30 DE DICIEMBRE.

30 DE DICIEMBRE.

Reunido el Consejo, presentóse Galceran Oliver, en nombre de la Reina, y entregó la proposición que dicha señora creía del caso hacer, sobre el asunto de don Jofre
de Castro, cuyo contenido es como sigue.

La Senyora Reyna per satisfer e complaure no solament a les coses compreses e havents sguart a la capitulacio e concessio feta per la Majestat del Senyor Rey mas encara per la molta benivolencia e amor que ha a condescendre a totes instancies dels poblats en lo Principat de Cathalunya havents a memoria lo que per part de diputats e consell a la Excellencia de la dita Senyora Reyna en los fets de don Jofre de Castro (igual sale Castro que Castre, supongo que de castrum) es stat suplicat e demanat. Plau a la dita Senyora tots aquells fets cometre e soltament comprometre e lexar aquells en poder de una persona per part del Senyor Rey e de la dita Senyora e altra persona per part del Principat de Cathalunya axi que aquestes hagen e puguen satisfer integrar e totalment egualar e smenar qualsevulla dans e interessers que sien donats al dit don Jofre terres sues o vassalls seus pus a les dites dues persones haguda vera informacio sia vist aquells tals dans haver rebuts per occasio e causa del servey fet per lo dit don Jofre al dit Principat.
(Ya eran pesadísimos desde antiguo los catalanes, y además, muy hinchadicos.
En la “guerra” contra el rey de Aragón Juan II se morían de hambre por los llanos de Fraga y Leyda; me hubiese gustado leer qué les hubiese pasado en invierno intentando entrar en Morella a sacar al príncipe tejemanejes de Viana, que encima, al morir, hizo milagros. Los daños que hicieron en Fraga, que constan en los textos de esta “guerra”, aún a esta fecha no están pagados por “lo General”, en una carta posterior de lo justicia de Fraga se lee. )
Alargant aquestes coses a tota indemnitat e benefici del dit don Jofre sustancia no mudada. E si per cas les dites dues persones concordar no poran ara per lavors la dita Senyora Reyna nomena e es contenta sia tercera la ciutat de Barchinona prefigint temps en les sobredites coses axi breu com vist sera a deputats e consell oferint nomenar la persona decontinent haguda la resposta de la present scriptura oferint mes per la cosa judicada donar per fermançes mercaders de la present ciutat suficients e bastants.

Hecha la antecedente proposición, acordóse que pasase a las nueve personas designadas para ocuparse de este asunto, quienes podrían examinarla, hacer las observaciones y anotaciones que creyesen conducentes, y pasarla después al Consejo, para poder así deliberar.
En la misma sesión, se hizo lectura de una carta de los embajadores, cuyo contenido es como sigue.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Recomendacions precedents a vostres senyories la present es per notificar vos com a XX del present mes de novembre arribam aci en Roma e Iendama anam a fer reverencia al senyor vicicanciller (canciller de los vicios? No, vicecanciller, hay varias versiones de este cargo) e li donam vostra letra lo qual nos rebe molt graciosament e se oferi de molt bona voluntat fer tot lo que possible li fos per lo Principat de Cathalunya e de continent nos hague audiencia de nostre Sant Pare e apres de la humil recomendacio e besament de peus a la sua Santedat de part de vosaltres senyors de diputats e conçell representant lo Principat de Cathalunya li presentam la letra de creença e apres que aquella hague legida li explicam largament la creença segons per vostres instruccions nos es stat comes e apres quens hague hoyts ab molt bona cara graciosament nos respos significant nos com lo Principat de Cathalunya ha obrat molt virtuosament en la liberacio del glorios Primogenit e que ha gran plaer del repos e tranquillitat del Senyor Rey e de aqueix Principat oferint se fer tot lo que degudament pora per lo dit Principat quant tocha als miracles de que ya sa Santedat havia hoyts dir molts e per nosaltres li son stats ratificats mostra trobar hi gran plaer dient nos com la sglesia de Deu acostuma de fer grans proves e examinacions dels sants ans que sien aprovats per aquella (espero que con San Luisico Companys también sea así) e quen remet al temps ha venir e que en tal manera se poran continuar los miracles que seran gran laor de Deu e proteccio de aqueix Principat. De les altres coses que demanau de hoyr missa en temps de entradit lo jorn de Sant Jordi e del altar portatil ja es signada la suplicacio de continent que sia desempatxada la bulla. Laus (us la; to la; tos la; os la) trametem eus (e us; i us en catalán de Pompeyo Fabra; y us; y tos; y os) scriurem pus larch. A present nons (no ens; no mos; no nos) occorre mes scriure sino que la Sancta Trinitat conserve longuissimament vostres senyories les quals nos manen lo que plasent vos sia. De Roma a XXVIII de novembre any Mil CCCCLXI. - Prests a la ordinacio de vostres senyories quins comanam a vosaltres lo prior de Cathalunya fra Johan de Cardona comanador del Masdeu.

Sigue la lista de los oficiales de la casa o servidumbre del señor Rey, creados en Cataluña, y que fue presentada a los Diputados de parte de la señora Reina.

Nomina dels oficials del Senyor Rey creats en Cathalunya.
(Están centrados en el pdf, los pongo a la izquierda, para que les guste más el texto a los rojillos que lo vayan a leer. )
Canceller.
Patriarcha e archabisbe de Terragona.
Governador de Cathalunya.
En Phelip Albert.
Vicecanceller.
Micer Marquilles.
Regent Cancellaria.
Micer Jaume Terranau. (Varias versiones, Taranau, Taranan)

Promovedors.
Mossen Johan Sorts.
Mossen Johan Dalmau. (Hostia, igual que lo caje de Beseit!)
Mossen Ramon Gilabert.
Mossen Galceran Hostalrich.

Alguacis.

Mossen Janer.
Mossen Anthoni Guillem Crespa.

Advocat fiscal de la cort del Senyor Rey.
Micer Anthoni de Mesa.

Advocat fiscal de la cort del veguer de Barcelona.
(Sale Barchinona, Barçelona, aún no había salido Barcelona.)
Micer Anthoni Riquer.

Jutges de cort.

Micer Pere Muntmany. (Montmany)
Micer Ramon Soler.

Hoidors de cort.

Micer Francesch Pujades.
Mossen Santdionis.

Advocats dels miserables.

Micer Francesch Alexandre.

Tresorer.

Mossen Galceran Oliver.

Prothonotari.

Micer Johan Dusay.

Loctinent de prothonotari.
En Gaspar Maymo.

Secretaris.

Mossen Johan Peyro.
Mossen Pere Perello.

Secretari extraordinari.
Mossen Jaume Vila.

Scrivans de manament del Senyor Rey.

Johan Sellent.
Bernat Audor.
Bernat Ros.
Johan Cirgos. (o Girgos, no se ve bien)
Daniel Bertran.
Johan de Gualbes.
Johan Solsona.

Scrivans de manament de loctinencia.

Johan Maso.
Johan Gallet.
En Lobera.
Berenguer Granell.
Barthomeu Timor.

Peticioners.

Pau Vida. (o Vidal, igual se me ha escapado la l)
Pere Çaçala.

Scrivans de manament de la thesoreria.

Miquel Bru.
Pere de Puig-gros.

Solicitador.

Luis Salvador.

Scrivans de registre.

Luis Cubells.
Bernat Baget.
Pere Descaus.
Johan de Cervello.

Sagelladors.

Johan de Sant Geordi.
Gaspar de Sadornes.

Scalfador de cera.

Francesch Pi.

Los del ofici de la tresoreria.

Barthomeu Scaler.
Pau Bedia.
En Riera.
Pere Ramon de Soler.
Miquel Cervia.
Tristan de Farrell.

Procurador fischal.

Garcia de Borau.

Procuradors de miserables.

Johan Brusca.
Jaume Johan.

Porters del Senyor Rey.

Johan Canet.
Gabriel de Mur.
Leonart Codina.
Rafhael lo Tort.
Gravalosa.
Fenals.
Eximeno.
Johan de Menargues.
Johan Sagarra. (Se ve Segarra justo más abajo)
Pere Calbo.
Venrell. (Como lo Vendrell)
Gaspar.
Olzina.
Geronella.
Johan Robro.
Johan Segarra.

Porters de la Senyora Reyna.

Garcia de Sant Audor.
Johan de la Reyna.
Sancho de Valmeseda.

Verguers.

Jaume Badia.
Pere Dempurda. (Empurdà, Empordà, Ampurdà, Emporium, Empuries, Ampurias, etc...)
Bernat Mariner.
Pere Sanchiz. (Sanchís, Sánchez, hijo de Sancho, Sancio, Santxo, etc,. Ramiro I, Ranimiro Sancio)

Anthoni de Marimon.
Johan de Valencia.
Pere Carnicer.
Francoy lo Giponer.
Johan lo Sabater.
Daniel Coll.

Verguers de la Audiencia.

Marti Dorna.
Johan Prats.

Se advierte, al pie de esta lista, que de los oficiales y ministros que en ella se mencionan, y que comprendía la capitulación otorgada por el Rey, se envía nota a los Diputados en satisfacción y cumplimiento de aquella, y de los demás no comprendidos, solo con la idea de manifestar y hacer ostensible la voluntad del monarca.
Leídas la lista y nota que preceden, se levantó la sesión, y para que quedase tiempo de meditar sobre lo que convieniese hacer, acordóse que se celebrase otra el día siguiente, a la misma hora.

15 DE DICIEMBRE.

15 DE DICIEMBRE.

Habiéndose leído la contestación al Rey de Francia, fue aprobada por unanimidad, previniendo, sin embargo, que antes se manifestase a los Concelleres.
Estando reunidos los señores Diputados y Consejo, para el objeto referido, presentáronse tres consejeros reales, en calidad de embajadores de la Reina, quienes de palabra expusieron que dicha señora había ofrecido proponer desde luego (insoportable, Bufa al ull) los oficiales de justicia del Principado y los consejeros del señor Primogénito, así como todos los demás individuos que habían de constituir el servicio de su casa; a cuyo fin, entregaron las notas, listas y proposición que siguen.

Lista de los oficiales del señor Rey en Catalunya.

Vicecanceller micer Marquilles.
Regent cancellaria micer Jaume Taranan (Taranau).
Gobernador de Cathalunya En Felip Albert.
Advocat fischal de la cort del Senyor Rey micer Anthoni de Mesa.
Advocat fiscal de la cort del veguer de Barchinona micer Anthoni Riquer.
Advocat dels miserables micer Francesch Alexandre.
Prothonotari micer Johan Dusay.
Algutzir mossen Crespa.
Tresorer mossen Galceran Oliver.

