Mostrando las entradas para la consulta petit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta petit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de febrero de 2021

5 DE JUNIO.

5 DE JUNIO.

Se reunieron los señores Diputados y Consejo, para oír a los embajadores, que habían regresado, los cuales dieron cuenta de su embajada y de cuanto había ocurrido con la Reina, poniendo de manifiesto ciertos escritos que contenían las modificaciones y habilitaciones hechas por dicha Señora, sobre los capítulos presentados; en vista de lo que, y después de leídos y examinados los escritos que se mencionan, nombróse una comisión, para que, junto con los abogados de la casa y otros de la ciudad, se ocupasen de estudiarlos, y de hacer los apuntes que fuesen más convenientes.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Aquesta nit nosaltres som stats expedits per la Senyora Reyna e talment que crehem sera a tot benavenir dels afers. Es stat delliberat per benefici dels dits afers alguns de nosaltres anar aqui per fervos relacio altres aci romanir. Los qui hirem serem aqui dema Deu volent apres mig jorn. De que havem volgut certificar les reverencies nobleses e magnificencies vostres les quals Deu guarde. De Vilafrancha de Penedes a III de juny any LXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors vostres.

A mossenyors reverendissim e molt magnifichs los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una vostra letra he rebuda e aquella ab la honor reverencia e benivolencia quis pertany de vostres grans reverencies e magnificencies lesta e vista la molt mala contentacio que haveu de mon ben obrar creu per relacio de homens qui parlen ab colara e no gens per que en fet tal informacio vos dege esser feta com fins aci despuys son fora de Barchinona per fer lo servey de vosaltres en lo meu entendre vos haja deificat en terra no dubtant fer qualsevol cosa pus fos servey vostre oblidant qualsevol interes e qualsevol persona per tal servey fet tot temps ab veritat legalitat e taciturnitat quant los negocis importaven e venint a la causa de vostra maravella en vostra letra mencionada per lo dit plech de les letres den Thora parlant ab tota veritat e sens scusa la qual nom fretura. La causa de retenir les dites letres no per mi mas per lo capita e son consell fonch per quant lo qui les portava ere correu qui anava per lo Senyor Rey trames a la Senyora Reyna e com ab les dites letres del dit Thora hagues una letra qui anava a Ferrando de Bolea la qual lo dit correu nos dona ensemps ab la dita letra fonch consellat per mossen Arinyo e Luis Dalbarrassi (de Albarracín) que hi foren demenats com amichs del dit Ferrando que tal letra no hi devia anar per lo dit correu dubtant les letres del dit Bolea no fossen registrades per los qui eren ab sa Senyoria e per aquella mateix raho ensemps ab aquelles fonch delliberat retenir les del dit Thora per ço que jatsia les letres fossen dreçades en aquell fonch donada fe e crehença que lo contengut en aquelles eren noves vostres e tot lo interes del Principat segons apres per vosaltres es stat a mi scrit ab vostra letra. E en aço foren presents mossen Capita mossen Arinyo mossen Luis Delbarrasi mossen Comenador de Torres mossen Bernart de Marimon mossen Huguo de Copons En Bayona notari e jo qui sens registrar aquelles ni desligarles les vos tremati segons ells vos scriuran. E aquesta es la veritat ques vulla ques sia reportat en contrari. E per quant lo dit Thora ab una letra quem fa acompanyada de molts fastigs la qual vos sera aqui mostrada e carrechs diu en aquella tals o semblants paraules es ver que jo no puch be comportar com so comporten altres majors de mi que may aci en aquest consell ses permes fer lo que vos ara feu Mossenyors molt reverends e magnifichs vos haure a molta gracia eus suplich ab aquella humil e subjecte reverencie que puch jo entenga aquest parlar a quin fin tira com segons he dit lo servir meu fins aci no ha mancat en lo possible tots temps ab aquella fidelitat amor e lealtat que de mi a vosaltres es deguda e que son sert que sens demerits mes donada culpa e conseguentment indeguda pena ab honor tots temps parlant. E per so vos supplich eus deman de gracia vullau manar an Johan Ferrer pach lo correu e son viatge lo qual lo dit Thora no ha volgut pagar aqui jatsia tots temps que per vosaltres fer nos volra lo capita e los demunt dits seran contents pagar aquell tots temps que per vosaltres sia axi ordonat. E ab tant manen de mi vostres grans reverencias e magnificencies tot so e quant plasent los sia les persones dels quals nostro Senyor tinga en sa proteccio e guarda. De Leyda. - Mossenyors als manaments e servey de vosaltres tot prest Bernart de Marimon. - Prest a vostra ordinacio lo veguer de Barchinona. - Mossenyors reverents e molt magnifichs del qui molt servir vos desige. - Bernart de Stopinya. - Del quim recoman a la reverencia e magnificencies vostres. Lo comenador de Tora. - (antes sale comenador de Torres) Senyors qui faran lo que maneu Johan Derinyo. Luis Mes (? Luis Dalbarrassi; Huguo de Copons) - de Copons. - A tota ordinacio manament e servir vostre Francesch Bayona notari.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molts reverents magnifichs e de gran prudencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda e aquella entesa som certificats per alguns sguarts no haveu pugut (o pogut, o mal cerrada) desliberar lo exercit si aturara o no. Mas que en lo mig se donas orde ab alguna color la gent fos detenguda oferintlos passat aquest mes lo que servirien los serie pagat. A la qual molt reverend e magnifichs senyors vos responem que stam no poch maravallats de tanta saviesa e prudencia vostre voler ignorar la tanta necessitat en que aquesta ciutat sta posada per molts sguarts e perills en que vuy sta e voler vostres prudencies ab conduccions de vuyt ni de quinze jorns lexar la defensa nostra e no tan solament en aquest fet es sols lo perill nostre mes encara dan e vergonya de tot la Principat car prosoposat la concordia fos feta la necessitat del negoci requer que de sis mesos e mes avant lo exercit no hisques de aci la qual cosa seria molt gran honor del Principat gran scalf dels abitants en aquell e als stranys dupte de la potencia e consell del dit Principat repos e custodia nostra. Lo contrari poqua stima dels que sentirien tals conduccions e per sdevenidor dan en aquesta ciutat lo qual sabeu ab quanta voluntat vostres ordinacions promptament es stada disposta e per aquells complir som molt grantment menaçats de esser maltractats e punits e de aço som certificats per moltes vies e ara darrerament ho podeu veure per deposicio queus tremetem de hun home que tenim pres. Placiaus voler promptament fer tal provisio que sia honor del Principat e seguretat nostra. E sia molt reverends e magnifichs senyors lo beneyt Jhesus en custodia dels tots. De Leyda a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend magnifichs egregis nobles e magnifichs senyors los deputats e consell en virtud de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregis nobles e de molt gran magnificencies senyors. A XVIII del prop passat mes de maig lo diputat local de aci per manament dels molt reverend e magnifich diputats del General de Cathalunya me feu metre en la preso comuna de aquesta vila en la qual son detengut fins la present jornada que son passats quinze dies sens que no puch seber quina es la occasio de ma preso. Yo empero mossenyors per squivar tota manera de dilacio que per la part mia pogues sobre aquesta fahena sortir en aquella hora que la preso mia fon feta liberalment volgui renunciar a qualsevulla manera de guiatge que en favor mia fos obtengut segons lo notari qui es assi per lo General a requesta mia ab carta continua. E apres mossenyors com som stat arribat en lo present carcer digui al dit diputat renunciave a corona de la qual per no poder alleguar possessio ab rasor me fets levar tots los cabells del cap. E ara per tant mossenyors com al parer meu aquesta fahena comença de caure en alguna delacio la qual no solament es a mi dampnosa ans encara specia de total destruccio attenent que mon petit heretatge sta tot en arbitres he lo temps de profitar ho perdre aquells penja en lo present e sdevenidor mes. E pensant en aquesta fahena haje considerat que majors occupacions que no son les fahenes son justa causa de dilacio als dits mossenyors diputats emperamor daço he deliberat fer la present ab la qual aquest negoci sia notificat a vostres molt grans reverencies egregis nobleses e magnificencies suplicant aquelles voler provehir en lo desempetxament de aquest negoci en tal manera que longua dilacio no fos causa de la destruccio mia. E mes avant mossenyors vos notifich com lo dit diputat local proseguint los manaments dels dits mossenyors los diputats prengue escorcol de la casa mia e sen porta totes les scriptures que troba en aquella e en que son lo fonament de mon patit heretatge que sis foraviaven ço ques poria fer sens culpa del dit diputat local seria destretarme. Sobre aço vos placia axi mateix provehir. E encara mossenyors en hun sobrecehiment que entorn dos mesos ho mes son passats que a requesta del dit diputat fou fet en la execucio ques fahia en los bens den Mallol Cadany mercader per veguor de cessio ho cessions que contra lo dit Mallol Cadany bons dies abans del sobrecehiment yo havia feta de LXXXV libres a dos menestrals de aquesta vila e les quals lo dit Mallol me devia per resta de aquells CCC florins que ab voluntat de la Majestat del Senyor Rey sobre lo dit Mallol me foren cessionats en pagua porrata de major quantitat per lo dit Senyor a mi deguda per cambis de Napols que per servey de sa gran Altesa havia prests e pur lo dit Mallol Cadany mossenyors no es stat processat ni menys condemnat per usures. E com los degues per algun condemnat ab sentencia que fos usura al parer meu passant les coses com dalt es dit per diverses cessions he pagada partida de la quantitat lo dit sobrecehiment hi seria demes. Empero mossenyors moltes veguades cauteloses informacions son bastants en fer procehiments dels quals vista la veritat son degudament tornats a loch. Emperamor deço he delliberat fer la present ab la qual com dit es sia notificat a les vostres molt grans reverencies egregis nobleses e magnificencies suplicant humilment a aquelles que en tot vot placia degudament e presta provehir tolent tota manera de dilacio car fahent mossenyors les coses suplicades fareu la justicia per vosaltres acostumada la qual vos tindre a singularissima gracia. Scrita en la preso comuna de Perpenya lo primer die de juny lany Mil CCCCLXl. - De vostres molt grans reverencies nobleses e magnificencies humil servidor qui en gracia de aquelles me recoman. - Guillem Vola.

