20 DE ENERO.

20 DE ENERO. 

Se dio cuenta de las siguientes cartas:

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los diputats del regne de Valencia.
Molt nobles e molt magnifichs senyors. No ve a nosaltres en dupte que la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustrissimo Princep son fill no haja donat e done a vosaltres e a tots los poblats en aquexa ciutat e regne dolor e contristacio molta com per la matexa detencio es a nosaltres e a tots los de aquest Principat en los animos tanta afliccio que bonament explicar nos poria ne aço sens deguda causa per quant la innata fidelitat qui es en los vassalls de la corona Darago meritament los incita a complanyer e dolres de tot infortuni entre lur Rey e Senyor e tal seu fill causant diferencia alguna hoc e per los innumerables inconvenients e perills qui a la dita Corona e a la cosa publica (reipublice, república) dels regnes e dominis de aquella per tal cars provenir stan apparellats. E per tant sabuda la dita detencio decontinent sens alguna triga per part de aquest Principat e de nosaltres per comissio de la general cort en Leyda congregada aquella representants fonch proveit en trametre al Senyor Rey solemna embaxada qual crehem sapiats per instantissimament supplicar intercedir e obrar lo paternal amor gracia e benediccio de la dita Majestat reyal en lo dit Illustrissimo fill seu esser reduhits e de aquell la reverencia e obediencia filial esser fetes e la persona del dit Senyor Princep esser en libertat restituida. Stimant lo dit Principat e nosaltres en nom de aquell aquestes supplicacions intercessio e obra e hun tal ofici esser degut e pertanyerse al dit Principat e a la devota e incorrupta fidelitat de aquell per dir significar e exposar a la dita Majestat reyal quant ab gran alteracio del seu glorios nom tal novitat es haguda entre les gents e de aquella per totes les parts del mon discorrera la fama. Hoc e per manifestarli los dits perills e inconvenients qui en sos regnes e dominis per la commocio dels poblats a causa de la dita novitat porien facilment provenir e assenyaladament en la illa de Sicilia e altres sues illes si prestament no sabran aquella esser quietada. E part aço per sentirse degudament lo dit Principat e los poblats de aquell de tota oppressio e congoxa del dit Illustrissimo Princep qui es fill de lur Rey e Senyor e apres los seus dies en lo dit Principat e altres seus regnes e dominis legittim successor e al qual la matexa fidelitat apres la Majestat del dit Senyor Rey son pare indubitadament es deguda. E essent aquell tal e de tanta prudencia virtuts e gracies singularment dotat que meritament quiscuns vassalls de la dita Reyal corona son incitats a voler e amarlo e de la sua persona haver grandissimo recel per quant speren apres los benaventurats dies de la dita Majestat reyal esser per aquell senyorejats e regits ab molta justicia e saviesa. Fallir stimara lo dit Principat al stret deute de fidelitat e precipuament envers la dita Majestat reyal si en aço no se interposas e retes son degut ofici. Crehent no resmenys e havent per ferm que semblant voluntat delliberacio e proposit fos e recaygues en los del regne de Arago hoc e en los poblats en aquexa ciutat e regne per esser quiscuns e tots ensemps vassalls de la dita Majestat reyal e tots deutors de la devocio e fidelitat matexa e la qual totstemps per quiscuns es stada virtuosament guardada e colta. Los del regne de Arago empero jatsia per nostres embaxadors e part nostra instantment exortats e requests no han feta ne fan fins aci aquella intercessio e obra que lo present negoci es vist exhigir abans en la persona del dit Senyor Princep es stat renunciat al inextimable privilegi e libertat de aquell regne de la ferma de dret e manifestacio del qual acte jatsia cregam a bona intencio fet provenen a aquest negoci molt grans contraris. E per la vostra part e de aquexa ciutat e regne no vehem fins aci alguna embaxada ne altres obres o intercessions al negoci condignes la qual cosa es a nosaltres de molta admiracio e porta al dit negoci detriment molt gran sens falla per quant la instancia sola es de aquest Principat e per lo dit Senyor Rey es allegat esser inconsulta empresa e que no correspon a la voluntat divinal per quant los altres seus regnes e dominis de aço nos senten. E axi nostres embaxadors e aquest Principat fins aci no son stats per la dita Majestat reyal exaudits ne la liberacio del dit Senyor Princep obtenguda ne haguda la custodia de la persona del dit Senyor Princep la qual aquest Principat ha demanada e pendria ab summa voluntat a tot carrech de carceller per quant es acomanada a persones no prou acceptes. E axi frustrades fins aci nostres supplicacions e peticions lo honor reyal no es redressat ne lo dit Senyor Princep restituit en libertat ne al benefici publich proveit abans la cosa publica sta e fluctua e es en gran perill constituida. Tot aço crehem fora ya reposat e lo fi desijat obtengut si per part vostra e del dit regne de Arago les nostres supplicacions e instancies envers la dita Majestat reyal fossen stades acompanyades. E jatsia gens per aço aquest Principat no desista ne entena desistir james en lo que santament e deguda a tot servici de nostre Senyor Deu honor e servey de la dita Majestat reyal seguretat de la persona del dit Senyor Princep tranquillitat e repos de la cosa publica del domini reyal ha principiat e que prosseguir enten fins a la optata fi encara que sia lo dit negoci de gran arduitat e granesa e requira qualsevol inmenses despeses car es nostra ferma sperança en lo poder divinal qui segons nostres sanctes intencions ha dirigit aquest negoci endreçara nostra obra e sera de aquella com fins aci es stat auctor e director. E apres Deu e lo seu adjutori es nostra ferma sperança en lo sforç e virtut de aquest Principat e dels poblats en aquell qui tots temps han excelsa magnificada e dilatada la honor de la corona reyal e de empreses ardues e magnanimes son pervenguts a la desijada fi e per semblant de aquesta la speren aconseguir al servey divinal e de la dita reyal corona. Confortats encara per la constancia e unio de volers qui es entre totes comunitats e persones de aquest Principat per aquest negoci e en tanta calor e ardor que no contents de la comuna tant solemna embajada feta per part del dit Principat ne son encara fetes per part de aquesta ciutat e de altres ciutats e comunitats moltes. Pero per quant tots temps aquexa ciutat e regne han haguda fraternal benivolencia ab aquest Principat e de moltes e glorioses empreses fetes a servey de la dita corona reyal es stat participant e la gloria es stada comuna ne aquest dit Principat qui si sol aquest negoci prossegueix meritara lo condigne nom e premi desija tant a si tot sol vendicar la gloria que ab molt voluntari e benigne animo no desig vosaltres haver en aquella participi per lo amor convicinitat e fraternal companya fins aci observades per tants donchs e tant dignes sguarts quals son los dessus toquats havem deliberat scriure a les nobleses magnificencies vostres e aquelles pregar exortar e summament requirir se vullen interposar en aquest negoci e ab nosaltres ensemps intercedir e virtuosament fer e obrar per la liberacio del dit Senyor Princep e bona unitat e concordia entre los dits Senyors pare e fill de la qual provendran tots los dits beneficis. E com se dirie que la Majestat del dit Senyor Rey deliberaria encastellar lo dit Senyor Princep en lo castell de Morella que es constituit dins los limits de aquex regne (Valencia) vullats ab remeys pertinents e deguts e quals de bons e fidelissimos vasalls se pertany fer e proveir que tal cosa a exequucio nos deduescha car per aquest Principat se faria la matexa provisio si dins aquell aço fer se delliberave ne vehem qual paternal indignacio dega aço portar a efecte ne qual pasciencia o negligencia de faels vassalls no degen aço per tots los migans deguts e pertinents obviar signantment com les culpes al dit Senyor Princep attribuides no sien tals que meriten no solament ell qui es tant virtuos e de culpes inmune mas altre qualsevol pena de tanta detencio merexer. E donchs qual es lo vassall de la Majestat reyal qui ab ulls connivents e dissimulants don loch a paternal animadversio per iniques suggestions e sinistres informacions procurada. Saben les prudencies vostres esser hun matex o consemblant linatge de injusticia e de culpa dels qui inferexen injuria e dels qui porien e no la propulsen e si aço ha loch entre qualsevol condicions de homens per la sola conjunccio e deute de humana natura quant mes ha loch en la persona del dit Senyor Princep en lo qual e deute de fidelitat concomitancia de virtuts sperança de regiment en la cosa publica util e fructuos e altres moltes coses concorren. Ne sera tanta ne tant duradora la indignacio del dit Senyor Rey en lo dit lllustrissimo fill seu que regoneguda algun temps e illuminada per lo Sant Sperit no veja e conega les informacions e seduccions de perversos e mals consellers qui contra hun tal seu fill lo conmouen la qual conmocio la Serenitat reyal rectament informada deposara e reconciliara a si lo dit son fill qui es carn e entramenes sues e a ell se exhibira ple de clemencia e pietat com de benigne pare a devot e obedient fill se pertany dignament punira e castigara los enganadors e inichs seus consellers e stimara e premiara los devots e faels vassalls qui dissimulat no hauran abans attentament provehit e guardat la Serenitat sua haver cumplidament conegut les sinistres informacions que fetes li son e hauran ab los medis pertinents obviat als inconvenients qui de tals perverses informacions seguir se podien e los qui lur deute no hi hauran retut no seran haguts per quitis de culpa. Grans son los sguarts e deutes qui a vosaltres e a nosaltres e a quiscuns vassalls de la dita Majestat reyal a aço inciten conviden destrenyen e forcen. Aço aquest Principat encara que sols esser li covingues com fins açi es stat enten prosseguir e ab la divinal ajuda a efecte deduhir. Per mes empero satisfer al nostre deute e pus promptament obtenir lo fi desijat de la liberacio del dit Senyor Princep a la prossequucio de tant honoros e degut negoci vos convidam exortam e requirim altra e altra vegada per la comuna fidelitat deguda per quiscuns e per tants e tant arduus sguarts quals dessus se dien. E no vullau esser oblidants de virtut loar e fama per vosaltres tots temps enseguides preades e stimades pregantsvos per vostra letra siam fets sabedors qual sobre aco sia la intencio vostra. Als del stament militar de aquex regne volenters scrivirem sobre aquest matex fet sino per quant ignoram aquells esser ajustats e si ho seran vos placia comunicarlos la present car per semblant requirim e exortam a aço lurs nobleses e acostumades virtuts e los placia pendre aquesta per sua. La Sancta Trinitat vos tinga molt nobles e magnifichs senyors en sa proteccio. E rescriviunos francosament de ço queus placia. Scrita en Barchinona a XX de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. 

- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.
Apres feta la present es stada feta deliberacio de major embaxada ço de XXXXV persones XV de quiscun stament e de les mes insignes del Principat la qual partira prestament e sera agregada a la altra qui es nombre de XV e axi seran LX tots temps supplicants e instants la liberacio del dit Senyor Princep esser obtenguda e si necessari sera ni hira altra e altra de major nombre. La qual cosa vos significam perque sintats (sintáis, de sentir) la voluntat e afeccio de aquest Principat en aquest negoci e quant ha deliberat per aço subir qualsevol grans treballs e despeses. Data ut supra. &c.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia fins aci vos hajam scrit a compliment del que ab vostra letra de XIII del present divendres prop passat rebuda per Johan Gay correu entre les XII e huna hores de mig jorn haveu ordenat fos per nosaltres dit e supplicat a la Majestat del Senyor Rey empero per quant nos haveu scrit que los congregats speraran aqui nostra reposta vos certificam com encara ir anam parlar ab lo Senyor Rey introduint nostre rahonament que haviem oyt dir a molts la sua Majestat devie partir de açi molt prest supplicantla fos merçe sua nos ho manifestas per manera poguessem cumplir la voluntat de nostres principals. La sua Senyoria nos dix que certament partira diluns per anar la via de Leyda. Oyt aço supplicam molt humilment la sua clemencia sen manas la Senyora Reyna e lo Senyor Princep e tota la casada dients axi com per moltes altres vegades haviem dit a la sua gran Altesa que portar lo dit Princep en Leyda ultra (aquí salta de la 255 a la 258)

22 DE ENERO.

22 DE ENERO. 

Se dio cuenta de varias cartas, y entre ellas de dos que el rey había dirigido al príncipe, de las cuales se mandó sacar copia, todas las cuales son del tenor que sigue.

El Rey.
Illustre muy caro e muy amado fijo. Recebimos vuestra letra por aqueste vuestro ambaxador que nos embiastes e entendimos lo que dezir nos quiso de vuestra parte por expedicion de lo qual scrivimos al lugartinent de nuestro thesorero mandandole de recaudo en toda manera porque vos con la bendicion de Dios partays e vos vengays para Lerida donde para quatro de novembre a el plaziendo entendemos de ser como todo mas extenso por el dicho vuestro embaxador vos sera referido. Dada en la villa de Fraga a XXIIII de octubre M. CCCC sexanta. - Rex Johannes. - Esta recibe por de mi mano. - Petrus Doliet secretarius. (Doliet : de Oliet, Oliete ?)

Al muy Illustre nuestro muy caro e muy amado fijo don Karles principe de Viana.
El Rey.
Muy Illustre Principe nuestro muy caro e muy amado fijo. Con correu que es venido del amado secretario nuestro mossen Barthomeu de Reus son venidas dos letras dirigidas a vos una del dicho mossen Barthomeu secretario e otra creemos de aquel vuestro qui alla sta. Embiamosvoslas con la present con las quales seredes informado del stamento de aquellos fechos. E muy Illustre Principe nuestro muy caro e muy amado fijo la bendicion de nuestro Senyor Dios e nuestra hayades. De la nuestra villa de Fraga a XXXI dias de octubre del anyo Mil CCCC sexanta. - Rex Johannes.
Post signatam. Recebimos vuestra letra embiamosvos las cautelas letras de cambio e de avisos desempachadas como dalla nos han seydo embiadas. Rogamosvos que vos vengades lo antes que pudieredes a Lerida a donde nos seremos mediant nuestro Senyor Dios el martes que primero viene. Data ut supra. - Dominicus Decho secretarius. (Decho : de Echo o Hecho ?)

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy entre II e III ores apres mig jorn havem rebuda vostra letra de XVIII del present per Molins correu a la qual responem. Quant es en haver aqui retengudes e deputades les XXXXV persones associades a les XXVII primeres par a nosaltres haver usat de molta discrecio e saviesa e feta bonissima e perfeta obra. Quant es en la divisio de nosaltres deliberada on lo Senyor Princep restas aci o fos trames en altra part ja vos havem vuy scrit com los senyors Rey e Reyna e Princep son partits per anar a Fraga e de alli lo Senyor Rey tirara en Leyda e nosaltres partirem dema si a Deu plau e per diversos camins tirarem la lur via e digmenge prop vinent tots nos havem a trobar en Aytona per continuar nostre ofici e fer e complir vostra voluntat. Mas considerat que al parer nostre la fahena fa senyal de caminar per bon cami semble a nosaltres la virtut unida no deures dividir ans esser molt necessari star continuament tots on lo Senyor Rey sera e axi ho farem fins altrament per vosaltres sia scrit tant per la bona conduccio desijada del negoci quant per la salut de la persona del dit Senyor Princep lo qual ans de la recepcio de vostra letra haviem deliberat tots o part ab licencia de la Majestat del Senyor Rey visitar sovint de Leyda o de Aytona o de la on nos trobem. En aquest interim mossenyors se veura la intencio del Senyor Rey e per vosaltres que de tot sereu continuament informats pera esser deliberat lo que semblara necessari e util per aconseguir lo desijat fi. De totes les dites coses vos havem volguts avisar per tant com creem e vostra letra mostre la intencio de vosaltres era que lo dit Senyor Princep fos encastellat o a Morella o a Miravet segons lo Senyor Rey havie per molts continuats dies significat. Pero pus la sua Majestat ha mes en exequucio portarlo en Fraga par a nosaltres la fahena començe pendre adolciment e no volriem la sua Altesa prenentho a molestia alteras alguna cosa. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Çarogoça a XX de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que ab nostra derrera letra vos havem scrit de tot lo necessari fins a la hora lo Senyor Rey a propri motiu per hun home de son consell nos trames a dir havie delliberat fer anar la Senyora Reyna e lo Senyor Princep en Fraga e la sua Majestat tirarie en Leyda de que nosaltres haguem molt gran plaer e consolacio per quant los sentiments precedents que de la sua Altesa a boca e alias haviem haguts fahien demostracio segons per nostres letres sou stats certificats de portar lo dit Senyor Princep encastellar a Morella o a Miravet de que haviem causat en nosaltres un tal abit de passio e tristor que aconortar nons era possible considerants que nostres supplicacions operacio alguna fructuosa no havien feta. E stants axi algun tant alegres per la dita nova de anar lo Senyor Princep en Fraga a XVIII del present a VI hores de nit arriba Auger de Casal correu ab vostra larga letra e altres coses en aquella mencionades de les quals havem hagut grandissimo plaer veents la molt loabla uniforma sforçada e inseparable unitat concordia e voluntat de tots e lo que be sanctament e deguda per defensio de les leys e libertats de la patria o alias es stat delliberat. Empero vist que lo Senyor Rey a propri motiu (motu proprio) ha feta dita delliberacio e ja la ha mesa en exequucio com sia partit vuy mati e la Senyora Reyna e lo Senyor Princep ensemps los quals havem acompanyats fora ciutat ha paragut a nosaltres es començar (escomensá) cami de adolciment a la fahena portant lo dit Princep a una legua de la vegueria on fon detengut car menys havia a fer de alli aportarlo en Leyda. E hoydes algunes paraules a nosaltres reportades per homens be assenyalats del consell del dit Senyor Rey significants que la sua gran Altesa com sie en Leyda se metra facilment en algun cami de gracia e entendre en lo que li es demanat per justicia som entrats en pensament esser mes expedient sperar la lectura de dita letra en Fraga o en Leyda si a vosaltres mossenyors sera vist per no desviar la anada del dit Senyor Rey qui sens tot dubte de la dita letra haguera hagut molta molestia facilment fore commutada en altra part e loch en no poch dan e perill de la persona del dit Senyor Princep e encara del fi desijat car una de las pus fortes rahons que lo Senyor Rey fa de no condescendre a nostres supplicacions es per quant diu que la representacio vostra e nostra farien creure als miradors que la sua Senyoria quasi cohartada hauria portat lo dit Senyor Princep en Leyda e mes que seria vist atorgar la sua real clemencia haver contrafet a les leys del Principat lo que no creu ab tot per nosaltres hi sia stat complidament satisfet. Per los sguarts dessus dits e considerat que al nostre parer la materia se dispon a cami havem fets aplegar los missatgers de aqueixa ciutat e de Leyda e de Perpinya als quals legida vostra letra e recitades les coses dessus dites e per ells comunicats a nosaltres certs rahonaments haguts ab lo Senyor Rey havem delliberat vosaltres mossenyors esser consultadors de totes les dites coses e suspendre lo efecte de vostra dita letra fins a tant per vosaltres sie altrament delliberat e ordonat. No creguen vostras reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas pusillanimitat ne altres rahons o causes haver dada causa a la consulta mas sols los respectes predits. Vosaltres mossenyors pensau en tot e triaune lo millor car ab jurament e sens nosaltres complirem tot lo que delliberareu e ordonareu. E notants alguns mots de vostra letra e per alguns particulars avisos no volem callar esser marevellats dirse nosaltres no haver dites e applicades a la Majestat del dit Senyor Rey ab deguts gests e continença totes les coses de que nos haveu scrit car del contrari per nostres letres e altrament conste. E lo que ab vostra dita letra volieu fos dit al Senyor Rey la fidelitat e constancia dels cathalans esserse comprovades en sa reyal persona per lo ques attenta del net del Senyor Rey de inmortal recordacio molt ha per nosaltres li fon dit e moltes altres mes segons veureu en nostra letra de VIIII del present en aquell pas on diu mesclanthi alguns retrets dels serveys e fidelitat que aqueix Principat ha fets e mostrada a la sua Altesa vivint lo Senyor Rey son frare e apres et cetera En la partida del Senyor Rey havem dit a la sua gran Altesa que sabuda la sua partida lo Principat de Cathalunya manave dir a la sua Altesa fore molt alegre e content ab la reyal persona la Senyora Reyna Illustre Princep e Infants anassen e stiguessen en tot loch continuament e que placia a nostre Senyor Deu dispongue en lo seu cor qui deu star en sas mans e poder tals delliberacions que sien altrament a contentacio a consolacio de aqueix Principat que no son stades fins vuy. E lo dit Senyor Rey ha respost que juxta la deliberacio sua hira en Leyda e aqui se asseura a totes coses veure e provehir e aquesta es la sua intencio jatsia dix lo dit Senyor Rey per alguns sie dit lo contrari. Certificantsvos mossenyors com lo dit Senyor Rey ha manades moltes letres pera vosaltres e moltes universitats e persones de aqueix Principat. Ab aquelles veureu llur afecte. Nosaltres partirem dema si a Deu plaura per tirar la sua via. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses lo que plesent lus sie. Scrita en Çaragoça a XX de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