Individuos del consejo real en Cataluña.

Consellers de Barchinona.
Diputats de Cathalunya.
Comte de Modica.
Comte de Prades.
Comte de Pallars.
Bisbe de Barchinona.
Bisbe de Vich.
Bisbe de Oscha.
Vezcomte Dilla.
Abat de Montserrat.
Mestre Ferrando prior major de Tortosa.
Don Francesch de Pinos.
Abat de Sant Johan.
Mosen Dalmau de Queralt.
Abat de San Cugat. (Sant y San, se ven las dos formas porque la t final no se pronuncia. Solo en algunas partes de Valencia, en 2021, sigue pronunciándose)
Micer Luis Miquel.
En Pere Dusay.
En Johan de Marimon.
Mossen Bernat Çapila.
Mossen Vilademany.
Mossen Bastida.
Mossen Ivany de Sant Menat.
En Jaume Ros.
Don Mateu de Moncada. (Hay varias versiones, Montecateno, Montcada, Muncada, Muntcada, Moncada, Muncada, etc.)
Mossen Jaume March.
En Guillem Arnau de Cervello.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
Mossen Bernat Civeller.
Don Hugo de Cardona. (Huch, Uc, Ugo, etc)
Mossen Boxadors.
Mossen Baltasar de Margens.
Mossen Bernat de Requesens.
En Francesch Sampso.
Mossen Gralla.
Thomas Taqui.
En Vallgornera.
En Pere Johan de Sant Climent.
Lo canonge Çaplana.
Micer Agosti de la Illa.
Mossen Erill. (Darill, Derill, etc)
Micer Marquilles.
Micer May.
En Johan Lull.
Abat de Poblet.
Mossen Calba.
Mossen Cruilles.
Ardiacha de la Mar.
En Pere de Rochaberti.
Micer Mijans.
Micer Arnau dez Mas.
En Pere Torrent.
En Manuel de Corbera.
Mossen Johan de Monbuy de Tagamanent.
Mossen Bernat dez Plugues.
Mossen Bellera.
Mossen Miguel de Gualbes.
Mossen Luis Divorra.
E tots los oficials que per ordinacio son consellers.

Proposición.

La Serenissima Senyora Reyna. Considerat que lo lllustrissimo Senyor Princep son fill primogenit no te tal renda a present per ço no es posible ordenar sa casa. Empero lo dit Senyor Princep sta ya entre cathalans e a sa Senyoria servexen cathalans e a son servey e custodia son diputats los infrascriptes:

Don Mateu de Muntcada.
Don Anton de Cardona.
Lo mestre Racional.
Mossen Johan Çabastida.
Mossen Burgues procurador reyal.
En Guillem Arnau de Cervello.
En Pere de Rochaberti.
Mossen Guillem (Gulllem) Ramon Derill.
Mossen Ivany de Santmenat. (O Sentmenat, Sant Menat, Sent Menat)
Mossen Jaume March.
Berenguer Dolius.
Mossen Dalmau de Queralt.
Mossen Requesens de Soler.
Mossen Galceran Durall.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
E los altres qui han carrech de son servey son cathalans com dit es.

Hecha la proposición que antecede, y entregadas las listas por los embajadores, marcharon estos, y continuó en sesión el Consejo, ocupándose de tal asunto, mas al cabo se acordó que, dando espacio para que cada cual pudiese meditar lo que fuese más conveniente, no volviera a reunirse hasta el día siguiente a las dos de la tarde.
Aquella misma noche, por orden de los señores Diputados, fue remitida a los Concelleres y Consejo de treinta de la Ciudad, la siguiente carta que se había de enviar al Rey de Francia, y después de haberla leído el notario Perelló, como también la que envió dicho rey, la credencial y demás papeles que presentó el embajador, fue aprobada aquella, y, en consecuencia, expedida desde luego.

Al molt alt e molt christianissim Senyor lo Rey de França.
Molt alta e molt Excellent e christianissim princep e Senyor. De la Excellencia vostra havem rebuda una letra e hoida la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo magnifich cavaller conseller e mestre de requestes de vostra cort mossen Enrich de Marle la qual entesa responem a vostra Altesa que lo per nosaltres fet circa la liberacio de la persona del lllustrissim Senyor don Charles de gloriosa memoria primogenit de la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor es stat per lo seu deute de fidelitat per nosaltres degut de la reyal corona e a aquell com a Primogenit de aquella e no per algun altre sguard o respecte. Si empero a vostra Excellencia es stada cosa accepta nosaltres ho havem a contentacio. Regraciam en apres a vostra Celsitud la sua bona voluntat e afeccio envers nosaltres e aquest Principat qui per semblant farien de bon voler per benefici e contemplacio de vostra Altesa lo que possible nos seria. Salva tots temps la fidelitat e tota reverencia e honor del dit nostre Rey e Senyor. Envers la Majestat del qual fonch e sera perpetualment la fidelitat devocio reverencia e amor nostra qual de fidelissimos vassalls deguda e pertinent es per semblant som certs de la sua bona gracia e amor envers nosaltres e lo dit Principat qual de virtuos benigne e clement Rey e Senyor en sos humils e feels vassalls esser deu. E aço es axi en veritat no contrestant qualsevol altres pensaments o reports en contrari fets. Totes les altres coses de part de vostra Excellencia a nosaltres explicades per quant sguarden principalment la Majestat del dit nostre Rey e Senyor e nosaltres no havem en aquelles sino deute de bon vassallatge remetem a la dita Majestat. Sera tots temps en nosaltres ferm e constant proposit en fer e complir no res alre que la sua ordinacio e manaments com devots humils e feels vassalls seus. Ab tant molt alt e molt Excellent christianissim Princep e Senyor tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria. Scritta en Barchinona a XV del mes de decembre del any Mil CCCCLXl. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.

17, 18, 19 noviembre

17 DE NOVIEMBRE.

Reunidos los señores Diputados con otras varias personas y jurisperitos, para consultar sobre las dudas que ofrecía el señalamiento de tutor al Infante don Fernando, por parte del Rey, y asimismo sobre otros diversos puntos; después de emitidos varios pareceres, acordóse por fin:
1.° Que el Rey podía dar tutor, sin que esto se opusiese a la capitulación;
2.° Que sin embargo de haberse dado tutor
al Primogénito, podía señalarse otro y no había dificultad en que fuese la Reina;
3.° Que constase la siguiente deliberación, hecha por unanimidad, a saber:
que la señora Reina, como tutora del señor Primogénito, prestase el debido juramento.
Congregados otra vez, por la noche, todos los Diputados e individuos del Consejo, en la cámara mayor del Consistorio, se hizo extensa relación, por el abad de Monserrat, de los votos de los jurisperitos y de la deliberación de los Diputados y demás, después de lo que se tomó el siguiente acuerdo.

Lo present consell conclou loant en tot e per tot los apuntament e conclusio fets per los VIIII e quatre de Barchinona sobre la emancipacio del Senyor Primogenit e tutela de la Senyora Reyna star be e preceir juridicament e que en nom de Deu per la dita Senyora Reyna com a tudriu sie prestat lo jurament.