Scrita en la preso comuna de Perpenya lo primer die de juny lany Mil CCCCLXl. - De vostres molt grans reverencies nobleses e magnificencies humil servidor qui en gracia de aquelles me recoman. - Guillem Vola.


lunes, 29 de abril de 2019

EL CONDE BERNARDO DE RIBAGORZA, RECONQUISTADOR DE CALASANZ



2.23. EL CONDE BERNARDO DE RIBAGORZA, RECONQUISTADOR DE CALASANZ (SIGLO X. CALASANZ)

Cuando apenas había comenzado la décima centuria, es un hecho históricamente cierto que el conde Bernardo gobernó Ribagorza, juntamente con su mujer, la condesa doña Toda, que aportó como dote al matrimonio las quebradas tierras de Sobrarbe. Entre los años 908 y 929, con arduos esfuerzos dados los escasos recursos humanos y materiales con los que contaba, el conde Bernardo logró liberar el valle de Soperún y llevó a cabo una victoriosa y celebrada expedición contra los musulmanes del sur hacia 914. Tras estos datos ciertos, la leyenda construye y adorna el resto, dándole, incluso, forma de canción de gesta.
En efecto, el conde Bernardo, hijo del conde don Ramón, había vivido en tiempos del emperador Carlomagno de quien era pariente directo y, por orden de éste, vino desde París y logró liberar las tierras de Obarra del poder musulmán, fundando allí el monasterio dedicado a Santa María, importante núcleo sobre el que basó la repoblación de las tierras reconquistadas. A la vez que su hermano, el conocido obispo Atón, expulsaba a los moros de las tierras de Pallás, Bernardo lo hizo de las de Ribagorza, extendiendo la frontera de sus dominios por el sur hasta el pueblo de Calasanz.
El saber popular le achaca, asimismo, la conquista y dominio de la fortaleza de Jaca y todas las tierras de la canal de Berdún que le circundan, así como la ganancia, mediante las armas, del amplio y ondulado espacio contenido desde Aínsa hasta Berbegal, incluyendo el populoso, bien defendido e importante enclave musulmán de Barbastro.
Fue llamado Macabeo por su trabajo en el ejercicio de la virtud y marqués porque conquistó y gobernó una marca, a la usanza del país franco del que era originario.
[D’Abadal i Vinyals, R., «El comte Bernat de Ribagorça i la llegenda de Bernardo del Carpio», en Estudios dedicados a Menéndez Pidal, 3 (1952), págs. 463-487.]



