Mostrando las entradas para la consulta proveescha ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta proveescha ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 21 de agosto de 2021

TOMO XXIV, 24, colección documentos inéditos ACA

Continuación del tomo 19. 

COLECCIÓN
DE
DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU ARCHIVERO
D. Manuel de Bofarull y de Sartorio.

TOMO XXIV. (24)

LEVANTAMIENTO

Y
GUERRA DE CATALUÑA
en tiempo de don Juan II.
DOCUMENTOS RELATIVOS A AQUELLOS SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ÓRDEN
POR
D. MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,
Archivero de la Corona de Aragón.
Tomo XI. (11)

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1863.

AÑO 1464.

31 DE ENERO.

Deliberacion.

Oyda la creença explicada al present consell per mossen abbat de Montserrat en nom e per part del Christianissimo Rey de França lo dit consell elegi los dit reverent abbat de Montserrat noble don Francesch de Pinos e Francesch del Bosch sindich de Leyda los quals refiren a la Magestat del Senyor Rey les dites coses explicades e totes circunstancies per manera la sua Altesa reste be informada e proveescha al necessari.

Aprobacion posterior de la ciudad.

Dimecres lo primer de febrer any demunt fou loada approvada e consentida la preinserta deliberacio per lo consell de Barchinona ab eleccio de les persones seguents ço es mossen Miguel dez Pla Gabriel Ortigues mercader Barthomeu Fangar notari e Barthomeu Artigue laurador. (siguen sin escribir llaurador; labrador)

martes, 20 de abril de 2021

3 DE JUNIO. FIN TOMO 19.

3 DE JUNIO.

Reunidos los señores Diputados eclesiástico y militar con un oidor de cuentas y otros individuos del Consejo, fueron presentadas a los mismos las siguientes proposiciones.

Primo fou proposat com sera provehit contra aquells qui son ab la Senyora Reyna quis preparen contra lo Principat.
Item com sera procehit contra aquells quis diu en aquesta ciutat fou contra la capitulacio.
Item si deu esser scrit al lochtinent del Senyor Rey e jurats de Mallorca sobre lo manament que es stat fet al patro de la nau de micer Miquel Pere que no portas vitualles en Barchinona.
Item que les universitats del Principat sien avisades del traure de les banderes de Barchinona e pregats que facen lo semblant es preparen a les armes.
Item que sia trames home propri a mossen Bernard de Vilamari governador e capita de Rossello e de Cerdanya ab letra maravellantse com no va servir los dits oficis atteses les faenes de França e encara si havien mester les sues galeres siu poria fer compte lo Principat.
Item si sera dat sou a XXXX o L rocins de don Joan Dixer per servir lla on lo Principat o lo capita volran.
Item quina provisio sera feta en haver a ma del Principat los cavalls o rocins qui son dins la ciutat e entorn de ella.
Item que es faedor de les persones processades haver delinquit contra lo Principat.

Pasadas a votación las anteriores proposiciones, acordóse tomar como deliberación el voto del señor obispo de Vich, consistente en que aquellas fuesen remitidas a la novena de las banderas, sin comentario alguno.
Siguen las cartas que los señores Diputados y Consejo recibieron en este día.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. Dues letres vostres he rebudes la primera ab lo proces dels actes fets per lo Principat lo qual par a mi ben delliberat per que per los regnes e les gents que no ho saben sia nota la innata e inmaculata fidelitat del Principat de Cathalunya. Es ver que dels dos altres processos que ab lo meu haveu trames la hun yo he enviat per bon recapte laltre me detengut. La causa per lo portador la sabreu. Deus sab que a mi es molt greu. Per laltra letra feta a XX del present me responeu al avis queus he fet e regraciant me aquell e pregant me queus avise siau molt certs que en tot ço que la honor del Principat toque yo hi sere axi attent com en la mia propria stant en sperança ferma que ço que en vostres letres me oferiu en la tuycio de la persona e casa mia fareu ço que farieu per hun de vosaltres. Quant a yo anar de la part della o trametre gent axi com dien per lo portador sabreu lo perill e treball en que yo soch que la persona e gent son be mester en la tuicio de casa mia e per ell sabreu les noves occorrents de aquesta part e poreu arbitrar del perill meu. Altres coses nom occorren mossenyors scriure sino que en mi teniu (se lee teuiu) hun bon cathala axi com hun de vosaltres mateixos e no cregau lo contrari. De Belchit a XXVIIII de maig. - Prest a la ordinacio vostra Joan senyor Dixer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Jatsia per multiplicables letres hajam significat a V. R. los negocis e necessitats occorrents en aquestes parts e fronteres nostres e neguna resposta no havem cobrada de que stam ab una gran congoxa per lo gran perill que es en la triga e mostrau que som donats en oblit a vostres reverencies. Car som certs larquebisbe de Çaragoça es arribat en Monço ab cert nombre de gent darmes volent tirar la via de Balaguer e ha trames mossen Loppe Dangulo ab XII o XV rocins lo
qual es procurador de Balaguer fingint venir aqui per conservar en pau la dita ciutat de Balaguer e voler entrar dins com tinguessen les portes tancades en tant que la remor fonch feta dins la ciutat sis devia recullir o no per quant era vespre lo dit procurador sen torna la via de Algerri lo parer dells tots o dels mes es de la dita ciutat que si ells eren socorreguts per alguna via per lo Principat o per aquesta ciutat han voluntat e proposit ferm de morir com a bons cathalans e per quant aquesta ciutat per la sua gran custodia ha mester molt nombre de gents en tant que no poria supplir al apetit dels de Balaguer ab tot ho hajam en voluntat pero lo poder no hi basta. Es molt mester e necessari de gran cuyta per vostres reverencies sia provehit ab celeritat la dita ciutat de Balaguer fos socorreguda de gent per quant es una clau e porta de la entrada del Principat. E si lo que a Deu no placia per los adversants era ocupada o prevenguda seria causa de donar grans damnatgas e veixacions a aquests territoris senyaladament ara que los blats stan a la falç e segons se diu ab veritat vindran segadors strangers per segar recollir e fornir la dita ciutat e altres castells del marquesat per queus pregam molt affectadament aquestes coses no sien obmeses ne donades en oblisio attesos los grans perills preparats per al Principat si ab la ajuda de Deu e sforç del Principat no li es obviat. E lo Marquesat ha trames aci per lo semblant demanant socors e ajuda els passam ab bones noves sperant lo vostre socors lo qual vos placia fer desempatxar de venir car molts beneficis sen seguiran e repos a moltes gents que stan desconortades. E sia la Divinitat custodia e guarda dels tots. - De Leyda lo primer de juny any Mil CCCCLXII.
Cregen vostres reverencies va tant en prevenir de haver Balaguer a ma del Principat que mes nos pot dir sino que quasi es ferla guanyar al segur o metre la en gran risch de perdrela. A nil com dit es hi vingue lo procurador li fonch dada repulsa. Decontinent los havem trames home de aquesta ciutat per lur confort e vuy hi es tornat lo dit procurador ab molta mes gent. Perque es procurador ha congoixes entre ells es de tanta necessitat que mes nos pot dir sien ajudats e confortats. Ells haut Balaguer fan comte (tiene que ser compte, fan cuenta, hacen cuenta : cuentan con) fornir aquell Agramunt Montblanch Castello Algerri e altres. E axi si la gent que haveu delliberat trametra es presta sino o CCCC o D o los qui prests seran placiaus ab molta cuyta trametrels e apres que vinguen los altres e havem avis ben cert com lo Senyor Rey se spera en Monço molt prest ab DCC rocins o pus e IIII mil homens de peu. Placiaus cuytar lo socors a Balaguer nos perda la cosa per triga. E sia socors de Spanya car tot hi va creeu senyors. Aquesta letra que trametem interclusa a V. R. se es presa al portal. No entenem aquestes chifres. Per ço la trametem a vostra reverencia. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend nobles e magnifichs senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. La causa de la present es per significar a les reverencies vostres com essent yo per cavalcar e anar a les reverencies vostres per intimar a aquelles terres faenes toquants a mi e la concorrencia del temps per aquesta insigne ciutat de Leyda so stat molt pregat degues restar per les necessitats e faenes occorrents donantme cert carrech segons los magnifichs pahers de aquesta ciutat vos scriuen. E per quant so molt dispost e afectat e per lo Principat e dita ciutat pendre qualsevol treballs e expondrem a qualsevol perills de persona e bens yo se volgut restar axi com han volgut. Los dits magnifich pahers scriuen a vostres reverencies e nobleses los dits fets haure a molta gracia de aquells e del Principat haja aquell consell e favor que yo e altres devots al servey e be publich del dit Principat speram en manera que yo no sia del dit toch que es tot e per la major part de mon heretatge axi indegudament e per causa del dit Principat deseretat manant de mi totes coses que plasents vos sien. De Leyda lo darrer de maig. - Senyors lo qui en gracia de V. R. e N. se recomana prest a la ordinacio vostra Ar..... (Arnau Roger) de Arill e de Balar.

Siguen los traslados de dos cartas que D. Felipe de Castro escribe, el primero de la que este dirige al noble mosen Roger de Eril, y el segundo de la que escribe a su madre, habiendo esta señora enviado luego el traslado al propio Eril. Las dos postdatas que se hallan al pie de la primera son de un tal Erinyó (Arinyo) y de Luis Benet.

Senyor muy noble. Con priesa vos fago la present por quanto el Senyor Rey con gruesso poder de gente de cavallo e de piet tiene delliberado entrar en exe Principado con proposito de tener los braços abiertos adabraçar e perdonar todos aquellos que a la obediencia de su Magestat se querran reduzir e a los quel contrario faran castigar e destruir. E per tanto por el mucho amor queus tengo yo hauria a mucha gloria que vos quisiesseys reduzir al servicio del dicho Senyor e seria cosa devidamente fecha e a vos assaz provechosa. Donde no dellibereys esto fazer seria de parecer que sin poner dilacion alguna que o a la senyora mi madre o a mi vos fagays donacion o vendicion de vuestra Selga e hoviesse luego la possession e stasse por ella o por mi e confiat a esto me mueve amor mas que cupdicia alguna e con todo aqua con el dicho senyor yo mirare en vuestros fechos como los mios. Lo mismo scrivera a don Jofre sino que vino con parecer que no daria fe en mi. Sea remeso a vos si la presente le quereys embiar Pere Santcliment e los otros amigos desto sean certificados e haya la present per suya la senyora mi tia a la qual me comiendo. Si negunas cosas mandareys so priesto. De Quadret (Cadrete) a XVII de mayo. - El que a vos me comendo Felip de Castre. - Senyor atteneu be la present nou metau a dilacio sino que useu de vostra acustumada diligencia que nous va poch a la parada e no hajau estos fets a burla. - Senyor supplich vos del dessus comuniqueu a mos frares o almenys de ma muller be podeu confiar etc.