Pasado, desde luego, el referido acuerdo al Concejo de la ciudad, que también estaba reunido, y enterado de todo cuanto había tratado la Diputación, los cuatro representantes de aquella que solían intervenir en los negocios de esta manifestaron, que la ciudad de Barcelona, deseando siempre marchar uniforme y en armonía con el Consejo de la Diputación, aprobaba en este caso las deliberaciones que dicha corporación había tomado, por considerar esta concordia de grande utilidad a la patria; después de lo que, se acordó que para hacer saber este resultado a la senyora Reyna, fuese una comisión compuesta a la vez de Diputados y de Concelleres.
Ocupáronse, el mismo día, de otros varios asuntos, y se dio cuenta de las siguientes cartas que habían recibido.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Optenguda hora disapte a vespre prop passat del Senyor Rey per esplicar li ma crehença jo li digui que jatsie los diputats e consell del seu Principat de Cathalunya per miga de sos embaixadors en dies passats aguessen suplicat la sua Majestat que li plagues fer e smenar los dans donats o robatoris fets al noble don Jofre de Castre per Blasco de Bardaxi e Vicent Dagramunt e altres de llur companyia fins en aquella ora los dits dans e robatoris no eren stats satisfets ans ajustant dans a dans ara derrerament se eren innovades coses molt greus e molt dampnoses al dit don Jofre recitant li aqui tots los actes en mes instruccions mencionats e com tots aquests dans e robatoris fins aci mostrats venir al dit don Jofre per esserse ell aderit als actes de aqueix Principat fets per la liberacio de don Carles de gloriosa memoria fill primogenit seu e per conservacio de les sues libertats les quals coses redundarien en servey gran de la sua reyal corona e com molestar ne dapnegar algu per la sobre dita raho fos contra la capitulacio que plagues a la sua Altesa fer e smenar los dits dans e dapnatges
dats al dit don Jofre a fi que la dita capitulacio la observancia de la qual sa Excellencia diverses voltes havia comendat restas illesa. E mes li digui que com
de sa Altesa fos exida una letra dirigida als vaguer e sotsvaguer de Barchinona manant los pendre cert hom e aquell tenir pres fins sa Majestat altrament hi provehis la qual letra per semblant fos contra la capitulacio que fos de sa merce manar aquella esser revocada per tal forma que autentiquament aparegues de la dita revocacio per que tot hom fos mes conformat en la opinio que tenia que sa Excellencia zelava molt la observancia de la dita capitulacio. E responent me la sua Majestat al primer cap me dix que ab tot que als embaixadors del Principat que eren partits de aci hagues plenament informal de aquest fet els hagues mostrat com aquestes coses no venien gens per la raho pretesa per lo Principat que encare ho volia mostrar a mi clarament e aqui la sua Altesa me recita la mort de mossen Pero Martines de Moryello lo qual mossen Joan Cerdan sogre de mossen Rebolledo havia mort e com la muller de mossen Pero Martinez per obliguar mes la casa de Castre en pendre aquest interes per propi havia fet matrimoni de una filla del dit mossen Pero Martinez mort ab lo dit don Jofre e que de aquella mort en ça se eren seguits infinides morts e rebotoris en la casa de Castre de una part e la de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerda de altre e que diverses treues se eren fetes entre ells e paus tractades e que res no havia pogut reposar aquest dabat e que no ere de creure que lla hon sa Majestat havia aprovat los actes fets per los cathalans com aquells fossen stats fets per servey seu ques hagues a pensar que
hun tant baix hom com Vicentet los hagues de reprovar majorment no tenint ell en aquest mon negun superior sino Deu o lo papa en lo spiritual e per que aqui es molt manifest aquest debat de la casa de Castre ab mossen Rebolledo no cur de recitar lo permenut concloent que aquests dans no venien sino per causa de aquest debat e que no sen cregues altre. Al segon cap me respos que ell ignorave que tal letra fos exida de la sua cort car ell havia incautats sos secretaris que no spachaseu res que fos contra la capitulacio e que haguere pler de veurela empero que ell ere content si letra neguna havia feta contra la capitulacio de revocarla cent voltes si cent voltes la hagues feta e volent jo satisfer al que sa Majestat me havia dit per que entre lo splicar de la mia crehença e lo seu respondre havia escorregut molt temps hi ere gran vespre dixme que al cendema ell me volia mes dir sobre aquest fet e que aquella nit no li digues res pus e axi jom parti. Lo cendema que fonch diumenge en la vesprada tenint son consell plegat ell me feu entrar e davant tot lo consell en que era lo comte Dampuries mossen de Urgell micer Joan Pages lo Justicia de Arago hun jurat de Çaragoça e molts altres e encara alguns que havia en la cambra quiu podien hoyr tot ell me dix que attes la nit passada jo havia parlat ab ell a soles e que per ventura nou haguere ben compres que li digues alli en consell ço que havia dit apart. E attes que segons la manera en que li havia parlat e ell me havia respost que lo fer me splicar ma crehensa en consell ple no ere per que ell nom hagues ben entes stigui hun poch pensant que poguera esser e pur jo delliberi fer ço quem mana e publiquament yo li digui ço que la nit passada li havia dit no tant largarment com la nit passada mas ab ten poques peraules com me bastaren en dirli tot lo efecte de ço que li havia dit e quant mach hoyt feume exir fora la cambra restant ell ab lo consell en delliberacio e per aquella nit no se ques conclogues res. Venint vuy diluns de mati jo he dat la letra dels diputats esplicant los ma crehensa. Resposme per tots lo visrey de Sicilia que jatsia ells creguessen aquestes coses venir per la bandositat de la casa de Castre e de mossen Joan Cerdan e de mossen Rebolledo perho que ells ne perlaren al Senyor Rey e feren tot son poder que en aquestes coses se prengues qualque remey. Hachi alguns dels dits diputats axi com don Pedro de Urrea e mossen Borenguer de Bardaxi quem digueren que fort cosa fora que los debats de Arago se aguessen a mesclar ab la capitulacio del Senyor Rey ab lo Principat de Cathalunya recitant me alli molts dapnatges fets en Arago de una part a laltre prou desaforats. Per mils fonch respost que la capitulacio del Principat no ha negun desig de mesclarse ab les bandositats de Arago mas ten poch (tampoco, tant poc, tampoc) no ha pler que sots color de bandositat de Arago negu la deroge en res e quem semblave fort cosa que havent stat vint anys passats en guerra la casa de Castre ab sos contraris que are dos jorns apres que don Jofre de Castre havia servit lo Principat de Cathalunya se fos sperat de destrohirli les sues terres ço que en aquests vint anys james ere stat attemptat pur la conclusio resta de perlarne al Senyor Rey. En apres so stat al Senyor Rey presentant me a ell per veure sim fere neguna resposta al que la nit passada me havia fet dir en consell e nom ha dit res he trebellat vuy mati en fer ajustar la cort per darli la letra e splicar ma crehença e no ses pogut fer tant
stan tots torbats ab los oficis e remuneracions que han a partir. So stat apres a casa del justicia per darli la sua letra e he trobat que ere partit lavors la via de
Castella tremes per lo Senyor Rey la qual letra per sa absencia he donada a don Anton de Mieros loctinent seu lo qual per semblant ma dit ne parlara al Senyor Rey. Del ques seguira per avant avisare continuament vostres reverencies nobleses e grans magnificencies a les quals me recoman. Feta en Calatayu a VIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - De les vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Joan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats o consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Apres que agui scrita la letra que va ab la present arriba lo vostre correu a mi trames ab letres de III de noembre lo qual fonch aci diluns a VIIII del mateix per les quals letres jo so stat avisat de la mort de Pedro de Tramasaguas de la qual lo Senyor Rey ma havia ja parlat dihent que per reposar aquestes bandositats de la casa de mossen Rebolledo e de la casa de Castre havia trames alli lo governador de Arago e quel havia creat procurador del comdat de Ribargorça lo cual havia penjat hun gran ladre quey havia crehent jo tots temps que fos de aquells qui havien fet lo robo de les terres de don Jofre e tantost ani al dit Senyor Rey e li doni la letra que venia a la sua Majestat la qual legida li digui com la sua Excellencia per sa gran clemencia he humanitat dissapte passat me havia volgut fer veure los dans fets a don Jofre de Castre venir solament per la bandositat de ell e de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerdan e no gens per la causa pretesa per lo Principat de Cathalunya pero per que sa Majestat cregues que aqueix Principat may entrare en lo que ere entrat voluntariament sino que força e necessitat de raho lon haguessen constret que yo suplicave sa Majestat que volgues scoltar quant ere diferenciada la informacio que la sua Senyoria havia de aquest fet e la que era portada en aqueix Principat hi en aço me fonch bo lo proces que la nit passada havia rebut e regonegut. Primerament constave per proces que essent interrogat don Jofre de Castre com anave desarmat e sens negun reguart ates la gran bandositat que ere entre la casa de Castre e de mossen Rebolledo ell havia respost que ell nos entenia guardar puix no fahia part en lo dit bando car son pare no volia que ell hi fes part e que per conseguent no ni volia fer mes se mostrave clarament que en lo temps que lo dit don Jofre ere stat dapnegat e molt abans ell ni ses terres no staven ab negun recel ans lo dit don Jofre havia manat a sos vassalls que qualsevulla de la bandositat sis vol fos de Castre sis vol de Rebolledo que passas per ses terres que fos acollit e que li fos dat de menjar ab sos diners mes se mostrave clarament com anant presos los vassalls de don Jofre de Castre dehien aquells quils menaven com nos tractau axi no sabeu que ni nosaltres ni nostren Senyor may havem fet part ab negu. Responien los quils portaven presos no sabeu vostre Senyor si feu part ab los cathalans e si trage la bandera ab los de Cervera e moltes de aquestes rahons constave encare que feta la presa e roberia dels lochs del dit don Jofre aquella fonch passada per lo comdat de Ribagorça per lochs grossos e ben poblats los oficials dels quals lochs podien be deliurar las persones e fer los tornar sos bens e james sen curaven ans los mal factors mengaren e begueren en los dits lochs del comdat hey (e hi) reposaren prou que james los dix res negu e que si aquestes coses no bastaven en fer creure a sa Majestat lo que aqueix Principat pretenia que aydas en fer loy creure lo acte fet are derrerament por mossen Loys Cosco e aqui (aqul) yo li entri a recitar quant per vostra lotra me ere scrit e li spliqui la crehença de mot a mot pur en sustancia segons en la dita letra me ere manat. A les quals coses la sua Majestat me respos que ab tals processos leugerament provave cascu ço que volia e que no ere cosa que calgues duptar que don Jofre e mossen Rebolledo no fossen en guerra e que havia pler que mossen Rebolledo havia parlat la nit passada apres que jo agui parlat ab sa Majestat ab ell e que li havia dats testimonis de aquest fet tals que nos podien recusar primerament mossen Bernart Çaportella diputat de Cathalunya lo qual havia ofert valença en dies passats a mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre mes que congoxant se don Joan Dixer al comte de Prades per que havia oferta valença a mossen Rebolledo contra la casa de Castre que lo dit comte li hauria respost que no li havia oferta valença contra don Felip de Castre mas que contra don Jofre mes que les nafres que lo dit don Jofre havia fetes en persona del jerma de mossen Ramon Gilabert de Cervera que spresament havia dit lo dit don Jofre que les havia fetes per que havia fet valença a mossen Rebolledo contra ell e que ab aquests podien seber aqui la veritat. Yo llavors repliqui a la dita Majestat que fins aci les armes eren molt descominals que don Jofre de Castre havia portat al Principat bon proces autentich molt fornit de testimonis ab lo qual don Jofre provava plenament sa intencio e que los quil havien dapnegat no havien portat a sa Majestat sino peraules. Ell me respos que crehia que mossen Rebolledo tremetera aqui persona per informar lo Principat de aquest fet hi que ell enquaren fere pendre proces autentich per saber ne la veritat e que ell me fere mostrar la letra del procurador de Ribagorça en lo qual poguere veure los grans crims que aquest Tramasaguas penjat havia fets la qual enquare nom es stada mostrada. He sentit com a la crehença que spliqui en consell lo diumenge vespre per manament de sa Majestat me fa ordenar resposte en scrits. Lo prothonotari ma perlat mostrant se curos de haver cerquat en registres la letra que yo demanave esser revocada mostrant me que no ley havia poguda trobar e que volguera molt que la tingues per saber qui la havia spatxada. En apres jo he dat les letres de la cort hi he splicada ma crehença prou largament tot hom ha per mal fet lo penjar del hom segons de molts he sentit dihent gran mal del mossen Cosco han se aturat a cort per la resposta. Parlas que lo regne si enterpos dihen alguns que no loy cal interposar si donchs no han voluntat de pagar los dans. Nom se ques conclouran. La present letra e lo correu he retengut de hir en sa sperant si poguera primer cobrar del Senyor Rey la resposta en scrits e puix nom es donada no desliber pus de sperar per que aquis puixa seber lo que fins açi ses fet en aquest negoci. Feta en Calatayu dimarts a X de noembre any Mil CCCC sexanta hu a I ora apres mig jorn. - De vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs.
Por En March Davall correu lo qual deu esser aqui a XIIII del present he scrit largament a vostres reverencies nobleses e magnificencies de les coses que fins
en aquella ora havia perlat ab lo Senyor Rey. En apres partit lo dit correu dimecres passat que comptavem XI del present rebi letres vostres en que ni havia per lo dit Senyor Rey les quals en continent li doni e spliqui a sa Majestat ço que per vostra letra me era manat ço es que no hagues a deservey lo spachament aqui fet dels dos embaixadors de França e de Castella sens intelligencia de sa Altesa per los motius en la mia letra contenguts e legides per ell les dites letres les quals li doni apres de haver splicat ço que per vosaltres me era manat la sua Altesa me respos que ell ho havia a servey ço que per vosaltres era stat fet e que ell vos ne scriuria. He sabut apres por alguns curials a qui tantost mostra vostras letres que ha hagut gran pler de aver lo avis de les dites embaixades. En laltre fet de don Jofre no si ha mes fet del que fins aci he scrit sino alguns rahonaments ab lo Senyor Rey e altres de son consell e de la cort los quals no van a la conclusio demanada per aqueix Principat car tot es per mostrar que aqueix dans son venguts per la antigua bandositat de ells si haguda ni ha. Ham (me ha, m´ha) dit sa Majestat que aqueix Principat sera be de forçar don Jofre que fes pau e que lavos totes coses cessaren. Yo digui a sa Majestat que ell sabia millor de mi a qui pertany en Cathalunya forçar les gents de viure en pau. Ell me respos que nou dehia sino per via de metre loy en raho e induhir loy. Jo li respongui que atenent les coses com staven e ço que tots jorns si afegia que molt duptara de esser enprenedor de concloure tal pau e que si sa Majestat hagues provehit almenys en haver a ma de la cort les coses robades e los mal factors que la cosa stiguera en termens practicables.
Dixme que ja hi havia provehit mas que ab aquestes libertats e aquests fueros sta terra ha de venir en perdicio quasi volent dir que envides ha forma de provehirhi. Ham dat (me ha dat, donat) la letra que va ab la present la qual es resposta del qui li digui en consell. Es ver que del cap derrer no lin parli gens. Ham fet mostrar per semblant la letra que li ha trames lo procurador de Ribagorça per lo fet del hom quey han penjat copia de la qual tramet ab la present. Han me dit alguns que si don Jofre volia metre aquest fet en poder del regne ço es tot son debat que lo regne lin faria alguna smena yo per que no he carrech de menegar tals partits nom cur de respondrey. Fins açi no he hagut resposta dels LXXII de la cort si be tots dies me dihen que faran resposta e crech que entre ells no sen avinguen car dels de la dita cort uns me lohen molt lo que fa aqueix Principat e altres dihen ques meravellen com sen entramet e axi cascu parle ab la sabor que te tots pero han per mal fet lo que mossen Cosco ha fet en penjar lo Pedro de Tramasaguas pero per mal fet queu tinguen negu noy done remey. Feta en Calatayut divendres a VIIII ores de mati a XIII de noembre 1461.
- De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador qui en aquells me recoman Joan Ferrer.