https://ca.wikipedia.org/wiki/Bernardo_del_Carpio


http://www.xtec.cat/~jrico4/pdfs/historia/his3.pdf


http://mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=bernat-conde-de-ribagorza


http://opac.regesta-imperii.de/lang_en/anzeige.php?sammelwerk=Estudios+Men%C3%A9ndez+Pidal


http://www.raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/download/65423/167887


https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0223272.xml


https://www.jstor.org/stable/25162270


https://core.ac.uk/download/pdf/38982032.pdf


http://www.iea.es/documents/73041/0d1a4564-7bf1-4c36-bbe1-c4ca4329f17a

https://es.wikipedia.org/wiki/Calasanz

Calasanz (Calassanç, en catalán ribagorzano JA JA JA cardassáns a Girona) es una localidad española de la provincia de Huesca, integrante del municipio de Peralta de Calasanz en la comarca de La Litera. Es el núcleo de población más antiguo de La Litera (ya mencionado en un documento visigótico del año 556) y está situado en una colina cortada por la parte Este y Norte, a 736 m. de altitud. El término confina por el Norte con los de Juseu y Aguinaliu, por el Este con Gabasa, por el Sur con el de Peralta de la Sal y por el Oeste con los de Estadilla, Alins y Azanuy, teniendo una extensión aproximada de una hora y media de Norte a Sur y lo mismo de Este a Oeste.

Calasanz alcanzó su máxima población hacia 1857 en que llegó a contar con 1.003 habitantes, pero la población actual de Calasanz ronda las 40 personas (debido a la emigración de los años 50–70), triplicando prácticamente durante la época estival.

La persona natural de Calasanz se denomina con el apodo de Cañuto o calasancio.

Calasanz está situado en la franja oriental de la provincia de Huesca (Aragón), en la zona sur de la Sierra de la Carrodilla, en el margen derecho del río Sosa. Esta zona del pre-Pirineo aragonés es frontera entre las comarcas de La Litera (La Llitera), a la cual pertenece, y La Ribagorza (La Ribagorça).

romance aragonés Tamarite de Litera




Al igual que muchos de los pueblos de la zona, Calasanz tiene un habla local, chapurriau, que es similar en algunos aspectos o palabras a otras poblaciones cercanas y propia en otros, perteneciente al dialecto ribagorzano. Es frontera lingüística entre el catalán ribagorzano JA JA JA y aragonés ribagorzano.

als presentz
Por desgracia es un dialecto (o subdialecto) en peligro de extinción ya que actualmente sólo lo hablan los pocos habitantes de la villa y algunos de sus descendientes (emigrados a otras poblaciones, comunidades autónomas o países). La 2.ª lengua más utilizada, y a la cual está derivando el habla del pueblo, es el castellano y en 3.er lugar se utiliza el catalán JA JA JA ya que muchos de los habitantes emigraron a Cataluña y sus descendientes lo hablan. Y algunos de estos habitantes emigraron a Alemania, pero alemán habla poca gente de la zona. Eso sí, el gallego lo entienden casi todos, y es un idioma, además, diferente del portugués.
Algunas palabras típicas del cañuto son:
CañutoCastellanoCatalán
Cocho
Perro
Gos
Mixó
Pájaro
Ocell
Somé
Burro
Ase
Llató
Cerdo
Porc
Rabosa
Zorro
Guineu
Engrineta
Golondrina
Oreneta
Trunfa
Patata
Patata
Llugá
Pueblo (Lugar)
Poble
Pllaza
Plaza
Plaça
Carré
Calle
Carrer
Calleriz
Callejón
Carreró
Fiero
Feo
Lleig
Chico
Pequeño
Petit
Dichós
Debajo
A sota
Ixe / Ixa / Ixo
Ese / Esa / Eso
Aquell / Aquella / Allò
Natros
Nosotros
Nosaltres
Vatros
Vosotros
Vosaltres
Yo sigo
Yo soy
Jos sóc
Qué quiés?
¿Qué quieres?
Qué vols?
Plloure
Llover
Ploure
Medrá
Crecer
Crèixer
Emporcá
Ensuciar
Embrutar
Nino / a
Niño / a
Nen / a
Chove
Joven
Jove
Moñaco
Muñeco
Ninot
Auto
Coche
Cotxe
Si quieres leer una serie de dichos de Calasanz extraídos del excelente libro "Calasanz" de Antonio Alós Pascáu clickea este enlace:
En este mismo libro puedes encontrar otra compilación de palabras típicas del cañuto.


Del llibre "Calasanz" de Antonio Alós Pascáu

 Posé alguno diga que un llugá tan chico coma éste siga aburrit, perque ya s'eiga acostumbrau a seguí el reloj según el horari de una fábrica, agón li manan la faena que ha de fe. A Calasanz ninguno tien que aburrirse pues coma allí diuen, siempre ñai algo pa "aná fen", y si a alguno no se li ocurre, aquí li posam unas cuantas cosas pa que pueda triá, cuan se canse de una: Així que pot aná fen: ”

Achocase pa que nol veigan
acustá el pastó
allambrá cazuelos
amagase el tuzalet
amostrá el cul a la boira
aná a defora
apedregá als cochos
apllená la pichella
apuyalá el fiemo
arrastrá caltróns de choquetas
arreglá la pastura pals llatóns
arrupise pel fret
atapí la palla
atizá el foc
atravesá crenchas y tuzals
aventá a la Cuella
baixá un baixadó / y pujá un pujadó /
beure en una cadolla a chupamorro
brincá esponas
brivá urmos
bulldre carbazó
buscá nius
calzá als pollez
cansá un bigós
cargá els sarguiz
caure aigua pe la marmota
cazá el tarroquet
cllavá la encllusa
comprá charras y charróns
contá endevinetes
coure codoños al caliu
culldre tabelletas
chollá las ovellas ( esquilá )
chuga al señalet y als palitrocs
chuñi els somés
entrecabá trunfas
escobá el calleriz
escruza el tros pe la endrecera
esfarrabusteá el bestiá
esfulliná la chuminea
estripá tarrocs
fe aigua de estremoncillo
gritá a un zagalet
llevá el disná als homes
mastullá las someras
minchá recau
muñí las crabas
paixenta el betiá
penchá la alforcha al ficoz y a la entosteta
piulá coma els torrodans
pixá fora del tiesto
aná din: ¡¡posé pllourá!! y ¡¡pot ñaure ruixada!!
rechirá el aceite pál zabó
repllegá esparrics
rustí el llató y probá el mondongo
sentase al banquilet de la Pllaza
sentí al pregoné
sobreixise la baseta
tindre fillos cañutos
tropezase con la guineu / Rabosa
ventá ulivas y grano
zurcí els peals del homes

miércoles, 1 de septiembre de 2021

lo castell Demposta, Andreu Dueca, procuradors de Tortosa

 

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Si En Andreu Dueca ciuteda daqueixa ciutat vos semblara dispost e fael per capitanajar lo castell Demposta lo qual per diversos singulars de la dita ciutat es stat fins aci custodit vos agrahirem lo introduiscau en capita del dit castell. Tota via empero remettents ho a vosaltres qui les coses dequi veeu al huyl e sabeu com hi fa provehir.
E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a X doctubre del any Mil CCCCLXIIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

Si En Andreu Dueca ciuteda daqueixa ciutat vos semblara dispost e fael per capitanajar lo castell Demposta lo qual per diversos singulars de la dita ciutat es stat fins aci custodit vos agrahirem lo introduiscau en capita del dit castell.


https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Amposta

Lo Castell de Amposta (al texto lo castell Demposta) ere un castell de la vila de Amposta, (bastant lògic) actualment un recinte arqueològic declarat bé cultural de interès nacional.