1 de febrero

1.° DE FEBRERO. 

En esta sesión se dio cuenta de los siguientes despachos y luego se eligió una comisión que se entendiese con otra nombrada por los concelleres de Barcelona, para el mejor despacho de los negocios.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverend e honorables senyors. Vista vostra voluntat e deliberacio per vostra letra a nos notificada desijants tostemps deliberadament fer no solament en aquest negoci e per benefici dels afers a vosaltres comenats mes en totes altres coses per vosaltres ordonades e deliberades adherir fer e complir en tota vostra ordinacio encontinent havem fet nostres sindichs los quals per aquesta raho spetxadament trametem aqui als quals havem expressament manat fassen stiguen a tota vostra ordinacio e en neguna manera de aquella nos departesquen. Suplicantvos aquesta vila e aquells en nom de aquella ordinariament e per son grau hajau per recomenats. Oferintnos nos e la vila tostemps promptes en totes coses fer complir lo que per vosaltres a nos sera notificat e volreu fassam. (página rota) *Besalu a XXVIIII de janer any de la nativitat de *Senyor Mil CCCCLXI. - Prests a tots vostres * ordinacions servir los jurats de la vila *

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Nosaltres havem nomenat per hun dels embaxadors per la universitat de Besalu En Bernat Ornos de la dita vila lo qual es per alguns altres afers en la cort del Senyor Rey. E si per ventura lo dit Bernat no era aqui o era aqui e per los afers de que havia carrech per la dita vila no podia esser hun dels dits embaxadors havem nomenat En Miquel Merques per esser embaxador per la dita universitat. Perqueus pregam molt afectuosament queus placia que en cas que lo dit Bernat Ornos empatxat no sera lo vullau admetre ab la dita vostra companya e embaxada e si empatxat sera admeteu lo dit Miquel segons es dit car tots son sindichs de la dita vila e quiscu dells ha poder de entrevenir en la cort per la dita vila. E de aquell que restara en la embaxada feu rebre e prestar lo sagrament que los altres embaxadors han prestat. Dada en Barchinona lo primer die de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
Al honorable senyor En Bernat Ornos sindich de la vila de Besalu.
Honorable senyer. Nosaltres vos havem elegit per hu dels embaxadors de aquest Principat pero perques diu que vos per ventura sieu empatxat per afers de la vila de Busulu en tal manera que no porieu entrevenir en la embaxada per ço en tal cas havem elegit En Miquel Merques de la dita vila qui aximatex es sindich ab vos e altres de aquella e al qual havem bestrets XXV florins dor per carrech de la embaxada e apres aquell qui romandra en la embaxada fassa procura en poder del notari qui es aqui ab la dita embaxada ab poder de rebre cent cinquanta florins dor segons havem donat als altres embaxadors qui son per universitats e los cent XXV qui resten farem donar a aquell qui sera procurador segons lo dit Miquel vos dira. Dada en Barchinona lo primer dia de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. En la derrera visita per nosaltres feta del Senyor Princep la sua Illustre senyoria nos dix trobare pler pogues comunicar ab alguns de nosaltres de certes coses tocants servey del Senyor Rey e seu al qual diguem tota hora esser prests e que treball de anar e venir nons scursariam. Don se segui que a XXVIIII del present lo dit Senyor Princep nos trames aci en Leyda una letra translat de la qual es interclus en la present la qual legida e precedent deliberacio de tots fou acordat que solament los devall nomenats hi anassen a fi que segons lo rahonament haguessem manera e bona scusa de star en deliberacio. E axi ir anam a Fraga nosaltres archabisbe comte de Prades Bernat de Siveller Johan Pintor Anthoni Guillem de Montanyans e Anthoni Riquer e ensemps ab los honorables mossen Pere Dussay mossen Guillem Romeu Steve Mir e Pere Julia quatre dels missatgers de aquexa ciutat aximatex per lo dit Senyor Princep demanats. Primerament manifestada nostra venguda al Senyor Rey e obtenguda licencia de la sua gran Altesa anam al Senyor Princep. E exit tot hom de la cambra del castell hon sta so que fins aquella hora en les vesites passades no ere stat fet lo dit Senyor Princep nos feu un rahonament molt discret e singularment compost havent en efecte que despuys la sua Illustre persona per la Majestat reyal es detenguda la Illustrissima Senyora Reyna axi en supplicar ab gran voluntat e attencio lo dit Senyor Rey per la sua liberacio com en visitarlo e en moltes altres maneras li ha mostrades e fetes obra de mare per la qual raho dix restarli infinidament obligat. E com ell dit Senyor Princep per rahonaments de la dita Senyora Reyna e de altres hage compres que la gran Altesa del Senyor Rey se congoxe molt de nostres representacio e instancies e forçe la liberacio de la sua persona se conduirie millor si nosaltres desistiem e ell dit Senyor Princep vulle e entene en totes maneres la Majestat del Senyor Rey altrement que de gracia e clemencia no sia instada com sempre vulle star a total obediencia sua e encare desige esser restituit en la gracia benediccio paternal per mija de la dita Senyora Reyna pregave a nosaltres volguessem talment moderar nostres instancias e dits que lo dit Senyor Rey no congoxat de aquelles ab intervencio de la dita Senyora Reyna entengues en ferli gracia car ell dit Senyor Princep ere content fer tota aquella summissio e altres coses que la sua gran Altesa volgues e ordenas. Fet lo dit rahonament ab molt prudents e pesades paraules per nosaltres fou respost que certament la dita Senyora Reyna molt virtuosament se ere haguda e havia en la sua fahena e que totes hores que per nosaltres ere stada supplicada la sua gran Altesa sempre molt liberalment si era oferta e ab gran voluntat havia fet lo de que ere stada supplicada e que totes vegades nosaltres prostrats e ab molta humilitat haviam continuades nostres supplicacions de gracia e clemencia e encare de justicia e axi ho enteniem prosseguir no solament per la liberacio de la sua illustre persona mas principalment per reintegracio dels usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de Cathalunya les quals prenien gran lesio e interes en la sua detencio e que desistirnos de aço no ere posible tro tant fossen degudament reintegrades significants a la sua Illustra persona que aso mateix lo Principat fahere per lo pus simple gentil home o altre del Principat quant mes per la Illustre persona qui apres del Senyor Rey es cap del stament militar del Principat e que per defendre dits usatges constitucions privilegis e libertats totes exposariem les persones si mester era acompanyant tot nostre dit de paraules pertinents e degudes juxta la materia. Lo dit Senyor Princep monstra voler entendre en qual manera era contrafet a dites constitucions usatges e libertas. E nosaltres molt succintament e reposada juxta los memorials per vosaltres mossenyors dies ha tramesos ho recitam tot a la sua Senyoria ab gran compliment. E lo dit Senyor Princep alegrantse molt al parer nostre de haver hoyt so que creem certament ignorave torna pregar a nosaltres que ab la humilitat deguda e pertinent de vassalls a Senyor volguessem continuar nostres suplicacions e que donassem orde quant en nosaltres fos o per gracia e clemencia o per expedients se donas conclusio en la sua liberacio significantnos ell star ab molt detriment e congoxa. Nosaltres responguem que axi ho fariem sempre e crehiem pus lo Senyor Rey fos en Leyda de continent la sua gran Altesa entendria en lo repos de aquest negoci segons ha ofert. E axi confortantslo de nostre poder com havem acustumat nos partim de la sua ustre senyoria e tornam a la Majestat del Senyor Rey al qual referim tot lo dit rahonament. E lo dit Senyor Rey mostra no saberhi res e trobar pler en Ia resposta que feta havem al dit Princep sols dix no havie dit trobar enuig en nostres supplicacions e instancies e obtenguda licencia tornam aci en Leyda. Veus aci mossenyors tot lo que ses subseguit apres de nostra derrera letra. Comprenguenne vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses so quels parra. Auger de Casal correu a XXVIIII del present entre tres e quatre hores apres mig jorn nos dona vostra letra de XXVIII per la qual restam avisats de la venguda dels XXXXV. Com sien asi vistes les instruccions e altres coses que dieu porten farem lo que ordonat sia per vosaltres mossenyors e de tot lo que succehira sereu continuament avisats. Lo Senyor Rey es entrat aci en Leyda vuy a les tres hores apres mig jorn e fins are no sentim haja arribat algu dels convocats a parlament. Ab aquesta vos trametem copia de la requesta per nosaltres feta als deputats de Arago e de llur resposta e de nostra replica perque de tot siau avisats. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sie. Scrita en Leyda a XXXI de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