18 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

19 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

6, 7, octubre, 1461

6 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, con motivo de la misa solemne y exequias que se celebraron en la Seo, por el alma del señor Primogénito, en la que dijo el sermón el maestro Querald, del orden de Predicadores.

7 DE OCTUBRE.

Acordóse en este día no dar contestación a Francisco Burgués, hasta haber recibido la de la ciudad de Gerona.
En la misma sesión se presentaron los nobles fray Juan de Beamunt, Juan de Ixar y Juan de Cardona, manifestando que, en atención a tener una carta del señor Rey en que les aseguraba a ellos y otros servidores del señor Primogénito, y puesto que dicho señor Rey quería guardar la capitulación, deseaban saber si se les comprendería en la misma, aun cuando no fuesen catalanes, sobre lo que suplicaban a los señores Diputados y Consejo les prestasen consejo, ayuda y favor; a lo que contestaron estos que dispuestos estaban a favorecerles y ayudarles, en cuanto pudiesen, tanto por contemplación a la gloriosa memoria del Primogénito, como por su nobleza y demás cualidades que les distinguían.
Se recibieron en este día las siguientes cartas.

Als reverend e molt magnifichs los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Reverend e molt magnifichs senyors. Pens recordara a la reverencia e magnificencies de vosaltres com lo jorn de la mia partida per mi fonch parlat a aquelles de la satisfaccio e remuneracio per mi demanades dels treballs que supportat havia per lo honor e servey de aqueix Principat de que no havia reportada alguna utilitat e per vosaltres senyors ab molta humanitat me fonch respost que de aço convenia fos feta paraula en lo conçell sens la qual bonament fer nos podia e per la brevitat del temps lavors noy pogui donar recapte. Ara senyors yo tramet una suplicacio dirigida a vosaltres senyors e al conçell en la qual son specificadament deduides les coses que yo he fet per lo honor e servey del dit Principat e remuneracio que deman de aquelles perque reverend e molt magnifichs senyors vos suplich e deman de molta gracia que per vostra acustumada virtut vos placia haverme per recomanat e donar orde que yo sia content e satisfet de mos treballs axi com la raho vol e lo Principat ho ha loablement acostumat fer car per be que de aço se haja a fer paraula en lo conçell so mes de cert que la vostra ajuda endreça e favor en aquest cars ab tota honestat me poran molt aprofitar de que per sempre restare obligat al dit Principat a les reverencies e magnificencies vostres les quals de aço seran sollicitades per lo honorable En Jaume Garcia scriva del Senyor Rey e tenint les claus de son archiu lo qual per bondat sua ne ha pres carrech per mi oferintme molt prest en totes les coses que ho fer puxa per lo honor e servey del dit Principat e de cascun de vosaltres juxta la mia possibilitat. Scrita en Calatayu a XXII dies de setembre del any Mil CCCC sexanta hu. - A tot vostre manament e servey prest lo prothonotari de la Majestat del Senyor Rey Antoni Nogueras.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Certificam vostres grans prudencies e savieses com huy quis compta quatre del present mes de octobre any present e dejus scrit havem rebuda una letra ab una cedula interclusa en aquella de la sacra Majestat del Senyor Rey la data de la qual fonch en Calatayu lo primer del present mes crehent certament segons la continensa de aquella e del trellat interclus en ella vosaltres per semblant haver rebuda semblant letra e trellat. E per que aquesta universitat sempre es stada conforme e sera en tots los actes del Principat de Cathalunya concernents servey de nostre Senyor Deu augment e feeltat de la sacra Majestat e benefici de tot lo Principat vos pregam quant podem per vostres letres siam certificats de la resposta a la dita letra fahedora per lo correu portador de la present. E sia molt reverent e molt honorables senyors la Divinitat proteccio e guarda vostra. De Cervera a IIII de octobre any Mil CCCCLXl. - Molt reverent e honorables senyors los paers de la vila de Cervera a tot vostre honor apparellats.

El mismo día, en otra sesión por a tarde, fueron aprobadas las cartas que se dirigían al Santo Padre, y las instrucciones para los Embajadores, acordándose que se expidieran en seguida. Hállanse a continuación, junto con otras que van dirigidas a los Cardenales, y con el siguiente resguardo para seguridad de los mismos Embajadores en las fronteras.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona. Al honorable lo diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna e als collidors e guardes en aquella e en lo port e pas de Salses constituits. Saluts.
Com los reverends e venerables religiosos frare Jacme de la Guialtruu prior de Cathalunya del Spital de Sent Joan de Jherusalem e frare Joan de Cardona
comanador del Masdeu del dit Spital vagen per embaxadors per nosaltres e nostre consell aquest Principat representants a nostre Senyor lo Papa e a la sua cort e vullan sien favorablement tractats vos dehim e manam que los dits prior e comanador ab tots lurs cavalcadures familia e companyia e bens lexets passar sens scorcoll e empaix algu pus empero los dits prior e comanador façen sagrament que ells ni companyia lur no porten robes ni coses que hajen a pagar
general e tractats los favorablement. Dada en Barchinona a set dies de octobre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Sanctissimo ac beatissimo domino nostro Pape.
Sanctissime ac beatissime in Christo pater et domine. Post humillimas atque devotas recomendaciones et pedium oscula beatorum. Ad vestram beatissimam
Sanctitatem destinamus pro parte Principatus istius oratores videlicet religiosos preclarosque viros fratrem Jacobum de la Gialtruu priorem Catalonie et fratrem
Joannem de Cardona preceptorem Mansidei (Masdeu, Masdéu) et Spellunce de Francolineo (Espluga de Francolí) milites hospitalis sancti Joannis Jherosolimitani informatos plene de nonnullis sanctissime persone vestre nomine Principatus ejusdem referendis juxta instrucciones vobis datas. Supplicamus atque ideo V. S. B. dignetur illos benigne suscipere et audire fidemque et credulitatem eis tribuere. Etsi forsan particularia negotia sua apud S. V. gerere contingerit aut gratias petere dignetur. E. S. nostri contemplatione illos habere favorabiliter recomissos. Et conservet altissimus almam personam vestram regimini sue sancte ecclesie per tempora longiora. Scripta Barchinone septima octobris anno Millesimo CCCCLXI. - E. S. humiles filii et devoti qui premisso pedum osculo beatorum V. S. humiliter se comendant. - Diputati Generalis Principatus Catalonie.

Reverendissimorum in Christo patrum dominorum Sancte Romane ecclesie cardinalium.
Collegio dominorum cardinalium.
Reverendissimi in Christo patres et domini. Ad S. beatitudinem domini nostri summi Pontificis et ad vos pro parte hujusmodi Principatus destinamus oratores
religiosos preclarosque viros fratrem Johannem de Giaitrude priorem Catalonie et fratrem Johannem de Cardona preceptorem Mansidei milites hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani informatos plene de nonnullis eidem B. domino nostro Pape et vobis nomine ipsuis Principatus referendis juxta instrucciones eis datas. Suplicamus propterea V. R. P. dignetur illos benigne audire fidemque et credulitatem eis tribuere. Et si forsan particularia negocia sua apud sanctitatem domini nostri Pape gerere contigerit ant inde gratias obtinere dignetur E. R. P. V. nostri contemplatione illos habere favorabiliter recomissos. Et conservet R. P. V. ille Dei filius qui honorum est retributor per tempora dilatata. Scripta Barchinone VII die octobris anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo primo.

Dirigitur domino cardinali Valentie ecclesie Romane.
Reverendissime in Christo pater et domine. Licet per nostres oratores scribamus in generali collegio dominorum cardinalium vestrorum quia tamen nos non latet qualia V. R. P. dixit et fecit in favorem Catalanorum presertim pro actis factis in prosecucione liberationis persone lllustrissimi domini Karoli primogeniti nostri sancte recordationis ne ingrati videamur gratias pro parte hujusmodi Principatus harum serie vobis referimus geminatas nuntiantes dominacioni vestre quod taliler ipsum Principatum ex hoc reddidistis obligatum quod pro vobis faceremus quecumque grata. Oratores vero ipsi onus habent spetiale in instruccionibus hec omnia vive vocis oraculo referre V. R. P. quam altissimus dirigat feliciter et votive. Scripta Barchinone septimo die octobris anno a nativitate Domini Millessimo quadringentessimo sexagessimo primo. - V. R. P. obsequiis et serviciis semper
prompti qui eidem se recomendant diputati Generalis Catalonie residentes Barchinone.