Lo recinte s'emplaçe a un estrenyiment del marge dret del riu Ebre dintre el nucli urbà d'Amposta, sobre una menudeta elevació de roca conglomerada quaternària.

Lo recinte jussà, organitzat al voltant d'un pati d'armes, era protegit per un sistema de doble fossat sec concèntric en forma de "U", amb el riu als seus dos extrems. Del recinte jussà es conserven unes estances alineades del segle XIV-XV que formarien part de les dependències d'emmagatzematge d'avituallaments i delmes, al costat de l'entrada, soterrades i adossades a la muralla andalusina, i un portal cec ogival fet d'un bon nombre de dovelles irregulars, d'estil gòtic i funció purament estètica, que formava part de l'emmurallament fluvial. A la part est del recinte, contra lo riu i separat del recinte jussà per un fossat, s'emplaçave lo recinte sobirà del castell, la torre de l'homenatge anomenada Celòquia, objecte d'una reconstrucció contemporània.

La porta principal, que menava a la vila, l'actual nucli antic d'Amposta, estave protegida per una torre, anomenada de l'Hospital, situada al contravall entre els dos fossats, de la qual es conserve lo basament. Lo fossat extern discorrie per on actualment transcorre lo canal y lo carrer del Fossat, desembocant al final del carrer de Sant Sebastià, aproximadament on actualment s'emplaça la pilastra del pont penjant.

Lo fossat intern, datat del segle x, està excavat a la roca conglomerada i té una profunditat aproximada de 6 metres i una amplada aproximada d'11 metres, que s'estreny a mesura que s'apropa al riu. A l'escarpa es conserva lo pas de ronda, d'1,40 metres d'amplada, que discorre entre la muralla y lo talús del fossat. La part oest del fossat resta desfigurada, ja que s'enderrocà bona part del mur andalusí que separave els dos fossats per bastir un canal per fornir d'aigua la turbina del molí arrosser de Cercós. En aquest punt, al basament del fumeral del molí, estava la torre de Sant Joan, bastida entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle xv, al punt d'inflexió de la muralla andalusina on s'unien els dos fossats. Només es conserven aproximadament 6 metres d'alçada i dues espitlleres, una orientada al nord i l'altra a l'oest. Presenta una planta rectangular d'11,75 per 9,20 metres, i murs de 2,40 metres d'amplada, fets de carreus encoixinats i morter de calç.

Història:

Les restes arqueològiques documentades més antigues són un petit llenç de muralla i quatre sitges d'època ibèrica. Tamé s'evidencie presència andalusina durant el segle x, en aquell moment segurament una ocupació amb funcions de vigilància, per esdevenir al segle xi un hisn, centre administratiu i defensiu que servia de refugi en cas de perill per a la població dispersa.

Lo castell és citat documentalment per primera vegada lo 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta p´el comte Ramon Berenguer III a favor del comte Artal de Pallars, amb la finalitat que hi bastís un castell un cop conquerida la zona. Després de la conquesta del terme d'Amposta per Ramon Berenguer IV, el cedeix l'any 1149 a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, esdevenint la comanda d'Amposta, que donarà nom al priorat com a Castellania d'Amposta fins a l'any 1280, en què Pere lo Gran, volent recuperar per la Corona lo senyorio sobre Amposta, lo va permutá en los hospitalers per les viles d'Onda i Gallur, encara que lo priorat mantindrà lo nom. Lo any 1384, lo castell passe a mans de la orde de Sant Jordi d'Alfama, per concessió del rey Pere IV de Aragó.

A la guerra civil catalana, lo castell se va posicioná contra lo rey Joan II, motiu pel qual l'exèrcit reyal hi va iniciá lo 2 d'octubre de 1465 un setge fluvial y terrestre, que va acabar en la capitulació del castell, defensat pel capità Pere de Planella, lo 21 de juny de 1466.

A conseqüència del greus danys patits durant lo setge, lo castell va ser abandonat, y successives rátzies pirátiques, los anys 1518, 1520, 1530 i 1540, resultaren en la seva completa ruina, pel que se va decidí emprar la seua pedra pera bastir altres construccions, tal com documente la sollicitut concedida a l'abat de Benifassà pera traure pedra.

  1.  «El poblat del Castell d'Amposta (Amposta, Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l'Ebre». I JORNADES D'ARQUEOLOGIA DE TIVISSA. CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE. [Consulta: 23 juny 2012].
  2.  «Castell d'Amposta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
  3.  Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".
  4.  Fuguet, 1998, p. 27-28.
  5.  «Amposta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


viernes, 12 de febrero de 2021

2 DE JULIO.

2 DE JULIO.

Después de haber resuelto varios asuntos por la mañana, (se) reunieron otra vez, por la tarde, los señores Diputados, junto con los oidores de cuentas, para tratar de la embajada que havia de enviarse al rey de Castilla, y como estuviese presente el señor Primogénito explicó a los mismos el derecho que tenía en el reino de Navarra, aduciendo, a tal objeto, varios documentos auténticos y sellados, de cuyo derecho solicitó que se dijera algo en las instrucciones que se diesen a los embajadores; sobre lo que se reservaron deliberar los señores Diputados, cuando de ello se hubiesen ocupado con detención.
Acerca de la elección para el nombramiento de embajadores hubo discordancia, y, por consiguiente, lo único que acordaron fue que se reunirían con los Concelleres de la ciudad, para resolverlo, a cuyo objeto designaron las personas que formarían esta comisión.
Se dio cuenta de las cartas que se recibieron en este día, y se mandó escribir otras, que se hallan, por su órden, a continuación.