No poden ignorar molt reverends nobles honorables e savis senyors diputats del regne de Arago la capcio e detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustre Princep de Viana fill del dit Senyor Rey per causa e occasio de la qual lo Principat de Cathalunya mogut per lo comu interes dels dominis e regnes de la prefata Majestat e encara per la gran fidelitat amor e tranquille stat de la corona reyal celebrant cort en Leyda per solemne embaxada segons la importancia del fet multiplicades vegades supplica la excellencia del Senyor Rey e serenissima Senyora Reyna tunch en la dita cort residents e axi apres la dita cort porrogada los diputats de aquell Principat per sa embaxada en lo loch de Aytona les tals supplicacions han continuades e vuy aquellas ab gran frequentacio debitament e subiecta en la present ciutat han prosseguides e continuament no cessen supplicar per totas maneras e vias opportunas (occitano, plural en as) e convinents sperant cascun dia en la gran virtut e clemencia de la Majestat reyal trobar merçe e gracia. E ja no dupten haurian aquella obtenguda si a vosaltres molt reverend nobles honorables e savis senyors plagut hagues unidament e ensemps ab dits embaxadors del Principat supplicar e instar. E per quant en la tarda se poria algun perill e inconvenients causar a no poch dan del publich e bon stat dels dits dominis e regnes majorment com a supplicacio e instancia del regne de Arago lo Illustre Princep sia en lo dit regne transferit e portat e exint de aquell en altre provincia que Cathalunya no sia sens evident perill de la persona del dit Senyor Princep e altres molts prejudicis e interessos los quals per bona causa açi son obmesos per tant los embaxadors del dit Principat de Cathalunya a major descarrech de aquell Principat negligencia e culpa de qui en tan arduu negoci lo cometra incaute incite pregue exorte e requer a vosaltres senyors dipputats dessus dits vullau ab gran sollicitut e cura attendre e mirar totes e sengles coses en la present mencionades e requestas per manera lo fi per tots desijat sia aconseguit lo qual redundara en gran servey de Nostre Senyor Deu honor e servey de la reyal corona gran assossech e repos dels dominis e regnes del Senyor Rey. Protestant si al contrari fareu lo que no es de presumir de totas e qualsevol coses licites de protestar. Requerint de la present esser feta carta publica a futura recordacio e memoria per vos et cetera.

Los dipputats del regne de Aragon respondiendo an cierta requesta e exortacion a ellos fetas per part de los muyt reverendos egregis nobles magnificos honorables e savios senyores los embaxadores embiados a la reyal Majestat per Ios muyt reverendos egregio nobles magnificos e honorables senyores los dipputats del Principado de Cathalunya en cierto nombre dizen seyer publicos e notorios assi en el regno de Aragon como en el Principado de Cathalunya les humiles e multiplicadas supplicaciones que por part de la cort general del regno de Aragon e por los dipputados del dito regno son seydes feytas an la Majestat del dito Senyor Rey e o la muyt excellent senyora la Senyora
Reyna sobre la liberacion de la persona del muyt Illustre Senyor Principe de Viana fillo suyo. E a los ditos senyores embaxadores es muyt cierto como por part de la cort general del dito regno Daragon fueron embiados dos solemnes embaxadas a la prefata Majestat la una en la ciutat de Leyda la otra al lugar de Aytona dito Principado siempre supplicando a la Majestat del Senyor Rey e la excellent senyoria de la dita Senyora Reyna sobre la dita liberacion. E por cuanto se havia sentimento quel dito Senyor Rey mandava levar al dito Senyor Principe al castiello de Miravet que es situado dentro el dito Principado la cort del dito regno e los representantes aquella condolendose de aquesto por si e encara exortada .... la dita cort asi por ell dito Senyor Principe como encara per los muyt reverend noble e magnifico senyores el Vispe de Vich don Frances Pinos e micer Anthoni Riquer assi por part del dito Senyor Principe como por part dellos embaxadores con letra de crehença en la dita cort Daragon por la cort del Principado de Cathalunya embiados la Majestat del dito Senyor Rey fue por part de la dita cort Daragon humilment e con debida subjeccion e con grandissima e muyt frequent instancia supplicada quel dito Senyor Principe no quisiese levar al dito castiello antes su clemencia real aquell quisiese poner en el regno de Aragon e tener aquell en companya de su excellent persona o de la dita muyt excellent senyora la Senyora Reyna en el dito regno. E per quanto en el dito regno Daragon el dito Senyor Principe no podia buenament seyer detenido obstantes los fueros usos privilegios e libertades del dito regno por beneficio del dito Senyor Principe e por condescendra a las instancias e pregarias feytas por los sobreditos embaxadores assi por part del dito Senyor Principe como dellos los de la dita cort del regno Daragon fizieron cierto acto por el qual se dispenso en la aturada del dito Senyor Principe en el regno de Aragon e a supplicacion de la dita Senyora Reyna e de la dita cort el Senyor Rey transfirio la persona del dito Senyor Principe en el regno de Aragon e del lugar de Azcon (Ascó) que es cerqua del dito castillo de Miravet reduxo al dito Senyor Principe en la vila de Fraga e a su Alteza plazio e consintio que detendria aquell en el dito regno donde su excellent persona o la persona de la illustre Senyora Reyna staria en el dito regno segons que aquestas cosas mas largament si demuestran por tenor del acto de la cort por aquesta razon feyto. Esta en verdat quel dito Senyor Principe apres que fue el dito acto atorgado por la dita cort es seydo humanament detenido en la ciutat de Çaragoça en la Aljafaria en palacio real donde ensemble han estado las personas de los ditos senyores Rey e Reyna de lo qual se ha seguido gran beneficio a la persona del dito Senyor Principe e los ditos dipputados del dito regno Daragon han continuado e entenden a continuar las supplicaciones anteditas e fazer cerqua las ditas supplicaciones todo aquello que al oficio dellos pertenesce todos tiempos procurando el servicio del Senyor Rey e beneficio del Senyor Principe e reposo de los regnos e senyorias del dito Senyor Rey. E los ditos dipputados no creen que en supplicar la prefata Majestat conjunctament e unida los ditos senyores embaxadores com los deputados del dito regno de Aragon se subsiguiese beneficio alguno en les coses sobreditas. E con aquesto dizen los ditos
dipputados que non consenten en las protestaciones contra ellos feytas por part de los ditos senyores embaxadores ante adaquellas expressament contradizen e en contrario reprotesten et cetera. E aquesta respuesta dan a la dita requisicion requirendo al notario quende fagua carta publica et cetera.

A la resposta feta per los molt reverends nobles e magnifichs senyors de diputats del regne de Aragon responsiva al protest e requesta als dits diputats presentada per los embaxadors del Principat de Cathalunya en nom e per part del dit Principat la qual resposta comença Los diputats et cetera e a les coses en aquella contengudes replican los dits XV embaxadors dients que stan e perseveran en la llur requesta e coses en aquella contengudes per los sguarts recitats en ella dients que los nomenats en la dita resposta bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors no supplicaren la Majestat del Senyor Rey ni de la Senyora Reyna ne los LXXII representant la cort de Arago de metre e transferir lo Senyor Princep en Arago. Tan solament reportaren als dits LXXII com lo Senyor Princep los havia manat que diguessen de sa part al dits LXXII quels plagues condescendre al acte concordat e axi simplament fonch
referit per los dits bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer als molt reverend nobles e magnifichs senyors mossen Teraçona vezcomte de Biota Johan Ferrandis de Heredia (Fernández Heredia, familia del arzobispo de Zaragoza asesinado en tiempo pre Compromiso de Caspe) e don Exemeno Gordo diputats per LXXII a conferir ab los dits embaxadors de Cathalunya. E semblantment fonch reportat als dits LXXII per los dits embaxadors de Cathalunya e no sen eren mes en los dits fets car la letra de crehença que portaren als dits LXXll e la crehença explicada fonch solament per intimar als dits LXXII representant la cort de Arago la detencio e capcio feta per la Majestat reyal de la persona del Illustre Princep fill del Senyor Rey e quels fos plasent intercedir conjunctament ab los del Principat de Cathalunya a la Majestat del Senyor Rey per la liberacio e libertat del Illustre Princep. E axi ne foren instats exortats e pregats attes era fahena de tots. E aço solament es stada la crehença explicada per Ios dits embaxadors com aquest fos llur carrech e no lo contengut en la dita resposta majorment que lo dit acte no sorti son efecte ans rompe e lo Senyor Rey tira la via de Miravet ab lo Illustre Princep fins al loch de Asco e en lo dit loch fonch feta la segona concordia entre la Majestat del Sensor Rey e los LXXII representant la cort general del regne de Arago enterdint lo visrey de Sicilia absents los embaxadors del Principat de Cathalunya e no sabents ans totalment ignorants la dita concordia. E axi fina no altrament tots temps parlant ab la honor e reverencia ques pertany. En les altres tres coses dites e en la dita resposta explicades dien seria molt degut se comple ab degut efecte e sen remeten a la bona virtut dels del dit regne e al exit del negoci. Requerint la present replica esser continuada al peu de dita resposta e sense la present no esser closa la carta requerint notari et cetera.