Instruccions per los embaxadors de Roma.
Instruccions per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General de Cathalunya e conçell lur representants lo Principat de
Cathalunya fetes als reverends egregis e magnifichs religiosos senyors frare Jacme de la Gialtruu prior de Cathalunya e don Joan de Cardona comanador del Masdeu del orde de Sanct Joan de Jherusalem embaxadors e oradors destinats a la sanctissima clemencia de nostre sanct Pare.
Primerament los dits embaxadors precedents humil e devota reverencia e recomendacions ab besament de peus a la Sanctedat de nostre sanct Pare de part
del dit Principat liuraran a aquella la letra de creença que sen porten en virtut de la qual la ora que a explicar los sera assignat explicaran a la sua sanctissima Beatitud com en los dies passats pervenguda a noticia sua la detensio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del lllustrissimo don Karles fill seu primogenit de sancta recordacio e los actes que los catalans moguts per bonissimo zel corresponent a lur innata fidelitat e instauracio de lurs leys e libertats fahien per liberacio del dit Primogenit tramete per sos nuncios als dits diputats e conçell dos breus per los quals e en virtut de les creençes explicades per los reverend bisbe Delna e Antoni de Veneris elet de Çaragoça comprengueren los dits diputats e conçell que lo dit Clementissimo sant Pare havia molt enuig de la dita detencio e gran plaer dels enantaments dels catalans per liberacio de aquell excitants los dits diputats e conçell que virtuosament insistissen per liberacio del dit Primogenit ab oferta que en lo Principat ho volgues la sua Sanctedat trametre en les parts de ça nuncio special per treballar e intercedir en totes coses benificants la dita liberacio e havents sguard al bon stament e repos del dit Principat. Als quals nuncios en nom del dit sant Pare per los dits diputats e conçell entraren en pensament de trametre a la sua Sanctissima persona embaxada de part del dit Principat per referirli humils e devotes gracies de les coses predites e informar aquella de tots los negocis. Mes per quant lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat e clemencia mana deliurar lo dit Primogenit e exaudir les suplicacions del dit Principat per bons respectes fou sobresegut en destinar la dita embaxada en apres arribat lo dit Primogenit en aquest Principat e volents les catalans quant en ells era treballar daquiavant tals o semblants inconvenients entre pare e fill e lur posteritat seguir nos poguessen e lorde de la successio en la casa Darago fos conservat degudament com es acustumat en scrits suplicaren la Excellencia del dit Senyor Rey de algunes coses havents respecte a laor de nostre Senyor Deu servey de la sua mare e de la Serenissima Senyora Reyna e tranquillitat entre lur Altesa e dit Illustrissimo Primogenit benefici del lllustrissimo Infant don Ferrando fill lur ara primogenit e repos e bon stament del dit Principat e de la republica de aquell. Les quals supplicacions ha plagut a la Altesa del dit Senyor Rey per sa virtut humanissima clemencia en via de capitulacio e concordia ab lo dit Illustrissimo don Karlos lavors primogenit e ab aquest Principat fermar e jurar e ab aquella lo dit Senyor Rey ha loats e aprovats ratificats e confirmats los actes dessus dits com a be e degudament fets comendant molt de aquells los catalans com a fidelissimos vassalls.
Item diran e explicaran a la clementissima Excellencia del dit sant Pare com creat per lo dit Senyor Rey lo dit don Karlos primogenit lochtinent seu general en aqueix Principat ell dit Primogenit ab molta prudencia humanitat virtut e clemencia ha regit e governat aquell en pau tranquillitat repos e justicia fins a XXIII del passat mes de setembre en lo qual dia entre tres e quatre hores de mati plague a la divina potencia separar del cors la anima benaventurada de aquell en lo palau reyal de aquesta ciutat rebuts primerament catolicament e religiosissima los sagraments ecclesiastichs com a vertader christia de la qual separacio si es stat gran lo dol e contristacio en los catalans ells dits embaxadors poran fer testimoni. Lendema empaliada molt altament la gran sala del dit palau lo dit cors fonch devallat a aquella e posat sus huns bell lit en mig de aquella fabricat vestit altament com es de custum en tals senyors les mans braços cap e cames del qual stigueren per tres dies axi blanchs nets tractables molls e movibles a totes parts sens incomposicio alguna com si fos viu lo que fonch reputat a molta maravella. E decontinent que fonch en la dita sala nostre Senyor Deu rey dels reys e senyor dels senyorejants per merits de aquell obra e continuament de nit e dia en presencia de infinida gent
apres ha obrats e sempre obra per sol tocament del cors tant com stigue patent e apres de la caixa en aquell sta recondit molts miracles com es illuminar sechs (cecs; ciegos; cèlios; siegos, segos) contrets geperuts e mancos fer adrets muts e sors (sordos; sords) a natura fer parlar e oyr itropichs e paralitichs guarir e de mal de cranch (cáncer; cranc; cangrejo) e de polipus e de porcellanes del qual ja en vida molts havia guarits e de moltes altres species e natures de infirmitats dels quals miracles e altres senyals e coses son rebuts e continuament se reben actes auttentichs per les quals coses los catalans han commutat lur dol o contristacio en molta consolacio e alegria cogitants haver hagut per primogenit e regidor hun tal Senyor per lo qual tals e tants actes divinament inspirats han fets los quals per evidentissima demostracio dels dits miracles e altres coses es vist nostre Senyor Deu approvar e jatsia de la absentacio del dit Primogenit summament se dolguen los catalans empero molt conord han pres e prenen con lo cors a ells ha lexats per merits e pregaries del qual creem esser en aquest mon endressats e custodits e lurs animes preparades a salvacio eterna. Mes avant diran e explicaran los dits embaxadors com separada la anima dels cors del dit Senyor Primogenit encontinent los diputats e conçell representants lo dit Principat scriviren al Senyor Rey e per lurs embaxadors humilment supplicaren la sua Excellencia fos de merce sua juxta forma de la dita capitulacio los trametes per primogenit e lochtinent de sa Majestat lo dit lllustre Infant don Ferrando al qual la successio recta de la casa Darago apres los benaventurats dies del dit Senyor Rey se spera. E com la sua Altesa los ha scrit e per son embaxador trames a dir es presta de continent trametre aquell e fer lo jurar com es acostumat per tots sos regnes e terres en primogenit de que los catalans jatsia alre no sperassen de la Majestat del dit Senyor Rey han presa
molta contentacio e alegria com sia ver lo que loablement fet han ab integritat de lur fidelitat fos a respecte que los fills del dit Senyor Rey e altra posteritat lur fos en sa prerogativa de grau en la successio conservada e perpetuada e tota hora que lo cas ho requeris ço que a Deu no placia farien lo semblant per lo dit lllustre don Ferrando e altra posteritat de lur Rey e Senyor qual han fet per lo dit don Karlos de eterna memoria.
Totes les coses dessus dites explicaran los dits embaxadors a la Sanctedat de nostre sanct Pare e de part del dit Principat referiran ab humil besament de peus
gracies infinides de Ics coses dessus dites per sos nuncios als dits diputats e conçell manifestades. Supplicants humilment e devota la sua excellentissima Sanctedat li placia haver en special recomendacio e memoria aquest fidelissimo e christianissimo Principat e los poblats en aquell los quals ab tota integritat obediencia vertader zel e fervent devocio sempre son e seran promptes als seus servey e manaments com a vicari de nostre Senyor Deu Jhesuchrist e pare en la
terra per lo qual e conservacio del seu benaventurat regiment incessantment en aquest Principat se fan specials pregaries a nostre Senyor Deu.
Mes avant los dits embaxadors donaran les letres que sen porten al collegi dels reverendissimos mossenyors cardenals e als singulars dells als quals son
dirigides en virtut de les quals per part del dit Principat explicaran aquelles de les coses dessus dites que als dits embaxadors seran be vistes specialment parlaran ab los reverendissimos senyors cardenals vicecanceller de nostre sanct Pare administrador de Valencie et Centum quatuor coronatorum. Als quals de part del dit Principat regraciaran les coses per lurs reverendissimes paternitats dites e fetes en favor e laor dels catalans en la prossequcio de la liberacio del dit Senyor Primogenit don Karlos de inmortal memoria significants los que lo dit Principat los resta obligat de la lur bona voluntat e amor que a aquell han mostrada e mostra continuament. E que en son cas conexerien lo dit Principat ne serie be recordant.
E de totes les respostes axi de nostre sanct Pare com dels dits senyors cardenals e de altres particularitats los dits embaxadors ab lurs letres avisaran los dits diputats e conçell per los correus qui continuament venen de part de ça donant los aquell avantatge que ben vist los sera. Scrita en Barchinona a set de octubre del any Mil CCCC sexanta hu.

5 DE OCTUBRE.

5 DE OCTUBRE.

En este día, por los magníficos y venerables señores Canónigos de la Seo y los Concelleres de la ciudad, fue sacado de la sala grande del palacio real el cuerpo del Ilustrísimo y gloriosísimo señor D. Cárlos, en cuyo local, tan luego como espiró, había sido depositado, con grande aparato y veneración, pues lo cubría una preciosa vestidura hasta los pies, llevando en la cabeza una carmeyola violada, y teniendo encima del pecho una cruz de oro y una rica espada. Sobresalía en el túmulo el difunto, ostentando su preciosa cara, y con las manos sueltas, de manera que parecía como si estuviese vivo, y era tanta la multitud de uno y otro sexo y de todas condiciones que acudía para contemplarle, bendecirle, glorificarle y besarle las manos, que apenas podía caber en la referida sala, como que fue preciso establecer un orden para que los entrantes no impidiesen el paso a los salientes, lo que duró por espacio de muchos días, sucediendo en ellos, que a la menor expresión de cualquiera de los asistentes, se movían las manos y los brazos del cadáver de una manera admirable, y como si obrara en vida. Dios Omnipotente, colocando entre sus elegidos al glorioso Primogénito, y no queriendo, después de su muerte, ocultar la gloria que le cupo, por su intercesión, súplicas y méritos, devolvió repentinamente el habla y el oído a varios mudos y sordos de nacimiento, como también la vista a los ciegos y la salud perdida a muchos jorobados, cojos, lisiados, y a otros enfermos que no tenían ya esperanza de que Ies curasen los hombres, dejando no menos libres de sus cadenas y de todo miedo y peligro a algunos cautivos que gemían en las cárceles.
Del lugar referido fue el propio cuerpo santo, puesto en un ataúd y con el mismo aparato, trasladado solemnemente a la Seo de la presente ciudad, por los nobles, militares y generosos que lo llevaban, con grande iluminación y formando una solemne procesión de clérigos y religiosos de todos los monasterios, a la que precedían muchas de aquellas personas que, por su intercesión, habían alcanzado la salud. Seguían después los fámulos y servidores del Príncipe vestidos con sacos, obispos y prelados junto con los señores Diputados, individuos del Consejo, ciudadanos y otras personas, especialmente del sexo femenino, todos en gran multitud, imposible de describir, derramando lágrimas, exhalando suspiros y con inmenso llanto, marchando tras del féretro, el cual, al llegar a la Seo, fue colocado en un solemne catafalco, sobre las gradas de la capilla de Santa Eulalia y delante del altar mayor, donde continuó, por la virtud divina, haciendo milagros, que redundaron en gran alabanza y gloria de Dios Omnipotente y en devoción especial del mismo Primogénito, cuya fama se ha extendido por todo el universo, que invoca su nombre como santo y elegido de Dios, a quien plazca interceder por nosotros. Amen.
El mismo día, recibieron los señores Diputados las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles e magnifichs amats o feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Per donar algun confort als oficials criats e servidors del Illustre Princep don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria nos havem scrit a aquells sots la forma contenguda en la copia aci inclusa e no solament entenem usar vers ells de aquella clemencia humanitat e mansuetut quels scrivim mes encara vers totes altres persones de aqueix Principat e altres que en los animos seus tinguessen alguna suspicio o per qualque occasio nos tinguessen per segurs de nos per haver adherit al dit lllustrissimo Primogenit fill nostre e perque creem que de aço haureu plaer vos ho havem volgut significar oferints vos que si alguns ni haura qui de aço nos tinguen per contents ab bona voluntat per nos seran donades a aquells totes altres seguretats que per medi vostre de nos voldran a corroboracio de la capitulacio per la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller en la vila de Vilafrancha atorgada e per nos apres en propria persona confirmada e de nou fermada e jurada en aquesta ciutat presents los reverends egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los embaixadors per part de aqueix Principat a nos tramesos. (página 93 con error en el pdf; puede haber errores en el texto) Dada en la ciutat de Calatayud lo primer jorn de octubre del any Mil CCCCLX hu. - Rex Joannes.