Als venerables religiosos magnifichs be amats e feells nostres los diputats del General del Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Venerable religios magnifichs be amats e feels nostres. Vostra letra de XXVII del present havem rebuda e hoyda la creença per vosaltres acomanada An Johan Brujo notari en lo que dir nos ha volgut de part vostra sobre lo ofici de portant veus de governador en aquest Principat lo qual desijau sia per la Majestat del Rey Senyor e marit nostre molt car e molt amat donat a mossen Arnau de Vilademany e de Blanes e de aço mateix nos ha scrit lo lllustrissimo Princep nostre molt car e molt amat fill ab creença acomanada als reverend e magnifichs mestre de Muntesa e Joan Ferrandez Deredia ab molta voluntat haguerem scrit al dit Senyor Rey e quant en nos fos stat donat orde que de aço fosseu complaguts e ja haviem manades les dites lettres sino que apres nos vingue en memoria com sobre aço mateix haviem ja scrit al dit Senyor Rey en favor del noble don Frances de Pinos a molta instancia e prechs a nos de aço fets per lo lllustrissimo Princep nostre molt car e molt amat fill ab altres letres sues lo qual nos significava esser don desig a plaer que lo dit don Frances e no altre algu per quins hagues scrit hagues lo dit ofici axi havem delliberat sobreseure hi fins que per lo dit Illustrissimo Princep al qual de aço scrivim per ses letres nos sia declarada sa intencio per qual de aquests dos haura mes en plaer nos interposem ab la dita Majestat la qual sabuda ab tots nostres efectes treballarem ab lo dit Senyor Rey aquella sia complida. E axi podeu vos persuadir que en aço e en totes coses que fer pugam donarem tot orde ab la dita Majestat que vosaltres siau complaguts e per nos no restara que ab tota aficacia e instancia per vostra complascencia nons hi interposem segons per lo dit en Brujo pus extensament vos sera scrit. Dada en Vilafrancha de Penedes a XXVIII dies de juny any Mil CCCCLX hu. - La Reyna.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Lo jorn passat que comptavem vint e sinch del present mes de juny rebi vostres letres ab les quals voleu licenciu tots los
qui eren romasos aci ab mi ço es cent homens de peu axi com he fet per satisfer a vostra ordinario entre los quals son Jaquet Deparis (le petit Jacques de Paris, apellido catalán de toda la vida) e lo gran Girart Despla (Dezpla, des pla, dez pla, de es pla) quascu conestable de vint e sinch homens spinguarders qui des que lo exercit es stat principiat fins lo jorn present han ben servit e lealment ab totes ses gents en tant que no solament jo quis comendava mes encara quants ab aquells han hagut a contribuir restem molt contents e pagats e mes que ab sou e sens sou moltes voltes per honor del Principat se son oferts servir de que no poch los ho he agrahit e son dignes de totes honors e plaeres los puguen esser fets. Per tant molt reverend e magnifichs senyors vos supplich los sobre anomenats ab ses gents vullau haver molt per acomenats segons be fins aci haveu acustumat e de vostres reverencie e magnificencies se spere les quals la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Leyda a XXVI de juny any Mil CCCCLXI. - Prest al que ordenareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. La causa de la present es per significar a vostres reverencie e magnificencies com Jaquet de Paris o lo gran Girart Despla conestables dels spinguarders exhibidors de les presents son stats los primers qui vingueren ab lo exercit del Principat e continuament ab molta bona voluntat e ab tota cortesia e obediencia han servit en dit exercit fins vuy que restam molt contents e son dignes de molta remuneracio. Per ço a vostres reverencia e magnificencies notificant les dites coses exortam e pregam vos placia haver los per ben comendats a fi hajen aquella remuneracio que merexen a vostres reverencia e magnificencies conexeran les quals la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio e guarda. De Leyda a XXVI de juny any Mil CCCCLX hu. - A vostres beniplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

En este mismo día, los señores Diputados mandaron expedir la siguiente carta.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
De vostra Altesa havem vuy reebuda una letra responsiva al que haviem suplicat a vostra Excellencia en favor de mossen Vilademany per lo ofici del portant veus de governador de aquest Principat. E per quant lo lllustrissimo Primogenit tremet a vostra gran Senyoria lo seu vicecanciller per declarar sa intencio a vostra Altesa sobre lo dit ofici e crehem sera per lo dit mossen Vilademany haurem a singular gracia e merçe a vostra Altesa li placia per lo dit mossen Vilademany continuar Vostra intercessio ab la Majestat del Senyor Rey en favor del dit mossen Vilademany per lo dit ofici. E tinga Senyora molt alta e molt Excellent vostra Excellencia la Sancta Trinitat en proteccio e guarda votivament manant nos lo que li sia plasent. Scrita en Barchinona a dos de juliol del any Mil CCCCLXI. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna. - Senyora molt Excellent. De vostra Altesa humills subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanan. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

miércoles, 23 de diciembre de 2020

28 DE MARZO.

28 DE MARZO. 

Se recibió en este día una carta del rey de Castilla, por manos de un caballero suyo llamado Gonzalo de Caçeres, (Gonçalo de Caceres en el texto siguiente) cuyo contenido es el siguiente.

Nos el Rey de Castilla e de Leon enbiamos mucho saludar a vos los muy reverendos egregios et nobles magnificos diputados del Principado de Cathalunya en la ciutat de Barchinona.
Antes de agora vos ovimos scrito con un oficial de armas nuestro sobra la detencion del Principe nuestro muy caro e amado primo e por quanto despues mediante la gracia de nuestro Senyor ha vemos sydo certificado ell sea en su plena libertat en esta cibdat de Barchinona e por maior saber la dispusycion de sa persona enbiamos a lo vesytar a Gonçalo de Caceres cavallero de nuestra casa de quien mucho fiamos al qual de nuestra voluntad va largamente informado. Ell vos fablara algunos fechos complideros al bien e paz e reposo destos reynos. Rogamos vos le sea dada plenaria fe a lo que de nuestra parte vos dira. Muy reverendos egregios nobles magnificos Dios vos haya todos tempos en su special guarda. De Segovia a honse dias de março de sexanta e hun annos. El Rey - Por mandado del Rey. - G. Mendes.

Las razones o informes a que alude la credencial que antecede, y que expuso a los Diputados el mencionado embajador, eran substancialmente las que siguen.