Senyora molt noble e magnifica e cara mare. La present es per V. S. certificar com lo dissapte yo entri en ciutat ab algunes gents que ab lo castella Damposta per lur virtut me volgueren exir a reebre. E axi ani decontinent a besar la ma al Senyor Rey del qual fuy ab molta amor reebut e tractat e ab licencia de la Majestat incontinent sens aturar en ciutat en aquestos senyors los quals ab gran desig me speraven ab los quals fiu en Deu fare mos fets e honor e so aconsolat que don Joan no ses mogut de sa terra ans sper se reduira al servey del Senyor Rey e amistat destos senyors. Los fets de la ciutat e universitats ab nosaltres fins a la hora de ara no te neguna conclusio de concordia salvo quel Senyor Rey sta molt content e servit del apuntament e conclusio que per nosaltres fou respost als articles enviats per la ciutat e universitats de que entre los menuts e ciutadans e los quey son per les universitats ha una gran confusio e altercacio per quant nosaltres som de parer que les sises sien del tot relevades e a la ciutat li va mal. Restam aconortats que en cas de ruptura tenim bona justicia e lo Senyor Rey conforme ab la opinio nostra e lo Senyor nos ha amprats lo vullam servir contrals rebelles de Cathalunya e sera en aqueixa dins X a XV dies ab gros poder de gent de peu e de cavall per quant lo socorro del Rey de França li deu esser a X de juny en la frontera de Perpinya. Per aquesta raho yo he scrit al senyor de Selga que sino dellibera reduir al servir del Senyor Rey que encontinent sia aqui secretament e faça vendicio ab hun notari de Arago de Selga a V. S. o a mi e que encontinent se luira la possessio e homenatges a fi que li puixa esser stalviada car si aço differeix fer pos dubte noy veja senyor que li pesara. Per merce encontinent reebuda la letra ab la present li enviau mossen Luis Bertran e hun altre de recapte e a V. S. supplich doneu orde en cobrir aquell castell de Tamarit e decontinent proveescha e mane que tots los castells de la terra se proveesquen es guarden per forma que exos senyors de cathalans delliberassen furtar alguna fortalesa dexas e guardense tant secretament com poran. E sobre tot vos supplich e recoman Troncedo per quant sint entenen en furtarlo. Altres coses noy ha de nou sino que havem be mester que Deus nos ajut e prest me disponre esser ab vos e manarme lo que servey vos sia. De Quadret a XVII de maig.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. De les coses que occorren a present ja per lo honorable mossen Joan Agullo compaher nostre e sindich de aquesta ciutat seran stades avisades vostres reverencies com lo archebisbe de Çaragoça es ja arribat a Monço e deu fer prest la via de Balaguer e departir sa gent entre Balaguer Agramunt Algerri e altres lochs. Quanta es la necessitat que occorre de prevenir Balaguer ab tot que vostres reverencies ho poden be preveure encara vos ne havem volgut avisar ab creença per lo dit nostre sindich e creeu vertaderament hi va tant que envides se pot dir. Nosaltres havem molt sollicitats los de Balaguer mostrant los en part amor e axi mateix desenganant los del gran perill de destruccio en ques metien si receptaven aquella gent e moltes altres coses los havem dites sabem e vehem haurieu gran plaer e serie benefici dels tots per haver mes causa de recusar la receptacio de aquells que fossen stats socorreguts per lo Principat. Creem hi haveu donat orde. Placiaus cuytar car gran part dels fets se guanyen es perden aqui com dit havem.
Apres encara havem sentit com don Joan de Luna net de mossen Cosco hauria ofert al Senyor Rey valença e de receptar cent rocins en Camarasa e altres lochs del Marquesat e sa mare que es a present en Camarasa repare e obre les forçes quant pot ha prohibida la treta de la sal e salmitre de sa terra per aquesta ciutat per quant aquesta ciutat hi ha trameses les primeres letres de empre per cort de la ciutat. Requerint los del Marquesat que son en vehinatge de aquesta ciutat que a la segona letra fossen prests havem sentiment los prohibeix de venir encara que sien requests. Encara per queus era reportat que a una barcha de Pomar que es en lo riu de Cinqua dins Arago era passada e devia passar certa gent darmes havem provehit en totes les barques del riu de Segre que sien levades e axi no romandra pas en tot Segre avinent sino en Balaguer e aquesta ciutat. E sie lo glorios Jhesus vostra proteccio e guarda. De Leyda a XXXI de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

En este día, los señores Diputados y Consejo mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt magnifich e savi mossen Bernad Castello diputat del General de Cathalunya.
Molt magnifich e savi mossenyor. A nosaltres han venguts dos homens tramesos per la universitat de la vila de Cobliure demanant consell favor e ajuda per sguard de les noves de França e altres qui occorren. Nosaltres los havem spatxats ab letra de confort e ofertes segons fem a les altres universitats del Principat. Empero a gran instancia lur vos pregam e encarregam que en tot lo queus hauran necessari per endresça (se lee endressa, endreça, pero es la primera vez que leo endresça) de aquella vila los hajau per recomenats axi en comunicar ab mossen Berenguer Dolius castella del castell com ab los honorables consols de aqueixa vila per manera que ells resten aconsolats e confortats com a bons e vertaders cathalans. En alguna admiracio stam com despuys que partis de aci no havem res sabut de vos ne de mossen Matheu dez Soler. Les noves de França e les altres de part de ça se refermen per moltes vies. Tot vos sia avis. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los condeputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables mossenyors los veguer e sotsveguer de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables mossenyors. Gran clamor es stat fet a nosaltres per lo honorable religios frare Luis de Castellvi del orde de Sent Joan de Jherusalem com a procurador del reverendissimo senyor mestre e convent de Rodes dient que no obstant ab sentencia difinitiva passada en cosa jutgada frare Pere de Biure olim comanador de la comanda de Tortosa per sos demerits sia stat declarat inobedient e rebelle e privat del habit e de la dita comanda la qual sentencia per nostre Sant Pare apres segons es afermat es stada confirmada e fet proces executorial en virtut del qual aqueixa ciutat es suposada a ecclesiastich entredit e apres agravat contra lo dit frare Biure fins a invocacio del braç seccular per la qual raho lo dit frare Luis de Castellvi moltes vegades e per gran temps diu haver supplicada la Excellencia de la Senyora Reyna com a tudriu etc. li fos donat lo dit auxili empero fins aci ell no ha pogut haver ço que justicia vol e requer e gran dan interes e prejudici del dit reverent mestre e convent de Rodes suplicant esserli atorgats nostres favor e auxili. On nosaltres desijants a cascu axi com es just sia donat ço que seu es per tant vos pregam e exortam que al dit frare Luis de Castellvi en lo dit nom ministreu compliment de justicia expedita car ultra que fareu lo degut encara es molt necessari per lo repos de aqueixa ciutat attesa la concurrencia del temps. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Ramon Roger de Toralla donzell diputat local en lo comdat Durgell vezcomdat Dager (de Ager) e terra del Marquesat.
Honorable senyer. Per alguns afers e negocis tochants gran interes e util de aquest Principat trametem en aqueixes parts lo honorable En Joan Agullo sindich de Leyda. Pregam encarregam dehim e manam vos que en tot ço que lo dit Johan Agullo per les coses dessus dites vos haura mester siau propici e donant li creença feu hajen les coses lo bo e efectual recapte que de vos speram car ultra que fareu lo degut com a vertader cathala encara nosaltres e aquest Principat serem be recordants de vostre be obrar. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt noble e magnifich mossen Arnau Roger Darill.
Molt noble e molt magnifich mossen. Vostra letra del darrer de maig havem reebuda per la qual e per letres dels honorables pahers de Leyda som certificats de la virtuosa sana e sancera intencio que teniu en la conservacio del Principat e de la cosa publica e libertats de aquell a tots comunes. E ab tot de vos com a vertader cathala alre nos pegues creure encara vos ne comendam granment eus restam obligats de tanta afeccio vostra. Per conclusio molt magnifich mossen nosaltres havem plena contentacio com sou restat aqui car som certs fareu gran senyal e no menys aqui que aci sera util vostra presencia. Pregam vos per ço exhortam e encarregam quant mes podem vos dispongau a totes coses que seran delliberades per los pahers e concell de la dita ciutat car hajau a cert e creeu nosaltres e aquest Principat serem recordants de vostre be obrar eus defendrem per nostre poder de tot dan qui seguir vos pogues. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt magnifich e molt savi cavaller mossen Berenguer Dolius.
Mossen molt magnifich e molt savi. Creem vostra saviesa no ignora les noves de la gent darmes de França e daltres parts qui cominen entrar per damnificar aquest Principat e senyaladament aqueix comdat de Rossello. E segons havem entes lo castell de Cobliure del qual vos sou castella no sta en aquell punt e orde que semblant necessitat requer per custodia sua e de aquella vila. Per ço vos pregam e exhortam quant mes podem vos placia mirar per tot per manera que del dit castell puixau donar bona raho.
E perque som certs vos com a vertader cathala teniu bona e sancera intencio en la conservacio del Principat e de les libertats e cosa publica de aquell vos comandam molt de vostre bon proposit. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representante lo Principat de Cathalunya a vostra honor aparellats.