12 DE ENERO.

12 DE ENERO.

Ante todo se dio cuenta de haberse recibido las cartas que siguen:

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables senyors e de molt gran providencia. Dues vostres letres havem reebudes ab un translat interclus de una letra dels embaxadors continents en efecte tremetam una persona ab poder suficient per als negocis occorrents per causa de la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustre Princep son fill. E per entendre en la sua deliberacio havem elegit ab suficient potestat lonorable mestre Marli Pere doctor en medecina daquesta ciutat exhibidor de la present. Pregam e exortamvos per ço que a tot ço e quant explicara per part de nosaltres e de aquesta ciutat vostres grans reverencia e honorables saviesas donen plena fe e creença. Les quals la Sancta e individua Trinitat tinga en la sua proteccio. Scrita en Gerona a X de janer de lany Mil CCCCLXI. - A totes vostres ordinacions prests los jurats de Gerona.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran savieses mossenyors. Ahir quis comptave deu del mes present e devall scrit entre VII e VIII hores de la nit nos fonch donada una vostra letra la qual lesta encontinent manam consell ordinari per huy qui es diumenge fel lo ofici divinal. En lo consell ajustat en la sala de nostra paeria fem proposicio del negoci contengut en la dita letra e encara a cautela specificadament fem legir aquella regraciant a vostres magnificencies savieses com per aquella aquesta universitat es stada encautada de algunes coses al dit negoci molt necessaries specialment com se speren passar per açi ço es mossen Franci Darill e lo fill de mossen Guillem de Vich per la Majestat del Senyor Rey tramesos los quals se speran comunicar ab vostres reverencies e que de la resposta que feta los sera per vostres letres serem certificats. Significantvos com ab aquella major diligencia que podem havem entes e entenem vuy qui es diumenge en halestir lo dit consell de LX per tenirlo dema qui sera diluns si sera possible celebrar aquell a fi que per aquell puxen asser fetes degudes provisions a les coses per vostres reverencies demanades. E hon hagues algun torb en lo dit consell es provehit pero altres deguts remeys provehir en los dits afers talment que si plasent sera a nostre Senyor Deu sera fet servici a ell e a la Majestat del Senyor Rey e benavenir del Principat e contentacio a vostres molt reverend magnifiques e gran savieses los quals conserve lo Altisme per molts anys dilatats. De Cervera a XI de janer any Mil CCCCLXI. - Molt reverend magnifichs e savis senyors a tota ordinacio vostra prests los pahers de la vila de Cervera.
Luego después se presentó ante los diputados y consejo el maestro racional Luis de Vich, enviado por el rey don Juan, el cual presentó la credencial y en virtud de ella pronunció el discurso que a continuación se copian.

AIs venerable religios magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
- Venerable religios magnifichs amats e feels nostres.
Sobre alguns afers de present occorrents vos tramatem de les parts della lo magnifich amat conseller e mestre racional de nostra cort en lo regne de Valencia mossen Luis de Vich informat a ple ab instruccions nostres de la intencio nostra. Pregamvos per tant e encarregam axi stretament com podem que al dit mossen Luis doneu plena fe e creença. E en aço que per ell vos sera referit de part nostra vos hajau ab aquella moderacio e prudencia que la exigencia del cas occorrent requer e de vosaltres fermament confiam. Data en Çaragoça a dos dies de janer de lany Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

Com lo dit Senyor havia feta la detencio del dit Princep justamen per quant lo dit Princep sempre apres mort de la Senyora Reyna mare del dit Senyor Princep de gloriosa memoria li es stat inobedient e li ha procurats e fets molts e grans enuigs e molts grans dans axi en lo Regne de Navarra com en altra manera entro lo dia de la reconciliacio. E apres que contra concordia verbal lo dit Princep se feya dir e intitular en letres e provisions sues primogenit Darago e de Sicilia et cetera e que don Johan de Cardona son majordom havia feta fer per Barchinona una crida en que deya lo dit Princep esser primogenit e hereter Darago e de Sicilia et cetera e que contra voluntat de la Majestat del Senyor Rey se inmiscia en lo regiment de sos regnes e terres e que feya moltes provisions de oficis de Governador de Cathalunya e altres ara per lavors mort lo Senyor Rey ab segell pendent spatxades e liurades a la part e que en lo tracte del matrimoni de Castella lo dit Princep habia usat de algunes arts ço es que havia supplicat lo dit Senyor rompes lo dit matrimoni car apres ell li trobaria vies per les quals lo dit matrimoni se compliria a sa voluntat e que mossen Diego de Ribera altre dels embaxadors de Castella sots alguna color parla dues vegades sens sabuda del frare conambaxador seu ab lo dit Princep del qual parlar lo dit frare comprenent sospita dix al Senyor Rey ques crehia se tractava contra ell alguna cosa e quey guardas be e que per letres que la sua senyoria diu haver hagudes de la cort de Castella un baro vassall seu tractava la sua mort lo qual dix no li era stat scrit de quina nacio era. E mes que en la deposicio feta per don Johan de Beamunt diu constar que lo dit Princep sen devia tornar de Leyda en Barchinona e devie passar en Mallorques e dalli tramatent a dir a la sua Altesa que sil volia fer jurar per primogenit fore content en altre manera que havia deliberat anarsen en Cartagenia e dalli al Rey de Castella e contra voluntat paternal finar lo matrimoni ab sa germana. E que jatsia la sua Majestat no cregues los dits diputats ni lo Principat pecassen en intencio pero de aquest tan gran ajust de consell e de tan gran nombre de embaxada lo dit Senyor considerava pervenir a sa Majestat e a sos regnes e terres grans dans e inconvenients car lo Rey de Castella crehent lo dit Senyor esser divis ab sos vassalls havia feta certa gent darmes e la havia mesa en lo regne Darago e de Navarra e ja havian presa en Arago una terra de Pomar. E per ço los pregava de part del dit Senyor que volguessen desistir dels aplechs e consells que cascun jorn tenien e fessen tornar la dita lur tan gran embaxada.

Por la tarde del mismo día se reunieron los diputados y consejeros con muchos individuos de los tres estamentos que habían sido convocados al efecto. En esta reunión se dio cuenta del estado del negocio del Príncipe; leyéronse todos los papeles a él referentes, se manifestó todo lo obrado y se pidió dictamen acerca de lo que debía hacerse en adelante. Todos los concurrentes aprobaron unánimemente lo actuado; pero respecto de lo hacedero, los nuevamente convocados pidieron un plazo para estudiar la cuestión y deliberar sobre ella. Tampoco pudieron los diputados ponerse definitivamente de acuerdo sobre la contestación que debía darse a Luis de Vich. En la sesión que celebraron solos los diputados y consejeros, se dio también cuenta de haberse recibido las dos cartas que siguen:

Als molt reverend magnifichs honorables e savis senyors los senyors deputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs honorables e savis senyors. Una vostra letra havem reebuda dada en Barchinona lo segon dis del mes e any dejus (aball) scrit per la qual nos pregau trametessem aqui alguna persona ab suficient potestat per intervenir en sercar remeys concernents servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep la qual cosa per nosaltres molt desijada e per la qual nostre Senyor Deu continuament pregam havem juxta vostra peticio e pregaries comunament e concordable elegit lo molt honorable mossen Peregri Mir concanonge nostre e ardiaca de Vilasecca de la present exhibidor lo qual per tractar e expedir les dites coses en la dita vostra letra contengudes incidents dependents e emergents de aquelles ha (tiene; té) nostres veus e plena potestat. Placia a la sanctissima Trinitat infundirhi lo lum del Sanct Sperit per la direccio del qual lo fi desijat en breu se obtengue. Dada en Terragona a vuyt del mes de janer del any Mil CCCC sexanta hu.
- Al honor vostre apparellats los camarer e capitol de la Seu de Terragona.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e honorables senyors. Vuy he rebuda una letra vostra desestradament per via de Rossello en la qual mencionantme la comissio a vosaltres per la cort feta sobre la detencio e liberacio de la persona del Senyor Princep me pregau afectadament jo sia aqui a XII del present. Vista la brevitat del temps per la tarda de la letra no es possible a mi per aquell dia esser aqui mes sens dupte me dispondre en esserhi lo pus prest que puga com aquell qui tinch gran desig de totes les coses quentrevenir puga que sian servey del Senyor Rey e Princep e benefici de la cosa publica daquest Principat. E per la present no he mes que dir sino que si res ordenar volreu que faça sera fet ab bona voluntat. Scrita en Baga a X de janer. - A vostra honor prest Guillem de Pinos vezcomte Dilla e de Canet.

18, 19 febrero

18 DE FEBRERO.

Fue entregada por el escribano del Concejo de la ciudad la siguiente nota o cédula.

A XVII de febrer del any mil CCCCLXII lo consell ordinari de XXXII adherint se a la deliberacio feta per los deputats de Cathalunya e consell lur dellibera que mossen Galceran Oliver tresorer haga a regir son ofici de tresorer servades les ordinacions fetes per lo alt Rey En Pere de gloriosa recordacio.
Item loha e hac per bona la delliberacio per los dits deputats e consell llur feta sobre los homens de remença e per ço ne alegi les IIII persones ja en dies passats per lo dit fet eletes les quals son les seguents.
Mossen Anthoni Pujades ciutada. - Johan Bruch mercader. - Melxior Rotlan berber. - Johan Ferrer assahonador.
Per lo semblant loha e hac per bona la deliberacio feta per los diputats e consell sobre la preso de micer Johan Copons.