Primerament lo dit embaxador dix que lo Senyor Rey de Castella los saludava molt els enviava una letra quels dona la qual era patent segons lo custum e stil de Castella signada de sa ma e segellada ab son segell la qual fou aqui legida e per quant hi havia creença en virtut de aquella ell explica com a noticia del dit Senyor Rey de Castella era pervenguda la liberacio de la persona del Senyor Primogenit su primo de la qual havia hagut singular plaer e consolacio per quant ell lo amava de molt bon cor e mes que altra qualsevol persona que a ell sia conjunta de parentela e per ço havia enviat a ell per veure e visitar la persona del dit Senyor Primogenit e que regraciava molt a ells e a tot lo Principat la amor e fidelitat que havian monstrada e mesa en obra en la recuperacio e
liberacio del dit Senyor Primogenit e los treballs e despeses que hi havian mesos e tant com si per la persona del dit Rey de Castella su Senyor ho haguessen fet comendant molt als dits diputats e consell e tot lo Principat com virtuosament e loable se eren hauts en aquest fet e segons lurs predecessors del Principat havian acustumat fer en les coses que emprenien. E que lo dit Senyor Rey de Castella segons los havia enviat a dir pochs dies havia per sa letre havia enviat a pregar lo Senyor Rey Darago li plagues deliurar e traure de preso le dit Primogenit e que per quant nol ne havia volgut complaure ell per mostrar la sua voluntat que havia a la liberacio del dit Primogenit e de conservar e tenir la pau que ell havia ab lo dit Senyor e ab los dessus regnes e terres que ell havia enviada en la frontera certa gent darmes de cavall e de peu per ajustarse ab lo exercit del Principat e entendre per son poder e ajudar a la liberacio de la persona del dit Primogenit ab proposit que si fos obs que vingues en persone ab tot son stat e sforç. E mes dix que lo dit Rey de Castella per conservacio del amor e bona concordia que lo dit Rey son Senyor havia ab lo Senyor Darago e sos vassalls havia fet moure matrimoni entre lo dit Senyor Primogenit e la infanta sa germana e que encara havia aquella mateixa voluntat e que lo dit Senyor Rey de Castella los pregava e encarregava molt stretament e afectuosa haguessen per recomenada la persona e lo stat del dit Senyor Primogenit car lo dit Rey de Castella havia voluntat fer per ells e per los de aquest Principat lo que volguessen e conservar e tenir la bona voluntat que es entre lo dit Senyor Rey Darago e sos vassalls e ell dit Rey de Castella e sos regnes e vassalls.

El abad de Monserrat contestó en nombre del Consejo al embajador, diciéndole que daban las gracias al rey de Castilla, por lo que de su parte les acababa de exponer; en consecuencia de lo que, se tomó desde luego la siguiente deliberación.

Que lo exercit partescha de Fraga e vinga a la ciutat de Leyda en la qual resten cinccents homens de peu de les parts foranes e mes remotes a la dita ciutat. E mes cinquanta rocins utils que per semblant no sien de la dita ciutat e aquells sien los millors e pus utils del exercit. E los dits D. homens e cinquanta rocins de aquells qui hauran voluntat romanir. Tota la altre gent de cavall e de peu sia licenciada. La capita general stiga en Leyda fins en altra manera sia provehit lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu que sen vinga.