Lo Rey.

Venerable religios nobles magnifichs amats e feels nostres. Be conexem que ab molta causa e raho deveu esser constituits en gran congoixa angustia e contristacio per la mort corporal del lllustrissim Princep don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit per la devocio e amor que havieu a sa persona e per lo acort que cascu de vosaltres segons son gran stat e condicio tenia en la casa sua perque arbitram esser una de les principals dolors de aquest mon als bons oficials criats e servidors haver perdut lo Senyor quils havia criats e del qual reportaven honors beneficis gracies e merces empero axi nos principalment qui per esser pare e per conseguent tant *afix al vincle que ab nos tenia havem havi e harem (haurem, tindrem) molta afliccio e sentiment de la humanal separacio sua e apres tots vosaltres e quants lo amaven en aquest mon deuen fer gracies a nostre Senyor Deu que li ha fet fer * de catolich christia es pot haver dell ferma confiança qui es collocat ab los sants benaventurats en la gloria eterna de tant com a vosaltres sesguarda va axi que podem sens tot recel e sospita viure segurs e reposats axi en aqueixa ciutat tant com en aquella star volreu com tornant e stant en vostres cases com en altres qualsevol parts de nostres (página 90, 94 del pdf) regnes e terres com la intencio nostra e ferm proposit sia de observar e guardar ab efecte la capitulacio atorgada e fermada en la vila de Vilafranca de Penedes per la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e despuix per nos en propia persona en aquesta ciutat confermada e de nou atorgada fermada e jurada e de tractar vos ab tota humanitat clemencia e benignitat juxta forma de la dita capitulacio haudes per preterides e obligades totes les coses passades si algunes ni ha que poguessen causar alguna suspicio o reçel en los animos de vosaltres o de algu de vosaltres com no tingam en la pensa nostra altres sinistres conceptes que a aço poguessen en res obviar o obstar ans retent vers nos lo deute que devem e som tenguts com a subdits e naturals nostres segons confiam que ho fareu vos haurem per specialment recomanats eus prosseguirem de gracies e merces a cascu segons son stat.
Dada en la ciutat de Calatayu lo derrer dia de setembre del any M.CCCCLXI.
- Rex Joannes.