El mismo día, fue entregada también, por el tesorero del Rey, otra cédula cuyo contenido es como sigue,

La Excellentissima Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo princep don Ferrando primogenit de Arago de Sicilia etc. loctinent general del molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey. Recordant se dels capitols per la Majestat del dit Excellentissimo Senyor Rey al Principat de Cathalunya atorgats entre los quals es provehit que per sustentacio del stat del dit lllustrissimo princep don Ferrando li sien pagades o verius scrites en la taula de la present ciutat de Barchinona docentes milia lliures dins spay de vuyt mesos apres la ferma dels dits capitols comptadors per aquelles dites docentes milia lliures convertir en comptes luycions o quitaments de les terres e rendes per la dita Majestat en lo heretetge o donacio al dit Illustrissimo Princep fahedora contengudes segons aquestes coses pus largament en los dits capitols son contengudes als quals la dita Excellentissima Senyora se refer e vol esser haguts aci per inserts pus lo temps ha instat e insta de paraula ha demanat a vosaltres venerable e magnifichs deputats que les dites docentes milia lliures volguessets (occitano; volguesseu, volguereu, vullguereu) deposar en la dita taula dites e scrites a la dita Serenissima Senyora Reyna en nom del dit Illustrissimo princep don Ferrando la qual cosa fins aci no es stada feta. Per tant la dita Excellentissima Senyora Reyna per satisfer al carrech e ofici seu per lo qual es tenguda les coses utils al dit lllustrissimo Princep procurar e inutils evitar essent certa axi per tenor (se lee temor) e serie dels dits capitols com pensa de
aquells lo augment del stat del dit Illustrissimo Princep consistir en les dites coses per la orde de la casa e ministres e oficials del dit Illustrissimo Princep qui hauran esser quitats lo que no solament redunda en servey del dit Illustrissimo Princep mas encara en benifici e util dels poblats en lo dit Principat ab los presents scrits pregant a vosaltres dits venerables e magnifichs diputats e o aquells als quals pertany fer les dites coses que lo dit deposit de les dites docentes milia lliures en la dita taula façets (occitano; faigau, faigueu; hagáis) requerint etc. com axi hi siats (occitano; sigau, sigueu; seáis) obligats e tenguts.

19 DE FEBRERO.

Ocupáronse de varios asuntos, entre ellos del contenido de la cédula de la Reina, sobre las doscientas mil libras, que deliberaron pasase a la comisión de las nueve personas para que informasen.

16 DE DICIEMBRE.

16 DE DICIEMBRE. 

Se hizo lectura en esta sesión de las cartas que siguen.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables Senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. La causa de la present es solament per avisarvos com havem sabut certament per molts que havem trobats en la via com ir mati lo Senyor Rey porta lo Princep en Miravet e la Senyora Reyna ana en Fraga e la cort Darago es prorrogada per tot febrer. Dien los quin venen e si trobaren que com lo trague de Itona lo dit Princep demana tres vegades Barchinona e que tot lo mon plorave. E som certs que lo Senyor Rey ha feta exuta resposta als embaxadors Darago. De tot aço havem deliberat avisarvos per correu a fi que puixau pensar e deliberar en tot. Mossen Pere Dez Torrent es ab nosaltres e tantost entrarem en Leyda tots plegats. E ordonau mossenyors de nosaltres lo que plasent vos sia. Scrita en Belloch a XIIII de deembre que es dimenge circa les XI hores ans de mig jorn any Mil CCCC sexanta. - Apres havem sabut com lo Senyor Rey tirara la via de Ceragoça. - A tota vostra ordinacio e honor promptes los VIIII embaxadors et cetera partits de aqueixa ciutat.
Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Rebuda havem vostra letra dada en Barchinona a XI del present per la qual nos es per V. R. e honorables savieses notificat de la molta vigilancia haveu en aquests fets haguda en provehir en la eleccio dels embaxadors feta e consell e units ells ab nosaltres ensemps encarragantnos la dita embaxada intimassem a la Majestat del Senyor Rey hoc e nos plagues aquella unio e carrech acceptar segons extesament en la dita letra es expresat per la qual no poch som stats aconsolats de saber tan singular provisio. E aquella denunciam a la Senyora Reyna per absencia del Senyor Rey qui era ab lo Senyor Princep cami de Miravet. Empero segons vos havem scrit per correu a la Majestat Reyal no es estada assats accepta ne menys lo consell format per la qual occasio lo carrech per vosaltres dat a nosaltres acceptam molt spontament e voluntaria per servey de la Majestat Reyal e repos de la libertat del Senyor Princep e beavenir de la cosa publica de aqueix Principat. Es ver que per quant tenim instruccions a nosaltres per la cort dades nos semble no freturar prestar jurament fins passat lo terme del XV de janer prefigit per la cort a nosaltres. Attes que per les instruccions nos es dada forma per la cort no obstant continuadament siam molt contents ensemps ab los embaxadors fer unidament e instar les supplicacions a la Majestat Reyal per la libertat del Senyor Princep e totes altres coses en aço per vosaltres mossenyors ordonades e ordonadores e passats los XV de janer som contentissims aquell jurament prestar e servar instruccions et alias in forma segons nos es scrit e los altres han jurat. E per quant vos havem scrit derrerament lo Senyor Rey sen mena lo Senyor Princep la via de Miravet estants congoxats que fariem en aquell instant attes lo mossen Cervello que fallia al nombre dels LXXII esser arribat recorreguem als LXXII e femlos congregar pregantlos quels plagues cloure lo acte del qual vos havem remes copia e aquell intimar a la Majestat Real a fi pogues tornar lo Senyor Princep segons era concordat. E axi de continent ho feren e ab lo acte fet trameteren lo Visrey de Sicilia al Senyor Rey e axi se parti ensemps ab letra de la ma de la Senyora Reyna que dona al Senyor Rey. E considerat aço la sua Majestat fonch contenta passar lo acte com vos es trames exceptat que si son affigides tres coses ço es que axi com lo acte sols comprenia Fraga e sos termes e fins per tot març e que aquell hagues a tornar en Cathalunya ara vol lo Senyor Rey que sia extes per tot lo regne de Arago lo puixa ab si menar sensa la manifestacio ni ferma de dret no haja loch e que dure per tot lo mes de maig e que trahentlo del Regne de Arago lo haja a tornar en Cathalunya o regne de Valencia e no en altra part ab tal pacte que si lo Senyor Rey solia anar a cassa o altre loch per X o XV dies lo puixa tenir en la Aljafaria de Caragoça o altre loch dins lo regne sense sa Majestat ni de la Senyora Reyna e aquells XV dies sense esser manifestat e aço jure sollemnament. E axi lo Senyor Princep torna de Asco aci en Fraga e lo Senyor Rey Reyna e Princep van la via de Çaragoça a festes segons expressament se diu. E tal resposta ha tornat lo Visrey e en aquesta forma es lo acte concordat ab lo Regne que per no poder haver mes nos semble alguna cosa major e millor que no star retret al castell de Miravet. E axi mossenyors per esservos de tot avis vos fem lo present correu del que fins a la hora parteix lo correu ses seguit. E mossenyors per quant nos scriviu de peccuniaria bestreta vos fem certs com a mossenyor de Vich son stats bestrets CCXXX florins e a don Françesch Galceran de Pinos CLXXVII florins e a miçer Riquer C florins. Remetem aqui procures cascu les quals per los qui les han vos seran notificades a rebre per nosaltres e cascu de nos pregantvos que ultra lo dessus dit fet compliment a cascu de sa bestreta nos vullau fer bestraure alguna quantitat mes attes que haja dies som en continua despesa per aquests fets e ara que tirarem la via de Çaragoça e encara creem fins a Navarra hon no som coneguts e speramnos fer moltes despeses e assats grans.
E axi mossenyors placieus fernos dar prest soccorriment pus ab bonissima voluntat podeu veure nostres treballs. Ab tot nos sien significades moltes coses segons vos havem scrit no temem res fahent lo degut e havent sperança en vostre bon consell e ajuda confiants tostemps de la misericordia de Deu. E no havem mes a dir sino que som promptes de fer tot ço que ordenareu. Lo correu se parteix huy data de la present a VIII hores de mati. Pagaulo segons lo servey fara com be haveu acostumat. Scrita en la vila de Fraga diluns a XV del mes de deembre any Mil CCCC sexanta. - A vostra honor prests lo bisbe de Vich don Francesch Gauceran de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia huy vos hajam scrit de Belloch remetent la letra al deputat local de Tarrega perqueus fos remesa per correu volant encara vos certificam com som arribats aci en Leyda nosaltres partits de Barchinona huy digmenge a les tres hores apres mig jorn e de continent ensemps ab nosaltres archabisbe de Terragona comte de Prades e Franci Sampso som tots anats a la posada de mi dit archabisbe e aqui premes lo jurament per vosaltres ordonat havem oides vostres instruccions e les letres per vosaltres trameses sobre les quals e encara sobre tot lo quens ha occorregut havem molt comunicat e amplament de la fahena de nostra embaxada e finalment havem deliberat spatxar axi com de fet havem spatxat sta nit correu ab una letra per fer venir dema aci los senyors bisbe de Vich don Françesch Galceran de Pinos e miçer Anthoni Riquer conembaxadors nostres qui son en Fragua per comunicar e apuntar ab ells lo negoci ans quens vejam ab la Magestat del Senyor Rey e havem spatxat altre correu ab una letra de mi dit archabisbe dreçada a don Pedro Durrea mon frare qui es ab lo Senyor Rey anat a Miravet on es lo Senyor Princep per saber lo Senyor Rey si tornara tan prest la via de Fraga on es la Senyora Reyna o quina via faria per manera quens puixam veure ab sa Magestat al pus prest que fer se puxe.
E per quant per avisarvos daquestes coses haguerem hagut spatxar correu havem aturat lo portador de la present qui es jove den Lombard e venie Darago e ja ere dues leugues della Leyda fahent aqueixa via per fervos lo present avis. Fins aci no hic ha mes de nou sino lo que ja vos es stat vuy scrit excepto que lo Senyor Rey a supplicacio dels aragonesos ira tant prest tenir festes a Çaragoça. Nosaltres per complir vostres ordinacio e deliberacio lo seguirem e farem quant porem en obtenir lo fi desijat de nostra embaxada juxta forma de les dites instruccions. Apres e continuament vos avisarem del que succehira. Lo dit jove portador de aquesta ha esser aqui dimarts a les X hores de mati si y es a la hora placieus donarli tres florins car axi li ho havem ofert si no hi es donauli ço que plasent vos sie. E ordonan vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Leyda a XIIII de deembre any Mil CCCC sexanta. - Dels embaxadors del Principat de Cathalunya los XII promptes a tota vostra ordinacio.
Mossenyors. Apres closa la letra los pahers daçi nos han dit que la ciutat fahie professons per la fahena del Senyor Princep e com los pahers son stats ab lo Senyor Rey ell lus ha dit e manat que no vol facen tals professons ne oracions publiques e axi ells han cessat com ja naguessen fetes dues. Tot vos sia avis.