Als molt honorables a savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra del primer del corrent mes havem reebuda e moltes altres per les quals som certificats de la venguda de la gent a Munço e del fet de Balaguer. Dels quals avisos havem haut gran plaer certificant vos que vuy comence exir la gent per fer la via de Cervera e per dema tot dia Deu volent hi sera tota fora. Seriem nosaltres de parer e axi vos ne pregam encarregam attesa la molta cuyta e necessitat que vosaltres e la vila de Cervera fesseu sforç de la mes gent que poreu per executar lo fet de Balaguer com sia gran perill en la triga e entretant la nostra gent sera arribada e dispondreu de ella segons la necessitat requerra. La present vos placia comunicar a mossen Joan Agullo car per cuyta no li podem scriure e prenga la present com a sua. De aço mateix scrivim e pregam als pahers de Cervera. Siaus avis. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representats lo Principat de Cathalunya a vostra honor aparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Per letres dels honorables pahers de Leyda e de altres persones molt cuytadament trameses som certificats que gent darmes es ja arribada en Monço e deuen venir la via de Balaguer. E per quant la gent que aquest Principat ha delliberat trametre aqueixa via segons vos haura recitat lo honorable En Jacme Tallada comencen partir lo dia present e per dema tot dia hi sera tota fora nosaltres scrivim als dits pahers de Leyda que entretant la gent ira attesa la gran cuyta e necessitat que ha lo fet de Balaguer ab intelligencia vostra facen esforç de gent de Leyda e de aqueixa vila qui prestament executen lo dit fet de Balaguer com sia gran perill en la triga. Pregam vos per ço e encarregam que a tanta necesitat siau vigils e doneu lo bon recapte que de vosaltres se spera. E com la nostra gent sera aqui vosaltres e los dits pahers de Leyda dispondreu de aquella segons sera necessari. La present vos placia comunicar al honorable En Jaume Tallada e prenga la com a sua car som certs ell ha bonissima voluntat en los afers. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a III de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.


FIN DEL TOMO DÉCIMONONO DE LA COLECCIÓN, SEXTO DEL
LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO DE DON JUAN SEGUNDO.

(Los tomos 20, 21, 22 y 23 NO los tengo, continúo con el 24. El tomo 27 está ya hecho, trata sobre el archivero Pere Miquel Carbonell)

25 DE MAYO.

25 DE MAYO.

Se hicieron varias proposiciones, que se hallan resumidas en el siguiente voto del señor obispo de Vich, y que aprobadas unánimemente, se tomaron como deliberación.
Lo senyor bisbe de Vich dix que lo comte de Modica sia amenat en Barchinona en la manera que es stat apuntat per los VIIII de les banderes.
Item que mossen Matheu dez Soler ciutada sia trames a Perpinya ab les letres de creença e instruccions que son ja fetes.
Item que les galeres den Johan Bertaran e den Tora sien detengudes per lo Principat per les necessitats que occorren e que si occorre motiu algu perque degen esser licenciades sia remes a la dita novena ab referir.
Item que sien soldejats Mil homens de peu ultra aquells qui ja son acordats e sien trameses lla on la novena de les banderes delliberara.
Item que per ço que demane la vila de Vilafrancha de Penedes ço es cuyrasses e altres coses sie remes a mossen Abat de Amer Pere Desplugues e Guillem Colom ab referir.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Per alguns afers tocants granment lahor de nostre Senyor Deu servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio e benavenir de aquest Principat e de aqueixos comdats de Rossello e de Cerdanya e de la cosa publica de aquells trametem a vostres savieses lo honorable mossen Matheu dez Soler ciutada de aquesta ciutat exhibidor de la present. Pregam e encarregam vos doneu fe e creença en tot lo que de nostra part vos dira metent en obra efectual les coses que ab instruccions li havem acomanades. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXV de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt magnifich cavaller mossen Carles Dolius castella del castell de Perpinya.
Molt magnifich mossen. Nosaltres trametem a vostra magnificencia lo honorable mossen Matheu dez Soler ciutada de aquesta ciutat per explicar vos algunes coses de molta necessitat. Pregam exortam e encaregam vos li doneu plena fe e creença com si nosaltres vos ho dehiem a bocha. Dada en Barchinona a XXV del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Pere Andreu burges diputat local en la vila de Perpinya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Per quant som certificats que los honorables consols de aqueixa vila volen e entenen fer algunes coses concernents servey del Serenissimo senyor lo Senyor Rey repos tranquillitat e benavenir de aqueixa vila e encara de aquest Principat per ço vos dehim e manam que totes vegades que los dits consols volran façau en nom de nosaltres diputats e concell com a representants lo dit Principat totes instancies e requestes als oficials axi triennals com altres de aqueixa vila als dits consols ben vistes per manera que sien procurats los dits servici repos e tranquillitat e benavenir donant en aquestes coses tota bona expedicio segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XXV de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable mossen En Pere de Belloch donzell.
Honorable mossen. Vostra letra havem rebuda la qual legida decontinent havem dat orde en trametreus forment passadors e polvora per spinguardes e bombardes. Tantost ho haureu aqui tot. Sobre la venguda del egregi comte es axi delliberat que vos hajau carrech de ferlo venir aci be acompanyat de les gents del exercit en manera segura e sius parra poreu tenir aquest orde que la hora quel volreu traure vos façau venir la gent qui es a Sant Celoni e aquella ab altra sius sera vist lo acompanyen fins a la Rocha e apres sen tornen a Sant Celoni e la gent qui es a la Rocha lo acompany fins en aquesta ciutat e dins aquesta casa de la Diputacio. E axi ab la ajuda de Deu e mijançant la bona industria vostra la sua venguda sera segura dels avisos queus haveu fets axi den Verntallat com del arnes de la nau e encara de la bona e ferma intencio dels prohomens de aqueixa vila havem hagut gran plaer. Digaulos de part nostra no hajan entrenyor de la venguda aci del dit comte car tant per seguretat lur quant encara per repos e benefici del Principat e per altres bons respectes es stat axi deliberat. Pregam vos en totes coses doneu lo bon recapte que de vos speram. Dada en Barchinona a XXV de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell etc.

Al honorable senyer Nesperandeu Palau diputat local en la ciutat de Tortosa.
Honorable senyer. Per quant segons som imformats son stats ajustats quatre homens mes dels sis per la custodia del castell Damposta volem façau pagar a aquells lo sou semblant dels altres. E de continent ab mija de inventari liurau o feu liurar als honorables procuradors les bombardes passadors e polvora del General qui son en aqueixa ciutat per defensio del dit castell. E per alguns ayres que havem vos dehim e manam requirau ab mija de carta los honorables veguer sotsveguer e altres oficials de aqueixa ciutat que
sils es stat o era manat pendre o arrestar les persones dels honorables En Guillem Bonet Johan Bonet Luis Pellisser e altres de aqueixa ciutat qui han entrevengut en les fahenes concorrents de aquest Principat no proceesquen a exequcio de les dites coses sens consulta nostra com siam certs serien contra la capitulacio. No resmenys nosaltres deputats vos dehim e manam que si les homens qui guarden lo dit castell Damposta o altres persones volran del bescuyt del dit General quels ne venau per for rahonable e doneu orde sia axangat per que nos perdie e si fet no es donau orde ques pach lo port del dit bescuyt. Dada en Barchinona a XXV del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

El mismo día, se publicó por todos los parajes de costumbre el siguiente pregón.

Ara ojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e conçell llur representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara
de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias entrevenint en aço e consentint la ciutat de Barchinona. Que totes persones de qualsevol ley stament grau o condicio sien qui tinguen o sapien altres tenir e possehir axi per via de comanda empenyoraments o alias alguns bens libres alberchs censals e altres rendes deutes e coses qui sien de micer Francesch Marquilles micer Pere Falco micer Jaume Teranan e micer Pere de Muntmany enemichs y acuydats de la cosa publica de aquest dit Principat aquells encontinent dins tres dies hagen a denunciar e manifestar als honorables mossen Johan Torres Torres canonge de Vich Bernat de
Guimera
donzell Johan Pellicer sindich de Villafranca de Penedes e Anthoni Sanç notari entrevenint hi per la ciutat de Barchinona havents de aço plen poder dels dits diputats e concell llur. E si dins los dits tres dies aquells no denunciaran o manifestaran encorregan en pena de D. lliures la qual pena encontinent sera exequutada sens neguna merce.


Siguen a continuación las instrucciones dadas por los Diputados a mosen Mateo Dezsoler, acerca de lo que debía hacer en Perpiñan.