Als molt magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs mossenyors e de gran providencia.
Pochs jorns ha passats rebi un plech on havia XII letres remetent aquesta ciutat e algunes altres viles e de singulars les quals per persones de fiança son stades ben donades ab prou afany com sens despeses ses haut a fer sou per que a nostre Senyor Deu ha plagut appellar en son regne lo Senyor Primogenit don Karlos placiali receptar nos gracia ab la divina potencia repos a les animes e als cossos. En apres huy que tenim XXX de setembre per lo pabordre Miquel fill de mossen Narcis Miquel ne rebut altre plech lo qual crech ses errat com van a Leyda e a persones que aturen de aquella part e per aquesta via no porien haver lo recapte degut ni tant prest com daqui. Vos torn trametre lo dit plech ab la present manantme a la voluntat de vosaltres mossenyors tot lo que plasent vos sia. De Gerona a XXX de setembre any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de vosaltres mossenyors prest. - F. Bellver.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Hir que era dimecres derrer dia del mes passat a les sis hores de mati rebem per correu dues letres vostres sotz una mateixa dada ço es de XXVI del dessus dit. La una de les quals conte dels molts miracles per la potencia Divinal aqui demostrats e fets per merits del lllustrissimo Senyor don Charles fill primogenit de nostre Rey e Senyor e per miga del cos seu los quals per consolacio del dit Senyor Rey es vostra ordinacio esserli manifestats ab lectura de la dita letra. E mes ab la matexa letra som encarregats supplicar la Majestat del dit Senyor Rey de la tramesa del lllustrissimo Senyor don Ferrando primogenit juxta forma de la capitulacio. E que los que seran deputats a son consell e encara tots oficials e ministres e altres de sa casa sien mesos a nominacio voluntat e contentacio de aqueix Principat ab intervencio de la ciutat de Barchinona. Laltra letra en lo seu primer contexte ha lo matex tenor de les dites demostracions e miracles e apres subseguentment conte avis a nosaltres que cautament investigassem si la Majestat del dit Senyor Rey delliberaria que la Serenissima Senyora Reyna anas ab lo dit lllustre Senyor don Ferrando. E si aço sabiem en tal cas supplicassem lo dit Senyor Rey que per gran servici de sa Majestat e de la dita Senyora Reyna e del dit Senyor Primogenit e repos de aqueix Principat li plagues axi ordenar e dispondre que lo dit lllustre Primogenit anas sens la dita Senyora Reyna confiant de la amor e devocio dels cathalans etc. E per semblant ne supplicassem la dita Senyora Reyna e si vehiem la venguda del dit Senyor Primogenit dilatarse nos ne vinguessem provehit en nostra partida de testificacio de document e carta publica com seria satisfet a la oferta de la embaxada etc. Segons aquestes coses en les dites letres a les quals nos referim son contengudes stesament. Les quals per nosaltres lestes de continent nos disponguem ab tota promptitut a les coses ab aquelles a nosaltres injungides. E venints a la presencia del dit Senyor Rey e per sa Majestat donada audiencia en lo primer loch li significam tot lo en la primera letra contengut referints nos encara a la textura de la letra la qual diguem esser aqui en prompte si a sa Majestat plahia aquella hoir. El suplicam de la presta tramesa del dit lllustre Primogenit e de la disposicio o ordinacio de son consell oficials ministres e altres de la casa sua tot en axi com en la dita primera letra es contengut. E puys apres com per relacio o report de alguns domestichs e familiars del dit Senyor Rey fos vengut a noticia nostra que la dita Serenissima Senyora Reyna ensemps ab lo dit lllustre Primogenit devia anar en aqueix Principat e no afreturava de aço mes investigar per tant seguints la ordinacio vostra suplicam la Majestat del dit Senyor Rey fos de sa merce altrament dispondre e ordenar deduhint sobre aço totes les rahons de les quals en vostre scriure es feta mencio. E en aquest loch encara repetim les acostumades supplicacions de la promossio dels oficials de aqueix Principat. Apres les quals suplicacions e tot nostre parlar lo dit Illustrissimo Senyor Rey responent en aquella primera part dels dits miracles e demostracions dix e significa haver de aquelles molta consolacio e volent hoir vostra letra apres la lectura de aquella referir gracies a Deu Omnipotent qui tanta beatitud e gracia haja volguda comunicar a fill e cosa sua de la sua Altesa ha causa de restar molt
aconsolat. A la segona part de la tramesa del dit Illustre Primogenit ha dit e respost lo dit Senyor Rey que tal es la sua ferma intencio e proposit ço es satisfer en tot a la concordada capitulacio la qual axi ho dispon e la qual molt desija complir tenir e servar e que la dita tramesa se deduhira a exequcio prestament de la forma empero e manera com lo trameta dix lo dit Senyor Rey star en delliberacio la qual nos referiria prestament. Al fet de la ordinacio e disposicio del consell del dit Senyor Primogenit e oficials e ministres etc. dix lo dit Senyor Rey esser sa voluntad ordenarne a consell vostre ab entreveniment de la ciutat de Barchinona e dels altres seus regnes. E derrerament nos dix que la provisio o provisions dels oficis serien prestament fetes les quals ya no restaren per fer sino fos lo cas subseguit de la mort del dit Illustre Senyor don Charles per lo qual la sua Altesa havia haguda contristacio e conturbacio que no hi havia pogut entendre. Finit en aço lo parlar del dit Senyor Rey per nosaltres foren encara repetides les suplicacions de la presta expedicio de les dites coses e que sa merce nous volgues dilatar de respondreus sobre la deliberacio en que stava de la forma e modo de la tramesa del dit lllustre Primogenit. La qual resposta lo dit Senyor Rey nos oferi donar en la matexa jornada. En la vesprada del qual dia com ya nosaltres nos disponguessem per anar al dit Senyor Rey per la dita resposta per sa Majestat nos fonch trames dir sperassem fins al seguent dia lo qual es vuy e per lo mateix no havem fallit esser ab la Majestat sua e feta suplicacio per la dita delliberacio e resposta. Lo dit Senyor Rey dix haverla posada en scrits la qual volgue e mana esser legida aqui en sa presencia e davant nosaltres per lo seu prothonotari e apres la lectura de aquella mana esser nos donada. E jatsia a nosaltres no sia stat oblit lo que per vosaltres nos es stat significat de no demanar pendre ne donar en scrits algunes coses pero per quant havem vist que ho ha fet ab entreveniment de son prothonotari e per aquell creem ne sia levat acte stimam mes valer pendre la dita cedula per veure e be attendre a tot lo contengut en aquella que si no la rebessem. Mes encara que denegar bonament nou podiem car de una privada persona nos pot scusar si volra fer alguna presentacio quant mes de son Rey e Senyor ab lo qual se han anar ab molta attencio e reverencia e bonament no pot esser repudiat ne denegat lo que ordona en semblant cosa. Per les dites rahons donchs nos es stat vist pertinent e necessari pendre la dita cedula copia de la qual dins la present vos es tramesa. E com apres la obligacio de aquella romanints nosaltres en deliberacio sobre lo que fer haguessem e partits per aquella hora de la presencia del dit Senyor Rey e lesta e ruminada la resposta e cedula dessus dita com per lo tenor de aquella encara no veessem lo dit Senyor Rey al supplicat clarament respondre ço es de ordenar que la lllustre Senyora Reyna se abstingua per lo present de anar en aqueix Principat e dix nos sobre aço apartament la deliberacio sua deliberam venir a la Majestat del dit Senyor Rey altra vegada e axi realment hi som venguts en aquesta hora que es la intrada del vespre e feta per aço nostra suplicacio lo dit Senyor Rey nos ha respost que sta en veritat que attesa la tendra edat del dit lllustre Primogenit sa Majestat havia hagut pensament no esser cosa covinent altrament esser trames ne anar que ab la dita Illustre Reyna mare sua pero que vista la disposicio del temps e les coses que concorrien la Majestat sua se adonaria al temps e faria ço que la disposicio de aquell importaria o li consellaria (falta punto) E sots aquesta generalitat nos ha satisfet en aquesta part e no en altra manera. Ab tal resposta partim de sa Majestat e anam a la lllustre Senyora Reyna de la qual lo dia passat quant erem stats al palau per esser hora molt mati e per semblant lo dia present no haviem poguda haver audiencia e de present li es stada feta per nosaltres la supplicacio per vosaltres ordenada la qual ab molta benignitat e humanitat ha respost voler esser molt attenta a totes coses que redunden a benefici tranquillitat e repos de aqueix Principat e fer per aço tota intercessio e obra. E quant a la part de no anar ab lo dit lllustre fill seu ha respost que jatsia de vosaltres haja plena confiança quel tractareu ab tota devocio e amor com bons e fidelissimos vassalls pero que attesa la tendra edat de aquell li aparria molt conferir a la comoditat e necessitat de la sua persona que nos lunyas dell la Excellencia sua. E lo contrari succehiria a ella com a mare qui molt lo ama a molt entrenyor ab tot que de aço la Excellencia sua conferira ab la Majestat del Senyor Rey e sera disposta en seguir e obeir la sua ordinacio. Aquesta es la gesta per orde de les coses que derrerament nos haveu injungides. E jatsia hajam legit e attes lo scriure vostre ya dessus commemorat ço es lo quens dehiu que si la anada del dit lllustre Primogenit se dilatava nosaltres partissem ens hen anassem nos ha paregut atteses les coses per lo Senyor Rey davant posades les quals en lo vostre scriure no podien esser previstes deureus esser feta la present consulta. La qual creem vos sera mes accepta que si altrament fahiem la nostra partida. Sobre la qual e altres coses dessus toquades les reverencies e nobleses e magnificencies vostres previstes en totes les coses que occorren poran fer bona deliberacio a tota honor e benifici vostre e del Principat. La qual axi com nos significareu sera per nosaltres a exequcio deduhida. Les letres de la ciutat de Barchinona son stades al Senyor Rey e a la Senyora Reyna presentades. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haja en sa guarda. Scrita en Calatayu lo primer jorn de octobre any Mil CCCCLXl. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Traslat de la resposta del Senyor Rey.
A la instancia e suplicacio feta ir dimecres prop passat a la Majestat del Senyor Rey per part dels diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya per los reverends egregis nobles e magnifichs embaxadors de aquell diu e respon la prefata Majestat que tant com se sguarda a la tramesa del lllustre Infant don Ferrando Darago e de Sicilia duch de Montblanch fill seu primogenit molt car e molt amat en lo dit Principat juxta forma de la capitulacio en la vila de Vilafrancha per la lllustrissima Senyora Reyna atorgada e fermada e per la prefata Majestat en propria persona aci confirmada e de nou fermada e jurada. Ya en aquests prop passats dies fonch dit e respost per aquella als dits embaxadors e scrit als dits diputats e consell que la prefata Majestat era molt contenta e plahia donar oide ab bona voluntat de fer e deduir ho a exequcio plahent a nostre Senyor Deu lo pus prest que fos possible juxta forma de la dita capitulacio. E aquella mateixa es ara la sua intencio e voluntat. Es veritat que puys la sort ha portat que la cort general del regne de Arago se troba de present congregada e justada en aquesta ciutat de Calatayut la prefata Majestat ha deliberat e per los del regne es stat demanat e suplicat que lo dit Illustre Infant don Ferrando sia jurat en aquella per Primogenit e succesor universal seu apres los seus lonchs e benaventurats dies. Attenent que segons Ios furs privilegis e libertats del dit regne de Arago lo dit jurament no deu ne pot esser fet ne prestat sino en la cort general. E si lo dit Illustre Primogenit se trobas en lo dit Principat o en altra qualsevol part fora lo dit regne de Arago la raho volrie quey vingues per causa de la prestacio del dit jurament qui es acte de tanta importancia car sperant la dita cort no haurie loch la prestacio del dit jurament e no seria sens molt gran fatiga treballs e despeses si la dita cort altra volta sols per aquesta causa se hagues a convocar e ajustar. Daltra part alguns dels que deuen intervenir en la prestacio del dit jurament e assenyaladament dels de les universitats son absents e per ferse los actes legitimament e en forma deguda e pertinent conve que sien convocats axi com ja la prefata Majestat per letres sues los ha manat convocar e si speren prestament. Tota hora que lo jurament sia prestat e aparellades les coses necessaries a la anada del dit lllustre Primogenit la prefata Majestat sera contentissima de trametrel en lo dit Principat car per be que segons forma de la dita capitulacio lo dit lllustre Infant don Ferrando degues anar en Cathalunya pero no se pensava que axi prest degues succehir lo cas en forma que es vengut. E no es menys que en hun modo podia anar com a Infant fill de la prefata Majestat segons forma de la dita capitulacio que ara essent e anant pera regir com a fill primogenit e loctinent general en lo dit Principat se requeren altres degudes e oportunes circunstancies no prejudicants en res a la dita capitulacio. Tota via la prefata Majestat sera molt contenta e grahira als dits embaxadors els prega e encarrega tant com pot ques detenguen e aturen per esser presents a la prestacio del dit jurament e apres anar ab lo dit lllustre Primogenit e acompanyar aquell en la sua anada al dit Principat. Tant com es a la provisio dels oficis del dit Principat per semblant la prefata Majestat es molt contenta donarhi recapte e molt prestament Deu ajudant per aquella seran provehides dels dits oficis tals persones quals li sera vist que sia a gloria de nostre Senyor Deu honor e servey de la prefata Majestat e bon regiment de la cosa publica del dit Principat axi en universal com en particular.

19 DE SEPTIEMBRE.

19 DE SEPTIEMBRE.

Se reunieron los señores Diputados con ocho personas de las nueve elegidas para tratar del socorro pedido por el Primogénito, mas como faltase el obispo de Vich,
sin embargo de haber conferenciado mucho, nada acordaron, resolviendo continuar la sesión por la tarde. En el registro no se menciona esta segunda sesión, y en su lugar se encuentra solo indicado que en este día, pero sin expresar en cuál de las dos sesiones, mandaron expedir los señores Diputados la siguiente carta.

Molt alt e molt Excellent Senyor.
De vostra gran Senyoria havem rebuda una letra data en Calatayut a X del present per la qual textura de la qual comprenem vostra serenissima Altesa congoixarse pretenent se fan algunes coses en prejudici lesio e derogacio de la capitulacio e o concordia feta entre vostra Majestat e lo lllustrissimo Primogenit e
aquest Principat e assenyaladament en e per lo fet den Pere de Sant Dionis per vostra Excellencia provehit del ofici de veguer en Gerona e en o per lo rahonament fet en los dies no luny passats per lo dit lllustrissimo Primogenit a mossen Anthoni Nogueres embaxador e prothonotari de vostra reyal Senyoria en lo qual incogitadament nos trobam encarregant e encautant a nosaltres vullau fer la justicia e provisions necessaries e opportunes a fi que la dita concordia sia observada e que nos done loch a res que sia derogatori e prejudicial a vostra reyal preeminencia de tota manera de enug procurat a la vostra gran Altesa. Senyor molt Excellent summament nos dolem com aquelles qui som devots al servey e repos de vostra Excellencia e a la conservacio de vostra reyal persona. Veritat es Senyor molt alt que de les dites coses e altres per vostra Majestat dites als embaxadors de aquest Principat nosaltres e lo consell aquell representants som stats molt stesament per letres certificats. Als quals es stat complidament respost e lo dia present per satisfer a lur ultima letra lur es tornat scriure ab expres carrech que totes les respostes de part del dit Principat humilment e devota refiren a vostra lllustrissima Senyoria e han per merce sua aquelles hoyr volra sien legides davant vostre sacre conspecte.
Creent Senyor molt alt axi sera stat fet es fara don vostra humanissima clemencia haura compres e compendra com se atten per nosaltres a la conservacio de dita capitulacio e en totes coses a que per aquella e per nostra innata fidelitat som strets e obligats a les quals nuncha havem fallit ne entenem fallir faents sempre lo degut com be havem acostumat e corresponents als gran amor e voluntat que aquest Principat e nosaltres ha vostra gran e preexcellent Senyoria la qual nostre Senyor Deu prospere ab tota felicitat segons desige. Scrita en Barchinona a XVIIII de septembre any M.CCCCLXl. - De vostra Majestat humils vassalls etc. - Los diputats del General de Cathalunya etc. - Al molt alt e molt excellent Senyor lo Senyor Rey.

https://www.calatayud.org/

18 DE SEPTIEMBRE.

18 DE SEPTIEMBRE.

Sucedió en la sesión de este día lo mismo que en la reunión del anterior, pues si bien continuaron conferenciando, nada pudieron resolver.
En la misma se dio cuenta de la siguiente carta que acababan de recibir del Señor Rey.