En la misma sesión compareció también ante los diputados y consejeros el ciudadano de Barcelona Bernardo Çapila, el cual les entregó los documentos que siguen y que le habían sido remitidos con este objeto por uno de los servidores del Príncipe de Viana.


Remissio del Senyor Princep e de sa germana la Princesa.

Nos Johannes Dei gratia Rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossillionis et Ceritanie. Etsi vos illustrissimus Princeps dilectissimusque filius noster Carolus operante humani generis hoste antiquo vosque etiam illustrissima filia nostra Blancha Principissa ejusdem Principis soror eodem operante inimico extra nostram paternam et debitam obedienciam per tempora permanseritis qua occasione plurima homicidia currerie
depredaciones furta rapine incendia capciones incarceraciones percussiones violencie extorsiones et multa alia hujusmodi et etiam acriora proch dolor facta et secuta fuerunt in regno nostro predicto Navarre queque hic pro expresis haberi volumus. Quia tamen supplicacio perhumilis Serenissime Regine consortis nostre carissime que pro vobis piam matrem humanissime se exhibet nostrum propulsavit auditum quod vos et idem Princeps et Principissa maximo cum desiderio cupitis in nostrum paternum amorem gratiam et benedictionem reduci et a nobis veniam clementer obtinere eapropter supplicacione dicte Serenissime Regine consortis nostre exaudita benigne et etiam ad preces Illustrissimi Regis Portugalie nepotis nostri carissimi et quia proprium est nostri Regis domini et patris vestri dictorum Illustrissimorum Caroli et Blanche Principum natorum nostrorum tradendo oblivioni quamcumque causam et culpam quam vos dicti Illustrissimi Principes filii nostri dederitis seu habueritis in predictis volentesque etiam in his vobiscum pii Regis domini et patris morem gerere et viscera pietatis clementer aperire ut Rex Navarre dominus et pater vester predictus tenore presentis deliberate consulte ac scienter et expresse in nostrum paternum amorem graciam et benediccionem vos illustrissimos Principem et Principessam filios nostros reducimus et ejusmodi contextu vobis eisdem illustrissimis Principibus filiis nostris omnia et singula quecumque minus bene acta et gesta perpetuo remittimus parcimus indulgemus et perdonamus vobis eisdem Principibus filiis nostris omnia et singula ac quecumque maleficia excessus crimina et delicta currerias percusiones homicidia incendia rapinas violencias res ablatas depredaciones furta damnificaciones incommoda illata jurium regiorum fischalium patrimonialium funccionum vectigalium tam debite quam indebite impositorum et tam generaliter quam particulariter exacciones retenciones redempciones captorum carceratorumque extorsiones et demum quarumcumque peccuniarum rerum et bonorum mobilium et se movencium debitorum nominumque confiscaciones ac delicta quelibet publica et privata aliaque scelera et forisfacta quantumcumque graviora et gravissima a quibuscumque preteritis temporibus usque ad realem integracionem per vos dictum Principem nobis faciendam de parte dicti regni nostri Navarre nobis inobediente ubicumque quomodocumque et qualitercumque seu quocumque pretextu occasione sive causa in nos et subditos vassallos et servitores amicos et familiares nostros sive comissa et perpetrata fuerint sive non etiamsi manifestam inobedientiam et rebellionem ac crimen lese majestatis in primo capite sapiant sive non omnemque etiam culpam et ofensam et penam realem et personalem in quam premissorum vel aliquorum ex eis occasione vel causa vel alias quomodolibet forsitan incidissetis seu posset dici quomodolibet incidisse. Revocantes contextu hujusmodi nos Rex predictus cassantes cancellantes abolentes irritantes et anullantes ex plenitudine potestatis nostre absolute qua in hac parte uti volumus respectibus supradictis pro statu nostro reique publice (rei publice, república) ac bono pacis dicti nostri regni Navarre aliorumque regnorum nostrorum ab alto comissorum quoscumque processus banna bonorum jura contumacias sentencias tam definitivas quam interlocutorias contra vos vel aliquem vestrum per nos aut quosvis nostros locumtenentes et alios presides aut
oficiales occasione criminum excessuum et delictorum predictorum aut alias quomodolibet latas et promulgatas ac condemnaciones quaslibet inde secutas etiamsi jus partis private qualitercumque tangerent harum serie deliberate et consulte ac etiam ex dicta potestatis nostre absolute plenitudine qua in hac parte de dicta certa sciencia et expresse uti volumus respectibus supradictis imperpetuum amplissime benignissime et omnino cum misericordia clemencia et magnitudine remittimus parcimus indulgemus perdonamus et relexamus. Insuper omnem vobis ex premissis seu quibusvis aliis irrogatam infamie maculam inobediencieque et rebellionis notam si qua est et aliam quamcumque ignominiam sive labem a vobis et vestrum quolibet abstergimus et clemencius abolemus reintegrantes vos et vestrum utrumque in vestram pristinam famam. Neo adversus vos aut vestrum aliquem pretextu rerum gestarum per vos eosdem tam in judicio quam extra vel alias tempore incepte inobediencie predicte usque ad realem integracionem partis dicti regni nostri Navarre inobedientis fiendam ex nunc in antea nullo unquam tempore per nos aut oficiales nostros quoscumque quavis auctoritate dignitate et potestate infultos ex mero oficio seu ad denunciacionem quorumcumque qui exinde tangerentur vel per viam
inquisicionis seu accusacionis ordinarie vel extraordinarie vel per restitucionem in integrum realiter vel personaliter seu alias qualitercumque in judicio vel extra aliqualiter procedatur jure legibus foris constitucionibus regnorumque capitulis et rescriptis usibus consuetudinibus usaticis et demum municipalibus legibus et statutis quibuscumque et ceteris huic nostre disposicioni quam edictalis legis e statuti vim obtinere volumus statuimus atque decernimus forte contrariis nullatenus obstituris. Immo tu predicta firmius roborentur ex predicta nostra supprema potestate legem generalem tenore presencium super hiis condendo nobis et quibuscumque personis damnificatis et damna passis qualitercumque et quomodocumque durante dicta inobediencia abdicamus et auferimus jus et facultatem agendi petendi supplicandi acusandi inquirendi et oficium judicis implorandi in et super quibusvis criminibus juribus bonis rebus mobilibus aut se moventibus et actionibus nobis et eis quocumque modo pertinentibus vel pertinere valentibus pro bonis juribus actionibus rebus debitis et nominibus ab eis captis occupatis confiscatis vel ab eorum debitoribus exactis seu super quibus liberati fuerint aut vobiscum aut vestrum aliquo transegerint vel pacti fuerint quoniam ut predicitur pro statu rei publice regnorum nostrorum ita fieri disponimus servarique jubemus. Insuper volumus quod omnia gesta seu acta tam in judicio quam extra per vos dictum lllustrissimum Principem filium nostrum seu vestros oficiales durante tempore quo extra obedienciam nostram fuistis ubi essent ex defectu jurisdiccionis nulla possint anullari aut invalidari vel irritari pretextu *tus jurisdictionis. Suplentes ex dicta nostra regia potestate legibus absoluta omnem et quantumque defectum dicte jurisdictionis. Propterea universis et singulis oficialibus et subditis nostris quibuscumque auctoritate et dignitate distinctis in dicione nostra omni constitutis presentibus et futuris injungimus strictiusque mandamus sub obtentu nostre gratie et amoris subque fidelitatis debito quibus nobis astricti sunt quatenus premissa onmia et singula servent servarique faciant atque mandent contraria interpretacione quacumque consultacioneque omni semota nec secus quippiam attentare presumant. Quod si contigeret ex nunc nullum esse deceruimus et inane ex quo contradictores secusque agentes in penas ipsas et alias graviores nostro reservatas arbitrio ipso facto decernimus absque spe venie incurrisse premissis omnibus in suo robore et efectu firmis semper manentibus et in observancia predistincta. Volumus insuper et mandamus quod presentis copia auctentica eandem vim eficaciam robur et firmitatem in judicio et extra judicium et ubique obtineat fidemque assequatur quas remissio indultum et reintegracio subscripta in sui propria forma expedita sigillata et debitis solempnitatibus roborata obtinet obtenturaque est et potest eficacissime operari cujus contrafactores quoslibet penis subscriptis mulctari volumus et puniri. Et ut predicta omnia et singula majori robore fulciantur juramus ad crucem domini nostri Jhesuchristi ejusque sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta omnia et singula tenere et observare tenerique et servari facere inviolabiliter per quoscumque et contra ea aut aliquod eorundem non facere vel venire aut permittere directe vel indirecte modo aliquo sive causa vel eciam racione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo in pendenti munitam. Data Barchinone die tricesimo januarii anno a Nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo regnique nostri Navarre anno tricesimo quinto aliorum vero regnorum nostrorum anno tercio. - Rex Joannes. - Dominus rex mandavit mihi Dominico Detho et viderunt eam Johannes Pages vicecancelarius Andreas Catala locumtenens thesaurarii generalis Petrus Torrellas conservator Regii Patrimonii et Jacobus Pauli advocatus fiscalis domini Regis. - Vidit Vicecancellarius. - Vidit Jacobus Pauli. - Vidit Locumtenens thesaurarii generalis. - Vidit Petrus Torroella conservator.

Guiatge de don Johan de Beamunt e del licenciado de Viana.