Instruccions fetes per los molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors de diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya al honorable mossen Matheu Dez Soler ciutada de Barchinona de les coses que ha fer en la vila de Perpinya segons davall sera dit.
Primerament liurara al magnifich mossen Carles Dolius castella del castell de Perpinya la letra de creença que sen porta. E en virtut de aquella li explicara com los dits diputats e concell son certs e lo dit mossen Karles ignora que en la concordia feta entre la Majestat del Senyor Rey e lo lllustre Rey de França ha pacte expres que lo dit Rey de França li fa valença (en textos anteriores, Valencia) contra cathalans de DCes lances e II mil archers pagats fins en CCCC mil scuts (escuts; escudos, moneda) e lo Senyor Rey
li met penyora per la dita quantitat los comdats de Rossello e de Cerdanya ab expresa convencio que de present li haja liurar los castells e forçes que pora e les altres que lo Rey de França los se haja pendre la qual nova es axi dolorosa e congoxosa a nosaltres e a tots los cathalans que mes dir nos pot per esser temtat segregar del dit Principat los tals comdats qui indissolublament son units. E per quant lo dit mossen Carles te lo castell de Perpinya per lo qual si en ma del dit Rey de França venia poria redundar en perill e perpetual perdicio dels dits comdats en gran ofensa de nostre Senyor Deu desservey de la reyal Majestat e destruccio de la cosa publica la qual apres nostre Senyor Deu en la conservacio de aquella per leys divines e humanes ha esser difirida. Per tant lo dit
mossen Matheu de part dels dits diputats e concell pregara exortara e en la millor manera que sabra lo induira e persuasira hoc e de paraula requerra lo dit mossen Karles que per tant servici del Senyor Rey e conservacio de la cosa publica vulle permetre per millor custodia del dit castell e dels dits comdats que los consols e concell de la vila de Perpinya meten en lo dit castell persones de la dita vila fiables los quals ensemps ab lo dit mossen Carles guarden aquell per los respectes dessus dits.
E si lo dit mossen Carles se fehia dificultos en les coses demunt dites volent se scusar que lo dit castell per lo Senyor Rey a custum de Spanya (marca hispánica) o volia dir que ell no acullirie gent en lo dit castell mes faria seguretat a la vila de no liurar lo al Rey de França encara que la Majestat del Senyor Rey li ho manas pora dir lo dit mossen Matheu quant al primer cap que en tal necessitat en la qual penja lestat de la cosa publica nol obligue lo dit homanatge ne es tengut servar aquell majorment que lo Senyor Rey en tan gran desservici e interes sen haja empenyorats o venuts los dits comdats al dit Rey de França. Al segon cap dira que ab tot del dit mossen Carles allo e sens la dita seguretat plenament se confias pero que alguns cassos porien seguir que no seria a ell de fer lo degut ne servar la promesa. E per ço tornara pregar e requerir ab gran eficacia de stretes paraules al dit mossen Carles segons demunt. E si persaverara en no voler ho consentir lo dit mossen Matheu li dira que los diputats e concell en nom del dit Principat lo hauran
per enemich de la cosa publica e procehiran contra ell persones e bens seus segons poden per servici del dit Senyor Rey conservacio de la sua reyal corona e specialment dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya.
E semblants pregaries exortacions induccions e requestes de paraula fara lo dit mossen Matheu Dez Soler a tots altres castlans (catalans : castellanos) de altres castells e forçes de Rossello qui presents se trobaran en la dita vila de Perpinya ab la cominacio dessus dita que en cars de contrafaccio seran haguts per enemichs de la cosa publica.
De les coses dessus dites lo dit mossen Matheu comunicara ab los consols e concell de XXVII de Perpinya als quals liuraran la letra de creença que sen porta e ab ells apuntara en manera cauta e secreta que si lo dit mossen Carles no fahia lo que es dit demunt per grat que de continent la vila proveescha a dues coses la primera en pendrali muller e infants e tots sos bens a ma de la vila e apres ab potencia de gent que façen tot quant poran a fi que per força se haja lo dit castell car axi ho ha fet la ciutat de Tortosa del castell de la dita ciutat qui per alcayt reyal ere detengut lo qual aquell no volia retre e la vila de Uldecona del castell de llur comanador qui en poder seu stava. E dirlos ha lo dit mossen Matheu que en fer les dites provisions no hage comport algu com aço sie lo major servey que fer se puixa al Senyor Rey e a la cosa publica del dit Principat per conservacio dels dits comdats. Mes avant lo dit mossen Matheu de part dels dits diputats e concell com representants lo dit Principat dira als dits consols e concell que les cosas dessus dites a llur parer se deuen fer e exequtar en tota manera. E si ho fan que lo Principat los defendra per tot son poder de qualsevol dan e inconvenient qui seguir pogues a la dita vila per haver hagut a ma sua lo dit castell havents per ferm los dits diputats e concell que la Majestat del Senyor Rey seduida com dit es ho hauria a servici molt accepte.
En totes les dites coses lo dit mossen Matheu Dez Soler donara los bo secret e prest recapte que dell se confia. Dada en Barchinona a XXV de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Se recibieron, en este día, los siguientes cartas.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los deputats e concell llur lo Principat de Cathalunya representants.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per quant aquesta universitat tots temps es stada e es prompta e apparellada prosseguir e complir les coses que per vostres reverend e honorables savieses son e seran ordenades por conservacio de les libertats e privilegis del Principat de Cathalunya e altres havent plena confiança aquella esser socorreguda com necessari fos de vostres reverend e honorables savieses de les coses necessaries majorment com tals actes sien vist esser a integritat conservacio e servici de la corona reyal e repos e tranquillitat del dit Principat. E per quant de present nos occorren coses per les quals es molt necessari tant per obviar als perills qui stant preparats com per contentar los pobles de aci provehir a la urgent necessitat de aquesta universitat havem desliberat trametre a vostres reverend e honorables savieses los honorables En Johan Pellicer sindich e Raphel Pons per explicar aquelles a vostres
reverend e honorables savieses. Perque suplicam aquelles ab la major instancia quens es posible vos placia en ells donar plena fe e creença e de les coses que per ells seran explicades vos placia hajam tal satisfaccio e resposta com tots temps stam confiant. Suplicant la Santissima Trinitat vos vulla prosperar e tenir en sa continua proteccio e guarda. Dada en Vilafrancha de Penedes a XXIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - A la ordinacio de vostres reverend e honorables savieses apparellats los jurats e concell de Vilafrancha de Penedes.

Als molt reverent egregis e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Sus ara es arribat açi En Manuel Bou lo qual portava letres en aquests senyors han les hi preses e han les me portades jo he desliberat tremetre les vos axi com *setean. Es ver nan legides dues parriam que demana dines dau orde que en neguna manera non haja car diu se que ella dona sou als pagesos e es ver semblant que ara paguen lo que despenen. Lo dit Manuel Bou va aqui. Mes avant som avisats que mossen Ponç de Cabrera lo qual per que faes lunyar lo comte de la muralla fou guiat e per aço le lexat anar par me que es stat ab los pagesos e de qui va a la Senyora Reyna una volta per fer los dans que pora dient queus vendra combatre que lo pream poch a ell ne a tot lo poder major que aportar pugue es ver que fa peu que tenim poques vitualles ne tenim passadors ne polvora de bombardes e molt poque de spingardes e diu que son mil e sinchcents homens e sinchcents quen portara de la Reyna quens vindra combatre. Mossenyors tremateu nos que menjar e armes e no dubteu si venia tot lo poder del mon. Sobre tot molt prest hajam que menjar. Som avisats que han feta venir totes les armes de la nau del Rey qui ere a Sent Feliu tremateu nos lo que havem manester e no volem mes gent que prou hic som. Mes avant den Verntallat ses tirat arrera an Aropit ha trencats los pons (sin t, porque seguramente ya no la pronunciaba el que escribe.) e desfets los camins e tallats arbres e ha romput lo pas han li comensat a fogir (fugir, la o, cuando se pronuncia u, como en ho, del hoc latín, no siempre se conserva escrita como o, otras veces se escribe u, como en fugir) alguns pagesos com han sabut que les ramenses eren levades.
Seria de parer que si es axi que fesseu fer les crides e que men tremetesseu assi una. E mes avant al meu parer seria bo que ab la crida fossen guiats e assegurats tots exceptat los capitans que voldrian triar molts pagesos. Man dit que sis fehia que comandria a soles e fas fi. De Hostalrich a XXIIII de maig. - Placieus mossenyors de traurens hich lo comte de la gent dells stan en segur que tots volen morir ab nosaltres mes es mester que ell hic isque per que lo fet de la mar es perillos. Hajam la vitualla per terra e molt prest.
- Mossenyors prest al manament de vosaltres. P. de Belloch.

domingo, 7 de marzo de 2021

5 DE MARZO.

5 DE MARZO.

Se recibió otra carta de Juan Ferrer, que sigue.

Als molt magnifichs e de gran reverencia senyors mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs senyors. Quant lo Senyor Rey fonch vengut de Olit scrivi a vostres reverencia e magnificencies de les noves quem semblava bonament se poguessen scriure. Ara ab la present he molt poch a dir car no tinch al present fahenes açi de aqueix Principat de que fretur scriure ni tant poch hi ha tals novitats que sen hage fer molta mencio he (e; y) si aqui sera dit de certa gent de Castella qui ha corregut en diversos lochs de aquests regne e de gents de aquest regne qui han corregut en Castella no es sino per occasio de marques que exequuten huns contra altres. Es ver que yo crech que si molt dura (dura castellano, verbo durar; dure) haura a saber a guerra. Los embaxadors de Çaragoça son arribats aci los quals son stats molt ben rebuts. Eslos exit (les hes salido; els es sortit) a rebre (recibir) lo mestre fil (fill, fillo, fijo, hijo; fil con una l es hilo, filo) del Rey e linfant comte de Empuries e tota la cort. Son venguts XXXXIII embaxadors. Crech sien ja empatxats e partiran prest. Lo Senyor Rey encara no ha principiat la cort als de aquest regne crech yo que la major part de aquesta quaresma se despendra en aquesta terra. Feta en Tudela a XXV de febrer Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - Quim recoman en vostra gracia e merce Johan Ferrer prest a vostres manaments.

En otra sesión de este día, el arcediano Çariera leyó una carta dirigida por las personas de los estamentos eclesiástico y militar de Gerona, en que hacían saber la resolución de los remensas en no pagar a sus señores, y como dichos labradores iban en cuadrillas con su tamborino, y soltando voces subversivas, habiéndose nombrado de entre ellos, y de diversos obispados, veinte y cuatro comisionados para que fuesen a suplicar al señor Rey.
Al mismo tiempo, unos caballeros enviados por la Reina participaron que dicha señora había provehido ya el asunto de los oficiales para la administración de justicia, si bien extrañaba que, habiéndolo hecho saber al Consejo y Diputados, no le hubiesen dado contestación; sobre cuyo negocio y otros varios que se trataron, pasóse a votación, por el orden siguiente.

Voto del señor Patriarca.

Dix que sia feta embaxada a la Senyora Reyna de nombre copios del concell aplicant hi de la ciutat de Barchinona a la qual suplicaran complidament hi vulla provehir com en neguna manera ja nos pugue tolerar la audacia e temeritat dels dits pagesos. E si expeditament la dita Senyora no hi provehira que lo taulell faça pensament que si deura fer.
Al fet de don Jofre de Castro dix que deu esser feta relacio en lo taulell tantost dema de les informacions rebudes en Ribagorça per veure que es provat en aquelles e juxta la relacio expeditament deliberar que deu fer lo Principat per satisfer a son degut.
Al fet de mossen Copons dix que per prima faç lo tractament que li es fet star en algun interes del stament militar e per conseguent de tots. E per ço deuria esser attes als oficials qui entrevenen en los fets de aquell per que no fahent lo degut sapien sera provehit segons se pertany.
Al fet dels oficials de que demana la Senyora Reyna resposta dix esser gran necessitat haver oficials specialment dels preheminents. E por ço nos deuria sperar la dita Senyora incitas a nosaltres mas lo taulell e aquesta ciutat de Barchinona deuen attendre en procurar tot orde que la Senyora Reyna convençuda de suplicacions e instancies provehescha a la comuna utilitat la qual per mija de oficials precipuament se ha fer.