Als venerables magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerable magnifichs amats e feels nostres. Gran causa de admiracio nos donen les coses se fan en prejudici derogacio e lesio de la concordia feta e fermada entre nos e lo lllustrissimo Princep don Carles fill primogenit e loctinent nostre general en aqueix Principat e lo mateix Principat la qual segons vos han mostrat experiencia en les coses occorrents nos havem observada e havem a cor observar inviolablament per la bona voluntat e gran amor que havem al dit Principat e al bo e tranquille stat de aquell. E com entre les altres coses nos axi com podem per nostra preheminencia et alias hajam provehit del ofici de regent la vegueria de Gerona e de Besalu lo amat e feel nostre En Pere de Sant Dionis donzell e per ell sia stada donada idonea seguretat segons vol la constitucio de Cathalunya de la qual seguretat es contenta la dita ciutat de Gerona empero aço no obstant per lo dit nostre loctinent ab ses letres e manaments es stat fet que lo dit Pere de Sent Dionis jatsia habil idoneu e suficient no es stat admes al dit ofici don manifestament se segueix prejudici lesio derogacio e contravencio a la dita concordia per la qual al dit nostre loctinent es prohibit provehir e entrametres dels oficis de Cathalunya de ques fa lo contrari puix axi ab pratiques exquisides se dona orde nostres provisions sien ineficaces mes anant vosaltres no ignorau quant congoxoses paraules e comunicacions son stades dites e fetes per lo dit loctinent presents vosaltres deputats e los consellers de Barchinona a nostre embaxador e prothonotari Nanthoni Nogueres e podeu pensar e veure quant aço es contra la dita concordia e capitulacio havem vos ho volgut repetir pregant vos e encarregant per lo interes del dit Principat e per lo carrech que teniu vullau fer la instancia e provisions necessaries e opportunes a fi que la dita concordia sia observada. E per aquestes vies nos done loch a res que sia derogatori o prejudicial a nostra preheminencia car nou porieu axi com no devem tollerar. Creem per vosaltres hi sera fet lo degut per correspondre a nostra bona voluntat e amor vers vosaltres e lo dit Principat e per satisfer al deute de la innata fidelitat e naturalesa que tenguts nos sots. Dada en Calatayut a deu de septembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

En este día los señores Diputados mandaron expedir las siguientes cartas.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Sots data de aquesta e ab lo present plech responem a vostra letra de VIIII del present segons alli veureu e per quant vos es dada facultat legiau e legir façau nostra resposta al Senyor Rey si a la sua Majestat plasent sera. Ab aquesta vos pregam e encautam copia alguna non sia liurada. E perque la dita vila de Perpenya se congoxa grantment de no haver oficials specialment jutges de taula havem deliberat la Excellencia del dit Senyor Rey sia per vosaltres supplicada per merce sua hi vulla provehir com sia molt necessari. E sia molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat custodia vostra. Scrita en Barchinona a XVIII de setembre del any Mil CCCCLXl. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Nons es maravella com sia fer lo degut e ço que de vostres reverencies nobleses magnifiques e honorables savieses se confia avisarnos sovint e per correus de les coses queus occorren necessaries e per ço comendant vos de aquelles rosponem a vostra letra de Vllll a XII del present mes rebuda. Al feyt de Pere de Santdionis provehit per la Majestat del Senyor Rey del ofici de veguer en Gerona del qual en lo primer loch de vostra letra si fa mencio jatsia de aquesta materia vos hajam respost ab nostra ultima letra empero donant nos major causa aquest vostre scriure e lo translat de la letra queus havem trames feta per los jurats de Gerona al Senyor Primogenit havem investigat e trobat la cosa passar com se segueix es assaber que lo Senyor Primogenit feu exequtoria al dit Santdionis e una letra closa manant als dits jurats quel admetessen en lo dit ofici no obstant la opposicio e requesta dalguns cavallers e gentils homens feta davant los dits jurats don a supplicacio dels dits opposants pretenents la admissio del dit Santdionis esser contra constitucions e leys del Principat la cosa fou introduhida en la audiencia e per lo vicecanceller fou manada certa provisio de justicia. E per quant de aço penjava plet lo dit Senyor Primogenit
supplicat feu la letra closa en la predita copia mencionada a efecte que per lo primer manament seu lorde de justicia no se alteras o perturbas. Aquesta provisio mossenyors de molta intelligencia creem no esser contra la capitulacio ans molt justa e conforma a leys divines e humanes e assenyaladament de aquest Principat en lo qual com saben vostres reverencies e magnificencies les coses de justicia sots degut orde stan compostes e gobernades. No creem fer exequtories lo dit Senyor Primogenit als oficials creats per la Majestat del Senyor Rey sia derogat o contrafet a dita capitulacio ab tota humil e subjecta reverencia de la sua gran Altesa parlant ans es servar aquella e oyr la voluntat e manaments del Senyor Rey pare Rey e Senyor seu e nostre lo que es molt conferent e necessari en aquesta part a la observacio de la dita capitulacio e la tollerancia allegada en lo temps del Senyor Rey don Alfonso de inmortal recordacio de les exequtories que fahia la Senyora Reyna muller e loctinent sua general per esser la Majestat reyal en parts altramarines no sembla suficient raho repetida era derogar al honor e dignitat real tal derogacio nos causaria en esser luny o prop la Majestat reyal nes tolleraria e per clara evidencia de aço lo dit Senyor Rey de eterna memoria ab pragmatica ordena que provisions
o gracies de la sua Altesa emanades tocants lo reyal patrimoni no fossen obtemperades sino ab exequtoria del conservador del dit patrimoni lo qual sempre stava en cort e present ab lo dit Senyor Rey. Sia donchs merce del Senyor Rey tant en les dites coses quant al ques diria atorgar lo dit Senyor Primogenit exequtories de butles apostoliques e de pas en pas contraferse a dita capitulacio lo que star en esser ignoram vulla pensar quant gran potestat per sa merce benignitat e liberalitat la sua Excellencia ha atribuida al dit Senyor Primogenit sia de sa merce vulla recogitar la sua gran Altesa quals motius e causes mogueren los catalans a supplicar e qui han induida la Majestat sua en atorgar tan copiosa e amplissima irrevocable lochtinencia e altres coses sia de sa merce vulla creure la sua Altesa nosaltres e aquest Principat sempre star attents a la conservacio de la dita capitulacio e deliberar no assentir a violacio de aquella com sia composta e fermada a laor de nostre Senyor Deu servey de la sua Reyal Majestat e de la lllustrissima Senyora Reyna lllustre Primogenit e Illustres infants don Ferrando e altres fills lurs e tranquillitat e repos dels regnes e terres al dit Senyor Rey subdits e precipuament de aquest Principat vulla per merce sua continuar la exuberancia de gracies e paterna benediccio e amor en lo fill vulla per merce sua per ferm haver nosaltres sempre esser promptes juxta lo possible sien conservades per lo fill obediencia e reverencia degudes al Senyor Rey pare seu. En lo qual ab veritat molta disposicio e voluntat de fer lo degut havem conegudes e conexem si donchs lo a que tant aquest Principat ha treballat e attes e treballa e atten continuament produeix lo fruyt desijat ço es amor e benediccio del pare en lo fill e reverencia e obediencia del fill al pare e la dita capitulacio a tants bons respectes e fins feta es be custodita e servada per la qual al seny literal com es disposat en cosa es dada clara ley orde e forma a cascuns no recaura en pensament lo dit Senyor de voler esser absorbides les sues preheminencia e dignitat reyal ne de esser dues potestats en una provincia sino subordenades axi clarament son juxta forma de la dita capitulacio e seran sublevades les congoxes e molestias que a la sua Altesa e al dit Primogenit no sens compuncio de gran dolor nostra son procurades per reports e informacions sinistres e viura la sua reyal persona e lo dit lllustre Primogenit en molt repos e gloria e a salut de les animes ab gran quietud de sperit governaran los pobles qui acomanats los son lo que aquest Principat infundament afecta no solament per la obligacio de dita capitulacio mas encara per lo deute de lur innata e intacta fidelitat a conservacio de les quals nunqua entenem fallir en manera alguna axi com han be acostumat havem empero a molta gracia al dit Senyor Rey les commemoracions per sa Excellencia segons dien fetes a vosaltres de attendre a la observancia de la dita capitulacio la qual per nosaltres no es stada en res violada ne sabem lo dit Primogenit haja contrafet a aquella. E axi placia a la Majestat reyal en la observacio de aquella entena segons aquest Principat desija com sia vist fins açi no hi sia stat prou attes salva reverencia de la sua Excellencia tant per no haver provehit de oficials necessaris al exercici de la prefata lochtinencia com per certa provisio de sa Altesa emanada apres de la ferma de dita capitulacio devallant de la altercacio de la castellania de Castellvi de Rosanes com encara per altres coses que aci exprimir no curam lo que fermament creem es pervengut e prove a sugestio e induccio de males persones e de mals consells com la sua virtuosa Senyoria som certs e creem alre que lo degut e pertinent al seu reyal nom. Lo quens scriviu den Montreyal mossenyors passa axi per quant Nandreu Catala per esser no natural de aquest Principat no pot exercir ofici de lochtinent de tresorer e la Altesa del Senyor Rey jatsia sia de aquest e altres oficis com saben vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses tant suplicada no ha provehit de tresorer ne lochtinent lo ofici de thesoreria en aquest Principat se governa sots aquest orde ço es que en les composicions entrevenen los viceregent la advocacio fiscal jutge del proces scriva e procuradors fiscals. E lo dit Montreal qui per lo dit Senyor Primogenit a XIII de juny any Mil CCCCLX fou provehit de lochtinent de tresorer seu reeb les pecunies e proveniments de dites composicions com a nuu ministre o receptor e no com a lochtinent de tresorer com revera no ho sia ne puixa esser sino ab provisio del Senyor Rey de les quals pecunies fa lo que es manat per lo dit Senyor Primogenit. Veritat es pero que lo dit Montreal no fa vidit algu en letres e provisions ne altres coses ans aquell vidit fa en Barthomeu Scaler de ofici de tresoreria qui es pus antich en lo dit ofici segons es de stil e pratica per absencia dels tresorer e lochtinent. Pregam e encarregam vos mossenyors molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables les coses dessus dites de part de aquest Principat humilment e devota per vosaltres sien referides a la Majestat del Senyor Rey e si la sua Altesa oyr aquella volra ab la present es atorgada facultat e licencia sia legida una e moltes vegades davant lo seu conspecte rescrivint nos de la sua resposta e de tot lo succes. E tingaus la Sancta Trinitat en sa proteccio. Dada en Barchinona a XVIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de
Leyda. - Los diputats e conçell etc. apparellats a vostra honor.

Reunidos otra vez per la tarde los señores Diputados y oidores de cuentas, tomaron diversas deliberaciones, entre otras la de que se enviase la respuesta escrita en vista de la carta de los embajadores, con fecha de este día, en vez de la de ocho de setiembre que llevaba, y que antes de ser expedida, se manifestase al señor Primogénito y a la ciudad. Las demás deliberaciones eran de interés secundario.