyners nostres per devesides semnanes misses e altres divinals officis hores ço es canonicals canten e celebren cascun dia. Encara volem que la un dells ço es lo primer reebut al offici lo baci tenga con nos offerir se covendra e no oblit hosties vi aygua e tota cosa al sagrament de eucaristia e al cappella celebrant necessaria faça diligentment tota hora que diaque no sera vestit en la missa: cor lavors per aquell volem que sia fet. Deura encara per si o per lescola de la cappella e encara com missa oyrem ministrar a nos libres del quals som acostumats de usar en misses e en altres hores divinals. Encara ordonam pertanyer a cura daquell dels dits monges qui pus antich sera en loffici apparellaments e ornaments de nostra cappella quals que quals ab diligencia guardar los quals fet enventari de tots tenga: mas laltre monge qui segon sera reebut haja copia daquell enventari per tal que ell aquelles coses guart e serve con lo primer absent sera o en altra manera empatxat: e en absencia dels monges lo cappella almoyner segon reebut al offici haja axi mateix enventari en la manera mateixa dels monges. Guardense encara que en escrit hajan e inviolablement observen la ordonacio nostra sobre los paraments e altres ornaments de la cappella posadors e mudadors segons la varietat dels dias sollennes e de les festes conseguentment. E encara aquell monge qui los ornaments guardar deu proveesca engir la reparacio daquells con menester hic sera o faent encara alcuns fer de nou segons la ordonacio la qual havem feta engir aquestes coses haja albara del escriba de racio contenent lo preu que pujaran les dites coses e ab diligencia reeba los diners del thesorer per pagar aquelles. E con segons dit havem lo dit abbat per lo carrech de son monastir no pot en la nostra cort continuament esser present: volem e ordonam que lun dels dits monges ço es lo primer reebut e ell absent laltre faça complesca e exercesca totes e sengles coses a la cura e ministeri del dit abbat pertanyents en e per la forma en lo seu capitol pus prop dessus scrit del qual translat ab si haja contenguda e expressada. Ajustants empero a aço que si abbat alcu present sera o maestre en theologia en nostra presencia aquell deura a nos donar lo besament de pau e del test del evangeli e fer la benediccio de la nostra taula. E en apres ordonam ells esser sotsmeses al canceller e a ell deure obeyr: los escolans empero de la cappella e encara los escolans de la almoyna e tots qui en la cappella usen al dit abbat e en absencia sua al dits monjes obeyr deuran cuant al servey lo qual a fer han en la capella: los quals escolans de la cappella los damunt dits monges si inobedients o negligents en lo dit servy hauran trobats a perdre la sua quitacio de tres dies o enjus pusquen condempnar. E en apres encara volem ells a nos sagrament e homenatge prestar lo qual lo dit abbat a nos prestar es tengut.

Nota:
servy: servey: servei: servicio: servissi.
E en apres encara: encore après francés.

escolan cappella