Del conde de Pallars.

Al fet del homens de remença dix esser de parer que si deu provehir ab gent de cavall e de peu en tant nombre com sera necessari a despesa del General la qual gent asistescha primerament en fer obtemperar les letres e manaments reginals als dits pagesos dirigides e encara als senyors lurs e altres que sien conservats en lurs drets pero es de intencio que preceescha suplicacio a la Senyora Reyna de part del taulell suplicant la sua Altesa que proveescha a les dites coses e si noy proveix ques exequute lo que dit ha dessus.
Al fet de don Jofre de Castro dix es de parer quo les letres derrerament ordonades de part dels diputats e consell deuen anar com les informacions novament rebudes en Ribagorça no obsten en alguna manera a revocar la deliberacio feta del anar de les dites letres per los diputats e consell e per la ciutat de Barchinona.
Al fet de mossen Copons dix esser de parer que als tres qui han carrech de aço sia dat poder de veure tot lo que sera provehidor circa aquesta materia e que ho referesquen al consell.
Al fet dels oficials de que demana resposta la Senyora Reyna es de parer que los diputats diguen a la Senyora Reyna quals no son stats admesos per los diputats e consell e ques entene en admetre o repellir los altres qui no son stats passats ab faves. (Las habas, faba, fava, fabesfaves, blancas y negras que se usaron en la elección.) Mister Bean

Del canónigo Dusay.

In omnibus es del parer del senyor patriarcha.

De mosen Bastida, en nombre propio y en el del conde de Módica.

Es del parer del patriarcha en los dos caps primers de les remençes e de don Jofre de Castro. Aço empero fegit en lo primer cap de les remençes que sien elegides persones ara de present qui entenen en lo que lo taulell deu e pot fer.

De mosen Marcos Lor, por sí y por Guillermo Arnau de Cervelló.

Idem ut patriarcha in omnibus.

De micer Agustin della Illa.

En los caps de les remençes e de don Jofre de Castro e de mossen Copons ut patriarcha.

De Pedro Juan de Sant Climent.

In omnibus ut patriarcha.

De mosen Dalmau de Queralt.

Idem ut patriarcha.

De Pedro Dez-Torrent, por sí y por la villa de Puigcerdá.

Idem ut patriarcha ab la addicio de mossen Bastida.

Del maestro Bernardo Lor.

En los caps de don Jofre e dels oficials ut dominus patriarcha.

De mosen Narciso de Sant-Dionis.

Idem ut patriarcha in omnibus ab la addicio en lo primer cap de mossen Bastida.

De Francisco Burgues alias de Sant Climent.

In omnibus ut dominus patriarcha ab la addicio de mossen Bastida

Del arcediano de la Mar, por sí y por el honorable Juan Dalmau.

In tribus capitibus ab lo senyor patriarcha. En lo fet de mossen Copons que sia servada la deliberacio ja sobre aço feta.

De mosen Cirera.

Idem in omnibus ut patriarcha.

De mosen Hostalrich.

Ut patriarcha in omnibus.

De Pedro Miguel de Peguera.

Ut patriarcha id facto de don Jofre de Castro tantum.

De mosen Juan Sorts.

Ut patriarcha in omnibus ab addicio en lo fet de les remences que si la Senyora Reyna noy provehira degudament que lavors lo taulell hi proveescha.

De Romeu Lull.

Al fet de don Jofre tantum ab lo senyor patriarcha.

De mosen Bernardo Çaportella, por sí y por mosen Sampsó.

Idem ut patriarcha in omnibus.

De Juan Agulló, paher y síndico de Lérida.

Idem in omnibus ab lo parer del conde de Pallas.

Del abad de San Juan.

Idem del parer del dit comte en los dos caps derrers ço es de mossen Copons e dels oficials.

Del abad de Amer. (de Mer en textos anteriores)

Idem in omnibus ut comes.

De mosen Antich Ferrer.

Idem in omnibus.

De mosen Roger Alamany.

Idem in omnibus ut comes declarat en lo cap primer que sia suplicada la Senyora Reyna com ha dit lo senyor patriarcha com stigue tot en sa Majestat e si tantost noy proveex a compliment e ab eficacia que façe ço que diu lo senyor comte de Pallars.

De mosen Bastida por sí y por el conde de Módica.

En los dos caps derrers idem ab lo comte de Pallars.

Del abad de San Benito.

Ut comes in omnibus pro se et domino episcopo Vicensi.

Del canónigo Colom.

En lo cap de les remençes que sia feta embaxada segons diu lo senyor patriarcha e si la Senyora Reyna a compliment e prest no hi provehira que sia fet lo que ha dit lo comte de Pallars. En tots los altres caps es del parer del senyor comte de Pallars.

Del canónigo Çariera.

Idem ut comes in tribus primis capitibus. En lo derrer dels oficials se ature deliberacio.

De Francisco Lobet.

Ut comes in omnibus pero que en lo fet de les remençes la embaxada preceescha a la Senyora Reyna segons ha dit lo senyor patriarcha e que lo consell se ajust dues veguades quascun dia.

De Agustin de la Illa.

En lo fet dels oficials ab lo senyor comte de Pallars.

De mosen Vilademany.

Idem ut comes in omnibus.

Del comendador Çaplana.

Idem in omnibus ut comes pero que en lo fet de les remences preesque la embaxada a la Senyora Reyna segons ha dit lo senyor patriarcha aço empero entes que la embaxada no perturbe lo que es stat dit per lo dit senyor comte.

Del canónigo Thor.

Idem ut comes in omnibus.

De Bernardo de Guimerá.

Idem ut comes.

De Galceran Carbó.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Artal de Claramunt.

Idem en los tres primers caps. Al fet dels oficials se ature deliberacio.

De Pedro Despluges.

Idem in omnibus ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Guillermo Colom, por sí y por Antonio Pujades.

Idem in omnibus ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Francisco del Bosch, por sí y por la ciudad de Cervera.

Idem ut comes in omnibus.

Del canónigo Torres.

Idem ut comes ab la addicio que preceescha la embaxada no torbant empero lo parer del comte de Pallas.

De Pedro Cestrada.

Idem ut comes.

De Bernardo de Marimon.

Idem ut comes in omnibus.

De Pedro Miguel de Peguera.

Idem ut comes en los caps de remençes. De mossen Copons e dels oficials ab la addicio en les remençes de mossen Roger Alamany.

De Juan Dez-Valls.

Ut canonicus Torres in omnibus.

De Luis Xatantí.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Romeu Lull.

En lo fet de les remençes ut comes pero que preceescha la suplicacio a la Senyora Reyna e que per aço no se ature de fer lo que ha dit lo comte de Pallas. Al fet de mossen Copons e dels oficials ut comes.

De Bernardo Juan Çapilla.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Juan Ros, hijo, en nombre de mossen Juan Ros.

In omnibus ut comes. Pero que preceescha la embaxada a la Senyora Reyna e que per aço nos empatx lo que ha dit lo senyor comte.

De micer Pedro Severtes.

Idem ut comes in omnibus que empero hi consente la ciutat de Barchinona.

De maestro Bernardo Dez-Lor.

Attes que es cert quel General ha ya despes per aquest fet de remençes en lo trienni passat que ere oidor del General en virtut de la comissio de la cort es del vot en aquest cap en lo fet de mossen Copons del dit comte de Pallas.

Del abad de Monserrat.

Idem ut mestre Lor en lo fet de les remençes attes que ere deputat lo trienni passat ques feu la despesa dita per mestre Lor.
Del abad de San Juan.

Idem ut proxime es al fet de les remençes pro se et episcopo Barchinone.

Habiendo reunido mayor número de votos el parecer del conde de Pallars, se tomó por los Diputados la siguiente deliberación.

Los diputats clohen lo present consell en los caps on ha XXXII veus o mes ab aço empero que per aquest acte en quant se sguarda la despesa del General no sia fet prejudici del sagrament e homenatge a que son tenguts e obligats com a diputats.

Y después de leída por el escribano, añadió este al pie de la deliberación, requerido por los treinta y cinco que votaron con el conde, la nota que sigue.

Los XXXV requeren e preguen los dits diputats que com sien tenguts ab sagrament segons forma de la capitulacio et alias de cloure tota hora que hi ha XXXII veus segons tota vegada es stat praticat sens condicio o retencio alguna e ara sien XXXV vots conformes que hagen a cloure la dita deliberacio en los dos caps dessus tocats sens condicio alguna protestant de la infriccio del jurament e de totes altres coses licites de protestar.

A cuya protesta, contestaron los Diputados bajo la siguiente forma.

E los dits diputats dixeren que stan e perseveren en la conclusio que han feta en la manera dessus dita com sien primer tenguts a la observacio de llur sagrament e homenatge oferint se que pus no sia contra lo dit sagrament e homenatge ells faran so que es stat delliberat per los XXXV retenint se que hi puixen altrament respondre ab consell dels advocats de la casa.

Acerca de los otros dos asuntos, a saber, el de don Jofre de Castro y el de los oficiales, no se tomó acuerdo alguno, por no haberse reunido suficiente número de votos.

viernes, 12 de febrero de 2021

3, 4, 5 DE JULIO, 1461

3 DE JULIO.

Sin embargo de haberse manifestado por el Concejo de la ciudad la deliberación tomada acerca del nombramiento de embajadores, consistiendo en fijar el número de estos a tres, hubo disentimiento por parte de muchos, que no quisieron separarse de lo votado el día anterior, y así nada se resolvió.
Se recibió, en este día, la carta que sigue a continuación.

Als molt reverend e magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
En los dias passats havem rebudes algunes letres vostres ab les quals som stats sertificats de la bona concordia la qual per gracia de nostro Senyor se es feta entre lo Senyor Rey e aquest Principat e com lo molt lllustrissimo Senyor Primogenit ha lo exercici de la jurisdiccio de aquest Principat de que som stats molt
aconsolats e retribuim gracies infinides a nostre Senyor Deus qui hun tal fet com es aquest ha portat a bona fi. E per quant aximateix ab dites letres nos avisau que en les coses que necessaries serien al util e benavenir de aquesta universitat no fallirien e a present nos occorren algunes poques coses de necessitat tremetem aqui lo Senyor en Jaucme Texidor consoll de aquesta vila lo qual per part de aquesta vila les vos explicara. Suplicant vos per ço li doneu fe e crehença en ço que per part de aquesta vila vos dira e en lo necessari de aquesta vila li vullan fer cara e donar endressa e bona ajuda axi com de vosaltres havem bona confiançe. E sia mossenyors molt reverend magnifichs e molt savis la Sancta Trinitat vostra guarda.
Dada en la vila de Figueres lo derrer de juny del any Mil CCCCLX hu. - Apparellats a vostre servir e honor los consols de la vila de Figueres.