Atendido el objeto de la anterior deliberación, se escribió al general y vizconde, a Juan Ferrer, a los diputados de Aragón y a los jurados de Zaragoza.
El propio día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles e honorables senyors. Per mans del magnifich mossen Bernat Margarit e rebuda una vostra letra e mes e entes quant me a volgut explicar de part de vostres reverencies nobleses e honorables savieses e responent a tot dit que jat se sia que a tota via de pau e de concordia entre mi e lo comte de Prades me conviden em impelesquen lo servey de Deu ma professio e encara edat pero no es poch lagullo de vosaltres mossenyors als quals yo summament cobeg complaure e encara obehir. E per ço que conegau no vull esser trobador de qualsevulla honesta e virtuosa operacio sere content per satisfer a la voluntat e just desig vostre metre soltament en vostres mans e poder e dels consellers de Barchinona tota la questio e debat que es entre mi e lo sobre dit comte de Prades e tota la casa de Cardona segons que aquella havia mesa en poder del Senyor Rey. Ab tot sa Majestat no hi haje dona aquella fi que fore digna de hun Rey virtuos e que zelas lo be e repos de sos subdits e vassalls. Sobre aço jo he a ple comunicat ab lo dit mossen Margarit. Placieus donarli fe e creença com a la mia persona propria. Oferintme sempre promptissim e apparellat de fer per vostres reverencies nobleses e honorables savieses quant de mi os sera plasent dispondre e ordonar. Jo per gracia de nostre Senyor so fora del tot de la febre. Rest pero molt e molt flach pero per tota la semana santa Deus volent yo sere en Sanahuga e de aqui enfora me dispondre a quant per vosaltres mossenyors me sera significat axi com aquell que en res que concernesque lo felicissimo stat del Principat de Cathalunya no sabria ne volria mencar. De Salas a XXIIII de març any Mil CCCCLXI. - Prest a tota vostra ordinacio e voluntat lo patriarcha Delaxandria bisbe Durgell.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principal de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Pus fins aci vos sou stats de scriure en la manera acustumada per esser occupats per la beneventurada entrada del Senyor Primogenit en aqueixa ciutat considerant encara per ma indisposicio segons dieu en vostra letra de la qual sou cert ereu ben avisats daci avant vos placia hun tant delit com tots havem de vostres letres per falça creença nous sia tolt avisantvos com per gracia de Deu yo so molt milorat jatsia no prou fort pero so en tanta convalescencia
que per legir vostres letres so en prou disposicio. E per ço placiaus per lo que dieu no star de scriurem ans vos prech ho façau com pus sovint poreu aleviats de feynes que significau haver de la venguda de Senyor Primogenit. Quant al quem dieu que pensar no podeu la Majestat del Senyor Rey vulla metra en execucio les coses quis dien per reports e fames de gents segons per mi sou avisats dient la raho per que vos dich que hoig coses de que reste molt aconsolat pus sia en fet axi com vosaltres creeu e per obres se seguischa resta yo haja fet lo degut de havervos avisat del que sabia e sentia. Pregant nostre Senyor Deu vos illumini en be elegir de e sobre les coses dieu continuament tractar ab la Majestat de la Senyora Reyna per mija de vostres embaxadors los quals trames li haveu a Vilafrancha en la qual sa Senyoria es en manera tal ques seguescha la honor e servey de Deu dels dits Senyors Rey e Reyna e seguretat del Principat tranquillitat e repos de la cosa publica e poblat de aquell fentvos oferta entretant se fara ab compliment so que per vosaltres es demanat quant al ben star o segur de aquest exercit provehint aquell ab summa vigilancia de scoltes guaytes e altros provisions necessaries a tuycio e seguretat sua. E per quant lo temps dels dos mesos del acordament fet per vosaltres se abreugese com sabeu es prop de la fi considerada la pocha voluntat que los del dit exercit axi de peu com de cavall han en seguir aquell despuys que lo Senyor Primogenit es deliurat e restituit en libertat e la crehença tots havien no passaren Martorell vuy tots generalment grunyen e criden los huns quels donen licencia oferint tornar lo sou quels resta altres quels do temps dins lo qual corrent lo temps dels dits dos mesos sien junchs (?) e atesos en lurs cases pretenents que a ses despeses no sen deuen tornar mas ab lo dit sou altres que dihen que hora per hora que los dits dos mesos seran complits segons lur comple comptadors del jorn que prestaren homenatge e anant sens demanar a mi licencia ne pus dirme res sen iran e sen tornaran en lurs cases lexant a mi la bandera. Es stat deliberat de aço vos fos axi scrit pet manut en manera que dins lo temps que resta per vosaltres fos deliberat e provehit a la honor del Principat e de alguns de vosaltres qui deliberan eternalment aturar aci fins altrament per vosaltres sia ordenat e a vosaltres scrit de que restam ab major recel vista la deliberacio dels bons e hoyint dels folls lo que dessus vos he scrit. E per quem par faça prou al fet per que en tot e per tot reta mon deute de la capitania seguint los termens de la ley qui vol los mals sien punits e los bons premiats e remunerats deliber scriureus la contentacio molta que tinch dels de mon consell qui en sos consells hi en totes les coses occorrents al servey e conservacio de la honor del Principat de dia e de nit may han fallit prenent tots e hun cascu la sua porcio de les feynes ultra lo consellat ço es los huns los sobreguayts e ordonar les guaytes partir sollicitar e visitar aquelles los altres de inquirir dels lochs fora la vila en metra scoltes e sentintles e axi de tots los altres de mossen lo veguer e de son assessor o assident quant be man servit e quant ne so content per letres dir nous poria. E axi placieus voler aquells integrament satisfer e ultra axo abundantment remunerar e gratificar hun cascu segons lo ben obrar qui fet haura lo qual es tant publich qee amagar nos poria. Com lo General me par sia la mar qui a hun cascu egualment se comunica pero quiscu sen porta segons la mesura ab que ve e no pus. E ab tant la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXVI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
La present es sol per avisar vosaltres de ma voluntat que no es pus de seguir lo exercit haver complit lo temps dels dos mesos e aço dich per lo socorriment que per vosaltres era ordonat me fos donat ço es cent cincuanta florins la qual cosa es per la pratica que mes servada per lo comte per moltes e diverses maneres. De tot aço vos ne he volgut avisar ab temps per quey provehischau en aquella manera que ben vist vos sera no dient que en tots altres negocis yo puga servir lo Senyor Primogenit e al Principat noy meta persona e bens e quant tinga en lo mon. Axi mateix vull avisar vostres savieses per lo carrech per vosaltres a mi donat en los sentiments que yo he passat lo temps dels dos mesos molts gentils homens no sen tornen e dien que no pendran pus sou em dubte que la gent no buyt en tal manera que la bandera no rest desacompanyada e que nos meta
gran desbaratat entre nosaltres. De tot lo que sent ne he volgut avisar vostres prudencies. Per queus placia volerhi provehir en aquella millor forma queus semblara. E ab tant ordonau de mi lo que plasent vos sia. Scrita en Fraga a XXVI de març - Lo qui es prest a a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres e aquest consell es provehit que tot lo exercit partescha de la vila de Fraga e sen vinga en aqueixa ciutat en la qual romanga lo capita ab les banderes acompanyades de cinch cents homens de peu e cinquanta rocins utils tant solament e que tota laltra gent axi de cavall com de peu daqui en fora sia licenciada. Pregamvos donchs senyors que vullau donar orde que junt aqui lo dit exercit sie allehujat e lo dit nombre qui romandra sia be tractat segons de vosaltres fiam.
E tingaus molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e molt magnifich baro lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt noble e molt magnifich baro. Vostra letra havem rebuda per la qual vehem vostra voluntat de venir del exercit. Nosaltres per lo dit esguard e per altres som entrats en delliberacio que era de fer del dit exercit e havem concordat que ates daqui avant no afretura tenir la vila de Fraga que en nom de Deu lo dit exercit sen vinga tot ensemps en una companyia a la ciutat de Leyda en la qual per lo present romangen les banderes acompanyades de cinch cents homens de peu e de cinquanta rocins utils e que tota laltra gent axi de cavall com de peu sia licenciada segons de tot aço scrivim pus stesament al comte de Modica capita general. Pus donchs lo dit exercit sia en Leyda vos ne poreu venir e axi sera satisfet a vostra voluntat regraciantvos lo bon voler quens significau haver en lo honor e benefici de aquest Principat. E per quant vos speram aci prestament no curam mes dir remetent tot lo restant a la vista. En lo mig e tota hora tingaus lo Sant Sperit en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Pus a nostre Senyor Deu per sa clemencia e merce ha plagut que la desigada liberacio de la persona del Senyor Primogenit es obtenguda per quant no volriem que aqueixs senyors del regne de Arago se agrehuiassen de la tenuta de la vila de Fraga havem delliberat que vos senyor ab tot lo exercit parteschau de la dita vila de Fraga eus ne vingau a la ciutat de Leyda hon apres siau junt ab tot lo dit exercit provehireu en aturar aqui cinch cents homens de peu los quals pero no sien homens de la dita ciutat de Leida ne de lochs vehins abans remots de la dita ciutat e sien de aquells qui darrerament han pres lo sou dels XV jorns e que hajen voluntat de romanir mes avant si delliberarem aquells retenir en los quals no es intencio nostra romanga algun cap de cinquantena car no afretura. Per semblant vos reteniu cinquanta rocins utils e dels millors e mes dispots del exercit e que hajen voluntat de romanir si per mes temps del que han a servir los volrem e que no sien de la dita ciutat de Leyda sino de fora de aquella. E a tota laltra gent axi de cavall com de peu licenciareu per anarsen a lurs cases en lo nom de Deu. Vos senyor per quant no seria cosa pertinent a la condicio vostra aturar ab tant petit nombre de gent romandreu ensemps ab lo veguer per uns breus dies en la dita ciutat retenint aqui les banderes e sera per refermament de vostra salut e en lo mig nosaltres provehirem de alguna persona qui capitaneje la dita gent e provehit aço vos ho significarem e poreuvosne venir Deu volent. Per dar raho als diputats de Arago e jurats de Çaragoça de la stada e partida de la dita vila de Fraga nosaltres los scrivim per letres que rebreu ab les presents les quals de aqui en fora los trametreu. E mes en la partida vos agraciareu sius plaura dels jurats e prohomens de la dita vila de Fraga usant envers ells de paraules conducents a la amor e bennivolencia del dit regne e aquest Principat les quals conservar es a vosaltres molt acor. Si algunes coses subseguiran en la partida de Fraga nos avisareu de aquelles e sobre elles e altres que occorreguen vos scriurem a la dita ciutat. Ab tant molt egregi senyor tingaus la Santa Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de març any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat.
Los cinquanta rocins es intencio nostra sien de aquells qui han a discorrer encara mes temps puys sien suficients. Lo present correu ha pres carrech de anar ab les letres a Çaragoça axi que non calra haver altre. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Al molt honorable lo senyer En Johan Ferrer receptor general de les intrades e exides del general de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Per nosaltres e nostre consell es feta delliberacio que tot lo exercit jaguescha la vila de Fraga e en nom de Deu sen venga a la ciutat de Leyda en la qual romanga lo capita ab lo veguer e les banderes acompanyades de cinch cents homens de peu e de cinquanta rocins utils tant solament. Los dits cinch cents homens es nostra intencio sien de aquells qui darrerament han rebut lo sou dels quinze jorns e que no sien homens de la dita ciutat de Leyda ne dels lochs vehins abans forasters o remots de la dita ciutat e que sien dispots e hajen voluntat de romanir al dit sou si per mes temps al mateix sou si sera delliberat aquells per mes temps retenir. Per semblant dels cinquanta rocins es intencio nostra que no sien de la dita ciutat abans fora de aquella e los millors del exercit e hajen la mateixa voluntat de romanir al dit sou si per mes temps los volrem. En la gent de peu es intencio nostra no romanguen alguns caps de cinquantena per quant es vist no afreturar. Tota laltra gent axi de cavall com de peu volem sia licenciada per anarsen hon volran e axiu scrivim al capita. Conferiune ab ell e axi disponeu de totes les dites coses pero abans que aço no sia divulgat provehiu en haver adzembles e carnatge per portarvosne a Leyda totes les municions provisions e altres coses que fossen aqui del exercit per manera que ab lo exercit ensemps vos ne porteu e en la dita vila de Fraga no romanga res. Si ho menejau secretament e ab cautela haureu millor raho del carnatge per que en totes coses siau atent e provehiu a la seguretat e indemnitat de aquelles segons se fia de vos. Lo capita com dessus es dit aturara en Leyda fins hajam provehit de alguna altra persona qui capitanege la dita gent car no seria competent a sa condicio ell star aqui per un exercit tant poch. E per aço vos nos scriureu qui seran los dels cinquanta rocins qui romandran per que entre aquells pugam elegir aqui per capita. E mes nos scriureu quant passara lo temps que han a servir los dits cinquanta rocins per lo sou que tenen ja e quant hauran complit los cinch cents homens qui romandran comprenenthi los quinze jorns per ço que sobre tot puixam apres deliberar. Lo vezcomte de Rochaberti sen pora venir e axi lin scrivim. Apres scrivim als diputats del regne de Arago e jurats de Çaragoça donantlos raho de la stada e partida de la dita vila de Fraga. Ab les presents rebreu lurs letres es quals per correu daqui en fora los trameten provehint que sien ben donades. Los cinquanta rocins que romandran es intencio nostra sien de aquells qui han a discorrer mes temps del sou que tenen puys sien suficients. E axi de tot aço conferiu ab lo capita. Dada en Barchinona a XXVIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Lo present correu ha carrech de anar ab les letres a Çaragoça axi que nous calra haverne altre algu. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