Nos don Johan per la gracia de Dios rey Daragon de Navarre de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barchinona duque de Athenas e de Neopatria e encara comte de Rossellon e de Cerdanya. Por dar orden e disposicion a todo bien e ussar de oficio de rey humano e clemente e por contentament de seguridat de vosotros los noble religioso e amados nuestros don Johan de Beamunt e el licenciado de Viana don Joan Perez de Torralba de e con tenor de la present e de nuestra certa sciencia e expressa a vosotros los dichos noble don Johan de Beamunt e don Johan Perez de Torralba e a cada uno e qualquiere de vos guiamos e asseguramos en nuestra buena fe e parabla reyal e damos nuestro seguro e salvo conducto para que liberament e sin algun recelo podays e cada uno de vos pueda con aquellas cavalgaduras servidores e bienes que quereys ir venir estar e tornar por camino e fuera camino de dia e de noche a vuestro arbitrio e voluntat a las tierras del magnifico noble bien amado consellero e camarlench nuestro don Lop Ximenez Durrea virrey de Sicilia que tiene e possihe en el regno Daragon. E essomesmo podais ir venir estar e tornar en de e por qualesquiere otras tierras ciudades villas lugares e otras partes qualesquiere de nuestros regnos e tierras assi de aqua como de alla mar sin ser presos detenidos arrestados secrestados emparados vexados inquietados molestados executados ni en alguna otra manera agravados por nos ni por oficiales o subditos nuestros qualesquiere por causa o consideracion de qualesquiere excessos crimines e delictos que por vosotros o por qualquiere de vos sean o pudiessen ser en qualquiere manera fechos comesos e perpetrados siquiera suppiessen crimen de lesa majestat encara in primo capite siquiera no en todo el tiempo passado e encara venidero fasta el dia e ora que el present nuestro guiatge e salvoconducto mediant acto publico a vosotros o a qualquiere de vos sera librado por el religioso e bien amado consellero nuestro don fray Luis Dez-puig (o Dezpuig, en una linea) maestre de Muntesa. E queremos e declaramos que en el present nuestro guiatge e salvo conducto sean compresas e entendidas qualesquiere otras cosas encara que aqui no sean expressas e de aquellas se hoviesse de fazer expressa mencion car nos por aquesta mesma a qualesquiera oficiales e subditos nuestros tanto mayores quanto menores e otras personas de qualesquiere preheminencia dignidat ley grado o condicion que sean dezimos encargamos exortamos e mandamos quanto mas strechamente dezir se puede dius obtenimiento de nuestra gracia e mercet e incorrimento de nuestra ira e indignacion e pena de veinte mil florines doro de los bienes de qualquiere contrafazient havedores e a nuestros cofres applicadores que el present nuestro guiatge securo e salvo conducto e todas e cada unas cosas en el contenidas tengan firmement e observen tener e observar fagan inviolablement por todos e contra aquel ni cosas en el contenidas no fagan ni vengan ni permettan ser contrafecho en manera alguna guardandose attentament de fazer al contrario quanto a nos servir e obedecer e en las ditas penas ultra otras mayores e mas graves a nuestro arbitrio reservadas no encorrer desean. En testimonio de lo qual mandamos ser fecha la present con nuestro sillo en el dorso seellada. Dada en la nuestra ciudat de Tudela el primero dia del mes de abril en el anyo de la Natividat de Nuestro Senyor Mil CCCCLX. - Rex Johannes.

12 DE DICIEMBRE.

12 DE DICIEMBRE. 

Diose cuenta de haberse recibido las siguientes cartas.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy mati a les quatre hores per correu havem reebuda vostra letra ab dos copies de letres intercluses avisatories del que lo reverend bisbe de Vich don Francesch Galceran de Pinos e micer Riquer embaxadors ham fet e obtengut de la Majestat del Senyor Rey e encara com los haveu associats a nosaltres per esser coembaxadors nostres de les quals coses totes havem molta consolacio e speram en nostre Senyor Deu que entre tots obtindrem lo fruyt desijat. Nosaltres havem dormit esta nit aci e ara partim per dinarnos a Montmaneu e tirarem dormir a Tarragua Deu volent. Maiors jornades faherem mas alguns de nostres coembaxadors son encara derrers. E ordonen vostres reverencia noblesas magnificencias e honorables saviesas de nosaltres lo que plasent los sie. Scrita en Agualada a XII de deembre any Mil CCCCLX. - A tota vostra ordinacio e honor promptes bisbe de Barchinona Marti Guerau de Cruylles Anthoni Guillem de Muntayans e Franci de Santmenat embaxadors et cetera.

Als venerables religios magnifichs amats e feels nostres los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Diputats. Entes havem que vosaltres per causa de la detencio per nos feta de la persona del illustre Princep nostre molt car e molt amat fill haurieu delliberat fer e trametre a nos embaxada de nombre de dotze persones que havem presa gran admiracio per que nons par tal necessitat hi occorrega com si coses algunes vos occorren de supplicar a nos juxta lo dit cas aquellas nos podeu per mija de una o dos personas o al menys tres manifestar e supplicar majorment que ja ni ha tres en Fraga elegits per la cort per aquesta causa. E per ço mirau be de fer lo contrari que cuydant aprofitar porieu noure mes que no pensau. Dada en lo castell de Aytona a onze de deembre any Mil CCCC sexanta. - Rex Johannes. - Serena secretarius.

A las que se acordó contestar:

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors. Apres que de açi alguna part de vosaltres son partits nosaltres james havem cessat ne cessam cogitar e encerquar vies e maneras per les quals sie donat remedi a les grans e moltes congoxes que son es continuen per causa de la detencio de la persona del Illustrissimo Princep. E essent diligents en lo sobredit stants nosaltres congregats e sobre lo dit negoci cogitants nos ha occorregut esser util e expedient que apres que per vosaltres ab aquella diligencia que confiam e speram sera la Majestat del Senyor Rey multiplicadament supplicada atorgar la liberacio plenaria del dit Senyor Princep no volra fos supplicada ab deguda reverencia e molta afeccio plagues a la dita Majestat comanar la persona del dit Senyor Princep a la terra la qual a manleuta o en pena de carceller en altra forma de menys carrech e obligacio a perill de la terra la dita comanda acceptas e en si rebes. E en aço som moguts per quant se diu aci la persona del dit Senyor Princep star en molt perill constituida en la forma que a present sta la qual no se stima prou accepta ne de tanta seguretat com desijen los animos dels poblats en aquest Principat considerades les persones quis diu haver carrech de la custodia de la persona del dit lllustrissimo Princep jatsia se crega la Serenitat del Senyor Rey haver cregut en la dita custodia dignament provehir. De aquest nostre parer voler e intencio havem deliberat avisar V. R. P. noblesa e saviesas les quals per esser de tanta virtut intelligencia e auctoritat dotades e presents ab la Majestat del Senyor Rey veuran lo que pus util e expedient es per conduccio del fi degut e efecte per nosaltres desijats. Pregamvos per ço que deliberat per vosaltres lo que pus util e necessari sie e loch e temps congruu e opportu ab aquella millor manera queus semblara fassau la peticio e instancia damunt dita car nosaltres imitant e conseguint los medis ja per la cort començats haurem e reputarem lo demunt scrit medi per loable tota hora que per vosaltres approbat e a exequucio deduhit sera. E si lo cas sera plagues al Senyor Rey a la terra consentir e comanar la persona del dit Illustrissimo Princep certificantnosen vos serie trames poder bastant pera tot lo necessari. Pero tant en aço quant en totes les altres coses queus occorreran vos pregam nos scrivau de vostre parer e intencio. E si per ventura les coses se dilataven parnos serie pertinent e necessari al menys degues a present obtenir que les persones qui son a custodia del dit Illustrissimo Princep deputades fossen mudades e tals hi sien assignades qui sien del Principat de Cathalunya. En lo restant que occorrera successivament ab molta vigilancia pensarem eus seran nostres delliberacions significades. Spetxant lo sobre scrit e ja ordenat ha sobrevengut correu de la Majestat del Senyor Rey quens dona circa les VII hores de la tarda una letra de la dita Majestat de la qual letra trametem copia interclusa en la present. Es stat sobre lo tenor de la dita letra per nosaltres deliberat que placia a vosaltres per virtut de la letra de crehença queus trametem de nostra part dir e respondre al dit Senyor que no deu rahonablament la sua Serenitat admiracio pendre del nombre de la embaxada elegit com la arduitat e granesa del negoci sie de tant pes e stimacio que encara es reputat lo dit nombre no esser par a tant gran negoci com es demostracio de no esser observada benivolencia e amor entre tals pare e flll en que tant sta lo repos e benefici de aquest Principat e que es molt pertinent a la innata fidelitat dels cathalans entremetresen de tals diferencias e procurar unio observancia de amor e benivolencia en aquellas. E que si al dit Senyor plaura voler fer gracia als cathalans qui de aquella son be merexedors sera bon nom reputacio gloria e honor de la dita Majestat. E on per aquesta embaxada no li plagues tal gracia atorgar poder fer certa la sua Altesa que no
solament aquesta embaxada mas altra e altra de molt major nombre hi hiran. E axi remetentlo pus avant a la gran prudencia de vosaltres vos pregam a descarrech e excusacio nostra al sobre dit effecte fassau per nosaltres la resposta. E sia lo Sant Sperit en direccio e guarda vostra e dels affers que haveu en carreg. Dada en Barchinona a XII de deembre del any Mil CCCC LX. - A. P. abat de Muntserrat. - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes. - Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Molt alt e molt excellent Senyor.
Vuy entre VI e VII hores entrant la nit han rebuda una letra de vostra Majestat los deputats del General de aquest Principat a ells dressada la resposta de la qual havem remesa als missatgers qui aqui son de aquest Principat. Por ço supplicam a vostra Altesa li placia donar fe e crehença a aquells en tot lo que de nostra part diran e explicaran a aquella axi com si nos personalment ho dehiem. E mannos vostra gran Senyoria lo que li sia plasent. La qual la santa Trinitat guart e prosper votivament. Scrita en Barchinona a XII de deembre del any Mil CCCC sexanta. - Senyor molt excellent. - De V. S. humils subdits e vasalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat. - Al molt alt e molt excellent Senyor lo Senyor Rey.