4 DE JULIO. (Fue fiesta en América?)

Siguiendo la dificultat del da anterior acerca del nombramiento de los embajadores que se habían de enviar a Castilla, y del número de que debía constar la embajada, propusieron los señores Diputados que se buscara un medio conciliatorio para llevar el negocio a buen término; y, a pesar de la gran discordancia y diversidad de pareceres que sobre ello se emitieron, como la mayor parte revelasen el deseo de que la elección se confiase a los señores Diputados, acordaron estos, por último, que fuesen seis los embajadores, y pasando desde luego a la elección, resultaron elegidos el arzobispo de Tarragona, el abad de Poblet, el conde de Prades, el vizconde de Illa, Juan de Marimon, ciudadano de Barcelona, y Tomás Taqui, síndico de Perpiñan; lo que se encargó al secretario que, por de pronto, no se divulgara.
El mismo día, se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend e honorables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres los deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Be haureu per la experiencia manifestament vist e compres ab quanta afeccio integra e sana voluntat havem treballat ab totes nostres forces e poder en procurar e conduhir la bona concordia que a nostre Senyor Deus li ha plagut donar nos de que li sien fetes gracies infinides e no menys podeu considerar la fatiga e treballs que nostra persona ha sostenguts molt voluntariament per venir e portar a conclusio e efecte la capitulacio per nos e vosaltres mijançant la gracia del Sperit Sant fermada per lo gran desig del repos e amor de tots vosaltres e per aconseguir los bens que de la concordia indubitadament seguir se speren e evitar los dans que la rotura desijada portava poder esser mes que certs e per lo passat inferir que no ab menys atencio nostra pensa esta occupada en mirar e pensar en totes les coses que a la conservacio de la dita concordia e capitulacio ajudar e valer poden axi com fins aci nostre studi es stat de portar las fahenas en lo bon punt que de present stan evitant en quant havem pogut axi com entenem fer que la dita concordia sia apartada de tota condicio de mals conceptes no solament en les efectes mes encara en les apariencies. E incercant en nostra pensa los bens que continuant nostre ferm preposit redreçar porien havem feta firmissima conclusio hu de aquells dels principals que usant devien esser entrar la Serenitat nostra en aqueixa ciutat de Barchinona de que fermada la dita capitulacio havem tenguda ferma sperança per vosaltres deviem esser instada e supplicada tant per la raho e gratificacio voler ho quant encara per les ofertes afermatives que per tots los misatgers de vosaltres que a nos son venguts nos son stades fetes e per que no deliberam obmetrens cosa alguna que al degut aprofitar e valer puixa per constituhir los afers en ferme esser e repos ho havent sguart abans aço preposant a la necessitat en que la Majestat del Senyor Rey per los afers de Navarra es constituida e lo perill en que la persona sua esta en Çaragoça hon de peste se moren sis e set lo jorn com nos haja scrit no sen partira fins a Deus placia nos siam ab sa Senyoria manant que de fet degam partir de que podeu pensar en quanta prolixitat de agonia nos trobam. Empero vist que fins aci per vosaltres de la entrada nostra en aqueixa dita ciutat no som stada supplicada considerants los grans bens que de la comunicacio nostra ab lo lllustrissimo Primogenit nostre fill molt car e molt amat e ab vosaltres e aqueixa ciutat indubitadament se sperarien seguir ans peragut per los dits respectes deure suspendre nostra partida tan necessaria e abans scriure a vosaltres e sperar vostre record e nons podem obmetre quant es cosa a nos deguda usant de ofici de mare a boca voler vos recomenar la persona e fets del lllustrissimo Infant don Ferrando nostre fill molt car a vosaltres e aquexos de aqueixa ciutat la qual com sabeu deu esser acomenat a particulars cathalans essent per nos personalment a tots vosaltres recomenat succehiria en tanta contentacio de la Majestat del dit Senyor e de nos que essent vos recomenat e en poder de vosaltres cathalans no menys starem reposada aconsolada e contenta que si junctament ab nostra persona lo teniem. E per ço encara que la capitulacio no obste ni alguna altre cosa nos no deure e poder entrar en aqueixa ciutat e en qualsevol loch de aquest Principat no resmenys havem delliberat notificar vos la voluntat e parer nostre e pus larch vos sera dit per lo spectable visrey de Sicilia nostre embaixador. E vista la necessitat del dit Senyor Rey e perill en que la persona sua sta de que la persona nostra reb e sta ab mes congoixa que scrivir poriem afectuosissimament vos encarregam lo pus prest que esser puixa nos vullau respondre del parer vostre ab lo qual puix havem satisfet comunicant vos lo nostre nos conformarem avisant vos que essent vosaltres del parer nostre de continent pertrem haguda vostra resposta e entrarem en aqueixa ciutat en la qual vista la necessitat que occorre per lo perill de la persona del dit Senyor Rey e occorrencia de sos fets starem lo menys que porem e som be certa que de nostra comunicacio ab vosaltres restarem axi contentissimos e aconsolats que conexereu lo amor e benivolencia que portam a aquest Principat e aqueixa ciutat e poblats en aquell no esser menys que si tots nos fossen fills. Dada en Vilafrancha de Penedes a III dies del mes de juliol del any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Vostra letra havem reebuda per Perello exhibidor de aquesta. Per vostra contentacio havem manada despachar la provisio perlant de oficials que per lo spectable visrey de Sicilia nostre embaixador vos sera mostrada e donada que al parer nostre satisfa al necessari e com nos serem ab la Majestat del Senyor Rey hajau per cert que sa Senyoria acomenara los oficis a tals persones que sera en laor de nostre Senyor Deu servici de la Excellencia sua benefici publich e ben regiment e exercici de la justicia. De aço e de les altres coses contengudes en vostra dita letra havem perlat ab lo dit Perello les coses que per ell vos seran referides. Dada en Vilafranqua a tres de juliol any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.

A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Reebuda havem letra de la Excellencia vostra en la qual es comesa crehença En Pere Perello notari qui aquella nos ha explicada. Juxta lo que diu haver hagut de vostra dita Excellencia en manament regraciam vos Senyora molt alta la bona voluntat e afeccio que la Altesa vostra per sa gran humanitat e virtut ha en totes coses concernents benifici de aquest Principat e la provisio per vostra gran Senyoria feta dels afers de vicecanceller e de algutzir. E jatsia haguerem a gracia de tots los oficis que de present vaguen se fes provisio abans de vostra partida pero vistes les rahons per les quals vostra Serenitat dellibera remetre ho a la Majestat del Senyor Rey havem aquelles per molt honestes e condescents o pus la justicia se puixa algun tant administrar per mija de aquests oficials sera pertinent cosa les altres provisions procehir de la Majestat del Senyor Rey. La qual sia merce vostra esser per aquelles eficacissimament supplicada a fi que no reebem alguna dilacio car no succehiria a servici del dit Senyor Rey ne a benefici de la cosa publica de aquest Principat. En apres Senyora molt alta havem sabut per relacio del dit Perello que lo prothonotari vostre se aturaria en desempetxar la procura que vostra Altesa ha de la Majestat del Senyor Rey juxta los apuntaments açi fets (falta punto) Es nos cosa de gran admiracio com aço sia contra forma del qui ha tot temps adverat e dit e feta fe ço es haber rebut lo dit poder e oferir se ordenar aquell a tota vostra voluntat. Aço deu esser alguna primor de notaris en la qual en aquest cas nos deu intrar. E crehem be que haguda comunicacio de aço ab persones del art de les quals ha açi copios nombre axi de oficials de la casa del Senyor Rey com altres lo dit prothonotari se adherira a la raho. Per queus suplicam Senyora molt alta vostra Excellencia proveescha e mane lo dit prothonotari açi venir a fi que aço se puixa liquidar e partint vostra Altesa no romangues confus car no succehira a servici de la Majestat del Senyor Rey ne de vostra Altesa ne benefici algu dels afers. E nos deu desijar que apres la bona conclusio de aquells isquen coses que llur bon efecte degen en res perturbar. Lo dit prothonotari venint aci dels treballs seus e de tot lo just sera degudament content. Per aquella sola raho es trames lo present portador a fi que vostra Excellencia senta esser de necessitat lo dit prothonotari venir. La Sancta Trinitat molt alta e molt Excellent Senyora tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria la qual nos man tot so que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a IIII de juliol del any Mil CCCC sexanta hu. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanan. - Los diputats del General e concell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

5 DE JULIO.

En este día, reunidos los Diputados, mandaron publicar por el escribano Sellent los nombres de las personas elegidas para la embajada.