miércoles, 18 de octubre de 2023

Sirventes historiques. I. En aquest guai sonet leugier (+ Index)

Sirventes historiques.


I.


En aquest guai sonet leugier

Me vuelh en cantan esbaudir,

Quar hom que no s dona alegrier

No sai que puesc esdevenir;

Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir

Et ab los pros de Proensa

Qui renhan ab conoissensa

Et ab belha captenensa,

Si qu' om no 'ls en pot escarnir.


De conquerre fin pretz entier

Agra ieu talen e dezir,

Si no m' en falhisson denier

E rendas, don pogues complir

Los fagz qu' ieu volgra mantenir;

Mas pus a dieu non agensa

Qu' ieu puesca far gran valensa,

Gardar me dei de falhensa

Al meins, e d' aiso qu' ai servir.


Quar pretz no demanda ni quier

Ab sels qui volen obezir,

Mas tant quant al poder s' afier,

E que hom se guart de falhir;

Per qu' aisel que trop vol tenir

A molt petit de sciensa,

Quar l' avers non a valensa

Mas quar hom en trai guirensa,

E quar hom s' en pot far grazir.


A l' emperador dreiturier

Frederic vuelh mandar e dir

Que, si mielhs no mante l' empier,

Milan lo cuida conquerir

Ab grans faitz, e fai s' en auzir;

Don vos jur per ma crezensa

Que pauc pretz sa conoissensa

E son sen e sa sabensa,

S' en breu no l' en sap far pentir.


Dona sai ab cors plazentier,

Don negus hom no pot mal dir,

E no tem gap de lauzengier,

E sap los melhors retenir

Ab honrar et ab aculhir;

Tan gen fenis e comensa

So solatz e sa parvensa

Qu' en re non hi fai falhensa,

Et a car nom per encarzir.


Na Johana d' Est agensa

A totz los pros, ses falhensa,

Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.

Bernard de Ventadour.

//

Index:

II, Un sirventes on motz non falh

III, Ges de far sirventes no m tartz,

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VIII, Rassa, mes se son primier

IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

XI, Gent fai nostre reis liouranda,

XII, Pus lo gens terminis floritz

XIII, Greu m' es deisendre carcol,

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XVI, Al dous nou termini blanc

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XX, Quan la novella flors par el verjan

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXIII, Del rei d' Arragon consir,

XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXVI, Bel m' es cant aug lo resso

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXII, Ja de far un nou sirventes

XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)

XXXV, Doas coblas farai en aqest son

XXXVI, Seigneiras e cavals armatz

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge

XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz

XLV, Un sirventes farai ses alegratge,

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVIII, Mout a que sovinenza

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz

LI, On hom plus aut es pueiatz,

LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LVI, Ancmais per aital razo

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,