miércoles, 23 de diciembre de 2020

19 DE MARZO.

19 DE MARZO. 

Acordóse, que de los peones que formaban el ejército que había en Fraga, pasasen quinientos a Lérida, entre los cuales se habían de contar los que pagaba esta ciudad,  para que residiesen en la misma, hasta nueva orden. Se dio cuenta, además, de las cartas que siguen.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Si apres de la letra vos fiu per avisar vostres reverencies nobleses e magnificencies com lo Senyor Rey no era exit de Çaragoça per exir al conestable de Navarra segons avisats ereu ab una altra letra del dia abans fins la present jornada nous he scrit placiaus no haverho a maravella car ultra que los fets nou han portat vosaltres haveu fet axo mateix que deu jorns ha no he haguda letra vostra sino una per lo correu qui la present portara ab la qual dieu apres quel Senyor Primogenit fos entrat en aqueixa ciutat me respondrieu a les coses que per mes letres demanades vos eren e en part non tinch a maravella tant es stat lo plaer tots haveu hagut aqui de haver (no se ve una a, solo un palito pág.56 del pdf)conseguida la persona del Senyor Primogenit la qual deu bastar en fervos oblidar tots los qui som deça. Ara que los fets ho porten per excitar vostres animos e aquells reduhir a algund record de nosaltres es delliberat vos faça la present axi per pregarvos scrivau dels grans fets qui aqui son com encara per avisarvos de algunes fames e avisos que en aquesta vila havem de dos jorns ença. Ir que fonch dilluns hora baixa prop Alcarraç per un home del dit loch foren vists quinze o vint rocins lo qual ab so de viafors vench al dit loch denuntciant lo que vist havia de que son guardats tota aquesta nit los de la dita vila e encara cent homents del exercit qui alli eren fent aci avis En Pere de Sentcliment de les dites coses. Vuy depres menjar per En Gomar ciutada de Leyda he sabut com en la ciutat de Leyda e los pahers de aquella serien stats avisats per la prioressa de Alguayre com lo Senyor Rey ab letra sua la hauria pregada e requesta en lo dit monestir li acullis donas alleujament e sostengues docents homens de peu los quals sa Majestat li trametria per la qual raho ella los consultava els pregava li trametessen gent. De que los dits pahers li haurien respost que tal soccors dar no li podien com los haguessen mester per la ciutat de Leyda. Lo present jorn apres per tres homens qui son venguts de Muntço he hagut avis com la semmana (septimana, setmana, semana) passada tenint consell aiustat de la dita vila lo dit comanador en ple consell hauria dit que si ell podia haver algun de aquest exercit que ell lo 
castigaria. Roger Darill qui es aci ha pres carrech de fer venir algu de la dita vila per mills saber la veritat daquestes fames. Per via de Çaragoça he sabut com lo Senyor Rey treballa en fer cinchcents rocins dona sentiment per provehir Balaguer e Montblanch hauria molt a bo en aço pensasseu en manera tal se provehis quant pus prest pogues les dites ciutat e vila nons fossen enemigues car jas diu publicament que mossen Pero Vaca es en lo castell de Algerri ab alguns homens de peu. Yo aci treball en sentir quant mills puch la veritat de aquestes fames. Del que sentire e sabre plenament sereu certificats e avisats. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera comte de Modica. 

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ans que partis pera Seros e Aytona leixi aci una letra la qual tornant encara he trebat aci. Yo so stat de fora com dit he en Seros Alcarraç e Aytona hon he fet lo pagament de XV dies als qui hi son hels trobats que no staven ab la guarda que devien attenent que eren en lochs un poch sospitosos e molt prop de Arago e tornat aci he rebuda una spia de Çaragoça per la qual so avisat que lo conestable scassament se es acostat a X legues de Çaragoça es sen tornat en Castella. No sab hom certament com be es fama que lo Senyor Primogenit lin ha scrit e per semblant los diputats de Arago e de aço crech ne sien aqui mes en cert avisats aqui que yo en aci. Pero quesvulle sia yo he quasi per impossible que lo dit conestable ab tant grossa gent se pogues sostenir en Arago sens ferhi guerra o tenirhi cinchcentes adzembles (acémila, azémila, ase, burro) per lo carruatge. Essent lo dit conestable en Arago li vench darrere mossen Piers de Peralta ab qualsque XXXXV rocins no pus e volgue entrar en Magallon e los homens del dit loch no loy volgueren acullir dient que encara que fos capita del Rey que ni obririen les portes a ell ni al conestable e axi sen hac de anar. Lo mestre don Alonso fill del Senyor Rey vench a Çaragoça dimercres passat acompanyat de XXXV ballesters. No se la cosa com ira peravant que al present molt va magra. Ha dit una spia que los de Magallon tenien en Castella ab lo dit conestable an aquesta spia que yo he cobrada que partit lo conestable de Alfaro al cendema hi arribaren CCCC rocins per socorrerlo e puix lo dit conestable sen es tornat en lo regne de Arago ses mes en repos mas si quants venen de Arago dien veritat lo Rey tots temps fa son esforç per fer gent darmes fins en sicents rocins. He sabut en Seros per un barber de Balaguer que vuy ha vuyt dies arriba alli en lo consell de Balaguer letra del Senyor Rey en quels dehia que fessen quant preparatori poguessen de forment farines civades e altres vitualles de que hac grant remor en consell que uns dehien ques devia fer altres que no e axi parti lo consell ab gran divis e non han conclos res. Yo senyor se que es Balaguer e molts de aqui ho saben. Hajau per cert que meteutsi gent darmes faria molt e molt gran guerra en Urgell. Totes estes noves he comunicades al capita e a son consell. Daqui avant remet la provisio a vosaltres e a ell. Lo capita es millorat jatsia nos leve del lit aci tenim molta gent malalta e molts que en lo pagament ne trob de morts. Dels morts nom se com ho faça de les armes per lo temps quels restava a servir. Fins aci no he volgut toquar en res perque lo General no fos reptat de massa ambicio. Pero si vostres magnificencies no dellibereu altre placiaus fermen avis. Fins aci noy he als de nou que fretur scriure. Feta en Fraga dissapte a XIIII de març. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverends e honorables savieses Johan Ferrer.
Apres de haver scrita la present lo correu no es parlit hay sobrevengut noves les quals no he per veres mas Deus volent dema ne sere certificat. Dit man que a nit passada foren XX rocins al entrant de nit a la bassa de Alcarraç e que refrescaren en Montagut e que
eren mossen Rebolledo e altres qui eren venguts al cami per sperar don Johan Dixer qui devia venir de Barchinona. Siy ve o no yo crech sera bo dirli que no pas de Tarragona ença sens escorta de gent de aci car si a Balaguer passaven XXX o XXXX rocins porien correr segurs fins a Tarrega essents nosaltres aci. Lo comanador de Montço es anat desfreçat al Rey. Hir se feu crida en Montço que sots pena de la vida tot hom fos prest ab ses armes tota volta que sentissen repiquar qualsevulla campana de Montço e aço es cert. No se ques volen dir estes crides. A nit ha vengut aci nova la qual yo tinch a burles que venint lalmirant la via del conestable lo Rey de Castella li es vengut damunt e quel ha romput e desbaratat. Mas la nova ve per via de traginers e los qui venen a cavall non dien res. Closa a XVII de març.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors.
La present es per dirvos com he cobrat vuy dues spies la una de Montço e de Barbastre la qual me diu cert e es persona de recapte com lo Rey ha fet deenar totes les viles e ciutats reals de aquella partida de Arago e ha amprat specialment los homens del Abadiat de Graus e del comdat de Ribagorça e de aquest ampre principalment havia carrech lo comanador de Montço e los del comdat feren resposta que ells eren contents de servir lo Senyor Rey mas que no exirien del comdat de Ribagorça com per privilegi no sien forçats de exirne. E de aço scrivi lo comanador de Montço al Rey lo qual li rescrivi que nols desapleguas ne que nos mostras mal content de ells e quels tengues axi a noves. E en apres digous passat vench letra alli per aquelles terres del Rey en quels notificava lo delliurament del Princep e en apres lo divendres seguent vengueren alli certs porters e comissaris del Rey qui havien fet la cerca per Arago per plegar les juntes e alli volgueren fer fer una crida la qual portaven ja ordonada contenent en efecte que tot hom tiras ab ses armes la via de Çaragoça per cobrar la vila de Fraga la qual gent stranya habia presa e robada en gran onta de la corona reyal e fonch dit per los jurats de Montço als dits comissaris que attes que lo Senyor Rey havia ja delliurat lo Primogenit e que totes les coses havien repos que no era necessari fer tal crida pero ab tot axo la crida se feu lo divendres passat en la forma sobredita. Enapres lo dissapte seguent lo Rey scrivi al dit comanador que desaplegas la gent e quels fes per ell gracies e axi ho feu e fins aci noy ha altres noves de Barbastre ni de Montço. Lo qui es vengut de Çaragoça me ha dit que lo diumenge passat envers miga nit arriba alli nova com lo conestable entrava en Arago de ques mogue en la ciutat gran repicadiç e gran remor e gran moti. Lo dilluns lo Rey tench gran consell en la casa de la diputacio hon continuament reve e se sta aqui tots temps tenint consell. Aquell dia entraren de fora molts barons a cavall armats ab ses gents pero no ab aquell nombre que los barons de Arago se acustumaven de aplegar e lo Rey feu crida que de cascuna casa de la ciutat li haguessen dar un hom per que ell delliberava exir al encontre al dit conestable e los de la ciutat se mostraven molt frets en volerhi exir dient que aquells qui entraven no fahien neguna guerra en Arago ni enug a negu ans tot quant prenien pagaven be. E volentse esforçar de exir la ciutat li dix que sa merce se abstingues de anar al encontre al dit conestable car la ciutat may hi donara loch que ell se avorris axi. E axi ells lo detengueren pero tots temps fahia plegar gent ab tot ques fes ab gran dificultat per falta de moneda e encara de voluntats. Ham dit hom qui es vengut de Çaragoça que dauant lo Rey demanaren a Guçman perque havia desemperada Fraga e respos que por el cuerpo de Dios que mas pendones trahian los cathalanes que el Rey no tenia servidores en Aragon. En terres de don Johan Dixer es stat regonegut un correu del comanador de Montço lo qual portava letras a la Reyna en que li scrivia que ell era prest per fer guerra a les aldeyes de Leyda. De tots aquests preparatoris se pot fer una summa a qui beu vol entendre que si la gent del Senyor no havia la pobresa que te e la congoixa dels fets de Castella se deportaria molt volenters en darnos deça qualque empaig. Yo començ a dar diners a la gent e si be tot hom fahia lo desmenjat ara tot hom pren diners a gran pressa. En la mostra trobe molta gent malalta e alguns morts. Dema Deu volent ire a fer lo pagament a les gents qui stan a Seros Aytona e Alcarraç e fare encare als quey son alguns avisos per la sua seguretat e si vostra reverencia e honorables magnificencies ne scrivien un mot al capita que incautas la gent de Seros e de Aytona ques guardassen be no seria mal car certament ells stan a perill no guaytantse e so informat que han leixat les guaytes. Ells son entorn sicents homens en aquests dos lochs los quals son de don Matheu de Montcada lo qual en aquest fet es tot real tenen Mequinença a dues legues que lehugerament una nit hi porien passar cinch cents homens quels pendrien tots en lo lit sens negun afany e guardantse be res nols poria noure. De tot aço Deu volent dema yo comunicare ab ells els avisare del que he sentit. La present leix aci perque si correu se spatxa sia tramesa aqui perque vostres magnificencies senten com stan les coses fins lo present dia. Lo capita sta de mal de costat al lit. Lo metge me dix primer que era reuma apres ma dit que es mal de costat verdader. Ell sta ab paor. Deu per sa merce li ajut. Feta en Fraga dijous a XIl de març.
- Mossenyors placiaus ferme trametre unes sis roves de polvora de spingarda car la que he feta fer en Leyda no es exida bona ne val res per spingarda. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per quant lo balle de aquesta ciutat fa sa continua habitacio en lo castell de aquella e no es volgut devallar per habitar en la ciutat durant los fets occorrents se han de aquell moltes sospites e gelosies e lo poble de aquesta ciutat ne es posat en gran murmuracio e tumult dient per molts sguards no deure esser permes ne tollerat que lo dit balle ature ne habite pus en lo dit castell mas deure esser provehit hisqua totalment de aquell durant la causa de la guarda e custodia del dit castell majorment ques dubta molt a tracte e giny del dit balle nos donas entrada a gent stranya en aquell e que aquesta ciutat non reportas mal e dan ab la tollerancia e fiducia del dit balle com siam stats certificats que lo dit balle se letreja molt ab lo Senyor Rey e es anat una vegada personalment parlar ab ell. Per tant ab quanta major afeccio podem vostres reverencies pregam e supplicam vos placia de continent scriure al diputat local de aquesta ciutat faça requesta al dit balle que en vigor del sagrament e homenatje per aquell prestat de inseguir les requestes fahedores per part del General de Cathalunya de continent ell ab tota sa familia hixqua del dit castell e no habite en aquell fins a tant en altra manera sia provehit. Oferintnos sempre prests quant a nosaltres se sguarda fer tota bona cara al dit diputat local sobre les dites coses e altres los negocis que occorren concernents. E sia senyors molt reverend egregis magnifichs e savis la Sancta Trinitat continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres reverencies certifich com per los capitans de les gents darmes conduides per lo general excepto en Çamaso me es stat dit que les sues gents se han despes lo sou e diners quels es stat donat e que no tenen que despendre e si nols es provehit de algunes peccunies se dubten que per necessitat no se hajen a convertir a plenirse de coses e robes de altri e que no hajen a furtar de les quals coses me han dit ne scrivis a vostres reverencies dients que ho sen hauran anar o hauran a furtar si donchs per vosaltres no son soccorreguts com no tinguen de que poder viure e sostenirse.
(Y estos soldados harapientos, que mueren de hambre sin luchar, que no tienen de qué poder vivir y sostenerse, viure e sostenirse, aparte de ordeñar liebres por los llanos de Leyda, Lérida, Ilerda y "talar" las huertas regadas por el Segre, Cinca y Ebro, hurtar, furtar, habían de entrar en Morella a liberar al Príncipe de Viana, o atacar al Rey de Aragón en Zaragoza, Çaragoça? JA JA JA!
Lo orgull catalá es tan antic com Chastelongne, pero tamé lo seu patetisme.
)
Perque mossenyors vos certifich de les dites coses supplicant vos hi vullau prestament provehir com sia cosa que no sofir dilacio. Mes encara mossenyors lo poble e gents de aquesta ciutat se sospiten molt den Johan Curto balle de aquesta ciutat lo qual sta en lo castell e jatsia hi haja altra gent en custodia de aquell empero per la afeccio que fins aci ha mostrada al Senyor Rey e apres seguit lo fet de Leyda lo dit Senyor Rey los a fet anar a parlar ab ell e apres per lo dit Senyor Rey li son stats tramesos alguns correus ab letres e no cessa de letrejarse ab lo dit Senyor Rey. Lo poble de aquesta ciutat no pot
comportar que aquell stiga en alguna manera en lo dit castell recelant e sospitantse molt de aquell e es tanta la murmuracio de les gents quels honorables procuradors de aquesta ciutat me han dit que yo ne scrigues a vostres reverencies que volguessen provehir que lo dit balle no ature en lo castell e que sia request per part de vostres reverencies en virtut de la seguretat per ell prestada de inseguir e executar totes vostres requestes que buyde lo dit castell e no stiga en aquell perque mossenyors com lo dit castell sia la major fortalesa de la ciutat e sia molt necessari sostenir aquell car pres lo castell la ciutat seria perduda e nos poria sostenir per custodia de aquella e repos dels ciutadans e habitants e cessar tot perill e inconvenient supplich vostres reverencies vullen provehir en les coses dessus dites e aço breument com sia molt necessari e no comporten dilacio. Certificantvos mes com lo mestre de Muntesa per ses letres ha scrit al alcayt del castell de Paniscola (Peñíscola) que fornescha e proveescha de vitualles aquell per un any e a les universitats de Sent Matheu e Trayguera que adoben los murs encautant los que facen molt prest les dites coses e que no haja falla. Creuse ques fa per los fets occorrents. Perque mossenyors vos avise de les dites coses oferintme fer molt promptament e complir tot lo quem sera scrit e manat per vostres reverencies les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

El mismo día los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Delliberat havem que sien donats al vezcomte de Rochaberti cent cinquanta florins corrents. Perqueus dehim e manam que vista la present donen e liureu al dit vezcomte los dits cent cinquanta florins cobrant apoca de aquells. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro, Aqui es en lo exercit un quis diu Nicholau Bonjuern (Bon+jorn: Bondia, Bondía, Buendía) home de peu acordat en la conestablia dels perayres de aquesta ciutat del qual per alguns sguards a nosaltres exposats nos plaura que donant ell attre home idoneu e suficient a coneguda vostra qui per lo dit Nicholau se obligue servir lo temps que lo dit Nicholau era tengut servit licencieu lo sobre dit Nicholau de venirsen. Perque vos significam nostra delliberacio e voler juxta la qual vos placia axi donar loch a la cosa. E sia la Sancta Trinitat en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al reverend mossenyer lo abat del monastir de Poblet e als honorables tots e sengles balles e altres oficials de les viles e lochs de la honor del dit monestir e a lurs loctinents los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Com per alguns sguards concernents honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e benefici tranquillitat e repos del dit Principat e interes de les generalitats de aquell sia necessari los pobles de les viles e lochs de la dita honor star adeenats e preparats ab lurs armes e vitualles per guardar la dita honor e los castells e forces de aquella e per resistir e expellir si alguna gent enemiga del dit Principat aquell invadir volia. Per tant per lo benefici del dit Principat e conservacio dels dits drets de les generalitats de aquell
als quals sobre aço molt interes redunda vos requerim vullau axi dispondre les dites coses e que no doneu loch que de les gents de les dites viles e lochs se poguessen evacuar abans com dites sien estiguen preparades e fornides e guardats los dits castells e forçes com axi per benefici del dit Principat e conservacio de les dites generalitats sia necessari se faça. Dada en Barchinona a XVIIII del mes de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los veguer e consols de la vila de Puigcerda.
Molt honorables e savis senyors. Nosaltres entenents en totes coses que sien servey del lllustrissim Senyor e repos e benefici de aquest Principat de Cathalunya havem donada diligencia e obra en pacificar totes bandositats e diferencies que sien entre qualsevol persones del dit Principat. E sabut que entre En Johan Solanell qui es aci sindich de aqueixa universitat de una part En Pere Sunyer de aqueixa vila de la part altra era e es certa diferencia havem insistit per miga de certes persones a aço diputades que lo dit Johan Solanell dona loch que lo dit Pere Sunyer qui a instanda sua stava en preso hisque de aquella e que entre ells sobre dita lur diferencia sia fet cert compromes del qual se tractara aqui. Pregamvos afectuosament vullau entrevenir entre les dites parts e donar orde que migançant lo dit compromes la dita diferencia se leve totalment es seguescha pacificacio e repos entre les dites parts e de aço ultra quen fareu lo pertinent e degut de vosaltres hauremvosho a molta complacencia. Tingaus la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apperellats a vostra honor.

Al lllustrissim e molt alt senyor lo duch de Burgunya e de Brabanç et cetera.
lllustrissim e molt alt senyor. La fama divulgadora de les coses crehem haura portat a noticia de la Excellencia vostra com la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor per algunes sinistras informacions de mals consellers havia detengut lo lllustrissim senyor don Charles fill primogenit sen princep de Viana la qual cosa succehia en molta contristacio e dolor de nosaltres e de tots los poblats en aquest Principat qui moguts per la innata fidelitat que sempre aquest Principal hague e ha envers la corona real e per lo vertader zel e devocio a totes coses concernents honor gloria e exaltacio de aquella de tal diferencia entre la dita Majestat real e lo dit lllustrissim Senyor Primogenit fill seu subseguida anxiosa solicitut en los animos reportavem. Per la qual raho feta per part de aquest Principat humils e devotes supplicacions e instancies vers la Majestat real per liberacio del dit Senyor Primogenit aquella per la gracia divinal per miga de la lllustrissima Senyora Reyna es stada per lo dit Senyor Rey atorgada. E açi lo dit lllustrissim Primogenit es restituhit en sa libertat primera e de present ab celebracio de molta leticia es e resideix en aquesta ciutat de Barchinona. Les quals coses havem delliberat notificar a vostra dita Excellencia de la qual fermament se creu per sa claritat e virtut e per lo deute que de aquella es ab la dita Majestat real e ab lo dit Illustrisim fiil seu que li succehira a plaer saber la tal prospera successio de aquelles. Supplicantsvos Serenissim e molt alt senyor que placia a la celsitud vostra haver en bona recomendacio los embaixadors qui per los negocis de aquesta ciutat son ab la dita vostra Altesa e tractar a ells e los dits negocis juxta la ferma sperança que se ha de vostra Serenitat
per la qual aquest Principat es e sera tota vegada dispost les coses fer que a son plaer e servey redundassen. La Sancta Trinitat lllustrissim e molt tinga en sa proteccio vostra lllustrissima e molt alta Senyoria. Scrita en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - De vostra Illustrissima senyoria devots servidors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.